recull de premsa - palau de la música catalana · 2019-02-07 · entreteniments, hi trobareu més...

16
Recull de Premsa

Upload: others

Post on 12-Jul-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

| Apunts | 37EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE SETEMBRE DEL 2016

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

BARCELONA21.00 CONCERTBarcelona Guitar Trio& Dance. Manuel Gonzá-lez, Xavier Coll i Luis Ro-bisco fan un homenatgea Paco de Lucía, al Palaude la Música.

BARCELONA00.00 MÚSICARubén Seoane. Fa unparell d’anys la sala Moogva acollir el DJ RubénSeoane com a aprenenti ara hi figura com a mes-tre.

BARCELONA16.00 SEMINARI‘Crisi global i teoria ur-bana crítica’. Durant to-ta la tarda d’avui, el Mac-ba organitza aquest semi-nari de Neil Brenner.

BARCELONA19.00 ENTREVISTAMiren Etxezarreta.A l’Ateneu Barcelonèss’entrevista l’economista.Presenta M. Àngels Ca-bré, escriptora i directorade l’Observatori Culturalde Gènere.

L’agenda

Quimi Portet, al PratRetrats d’OutumuroBARCELONAEXPOSICIÓOutumuro exposa al Palau Robert els seus retratsde personatges de la societat i la cultura.

EL PRAT DE LLOBREGAT20.00 CONCERTEl músic Quimi Portet actua al Parc Fondo d’enPeixo del Prat.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande Solucions d’ahir

Encreuats (8.688)( )V E T L L A T E I X A R TA L I E U I A C A N A RL L O S S A T S M I S S AI N A T J A R A E T SD O S R O N C A R E S PA I N E C I E S E S T UT O C O A C R E T A R A

S E G U R E S P I N AM O D A L O R A L I I NU S I L E S U S O S OL R E A B S O L T A F IT A I S R I C T U S R EI N E P C I A I R O S E SS I N I E S A M A N I D A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.891)

Sudoku

1.T6A! - DxT;2.A5T +! - R1D;3.DxD - Abandonen.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

Horitzontals:1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de prescindir de la roba. 2. Sortí així d’eixerit. Assenyalar el més que possi-ble culpable. La cua del tren. 3. Lligui hàbil-ment. Comença-ment de les coses. Antic poe-ta professional grec. 4. Cable marítim per a operacions de càrrega. Alletar l’infant. 5. En forma. Li dóna moneda britàni-ca. Digerí. Està en guàrdia. 6. Posi alts els seus mèrits. Exèrcit republicà irlandès. Hamaca de vaixell. 7. Sense problemes de salut. Sentit que percep sons. Mala-latia de la pell amb petites taques. 8. Passa per les urnes. Salt per damunt la barca. La consonant del tema. 9. I tot seguit beneïts. Novel·la televisiva per capítols. Cap cosa. 10. Mula decapitada. No té ni un pèl d’estúpid. De poc gruix. 11. La més ràpida de l’Oest. És groga i molt àcida. Dos catets. 12. Té. Nan del jardí. Es parla a Tailàndia. Prefix que val tres. 13. Unir forces per vèncer l’enemic. Que ha donat uns quants cops de cama. 14. Petita riera. El núme-ro capicua. Aràcnids paràsits.

Verticals: 1. Els conjunts d’articles objecte de comerç. No saber si cap aquí o cap allà. 2. Arri-bes feliç al mar. Noia amb molta xavalla. Liti. 3. Aixella que preci-sa desodorant. Dolor evident a l’orella. 4. Níquel al laboratori. Illes molt petites. A tocar de l’anus. 5. Ferradura del cavall. Comença una cosa de bell nou. Última lletra d’un préstec. La quimera de Cha-plin. 6. Dèbil, sen-se energia. Com-posició religiosa cantada. La més sinuosa. 7. Remar

endarrere. Conjunt d’abelles d’un rusc. Tres amb catorze. 8. És un nus, també. Mitjan maig. Cavitats del crani ocupades pels ulls. 9. Segueixin les ins-truccions. Li ofereixi un bon homenatge. La més salada. 10. Enmig de l’andana. No deixa passar ni la llum. No em deixa mai tranquil. 11. Força empi-pada. Tinguin cura que els subordinats compleixin els deures. Eco inacabat. 12. Sofre. Posem els pèls de punta. La galta del darrere. 13. L’ambient està de moda. Boscos d’oms. Se’ns fa estrany. 14. Potència activa d’un organisme. Primers instru-ments de pedra de la humanitat.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.689) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.892)

Blanques juguen i guanyen. Amb unapeça a canvi de dos peons i un fort atac, elbàndol blanc va inventar una esplèndida iirrefutable continuació ofensiva amb unaprimera jugada molt amagada.

����� �� � � �

� ���� ���

����� �� � ���

� � � �� ��� ��

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

130000

23138

Diario

268 CM² - 25%

2052 €

37

España

26 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

EL MUNDO DOMINGO 25 DE SEPTIEMBRE

DE 201616Z E N

SAKYONG MIPHAM LAMA, MEDITADOR Y ‘RUNNER’

MEDITAR Y BUSCAR LA BONDAD CAMBIARÁN EL MUNDO El budista que predicó la meditación a través del ‘running’ lucha ahora para frenar la deshumanización que acarrea la dependencia tecnológica

POR ELENA PITA FOTOGRAFÍA: LUIS CALAU

MM VIDA

akyong Mipham, venerable alto lama, cabeza de los linajes

Kagyu y Nijma, budistas tibetanos en el exilio, ha salido a correr antes que el sol. Lo hace todas las mañanas; entre 30 y 40 minutos corre apenas, ahora que no compite en maratones (nueve maratones a sus rectas espaldas). La luz directa del sol sobre su cabeza le produce migrañas. Corre el planeta adelante, errantes sus días predicando la revolución Shambhala: que la bondad natural del hombre transforme el mundo en un momento tan crítico. A Barcelona ha venido a enseñar a quien quiso escucharle (en el Palau de la Música y en el Centro de Cultura Contemporánea, CCCB) la conversión al bien a través de la meditación y el running. Sí, han leído bien, running: acto de correr en castellano.

Shambhala es el nombre de su organización (220 centros de enseñanza en el mundo más una universidad en EEUU, y una comunidad de 10.000 personas además de incontables seguidores); y, según él, son también los principios bondadosos que pueden transformar a la humanidad. Toma su nombre de un legendario reino que se cree (y se investiga) existió hace miles de años en el Tibet occidental (hoy desértico, el lugar más desconocido o remoto del mundo) y que para el budismo representa la sociedad perfecta: el ideal de vida que podría salvarnos de la miseria e incertidumbre, hoy. Trajo además su venerable Rimpoché (traduzcámoslo como «joya», y éste es el trato que hemos de darle a personalidades como la suya) dos libros bajo el brazo: Correr y Meditar y El Principio de Shambhala (ambos editados por La Llave).

El primero es una lección práctica para entrenar cuerpo y mente. El lama nos ofrecerá las claves para meditar mientras corremos; aviso que es fácil y funciona: te fortalece y alivia el cansancio. El segundo recoge las enseñanzas y la memoria de su padre, maestro tibetano que en su huida del genocidio a manos de la Revolución Cultural china condujo a miles de personas al exilio a través del Himalaya. En este volumen Sakyong proyecta el único futuro posible para la humanidad herida. Sakyong Miphan (Bodh Gaya, India, 1962) fue reconocido en su juventud como tulku o reencarnación de Miphan el Grande, el más importante maestro tibetano del siglo XIX. PREGUNTA.- ¿Por qué considera tan decisivo este momento, frente a otras situaciones críticas contemporáneas, como las

Sguerras mundiales o la amenaza nuclear?

