quilez-42-nov12.ppt [modo de compatibilidad] · escala de ansiedad de hamilton • escala de...
TRANSCRIPT
Instruments per a la practica de la psiquiatria clínica
Novembre 2012
Qué és la Psicometria
Disciplina metodològica, dins de l’àrea de la Psicologia, on laseva tasca fonamental és la mesura o quantificació devariables psicològiques”.Babero‐García, Mª Isabel, Vila‐Abad, Enrique y Holgado‐Tello, Francisco Pable (2010).Psicometría. Madrid: Sanz y Torres.
Si els instruments no tenen unes propietats psicométriquesadequades les inferències fetes arrel d’aquests seran incorrectes.
Instruments per a la practica de la psiquiatria clínica
– Criteris per escollir els instruments
– Definició d’instruments / escales
– Classificacions
– Presentació dels instruments mes utilitzats per a la pràctica de la psiquiatria clínica.
• Perqué els administrem?
– Ayuda al diagnòstic.
– Suport al llindar terapèutic.
– Comunicació amb d’altres professionals.
– Establir un referent poblacional.
Criteris per escollir els instruments
Ajuda al diagnòstic
• La prova no determina el diagnòstic.
• Dona informació del risc de patir el problema.
• Necessitat de criteri professional per prendre una decisió clínica.
• Molt important conèixer la sensibilitat i especificitat de l’instrument de valoració.
Suport al llindar terapèutic
• Quan s’utilitza l’intrument per determinar una actitud terapèutica:
– Determinar la relació cost/benefici alhora de tractar persones amb i sense problema de salut.
– Determinar la probabilitat de patir el problema de salut previ a la pasació de l’instrument.
Comunicació amb altres professionals
• Resultats objectius i sintetitzats.
• Evitar errors de comprensió per part del receptor.
• Gran acceptació per part de tots els nivells assistencials.
• Afegir als resultats informació d’interés o rellevància clínica.
Establir un referent poblacional
• Descripció d’atributs d’una població.
• Donar criteris per a distribució de recursos.
• Possibilitat de comparar poblacions.
• No utilitzar instruments a contexts aliens.
Propietats mètriques
• Validesa.
• Fiabilitat.
• Sensibilitat.
• Especificitat.
Validesa
• En quina mesura s’ajusta allò que mesurem amb el que es pretén mesurar.
– Validesa teòrica:• Conceptual
• Muestral
– Validesa empírica
Fiabilitat
• Utilitat científia com intrument de precisió.
• Reproductivitat per diferents observadors.
– Fiabilitat relativa.
– Fiabilitat absoluta.
Sensibilitat
• Capacitat de l’instrument de valoració per detectar els casos positius.
(Persones amb el problema de salut)
Especificitat
• Capacitat de l’intrument de valoració per detectar els casos negatius.
(Persones sense problema de salut)
Problemes en la selecció dels Instruments en Salut Mental
• La selecció dels instruments no sempre es fa amb criteris científics
• A les publicacions no s’acostuma a publicar el motiu de l’elecció de la prova
• Molts instruments estan dissenyats / adaptats / validats, per investigadors amb pocs coneixements psicomètrics
• La seva publicació no es garantia de qualitat
Que acostumem a fer?
• Importació d’instruments / Creació
• Adaptació dels instruments (cal seguir les mateixes passes que per a la creació)
• Adaptació = Traducció: (Es recomana crear una nova bateria tenint present el “constructe” que avalua la concepció original)
Fases en la construcció / adaptació d’un Instrument
• Justificació de l’estudi
• Delimitació conceptual del constructe a avaluar
• Construcció i avaluació qualitativa dels ítems
• Anàlisi estadística dels ítems
• Estudi de la dimensió del instrument (estructura interna)
• Estimació de la fiabilitat
• Obtenció d’evidències externes de validesa
Tipus d’instruments en Salut Mental
• Qüestionaris:
• Inventaris:
• Escales:
Incloent una llista de preguntes. Es redacten en interrogant
Llistat de frases que representen situacions, conductes o respostes a les que la persona te que contestar sobre la intensitat i freqüència que li succeeixen
Comporten la observació externa
Cuestionario para la evaluación de instrumentos de medida de resultados
percibidos por los pacientes
EMPRO
EMPRO
• Idea que surt a la xarxa IRYSS (Investigación en Resultados de Salud y Servicios Sanitarios)
• Eina dissenyada per avaluar els instruments de mesura dels resultats centrats en els malalts que s’utilitza en la recerca de resultats de salut i serveis sanitària
• Consta de: un qüestionari que s’omple de manera individual sobre les característiques dels instruments i uns procediment per arribar al consens dels avaluadors.
