quaderns d’arqueologia i histÒria de la ciutat de … · 2016-01-25 · ging infectious...

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA

quarhisÈPOCA II · ANY 2014 · N.10 · ISSN 1699-793X256 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

10

BARKENO | BARCINO | BARCINONABARSALUNA | BARCELONA

MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Editor:Museu d’Història deBarcelona (MUHBA)Institut de CulturaAjuntament de Barcelona

Director MUHBA:Joan Roca i Albert

Direcció Quarhis:Julia Beltrán de Heredia

Secretària de redacció:Vanesa Triay

Consell de redacció: Xavier Aquilué (MAC)Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)Josep Guitart (UAB)Josep M. Gurt (UB)Albert López (DiBa)Magí Miret (GC)Carme Miró (ICUB)Miquel Molist (UAB)Isabel Rodà (UAB)

Avaluadors externs: Luis Caballero ZoredaCarmen Fernández OchoaSauro GelichiJean GuyonSimon KeayBernat MartíLucy VallauriDesiderio VaquerizoGiuliano Volpe

Control gràfic:Emili Revilla

Disseny gràfic:PFP(Quim Pintó, Montse Fabregat)

Realització:Edicions Hipòtesi, SL

Impressió:Índice Arts Gràfiques, SL

Imatges de la coberta:El Born CC-Pep Pareri Ignasi Camps

ISSN1699-793X

Dipòsit legalB-9715-2005

© dels textos els autors© de l’edició

Museu d’Històriade BarcelonaInstitut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaPlaça del Rei, s/n08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57www.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

000 preliminares+editorial 10.qxp 27/5/14 18:04 Página 4

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

BARSALUNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2014·NÚM.10·ISSN 1699-793X 256 PÀGINES · BARCELONA


9-11 PRESENTACIÓ JOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

EL BORN, UNA CIUTAT SOTA UN MERCAT16-28 EL BORN I EL CONEIXEMENT HISTÒRIC

ALBERT GARCIA ESPUCHE

30-55 EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L’ANTIC MERCAT DEL BORN. LA SEVA DARRERA FASE D’ÚS (1700-1717)PERE LLUÍS ARTIGUES CONESA | ANTONI FERNÁNDEZ ESPINOSA

56-68 EL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

70-93 EVOLUCIÓ GEOMORFOLÒGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN ÈPOQUES HISTÒRIQUESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

NOTES I ESTUDIS96-121 ESCULTURES ROMANES DE BARCINO

MONTSERRAT CLAVERIA NADAL | EVA M. KOPPEL GUGGENHEIM | ISABEL RODÀ DE LLANZA

122-139 LA REPRESENTACIÓN DEL RAPTO DE GANÍMEDES EN LA HABITACIÓN 3 DE LA DOMUSDE AVINYÓ (BARCELONA): UN UNICUM EN LA PINTURA PROVINCIAL ROMANAALICIA FERNÁNDEZ DÍAZ | LORENZO SUÁREZ ESCRIBANO

140-162 LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA, UNA EMPRESA DE FINALS DEL SEGLE IIIALESSANDRO RAVOTTO

164-179 EL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA PESTA NEGRA A BARCELONA: LA FOSSA COMUNA DE LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | IRENE GIBRAT PINEDA

173 ANNEX 1. Estudi de les restes tèxtils dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaSÍLVIA CARBONELL BASTÉ

178 ANNEX 2. Estudi de la composició de les mostres de teixit dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaENRIC CARRERA I GALLISSÀ

180-199 LA SÉPULTURE MULTIPLE DE LA BASILIQUE DES SAINTS MARTYRS JUST ET PASTOR : BIO-ARCHÉOLOGIE DES RESTES HUMAINS SACHA KACKI | DOMINIQUE CASTEX

NOTICIARI202-204 PROJECTE PREHISTÒRIA AL PLA DE BARCELONA

205-206 LA MURALLA ROMANA EN EL MARC DEL PLA BARCINO. PROJECTES I RESULTATS DE L’ANY 2013

207-208 PLA BARCINO. LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR: LA CIUTAT CRISTIANAI VISIGODA

209-211 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. CANVI CULTURAL EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

213-215 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

217-227 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

229-238 ENGLISH TEXT. SUMMARY

239-250 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

251-255 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE


NOTES I ESTUDIS

04 Claveria Roda Koppel.qxp 22/5/14 18:11 Página 95

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 10 (2014), pp. 164-179

Durant les excavacions dutes a termea la sagristia de la Basílica dels SantsMàrtirs Just i Pastor van aparèixer,per sota de les estructures gòtiquesde l'edifici, les restes parcials d'unafossa comuna que contenia 120individus dipositats en 11 capes,tant de sexe femení com masculí i ambtotes les franges d'edat representades.Els cossos es trobaven dipositats amb

cura i amb totes les orientacionsmostrant un aprofitament de l'espai.Alguns individus conservaven restesde teixit (lli o cànem) seguramentpertanyent a sudaris queembolcallaven el cos. Entre els cossosapareixien grans pedres la finalitatde les quals era compactar els cossos.A les capes superiors s'hi documentàuna gran concentració de calç.

La datació de C14 apunta un horitzóde finals del segle XIV. Constitueixel testimoni més directe que tenimde la pesta negra a Barcelona i laprimera troballa arqueològica d’aquestfet traumàtic.

Paraules clau: fossa comuna, pestanegra, sagrera, calç, roba.

