records i vivències del carrilet de la cava

Records i vivències del Carrilet de la Cava | Tirant lo Rall, 2010 1

IX Jornada d'Etnologia a les Terres de l’Ebre

Centre d’Estudis Tirant lo Rall Deltebre, 6 novembre 2010

Records i vivències del

Carrilet de la Cava


SUMARI

1. HISTÒRIA I CONTEXT DEL CARRILET DE TORTOSA – LA CAV A....................3

1.1. LES COMUNICACIONS AL DELTA ABANS DEL CARRILET .............................................3 1.2. PROJECTE I INAUGURACIÓ DEL CARRILET ...............................................................5 1.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA NOVA LÍNIA ....................................................................6 1.4. LA LÍNIA FUNCIONA A PLE RENDIMENT ......................................................................6 1.5. LA GUERRA CIVIL I L ’ESTRAPERLO ...........................................................................7 1.6. ANYS 50: EL COMENÇAMENT DEL DECLIVI I LA CLAUSURA DEL CARRILET ..................8 1.7. CRONOLOGIA ........................................................................................................9

2. RECORDS I VIVÈNCIES DEL CARRILET TORTOSA – LA CAVA. ..................... 10

2.1. L’ASSISTÈNCIA MÈDICA ........................................................................................ 10 2.2. L’ACCÉS ALS ESTUDIS I LA FORMACIÓ ................................................................... 10 2.3. MÉS OPORTUNITAT PER A L ’OCI I EL DIVERTIMENT .................................................. 11 2.4. L’ACCÉS A L ’OFERTA I LA VARIETAT DE PRODUCTES ............................................... 11 2.5. LES COLLES D ’ESTALLERS I LA GENT DE SANT JAUME ........................................... 12 2.6. ARRIBA L ’ESPECTACLE ........................................................................................ 13 2.7. ELS NO TAN BEN REBUTS ..................................................................................... 13 2.8. TRANSPORT DE MERCADERIES ............................................................................. 14 2.9. SERVEI DE TRANSPORT DE MERCADERIES EN CARRO ............................................ 14 2.10. ELS ENCÀRRECS ................................................................................................. 14 2.11. L’ESTRAPERLO ................................................................................................... 15 2.12. LES ESTACIONS I BAIXADORS COM A PUNT DE RELACIÓ SOCIAL ............................. 15

3. CONCLUSIÓ: LES VIVÈNCIES I ELS RECORDS DELS TESTIMO NIS ............. 18

LA CANÇÓ DEL CARRILET DE JOSEP BO .................. ........................................... 19

FONTS D’INFORMACIÓ I ALTRES RECURSOS ............... ....................................... 20


1. HISTÒRIA I CONTEXT DEL CARRILET DE TORTOSA – LA CAVA

1.1. Les comunicacions al Delta abans del carrilet

A principis del segle XX les comunicacions amb el Delta de l’Ebre eren molt deficients. La principal via de transport era el riu, els llaüts per al transport de mercaderies i una línia de petits vapors fluvials que unia les diferents poblacions, per al transport de passatgers, entre ells el mític vapor Anita (1916-1929).

Diu que pel riu venia una barca que portava encàrrecs d’Amposta i de Tortosa. I pitava. I sortia la gent allí ante feia parades a buscar una medicina o algun encàrrec.

Josefa Casanova Navarro de Rafeló

Els llaüts van protagonitzar la navegació fluvial des del segle XVIII. Per remuntar el riu empraven el sistema de la sirga i, per baixar acostumaven a emprar la vela o simplement deixar-se portar pel corrent del riu. Podien transportar de 300 a 400 sacs d’arròs. Entren en decadència a partir de la dècada dels 40. Finalitzen el seu servei cap a l’any 1951 en no poder competir amb el Carrilet ni amb el transport per carretera.

El Vapor Anita era una remodelació d’un altre vaporet anomenat “Ciutat de Tortosa”. Podia portar 192 passatgers i uns 800 sacs d’arròs. Va ser posat en funcionament l’any 1916. El 1924 va ser adquirit per Sebastià Albacar, de Sant Jaume. El 1929 va fer l’últim viatge. Va estar amarrat molt de temps prop de l’Illa de Gràcia, fins que el 1937 s’enfonsà com a conseqüència d’una forta riada.

La transformació del vaporet va durar uns dos anys, durant aquest període hi ha un buit comunicatiu important amb Tortosa que és solventat parcialment per la “tartana del Corxero”. Era un carruatge de quatre rodes de tracció animal que feia el servei de La Cava a La Granadella (Camarles) per enllaçar amb el tren fins a Tortosa.

De l’any 1924, tenim notícia d’un autobús de passatgers, l’autobús dels germans Esquerré, més conegut per l’autobús dels Bonos .