• Utilitza el model de col∙laboració de AGREE per definir els procediments.
• Esta dissenyat per que s’utilitzi on‐line
Àrees temàtiquesClassificació EMPRO
• Efectes Adversos (secundaris)• Esdeveniments vitals• Actituds• Qualitat de vida• Carga familiar• Diagnòstic• Discapacitat social• Habilitats socials
http://www.cibersam.es/cibersam
PLATAFORMAS
Població a qui va dirigida.
• Adolescents• Adults• Gen Gran• Homes • Dones• Nens
• Area terapèutica• Esdeveniments vitals• Actituds• Afrontament• Qualitat de vida• Diagnòstic• Habilitats socials• Infantil /Adolescents• Neuropsicològiques• Altres• Patologia Dual• Personalitat• Poblacions especials• Sistematològiques
EscalesDiagnòstic
Avaluació de la situació actualAvaluació InfermeraSignes d’alarmaEvolució clínicaQualitat de vidaEfectes adversosCàrrega familiar
Instruments o escalesClassificació Bobes et altres
• Detecció i orientació diagnostica
• Classificació dels trastorns mentals orgànics
• Trastorns deguts al consum de substàncies psicòtropes
• Trastorns esquizofrènics
• Trastorns del humor
• Ideació i comportament suïcida
• Trastorns neuròtics i secundaris a situacions estressants
Instruments o escalesClassificació Bobes et altres (cont.)
• Trastorns neuròtics secundaris a situacions estressants
• Trastorns associats a disfuncions fisiològiques
• Personalitats i els seus trastorns
• Estat clínic global
• Efectes adversos
• Nivell de funcionament
• Qualitat de vida relacionada amb la salut
. Gail W Stuart & Michele T Laraia
– Salut general– Psiquiatria general– Trastorns afectius– Agressió– Trastorns d’ansietat– Trastorns alimentaris– Trastorns mentals orgànics.– Trastorns psicòtics– Trastorns per consum de substàncies– Trastorns psicòtrops – Tendència suïcida– Efectes secundaris de la medicació antipsicòtica– Infància– Adolescència– Família– Serveis sanitaris
Instruments utilitzats per a la pràctica de la psiquiatria clínica
Escala de Evaluación de la actividad global Global
(APA 1994,1995)
• Escala de Evaluación de la actividad global Global (EEAF).
• (APA 1994,1995)
• Evolución del GAS incluida en el DSM‐III ‐R
• The Global Assesment Scale: A procedure for measuring Overall Severity of Psyquiatric Disturbance. (GAF)
• Arch Gen Psyiatric 1976;33766‐71
Escala de Evaluación Global (GAF) (APA 1994,1995)
Define distintos estadios de gravedad en un continuo salud enfermedad
• 0
• 0‐10
• 91‐100
• Información inadecuada
• Incapaz permanentemente de mantener la higiene mínima personal No puede hacer nada sin perjudicarse a si mismo o los demás
• Actividad satisfactoria en una amplia gama de actividades, nunca parece superado por los problemas de su vida. Es valorado por los demás por sus cualidades positivas sin síntomas.
Escala de Evaluación Global (GAF) (APA 1994,1995)
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación Sintomatología
Patología Salud Mental Nº de items 10 (Grupos de ítems)
Población Adultos Sexo No especificado
Tipo de administración Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
PANSSEscala de símptomes positius i
negatius
• Escala de síntomas positivos y negativos.