Durante las excavaciones en lasacristía de la Basílica de los SantsMàrtirs Just i Pastor aparecieron bajolas estructuras góticas del edificio losrestos parciales de una fosa comúnque contenía, depositados en 11 capas,120 individuos, tanto de sexo femeninocomo masculino y con todas las franjasde edad representadas. Los cuerpos seencontraban depositados con cuidado y

con todas las orientaciones mostrandoun aprovechamiento del espacio.Algunos individuos conservaban restosde tejido (lino o cáñamo),probablemente perteneciente asudarios que envolvían el cuerpo.Entre los cuerpos se habían colocadograndes piedras con la intención decompactarlos. En las capas superioresse documentó una gran concentración

de cal. La datación de C-14 apuntaun horizonte de finales del siglo XIV,siendo el testimonio más directoque tenemos de la peste negraen Barcelona y el primer hallazgoarqueológico de este hecho traumático.

Palabras clave: fosa común, pestenegra, sagrera, cal, ropa.

The excavations in the sacristy ofthe Basilica of the Holy Martyrs Justusand Pastor under the gothic structuresof the building uncovered the partialremains of a mass grave, depositedin 11 layers, containing 120 individuals,both male and female and with all agebrackets represented. The bodies werecarefully deposited, in all orientations

to fully exploit the space. Someindividuals still preserved remnantsof fabric (linen or hemp), probablyfrom shrouds wrapped around thebody. Large stones had been placedbetween the layers of bodies tocompact them. A large concentrationof lime was documented on the upperlayers. The C-14 dating indicates

a horizon of late 14th century and itis the most direct evidence of the BlackDeath in Barcelona and the firstarchaeological find of this traumaticevent.

Key words: mass grave, Black Death,sacred land, lime, fabric.

EL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA PESTA NEGRA A BARCELONA:LA FOSSA COMUNA DE LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR

EL PRIMER TESTIMONIO ARQUEOLÓGICO DE LA PESTE NEGRA EN BARCELONA:LA FOSA COMÚN DE LA BASÍLICA DE LOS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR

THE FIRST ARCHAEOLOGICAL EVIDENCE OF THE BLACK DEATH IN BARCELONA: THE MASS GRAVE AT THE BASILICA OF THE HOLY MARTYRS JUSTUS AND PASTOR

Au cours des fouilles dans la sacristiede la Basilique des Saints MartyrsJust et Pastor apparurent,sous les structures gothiques dela construction, une partie des restesd’une fosse commune qui contenait,déposés sur 11 couches, 120 individusde sexe féminin et masculinreprésentant toutes les franges d’âge.Les corps avaient été déposés avec

soin et dans toutes les orientations,ce qui montre que l’on a voulu profiterde l’espace. Certains individusconservaient des restes de tissu (du linou du chanvre), qui appartenaientprobablement aux suaires quienveloppaient les corps. On avait placéde grandes pierres entre les corpsafin de les compacter. On a trouvéune grande quantité de chaux dans

les couches supérieures. La datationau C-14 montre un horizon datantde la fin du XIVe siècle, c’est letémoignage le plus direct quenous possédions de la peste noire àBarcelone et la première découvertearchéologique de ce fait traumatique.

Mots clé : fosse commune, peste noire,lieux saint, chaux, vêtements.

LE PREMIER TÉMOIGNAGE ARCHÉOLOGIQUE DE LA PESTE NOIRE À BARCELONE :LA FOSSE COMMUNE DE LA BASILIQUE DES SAINTS MARTYRS JUST ET PASTOR

07 Beltrán Gibrat.qxp 22/5/14 21:01 Página 164

165quarhisEL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA PESTA NEGRA A BARCELONA:LA FOSSA COMUNA DE LA BASÍLICADELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR

JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO*IRENE GIBRAT PINEDA**

Recepció del text: 15 de gener de 2014 / Acceptació: 17 de febrer de 2014.

IntroduccióLa Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor està situada alcentre històric de la ciutat de Barcelona, dins de l’anticrecinte emmurallat de Barcino, molt a prop d’on hi haviahagut el forum de la colònia. Topogràficament, es troba alcim d’un dels dos petits turons que configuraven la pri-mitiva orografia de la ciutat romana. La seva situació hacomportat que al subsòl de l’edifici de culte es puguidocumentar una ocupació des de l’època fundacional,en temps de l’emperador August, fins avui.L’església dels Sants Just i Pastor té un origen molt anticque es pot remuntar, almenys, al principi del segle VI,quan es va aixecar una basílica i un baptisteri1.Tenimreferències textuals de l’edifici de culte altmedieval desdel segle IX, però se’n desconeixen les dades arqueològi-ques. El temple actual va ser edificat seguint l’estil gòtic.L’any 1342 es van iniciar les obres i el 1363 ja estaven aca-bats els tres primers trams de la nau. La zona dels peus del’església i l’absis es van acabar als segles XV i XVI, respec-tivament. La façana, d’estil neogòtic, és una obra delsegle XIX (fig. 1).El projecte de recerca sistemàtica que du a termel’Ajuntament de Barcelona a la Basílica ha comportatuna sèrie d’intervencions arqueològiques a l’interior deltemple2. A les excavacions de 2012 fetes a la sagristia,es va localitzar una fossa comuna amb múltiples enterra-ments. Aquesta fossa es va constituir –per la seva singula-ritat– en una branca independent del projecte de recer-ca sobre la ciutat cristiana i tardoantiga que estemdesenvolupant a la Basílica dels Sants Màrtirs Just iPastor3).Per dur a terme l’estudi dels enterraments de la fossa il’anàlisi paleomicrobiològic per determinar el fet epidè-mic, es va establir un marc de col·laboració amb el CNRSi la Universitat de Bordeus, a traves de la doctora Domini-que Castex, que dirigeix una línia de recerca vinculada ala pesta negra a Europa. L’anàlisi d’ADN s’ha fet en elmarc del projecte de Johannes Krause, (ERC Starting

