recerca i immigraciÓ iv
TRANSCRIPT
RECERCAI IMMIGRACIÓ IV
Col·lecció Ciutadania i Immigració - núm. 8
Rec
reca
i im
mig
raci
ó IV
Co
l·lec
ció
Ciut
adan
ia i
Imm
igra
ció
- nú
m. 8
En col·laboració amb:
Recerca i immigració IVConvocatòria ARAFI-2008
Recerca i immigració IVConvocatòria ARAFI-2008
Col·lecció Ciutadania i Immigració,núm. 8
© Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar Social i Família
Direcció General per a la Immigració
Calàbria, 147
08015 Barcelona
Se’n permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que se’n citi
la procedència (autoria, títol, òrgan editor), i que no es faci amb fins comercials. No es
permet la creació d’obres derivades sense autorització expressa dels autors i de l’editor.
L’editor no és responsable de les opinions expressades en aquest volum ni les subscriu necessàriament.
1a edició: octubre de 2012
Tiratge: 500 exemplars
Dipòsit legal: B. 22339-2012
Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Impressió: A.V.C. Gràfiques, S.L.
Recull dels treballs de recerca que van obtenir l‘ajut ARAFI 2008 i que van ser presentats a la V Jornada de Recerca i Immigració (Barcelona, 8 de juliol de 2010)
Coordinació: Magda Garcia
Comitè científic: Victòria Miquel (AGAUR)Magda Garcia i Meritxell Benedí (Direcció General per a la Immigració)
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
Jornada de Recerca i Immigració (5a : 2010 : Barcelona, Catalunya)
Recerca i immigració IV : convocatòria ARAFI-2008. – (Col·lecció Ciutadania i immigració ; 8)
Recull dels treballs de recerca que obtingueren l'ajut ARAFI-2008 presentats
a la 5a Jornada de Recerca i Immigració, que tingué lloc a Barcelona el dia 8 de juliol de 2010.
– Bibliografia. – Text en català, resum en castellà, anglès i francès
ISBN 9788439388883
I. Garcia, Magda (Garcia López), ed. II. Catalunya. Departament de Benestar Social i Família
III. Títol IV. Col·lecció: Ciutadania i immigració ; 8
1. Treballadors estrangers – Catalunya – Congressos 2. Immigrants
– Educació – Catalunya – Congressos 3. Immigrants – Habitatge –
Catalunya – Congressos 4. Immigrants – Catalunya – Condicions socials – Congressos
325.14(467.1)(061.3)
5
Salutació
L’impuls a les polítiques socials per respondre al repte de la cohesió social és un dels principals objectius del Departament de Benestar Social i Família. En aquest sentit, con-siderem indispensable donar a conèixer els resultats, les diagnosis i les propostes d’inter-venció que sorgeixen de les recerques aplicades fetes per equips de recerca d’universitats catalanes, atès que esdevenen eines de treball molt útils per als professionals de l’Admi-nistració pública i les entitats del teixit associatiu.
Aquest nou volum Recerca i immigració IV de la col·lecció Ciutadania i Immigració de la Direcció General per a la Immigració és un recurs que es fonamenta en l’anàlisi de temàtiques específiques duta a terme per grups d’universitats catalanes mitjançant recerques finançades pel Departament de Benestar Social i Família a través de la con-vocatòria d’ajuts a la recerca aplicada en l’àmbit de la immigració ARAFI-2008, una convocatò ria que és possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Recerca i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) del Departament d’Eco-nomia i Coneixement.
Entenem que el contingut d’aquest nou volum, amb articles que versen sobre dife-rents aspectes de la immigració a Catalunya, contribueix a la reflexió i a la posterior im-plementació de polítiques socials fonamentades en el coneixement de la nostra realitat. Unes polítiques socials estretament vinculades a les persones, amb igualtat d’oportuni-tats, amb drets i deures per a tothom, com a eix vertebrador; perquè les persones han d’estar al centre de les nostres accions: si volem preservar la convivència, especialment en aquests temps difícils, hem d’aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin més autònoms i, per tant, menys dependents.
Desitgem que aquest llibre resulti útil a les persones interessades en les ciències so-cials, especialment en l’àmbit de la immigració, als professionals del tercer sector i a les persones que treballen a l’Administració. Tots ells contribueixen, amb la seva tasca quotidiana i en la seva justa mesura, a mantenir la cohesió social, un dels nostres béns més preuats.
Josep LLuís CLeries
Conseller de Benestar Social i Família
7
Presentació
El llibre Recerca i immigració IV, 8è volum de la col·lecció Ciutadania i Immigració im-pulsada per la Direcció General per a la Immigració, ha estat possible gràcies a la col-laboració dels grups de recerca beneficiaris de la convocatòria d’ajuts a la recerca apli-cada en l’àmbit de la immigració (ARAFI-2008) que varen participar en la V Jornada de Recerca i Immigració celebrada el 8 de juliol de 2010 a l’Institut d’Estudis Catalans.
Els articles que publiquem en aquest llibre s’articulen al voltant dels eixos següents: 1) l’accés al mercat de treball i l’anàlisi sociodemogràfica, 2) l’àmbit residencial i 3) l’àmbit educatiu i de formació.
El primer eix inclou dos articles. El primer analitza la vinculació entre el capital social i la salut i, el segon, el discurs institucional en relació amb la segregació de les poblacions subsaharianes.
El segon eix, sobre l’àmbit residencial, inclou un article sobre els indicadors de segre-gació residencial de la població immigrada.
El tercer eix, sobre l’àmbit educatiu i de formació, se centra en l’avaluació dels espais de benvinguda educativa, les xarxes interculturals als centres de secundària i la form a-ció de traductors i intèrprets.
Aquests tres eixos, molt heterogenis, són, tanmateix, diferents aspectes d’un mateix procés de canvi dins la nostra societat.
Desitgem que el contingut d’aquests articles permeti als lectors aprofundir en algunes de les múltiples dimensions de la presència de població d’origen immigrat a Catalunya.
Xavier BosCh
Director general per a la Immigració
9
Presentació
L’entorn socioeconòmic i la convivència de persones procedents de diferents cultures en la nostra societat actual demanen polítiques públiques eficaces que responguin als nous reptes socials que en deriven i afavoreixin la cohesió d’una societat plural. L’impuls d’una recerca científica aplicada que aporti diagnòstics i propostes en matèria d’immigració és clau per continuar treballant en aquest camp.
El llibre que us presentem enguany recull aportacions dels investigadors i investiga-dores del nostre sistema universitari i de recerca que s’han finançat mitjançant la con-vocatòria d’ajuts per incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d’immigració a Catalunya (ARAFI), l’any 2008.
Aquesta línia d’ajuts ha estat gestionada dels del 2005 per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), entitat que executa les polítiques en matèria de foment de la recerca que dissenya el Govern de Catalunya mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement.
En l’edició del 2008 es van finançar 16 projectes de recerca, dels 45 que s’hi van presentar, amb un import global de 222.000 euros. Els treballs van ser realitzats per equips de recerca de nou entitats universitàries i de dos centres de recerca de Catalunya que actuen en camps de coneixement com la sociologia, l’antropologia social, la ciència política i de l’Administració, la didàctica i organització escolar, el dret del treball i de la Seguretat Social, l’economia aplicada, l’estadística i la investigació operativa, l’educació física i esportiva, la filosofia moral, la medicina preventiva i salut pública i la traducció i in-terpretació. De fet, el recull de treballs que us presentem analitza situacions relacionades amb la salut, la situació residencial, l’acollida i la formació de les persones im migrades.
En aquesta convocatòria també es van atorgar, per primer cop, ajuts que van millo-rar l’oferta formativa de màsters universitaris a Catalunya per als futurs professionals que han de gestionar les polítiques migratòries. Amb aquesta actuació, volem propor-cionar eines conceptuals generals i pràctiques comunes i concretes que els siguin útils per resoldre els interrogants i per prendre decisions. Els dos màsters que van rebre l’ajut llavors formen part de l’oferta formativa d’avui i han arribat a la seva cinquena edició.
10
La transferència dels resultats d’aquestes recerques i l’aposta per a la formació de les persones que treballen i treballaran en aquest àmbit són un pas més en la consideració de Catalunya com a principal pol de coneixement del Sud d’Europa.
antoni CasteLLà CLavé
Secretari d’Universitats i Recerca
11
Índex
Àmbit d’accés al mercat de treball i anàlisi sociodemogràfica
Salut mental i capital social: una anàlisi comparativa entre la població immigrant i nativa a Catalunya ............................................................................17Resum ......................................................................................................................171. Introducció ...........................................................................................................172. Metodologia .........................................................................................................21
2.1. Marc institucional: els governs territorials de salut (GTS).................................212.2. Les dades ......................................................................................................222.3. Estratègia empírica ........................................................................................24
3. Resultats ...............................................................................................................253.1. Determinants d’una mala salut mental (índex de salut mental - ISM) ..............28
4. Conclusions ..........................................................................................................325. Recomanacions .....................................................................................................336. Referències bibliogràfiques ...................................................................................34Annex .......................................................................................................................38Resumen ...................................................................................................................40Abstract ....................................................................................................................40Résumé .....................................................................................................................40
Segregació, enclavaments i discursos institucionals al voltant de la població subsahariana a Catalunya .....................................................................................43Resum ......................................................................................................................431. Introducció: una recerca bicèfala ...........................................................................432. Segregació residencial i enclavaments ...................................................................46
2.1. Per què analitzem la distribució territorial? .....................................................462.2. Mesures i dades utilitzades ............................................................................462.3. L’evidència empírica sobre la segregació i els enclavaments ............................47
3. Les poblacions subsaharianes a la cruïlla dels discursos institucionals .....................503.1. Els discursos institucionals: representació i subsidiarietat ................................503.2. L’empadronament .........................................................................................523.3. Imaginari social: identitat i utopia política ......................................................533.4. La crisi econòmica en la cruïlla dels discursos institucionals.............................553.5. La triangulació discriminatòria .......................................................................56
4. Conclusions i diagnosi ...........................................................................................57Referències bibliogràfiques ........................................................................................59Annex metodològic 1 ...............................................................................................62Annex metodològic 2 ................................................................................................63
12
Annex de resultats ...................................................................................................64Resumen ...................................................................................................................77Abstract ....................................................................................................................78Résumé .....................................................................................................................78
Àmbit residencial
Segregació residencial de la població immigrant: indicadors i models de predicció ............................................................................................................83Resum ......................................................................................................................831. Introducció ...........................................................................................................832. Marc teòric ...........................................................................................................843. Un estudi de cas: la ciutat de Badalona .................................................................884. Resultats .............................................................................................................1005. Propostes d’actuació ...........................................................................................106Bibliografia .............................................................................................................107Resumen .................................................................................................................109Abstract ..................................................................................................................110Résumé ...................................................................................................................110
Àmbit educatiu i de formació
L’avaluació dels espais de benvinguda educativa a Vic i a Reus: implicacions per a l’acollida ................................................................................115Resum ....................................................................................................................1151. Introducció .........................................................................................................1162. Metodologia de la recerca ..................................................................................1173. Aproximació descriptiva als EBE ..........................................................................1184. Anàlisi dels principals resultats ...........................................................................122
4.1. Anàlisi dels resultats segons les funcions de l’EBE .........................................1224.2. Anàlisi dels resultats en el marc de les polítiques públiques .........................1224.3. Anàlisi dels resultats en la incorporació dels infants, dels joves i de llurs
famílies als centres educatius .......................................................................1235. Els EBE i els models d’organització de l’acollida als centres educatius ...................1246. Els EBE i l’equitat en les pràctiques educatives als centres educatius ....................1267. Conclusions de la recerca ...................................................................................1288. Propostes d’actuació que deriven de la recerca ...................................................129Bibliografia ............................................................................................................130Resumen .................................................................................................................132Abstract ..................................................................................................................132Résumé ...................................................................................................................133
13
Xarxes interculturals als centres de secundària: una anàlisi dels aspectes organitzatius afavoridors de la integració relacional dels alumnes immigrats ..............................................................................................................135Resum ....................................................................................................................1351. Introducció .........................................................................................................1352. Metodologia .......................................................................................................1393. L’efecte de l’estructura organitzativa de centre ....................................................140
3.1. Les aules d’acollida: origen de les xarxes relacionals? ...................................1413.2. Les agrupacions d’alumnes a l’aula d’acollida ..............................................1433.3. Les agrupacions flexibles ..............................................................................144
3.3.1. Quan no hi ha grups classe associats a nivells educatius diferenciats ...1453.3.2. Quan hi ha un grup classe de reforç i la resta de grups classe són
ordinaris ...........................................................................................1473.3.3. Quan s’associen tots els grups classe a nivells educatius
diferenciats .......................................................................................1494. Conclusions .......................................................................................................152
4.1. Les aules d’acollida ......................................................................................1524.2. L’aula ordinària i les agrupacions flexibles.....................................................152
5. Propostes ............................................................................................................1535.1. Les aules d’acollida ......................................................................................1535.2. L’aula ordinària i les agrupacions flexibles.....................................................153
6. Bibliografia .........................................................................................................154Annex. Llegenda xarxes relacionals ..........................................................................154Resumen .................................................................................................................154Abstract ..................................................................................................................155Résumé ...................................................................................................................155
Traducció i immigració: la formació de traductors i intèrprets als serveis públics, noves solucions per a noves realitats .................................157Resum ....................................................................................................................1571. Introducció .........................................................................................................1582. Objectius de l’estudi ............................................................................................1583. Metodologia .......................................................................................................1594. Resultats dels qüestionaris dirigits als mediadors-traductors-intèrprets ................1615. Resultats dels qüestionaris adreçats als usuaris ....................................................1676. Resultats dels qüestionaris adreçats als treballadors dels serveis públics ...............1727. Conclusions ........................................................................................................1778. Propostes específiques d’actuació .......................................................................180Referències bibliogràfiques ......................................................................................181Resumen ................................................................................................................182Abstract ..................................................................................................................183Résumé ...................................................................................................................183
Àmbit d’accés al mercat de treball i anàlisi sociodemogràfica
1717
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fica
Salut mental i capital social: una anàlisi comparativa entre la població immigrant
i nativa a Catalunya1
Luis Díaz-SerranoDepartament d’Economia i Centre de Recerca en Economia Industrial i Pública
Universitat Rovira i Virgili
Alexandrina StoyanovaDepartament de Teoria Econòmica
Universitat de Barcelona
Resum
El nostre treball pretén crear un pont entre la literatura sobre la immigració i la que re-laciona el capital social i la salut. D’una banda, volem dilucidar el vincle entre el capital social i la salut mental utilitzant per primera vegada dades de Catalunya. Analitzem separadament tres grups de població: els espanyols nascuts a Catalunya, els espanyols nascuts fora de Catalunya i els immigrants estrangers. Els nostres resultats suggereixen que potenciar l’acumulació de capital social pot ser un instrument potencialment eficaç (i que requereix, en comparació d’altres mesures polítiques, menys recursos econòmics) per a la consecució dels objectius relacionats amb la millora de la salut i la reducció de les desigualtats en salut entre els col·lectius de nadius i immigrants.
Paraules clau: salut mental, capital social, immigració
1. Introducció
Al llarg de l’última dècada, la societat espanyola, i també la catalana, han experimentat canvis estructurals, que han contribuït a la diversitat demogràfica. Una de les raons clau per a la transformació ha estat la presència creixent a la nostra societat de persones immigrades. Nombrosos estudis han revelat que la gran majoria dels nous ciutadans es-panyols provenen de regions i països menys pròspers que Espanya i que vénen al nostre país moguts per raons principalment econòmiques. Els immigrants econòmics, com se’ls sol denominar, són persones relativament joves i qualificades que busquen al país de
1. Els autors volen agrair el finançament rebut de la Generalitat de Catalunya (projecte 2008 ARAFI 00005) per dur a terme aquest treball. CREIP (Centre de Recerca en Economia Industrial i Pública).
1818
destinació una oportunitat de desenvolupament professional i vital millor que la que podrien tenir al seu país natal. Els estudis que analitzen la salut (Hernández Quevedo i Jiménez Rubio, 2009; Carrasco-Garrido et al., 2007; Roca Vilalta et al., 2008), la mor-biditat (Ordobás Gavín et al., 2007), els hàbits relacionats amb la salut (Rodríguez et al., 2008) i la utilització dels serveis sanitaris (García, 2007; Rué et al., 2008; Buron et al., 2008) del col·lectiu dels immigrants a Espanya, independentment o en comparació de la població autòctona, ha crescut considerablement els últims anys.
D’altra banda, malgrat les ambigüitats i les controvèrsies conceptuals que hi ha dar-rera del terme capital social, que el situen en el centre d’intensos debats, tant des d’un punt de vista teòric com empíric, aquest concepte té cada vegada més rellevància com a factor explicatiu en l’anàlisi de diferents fenòmens socioeconòmics que van des del desenvolupament econòmic fi ns a la promoció de l’educació i la salut pública. Trobar una defi nició de capital social que sigui única i àmpliament consensuada és un propòsit de futur que es veu difi cultat per la multidimensionalitat del concepte. El quadre 1 pre-senta diverses defi nicions que s’han desenvolupat al llarg de les dues últimes dècades.
Malgrat les seves diferències, les defi nicions exposades al quadre següent contenen algunes característiques comunes; per exemple, la prevalença de valors com ara la confi ança social i la reciprocitat en la conducta social, l’efi càcia col·lectiva i la densitat del teixit associatiu. D’altra banda, Durlauf i Fafchamps destaquen una idea bàsica que sorgeix de les diferents defi nicions, que és que el capital social genera externalitats positives per als membres del grup (la comunitat) com a conseqüència de l’impacte que la confi ança, les normes i els valors compartits tenen sobre les expectatives i el comportament individual.
Autor Defi nició de capital social
Bordieu (1986) El conjunt de recursos actuals o potencials a la disposició dels integrants d’una xarxa duradora de relacions més o menys institucionalitzades.
Coleman (1990) Aquelles característiques de l’estructura social, com la confi an ça, les nor-mes i sancions, les institucions i els canals d’informació que constitueixen un actiu de capital per a l’individu i faciliten certes accions comunes dels qui conformen aquesta estructura.
Putnam (1995) Es refereix a aspectes de les organitzacions socials, com les relacions, les normes i la confi ança social, que faciliten la coor dinació i la cooperació per aconseguir el benefi ci mutu.
Portes (1998) Es refereix a la capacitat dels individus de controlar els recursos escassos per mitjà de la seva participació en xarxes o estructures socials més àmplies.
Banc Mundial (1998) Es refereix a les institucions, relacions i normes que conformen la qualitat i quantitat de les interaccions socials d’una societat.
OCDE (2001) Les xarxes juntament amb les normes, els valors i les opinions que faciliten la cooperació dins dels grups i entre ells.
Autor Defi nició de capital social
1919
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaEncara que tots dos fenòmens, capital social i immigració, són de gran rellevància,
ara com ara no coneixem cap estudi que intenti relacionar les diferències observades en la salut entre els immigrants i la població espanyola amb el capital social. El nostre prin-cipal objectiu és construir un pont entre la literatura que analitza la salut dels immigrants i la literatura sobre el capital social i la salut.
Un nombre creixent d’estudis intenta determinar la veritable relació que hi ha en-tre el capital social, un concepte no exempt d’ambigüitats i controvèrsies tant teòriques com empíriques (Arrow, 2000; Navarro, 2002; Sobel, 2002; Woolcock i Narayan, 2000; Szreter i Woolcock, 2004) i la salut. Les hipòtesis teòriques, que consideren el capi-tal so cial com un dels inputs de la funció de producció de salut, postulen que el capi tal social exerceix un efecte beneficiós sobre la salut (Becker i Murphy, 2000; Glaeser et al., 2002; Folland, 2008). La majoria dels estudis empírics (Macinko i Starfield, 2001; Islam et al., 2006) confirmen les consideracions teòriques i revelen l’existència d’una associació positiva entre un entorn social favorable en el qual actuen els individus i la bona salut física, i sobretot mental. No obstant això, alguns autors (Maycock i Howat, 2007; Takashi i Magalong, 2008; Storr et al., 2004) adverteixen que hi ha associacions o entorns socials que poden tenir conseqüències adverses (generar externalitats negatives) sobre la co-munitat en conjunt o sobre determinats grups de població, entre els quals els col·lectius d’immigrants, els joves, les minories ètniques, etc.
Els mecanismes de transmissió dels beneficis del capital social sobre la salut es poden agrupar en tres grans grups (Kawachi i Berkman, 2000; McKenzie, 2006): en primer lloc, el capital social afavoreix la difusió d’informació sobre hàbits saludables de vida, de manera que incrementa la probabilitat que s’adoptin normes de comportament saludables com ara una alimentació sana (Poortinga, 2006) i exercici físic (Lindström et al., 2001; Stahl et al., 2001; Haughton McNeill et al., 2006) i s’exerceixi, alhora, un control social preventiu sobre les conductes nocives o perjudicials com ara fumar (Lindström et al., 2003; Brown et al., 2006), beure alcohol (Portinga, 2006; Weitzman i Chen, 2005), consumir droga (Lundborg, 2005), conduir de forma temerària (Portes, 1998; D’Hombres et al., 2007), etc. En segon lloc, el capital social pot incrementar el suport afectiu, el reconeixement social i l’autoestima, considerats reductors de l’estrès i relacionats amb un millor estat de salut mental (Kawachi i Berkman, 2001; Scheffler et al., 2007). I finalment, el capital social pot potenciar, d’una banda, la participació igualitària dels ciutadans en defensa dels interessos comunitaris, com, per exemple, associacions de suport a individus discapacitats, persones majors d’edat sense família, persones amb problemes de drogodependència; i, de l’altra, la mobilització social i política a favor d’una millora en el funcionament del sector públic, com, per exemple, mitjançant una major inversió pública en serveis de benestar social, entre ells l’accés més fàcil a serveis sanitaris de més qualitat (Rico et al., 2002).
Malgrat la popularitat del concepte capital social en les investigacions socials, no hi ha unanimitat sobre la seva definició, els seus components ni la forma de mesurar-lo. Per exemple, encara no hi ha un consens sobre si el capital social és una característica individual o col·lectiva (Kawachi et al., 2004; Poortinga, 2006). Nosaltres adoptem la idea, defensada per les investigacions més recents, que el capital social té tant de component
2020
individual com de col·lectiu. El capital social individual l’instrumentalitzem amb quatre in-dicadors que reflecteixen el grau d’intensitat de les relacions socials amb amics, veïns i familiars. La dimensió contextual la captem per mitjà de dues mesures freqüentment emprades en les anàlisis empíriques: la participació cívica i la confiança social.
Amb prou feines hi ha evidència empírica sobre la relació entre el capital social i la salut per al cas espanyol. Els primers treballs (Rico et al., 2002), intentaven determinar la importància de la cohesió social com a factor mediador entre les desigualtats socioeco-nòmiques i la salut. Malgrat tot, els resultats no van permetre confirmar la hipòtesi que el capital social estigui associat significativament amb la salut, fet que els autors van atribuir a la debilitat de les dades agregades emprades en l’anàlisi empírica.
L’estudi de Costa-Font i Gil (2004), en què s’analitza l’efecte de les interaccions so-cials (que són una forma de capital social) sobre els nivells d’obesitat i sobrepès a Es-panya, pertany a la línia d’investigació que pretén determinar l’efecte del capital social sobre els comportaments individuals relacionats amb la salut. Els autors estimen diversos models de selecció utilitzant dades de l’onada corresponent a l’any 1998 del Panell de Llars de la Unió Europea (PHOGUE) i conclouen que la freqüència de les relacions socials exerceix un efecte beneficiós sobre la salut, ja que fomenta estils de vida saludables, que poden prevenir l’aparició i la prevalença de l’obesitat i el sobrepès.
Blanco (2006) ha dut a terme un estudi la motivació del qual és establir la relació entre la desigualtat de la renda i el grau de salut dels individus. Una de les hipòtesis que l’autora intenta contrastar és l’efecte mediador del capital social en la transmissió de les desigualtats socioeconòmiques en desigualtats en salut. Encara que els resultats obtinguts mostren que el capital social exerceix un efecte positiu sobre la salut, aquest efecte és menor que el dels altres factors macroeconòmics que s’han tingut en compte en l’anàlisi.
Finalment, Stoyanova i Díaz-Serrano (2008) analitzen la importància de l’entorn so-cial per a la salut, i diferencien entre el capital social individual (freqüència de relacions amb amics i familiars i pertinença a clubs socials) i el capital social comunitari (diversos indicadors). Els autors han observat que el capital social individual està positivament correlacionat amb la bona salut i negativament correlacionat amb la prevalença de ma-lalties cròniques i limitacions causades per aquestes malalties. Pel que fa al capital social comunitari, els resultats revelen que no exerceix un efecte significatiu sobre l’estat de sa-lut autopercebuda, i que el seu efecte sobre la probabilitat de patir una malaltia crònica és limitat. Per contra, l’entorn social incideix molt significativament sobre la probabilitat d’experimentar limitacions en la vida diària a causa d’alguna malaltia crònica.
Aquest treball pretén ampliar l’evidència empírica sobre la relació entre el capital so-cial i la salut utilitzant per primera vegada dades de Catalunya. La nostra anàlisi segueix la línia dels estudis de Blanco (2006) i Stoyanova i Díaz-Serrano (2008), però, a diferència d’aquests, pretén revelar un possible impacte diferencial del capital social sobre la salut en tres grups de població: els espanyols nascuts a Catalunya, els espanyols nascuts a la resta de l’Estat espanyol i les persones nascudes fora d’Espanya (immigrants). L’agrupació poblacional està motivada per les discrepàncies empíriques sobre una relació significati-va entre el capital social i la salut de tots els grups de població. Aquestes discrepàncies
2121
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficasuggereixen que el capital social no necessàriament exerceix un efecte únic sobre la salut
per a tots els ciutadans i són la base d’algunes crítiques que sostenen que la rellevància del capital social com a determinant d’una millor salut s’ha exagerat molt. Per tant, el nostre treball pretén contribuir a dilucidar la relació entre capital social i salut i, d’aques-ta manera, conèixer millor la relació entre aquests dos conceptes. En un altre ordre de coses, demostrar que els membres d’una comunitat amb un grau de capital social més elevat gaudeixen de millors nivells de salut permetria recomanar el disseny de polítiques per fomentar l’acumulació del capital social com un instrument potencialment eficaç (i que requereix, en comparació d’altres mesures polítiques, menys recursos econòmics) per a la consecució dels objectius relacionats amb la millora de la salut i la reducció de les desigualtats en salut entre els col·lectius de nadius i immigrants.
La secció següent descriu les dades emprades en l’anàlisi i presenta la metodologia, que consisteix en l’estimació d’una funció de producció de salut estàtica per a cada grup de població (Grossmann, 1972) utilitzant un enfocament multinivell2 que analitza l’associació entre les variables de capital social individual i comunitari (juntament amb al-gunes altres característiques personals) i la salut física i mental de l’individu, aproximada a través dels dos indicadors següents: estat de salut autopercebut i índex de salut mental (GHQ-12). Els resultats de les estimacions es presenten en la tercera secció. L’últim apar-tat conté la discussió i les conclusions que es deriven de la investigació.
2. Metodologia
2.1. Marc institucional: els governs territorials de salut (GTS)
Descriure les característiques territorials de l’estructura sanitària catalana és important per comprendre millor les anàlisis dutes a terme en aquest estudi. Els governs territorials de salut (GTS) van ser creats per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de descen-tralitzar i apropar a la població el sistema sanitari català, i des d’aquí contribuir a la millo-ra de la salut de la seva població. Aquests GTS s’han dotat d’estatuts propis i reglaments interns que regeixen les seves actuacions amb els principis de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya i afegint-hi els de subsidiarietat, proximitat, territorialització, coresponsa-bilització, substitució i participació. El sistema de GTS disposa d’un consell rector, que és el màxim òrgan de govern, i una presidència. També hi ha un òrgan de participació ciutadana, un consell de salut del govern territorial i un consell d’assessorament.
La constitució dels governs territorials de salut ha necessitat l’aprovació dels seus estatuts en els plens dels ajuntaments que formen part de cada GTS, del Consell de Di-recció del CatSalut i de l’acord de la Comissió de Govern de Polítiques Socials de la Gene-
2. El concepte de modelització multinivell s’explicarà amb més detall a la secció metodològica.
2222
ralitat. Els principals objectius d’aquesta territorialització són: i) dotar de participació els ajuntaments en política nacional de salut seguint criteris de representativitat territorial; ii) facilitar la coordinació entre l’acció local i l’autonòmica; iii) incrementar la participació ciutadana en el sistema de salut; iv) millorar la informació de què disposen ajuntaments i Generalitat per fer front als nous reptes de salut, i v) millorar l’adaptació de les polítiques de salut en la diversitat social, demogràfica, laboral, epidemiològica, cultural, climàtica, i de transports i comunicacions de cada territori. Atès aquest marc institucional, és relle-vant que l’anàlisi el tingui en compte. Els models multinivell utilitzats en aquest treball prenen com a unitat geogràfica els diferents GTS.3
2.2. Les dades
Les dades utilitzades en l’anàlisi provenen de l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2006 (ESCA2006). Els individus entrevistats en l’ESCA2006 són residents a Catalunya i han es-tat seleccionats a partir del Registre de Població de Catalunya de l’Institut d’Estadística de Catalunya. S’exclouen de la mostra els individus que habitualment viuen en residències o establiments col·lectius o que no consten en el Registre de Població de Catalunya. La mida de la mostra és de 18.126 individus, dels quals 15.926 corresponen a població adul-ta, de quinze anys o més, i 2.200 a menors de quinze anys. En l’enquesta de 2006 s’ha inclòs per primera vegada una mostra representativa d’immigrants residents a Cata lunya. S’han entrevistat 1.203 immigrants adults, és a dir, un 7,71% de la mostra d’adults, que era aproximadament la mateixa proporció de població immigrant resident a Catalunya el 2005. Per a la nostra anàlisi ens centrarem en la població adulta (de quinze anys o més). Dins d’aquesta mostra, el 40% són llatinoamericans, el 29,3% provenen d’Àfrica, el 4,4% són asiàtics, el 8,54% provenen de l’Europa central i de l’Est i el 17,8% són ciutadans de la UE-15 i de països de renda alta com els EUA, Austràlia, etc.
L’ESCA2006 proporciona informació sobre el context familiar i de l’habitatge, da-des sociodemogràfiques de l’entrevistat, cobertura sanitària, estat de salut i qualitat de vida, morbiditat crònica, accidents, utilització de medicaments, restricció de l’activitat quotidia na, discapacitats, salut mental, suport social, utilització dels serveis mèdics (visi-tes, atenció primària, hospitalitzacions i urgències), pràctiques preventives, estils de vida (activitat física, alcohol, drogues, tabac) i seguretat viària. D’entre el conjunt de variables referides a la salut de l’individu, la nostra anàlisi se centrarà a estudiar els determinants del risc de mala salut mental (ISM). La variable ISM és una escala de mesura de la dis-funció psicològica basada en el General Health Questionnaire de Goldberg (GHQ-12). Aquest qüestionari és un índex que varia entre 0 i 12, en què 0 indica la no existència de risc de salut mental i 12 indica el risc màxim.4
3. Els models multinivell estimen l’efecte d’un conjunt de variables sobre una altra, i consideren que els individus poden estar agrupats, com és el nostre cas, en unitats territorials.
4. Aquest indicador es construeix sumant les respostes (0 o 1) a dotze preguntes referents a si l’indi-vidu té problemes (1) o no (0) per concentrar-se, per dormir, d’estrés, de nerviosisme, etc.
2323
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaLes variables utilitzades com a determinants dels indicadors de salut descrits més
amunt es poden dividir en quatre blocs: i) variables relacionades amb la condició so-ciodemogràfica de l’individu (edat, sexe, nivell educatiu, renda de la llar i nombre de membres de la llar); ii) hàbits de vida (índex de massa corporal, consum de tabac, consum d’alcohol, activitat física quotidiana i en el temps d’oci); iii) capital social individual, i iv) capital social col·lectiu.
Les variables de capital social individual són un total de vuit i fan referència a si l’en-trevistat: i) rep amor i afecte; ii) rep invitacions per distreure’s; iii) té possibilitat de parlar sobre els seus problemes i les seves dificultats laborals, iv) sobre els seus problemes per-sonals o v) sobre els seus problemes econòmics; vi) si té persones que es preocupen per ell o ella; vii) si rep consells útils, i viii) si rep ajuda quan està malalt. Cadascun d’aquests indicadors és una escala ordinal que va de l’1 al 5, i en què 1 significa menys del que desitjo i 5 tant com desitjo. Algunes d’aquestes variables tendeixen a mostrar un alt grau de correlació entre elles o entre grups de variables, i poden provocar problemes en l’esti-mació dels models causals com, per exemple, l’obtenció de coeficients poc plausibles o la no significació de coeficients que sí que haurien de ser-ho a causa de l’existència d’efectes solapats. Per evitar aquests problemes hem utilitzat l’anàlisi de components principals per agrupar aquestes vuit variables en un nombre menor de factors incorrelats entre ells. S’han obtingut un total de quatre factors que han generat les agrupacions següents: El primer factor (FACTOR1) agrupa tres variables i apareix associat a la possibilitat de parlar amb algú sobre problemes laborals, personals i econòmics. El segon factor (FACTOR2) també agrupa tres variables, que són la possibilitat de rebre ajuda si s’emmalalteix, rebre consells útils o tenir persones que es preocupen per l’entrevistat. Finalment, cadascun dels factors restants (FACTOR3 i FACTOR4) apareixen associats a una sola variable, que es refereix a si l’individu rep invitacions per distreure’s i si rep amor i afecte, respectivament.
Finalment, pel que fa a les característiques individuals, també hem tingut en compte un indicador de discriminació d’elaboració pròpia, que consisteix en l’agregació de les respostes a cinc preguntes a la població immigrant, sobre si alguna vegada s’han sentit discriminats en els àmbits següents: en l’atenció sanitària, en la recerca de treball, al lloc de treball, a casa i en un lloc públic. Aquesta informació està també continguda dins de l’ESCA2006, i pensem que pot tenir un interès especial en el cas de la salut mental de la població immigrant.
Els nostres indicadors de capital social col·lectiu s’han intentat construir seguint la idea original desenvolupada per Putnam (2000), que considera el capital social una forma d’or-ganització social com ara la confiança, les normes i les xarxes, que poden millorar l’eficièn-cia de la societat facilitant accions coordinades. Aquesta definició planteja l’existència de tres dimensions dins del capital social col·lectiu. Desafortunadament, l’ESCA2006 no ofereix cap tipus d’informació que permeti construir aquests indicadors. En conseqüèn-cia, hem utilitzat altres fonts per poder construir aquests indicadors de capital social. Una d’aquestes fonts és el Baròmetre d’Opinió Política de 2006 (Generalitat de Catalunya). A partir d’aquesta font hem construït l’indicador relacionat amb la dimensió del capital social associat a la confiança. Com és usual, l’indicador referit a la confiança social (CONFIA) s’ha
2424
construït a partir de les respostes a la pregunta següent: «En general, diria vostè que gai-rebé sempre es pot confiar en la gent, o, per contra, normalment totes les precaucions són poques a l’hora de tractar amb la gent?». L’indicador relacionat amb les xarxes socials sol construir-se utilitzant informació relacionada amb la participació dels individus en organit-zacions o associacions com ara ONG, entitats caritatives, etc. Aquesta dimensió del capital social no s’ha pogut incloure en l’anàlisi, atès que no existeix aquest tipus d’informació per a Catalunya al nivell d’agregació que ens interessa. No obstant això, igual que en altres estudis similars, utilitzem la participació electoral (en el nostre cas la participació en les últimes eleccions autonòmiques o generals) com a indicador de participació social (VOTA). Aquesta informació l’hem obtingut per mitjà de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Els indicadors de capital social col·lectiu s’han construït agregant per a cada GTS les variables CONFIA i VOTA. És a dir, la variable VOTA recull el percentatge de residents de cada GTS que van votar en les últimes eleccions autonòmiques o generals, mentre que la variable CONFIA fa referència al percentatge d’individus de cada GTS que declaren que es pot confiar en la gent. A més d’aquests indicadors de capital social col·lectiu, també utilitzem altres indicadors contextuals agregats per a cada GTS, com ara la renda disponible de les famílies per càpita (RBDFpc), la població de cada GTS, el percentatge de població estrangera i el percentatge de població de cada GTS en què l’idioma català predomina en el seu entorn familiar, laboral o social.
2.3. Estratègia empírica
L’estratègia empírica que adoptem està basada en l’ús dels models multinivell. El binomi capital social - salut disposa de nombroses aplicacions basades en l’ús d’aquests models. La necessitat d’introduir aquest tipus de models en l’anàlisi de la salut pública ve dona-da pel fet que les microdades relatives a la salut pública poden estar organitzades en forma territorial. És a dir, s’estudia una variable de salut individual que pot estar en part determinada per variables de tipus contextual que estan agregades territorialment. Un exemple clar és el cas de les comunitats autònomes a Espanya. Atès que cada comunitat autònoma té transferides les competències en matèria de salut, podríem plantejar-nos l’existència de diferències en la salut dels ciutadans que resideixen en diferents comuni-tats autònomes (Stoyanova i Díaz-Serrano, 2008). Altres exemples podrien ser els estats als EUA i els Länder a Alemanya. De manera anàloga, la creació dels governs territorials de salut a Catalunya planteja també la pertinència de l’ús d’aquest tipus de models. El que es planteja mitjançant aquest tipus de model és si aquestes unitats geogràfiques subnacionals o subregionals, que tenen competències en sanitat o que, com a mínim, gaudeixen de certa autonomia, són o no un element diferencial en la salut dels ciuta-dans. Des de la perspectiva de les polítiques públiques de salut, aquesta «jerarquització» de les dades (individus agrupats en unitats territorials) és crucial, ja que permet avaluar si hi ha diferències significatives de salut entre aquestes unitats territorials (GTS en el nostre cas), si l’acció d’aquestes unitats territorials sobre la salut dels seus ciutadans té algun efecte, i si aquest efecte és uniforme o no entre les diferents regions. Els models
2525
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
li a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fi camultinivell són com els models comuns de regressió, però tenen en compte aquesta
agrupació de les dades (Goldstein, 1995). Originalment, aquests models van ser creats per tal d’estudiar el rendiment acadèmic dels estudiants, tenint en compte alhora que aquests estaven agrupats en escoles, entre les quals hi podia haver diferències signifi ca-tives pel que fa al rendiment dels estudiants. Una explicació detallada d’aquest tipus de models en l’àmbit de la salut i el capital social es troba a Stoyanova i Díaz-Serrano (2008).
3. Resultats
A la taula 1 es mostra un resum estadístic de les variables utilitzades en l’anàlisi. Els es-tadís tics es mostren separadament per a la població nativa i immigrant. Els residents espa nyols no nascuts a Catalunya són els que mostren els pitjors indicadors de salut en les dues dimensions estudiades. Entre els catalans i els residents immigrants, el per-centatge d’individus que manifesten tenir un bon estat de salut és del 81 i del 84,5%, respectivament, mentre que per als residents nascuts a la resta d’Espanya aquest percen-tatge és solament del 58,2%. Aquest patró també s’observa en l’índex de salut mental (ISM). Una possible explicació d’aquest resultat és que els residents espanyols no nascuts a Catalunya són substancialment més grans en edat que la resta, 57,6 anys enfront dels 39,3 i 34,4 anys per als residents catalans i els immigrants, respectivament. De mitjana, els residents no espanyols són els que mostren un nivell educatiu més elevat, seguits dels residents catalans i dels no nascuts a Catalunya.
Pel que fa als estils de vida, són els residents espanyols no nascuts a Catalunya els que mostren un estil de vida més saludable. Un 76,7% manifesta que no és fumador, un 35% no consumeix alcohol i un 42,1% declara que fa activitat física intensa en el seu temps d’oci. Aquests percentatges són del 70, del 27 i del 41% per als residents nascuts a Catalunya, i del 72, 23 i 38% per a la població immigrant. Pel que fa a les variables de capital social individual, la població immigrant mostra un menor estoc de capital so-cial, seguits dels residents espanyols no nascuts a Catalunya i dels catalans. No obstant això, aquestes diferències no són gaire importants. Finalment, tampoc no s’aprecien diferències signifi catives entre els diferents grups de població estudiats pel que fa al seu estoc de capital social col·lectiu, és a dir, immigrants i nadius tendeixen a residir en àrees geogràfi ques amb quantitats similars de capital social comunitari.
Taula 1. Resum estadístic
Catalans Espanyols Immigrants
Mitjana d. e. Mitjana d. e. Mitjana d. e.
ISM (GHQ-12, risc de mala salut mental) 0,71 1,70 1,01 2,11 0,83 1,76
SAP (bona salut autopercebuda) 0,81 0,39 0,58 0,49 0,85 0,36
Catalans Espanyols Immigrants
Mitjana d. e. Mitjana d. e. Mitjana d. e.
2626
Logaritme (grandària de la llar) 1,40 0,31 1,30 0,31 1,50 0,35
Logaritme (renda de la llar) 9,87 0,50 9,65 0,49 9,63 0,46
Anys residint a Espanya 11,47 13,05
Edat 39,39 22,63 57,62 16,79 34,50 15,89
Dona 0,50 0,50 0,53 0,50 0,48 0,50
Casat 0,45 0,50 0,70 0,46 0,52 0,50
Sense estudis 0,24 0,45 0,32 0,42 0,21 0,47
Primària 0,35 0,48 0,47 0,50 0,33 0,47
Secundària 0,27 0,44 0,13 0,34 0,29 0,45
Universitària 0,14 0,35 0,08 0,27 0,18 0,38
Índex de massa corporal 24,03 4,98 26,43 4,48 24,34 4,66
No fuma 0,70 0,28 0,77 0,35 0,72 0,35
Fuma ocasionalment 0,04 0,19 0,02 0,15 0,05 0,21
Fuma diàriament 0,26 0,44 0,21 0,41 0,23 0,42
No beu 0,27 0,34 0,36 0,34 0,23 0,42
Beu moderadament 0,68 0,47 0,61 0,49 0,53 0,50
Bevedor de risc 0,05 0,22 0,04 0,19 0,04 0,21
Activitat física sedentària 0,12 0,45 0,12 0,44 0,09 0,45
Activitat física lleugera 0,27 0,45 0,26 0,44 0,31 0,46
Activitat física moderada 0,20 0,40 0,20 0,40 0,22 0,41
Activitat física intensa 0,41 0,49 0,42 0,49 0,38 0,49
Factor 1
Possibilitat de parlar de problemes laborals 4,39 0,87 4,22 1,00 4,13 1,04
Possibilitat de parlar de problemes personals 4,39 0,87 4,24 0,99 4,13 1,04
Possibilitat de parlar de problemes econòmics 4,39 0,87 4,22 1,01 4,12 1,06
Factor 2
Té persones que se’n preocupen 4,58 0,71 4,48 0,82 4,36 0,87
Rep consells útils 4,39 0,84 4,24 0,96 4,23 0,94
Rep ajuda si es posa malalt 4,59 0,75 4,50 0,83 4,33 0,96
2727
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaFactor 3
Invitacions per distreure’s 4,08 1,05 3,76 1,20 3,79 1,18
Factor 4
Rep amor i afecte 4,48 0,79 4,39 0,86 4,30 0,90
% llengua catalana (casa, feina, amics) 0,49 0,18 0,42 0,17 0,46 0,17
% població estrangera 0,57 1,92 0,60 1,88 0,62 1,96
Població GTS/10 3,71 5,15 4,30 5,43 4,66 5,58
Renda bruta disponible de les famílies p. c. 13,26 1,39 13,12 1,54 13,30 1,43
Índex de discriminació 5,90 1,74
Es pot confiar en la gent 0,19 0,19 0,20 0,20 0,19 0,20
Participació eleccions (%) 59,76 5,00 60,22 5,08 59,03 5,47
La taula 2 mostra els valors mitjans per cada GTS de les dues variables dependents objecte d’estudi: índex de salut mental (ISM) i grau de salut autopercebut (SAP). Per al cas de la variable SAP, i solament per a l’anàlisi descriptiva, hem convertit la variable or-dinal en una de binària que pren el valor 1 si l’individu declara tenir una salut bona, molt bona o excel·lent, i 0 en cas contrari. Totes les variables mostren discrepàncies importants en els valors mitjans entre GTS. Per exemple, la variable ISM mostra valors per sobre de la unitat al Baix Camp (1,11), el Baix Penedès (1,32), el Bages-Solsonès (1,22) i Barcelona (1,03). Per contra, en alguns GTS aquest indicador registra valors inferiors a 0,5, com per exemple a la Garrotxa (0,39), el Gironès (0,49), el Berguedà (0,48), Osona (0,16) i el Baix Montseny (0,41). Finalment, si bé per a la variable SAP aquestes diferències no són tan acusades, sí que és cert que també són significatives. Per exemple, al Baix Camp, la Vall d’Aran, el Tarragonès, el Montsià, Osona, el Garraf i el Vallès Occidental-Terrassa més d’un 80% de la població declara tenir bona salut, mentre que al Ripollès, l’Alta Ribagorça i el Berguedà aquests percentatges estan per sota del 70%. Aquestes diferències en les tres variables indiquen la necessitat de plantejar, almenys a priori, l’ús dels models multinivell.
Per a cadascun dels dos indicadors de salut hem estimat dues especificacions alter-natives del model multinivell. Els resultats de les estimacions per a cadascun dels grups de població estudiats es recullen en la taula 3 i la taula A1 de l’annex. La primera es-pecificació del model per a cadascuna de les variables dependents no conté variables explicatives. Aquest model base serveix per determinar si hi ha algun tipus de variació significativa en l’indicador de salut entre GTS, respecte de la mitjana catalana. A partir de les estimacions d’aquest model base es poden donar dues alternatives: La primera és que la variable dependent no variï de manera significativa entre els GTS. Això impli-caria que la modelització multinivell no és necessària, i en conseqüència n’hi ha prou a estimar un model lineal convencional. La segona opció és que, per contra, la variació de la resposta entre els GTS resulti estadísticament significativa i que, com a conseqüència, calgui dur a terme una anàlisi multinivell.
2828
3.1. Determinants d’una mala salut mental (índex de salut mental - ISM)
Per a una millor comprensió dels resultats, a la taula 3 no mostrem el coefi cients estimats ni la seva signifi cació estadística, sinó que només indiquem el sentit de l’efecte (positiu o negatiu) en cas que aquest sigui estadísticament signifi catiu i el seu grau de signifi cació. Les estimacions detallades es mostren a la taula A1 de l’annex. Els resultats obtinguts en l’estimació del model sense variables indiquen que hi ha una variació signifi cativa del ter-me constant entre els GTS per als grups de població estudiats. Aquesta dispersió signifi ca-tiva entre els valors mitjans de la variable ISM a través dels diferents GTS, indica que és ne-cessari l’ús dels models multinivell. D’altra banda, els resultats del model complet revelen que una vegada que controlem les característiques individuals, tant sociodemogràfi ques com de comportament i de capital social, la variabilitat del terme constant a través dels diferents GTS segueix sent estadísticament signifi cativa. Això implica que les diferències en l’índex de salut mental no poden explicar-se íntegrament per mitjà de les característi-ques individuals i contextuals. Aquest resultat persisteix per a tots els grups de població.