RESPUESTA.- Creo que este momento tiene mucho que ver con la humanidad como familia. El enfrentamiento entre culturas, que sucede al mismo tiempo que la globalización, sumado al poder destructivo de las tecnologías y sus inmediatas consecuencias, que hacen que todo suceda tan rápido y que influye tanto en nuestro modo de vivir y comunicarnos, me hacen pensar que es un momento decisivo para el conjunto de la humanidad.

P. - ¿Lo que pretende Shambhala es una revolución global o simplemente una contribución al devenir del mundo?

R. - La meditación es casi siempre un acto pasivo, y es muy beneficiosa para la transformación personal, pero yo siento que toda la sabiduría que he heredado tiene que participar activamente en la conversión del mundo; ni yo ni la comunidad que dirijo podemos mantenernos al margen.

P. - ¿Y cómo puede ayudar la meditación a cambiar el mundo?

R. - Meditar te fortalece vitalmente, te permite reunir toda tu energía y emplearla para lo que realmente deseas, y es algo muy versátil que puede practicarse

para conseguir la calma o para desarrollar la compasión y la sabiduría. Pero también es una forma de participar en la transformación del mundo, porque nos conecta con la bondad innata del ser humano, que hemos olvidado. Además, la paz y claridad que aporta la meditación son acumulativas.

P. - Mirando alrededor, ¿cómo puede estar tan convencido de que el hombre es bueno por naturaleza? O ¿acaso cree que es la artificialidad de la vida lo que nos ha vuelto crueles?

R. - Sí, es difícil creer que el hombre no haya perdido su bondad natural (ríe). Creo que todos tenemos el deber de observarnos y cultivar la bondad inherente en el ser humano; sí suceden cosas buenas en el mundo, aunque habitualmente quedan ocultas tras la negatividad, o al menos de eso os encargáis en los medios de comunicación. Tenemos el reto de reconectarnos con nuestra naturaleza y replantearnos nuestro modo de vida, porque la superficialidad se propaga cada vez más rápido proponiendo un mejor estilo de vida que no es real. Por ello cada vez es más difícil llegar al cambio por uno mismo, de ahí la creciente importancia de la comunidad como soporte.

P. - Rimpoché, ¿podría regalarnos una lección práctica de cómo meditar corriendo?

R. - La clave está en mantener tu conciencia presente: correr es un ejercicio que precisa mucha presencia, incluso en los momentos de dificultad, esfuerzo y dolor que puede producirte. Para ello es fundamental seguir atentamente la respiración y el impacto de los pies, para mantenerte concentrado en ti mismo, en tu cuerpo, y conectado a la tierra. Y una vez que estés conectado a tu respiración y a tus pies, de forma natural adquieres una mejor postura. Como los estímulos exteriores son constantes, la cabeza tenderá a

Correr y meditar al mismo tiempo exige concentrarse en la respiración y los pies para estar conectado a la tierra. Su cabeza escapará tras los pensamientos, pero no trate de luchar contra eso

M E N T E

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SALUD

815000

172489

Mensual

1313 CM² - 152%

45296 €

16-17

España

25 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

EL MUNDO DOMINGO 25 DE SEPTIEMBRE DE 2016

17 Z E N

escaparse en pensamientos circundantes: no luches contra ellos, vuelve de forma natural a tu momento presente y a la armonía de tus movimientos. No difiere mucho de la meditación sentada, como verás. Y si uno practica esto solo 15 minutos al día, será suficiente para hacer circular toda tu sangre y revitalizarte; si lo prolongas, además conseguirás estar en forma.

P. - ¿A mejor forma física mayor apertura de mente?

R. - No estoy muy seguro de esto (sonríe), muchas veces los atletas son gente muy cerrada y mentalmente rígida. Todo depende de cómo afronte uno su ejercicio físico. Uno no debe abusar de su cuerpo, debe intentar una armonía entre el físico y la mente. La actitud meditativa es muy similar a la que puede conseguirse con la carrera: es una experiencia dolorosa pero si logras mantenerte presente en ella, trasciendes el dolor y esto te fortalece, porque te estás conectando con tu fuerza interior.

P. - Rimpoché, ¿cómo llegó usted a esta conclusión?

R. - Muy fácil, si eres un buen meditador puedes traspasar ese estado meditativo a tus actividades físicas; y al revés, si eres un buen deportista, tu cuerpo te ayuda a la práctica espiritual.

P. - Siempre hemos creído que meditar consiste en no pensar, pero usted dice que eso es «un tanto inexacto». ¿Qué pasa por su mente mientras corre y/o medita?

R. - El estado meditativo se logra cuando uno consigue abstraerse de lo que sucede alrededor, olvida el tiempo y se coloca en un espacio expansivo, que es lo que denominaríamos conciencia presente, lo que te hace sentir magnánimo, generoso, abierto: cuando uno deja de ambicionar y luchar por alcanzar la iluminación es cuando ésta sucede.

P. - Shambhala es en su opinión un puente entre las culturas de Oriente y Occidente. ¿Cuál es la contribución occidental a su filosofía budista particular?

R. - Occidente es un universo científico y realista, y Shambhala trata de aplicar la espiritualidad oriental a la creación de una

buena sociedad sobre la Tierra, y en este sentido participa del día a día occidental y su realidad. Filosóficamente existen estrechas

conexiones entre los grandes pensadores budistas y los griegos, especialmente Sócrates. Los griegos estuvieron en India y dejaron una importante pátina de su pensamiento; con seguridad impregnaron la filosofía budista y viceversa, probablemente compartimos más ideas de lo que creemos.

LLL han saltado al teatro. Oh, no. Todas ellas, de sopetón. Oh, sí. Pasen por la cartelera porque ahí están los ejemplos de la sátira deportiva. Visiten las mil formas y tamaños de sala de su ciudad. O múdense a una en la que los haya.

Careta sonriente y careta triste son los símbolos milenarios de la escena. Qué mejor ejemplo de esa dualidad que la sociedad del culto al cuerpo embutido en amarillo fluorescente.

El teatro vive de chupar los tuétanos de los vicios del siglo humano. Lo lleva haciendo desde mucho antes del siglo I y ya vamos por el XXI. La risa provocada y la amargura franca, sin trucos de cine.

Amor, fe y honor eran los pilares del teatro de Lope de Vega. A ver quién niega ahora que esos principios no mueven la pasión de quien corre y el sufrimiento de quien lo soporta.

Qué mejor idea que ir a verlo. Nos echamos a saborear parte de esos huesos de caña en los que las miserias y las sorpresas se miden en kilómetros y en minutos. En colores de mallas y en modelos de zapatillas. En objetivos, retos, maratones y medios maratones.

Es cierto que lo filtré a la manera del poeta Marcial, aquel maño-romano al que todo le provocaba un chiste. Y eso que los romanos no eran muy de runnevm. No se les morían los personajes igual que en el circo ni las peleas de gladiadores. Cosas de espectador viejo, dirán.

Tenemos dos extremos que colorean de maravilla y de limón la cartelera. A un lado del espectro, se estrenaba Runners en los Teatros Luchana de Madrid. Janfri Topera está hasta los mismísimos huevos de la falta

de horizontes de su personaje sesentón y gordinflas. Y busca el remedio a sus males en preparar un maratón. Qué menos que esa magia que le presentan a diario y hasta mil veces en la publicidad. Le rodean el culto al cuerpo y los equilibrios entre las personas en una situación fácil de reconocer por muchos de nosotros.

La ácida trama generada por la directora y actriz Karina Garantivá es tan reconocible que da pavor. Se dibuja una búsqueda vital y el resultado es una comedia crítica. Más de todo eso que nos cuenta nuestro apasionado e infeliz amigo. Más de lo que lee en su móvil la compañera de asiento en el tren. Comedia de infelicidad de tu esposo o de tu hermana mayor.