Grant, 2013-2018), Ancient Pathogen Genomics of Re-emer-ging Infectious Disease, de la Universitat de Tübinguen. Elsresultats de la fossa dels Sants Just i Pastor s’han incorpo-rat a la tesi doctoral en curs, Influence de l’etat sanitaire despopulations anciennes sur la mortalité en temps de peste. Apportà la palîo-épidémiologie, de Sacha Kacki, dirigida perDominique Castex de la Universitat de Bordeus.La localització de testimonis de roba als enterraments, fetinusual a les excavacions, ja que la matèria orgànica úni-cament es conserva en condicions especials, va obrirnoves vies de treball. Pel que fa a aquest tema, vam con-tactar amb l’especialista Sílvia Carbonell Basté, del Mu-seu Tèxtil de Terrassa, per poder identificar el tipus deteixit que s’havia conservat. Igualment, va intervenir-hi,per determinar la composició dels teixits, el Departa-ment d’Enginyeria Tèxtil de la Universitat Politècnica deCatalunya, a través del seu professor Enric Carrera iGallissà. Els resultats d’aquest treball interdisciplinari sónels que presentem en aquest article.

La fossa i l’estratigrafiaLa fossa comuna dels Sants Màrtirs Just i Pastor va serlocalitzada a les excavacions de l’actual sagristia, unazona molt alterada per les estructures de l’edifici gòtic,que havia estat projectat en origen amb una capella mésa la zona de la capçalera. Els murs de tancament d’aques-ta capella (que es va començar però que no es va acabar),havien afectat considerablement tota la seqüència estrati-gràfica (fig.2). La fossa tenia una fondària d’1,50 m i la part ocupada perles inhumacions era d’1 m. Tot i així, tenint en compte les inhumacions documenta-des, podem aproximar-nos a unes dimensions mínimesper a la fossa en qüestió, que haurien de ser de 4 x 3,50m. En el seu interior, s’hi van localitzar 120 enterraments.Es tractava de disposicions simultànies, fetes al mateixmoment o bé en un espai de temps curt, que s’ha estipu-lat entre 48 hores i 5 dies4.


*Museu d’Història de Barcelona. [email protected].**[email protected]. Pel que fa als precedents culturals de l’església gòtica dels Sants Just i Pastor, vegeu Beltrán de Heredia, J. 2013. “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medi-na islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II, 9. Museu d’Història de Barcelona. Institut deCultura. Barcelona. pp. 16-118. Pel que fa a les dades sobre la Basílica antiga dels Sants Just i Pastor, vegeu les pp. 24-30.2. En el marc del Pla Barcino per a la recuperació i valorització de la Barcelona romana, s’ha signat un conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelonai la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Arran d’aquest conveni s’han dut a terme les intervencions arqueològiques al subsòl de l’església els anys 2011, 2012 i 2013.L’any 2014 es farà una nova campanya que començarà el mes de setembre.3. Les intervencions arqueològiques de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor s’emmarquen en un projecte de recerca més ampli sobre la Barcelona cristiana i tardo-antiga dirigit per Julia Beltrán de Heredia, que ha rebut un impuls molt important de l’Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla Barcino.4. Informació extreta d’Armentano, N. 2013. Estudi antropològic de camp de les restes procedents de l’església dels Sants Just i Pastor (Barcelona). Inèdit.


166 quarhis


Després de l’enterrament col·lectiu, l’espai continuà enús com a sagrera, ja que a sobre de la fossa es van docu-mentar tres enterraments més, individuals i aïllats.

Disposició dels enterramentsLes inhumacions de l’enterrament col·lectiu, que es tro-baven disposades en un total d’11 capes superposadesque contenien entre 4 i 15 individus cada una, sumavenun total de 120 individus identificats (fig. 3).La majoria d’individus estaven dipositats en decúbit supí,excepte algun cas en què el tronc superior es trobavalleugerament de costat (probablement a causa dels movi-ments causats durant la inhumació del conjunt de lafossa). Les extremitats superiors estaven o bé flexionadesdamunt del pit o l’abdomen, o bé als costats. Les extremi-tats inferiors estaven sempre en extensió.A la fossa es va documentar un únic cas dipositat en decú-bit pron. Era l’individu 4 de la capa superior (és a dir, els

últims cossos enterrats). Les parts esquelètiques excava-des van ser part del tòrax, la cintura pelviana i els fèmurs.Es tracta d’un subjecte adult masculí menor de 30 anys.L’esquelet segueix una orientació nord-oest/sud-est.Els individus es trobaven molt propers entre ells,col·locats un al costat de l’altre de manera curosa i inten-cionada, mantenint sempre les connexions anatòmiques.Es documenten principalment sis orientacions: nord-oest/sud-est, sud-est/nord-oest, nord-sud, sud-nord,nord-est/sud-oest i sud-oest/nord-est. Ja sigui a la matei-

Figura 1Foto aèrea de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, Ciutat Vella,Barcelona. [Font: Google Maps @ 2014]


167quarhisEL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA PESTANEGRA A BARCELONA: LA FOSSA COMUNA DELA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR

JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCEROIRENE GIBRAT PINEDA


xa capa o en diferents capes, els individus es troben dis-posats combinant totes aquestes orientacions, probable-ment per a un millor aprofitament de l’espai.