A més de la inexistència o precarietat de les carreteres . Fins la II República (1931-36) no s’empedrà la primera carretera del delta: la de la Mallada o Venta Nova (Lligallo-pas de Buda) i després de la guerra civil la de l’Ampolla, Camarles i Amposta.


Ma mare va hiaure un moment que va estar molt greu d’una pneumònia, es veu, i era d’hivern. I van tindre que baixar los metges que allavons dien los Campaners de Tortosa. Resulta que els Campaners van baixar hasta l’Aldea en lo tren gros... Mun oncle los va anar a buscar en un carro en toldo, a l’Aldea, i van baixar de nit a casa de ma iaia on estava ma mare morint-se al llit. En aquells camins de terra, que allavons tots eren de terra, plovent, a visitar ma mare, que, per cert, la van salvar

Vivència de Josep Bertomeu Mercè

Des de 1887, a Catalunya es va crear una xarxa ferroviària de via estreta d’uns 960 Km de longitud, amb 25 línies diferenciades i de diverses amplades, que des del 1963 fins al 1975 es van anar tancat. A les comarques tarragonines vam tenir un parell de línies ferroviàries de recorreguts molt curts però alhora molt importants: la línia Reus-Salou , d’11 km i dedicada al transport de vi, productes del camp i passatgers que anaven a la platja (1887-1975) i la línia Tortosa-La Cava , de 27 km i que transportava passatgers i arròs, principalment (1927-1967).

Entre 1895 to 1973 trobem el Ferrocarril de la Val de Zafán que anava de

la Puebla de Hijar a Tortosa, passant per Alcanyís. En total 110 km. El seu destí final era San Carles de la Ràpita. El primer tram fins a Alcañiz va ser inaugurat l’any 1895. El 1942 arribà a Tortosa. Va funcionar durant 31 anys en el seu recorregut complet (1942-1973). Va tenir molt de protagonisme en la batalla de l’Ebre per transportar tropes i armament, entre d’altres. L’any 1971 s’enfonsà un tunel entre Pinell de Brai i Prat de Compte. No van fer el manteniment i van complementar amb un servei d’autobusos. L’any 1973 es va tancar definitivament.

I allavons vaig agarrar un trenet que venia de Saragossa aquí, que era la Via Zafan, [...] en una fumera que esbarronava, un munt de túnels, i així vaig tornar a casa

Domingo Bautista dels Castellans

La posada en marxa del carrilet Tortosa-La Cava va contribuir a fer

desaparèixer el tradicional aïllament de les poblacions del Delta de l’Ebre amb la resta del país i va permetre a la gent del delta rebre noves influències de tot tipus.


1.2. Projecte i inauguració del carrilet

El primer projecte de carrilet data de 1883 i va lligat al gran creixement que experimenta l’agricultura al Delta de l’Ebre a causa de la posada en servei dels canals de regadiu (Canal de la Dreta el 1857 i Canal de l’Esquerra el 1912). Però no serà fins l’any 1921 que el Congrés aprova la creació d’un tren de via estreta entre Tortosa i La Cava. Uns anys després, el 1924, la concessió s’atorga a la societat Ferrocarriles

Económicos, S.A. (FESA) , antiga societat Zoppetti y Cendra.

La concessió va ser per a 99 anys i la línea fou considerada d’utilitat pública, encara que no disposava de subvencions de l’Estat. El projecte original era unir directament Tortosa amb La Cava a través de l’Aldea, però finalment es va decidir seguir el curs de l’Ebre.

Les obres per a la construcció de la línia van començar a finals de 1924 i l’11 d’agost de 1926 s’inaugurava el primer tram que anava de Tortosa a Amposta ; les obres van anar d’una forma bastant ràpida ja que l’absència d’accidents naturals va facilitar enormement la feina. L’any següent seguiren les obres fins a

Jesús i Maria i, finalment, el 16 de desembre de 1927 s’inaugura tota la línia fins a La Cava .

1. Màquina de Vapor Tortosa, any 1957 | Arxiu J. Vidiella

2. Inauguració del primer tram del Carrilet, any 1926 | Font: Salmerón, 1989.


1.3. Característiques de la nova línia

La principal característica de la nova línia va ser el seu caràcter innovador , ja que va ser el primer ferrocarril de l’Estat espanyol explotat exclusivament amb unitats dotades de motor de combustió interna.

Al llarg dels 27 km de recorregut, el carrilet feia 15 parades : 5 estacions, 9 baixadors i 1 carregador. La línia s’iniciava al baixador de Tortosa, situat en ple carrer davant del Parc Teodor Gonzàlez, i feia l’última parada a l’estació de La Cava.