• Peralta, V y Cuesta, M.J.• Validación de la escala de
síntomas positivos y negativos (PANSS) en una muestra de esquizofrénicos españoles. Actas Luso Españolas de Neurología Psiquiátrica 1994; 4, 44‐50
• Positive and NegativeSyndrome Scale.
• Kay, S.R., Fiszbein, A. y Opler, L. A.
• The positive and negativesyndrome scale (PANSS) for schizophrenia. Schizophrenia Bulletin1987; 13, 261‐276.
PANSS
Características
Tipo de instrumento Semiestructurada Área terapéutica o de aplicación Sintomatología
Patología Esquizofrenia y trastornos psicóticos Nº de items 30
Población Adultos Sexo No especificado
Tipo de administración Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Desarrollo de la entrevista PANSS
1. Se anima a que el paciente hable de su enfermedad y su situación vital
2. Evaluación de síntomas expuestos 3. Existencia y severidad de síntomas4. Valorar áreas en las que el paciente se ha
mostrado reticente a lo largo de la entrevista, evaluando organización conceptual del paciente.
Habilidades básicas de la vida diaria (BELS)
• Habilidades básicas de la vida diaria
• Jiménez JF, Torres F, Laviana M, Luna del Castillo JD,Trieman N, Ricard C.
• Adaptación y fiabilidad de la versión española del "Basic Everyday Living Skills" (BELS). Actas Españolas de Psiquiatría 2000; 28 (5): 284‐288.
• Basic Everyday Living Schedule.
• O' Driscoll C, Leff J.
• The Taps Project: evaluating community placement of the long‐stay psychiatric patients.Br J Psychiatry 1993;162(Supl 19):18‐24.
Habilidades básicas de la vida diaria (BELS)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Discapacidad Social
Patología
Esquizofrenia y trastornos psicóticosTrastornos depresivosTrastornos bipolaresTrastornos de la personalidadOtras patologías
Nº de ítems 26
PoblaciónNo especificado
Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural Informante clave
BELS
• Autocura
• Habilitats de la llar
• Habilitats Comunitàries
• Activitat i Relacions socials
• Avalua:– mes previ
– sis mesos
• grau d’oportunitat
• grau d’execució real
avalua els canvis en el desenvolupament de les habilitats de la vida diària de les persones amb TM de llarga evolució
Inventario de Actitudes hacia la Medicación. (DAI)
• Inventario de Actitudes hacia la Medicación (DAI)
• Drug Attitude Inventory, (DAI)
• Hogan, T.P.; Awad, A.G.; Eastwood,M.R..
• Psychol Med 1983; 13; 177‐183
Inventario de Actitudes hacia la Medicación. (DAI)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Sintomatología
PatologíaEsquizofreniaActitud medicación
Nº de items 10‐30
PoblaciónAdultos
Sexo No especificado
Tipo de administración
Autoaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala de Ansiedad de Hamilton
• Escala de Ansiedad de Hamilton.
• Lobo A, Chamorro L, Luque A, Dal‐Ré R, Badía X, Baró E y Grupo (GVPEEP).
• Med. Clin (Barc) 2002; 118 (13): 439‐9
• Hamilton Anxiety Scale
• Hamilton M, y cols
• Br. J Med Psychol 1995; 32: 50‐55
Escala de Ansiedad de Hamilton.
Características
Tipo de instrumento SemiestructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Sintomatología
PatologíaAnsiedad
Nº de items 15
PoblaciónAdultos
Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala de Acatisia de Simpson‐Angus (SAS)
• Escala de Acatisia de Simpson‐Angus
• Calvo‐Gómez JM, Sánchez‐Pedraza R, Jaramillo‐González LE, Tarcisio‐Mantilla C.
• Rev Salud Publica (Bogota). 2006 Jan‐Apr;8(1):74‐87
• Simpson‐Angus Scale
• Simpson G; Angus J.
• A rating scale for extrapiramial side effects. Acta Psychiatr Scand 1970; 212 (Suppl 44):11‐19.