Nombre d’individus Com ja hem comentat, no tenim els límits reals de lafossa original, per tant, la majoria d’individus es trobenincomplets. Es documenten un total de 120 individus.Partint dels individus localitzats i perllongant els esque-lets, es pot suposar que la grandària de la fossa devia sercom a mínim del triple de l’espai conegut (espai de 4 x3,50 m) i, per tant, el nombre d’individus real podria sertambé el triple, és a dir, uns 360-400 individus, com amínim.No ha estat sempre possible determinar el sexe dels indi-vidus, ja que molts estaven incomplets, i únicament s’hapogut establir un total de 5 individus masculins i 7 de

femenins. Dels individus masculins, 4 tenen una edatcompresa entre 20 i 49 anys; l’altre seria menor de 30anys (individu 4).Pel que fa als individus femenins, 1 s’identifica en unafranja d’edat entre 15 i 19 anys, 2 pertanyen a la forquillaentre 20 i 29 anys. N’hi ha 2 més que amplien la franjadels 20 als 39 anys. Als últims 2 individus femenins, se’lsatribueix una edat que va de 20 a 49 anys. Pel que fa a les diferents franges d’edat identificades,podem dir que es comptabilitzen 70 individus adults, delsquals 43 són individus de talla adulta sense poder especi-ficar-ne l’edat. Un individu és menor de 30 anys. Trobem6 individus amb edats compreses entre 20 i 49 anys, 2individus entre 30 i 39 anys i 5 entre 20 i 29 anys. Els 13restants, se’ls identifica com a adults menors de 20 anys.Pel que fa als individus joves, un total de 17, els podemclassificar de la següent manera: 5 individus entre 15 i 19

Figura 2Secció sud-est/nord-oest de la fossalocalitzada a l’espai de la Sagristia de la Basílica dels Sants Just iPastor. [Planimetria: Ignasi Camps]


168 quarhis


Figura 3Planta general de l’actual Basílica gòtica dels Sants Just i Pastor amb la situació de la fossa i la seqüència de les plantes de cada capad’individus de la fossa comuna. [Planimetria: I. Camps]


170 quarhis

anys; seguidament trobem 6 individus que estan a cavallentre les franges de 10-14 anys i 15-19 anys. Hi ha 6 indi-vidus més que pertanyen clarament a la forquilla entre 10i 14 anys. Quan parlem dels individus infantils trobem una grandiversificació. Del total de 30 identificats, 5 individus estroben entre les franges de 5-9 anys i 10-14 anys. El grupmés nombrós és el que es troba entre 5 i 9 anys i sumenun total de 13. Trobem 5 individus que oscil·len entre 1 i4 anys i 5 i 9 anys, i 7 individus que tenen entre 1 i 4 anys.Finalment trobem els 3 individus més petits del conjunt.Apareix l’individu 31, d’entre 0,5 i 1 any, del qual es con-serva el crani, part del tòrax i part de les extremitats supe-riors. Seguidament l’individu 100, que és un nadó entre1,5 i 3 mesos de vida, del qual es conserva sobretot elcrani i la cintura pelviana. Finalment tenim l’individu120, el més petit de tots. Es tracta d’un prenatal d’entre34 i 38 setmanes, del qual es conserva part del crani moltfi i algun os llarg5.

Altres elements singulars localitzats a la fossa

LA PRESÈNCIA DE CALÇ

A sobre dels enterraments, que havien estat dipositats endiferents fileres, d’una manera ben ordenada –com jahem exposat– s’havia llençat una quantitat important decalç viva o òxid de calç (CaO)6, amb la finalitat d’amortit-zar la fossa i cobrir els enterraments.L’abocament de la calç es va fer des de dalt (al nivell decirculació del moment) i amb la fossa totalment reblertapels cossos. Aquet fet va provocar una major concentra-ció de calç a les capes superiors (sobretot a les tres pri-meres) i una menor presència als nivells inferiors de lafossa.La calç, com és ben conegut, té propietats desinfectants ievita la proliferació bacteriana. La gran quantitat d’ente-rraments i la presència de la calç van ser, des del primermoment, uns indicadors clars que estàvem davant d’un

fet traumàtic de caràcter epidèmic, la qual cosa va ocasio-nar la mort dels individus enterrats a la fossa dels SantsMàrtirs Just i Pastor.

LES PEDRES

A més a més de la presència de la calç, es va documentarla presència aïllada i constant de pedres de mida petita imitjana disposades a sobre dels esquelets i en contactedirecte amb els ossos. Aquesta disposició sembla indicaruna certa intencionalitat. Tot apunta al fet que, a més dela calç, s’hi va anar disposant pedres per tal d’assentar lafossa, que no es va afermar amb terra sinó únicamentamb els cossos i la calç. La majoria de les restes esquelètiques es trobaven en con-tacte les unes amb les altres, malgrat pertànyer a indivi-dus diferents. Aquest fet i la presència d’espais buitsentre els diferents esquelets, indicava que gairebé nos’havia dipositat terra en el moment de fer l’enterramentmassiu, i que la fossa –com ja hem comentat–, es vaomplir amb els mateixos cossos.La part superior de l’enterrament múltiple (primera file-ra d’inhumacions localitzades) estava totalment cobertaper un nivell de pedres (UE 2012) (fig. 4). A sobre, i peracabar d’afermar la fossa, es va localitzar el testimonid’un enderroc d’un mur antic, que sens dubte havia estattotalment afectat en obrir la fossa al segle XIV.