1.4. La línia funciona a ple rendiment

Els primers anys del servei el nombre de viatgers va anar augmentant en gran quantitat fins al punt que van arribar a circular 12 trens en cada sentit. No obstant això, molts dies el servei resultava insuficient, sobretot en dies puntuals com quan era mercat a Amposta. Davant d’això, la companyia va ampliar el parc material amb l’adquisició d’automotors nous i locomotores de vapor.

La conseqüència immediata serà la disminució del nombre d’usuaris del vaporet , fins que l’any 1929 desapareixerà definitivament el servei. Posteriorment, a la dècada dels 50, desapareixeran també els llaüts que transportaven mercaderies pel riu.

Durant aquests primers anys eufòrics, la companyia va treballar en dos projectes d’ampliació de la línia que no van arribar mai a veure la llum: el primer era fer arribar el carrilet fins a l’illa de Buda per a recollir l’arròs d’aquesta zona,

4. Automotor a l'estació de La Cava, any 1928. Arxiu Salmerón

3. Tren al baixador de Tortosa, 1957 | Arxiu Cuyàs

6. Estació d'Amposta, any 1930 | Arxiu J. Vidiella


i el segon consistia en la construcció d’un ramal fins al centre d’Amposta per a perllongar-lo fins a St. Carles de La Ràpita.

1.5. La guerra civil i l’estraperlo

En esclatar la Guerra Civil, la línia ferroviària va passar a mans del Sindicat Nacional Ferroviari i l’explotació del carrilet va anar a càrrec d’un comitè format pels mateixos obrers anomenat “Ferrocarril Col·lectivitzat de Tortosa a La Cava” . Tot i les dificultats, va circular fins al 15 d’abril de 1938.

Una bona part del material del carrilet es va poder salvar al guardar-se a l’estació de La Cava i, en acabar la guerra, donat que el Consell d’Administració de FESA es va desentendre per les fortes inversions, el Sr. Jaume Barberà amb l’ajut i el suport d’equips formats pels antics empleats ferroviaris van recuperar els carrils que estaven distribuïts al llarg del front i es va reconstruir la línia, de manera que el servei es va tornar a normalitzar a finals de 1939.

Durant la postguerra, el Carrilet va iniciar la seva recuperació degut a un inesperat increment del tràfic. L’any 1940, es va fer l’ampliació de la via fins als sequers del Sindicat per carregar l’arròs que allí es manipulava. El Sindicat és l'actual Sala d’Exposicions Municipal Ramon Calvo.

A causa del racionament, molta gent es desplaçava al delta per adquirir queviures, primordialment arròs: l’estraperlo.

Aquella maleta era una maleta de camuflatge, que jo tenia, quan anàvem a Barcelona a vendre l’arròs. Com era una maleta molt fea, pos jo allí jo ficava quinze o catorze o vint quilos d’arròs i la ficava allí enterra al vagó. I a vegades, a vegades, passaven per allí, miraven però ni s’arrambaven a la maleta [...] I una de les vegades me vaig fer fer un xaleco de llauna que cabien cinc litros d’oli, que també claro, valia la pèna. Cinc litros d’oli i allavons portava una cabassona en una bota de vi, però plena d’oli...

Vivència de Domingo Bautista dels Castellans


1.6. Anys 50: el començament del declivi i la claus ura del carrilet

A partir de 1950, el transport de passatgers i mercaderies va disminuir notablement degut al creixement que va experimentar el transport per carretera (autobusos i camions). Aquest fet va ser pal·liat temporalment gràcies a les subvencions estatals als ferrocarrils de via estreta, però aquestes

es van suprimir l’any 1963. L’any següent l’explotació del ferrocarril va passar a mans de l’Estat, Ferrocarriles de Via Estrecha, S.A. (FEVE), que es va limitar a contenir el dèficit sense fer cap mena d’esforç per modernitzar-lo.

Finalment, l’1 de desembre de 1967, el Consell de Ministres va aprovar la clausura del carrilet i el dia 31 del mateix mes el tren de comiat oficial feia l’últim viatge des de l’estació de La Cava, enmig d’una gran expectació.

7. Cotxe avançant el Carrilet | Arxiu J. Vidiella


1.7. Cronologia

Teniu accessible a internet una línia de temps interactiva amb els esdeveniments més importants relacionats amb el desenvolupament del delta, i de les seves infraestructures de comunicació com el Carrilet:. http://www.dipity.com/TirantloRall/Carrilet#


2. RECORDS I VIVÈNCIES DEL CARRILET TORTOSA – LA CAVA

Són molts els records i les vivències que la gent més gran del delta té en relació a l’arribada del carrilet, la qual va suposar una revolució econòmica, social i cultural per a un territori amb unes especials condicions d’aïllament.