Taula 2. Indicadors de salut per GTS (valors mitjans)
Índex de salut mental Salut autopercebudaGTS (ISM) (SAP)
Alt Urgell 0,596 0,760
Cerdanya 0,758 0,773
Pallars Jussà - Pallars Sobirà 0,811 0,774
Vall d’Aran 0,884 0,835
Pla de Lleida 0,635 0,773
Alt Camp - Conca de Barberà 0,801 0,744
Baix Camp 1,119 0,834
Baix Penedès 1,320 0,766
Tarragonès 0,596 0,853
Altebrat 0,918 0,733
Baix Ebre 0,772 0,754
Montsià 0,649 0,802
Alt Maresme - Selva marítima 0,824 0,792
Baix Empordà 0,950 0,765
Figueres - Alt Empordà 0,757 0,770
Garrotxa 0,393 0,758
Índex de salut mental Salut autopercebudaGTS (ISM) (SAP)
2929
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaGironès - Pla de l’Estany - Selva interior 0,493 0,824
Ripollès 0,574 0,695
Anoia 0,717 0,780
Bages - Solsonès 1,221 0,719
Berguedà 0,486 0,688
Osona 0,161 0,862
Alt Penedès 0,524 0,795
Baix Llobregat centre - Fontsanta 0,794 0,793
Baix Llobregat - l’Hospitalet - el Prat de Llobregat 0,697 0,721
Baix Llobregat litoral 0,989 0,777
Baix Llobregat nord 0,698 0,791
Baix Montseny (Sant Celoni) 0,417 0,756
Barcelona 1,030 0,753
Barcelonès nord - Baix Maresme 0,894 0,742
Garraf 0,504 0,820
Vallès Oriental (Granollers) 0,556 0,798
Maresme 0,635 0,774
Baix Vallès (Mollet del Vallès) 0,583 0,752
Vallès Occidental - Sabadell 0,903 0,768
Vallès Occidental - Terrassa 0,816 0,801
Alta Ribagorça 0,642 0,689
L’edat presenta un efecte lineal negatiu i estadísticament significatiu sobre el risc de mala salut mental per als espanyols catalans i no catalans, però no per als immigrants. És a dir, per als nadius, a mesura que augmenta l’edat, disminueix el risc. Aquest efecte és marcadament més fort per als espanyols no nascuts a Catalunya que per als catalans autòctons. De fet, per a aquest últim grup, la variable «anys de residència a Espanya» tampoc no ha resultat ser significativa. Per als tres grups de població, les dones tendeixen a presentar un valor més elevat en l’índex de salut mental, és a dir, tenen més risc de patir problemes mentals, i és el col·lectiu de dones immigrants el que presenta un risc més alt de mala salut mental. La renda de la llar sembla reduir el risc de malaltia mental sola-ment per als espanyols (catalans i no catalans). Respecte als hàbits de vida, les persones que tenen un índex de massa corporal més alt tenen més risc de patir algun problema mental, mentre que els que fan més exercici físic experimenten l’efecte oposat, encara que aquest resultat solament preval sobre els espanyols. Per contra, el consum d’alcohol
3030
sembla augmentar el risc de mala salut mental només de la població immigrant. De fet, per als espanyols observem l’efecte invers.
Les variables de capital social individual són les que presenten un efecte negatiu més alt sobre el risc de salut mental, és a dir, que les interaccions socials tendeixen a re-duir-lo. No obstant això, la importància dels factors sembla tenir una rellevància diferent per als diferents grups de població estudiats. Per als espanyols (catalans i no catalans) la interacció social més important per reduir el risc de problema mental és el FACTOR3 (rebre invitacions per distreure’s), mentre que per als immigrants és el FACTOR1 (tenir algú amb qui parlar dels seus problemes personals, econòmics i laborals) el que més con-tribueix a reduir el risc de mala salut mental. Per als espanyols, el FACTOR2 (rebre ajut quan està malalt/a, rebre consells útils, tenir algú que se’n preocupa) és el que sembla tenir un menor efecte sobre la probabilitat de tenir problemes de salut mental, mentre que per als immigrants és el FACTOR4 (rebre amor i afecte) el menys important. Segons les nostres estimacions, entre els immigrants, els que tenen un risc més alt de patir un problema mental són els llatinoamericans, seguits dels africans, els europeus de països de renda alta i els asiàtics. Si comparem els diferents grups de població, el capital social individual té un efecte més important per als espanyols (catalans i no catalans) que per als immigrants.
Taula 3. Síntesi de resultats de l’estimació del model multinivell dels determi-nants de l’índex de mala salut mental (ISM). El detall dels resultats es mostra a la taula A1 de l’Annex
Nascuts Nascuts a la resta Nascuts fora a Catalunya d’Espanya d’Espanya
Efecte Signifi cació Efecte Signifi cació Efecte Signifi cació
Anys a Espanya 0 n. s.
Edat - alta - alta 0 n. s.
Dona + alta + alta 0 n. s.
Casat 0 n. s. 0 n. s. + alta
Primària 0 n. s. 0 n. s. 0 n. s.
Secundària 0 n. s. - baixa 0 n. s.
Universitària 0 n. s. 0 n. s. 0 n. s.
Logaritme (grandària llar) 0 n. s. 0 n. s. 0 n. s.
Logaritme (renda llar) - alta - alta 0 n. s.
Índex de massa corporal + moderada + alta 0 n. s.
Fuma ocasionalment 0 n. s. 0 n. s. 0 n. s.
Nascuts Nascuts a la resta Nascuts fora a Catalunya d’Espanya d’Espanya
Efecte Signifi cació Efecte Signifi cació Efecte Signifi cació
3131
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaFuma diàriament + alta 0 n. s. + alta
Beu moderadament - alta - baixa + alta
Bevedor de risc 0 n. s. - baixa + baixa
Activitat física lleugera - alta - alta + alta
Activitat física moderada - alta - alta 0 n. s.
Activitat física intensa - alta - alta 0 n. s.
Factor1 - alta - alta 0 n. s.
Factor2 - alta - alta - alta
Factor3 - alta - alta - alta
Factor4 - alta - alta - alta
Discriminació - baixa
Àfrica + alta
Àsia - baixa
Europa central-Est - baixa
EU-15 i països rics - baixa
Població GTS/10 + alta + baixa 0 n. s.
% població estrangera 0 n. s. 0 n. s. 0 n. s.
% parla català - baixa - moderada - baixa
RBDF p. C. 0 n. s. 0 n. s. 0 n. s.
Confiança gent - alta - alta 0 n. s.
% participa eleccions - alta 0 n. s. - moderada
Nota: n. s. = no significatiu
Respecte a les variables contextuals, hi ha un risc més elevat de salut mental en els GTS més poblats per als espanyols, mentre que aquest concepte de població no és sig-nificatiu per als immigrants. Un resultat interessant és el que fa referència a la variable que recull el percentatge de població en la qual predomina el català com a llengua en l’entorn social. Per als tres grups de població, hem observat que els individus que residei-xen en zones on hi ha un major predomini de la llengua catalana tenen un menor risc de patir un problema mental.5 Finalment, les nostres variables d’interès mostren un efecte
5. Aquest resultat no implica que la llengua catalana sigui beneficiosa per a la salut mental, sinó que probablement indica que a les zones menys urbanes hi ha una probabilitat més baixa de patir problemes mentals.
3232
diferent en els diferents grups de població. Per als residents nascuts a Catalunya, viure en àrees geogràfiques on hi ha un grau de confiança en la gent més elevat i més partici-pació cívica (aproximada per l’activitat electoral) redueix molt significativament el risc de salut mental. Per als espanyols no nascuts a Catalunya, només la variable associada a la confiança exerceix un efecte significatiu, mentre que per als immigrants l’efecte reductor del risc de problema mental és exercit solament per la variable de participació electoral. Aquest resultat sembla indicar que els immigrants tendeixen a beneficiar-se en gran mesura de la participació cívica a la seva àrea de residència. Finalment, el nostre índex de discriminació mostra un efecte molt significatiu en el sentit que aquells immigrants que han patit algun episodi de discriminació tendeixen a mostrar un risc de problema mental més elevat. Comparativament, l’efecte de la variable de participació electoral és més important per als immigrants que per als catalans, mentre que la variable de confiança té més efecte per als espanyols no nascuts a Catalunya que per als catalans natius.
4. Conclusions
Aquest treball tenia un doble objectiu: d’una banda, s’intentava contribuir al debat em-píric sobre el veritable impacte de les diferents formes de capital social sobre la salut utilitzant per primera vegada dades de Catalunya. D’altra banda, es tractava de deter-minar un possible efecte diferencial en tres grups de població, més concretament, els espanyols nascuts a Catalunya, els espanyols nascuts fora de Catalunya i els immigrants estrangers. Podem afirmar que la perspectiva de diferents grups de població és rellevant per comprendre millor l’impacte de l’entorn social sobre la salut, sobretot la salut mental.
L’anàlisi empírica permet concloure que el capital social, aproximat per mitjà dels seus diferents components, exerceix un efecte més positiu sobre la salut mental que sobre la salut autopercebuda. Tenir un cercle social per compartir experiències vitals positives i que ofereix suport en circumstàncies difícils és un factor determinant per reduir el risc de patir problemes mentals i contribueix a millorar la salut física de la població autòctona. L’efecte sobre la salut dels immigrants va en la mateixa direcció, però la seva magnitud és molt menor. Aquest resultat podria indicar problemes d’adaptació al nou entorn, manca de xarxes socials (sobretot en els casos d’immigració recent), a més de poder donar-se el fet que per a la gent més jove, que formen el col·lectiu d’immigrants, el contacte social queda en segon terme per darrere del treball, que és el seu objectiu principal.
Observem que la dimensió individual és la component del capital social que més influeix sobre la salut en comparació de la dimensió comunitària. A més, l’efecte dels dos indicadors de capital social col·lectiu que s’han tingut en compte (CONFIA i VOTA) és significatiu només per a la població autòctona catalana, mentre que per als espanyols no nascuts a Catalunya només és significatiu l’indicador associat a la confiança (CONFIA) i per als immigrants l’indicador associat a l’activitat associativa (VOTA). El resultat sugge-reix que els immigrants es beneficiarien més que la població autòctona de les externali-tats derivades de viure en zones amb una activitat associativa més intensa.
3333
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaEn general, els nostres resultats concorden amb estudis previs en altres països que
inclouen mesures de capital social comunitari i individual. Hem d’esmentar que els nos-tres indicadors de capital social contextual són millorables, ja que són incorporats d’altres fonts, i la seva desagregació geogràfica no és prou detallada, per exemple a escala de veïnat o barri. Igualment, tampoc no disposem de mesures de capital social col·lectiu específiques per a nadius i immigrants. Si fos possible trobar indicadors de capital social comunitari més precisos, a una escala geogràfica més propera, per exemple el barri, que reflecteixin millor la realitat del col·lectiu d’immigrants (associacions, religió, etc.), probablement els resultats permetrien determinar millor la veritable associació entre el capital social i la salut.
No obstant això, creiem que el nostre estudi és un primer pas en la direcció correcta i ofereix nova evidència empírica que permet contribuir als debats conceptuals sobre el paper del capital social en el camp de la salut pública. Els nostres resultats permeten con-firmar la multidimensionalitat del concepte del capital social, és a dir, que el capital social s’hauria d’entendre com un atribut col·lectiu i com una característica individual, i que pot tenir una influència rellevant sobre la salut física i mental de diferents grups de població.
En conseqüència, el capital social hauria de rebre més atenció, no com un instrument econòmic, sinó de les polítiques públiques, ja que té l’avantatge (més que no pas altres formes d’intervenció social) de requerir menys recursos econòmics i de regulació. No obstant això, donem suport als defensors de la idea que abans de recomanar-lo com a instrument de política per millorar la salut o reduir les desigualtats, s’haurien d’analitzar els mecanismes i les conseqüències d’intervencions dissenyades per potenciar i millorar els diferents components del capital social dins dels diferents grups poblacionals (Ma-cinko i Starfield, 2001).
5. Recomanacions
• La percepció de la discriminació afavoreix de manera important la malaltia mental entre la població immigrant. És necessari promoure l’acceptació del immigrants per part de la població nativa, per exemple mitjançant grups de trobada entre immigrants i nadius en què sigui possible l’intercanvi cultural.
• El capital social col·lectiu s’ha revelat també com a determinant de la salut mental dels immigrants. Per tant, també són recomanables mesures per promoure el suport social, com per exemple la creació de xarxes socials.
• Altres formes de capital social, com ara la possibilitat de parlar dels problemes o rebre invitacions per distreure’s, també son determinants. En aquest sentit, la creació de grups de suport i l’organització d’esdeveniments lúdics i culturals de protecció de la identitat també poden ser d’utilitat. Aquest últim aspecte també pot ajudar a protegir la identitat cultural.
• Crear grups de suport per als immigrants en situació de desocupació.
3434
• El capital social ha de ser vist com un bé públic, ja que aquells que el creen no són els únics que se’n beneficien. Aquest és un poderós instrument de política, especialment en l’àmbit de la immigració. La inversió en capital social no només és bona per a la sa-lut dels immigrants, sinó que també genera altres externalitats. Des de les institucions s’utilitza de manera retòrica la importància de la comunitat, però normalment això no és present a les polítiques i pràctiques, i per tant s’ha d’incidir en l’estructu ra social. Malgrat tot, aquest és un tema controvertit, ja que el concepte d’enginyeria social no és políticament popular.
• Proveir els ciutadans del poder de participar en les xarxes que generen capital social.• Donar més capacitat de govern a les comunitats locals.• Les institucions polítiques haurien de promocionar al màxim la competència comuni-
cativa entre els ciutadans. Aquest paper ha estat tradicionalment assumit pel sistema educatiu.
• Finançar el voluntariat com a mecanisme per generar capital social.• Desenvolupar eines per mesurar l’impacte del capital social en programes específics
destinats a la integració de la població immigrant.• Aproximar el govern i les organitzacions no governamentals. Això permet al govern
compartir el capital social amb aquests grups i avançar en la definició de polítiques més efectives. Aquesta via pot donar al govern més capacitat de generar capital social.
• Es destinen milers de milions d’euros a pal·liar els problemes de salut mitjançant in-tervencions basades en l’individu, però pot ser més factible des d’un punt de vista econòmic i efectiu incidir en l’estructura i la cohesió social, fomentar la interacció entre la població nativa i els immigrants o organitzar punts de trobada com ara lligues esportives i clubs.
• També s’ha d’incidir en la distribució de recursos, ja que la desigualtat econòmica té associada una pèrdua de cohesió social. L’estrès causat per la desigualtat provoca alie-nació i hostilitat dels immigrants cap a la població nativa. En aquest sentit també és important fomentar la confiança mitjançant l’intercanvi cultural i de valors, la identitat cultural, el sentiment de pertinença, la integració i el suport social i familiar.
6. Referències bibliogràfiques
arrow, K. «Observations on social capital». A: Dasgupta, P.; serageLDin, I. (ed.). Social Ca-pital: A Multifaceted Perspective. Washington, DC: The World Bank, 2000, p. 3-5.
BanC MunDiaL. The initiative of defining, monitoring and measuring social capital. 1998.[en línia. <http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/TOPICS/ EXTSOCIALDEVELOPMENT/EXTTSOCIALCAPITAL/0,,contentMDK:20185164~menuPK:418217~pagePK:148956~piPK:216618~theSitePK:401015,00.html>.
BeCker, G. S.; Murphy, K. M. Social Economics: market behaviour in a social environment. Cambridge, MA: Belknap Press, 2000.
3535
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaBLanCo, C. Desigualdad de la renta y nivel de salud de los individuos en España. Barcelo-
na: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
BorDieu, P. «The forms of social capital». A: riCharDson, J. G. (ed.). Handbook of theory and research for the sociology of education. New York: Greenwood, 1986, p. 241-258.
Brown, T.; sCheffLer, R.; sukyong, S., et al. «The empirical relationship between community social capital and the demand for cigarettes». Health Economics. 2006; 15: 1159-1172.
Buron, A.; Cots, F.; garCia, O., et al. «Hospital emergency department utilisation rates among the immigrant population in Barcelona, Spain». BMC Health Serv Res. 2008; 8: 51.
CarrasCo-garriDo, A.; giL De MigueL, A.; hernánDez, V., et al. «Health profiles, lifestyles and use of health resources by the immigrant population resident in Spain». European Journal of Public Health. 2007; 17: 503-507.
CoLeMan, J. S. Foundations of Social Capital. MA: Harvard University Press, 1990.
Costa-font, J.; giL, J. «Social interactions and the contemporaneous determinants of in-dividuals’ weight». Applied Economics. 2004; 36: 2253-2263.
D’hoMBres, B.; roCCo, L.; suhrCke, M., et al. «Does social capital determinate health? Evi-dence from eight transition countries». European Commission Joint Research Centre Scientific and Technical Reports 22732. 2007.
foLLanD, S. «An economic model of social capital and health». Health Econ Policy Law. 2008; 3: 333-348.
garCía, P. «Salud y utilización de recursos sanitarios: un análisis de las diferencias y simili-tudes entre población inmigrante y autóctona». Presupuesto y Gasto Público. 2007; 49: 67-85.
gLaeser, E. L.; LaiBson. D.; saCerDote, B. «The economic approach to social capital». Econo-mic Journal. 2002; 112: 437-458.
goLDBerg, D. P.; wiLLiaMs, P. User’s guide to the General Health Questionnaire. Windsor: NFER-Nelson, 1988.
goLDstein, H. Multilevel Statistical Models. New York: Halsted, 1995.
grossMann, M. «On the concept of health capital and the demand for health». Journal of Political Economy. 1972; 82: 233-255.
haughton MCneiLL, L.; kreuter, M. W.; suBManian, S. V. «Social environment and physical activity: A review of concepts and evidence». Social Science & Medicine. 2006; 63: 1011-1022.
hernánDez QueveDo, C.; JiMénez ruBio, D. «A comparison of the health status and health care utilisation patterns between foreigners and the national population in Spain:
3636
new evidence from the Spanish National Health Survey». Social Science & Medicine. 2009. En premsa.
isLaM, K.; MerLo, J.; kawaChi, I., et al. «Social capital and health: Does egalitarianism mat-ter? A literature review». International Journal of Equity & Health. 2006; 5: 28.
kawaChi, I.; BerkMan, L. «Social cohesion, social capital, and health». A: BerkMan, L.; kawaChi, I. (ed.). Social epidemiology. New York: Oxford University Press, 2000. p. 174-190.
kawaChi, I.; BerkMan, L. «Social ties and mental health». Journal of Urban Health. 2001; 78: 458-467.
kawaChi, I.; kiM, D.; Coutts, A.; suBraManian, S. V. «Commentary: Reconciling the three ac-counts of social capital». International Journal of Epidemiology. 2004; 33(4): 682-690.
LanDry, R.; aMara, N.; LaMari, M. «Social capital, innovation and public policy». ISUMA, Canadian Journal of Policy Research. 2001; 2: 63-72.
LinDströM, M.; hanson, B. S.; östergren, P. O. «Socioeconomic differences in leisure time physical activity: the role of shaping participation and social capital in shaping health related behaviour». Social Science & Medicine. 2001; 52: 441-451.
LinDströM, M.; MoghaDDassi, M.; BoLin, K., et al. «Social capital and daily tobacco smoking: a population-based multilevel analysis in Malmö, Sweden». Scandinavian Journal of Public Health. 2003; 31: 444-450.
LunDBorg, P. «Social capital and substance use among Swedish adolescents – an explora-tive study», Social Science & Medicine. 2005; 61: 1151-1158.
MaCinko, J.; starfieLD, B. «The Utility of Social Capital in Research on Health Determi-nants». Milbank Quarterly. 2001; 79: 387-427.
MayCoCk, B. R.; howat, P. «Social capital: implications from an investigation of illegal ana-bolic steroid networks». Health Education Research. 2007; 22: 854-863.
MCkenzie, K. «Social risk, mental health, and social capital». A: MCkenzie, K.; harphaM, T. (ed..). Social capital and mental health. London: Jessica Kingsley Publishers. 2006, p. 24-38.
navarro, V. «A critique of social capital». International Journal of Health Services. 2002; 32: 423-432.
oCDe. The well-being of Nations. The role of Human and Social Capital. París: Organi-sation for Economic Cooperation and Development: OECD Social Issues/Migration/Health. 2001, p. 122.[En línia] <http://www.unece.org/stats/documents/wgssd/zip.5.add.2.e.pdf>.
orDoBás gavín, M.; CañeLLas LLaBrés, S.; garCía fernánDez, C., et al. «Inmigración e inci-dencia de la tuberculosis en la Comunidad de Madrid». Revista Española de Salud Pública. 2007: 597-604.
3737
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficapoortinga, W. «Do health behaviors mediate the association between social capital and
health». Preventive Medicine. 2006; 43: 488-493.
poortinga, W. «Social capital: An individual or collective resource for health?». Soc Scien-ce & Medicine. 2006; 62: 292-302.
portes, A. «Social Capital: its origins and Application in Modern Sociology». Annual Re-view of Social Sciences. 1998; 24: 1-24.
putnaM, R. Bowling Alone. The Collapse and Revival of American Community. New York: Simon and Schuster, 2000.
putnaM, R. D. «Tuning in, tuning out: The strange disappearance of social capital in Ame-rica», Political Science & Politics. 1995: 664-683.
riCo, A.; raMos, X.; BorreLL, C. «Distribución de la renta, pobreza y esperanza de vida en España». A: CaBasés, J. M.; viLLaLBa, J. R.; aiBar, C. (ed.). Informe SESPAS 2002: Invertir para la salud. Prioridades en salud pública. 2002. p. 67-72.
riCo, A.; raMos, X.; BorreLL, C. «Distribución de la renta y salud. El papel mediador de las políticas públicas y el capital social». A: ruiz-huerta CarBoneLL, J. (ed.). Políticas públi-cas y distribución de la renta. Madrid: BBVA, 2005, p. 213-314.
roCa viLaLta, M.; Castaño perez, A.; Lopez Moya, C., et al. «Diabetes en un centro de salud entre españoles e inmigrantes». Pharmacy Practice. 2006; 4: 79-82.
roDríguez, E.; LonBorena, N.; senhaJi, M., et al. «Variables sociodemográficas y estilo de vida como predictores de la autovaloración de la salud de los inmigrantes en el País Vasco». Gaceta Sanitaria. 2008; 22: 404-412.
rué, M.; CaBré, X.; soLer-gonzáLez, J., et al. «Emergency hospitals services utilization in Lleida (Spain): A cross-sectional study of immigrant and Spanish-born populations». BMC Health Services Research. 2008; 8: 81.
sCheffLer, R.; Brown, T.; riCe, J., «The role of social capital in reducing non-specific psy-chological distress: The importance of controlling for omitted variable bias». Social Science & Medicine. 2007; 65: 842-854.
soBeL, J. «Can we trust social capital». Journal of Economic Literature. 2002; 40: 139-154.
stahL, T.; rutten, A.; nutBeaM, D.; BauMan, A., et al. «The importance of the social environ-ment for physically active lifestyle-results from an international study». Social Science & Medicine. 2001; 52: 1-10.
storr, C. L.; Chen, Y.; anthony, J. «‘Unequal opportunity’: neighbourhood disadvantage and the chance to buy illegal drugs». Journal of Epidemiology Community Health. 2004; 58: 231-237.
3838
stoyanova, A.; Díaz-serrano, L. «Salud y capital social». A: roDríguez, M.; urBanos, R. (co-ord.). Desigualdades sociales en salud: factores determinantes y elementos para la acción. Elsevier Masson, 2008, p. 77-120.
szreter, S.; wooLCoCk, M. «Health by association? Social capital, social theory, and the political economy of public health». Internacional Journal of Epidemiology. 2004; 33: 650-667.
takashi, L. M.; MagaLong, M. G. «Disruptive social capital: (Un)Healthy socio-spatial inte-ractions among Filipino men living with HIV/AIDS». Health & Place. 2008; 14: 182-197.
van praag, B. M. S.; ferrer i CarBoneLL, A. Happiness Quantifi ed: A Satisfaction Calculus Approach. Oxford: Oxford University Press, 2004.
weitzMan, E. R.; Chen, Y. «Social capital’s risk modifying effects on measures of heavy al-cohol consumption, alcohol abuse, harms, and second-hand effects; national survey fi ndings». Journal of Epidemiology & Community Health. 2005; 59: 303-309.
wooLCoCk, M.; narayan, D. «Social Capital: Implications for Development Theory, Rese-arch, and Policy». World Bank Research Observer. 2000; 15: 225-249.
Annex
Taula A1. Estimació dels models multinivell per a la variable «índex de salut mental» (ISM)
Nascuts a Catalunya Nascuts a Espanya Nascuts fora d’Espanya
Coef z-stat Coef. z-stat Coef. z-stat
Constant 3,63 5,09 5,09 3,59 2,23 1,19
Anys a Espanya 0,00 -0,11
Edat 0,00 -2,94 -0,01 -2,54 0,00 -0,24
Dona 0,34 10,16 0,46 6,09 0,55 4,92
Casat -0,04 -1,03 -0,12 -1,34 0,00 -0,02
Primària -0,02 -0,33 -0,06 -0,70 0,15 0,79
Secundària -0,07 -1,04 -0,23 -1,70 0,02 0,11
Universitària -0,06 -0,78 -0,21 -1,28 0,03 0,13
Logaritme (grandària llar) 0,03 0,44 0,21 1,54 0,15 0,92
Logaritme (renda llar) -0,09 -2,24 -0,36 -3,69 -0,15 -1,13
Nascuts a Catalunya Nascuts a Espanya Nascuts fora d’Espanya
Coef z-stat Coef. z-stat Coef. z-stat
3939
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaÍndex de massa corporal 0,01 2,07 0,02 2,95 0,01 0,62
Fuma ocasionalment 0,04 0,49 0,16 0,66 0,67 2,75
Fuma diàriament 0,18 4,85 0,07 0,73 0,35 2,77
Beu moderadament -0,20 -5,29 -0,13 -1,67 0,21 1,62
Bevedor de risc -0,01 -0,13 -0,38 -1,94 0,60 2,25
Activitat física lleugera -0,31 -5,57 -0,44 -3,63 0,06 0,30
Activitat física moderada -0,33 -5,58 -0,38 -2,99 0,11 0,55
Activitat física intensa -0,35 -6,61 -0,58 -5,04 0,06 0,32
Factor1 -0,18 -10,75 -0,26 -8,33 -0,23 -4,96
Factor2 -0,14 -8,66 -0,21 -6,69 -0,12 -2,66
Factor3 -0,24 -14,27 -0,28 -8,67 -0,18 -3,54
Factor4v -0,16 -9,96 -0,26 -7,77 -0,08 -1,65
Discriminació 0,09 2,84
Àfrica -0,28 -1,63
Àsia -0,53 -1,93
Europa central-Est -0,34 -1,66
EU-15 i rics -0,34 -2,07
Població GTS/10 0,04 2,47 0,04 1,86 -0,02 -0,62
% població estrangera 0,00 -0,14 0,00 -0,09 0,03 0,69
% parla català -0,39 -1,78 -0,72 -2,04 -0,79 -1,82
RBDF p. C. 0,02 0,62 0,06 1,53 0,00 0,00
Confiança gent -2,32 -3,03 -2,71 -2,21 0,71 0,43
% participa eleccions -1,76 -3,58 -0,61 -0,64 -2,29 -2,04
Component aleatòria 0,20 0,03 0,26 0,06 0,26 0,10
d. e. (residus) 1,63 0,01 1,96 0,02 1,66 0,04
Test 53,46 12,96 3,01
Log-likelihood -20.882 -7.049 -2.139
Grandària mostra 10.921 3.346 1.089
Nota: si es fixa un nivell de significació del 5% en les estimacions, són estadísticament significatives aque-lles variables que tenen el en z-stat. un valor superior a 1,64 o inferior a -1,64.
4040
Resumen
Nuestro trabajo pretende crear un puente entre la literatura sobre la inmigración y la que relaciona el capital social y la salud. Por un lado, queremos dilucidar el vínculo entre el capital social y la salud mental utilizando por primera vez datos de Cataluña. Analizamos separadamente tres grupos de población: los nacidos en Cataluña, los es-pañoles nacidos fuera de Cataluña y los inmigrantes extranjeros. Nuestros resultados sugieren que potenciar la acumulación de capital social puede ser un instrumento po-tencialmente eficaz (y que requiere, en comparación con otras medidas políticas, menos recursos económicos) para la consecución de los objetivos relacionados con la mejora de la salud y la reducción de las desigualdades en salud entre los colectivos de nativos e inmigrantes.
Palabras clave: salud mental, capital social, inmigración
Abstract
This work tries to create a bridge between the literature on immigration and the one that relates social capital and health. On the one hand, we want to explain the link between social capital and mental health using for the first time data of Catalonia. We analyze separately three groups of population: Spanish born in Catalonia, Spanish born out of Catalonia and foreign immigrants. Our results suggest that promoting the accumulation of social capital can be a potentially effective instrument (and that needs, in comparison with other political measures, fewer economic resources) for the attainment of the aims related to the improvement of the health and the reduction of the inequalities in health between natives and immigrants.
Keywords: mental health, social capital, immigration
Résumé
Notre travail essaie de créer un pont entre la littérature sur l’immigration et celle qui rattache le capital social et la santé. D’un côté, nous voulons élucider le lien entre le capital social et la santé mentale en utilisant pour la première fois des données de la Ca-talogne. Nous analysons séparément trois groupes de population : les Espagnols nés en Catalogne, les Espagnols nés outre la Catalogne et les immigrants étrangers. Nos résul-tats suggèrent que renforcer l’accumulation de capitale sociale peut être un instrument potentiellement efficace (et qui requiert, en comparaison d’autres mesures politiques, moins de ressources économiques) pour l’obtention des objectifs relatifs aux améliora-
4141
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fications de la santé et de la réduction des inégalités dans une santé entre les collectifs de
natifs et immigrants.
Mots-clé: santé mentale, capitale sociale, immigration
4343
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fica
Segregació, enclavaments i discursos institucionals al voltant de la població
subsahariana a Catalunya1
Andreu Domingo i Albert SabaterCentre d’Estudis Demogràfics
Universitat Autònoma de Barcelona
Resum
Aquest article examina l’assentament de la població subsahariana en territori català mit-jançant l’anàlisi de la segregació i concentració residencial. A més s’hi estudien tres tipus de discursos (Administració local, ONG i associacions d’immigrants subsaharians) sobre la població subsahariana, els seus comportaments sociodemogràfics i l’impacte de la crisi econòmica a Lleida, Mataró, Salou, Salt i Vic. En primer lloc, es demostra que els espais re-sidencials de les poblacions subsaharianes són sistemàticament més pròxims als de la resta de la població de nacionalitat estrangera que no pas als de la població de nacionalitat es-panyola. I en segon lloc, s’il·lustra com els tres discursos institucionals analitzats reflecteixen les representacions col·lectives dels individus que les integren a partir de la categorització ètnica, i com cada institució legitima la seva acció a partir d’aquesta categorització.
Paraules clau: immigració, poblacions subsaharianes, etnicitat, demografia, segregació
1. Introducció: una recerca bicèfala
Entre l’any 1998 i el 2008, es van registrar 57.356 entrades procedents de l’Àfrica subsa-hariana (un 5,4% del total dels fluxos d’aquell període). La migració procedent d’aquesta regió arribada a Catalunya no ha estat la més nombrosa ni en el seu conjunt ni en cap de les nacionalitats que la integren. Encara que entre els corrents migratoris arribats a Catalunya des d’aquesta regió s’hi trobin alguns dels més antics, com per exemple els protagonitzats pels equatoguineans primer, a causa dels lligams colonials, i els gambians més tard, no ha estat fins fa relativament poc que s’ha incrementat de manera notable
1. [email protected] i [email protected]. Aquest article és un del principals resultats de la recerca Anàlisi sociodemogràfica de les migracions i de la població subsahariana a Catalunya, subvencio-nada per la Direcció General per a la Immigració i per la Direcció General de Recerca a través de l’AGAUR (Ref.: 2008 ARAF1 00044).
4444
tant el volum com la diversitat de nacionalitats i perfils demogràfics d’aquestes i, amb tot, sempre per sota d’altres nacionalitats o conjunts continentals. L’1 de gener de 2009 es va arribar a un total de 67.778 empadronats (només un 1,3% del total d’estran-gers). A més, la recessió econòmica encetada l’any 2008 amenaça d’estroncar aquests corrents migratoris i, en alguns casos, de fer minvar les poblacions. Per què, doncs, ens interessem des de la demografia precisament per aquest col·lectiu, relativament tan poc nombrós, heterogeni i dispers?
Com a demògrafs ens interessava especialment el cas de les poblacions subsaha-rianes per tres raons: la primera, perquè a causa del seu nombre relativament escàs es troben mal representades en les enquestes que s’han fet fins ara, tant a Espanya com a Catalunya (per exemple a l’Enquesta nacional d’immigració de 2007 de l’INE, o a l’En-questa demogràfica de l’Idescat de 2008), però presenten, en canvi, comportaments de-mogràfics molt diferenciats d’altres poblacions immigrades, així com de la població no immigrada (en la nupcialitat, fecunditat, mobilitat i distribució territorial, principal-ment). La segona, perquè per diverses raons (grau d’instrucció, tipus d’ocupació) estem convençuts que les poblacions subsaharianes pateixen amb més intensitat els efectes de la crisi econòmica (en l’ocupació i en l’habitatge), alhora que la seva resposta pot ser també molt diferenciada de la d’altres col·lectius d’immigrants (menor retorn). I la tercera, perquè més que cap altre, l’estudi d’aquestes poblacions posa sobre la taula el paper de la categorització ètnica i com aquesta es fa servir tant en el camp científic com en el de la gestió.
Les diferents aproximacions descriptives que s’han desenvolupat en camps com l’an-tropologia, la sociologia o la geografia han caracteritzat el perfil sociodemogràfic ge-neral de les nacionalitats més representatives, freqüentment agrupades o referides a la població africana com a conjunt. Els estudis pioners, sovint produïts fora de l’acadèmia, i entre els quals sobresurten les aportacions d’autors d’origen subsaharià, expliquen les trajectòries i els perfils de la migració subsahariana sense tenir en compte la demografia. Aquest és el cas de l’assaig d’Inongo-Vi-Makomè (1990) per a Espanya, del d’Edmundo Sepa Bonaba (1993) per a Catalunya, o d’un dels primers estudis sobre les condicions de vida de les dones africanes a Espanya, de Remei Sipi (1997).
Dins l’apartat científic, al començament els estudis feien referència a les poblacions subsaharianes com a subconjunt de la població africana total, i només tenien en comp-te en alguns casos les nacionalitats principals mentre feien servir la demografia com a instrument subsidiari. Podem trobar estudis comparatius o monogràfics relacionats amb les principals nacionalitats com les investigacions de Prieto i Trigal sobre els capverdians (1993), de Gonzálvez per als senegalesos (1995), de Morales (dir.) per als equatoguine-ans (1993) o de Cebrián i Bihina per al conjunt de les poblacions subsaharianes (1998). En aquest mateix camp, podem esmentar l’estudi comparatiu de 1995 per a l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona de Domingo, Clapés i Prats (1995). Si bé les condicions en què es desenvolupa la seva activitat laboral han constituït un tema d’interès (Jabardo, 2004; Sow, 2004a), han estat la salut reproductiva i el procés de formació familiar –tant pel que fa a la nupcialitat com a la fecunditat– els comportaments demogràfics de la població
4545
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficasubsahariana que més han cridat l’atenció de la comunitat científica. En aquest mateix
sentit, podem trobar l’aproximació antropològica de la població senegambiana en els treballs de Kaplan Marcusán (1998, 2001), i, especialment referit a la nupcialitat, els de Rodríguez García (2004). L’estatus distintiu de les dones subsaharianes ha estat tractat per Ribas Mateos (1999) i Sow (2004b).
Els escassos estudis des del camp de la demografia han examinat, d’una banda, el comportament reproductiu (Solsona, Fonseca i Merino, 2003) i, de l’altra, el procés de formació familiar (Bledsoe, 2006; Bledsoe, Houle i Sow, 2007; Bledsoe i Sow, 2008). Més recentment i de manera especifica per a la població senegalesa s’han publicat els primers resultats del projecte europeu Migrations between Africa and Europe (González-Ferrer i Baizán, 2010). L’esmentat creixement dels darrers anys ha despertat l’interès per enten-dre el context en què té lloc, tant en les condicions d’origen com de destinació (Sandell, 2005; Jabardo, 2006; Kabunda, 2006; Cebolla Boado, 2007; Domingo, López-Falcón i Del Rey, 2008).
L’objectiu de la nostra recerca ha estat doble. D’una banda, i a partir d’una anàlisi quantitativa, descriure i analitzar la segregació residencial de la població subsahariana i la formació d’enclavaments ètnics protagonitzats per subsaharians a Catalunya respecte a la resta de poblacions de nacionalitat estrangera i a la població amb nacionalitat espa-nyola. D’aquesta manera s’han identificat les característiques principals de la seva distri-bució territorial. I de l’altra, i a partir d’una anàlisi qualitativa, ens interessava estudiar la producció d’identitat partir de l’anàlisi de la categorització en els discursos d’institucions que, a escala local, determinaven la percepció de les poblacions subsaharianes (Admi-nistració local, ONG i associacions d’immigrats). Hem seguit els treballs de Mary Douglas (1986), en què analitza com orienten les institucions les representacions col·lectives dels individus que les integren a partir de la categorització, legitimant-se d’aquesta manera a elles mateixes. Per a la consecució d’aquests dos objectius, després d’efectuar una primera anàlisi global de les característiques de les principals poblacions subsaharianes a Catalunya i de la seva distribució territorial, s’han seleccionat cinc municipis ben diferen-ciats en què la presència de migrats procedents de l’Àfrica subsahariana és significativa en funció del nombre, la varietat, la concentració i l’antiguitat de l’assentament de llur població, i s’ha aprofundit l’anàlisi territorial a Lleida, Mataró, Salou, Salt i Vic.2
2. Per raons d’espai, s’ha prescindit en aquest article de facilitar dades més descriptives correspo-nents als fluxos i les característiques de la població subsahariana al conjunt de Catalunya, i s’han sintetit-zat només els resultats principals de l’anàlisi territorial i de discurs. Les dades utilitzades són les disponibles en el moment de dur a terme la recerca, l’any 2009.
4646
2. Segregació residencial i enclavaments
2.1. Per què analitzem la distribució territorial?
La nostra anàlisi s’acosta als estudis sobre dinàmiques espacials d’assimilació i multicul-turalitat (Johnston et al., 2002), i segueix el marc conceptual tradicional que s’utilitza per analitzar la segregació residencial, en què la idea central és que uns nivells alts de segre-gació residencial són problemàtics ja que impliquen més dificultat per accedir a diferents oportunitats, recursos i serveis que existeixen per al conjunt de la població en una àrea determinada (Alba i Nee, 1997; Kaplan i Holloway, 1998; Massey, Condran i Denton, 1987). Aquesta relació entre segregació residencial i benestar social i econòmic ha estat un dels aspectes rellevants recollits per estudis recents sobre l’existència o no de models de segregació nord-americans a diferents països europeus (Finney i Simpson, 2009; Fortuijn et al., 1998; Musterd i Van Kempen, 2009), en què la segregació residencial i la formació d’enclavaments ètnics és analitzada des d’una perspectiva positiva sempre que resultin de l’elecció dels diferents grups de població (segregació residencial positiva) i no pas com a resultat de processos discriminatoris (segregació residencial disfuncional o negativa).
2.2. Mesures i dades utilitzades
En primer lloc, i pel que fa a l’anàlisi de la segregació residencial, s’han utilitzat dues me-sures d’anàlisi espacial, uniformitat i exposició, per tal d’estudiar el grau de segregació espacial de la població subsahariana a Catalunya. La primera dimensió, la uniformitat, es mesura a partir de l’índex de dissimilitud (Duncan i Duncan, 1955), per indicar el grau d’uniformitat geogràfica d’un subgrup de població en comparació d’un altre subgrup o de la resta de la població a través de localitats geogràfiques en una àrea determinada (Massey i Denton, 1988). L’índex de dissimilitud (ID) és concebut tant per mesurar distri-bucions geogràfiques desiguals com per indicar la proporció de població d’un subgrup que s’hauria de moure a través de les diferents localitats per tal d’obtenir una distribu-ció espacial equiparable a la de l’altre subgrup d’estudi, o bé a la de la resta de pobla ció (vegeu l’annex metodològic 1).
En segon lloc, i tot i que els valors de l’índex d’uniformitat ID esmentat i de l’anome-nat índex d’exposició P* proporcionen informació rellevant sobre les dues dimensions de segregació residencial més utilitzades, s’han aplicat dues tipologies comparatives: la primera es coneix amb el nom de comunitats majoritàries; i la segona, amb el d’en-clavaments minoritaris (vegeu l’annex metodològic 2).3 Ambdues resulten especialment
3. Evidentment, la utilització d’aquestes categories es veu afectada al llarg del temps en la mesura que residents estrangers al territori espanyol accedeixen a la nacionalitat espanyola. La inexistència de dades no permet abordar-ho des d’ambdues perspectives.
4747
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficanecessàries per tal de captar el grau d’exclusivitat residencial de membres d’una de-
terminada població, un aspecte que els índexs de segregació per si mateixos no són capaços de distingir (Poulsen et al., 2001). Per aquesta comesa s’ha utilitzat el mètode de classificació d’àrees residencials de Johnston et al. (2002), que permet definir dife-rents tipus d’àrea tenint en compte la seva composició poblacional. En aquest sentit, els grups poblacionals estan definits per la categorització nacional de les persones residents a cada secció censal: residents amb nacionalitat espanyola, residents amb nacionalitats subsaharianes i residents d’altres nacionalitats estrangeres.
Per al càlcul dels índexs de segregació residencial i per a l’aplicació d’una tipologia comparativa de comunitats majoritàries i enclavaments minoritaris, s’han utilitzat les da-des procedents del Padró municipal d’habitants facilitades per l’Idescat de la població resident a les seccions censals per al període 2004-2008, totes elles desagregades segons 63 nacionalitats. D’aquestes, s’han triat sis nacionalitats subsaharianes (Gàmbia, Ghana, Guinea, Mali, Nigèria i el Senegal), el conjunt d’altres poblacions de nacionalitat estrange-ra i la població amb nacionalitat espanyola. D’aquesta manera s’han inclòs 5.237 sec cions censals per a l’any 2004 i 5.410 seccions censals per a l’any 2008, que conformen el total de 946 municipis existents a Catalunya. L’anàlisi de segregació residencial a Lleida, Mataró, Salou, Salt i Vic ha comprès un total de 206 seccions censals l’any 2004 i de 211 seccions censals l’any 2008.4
2.3. L’evidència empírica sobre la segregació i els enclavaments
A la taula 1 (vegeu l’annex de resultats) es mostren els valors de l’índex de dissimilitud (ID) per al conjunt de la població subsahariana en comparació de la resta de la població estrangera i en relació amb la població espanyola, a Catalunya i als cinc municipis selec-cionats: Lleida, Mataró, Salou, Salt i Vic.
Els resultats per al conjunt de Catalunya indiquen una clara distribució desigual de la població de nacionalitat subsahariana en les localitats catalanes, amb uns valors en l’ín-dex de dissimilitud que se situen per sobre de 61 i, per tant, que indiquen una segrega-ció residencial alta, tant en comparació de la resta de la població estrangera com en rela ció amb la població espanyola. Aquesta segregació residencial elevada és clarament el producte d’una concentració de la població subsahariana en unes determinades lo-calitats i no en unes altres (els cinc municipis seleccionats, per exemple, concentren el 25,8% del total de la població subsahariana). La segregació residencial de la població
4. Els anys intermedis també s’han utilitzat per a l’estudi de comunitats majoritàries i enclavaments minoritaris (anys 2005 a 2007). Per a la creació de mapes s’han utilitzat les seccions censals existents al Cens de 2001. Per a la representació de les dades padronals de 2008 a les seccions censals existents l’any 2001 s’han efectuat les agregacions corresponents, tenint en compte les noves interseccions censals de l’any 2008.
4848
subsahariana apareix menys elevada quan la comparem amb el conjunt de la resta de la població de nacionalitat estrangera, i no pas quan es compara amb la població de na-cionalitat espanyola, la qual cosa indica una menor proximitat residencial amb aquesta última. Tot i els elevats valors en l’índex de dissimilitud, la comparació entre el 2004 i el 2008 ens mostra una tendència al decreixement en la segregació residencial, una varia-ció que també és menor si tenim en compte la segregació de la població subsahariana en relació amb la població de nacionalitat espanyola.
En l’anàlisi de la segregació residencial als cinc municipis seleccionats amb pobla-cions de nacionalitat subsahariana significativa destaca, en primer lloc, una segregació residencial baixa respecte de la resta de la població estrangera (exceptuant el cas de Vic, en què és moderada), i una segregació residencial moderada respecte de la població de nacionalitat espanyola, la qual cosa reflecteix una distribució geogràfica més pròxima al primer grup (altres estrangers) que no pas al grup d’espanyols. La tendència entre els anys 2004 i 2008 mostra com a Salt i a Vic s’incrementa de manera notable el nivell de segregació de les poblacions subsaharianes, en comparació del conjunt d’altres nacio-nalitats estrangeres i, sobretot, en relació amb la població espanyola (amb increments de més d’un 10%). Els decreixements més importants els trobem a Salou i Lleida, on la segregació residencial de les poblacions subsaharianes minva notablement i de forma generalitzada (amb disminucions de més del 10%).
En general, els resultats detallats sobre la segregació residencial de cadascuna de les sis nacionalitats subsaharianes també indiquen una tendència generalitzada a la dismi-nució de la segregació residencial als cinc municipis seleccionats (vegeu les taules 2-6 i els mapes 1-5 de l’annex). Tot i que aquest patró de menor segregació residencial de les poblacions subsaharianes es repeteix als cinc municipis, també hi ha diferències impor-tants que cal subratllar:
– A Lleida, hi ha una reducció generalitzada i significativa (>10 punts) de la segrega-ció residencial de les sis poblacions subsaharianes residents durant el període 2004-2008, amb valors d’ID que se situen en la franja moderada-alta. Els valors d’ID més elevats respecte a la resta de la població l’any 2004 els trobem entre la població ghanesa (57,7), gambiana (49,9) i maliana (47,3).
– A Mataró, la majoria de les poblacions subsaharianes també experimenten una re-ducció de la segregació residencial durant el període 2004-2008, amb l’excepció de la població maliana, que l’incrementa. Els valors d’ID respecte a la resta de la pobla-ció se situen encara l’any 2008 a la franja moderada-alta: malians (61,6), guineans (58,8), gambians (50,4) i senegalesos (50,1).
– A Salou, la principal població subsahariana, la senegalesa, ha experimentat una re-ducció significativa de la segregació residencial, i s’ha situat en una distribució resi-dencial molt més uniforme al municipi durant el període 2004-2008. Els valors d’ID de la població senegalesa respecte a la resta de la població s’apropen a la franja moderada-baixa.
4949
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fica – A Salt, mentre les poblacions subsaharianes minoritàries (ghanesos, guineans, ma-
lians i nigerians) han tendit a una distribució més uniforme, les dues poblacions subsaharianes majoritàries (gambians i senegalesos) mostren un increment en la seva segregació residencial. No obstant això, cal tenir en compte que els valors d’ID de totes les nacionalitats subsaharianes respecte a la resta de la població se situen en la franja moderada-baixa.
– A Vic, a diferència dels altres municipis estudiats, trobem que el creixement de les poblacions subsaharianes s’ha traduït en un augment significatiu de la segregació residencial (>10 punts) de les tres nacionalitats més representatives: Ghana, Nigèria i el Senegal. Els valors d’ID d’aquestes nacionalitats se situen a la franja moderada-alta de segregació residencial.
Als municipis analitzats els resultats de la segregació residencial assenyalen, de forma clara, que hi ha una coincidència més gran entre els espais residencials de la pobla-ció subsahariana i la resta de la població estrangera. Aquesta coincidència, tot i existir, és menor entre les poblacions subsaharianes i la població de nacionalitat espanyola. Aquesta situació s’atribueix tant a factors endògens, per exemple l’existència de xarxes de suport social consolidades a àrees tradicionals d’entrada de població de nacionalitat estrangera, com a exògens, entre els quals destaca el preu assequible de l’habitatge.