ELS TESTIMONIS DE TEIXITS: ELS SUDARIS

Durant el procés d’excavació, es van recuperar restes deteixits a vuit enterraments7. Els teixits es van localitzar adiferents punts de l’esquelet, la cintura pelviana, la zonaescapular, el crani, la zona toràcica o les extremitats infe-riors. En la majoria dels casos, els teixits conservats erennomés les empremtes que havien quedat a la calç. L’estudi de les restes trobades i l’anàlisi duta a terme8

indiquen que es tracta d’una fibra vegetal, seguramentlli, sense descartar el cànem. L’absència total de botons oaltres elements de subjecció de la indumentària, a lapràctica totalitat dels 120 enterraments, ens porta a pen-

5. Les dades sobre sexe i edat dels individus estan extretes de l’estudi de D. Castex i S. Kacki, vegeu-lo en aquest mateix volum.6. Es va fer una anàlisi química d’un fragment de sediment de la UE 2017 en què es confirmava la calç viva. Armentano, N. 2013. Examen químic de materials. Estudi de lesrestes dels Sants Just i Pastor. Inèdit.7. Individus 6, 14, 15, 19, 20, 21, 25 i 34.8. Vegeu, en aquest mateix volum, l’estudi de Sílvia Carbonell Basté i d’Enric Carrera i Gallissà, annexos 1 i 2.





sar que els cossos van ser enterrats despullats i embolicatsen una mena de llençol que feia de sudari.Únicament en un cas, l’individu 50, es va localitzar, entreels coxals, una petita sivella de ferro de forma circular(4,5 cm de diàmetre) i amb passador central, que indicala presència d’un cinturó. Es tractava d’un jove d’entre12 i 15 anys que sembla que va ser enterrat amb roba.

La cronologia de la fossaLa seqüència de l’estratigrafia mostrava com la trinxerade construcció de l’obra gòtica tallava la fossa d’enterra-ments. Les dades arqueològiques (presència de pisa deco-rada en blau de Barcelona), indicaven que aquestes obress’havien dut a terme al segle XV. Al límit nord-est de l’ex-cavació es va documentar la presència de restes esquelèti-ques que van ser parcialment desplaçades o remogudesen fer les obres de l’edifici gòtic. La disposició indicavaque, quan es van desplaçar, aquests individus mantenienencara part dels seus teixits tous9. En aquest sentit, es potdir que no havia passat gaire temps (al voltant de 100anys) entre els enterraments i les obres vinculades a ladarrera capella del costat de l’evangeli. Les dades apunta-ven al segle XIV per a aquest enterrament massiu. La datació de C1410 calibrada a 2 sigmes (95,4%) va con-firmar la datació plantejada per l’arqueologia, que per-met precisar una forquilla cronològica situada entre el1300 i el 1420 cal AD.

Un fet traumàticLa pesta negra va ocasionar milions de morts a totEuropa; es calcula que entre el 25% i el 50% de la pobla-ció europea va desaparèixer. A Catalunya, se’n tenendocumentats diferents brots els anys 1348, 1350, 1362,1371 i 1375. Per al cas de Barcelona, sabem que elscementiris de la ciutat estaven plens de cadàvers i quemancava personal per enterrar (Günzberg, 2002: 11)11.Hi ha molts estudis vinculats al tema epidèmic de la pestanegra; sabem que va a afectar totes les classes socials,també sabem dels avalots del Call, quan la població culpa

els jueus de la pesta, de les ordinacions del Consell deCent per protegir la població, o de les conseqüènciessocials i econòmiques, però no tenim dades arqueològi-ques sobre aquesta epidèmia. Una situació substancial-ment diferent a altres llocs, com França, Itàlia oAnglaterra, on les troballes arqueològiques i els estudis

9. Informació extreta d’Armentano, N. 2013. Estudi antropològic de camp de les restes procedents de l’església dels Sants Just i Pastor (Barcelona). Inèdit.10. La datació va ser feta pel laboratori Beta Analytic Inc., Miami, Florida, EUA.11. Volem agrair a Daniel Duran les referències documentals i bibliogràfiques facilitades.


Figura 4Conjunt de pedres (UE 2012) que amortitzaven la fossa i cobrienels darrers individus enterrats. [Fotografia: I. Gibrat]


172 quarhis

epidèmics estan molt avançats (Castex, Georges, Blan-chard, 2008; Castex, 2008; Kacki, Castex, 2012).En aquest sentit, la fossa localitzada a l’església dels SantsMàrtirs Just i Pastor és el testimoni més directe que tenimde la pesta negra a Barcelona i la primera troballaarqueològica d’aquest fet traumàtic. Un cas de sepulturamúltiple (nombre mínim estimat de 360-400) que, tot i laurgència i gravetat del moment, presenta una disposicióacurada i respectuosa amb els individus enterrats. Elscadàvers es van enterrar amb sudaris (segurament la robava ser cremada per la por al contagi) i no van ser llançatsa la fossa sense cura, sinó tot el contrari, es van disposarordenadament; una disposició que, a més a més, denotala voluntat d’aprofitar al màxim l’espai de la fossa oberta.Cal dir que mancava espai als cementiris de la ciutat.La inhumació feta al mateix cementiri de l’església ensindica que, tot i tractar-se d’una epidèmia, no es vanmodificar els hàbits de comportament habituals davant lamort; els morts es van enterrar al lloc consagrat de lesparròquies, i no en un indret especial habilitat per al cas.Un situació diferent, per exemple, s’ha documentat aLondres, on es van crear dos cementiris fora de la ciutatper enterrar-hi prop de 2.400 individus víctimes de lapesta negra (Kacki, Castex, 2012). El mateix comportament de la parròquia dels Sants Just iPastor sembla que es va donar a la resta de les parròquiesde la ciutat, com Santa Maria del Pi o la mateixa catedral.Com ja hem exposat, els cementiris de Barcelona nodonaven l’abast i alguns, com el de Santa Maria de Pi, esvan haver d’ampliar. Per aquest motiu els obrers de laparròquia determinen comprar les cases del voltant del’església que havien quedat deshabitades per defunciódels seus propietaris (Günzberg, 2002: 9).Pel que fa a la catedral i a les excavacions antigues, es ténoticia d’algun enterrament amb calç (alguns de dues otres persones), però no s’han trobat dades arqueològi-ques per poder confirmar una noticia recollida per JoanBassegoda en relació amb la localització, l’any 1972, a lesexcavacions fetes a la catedral, de nombrosos enterra-

ments disposats en capes superposades amb calç. Elmateix autor interpreta el fet i apunta que, durant l’epi-dèmia de la pesta, la catedral de Barcelona estava en pleprocés de construcció i els enterraments s’havien fetaprofitant les trinxeres de fundació de l’edifici gòtic queestaven obertes (Bassegoda, 2002)12.

