receptes per millorar l'escriptura

7/22/2019 Receptes Per Millorar l'Escriptura

1/4

RECEPTES PER MILLORAR LEXPRESSI ESCRITA

DeLa cuina de lescriptura,de Daniel Cassany. Les Naus dEmpries. Barcelona, 1993

0. ACTITUD PRVIAGanes de fer-ho b, eines necessries (diccionaris, enciclopdia), etc.

1. BUSCAR IDEESExplorar, buscar fonts...Pluja didees: Apuntar-ho tot. Com ms idees, ms ric el text.No valorar-les encara.Apuntar paraules soltes i frases per recordar la idea.No preocupar-se per la correcci o presentaci.Marca grficament les idees (fletxes, rodones, ratlles, dibuixos,...Rellegeix el que has escrit.

2. ENDREAR IDEES:Esquema decimalLes informacions sordenaran de ms a menys importants i de ms abstractes a ms concretes.La tria duna bona estructura facilita la llegibilitat del text.

2.1 ESTRUCTURA DEL TEXTEl text s el missatge complet, que es marca amb ttol inicial i punt final.Cada captol o apartat tracta dun subtema del conjunt.Els pargrafs tamb tenen una unitat significativa i se separen en el textLes frases comencen amb majscula inicial i acaben amb punt i seguitAquesta organitzaci ajuda a posar cada idea al seu lloc, a evitar repeticions i a buscar lordre lgic deldiscurs

3. PARGRAFSEl pargraf serveix per estructurar el contingut de lescrit iper mostrar formalment aquesta organitzaci.Cada pargraf tracta dun tema o aspecte independent.A linterior, les frases sordenen de ms generals a ms concretes; els exemples sn al final de tot.Els marcadors textuals solen anar a linici de la frase.Lelement ms important s la primera frase (posici rellevant). Ha dintroduir el tema o la idea central.Extensi: Es recomana entre 3 i 8 pargrafs per plana, i que cadascun contingui entre 3 i 4 frases (ambtotes les excepcions que calgui).

3.1. FALTES MS CORRENTS:Desequilibris: Barreja anrquica de pargrafs llargs i curts sense ra aparent (marcats alatzar)Repeticions i desordres: Idees que haurien danar juntes apareixen en pargrafs diferentsPargrafs -frase: Lescrit no t punts i seguit.

Pargrafs- totxo: Massa llargs. Ocupen gaireb tota una pgina. Solen tenir subunitats alinterior que el lector ha de buscar per diferenciar-les

4. LA FRASE

4.1. LA MIDALa cabuda mitjana de la memria a curt termini s de 15 paraules.Les frases llargues costen ms de llegir que les curtes.Es recomana un mxim de 15 o 20 paraules.Podem millorar les frases massa llargues retallant-les en fragments ms petits i posant-hi punts i seguit.Les frases molt curtes i de lectura fcil sn ms difcils d e recordar si sencadenen sense connexionslgiques (marcadors textuals).

Els incisos massa llargs separen elements continus i fan perdre el fil de la lectura. Cal limitar-los o posar-los on causin menys dificultats de comprensi.Cal esporgar el que sigui irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del nom(introduts amb preposicions) sn crosseso clixsde poc o cap significat.


2/4

4.2. ORDRE I POSICI I SELECCI SINTCTICALestructura ms bsica i comprensible s la de subjecte-verb-complements. Cal no abusar-ne per evitarque la prosa resulti montona i avorrida.La informaci ms important ha danar al comenament de la frase. (tamb del text i del pargraf).Les subordinades van millor al final. Noms els complements curts, com els circumstancials de temps i delloc, poden anar al comenament de la frase.Guanyem claredat si el protagonista de lacci coincideix amb el subjecte de loraci.Cal evitar lestil nominal (excs de noms en detriment de verbs). Aix aconseguim una prosams dinmica,

ms semblant a la parla.Shan de limitar els gerundis; carreguen la frase i li donen un regust arcaic. Hem devitar les frases negatives. Sn ms difcils dentendre que les afirmatives.Les oracions passives sn menys clares que les actives.En definitiva, fora expressions enrevessades! Ens hem dexpressar amb claredat i amb el mnim deparaules!

5. LA PROSA DISMINUDAEn aquest apartat veurem els errors ms importants i estesos en la redacci, i altres defectes queembruten la prosa.

5.1. SILLEPSIConsisteix a fer la concordana amb la idea i no pas amb les paraules de la frase. s molt quan hi hanoms collectius.Exemple: La restadalumnesvan comenarla feina.

5.2. ANACOLUTSn les frases trencades en qu la segona part no acompanya o no sav amb la primera. Exemple: La televisi a part de distreurens,la seva funci hauria de sertamb educativa.

5.3. ANANTAPDOTONs una varietat danacolut, en qu noms sexposa un element dels dos de correlatius que hi hauriadhaver.Exemples: El sistema permet millorar, duna part, el soroll dels vehicles i lalt risc daccidents.

Als EUA, els unsvolien intervenir-hi, per cap persona volia la guerra.

5.4. ZEUGMAs un adjectiu o un verb que concorda amb una paraula i es refereix tamb a una altra de ms lluny.Exemple: El ms lamentable s que passin els dies, les setmanes i el cotxe, davant la passivitat de tothom,continu all, fins que noms quedi la carcassa.