Els resultats de l’anàlisi del grau d’exclusivitat residencial de totes les seccions censals que conformen el territori de Catalunya d’acord amb la seva composició poblacional es mostren a les taules 7, 8 i 9 de l’annex, en les quals s’assenyala el grau d’exclusivitat residencial de cada secció censal d’acord amb la seva composició poblacional. Els resul-tats subratllen la creixent importància de les comunitats majoritàries no aïllades, és a dir, amb presència de persones d’altres orígens i l’existència d’enclavaments d’assimilació-pluralisme en detriment d’àrees residencials amb comunitats aïllades, és a dir, d’aquelles en què la població de nacionalitat espanyola representa, com a mínim, el 80% del total de la població. Aquesta tendència posa de manifest un procés de diversificació clar de la composició poblacional d’una cinquena part de les àrees residencials catalanes l’any 2008. En el cas dels enclavaments, tot i que només representen un 0,9% del conjunt de seccions censals l’any 2008, en termes absoluts han augmentat d’11 a 50 durant el període 2004-2008. Aquests espais residencials, que el 2004 estaven localitzats, la gran majoria, al municipi de Barcelona (8), exceptuant-ne tres a Mataró, Castelló d’Empúries i Salt respectivament, ara també els trobem en un territori que abasta fins a 18 municipis de Catalunya.5
Després d’analitzar el grau d’exclusivitat residencial de les localitats catalanes (repre-sentades per les seccions censals), es pot afirmar que reflecteix els efectes d’una concen-tració inicial de població de nacionalitat estrangera seguida d’episodis de dispersió des
5. Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Montornès del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Banyoles, Castelló d’Empúries, Figueres, Lloret de Mar, Roses, Salt, Guissona, Tarragona, Tortosa i Salou.
5050
de les àrees d’assentament originals. Si bé aquesta concentració s’associa a l’handicap econòmic de la població estrangera, que impossibilita el seu accés a àrees residencials més enllà dels barris que operen històricament com a portes d’entrada, cal tenir en compte el manteniment dels fluxos d’entrada tot i la seva disminució per la crisi econò-mica (Domingo i Sabater, 2009). L’anàlisi permet constatar que les poblacions subsaha-rianes també formen part d’alguns enclavaments. En el cas de Banyoles, els gambians residents a l’enclavament representen gairebé un 25% de la població total. En el cas de Salou, els senegalesos residents als dos enclavaments del municipi constitueixen un percentatge menor (10%-11%). A més, i tal com s’ha pogut comprovar anteriorment, aquestes poblacions tenen un pes significatiu a d’altres municipis, on comparteixen l’espai residencial amb altres nacionalitats estrangeres. Per exemple, a l’enclavament de Mataró la població subsahariana, que representa un 15,2% del total de la població, comparteix la secció censal, en gran mesura, amb la població marroquina (40%). A l’enclavament de Vic, la població subsahariana i la població marroquina conformen cadascuna una quarta part del total de població resident. De forma similar, als quatre enclavaments existents a Salt, una part significativa de la població resident és de nacionalitat subsahariana (prop del 20%) o marroquina (entre el 16 i el 34%).
3. Les poblacions subsaharianes a la cruïlla dels discursos institucionals
3.1. Els discursos institucionals: representació i subsidiarietat
Els discursos institucionals de l’Administració local, de les organitzacions no governa-mentals que treballen amb poblacions subsaharianes i de les associacions d’immigrants subsaharians comparteixen característiques essencials: la legitimació de la institució, la representació en la legitimació i la categorització. Més que les dades factuals sobre el comportament demogràfic, ens interessa copsar com el tema de la població (i la seva categorització) articula un discurs creuat, de vegades enfrontat, que defineix la relació de poder entre les tres institucions i de quina manera diferents marcadors ètnics (lloc d’origen, fenotip, indumentària) s’empren estratègicament en funció de l’agent social que els utilitzi.
Per copsar aquests discursos es van dur a terme 33 entrevistes en profunditat a re-presentants de les tres institucions entre maig de 2009 i febrer de 2010: 15 a represen-tants municipals, 6 a representants d’ONG (Càritas, Creu Roja i CCOO, bàsicament) i 12 a re presentants d’associacions d’immigrants.6 Les entrevistes, semiestructurades, tenien
6. Entrevistes a tècnics i polítics: Lleida: regidora de Drets Civils, Immigració i Cooperació; cap de Secció de Serveis personals; tècnica de Drets Civil, Immigració i Cooperació. Mataró: responsable del Pla
5151
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficatres guions específics, amb punts comuns, que s’havien elaborat a partir dels objectius
d’investigació següents: 1) l’autodefinició de la institució respecte a les poblacions subsa-harianes (membres, objectius i pràctiques); 2) la relació entre les institucions (i, per tant, la percepció de les altres institucions), i 3) l’impacte de la crisi econòmica en els compor-taments sociodemogràfics de les poblacions subsaharianes.
La durada mitjana va ser de 90 minuts i les persones entrevistes van ser triades per les mateixes institucions. Com que la nostra intenció no era elaborar històries de vida, aquesta participació múltiple no resultava un inconvenient, al contrari, ens il·lustrava tant de l’assumpció de responsabilitats en la institució com de la representació (i posada en escena) de cadascuna d’elles. El nombre màxim d’entrevistats per entrevista va ser de quatre persones, i el nombre final de persones contactades, quaranta-cinc. Les entrevis-tes amb els representants d’associacions d’immigrants, amb representants d’ONG i amb mediadors dels ajuntaments (un total de vint) van ser enregistrades. També es van fer diferents trobades amb polítics i tècnics de polítiques d’immigració.
Els punts de partida i la intencionalitat dels discursos són òbviament diferents segons la institució: la gestió orienta el discurs de l’Administració municipal, mentre que l’assis-tència i l’ajut és el nord de les ONG, i la reivindicació és l’objectiu de les associacions. Al discurs enunciat pels tres tipus d’institució, la població esdevé un lloc comú fonamental.
Per a l’Administració local, la legitimació de la seva pròpia funció emana de la gestió de la població (enunciada de vegades com a diversitat), que emfatitza el paper de l’Ad-ministració local com a mitjancera entre poblacions. Aquesta funció arbitral recurrent en el discurs assenyalada per altres treballs (Domínguez i Brey, 2010) imposa una primera categorització, basada en la pertinença o no al territori: els d’aquí i els de fora, els ano-menats forasters, que té una traducció difusa (de vegades estrangers, de vegades immi-grats, terme en què se sol incloure els descendents independentment de la nacionalitat o el lloc de naixement).
En el pol oposat, el discurs de les associacions, en termes poblacionals, està dirigit a definir qui són els nostres, qui pertany al grup, i la relació amb els altres (aquí definits indistintament com a espanyols o catalans, o els altres grups d’immigrats). El nombre en termes absoluts i en termes relatius serà utilitzat per tots tres discursos per defensar les
de Nova Ciutadania; tècnica d’Immigració; mediadora cultural. Salou: tècnica d’Immigració; regidora d’Acció Social; mediador cultural. Salt: segon tinent d’alcalde; cap del Gabinet de l’Alcaldia; responsable de l’Àrea d’Integració i Ciutadania. Vic: regidor d’Acció Social i Ciutadania; regidor de Règim Interior i Participació Ciutadana; cap de l’Oficina Municipal d’Acollida. Entrevistes a ONG: Mataró: coordinador de CCOO Maresme. Salou: Creu Roja de Tarragona; Càritas de la Diòcesi de Tarragona. Salt: coordinador Càritas Salt. Vic: coordinador d’Immigració de CCOO a Osona; Coordinador de Càritas a Osona. Entre-vistes a associacions d’immigrants: Lleida: The Gambian River/Dones Gambianes; Associació Ètnia Fula de Senegal; Associació d’Immigrants Malians de Lleida BINKADI. Mataró: Asociación de Ciudadanos Guineanos y Amigos Maresme; Musu Kafo; Jama Kafo; Associació de Senegalesos Oujojal. Salou: Aso-ciación Colectivo de Senegaleses Salou-Tarragona. Salt: SENECAT; cònsol de la República de Gàmbia a Girona. Vic: Associació Cultural Subsahariana i Amics d’Osona; Associació Nigeriana Better Generation.
5252
seves tesis i la rellevància de la pròpia institució en termes de representativitat. Els repre-sentants de l’Administració municipal, solen coincidir a destacar el nombre o la proporció d’estrangers com un dels temes més preocupants, fins a l’extrem que poden presentar la gestió de la diversitat poblacional, com el projecte de «restabliment de l’equilibri per-dut», com un dels objectius prioritaris. És a dir, fer disminuir el nombre d’estrangers re-sidents al municipi a unes proporcions considerades més adients per a la governabilitat del municipi, sempre inferiors a les enregistrades en el moment de l’entrevista. Pel que fa a les associacions, alhora que se sol minimitzar el total d’immigrants en general, i de subsaharians en particular, sobretot en relació amb altres països, es tendeix a inflar el de membres de la pròpia associació o del grup al qual representa (l’Estat-nació o el grup ètnic compartit) a escala municipal.
La relació entre les tres institucions es troba circumscrita a un cercle (de vegades viciós) determinat per la derivació i la subsidiarietat. En aquest cercle podem incloure també l’Administració autonòmica i la de l’Estat però es fa més palès en la local. Aquesta derivació (Solana Ruiz, 2002) se sol justificar per les demandes específiques que no pot cobrir l’Administració i per no despertar els recels de la població no immigrada.
En les entrevistes efectuades, el paradigma d’aquesta situació es dóna en l’atenció a les persones que arriben al municipi amb una ordre d’expulsió, en què la derivació de l’Administració municipal a les ONG o a les associacions, i viceversa, és constant, la qual cosa endega una mena de nomadisme de persones en situació administrativa irregular que abasta tota la geografia peninsular, associat a la precarietat i la marginalitat. La necessitat de coordinació entre les tres institucions és, per tant, una de les demandes re-currents, que s’ha incrementat arran de la dràstica reducció de recursos que ha imposat la crisi econòmica.
Finalment, cal remarcar que les associacions d’immigrants, alhora que són vistes com a representants de les poblacions de referència, són considerades possibles socis de la po-lítica d’integració plantejada per l’Administració local (Penninx i Martiniello, 2006), com a forma de participació en els plans d’interculturalitat, en la inducció a la participació en pro-jectes de cooperació internacional per al desenvolupament endegats per les mateixes asso-ciacions o per l’Administració municipal, juntament amb ONG especialitzades en el tema.
3.2. L’empadronament
Si per a l’Administració municipal l’empadronament s’ha convertit en un tema de con-trovèrsia i reclama el dret a acceptar o no la inscripció municipal sota diferents circums-tàncies, per a les associacions i les ONG l’empadronament apareix com el primer pas per poder garantir l’estatus jurídic de l’immigrat. Des de la perspectiva de l’immigrat, l’empadronament i la seva relació amb el procés d’arrelament i la reagrupació familiar és més important que la cooperació.
Ja fa temps que es va denunciar l’increment de les restriccions en l’empadronament en diferents municipis catalans (Sánchez, Samper i Moreno, 2008). Les diferències en les
5353
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficapràctiques de l’empadronament entre els municipis i la controvèrsia generada entorn
de pràctiques de vegades restrictives expliquen les reticències a l’hora de respondre a aquesta matèria en les entrevistes dutes a terme als responsables polítics i tècnics dels ajuntaments. L’adulteració de la naturalesa de l’empadronament més comuna consisteix a convertir el registre que hauria de donar fe dels veïns que realment resideixen en un municipi determinat (moviments d’arribada i sortida) en un instrument per seleccionar la població resident al municipi. Tot i que aquesta situació no va saltar als mitjans de comunicació fins a la primera setmana de gener de 2010 al municipi de Vic, mentre es feien les entrevistes, treballs anteriors dels autors demostren com aquest és un fet que es produeix en alguns municipis com a mínim des del 2005, arran de la normalització de 2005 com a reacció a l’increment de l’empadronament d’estrangers, i que va tenir una segona data culminant en les eleccions municipals de maig de 2007, en el marc de les quals el tema de l’empadronament va ser utilitzat electoralment de forma partidista (Domingo i Sabater, 2010).
En les entrevistes es recull com, juntament amb les restriccions en municipis on es constaten les limitacions, també ha emergit un negoci paral·lel denunciat per les tres ins-titucions, tot i que cadascuna assigna responsabilitats diferents. D’aquesta manera, por-taveus de l’Administració local denuncien les pràctiques fraudulentes (sota l’epígraf de pisos pastera, tant per la sobreocupació com pel fals registre) del turisme administratiu, quan el migrant, davant la impossibilitat d’empadronar-se al municipi en què resideix, intenta fer-ho en un altre de menys restrictiu. En el pol oposat, les associacions d’immi-grats presenten les suposades irregularitats com la manera d’adaptar-se o de saltar-se normatives que creuen abusives. Les ONG entrevistades presenten posicions dividides entre les que fan costat a l’Administració com a representant de l’autoritat i les que fins i tot promouen empadronaments atípics, com a forma de millorar les condicions de vida de l’immigrat. Sigui com sigui, la pràctica restrictiva de l’Administració expulsa a l’esfera del mercat el que era recollit com un dret i un deure de l’immigrat, independentment de la seva situació legal (a partir de la reforma de la Llei de bases de règim local de 1996). Segons els informadors, s’arribava a pagar 120 euros per poder-se empadronar en un habitatge en el qual no es residia.
3.3. Imaginari social: identitat i utopia política
Parlem d’imaginari social en el discurs de les tres institucions en l’àmbit referent a la construcció identitària i als models polítics que en contraposició a la gestió municipal són posats com a exemple en les entrevistes, principalment per part de les associacions d’immigrants. La construcció identitària es mou tenint en compte tres pols de referèn-cia: (1) l’ètnia o la nacionalitat: Estat-nació de referència, (2) la religió i (3) el color de la pell.
L’ètnia apareix relativament poc com a base associativa (dioles i fules, primordial-ment). Els representants de les ONG solen distingir-la, mentre que en els representants
5454
de l’Administració, ja siguin polítics o tècnics, no té cap mena de presència, i arriben fins i tot a confondre nacionalitats. En la majoria de les associacions d’immigrats subsaha-rians, però, encara que l’ètnia no sigui la base associativa, és reconeguda com a element dinamitzador de les relacions entre diferents associacions repartides pel territori català o fins i tot l’espanyol (per exemple els mandingues). En general, però, encara que la matriu fos d’un determinat origen ètnic, l’associació apareixia emmarcada per una sèrie de cercles concèntrics: grup ètnic dins d’una associació de l’Estat d’origen o federat amb aquesta associació, dins d’una coordinadora d’associacions dels nacionals a la comarca, a Catalunya o a Espanya. El discurs dels entrevistats tendeix a ser integrador, i, sovint, una associació es presenta oberta a la participació d’altres ètnies o nacionalitats, inclosa la població autòctona.
En segon lloc, entre els representants de les associacions apareix el tema de la religió, principalment de l’Islam, pràctica religiosa majoritària entre els afiliats a aquestes organit-zacions i element distintiu davant de la població no immigrada o d’altres immigrants, se-guidors o no de l’Islam (especialment per distanciar-se de marroquins i algerians). Enfront de la societat d’acollida destaca la pluralitat religiosa imperant als països d’origen, com a element normalitzador que reivindica la visibilitat en la pràctica i denuncia les traves de les autoritats municipals a la visibilitat dels llocs d’oració. El màxim exponent d’aquest discurs el trobem en la denúncia de la política d’allunyament de les mesquites del centre urbà, que és on resideix, a més, el gruix de la comunitat, i el trasllat a polígons industrials.
Aquesta política és vista com un doble greuge comparatiu: respecte d’altres cultes arribats més tard a la localitat i que no reben el mateix tracte de l’ajuntament (evangelis-tes llatinoamericans), i respecte dels oratoris dels musulmans magribins. En aquest darrer cas, s’argumenta que l’oposició veïnal als centres d’oració no és tant per la religió com per l’origen dels immigrats, i que són els immigrants magribins els que susciten el re-fús que avalaria la política municipal discriminatòria. D’aquesta manera, l’Islam s’utilitza com a element de proximitat a la societat autòctona (posant en valor la seva capacitat d’adaptació) i per distanciar-se d’altres grups (als quals s’acusa d’una pràctica més con-servadora, o fins i tot manipulada, de la religió).
Finalment, el color de la pell és també un element present a totes les entrevistes. Per als immigrats, com a autopercepció del grup creant solidaritats transètniques i transna-cionals; i des de fora del grup, com a element discriminador que a tots els iguala, de manera que la societat d’acollida esdevé la fàbrica identitària on acaba forjant-se i sege-llant-se el color de la pell com a primer element distintiu del grup.
Finalment, també cal subratllar l’al·lusió constant a polítiques d’integració més o menys fictícies amb diferents exemples de països o ciutats sobre els quals els immigrants tenen un coneixement a partir de la diàspora (família o amics) o a partir de la informació rebuda per altres. En l’horitzó europeu utòpic apareixen Suècia, la Gran Bretanya o Fran-ça com a models que cal seguir, i assenyalen Itàlia com el pitjor lloc possible respecte a les polítiques existents.
5555
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fica 3.4. La crisi econòmica en la cruïlla dels discursos institucionals
La crisi econòmica és el fenomen social que resulta més determinant en l’orientació del discurs de les tres institucions entrevistades. L’extrema penúria tenyeix el discurs de tots ells, en els eloqüents termes que utilitza un dels representants de Càritas: «S’ha passat de gestionar recursos escassos a gestionar negatives». Per als representants de l’Adminis-tració pública la crisi ha comportat, d’una banda, la dràstica reducció dels pressupostos dedicats a l’atenció assistencial en particular i als plans d’integració en general, i de l’al-tra, l’increment de la por als brots de xenofòbia que es justifiquen amb l’acusació d’un tracte discriminatori favorable als immigrats enfront dels autòctons, el màxim exponent del qual seria l’expansió de les anomenades plataformes i grups afins com a grups de pressió. En aquest context, es coincideix a expressar el malestar que crea la contradicció entre la manca de recursos i de competències i la responsabilitat d’enfrontar-se amb problemes generats per altres nivells administratius o per les condicions econòmiques imposades per la crisi.
L’ocupació, l’habitatge i la seva repercussió en el projecte migratori són tres dels elements recurrents quan es parla de la crisi. Molts dels entrevistats han perdut el lloc de treball o coneixen altres membres de les associacions que l’han perdut com a conse-qüència de la crisi, o exposen que es percep un augment de la competència amb altres grups d’immigrants o amb els nacionals. Per a alguns, la crisi econòmica ha significat una reculada en termes de mobilitat social: tot el que havien aconseguit (de vegades amb més de trenta anys de residència al país) ho han perdut o tenen por de perdre-ho ara. La condició d’autònom en el mercat laboral, que en algun moment evidenciava un èxit pro-fessional, que permetia saltar de sector d’activitat (sovint de l’agricultura a la construcció) i que comportava una millora salarial substancial, es convertirà en la impossibilitat de cobrar l’assegurança d’atur. En aquesta mateixa direcció, l’accés a la propietat de l’habi-tatge, emblema de la voluntat d’assentament i de l’èxit en el projecte migratori (atiat per les entitats financeres) s’ha materialitzat en una situació d’insolvència hipotecària i s’ha convertit en una amenaça de desnonament i, al seu torn, en una involució social. En la dimensió espacial, això es tradueix en el retorn a barris més degradats o en l’augment de la sobreocupació si es passa a viure a habitatges amb altres amics o familiars.
El retorn com a sortida és refusat per la majoria de les persones entrevistades, i en termes comparatius amb altres orígens els representants tant de l’Administració com de les ONG tendeixen a corroborar que entre els subsaharians aquest rebuig sembla ser menor que en altres grups. La crisi econòmica, amb la incertesa i la indeterminació que comporta, suspèn temporalment els projectes: no hi ha possibilitat de retorn però està en dubte l’assentament, assumit com a futur per a la persona entrevistada i la seva fa-mília. En aquest context, la demanda de formació és el clam unànime esgrimit tant pels immigrats com per les ONG, i l’Administració n’és molt conscient. Tant els adults com els seus ascendents veuen en la formació la possibilitat de millorar les expectatives ocupacio-nals, i el fracàs escolar és un dels malsons de les associacions.
5656
3.5. La triangulació discriminatòria
La discriminació racial o laboral ha ocupat un espai singularment reduït en el discurs dels representants de les associacions d’immigrants i s’explicita mitjançant queixes per la discriminació i la igualtat de capacitats en la contractació a favor dels autòctons d’ençà que ha començat la crisi. En canvi, es remarca sovint la convivència en el municipi o en el barri (també com a forma d’autoafirmació), i se situen els casos de racisme i xenofòbia en l’excepcionalitat, producte del prejudici (per desconeixement o manca d’educació).
A jutjar pel discurs dels representants de l’Administració i de les ONG, i malgrat aquest discurs voluntarista, la percepció de la població subsahariana per part de la po-blació no immigrada sol ser minoritzadora i paternalista. Aquesta actitud és, sorpre-nentment, transversal, amb independència del grup polític o de l’activitat de la persona entrevistada i pren dues vessants: d’una banda, la comparació amb la població marro-quina; i de l’altra, la categorització amb l’estereotip construït sobre el color de la pell o la raça (que mai no s’enunciarà en termes de raça pròpiament dita). D’aquesta manera, el prejudici imperant contra la població marroquina, que té arrels històriques profundes (Stallaert, 1998), opera afavorint els subsaharians i destacant-ne els valors positius. El tarannà, el caràcter afable, la disposició a la integració són els valors que se’ls atribueixen repetidament, en contrast amb la població marroquina. Els representants de les asso-ciacions són perfectament conscients d’aquesta discriminació positiva, circumstància que explica entre altres coses la invisibilitat del fet religiós en el discurs dels autòctons quan parlen de la població subsahariana, els quals estan, a més, disposats a treure’n profit. L’ús de la llengua catalana per part de la població subsahariana és un bon exemple dels límits del prejudici favorable unànimement reconegut pels entrevistats autòctons com a avantatge de la integració d’aquesta població. Aquests es queixen del fet que la inversió feta en el seu aprenentatge moltes vegades no es veu recompensada com a valor afegit en l’ocupació atès que molts catalans segueixen adreçant-s’hi en castellà.
Un dels prejudicis més extensos sobre la població subsahariana és el relatiu a la seva formació. Tot i que és veritat que en termes generals el seu nivell d’instrucció és de mitjana inferior al d’altres nacionalitats, individualment els seus coneixements són siste-màticament infravalorats. D’aquesta manera, a les persones que tenen estudis mitjans i superiors, constantment se’ls ignora o es menysté la qualitat real de les seves titulacions o sabers especialitzats, fet que s’agreuja davant les dificultats per a l’homologació de títols. Però pot arribar a ser més greu quan els coneixements i les habilitats professionals adquirits en el país d’origen són sistemàticament menystinguts i es magnifica la situació deficitària del sentit i l’ús del temps com a discriminant entre la societat d’origen (tradi-cional) i la de destinació (moderna). Ambdós arguments no són aliens a la discriminació salarial anterior a la crisi, però s’agreugen en un context de penúria, per legitimar un espai social marcat per la subordinació.
5757
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fica4. Conclusions i diagnosi
Si bé en general l’arribada de població de nacionalitat estrangera ha anat acompanyada d’un procés de dispersió territorial des de les seves àrees d’assentament inicial, ha estat fortament marcada per una conjuntura econòmica propícia que plasma un període de mobilitat ascendent per al conjunt de la població. Tot i tractar-se de fluxos en alguns casos molt recents, la conjuntura ha donat lloc a una reducció, en termes generals, de la segregació residencial durant el període 2004-2008. Les pautes de mobilitat espacial, lligades a la mobilitat social, juntament amb un baix creixement natural (naixements sobre defuncions) de les poblacions subsaharianes expliquen, en bona part, l’evolució recent de la seva segregació residencial. No obstant això, és lícit preguntar-se si en un ci-cle econòmic de recessió es poden produir efectes contraris: tot i la davallada dels fluxos d’immigració internacional (i la constatació d’alguns retorns), també cal esperar que la davallada de la mobilitat interna es tradueixi en una major concentració de la població de nacionalitat estrangera i, en conseqüència, en un període de mobilitat social no ascen-dent o, fins i tot, descendent. Les entrevistes que s’han dut a terme sembla que donen suport a aquesta interpretació i, d’aquesta manera, l’efecte principal de la crisi a escala residencial és l’augment de la concentració d’acord amb la reculada de la mobilitat so-cial, després que la disminució de la concentració hagi estat la pauta dels darrers temps.
No totes les localitats es veuran afectades de la mateixa manera per la dinàmica demogràfica. Tot i que l’exclusivitat residencial de la població immigrada en àrees on els principals residents provenen de l’estranger pot afavorir que es resolguin determinades situacions de precarietat a curt termini (laboral principalment, i en conjunt totes les que requereixen una familiaritat amb l’entorn), també és evident que poden limitar conside-rablement les perspectives de mobilitat social ascendent a mitjà o llarg termini als ma-teixos protagonistes de la immigració i als seus descendents. En aquest context cal estar molt atents als efectes disfuncionals que crea la recessió econòmica sobre la distribució espacial de la població immigrada, amb una especial atenció al retrocés socioespacial, és a dir, al retorn a espais urbans altament densificats.
La crisi, més que canviar els discursos, en posa en relleu els límits, i el suposat paper mitjancer al·legat per l’Administració local per legitimar-los es veu qüestionat, no només per la mateixa mecànica electoral, en la qual part de la població estrangera no pot participar, sinó també posant en relleu l’asimetria en termes de representació de l’Admi-nistració i de la població subsahariana. El discurs dels dirigents de les associacions no es autònom. Com a institució, les associacions d’immigrants parteixen també de l’etique-tatge, de la visibilitat de la població de referència, de la comptabilitat de la qual extreu la pròpia legitimació, però també del reconeixement de l’altre (de l’Administració local) com a representant d’aquesta comunitat. El seu discurs en aquest aspecte no és gaire distant del de l’Administració local, que reivindica la classificació etnocultural i, en fer-ho, accepta implícitament ocupar l’espai social que li està destinat. Aquesta classificació no utilitza el fenomen demogràfic de la immigració com a principal element discriminatori
5858
(ser o no ser migrant), o la definició exclusivament jurídica (estrangers o nacionals), sinó la construcció cultural que parteix del color de la pell i la religió. També cal subratllar el paper de la crisi econòmica en el canvi de percepcions de l’espai social que té el migrant, i també del seu futur (o impossibilitat de futur), tot i que aquesta realitat no és només exclusiva de la població immigrada.
Propostes d’intervenció
Com es veurà a continuació, les propostes d’intervenció no són específiques per a les poblacions subsaharianes, sinó que se’n beneficiaria tota la població resident a un muni-cipi. Però són propostes de les quals, en cas que s’apliquessin, la població immigrada en general i la subsahariana molt particularment en sortiria beneficiada.
1. Territori. Els municipis necessiten un reconeixement pel nombre d’habitants, però també per les característiques de la població amb més vulnerabilitat econòmica i social que hi resideix (d’origen immigrant o no). No obstant això, aquest reconeixement ha d’estar supeditat a l’aplicació de programes de millora efectiva de la població que justi-fica l’ajut.
2. Empadronament. S’han de revisar els criteris i les pràctiques d’empadronament, buscant processos que garanteixin la detecció tant de les pràctiques fraudulentes per part dels residents (nacionals o estrangers) com de les pràctiques restrictives per part de l’Administració.
3. Formació. Cal una acció formativa decidida, conjunta, des del sector públic i des del voluntariat, que hauria de comprendre tant la formació d’adults com el suport als escolars amb classes de repàs (més que de recuperació). En el mateix sentit, cal propiciar i agilitzar l’homologació d’estudis reglats però també de coneixements adquirits de forma no reglada. És essencial la participació de persones del col·lectiu subsaharià.
4. Ocupació. És necessari generar espais d’oportunitats laborals diversos més enllà de la segmentació establerta pel mercat de treball. Aquest procés és clau per evitar i contrastar els efectes de la crisi en determinades ocupacions i grups socials. En aquesta mateixa direcció cal fomentar una cultura de promoció social en què tots els grups esti-guin representats.
5959
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaReferències bibliogràfiques
aLBa, R.; nee, V. «Rethinking assimilation theory for a new era of immigration», Interna-tional Migration Review, 1997; 31(4): 826-874.
BLeDsoe, C. «The demography of family reunification: from circulation to substitution in Gambian Spain». Max Plank Institute of Demographic Research Working Paper, WP-2006-053. 2006.
BLeDsoe, C.; houLe, R.; sow, P. «High fertility Gambians in low fertility Spain: the dynamics of child accumulation across transnational space». Demographic Research, 2007; 16(12): 375-412.
BLeDsoe, C.; sow, P. «Family reunification ideals and the practice of transnational repro-ductive life among Africans in Europe». Max Plank Institute of Demographic Research Working Paper WP-2008-00. 2008.
CeBoLLa BoaDo, H. «La inmigración subsahariana hacia España: control de flujos, estra-tegias de superviviencia y cooperación». A: ruiz-giMénez arrieta, I.; CeBoLLa BoaDo, H. (ed.). Origen y causas de la emigración de África a España. Madrid: Centro de Estu-dios Políticos y Constitucionales, 2007.
CeBrián, J. A.; Bihina, S. «Subsaharianos en España». Migraciones, 1998; 3: 141-165.
DoMingo i vaLLs, A.; CLapés estraDa, J.; prats ferret, M. Condicions de vida de la població d’origen africà i llatinoamericà a la Regió Metropolitana de Barcelona: una aproxima-ció qualitativa. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona i Diputació de Barcelona, 1995.
DoMingo, A.; López faLCón, D.; DeL rey poveDa, A. «Current Status and Trends of African Migration to Spain». Comunicació presentada a l’ESRC End-of-Award Conference Beyond Plurality in the African Diaspora: Ethnicity, Congregation, Networking and Citizenship, organitzada per la Universitat de Keele, Keele (Regne Unit), 24-27 de setembre de 2008. Mimeo. 2008.
DoMingo, A.; saBater, A. «2008: impacte de la crisi econòmica en la immigració inter-nacional a Catalunya». A: Larios, M. J.; naDaL, M. (dir.). L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2008. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2009. (Informes Breus, 27 –Immigració–).
DoMingo, A.; saBater, A. «El empadronamiento de la población extranjera en los munici-pios catalanes de 2004 a 2008». Scriptanova, 2010; vol. XIV, núm. 344.
DoMínguez, M.; Brey, E. «Los retos de la inmigración en España: Análisis comparativo de los discursos de la Administración y la población inmigrante». Migraciones Internacio-nales. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración. 2010; 65: 65-79.
6060
DougLas, M. How Insititutions Think. New York: Syracuse University Press, 1986.
DunCan, O. B.; DunCan, B. »A methodological analysis of segregation indexes». American Sociological Review. 1955; 20: 210-217.
finney, N.; siMpson, L. Sleepwalking to segregation? Challenging myths of race and migra-tion. Bristol: Policy Press, 2009.
fortuiJn, J. D.; MusterD, S.; ostenDorf, W. »International migration and ethnic segregation: impacts on urban areas». Urban Studies. 1998; 35: 367-370.
gonzáLez-ferrer, A.; Baizán, P. «Destination choices among Senegalese migrants in Europe: The role of labor market and immigration policies». European Popultion Conference, Viena, setembre 2010.
gonzáLvez, V. Inmigrantes marroquíes y senegaleses en la España mediteránea. València: Conselleria de Treball i Afers Socials, 1995.
JaBarDo, M. «Cultura del trabajo y trabajo de las culturas. Una mirada de los senegambi-anos del Maresme». Studia Africana. 2004; 15: 7-15.
JaBarDo, M. Senegaleses en España: conexiones entre origen y destino. Madrid: Ministeri de Treball i Afers Socials, 2006.
Johnston, R. J.; forrest, J.; pouLsen, M. F. Are there ethnic enclaves/ghettos in English Citi-es?. Urban Studies. 2002; 39(4): 591-618.
kaBunDa, M. «La inmigración africana, revisada». Nova Àfrica. 2006; 18: 19-40.
kapLan MarCusán, A. De Senegambia a Cataluña: procesos de aculturación e integración social. Barcelona: Fundació «la Caixa», 1998.
kapLan MarCusán, A. «Integración social, identidad étnica y género: la salud sexual y reproductiva de las mujeres migrantes subsaharianas: retos e implicaciones.» Comu-nicació del II Congrés sobre la Immigració a Espanya. 2001.
kapLan, D.; hoLLoway, S. Segregation in cities. Washington DC: Association of American Geographers, 1998.
LieBerson, S. Ethnic Patterns in American Cities. New York: The Free Press of Glencoe, 1963.
Massey, D.; Denton, N. »The Dimensions of Residential Segregation». Social Forces, 1988; 67: 281-315.
Massey, D.; Denton, N. American Apartheid. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1993.
Massey, D.; ConDran, G.; Denton, N. »The effects of residential segregation on Black social and economic well-being». Social Forces. 1987; 66: 29-56.
MoraLes, V. (dir.). Inmigración africana en Madrid: marroquíes y guineanos (1975-1990). Madrid: UNED, 1993.
6161
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaMusterD, S.; van keMpen, R. «Segregation and housing of minority ethnic groups in West-
ern European cities». Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie. 2009; 100(3): 559-566.
penninX, Rinus; MartieneLLo, Marco. «Procesos de integración y políticas (locales): estado de la cuestión y algunas enseñanzas». Revista Española de Investigación Social. 2006; vol. 6, núm. 116: 123-156.
pouLsen, M. F.; Johnston, R. J.; forrest, J. «Plural cities and ethnic enclaves: introducing a methodology for comparative study». International Journal of Urban and Regional Research. 2001; 33: 2071-2082.
prieto sarro, I.; Lopez trigaL, L. «Portugueses y caboverdianos en España». Estudios Geo-gráficos. 1993; 54, núm. 210: 75-96.
riBas Mateos, N. Las presencias de la inmigración femenina: un recorrido por Filipinas, Gambia y Marruecos en Cataluña. Barcelona: Icaria, 1999.
roDríguez garCía, D. Inmigración y mestizaje hoy: formación de matrimonios mixtos y familias transnacionales de población africana en Cataluña. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2004.
sánChez, Carme; saMper, Sarai; Moreno, Raquel. «Dades per a la inscripció al padró muni-cipal». La gestió municipal de l’empadronament dels immigrants. Barcelona: Síndic de Greuges, 2008.
sanDeLL, R. «¿Saltaron o les empujaron? El aumento de la inmigración subsahariana». ARI. 2005; 133. A:www.realinstitutoelcano.org
sepa BonaBa, E. Els negres catalans: la immigració africana a Catalunya. Barcelona: Alta Fulla, Fundació Serveis de Cultura Popular, 1993.
sipi, R. Las mujeres africanas. Incansables creadoras de estrategias para la vida. Barcelona: Mey, 1997.
soLana ruiz, J. L. «Análisis y reflexiones en torno a una década (1990-1999) de interven-ción y trabajo social con población inmigrante». A: CheCa, F. (ed.). IV Migracio nes a debate. De las teorías a las prácticas sociales. Barcelona: Icària, Institut Català d’An-tropologia, 2002, p. 257-311.
soLsona, M.; fonseCa, M. C.; Merino, M. «Cambio demográfico, migración y salud repro-ductiva: el papel de las mujeres senegalesas en la constitutión de las familias». El Quadern CAPS, núm. 31. Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
sow, P. (2004a). «Prácticas comerciales transnacionales y espacios de acción de los sene-galeses en España». A: riBas, N.; eCrivá, Á. (ed.). Migración y desarrollo estudios sobre remesas y otras prácticas transnacionales en España. Córdoba: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Sociales Avanzados, 2004, p. 235-254.
sow, P. (2004b). «Mujeres inmigrantes y/o esposas de inmigrantes senegaleses y gam-bianos en Cataluña (España): entre la vida familiar y la vida profesional». Documents d’Anàlisi Geogràfica. 2004; núm. 43: 69-88.
6262
staLLaert, C. Etnogénesis y etnicidad en España. Una aproximación histórico-antropológi-ca al casticismo. Barcelona: Anthropos/ProyectoA, 1998.
vono, D.; DoMingo, A.; BeDoya, M. H. «Impacto del control migratorio del visado Shengen sobre la migración latinoamericana hacia España». Papeles de población. 2009; any 14, núm. 58: 97-126.
Annex metodològic 1
La fórmula utilitzada per calcular l’ID és la següent:
On és Ngi la població del grup g a la localitat i; g significa la resta de la població, i el sumatori sobre un índex és representat amb el símbol de punt. L’índex ID s’expressa com un percentatge amb valors que oscil·len entre 0 i 100. Valors entre 0 i 30 indiquen se-gregació residencial baixa, valors entre 31 i 60 indiquen segregació residencial moderada i valors entre 61 i 100 indiquen segregació residencial alta (Massey i Denton, 1993:20).
La fórmula utilitzada per calcular P* és la següent (Lieberson, 1963):
L’índex P* també s’expressa com un percentatge amb valors que fluctuen entre 0 i 100. Quan els valors s’apropen a 0 significa que la concentració mitjana local o la pro-babilitat d’interacció és baixa. Al contrari, quan els valors de l’índex s’apropen a 100, significa que la concentració mitjana local o la probabilitat d’interacció és elevada, la qual cosa indica que la majoria de membres del subgrup en qüestió viu en àrees on altres subgrups no viuen.
6363
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaAnnex metodològic 2
La tipologia comparativa de comunitats majoritàries i enclavaments minoritaris (Johnston et al., 2002) es basa en sis categories definides segons l’existència de comunitats majo-ritàries (dues categories) i d’enclavaments minoritaris (quatre categories). Les comunitats majoritàries són:
1) Comunitats majoritàries aïllades, en què la població espanyola representa el 80% o més del total de la població, mentre que una o diverses nacionalitats formen una minoria dins del conjunt de la població de la mateixa àrea.
2) Comunitats majoritàries no aïllades, en què la població espanyola repre-senta entre el 50 i el 79% del total de la població, mentre que una o diverses nacionalitats formen una minoria significativa dins del conjunt de la població de la mateixa àrea.
Els enclavaments minoritaris són:3) Enclavament amb l’existència d’assimilació-pluralisme, en què la població
espanyola encara representa una part important del total de la població (entre un 30 i un 50%), i una o més nacionalitats estrangeres formen, com a mínim, un 20% del total de la població però cap d’elles no representa més del 60% dins de la mateixa àrea.
4) Enclavament amb l’existència de minories mixtes, en què la població es-panyola té un pes poc significatiu del total de la població (menys d’un 30%), mentre que una o més nacionalitats estrangeres formen el gruix del total de la població, però sense polarització, és a dir, que cap d’elles representa més del 60% dins de la mateixa àrea.
5) Enclavament amb l’existència de polarització, en què només una naciona-litat estrangera representa, com a mínim, un 60% del total de la població de l’àrea.
6) Un espai residencial, per ser denominat gueto, ha de complir dos criteris: ha d’haver-hi polarització (una nacionalitat amb una representació sobre el total de la població de més del 60%), i el conjunt de la seva població (o un percentatge substancial) ha de viure a la mateixa àrea.
6464
Annex de resultats
Taula 1. Segregació residencial (uniformitat) de la població subsahariana. Cata-lunya i municipis seleccionats, 2004 i 2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants 2004 i 2008 (INE).
Dif.
2004 2008
Catalunya
Total subsaharians - estrangers 65,8 61,2 -4,6
Total subsaharians - espanyols 70,8 68,3 -2,5
Lleida
Total subsaharians - estrangers 30,7 24,6 -6,1
Total subsaharians - espanyols 47,0 36,5 -10,5
Mataró
Total subsaharians - estrangers 30,8 26,9 -3,9
Total subsaharians - espanyols 50,5 52,3 1,8
Salou
Total subsaharians - estrangers 36,4 25,6 -10,9
Total subsaharians - espanyols 51,7 40,4 -11,4
Salt
Total subsaharians - estrangers 9,3 17,0 7,7
Total subsaharians - espanyols 31,0 44,8 13,8
Vic
Total subsaharians - estrangers 34,5 38,6 4,1
Total subsaharians - espanyols 39,5 56,1 16,6
Valor Dif.
2004 2008
Valor
6565
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaTaula 2. Segregació residencial (uniformitat i exposició) de diferents poblacions
subsaharianes. Lleida, 2004 i 2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2004 i 2008 (INE). Nota: les dades ombrejades corresponen a les nacionalitats subsaharianes més representatives del mu-nicipi.
Dif. Dif.2004 2008 2004 2008 2004 2008
Uniformitat Gambians 66,2 49,9 -16,3 230 476 107% 83 82Sobre total Ghanesos 59,2 57,7 -1,5 100 202 102%
Guineans 58,6 41,6 -17,0 168 406 142%Malians 58,2 47,3 -10,9 225 622 176%Nigerians 52,9 40,5 -12,4 430 787 83%Senegalesos 57,0 40,3 -16,8 368 784 113%
Uniformitat Gambians 59,9 41,5 -18,3Sobre resta estrangers
Ghanesos 54,9 55,1 0,2Guineans 51,7 35,1 -16,6Malians 49,4 39,8 -9,6Nigerians 42,3 37,3 -5,0Senegalesos 42,1 28,7 -13,3
Uniformitat Gambians 67,3 52,9 -14,4Sobre espanyols Ghanesos 60,2 59,2 -1,1
Guineans 60,1 44,5 -15,7Malians 59,7 50,4 -9,3Nigerians 54,7 43,2 -11,5Senegalesos 58,8 44,3 -14,6
Exposició Gambians 1,2 1,0 -0,2Sobre total Ghanesos 0,4 0,5 0,1
Guineans 0,6 0,6 0,1Malians 1,3 1,7 0,4Nigerians 1,8 1,3 -0,5Senegalesos 2,2 1,3 -0,9Resta (total) 98,8 97,6 -1,2
censalsPoblacióValorSeccions
6666
Mapa 1. Pes de les poblacions subsaharianes i del conjunt d’altres nacionalitats estrangeres a les seccions censals de Lleida, 2008. Percentatges
Nacionalitats subsaharianes
Escala 1: 150.000
Altres nacionalitats estrangeres
Escala 1: 150.000Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
6767
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaTaula 3. Segregació residencial (uniformitat i exposició) de diferents poblacions
subsaharianes. Mataró, 2004 i 2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2004 i 2008 (INE). Nota: les dades ombrejades corresponen a les nacionalitats subsaharianes més representatives del mu-nicipi.
55,5 50,4 -5,1 925 1.288 39% 75 77
93,3 92,8 -0,5 14 10 -29%
59,7 58,8 -0,9 143 230 61%
57,6 61,6 4,0 366 623 70%
93,0 91,1 -1,9 18 16 -11%
52,8 50,1 -2,7 571 1.169 105%
38,1 31,4 -6,8
88,3 93,6 5,3
48,1 44,0 -4,1
43,6 41,4 -2,2
95,5 91,2 -4,3
40,9 37,5 -3,5
58,0 55,0 -3,0
93,9 92,6 -1,3
62,1 62,9 0,8
60,1 65,7 5,7
92,7 91,1 -1,6
55,3 53,8 -1,5
2,7 3,0 0,3
0,4 0,2 -0,2
0,4 0,7 0,3
1,4 2,2 0,8
0,3 0,3 -0,1
1,5 2,8 1,3
98,3 97,3 -0,9
Dif. Dif.2004 2008 2004 2008 2004 2008
Uniformitat Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre resta estrangers
Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre espanyols Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Exposició Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Resta (total)
censalsPoblacióValorSeccions
6868
Mapa 2. Pes de les poblacions subsaharianes i del conjunt d’altres nacionalitats estrangeres a les seccions censals de Mataró, 2008. Percentatges
Nacionalitats subsaharianes
Escala 1: 50.000
Altres nacionalitats estrangeres
Escala 1: 50.000Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
6969
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaTaula 4. Segregació residencial (uniformitat i exposició) de diferents poblacions
subsaharianes. Salou, 2004 i 2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2004 i 2008 (INE). Nota: les dades ombrejades corresponen a les nacionalitats subsaharianes més representatives del mu-nicipi.
Dif. Dif.2004 2008 2004 2008 2004 2008
Uniformitat Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre resta estrangers
Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre espanyols Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Exposició Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Resta (total)
censalsPoblacióValorSeccions
58,2 47,7 -10,5 7 12 71% 10 10
84,3 75,1 -9,2 3 3 0%
78,3 81,2 2,9 3 10 233%
81,7 64,1 -17,5 2 5 150%
62,9 42,7 -20,2 7 9 29%
49,0 33,8 -15,2 788 1.538 95%
48,4 44,8 -3,6
75,5 68,4 -7,1
79,3 73,1 -6,2
80,3 56,7 -23,6
62,2 39,2 -22,9
37,1 25,5 -11,6
63,7 52,0 -11,7
87,5 81,5 -6,0
78,6 87,4 8,9
82,5 69,9 -12,6
63,6 49,7 -13,9
52,4 40,2 -12,1
0,1 0,1 0,0
0,1 0,0 -0,1
0,1 0,2 0,1
0,1 0,1 0,0
0,2 0,1 -0,1
9,3 9,3 0,1
95,8 94,1 -1,7
7070
Mapa 3. Pes de les poblacions subsaharianes i del conjunt d’altres nacionalitats estrangeres a les seccions censals de Salou, 2008. Percentatges
Nacionalitats subsaharianes
Escala 1: 50.000
Altres nacionalitats estrangeres
Escala 1: 50.000Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
7171
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaTaula 5. Segregació residencial (uniformitat i exposició) de diferents poblacions
subsaharianes. Salt, 2004 i 2008
Font:elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2004 i 2008 (INE). Nota: les dades ombrejades corresponen a les nacionalitats subsaharianes més representatives del mu-nicipi.
Dif. Dif.2004 2008 2004 2008 2004 2008
Uniformitat Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre resta estrangers
Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre espanyols Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Exposició Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Resta (total)
censalsPoblacióValorSeccions
26,9 33,3 6,4 1.111 1.551 40% 15 16
52,6 40,0 -12,5 58 252 334%
35,8 35,7 -0,1 73 158 116%
43,2 36,0 -7,3 193 651 237%
42,1 35,1 -6,9 68 277 307%
26,5 30,0 3,5 189 446 136%
8,7 19,1 10,4
41,9 25,5 -16,4
28,6 24,9 -3,7
31,3 22,5 -8,8
33,5 24,4 -9,1
24,1 20,1 -4,0
31,9 44,4 12,5
56,8 52,5 -4,3
38,3 46,8 8,6
47,0 46,6 -0,5
45,3 46,6 1,3
30,6 41,6 11,1
5,9 7,8 1,9
0,6 1,6 1,0
0,5 1,0 0,5
1,5 3,8 2,3
0,5 1,7 1,1
1,0 2,3 1,3
93,6 89,1 -4,5
7272
Mapa 4. Pes de les poblacions subsaharianes i del conjunt d’altres nacionalitats estrangeres a les seccions censals de Salt, 2008. Percentatges
Nacionalitats subsaharianes
Escala 1: 25.000
Altres nacionalitats estrangeres
Escala 1: 25.000Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
7373
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaTaula 6. Segregació residencial (uniformitat i exposició) de diferents poblacions
subsaharianes. Vic, 2004 i 2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2004 i 2008 (INE). Nota: les dades ombrejades corresponen a les nacionalitats subsaharianes més representatives del mu-nicipi.
86,2 95,0 8,8 3 2 -33% 23 26
42,7 53,1 10,4 803 961 20%
80,4 79,1 -1,3 4 5 25%
83,3 67,3 -16,0 6 45 650%
32,5 53,1 20,6 250 452 81%
51,4 53,6 2,2 59 134 127%
85,3 94,0 8,7
37,2 41,0 3,8
75,5 76,0 0,5
81,2 57,8 -23,4
27,0 39,6 12,7
50,4 45,5 -4,9
86,4 95,8 9,4
44,2 57,2 13,0
82,3 81,4 -0,9
84,3 71,6 -12,7
35,8 58,3 22,5
52,6 58,0 5,4
0,1 0,1 0,0
4,7 7,0 2,2
0,1 0,1 0,0
0,1 0,5 0,4
1,1 3,0 1,9
0,4 1,1 0,7
97,0 96,2 -0,897,0 96,2 -0,8
Dif. Dif.2004 2008 2004 2008 2004 2008
Uniformitat Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre resta estrangers
Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Uniformitat Gambians
Sobre espanyols Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Exposició Gambians
Sobre total Ghanesos
Guineans
Malians
Nigerians
Senegalesos
Resta (total)
censalsPoblacióValorSeccions
7474
Mapa 5. Pes de les poblacions subsaharianes i del conjunt d’altres nacionalitats estrangeres a les seccions censals de Vic, 2008. Percentatges
Nacionalitats subsaharianes
Escala 1: 50.000
Altres nacionalitats estrangeres
Escala 1: 50.000Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
7575
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaMapa 6. Proximitat residencial entre les poblacions subsaharianes (punts) i del
conjunt d’altres nacionalitats estrangeres (trama) a les seccions censals dels mu-nicipis seleccionats, 2008. Absoluts (1 punt = 1 persona) i percentatges (trama)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
7676
Taula 7. Exclusivitat residencial de la població a les seccions censals. Catalunya, 2004-2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2004-2008 (INE).Nota: DT= desviació típica.