Todavía está en cartelera la obra Maratón de Nueva York, que lleva viva año y pico con un plan intermitente, como si su permanencia estuviera relacionada con las ganas de entrenar de alguno de los dos personajes que se tunden por un bosque imaginario, sudan y maldicen.

Chechu Moltó y Joaquín Mollá exprimen la amistad y las incongruencias mientras corren a las órdenes de una entidad humana superior: la insatisfacción. Calor, sudor y preguntas, no digan que no lo advertí, elevan la temperatura de la obra hasta una incomodidad dramática. Todo gracias a las manitas siniestras de su director, Jorge Muñoz.

Ambas han salido de esta pipeta verde fosforito. De un laboratorio en el que antes se corría de aquella manera y ahora se agoniza si, después de cuatro días, no se ha salido a hacer unos kilómetros. Qué tendrá, que terminamos desnudos sobre unas tablas.

«El correr ha desembarcado con toda la parafernalia en la mismísima escena. Maticemos: las consecuencias del correr, del zapatilleo, de sus furiosos practicantes, un modo de vida novísimo y discutible LLL

CORRER ES PURO TEATRO

POR LUIS ARRIBAS @ _SPANJAARD

RUN & LEMON

El lama Mipham en una sesión de ‘running’ y meditación. SHAMBALA

M E N T ESECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SALUD

815000

172489

Mensual

1313 CM² - 152%

45296 €

16-17

España

25 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

28 | Comarques Gironines | CULTURA I ESPECTACLES EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 DE SETEMBRE DEL 2016

el fet que Pals (Baix Em-pordà) tenia port, se’n te-nia constància. Però no-més als segles XIII, XVII i

XVIII, abans que el passat marinerde la vila es perdés en el mar del’oblit. Des de fa anys, des de l’in-cansable Cercle Català d’Història(CCH), se sumen esforços per con-tinuar investigant i aportar novesdades que permetin pal·liar aquestgran buit documental i assegurarque al segle XV el port no nomésexistia, sinó que era un port comer-cial important.

Albarans, monedes, toponímia,restes arqueològiques... tota unasèrie de documents els han donat laraó fins ara, però la prova definitivas’ha trobat en un mapa militar da-tat el 1687, El Principado de Cata-luña y condados de Rossellón yCerdaña, un mapa que represental’àrea geogràfica del Principat mésantiga que es coneix a gran escalaon es veu indicat un port davant laplatja i les mars de Pals. El mapa,de grans dimensions que va trigar12 anys a completar-se, és obrad’Ambrosio Borsano i està en dipò-sit a la Biblioteca Nacional de Espa-ña, on s’ha digitalitzat en alta reso-lució recentment. L’autor del ma-pa, d’origen italià, va ser un delsprincipals enginyers militars al ser-vei del rei Carles II, que va treballardins i fora d’Espanya elaborant mésdocuments cartogràfics.

Fins ara mai s’havia pogut trobarrepresentat el nom d’un port a lazona de les Mars de Pals. En aquestcas surt representat amb el topò-nim de “Puerto” davant del que eraantigament el golf o la badia de

D

Pals, abans que la zona quedés co-berta per la sorra i els sedimentsdel riu. Es tracta del port de Pals,perquè en aquella data no hi ha capaltre port actiu documentat a la zo-na, com, en canvi, sí que ho està elport de la vila de Pals.

La troballa, realitzada per EvaSans, es va presentar el 6 d’agostpassat en el marc de la IV JornadaColombina de Pals, i se suma a lesanteriors realitzades per la investi-gadora i cap de recerca del CercleCatalà d’Història, basant-se en docu-ments localitzats a l’Arxiu de la Co-rona d’Aragó de Barcelona. Ambaquests ja va poder demostrar l’exis-

tència del qüestionat port de Palsdurant els segles XV, XVII i XVIII,amb notícies d’embarcaments i de-sembarcaments des del segle XIII.Però Sans remarca: “Des del CercleCatalà d’Història treballem per a larecuperació de la història de Catalu-nya i estem especialment centratsen el tema colombí. Seguim treba-llant sense descans per localitzar lesproves dels vincles entre el descobri-dor d’Amèrica i el paper de Pals en lapreparació i sortida del primer viat-ge. Però mentrestant, estem cen-trats en la recuperació de l’antiga vi-la marinera de Pals i el seu port.” Elpresident del CCH, Joaquim Ullan,

per la seva banda, assenyala que lafalta de documentació sobre el portde Pals no és casual.“Tenim docu-ments sobre altres ports catalans, ien canvi cal fer arqueologia docu-mental per localitzar-ne sobreaquest. Casualitat o voluntat de vo-ler fer desaparèixer el port de Pals?”

Sense entrar a coincidir o a deba-tre aquesta tesi que capgiraria la his-toriografia oficial, totes aquestesaportacions documentals refermenque resulta que sí que existia un porta Pals, i a més era actiu al mateix se-gle que l’il·lustre navegant va salparcap al Nou Món. Tanmateix, això ésuna altra història.

Jordi Camps i LinnellGIRONA

TROBALLA · Investigadors del Cercle Català d’Història (CHH) localitzen l’antic port de la vila empordanesa en un mapa dela Biblioteca Nacional de España JOIA · Apareix representat en un famós mapa militar de Borsano, digitalitzat recentment

‘Puerto’El port o grau de Tor-roella de Montgrí vaser cegat durant elsegle XIV en canviarel curs del riu Ter. Desdel geògraf Avienusfins a Josep Pla hi haun corrent d’erudicióformat per geògrafs,historiadors i ar-queòlegs que afir-men que el port si-tuat en aquest grangolf és la platja dePals.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Història

El port de Pals, a Madrid

Seguint el curs del Ter fins a la desembocadura, a l’altura de la platja de Pals, apareix clarament la paraula ‘Puerto’ ■ AMBROSIO BORSANO / CCH

L’Auditori de Girona va serahir l’escenari del primer delsquatre concerts commemo-ratius del 50è aniversari de laCantada d’Havaneres de Ca-lella que tindran lloc a lesquatre demarcacions catala-nes. Ahir van actuar Peix Fre-git, Terra Endins, Els Crematsi Neus Mar. Dijous continuaràla celebració al Palau de laMúsica Catalana. ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Cantada deCalella arribaa Girona

MÚSICA

La llibreria Geli de Girona esva omplir ahir al migdia ambmotiu de la presentació de Lacuina medieval i renaixentista,de Jaume Fàbrega. La pre-sentació va anar a càrrec deJoaquim Nadal, que ha prolo-gat el llibre publicat per Vie-na, i els assistents van poderdegustar un tastet d’una re-cepta del llibre, cuinada perAbraham Simon. ■ L. SERRAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El nou llibre deJaume Fàbregaomple la Geli

PUBLICACIONS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARCAS

62000

10842

Diario

128 CM² - 12%

588 €

28

España

25 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

DIUMENGE, 25 SETEMBRE 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 59

Al voltant de l’esculturadeJaumePlensaanomenada Carmela, exposada al costatdel Palau de la Música, s’ha generat unad’aquelles polèmiques que es trobaven afaltarenaquestaBarcelonadepolsculturalsomort. ¿L’ha de comprar ja l’Ajuntamentper cobrir el buit clamorósd’obres de l’artista a la sevaciutat, com pretenen el tinentd’alcaldeJaumeCollboni i elPalau de la Música, o cal fercasalsexpertsquecreuenquel’adquisiciónos’hadeprecipi­tar perquè una operació comaquesta s’ha d’emmarcar enun programa general de l’es­paipúblicquegaranteixilaco­herènciade totplegat?Lesduesopcionstenensen­

tit, tot i que en la història bar­celonina recent hi ha algunexemple del que passa quans’ignoraelsveïns.Vegem­ho. La invasió del

carrer amb escultures de pri­mer nivell que hi va haver a laBarcelona preolímpica va seruna de les millors decisionsque s’hanpres en aquesta ciu­tat en política cultural. Però,malgrat això, no totes lesobres van ser ben acollides. Elcas més polèmic va ser el d’Elmur, aixecat el 1984 per Ri­chard Serra a la Verneda,compost per dues seccionscorbes ambunaobertura cen­tral. Els veïns no van entendre que en unmoment d’efervescència democràtica enquèelsbarrisrecuperavenespaisguanyatsa l’especulació vinguessin les autoritats i,sense consulta prèvia, els partissin en dosla seva flamantplaçade laPalmera.