BIBLIOGRAFIA

BASSEGODA I NONELL, J. 2002. “La pesta negra de 1348 a laCatedral de Barcelona i al Monestir de Pedralbes”. Gimbernat,33. pp. 15-20.

CASTEX, D.; GEORGES, P.; BLANCHARD, P. 2008. “Complé-mentarité et discordances entre sources textuelles et sourcesarchéo-anthropologiques en contexte de crises de mortalitépar épidemie. Études de cas”. Revue archéologique du centrede la France, 47. pp. 1-22.

CASTEX, D. 2008. “Identification and Interpretation of Histori-cal Cemeteries Linked to Epidemics”. A RAOULT, D; DRAN-COURT, M. (eds.) Paleomicrobiology: Past Human Infections.Springer. pp. 23-48.

GÜNZBERG MOLL, J. 2002. Vida quotidiana a la ciutat deBarcelona durant la Pesta Negra. Rafael Dalmau Editor. Bar-celona.

KACKI, S.; CASTEX, D. 2012. “Réflexions sur la variété desmodalités funéraires en temps d’épidémie. L’exemple de laPeste noire en contextes urbain et rural”. Archeologie médié-vale, 42. pp. 1-21.

LÓPEZ DE MENESES, A. 1956. “Documentos acerca de la pestenegra en los dominios de la Corona de Aragón. Documentos I.pp. 291-447.

12. El Museu d’Història de Barcelona conserva els diaris de totes les excavacions i també la documentació gràfica. Hi ha noticia de nombrosos enterraments a la zonade la sagrera de la catedral (la majoria resultat de la dinàmica normal de la sagrera), però no d’enterraments massius en trinxeres.



TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

11síntesis castellano 2014.qxp 27/5/14 18:26 Página 217


en algún caso en que el tronco superiorse encontraba ligeramente lateralizado(probablemente a causa de movimientosproducidos durante la inhumación delconjunto de la fosa). Las extremidadessuperiores estaban o bien flexionadassobre el pecho o el absomen, o biena los lados. Las extremidades inferioresestaban siempre en extensión.Los individuos se encontraban muy pró-ximos entre sí, colocados uno junto aotro de manera cuidada e intencionada,manteniendo siempre las conexionesanatómicas, Se documentan principal-mente seis orientaciones: noroeste-sud-este, sudeste-noroeste, norte-sur, sur-norte, noreste-suroeste y suroeste-nordeste. Los individuos se hallan dis-puestos combinando todas estas orienta-ciones, probablemente para un mayoraprovechamiento del espacio.Partiendo de los individuos localizados yalargando los esqueletos, se puede supo-ner que el tamaño de la fosa sería comomínimo del triple del espacio conocido(espacio de 4 x 3,50 metros), y que,por tanto, el número de individuos realpodría ser también el triple, es decir,unos 360-400 individuos, como mínimo.No siempre ha sido posible determinarel sexo de los individuos, ya quemuchos estaban incompletos; sólose han podido establecer un total de5 individuos masculinos y 7 femeninos.Por lo que respecta a las diferentes fran-jas de edad identificadas, podemosdecir que se contabilizan 70 individuosadultos, 43 de ellos de talla adulta.Encontramos 6 individuos con edadescomprendidas entre 20-49 años, 2 indi-viduos entre los 30-39 y 5 entre los 20-29. Los 13 restantes se identifican comomenores de 20 años.Respecto a los individuos juveniles, untotal de 17, los podemos identificar comosigue: 5 individos entre los 15-19 años, 6individuos entre las franjas de 10-14 añosy 15-19 años. Otros 6 individuos pertene-cen a la horquilla entre 10-14 años. Los individuos infantiles presentanuna gran diversificación. Del totalde 30 identificados, 5 se encuentranentre la franja de 5-9 años y 10-14 años.El grupo mayor es el que se encuentraentre los 5-9 años: suman un total de13. Encontramos 5 individuos que osci-lan entre los 1-4 años y los 5-9 años, y7 individuos que tienen entre 1-4 años.

Finalmente, hay 3 individuos máspequeños: el individuo 31, de entre0,5 y 1 año; el individuo 100, un bebéde entre 1,5-3 meses, y el individuo 120,un perinatal de entre 34 y 38 semanas.Encima de los enterramientos se habíavertido una cantidad importante de calviva u óxido de calcio (CaO). El vertidose había efectuado desde arriba (al nivelde circulación del momento) y conla fosa totalmente llena de cuerpos,con una mayor concentración decal en las capas superiores (sobre todoen las tres primeras). La gran cantidadde enterramientos y la presencia de calfueron desde el primer momento unosindicadores claros de que nos encontrá-bamos ante un hecho traumáticode carácter epidémico, que ocasionóla muerte de los individuos enterradosen la fosa.También se documentó la presencia ais-lada y constante de piedras de pequeñoy mediano tamaño dispuestas sobrelos esqueletos y en contacto directocon los huesos. Parece indicar una cier-ta intencionalidad de asentar la fosa,que no se rellenó con tierra sino única-mente con los cuerpos y la cal.Durante el proceso de excavación,se recuperaron restos de tejidos en8 enterramientos, localizados en diferen-tes partes del esqueleto. El estudio delos restos hallados y el análisis realizadoindican que se trata de una fibra vegetal,probablemente lino, sin descartar elcáñamo. Posiblemente fueron enterra-dos desnudos y envueltos en una especiede sábana que hacía las veces de sudario.La disposición de algunos individuospróximos a las estructuras góticas indi-caba que en el momento de ser movidosaún mantenían parte de sus tejidosblandos, En este sentido, podemos decirque no había pasado demasiado tiempo(unos 100 años) entre los enterramien-tos y las obras vinculadas a la últimacapilla. Esta circunstancia y la dataciónde C-14 confirmaron la datación dela fosa en el siglo XIV (calibrada a 2 sig-mas permite precisar una horquilla cro-nológica entre 1300 i 1420 cal AD).La fosa localizada en la Basílica delos Sants Màrtirs Just i Pastor es el testi-monio más directo que tenemos dela peste negra en Barcelona y el primerhallazgo arqueológico de este hechotraumático.