Taula 8. Enclavaments d’assimilació-pluralisme (tipus 3) a les seccions censals del municipi de Barcelona, 2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
Tipus Descripció Freq. % Freq. % Freq. % Freq. % Freq. %
1 Majoritàries aïllades 4.813 91,9 4.587 87,4 4.427 83,8 4.375 81,9 4.214 77,9
2 Majoritàries no aïllades 412 7,9 645 12,3 831 15,7 941 17,6 1.145 21,2
3 Assimilació-pluralisme 11 0,2 18 0,3 25 0,5 28 0,5 50 0,9
4 Minories mixtes 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
5 Polarització 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0
6 Guetos 1 0,0 1 0,0 1 0,0 1 0,0 1 0,0
Total 5.237 100,0 5.251 100,0 5.284 100,0 5.345 100,0 5.410 100,0
Tipus Descripció Mitjana DT Mitjana DT Mitjana DT Mitjana DT Mitjana DT
1 Majoritàries aïllades 1.302,4 664,5 1.329,0 698,3 1.345,7 718,8 1.340,8 714,3 1.345,0 698,1
2 Majoritàries no aïllades 1.252,6 554,9 1.328,7 610,0 1.348,8 613,1 1.363,9 617,8 1.391,1 623,7
3 Assimilació-pluralisme 1.693,7 887,4 1.686,9 964,6 1.785,7 733,4 1.734,1 827,4 1.878,1 1.057,1
4 Minories mixtes 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
5 Polarització 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
6 Guetos 9.925,0 0,0 11.619,0 0,0 11.941,0 0,0 12.605,0 0,0 9.696,0 0,0
Total 1.301,0 668,0 1.332,2 703,7 1.350,2 718,6 1.349,0 716,1 1.361,2 698,3
20082004 2005 2006 2007
20082004 2005 2006 2007
# Secció censal Absoluts % Absoluts % Absoluts % Total Absoluts % Nacionalitat1 801901077 743 42,7 982 56,4 15 0,9 1.740 125 7,2 Pakistan2 801901104 710 44,8 870 54,9 4 0,3 1.584 338 21,3 Pakistan3 801901105 656 39,7 992 60,0 4 0,2 1.652 327 19,8 Pakistan4 801901109 1.115 49,7 1.123 50,1 5 0,2 2.243 254 11,3 Pakistan5 801901114 498 46,7 567 53,1 2 0,2 1.067 148 13,9 Pakistan6 801901116 617 45,0 733 53,4 22 1,6 1.372 200 14,6 Pakistan7 801901118 659 39,9 981 59,5 10 0,6 1.650 295 17,9 Pakistan8 801901120 769 40,4 1.119 58,7 17 0,9 1.905 400 21,0 Pakistan9 801901122 555 47,7 603 51,8 6 0,5 1.164 164 14,1 Pakistan
10 801901124 736 41,9 1.015 57,8 4 0,2 1.755 261 14,9 Pakistan11 801901137 468 38,8 733 60,8 5 0,4 1.206 238 19,7 Filipines12 801901138 409 45,2 494 54,6 1 0,1 904 103 11,4 Pakistan13 801901140 532 44,6 661 55,4 1 0,1 1.194 361 30,2 Filipines14 801902232 611 41,4 846 57,4 18 1,2 1.475 105 7,1 Pakistan15 801903124 748 48,4 783 50,7 14 0,9 1.545 128 8,3 Bolívia16 801906010 785 48,5 824 50,9 10 0,6 1.619 100 6,2 Bolívia17 801909130 995 49,9 963 48,3 34 1,7 1.992 118 5,9 Pakistan18 801910083 513 42,5 663 54,9 32 2,6 1.208 368 30,5 Pakistan
Pob.espanyola Pob. estrangera Pob. subsahariana Màxim
7777
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
ficaTaula 9. Enclavaments d’assimilació-pluralisme (tipus 3) a les seccions censals per
nacionalitat als municipis de Catalunya, 2008
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Idescat del Padró municipal d’habitants, 2008 (INE).
Resumen
Este artículo examina el asentamiento de la población subsahariana en territorio catalán a través del análisis de la segregación territorial y la concentración residencial. Además, incluye el estudio de tres tipos de discurso: el de la Administración local, el de las ONG y el de las asociaciones de inmigrantes subsaharianos sobre la población subsahariana, sus comportamientos sociodemográficos diferenciales y el impacto de la crisis económi-ca en cinco municipios catalanes: Lleida, Mataró, Salou, Salt y Vic. En primer lugar, se
# Secció censal Municipi Absoluts % Absoluts % Absoluts % Total Absoluts % Nacionalitat
1 801507025 Badalona 462 48,8 463 48,9 22 2,3 947 84 8,9 Xina
2 801508001 Badalona 571 49,8 567 49,5 8 0,7 1.146 159 13,9 Xina
3 801509037 Badalona 722 45,4 813 51,1 57 3,6 1.592 238 14,9 Pakistan
4 801509056 Badalona 436 48,7 437 48,8 23 2,6 896 83 9,3 Marroc
5 810104036 L'Hosp. de Llobregat 460 49,1 464 49,6 12 1,3 936 139 14,9 Equador
6 812102004 Mataró 501 33,9 752 50,9 225 15,2 1.478 591 40,0 Marroc
7 813602001 Montornès del Vallès 591 44,0 673 50,1 80 6,0 1.344 596 44,3 Marroc
8 824506011 Sta. Coloma de Gramenet 587 48,1 630 51,6 4 0,3 1.221 285 23,3 Xina
9 824506015 Sta. Coloma de Gramenet 377 48,7 397 51,3 0 0,0 774 134 17,3 Xina
10 824506016 Sta. Coloma de Gramenet 437 41,0 606 56,8 23 2,2 1.066 194 18,2 Xina
11 824506017 Sta. Coloma de Gramenet 530 45,4 597 51,1 41 3,5 1.168 175 15,0 Xina
12 827902002 Terrassa 641 32,8 1.197 61,2 117 6,0 1.955 896 45,8 Marroc
13 827902003 Terrassa 627 49,0 576 45,0 76 5,9 1.279 407 31,8 Marroc
14 829803002 Vic 423 41,5 340 33,3 257 25,2 1.020 259 25,4 Marroc
15 1701503002 Banyoles 1.033 49,6 449 21,6 600 28,8 2.082 508 24,4 Gàmbia
16 1704701003 Castelló d'Empúries 1.466 30,5 3.325 69,2 13 0,3 4.804 755 15,7 França
17 1704701004 Castelló d'Empúries 1.199 42,1 1.633 57,4 14 0,5 2.846 518 18,2 Marroc
18 1706603004 Figueres 969 40,2 1.139 47,2 303 12,6 2.411 776 32,2 Marroc
19 1709501001 Lloret de Mar 1.696 48,3 1.773 50,5 41 1,2 3.510 245 7,0 Índia
20 1709501003 Lloret de Mar 2.175 48,8 2.266 50,8 20 0,4 4.461 357 8,0 Rússia
21 1715201003 Roses 2.331 48,0 2.516 51,8 12 0,2 4.859 701 14,4 França
22 1715501003 Salt 866 40,3 823 38,3 460 21,4 2.149 479 22,3 Marroc
23 1715501005 Salt 1.533 45,8 1.082 32,3 732 21,9 3.347 535 16,0 Marroc
24 1715501006 Salt 1.030 41,7 933 37,7 509 20,6 2.472 528 21,4 Marroc
25 1715501007 Salt 559 30,2 906 48,9 387 20,9 1.852 629 34,0 Marroc
26 2511001001 Guissona 884 39,2 1.175 52,2 194 8,6 2.253 571 25,3 Romania
27 4314807005 Tarragona 847 49,2 740 43,0 133 7,7 1.720 442 25,7 Marroc
28 4315501001 Tortosa 569 46,6 640 52,4 13 1,1 1.222 158 12,9 Marroc
29 4315501005 Tortosa 364 41,3 486 55,2 31 3,5 881 200 22,7 Romania
30 4315502001 Tortosa 530 45,2 617 52,6 25 2,1 1.172 222 18,9 Marroc
31 4390501002 Salou 1.342 46,0 1.298 44,5 279 9,6 2.919 278 9,5 Senegal
32 4390501006 Salou 1.934 39,9 2.365 48,8 547 11,3 4.846 524 10,8 Senegal
Pob. espanyola Pob. estrangera Pob. subsahariana Màxim
7878
demuestra como los espacios residenciales de las poblaciones subsaharianas son sis-temáticamente más próximos a los del resto de la población extranjera que los de la po-blación de nacionalidad española. En segundo lugar, la investigación ilustra como las tres instituciones encauzan las representaciones colectivas de los individuos que las integran a partir de la categorización étnica, legimitando cada una de ellas su acción a partir de dicha categorización.
Palabras clave: inmigración, poblaciones subsaharianas, etnicidad, demografía, segre-gación
Abstract
In this article, the settlement of the sub-Saharan population in the Catalan territory through an analysis of residential segregation and concentration is examined. In addi-tion to this analysis, three types of institutional discourses (local authorities, NGOs and associations of immigrants) around the sub-Saharan population are studied, as well as its sociodemographic behaviour and the impact of the economic recession in Lleida, Mataró, Salou, Girona and Vic first, the results demonstrate how the average local con-centration of Subsaharan populations is persistently greater compared with the rest of non-nationals, thus giving a higher probability of interaction of sub-Saharan populations with the rest of non-nationals. Second, the research illustrates how the three institutions channel the collective representations of individuals within them by using the ethnic categorization, which is recognized to legitimize their action.
Keywords: immigration, sub-Saharan populations, ethnicity demography, segregation
Résumé
Dans ce texte, on examine l’établissement de population subsaharienne en Catalogne par l’étude de la ségrégation et de la concentration résidentielle. En plus, on analyse trois types de discours qui présentent l’Administration locale, des ONG’s et des associations d’immigrants subsahariens par rapport à la population subsaharienne, leur comportement démographique et les écarts de l’impact de la crise économique dans cinq municipalités de la Catalogne (Lleida, Mataró, Salou, Salt et Vic). D’un côté, on met en évidence que les espaces résidentiels des populations subsahariennes sont systématiquement plus proches à ceux du reste de la population de nationalité étrangère qu’à ceux de la population de na-tionalité espagnole. De l’autre côté, le projet illustre comment les trois institutions reflètent les représentations collectives des individus qui les composent à partir de la catégorisation ethnique, légitimant leurs démarches en cette catégorisation.
Mots-clé: immigration, populations subsahariennes, ethnicité, démographie, ségréga-tion
7979
Àm
bit
d’a
ccés
al m
erca
t d
e tr
ebal
l i a
nàl
isi s
oci
od
emo
grà
fica
V Jornada de Recerca i Immigració celebrada a la sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans, 8 de juliol de 2010.
Àmbit residencial
8383
À
mb
it r
esid
enci
al
Segregació residencial de la població immigrant: indicadors i models de predicció1
Joan Carles Martori Cañas i Karen HobergGrup de recerca Distribució Espacial de la Població, Activitat i Renda (DEPAR)
Departament d’Economia i EmpresaUniversitat de Vic
Resum
Des de l’inici de l’arribada de persones estrangeres immigrades a Catalunya en la dècada de 1990, s’han observat diferents patrons d’assentament d’aquesta població en l’espai urbà. Per mesurar i avaluar la distribució territorial d’un col·lectiu i la seva possible segre-gació de manera objectiva, els indicadors de segregació residencial s’han mostrat com una eina molt útil en nombrosos estudis. No obstant això, el context sud-europeu mostra unes característiques diferents als tradicionals casos nord-americans que s’han de tenir en compte. A partir del cas d’estudi del municipi de Badalona s’apliquen els indicadors a diferents col·lectius de persones immigrades i s’observa un comportament desigual entre elles. En la comparativa per municipis es pot veure que en funció del municipi un mateix grup pot estar distribuït de manera diferent.
Paraules clau: segregació residencial, municipis catalans, nacionalitats, indicadors de segregació
1. Introducció
Aquest article es vincula al projecte de recerca desenvolupat pel grup de recerca Distribu-ció Espacial de la Població, Activitat i Renda (DEPAR) de la Universitat de Vic, seguint la línia de recerca començada l’any 2003 en el camp de la segregació residencial de grups minoritaris des d’una visió de l’estadística espacial i l’economia urbana.
El projecte de recerca va analitzar des d’una vessant quantitativa la situació de la població estrangera de deu municipis catalans. Aquest article se centra en els indicadors de segregació i n’exposa l’aplicació mitjançant un estudi de cas, deixant de banda la de-tecció de clústers residencials a partir d’indicadors de LISA (indicadors locals d’associació
1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Direcció General per a la Immigració i de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya dins de la convocatòria ARAFI 2008 gestionada per l’AGAUR.
8484
espacial) i la corresponent representació cartogràfica, a més de l’aproximació més teòrica de models matemàtics per analitzar el comportament d’assentament d’aquesta població desenvolupats en el marc del projecte esmentat.
La segregació residencial de minories ètniques i de persones estrangeres immigrades és un tema que no ha deixat de ser estudiat als Estats Units, al Canadà i al nord d’Europa des dels anys vint del segle passat. A Catalunya no es va iniciar fins a la important arriba-da de persones immigrades a partir de finals de la dècada de 1990. Aquesta llarga línia de recerca sobre segregació residencial es basa en la identificació de cinc dimensions o tipus de segregació residencial: igualtat, exposició, concentració, agrupació i centralitza-ció. Cadascun d’aquests tipus de segregació té un grup propi d’indicadors quantitatius que poden ser útils per a la presa de decisions i per a l’avaluació del grau d’integració espacial de les persones immigrants a les nostres ciutats. Al llarg del segle XX, i en els darrers anys, han anat apareixent nous enfocaments estadístics que refinen la mesura d’aquest fenomen i que permeten obtenir resultats i conclusions més precisos.
Aquest article té com a objectiu presentar de manera entenedora el concepte i les eines de mesura de la segregació residencial a partir de l’aplicació sobre un municipi ca-talà. En aquest sentit, el text s’estructura com segueix: en el punt 2 s’expliquen en detall els diferents tipus de segregació i de mesures estadístiques emprades. En el punt 3 es presenta l’estudi de cas del municipi de Badalona. En el punt 4 s’exposen els resultats. Per finalitzar, es presenten propostes d’actuació a partir dels resultats de la recerca.
2. Marc teòric
L’estudi de la distribució espacial de diferents grups de població dins de les àrees urbanes té una llarga tradició entre geògrafs, demògrafs i sociòlegs urbans. La segregació resi-dencial dels grups ètnics és un dels temes principals en aquests camps d’estudi. Peach (2006) va ressaltar dues teories principals que expliquen els models espacials dels grups ètnics minoritaris: assimilació i multiculturalisme. Altres autors presenten quatre marcs explicatius principals: assimilació, estratificació, redescobriment de l’origen ètnic i plura-lisme supeditat al mercat (Chung i Brown, 2007).
Aquestes teories permeten explicar els diferents models espacials d’immigració en països anglosaxons com Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Nova Zelanda i el Regne Unit, i també en els països del nord d’Europa. El procés d’immigració propi del sud d’Eu-ropa –l’establiment territorial en un breu període de temps dels immigrants, l’àmplia varietat d’orígens i les particulars estructures urbanes– requereixen un altre marc teòric. A continuació s’expliquen quins factors del procés d’immigració influencien la segrega-ció residencial de la població immigrada a les ciutats catalanes a partir del model sud-europeu i l’especificació del cas de Catalunya.
8585
À
mb
it r
esid
enci
al
El model sud-europeu i el cas català
Una de les principals conseqüències de l’arribada d’immigrants a les àrees urbanes espa-nyoles ha estat la transformació, la diversificació i el canvi en la seva geografia social. En aquest sentit, el debat sobre la segregació residencial dels grups ètnics pren rellevància al sud d’Europa, la qual cosa comporta que s’estudiïn les ciutats. A més, de la mateixa mane-ra que alguns autors han defensat la idea que els models de segregació americans no són vàlids per analitzar l’estat de les ciutats de l’Europa occidental (Van Kempen i Ozuekren, 1998; Musterd i Deurloo, 2002; Musterd i Ostendorf, 2009), altres autors defensen l’ús d’un model de segregació ètnic original per a les ciutats sud-europees. Aquest model és diferent dels models aplicats a l’Europa occidental (Petsimeris, 1998; Carella i Pace, 2001; Fullaondo, 2003; Malheiros et al., 2004; Arbaci, 2007; Arbaci, 2008; Fullaondo, 2007).
Aquests autors assenyalen que l’organització espacial dels grups ètnics a les ciutats sud-europees és diferent del de les altres ciutats occidentals, a causa, per una banda, d’un procés de migració diferent, i per l’altra, d’un context sociològic i urbà divers. Aquestes divergències es basen en un alt nivell d’informalitat en l’accés al mercat laboral (Simon et al., 2008) i a l’habitatge (Arbaci, 2007; Arbaci, 2004; Pareja-Eastaway, 2009) per part dels immigrants al sud d’Europa, fet que genera unes condicions de vida precàries.
Per tant, la segregació ètnica en l’espai urbà pot ser causada pels desavantatges de les persones estrangeres immigrades respecte a la resta de població en l’accés a l’habitatge (Johnston et al., 2007). D’altra banda, en les àrees metropolitanes del sud d’Europa, com és el cas de Barcelona, la complexitat dels assentaments d’immigrants és més gran, atesa la diversitat d’orígens nacionals. De la mateixa manera, també s’observa que la segregació social a les ciutats del sud està conduint a una segregació socioètnica, ja que els immigrants segueixen tendint a reproduir la seves posicions socioeconòmiques en l’estratificació social urbana. D’aquesta manera, Johnston i els seus col·laboradors estableixen que el problema no és la segregació per si mateixa, sinó la coexistència d’ele-ments negatius com ara l’exclusió i la marginació en les àrees urbanes on els immigrants es troben concentrats. Finalment, una altra característica diferencial és que a les ciutats sud-europees els immigrants resideixen a les zones perifèriques de les grans ciutats des-prés d’iniciar un procés d’assentament a les parts més degradades del centre urbà, però amb la diferència respecte d’altres contextos que aquest procés s’ha produït de manera molt ràpida i en un període de temps molt curt.
Des d’un punt de vista quantitatiu, la segregació residencial indica el grau de desi-gualtat en la distribució de la població en les diferents zones que configuren un municipi. Des de les ciències socials, el grau de segregació urbana ha estat estudiat per geògrafs, sociòlegs i economistes. En primer lloc, va ser l’escola de sociologia urbana de Chicago, durant els anys vint del segle passat, la que el va començar a estudiar. A partir de l’any 1940 sorgeixen nous treballs que milloren l’anàlisi amb una sèrie d’indicadors quantitatius que se centren en la segregació residencial. Dins d’aquest grup cal citar els treballs so-bre els índexs d’interacció de Bell (1954) i el clàssic estudi de Duncan i Duncan (1955) sobre els índexs d’igualtat.
8686
Més recentment, concretament durant els anys vuitanta i noranta del segle passat, altres autors americans (Morgan, 1982, 1983; Jakubs, 1981; Wong, 1993, 1998) van ela-borar els anomenats índexs espacials de segregació residencial. Aquests índexs permeten classificar i comparar la situació longitudinal dels col·lectius immigrats, tenint en compte la realitat de les ciutats. A Europa, els estudis sobre la segregació són molt habituals en països del nostre entorn, entre els quals destaquen el de Petsimeris (1998) sobre l’àrea urbana de Londres, i l’anàlisi sobre la segregació a les ciutats franceses de Guermond i Lajoie (1999).
A Espanya, a part d’alguns estudis basats en l’ecologia factorial, un plantejament molt específic que no permet comparar els resultats obtinguts en diferents ciutats, la segregació residencial no ha estat objecte d’estudi ni per part de l’Administració ni per part dels professionals de les ciències socials. En són l’excepció alguns treballs duts a ter-me a Catalunya (Fullaondo, 2003 i 2007; Bayona, 2006 i 2007; Martori i Hoberg, 2004, 2006 i 2008), però sempre centrats a Barcelona. Només el treball de Martori i Hoberg (2006) amplia l’anàlisi de la segregació residencial a tots els municipis catalans de més de 15.000 habitants.
En un treball de referència internacional, Massey i Denton (1988) van fer un esforç de classificació dels diferents índexs de segregació residencial existents fins aleshores, en cinc dimensions de mesura, a partir d’una anàlisi factorial. Les dimensions sorgides d’aquest estudi s’han consolidat amb els anys i han servit de base per establir diferents enfocaments, ja que cada dimensió correspon a un dels diferents aspectes de variació espacial. Aquestes dimensions són: igualtat, exposició, concentració, agrupament o clus-tering, i centralització. La taula 1 exposa de manera esquemàtica les característiques i els indicadors corresponents a cadascuna de les cinc dimensions. La formulació matemàtica de les mesures es pot consultar a Martori i Hoberg (2008).
El desenvolupament d’aquest tipus d’estudis sobre la segregació residencial va co-mençar als Estats Units durant les lluites antisegregacionistes dels anys seixanta i setanta del segle passat. L’objectiu, en aquell context, era determinar si la minoria afroamericana d’una determinada ciutat o d’una àrea metropolitana estava reclosa o no dins d’un gue-to. Es considerava que hi havia un gueto si es donava alguna de les situacions següents: una zona agrupava la majoria de la població del grup en el territori analitzat (distribució desigual); hi havia una zona homogènia integrada majoritàriament pel grup minoritari (fort aïllament); hi havia una part petita del territori analitzat en què la densitat de pobla-ció del grup minoritari era de les més grans de la ciutat (forta concentració); la població objecte d’estudi es concentrava en zones adjacents (fort agrupament); la població del grup minoritari es concentrava al centre de la ciutat (forta centralització).
En el cas de Catalunya, les xifres que s’han anat obtenint per als diferents grups, na-cionalitats i dimensions en general no assoleixen valors excepcionalment alts i tampoc no hi ha uns percentatges d’estrangers comparables a la situació dels Estats Units d’Amèri-ca. Per això no seria del tot coherent parlar de guetos, però sí de segregació respecte del conjunt de població.
8787
À
mb
it r
esid
enci
al
Tau
la 1
. Tip
olo
gia
d’in
dic
ado
rs d
e se
gre
gac
ió r
esid
enci
al
Fon
t: e
labo
raci
ó pr
òpia
.
Dim
en
sió
Mesu
raQ
uan
dir
em
qu
e u
n g
rup
est
à
seg
reg
at?
Tip
us
Ind
icad
ors
Índe
x de
seg
rega
ció
No
espa
cial
Índe
x de
dis
sim
ilitu
d
Índe
x de
des
igua
ltat
corr
egit
per
la f
ront
era
Índe
x de
des
igua
ltat
corr
egit
per
la lo
ngitu
d de
la f
ront
era
Igua
ltat/
La
dis
trib
ució
esp
acia
l de
dos
desi
gual
tat
grup
s (m
inor
itari
cont
ra m
ajor
itari)
en
tre
les
unita
ts e
spac
ials
d’u
na
ciut
at (s
ecci
ó ce
nsal
)
Qua
n un
gru
p es
dis
trib
ueix
de
man
era
desi
gual
en
les
dife
rent
s se
ccio
ns c
ensa
ls.
És m
àxim
a qu
an e
ls m
embr
es
del g
rup
min
orita
ri i d
el m
ajor
itari
no
com
part
eixe
n un
a àr
ea
com
una
de r
esid
ènci
a
Espa
cial
: per
met
com
puta
r la
pos
sibl
e in
tera
cció
ent
re
els
mem
bres
d’u
n gr
up e
n un
a un
itat
espa
cial
am
b al
tres
m
embr
es d
el g
rup
o d’
un a
ltre
grup
de
pobl
ació
en
les
unita
ts v
eïne
sÍn
dex
de d
esig
ualta
t co
rreg
it pe
r la
for
ma
Expo
sici
ó: m
esur
a la
pro
babi
litat
que
els
mem
bres
del
gr
up m
inor
itari
inte
ract
uïn
amb
els
del m
ajor
itari
Índe
x d’
inte
racc
ió
Índe
x d’
aïlla
men
tEx
posi
ció/
aï
llam
ent
La p
roba
bilit
at d
e co
ntac
te
pote
ncia
l ent
re in
divi
dus
de g
rups
di
fere
nts
La s
egre
gaci
ó és
màx
ima
quan
un g
rup
no c
ompa
rtei
x l’e
spai
qu
e oc
upa
amb
cap
grup
més
Aïll
amen
t: m
esur
a la
pro
babi
litat
que
els
mem
bres
del
gr
up m
inor
itari i
nter
actu
ïn a
mb
els
del s
eu m
atei
x gr
upÍn
dex
d’aï
llam
ent
corr
egit
Índe
x D
elta
Abs
olut
a: n
omés
té
en c
ompt
e l’e
spai
ocu
pat
pel g
rup
min
orita
riÍn
dex
de c
once
ntra
ció
abso
luta
Con
cent
raci
ó
L’es
pai f
ísic
urb
à oc
upat
per
un
grup
min
orita
ri i,
per
tant
, la
dens
itat
rela
tiva
dels
indi
vidu
s de
l gr
up m
inor
itari
Com
més
pet
ita é
s la
par
t de
l’e
spai
urb
à qu
e oc
upa
un g
rup
més
seg
rega
ció
hi h
aRe
lativ
a: t
é en
com
pte
l’esp
ai o
cupa
t pe
l gru
p m
inor
itari
resp
ecte
de
l’esp
ai o
cupa
t pe
l maj
orita
riÍn
dex
de c
once
ntra
ció
rela
tiva
Abs
olut
a: m
esur
a el
gra
u d’
apro
pam
ent/
allu
nyam
ent
dels
mem
bres
del
gru
p m
inor
itari
Índe
x de
re
agru
pam
ent
abso
lut
Agr
upam
ent/
clus
terin
gEl
gra
u d’
agru
paci
ó es
paci
al d
’un
grup
min
orita
riU
n gr
au e
leva
t d’
agre
gaci
ó es
paci
al im
plic
a un
a es
truc
tura
re
side
ncia
l del
gru
p m
inor
itari
que
tend
eix
a la
gue
titza
ció
Rela
tiu: c
ompa
ra la
dis
tànc
ia m
itjan
a qu
e se
para
els
m
embr
es d
el g
rup
min
orita
ri am
b la
dis
tànc
ia m
itjan
a qu
e se
para
els
mem
bres
del
gru
p m
ajor
itari
Índe
x de
pro
xim
itat
espa
cial
rela
tiva
Índe
x d’
agre
gaci
ó
Abs
olut
a: m
esur
a la
dis
trib
ució
esp
acia
l del
grup
min
orita
ri co
mpa
rada
am
b la
dis
trib
ució
de la
sup
erfíc
ie e
n l’e
ntor
n de
l cen
tre
urbà
Índe
x de
ce
ntra
litza
ció
abso
luta
Cen
tral
itzac
ióEl
gra
u en
què
el g
rup
min
orita
ries
tà lo
calit
zat
espa
cial
men
t a
prop
del
cen
tre
urbà
i/o
enel
mat
eix
cent
re
La s
egre
gaci
ó és
màx
ima
quan
un
grup
con
cent
ra e
l 100
%de
ls s
eus
indi
vidu
s en
la z
ona
del n
ucli
urbà
Rela
tiva:
mes
ura
la p
ropo
rció
del
gru
p m
inor
itari
que
haur
ia d
e ca
nvia
r de
res
idèn
cia
per
obte
nir
una
cent
ralit
zaci
ó ig
ual a
la d
el g
rup
maj
orita
ri
Índe
x de
cent
ralit
zaci
ó re
lativ
a
8888
3. Un estudi de cas: la ciutat de Badalona
Exposar un estudi de cas ens sembla la millor opció per veure l’aplicació dels indicadors de segregació. S’ha escollit la ciutat de Badalona perquè té un nombre important de població estrangera i característiques diferents al conjunt català, especialment pel que fa a la dimensió del col·lectiu asiàtic. En la taula 2 es poden observar les característiques principals de la immigració en aquest municipi. Presentem aquests resultats atès que, a l’hora d’interpretar correctament els indicadors, és imprescindible tenir en compte aspec-tes com la composició de la població segons l’origen dels immigrants (pes demogràfic específic de cadascun dels col·lectius), la seva evolució al llarg del temps (si la ciutat o el col·lectiu es troba en fase de ple creixement o d’estabilització poblacional), etc.
En aquest article es presenten resultats segons nacionalitat i segons origen geogràfic. Aquest segon nivell, l’origen geogràfic, ha estat i encara està sent objecte de debat en el si de la comunitat científica. És evident que si tractem, per exemple, el col·lectiu immi-grant procedent d’Àsia incloem en el mateix grup individus amb característiques socio-econòmiques i culturals molt diferents. Sigui com sigui, tant l’INE com l’Idescat treballen amb aquestes agrupacions.
Per testimoniar l’heterogeneïtat de situacions en municipis diferents les hem analit-zat en profunditat, i en l’apartat de resultats hem reproduït breument les valoracions dels altres municipis següents: Barcelona, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa.
8989
À
mb
it r
esid
enci
al
Tau
la 2
. Evo
luci
ó d
e la
po
bla
ció
est
ran
ger
a se
go
ns
ori
gen
geo
grà
fic
i nac
ion
alit
at. B
adal
on
a, 2
001-
2008
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e da
des
del P
adró
mun
icip
al d
’hab
itant
s (Id
esca
t) i
del C
ens
de p
obla
ció
(INE)
.
2001
2005
2007
2008
Bad
alo
na
Tota
l%
to
tal
pobl
ació
% t
ota
l es
tran
gers
Tota
l%
to
tal
pobl
ació
% t
ota
l es
tran
gers
Tota
l%
to
tal
pobl
ació
% t
ota
l es
tran
gers
Tota
l%
to
tal
pobl
ació
% t
ota
l es
tran
gers
Var
iaci
ó
2001
-20
05
Var
iaci
ó
2005
-20
08
Var
iaci
ó
2001
-20
08
Àsi
a i O
cean
ia1.
392
0,68
%21
,88%
8.54
53,
97%
36,4
7%8.
588
3,97
%32
,28%
8.99
54,
18%
31,7
0%51
3,86
%5,
27%
546,
19%
Índi
a14
30,
07%
2,25
%89
00,
41%
3,80
%80
90,
37%
3,04
%93
80,
44%
3,31
%52
2,38
%5,
39%
555,
94%
Paki
stan
350
0,17
%5,
50%
3.41
81,
59%
14,5
9%4.
139
1,91
%15
,56%
4.32
32,
01%
15,2
4%87
6,57
%26
,48%
1.13
5,14
%
Xin
a76
60,
37%
12,0
4%3.
806
1,77
%16
,24%
3.16
61,
46%
11,9
0%3.
237
1,5
0%11
,41%
396,
87%
-14,
95%
322,
58%
Euro
pa d
els
2646
50,
23%
7,31
%1.
860
0,86
%7,
94%
2.53
61,
17%
9,53
%2.
870
1,33
%10
,12%
300,
00%
54,3
0%51
7,20
%
Rom
ania
590,
03%
0,93
%70
00,
33%
2,99
%77
30,
36%
2,91
%93
40,
43%
3,29
%1.
086,
44%
33,4
3%1.
483,
05%
Mag
rib2.
439
1,18
%38
,34%
5.24
52,
44%
22,3
8%5.
014
2,32
%18
,84%
4.97
02,
31%
17,5
2%11
5,05
%-5
,24%
103,
77%
Mar
roc
2.37
41,
15%
37,3
2%5.
132
2,39
%21
,90%
4.90
42,
27%
18,4
3%4.
863
2,26
%17
,14%
116,
18%
-5,2
4%10
4,84
%
Am
èric
a de
l N
ord
340,
02%
0,53
%12
70,
06%
0,54
%11
20
,05%
0,42
%10
50,
05%
0,37
%27
3,53
%-1
7,32
%20
8,82
%
Rest
a d'
Àfr
ica
124
0,06
%1,
95%
465
0,22
%1,
98%
768
0,36
%2,
89%
894
0,42
%3,
15%
275,
00%
92,2
6%62
0,97
%
Rest
a d'
Euro
pa12
10,
06%
1,90
%74
00,
34%
3,16
%1.
081
0,50
%4,
06%
1.23
70,
57%
4,36
%51
1,57
%67
,16%
922,
31%
Am
èric
a C
entr
al
i del
Sud
1.78
60,
87%
28,0
8%6.
451
3,00
%27
,53%
8.50
83,
94%
31,9
8%9.
302
4,32
%32
,78%
261,
20%
44,1
9%42
0,83
%
Bolív
ia21
0,01
%0,
33%
694
0,32
%2,
96%
1.58
10,
73%
5,94
%1.
800
0,84
%6,
34%
3.20
4,76
%15
9,37
%8.
471,
43%
Equa
dor
682
0,33
%10
,72%
2.88
11,
34%
12,2
9%3.
091
1,43
%11
,62%
3.08
81,
43%
10,8
8%32
2,43
%7,
19%
352,
79%
Tota
l d'
estr
ange
rs6.
361
3,09
%-
23.4
3310
,90%
-26
.607
12,3
1%-
28.3
7313
,18%
-26
8,39
%21
,08%
346,
05%
Espa
nya
199.
475
96,9
1%-
191.
609
89,1
0%-
189.
594
87,6
9%-
186.
956
86,
82%
--3
,94%
-2,4
3%-6
,28%
Pobl
ació
tot
al20
5.83
6-
-21
5.04
2-
-21
6.20
1-
-21
5.32
9-
-4,
47%
0,13
%4,
61%
9090
Durant el període 2001-2008, la població badalonina va augmentar. Concretament, ho va fer un 4,47% entre els anys 2001-2005, quan va passar de 205.836 habitants a 215.042 (taula 2). Ara bé, en el període 2005-2007, el creixement d’aquesta població va ser més moderat (0,54%), i va passar a ser negatiu l’any 2008 (-0,40%).
El col·lectiu estranger representava un 3,09% del total de població badalonina de l’any 2001, però va anar guanyant pes a partir de l’any 2005, fins a representar un 13,18% l’any 2008. El creixement del conjunt d’estrangers, en termes relatius, sobre el total de pobla-ció, és de deu punts percentuals i reflecteix l’onada immigratòria d’aquesta dècada. El col·lectiu autòcton va anar perdent individus de manera gradual a partir de l’any 2005 i fins a l’any 2008, i va passar dels 199.475 l’any 2001 als 186.956 el 2008 (una diferència total de 12.519 persones), mentre que l’augment del conjunt de persones estrangeres empadronades a Badalona va ser d’un total de 22.012 en tot aquest període.
El gràfic 1 permet veure, amb més desagregació, com l’any 2001 el col·lectiu de po bla-ció estrangera més nombrós és l’originari del Magrib (38,34%). No obstant això, a partir de l’any 2005 passa a ser el tercer (22,38%), a favor del col·lectiu originari d’Àsia i Ocea-nia (36,47%), i del de l’Amèrica Central i del Sud (27,53%). La diferència entre aquest i els dos primers es reforça encara més l’any 2008, quan els llatinoamericans representen el 32,78% de la població estrangera, els asiàtics el 31,70% i els magribins el 17,52% (a més de 14 punts percentuals de distància del grup anterior). La resta de grups represen-ten el 18% restant. Cal destacar que l’últim any estudiat (2008) els col·lectius procedents de l’Amèrica Central i del Sud, i d’Àsia i Oceania representen respectivament el 4,32% i el 4,18% del conjunt de població badalonina, mentre que al conjunt de l’Estat hi ha un clar predomini del primer col·lectiu.
Aquesta anàlisi pot presentar encara més grau de detall i distingir les nacionalitats prin-cipals, que l’any 2008 eren el Marroc (17,14%), que representa el 97,8% de la pobla ció magribina, i el Pakistan (15,24%) i la Xina (11,41%), que conjuntament arriben a repre-sentar el 84% del total del col·lectiu asiàtic. Aquestes últimes nacionalitats, respecte al 2005, han permutat l’ordre, ja que els xinesos (16,24%) es trobaven en la segona posició i els pakistanesos (14,59%) en la primera. El pes màxim que una nacionalitat ha repre-sentat sobre el total de població de Badalona és del 2,39% i correspon a la marroquina de l’any 2005. A partir de llavors, aquest col·lectiu va anar reduint el seu percentatge d’individus, tot i doblar el nombre inicial l’any 2008.
9191
À
mb
it r
esid
enci
al
Gràfic 1. Evolució de la població estrangera i la seva composició segons origen geogràfic. Badalona, 2001-2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat) i del Cens de població (INE).
21,88%
36,47%
31,70%
7,31%
7,94%10,12%
38,34%
22,38%
17,52%
3,15%
1,90% 3,16%
4,36%
28,08% 27,53% 32,78%
0,53% 0,54%
0,37%
1,95% 1,98%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2001 2005 2008
Anys
3,09%
10,90%13,18%
0%2%4%6%8%
10%12%14%
2001 2005 2008Anys
9292
Un cop analitzada la composició de la població badalonina, analitzarem els indica-dors de segregació per grups agregats i nacionalitats en aquest municipi. De fet, mostra-rem eines per contestar les preguntes: Quin és col·lectiu més segregat al meu municipi?, i quin tipus de segregació presenta? Els gràfics 2 i 3 mostren els resultats dels diferents indicadors per a cada col·lectiu i els quatre anys de referència. Els valors numèrics es poden consultar a la taula 7.
Igualtat
La primera dimensió que hem tingut en compte és la igualtat, i per definir-la s’ha escollit l’índex de desigualtat corregit per la forma. Els col·lectius agregats amb uns nivells més elevats de desigualtat residencial l’any 2008 són: (1) Resta d’Àfrica, amb un nivell del 60,93%, tot i que els primers anys no es va tenir en compte per la poca representació que tenia sobre el conjunt de població; (2) Àsia i Oceania, que els primers anys presenta-ven els valors més elevats en aquest indicador i, en canvi, els dos últims van ser superats pel grup de la resta d’Àfrica. Cal remarcar que el màxim nivell de desigualtat per a tot el període i per a tots els municipis és el que va registrar el grup de la resta d’Àfrica l’any 2007 (61,20%). Pel que fa als asiàtics, en relació amb aquest mateix índex al llarg del període han experimentat una tendència de signe positiu –és a dir, més segregació–, ja que han passat d’un valor del 52,44% l’any 2001 al 56,65% l’any 2008. Per contra, el grup menys segregat residencialment, segons aquest indicador, és per al primer període considerat l’Amèrica Central i del Sud (30,94% al 2001 i 31,39% al 2005, un increment del 9,57%), que queda relegat a una segona posició a partir del 2007, quan els individus procedents de països de la Unió Europea van començar a guanyar pes sobre el conjunt de població i van obtenir els valors més reduïts de desigualtat (31,04% al 2007 i 30,82% al 2008, a uns 3 punts percentuals del grup anterior).
Pel que fa a les nacionalitats, a partir de l’any 2005 cal destacar els nacionals del Pakistan i de l’Índia com les nacionalitats d’origen que presenten més desigualtat (un 71,17% i un 69,80%, respectivament, l’any 2008). Finalment, les nacionalitats més igua-litàriament distribuïdes al municipi són l’equatoriana (44,43%) i la boliviana (48,96%) l’any 2008, ambdues sud-americanes, en consonància amb els resultats grupals. No obs-tant això, la resta d’anys és la marroquina la segona nacionalitat que presenta els valors més baixos en aquest indicador, excepte el 2001, que torna a ser l’equatoriana (a 1,26 punts percentuals per sota de la marroquina). Pel que fa a l’evolució de les dades, tots els col·lectius han mostrat una tendència decreixent en els valors de l’índex, excepte els nacionals de l’Equador i del Marroc, que han vist augmentats els seus nivells de desigual-tat a partir del 2005, fet que cal destacar si tenim en compte que es tracta de dues de les nacionalitats més nombroses.
9393
À
mb
it r
esid
enci
al
Exposició
La segona dimensió que s’ha tingut en compte és l’exposició, i en aquest cas s’ha utilitzat l’índex d’exposició corregit. En aquest indicador, tots els valors obtinguts són relativament baixos, tant en el cas dels grups com en el de les nacionalitats. No obstant això, destaca el valor més alt, del 10,30%, que correspon, l’any 2008, al grup d’Àsia i Oceania; aquest resultat s’avé perfectament amb el fet que l’única nacionalitat que ha superat el 4% (cap grup no supera el 4%, excepte l’asiàtic) és la pakistanesa, que pre-senta un nivell màxim del 10,86% l’any 2008. Cal destacar també que en ambdós casos es mostra un patró de creixement al llarg del període. De fet, l’any 2005 van multiplicar per més de cinc el seu valor de l’any 2001. D’altra banda, el valor mínim per a tot el període s’obté el 2008 i correspon al grup de l’Amèrica del Nord (0,14%). Pel que fa a les nacionalitats, és una d’europea, la romanesa (de 0,38% el 2001 a 1,11% el 2008), la menys aïllada durant tot el període, excepte el 2005 quan és superada per l’equatoriana (1,26%). D’altra banda, tots els grups i totes les nacionalitats han vist augmentat el seu valor respecte del 2001 de manera considerable, amb un augment màxim de 8,66 punts percentuals en el cas dels grups (Àsia i Oceania) i 9,11 punts en el cas de les nacionalitats (Pakistan).
Concentració
Respecte a l’índex de concentració Delta de Duncan, els nivells més elevats de concen-tració l’any 2008 es donen en el grup d’Àfrica (77,39%) i Àsia i Oceania (70,22%). Per a les nacionalitats asiàtiques (que són de nou les més concentrades), els valors encara són més elevats, concretament del 80,66% en el cas dels pakistanesos i del 77,91% en el cas dels indis. Per altra banda, els valors més baixos per aquest indicador corresponen a la Unió Europea (51,12%) i l’Amèrica del Sud i Central (56,76%) pel que fa als grups, i a l’Equador (63,21%) i Bolívia (65,58%) pel que fa a les nacionalitats. En relació amb l’evolució de les dades, la majoria de grups i nacionalitats han experimentat una dismi-nució de l’índex al llarg del període, i els que l’han vist incrementat, només en un cas ha estat en un percentatge de variació superior al 5%. Aquests casos han estat el grup de l’Amèrica del Sud i Central (15,51%) i la nacionalitat equatoriana (11,38%).
Agregació relativa
En relació amb l’índex d’agregació relativa, que compara el nivell d’agrupament del grup minoritari amb el del grup de referència (en el nostre cas, els residents de nacionali-tat espanyola), tots els valors són de signe positiu. Per tant, tots els grups tenen un nivell d’agrupament superior al dels espanyols.
En aquest cas, són els grups menys nombrosos els que presenten menys agrupament, concretament, la Unió Europea (0,05) i la resta d’Europa (0,14), a excepció de la resta
9494
d’Àfrica, que obté el valor màxim l’any 2008 (0,44), seguit estretament pel grup proce-dent d’Àsia i Oceania, que té un nivell de 0,40. D’acord amb aquests resultats, la nacio-nalitat més agrupada aquest any és la pakistanesa (0,64) i la següent nacionalitat amb un valor més alt és la xinesa (0,38), que de fet és un valor més pròxim al de les nacionalitats menys agrupades com ara la romanesa (0,22) i la boliviana (0,27). En relació amb la va-riació de les dades al llarg del període, tots els grups han experimentat un creixement en el seu nivell d’agrupament, i les nacionalitats han seguit la mateixa tendència, a excepció dels romanesos i els xinesos.
Centralització
Finalment, el grau de centralització el mesurem a partir de l’índex de centralització ab-so luta. En aquest cas, tots els resultats presenten un signe negatiu, excepte els obtinguts per als nord-americans en tot el període i els procedents de la Unió Europea per a l’any 2001. Aquest fet indica que tots els grups i totes les nacionalitats estrangeres tenen tendència a residir a les zones més allunyades del centre de Badalona. És un aspecte que cal destacar de la distribució dels estrangers en el territori badaloní respecte de la resta de municipis analitzats, ja que en altres municipis la tendència és la contrària, i els grups estrangers tendeixen a concentrar-se als nuclis urbans. Només, en el cas dels grups agre-gats, els asiàtics i originaris d’Oceania presenten un valor inferior a -0,50, i ho fan a partir del 2007; en les nacionalitats, són dues d’asiàtiques les que presenten els valors inferiors de centralització per a tots els anys: els pakistanesos (de -0,70 el 2001 a -0,67 el 2008) i els indis (de -0,18 el 2001 a -0,42 el 2008).
La resta de nacionalitats l’any 2008 presenten uns valors entre 0,29 i 0,36. Per fina-litzar, tots els grups agregats mostren una tendència decreixent dels índexs al llarg del període, excepte els dos casos en què els valors presenten una evolució inversa. Ara bé, la tendència no és tan clara quan es parla de les nacionalitats, i si ens fixem només en els últims anys, excloent el 2001 (ja que es produeixen molts canvis del 2001 al 2005 que poden distorsionar la tendència de les dades). D’aquesta manera, tres nacionalitats experimenten una variació de signe negatiu (Índia, Pakistan i Romania) i la resta, positiu.
Els grups i les nacionalitats més segregats en el territori badaloní segons les diferents dimensions estudiades i per a tots els anys es presenten en la taules 3 i 4.
9595
À
mb
it r
esid
enci
al
Taula 3. Origen geogràfic de població estrangera amb nivells més elevats de segregació. Badalona, 2001-2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat).
Taula 4. Nacionals estrangers amb nivells més elevats de segregació. Badalona, 2001-2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat).
Com s’observa, hi ha força consonància entre els resultats grupals i els nacionals. Per a l’any 2008, es detecta un grup que destaca en la majoria de dimensions com el més segregat, la resta d’Àfrica, mentre que Àsia i Oceania destaca per a la resta d’anys (sobretot el 2005). El grup de nacionals de l’Amèrica del Nord se situa com el grup més centralitzat, és a dir, amb més tendència per part dels seus individus a residir en zones més properes al nucli urbà, però és un grup tan reduït que s’ha exclòs de l’anàlisi de la resta de dimensions.
Pel que fa a les nacionalitats, la més segregada l’any 2008 és la pakistanesa, per a to-tes les dimensions excepte la de centralització; és a dir, que els seus nacionals tendeixen a distribuir-se de forma desigual en el territori, agrupant-se i concentrant-se en algunes zones, però que no són principalment cèntriques. Per a la resta d’anys, l’Índia també es
2001 20052005 2007 2008
Igualtat Àsia i Oceania Àsia i Oceania Resta d’Àfrica Resta d’Àfrica
Exposició Magrib Àsia i Oceania Àsia i Oceania Àsia i Oceania
Concentració Àsia i Oceania Àsia i Oceania Resta d’Àfrica Resta d’Àfrica
Agrupament Àsia i Oceania Àsia i Oceania Àsia i Oceania Resta d’Àfrica
Centralització Europa dels 26 Amèrica del Nord Amèrica del Nord Amèrica del Nord
2001 2005 2007 2008
Igualtat Xina Índia Pakistan Pakistan
Exposició Marroc Pakistan Pakistan Pakistan
Concentració Xina Índia Resta d’Àfrica Pakistan
Agrupament Xina Pakistan Pakistan Pakistan
Centralització Equador Equador Romania Romania
9696
considera de les nacionalitats més segregades, sobretot pel que fa a la igualtat i la concen-tració. No obstant això, el primer any estudiat la nacionalitat més segregada és la xinesa, atès que la resta de nacionalitats asiàtiques s’exclouen de l’anàlisi per insuficiència d’efec-tius. Pel que fa als grups i les nacionalitats menys segregades, s’exposen a les taules 5 i 6.
Taula 5. Grups de població estrangera amb nivells menys elevats de segregació. Badalona, 2001-2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat).
Taula 6. Nacionals estrangers amb nivells menys elevats de segregació. Badalo-na, 2001-2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat).