Elsargumentsteòricsquejustificavenlapeça encara els van convèncer menys.Com es podia atrevir la crítica a suggerirque el que pretenia Serra amb els seusmurs era convidar el vianant a seguir unaruta diferent de la desitjada, precisamenten un país que sortia d’una dictadura quedurant 40 anys s’havia dedicat a dir a lagentelquehaviaielquenohaviadefer?Hiva haver qui els va consolar afirmant queaixípodiensepararambients:elsnensauncostat i elsmésgransa l’altre.Hi va haver fins i tot amenaces de fer

caurelaparet–vaserpromesaelectoraldelPSUC–, tot i que amb el pas dels anys elbarri acabaria acceptant, sense entusias­

me, la companyia del mur de Serra. Comquelasevapresèncianoespotobviar,esdi­ria que el veïnat ja hi ha pactat. Generaci­ons senceres de nens han afinat la sevapunteria futbolística gràcies a porteriesimprovisades a la muralla. Ahir mateix,unsjoveslautilitzavencomapantallaperauna filmació, mentre d’altres es protegien

del sol sota la seva ombra. Segur queaquests usos espontanis li agradarien aSerra, un artista que ha vist com desd’aquell 1984 creixia el seu prestigi inter­nacional (va rebre el Príncep d’Astúries el2010). Però l’escultura no sembla quehagiservit per dignificar el barri imillorar l’au­toestima dels qui hi conviuen, que és –o

hauria de ser– un dels objectius de l’art enl’espaipúblicA Nova York no van tenir tanta pacièn­

cia amb Serra. Unmur corb concebut du­rant la mateixa època creativa, ubicat a laplaça Federal (Manhattan) –l’anomenat

Tiltedarc–vaserdesmantellatel 1989per lesqueixesdelsve­ïns i de mitjans conservadorscomaraTheWall Street Jour­nal.Nomésvadurarvuit anys.EnunaentrevistaconcedidaaLa Vanguardia el 1992, Serrava atribuir la destrucció delseu mur a l’entossudimentideològicdelspolíticsdelPar­titRepublicà.Curiosament, el llavors al­

calde de Barcelona, NarcísSerra, es va inspirar en elTil­ted arc de Nova York per ferl’encàrrecdelaVernedaaSer­ra. Però aquell estava fet ambacer, i la seva rèplica barcelo­nina es va aixecar ambcimentper faltadepressupost.L’Ajuntament, que sol es­

coltar l’opinió dels veïnsabans de prendre decisions,s’ha adonat de l’entusiastaacollida popular que des delprimerdiahamerescutlaCar­mela,dePlensa. Barcelonins ituristes hi veuen una presèn­cia càlida que aporta humani­tatalavoràginedeltrànsit i lespresses.

L’escultura ha aparegut amb discreció:forma part d’una exposició impulsada pelPalaudelaMúsica. Hihacríticsqueprefe­ririen apostar per altres artistes o per por­tar­selapeçaal’extraradiperdescentralit­zar. Alguns fins i tot preferirien triar una

obra de Plensa d’un altre període creatiu.Però, a diferència del veïnat de laVernedaals vuitanta, veïns i assidus del centre deBarcelona jahanvotata favorde laCarme­la. Vam escriure un dia que no és recoma­nable demanar l’opinió als veïns sobre laprogramació del Grec o el Mercat de lesFlors (és el públic en el sentitmés ampli elque aprova o desaprova una gestió), però,en el cas que ens ocupa, té tot el sentit quesiguinells iellesquiassenyalina lesautori­tatsel camíper seguir.Aquest debat no l’ha de capitalitzar la

crítica: mereix que s’ampliï amb altrespuntsdevista.

Desechables al Saló de Cent

Ningú amb inquietuds culturals que hagi viscuta fons la Barcelona de les últimes dècades no se’nva anar de buit després de sentir Javier PérezAndújar pronunciar l’emotiu pregó de laMercè.L’autor d’aquesta pàgina s’identifica especialmentamb les referències que –en seumunicipal– va ferel pregoner al grup Desechables i a l’emissoraRàdio PICA, agents subversius en una ciutat quesempre ha estat més hostil amb l’anomenada con­tracultura del que ara estem disposats a admetre.

Barcelonavota ‘Carmela’

LAURA GUERRERO

Dosnens juguena futbol al costatde l’obradeRichardSerraa laplaçade laPalmeradivendresa la tarda

Miquel Molina

[email protected]

El pla Collboni

Les propostes anunciades dilluns passat per JaumeCollboni per rellançar la cultura barcelonina hanestat acollides amb alleujament als diferents sectorsinteressats, que veuen com l’Ajuntament es disposaa assumir un paper demés lideratge en aquesta àrea,fins ara abandonada. Això sí, esmantenen els dubtessobre el suport queBComúdonarà a les polítiquesculturals deCollboni i també sobre l’efecte que pottenir en el conjunt del PSC la lluita fratricida a laqual sembla entregat el partit.

El factor teatre musical i l’IVA

Elsnousmusicalsquecompareixen l’escenabarcelo­ninasón laprincipal cartaperquèd’aquíunanyespuguianunciarun incrementsensibled’espectadorsen la temporada teatral.De l’èxitdemuntatgescomaraPriscilla.Reinadeldesierto; Scaramouche (DagollDagom)oGentebien,elmusical (LaCubana)potde­pendrequeelbalançsiguipositiuono.Unabaixadadel’IVAsuposaria tambéunbonajut,però tot indicaqueel teatrecontinuaràsentundels sectorsmésdanyatsper laparàlisipolítica.

Igual que creiemque el veïnat nohade ser consultat sobre laprogramaciód’un teatrepúblic, sostenimquesíquehad’opi­narsobrelesesculturesdelseucarrer(i lasevaciutat).Iésclarqueelsbarceloninshanvotat sí a la ‘Carmela’ dePlensa

BLUES URBÀ

OLIVER MORRIS / GETTY

Serra davant l’obraTilted arc, aManhattan, destruïda el 1989

ElmurdeSerravasorgira laVernedasensesuportpopular;aNovaYorkelsveïnsenvandestruirundesimilar

Eldebat sobre lacomprade lapeçade l’artistaperpartdeBarcelonano l’handecapitalitzarelscríticsd’art

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

137145

Diario

1134 CM² - 100%

47700 €

59

España

25 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

DIUMENGE, 25 SETEMBRE 2016 E S P O R T S LAVANGUARDIA 75

Garnett anunciala seva retirada

El Barça Lassadebuta a Polònia

BÀSQUETwDesprésdeKobeBryant iTimDuncan,unaltreveterà il∙lustrede l’NBApenjala samarreta:KevinGarnett(40anys).Desprésde21 tem­porades comaprofessionall’ala­pivotposa fi auna trajec­tòria en laqual brilla l’anell decampióquevaaconseguirambelsBostonCeltics el2008.Tot i queencara li que­davaunacampanyadecon­tracte ambelsMinnesotaTimberwolves, als quals vatornardesprésde jugar alsCeltics i alsNets,Garnetthadecidit quenopodiadonarmésal bàsquet. /Redacció