Aquesta obertura a l’exterior va significar una important entrada i sortida de persones i mercaderies que va revolucionar la vida al delta i va suposar un pas gegantí cap al progrés .

Malgrat que la majoria de vegades la sortida de persones cap a l’exterior esta motivada per gestions burocràtiques (com manifestar un nadó, anar pagar l’aigua o les contribucions), això va repercutir en la millora de les condicions de vida, de les possibilitats d’accedir a la salut, a l’ensenyament, al comerç, a la cultura i la socialització. En definitiva, va intervenir en molts d’aspectes de la vida quotidiana especialment de la gent de la Cava i Jesus i Maria però també de Sant Jaume i dels altres pobles per on passava.

2.1. L’assistència mèdica

Abans del carrilet, en cas de malaltia o d’accident, arribar a Tortosa o que els metges vinguessin aquí per una urgència era tota una aventura que durava hores i hores. Calia anar en carro fins a l’estació de l’Aldea i d’allí agafar el tren cap a Tortosa, o a l’inrevés si era el metge qui venia. Hi havia moltes possibilitats que no s’arribés a temps. El carrilet va permetre a la gent poder anar al metge amb més facilitat i en menys temps, i així evitar moltes desgràcies.

Jo me vaig trencar la cuixa, tenia 3 anys... me pugen a un matalap, me porten al tren, en lo tren me porten a Tortosa... Vaig a estar un mes en la cuixa penjada, estirant l’ós, hasta que es va posar tot al puesto... Ma mare sempre estava enfadada perquè me van portar en un matalap menut, me van posar dalt l’asiento, i el revisor li va fer pagar dos bitllets perquè jo ocupava dos puestos

Vivència de Josep Bertomeu Polet

2.2. L’accés als estudis i la formació

Gràcies al carrilet, molts jóvens van poder accedir a una millor formació als col·legis i acadèmies de Tortosa, a l’Institut d’Amposta, etc., i això va fer incrementar el nivell cultural i de socialització de la població. Anteriorment, els qui volien ampliar o millorar els estudis, havien de recórrer a mestres particulars, i no tothom s’ho podia permetre.


2.3. Més oportunitat per a l’oci i el divertiment

Hi havia dos dies l’any molt assenyalats en què la gent del delta agafa el Carrilet per anar a passar-s’ho bé: el dijous jardé s’anava a la finca de La Palma a Amposta a menjar-se la truita i el dilluns de Pasqua a Migcamí a Tortosa a menjar-se la mona. Com era molta la quantitat de gent que agafava el carrilet, aquests dies la companyia posava tots els vagons i cotxes i vagons de càrrega que tenia disponibles. I encara així,

anaven drets i amuntonats, sobretot els jóvens, però això formava part de la festa.

A banda d’aquests dos dies, en algunes ocasions algú es permetia el luxe d’anar a Tortosa per divertiment: anar a veure els focs per les Festes de la Cinta (tot un espectacle que aquí no s’havia vist mai), els bous a la plaça de Remolins o al cine. No tothom ho podia fer, calia tenir una casa on quedar-se a dormir per a tornar amb el carrilet a l’endemà al matí.

Ma iaia era una sinyora i anàvem a vore els focs a Tortosa; arrancàvem en l’últim tren, en l’últim, mos quedavem a Tortosa, a un... no se si era una amiga, un familiar, no ho sé, mos quedàvem a dormir allí però primer miràvem los focs. I después anàvem al cine, dormíem a n’aquella casa, i en son demà de matí, para avall [...] Me’n recordo dels ooooooh!!!!!!! tan impressionants que fèiem.

Vivència d’Adela Aloguín

També se solia anar a veure les carreres de bicicletes al velòdrom de Tortosa, encara que moltes vegades, sobretot els jóvens, es desviaven i feina cap al bar La Costa, com diu la cançó de Josep Bo.

Una altra sortida divertida i que movia una gran quantitat de públic era anar a veure el futbol a Amposta. Entre els equips de les dues poblacions hi havia una gran rivalitat, i quan jugaven entre ells, s’havien de posar vagons especials per al trasllat de tanta gent.

2.4. L’accés a l’oferta i la varietat de productes

El carrilet va obrir tot un món a l’oferta de productes de tot tipus que abans era molt limitada donat les poques botigues del poble.

8. Dilluns de Pasqua cap a Migcamí, finals dels 50 | Arxiu de Josep Bertomeu "Polet"


Per a les ciutats receptores com Tortosa i Amposta, això també va ser important, ja que només baixar del carrilet el primer que preguntaven a la gent era com havia anat la collita, segons expliquen diferents testimonis. Evidentment, l’any de bona collita la gent viatjava més amb el carrilet i comprava més a les botigues.