El proyecto de investigación sistemáticaque el Ayuntamiento de Barcelona des-arrolla en la Basílica de los Sants MàrtirsJust i Pastor ha conllevado la realizaciónde intervenciones arqueológicas en elinterior del templo. En las excavacionesdel año 2012, realizadas en la sacristía,se localizó una fosa común con múlti-ples enterramientos.Para llevar a cabo el estudio de los ente-rramientos de la fosa y el análisis paleo-microbiológico para determinarel hecho epidémico, se establecióun marco de colaboración con el CNRSy la Universidad de Burdeos, a través dela doctora Dominique Castex, que diri-ge una línea de investigación vinculadaa la peste negra en Europa. El análisisde ADN se ha realizado en el marcodel proyecto de Johannes Krause(ERC Starting Grant, 2013-2018), AncientPathogen Genomics of Re-emerging InfectiousDisease, de la Universitat de Tübingen.Los resultados de la fosa de la Basílicade los Sants Màrtirs Just i Pastor se hanincorporado a la tesis doctoral en cursoInfluence de l’état sanitaire des populationsanciennes sur la mortalité en temps de peste.Apport à la paléo-épidémiologie, de SachaKacki, dirigida por la Dra. Castexde la Universidad de Burdeos.Los muros góticos localizados en el sub-suelo de la sacristía habían afectadoconsiderablemente toda la secuenciaestratigráfica. La fosa tenía una profun-didad de 1,50 metros y la parte ocupadapor las inhumaciones era de 1 metro.Sin embargo, teniendo en cuenta lasinhumaciones documentadas –120 ente-rramientos–, podemos aproximarnos aunas dimensiones mínimas para la fosaque deberían ser de 4 x 3,50 metros.Se trataba de disposiciones simultáneas,realizadas en el mismo momento oen un espacio de tiempo corto, que seha estipulado entre 48 horas y 5 días.Después del enterramiento colectivo,el espacio continúa en uso como sagre-ra, ya que sobre la fosa se documenta-ron otros tres enterramientos, indivi-duales y aislados.Las inhumaciones del enterramientocolectivo se encontraban dispuestas en11 capas superpuestas, que albergabanentre 4 y 15 individuos cada una, dandoun total de 120 individuos identificados.En su mayoría los individuos estabandepositados en decúbito supino, excepto

Julia Beltrán de Heredia BerceroIrene Gibrat Pineda

EL PRIMER TESTIMONIOARQUEOLÓGICO DE LA PESTE NEGRAEN BARCELONA: LA FOSA COMÚNDE LA BASÍLICA DE LOS SANTSMÀRTIRS JUST I PASTOR

11síntesis castellano 2014.qxp 27/5/14 18:26 Página 226

ENGLISH TEXTSUMMARY

12 síntesis inglés 2014.qxp 27/5/14 18:29 Página 229

237quarhis


The systematic research project beingconducted by Barcelona City Councilat the Basilica of the Holy MartyrsJustus and Pastor has involved archaeo-logical interventions inside the temple.In the excavations of 2012 carried outin the sacristy, a mass grave with multi-ple burials was found.To conduct the study of the burialsof the grave and the paleomicrobiologi-cal analysis to determine the epidemicevent, a framework of cooperationwas established with the CNRS andBordeaux University through DoctorDominique Castex, who directs a lineof research linked to the Black Deathin Europe. The DNA analysis was con-ducted in the framework of JohannesKrause’s project (ERC Starting Grant,2013-2018), Ancient Pathogen Genomicsof Re-emerging Infectious Disease, fromTubingen University. The resultsfrom the grave at the Basilica of theHoly Martyrs Justus and Pastor havebeen incorporated into the ongoingdoctoral thesis Influence de l’état sanitairedes populations anciennes sur la mortalitéen temps de peste. Apport à la paléo-épidémi-ologie by Sacha Kacki, directed byDr. Castex at Bordeaux University.The gothic walls found in the subsoilof the sacristy had considerably affectedthe entire stratigraphic sequence.The grave had a depth of 1.50 metresand the part occupied by the inhuma-tions was 1 metre. However, bearingin mind the documented inhumations –120 burials –, we can estimate thatthe minimum dimensions for the gravemust have been 4 x 3.50 metres.They were carried out at the same timeor within a short period of time, whichhas been established at between48 hours and 5 days.After the group burial, the space contin-ued in use as a sacred land, as threeother burials, individual and isolated,were documented in the grave. The inhumations of the group burialwere arranged in 11 superimposed lay-ers, each of which accommodatedbetween 4 and 15 individuals, givinga total of 120 identified individuals.The majority of the individuals weredeposited in supine position, except insome cases where the trunk was slightlyturned to one side (probably becauseof movements produced during the