HANDBOLwElBarçaLassadebutaavui (18.30h)en la fasedegrupsde laChampionsa lapistadelWislaPlockpolonès,unequipmoltexigentque javavèncer fadosanyselblaugrana(34­31).El conjuntdeXaviPascual, ambtotsels jugadorsdisponibles, es trobaràunrival“molt físic, ques’hareforçatambpecesque lidonenunplusi recanvis”, assenyalael tècnicbarceloní, queesperaun“par­titmoltdur”.ElBarça,quevacaureaquartsambelKiel enl’ediciópassada,buscaràunade les sisplaces (devuitdelgrup)perdisputarelsvuitensde final. /T.LópezJordà

PANORAMA

Continua la malaratxa del NàsticFUTBOLwEl Nàstic continuasense trobar el seu primertriomf de Lliga. El conjuntgrana segueix immers enuna crisi de joc i resultats enquè no veu sortida. Ahir aCòrdova els tarragonins vanmantenir la seva mala línia ivan caure per 2­0 contra unrival que viu un momentdolç. Rodri, en els minuts 38i 61, va ser l’encarregat dematerialitzar la superioritatcordovesa. El pitjor per alNàstic va ser que el resultatva ser curt per a les oportu­nitats que va tenir el seuadversari./ Redacció

HÍPICA 105è CSIO BARCELONA

Alemanya,guanyadoraaBarcelonaBARCELONA Redacció

Dissipada la tempesta de la vigília,la Furusiyya FEI Nations Cup, vaaconseguir avançar ahir a la nit abon pas. La final, que arrencava alesnoudelvespreiacabavaunaho­ra i mitja més tard, va registrar eltriomf de l’equip alemany,medalladeplataals recentsJocsdeRio.Alemanya es va embutxacar unpremide500.000euros,davantels300.000eurosqueesvanadjudicarelsmembresdel’equipbritàniciels200.000 dels nord­americans,bronze a Rio i tercers també ahir alanit.Claramentperdarreredetotsells

vanacabarelsbelgues,ques’havienadjudicatelconcursbarceloníl’anypassat, i que apareixien amb moltbon aspecte a la final d’ahir a la nit,alReialClubdePolo:havien tancatla primera ronda amb la millorpuntuació. Tanmateix, ahir a lanit, Bèlgica no va poder passar delsetè lloc, tan sols per davant d’Ho­

El camp de polo, amb les seves300 per 150 iardes, s’ha conver­tit aquests dies en el villageméssol∙licitat de la ciutat. Genets,tennistes, empresaris i famosos, itambé moltes senyores que s’ha­vien oblidat que les sabates detaló fi s’incrusten a la gespa (imés quan encara està humida,com passava ahir), transiten peraquest espai que inclou fins i totun petit carrusel, el que ha mun­tat Longines, i un simulador deFórmula 1 que explica que lescues més llargues s’acumulin ala carpa de Seat.El president del Polo, Curro

Espinós, no pot estar més atrafe­gat, però tampoc més satisfet:aquests dies ha exercit de per­fecte amfitrió d’empresaris comara Luca deMeo, el president

del comitè executiu de Seat;editors com ara Carlos Godó,conseller delegat del Grup Godó;aristòcrates fortament vinculatsa l’hípica com ara Cayetano

Martínez de Irujo, i campionsolímpics incomparables com araLudger Beerbaumm.De dia i de nit les trobades,

dinars i sopars s’han succeït a les

diverses carpes distribuïdes peraquest club de dimensions ex­traordinàries que, tot i això,aquest llarg cap de setmanas’està quedant petit amb tantd’atrafegament.Per aquí també hi han passat

Gerard Figueras (secretari gene­ral de l’Esport), David Escudé(com a enviat de l’Ajuntamentde Barcelona), l’exalcalde XavierTrias, i altres polítics com araAlberto Fernández Díaz, CarinaMejías, Ángeles Esteller i AlbertBatlle; però també el pintorAugusto Ferrer Dalmau; el pre­sident del RACC, JosepMateu;la presidenta del Palau de laMúsica, Mariona Carulla, iAlbert Agustí i Bernat Antràs,presidents del Tennis Barcelonai del Club Natació Barcelona,respectivament. És a dir, perso­nalitats de tots els àmbits ide totes les opinions que hanseguit o més aviat han descobertels bastidors de l’exclusiu mónde l’hípica.c

Entre els bastidors de l’hípicaMargarita Puig

EL VILLAGE

JORDI PLAY

Cal anar­hi d’hora per aconseguir plaça al simulador de Seat

landa, els últims a la finalíssima.L’equip espanyol, que no haviaaconseguit l’accés a la gran final,tancaràelseuconcursavui.Elgrup,format per Sergio Álvarez Moya,Eduardo Álvarez Aznar, ManuelFernándezSaro,PilarCordóniGe­

rardo Menéndez Miere, es jugaràel lloc que discorre entre el 9è i el18è, l’esdeveniment que no haviapogut disputar­se divendres a lanit, la del diluvi. En aquell mateixconcurs participarà França, cam­pió olímpic fa tot just unmes, l’ac­

tuació del qual a Barcelona no haestatmaia l’alturadel seupedigrí.Almatí, l’alemanyMarcusEhningvaguanyar laCopadeSMlaReina­TrofeoSeguraViudasi lasuecaAn­gelievonEssenvaquedar­seamblaCopaNegrita.c

JORDI PLAY

L’alemanyMarcus Ehning sobre Prêt à Tout durant el concurs pel desempat ahir a la nit

BAL005M/M

#ViajarempiezaconB Contáctanos en Más de 700 tiendas bthetravelbrand.com 902 200 400

Salidas en avión desde Madrid y Barcelona, clase turista V con la Cía Turkish Airlines. Precios por persona en habitación doble, régimen, traslados y visitas Según programa,válidos para determinadas fechas de otoño/ invierno 2016. Consulta fechas exactas y condiciones de esta promoción. Tasas y suplemento de carburante incluidos (a reconfirmaren el momento de efectuar la reserva). Gastos de gestión no incluidos 18€. Ventas y emisión antes del 1 de octubre 2016.

Pago tres meses sin intereses TAE 0%; supuesto que el límite de crédito que se ha dispuesto es de 1.200€, mediante una compra realizada en cualquier agencia de viajes B the travel brand, el importe total a pagar sería de 1.200€ (400 euros cuota/mes).

Paga en 3 meses sin intereses TAE 0%, con nuestra tarjeta B the travelbrand emitida por BBVA. Tarjeta Visa emitida por BBVA y sujeta acriterios de aprobación del banco. Consulta condiciones de financiación.

Brújulaal bolsilloGrandes Viajes empieza con

SUDÁFRICADekrugeraCiudaddel Cabo9 días / 6 nochesVisitando: Johannesburgo, Área de Krugery Ciudad del Cabo.

Desde1.352€

KENIAMiprimer Safari7 días / 5 nochesVisitando: Aberdare, Lago Nakuruo Naivasha, Masai Mara y Nairobi.

Desde1.973€

TAILANDIAMiprimerviaje a Tailandia y Phuket12 días / 9 nochesVisitando: Bangkok, Chiang Rai, ChiangMai y Phuket.

Desde1.775€

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEPORTES

651000

137145

Diario

306 CM² - 27%

12879 €

75

España

25 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

Fa un parell de dies que ha començat la tardor. Ja s’ha acabat l’estiu, amb tot l’anar i venir de gent. Les criatures ja van a

l’escola. Ha passat la Diada, un any més, i els polítics, que aquest estiu han estat més ocupats del compte, encara ho estaran més, perquè el país, aquest i l’altre, reprendrà la se-va vida convulsa perquè vénen elec-cions, les terceres, i cal esgarrapar vots d’on sigui per poder evitar pac-tes que, en una civilització poc pac-tista com la d’Espanya, no agraden a ningú. Pactar vol dir renunciar i aquí, més ben dit, allà, ningú no re-nuncia a res.