Els dimarts era costum anar al mercat d’Amposta; molta gent solia anar a comprar tossinets, que s’emportaven a dins d’un sac per a criar-los a casa i després fer la matança. El trasllat de l’estació al mercat es feia amb una tartana, que obligava els viatgers a espavilar-se perquè tenia molt poca capacitat i costava una pesseta el viatge.

Però no només fou important la sortida a l’exterior, sinó que l’arribada de persones pel carrilet també va contribuir a millorar, en la majoria dels casos, les condicions de vida del delta.

2.5. Les colles d’estallers i la gent de Sant Jaume

A les temporades de l’arròs, pel carrilet arribaven colles de plantadors i, sobretot, segadors valencians i castellans, aragonesos, murcians, extremenys, moltes vegades amb les bicicletes i tot. A l’aperadero o baixador de Sant Jaume, situat a la zona dels Hortets de Jesús i Maria, baixaven els que anaven a treballar a la població de Sant Jaume, arribaven a peu a la barcassa per poder travessar el riu. La carretera de l’apeadero donava directament al pas de Garriga.

A l’apeadero de Sant Jaume baixaven moltes colles de valencians, de València claro, a plantar i a segar, i allavontes pos au, a peu en busca de Sant Jaume, del pas de la barca, i se’n anaven a les finques de Sant Jaume, o se’n anaven a illa de Mar, a les finques d’aquí Jesús i Maria, [...] I después la gent de Sant Jaume, per a anar a Tortosa, havien d’embarcar-se allí, passàven pel pas de la barca. A vegades al pas hi havia molta gent i feien tard, i com que hi havia poques cases i hi havia molta visió, pos quan tu vees que venia un u atre corrents, cridaves “espereus que ve un!” i el tren s’esperava!

Vivència de Josefa Turón

També s’esperava la gent de les barcasses. Josep Arques ens contava en una entrevista com cridava a la gent per que s’afanyessin a arribar a la barcassa.

La gent anava en aqueste carrilet que teníem, anava al metge o anava a l’abogat o anava al notari, a lo que sigue, a Tortosa, i los de Sant Jaume [...] los vees vindre que venien a peu. A lo millor hi havia una persona o dos esperant-se aquí a la barca,


en les barques a rem, i [cridant] “Eic, va qui ve?”, però fort, no? I els vees que probets venien cansats ja del viatge a Tortosa i encara els fees córrer, suadets com una mar. “Bons collins, que m’has fet córrer, eh”

Anècdota de Josep Arques del Való i Llúpia

2.6. Arriba l’espectacle

El més esperat era l’arribada d’artistes per a la realització d’espectacles de teatre, concerts i revistes, uns 5 o 6 l’any. Tant els artistes com els decorats, fins i tot algun piano, es traslladaven amb carro fins al cinema Coliseu. En acabar l’espectacle, els tornaven a portar a l’estació, on els esperava un tren que la companyia posava expressament per a portar-los a dormir a Tortosa. Amb el carro de la família Escurriola, els Recaders, van viatjar artistes de la talla d’Antonio Molina, Pepa Flores, Antonio Machín i Juanito Valderrama.

2.7. Els no tan ben rebuts

Però, de vegades, el carrilet facilitava l‘entrada de personatges que no eren rebuts amb tanta satisfacció ni entusiasme, com el conegut popularment com “l’home de la bola”, que era un manescal que donava boles de verí als gossos que anaven solts; o “els urbanos de Tortosa”, que venien a matricular les bicicletes i les confiscaven fins que no es pagués la matrícula; o “els de la pigota”, molt temuts pels xiquets ja que eren els infermers que anaven pels estudis a subministrar la vacuna per la pigota. Per no parlar dels més perillosos, “els sigineros”, que venien a agafar la sang dels xiquets per a comercialitzar-la; normalment, quan algú anava ben vestit i portava una espècie de maletí, era un “siginero”. Mai s’ha pogut demostrar la seva existència, però la seva suposada presència era molt efectiva per a apartar els xiquets i xiquetes dels llocs perillosos.

Totes aquestes anades i vingudes de gent obligava moltes vegades la companyia a posar trens especials, és a dir, a posar més vagons els dies que hi havia més afluència de gent per ser una data assenyalada o per algun esdeveniment especial (dilluns de Pasqua, dijous jardé, partits de futbol, temporada de l’arròs) o també de vegades calia posar un tren en un horari que no era l’habitual, com quan arribava una companyia d’espectacles.