Escala de Acatisia de Simpson‐Angus (SAS)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Acontecimientos adversos
PatologíaEsquizofrenia y trastornos psicóticos Nº de items 10
PoblaciónNo especificado
Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural No especificado
Índice de Barthel
• Índice de Barthel • Mahoney, F.I.; Barthel, D.W..
• Functional evaluation: The Barthel Index. Md State Med J 1965; 14 (2): 61‐65.
Índice de Barthel
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Residencias Asistidas
PatologíaDiscapacidad / Grado de dependencia
Nº de items 10
Población No especificado Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural No especificado
Escala de Movimientos Involuntarios Anormales (AIMS)
• Escala de Movimientos Involuntarios Anormales
• No especificado • Escala no valildada al castellano.
• Abnormal Involuntary Movement Scale
• Guy W.• ECDEU Assessment Manual for Psychopharmacology, revised ed. Washington: US Deparment of Health, Education, and Welfare, 1976.
Escala de Movimientos Involuntarios Anormales (AIMS)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Acontecimientos adversos
Patología
Esquizofrenia y trastornos psicóticosOtras patologías
Nº de items 12
PoblaciónNo especificado
Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Perfil de las habilidades de la vida cotidiana (LSP)
• Perfil de las habilidades de la vida cotidiana
• Burges V., Fernandez A., Autonell J., Melloni F., Bulbena A.
• Adaptación y validación española del Life Skills Profile, forma abreviada (LSP‐20): Actas Esp Psiquiatr 2007;35(2):79‐88.
• Life Skill Profile‐20
• Rosen A et al.
• Development of a brief form of the Life Skills Profile: the LSP‐20. Aust N Z J Psychiatry 2001;35:677‐83.
Perfil de las habilidades de la vida cotidiana (LSP)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Discapacidad Social
Patología
Esquizofrenia y trastornos psicóticosTrastornos depresivosTrastornos bipolaresOtras patologías
Nº de items 20
PoblaciónNo especificado
Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Mini – Examen Cognoscitivo (MEC)
• Mini – Examen Cognoscitivo
• Lobo i cols. 1975.
• (existe otra versión: Test mini mental )
• No especificado
• Minimental State: A practical guide for granding the cognitive state of patiens for clinicial.
• Folstein, M.F.; Folstein, S E.; Hugh, P.R.
• J Psychiatr Res 1975; 12: 189‐198
Mini – Examen Cognoscitivo (MEC)Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Discapacidad Social Alteraciones intelectuales
PatologíaCribado de déficit cognitivo
Nº de ítems13(30 cuestiones)
Población No especificado Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel culturalTiempo administración : (5‐10’)
Escala de Depresión de Montgomery‐Asberg (MADRS)
• Escala de Depresión de Montgomery‐Asberg
• Lobo A, Chamorro L, Luque A, Dal‐Ré R, Badía X, Baró E y Grupo (GVPEEP).
• Medicina Clínica (Barcelona) 2002; 118(13): 493‐499.
• Montgomery‐Asberg Depresión Rating Scale
• Montgomery SA y cols.
• Br J Psychiatry. 1979; 134:382‐389
Escala de Depresión de Montgomery‐Asberg (MADRS)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Sintomatología
PatologíaTrastornos depresivos
Nº de items No especificado
PoblaciónAdultosAncianos Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala de riesgo de violencia de Plutchik (RV)
• Escala de riesgo de violencia de Plutchik
• Rubio G, Montero I, Jáuregui J, Salvador M, Marin JJ, Santo‐Domingo J.
• Arch Neurobiol (Madr) 1998; 61: 307‐316,
• A self‐report measure of violence risk.
• Plutchik, R; van Praag, H. M..
• Compt Psychiatry 1990; 31: 450‐456.
Escala de riesgo de violencia de Plutchik (RV)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
SintomatologíaConductas violentas
PatologíaRiesgo de violencia AgresividadConductas violentas
Nº de items 12
PoblaciónAdultosAncianos Sexo No especificado
Tipo de administración
Autoaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala de Manía de Young (YMRS)
• Escala de Manía de Young
• Colom F, Vieta E, Martinez‐Arán A, García M, Reinares M, Torrent C, Goikolea JM, Banús S, Salamero M.