El grup menys segregat els dos últims anys analitzats és el dels intracomunitaris, que destaca com el més igualitàriament distribuït, el menys concentrat i el menys agrupat. Encara que l’any 2005 l’Amèrica del Sud i Central se situa com el grup més igualitària-ment distribuït i és precisament el menys segregat en totes les dimensions (excepte la centralització i l’aïllament) l’any 2001, aquest resultat no és gaire contundent si és té en compte que aquest any els grups inclosos en l’estudi només són tres. D’altra banda, un
2001 2005 2007 2008
IgualtatAmèrica del Sud i Central
Amèrica del Sud i Central
Europa dels 26 Europa dels 26
Exposició Resta d’Àfrica Resta d’Europa Amèrica del Nord Amèrica del Nord
Concentració Amèrica del Sud i Central
Europa dels 26 Europa dels 26 Europa dels 26
Agrupament Amèrica del Sud i Central
Europa dels 26 Europa dels 26 Europa dels 26
Centralització Àsia i Oceania Àsia i Oceania Àsia i Oceania Amèrica del Nord
2001 2005 2007 2008
Igualtat Romania Equador Equador Equador
Exposició Romania Equador Romania Romania
Concentració Equador Equador Equador Equador
Agrupament Equador Equador Romania Romania
Centralització Pakistan Pakistan Pakistan Pakistan
9797
À
mb
it r
esid
enci
al
dels grups més segregats és el menys centralitzat per tots els anys: Àsia i Oceania. Pel que fa a les nacionalitats, l’equatoriana i la romanesa són les menys segregades, tot i que el 2005 l’Equador se situa al capdavant en totes les dimensions, igual que el seu grup respectiu. De la mateixa manera, és la pakistanesa, una nacionalitat asiàtica, la menys centralitzada per a tot el període estudiat.
Gràfic 2. Resultats dels indicadors segons l’origen geogràfic de la població es-trangera. Badalona, 2001, 2005, 2007 i 2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat).Nota: DS (indicador d’igualtat), ETA2 (indicador d’exposició), DEL (indicador de concentració), RCL (indi-cador d’agrupament), ACE (indicador de centralització).
Àsia i Oceania
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Europa dels 26
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Magrib
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Amèrica del Nord
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Resta d'Àfrica
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Resta d'Europa
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Amèrica del Sud i Central
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
2001200520072008
9898
Gràfic 3. Resultats dels indicadors per les nacionalitats estrangeres més nombro-ses. Badalona, 2001, 2005, 2007 i 2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat). Nota: DS (indicador d’igualtat), ETA2 (indicador d’exposició), DEL (indicador de concentració), RCL (indi-cador d’agrupament), ACE (indicador de centralització).
Índia
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Pakistan
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Xina
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Romania
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Marroc
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Bolívia
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
Equador
-0,6-0,4-0,20,00,20,40,60,81,0
DS ETA2 DEL RCL ACE
2001200520072008
9999
À
mb
it r
esid
enci
al
Tau
la 7
. Res
um
del
s re
sult
ats
del
s in
dic
ado
rs. B
adal
on
a, 2
001-
2008
* es
ref
erei
x a
valo
rs q
ue e
s ba
sen
en u
n no
mbr
e d’
efec
tius
mol
t ba
ix i
no e
s po
t co
nsid
erar
de
tot
fiabl
e.Fo
nt: e
labo
raci
ó pr
òpia
.
2001
2005
2007
2008
2001
-20
0820
0120
0520
0720
0820
01-
2008
2001
2005
2007
2008
2001
-20
0820
0120
0520
0720
0820
01-
2008
2001
2005
2007
2008
2001
-20
08
Àsia
i Oce
ania
0,52
0,56
0,57
0,57
8,0%
0,02
0,09
0,09
0,10
528,
0%0,
700,
690,
700,
700,
1%0,
300,
350,
410,
4032
,8%
-0,4
3-0
,48
-0,5
1-0
,51
20,0
%
Índi
a0,
84*
0,75
0,69
0,70
-16,
7%0,
010,
030,
010,
0277
,9%
0,89
*0,
840,
810,
78-1
2,4%
0,2*
0,32
0,43
0,35
80,6
%-0
,18
-0,4
5-0
,42
-0,4
213
2,3%
Pakis
tan
0,75
*0,
720,
700,
71-5
,5%
0,02
0,09
0,10
0,11
520,
6%0,
82*
0,79
0,80
0,81
-2,0
%0,
52*
0,62
0,63
0,64
22,9
%-0
,70
-0,6
8-0
,67
-0,6
7-5
,3%
Xina
0,59
0,55
0,52
0,52
-12,
0%0,
010,
040,
030,
0324
8,4%
0,74
0,69
0,66
0,68
-9,3
%0,
390,
380,
410,
38-1
,8%
-0,3
6-0
,31
-0,3
4-0
,34
-7,1
%
Euro
pa d
els 2
60,
38*
0,35
0,31
0,31
-18,
8%0,
000,
010,
010,
0128
1,8%
0,51
*0,
530,
510,
510,
0%0,
00*
0,05
0,07
0,05
2.92
6,7%
0,18
-0,1
0-0
,09
-0,0
4-1
20,6
%
Rom
ania
0,89
*0,
660,
610,
56-3
7,1%
0,00
0,02
0,01
0,01
192,
1%0,
92*
0,80
0,75
0,71
-23,
1%0,
10*
0,30
0,26
0,22
110,
0%-0
,36
-0,4
4-0
,33
-0,2
9-1
9,7%
Mag
rib0,
500,
480,
490,
50-0
,9%
0,02
0,04
0,04
0,04
50,0
%0,
650,
660,
670,
684,
4%0,
270,
330,
330,
3322
,0%
-0,3
1-0
,34
-0,3
4-0
,36
16,2
%
Mar
roc
0,51
0,48
0,49
0,50
-1,0
%0,
020,
040,
040,
0451
,0%
0,65
0,66
0,67
0,68
4,1%
0,28
0,33
0,33
0,34
22,4
%-0
,31
-0,3
4-0
,34
-0,3
615
,2%
Amèr
ica d
el No
rd0,
85*
0,65
*0,
63*
0,59
*-3
0,9%
0,00
0,01
0,00
0,00
-44,
0%0,
83*
0,71
*0,
66*
0,64
*-2
2,2%
0,09
*-0
,09*
-0,0
6*-0
,03*
-133
,3%
0,06
0,06
0,01
0,13
111,
4%
Resta
d'À
frica
0,68
*0,
59*
0,61
0,61
-10,
3%0,
000,
010,
010,
0150
4,5%
0,76
*0,
76*
0,78
0,77
1,6%
0,03
*0,
14*
0,41
0,44
1.18
9,2%
-0,0
6-0
,18
-0,3
2-0
,35
537,
8%
Resta
d'E
urop
a0,
70*
0,45
0,39
0,38
-46,
4%0,
000,
010,
000,
0067
,9%
0,81
*0,
640,
590,
58-2
8,5%
0,08
*0,
060,
130,
1477
,3%
-0,1
2-0
,09
-0,1
5-0
,15
19,4
%
Amèr
ica d
el Su
di C
entra
l0,
310,
310,
340,
349,
6%0,
010,
020,
020,
0328
0,6%
0,49
0,53
0,57
0,57
15,5
%0,
070,
150,
210,
2221
3,8%
-0,0
8-0
,20
-0,2
9-0
,29
262,
7%
Bolív
ia0,
96*
0,63
0,52
0,49
-48,
7%0,
010,
010,
010,
0114
6,6%
0,96
*0,
700,
660,
66-3
1,4%
0,05
*0,
220,
280,
2741
3,3%
-0,2
2-0
,26
-0,3
7-0
,34
56,6
%
Equa
dor
0,49
0,39
0,43
0,44
-10,
2%0,
010,
010,
010,
0217
5,0%
0,57
0,58
0,62
0,63
11,4
%0,
050,
200,
310,
3257
3,1%
-0,0
2-0
,25
-0,3
5-0
,36
2.12
3,0%
Espa
nya
--
--
-0,
030,
100,
130,
1339
1,9%
0,43
0,41
0,41
0,41
-4,4
%0,
000,
000,
000,
000,
0%-0
,06
-0,0
5-0
,04
-0,0
2-5
9,6%
Estra
nger
s0,
340,
390,
400,
3914
,3%
0,03
0,10
0,13
0,13
391,
9%0,
550,
600,
610,
6111
,0%
0,16
0,23
0,27
0,26
63,0
%-0
,22
-0,3
2-0
,35
-0,3
451
,9%
Índe
x de
cen
tral
itza
ció
abso
luta
ACE
Indi
cado
rs
Índe
x de
des
igua
ltat
co
rreg
it p
er la
for
ma
D (s
) Ín
dex
corr
egit
ETA
2Ín
dex
Del
ta d
e D
unca
n
DEL
Ín
dex
d'ag
rupa
men
t re
lati
u
RCL
100100
4. Resultats
Els resultats obtinguts fan referència als deu municipis inclosos en la recerca realitzada per donar un exemple de la potència de les tècniques emprades si s’apliquen a diferents territoris. S’han extret els trets més característics de cada municipi i grup agregat d’es-trangers i s’ha configurat un apartat de lectura ràpida de la situació de la segregació residencial per a cadascun d’ells.
En tot cas, és important considerar a priori les diferències en la situació migratòria dels diferents municipis. En primer lloc, tenen uns percentatges d’estrangers sobre la po blació total variats, que es mouen l’any 2008 entre un 11,6% a Sabadell i un 21,5% a l’Hos-pitalet de Llobregat (gràfic 4). En segon lloc, es pot observar una composició variada en l’origen dels estrangers, que indica una certa preferència de determinats municipis per part d’alguns col·lectius (gràfic 5). Destaquen, per exemple, la importància dels immi-grants procedents del Magrib a Terrassa i a Mataró, amb un 43% i un 39% respectiva-ment sobre el conjunt dels estrangers; la predominança dels llatinoamericans a l’Hospi-talet de Llobregat, amb un 67%, i també a Sabadell, amb un 52%; la presència d’un fort col·lectiu asiàtic a Santa Coloma de Gramenet (34%) i a Badalona (32%), i l’existència d’un percentatge important d’estrangers procedents de la Unió Europea dels 26 a Lleida (28%), a causa principalment dels efectius romanesos.
Gràfic 4. Percentatge de població estrangera, 2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat).
13,2
16,9
19,7
21,4
18,2
15,6
11,9
19,5
16,6
13,5
0
5
10
15
20
25
Badalona Barcelona Girona L’Hospitalet Lleida Mataró Sabadell Sta. Coloma Tarragona Terrassa
% s
obre
tot
al p
obla
ció
101101
À
mb
it r
esid
enci
al
Gràfic 5. Composició per grups de la població estrangera, 2008
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Padró municipal d’habitants (Idescat).
En les taules 8 i 9 es presenten els valors extrems dels indicadors de segregació, des d’un punt de vista descriptiu, i s’exposen els resultats mínims i màxims per a tots els col-lectius i totes les nacionalitats en tots els períodes i municipis.
31,7
16,7
5,39,5
4,39,2
4,5
33,5
6,33,2
10,1
24,8
20,88,4
27,9
8,614,8
7,7
25,3
10,7
17,5
5,5
20,9
9,7
21,4
38,8
15,4
16,2
27,6
42,5
0,4
2,6 0,6
0,5
0,40,4
0,7
0,30,8
0,7
3,2
1,6 7,5
2,7
17,3
18,7
9,3
4,1
6,8
5,9
4,4
5,5
6,2
2,6
5,31,5
3,2
4,5
4,7
2,0
32,8
43,238,8
66,6
23,5 22,7
52,2
33,728,5
35,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Badalona Barcelona Girona L’Hospitalet Lleida Mataró Sabadell Sta.
Coloma
Tarragona Terrassa
Àsia EU26 Magrib Amèrica del Nord Resta d’Àfrica Resta d’Europa Amèrica del Sud i Central
102102
Taula 8. Nivells de segregació màxims i mínims obtinguts pels grups agregats d’estrangers en les diferents dimensions de segregació residencial per a tots els municipis i anys analitzats
Font: elaboració pròpia.
Tal com s’observa, el rang de dades i la mitjana per a tots els casos estudiats en cada dimensió de segregació són:• Igualtat: 17,62% – 61,20%. La mitjana de les dades és de 43,18%. • Exposició: 0,07% – 11,11%. La mitjana de les dades és de 1,73%.• Concentració: 49,19% – 96,13%. La mitjana de les dades és de 73,70%.• Agrupament: -0,1824 – 1,2384. La mitjana de les dades és de 0,1710.• Centralització: -0,5145 – 0,9630. La mitjana de les dades és de 0,4506.
Els resultats obtinguts per les nacionalitats més nombroses dels diferents municipis es recullen en la taula 9.
Taula 9. Nivells de segregació màxims i mínims obtinguts per les nacionalitats més nombroses en les diferents dimensions de segregació residencial per a tots els municipis i anys analitzats
Font: elaboració pròpia.
MÀXIM MÍNIM
Municipi Grup Any Valor Municipi Grup Any Valor
DS Badalona Resta d'Àfrica 2007 0,6120 Terrassa Europa dels 26 2008 0,1762
ETA2 Mataró Magrib 2008 0,1111Santa Coloma de Gramenet Amèrica del Nord 2001 0,0007
DELLleida Àsia i Oceania 2005 0,9613 Badalona Amèrica del Sud
i Central 2001 0,4914
RCL Barcelona Àsia i Oceania 2001 1,2384 Sabadell Magrib 2008 -0,1824
ACE Lleida Àsia i Oceania 2008 0,9630 Badalona Àsia i Oceania 2007 -0,5145
MÀXIM MÍNIM
Municipi Nacionalitat Any Valor Municipi Nacionalitat Any Valor
DS Barcelona Filipines 2005 0,7894 Tarragona Itàlia 2008 0,2402
ETA2 Terrassa Marroc 2008 0,1113 Girona Brasil 2001 0,0009
DEL Lleida Xina 2005 0,9779 Badalona Equador 2001 0,5675
RCL Barcelona Filipines 2005 3,3253 Sabadell Marroc 2008 -0,1822
ACE Lleida Bolívia 2001 0,9722 Badalona Pakistan 2001 -0,7046
103103
À
mb
it r
esid
enci
al
En aquest cas, el rang de les dades i les seves mitjanes són els següents per a cada dimensió:• Igualtat: 24,02% – 78,94%. La mitjana de les dades és de 49,74%. • Exposició: 0,09% – 11,13%. La mitjana de les dades és de 1,52%.• Concentració: 56,75% – 97,79%. La mitjana de les dades és de 77,54%.• Agrupament: -0,1822 – 3,3253. La mitjana de les dades és de 0,2669.• Centralització: -0,7046 – 0,9722. La mitjana de les dades és de 0,4476.
A continuació presentem la situació en els diferents municipis en format resumit.
Badalona: els grups més segregats són la resta d’Àfrica per a l’any 2008 i Àsia per als altres anys. En relació amb la centralització, però, són els nord-americans, amb uns efec-tius molt reduïts, els que presenten valors més elevats, i quant a l’exposició destaquen els asiàtics amb valors més alts. Finalment, pel que fa a les nacionalitats, la pakistanesa destaca en totes les dimensions com la més segregada, excepte per a la centralització, en què ho és la romanesa.
Pel que fa als grups menys segregats, es poden esmentar principalment els que pro-cedeixen de la Unió Europea dels 26 i els nord-americans pel que fa a l’exposició. No obstant això, en el terreny de les nacionalitats, són els equatorians i els romanesos els qui tenen valors més baixos, i en el cas de la centralització, els pakistanesos.
Badalona destaca per tenir els nivells més baixos de centralització en comparació de la resta de municipis. A més, aquests nivells són de signe negatiu per a tots els grups ex-cepte per al nord-americà, fet que indica que tots ells tenen tendència a viure a les zones més allunyades del nucli urbà. De la mateixa manera, aquesta ciutat presenta els valors més baixos en termes mitjans de concentració, a 1,34 punts percentuals de la segona (Barcelona). Per altra banda, Badalona destaca en sentit contrari, amb els valors més elevats en igualtat i una mitjana del 44,47%, mentre que la següent ciutat, Barcelona, arriba al 40,54%.
Barcelona: els valors més elevats de segregació residencial corresponen al grup d’Àsia i Oceania, especialment el 2008, que destaca en totes les dimensions excepte la referent al nivell d’igualtat en la distribució espacial, en la qual són els magribins els qui tenen valors més alts. En concordança amb aquests resultats, és la nacionalitat filipina (asiàtica) la més segregada en totes les dimensions el 2005 i 2008, i el 2007 en totes excepte l’exposició (ja que va ser la pakistanesa, de nou una nacionalitat asiàtica).
En canvi, els col·lectius amb els valors més baixos en els indicadors són els llatinoa-mericans tant pel que fa a la igualtat com a la centralització; és a dir, que estan força distribuïts al municipi i tenen poca tendència a establir-se al centre. Els nord-americans presenten valors baixos pel que fa a l’exposició; els europeus de la UE26, pel que fa a la concentració, com la resta d’Europa en el cas de l’agrupament. Quant a les nacionalitats, presenten una segregació menor els colombians, els argentins, els italians, els bolivians i els equatorians en cada una de les dimensions.
104104
En relació amb aquests últims resultats, aquest municipi destaca perquè presenta els nivells més elevats d’exposició en termes mitjans en relació amb la resta de municipis analitzats (a una diferència de 0,40 punts percentuals del segon, Badalona).
Girona: en aquest cas no hi ha cap dubte que és la resta d’Àfrica el grup més se-gregat per a tot el període i segons la majoria de dimensions de segregació espacial, fet que es fa especialment patent el darrer any, quan obté els màxims valors per a totes les dimensions, excepte la de centralització. En aquesta última, destaca l’Àsia per al primer subperíode i l’Amèrica del Nord per a l’últim. De nou, i amb coherència amb els resultats grupals, Gàmbia (com a màxim representant del col·lectiu africà) destaca per ser la na-cionalitat més segregada, en la majoria de dimensions. No obstant això, pel que fa a la centralització, l’any 2008 la italiana és la nacionalitat amb més tendència a residir al cen-tre del municipi, mentre que els anys anteriors hi tenien més pes els xinesos. Tanmateix, en el cas de l’exposició, són els marroquins els que es localitzen més agrupats.
En el cas contrari, de resultats que indiquen una segregació menys elevada, desta-quen els estrangers procedents de la Unió Europea dels 26 pel que fa a la igualtat, els nord-americans en el cas de l’exposició, els magribins tant en la concentració com en l’agrupament i la resta d’Àfrica en la centralització. Però en l’àmbit de les nacionalitats aquesta relació canvia lleugerament, i destaquen els argentins amb els valors més bai-xos en la dimensions d’igualtat, exposició i concentració. En la resta de dimensions, les nacionalitats menys segregades són la marroquina en l’agrupament i la gambiana en la centralització.
L’Hospitalet de Llobregat: a diferència dels municipis anteriors, a l’Hospitalet cap grup no destaca excessivament sobre els altres com a col·lectiu més segregat, sinó que en aquest cas, per exemple l’últim any, el 2008, la resta d’Àfrica sorgeix com a grup més desigualment distribuït i més concentrat en el territori, mentre que l’Amèrica del Sud i Central és el grup que es troba més aïllat i centralitzat, i Àsia i Oceania, el més agrupat. Pel que fa a les nacionalitats, la situació és semblant, i a més no s’adiu amb els resultats grupals, ja que és l’índia la nacionalitat més desigualment distribuïda i concentrada; l’equatoriana és la més aïllada, la xinesa la més centralitzada i la de la República Domi-nicana la més agrupada.
Quant als casos oposats, els que tenen valors de segregació més baixos, cal mencio-nar els estrangers procedents de la Unió Europea dels 26 en la igualtat i la concentració; els nord-americans en l’exposició; la resta d’Àfrica en l’agrupament, i l’Àsia en la con-centració. Pel que fa a les nacionalitats, destaquen els colombians en les primeres tres dimensions, els romanesos en l’agrupament i els bolivians en la centralització.
L’Hospitalet de Llobregat destaca per ser el municipi amb més immigrants respecte del total de població, tant l’últim any analitzat (21,42%) com el primer (6,11%). Tot i que el 2001 la diferència respecte del segon municipi era només de 0,06 punts percentuals (Barcelona), al final del període analitzat aquesta diferència s’ha eixamplat fins arribar a 1,72 punts percentuals del segon municipi, Girona.
105105
À
mb
it r
esid
enci
al
Lleida: el grup d’Àsia i Oceania presenta, tots els anys en què s’ha analitzat, els ni-vells més alts de segregació per a totes les dimensions, excepte l’exposició (resta d’Àfrica a la primera fase i Magrib a l’última). En referència a les nacionalitats, la xinesa destaca en desigualtat, concentració i centralització, però en agrupament és superada per la boliviana, i en exposició per la marroquina.
Cal destacar que Lleida presenta els valors més elevats amb diferència en les dimen-sions de centralització (a 0,1455 punts del segon municipi, Terrassa), de concentració (a 0,0888 punts del pròxim, Barcelona) i d’agrupament (el separen 13,40 punts percentuals del proper, Terrassa). En canvi, presenta els nivells més baixos de desigualtat, encara que només es troba a 0,0007 punts del segon (Mataró).
Mataró: el Magrib destaca tots els anys en desigualtat i aïllament, i també tots ex-cepte el 2005 destaca en el grau d’agrupament dels seus integrants. D’altra banda, durant tot el període, la resta d’Àfrica se situa com el grup més concentrat i l’Amèrica del Nord com el més centralitzat (excepte el 2001, quan és superat pels asiàtics). En un nivell més elevat de desagregació, la nacionalitat marroquina (que representa el 98% del col·lectiu magribí) representa que hauria de ser la més segregada en igualtat i exposició, però aquesta hipòtesi només coincideix a la pràctica amb l’aïllament; per a la resta de dimensions, són les nacionalitats de la resta d’Àfrica les que destaquen (la senegalesa i la maliana).
Pel que fa als valors més baixos, que indiquen menys segregació, els resultats són di-versos segons la dimensió observada: per exemple, l’any 2008 els grups menys segregats segons la igualtat i la concentració són els procedents de la UE26; segons l’exposició, els nord-americans; en el cas de l’agrupament, la resta d’Europa, i en la centralitat, la resta d’Àfrica. Quant a les nacionalitats, per al mateix any, són els italians els que es troben més igualitàriament distribuïts i menys concentrats als municipis; els argentins mostren menys exposició; els equatorians s’agrupen menys, i els gambians es troben menys cen-tralitzats.
Sabadell: només un dels grups repeteix com el més segregat durant tot el període en una mateixa dimensió: el Magrib, en termes d’exposició. D’altra banda, el 2008, el grup de la resta d’Àfrica destaca per ser el més desigualment distribuït i concentrat, i el d’Àsia per ser el més agrupat i centralitzat en el territori. Per a la resta d’anys, els resultats són més heterogenis. Pel que fa a les nacionalitats, i d’acord amb aquests resultats, la mar-roquina és la més aïllada, la gambiana la més desigualment distribuïda i concentrada (en l’últim any) i la xinesa la més centralitzada.
Cal subratllar que els resultats mitjans en exposició i agrupament són els més baixos entre tots els municipis estudiats. A més, Sabadell destaca per ser l’únic municipi que de mitjana obté valors negatius en l’indicador del clustering, fet que indica que l’agregació dels grups minoritaris és inferior a la del majoritari (els autòctons). D’altra banda, Sabadell és el municipi amb menys presència d’immigrants en tot el període estudiat (2,49% i 11,95% sobre el total de població els anys 2001 i 2008 respectivament).
106106
Santa Coloma de Gramenet: com a tret diferencial d’aquest municipi, trobem que el grup d’Àsia i Oceania destaca com el més segregat en totes les dimensions i anys, ex-cepte per a la centralització. En concordança amb aquest fet, trobem com a nacionalitats més segregades tres d’asiàtiques (Xina, Índia i Bangla Desh) per a tots els anys excepte el 2001, en què no s’han tingut en compte. En centralització, destaca com a grup l’Amèrica del Nord i com a nacionalitat, la brasilera.
A Santa Coloma, els resultats més baixos corresponen principalment a l’Amèrica del Sud i Central en la igualtat, i als magribins en la resta de dimensions excepte en l’expo-sició, en què es troba el reduït col·lectiu dels nord-americans. Quant a les nacionalitats, aquests resultats es tradueixen de la manera següent: l’equatoriana és la que té menys desigualtat; la colombiana, menys exposició; la marroquina, menys concentració i agru-pament, i l’índia és la menys centralitzada.
Tarragona: en aquest cas destaca l’Àsia per ser el grup d’estrangers més segregat en termes de concentració, agrupament i centralització per a tots els anys, excepte el 2001, quan aquest grup no s’ha tingut en compte per falta d’efectius: En relació amb l’exposi-ció, destaca per a tot el període el Magrib; en igualtat els resultats són més variats. Ara bé, per a l’última fase, la més recent, destaca el grup de la resta d’Àfrica. En relació amb les nacionalitats, la xinesa destaca en les mateixes dimensions que el seu grup agregat, l’Àsia; la marroquina ho fa de la mateixa manera per al Magrib, i la nigeriana, per a la resta d’Àfrica.
Pel que fa als valors amb la segregació més baixa, l’any 2008 destaquen especialment els magribins en l’agrupament i la centralitat; els sud-americans i els centreamericans en la igualtat; els nord-americans en l’exposició, i els de la UE26 en la concentració. En les nacionalitats, els italians tenen els valors més baixos en igualtat, exposició i concentració; els marroquins, en l’agrupament, i els nigerians, en la centralitat.
Terrassa: en aquest cas, com en l’anterior, els nivells més elevats de concentració, agrupament i centralització corresponen al grup procedent d’Àsia i Oceania. La nacio-nalitat més segregada, en termes de desigualtat, concentració i agrupament és la sene-galesa. I finalment, el grup més aïllat és el magribí, i, tenint en compte que el Marroc representa més del 99% d’aquest grup, el seu comportament és gairebé el mateix.
5. Propostes d’actuació
Per concloure, volem destacar que la mesura de la segregació mitjançant els índexs de segregació és un mètode objectiu a l’hora de quantificar la situació dels diferents col-lectius al llarg del temps. Per aquest motiu, és una eina molt útil per avaluar les polítiques públiques que pretenen incidir en aquesta temàtica. Com s’ha vist, cada territori té les seves característiques particulars, la qual cosa fa difícil generalitzar els patrons d’un col-lectiu en concret i es fa imprescindible analitzar els casos un per un.
107107
À
mb
it r
esid
enci
al
Els resultats presentats pretenien contribuir de forma molt precisa a tres dels objectius prioritaris del Pla de ciutadania i immigració (2009-2012), en concret:• L’establiment d’un sistema de primera acollida coordinat, atès que el Programa in-
tegral d’acollida (PIA) atorga a les administracions locals un paper clau. La recerca aporta eines per a la planificació de l’acollida d’immigrants i la prevenció de la for-mació de zones amb risc de guetització. De fet, a la resta de l’Europa comunitària la metodologia proposada es fa servir amb aquest objectiu des de fa molts anys. A més, l’equip d’investigadors ja ha col·laborat en aquest sentit amb administracions locals.
• El reforç de les polítiques socials, atès que en la planificació de les polítiques socials esdevé essencial el coneixement detallat de la distribució residencial de la població immigrada. És en aquest sentit que l’estadística espacial pot oferir el seu ajut als pla-nificadors de serveis com la salut, l’educació i, evidentment, l’habitatge. La recerca completa conté mapes dels municipis que evidencien la distribució desigual i els punts «calents», per la qual cosa són una eina bàsica per al disseny i la implementació de polítiques públiques.
• La lluita contra l’exclusió social, tenint en compte el coneixement exhaustiu de la dis-tribució i de les condicions de l’habitatge des dels diferents àmbits, grups i sectors on hi pugui haver un risc més elevat de discriminació, ja que la metodologia utilitzada es pot adaptar i aplicar a qualsevol grup que calgui estudiar.
Bibliografia
ArbAci, S. The Residential Insertion of Immigrants in Europe: Patterns and Mechanisms in Southern European Cities. London: The Barlett School of Planning, University Co-llege, 2007.
ArbAci, S. Southern European Multiethnic Cities and the Enduring Housing Crisis:Framing the Urban and Residential Insertion of Immigrants. ENHR Conference-Cambridge Housing : Growth and Regeneration (2004): 1-31.
ArbAci, S. «(Re)Viewing Ethnic Residential Segregation in Southern European Cities: Hous ing and Urban Regimes as Mechanisms of Marginalisation». Housing Studies, vol. 23, núm. 4 (2008): 589-613.
bAyonA, J. Factors sociodemogràfics de la distribució espacial de la població de nacionali-tat estrangera a Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
bAyonA, J. «La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona. ¿Una segregación fragmentada?». Geo Crítica. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geo-grafía y Ciencias Sociales, 2007, vol. 11, núm. 235.
bell, W. «A Probability Model for the Measurement of Ecological Segregation». Social Forces, 1954, vol. 32, núm. 4: 7-357.
108108
cArellA, M.; PAce, R. «Some Migration Dynamics Specific to Southern Europe: South-North and East-West Axis». International Migration, 2001, vol. 39, núm. 4: 63-87.
chung, S. Y.; brown, L. A. «Racial/ethnic Residential Sorting in Spatial Context: Testing the Explanatory Frameworks». Urban Geography, 2007, vol. 28, núm. 4: 312-339.
DuncAn, O. D.; DuncAn, B. «A Methodological Analysis of Segregation Indexes». Ameri-can Sociological Review, 1955, vol. 20: 7-210.
FullAonDo, A. Análisis de la distribución territorial de la inmigración extranjera en Barce-lona. Barcelona: Centre de Política de Sòl i Valoració, 2003.
FullAonDo, A. «La inmigración en España: Una aproximación metropolitana comparada». Arquitectura, Ciudad y Entorno, 2007, vol. 1, núm. 4: 21-497.
guermonD, Y.; lAjoie, G. «De la mesure en géographie sociale». L’Espace Géographique, 1999, vol. 1: 84-90.
jAkubs, J. F. «A Distance-Based Segregation Index 1». Socio-Economic Planning Sciences, 1981, vol. 15, núm. 3: 129-136.
johnston, R.; Poulsen, M.; Forrest, J. «The Geography of Ethnic Residential Segregation: A Comparative Study of Five Countries». Annals of the Association of American Geo-graphers, 2007, vol. 97, núm. 4: 713-738.
mAlheiros, J.; VAlA, F. «Immigration and City Change: The Lisbon Metropolis at the Turn of the Twentieth Century». Journal of Ethnic and Migration Studies, 2004, vol. 30, núm. 6: 1065-1086.
mArtori, J. C.; hoberg, K. «Indicadores cuantitativos de segregación residencial. El caso de la población inmigrante en Barcelona. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografia y Ciencias Sociales, 2004, vol. 8, núm. 169.
mArtori, J. C.; hoberg, K. «New Techniques of Spatial Statistics for the Detection of Re-sidential Clusters of Immigrant Populations». Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografia y Ciencias Sociales, 2008, vol. 12, núm. 263.
mArtori, J. C.; hoberg, K.; surinAch, J. «Immigrant Population and Urban Space. Indicators of Segregation and Local Patterns». Eure. Revista Latinoamericana de Estudios Urba-nos Regionales, 2006, vol. 32, núm. 97: 49-62.
mAssey, D. S.; Denton, N. A. «The Dimensions of Residential Segregation». Social Forces, 1988, vol. 67, núm. 2: 281-315.
morgAn, B. S. «The Properties of a Distance-Based Segregation Index». Socio-Economic Planning Sciences, 1982, vol. 16, núm. 4: 167-171.
morgAn, B. S. «An Alternate Approach to the Development of a Distance-Based Measure of Racial Segregation». American Journal of Sociology, 1983, vol. 88, núm. 6: 1237-1249.
109109
À
mb
it r
esid
enci
al
musterD, S.; Deurloo, R. «Unstable Immigrant Concentrations in Amsterdam: Spatial Se-gregation and Integration of Newcomers». Housing Studies, 2002, vol. 17, núm. 3: 487-503.
musterD, S.; ostenDorF, W. «Residential Segregation and Integration in the Netherlands». Journal of Ethnic and Migration Studies, 2009, vol. 35, núm. 9: 1515-1532.
PArejA-eAstAwAy, M. «The Effects of the Spanish Housing System on the Settlement Pat-terns of Immigrants». Tijdschrift Voor Economische En Sociale Geografie, 2009, vol. 100, núm. 4: 519-534.
PeAch, C. «Islam, Ethnicity and South Asian Religions in the London 2001 Census». Trans-actions of The Institute of British Geographers, 2006, vol. 31, núm. 3: 353-370.
Petsimeris, P. «Urban Decline and the New Social and Ethnic Divisions in the Core Cities of the Italian Industrial Triangle». Urban Studies, 1998, vol. 35, núm. 3: 449-465.
simon, H.; sAnromA, E.; rAmos, R. «Labour Segregation and Immigrant and Native-Born Wage Distributions in Spain: An Analysis using Matched Employer-Employee Data». Spanish Economic Review, 2008, vol. 10, núm. 2: 135-168.
VAn kemPen, R.; ozuekren, A. S. «Ethnic Segregation in Cities: New Forms and Explanations in a Dynamic World». Urban Studies, 1998, vol. 35, núm. 10: 1631-1656.
wong, D. W. S. «Spatial Indices of Segregation». Urban Studies, 1993, vol. 30, núm. 3: 559-572.
wong, D. W. S. «Measuring Multiethnic Spatial Segregation». Urban Geography, 1998, vol. 19: 77-87.
Resumen
Desde el inicio de la llegada de inmigrantes a Cataluña en la década de los años no-venta se han observado diferentes patrones de asentamiento en el espacio urbano de esta población. Para medir y evaluar la distribución territorial de cualquier colectivo y su posible segregación de forma objetiva, los indicadores de segregación residencial se han mostrado como herramienta muy útil en numerosos estudios. Sin embargo, el contexto de la Europa del Sur presenta unas características diferentes a los tradicionales casos nor-teamericanos que deben tenerse en cuenta. A partir del caso de estudio del municipio de Badalona se aplican los indicadores a diferentes colectivos de inmigrantes y se observa un comportamiento desigual entre ellos. En la comparativa por municipios, se puede ver que, dependiendo del municipio, un mismo grupo puede estar distribuido de forma diferente.
Palabras clave: segregación residencial, municipios catalanes, nacionalidades, indica-dores de segregación
110110
Abstract
Since the starting of the arrival of immigrants to Catalonia in the nineties, different pat-terns of urban settlement in this population have been observed. To measure and assess in an objective means the territorial distribution of any group and their possible segrega-tion, indicators of residential segregation have shown a useful tool in numerous studies. However, the southern European context shows different characteristics from traditional American cases to be taken into account. From the case study of Badalona indicators are applied to different groups of immigrants and there is an uneven performance among them. Also, in the comparision between municipalities, a group may show different distribution patterns.
Keywords: residential segregation, Catalan municipalities, nationalities, segregation in-dexes
Résumé
Depuis le début de l’arrivée d’immigrants étrangers en Catalogne dans les années qua-tre-vingt-dix ont a vu différents modèles de peuplement urbain de cette population. Pour mesurer et évaluer d’une manière objective la répartition territoriale de tous ces groupes et leur éventuelle ségrégation, les indicateurs de ségrégation résidentielle se sont avéré un outil utile dans de nombreuses études. Cependant, le contexte de l’Europe du Sud montre des caractéristiques différentes des cas traditionnels américains. De l’étude de cas de la ville de Badalona différents indicateurs sont appliqués à différents groupes d’immigrants et l’on observe une performance inégale entre eux. Cependant, on peut observer que, selon la municipalité, un groupe peut être distribué de manière distincte.
Mots-clé : ségrégation résidentielle, municipalités catalanes, nationalités, indicateurs de ségrégation
111111
À
mb
it r
esid
enci
al
V Jornada de Recerca i Immigració celebrada a la sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans, 8 de juliol de 2010.
Àmbit educatiu i de formació
115115
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
L’avaluació dels espais de benvinguda educativa a Vic i a Reus: implicacions per
a l’acollida1
Núria Simó Gil, Jordi Collet-Sabé i Antoni Tort BardoletGREUV - Universitat de Vic
Jordi Pàmies Rovira, Sílvia Carrasco Pons i Laia Narciso Pedro
EMIGRA - Universitat Autònoma de Barcelona
Resum
Durant el curs 2008-2009 es van posar en funcionament els espais de benvinguda edu-cativa (EBE) a les ciutats de Vic i Reus, la creació dels quals va obrir un intens debat. En la seva versió final, els objectius dels EBE es van concretar en la Resolució EDU/3072/2008, de 17 d’octubre, del Departament d’Educació. Es van regular amb caràcter experimental com un espai d’acollida familiar, gestionat de manera conjunta pel Departament d’Edu-cació i els ajuntaments dels municipis on es troben. L’article recull els principals resultats2 obtinguts en l’avaluació d’aquests EBE3 de Vic i de Reus, que es va dur a terme durant els cursos 2008-2010 pels grups de recerca GREUV de la Universitat de Vic i EMIGRA de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca aporta elements empírics a les possi-bilitats i els límits del recurs d’acollida pel que fa a les funcions que tenia encomanades, i conclusions en quatre nivells diferenciats sobre: a) el seu sentit en les polítiques públi-ques, b) les relacions del recurs amb la ciutat, c) el treball socioeducatiu amb infants i joves i famílies, i d) el procés d’incorporació als centres.
Paraules clau: recursos d’acollida educativa, població nouvinguda, espai de benvinguda educativa (EBE), població escolar immigrada, polítiques d’acollida
1. Projecte de recerca subvencionat dins de la Convocatòria ARAFI-2008 d’ajuts per a incentivar la recerca aplicada en matèria d’immigració a Catalunya, finançada per la Direcció General per a la Immi-gració i la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Durant el curs anterior, el projecte també va rebre un ajut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
2. Per accedir a l’informe complet de la recerca, vegeu Simó, 2010.
3. Al llarg de l’article es fa referència a les abreviacions següents: EAP: equips d’assessorament psicope dagògic; EBE: espais de benvinguda educativa; OMA: oficina municipal d’acollida; OME: oficina municipal d’escolarització; PEC: projecte educatiu de ciutat; PEE: pla educatiu d’entorn.
116116
1. Introducció
Durant el curs 2008-2009 es van posar en funcionament els espais de benvinguda edu-cativa (EBE) a les ciutats de Vic i Reus. L’anunci de la seva creació va obrir un intens debat entre els membres de la comunitat educativa, les associacions, l’àmbit acadèmic i els mateixos polítics. En la seva versió final, els objectius dels EBE es van concretar en la Resolució EDU/3072/2008, de 17 d’octubre, del Departament d’Educació, per mitjà de la qual els EBE es van regular amb caràcter experimental com un espai d’acollida familiar, gestio nat conjuntament pel Departament d’Educació i els ajuntaments dels municipis. Entre els objectius que havien d’acomplir els EBE hi havia la millora en l’atenció i l’acollida dels infants i joves i les famílies al municipi, el suport als centres educatius en els pro-cessos d’incorporació de matrícula al llarg del curs, la promoció d’actituds inclusives per part de la població i, finalment, la promoció de l’escolarització equilibrada d’acord amb l’OME del municipi. El recurs esdevenia, segons la Resolució, una mesura complemen-tària per millorar el procés d’atenció i escolarització de l’alumnat i les seves famílies en zones amb una forta presència de població estrangera. La proposta havia de ser coherent amb el Pla de ciutadania i immigració i amb els plans educatius d’entorn (PEE), i requeria la coordinació amb les oficines municipals d’escolarització (OME). L’article recull els prin-cipals resultats obtinguts de l’avaluació d’aquests espais de benvinguda educativa (EBE) de Vic i de Reus, que van dur a terme durant els cursos 2008-2010 el Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (GREUV) i Educació, Migracions i Infància, Grup de Recerca Antropològica (EMIGRA) de la Universitat Autònoma de Barcelona.4 L’avaluació ha permès fer una anàlisi de les possibilitats i els límits de les funcions del recurs; conèixer el treball socioeducatiu realitzat amb infants, joves i famílies, i valorar el sentit de l’EBE en: a) el context de les polítiques públiques, b) les relacions amb la ciutat, i c) el procés d’incorporació dels infants, joves i famílies als centres.
Entenem l’acollida com la rebuda que ofereix la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies que ja estan treballant i/o participant en el centre educatiu) a totes les persones que s’incorporen per primera vegada al centre: alumnat i les seves famílies, i personal docent nou i de suport. Així doncs, al llarg de l’article utilitzarem els termes acollida i rebuda com a sinònims.
4. Els investigadors i les investigadores del grup de recerca EMIGRA-UAB són Sílvia Carrasco, Jordi Pàmies, Laia Narciso, Sonia Peñuela i Maribel Ponferrada, i els del GREUV-UVIC, Jaume Carbonell, Jordi Collet, Núria Simó, Antoni Tort, Mariona Buj, Pilar Saus i Glòria Solà. Coordinació de la recerca: Núria Simó, UVIC.
117117
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
2. Metodologia de la recerca
En el disseny de la recerca hem construït tres vèrtexs que han orientat els nivells d’anà-lisi. En primer lloc, ens hem centrat en les funcions dels EBE i les pràctiques quotidia-nes; en segon lloc, hem analitzat l’ús dels EBE com a mirall que reflecteix els punts forts i els punts febles del sistema educatiu i de l’acollida; i finalment, hem tingut en compte la dimensió de l’EBE com a miratge sobre el qual es bolquen les mirades i les opinions dels diferents agents, mitjans de comunicació i sectors socials.5
La metodologia que hem seguit per dur a terme l’avaluació ha estat de caire quali-tatiu. S’han recollit les opinions i les experiències dels diferents agents implicats tant en la posada en funcionament dels EBE com en les successives actuacions que s’han dut a terme durant el període de la recerca. El treball de camp ha tingut dues fases. Cada grup de recerca ha fet el treball de camp a una de les ciutats: EMIGRA a Reus i GREUV a Vic. El caràcter interdisciplinari dels grups ha possibilitat una aproximació a la realitat estudiada des de punts de vista diferents, la qual cosa ha fet més complexa i rica l’anàlisi de dades.
Durant la primera fase (curs 2008-2009), la recollida de dades s’ha focalitzat en els quatre espais que han participat en l’experiència pilot (l’EBE de Vic i els tres EBE de Reus) i en la relació d’aquests espais amb els diferents agents de les ciutats: observacions als quatre EBE, entrevistes amb els agents externs al recurs (representants polítics de la Ge-neralitat i dels ajuntaments, professionals dels serveis educatius i dels altres serveis d’aco-llida de la ciutat), entrevistes a les professionals dels EBE i converses amb famílies i infants que van passar per algun dels EBE durant el primer curs.
Al llarg de la segona fase (curs 2009-2010) la recollida de dades s’ha centrat en els centres educatius de les dues ciutats, als quals arriben infants procedents de l’EBE. L’objectiu era copsar la percepció i la valoració que els equips directius, el professorat, l’alumnat i les famílies feien del recurs i del seu impacte i encaix dins dels processos d’acollida de cada escola.
Els dos grups de recerca vam acordar uns mateixos criteris per a la selecció de cen-tres i després els vam adaptar segons les característiques de cada població. Així, a Vic, els criteris de selecció han estat: l’etapa educativa (centres de primària i secundària) i la titularitat (públics i privats concertats), el fet d’haver rebut un nombre d’alumnat més elevat procedent de l’EBE durant el curs 2008-2009 i la continuïtat al centre durant el curs 2009-2010. A la capital d’Osona aquests criteris es van concretar en la selecció de tres centres, als quals vam afegir-hi un quart que, tot i que no havia rebut un nombre gaire elevat d’infants procedents de l’EBE, destaca per l’organització educativa que fa del treball d’atenció a la diversitat. En el cas de Reus, es van seleccionar tres centres, se-guint els criteris de selecció següents: etapa educativa (primària i secundària), titularitat (públics i concertats), existència al centre d’una aula d’acollida6 com a mínim durant el
5. Collet, Simó i Tort, 2010.
6. Per a més informació sobre les aules d’acollida, vegeu Generalitat de Catalunya, 2009, i Siqués, 2008.
118118
curs 2009-2010, i el fet d’haver rebut nois i noies de diversa nacionalitat dels tres EBE de la ciutat.7 Durant la segona fase hem fet entrevistes a l’equip directiu, a les tutores de les aules d’acollida i a algunes tutores d’aula ordinària de cada centre, i també a famílies i a alumnat. A més, hem fet observacions a les aules d’acollida dels centres participants. Al llarg dels dos cursos també hem fet el seguiment de la premsa escrita local i nacional per copsar l’impacte mediàtic de l’experiència pilot.
3. Aproximació descriptiva als EBE
L’EBE és un espai transitori de suport a infants, joves i famílies. Atén la població escolar d’entre vuit i setze anys mentre esperen l’assignació definitiva d’escola. Aquest espai de gestió compartida entre la Generalitat i l’ajuntament té la doble funció d’apropar la població nouvinguda al sistema educatiu i al municipi.
El treball educatiu amb els infants se centra principalment a fer activitats en llengua catalana, orals i escrites (en menys proporció), orientades a aprendre el que es considera un vocabulari bàsic i a conèixer la dinàmica de funcionament de les rutines escolars dels centres a Catalunya. L’horari és de dilluns a divendres de 9 a 13 hores. Un dia a la setmana es destina a fer activitats per conèixer diferents serveis de la ciutat: anar a la biblioteca, al mercat, visitar els diferents recursos de lleure, etc. L’horari de tardes està pensat perquè els infants i joves participin en diferents activitats del PEE, tot i que aquesta funció no s’ha desenvolupat amb gaire èxit durant els dos anys d’avaluació dels EBE.
Tal com es pot veure a la taula 1, el nombre d’infants que han passat per l’EBE de Vic ha estat de 224, i pels de Reus, de 203. Cal remarcar que Vic disposa d’un espai per a tota la ciutat, mentre que Reus en té tres. Cada un d’aquests espais estava vinculat a un PEE de la ciutat, però això no ha suposat que s’atengués un nombre més elevat d’infants en relació amb l’EBE de Vic.
7. Així com els centres escolars de Vic públics i concertats ja disposaven del recurs de l’aula d’acollida el 2008-2009, a Reus la situació no era la mateixa i no tots els centres tenien aula d’acollida perquè la distribució de població immigrada era desigual entre les escoles de la ciutat.
119119
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Taula 1. Dades quantitatives de la població en edat escolar de vuit a setze anys que ha passat per l’EBE
Font: elaboració pròpia.8
Si analitzem les dades recollides durant el període de la recerca que es mostren a la taula 1, voldríem destacar algunes reflexions que en deriven i analitzar alguns elements que van crear controvèrsia en el moment de l’obertura d’aquests espais.
En primer lloc, la temença que els EBE poguessin esdevenir un espai on els infants nouvinguts que arribaven a mig curs escolar allarguessin l’estada fins a l’inici del curs se-güent no s’ha confirmat. La durada de l’estada a l’EBE s’ha mantingut estable al llarg dels dos cursos durant el període escolar. De setembre a maig, la Comissió d’Escolarització es reuneix per assignar escola als infants nouvinguts. En aquest període, el temps d’estada s’ha mantingut en uns 25-27 dies a l’EBE de Vic i 37-40 dies als EBE de Reus. De maig a principis de setembre, els infants han assistit a l’EBE durant els mesos d’estiu, i per això la mitjana ha augmentat a 70 dies a l’EBE de Vic i a 63 als EBE de Reus. Aquesta diferència entre els dos períodes s’explica perquè a partir del mes de maig es tanca l’accés a les es-coles per saber de quantes places escolars disposen per a la preinscripció del curs vinent.