El comerç també va experimentar un canvi significatiu amb l’arribada del carrilet:


2.8. Transport de mercaderies

A través d’aquest innovador mitjà entraran al delta diàriament gran varietat de productes com grans quantitats de material per a la construcció, adobs (sobretot guano per al conreu de l’arròs), mobles, aliments, tabac. Els dimarts les plataformes baixaven carregades de garrafes de licors (Lhemann, Lapeira) i bocois de vi de 60, 120 i 300 litres. En contrapartida, sortien cap a fora grans quantitats d’arròs, de setembre a gener, i patates els mesos de juliol i agost. També serà important la comercialització de la llet a través de la “Central Lechera de Tortosa”, que tenia dipòsits a les diferents estacions i una persona encarregada de recollir i controlar la llet que cada matí portava la gent que tenia vaques.

Jo vaig tindre lo dipòsit allí, bastants anys, i claro com tothom d’aquí baix criaven vaques, pos allavontes la llet, anaves, la portaves allí al carrilet, allí tenia un mesurador, tenia uns gerros i portava un llistat de cada u [...] i quan venia el carrilet l’embarcàvem al furgó de càrrega, i jo els enviava la fulla [...] natros també teníem vaques i també mos interessava [...] Primer se va formar lo dipòsit de Jesus i Maria però com a la part [...] dels Hortets hi havia molta gent, van decidir de posar un dipòsit. I allavontes, com que jo estava al costat, qui millor que jo [... Ho vaig fer durant 10 o 12 anys, hasta que va plegar la Cooperativa Lechera de Tortosa.

Vivència de Josefa Turón

2.9. Servei de transport de mercaderies en carro

Durant els anys que va funcionar el carrilet, hi va haver un servei de transport i repartiment de mercaderies amb carro i cavall a les botigues i magatzems del poble, un negoci que feia la família Escurriola i que va anar passant de pares a fills. A més del repartiment de productes per les botigues, el carro dels Recaders, que era com se’ls coneixia popularment, també va transportar els artistes i els decorats quan hi havia un espectacle al poble i les pel·lícules que els diumenges es projectaven al cinema Coliseum. Els últims anys del Carrilet, quan quasi ja no baixaven mercaderies, el servei va deixar de ser rendible i bàsicament es dedicaven a transportar botelles de gas provinents d’Amposta. La família va substituir el carro per un camió.

2.10. Els encàrrecs

Un altre gran avantatge per a la gent del delta va ser el fet de poder fer encàrrecs a través del Carrilet; qualsevol cosa que es necessitava de Tortosa, es podia encarregar al revisor que l’anés a recollir: un vestit que s’havia d’arreglar, el resultat d’una analítica, un rellotge espatllat o qualsevol altra


mercaderia o document. L’encàrrec costava unes 15 pessetes, però t’estalviava molt de temps i no calia perdre el dia de treball.

2.11. L’estraperlo

Durant la postguerra, el carrilet va viure una època daurada gràcies a l’estraperlo. Moltes dones tenien els homes a la presó o eren vídues i es dedicaven a l’estraperlo; baixaven pa i oli de Tortosa i al Carrilet de la tarde se’n tornaven amb arròs. Quan sabien que la guàrdia civil estava vigilant, llençaven els saquets d’arròs per la finestreta al canyar i després els anaven a recollir.

Diferents testimonis recorden persones que es dedicaven a l’estraperlo, com un tal “Zapatito” o una senyora de Tortosa coneguda com “Maria Cinta l’estraperlista”, que portava una panera amb productes que aquí no hi havia com ara formatges, pastilles de xocolata, etc. i anava per les cases; però, sospitosament, les coses més delicades les duia amagades al seu damunt, baix de la roba.

Venien dones de Tortosa, que venien molt primes i se’n anaven molt gordes perquè portaven uns salvavises dins plen de arròs i havien d’agarrar el trenet [...] la guàrdia civil anava també al trenet, els ho requisava, bueno...

Vivència de Manolo Gallego Prats de Gallego

De vegades, la guàrdia civil aconseguia confiscar els productes de l’estraperlo. Quan n’hi havia molta quantitat, es feia servir el carro de transportar mercaderies per a traslladar-ho al quarter de la guàrdia civil.

Mon pare tenia una pallereta a la vora de casa per a la mula, I de matí era així, i la tarda era aixins [fa un gest amb el braç per indicar com creixia la pallera durant el dia]. Aquelles dones ficaven los saquets d’arròs allí. I a les sis i pico que se n’anava el tren de la tarde, los maquinistes aquells ja estaven en combinació, probes, marxaven poquet a poquet, i la guàrdia civil sempre per allí. Agafaven, aquelles dones, corrents corrents, en busca d’aquella pallera, agarraven los saquets de l’arròs, la guàrdia civil detràs, que molts els prenien, però sempre se’n escapaven, i pujaven dalt en marxa. I vore’ls pegar cops de culata a aquelles dones!!!!