Els convergents –sempre es diran així per més noms que es posin– continuen a la recerca del nom ideal. Per què no accepten el nom que ha-vien tingut fins ara? I si hi volen po-sar la paraula partit al davant, doncs que es diguin Partit Convergent de Catalunya. PCC. Esclar que dit de pressa sona PSC i pitjor no pot sonar. Vade retro. Ja fa molts i molts anys, quan va començar això de la demo-cràcia, en un sopar amb amics –re-cordo que hi havia Robert Saladrigas i Josep M. Carandell– jo, per fer bro-ma, vaig proposar que fundéssim el PIC. Partit Impossible Català. Potser els convergents el podrien fer servir, aquest nom. Els hi regalo.

Bé, plego de fer broma. La tardor és el temps que cauen les fulles des-prés de passar per tots els matisos del groc i dels coures. Els bedolls i els pollancres es cobreixen de monedes d’or i els plàtans, aquests arbres que els pedants en diuen plataners, es cobreixen de mans d’aram batut. Els roures prenen el color d’un cafè amb llet i els aurons de muntanya es ves-teixen de porpra. La tardor és una

Tardor

NARCÍS COMADIRA

ESCRIPTOR I PINTOR

estació preciosa, metafòricament ri-ca. Al bosc de tardor hi conviuen de-mocràticament tots els colors.

La tardor és també temps de plu-ges, esperem-ho, temps de bolets, esperem-ho, i temps de recomença-ment d’això que en diuen la tempo-rada cultural. Així, anticipadament, el PEN Català va portar a Barcelona el poeta polonès Adam Zagajewski, amb qui vaig tenir el gust de sopar. És un poeta excel·lent, traduït es-plèndidament per Xavier Farré. I ahir, també anticipadament, a Laie, Lluc Salellas va presentar el seu lli-bre No t’espanti aquest vent, que he tingut l’honor de prologar. Es trac-ta d’un llibre interessantíssim per-què és una radiografia exacta de com els joves veuen el món. Lluc Salellas, que té poc més de trenta anys, fa un retrat de la situació actual tan dura i convulsa. No defuig la seva experi-ència personal, riquíssima, malgrat l’edat que té, ni defuig l’autocrítica. Es tracta d’un llibre esperançat, per tant, optimista. Per tant, alegre. I en una societat com la nostra, avorrida i trista, l’alegria és un actiu, com se sol dir, important. La presentació del llibre de Lluc Salellas era plena de gent jove. Finalment, vaig pensar. Perquè gairebé a tot arreu on vaig es-tà ple de vells. Al Palau de la Músi-

ca, per exemple, o a la Schubertíada de Vilabertran, posem per cas, el pú-blic acostuma a ser un públic de vells. Platees nevades –o tenyides.

Comencen també, a la tardor, les temporades teatrals. La del TNC, la del Lliure i la fugaç però intensa del Temporada Alta. I la del Liceu i la de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, quin nom, valga’m Déu! I totes les temporades i temporadetes hagudes i per haver. I la Beckett estrena local! És la tar-dor! També ha començat ja la tem-porada de les tertúlies, a les ràdios i les televisions. Alguna cara nova, però en conjunt no hi ha sorpreses. Són els de sempre, dient el de sem-pre, afegint alguna pedanteria no-va en el seu llenguatge. Per exemple: ara com ara la paraula comparació ha desaparegut del vocabulari. Tot-hom fa comparatives. Que no és cap substantiu, sinó un adjectiu. Es pot fer una llista (per sort ha gairebé desaparegut la paraula llistat!) com-parativa, però una comparativa a se-ques, no. També per pedanteria s’ha imposat la paraula argumentari, que és un conjunt travat i articulat d’arguments. Però a les tertúlies es fa servir per designar un únic argu-ment. Ni els poetes s’escapen d’aquesta pedanteria lèxica quan di-uen que estan fent un poemari. Sempre s’havien fet llibres de poe-mes o reculls de poemes... Però po-emaris! Una altra pedanteria actual és la utilització de la parauleta events. No poden dir esdeveniments?

La tardor porta totes aquests co-ses. Però també porta dies grisos, d’aquells que conviden a estar-se a casa, al sofà, a la manteta de llana, a la lectura, acompanyada d’una tas-sa de te i un fil de música... Els desit-jo una bona tardor.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

108000

12978

Diario

495 CM² - 59%

2625 €

29

España

24 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

E l 12 de septiembre de 1991 inauguraba su primera tempo-rada la Orquesta

Sinfónica de Castilla y León. Dirigida por Max Bragado in-terpretó con el dúo Frechilla-Zuloaga el ‘Concierto para dos pianos’ de Mozart. El próxi-mo 6 de octubre Andrew Gourlay dirigirá a la OSCyL y a Jean-Efflam Bavouzet en el ‘Concierto para la mano iz-quierda’, de Ravel, en el con-cierto inaugural de la 26ª tem-

porada. En medio, 25 años de historia, de audiciones, de pro-gramas, de sedes, de directo-res, de público creciente.

La OSCyL enfila su cami-no hacia la treintena con un capital de 2.862 abonados, 72 profesores titulares y una ba-tuta llena de ganas, la de An-drew Gourlay. Al frente de la oficina, Jordi Gimeno y un equipo menguante que hace milagros. Lo que empezó como una sinfónica más na-cida del mapa de las autono-

mías es hoy una de las mejo-res de España y ha ido sem-brando melomanía en teatros, conservatorios y colegios.

Carlos Rubio fue su primer gerente, un médico aficiona-do a la clásica que pidió a la Junta 400 millones de pese-

tas para empezar, algo menos que los 700 de presupuesto de su modelo, la Orquesta de Tenerife. La OSCyL echó a an-dar con 230 millones. Ya en-tonces, en 1991, se demanda-da una ley de mecenazgo para sumar patrocinios privados. 25 años después sigue siendo una cuestión pendiente en España. Sin embargo, la OSCyL pudo presumir de un primer lustro arropada por un sponsor, Ferrovial. Al progra-ma de abono se fueron su-

mando conciertos con la AMU, con la Asociación Salz-burgo, en el Festival de León, el Otoño Soriano, el de Bur-gos, La Granja o el Pórtico de Zamora.

En 1992 nace el Quinteto de Metales, primera agrupa-ción camerística de la OSCyL. Le seguirían el Conjunto de Cámara de Castilla y León, el Quinteto de Vientos, el Cuar-teto Avanti o el Ocean Drive, entre otras formaciones. En esa primera década la OSCyL participa en casi todos los acontecimientos de la cultu-ra regional. Una efemérides como el V Centenario del Tra-tado de Tordesillas llegó a te-ner comité asesor musical en el que estaba Bragado. Hacen su primera gira por la Galicia del Xacobeo y estrenan la ‘Cantata’ de Azipurúa para Las Edades del Hombre en 1993.

Cristóbal Halffter, Claudio Prieto, Jesús Legido, Francis-co García Álvarez o Francis-co Lara, entre los contempo-ráneos, o Antonio José o Fé-lix Antonio González entre los ya desparecidos, son com-positores de Castilla y León que se suceden en los atriles de la OSCyL de los noventa. En el podio también hubo ba-tutas nacidas en la comuni-dad como las de Odón Alon-so, Rafael Frühbeck de Bur-

gos o Víctor Pablo Pérez. An-tonio Baciero, el pianista bur-galés, tocó varios programas con la sinfónica regional. En 1994 la OSCyL debuta en Oviedo, en el Auditorio Na-cional, con Alicia Larrocha, y el Palau de la Música.

Si Valladolid se queda con la sede de la orquesta, Salman-ca puja por ser el conservato-rio superior. Las temporadas de abono de la OSCyL han os-cilado entre los 13 y los 21 pro-gramas, en función de los compromisos con las capita-les de la comunidad. Su pere-grinar por los teatro de Valla-dolid se alternó con escena-rios variopintos en el resto de ciudades hasta convertirse en inauguradora oficial de las modernas salas construidas en la pasada década en Casti-lla y León.