8. Simó, 2010.
Curs 2008-2009 Curs 2009-2010
EBE de Vic EBE de Reus EBE de Vic EBE de Reus
Nombre 1 a tota la ciutat 3 a la ciutat(1 per PEE)
1 a tota la ciutat 3 a la ciutat (1 per PEE)
Infants i joves
110 fins almaig de 2009
97 fins almaig de 2009
114 fins almaig de 2010
104 fins almaig de 2010
Estada a l'EBE
Prop de de 25 dies
Prop de de 40 dies
Maig - agost 2009:uns 70 diesSetembre 2009 -maig 2010: uns 27 dies
Maig -agost 2009: uns 63 diesSetembre 2009 - maig 2010:uns 37 dies
Sexe 41% noies59% nois
38% noies62% nois
48% noies52% nois
50% noies50% nois
Etapes educatives
41% primària 57% secundària2% no escolaritzat
51% primària48% secundària1% educació
especial
42% primària 58% secundària
32% primària67% secundària1% educació
postobligatòria
Titularitat centres
44,5% concertada50% pública5,5% no escolaritzat
31% concertada67% pública2%
45,5% concertada51% pública3,5% fora de Vic
35% concertada55% pública5,% no escolaritzat 5% fora de Reus
no escolaritzat
120120
En segon lloc, volem destacar la percepció de dificultat de la tasca docent que els equips d’educació secundària tenen amb els nois i les noies que s’incorporen en els darrers cursos al sistema educatiu català. A les dues ciutats, els nois i les noies d’educa-ció secundària que arriben a l’EBE són el 50% del total, i la majoria dels infants d’edu-cació primària s’incorporen al cicle superior. Per això podem afirmar que un nombre elevat de població nouvinguda arriba al sistema educatiu català a la meitat del període d’escolarització. En aquestes circumstàncies tres factors poden obstaculitzar el procés d’instrucció: la dificultat per aprendre una llengua diferent a la materna, la incorporació tardana al sistema educatiu del país receptor i l’experiència de dinàmiques escolars di-ferenciades.9
La tercera reflexió gira al voltant de les expectatives que s’havien dipositat en aquest recurs en relació amb la distribució equilibrada de l’anomenada matrícula viva (població escolar que s’incorpora al sistema educatiu català al llarg del curs) entre els diferents centres públics i concertats de les dues ciutats. Tal com mostren les dades de la taula an-terior, els infants nouvinguts que passen per l’EBE s’escolaritzen de manera equilibrada a Vic seguint la mateixa tendència des que l’any 1997 es va acordar distribuir la població nouvinguda entre totes les escoles públiques i concertades de la ciutat.10 En canvi, les dades de Reus confirmen que el percentatge d‘infants nouvinguts escolaritzats a l’escola pública és més elevat que el que s’escolaritza a la concertada, tot i que hi ha una ten-dència de reequilibri si comparem les dades del curs 2008-2009 amb les del 2009-2010.
Pel que fa al treball amb famílies, recollit a la taula 2, les professionals de l’EBE han desenvolupat quatre tipus d’activitats: 1) acompanyaments als diferents serveis i re cursos de la ciutat (centres d’atenció primària, oficina de cerca de feina, habitatge, etc.); 2) ta-llers de comunicació oral en llengua catalana; 3) sessions informatives sobre el sistema educatiu català i el funcionament general de l’escola, i 4) dinamització de la participació de les famílies en activitats culturals de la ciutat. La recollida de dades quantitatives sobre les activitats amb famílies ha estat més difícil perquè es van anar concretant i duent a ter-me a mesura que avançava el curs i segons les necessitats que les famílies expressaven.
9. Alegre, 2008.
10. Per conèixer com es va posar en marxa la mesura, vegeu Carbonell, Simó i Tort, 2002.
121121
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Taula 2. Activitats dutes a terme amb les famílies a l’EBE durant els cursos 2008-2010
Font: elaboració pròpia.11
Tal com es pot veure a la taula 2, una de les principals activitats organitzades pels EBE ha estat la realització d’acompanyaments a diferents recursos de la ciutat, en petits grups o de forma individual segons les necessitats expressades. Aquesta activitat és la que ha tingut una participació més alta i més estable als quatre EBE. La participació en les sessions informatives sobre el sistema educatiu s’ha mantingut estable tot i que, durant el segon curs, l’EBE de Vic es va plantejar fer les sessions agrupant famílies de la mateixa procedència amb la finalitat de compartir la llengua vehicular. S’ha dinamitzat la participació en activitats culturals de la ciutat, tot i que no sempre ha estat possible coordinar-les amb els PEE. Si analitzem les valoracions que han fet les famílies de les diferents activitats podem comprovar que les més apreciades són les que els vinculen al coneixement dels recursos de la societat d’acollida: els acompanyaments als serveis de la ciutat i els tallers de comunicació oral.
11. Simó, 2010.
Activitats amb famílies EBE de Vic EBE de Reus
Acompanyaments als serveis Professionals de l’EBE amb petits grups (2-3 persones), segons les necessitats i els interessos de les famílies. Participació: 90% el 2009-2010
Professionals de l’EBE Participació: 90% el 2009-2010
Tallers de comunicació oral Professionals de l’EBE perquè altres serveis de la ciutat estan col·lapsats (activitat nova el 2009-2010)
Coordinades amb els PEE
Sessions sobre el sistema educatiu
Professionals de l’EBE. Durant el curs 2009-2010 s’organitzen grups segons la procedència geogràfica.Participació: 80% (similar al 2008-2009 i el 2009-2010)
Professionals de l’EBE amb petits grups.Participació: 80% (similar 2008-2009 i el 2009-2010)
Activitats culturals Organitzades per l’EBE. No hi ha coordinació amb els PEE.Participació: 46% el 2008-2009; 60% el 2009-2010. Durant el 2009-2010,coordinació amb l’OMA
Coordinació amb els PEE.Participació: 60% el 2008-2009 i el 2009-2010
122122
4. Anàlisi dels principals resultats
A continuació presentem els principals resultats de l’avaluació en relació amb: 1) les fun-cions d’aquests espais de benvinguda, 2) el sentit de l’EBE en el marc de les polítiques públiques i les relacions amb la ciutat, i 3) la incorporació dels infants, els joves i les famílies als centres.
4.1. Anàlisi dels resultats segons les funcions de l’EBE
• Pel que fa als aspectes positius, podem afirmar que les dimensions reduïdes de l’espai i el tracte personalitzat han estat els aspectes més valorats per famílies i infants, i que l’acollida ha esdevingut una experiència positiva per a tots els agents. En relació amb els aspectes valorats sobre les mesures de política educativa, es detecta una sensació superficial que la matrícula viva s’ha ordenat una mica més perquè l’EBE fa arribar als centres petits grups d’infants que ja han tingut un primer contacte amb la dinàmica escolar. Tot i que aquest element és valorat per alguns centres com a positiu, cal dir que l’arribada és un tema que moltes de les aules d’acollida ja saben com resoldre. Pel que fa al treball educatiu amb infants i famílies, els docents consideren que l’alum-nat, quan arriba al centre, disposa d’un vocabulari inicial, comprèn algunes consig-nes escolars bàsiques i ofereix una primera informació sobre l’entorn a les famílies. Finalment l’EBE fa arribar a les escoles un informe escolar i emocional previ de cada infant, que aporta una primera informació.
• Pel que fa als límits, si bé la valoració que fan les famílies de l’acollida que han viscut a l’EBE és positiva, el seu abast és reduït. De moment no ha estat possible transferir alguns dels aspectes positius d’aquesta experiència a l’organització dels centres, so-bretot en el cas de l’educació secundària, per facilitar la incorporació de les famílies nouvingudes a les escoles. En relació amb les tasques de sensibilització de tota la població sobre l’acollida de la població nouvinguda no és possible dur-les a terme de manera aïllada des d’aquest servei, si no es treballa de forma coordinada amb els altres serveis i recursos del municipi orientats a l’acollida. Pel que fa a les decisions de política educativa, s’ha evidenciat molt la dificultat en la coordinació dels diferents serveis que participen d’alguna manera en l’acollida (OMA, OME, PEC, PEE), a banda de la dificultat de delimitar les funcions de cada servei.
4.2. Anàlisi dels resultats en el marc de les polítiques públiques
• El disseny de l’EBE com a política pública social i educativa està poc definit. L’expe-rimentació feta durant els dos primers cursos no ha servit per delimitar i analitzar quines són les seves funcions. Cal definir millor i amb més claredat la idoneïtat i les funcions dels recursos per a l’acollida dins del conjunt de recursos de la ciutat i l’arti-culació amb el PEE.
123123
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
• El plantejament de l’EBE com un recurs per a la ciutat no acota quines són les funcions que el caracteritzen ni on acaben les seves funcions i comencen les d’altres recursos. És fonamental revisar la idoneïtat del recurs i els objectius generals i específics de la reso-lució i analitzar les coincidències, els solapaments i les inespecificitats que tenen alguns dels objectius. També caldria detectar quines funcions de l’EBE són pròpies d’altres recur-sos ja existents en el sistema educatiu (OME, EAP, assessors del Pla de llengua i cohesió social, aules d’acollida, etc.).
• En el cas que es consideri que l’EBE és un recurs clau en la coordinació entre recursos per a l’acollida a la ciutat, cal aclarir quin és el seu valor afegit en relació amb l’OMA, l’OME al PEE, al PEC, etc.
• El treball coordinat entre tots aquests projectes i recursos necessita d’un plantejament d’objectius comuns (treball en xarxa) amb tots els agents implicats. Ara per ara la coordinació està més vinculada a la derivació d’actuacions i a la coordinació d’activi-tats puntuals. És imprescindible enfortir la coordinació establint espais i activitats que suposin treballar cap a objectius i projectes comuns.
• Els centres han vist reduïda parcialment la tensió perquè els nous infants i les famílies respectives hi arriben de manera més «ordenada», però alguns centres segueixen sentint la pressió de les ràtios. Seria erroni pensar que l’EBE per si mateix pot ordenar la matrícula viva dels municipis, perquè la variabilitat de cada curs pot provocar no-ves situacions que necessitin noves mesures. En aquest sentit cal que les comissions d’escolarització agilitzin les adscripcions als centres escolars, augmentant la periodi-citat de les comissions al llarg de l’any i reforçant els centres amb professorat amb experièn cia en l’acollida, de manera temporal i/o itinerant, etc.
4.3. Anàlisi dels resultats en la incorporació dels infants, dels joves i de llurs famílies als centres educatius
• En la valoració del treball educatiu amb infants i famílies s’ha evidenciat poc marge de maniobra per part de l’EBE per contribuir a la millora de l’acollida d’infants i famílies, si l’entenem com un seguiment i acompanyament que vagi més enllà de la rebuda inicial, sobretot a secundària. Els acompanyaments que l’EBE pot fer de les famílies o dels joves als diferents serveis i recursos de la ciutat són molt complexos i es fona-menten en la capacitat de les professionals per saber posar en marxa una xarxa de relacions i contactes per a la trajectòria professional que ja han desenvolupat, i no tant en el fet que el treball en xarxa sigui una realitat o estigui dissenyat de bell antuvi en la planificació dels EBE.
• L’EBE ha fet la primera acollida. Aquest moment és interessant per a tots els ciutadans i les ciutadanes que arriben a la ciutat. Ara cal que les professionals que hi treballen puguin compartir amb els centres l’experiència adquirida en els processos i les actituds envers l’acollida de les famílies i en les relacions de proximitat que han construït.
• Les millores i els canvis que alguns centres atribueixen al treball socioeducatiu de l’EBE amb infants, joves i famílies es relacionen sobretot amb la importància de disposar
124124
d’un recurs més per a l’acollida, i no tant amb els aspectes educatius-escolars (acadè-mics) que pot desenvolupar el recurs.
• En els centres de dimensions més grans les famílies no poden veure tan clarament qui és el referent educatiu del seu fill o filla i els costa més entendre amb qui cal inter-actuar. Cal cercar estratègies organitzatives en els centres de secundària per establir referents clars per a les famílies durant l’escolarització dels seus fills i filles. Més enllà de la rebuda formal, no sembla que l’acollida sigui una estratègia compartida per tot el grup classe liderat pel mestre o la mestra, i es menysté una estratègia amb una gran potencialitat educativa. Caldria promoure un paper més actiu dels companys i com-panyes en els processos d’acollida de l’alumnat nouvingut i, de manera més intensa, en els centres de secundària.
• Més enllà de la seva presència en la primera visita a l’escola o institut, les famílies te-nen un paper poc significatiu en l’estratègia d’acollida dels centres. Aquesta distància és molt més important en el cas de secundària. Cal cercar formes de relació en les quals es pugui compartir la trajectòria biogràfica de la família.
5. Els EBE i els models d’organització de l’acollida als centres educatius
Un dels aspectes que deriva de l’avaluació de l’EBE i que caldria explorar de manera més aprofundida en recerques posteriors és la relació entre la valoració que els centres fan de l’EBE i la perspectiva o el model cap al qual tendeix l’organització de l’acollida en cada centre. Analitzant les valoracions que els centres han fet de l’EBE, que van de poc important, gairebé residual, fins a fonamental, vam trobar una correspondència entre les valoracions i les pràctiques educatives de cada centre que hem definit com a represen-tatives en l’organització de l’acollida dels centres. Les dimensions analitzades per definir l’acollida del centre han estat set: 1) actitud de recepció del professorat, 2) organització del temps i dels espais escolars segons l’activitat educativa, 3) paper del grup classe en l’acollida, 4) organització dels continguts escolars, 5) organització del centre en relació amb els recursos d’acollida, 6) vincles amb les famílies i 7) relacions amb la comunitat. Aquestes dimensions han servit per definir tres models ideals:
1. En un model específic se situarien aquells centres en els quals les diferents dimen-sions s’orienten a fer que l’alumnat nouvingut tingui una rebuda específica, pensada en funció de les seves necessitats diferenciades (lingüístiques, emocionals, etc.).
2. En un model basat en la idea de normalització activa,12 les diferents dimensions de rebuda ja estan pensades, estructurades i planificades per tal que la recepció d’alum-
12. Afegim activa per tal de remarcar que no és un model que normalitza per mitjà del no fer res, ans al contrari, és un centre que està projectat i pensat per tal de donar una atenció personalitzada a tothom, sigui qui sigui.
125125
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
nat nouvingut (de matrícula viva o no) es faci dins dels espais, els temps i els contextos d’aprenentatge habituals del centre.
3. Finalment, trobem el model d’aquells centres que només disposen d’un model formal de recepció, és a dir, vinculat als elements legals i formals (documents institu-cionals, PEC, declaracions d’intencions...) que cal complir. Ara bé, a la pràctica, el procés d’incorporació al centre no esdevé un projecte que inclogui la rebuda en funció de les diferents situacions, recursos, etc.
La taula 3 analitza el creuament de les dades entre les set dimensions analitzades en els centres participants i els tres models ideals proposats per analitzar les característiques dels diferents models d’acollida dels centres.
Taula 3. Anàlisi de les dimensions en relació amb els models ideals d’acollida dels centres
Font: elaboració pròpia.13
13. Simó, 2010.
.
Prioritza la compensació. Se’ls considera alumnes diferents que cal atendre de manera diferenciada per assolir la igualtat en els resultats amb els altres.
Recurs clau. Caldria que l’EBE treballés durant més temps els dèficits i les diferències respecte a l’alumnat autòcton.
Recurs residual, ja que les dinàmiques pròpies del centre ja solucionen allò que l’EBE vol resoldre.
Recurs important per ser l’inici de l’itinerari diferenciat.
Valoració de l’EBE
Basades en el traspàs de situacions que es consideren conflictives per a l’escola i que no es poden assumir.
Implicació amb serveis i entitats que pretenen compartir objectius educatius.
Fonamentades en la demanda de recursos per a la derivació de casos que es poden treballar coordinadament.
Relacions amb la comunitat
Esporàdics, amb dificultats per compartir propostes comunes.
Habitualment fluids més enllà de la situació específica de l’infant o jove.
En funció dels problemes iles dificultats que sorgeixin
Vincles famílies-escola
L’habitual amb els elements específics que diu la norma.
Pensada per rebre tothom en qualsevol moment.
Amb itineraris, recursos, etc. específics per a nouvinguts.
Organització escolar del centre
Homogenis per a tothom, perquè és responsabilitat de l’individu l’accés als continguts, encara que es vulguin compensar els dèficits amb què arriben els nouvinguts
Competències i continguts produïts col·lectivament per un grup que reflexiona sobre la pròpia experiència i la pròpia història. La trajectòria de cada individu pot inserir-se en aquest projecte comú.
De reforç per als nouvinguts seguint la lògica de la compensació de desigualtats amb suports escolars.
Continguts escolars
Itinerari específic que varia en funció del nombre d’infants i dels recursos. Tendeix a situar l’alumnat en dispositius paral·lels als ordinaris.
Funcionament ordinari amb reforços puntuals basats en la personalització i el respecte.
En funció d’un itinerari específic per als nouvinguts.
Organització de les aules (espais i temps escolars)
Prioritza el dèficit. Se’ls considera alumnes amb dèficits que els diferencien i els situen en desigualtat en relació amb l’alumnat ordinari.
Global. Se’ls considera alumnes que cal integrar amb l’atenció necessària però amb la màxima normalitat possible dins de les dinàmiques habituals del centre.
Actitud de recepció del professorat
Model d’acollida basat en l’especificitat (1)
Model d’acollida basat en la normalització (2)
Model d’acollida basat en la formalització (3)
126126
L’organització i la planificació que fa cada centre en relació amb l’atenció a la diversi-tat es relaciona de manera directa amb el paper que atorga a l’EBE. Les escoles que han establert (o ja tenien establerts) processos d’acollida des del punt de vista organitzatiu i didàctic de centre, de cicle i d’aula i que han desenvolupat estratègies de treball amb les famílies troben que la tasca de l’EBE és menys necessària que els centres que no tre-ballen des d’aquesta perspectiva. Per aquesta raó cal que els centres educatius puguin formar-se en la perspectiva global d’acollida.
Les valoracions sobre l’EBE que fan els centres es relacionen directament amb els processos d’acollida que els centres han desplegat segons els plantejaments educatius i organitzatius del treball amb els infants i les famílies. Així, els centres que focalitzen la tasca en l’aprenentatge de la llengua des del punt de vista curricular, necessària per al seguiment acadèmic de les altres matèries, consideren l’EBE com un recurs que pot assumir aquelles funcions col·laterals a l’ensenyament de la llengua. L’existència dels EBE possibilita, segons ells, una aula d’acollida redefinida, que permet l’ensenyament inten-siu i personalitzat d’aspectes lingüístics. Els centres que es plantegen l’aprenentatge de la llengua des d’un enfocament més global, com una eina fonamental per al desenvolu-pament i la integració dels infants, valoren l’EBE de manera menys positiva.
Tots els centres manifesten que desenvolupen projectes educatius en què tenen en compte la participació de les famílies. Ara bé, el treball de camp ha mostrat diferències entre els centres de primària i secundària. L’acollida de l’infant des del punt de vista més global ofereix més possibilitats d’establir vincles a primària que a secundària, en què la relació prioritària amb les famílies és el traspàs d’informació acadèmica de l’alumnat.
6. Els EBE i l’equitat en les pràctiques educatives als centres educatius
Al marge d’altres consideracions polítiques i socials, en aquest punt volem plantejar el debat i la pregunta sobre l’equitat en les pràctiques d’acollida de l’alumnat a partir del treball de camp que s’ha dut a terme. Per això ens qüestionem: són equitatius els models i les pràctiques d’acollida als infants i joves nouvinguts en els dos municipis estudiats, en els quatre EBE i els centres educatius corresponents, en relació amb el model presentat?
La proposta de Demeuse i Baye (2005) ens permet analitzar l’acollida als municipis en relació amb la igualtat en quatre dimensions:
• Igualtat d’oportunitats formal. Desigualtats econòmiques i socials, de recursos cultu-rals, nivells de formació familiar, accés als béns culturals, aspiracions, etc.
• Igualtat en el tracte. Diferències quantitatives en l’educació rebuda, durada d’escola-rització, despesa, suport per part dels mestres, tracte rebut, segregació escolar, etc.
• Igualtat en els resultats interns. Competències adquirides a l’escola, desenvolupa-ment personal, currículum acadèmic, etc.
127127
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
• Igualtat en els resultats externs. Mobilitat social, beneficis individuals, beneficis col-lectius, etc.
Respecte a la igualtat d’oportunitats formal, sembla evident que aquesta no s’acom-pleix, malgrat que també cal dir que els sistemes de rebuda no es poden deslligar d’altres vectors com ara els nivells educatius de les famílies, els seus recursos econòmics o el grau d’adhesió a la institució escolar. Els sistemes d’acollida educativa cal que tinguin presents aquests factors a l’hora de planificar la rebuda.
Quan parlem de la igualtat en el tracte, podem afirmar que els centres tenen més marge de maniobra per promoure situacions més o menys equitatives entre el seu alum-nat. Els centres més propers al model normalitzador (model 2 de la taula 3) tenen el pro-jecte i la capacitat d‘organitzar, amb la complicitat de la comunitat, processos d’acollida i d’escolarització millors que els que s’ofereixen quan predomina el model formal (model 3 de la taula 3). A mig camí podem trobar els centres propers al model específic (model 1 de la taula 3) que, malgrat els esforços i la voluntat per compensar les situacions de desavan-tatge en l’aprenentatge escolar, tenen el risc de mantenir els infants i joves en recursos paral·lels i fer que les seves expectatives quedin limitades. L’EBE, estaria ubicat en aquest darrer model. Tot i que la disponibilitat i l’acollida no escolar aporta elements interessants per als infants i, especialment, per a les famílies, també evidenciem que, des de la pers-pectiva del model normalitzador, és un tipus de rebuda millorable.
Si analitzem la igualtat de resultats escolars, trobem que, tot i no poder valorar amb les dades de la recerca l’impacte d’un model o l’altre sobre aquests resultats, altres recer-ques ens permeten afirmar que els centres que treballen d’una manera normalitzadora, amb un projecte, amb forta relació amb les famílies i la comunitat, amb un clima de consens, cooperació i cohesió entre els docents i amb la presència d’un clima acadèmic positiu i motivador14 tenen la capacitat de sobreposar-se a l’efecte de la composició (tipus d’alumnat) i construir escoles multiculturals d’èxit acadèmic.15 És a dir, quan parlem dels resultats acadèmics, s’ha pogut comprovar que diverses escoles del país16 han aconse-guit subvertir composicions socials desfavorables gràcies a plantejaments normalitzadors (model 2 de la taula 3) que, defugint posicions conformistes o resignades, advoquen per una excel·lència escolar, mitjançant projectes pedagògics i didàctics forts amb un equip directiu dinàmic amb capacitat de liderar processos de desenvolupament pedagògics, amb la vivència d’un ambient tranquil al centre i orientant la pràctica docent cap a l’èxit acadèmic.17 En canvi, en les escoles que treballen des del model d’especificitat (model 1 de la taula 3) i, sobretot, formal (model 3 de la taula 3), aquesta capacitat és molt més baixa o nul·la. Finalment, en relació amb els resultats externs, cal dir que no disposem de
14. Stringfield, 1994; Simó, Tort i Lago, 2009.
15. Gillborn, 2008.
16. Martí, 2007; Tort i Simó, 2007.
17. Sheerens i Bosker, 1997.
128128
dades d’estudis longitudinals de trajectòries d’estudiants que ens permetin fer afirma-cions respecte d’aquesta qüestió i que l’abast de la recerca sobre l’avaluació dels EBE no tenia la intenció d’analitzar aquesta dimensió.
Davant d’aquestes valoracions, caldria reflexionar sobre les consideracions de Gimeno Sacristán (2005) quan en un dilema es preguntava per dues alternatives davant de l’aco-llida. En els centres que s’apropen als models específic (1) i formal (3) de la taula 3, la pregunta és «què pot fer l’escola per la diversitat», mentre que en el normalitzador (model 2 de la taula 3) l’interrogant canvia i es demana «què pot fer la diversitat per l’escola». La poca mutació que, de manera general, hem constatat de les estructures, les dinàmiques i les cultures escolars davant d’un fet tan significatiu com l’acollida dels nouvinguts, sembla indicar que, majoritàriament, els centres s’han decantat per la perspectiva d’acollida espe-cífica o formal. Es tracta d’una rebuda pensada en termes de compensació o de dèficit des dels quals també parteix l’EBE. Malgrat tot, i tal com ja com hem dit, la concreció d’aquests models pot aportar elements positius als infants, els joves, les famílies i la comunitat. En tot cas, el debat continua obert sobre per què no s’ha plantejat de manera global, com a projecte educatiu, la possibilitat que l’arribada d’aquesta nova diversitat esdevingui una oportunitat per fer una escola normalitzada i millor, que sigui capaç d’acollir i portar fins a l’èxit acadèmic tothom, malgrat les dificultats evidents del repte.
7. Conclusions de la recerca
El recorregut realitzat al llarg de l’article evidencia que, si avaluem els EBE en relació amb els recursos d’acollida del municipi, hi ha un debat central que els EBE han ajudat a posar sobre la taula de manera significativa. Per una banda, es constata que les funcions so cials de l’escola són tantes i tan variades que es fa difícil conèixer quines són les deci-sions educatives que guien el projecte educatiu de cada centre per donar una resposta global i contextualitzada a les necessitats educatives, als interessos i als desitjos dels nois i noies i les famílies. D’altra banda, en aquests darrers temps s’han estructurat diferents recursos perifèrics a l’escola amb la intenció d’oferir respostes educatives a situacions que són resultat de canvis socials que sembla que l’escola no sap com assumir. S’actua com si el sistema educatiu pogués desentendre’s de la responsabilitat que té davant d’aquests canvis. Així, les aules d’acollida, els PEE, els EBE o les OME representen intents honestos i, en molts casos, clarament efectius de fer una millor educació formal en temps de canvi. Però aquests recursos perifèrics, que nosaltres valorem de forma molt positiva en la majoria de casos, tenen una conseqüència no prevista i inajornable: el de-bat dins del sistema educatiu sobre el què i el com de la seva pràctica. Alguns espais com l’EBE, a part dels efectes positius descrits en l’informe, no valen com a resposta als canvis organitzatius i pedagògics que els centres s’han de plantejar per garantir l’èxit educatiu de tots els infants, joves i famílies que acull. Per això, la recerca planteja la necessitat i l’oportunitat de repensar els EBE no tant com a espai «preescola», sinó com un recurs transversal que acompanyi els centres escolars cap a canvis en el funcionament ordinari,
129129
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
en l’organització i el plantejament educatius, que permeti veure i viure amb normalitat fets com l’arribada d’immigració, la matrícula viva, les diversitats, etc., que, segons diuen les persones expertes, no són ni seran conjunturals sinó estructurals.
8. Propostes d’actuació que deriven de la recerca
L’anàlisi del procés realitzat i els resultats assolits permeten destacar algunes claus de reflexió per a la millora de l’acollida als centres i al municipi:
• Els recursos de suport a l’acollida, com l’EBE, no s’han de centrar en la tasca d’ad-quisició de la llengua catalana en infants i joves en edat escolar, ja que són les aules d’acollida i les aules ordinàries les que poden entomar aquest repte amb els recursos humans i els materials adequats i amb una organització com més eficient millor per garantir l’èxit educatiu de tots els infants i els nois i noies.
• Les tasques educatives en l’adquisició de vocabulari bàsic que l’EBE ha fet amb infants i joves que han arribat a la ciutat durant els mesos d’estiu són activitats necessàries que cal organitzar a l’hora d’acollir els infants i les seves famílies, coordinant el treball dels diferents recursos d’acollida de la ciutat. Cal organitzar, per al període estival, activitats d’adquisició de vocabulari i d’habilitats comunicatives en relació amb els serveis que ja ofereix la ciutat, i s’ha de treballar conjuntament, per exemple, amb les oficines d’aco-llida, les biblioteques, el Consorci de Normalització Lingüística, els centres d’educació de persones adultes, els centres cívics, els PEE, etc.
• L’acollida d’infants i famílies a la ciutat va mes enllà de l’escola. Per tant, imaginar que l’EBE és un espai adequat per a aquesta tasca és sobredimensionar les possibilitats educatives d’aquest recurs. Treballar per a la igualtat d’oportunitats educatives i so-cials requereix actuar també en el lleure i en les activitats fora de l’escola per mitjà de la coordinació dels agents del territori (esport, música, biblioteques, reforç escolar, etc.) de manera conjunta amb els PEE. També són necessaris recursos que estableixin ponts entre la comunitat educativa i l’entorn i fomentin la participació en activitats culturals i en l’exercici dels drets i deures en el marc de la ciutat.
• L’EBE ha fet emergir la manca d’oportunitats i d’alternatives formatives als joves que ar-riben amb setze anys. Tot i que molts d’aquests nois i noies s’escolaritzen a 4t d’ESO, el poc temps d’escolarització d’aquests joves els dificulta la superació escolar de l’ESO. D’altra banda, les poques opcions d’educació postobligatòria dificulten la possibilitat de trobar oportunitats educatives i professionals dignes per als joves d’entre setze i divuit anys. Calen propostes integrals per oferir oportunitats d’orientació alternatives a aquesta població.
• Les escoles també s’enfronten al repte de reflexionar conjuntament com es plantegen i comparteixen els projectes educatius perquè l’organització de l’acollida als centres impregni les actuacions educatives, més enllà dels documents i recursos establerts
130130
pel centre. Cal fer possible l’anàlisi, la reflexió i el debat compartit sobre els models d’acollida i de relació que els centres ofereixen per a tots els infants i les famílies que formen part de l’escola i no només de la població immigrada.
Tal com s’ha fonamentat en el transcurs de l’article, les pràctiques socials i educati-ves envers l’acollida orientades a la cohesió social a les escoles i als municipis necessiten estratègies polítiques, planificació i recursos. Per això és fonamental establir relacions de confiança i de complicitat entre tots els agents implicats, cadascú des de la seva funció, cap a l’objectiu compartit de millorar les condicions i les oportunitats educatives i socials de les persones que arriben a la ciutat.
Bibliografia
Alegre, M. A. Educació i immigració: l’acollida als centres educatius. Barcelona: Mediter-rània / Fundació Jaume Bofill, 2005 (Col·lecció Polítiques; 44).
Alegre, M. A. «Educación e inmigración.¿Un binomio problemático?». Revista de Educa-ción, 2008; 345: 61-82.
CArbonell, J.; Simó, N.; TorT, A. Magrebins a les aules. El model Vic a debat. Vic: Eumo Editorial, 2002.
ColleT, J.; Simó, N.; TorT, A. «Espacios de Bienvenida Educativa (EBE): luces y sombras en torno a su implantación». Organización y Gestión Educativa, 2010; 2: 31-33.
DemeuSe, M.; bAye, A. «Pourquoi parler d’équité?». A: DemeuSe, M.; bAye, A.; STrAeTen, H.; niCAiSe, J.; mAToul, A. (ed.). Vers une école juste et efficace. Vingt-six contributions sur les systèmes d’enseignement et de formation. Bruxelles: De Boeck, 2005. p. 149-170.
generAliTAT De CATAlunyA. Pla per a la llengua i cohesió social. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, 2009. [En línia]:
<http://www.xtec.es/lic/intro/documenta/pla_lic_nov_09.pdf> [Consulta: 22 de març de 2011].
generAliTAT De CATAlunyA. Pla de ciutadania i immigració 2009-2012 (Catalunya). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Secretaria per a la Immigració, 2010. [En línia]:
<http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/ Ambits%20tematics/Immigracio/03publiforacoleccio/2009/ 06pci2009/PCI_Català2009_2012.pdf> [Consulta: 4 de març de 2011].
gibSon, M.; CArrASCo, S. «The education of immigrant youth: some lessons from the US and Spain». Theory into Practice, 2009; 48(4): 249-257.
gillborn, D. Conspiracy? Racism & Education: Understanding Race Inequality, London: Routledge, 2008.
131131
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
gimeno SACriSTán, J. «Diversitat i desigualtat a l’escola». Papers d’Educació, 2005; 1.
mArTí, L. «El CEIP Montseny. La màgia d’un lloc acollidor». Caixa d’Eines 06. Llengua, interculturalitat i cohesió social. El centre acollidor (II). Barcelona: Generalitat de Ca-talunya, 2007.
nuSChe, D. What Works in Migrant Education? A Review of Evidence and Policy Options, OECD Education Working Papers, 2009: 22. [En línia]: <http://www.oecd-ilibrary.org/education/oecd-education-working papers_19939019;jsessionid=fdrgfd5t8ml28.epsilon> [Consulta: 12 de juny de 2011].
oCDe. «Closing the Gap for Immigrant Students: Policies, Practice and Performance». Reviews of Migrant Education, 2010. [En línia]:<http://www.oecd.org/document/53/0,3746,en_2649_39263231_44870901_1_1_1_1,00.html> [Consulta: 12 de juny de 2011].
TorT, A.; Simó, N. «Escolarització, immigració i territori. Algunes reflexions». Ausa, 2007; 23, 159: 123-136.
SCheerenS, J.; boSker, R. The foundations of educational effectiveness. Oxford: Pergamon, 1997.
Simó, N.; TorT, A.; lAgo, J. R. «Escola i comunitat intercultural: estratègies de treball co-munitari a Vic i a Hostalets de Balenyà». A: Recerca i immigració II. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, 2009. [En línia]:
<http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Coleccions/Ciutadania%20i%20immigracio/recerca_immigracio_2/200110versiodefinitiva.pdf> [Consulta: 16 de març de 2011].
Simó, N. (coord.). Els espais de Benvinguda Educativa a Vic i a Reus. Informe d’avaluació, 2010. (Exp. 2008 ARAF1 00042), 2010. [En línia]:<http://fem.uvic.cat/archives/292> [Consulta: 16 de març de 2011].
SiquéS, C. Les aules d’acollida d’educació primària a Catalunya; Descripció i avaluació dels resultats. Girona: Universitat de Girona, 2008. Tesi Doctoral. [En línia]:<http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8009/tcsj.pdf?sequence=1> [Consulta: 12 de juny de 2011].
132132
Resumen
Durante el curso 2008-2009 se pusieron en marcha los espacios de bienvenida educativa (EBE) en las ciudades de Vic y Reus. Su creación abrió un intenso debate. En su versión final, los objetivos de los EBE se concretaron en la Resolución EDU/3072/2008, de 17 de octubre, del Departamento de Educación. Se regularon con carácter experimental como un espacio de acogida familiar, gestionado conjuntamente por el Departamento de Educación y los ayuntamientos de los municipios dónde se encuentran. El artículo presenta los principales resultados obtenidos en la evaluación de los espacios de bien-venida educativa EBE de Vic y de Reus realizada durante los cursos 2008-2010 por los grupos de investigación GREUV de la Universidad de Vic y EMIGRA de la Universidad Autónoma de Barcelona. Dicho estudio aporta elementos empíricos a las posibilidades y límites del recurso con respecto a las funciones encomendadas, y presenta conclusiones sobre: a) su sentido en las políticas publicas, b) las relaciones del recurso con la ciudad, c) el trabajo socioeducativo con niños, jóvenes y familias, y d) el proceso de incorporación en los centros.
Palabras clave: recursos de acogida educativa, población recién llegada, espacio de bienvenida educativa (EBE), población escolar inmigrada, políticas de acogida
Abstract
During the 2008-2009 academic year, the Educational Welcome Facility (EBE) began in two cities of Catalonia (Vic and Reus). The EBE is defined in the Resolution EDU/3072/2008 as a transitional facility for the support of children and their families. It serves the school population of between 8 and 16 years of age while they wait for a definite school assign-ment. This administrative facility, co-managed by the Generalitat and the town council, has the twin function of orientating children and their families both to the educational system and to the town. The present article contains some of the results about the eva-luation of these facilities. The research team was made up of members of two different Research Groups: GREUV from the University of Vic, and EMIGRA from the Autonomous University of Barcelona. Each team carried out research in one of the two cities (Vic and Reus) where a new Educational Welcome Facility had been established. The study provides empirical evidence to the possibilities and limits of the EBE and presents con-clusions about: a) the public policy sense, b) the relationship with other welcoming local resources, c) the educational work with children, youth and families, and d) the process of integration in schools.
Keywords: host educational resources, newcomers, Educational Welcome Facility (EBE), immigrant school population, newly-arrived pupils
133133
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Résumé
Pendant l’année académique 2008-2009, quatre Espaces d’Accueil Educatif (EBE) ont été organisés en tant que projets pilot, un à Vic et trois autres à Reus. Sa création a ou-vert un débat intense. Leurs objectifs ont été décrits dans la résolution EDU/3072/2008, 17 Octobre, du Gouvernement Catalan et ont été réglementés comme des espaces d’accueil familial, gérés conjointement par le Département Catalan de l’Éducation et par les conseils municipaux. L’article présente les principaux résultats de l’évaluation de ces quatre Espaces d’Accueil Educatif (EBE). La recherche a été ménée au long des années académiques 2008-2009 et 2009-2010 par le Groupe de Recherche Educative de l’Uni-versité de Vic (GREUV) et par le Groupe EMIGRA de l’Université Autonome de Barcelone. Cette étude fournit des preuves empiriques pour les possibilités et les limites du EBE en tant que recours éducatif et présente les conclusions suivantes: a) son sens dans les politiques publiques, b) les relations avec les partenaires sociaux de la ville, c) le travail éducatif avec les enfants, les jeunes et leurs familles, et d) le processus d’intégration dans les établissements éducatifs.
Mots-clé : ressources d’accueil éducatif, Espace d’Accueil Educatif (EBE), enfants de familles immigrées, classe d’accueil, politique d’intégration
135135
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Xarxes interculturals als centres de secundària: una anàlisi dels aspectes
organitzatius afavoridors de la integració relacional dels alumnes immigrats1
Sheila González MotosInstitut de Govern i Polítiques Públiques
Universitat Autònoma de Barcelona
Resum
Aquest article té per objectiu analitzar els factors de caràcter organitzatiu i pedagògic dels centres educatius que influeixen en la conformació de xarxes relacionals intercultu-rals entre l’alumnat immigrat i l’alumnat autòcton. A partir d’un treball de camp cen-trat en vuit instituts (663 alumnes), s’han combinat tècniques qualitatives –entrevistes a alumnes i a membres de l’equip docent– i aproximacions quantitatives –explotació esta-dística i anàlisi de xarxes. Els punts d’anàlisi són dos: a) la influència de l’assistència a les aules d’acollida i b) el pes de les agrupacions flexibles o grups per nivell en les dinàmiques relacionals dels instituts.
Paraules clau: educació, integració, interculturalitat, polítiques educatives de centre, aula d’acollida
1. Introducció
La integració escolar de l’alumnat immigrat és un dels elements centrals entorn dels quals giren els processos d’integració a la societat d’acollida, tant dels mateixos alumnes immigrats com de les seves famílies. En aquests processos, l’escola té una influència cab-dal tant en l’assoliment d’una societat cohesionada com en la consecució d’una igualtat d’oportunitats educatives real.
Des del punt de vista de la cohesió social, el potencial integrador de l’àmbit escolar gira al voltant de la idea que el contacte intercultural (Allport, 1954) facilita la convivèn-cia, tot contribuint a la superació de prejudicis i actituds racistes, alhora que afavoreix l’acceleració de certs processos d’aprenentatge informal en el cas dels alumnes dels
1. Projecte de recerca subvencionat dins de la convocatòria ARAFI-2008 d’ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria d’immigració a Catalunya, finançada per la Direcció General per a la Immi-gració i la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
136136
grups minoritaris (Alegre, Benito i González, 2006). És per això que un dels motius prin-cipals de preocupació entre els agents que es dediquen a l’educació i a la immigració, en general, i entre el professorat, en particular, és la tendència a la creació de grups d’alumnes homogenis quant a l’origen durant els moments informals (sobretot al pati, però també a les aules) que tenen lloc a l’institut.
Volem analitzar al llarg d’aquestes pàgines l’efecte que diversos factors estructurals i organitzatius dels centres tenen sobre la configuració de les xarxes relacionals als insti-tuts, i centrarem l’atenció en els espais de la xarxa on se situa l’alumnat estranger.2
Tot i que l’anàlisi que hem dut a terme ens ha permès observar un interessant ventall d’estructures relacionals i de lògiques diferenciades d’establiment de vincles d’amistat entre l’alumnat adolescent, s’han detectat també certes característiques relacionals pre-sents a tots els instituts, entre les quals destaquen l’existència de tres espais relacionals fàcilment identificables. – En primer lloc, s’observa un espai monocultural integrat majoritàriament, i sovint ex-
clusivament, per alumnat autòcton, en què la presència d’estrangers és pràcticament inexistent i en què els pocs alumnes d’origen immigrat detectats són estudiants amb una llarga trajectòria en el sistema educatiu, generalment incorporats al cicle infantil o durant l’educació primària.
– En segon terme, s’identifica també un espai intercultural a la xarxa. És a dir, a cap ins-titut de la mostra no s’observa una ruptura o una segregació interna total, de manera que a tots els centres hi ha espais de relació entre autòctons i estrangers.
– I, finalment, es detecta l’existència d’un o més grups monoculturals3 integrats ex-clusivament per alumnat estranger. Aquests grups poden ser més o menys amplis en funció de les procedències escolaritzades a cada institut. Així, als centres en què predomina una única nacionalitat, els estudiants que hi pertanyen tendeixen a unir-se en un únic gran grup. Per contra, les nacionalitats amb menys presència opten per la configuració de grups de pocs individus. A més, als centres amb presència de diversos grups d’estrangers minoritaris s’observa la creació de grups en què la barreja de nacionalitats o procedències és un tret identificatiu.En aquesta recerca s’han analitzat les xarxes globals de centre, sense aprofundir en
l’anàlisi de les xarxes individuals desplegades per a cada alumne estranger. Així doncs, hem analitzat el creuament de totes les percepcions expressades pel conjunt d’alumnes del centre i la ubicació resultant d’aquesta anàlisi. Ens interessa, ara, observar quines es-tructures organitzatives adoptades pels instituts justifiquen la creació d’un tipus de xarxa relacional o un altre, i analitzar com aquestes estructures determinen els posicionaments dels diferents alumnes en la xarxa de cada centre.
2. En aquesta recerca, es considera alumnat estranger l’alumnat que, independentment del lloc on hagi nascut i de la seva nacionalitat, és fill de dos pares nascuts fora del territori espanyol.
3. Els termes monocultural i intercultural es refereixen a la variable autòcton/estranger. D’aquesta manera, la interculturalitat se circumscriu al contacte entre autòctons i estrangers, mentre que les xarxes integrades per alumnat estranger de diferents procedències són identificades com a monoculturals.
137137
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Una primera aproximació a les xarxes relacionals segons la procedència evidencia la inexistència en cap centre de la mostra d’un nivell total d’interculturalitat. Ara bé, el grau de relació entre autòctons i estrangers varia significativament entre centres. Mostrem a continuació dos exemples que difereixen: d’una banda, l’institut B, on s’observa una di-nàmica de relació intercultural freqüent, i on s’identifiquen nombrosos espais de relació entre autòctons i estrangers.
Figura 1. Xarxa relacional de l’institut B, segons procedència4
La xarxa relacional de l’institut B mostra l’existència dels tres tipus d’espais. Encerclat en blau destaca un extrem de la xarxa principalment ocupat per alumnat estranger (de l’Euro-pa de l’Est i l’Amèrica Llatina); a la part esquerra, en verd, es detecta una agrupació d’alum-nat autòcton; mentre que els cercles taronges identifiquen agrupacions mixtes. Observem que, malgrat haver-hi espais més marcadament monoculturals, les relacions interculturals són freqüents a l’institut B.
I de l’altra, l’institut E, on es detecta una tendència més gran a la segregació per pro-cedència en l’establiment de grups relacionals. Així, mentre que en el centre B són les xarxes mixtes les més freqüents, en el següent exemple són les xarxes homogènies quant a l’origen les més destacades.
4. Llegenda de la xarxa: vegeu l’annex A1.
138138
Figura 2. Xarxa relacional de l’institut E, segons procedència5
Aquesta xarxa ens permet evidenciar la posició d’especial aïllament que experimenta el col·lectiu xinès (en rosa) en aquells centres en què esdevenen la minoria més important. Però malgrat que aquest grup, per volum, és el més identificable, no podem perdre de vista l’existència d’altres espais monoculturals. Marcades en blau trobem les xarxes integrades únicament per alumnat estranger (a la part inferior, per alumnes de l’Indostan i el Magrib; a la part esquerra, de l’Amèrica Llatina). Existeix una xarxa en què només es relacionen alumnes autòctons (marcada en verd) i, per acabar, un territori mixt, principalment integrat per alumnes de l’Amèrica Llatina i autòctons (encerclat en taronja).
Al marge de les característiques pròpies de cada institut en relació amb la composició social del centre (percentatge d’alumnat nouvingut, procedències majoritàries, etc.), les estructures organitzatives del centre (aula d’acollida, grups flexibles, etc.) semblen estar a la base de l’existència de xarxes més o menys interculturals. Cal aclarir que en aquest projecte hem abordat únicament la configuració de les xarxes relacionals entre alumnes de l’educació secundària, sense analitzar els efectes de cadascuna de les diferents con-figuracions. En altres paraules, l’anàlisi d’aquest estudi se centra en el grau de relació entre alumnes autòctons i estrangers, sense abordar si aquestes xarxes aporten beneficis escolars als alumnes que les integren.
5. Llegenda de la xarxa: vegeu l’annex A1.
139139
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
2. Metodologia
Aquesta recerca parteix de la descripció i l’anàlisi focalitzades de la totalitat dels grups classe de 4t d’ESO (27) de vuit instituts catalans d’ensenyament secundari durant el curs escolar 2009-2010. Es va optar per analitzar el darrer curs de l’educació secundària obli-gatòria fonamentalment per dos motius: d’una banda, aquest curs esdevé un moment clau en la materialització de les expectatives de trajectòria acadèmica de l’alumnat (itine-rari acadèmic, professional o abandonament dels estudis); de l’altra, i en relació directa amb l’objectiu central d’aquesta recerca, el fet de fixar-nos en el moment de finalització de l’ESO permet abastar una trajectòria més àmplia i més contrastada d’experiències re-la cionals viscudes pels alumnes.
Pel que fa a la composició social dels centres,6 s’han tingut en compte dues variables per a l’elaboració de la mostra. En primer lloc, el perfil instructiu de les famílies (autòcto-nes i estrangeres) escolaritzades, i en segon lloc, els contextos geogràfics de procedència de l’alumnat estranger. En relació amb l’estructura organitzativa del centre, s’han tingut en compte diverses variables a l’hora de confeccionar la mostra, entre les quals destaca principalment l’atenció a la diversitat per mitjà de la confecció d’agrupacions flexibles i la configuració de l’aula d’acollida.
Per tal d’abordar empíricament els objectius d’aquesta recerca, s’ha fet ús de tres línies metodològiques diferenciables que tractarem tot seguit. Un primer instrument per a la recollida d’informació i de dades ha estat l’administració d’un breu qüestionari a la totalitat dels alumnes de 4t d’ESO (663) dels vuit centres de la mostra, amb preguntes adreçades a la recollida de dades bàsiques sobre l’extracció socioeconòmica i els capitals instructius dels alumnes i llurs famílies, llurs trajectòries escolars i expectatives acadèmi-ques i, finalment informació sobre els vincles relacionals establerts a l’institut. Una se gona via de recollida d’informació ha estat la realització d’entrevistes tant a alumnes d’origen immigrat com a alguns alumnes autòctons, que prèviament havien estat identificats a partir d’una primera explotació del qüestionari. I, finalment, un tercer instrument d’apro-ximació al nostre objecte d’estudi han estat les entrevistes semiestructurades que s’han fet als membres dels equips directius dels centres de la mostra.
6. Els vuit instituts de la mostra es troben en ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i amb realitats socioeconòmiques i organitzatives contrastants. L’anàlisi ha tingut en compte aquestes carac-terístiques contextuals.
140140
L’explotació analítica d’aquesta recerca es fonamenta en tres línies d’investigació:
– Anàlisi reticular o de xarxes (programa UCINET), que ha permès obtenir els dibuixos de les xarxes relacionals a partir de diverses variables (assistència a l’aula d’acollida, procedència, curs d’arribada...).
– Anàlisi de correspondències (programa SPSS) entre les tipologies de xarxes des-plegades i les característiques de composició i organitzativopedagògiques dels grups i els centres estudiats (informació recollida per mitjà d’entrevistes amb membres dels seus equips directius).
– Anàlisi del discurs de les entrevistes fetes als alumnes, explorant els patrons de sentit i les implicacions de la seva posició en els mapes relacionals en què participen.
3. L’efecte de l’estructura organitzativa de centre
La recerca original aborda dues variables que no són tractades en aquest capítol però que cal referenciar com a elements importants per a l’anàlisi que ens ocupa. Ens referim, en primer lloc, a l’efecte de la composició social dels centres, ja que el volum d’alumnat estranger i també la diversitat de procedències esdevé un factor explicatiu d’una part de les dinàmiques relacionals que s’hi observen. En segon lloc, la recerca ha parat atenció a l’escolarització durant l’educació primària i els processos de transició a l’educació se-cundària com a elements amb força explicativa de les relacions establertes als instituts. Centrem, però, aquestes pàgines en la segona part de l’anàlisi, aquella que analitza els elements de l’estructura organitzativa del centre que influeixen en la configuració de xarxes més o menys interculturals.