Vivència de Joan Escurriola

2.12. Les estacions i baixadors com a punt de relac ió social

A més de l’obertura a l’exterior que va significar la posada en marxa del carrilet i la conseqüent entrada i sortida de persones i mercaderies, la construcció de les estacions, dels baixadors i de totes les infraestructures que


va comportar (vies, andanes, dipòsits, molls de mercaderies, etc. ), també va suposar una novetat per al poble i va donar un caire diferent als paratges inhòspits i desolats on es van instal·lar. Aquests espais van passar de ser llocs poc o gens freqüentats a ser un espai de relació social.

√ Quan algú de la família anava a Tortosa a fer alguna gestió (que llavors suposava tota una aventura) era costum que la resta de components de la casa l’anessin a despedir o a recibir a l’estació. I quan es tractava d’una ocasió especial, fins i tot s’anava en comitiva. Per exemple, quan algú marxava a la mili a l’Àfrica o a la guerra d’Ifni, quan els nuvis marxaven de viatge de noces, etc.

Ne recordo una de ma mare que va ser un drama Ma mare, una vegada, mon pare i mon iaio de casa la van enviar a pagar l’aigua a Tortosa, en lo carrilet [...] Va arribar allà a Tortosa, una gentada a la cola a pagar l’aigua i quan li va tocar la cola, va anar a pagar i a aquell home [...] li feia falta una pesseta per al canvi, una pesseta. [...] Lo cierto és que ma mare no se’n volia anar sense la pesseta, “pos no pague l’aigua, i ja vindrà demà” diu “nooo”. Total que ma mare va deguer d’anar de la comunidad a una botiga o atra, demanar canvi, pujar dalt, i espera atra vegada [...] I ma mare va perdre el carrilet, per culpa d’aquell pesseta va perdre el carrilet. I jo recordo que mon pare, mon iaio i jo, a migdia vam anar a buscar a mare, a recibir a mare [...] preguntàvem als que baixaven “heu vist a Teresa, heu vista a Teresa?” [...] jo plors, i mon pare i mon iaio desesperats “ què li ha passat? que haurà passat?” [...] a la nit, al carrilet de les sis i vint [...] i ma mare va arribar a les sis i vint. I allò era, com vos ho diria [...] abraçats tots a mare i plors, tots mon pare, mon iaio, ma mare, tots plorant com si ma mare fes dos anys que faltés de casa!

Anècdota d’Agustí Ribes

Jo vaig néixer i em vaig criar a la vora de..., de l’estació. [...] Lo tren en aquell temps era l’entrada i la sortida de tot lo que hi havia al poble, o siguie, no hi havia cap altra comunicació. L’única altra comunicació que hi havia eren los carros de palla o d’empalls que anaven per carreteretes de terra. Tot lo que tenia una miqueteta de valor, tot arribava pel trenet. [...]. Quan algú se n’anava la mili a l’Àfrica, o se casava o això venia al tren en la gran comitiva de gent. Les despedides de la gent que se’n anava a la guerra de Ifni, von recordeu de la guerra de Ifni? Era tot lo poble a despedirlo. O sigue, natros jugàvem per allí als Salats. Lo Carrilet estava fet a una zona tota de salats, molt pobra, un descampat, però lo Carrilet i aquella obra en aquells temps tan faraònica li donava una gran personalitat. Tota la gent venia aquí a les despedides i tota la gent venia a les


arribades [...] Me’n recordo d’una vegada d’una gran quantitat de gent que “anem a buscar a fulano que ve de la presó.

Vivència de Josep Bertomeu Polet

√ L’estació era un punt de trobada per als jóvens que anaven al tardet a festejar, o simplement a veure la gent com anava i venia. També era atractiu anar a passejar-se per dalt de les vies.

√ En aquella època era molt important l’aprofitament de tot el que es podia i, en aquest sentit, l’estació també estava en el punt de mira: hi havia disputes entre les dones per agafar el carbó per a cuinar, això sí, després que ho fes la dona del cap d’estació. Tsmbé per emplenar els càntirs amb l’aigua del tanc quan a l’hivern no n’hi havia al canal.

√ El xiulet del Carrilet quan arribava a les estacions servia per marcar les hores a la gent i així es guiaven sobre quan havien d’enganxar o plegar de treballar, un servei que després va continuar fent la sirena de la Cambra Arrossera.