• Med Clin (Barc) 2002; 119: 366‐371
• Young Mania Rating Scale
• Young, R.C., Biggs,J.T., Ziegler,V.E.,Meyer,D.A.
• Br. J Psychiatr 1978;133:429‐435
Escala de Manía de Young (YMRS)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Sintomatología
PatologíaTrastornos bipolares
Nº de items 11
PoblaciónAdultos
Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala breve de evaluación psiquiátrica (BPRS)
• Escala breve de evaluación psiquiátrica
• The Brief Psychiatric Rating Scale.
• Overall, J.E. Gorham, D.R.
• The Brief Psychiatric Rating Scale. Psycological reports 1962; 10 : 799‐812
Escala breve de evaluación psiquiátrica (BPRS)
Características
Tipo de instrumento EstructuradaÁrea terapéutica o de aplicación
Sintomatología
Patología
Cambios psicopatológicos en pacientes psiquiátricos
Nº de ítems 18
Población Adultos Sexo No especificado
Tipo de administración
Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
MINI Entrevista Neuropsiquiátrica Internacional
• MINI Entrevista Neuropsiquiátrica Internacional
• Ferrando L., Bobes J., Gibert M., Soto M., Soto O..
• M.I.N.I.Mini International Neuropsychiatric Interview. Versión en español 5.0.0.DSM‐IV.
• MINI International Neuropsychiatric Interview
• Sheehan DV, Lecrubier Y, Harnett‐Sheehan K, Janavs J, Weiller E, Bonora LI, Keskiner A, Schinka J, Knapp E, Sheehan MF, Dunbar GC
• European Psychiatry 1997;12:232‐241
MINI Entrevista Neuropsiquiátrica Internacional
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación Diagnóstico
Patología
Esquizofrenia y trastornos psicóticosTrastornos depresivosTrastornos bipolaresAbuso de sustanciasAnsiedadTrastornos cognitivosTrastornos de la conducta alimentariaTrastornos del sueñoTrastornos de la sexualidadOtras patologías
Nº de items 16
Población NiñosAdolescentesAdultos Sexo No especificado
Tipo de administración Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Examen Cognoscitivo MINI‐MENTAL Adaptación Española.
• Lobo A, Saz P, Marcos G, Día JL, de la Cámara C, Ventura T, Morales Asín F, Fernando Pascual L, Montañés JA, Aznar S.
• . Med Clin (Barc). 1999 Jun 5;112(20):767‐74.
• Mini‐Mental State Examination
• Folsteiny MF, Folstein SE, & Mc Hugh PR.
• Minimental State: A practical guide for grading the cognitive state of patients for the clinician.J Psychiatr Res 1975; 12:189‐198
Examen Cognoscitivo MINI‐MENTAL Adaptación Española.
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica ode aplicación
PoblacionesEspeciales.
Patología Trastornos cognitivos Nº de ítems 30
Población AdultosAncianos Sexo No especificado
Tipo deadministración Heteroaplicada Nivel cultural Letrados
Escala de Impresión Clínica Global en Esquizofrenia
• Escala de Impresión Clínica Global en Esquizofrenia
• Haro JM, Kamath SA, Ochoa S, Novick D, Rele K, Fargas A, Rodríguez MJ, Rele R, Orta J, Kharbeng A, Araya S, Gervin M, Alonso J, Mavreas V, Lavrentzou E, Liontos N, Gregor K, Jones PB (SOHO Study Group).
• Acta Psychiatr Scand 2003; 107 (Suppl 416): 16‐23
• Escala de Impresión Clínica Global en Esquizofrenia
• Haro JM, Kamath SA, Ochoa S, Novick D, Rele K, Fargas A, Rodríguez MJ, Rele R, Orta J, Kharbeng A, Araya S, Gervin M, Alonso J, Mavreas V, Lavrentzou E, Liontos N, Gregor K, Jones PB (SOHO Study Group).