Insistim en dos aspectes. En primer lloc, no estem avaluant els resultats educatius de l’alumnat estranger, ni les decisions de caire organitzatiu que incrementen aquests re-sultats;7 ens limiten en aquesta recerca a fer una aproximació a la configuració de les xarxes relacionals de l’alumnat estranger i al seu nivell de contacte intercultural. En segon lloc, les xarxes aquí analitzades són xarxes globals, en l’àmbit del centre, de manera que estem analitzant una fotografia de conjunt, fent només referències puntuals a determi-nats individus de la xarxa.
Són dos els elements que centren la nostra atenció: d’una banda, l’existència d’aula d’acollida al centre i el seu disseny; i de l’altra, la configuració de les agrupacions flexibles o grups de nivell i la ubicació de l’alumnat estranger en aquests grups. Es tracta de dos
7. Aquests aspectes d’anàlisi han estat tractats en una recerca posterior, finançada dins de la con-vocatòria ARAFI-2009 d’ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria d’immigració a Catalunya, finançada per la Direcció General per a la Immigració i la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
141141
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
mecanismes d’atenció a la diversitat que afecten de manera diferent l’alumnat immigrat. Mentre que l’aula d’acollida és un instrument adreçat en exclusiva a l’alumnat nou vingut, les agrupacions flexibles són dissenyades per a la totalitat de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge (tot i que sovint és l’alumnat estranger qui ocupa una part important de les places en aquestes aules de reforç). Veiem-ne, doncs, les implicacions en l’establiment d’unes xarxes relacionals o unes altres.
3.1. Les aules d’acollida: origen de les xarxes relacionals?
Per a la gran majoria de l’alumnat nouvingut, l’aula d’acollida representa o ha represen-tat la principal porta d’entrada al procés d’escolarització. És a l’aula d’acollida on s’inicien els aprenentatges d’una -i en una- llengua desconeguda, on es comencen a adquirir els coneixements i les competències bàsics necessaris per anar-se inserint de forma progres-siva en els itineraris i dispositius escolars «normalitzats».
És en aquesta aula també on s’estableixen els primers vincles d’amistat i/o companyia, on es coneixen altres alumnes amb situacions i dificultats (tant educatives com personals) similars (o relativament similars), on hi ha la possibilitat real de comunicar-s’hi sense obs-tacles lingüístics. S’ha argumentat sovint que el fet que l’aula d’acollida posi en contacte i relació directes aquest perfil d’alumnes permet, doncs, justificar la seva incidència en processos inicials de formació de grups homogenis quant a l’origen; grups que en la majoria dels casos es mantenen com a xarxes significatives de relació més enllà de l’aula d’acollida. S’apunta també que, sobretot per al cas dels alumnes nouvinguts de parla no romànica, especialment quan aquests troben al centre companys del mateix origen lingüístic, l’aula d’acollida incrementa les probabilitats de trobar com a sortida relacional més plausible la incorporació en grups de nois i noies de la mateixa procedència, que parlin la mateixa llengua.
Les dades obtingudes en el treball de camp que fonamenta aquest projecte ens fan, com a mínim, posar en qüestió el pes de l’aula d’acollida en la configuració de xarxes monoculturals, especialment d’aquelles en què tots els membres comparteixen una ma-teixa procedència. A tall d’exemple, només un 5,5% dels alumnes de la mostra ha as-senyalat l’opció «aula d’acollida» com a motiu pel qual formen part del seu grup d’amics, percentatge a molta distància del que s’ha obtingut per a la categoria «mateix país o ma-teixa llengua» (20,7%).
El creuament de les categories «aula d’acollida» i «mateix país d’origen» com a jus-tificació de les amistats de l’alumnat nouvingut apunta al fet que la segona variable té més pes que la primera. És a dir, les lògiques de replegament relacional de l’alumnat estranger semblen estar fonamentades principalment en l’existència d’una procedència compartida, amb independència de si s’ha coincidit o no a l’aula d’acollida. Així, de l’alumnat que ha marcat l’opció «aula d’acollida», el 46,7% assenyala alhora la proce-dència com a origen de la seva xarxa relacional. I, encara més clar, dels alumnes que as-senyalen la procedència com a motiu d’unió, només el 22,2% han fet referència també
142142
a l’aula d’acollida. Tot plegat redueix aproximadament a un 2,5% del total de la mostra el nombre d’estudiants que atribueixen exclusivament a l’aula d’acollida els seus vincles relacionals, amb independència de l’origen.
Hem de tenir present que la major part de les xarxes relacionals creades a l’aula d’acollida són homogènies pel que fa a les nacionalitats o zones d’origen dels seus inte-grants. En aquest sentit, quan els grups creats a l’aula d’acollida coincideixen amb una única procedència, essent més febles els vincles amb alumnes d’altres procedències, el mateix alumnat tendeix a identificar les seves amistats amb el seu origen geogràfic i a considerar l’aula d’acollida un espai més de contacte, com ho és l’aula ordinària i el pati.
És destacable com, a excepció dels alumnes procedents de la Xina (40,6%) i de
l’Amèrica Llatina (15,5%), els de la resta de procedències escullen en percentatges molt
inferiors «aula d’acollida» entre les seves opcions. De fet, només un alumne de l’Europa
de l’Est, del Magrib i de l’Indostan n’han fet referència al qüestionari.
L’anàlisi d’aquestes xifres ens porta a la incorporació d’una nova variable explicativa:
el curs d’arribada. S’observa com l’opció «aula d’acollida» experimenta un increment
progressiu a mesura que avancem en el curs d’arribada de l’alumnat estranger. Així,
mentre que només un 16,7% de l’alumnat incorporat al primer curs de l’ESO ha marcat
aquesta opció, el percentatge s’incrementa fins al 47,2% en els casos dels estudiants
que han accedit directament a 4t d’ESO. La immediatesa del procés migratori i el fet de
trobar-se encara vinculat a l’aula d’acollida són dos elements que justifiquen l’opció per
aquesta categoria. Comprovàvem en una altra recerca (Alegre, Benito i González, 2006)
que bona part dels alumnes nouvinguts recordaven uns primers dies d’institut marcats
per situacions i experiències de rebuig amb motiu del seu origen. Enfront d’aquestes
situacions de rebuig més o menys manifest, més o menys latent, contrasta la vivència
d’experiències d’acceptació i acolliment. I és aquí on alguns dels alumnes entrevistats feien
recaure les «funcions» dels seus companys d’aula d’acollida; uns companys que eren
percebuts com a subjectes sotmesos a unes mateixes problemàtiques d’encaix relacional.
Per a aquests alumnes, l’aula d’acollida es presenta com una mena d’«espai refugi» en
el pla relacional.
No volem dir que la resta d’alumnes, aquells que fa més temps que han arribat a
l’institut, no hagin establert vincles importants durant la seva estada en el dispositiu
d’atenció a la diversitat, però segurament amb el pas del temps –i especialment quan
l’alumne ja no hi assisteix– altres elements van adquirint més rellevància com a factors
cohesionadors, especialment l’origen. L’ampliació de vincles relacionals fonamentats en
la procedència amb individus amb qui no s’ha compartit aula d’acollida és habitual i
es consolida al llarg del temps, de manera que allò que va fonamentar algunes de les
primeres relacions perd importància i s’intensifica la idea que en cas de no haver assistit
a l’aula d’acollida segurament s’haguessin establert –si no les mateixes– unes amistats
molt semblants.
143143
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Aprofundint en el vincle relacional, és interessant observar fins a quin punt haver
coincidit i conviscut a l’aula d’acollida pot explicar una major proximitat entre un deter-
minat grup d’alumnes. L’anàlisi dels anys d’escolarització de l’alumnat estranger a les
aules d’acollida mostra que, en el marc d’una mateixa nacionalitat o procedència, es
detecta una major proximitat entre els alumnes que han coincidit a l’aula d’acollida. En
altres paraules, malgrat que els alumnes formin part de xarxes relacionals més àmplies,
generalment integrades per altres alumnes de la seva mateixa procedència, la convivèn-
cia en una aula d’acollida es mostra rellevant pel que fa a les relacions més intenses o
properes. Així doncs, haver compartit aula d’acollida apropa els alumnes en un primer
moment, enforteix la seva amistat, i, tot i que posteriorment ampliïn els seus vincles cap
a nous integrants, el nucli inicial manté la proximitat.
3.2. Les agrupacions d’alumnes a l’aula d’acollida
Malgrat que l’objectiu final és compartit per tots els instituts –l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut en el centre educatiu–, les aules d’acollida no han estat dissenyades com a instruments tancats amb una organització prefixada i idèntica per a tots els cen-tres, i presenten variacions importants.
En una altra recerca, Benito i González (2010) apuntàvem la detecció de tres criteris que acostumen a determinar la formació dels grups de l’aula d’acollida: per curs o per cicle educatiu, per coneixements de llengua catalana i per procedència. Tots tres criteris presenten punts febles i punts forts pel que fa al procés d’incorporació de l’alumnat es-tranger a l’institut. I són aquests avantatges i inconvenients els que motiven l’observació dels possibles efectes que cada tipologia d’organització dels grups de l’aula d’acollida pot tenir sobre l’alumnat d’origen estranger i la configuració de les seves xarxes relaci-onals.
Als instituts en què les aules d’acollida no s’organitzen per cursos, aquestes permeten posar en contacte alumnes d’edats més dispars que en el cas dels instituts en què els cicles formatius esdevenen un criteri organitzatiu, motiu pel qual la convivència d’estu-diants de diferents edats podria produir la formació de grups relacionals integrats per individus d’edats distants (dels dotze als setze anys, franja que abraça l’ESO). Les amistats assenyalades pels alumnes estrangers que trenquen les lògiques de curs són poques per a tots els centres de la mostra, sense que es puguin detectar diferències significatives en funció del model organitzatiu establert. De fet, les relacions amb estudiants d’altres cursos no són protagonitzades en la major part de casos per alumnat estranger sinó per autòctons a causa de les repeticions (bé perquè estan repetint curs i els seus antics companys es troben al batxillerat o a cicles formatius, bé perquè alguns companys han repetit curs i, per tant, assisteixen a cursos inferiors). En canvi, són poques les vincula-cions expressades per l’alumnat estranger amb amics d’altres cursos i, quan aquestes existeixen, es justifiquen generalment per mitjà de la procedència. És a dir, no es tracta
144144
(només) d’alumnes amb qui s’ha compartit aula d’acollida sinó de companys amb qui es té en comú la procedència.
Insistim, de nou, en l’aula d’acollida com un espai secundari per a la configuració de les xarxes relacionals, essent l’aula ordinària l’espai de més rellevància. El fet de conviure amb alumnes d’edats diferents en el marc d’aquest dispositiu d’atenció a la diversitat no genera de manera automàtica que aquests vincles es consolidin fora del disposi-tiu d’atenció a la diversitat. Això no vol dir que dins de l’aula d’acollida no es generin rela cions afectives, però, segons les dades recollides per a aquest projecte, aquestes relacions se circumscriuen a aquest context i no s’estenen cap a altres espais del centre. Només en aquells casos en què, a més, es comparteix la procedència i/o la llengua, hi ha més tendència a donar continuïtat a aquestes amistats.
Hagués estat d’interès observar l’efecte que el nombre d’hores d’assistència a l’aula d’acollida té sobre l’alumnat nouvingut, però no ha estat possible obtenir informació sobre les hores que els alumnes estrangers han assistit i/o assisteixen a aquest dispositiu d’atenció a la diversitat. Malgrat no disposar d’aquesta informació, les entrevistes rea-litzades semblen apuntar en una mateixa direcció: com més hores s’ha assistit a l’aula d’acollida, menys possibilitats hi ha de contactar amb alumnes de l’aula ordinària i, per tant, d’incrementar les xarxes relacionals establertes fora del grup classe ordinari.8
3.3. Les agrupacions flexibles
Les dinàmiques organitzatives dels instituts a l’hora de dissenyar els criteris que han de guiar la formació dels grups classe de cada nivell són variades i responen tant als objectius educatius definits per cada equip docent, com al perfil de l’alumnat que s’hi escolaritza.
Volem dedicar aquest apartat a l’anàlisi de la relació existent entre el fet de pertà-nyer a un determinat grup classe i la conformació d’unes determinades xarxes socials. En altres paraules, el nostre objectiu és abordar el pes que l’assignació a un determinat grup classe exerceix sobre la configuració de les amistats dels alumnes. I, més en concret, volem conèixer quin és el seu efecte sobre les xarxes d’amistat establertes per l’alumnat estranger.
La gran varietat de formes organitzatives detectades als centres ens obliga a fer una categorització més simplificada que ens permeti detectar alguns elements en comú i altres que difereixin. La categoria resultant combina la pertinença a un grup classe ordi-nari o a un grup classe de reforç amb la mida del grup en qüestió i, finalment, el temps durant el qual es manté l’adscripció al mateix grup classe. Basant-nos en aquests tres
8. Recordem aquí que les aules d’acollida han estat dissenyades a Catalunya com a aules obertes, és a dir, els alumnes comparteixen la seva jornada lectiva entre l’aula ordinària i el dispositiu d’atenció a la diversitat, i l’assistència a aquest dispositiu varia en funció de diversos criteris fixats pels centres (coneixement de la llengua, factors organitzatius...). Per a més informació, Benito i González, 2010.
145145
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
factors, distingim tres lògiques diferenciades: a) centres en què no s’associen els grups classe a nivells d’aprenentatge diferenciats; b) centres en què hi ha diversos grups classe ordinaris i es crea un grup més reduït de reforç, i c) centres en què els diferents grups classe s’associen a nivells d’aprenentatge diferenciats.
$ 3.3.1 Quan no hi ha grups classe associats a nivells educatius diferenciats
L’anàlisi de les estructures organitzatives dels instituts de la mostra ens permet detectar
tres centres en què els grups classe no estan associats a les capacitats instructives dels
seus integrants, és a dir, tres centres en què els grups classe són heterogenis, sense que
es pugui establir una jerarquia per rendiment entre ells.
Aquest tipus d’estructura organitzativa planteja l’existència d’una interrelació impor-
tant entre els membres dels diversos grups, és a dir, no es detecten dinàmiques d’agru-
pació en funció de la classe a la qual està adscrit l’alumne, de manera que es conformen
unes xarxes relacionals que sobrepassen les fronteres de les diferents aules.
Ara bé, aquesta interrelació dels alumnes dels diferents grups afecta l’alumnat es-
tranger d’una manera especial. I és que l’alumnat immigrat d’aquests centres tendeix
a establir vincles amb alumnes d’altres grups classe però només quan aquests també
són d’origen estranger. Per tant, les lògiques del grup classe són en aquests centres su-
perades per les dinàmiques fonamentades en la procedència, i es produeix –en major o
menor mesura–, una separació entre l’alumnat estranger i l’alumnat autòcton, al marge
dels seus grups classe de referència.
146146
Figura 3. Xarxa relacional de l’institut A segons grup classe i procedència9
L’institut A està integrat per dues línies educatives distribuïdes en tres grups classe (A de color vermell, B de color taronja i C de color marró). La xarxa mostra una interrelació important entre tots tres grups, inclosos els alumnes estrangers ubicats a la part superior esquerra (caracteritzats com a triangles a la figura). Es detecta, però, una certa agrupació dels alumnes estrangers al marge dret de la xarxa, i esdevé la variable d’origen la principal justificació de la creació de les xarxes relacionals d’aquests alumnes, per sobre de les lògi-ques dels grups classe.
9. Llegenda de la xarxa: vegeu els annexos A2 i A3.
147147
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
$ 3.3.2. Quan hi ha un grup classe de reforç i la resta de grups classe són ordinaris
Una segona forma d’organització dels grups classe és aquella en què els equips docents han optat per generar un únic grup de reforç, de mides més reduïdes que la resta de grups classe. Així, les tres línies existents es transformen en quatre grups classe, tres grups heterogenis pel que fa al nivell dels integrants i un quart grup de reforç. Els instituts B i F, com dèiem, han assignat els alumnes amb dificultats d’aprenentatge a un grup classe. Cal tenir present que no es tracta de grups integrats per alumnes amb problemes con-ductuals sinó estrictament d’aprenentatge, i que presenten un percentatge d’estrangers igual o inferior a la resta de grups classe. Amb un nombre inferior d’alumnes respecte de la resta de grups, aquests alumnes treballen mitjançant plans individuals, adaptacions curriculars i, en algun cas, aula oberta.
Les xarxes relacionals dibuixades a partir dels vincles d’amistat expressats pels alum-nes dels dos centres ens permeten observar un elevat nombre d’interrelacions entre els tres grups ordinaris i alhora identificar de manera clara un grup més cohesionat que cor-respon al grup de reforç. Sense arribar a configurar-se una xarxa segregada, l’existència d’un únic grup de reforç sembla generar tres efectes:
Els alumnes dels tres grups classe ordinaris, és a dir, sense adscripció a un nivell con-cret de rendiment escolar, es relacionen entre ells, sense que es pugui identificar una vinculació superior dels estudiants cap als seus respectius grups classe de referència.
L’alumnat estranger que no pertany als grups de reforç estableix vincles relacionals amb l’alumnat estranger i autòcton dels grups ordinaris, és a dir, es detecta una certa relació intercultural en el marc dels grups ordinaris, tot i que alhora hi ha més tendència per part de l’alumnat estranger a aproximar-se al grup de reforç.
Els integrants del grup de reforç formen una xarxa d’amistats cohesionada, trenquen dinàmiques fonamentades en la procedència i són fàcilment identificables respecte de la resta de grups classe.
148148
Figura 4. Xarxa relacional de l’institut F segons grup classe i procedència10
Els colors ens serveixen per identificar els grups classe. Mentre que els grups ordinaris (A, B i C) són representats amb els colors taronja, vermell i marró, el grup de reforç (grup D) correspon al color blau. A la figura, s’observa, doncs, més cohesió dins d’aquest darrer grup respecte a la resta de grups classe, alhora que els alumnes dels grups ordinaris inter-accionen entre ells amb més freqüència. Les formes geomètriques dibuixades responen a l’origen: els quadrats representen alumnes autòctons i els triangles, alumnes estrangers. La part dreta de la xarxa està ocupada per un grup monocultural, integrat per alumnat d’ori-gen xinès. Malgrat que es tracta d’un grup cohesionat i que estableix poques relacions amb l’alumnat autòcton, es pot observar que les poques línies que s’adrecen des d’aquest grup a l’exterior comuniquen individus d’un mateix grup classe. Finalment, al marge d’aquest col·lectiu, la resta d’alumnes estrangers s’ubiquen en espais compartits amb alumnat au-tòcton dels grups ordinaris, tot i que alhora es detecta una certa aproximació cap als mem-bres del grup de reforç.
10. Llegenda de la xarxa: vegeu els annexos A2 i A3.
149149
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
$ 3.3.3. Quan s’associen tots els grups classe a nivells educatius diferenciats
Els tres últims centres de la mostra plantegen tres dinàmiques organitzatives diferen-ciades amb un tret en comú: ni tots els grups classe són heterogenis ni existeix un únic grup de reforç. En altres paraules, tots els grups classe (o la major part) s’identifiquen amb un nivell educatiu diferenciat, de manera que l’assignació a cada grup classe està determinada pel ritme d’aprenentatge de l’alumne.
En aquesta tipologia de centre, els grups classe dels tres centres són concebuts com a grups ordinaris pel que fa al volum d’alumnes que escolaritzen, i tots tenen una ràtio superior als 25 alumnes.
Els instituts C i E comparteixen, a grans trets, dues característiques. En primer lloc, es
tracta de dos centres en què els grups ordinaris o grups de nivell avançat són clarament
identificables. A diferència dels centres comentats en el punt anterior, en aquests dos
instituts els grups cohesionats són els grups amb més rendiment acadèmic, mentre que,
per contra, el grup o grups de reforç manquen d’unitat i els seus integrants es distri-
bueixen de manera dispersa al llarg de la xarxa, formant alguns subgrups. El trencament
dels grups de reforç evidencia una forta separació entre els membres d’origen estranger
i l’alumnat autòcton. En altres paraules, mentre que per als grups ordinaris es percep
més contacte intercultural entre els seus membres, en el cas dels grups de reforç la ten-
dència és a la conformació de grups homogenis aïllats, fonamentats en la procedència.
Recordem que ens trobem davant d’uns grups de reforç força voluminosos (entre 22 i
25 alumnes), de manera que les dinàmiques cohesionants detectades en grups de mides
més reduïdes no són observables en aquests grups. Cal destacar també que l’alumnat
estranger adscrit als grups ordinaris, tot i establir vincles dins del seu grup, tendeix a ocu-
par posicions intermèdies entre el seu grup de referència i l’alumnat estranger vinculat
a grups de reforç.
150150
Figura 5. Xarxa relacional de l’institut E segons grup classe i procedència11
La xarxa de l’institut E ens permet apreciar algunes de les característiques que acabem d’esmentar. Si ens fixem en el marge esquerre, integrat per alumnat autòcton (representat a la figura en forma de quadrats) i alumnat estranger de diverses procedències (represen-tat amb triangles), s’observa com els grups ordinaris (D, color vermell, i C, color taronja) formen el nucli central de la xarxa, a la qual s’integren els alumnes estrangers assignats a aquests grups. En canvi, els grups de reforç (A i B) plantegen un trencament especialment visible. A l’esquerra del dibuix se situa l’alumnat estranger que assisteix als dos grups de reforç, a la part central inferior un altre grup també integrat per aquest perfil d’alumnes i a la part central superior s’ubica un conjunt d’alumnes, majoritàriament autòctons –tot i que amb alguna presència d’alumnat estranger–, adscrits també als grups de reforç. Cal assenyalar que a l’institut E, els grups flexibles estan integrats per uns percentatges molt elevats de població estrangera (que supera el 75% a tots dos grups), mentre que les xifres es redueixen al 50% i 30% en els grups ordinaris. Pel que fa al col·lectiu xinès, ubicat a la banda dreta de la figura, és especialment destacable l’efecte dels grups classe sobre el seu conjunt. S’observa també dins d’aquest perfil d’alumnes més cohesió entre els alumnes que formen part dels grups ordinaris, mentre que els alumnes xinesos assignats a grups de reforç ocupen posi-cions més perifèriques.
Les xarxes relacionals de l’institut G apunten en la mateixa direcció. Destaquem aquest centre perquè l’agrupació per nivells s’implementa només a 4t d’ESO, és a dir,
11. Llegenda de la xarxa: vegeu els annexos A2 i A3.
151151
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
que és recent. La immediatesa de l’organització (implementada només a l’últim curs) i, per tant, la poca durada de la convivència dels alumnes amb els seus nous grups de refe-rència, semblen ser la raó d’una menor força explicativa dels grups classe sobre les xarxes relacionals de l’alumnat de l’institut. Si bé s’observa al grup de reforç la mateixa lògica detectada en els centres anteriors, no s’evidencia ara de la mateixa manera la separació entre grups ordinaris i de reforç entre l’alumnat autòcton. En altres paraules, es visibilitza una forta separació entre autòctons i estrangers en el marc del grup de reforç –tal com observàvem en els altres dos centres–, però no s’observa un distanciament de l’alumnat autòcton d’aquest grup respecte dels seus connacionals dels grups ordinaris.
Figura 6. Xarxa relacional de l’institut G segons grup classe i procedència12
La figura 6 mostra mitjançant colors la distribució dels alumnes a la xarxa en funció dels grups classe de referència. Els tres grups ordinaris estan identificats amb els colors vermell (grup D), taronja (grup B) i marró (grup E), mentre que els dos grups flexibles (A i C) han estat representats amb el color blau. La interrelació entre tots els alumnes és clara, i es detecta només una major agrupació d’alumnes estrangers dels grups adaptats a la part dreta de la xarxa. Cal afegir que els alumnes estrangers assignats a altres grups classe (per tant, de colors vermell, marró o taronja) tendeixen a aproximar-se als alumnes estrangers dels grups de reforç.
12. Llegenda de la xarxa: vegeu els annexos A2 i A3.
152152
4. Conclusions
Un dels motius principals de preocupació entre els agents que es dediquen a l’educació i a la immigració, en general, i entre el professorat, en particular, és la tendència a la creació de grups d’alumnes homogenis quant a l’origen durant els moments informals (sobretot al pati, però també a les aules) que tenen lloc a l’institut.
Ha quedat prou demostrat en aquest treball que la institució escolar és molt més que un espai d’intercanvi pedagògic, és també un context estructurador de relacions humanes. Al llarg d’aquestes pàgines hem volgut analitzar l’efecte de diversos factors estructurals i organitzatius dels centres sobre la configuració de les xarxes relacionals als instituts, i hem centrat la nostra atenció en els espais de la xarxa on se situen els alumnes estrangers. Articulem, tot seguit, les principals conclusions a què hem arribat, a partir de la identificació dels punts més rellevants tractats en aquest capítol.
4.1. Les aules d’acollida
El treball de camp ens obliga, com a mínim, a relativitzar la importància de l’aula d’aco-llida com a espai generador de dinàmiques relacionals segregades: a) les relacions que es consoliden com a amistat no són provocades tant per la convivència durant una part de la jornada lectiva en una mateixa aula sinó més aviat pel fet de pertànyer a una mateixa àrea de procedència; b) els vincles relacionals entre alumnat de procedències diverses és escàs, i c) aquestes xarxes cohesionades per la procedència estan també integrades per alumnes amb els quals no s’ha compartit aquest espai. Tot plegat ens fa pensar que si bé l’aula d’acollida pot potenciar l’adscripció a xarxes homogènies o la velocitat de la incorporació a aquest tipus de xarxes, no és el mecanisme que les origina.
4.2. L’aula ordinària i les agrupacions flexibles
L’anàlisi de les dinàmiques organitzatives de l’aula ordinària ens permet afirmar que són dues les variables que influeixen en la conformació de grups més o menys interculturals: d’una banda, l’associació del grup classe a un nivell determinat i, de l’altra, la mida dels grups. Respecte a la primera variable, als instituts en què els grups classe són heteroge-nis i responen a lògiques organitzatives no vinculades al nivell acadèmic, s’observen uns vincles relacionals que superen el marc del grup classe, mentre que en els centres amb grups per nivells es detecten unes xarxes més cohesionades i vinculades als grups classe.
Respecte a la mida dels grups classe, l’adscripció de l’alumnat estranger a grups classe més reduïts sembla afavorir que s’hi estableixin vincles interculturals. En canvi, els grups grans, siguin ordinaris o de reforç, tendeixen a emfasitzar les lògiques de replega-ment fonamentades en l’origen; sigui dins o fora del grup classe de referència.
153153
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
5. Propostes
Si bé l’objectiu últim seria construir un mapa relacional en el qual la variable procedència no esdevingués explicativa dels vincles relacionals del seus integrants, des d’una pers-pectiva possibilista hem de plantejar les opcions que conduiran a la maximització dels espais mixtos, és a dir, aquells en què alumnat autòcton i estranger conviuen, i reduir –en la mesura que sigui possible– els espais més monoculturals de la xarxa, tant si estan integrats per alumnat autòcton com per alumnat estranger. La constitució d’espais de comunicació intercultural és, doncs, la nostra prioritat.
5.1. Les aules d’acollida
– Inclusió de l’aula d’acollida en l’estructura ordinària de l’atenció a la diversitat del centre, de manera que se n’eviti l’estigmatització.
– Importància del treball relacional a l’aula ordinària en el moment de la incorporació de l’alumne estranger per tal que l’aula d’acollida no esdevingui l’única porta oberta per a la consecució d’amistats.
– Constant vinculació entre aula d’acollida i aula ordinària, establint com a grup de referència el grup classe i no l’aula d’acollida, amb l’objectiu no només d’assolir un currículum acadèmic normalitzat sinó també d’establir relacions, de manera que s’in-crementin les possibilitats de contacte amb l’alumnat autòcton.
– Participació de l’alumnat autòcton a l’aula d’acollida, evitant les actituds de rebuig cap als nouvinguts però alhora assegurant que la relació s’estableix en un marc d’igualtat (controlant actituds de paternalisme, condescendència...)
5.2. L’aula ordinària i les agrupacions flexibles
– L’atenció a la diversitat no pot reduir-se a les estructures específiques o paral·leles sinó que s’han de desenvolupar també els instruments educatius més «normalitzats», com ara els plans individuals o les activitats de reforç extraescolar que permetin a l’alumne estranger seguir itineraris compartits amb alumnat autòcton.
– Control de la composició social de les aules ordinàries adreçat a potenciar el contacte intercultural, evitant la concentració d’alumnat estranger o alumnat d’una mateixa procedència.
– Disseny de dinàmiques dins de l’aula ordinària que aprofundeixin en l’intercanvi in-tercultural i obrin els camps de possibles relacions per a l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària.
154154
– Creació de programes d’acompanyament dins de l’aula ordinària que facilitin la inte-gració en el grup classe de referència i el contacte amb els companys.
6. Bibliografia
Alegre, M. A.; beniTo, R.; gonzález, Sh. Immigrants als instituts. L’acollida vista pels seus protagonistes. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2006.
Alegre, M. A.; beniTo, R.; gonzález, Sh. De l’aula d’acollida a l’aula ordinària: processos d’escolarització de l’alumnat estranger. 2009. [Informe disponible a www.migracat.cat].
AllporT, G. W. The Nature of Prejudice. Cambridge, MA: Addison-Wesley, 1954.
beniTo, R.; gonzález, Sh. De l’aula d’acollida a l’aula ordinària. Orientacions per a la tran-sició. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2010 (Informes Breus; 28).
Annex. Llegenda xarxes relacionals
Resumen
Este artículo tiene por objetivo analizar aquellos factores de carácter organizativo y pe-dagógico de los centros educativos que influyen en la conformación de redes relacio-nales interculturales entre el alumnado inmigrante y el alumnado autóctono. A partir de un trabajo de campo centrado en ocho institutos (663 alumnos), se han combinado
A1. PROCEDÈNCIA PARES
A2. GRUP CLASSE
Catalans Grup ordinari
Europa Est Grup ordinari
Amèrica Llatina Grup ordinari
Magrib Grup reforç
Xina Grup intermedi
ESO
Altres Batxillerat
Cicle formatiu
A3. ESTRANGER
Sense informació
Autòcton
Estranger
Indostan
155155
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
técnicas cualitativas –entrevistas a alumnos y miembros del equipo docente– y aproxi-maciones cuantitativas –explotación estadística y análisis de redes. Son dos los puntos de análisis: a) la influencia de la asistencia a las aulas de acogida y b) el peso de las agrupaciones flexibles o grupos por nivel en las dinámicas relacionales de los institutos.
Palabras clave: educación, integración, interculturalidad, políticas educativas, aula de acogida
Abstract
This article aims to analyze those organizational and pedagogical factors within scho-ols that influence the creation of intercultural relational networks between native and immigrant students. Based on a fieldwork carried in 8 schools (663 students), we have combined a qualitative approach –interviews with students and members of the scho-ol staff– with some quantitative techniques –statistics and network analysis. There are two points of analysis: a) the influence of having attended Welcome Classes and b) the weight of level groups in the relational dynamics within High Schools.
Keywords: education, integration, interculturality, school policies, welcome classes
Résumé
L’objectif de cet article est d’analyser les différents facteurs dans le cadre de l’organi-sation et la pédagogie des centres d’enseignement qui ont une influence dans la for-mation des réseaux relationnels interculturels entre les élèves immigrés et les élèves autochtones. A partir d’un travail de terrain mené dans 8 collèges et lycées (663 élèves), des techniques qualitatives –entretiens avec les élèves et le corps enseignant– et des approches quantitatives –exploitation statistique et analyse des réseaux– ont été mises en place. L’analyse s’effectue en deux points : ba) l’impact de la participation aux classe d’accueil et b) le poids des groupes flexibles ou des groupes de niveaux en ce qui concer-ne les dynamiques relationnelles de l’enseignement secondaire.
Mots-clé : éducation, intégration, multiculturalisme, politique éducative, classe d’accueil
157157
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Traducció i immigració: la formació de traductors i intèrprets als serveis públics,
noves solucions per a noves realitats1
Marta Arumí Ribas, Carme Bestué Salinas, Sofia García-Beyaert, Anna Gil-Bardají,
Jacqueline Minett-Wilkinson, Miren Olaciregui, Liudmila Onos, Begoña Ruiz de Infante,
Xus Ugarte Ballester i Mireia Vargas-Urpi Grup MIRAS
Departament de Traducció i d’InterpretacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Resum
L’estudi que presentem té com a propòsit difondre els objectius, la metodologia i els prin-cipals resultats del projecte Traducció i immigració: la formació de traductors i intèrprets als serveis públics, noves solucions per a noves realitats, dut a terme pel grup MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) entre els anys 2009 i 2010. L’objectiu general d’aquest projecte ha estat recopilar i analitzar un corpus significatiu de dades empíriques sobre la situació de la traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya des de la perspectiva dels tres agents que participen en la interacció comunicativa: a) els mediadors-traductors-intèrprets, b) els usuaris dels serveis públics, i c) els proveïdors di-rectes d’aquests serveis. Les dades obtingudes –tant quantitatives com qualitatives– ens han permès no tan sols definir el perfil i la pràctica professional del traductor i intèrpret als serveis públics de Catalunya, sinó també obtenir una gran quantitat d’informació ob-jectiva sobre les necessitats i les preferències dels usuaris i proveïdors dels serveis públics: amb quin tipus de dificultats comunicatives se solen enfrontar, quin tipus de mediació prefereixen uns i altres, quines són les llengües estrangeres més requerides, quines par-ticularitats presenta cada àmbit d’actuació, etc.
Paraules clau: traducció, interpretació, mediació, immigració, serveis públics, formació
1. Projecte de recerca subvencionat dins de la convocatòria ARAFI-2008 d’ajuts per a incentivar la recerca aplicada en matèria d’immigració a Catalunya finançada per la Direcció General per a la Immigració i la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.
158158
1. Introducció
La comunicació entre persones de diferents procedències lingüístiques i culturals ha estat, per a tots els pobles i en totes les èpoques, una qüestió de màxima importància. Avui dia, i, sobretot, a causa de l’augment dels fluxos migratoris en el món globalitzat, són moltes les llengües i cultures que comparteixen els mateixos espais. Aquesta situació ha accentuat la ne-cessitat de crear solucions específiques que facin possible la comunicació entre individus i col-lectius d’una mateixa societat, amb l’objectiu de garantir la convivència i l’enriquiment mutu.
Tal com passa en altres països de la Unió Europea, l’Estat espanyol, i concretament Cata-lunya, s’han convertit els últims anys en un territori d’acollida d’immigrants, fet que ha posat a prova la societat espanyola i la catalana, tant pel que fa al seu sistema social com pel que fa a les seves actituds vers l’altre. Aquests nous ciutadans són usuaris, igual que la població au-tòctona, dels diversos serveis socials, administratius, sanitaris, jurídics o educatius. En aques-tes institucions, tanmateix, fonamentalment a causa de les barreres lingüístiques i culturals, sovint es fa difícil la comunicació entre els proveïdors de serveis i els usuaris estrangers. Aquesta necessitat de comunicació entre comunitats lingüístiques diverses ha fet emergir un nou perfil professional: el del traductor-intèrpret als serveis públics, la tasca del qual consisteix a aconseguir que la comunicació no tan sols sigui possible, sinó també efectiva.
Catalunya s’enfronta en l’actualitat a la manca de formació especialitzada en traduc-ció i interpretació als serveis públics (TISP).2 Des de les universitats, i concretament des de les facultats de traducció i d’interpretació, es comença a fer evident la necessitat urgent de donar respostes a aquesta demanda, la qual cosa s’ha traduït en una major presèn-cia d’aquesta modalitat en els nous graus i màsters oficials de traducció i interpretació. No obstant això, al nostre parer, només des d’una recerca aplicada que plantegi a fons aquesta temàtica es podran elaborar propostes formatives que ajudin a donar respostes concretes a la demanda social existent.3
2. Objectius de l’estudi
Davant de la manca de formació específica i de directrius clares sobre l’actuació dels traductors i intèrprets als serveis públics, i tenint present que les traduccions i interpreta-
2. En aquest article, utilitzarem la sigla TISP per referir-nos a la traducció i interpretació als serveis públics.
3. Per a més informació sobre l’estat de la qüestió de la TISP de Catalunya, vegeu Ugarte (2006); Vargas-Urpi (2009 i 2010); Burdeus (2010); Linguamón (2010); Arumí, Gil-Bardají i Vargas-Urpi (2011). A escala nacional destaquen les aportacions de Valero-Garcés (2002, 2008, 2011); Valero Garcés i Mancho Barés (2005); i Abril Martí (2006). Finalment, per a una panoràmica de la traducció i interpretació als serveis públics d’arreu del món, vegeu Hale (2007); Wandesjö, Englund-Dimitrova i Nilsson (2007); Corsellis (2009); Hale, Ozolins i Stern (2009).
159159
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
cions poc acurades poden privar les minories dels seus drets, ens proposem els següents tres objectius generals:
1. Recopilar un corpus significatiu de dades per mitjà de qüestionaris des de la triple perspectiva de traductors-intèrprets, usuaris i Administració pública.
2. Analitzar el corpus obtingut per tal de definir el perfil del traductor-intèrpret als serveis públics a Catalunya, i obtenir informació objectiva sobre el nombre d’usuaris dels serveis, els idiomes més utilitzats, i els problemes de comunicació que es plantegen.
3. Definir amb quina formació accedeixen avui a aquesta feina els professionals que la desenvolupen, recollir les principals dificultats amb què es troben, classificar les dife-rents tasques que implica aquesta activitat i descriure’n la metodologia de treball.
3. Metodologia
Pel que fa a la metodologia, una de les aportacions interessants de l’estudi és el fet d’ha-ver recollit dades des de la perspectiva dels tres agents que participen en la interacció comunicativa (gràfic 1).
Recollir dades des d’aquesta triple perspectiva aporta una gran riquesa, perquè per-met escoltar la veu de tots els que hi participen. És així com hem pogut arribar a un total de 70 traductors-intèrprets, la majoria per mitjà de consells comarcals; a 60 usuaris dels serveis públics, principalment mitjançant alguns centres de formació d’adults de Barcelo-na i de l’àrea metropolitana; i finalment a 60 professionals de l’Administració4 per mitjà de diferents agents: des dels directors dels serveis territorials d’Educació, que mitjançant els seus coordinadors i assessors LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social), ens han facilitat l’accés a algunes de les escoles catalanes que treballen amb intèrprets; fins a alguns centres de salut de Barcelona, com l’Hospital de Bellvitge o el Departament de Medicina Tropical del Centre d’Atenció Primària de Drassanes.5
4. En aquest estudi ens hem centrat en els proveïdors directes dels serveis, és a dir, aquells que tenen un contacte directe amb els usuaris (p.ex. metges, infermers, professors, educadors socials, personal d’atenció a la ciutadania, etc). Hem deixat per a futures investigacions l’estudi del paper que juguen els proveïdors indirectes dels serveis (p.ex. directors d’hospitals, d’escoles i instituts; gestors de polítiques de la immigració; caps d’àrea; etc.).
5. Tot i que som conscients que no es tracta d’una recollida de dades homogènia pel que fa a tot el territori català, sí que ens sembla una primera aproximació descriptiva exhaustiva de quina és la situació actual de la traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya.
160160
Gràfic 1. Interacció comunicativa mediada als serveis públics
Els qüestionaris emprats per a aquest estudi inclouen tant preguntes tancades com preguntes obertes, en què es podia contestar de manera més extensa i incloure opinions i valoracions. Els qüestionaris a usuaris es van traduir a set llengües: castellà, anglès, francès, xinès, àrab, rus i romanès.
L’estudi es planteja amb un enfocament metodològic mixt. D’una banda, amb una perspectiva quantitativa, que permet tractar la mostra i definir les relacions internes entre les dades. S’han calculat els estadístics descriptius (mitjana, mediana, màxim, mínim i desviació estàndard) amb l’objectiu d’obtenir una aproximació sintètica a la informació recollida.
Presentem els percentatges de respostes calculats sobre el nombre total d’enquestes recollides, és a dir, el nombre d’integrants de la mostra, i en els casos en què s’han ob-tingut respostes en blanc, aquestes no s’han restat del total. Quant a les preguntes amb respostes d’elecció múltiple, els enquestats tenien la possibilitat de triar tantes respostes com volien.
D’altra banda, per a l’anàlisi de les preguntes obertes del qüestionari, s’ha optat per aplicar un mètode d’anàlisi qualitativa consistent en l’anàlisi del discurs, que permet extreure categories que fan possible la caracterització i definició dels continguts de les respostes.
Traductor-intèrpret-mediador
Usuari Administració
Interacció comunicativa
161161
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
4. Resultats dels qüestionaris dirigits als mediadors-traductors-intèrprets6
Pel que fa al perfil de la mostra, un 45,1% dels MTI tenen entre 30 i 40 anys; un 27,4%, entre 20 i 30 anys; un 17,6% se situen entre els 40 i els 50 anys; un 1,9% són menors de 20 anys, i un 3,9% són majors de 50. Respecte al sexe, un 76,4% dels enquestats són dones, mentre que els homes en representen un 19%.
Les dades posen de manifest que existeix una gran feminització (tres quartes parts de la mostra) de la professió. Alhora, gairebé la meitat dels MTI enquestats es troben en la franja d’edat d’entre els 30 i els 40 anys, la qual cosa pot ser comprensible si tenim en compte que es tracta d’una professió jove i emergent.
Un 51% de la mostra afirma tenir estudis universitaris (sense especificar si els han acabat); un 21%, estudis d’ESO o batxillerat, i un 17,6%, formació professional de grau superior. Només un 3,9% dels enquestats tenen estudis primaris i un percentatge sem-blant no ha cursat estudis.
Gràfic 2. Nivell d’estudis de la mostra
Pel que fa a les llengües maternes dels enquestats, el grup lingüístic més nombrós és el format per l’àrab (22,9%), seguit per l’amazic (18%). A continuació apareixen el castellà (13,1%) i el català (9,8%).
6. Per a aquest article, emprarem la sigla MTI per a referir-nos a la figura del mediador-traductor-intèrpret que treballa als serveis públics.
Estudis universitaris
ESO o batxillerat
Formació professional de grau superior
Estudis primaris
Sense estudis
Altres21% 51%
2%3,90%
3,90%
17,60%
162162
Gràfic 3. Llengües maternes de la mostra enquestada
Les altres llengües maternes són el romanès (8,2%); el xinès i els seus dialectes (8,2%); les llengües sud-africanes, com ara el bambara, el mandig i el wòlof (4,9%); i les del subcontinent indi, com ara l’hindi, el panjabi, el nepalès i el sindhi (4,9%). Aquestes dades concorden amb les dades estadístiques sobre la població immigrada a Catalunya, en què el Marroc, Romania i la Xina se situen al capdavant.7 Altres llengües esmentades, però poc representatives, són el rus, l’alemany, el japonès, l’armeni, l’anglès o el francès. Alguns dels enquestats tenen més d’una llengua materna: dues o més del seu país o zona d’origen, o bé la seva llengua familiar a més de català o castellà.
Pel que fa a la primera llengua amb què es treballa, el 29,5% dels MTI enquestats empra el català i el 15,7%, el castellà. Segueixen per ordre de freqüència l’àrab i l’amazic (ambdues 9,8%). Altres llengües emprades són l’alemany, l’anglès, l’armeni, el xinès, el francès, l’holandès, el japonès, el rus i el wòlof.
7. Vegeu Les 40 principals nacionalitats de Catalunya a 1 de gener de 2011, publicat per la Direcció General per a la Immigració, Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, dins de l’apartat «Dades de la immigració a Catalunya». URL: <http://www.gencat.cat./benestarsocialifamilia/immigració> [última consulta: 27 de juliol de 2011].
Amazic
Castellà
Català
Romanès
Xinès
Llengües sud-africanes
Llengües del subcontinent indi
0% 5% 10% 15% 20% 25%
18%
23%
13%
10%
8%
8%
5%
5%
Àrab
163163
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Gràfic 4. Primera llengua de treball de la mostra enquestada
Quant a la segona llengua de treball, el català i el castellà tornen a ser les llengües més emprades (35,5% i 36,6% respectivament). La resta de llengües tenen un percen-tatge mínim. Un 60,6% dels MTI enquestats tenen una tercera llengua de treball i un 11,5% afirma treballar amb quatre llengües.
El 68,6% dels MTI enquestats afirma haver rebut una formació específica de media-ció i/o de traducció i d’interpretació, però no tots n’indiquen el nom. Els cursos citats pels enquestats es limiten majoritàriament a cursos de formació continuada en l’àmbit de la mediació intercultural i són oferts per diferents organismes públics, fundacions privades, ONG i associacions ciutadanes. Només un 10% dels MTI enquestats afirmen haver rebut formació específica en traducció i interpretació exclusivament i tots ells especifiquen que es tractava de cursos introductoris.
En aquest sentit, es posa de manifest la manca de vies de formació existents en el nostre context. De la mateixa manera, quan els MTI enquestats anomenen què millora-rien de la traducció i interpretació als serveis públics, la formació també ocupa un dels primers llocs, seguida del temps que poden dedicar a cada intervenció i de la remune-ració.
En relació amb l’experiència professional, més de la meitat dels MTI enquestats (58,8%) exerceix aquesta professió des de fa entre un i cinc anys, mentre que un 13,7% hi treballa des de fa entre cinc i deu anys. Només un petit percentatge de la mostra (2%) fa entre deu i quinze anys que hi treballa, i un 5,8% s’hi dedica des de fa més de quinze anys.
Català
Castellà
Àrab
Amazic
Anglès
Xinès
Romanès
Alemany
Armeni
Francès
Holandès
Japonès
Rus
Wòlof
29,5%
2%2%2%2%
2%3,9%
4%
4%
4%
5,9%
9,8%
9,8%
15,7%
164164
Gràfic 5. Experiència en interpretació als serveis públics de la mostra enquestada
Quant a les institucions, entitats i altres organitzacions en què treballen o han tre-ballat els MTI enquestats, un 66,7% ho ha fet per a institucions públiques, un 35,3% amb empreses privades, un 21,6% amb fundacions, un 17,6% amb ONG, un 9,8% amb cooperatives, i un 30% han marcat la casella «altres».
El 49% dels MTI enquestats afirma dedicar-se a aquesta feina de manera esporàdi-ca, mentre que el 13,7% s’hi dedica de manera parcial i el 19,6% hi té una dedicació completa.
Gràfic 6. Tipus de dedicació a la TISP
De la mateixa manera, un 33,3% dels MTI enquestats són autònoms, un 31,4% gau-deixen d’un contracte laboral, i un 19,6%, d’un contracte de pràctiques. La majoria dels contractes existents són anuals (i/o amb renovació anual) o bé d’una durada limitada al projecte al qual s’associen. Gairebé la meitat de la mostra (49%) compagina aquesta fei-
Entre 1 i 5 anys
Entre 5 i 10 anys
Entre 10 i 15 anys
Ns/nc
Més de 15 anys
19,7%
5,8%
2%
13,7%
58,8%
Dedicació esporàdica
Temps parcial
Temps complet
Ns/nc
13,7%
19,6%
17,7% 49,0%
165165
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
na amb altres ocupacions, mentre que un 37,3% hi té dedicació exclusiva. D’altra banda, un 80,9% afirma exercir o haver exercit d’MTI de manera voluntària i, entre aquestes respostes, la immensa majoria al·lega que ha estat per motius altruistes i solidaris.
Respecte a les competències bàsiques que ha de tenir un MTI que treballi en l’àmbit dels serveis públics, un 87,8% dels enquestats ha valorat el domini de les llengües de treball, un 76,9% la transmissió del missatge, un 75,5% el coneixement d’ambdues cultures, un 75,5% la confidencialitat i fidelitat, i un 55,1% el coneixement del servei públic implicat.