3. CONCLUSIÓ : LES VIVÈNCIES I ELS RECORDS DELS TESTIMONIS

Gràcies a l’aportació de diferents testimonis que van viure en primera persona i des de diferents punts de vista els anys de funcionament del carrilet, ha estat possible la recollida d’anècdotes i situacions que, malgrat que la majoria ens puguen resultar bastant còmiques en l’actualitat, responen a la realitat d’un moment i ens ajuden a fer-nos una idea de la forma de viure i de pensar d’una època.

Aquestes vivències ens donen informació sobre diferents aspectes quotidians: com era un viatge amb el Carrilet , la durada, l’escassa velocitat, el temut pas per la zona de La Pedrera, les peripècies a l’època de l’estraperlo i les persecucions de la guàrdia civil; les pilleries dels viatgers per no pagar el bitllet o per amagar els paquets i no pagar els ports, etc.

Si bé la majoria de testimonis expliquen no haver viscut el tancament del carrilet com un fet traumàtic en aquells moments, la perspectiva que dóna el pas del temps ha fet aparèixer el sentiment de nostàlgia i agraïment a tot el que el carrilet va comportar, com molt bé reflexa la cançó del Senyor Josep Bo. Avui dia, podem afirmar que, per moltes raons, el carrilet és un element patrimonial amb una important significació dintre de la història recent del delta i un referent per a les generacions passades i actuals.


LA CANÇÓ DEL CARRILET DE JOSEP BO

Lo carrilet de la Cava

Lletra i música de Josep Bo, 1968

Lo carrilet de la Cava fa uns quants anys que va plegar

perquè els autos i les motos no el deixaven guanyar el pa,

però jo, que sempre penso en los amics que m'han fet bé,

en carinyo jo li canto per poder donar a saber del carrilet de la Cava

sempre me'n recordaré. Ai, carrilet,

quan poc a poc avançaves, quina il·lusió,

quan esperava mons pares, lo teu xiulet

volem tornar-lo a escoltar. A la Ribera,

ja no et podrem oblidar. Bicicletes, estraperlo,

Guardia civils i estudiants, sacs d'arròs, molts de pagesos

i colles de valencians, embarassades, gent malalta

de quartana i de dolor, i cistelles en pollastres, alguna àdena i capons, i aubergínies i tomates

per a regalar als sinyors. Los jóvens van a la costa

i les dones al mercat, los hòmens a pagar l'aigua o a parlar a algun advocat

i a les voltes del migdia a dinar a Casa Verdal, i a la tarda cap a casa a tornar a l'arròs bullit,

farinetes o recapte i xapadillos rostits.


FONTS D’INFORMACIÓ I ALTRES RECURSOS

Informants de la taula rodona 18 setembre 2010

� Josep Betomeu Mercè (75 anys), usuari del carrilet

� M. Adela Aloguín Aries (64 anys), veïna de l’estació de Jesús i Maria i usuària del carrilet

� Josefa Turón Pagà (65 anys), veïna i encarregada del control de la llet de l’apeadero de St. Jaume (Jesús i Maria)

� Joan Escurriola Sebastià, lo Recader, propietari del servei de transport de mercaderies de la família dels Recaders

� Agustí Ribes Franch (69 anys), usuari del carrilet durant els 9 mesos del servei militar a Tortosa

� Josep Bertomeu Polet (66 anys), veí de l’estació de La Cava i usuari del carrilet

Per aquesta taula rodona, també vam mirar d’acoseguir altres intervencions significatives, tot i que, per diversos motius, no va ser possible. Vam sol·licitar la intervenció d’algun representant de Sant Jaume, de Josep Bo lo Sifonero, de Joan Ramírez lo maquinista, i de Joan Vidiella.

Fons d’enregistraments de Tirant lo Rall

A banda d’això, també hem aprofitat algunes anècdotes d’entre el fons de 60 entrevistes que tenim realitzades a Tirant lo Rall.

� Entrevista a José Arques de Llúpia de Való. Tirant lo Rall, 2008. (E08-07)

� Entrevista a Domingo Bautista dels Castellans. Tirant lo Rall, 2008. (E08-16)

� Entrevista a Josefa Casanova Navarro de Rafeló. Tirant lo Rall, 2009. (E09-37)

� Entrevista a Manolo Gallego Prats, de Gallego. Tirant lo Rall, 2009. (E09-42)

� Entrevista a Palmira Esteban, Palmira. Tirant lo Rall, 2009. (E09-46)

Material fotogràfic

El material fotogràfic d’aquest document correspon a una col·lecció de fotografies recollides en motiu de l’exposició que l’ajuntament i l’Associació Amics del Carrilet va muntar el 2007.

records i vivències del carrilet de la cava

Documents

cava tirant lo rall

2010 1 ix jornada detnologia

petits vapors fluvials

mtic vapor anita

cava records

lnia funciona

guerra civil