• Acta Psychiatr Scand 2003; 107 (Suppl 416): 16‐23
Escala de Impresión Clínica Global en Esquizofrenia
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación Sintomatología
Patología Esquizofrenia ytrastornos psicóticos Nº de items 10
Población No especificado Sexo No especificado
Tipo de administración Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Carga familiar objetiva y subjetiva para esquizofrenia y discapacidad.
(Versión corta). • Entrevista de carga familiar
objetiva y subjetiva para esquizofrenia y discapacidad.( Versión corta).
• M. Vilaplana, S. Ochoa, A. Martínez, V. Villalta, R. Martínez‐Leal, E. Puigdollers, L Salvador, A. M
• Actas Esp Psiquiatr. 2007;35(6):372‐81
• The Family Burden Interview Schedule Short Form
• Tessler, R. and Gamache, G.
• The Family Burden Interview Schedule – Short Form (FBIS/SF). In: Sederer, L, Dickey B, editors. Outcome assessment in clinical practice. Baltimore: Williams & Williams; 1996. p. 110‐118
Entrevista de carga familiar objetiva y subjetiva para esquizofrenia y discapacidad. (Versión
corta).
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación Carga Familiar
Patología Esquizofrenia ytrastornos psicóticos Nº de items 5
Población Adultos Sexo No especificado
Tipo de administración Autoaplicada y Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala de sobrecarga del cuidador de Zarit.
• Escala de sobrecarga del cuidador de Zarit.
• Marín M, Salvadó I, Nadal S, Miji LC, Rico JM, Lanz y Taussing MI.
• Rev Gerontol 1996; 6: 338‐346.
• Caregiver Burden Interview.
• Zarit SH et al.
• Relatives of the impaired elderly: correlates of feelings of burden. Gerontologist 1980;20:649‐655.
Escala de sobrecarga del cuidador de Zarit.
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación Carga Familiar
Patología Trastornos cognitivos Nº de items 22
Población Ancianos Sexo No especificado
Tipo de administración Autoaplicada Nivel cultural Sin especificar
Cuestionario de Evaluación de Necesidades de Camberwell
• Cuestionario de Evaluación de Necesidades de Camberwell
• Rosales V., Torres G., Luna D., Jimenez E., Martinez M
• Actas Esp Psiquiatr 2002: 30 (2):99‐104.
• Camberwell Assessment of Need.
• Phelan M, Slade M, Thornicroft G.
• British Journal of Psychiatry 1995; 167: 589‐595.
Cuestionario de Evaluación de Necesidades de Camberwell
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación Otros
Patología Esquizofrenia ytrastornos psicóticos Nº de items 22
Población No especificado Sexo No especificado
Tipo de administración Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala de efectos secundarios (UKU)
• Escala de efectos secundarios (UKU)
• Udvalg für Klinske Undersogelser, UKU
• Lingjaerd, O.; Ahlfors, U:G:; Bech, P: Denker, S. J; Elgen, K..
• Acta Psychiatr SCANd 1987; 7 (Suppl 334): 1‐100.
Escala de efectos secundarios (UKU)
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación
Efectos secundariosproducidos porpsicofármacos
PatologíaEnfermedades
mentales Nº de ítems 26
Población No especificado Sexo No especificado
Tipo de administración Heteroaplicada Nivel cultural Sin especificar
Escala de Impulsividad de Barrat
Escala de Impulsividad de Barrat
Oquedo MA; Baca‐Garcia E, et alt.
Spanich adaptations of the Barratt Impulssiviness Scale
EUr. J Psychiatry 2001; 15: 147‐ 155
Barratt Impulsiveness Scale, Bis‐11
Barratt, E:S..
Impulsiveness and agresión, violence and mental disorder. Devolopement in risk assessment. Monahan, J; SteadmanHJ. eds. Chicago The University of Chicago Press, 1995; 61 – 79
Escala de Impulsividad de Barrat
Características
Tipo de instrumento Estructurada Área terapéutica o de aplicación Trastornos mentales
Patología Impulsividad Nº de ítems 30
Población No especificado Sexo No especificado
Tipo de administración Autoaplicada Nivel cultural Sin especificar