5.5. PLEONASMEs lsde ms mots dels necessaris per expressar una idea.Exemples: Entreu a dintre. Ho vaig veure amb els meus ulls.El bar que hi ha al carrer Gran, que selconeix amb el nom de Tnel, estar tancat.

5.6. AMFIBOLOGIAVol dir ambigitat, doble sentit o incertesa. Sn les frases que poden interpretar-se de dues o msmaneres.Exemple: Lesportista va declarar que havia ingerit substncies prohibidesrepetidament.

5.6. CACOFONIADesigna la repetici reiterada dalgunes lletres o sllabes, que produeix un so desagradable.Exemple: Pretn ajudar mestres i alumnes a trobar utilitat, satisfacci, i fins i tot diversi, enla tasca de la correcci.

5.7. TICS PERSONALSLa prosa tendeix a reiterar determinades rutines verbals: paraules recurrents, frases calcades, pargrafsdun mateix patr, etc.Poden consistir en:- mots crossa: paraules o expressions que tendim a repetir: aleshores, actualment, aixdoncs, aspectes,...


3/4

- Abs dalguna estructura sintctica: gerundis anteposats, frases comparatives, subordinades, profusidadverbis o dadjectius... La prosa adquireix una musiquetareiterativa.- Usos poc corrents i personals de puntuaci: excs dincisos amb parntesiso guions, s freqent de dospunts, punt i coma...

6. DEU REGLES PER TRIAR MOTS

1.No repetirparaules en un espai limitat del text (5 o 6 ratlles). Cal substituir-les per sinnims, pronoms,

circumloquis, fer una ellipsi...2. Evitar les crosses: a nivell de, el fet que, en base a, a travs de, personalment, vull dir que...3. Eliminar els mots jquer. Resten precisi, empobreixen la prosa i la buiden de contingut.4. Preferir els mots concrets als abstractes. El lector pot desxifrar ms fcilment el significat delsconcrets que dels abstractes.5. Preferir paraules planeres i curtes: Millor donar que lliurar, alguna cosa que quelcom, fer que realitzar,firmar que signar, posar un exemple que exemplificar, influir que influenciar...6. Preferir les formes ms populars: textos que texts, sondejos que sondeigs, que que el qual,...7. Evitar els verbs predicatius.Millor El govern dirigeixque El govern s el director, Lespectacledurauna horaque Lespectacle t una durada duna hora.8. Vigilar els adverbis en -ment. Si se nabusa carreguen i enfarfeguen la prosa i provoquen cacofonies.s aconsellable evitar el tic de comenar un escrit o un pargraf amb un daquests adverbis.

9. Perfet perifrstic. s ms corrent i colloquial que el no perifrstic corresponent, per tamb s msllarg i feixuc. Sha de valorar lestil que es vol aconseguir en un document per triar-ne un o altre ocombinar-los tots dos.10. Marcadors textuals. Assenyalen els accidents de la prosa: lestructura, lesconnexions entre frases, lafunci dun fragment. etc. i ajuden el lector a comprendre el text.Shan de collocar en les posicions importants de lescrit (inici de pargraf o frase).No conv abusar-ne perqu poden enfarfegar la prosa i esdevenir tics.

6. LA PUNTUACILa puntuaci estructura les diverses unitats del text: lacabament dels pargrafs, de les frases, lesrelacions de subordinaci entre idees, etc. En la mesura que els signes reflecteixin lorganitzaci delcontingut (tema central, subtema, idea, detall), el text esdev ms coherent i clar. De fet, noms fixant-te

en els punts i les comes dun text, et pots fer una idea aproximada de la qualitat que tindr la redacci.


4/4

7. LA REVISIRevisar forma part del procs de lescriptura. Consisteix en molt ms que una tcnica o una supervisi finaldel text: implica una actitud determinada i una manera de treballar.7.1. GUIA DE PREGUNTES PER REVISAR1. Enfocament de lescrit:El tipus de text s adequat a la situaci?Aconsegueix el text el meu propsit? Queda clar el que pretenc?2. Idees i informaci:Hi ha la informaci suficient? Ni massa ni massa poca?Les idees sn prou clares?

3.Estructura:s prou clara perqu ajudi el lector a entendre el missatge?Les dades estan ben distribudes en cada apartat?La informaci rellevant ocupa les posicions importants, al principi del text i dels pargrafs?

4. Pargrafs:

Cada pargraf tracta un subtema o aspecte diferent?Tenen la mida adequada? No sn massa llargs? Sn pargrafs-frase?5. Frases:Nhi ha gaire de negatives, passives o massa llargues? Tenen la informaci important al principi?Has detectat algun tic de redacci?Hi ha gaires incisos o subordinades llargs?

6. Paraules:Hi ha algun jquer, crossa o repetici freqent?Faig servir el lxic o la terminologia precisa?Faig servir marcadors textuals de la manera apropiada?

7. PuntuaciHe repassat tots els signes de puntuaci? Estan ben posats?s apropiada la proporci de signes per frase?

8. Nivell de formalitat:Hi ha alguna expressi o paraula massa informal o vulgar?Se mha escapat alguna expressi o paraula massa rebuscades?

9. Recursos retrics:Hi ha una introducci, un resum o una recapitulaci? Sn necessries?Pots utilitzar algun recurs de comparacions, exemples, preguntes retriques, frases fetes?

I per acabar, la pregunta decisiva:Aquesta s la millor versi que sc capa de fer daquesttext?

receptes per millorar l'escriptura

Documents