Pel que fa a les tasques que ha de dur a terme l’MTI als serveis públics, l’estudi pre-senta els següents resultats: el 85,1% es pronuncia a favor de l’explicació de significats o diferències culturals; un 80,9%, a favor de l’aclariment d’informacions que no s’han entès; un 57,4%, a favor de l’ajuda als usuaris a emplenar formularis o documents diver-sos; un 53,2% a favor de l’aclariment de tecnicismes als usuaris, i un 19,1%, a favor de fer trucades telefòniques fora de l’horari laboral. Alguns enquestats han esmentat altres tasques, com ara interpretar i traduir no només el llenguatge, sinó les pautes culturals, fer entrevistes triangulars amb un membre de l’Administració, ajudar a crear un ambient de confiança mútua entre el servei públic i l’usuari o realitzar acompanyaments i gestions diverses sorgides arran de la mediació.
La majoria dels enquestats (95,9%) afirma que fan la seva feina de manera presen-cial. Tot i això, un 20% dels enquestats ha indicat també altres opcions (via telefònica, via correu electrònic i via escrita).
Quant a la tècnica més utilitzada, és la d’interpretar després que es diguin algunes frases (76,4%), mentre que només un 19,6% interpreta després de segments llargs. Una altra de les tècniques emprades és la de la interpretació en veu baixa (xiuxiueig) o chuchotage (31,3%). La gran majoria dels enquestats (84,3%) utilitza la tercera persona i només un 11,7% fa servir la primera persona, cosa que es contradiu amb les recoma-nacions que es fan des de l’àmbit acadèmic, professional i formatiu, no tan sols per a la interpretació consecutiva i simultània, sinó també per a la d’enllaç. Destaca el poc recurs a la presa de notes, una de les tècniques principals en la majoria de modalitats d’inter-pretació (consecutiva, enllaç i bilateral). Aquesta manca generalitzada d’ús de tècniques específiques està vinculada, sens dubte, a l’escassa formació especialitzada en traducció i interpretació dels enquestats.
Les respostes dels MTI enquestats a la pregunta de si el proveïdor dels serveis se sol adreçar directament a ells o a l’usuari es divideixen en tres grups: un 43,5% diu que depèn del cas, un 27,7% afirma que els proveïdors els escullen com a interlocutors i un 21,5% indica que els proveïdors se solen adreçar directament a l’usuari, obviant la presència de l’MTI.
De la mateixa manera, en preguntar als MTI a qui se solien adreçar els usuaris en la interacció mediada, un 39,2% de la mostra diu que depèn del cas; un 39,2% indica que els usuaris tendeixen a escollir-los com a interlocutors, i, finalment, tan sols un 11,7% afirma que els usuaris s’adrecen directament al proveïdor de serveis. Tant les respostes d’aquesta pregunta com les de la pregunta anterior mostren el desconeixement, per part de proveïdors de serveis i d’usuaris, pel que fa a com treballar efectivament amb un
166166
intèrpret i com aconseguir una comunicació fluïda, en què els interlocutors primaris (és a dir, proveïdors i usuaris) aconsegueixen tenir una conversa «de tu a tu».
Les principals dificultats amb què es troben els MTI en l’exercici de la seva profes-sió són, per ordre d’importància: la poca claredat d’expressió dels seus interlocutors (37,2%), els tecnicismes (31,3%), el fet que els interlocutors parlin al mateix temps (29,4%), la desconfiança davant de l’MTI (17,6%), la necessitat de memoritzar el que s’ha dit (15,6%) i la utilització d’una forma dialectal de la llengua (9,8%).
Gràfic 7. Dificultats amb què es troben els intèrprets
Destaca lleugerament el percentatge d’enquestats (un 47%) que considera que el perfil professional de l’MTI als serveis públics no està ben definit, tot i que un 41% de la mostra considera que sí que ho està. Les raons que acompanyen les respostes nega-tives es limiten fonamentalment a la falta de formació, professionalitat i reconeixement de la professió. També en alguns casos es comenta que, en tractar-se d’una professió emergent, el marc d’actuació de l’MTI no està ben definit. També es considera que dins de l’Administració pública es desconeix l’existència d’aquests professionals o el seu camp d’actuació. Les raons que acompanyen les respostes positives, en canvi, se centren en la formació especialitzada, en el sentit de responsabilitat de l’MTI i en la definició clara de l’àmbit de treball i de les seves competències.
Una mica més de la meitat dels enquestats (58,8%) considera que la professió de l’MTI als serveis públics està ben remunerada, mentre que un 29,4% pensa el contrari. La primera opinió pot resultar sorprenent si tenim en compte la gran diferència en retri-bució salarial entre aquest tipus d’interpretació i d’altres (interpretació de conferències, interpretació d’enllaç en el món empresarial, traducció i interpretació jurades).8
Les respostes són més nombroses quan els enquestats han volgut justificar per què la professió està mal remunerada. Entre els motius dels enquestats, destaquen: 1) el temps
8. Vegeu la comparació retributiva a Vargas-Urpi, 2010.
Poca claredat dels interlocutors
Tecnicismes
Solapaments
Desconfiança vers l’intèrpret
Memòria
Dialectes
0% 5% 10% 15% 20%
10%
37%
31%
29%
18%
16%
25% 30% 35% 40%
167167
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
dedicat a desplaçar-se fins al lloc on es durà a terme la mediació-traducció-interpretació; 2) el monopoli d’algunes empreses privades que imposen preus molt baixos; 3) l’alta responsabilitat; 4) la precarietat contractual; 5) la falta de reconeixement de la tasca de l’MTI als serveis públics; 6) la manca d’un horari fix, i 7) la manca d’unificació.
Un 58,8% dels enquestats considera que la gestió i el funcionament de la mediació-traducció-interpretació als serveis públics és la correcta, mentre que un 33,3% pensa que no. El fet de rebre informació prèvia és l’única raó que esgrimeixen els enquestats quan es refereixen a la bona gestió i el bon funcionament. Els arguments que avalen la resposta negativa són: 1) desinformació per part d’altres serveis, en què s’ignora la presència de l’MTI; 2) manca d’informació prèvia per a l’MTI abans de dur a terme la seva feina; 3) reticència per part de certs serveis públics a utilitzar els serveis de l’MTI; 4) dificultat que els usuaris accedeixin al servei de mediació-traducció-interpretació perquè estan massa protocol·litzats, i 5) tarifes inadequades.
El 96% dels enquestats diuen que els agrada la seva professió, i els seus principals ar-guments són: 1) l’empatia o la identificació amb la situació de la persona nouvinguda; 2) el desig de sentir-se útil; 3) la possibilitat d’ajudar aquelles persones que ho necessiten, 4) la satisfacció personal; 5) la vocació professional; 6) el contacte directe amb la gent; 7) el reco-neixement per part dels proveïdors i dels usuaris, i 8) el fet que es tracti d’una feina dinàmica i amb possibilitat de desenvolupament personal i professional.
Les respostes a la pregunta sobre què millorarien de la mediació-traducció-interpre-tació als serveis públics es resumeixen en els següents punts: 1) l’ampliació del temps dedicat a cada intervenció; 2) la remuneració; 3) la formació; 4) la creació de xarxes d’MTI per a una millor comunicació entre els professionals; 5) la informació donada als MTI en relació amb cada cas; 6) el reconeixement per part de la societat; 7) el seguiment i l’avaluació de les actuacions; 8) la millora de les condicions laborals; 9) una major difu-sió i informació sobre la professió, i 10) una millora en la coordinació dels serveis i dels diferents actors de l’Administració.
5. Resultats dels qüestionaris adreçats als usuaris
La mostra és bastant equilibrada pel que fa al sexe dels usuaris dels serveis públics que han respost els nostres qüestionaris: un 50,8% són homes i un 49,2% són dones. Quant a l’edat, un 45,8 % tenen entre 20 i 30 anys; un 27,1%, entre 30 i 40, i finalment un 12,7% se situen entre 18 i 20 anys. Una tercera part no tenen fills (33,3%) i dels dos terços restants, un d’ells (31,7%) té nadons i l’altre (35%) té fills d’entre 1 i 22 anys. El nombre màxim de fills que recull la mostra és de tres.
Pel que fa a les procedències, un 44,5% dels usuaris prové de la Xina, un 30,2% de països de l’est d’Europa (Rússia, Moldàvia, Ucraïna, Romania, Armènia i Lituània, en aquest ordre), un 11,1% del Marroc i un percentatge similar (14,2%) d’altres països, com ara Algèria, el Brasil, les Filipines, el Pakistan i el Senegal.
168168
Gràfic 8. Procedències dels usuaris
En relació amb la llengua materna, un 44,5% ha assenyalat el xinès i algun dels seus dialectes (cantonès, dialecte de Qingtian i dialecte de Fujian), mentre que un 14,3% ha indicat l’àrab en alguna de les seves variants vernaculars (concretament, el hassaniyya, l’algerià i el dàrija marroquí). Entre les altres llengües maternes hi ha també algunes llengües de l’est d’Europa com ara el rus (11,1%), el romanès (7,9%), l’ucraïnès (4,8%), l’armeni (3,2%), el búlgar (1,6%) i el lituà (1,6%). També s’esmenten el wòlof (1,6%), el tagàlog (1,6%), el balti9 (1,6%) i el portuguès (1,6%).
Gràfic 9. Llengües maternes dels usuaris enquestats
9. El balti és un dialecte arcaic del tibetà parlat per unes 350.000 persones al Caixmir pakistanès i indi.
Xina
Est d’Europa
Marroc
Altres països30,2% 44,5%
14,2%
11,1%
14,8%
44,5%
1,6%
4,8%
Xinès
Àrab
Rus
Romanès
Ucraïnès
Armeni
Búlgar
Lituà
Wòlof
Tagàlog
Portuguès
11,1%
7,9%
8,2%
1,6% 1,6%1,6%
1,6%
169169
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
En relació amb el temps que fa que resideixen a Catalunya, la majoria hi ha arribat en els últims cinc anys (96%). La mitjana de temps d’estada a Catalunya és d’entre 2 i 3 anys, i els principals anys d’arribada són el 2007 i el 2008.
Segons les dades recollides, la gran majoria dels usuaris enquestats (un 85,7%) té problemes per comunicar-se als serveis públics, ja sigui de manera habitual o ocasional. Només un 12,7% afirma no tenir cap tipus de problema de comunicació quan accedeix a algun servei públic. Pel que fa als àmbits en què els usuaris tenen més problemes a l’hora de comunicar-se, la majoria dels que han respost afirmativament a la pregunta anterior ha indicat l’àmbit sanitari (66,6%), seguit dels serveis socials (49,2%), la policia i els jut-jats (42,8%), les oficines d’atenció al ciutadà (36,5%) i les escoles (33,3%).10
Gràfic 10. Àmbits dels serveis públics on conflueixen més problemes de comu-nicació
La majoria d’usuaris de la mostra (73%) afirma comunicar-se amb el personal dels serveis públics en castellà simplificat. Un 44,4% recorre també a l’ajuda de familiars i/o amics que coneixen el castellà o el català, mentre que un 25,4% es comunica o s’ha comunicat alguna vegada amb el personal dels serveis públics amb l’ajuda d’MTI. Un 17,5% es comunica fent gestos, un 14,3% emprant l’anglès i un 9,5% mitjançant dibuixos i/o notes. El material informàtic bilingüe sol ser utilitzat només per un 7,9% i, finalment, un 6,3% utilitza altres llengües, les principals de les quals són el català, el xinès i l’àrab.
En relació amb la pregunta sobre com se senten més còmodes quan es comuniquen amb els representants dels serveis públics, més de la meitat dels usuaris (54%) prefereix fer-ho per si mateix, encara que el seu domini del castellà i del català sigui limitat. Aques-ta dada confirma la voluntat d’autonomia lingüística dels nouvinguts, diametralment oposada a la idea segons la qual la implantació de serveis de traducció i interpretació als serveis públics podria resultar un obstacle a la integració lingüística dels usuaris es-
10. En aquesta pregunta, els enquestats podien triar més d’una opció.
Escoles i instituts
Oficines d’atenció al ciutadà
Policia i jutjats
Serveis socials
Àmbit sanitari
0% 10% 20%
33%
37%
43%
30%
49%
67%
40% 50% 60% 70%
170170
trangers. D’altra banda, una part considerable dels enquestats se sent més còmode amb l’ajuda d’algun familiar i/o amic que conegui el castellà o el català (52,4%). Finalment, només alguns d’ells se senten còmodes amb l’ajuda d’un MTI professional (17,5%). Aquestes dues darreres respostes es podrien interpretar no tant en termes de qualitat o de professionalitat, sinó de confiança i seguretat dels usuaris davant d’una situació que moltes vegades els fa sentir-se aïllats i incompresos. Aquest fet explicaria que els enques-tats prefereixin persones del seu entorn més proper que a un MTI professional el qual, tot i els seus coneixements especialitzats i l’ajuda efectiva que pot oferir a l’usuari, no deixa de ser algú extern a l’experiència personal i íntima d’aquest últim. Un dels principals reptes de l’MTI als serveis públics haurà de ser, de confirmar-se aquesta hipòtesi, el de crear un entorn de confiança i tranquil·litat entre l’usuari i el proveïdor dels serveis. No obstant això, pensem que també pot tenir a veure amb la professionalitat real dels MTI. Ja hem vist que molts no estan formats ni en mediació ni en interpretació encara que estiguin contractats com a tals. D’altra banda, el fet que els usuaris prefereixin comptar amb els seus coneguts quan poden triar, no significa que s’hagi de prescindir o reduir el servei de mediació i interpretació: no sempre podran triar i, més important encara, és bàsic garantir l’autonomia de la persona.
De la mateixa manera, quan s’ha preguntat als enquestats sobre l’ús de la interpre-tació telefònica, un 65,1% afirma no haver-la utilitzat mai. Un 28,6%, en canvi, al·lega que sí. De les respostes afirmatives, observem que on més s’ha utilitzat aquest servei és en hospitals i centres de salut, dada que demostra que el servei de Sanitat Respon es va establint i consolidant com a recurs emprat pels professionals de la medicina.
L’estudi ens mostra que quan una tercera persona acompanya els usuaris a l’entrevis-ta amb el personal dels serveis públics, en molts casos (42,9%) aquestes terceres persones són amics que comparteixen la seva llengua materna i que tenen un bon coneixement del català o del castellà. En un 25,4% dels casos aquests acompanyants són amics catalans que coneixen la llengua dels usuaris, la mateixa proporció de casos en què aquesta tasca la fan familiars dels usuaris (25,4%). Un 20,6% dels usuaris afirmen que la seva parella (marit o muller) és qui l’acompanya i fa d’intèrpret, mentre que només un 1,6% de la mostra enquestada indica que ho fan els fills. Aquesta darrera dada contrasta amb les obtingudes de l’anàlisi de qüestionaris dirigits a proveïdors dels serveis, ja que molts dels professionals enquestats que treballen en l’àmbit educatiu expliquen que molt sovint són els fills els que fan d’intermediari lingüístic entre els educadors i els pares. Finalment, només un 7,9% de la mostra afirma rebre l’ajuda de persones que fan voluntàriament d’MTI i, de nou, la mateixa proporció (7,9%) respon que rep l’ajuda d’MTI professionals.
171171
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Gràfic 11. Quan una tercera persona us acompanya a l’entrevista amb els proveï-dors de serveis públics, qui és?
També es demanava als enquestats, en cas de poder escollir, quin seria per a ells el perfil idoni d’MTI professional. Un 49,2% de la mostra va dir que prefereix aquells que comparteixen la seva llengua materna, mentre que un 30,2% s’inclinen cap a MTI del país d’acollida que han après la seva llengua i a un 7,9% els és indiferent. Observem una major tendència als intèrprets que formen part de la comunitat immigrada de l’usuari, per bé que els intèrprets del país d’acollida reben un percentatge relativament alt de respostes. Tot i que no hem obtingut comentaris que ens ajudin a entendre els motius d’aquestes preferències, sí que podríem inferir que mentre que els MTI membres de la comunitat im-migrada poden mostrar més empatia cap a l’usuari (pel fet d’haver passat, probablement, per situacions semblants), més proximitat i més tendència a posar-se de la seva part (pel fet de ser membres de la mateixa comunitat), els MTI del país d’acollida, justament pel fet de ser persones alienes a la comunitat, poden donar més garanties de confidencialitat.
Quan es pregunta als usuaris si han quedat satisfets amb l’ajuda de les persones que els han facilitat la comunicació, un 61,9% dels enquestats afirmen que sí quan es tracta d’amics, un 55,6% responen afirmativament quan es tracta de familiars, un 30% es manifesten satisfets amb la contribució de professionals i només un 20% mostren satisfacció amb les intervencions de voluntaris. Aquestes dades posen de manifest una major confiança envers la interpretació que fan els familiars i amics. En alguns casos, podria tractar-se d’un desconeixement de l’existència d’intèrprets professionals que es dediquen a aquest servei –fet que es confirma amb la petita proporció d’usuaris que afirma haver-ne tingut en alguna ocasió (preguntes 2 i 4 del qüestionari) o bé al fet que compartir vincles de tipus familiar i objectius comuns crea un lligam de més confiança, com ja hem explicat una mica més amunt.
També es preguntava als usuaris com els semblava que es podria millorar el servei d’interpretació-mediació als serveis públics. Les respostes obertes es poden agrupar en
Fills
Intèrprets o mediadors professionals
Intèrprets o mediadors voluntaris
Marit o muller
Altres familiars
Amics (autòctons)
Amics (membresde la comunitat immigrada)
0% 5% 10% 15% 20%25% 30% 35%40% 45% 50%
2%
8%
8%
21%
25%
25%
43%
172172
les tres categories següents: 1) major professionalització del servei; 2) ampliació del ser-vei, i 3) major aprenentatge de la llengua d’acollida.
Quan es pregunta als usuaris si creuen que en alguna ocasió algun MTI s’ha posicio-nat a favor d’algú durant la interacció, prop de la meitat dels enquestats, un 42%, creu que l’MTI sempre s’ha mantingut neutral. Això no obstant, un 12,7% creu que l’MTI s’ha posat de part seva («Qui va traduir per a mi era un familiar i, per tant, volia ajudar-me») i un 11,1% que s’ha posat de banda dels serveis públics («El mediador-intèrpret no va estar massa per mi i es va posar de part del personal del centre de salut»).
6. Resultats dels qüestionaris adreçats als treballadors dels serveis públics
L’enquesta s’ha fet majoritàriament entre treballadors de centres educatius i d’organis-mes autonòmics relacionats amb l’educació, els quals representen el 90,7% dels enques-tats. El 9,3% de la mostra restant correspon a treballadors d’hospitals i centres de salut. Aquesta distribució fa que la mostra presenti unes característiques que convindrà tenir en consideració a l’hora de fer la interpretació de les dades que es presenten en aquest apartat.
Tots els treballadors enquestats són originaris de l’Estat espanyol i la franja d’edat més representada es troba entre els 30 i els 50 anys, a la qual pertanyen el 69,4% dels enquestats. En aquesta mostra les dones enquestades representen el 80%, fet que no resulta estrany atès que es tracta de serveis en els quals la presència de la dona és molt significativa. D’altra banda, el 90,7% dels enquestats fa més de cinc anys que exerceix la professió. Aquesta última dada és de gran rellevància, ja que ens permet treballar amb una mostra d’enquestats que, gràcies a la seva prolongada experiència i capacitat retrospectiva, ja s’han vist confrontats en la seva activitat professional amb barreres de comunicació motivades per diferències lingüístiques o culturals.
El 90,7% dels enquestats considera que ha augmentat el nombre d’usuaris que no dominen les llengües oficials, i el 78,1% dels enquestats assenyala que té problemes per comunicar-se amb aquests usuaris. En aquest sentit és interessant indicar que aquesta percepció corrobora la recollida en l’enquesta adreçada a usuaris, que assenyalen que un 85,7% dels usuaris enquestats té problemes per comunicar-se en els serveis públics, ja sigui de manera habitual o ocasional.
Gairebé la totalitat dels enquestats (el 94,7%) assenyalen el problema lingüístic com la raó fonamental de les dificultats que troben en la comunicació amb els usuaris. Els enquestats que destaquen el problema cultural com una font important de problemes comunicatius representen el 46,7%. Aquestes dades, però, no ens permeten afirmar que la majoria dels problemes de comunicació es redueixen a una barrera de tipus exclusiva-ment lingüístic. Cal tenir present que sovint les barreres de tipus cultural no apareixen fins que no ha estat solucionada la barrera lingüística.
173173
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Les solucions que aporten els treballadors dels serveis públics per millorar la comuni-cació amb els usuaris que no parlen les llengües oficials de Catalunya es podrien classifi-car en quatre grans blocs: a) poder disposar d’un millor servei de mediació-interpretació, que sigui més àgil, més ràpid que l’actual, i de més fàcil accés (es reivindica que hi hagi menys limitacions pel que fa al nombre de vegades que es pot demanar); b) la dispo-nibilitat d’un nombre més alt d’MTI amb una formació sòlida que domini no només les llengües, sinó també els diferents aspectes culturals relacionats amb les seves llengües de treball; c) la conveniència de crear un cos d’MTI per als centres oficials, o bé a escala de centre (sobretot en el cas dels hospitals sanitaris), o bé a escala territorial per atendre la demanda de tots els serveis públics, i d) altres solucions, a les quals es fa referència en menor mesura, com la creació d’un servei de mediació-interpretació per via telefònica o per Internet i la disponibilitat d’aparells de traducció automàtica, tot i que preveuen la possible dificultat per part dels usuaris d’utilitzar aquesta tecnologia. Totes aquestes solu-cions, tant des del punt de vista organitzatiu com de finançament i de control de qualitat semblen apuntar a l’Administració pública com a responsable de l’execució.
Quan es pregunta als enquestats sobre les estratègies que utilitzen de forma més habitual per resoldre els problemes de comunicació, l’estratègia clarament majoritària és el recurs a la intervenció de tercers. Així, el 78,7% dels enquestats recorre a familiars i/o amics, i aquesta solució es combina amb la utilització d’MTI, seleccionada pel 60% dels treballadors. El següent tipus d’estratègia és la utilització de les llengües oficials, el català o el castellà, en versió simplificada. Finalment, entre les menys seleccionades hi ha les que s’englobarien dins de la comunicació verbal escrita, com el «material informàtic» (20%) i les «guies o pòsters multilingües» (12%).
En general, les enquestes indiquen satisfacció per part dels treballadors públics da-vant d’una situació de comunicació mediada, sense que es percebin grans diferències en les dades tant si es tracta de professionals com de voluntaris i de familiars o amics; cal destacar, però, que el grau de satisfacció és lleugerament superior quan l’MTI és un familiar i/o amic (69,3%) que no pas quan es tracta de professionals (62,7%). Aquesta dada no pot ser considerada de forma aïllada, com un mer índex de preferència cap als MTI no professionals sobre els professionals, sinó que s’ha de posar en relació amb les dades analitzades a l’inici del capítol, on vèiem que la solució majoritària dels centres educatius i sanitaris enquestats és la d’emprar aquest tipus «d’acompanyament-favor».
174174
Gràfic 12. Grau de satisfacció de l’ajuda de terceres persones (%)
Si bé en general el grau de satisfacció és més gran en el cas de la intervenció de fami-liars o amics, quan es pregunta concretament pel procés de traducció dels resultats que obtenen, la satisfacció pel que fa a l’MTI professional sol ser superior.
Quan es pregunta als enquestats sobre l’exactitud de la interpretació, tant en el cas dels familiars/amics com en el cas dels voluntaris i en el dels professionals, la majoria de les respostes indiquen que sí que tradueixen tot el que es diu. Tanmateix, sí que s’obser-va que el percentatge de respostes afirmatives en aquest apartat és clarament superior quan qui intervé en la mediació és un MTI professional. En concret, mentre que el 66,7% indica que l’MTI professional tradueix tot allò que diu el proveïdor, en el cas del familiar o amic únicament un 49,7% respon que aquest transmet tot el que diu el proveïdor i la xifra és encara inferior quan l’MTI és voluntari (el 40%). D’altra banda, la gran majoria dels enquestats (el 84%) destaca que mai no ha tingut una experiència negativa per culpa d’una mala interpretació de l‘MTI.
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Sí
Sí
Sí
No
Familiars/amics
Mediadors-intèrpretsvoluntaris
Mediadors-intèrpretsprofessionals
No
No
Si podeu disposar de l’ajuda de terceres persones, quedeu satisfets de l’ajuda que rebeu?
175175
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Gràfic 13. Percepció de la mostra enquestada sobre el grau d’exactitud en la traducció (%)
Pel que fa a la qüestió de la imparcialitat, en preguntar si l’MTI s’ha posat de part d’algú durant alguna entrevista, la gran majoria dels enquestats, el 74,7%, contesta que sempre s’ha mantingut imparcial. L’MTI sembla aconseguir transmetre una sensació d’imparcialitat al proveïdor en la majoria dels casos, una dada molt positiva tenint en compte la importància de mantenir la confiança per a l’èxit de la interacció mediada.
En els casos en què els enquestats contesten afirmativament (l’MTI s’ha posat de part d’alguna de les parts), són més les respostes que indiquen que aquest professional s’ha posat de part de l’usuari que no pas les que indiquen que s’ha posat de part del proveïdor (38,5% i 23,1% respectivament). Del 38,5% de persones que afirmen haver detectat parcialitat a favor de l’usuari, la majoria indica efectivament «la fidelitat al seu país d’origen, a la seva cultura i, en conseqüència, als seus compatriotes», i denota la tendència a imaginar que la tercera part que intervé per facilitar la comunicació es posarà del costat de les persones amb qui comparteix procedència.
Una part del qüestionari estava dedicada a detectar aquelles llengües per a les quals el treballador no havia trobat intèrprets. Un 30,7% dels enquestats no ha pogut trobar, en alguna ocasió, cap MTI per a la llengua de l’usuari amb qui s’havien d’entrevistar. Aquest percentatge resulta elevat encara que sigui minoritari (el 64% dels proveïdors diuen que no s’han trobat amb aquest problema). En especificar aquestes llengües, els proveïdors assenyalen el xinès (en vuit respostes); llengües africanes com ara el bambara o el fula (5 respostes); llengües del grup índic com el bengalí (2 respostes), el panjabi (2 respostes) i l’urdú (2 respostes); llengües de l’est d’Europa (ucraïnès, búlgar, lituà, rus), i, en un cas, l’armeni. En efecte, aquestes dades ens indiquen que són nombroses les necessitats lingüístiques no cobertes o amb solucions poc accessibles per als proveïdors, i no es poden menysprear les conseqüències que això pot comportar.
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Sí
Sí
Sí
No
Familiars/amics
Mediadors-intèrpretsvoluntaris
Mediadors-intèrpretsprofessionals
No
No
Penseu que el mediador-intèrpret o acompanyant tradueix TOT el que vosaltres dieu als usuaris?
176176
En altres ocasions, les necessitats lingüístiques no es van poder cobrir de manera adequada perquè l’MTI contractat no parlava la mateixa llengua o dialecte que l’usuari per al qual s’havia demanat el servei. En concret, gairebé una quarta part de les persones enquestades (un 22,7%) indica haver-se trobat en aquesta situació en alguna ocasió. Les solucions buscades en aquests casos d’MTI de llengua equivocada són variades. Set proveïdors comenten que van haver d’ajornar l’entrevista i sol·licitar un altre MTI, tot especificant millor la varietat dialectal que necessitaven. En tres respostes, s’assenyalen casos d’interpretació de relé (relay), és a dir, d’una doble interpretació: casos en què s’ha buscat una altra persona (un pare o una mare d’un altre alumne, una nena alumna del centre, un familiar) perquè traduís de la llengua estàndard al dialecte dels usuaris. En aquestes respostes, quatre especifiquen que es tractava de dialectes de zones rurals del xinès, mentre que tres respostes se centren en el cas del berber com a dialecte de l’àrab.11 Aquest alt percentatge de situacions en què les necessitats lingüístiques no es van poder cobrir revela que, de vegades, el servei de mediació o interpretació que s’ha prestat ha estat inadequat, fet que apunta cap a la immaduresa del sistema d’assignació de serveis de mediació i d’interpretació.
Quan es pregunta als enquestats sobre la seva preferència pel que fa a l’origen de l’MTI professional, així com les raons que motiven aquesta elecció, gairebé la meitat (el 45,6%) diu que prefereix intèrprets d’origen estranger que comparteixin la llengua ma-terna de l’usuari i que conegui l’espanyol o el català, davant d’un 20,6% que prefereixen MTI d’origen català i d’un 33,8% que es mostren indiferents. Els arguments que més es repeteixen fan referència a l’empatia que existeix entre dues persones d’un mateix origen i que pot generar confiança i una comunicació més fluïda, un major coneixement de la problemàtica específica, una millor acollida i comprensió, i la proximitat, que fomenta la franquesa i optimitza la possibilitat d’arribar a acords. Alhora, és molt valorat el fet que es comparteixi una mateixa cultura d’origen, que fa que s’entenguin les situacions relacionades amb aspectes culturals. Finalment, únicament tres enquestats fan referència a la competència lingüística: un apunta a la dificultat de trobar «catalans que dominin les llengües que tenim a l’escola» i els altres dos indiquen que els MTI estrangers estan més capacitats perquè el domini de la llengua materna –de cara a l’usuari– consideren que és fonamental. En resum, una gran part dels comentaris recollits mostren que els treballadors dels serveis públics consideren que els MTI fan la funció de «pont» entre dues cultures i que el fet que pertanyin a l’altra cultura facilita la seva tasca.
Quant al tipus de col·laboració que s’estableix entre el treballador dels serveis públics i l’MTI durant la prestació del servei, un 58,7% dels enquestats afirma que aquest darrer desenvolupa tasques que van més enllà de la pura interpretació. Una àmplia majoria dels enquestats manifesta que l’MTI li proporciona explicacions sobre la cultura del país d’ori-
11. Cal matisar les respostes dels proveïdors pel que fa als dialectes. En el cas del xinès, la majoria de xinesos residents a Catalunya parlen un dialecte del wu, que es pot arribar a considerar una llengua sínica diferent del xinès estàndard i, per tant, són mútuament inintel·ligibles (Rovira-Esteva, 2010). El berber (també conegut com a amazic) també prové d’una llengua diferent de l’àrab.
177177
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
gen de l’usuari, ja sigui de manera sistemàtica (el 28%) o bé de manera més esporàdica (el 49,3%). Constatem, així, que la funció del professional de la comunicació combina en aquests casos tant tasques d’interpretació com de mediació; aquesta última, amb la intenció d’il·luminar els clarobscurs que podria haver- hi a la comunicació.
Tanmateix, les respostes dels enquestats recullen que l’MTI du a terme tasques que serien més aviat considerades com a tasques auxiliars, com ara el fet d’omplir formularis i fer trucades de telèfon, però també, tal com ens han indicat alguns dels enquestats, concertar entrevistes amb les famílies, aclarir aspectes de funcionament del servei, tra-duir documents i comunicats als pares, o intervenir en la resolució de conflictes.
D’altra banda, les dades obtingudes ens permeten afirmar que la intervenció dels MTI, pel seu domini de la competència cultural, repercuteix positivament en la mateixa prestació del servei públic. Més de dos terços dels usuaris enquestats (un 68%) afirmen que la informació que aporten els MTI sobre el país d’origen dels usuaris (informació de caràcter cultural, polític, econòmic, religiós, etc.) els és útil en l’exercici de la seva pro-fessió, mentre que un 22,7% afirma que ho és a vegades. Només un 4% no troba útil aquest tipus d’informació, mentre que un 5,3% dels enquestats no ha contestat aquesta pregunta.
7. Conclusions
Les idees que es fan més paleses al llarg de l’estudi són que la interpretació als serveis públics, entesa aquí com una branca d’especialització de la traducció i la interpretació, és una professió jove que es troba en ple procés de consolidar-se a Catalunya com a pràcti-ca i com a servei.12 Com tota professió quan neix, les mancances són presents en el seu dia a dia i això es reflecteix en les respostes dels enquestats. En aquest sentit, els resultats de l’estudi confirmen de manera molt convincent una de les hipòtesis de partida: la po-blació immigrada de Catalunya té, en general, problemes de comunicació quan accedeix als serveis públics, i la figura de l’MTI podria esmenar aquesta deficiència.
Després d’analitzar i creuar les dades obtingudes dels tres agents que intervenen en la interacció comunicativa, hem arribat a les set conclusions següents:
1. La manca de formació específica apareix com un leitmotiv, de manera explícita o implícita, en les tres parts de l’estudi:
a) La majoria d’MTI de la mostra no havien assistit a cap curs específic en TISP en el moment de la recollida de les dades. Aquesta manca de formació es torna a reflectir en les respostes relacionades amb la pràctica professional: molt pocs recorren a la presa de notes com a tècnica a l’hora d’interpretar i només una petita proporció de la mostra
12. Sobre la situació de la interpretació als serveis públics a altres països del món, vegeu el capítol 3 de l’obra d’Abril-Martí (2006).
178178
(11,7%) utilitza la primera persona en interpretar, per bé que és l’opció més recomanada en els cursos de formació.
b) Pel que fa als usuaris, molts d’ells dubten de la «fidelitat» i de la compleció en la transmissió dels seus missatges per part de les persones que els acompanyen als serveis públics (que no sempre són intèrprets professionals), tot i que la majoria d’ells solen quedar satisfets amb la feina que fan els MTI.
c) En les respostes dels proveïdors de serveis públics, el percentatge de satisfacció és més alt en el cas de la interpretació feta per familiars i amics, la qual cosa podria reforçar la idea que els MTI encara han de millorar la seva pràctica. Aquest tipus de comentaris ens han de fer reflexionar, de nou, sobre la necessitat de formar, avaluar i acreditar els treballadors de la mediació-interpretació per a un desenvolupament òptim de la profes-sió.
2. L’accés a la professió és desigual, de manera que l’abast que poden tenir els serveis d’aquests professionals a dia d’avui és encara limitat. Aquest fet es reflecteix en les respostes dels tres agents:
a) La meitat dels MTI de la nostra mostra només s’hi dediquen de manera esporàdica, mentre que un 13,7% s’hi dedica a temps parcial. Només un 19,6% s’hi poden dedicar a temps complet. No deixa de ser sorprenent que no hi hagi més intèrprets amb contractes a temps complet, sobretot tenint en compte el gran abast que tenen els serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, justícia...) en la nostra societat. Malauradament, doncs, l’adjectiu precari escau força a les condicions de la professió.
b) Només un 7,9% dels usuaris enquestats ha pogut tenir accés alguna vegada a MTI professionals, mentre que la resta sol recórrer a amics, familiars o voluntaris. Possible-ment la preferència per la intervenció de familiars o amics per solucionar els problemes de comunicació es deu més aviat a la facilitat d’accés a aquest tipus d’estratègies que a una elecció de caràcter més objectiu.
c) Les respostes dels proveïdors dels serveis públics contrasten amb les dels usuaris: un 60% dels enquestats afirmen recórrer a MTI professionals, per bé que solen combi-nar aquesta opció amb la intervenció de familiars i amics, que encara és més elevada (78,7%). La combinació d’ambdues solucions és comprensible si es té present que la ma-joria dels enquestats procedien de l’àmbit de l’educació, en què el Departament d’Edu-cació limita les intervencions dels intèrprets professionals a només un servei presencial a l’any per família. D’aquesta manera, deduïm que per a la resta d’entrevistes i/o reunions, els mestres demanen als pares i mares que desconeixen el català i el castellà que hi vagin acompanyats d’algun amic i/o familiar que sí que parli alguna d’aquestes llengües.
3. Paral·lelament al poc abast que poden tenir els MTI, la manca de definició del paper de l’intèrpret també es fa palesa sobretot en les respostes d’aquest col·lectiu, i,
179179
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
per exemple, un 47% dels MTI comenten que el seu perfil «no està ben definit» i adme-ten fer tasques molt diverses.
4. Sigui com sigui, encara que la professió tot just s’està desenvolupant a Catalu-nya i que molts usuaris tenen, per primer cop, l’experiència de comunicar-se a través d’intèrprets, cal destacar que la gran majoria en queden satisfets i en valoren po-sitivament la feina. Igualment, la majoria de comentaris obtinguts sobre la tasca dels MTI professionals per part dels proveïdors són en general molt positius i posen en relleu qualitats com la professionalitat, l’objectivitat, la imparcialitat i la capacitat de transmetre informació complementària.
5. D’altra banda, també és important subratllar que el recurs als MTI no fa disminuir el desig de molts usuaris de poder-se comunicar de manera autònoma als ser-veis públics (54% de la mostra). A més, una gran majoria d’enquestats (el 74,7% dels proveïdors i el 73% d’usuaris) utilitza per a comunicar-se les llengües oficials en versió simplificada. Aquestes dues consideracions apunten a una clara voluntat d’autonomia lingüística inherent a l’ésser humà, que de manera natural tendirà sempre que sigui possible a buscar les maneres d’expressar-se amb la seva pròpia veu i amb poc temps. Contradiria, doncs, la visió d’alguns que consideren que aquest tipus de serveis afavoreix la dependència en els usuaris i un retard de la seva inclusió lingüística.
6. Tant en les respostes d’intèrprets com en les d’usuaris s’hi pot observar la presència creixent de la interpretació telefònica com a recurs alternatiu als serveis presencials. Tenint en compte el context català i el fet que la interpretació telefònica s’està potenciant en molts àmbits (sanitat, educació, ajuntaments), és possible que en el moment actual aquesta presència ja sigui més estesa que en el moment de la recollida de dades.
7. En el curs de la investigació s’ha detectat entre els sectors enquestats una neces-sitat de millorar la comunicació als serveis públics que hauria de dur-se a terme mitjan-çant una optimització de l’organització dels serveis de traducció, interpretació i media ció. Entre les reivindicacions apuntades pels enquestats destacava la de contractar més MTI, agilitar l’accés als serveis d’interpretació i mediació i generar sistemes d’avalua-ció que garanteixin una millor preparació dels professionals.
Tots aquests resultats mostren que, independentment de quin sigui el model de po-lítica migratòria escollit o desitjat, la necessitat d’oferir serveis professionalitzats de tra-ducció, interpretació i mediació en l’Administració pública queda justificada per la seva última finalitat: la de fer realitat el principi d’igualtat d’accés als recursos per poder, així, establir les bases d’una futura societat cohesionada.
180180
8. Propostes específiques d’actuació
Els resultats de l’estudi ens condueixen a les propostes específiques d’actuació següents:
a) Disseny d’una formació en traducció i interpretació als serveis públics de Catalunya
Aquest disseny, que va ser elaborat durant tot el curs acadèmic 2009-2010, es ma-terialitza en el 1r Curs d’Especialització en Traducció i Interpretació als Serveis Públics de Catalunya, organitzat i dirigit pel grup MIRAS de la UAB, que s’ofereix a partir del mes d’octubre de 2011 amb la col·laboració de la Direcció General per a la Immigració i Lin-guamón Casa de les Llengües. URL: <http://pagines.uab.cat/formacio_isp_catalunya/>.
b) Treball coordinat i d’assessorament amb l’AdministracióEl treball coordinat ha estat i continua sent un aspecte prioritari per al grup de recerca
MIRAS, en el qual s’inscriu aquest projecte. A més a més d’haver aconseguit establir vin-cles de treball i de cooperació amb la Direcció General per a la Immigració i Linguamón Casa de les Llengües, estem en contacte estret amb altres institucions i entitats lligades a l’Administració, com ara l’Hospital de la Vall d’Hebron; l’Hospital del Mar; l’Àrea de Me-dicina Tropical de Drassanes; els diferents consells comarcals de Catalunya, especialment el Consell Comarcal del Vallès Occidental i el Consell Comarcal d‘Osona; el CITE (Centre d’Informació per a Treballadors i Treballadores Estrangers); l’Ajuntament de Salt; etc.
c) Vetllar per la qualitat de la professióEl grup de recerca MIRAS, mitjançant la recerca aplicada en l’àmbit de la traducció i
interpretació als serveis públics, s’ha convertit en poc temps en un referent de l’àmbit ca-talà pel que fa a la recerca i difusió dels estàndards de qualitat que hauria de tenir aques-ta professió per poder ser exercida. A la pàgina web del grup (http://grupsderecerca.uab.cat/miras/) s’hi troben totes les publicacions i propostes produïdes en aquest sentit. De la mateixa manera, anualment el grup MIRAS organitza una Jornada sobre Traducció i Interpretació als Serveis Públics, que a hores d’ara constitueix un fòrum ineludible per a professionals, investigadors, administració i estudiants.
d) Creació d’un sistema d’acreditacióLa creació d’un sistema de regulació de la professió del traductor-intèrpret als serveis
públics de Catalunya és el repte més important al qual s’enfronta actualment el grup de recerca MIRAS. Inspirant-nos en els models més prestigiosos, sostenibles i funcionals dels països amb una tradició més llarga en aquest camp (el Canadà, Austràlia, els EUA, Suècia i el Regne Unit) en aquests moments estem treballant en el disseny d’una proposta de sistema d’acreditació nacional que, en coordinació amb l’Administració pública catalana, permeti constituir un cos de traductors i intèrprets formats i registrats oficialment per a treballar d’enllaç en les principals llengües de la immigració a Catalunya.
181181
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Referències bibliogràfiques
Abril mArTí, Isabel. La interpretación social en los Servicios Públicos: Caracterización como género, contextualización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Tesi doctoral. Granada: Universitat de Granada, 2006.
Arumí, Marta; gil-bArDAji, Anna; VArgAS-urpi, Mireia (2011). «Traducció i Immigració. La figura de l’intèrpret als serveis públics de Catalunya». A: Quaderns Revista de Tra-ducció, 18.
burDeuS, Noelia. La interpretació als serveis públics en l’àmbit sanitari a la província de Barcelona. Treball final de màster. Departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2010.
CorSelliS, Ann. Public Service Interpreting: the First Steps. Regne Unit: Palgrave Macmi-llan, 2009.
hAle, Sandra Beatriz. Community Interpreting. Regne Unit: Palgrave McMillan, 2007.
hAle, Sandra; ozolinS, Uldis; STern, Liudmila (eds.). The Critical Link 5: Quality in interpre-ting – a shared responsibility. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins, 2009.
linguAmón. Els serveis de traducció, interpretació i mediació en els processos d’acolliment lingüístic a Catalunya. 2010. [En línia]:<http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/ informe_linguamon_serveis_interpretacio_immigracio_tcm302-116935.pdf> [Última consulta: 12 de maig de 2010].
roVirA-eSTeVA, Sara. Lengua y escritura chinas. Mitos y realidades. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2010.
ugArTe, Xus (2006). «La traducción y la interpretación de los servicios públicos en Ca-taluña y Baleares». A: VAlero, C.; rAgA, F. (ed.). Retos del siglo XXI en comunicación intercultural: nuevo mapa lingüístico y cultural de España, Revista Española de Lin-güística Aplicada, 111-128. [En línia]:<http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2198695> [Última consulta: 12 de maig de 2010].
VAlero-gArCéS, Carmen (ed.). Traducción como mediación entre lenguas y culturas. Trans-lation as mediation or how to bridge linguistic and cultural gaps. Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, 2002.
VAlero-gArCéS, Carmen (ed.). Investigación y Práctica en Traducción e Interpretación en los Servicios Públicos. Desafíos y Alianzas. Research and Practice in Public Service In-terpreting and Translation. Challenges and alliances. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. 2008.
VAlero gArCéS, Carmen (ed.). Traducción e Interpretación en los Servicios Públicos en un mundo Interconectado. La TISP en Internet. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, 2011.
182182
VAlero gArCéS, Carmen; mAnCho bAréS, Guzmán (ed.). Traducción e Interpretación en los Servicios Públicos. Nuevas necesidades para nuevas realidades. Community interpre-ting and translating: new needs for new realities. Madrid: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, 2002.
VArgAS-urpi, Mireia. La interpretació social: Estat de la qüestió. El cas del col.lectiu xinès: especificitats i reptes. Treball de recerca del màster oficial de recerca en Àsia Oriental contemporània. Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. [En línia]:<http://www.recercat.net/handle/2072/40649> [Última consulta: 12 de maig de 2010].
VArgAS-urpi, Mireia. «La interpretación en los servicios públicos para el colectivo chino en el contexto catalán». A: SAn ginéS AguilAr, Pedro (ed.). Cruce de miradas, relaciones e intercambios. Zaragoza 2010. Granada: Universidad de Granada, 2010, 885-905. (Colección Española de Investigación sobre Asia Pacífico). [En línia]:<http://www.ugr.es/~feiap/ceiap3/ceiap/capitulos/capitulo55.pdf> [Última consulta: 22 de maig de 2011].
WADenSjö, Cecilia; englunD DimiTroVA, Birgitta; nilSSon, Anna-Lena (ed.). The Critical Link 4. Professionalisation of interpreting in the community. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins, 2007.
Resumen
El estudio que presentamos tiene como propósito difundir los objetivos, la metodología y los principales resultados del proyecto Traducción e inmigración: la formación de tra-ductores e intérpretes para los Servicios Públicos, nuevas soluciones para nuevas realida-des, realizado entre los años 2009 y 2010 por el grupo MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca a l’Àmbit Social). El objetivo general de este proyecto ha sido recopilar y analizar un corpus significativo de datos empíricos sobre la situación de la traducción y la inter-pretación en los servicios públicos en Cataluña desde la perspectiva de los tres agentes que participan en la interacción comunicativa: a) los mediadores-traductores-intérpretes, b) los usuarios de los servicios públicos y c) los proveedores directos de estos servicios. Los datos obtenidos –tanto cuantitativos como cualitativos– nos han permitido no sólo definir el perfil y la práctica profesional del traductor e intérprete en los servicios públicos de Cataluña, sino también obtener una gran cantidad de información objetiva sobre las necesidades y las preferencias de los usuarios y proveedores de los servicios públicos: con qué tipo de dificultades comunicativas suelen enfrentarse, qué tipo de mediación prefie-ren unos y otros, cuáles son las lenguas extranjeras más requeridas, qué particularidades presenta cada ámbito de actuación, etc.
Palabras clave: traducción, interpretación, mediación, inmigración, servicios públicos, formación
183183
À
mb
it e
du
cati
u i
de
form
ació
Abstract
The aim of the present study is to publish the principal objectives, methodology and re-sults of the project Translation and Immigration: the training of public service translators and interpreters, new solutions for new scenarios. The overall objective of the project, which was carried out during the period 2009 -2010, was to assemble and analyze a significant corpus of empirical data on the situation of Public Service Interpreting and Translating in Catalonia from the perspective of the three agents participating in the communicative interaction: a) the mediator-translator-interpreter, b) the public services end-user and c) the front-line public services provider. From the data obtained –both quantitative and qualitative– we were able not only to define the professional profile and practice of the public services translator and interpreter in Catalonia, but also to obtain a large quantity of objective information about the needs and preferences of the end-users and providers of public services: what sort of difficulties do they encounter in their communication exchanges; what sort of mediation do the two groups prefer; which foreign languages are most in demand; what are the specific characteristics involved in each field of intervention, etc.
Keywords: translation, interpretation, mediation, immigration, public services, training
Résumé
L’étude que nous présentons ici a pour but de diffuser les objectives, la méthodologie et les principaux résultats du projet Traduction et Immigration: la formation des traducteurs et des interprètes pour le Service Public, des solutions neuves pour des réalités nouvelles. L’objectif général de ce projet, réalisé entre 2009 et 2010, était de rassembler et d’analy-ser un corpus significatif de données empiriques à propos de la situation de la Traduction et Interprétation pour le Service Public en Catalogne, du point de vue des trois interve-nants de l’interaction communicative: a) les médiateurs – traducteurs – interprètes, b) les usagers du service public, c) les prestataires de services. Les données obtenues (tant sur le plan qualitatif que quantitatif) nous ont permis d’une part de définir le profil et la pra-tique professionnelle du traducteur et interprète pour les administrations publiques de Catalogne, et d’autre part d’obtenir une grande quantité d’information objective sur les besoins et les préférences des usagers comme des prestataires de services publics: quelles sont les difficultés de communication auxquelles ils font le plus souvent face; quel type de médiation préfèrent les uns et les autres; quelles sont les langues étrangères les plus demandées; quelles particularités présente chaque secteur d’activité, etc.
Mots-clé: traduction, interprétation, médiation, immigration, service public, administra-tion, formation
184184
V Jornada de Recerca i Immigració celebrada a la sala Prat de la Riba, Institut d’Estudis Catalans, 8 de juliol de 2010.