En 1999 las desviaciones presupuestarias llevaron a sus-tituir a Rubio por Joan Oller. Max Bragado tuvo que cons-truir un sonido sin sede y aún así se hizo un hueco en el pa-

Las bodas de plata de la SinfónicaLa Orquesta de Castilla y León celebra sus 25 años con director titular hasta 2019, un proyecto educativo ejemplar y alguna incertidumbre laboral

Durante el nuevo milenio la sucesión en podio y gerencia han sido más rápidas

VICTORIA M. NIÑO

Los músicos de la Sinfónica de Castilla y León, con el director titular, Andrew Gourlay, en el centro. :: NACHO ACARRETERO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

190000

19611

Semanal

2123 CM² - 185%

9962 €

2-3

España

24 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

Miguel Bosé, narrador de ‘Pedro y el lobo’ No era la primera vez que narraba esta historia sinfó-nica. El 20 de julio de 1997 Miguel Bosé compartió es-cenario con la OSCyL en Se-govia para contar el cuento de ‘Pedro y el lobo’, con la música de Prokofiev. Pre-sentado por Fernando Ar-genta, el popular cantante confesó sentirse «un instru-mento más en medio de la orquesta».

Cuando Óscar Puente era actor El alcalde de Valladolid sue-le hacer gala de su pasado sobre los escenarios. El 2 de diciembre de 1998, el en-tonces abogado encarnó al Conde Egmont de Beetho-ven en el Teatro Carrión, con Ángel María de Pablos como narrador.

Políticos melómanos Es frecuente la presencia de políticos en inauguraciones, conmemoraciones y ocasio-nes destacadas en las que participa la orquesta. Pero en su vida civil, solo dos de los servidores públicos fre-cuentan el patio de butacas del Miguel Delibes: Angeli-nes Porres y Jesús Quijano.

Relaciones reales La Reina Sofía ha sido la madrina de algunas de las fechas señaladas que se han celebrado en Castilla y León con la OSCyL. En 1993 inauguró el Teatro Nuevo de Ciudad Rodrigo. La infanta Cristina escuchó a la OSCyL en el concierto del Palau de la Música en Barcelona. La Reina Sofía acudió con el Rey a la inauguración del CCMD así como al concierto de celebración de los 150 años de El Norte de Castilla, en el Calderón. También acudió la monarca al con-cierto de Zubin Mehta en Valladolid.

El disco que no pudo ser con Flórez En 2006 Juan Diego Flórez estaba en pleno ascenso operístico. Paró entonces en Valladolid para grabar con la OSCyL un disco de bole-ros, ‘Sentimiento latino’. La cita era en el Lope de Vega, donde al poco de comenzar se desplomó una moldura. Se suspendió sine die.

ANECDOTARIO

norama musical nacional e hicieron una gira por Alema-nia y Suiza. En 2002 la OSCyL tocaba en el Carnegie Hall, dentro de la agenda de pro-moción cultural de la Junta en EE UU. Durante el nuevo milenio la sucesiones en po-dio y oficina fueron más rá-pidas, mientras adquiría una nueva forma administriva, al amparo de la Fundación Siglo que tampoco ha logrado atraer capital privado a la gestión cultural pública. El tándem Enrique Rojas (gerente) -Ale-jandro Posada (director titu-lar) inauguró la era de la ‘casa propia’ (2007) y una gran pro-gramación paralela a la de abo-no. Félix Alcaraz fue el geren-te del brillo con el disco que la OSCyL grabó con las Labèque para Deutsche Grammophon y del proyec-to socioeducativo. La crisis congeló la proyección de la OSCyL que poco a poco va re-tomándose. El Norte de Cas-tilla ha contado con la músi-ca de la OSCyL para celebrar el décimo aniversario de la edición de Palencia (1998) y los 150 años del diario. En es-tas páginas han dado cuenta de los conciertos de la Orques-ta Miguel Frechilla, Marisa Manzano, Chema Morate, Emiliano Allende, Fernando Herrero y Luis Hidalgo.

E s la batuta sabia, serena tanto sobre el podio como en las oficinas del au-

ditorio Miguel Delibes. Jesús Ló-pez Cobos estaba cansado de las res-ponsabilidades de la titularidad en sala y fosos ope-rísticos. A pesar de que, después del Teatro Real, decidió vivir para los conciertos y los proyectos que le atraían en Ber-lín, Madrid o Vie-na, apadrinó a la Sinfónica de Cas-tilla y León.

El maestro to-resano aceptó ser director principal invitado y des-pués director emérito de la Sinfónica de su tierra. Con ella volvió a la música tras una operación en la que per-dió un riñón culminado su

recuperación con una ma-ratoniana sinfonía de Mahler. López Cobos puso su veteranía al servicio de

la OSCyL cuando quedó huérfana de titular (Brin-guier) y de geren-te (Alcaraz). En-tonces se optó por que la transi-ción hasta encon-trar un director ti-tular idóneo se hi-ciera bajo la su-pervisión de Ló-pez Cobos ayuda-do por diferentes principales invi-tados. La huella de Petrenko, los contactos de Jai-me Martín (Fes-tival Internacio-nal de Santander) o de nuevo otros

veteranos como Semyon Bychkov y Eliahu Inbal han hecho posible cierta conti-nuidad en la búsqueda de un sonido propio.

La veteranía que arropa a la juventud

Jesús López Cobos.

Eliahu Inbal.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

190000

19611

Semanal

2123 CM² - 185%

9962 €

2-3

España

24 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

MUSICAEn busca del negro

profundoParece mentira que hayanpasado 20 afios desde eldebut de MadeleinePeyroux, aquel’Dreamland’ con el quecomenz6 a tomar formasu carrera como estrellacontemporinea del jazztranquflo. Con el tiempo,Peyroux ha ampliado sulenguaje y se ha adentradoen estilos como el gospel yel blues electrificado,est~tica que ha maduradohasta llegar a ’SecularH)~ns’ (ImpulseUniversal), disco grabadocon el ~itarrista JonHerington y el bajista BarakMori, sus dos mOsicos deconfianza. Es un viaje alasraices de la mt~sica negraque tendril paradas enEspar~a: el 23 de noviembreen Madrid (Teatro FerninG6mez) y el 25 en Barcelona(Palau de la M~sica).J. B. (@]awe~bl~nquez)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

284000

134016

Semanal

162 CM² - 30%

9600 €

89

España

24 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

L’Audibnciapreveu jutjarFblix Milletentre gener iabril de 2017

EL 9 NOU

La secci6 desena de l’Audi-~ncia de Barcelona far~ eljudici a l~lix Millet, expre-sident de la Fundaci60rfe6Catal/~rPalau de la Mflsica ivel de l’Ametlla, entre generi abril de l’any que ve. El tri-bunal ha citat aquest dillunstotes les parts implicades enel proc~s per fixar l’agendadel judici. El magistrat JulioHern~indez Pascual ha estatdesignat coma ponent.

El proc6s d’instrucci6 delcas Palau es va iniciar l’any2009 i ha acabat aquest 2016.La secci6 desena va rebre lacausa el 2 de setembre. Est~formada per 65 capses amb102 volums i un total de60.784 folis a m6s de la docu-mentaci6 que forma part deles peces separades. A bandade Millet, hi ha 15 acusatsm6s. Per necessitats d’espai,el judici es far~ a la Ciutat dela Just fcia, i no a l’Audi~ncia,al passeig Lluls Companys.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

4015

Bisemanal

96 CM² - 11%

334 €

13

España

23 Septiembre, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

490000

87909

Semanal

896 CM² - 166%

32047 €

64-65

Desconocido

23 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 14: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

MiBARCELONA

uiz~ la [ienda cerrO por-

que no vend[a s~.banas

suficientes. 0 porque

los turistas, extasia-dos ante lo que reran,

imped£an el paso a los

cl|entes. Admiraban. yadmiran, el Palau de laMasica: la belleza, ante

a ellos; la fealdacl, a sus

espaldas. Yen medio, etciclista zumb6n. 6Se rfedel contras~e?

65

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

490000

87909

Semanal

896 CM² - 166%

32047 €

64-65

Desconocido

23 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 15: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

EL AMFITEATRO

La revolución de Simon Halsey al frente del Orfeó Català

Simon Halsey dirige desde el escenario del Petit Palau un ensayo del Orfeó Català, el Cor Jove i el Cor de Noies abierto a más de cien cantantes invitados, el 22 de septiembre.

Simon Halsey, nuevo director del Orfeó Català, en el Palau de la Música.

DOMINGO, 25 DE SEPTIEMBRE DEL 2016 - 21:09 CEST

Simon Halsey, el nuevo director del Orfeó Català, tiene mucho de 'showman', incluso

--dicho sea sin ánimo de ofender-- de payaso. Es de esos británicos que saben cruzar en

cuestión de segundos la línea que separa el humor de la seriedad para lograr un objetivo. ¡Y

vaya si lo consigue! Logró que 121 cantantes aficionados, invitados a participar en un ensayo

abierto de la formación vocal, saliéramos flotando, en una nube, tras casi dos horas de

trabajar el hermoso 'Réquiem', de Gabriel Fauré, junto a las formaciones de la casa como

el propio Orfeó, el Cor de Noies y el Cor Jove.

A Halsey, los retos no le asustan. Este verano, por ejemplo, dirigió el estreno mundial de 'The

Public Domain', una obra de David Lang para 1.000 voces, en el Lincoln Center de

Nueva York. El desafío que tiene ahora delante igual es más difícil. Lo que es seguro es que

implica un trabajo continuado, un trabajo de larga duración, porque se trata de hacer

el Orfeó Català del siglo XXI.

Uno de los objetivos es el de abrir el coro a la sociedad. Y el pasado jueves puso la

primera piedra con el ensayo abierto. Tras una inscripción previa llegaba la confirmación con

un par de recomendaciones, a saber, llegar una hora antes para evitar aglomeraciones

y traerte un botellín de agua. También había un aviso, no hacía falta ir con la partitura, la

ponía la casa.

Nada más llegar, el mozo de seguridad te ponía una pulsera y de ahí te dirigía a unas mesas en las que cantantes del Orfeó distribuidos

por cuerdas vocales te daban la bienvenida y la partitura. Me tocó la de contralto que es mi tesitura y la amabílisima señora que me

atendió acabó las explicaciones pertinentes con un "Y ahora, ¡a disfrutar!".

El ensayo era en el Petit Palau. La colocación de los cantantes en las filas de butacas de la sala era un poco rara, pero seguro que el

maestro sabía lo que se hacía. Delante, bajos y tenores. Detrás, contraltos y sopranos. Mi sitio estaba entre cantantes del Coro de la

Universidad de Barcelona y del Forum Vocal. La procedencia de los invitados era muy diversa y no faltaban extranjeros. Había

estadounidenses, australianos, británicos, alemanes y algún japonés.

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento. Acepto Más información

ROSA MASSAGUÉPeriodista

"Alegría, alegría, que esto es un réquiem"

@rosamassague

3 0 COMENTARIOS 0

ORFEÓ CATALÀ

RICARDO RÍOS

Pàgina 1 de 2"Alegría, alegría, que esto es un réquiem"

26/09/2016http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/alegria-alegria-que-esto-requiem...

Page 16: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019-02-07 · Entreteniments, hi trobareu més jocs interactius Horitzontals: 1. Petit gra o partícula. Pràc-tica habitual de

En el escenario, a un lado el piano. Al otro, los directores y asistentes de las otras formaciones de la casa. En medio, una silla alta para el

director, y a su lado, una silla baja para la traductora del inglés al catalán, quien, me temo, se va a quedar pronto sin trabajo porque a

medida que avanzaba el ensayo el maestro se iba lanzando: "Compàs cincan...ta..." Y él mismo se corregía: "Cinquanta". Y así, en

varias ocasiones.

Tras saludar y dar la bienvenida el maestro pidió que levantaran la mano quienes ya habían cantado la obra de Fauré y fuimos mayoría, lo

que, es de suponer, contribuyó al resultado final.

El Orfeò y el Cor Jove llevaban todavía puesta la excitación que les había causado otro 'Réquiem', el de Verdi, que habían interpretado

días antes junto a la London Symphony Orchestra abriendo la temporada del Palau. Era la primera obra que cantaban bajo la

dirección de Halsey y le habían puesto mucho entusiasmo lo que se tradujo en un gran éxito.

En el ensayo participativo el maestro tuvo que recordar a los hombres que Fauré no era Verdi, que la teatralidad y la potencia del funeral

del italiano casaba mal con el intimismo de la obra del francés. Pero ni tanto ni tan calvo. A un cierto punto soltó un "¡alegría, alegría,

que esto es un rèquiem!", cuando todas las voces nos estábamos despeñando por un tono demasiado fúnebre.

Quizá se trataba de no complicar la vida a los invitados, pero el caso es que para corregir, Halsey nunca utilizaba un lenguaje técnico. Al

contrario, recurría a la mímica, a la gestualidad, como cuando parecía estrangular a la traductora porque quería un 'forte' airado.

O explicaba anécdotas. Por ejemplo, para mejorar el unísono del 'Libera me' recordaba sus días de colegio cuando decenas de niños

cantaban juntos los domingos e imitiaba el horrible sonido resultante. Pero, poca broma. Dio cinco minutos de descanso y fueron cinco, ni

uno más. Había advertido que era inglés pero se había educado en la escuela alemana

Al final, los invitados estábamos entusiasmados con la experiencia. Y los titulares de los distintos coros del Palau, también. Un miembro

del Orfeó lo resumía diciendo que aquello no había sido un simple ensayo: "Ha sido una comunión y el señor es un oficiante de

primera".

A la salida, una caja para devolver las partituras y una urna en la que depositar el boletín debidamente rellenado para presentarse a las

audiciones de acceso al Orfeó, que era uno de los objetivos del ensayo, el de captar nuevas voces. La urna se iba llenando. Al menos

unos 50 invitados quieren probar. En mi caso, una conoce sus limitaciones. Me llevé el boletín a casa como recuerdo de una gran

experiencia.

PD: Halsey no desaprovecha una ocasión para condenar el 'brexit'. También en este caso lo hizo.

Powered by Livefyre

3 0 COMENTARIOS 0

PUUBLICIDAD

Edición limitada con Edición limitada con Edición limitada con Edición limitada con navegador por 14.600€*. navegador por 14.600€*. navegador por 14.600€*. navegador por 14.600€*. ¡Configúralo! ¡Configúralo! ¡Configúralo! ¡Configúralo!

Nissan Pulsar NaviNissan Pulsar NaviNissan Pulsar NaviNissan Pulsar Navi

Únete a la marca líder en Únete a la marca líder en Únete a la marca líder en Únete a la marca líder en tecnología híbrida. tecnología híbrida. tecnología híbrida. tecnología híbrida. Descúbrela Descúbrela Descúbrela Descúbrela

Gama Toyota YarisGama Toyota YarisGama Toyota YarisGama Toyota Yaris

Mantenemos las condiciones Mantenemos las condiciones Mantenemos las condiciones Mantenemos las condiciones del plan pive en todos los del plan pive en todos los del plan pive en todos los del plan pive en todos los modelos hasta el 30 de modelos hasta el 30 de modelos hasta el 30 de modelos hasta el 30 de septiembre septiembre septiembre septiembre

Normas de participación

Pàgina 2 de 2"Alegría, alegría, que esto es un réquiem"

26/09/2016http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/alegria-alegria-que-esto-requiem...