inhumation of the grave as a whole).The upper extremities were eitherbent over the chest or abdomen,or at the sides. The lower extremitieswere always extended.The individuals were very right next,carefully and deliberately locatednext to each other, always maintainingthe anatomical connections. Six mainorientations are documented: north-west-south-east, south-east-north-west,north-south, south-north, north-east-south-west and south-west-north-east.The individuals are arranged in combi-nations of all these orientations, proba-bly to fully exploit the space.Based on the individuals found and byextending the skeletons, we can assumethat the size of the grave wouldbe at least triple the known space(of 4 x 3.50 metres), and that, there-fore, the real number of individualscould also be triple, that is, aroundat least 360-400 individuals.It has not always been possible to deter-mine the gender of the individuals,as many were incomplete; it has onlybeen possible to establish a total of5 male individuals and 7 female.In terms of age brackets identified,we can say there were 70 adult individu-als, 43 of them of adult size. We found6 individuals aged 20-49, 2 individuals30-39 and 5 aged 20-29. The remaining13 were identified as minors under20 years of age.In terms of young individuals, a totalof 17, we can identify them as follows:5 individuals aged 15-19, 6 individualsaged 10-14 and 15-19. Another 6 indi-viduals belong to the 10-14 age bracket. The child individuals are highly diverse.Out of the total of 30 identified, 5 fallinto the 5-9 and 10-14 age brackets.The biggest group is 5-9 years: a totalof 13. We found 5 individuals aged 1-4and 5-9, and 7 individuals aged 1-4.Finally, there are 3 younger individuals:individual 31, between 0.5 and 1 year;individual 100, a baby between 1.5 and3 months, and individual 120, a perina-tal infant between 34 and 38 weeks.A large amount of quicklime or calciumoxide (CaO) had been put on topof the burials. This had been done fromabove (at the ground level of the time)and with the grave completely full ofbodies, with a higher concentration

of lime on the upper layers (above all,the first three). The large number ofburials and the presence of lime werefrom the outset clear indicators that thiswas a traumatic event with an epidemiccharacter, which caused the deathof the individuals buried in the grave.The isolated and constant presenceof small and medium sized stonesarranged on the skeletons and in directcontact with the bones was also docu-mented. This seems to indicate anintention to settle the grave, whichwas not filled with earth but onlywith the bodies and lime.During the excavation process, remainsof fabric in 8 burials were recovered,located on different parts of the skele-ton. The study of the remains foundand the analysis carried out indicatethat it is a vegetable fibre, probablylinen, without ruling out hemp.They might have been buried nakedand wrapped in a kind of sheet thatalso functioned as a shroud.The arrangement of some individualsnear the gothic structures indicatedthat in the moment of being movedthey still had some of their soft tissue.In this respect, we can say that notmuch time had passed (around100 years) between the burials andthe works linked to the last chapel.This circumstance and the C-14 datingconfirmed the dating of the grave tothe 14th century (calibrated at 2 sigmas,it enables us to determine a chronologybetween 1300 and 1420 cal AD).The grave located at the Basilicaof the Holy Martyrs Justus and Pastoris the most direct evidence we haveof the Black Death in Barcelona and thefirst archaeological find of this traumat-ic event.


THE FIRST ARCHAEOLOGICALEVIDENCE OF THE BLACK DEATHIN BARCELONA: THE MASS GRAVEAT THE BASILICA OF THE HOLYMARTYRS JUSTUS AND PASTOR

12 síntesis inglés 2014.qxp 27/5/14 18:29 Página 237

TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

13 síntesis francés 2014.qxp 22/5/14 22:41 Página 239

248 quarhis


dans les secteurs du Pati d’en Llimonaet du palais épiscopal ainsi qu’end’autres endroits susceptibles d’uneanalyse plus approfondie, la partie supé-rieure de l’enceinte d’Auguste a étéreconstruite en utilisant la techniquede l’opus africanum, reliant ainsi l’opusquadratum de la nouvelle façade exté-rieure à l’opus vittatum du premierouvrage.Les caractéristiques de la murailledu Bas-Empire laissent entrevoir quele projet était surtout envisagé du pointde vue de la versatilité défensive,en profitant au maximum des structuresréutilisées, en sacrifiant une partieimportante de l’urbanisme extra-urbainet en adoptant les solutions dérivées detactiques poliorcétiques actualisées tel-les que la construction d’un système desurveillance avec de nombreuses tours.Dans une analyse plus détaillée,il est évident de voir comment celles-ci,tout en se basant sur un modèle unitai-re, présentent des solutions spécifiquesqui devaient permettre, selon des critè-res pas encore complètement déchif-frés, l’accès, la mobilité et la défenseactive tout au long de l’enceinte d’unemanière particulièrement efficace. En définitive, les résultats des recher-ches les plus récentes sur l’enceinte,surtout si l’on considère une chronolo-gie fiable, se prêtent à deux niveauxd’analyse. D’une part, ils offrent unesérie de données qui peuvent s’avérerutiles quant à l’interprétation de l’urba-nisme aux alentours de la murailleet aux implications que la nouvelleconstruction a eu sur différents aspects– non seulement du point de vue archi-tectural – de l’évolution historiquede la ville. En deuxième lieu, ils peuventapporter des informations importantesà l’étude du processus de fortificationprovinciale à l’époque du Bas-Empiredont le monument barcelonais, étantdonné son remarquable état de conser-vation, constitue l’un des exemplesles plus marquants.

Le projet de recherche systématique quela mairie de Barcelone déploie dans laBasilique des Saints Martyrs Just et Pastora permis de réaliser des interventionsarchéologiques à l’intérieur du temple.Lors des fouilles de 2012, menées dans lasacristie, on a localisé une fosse commu-ne avec des ensevelissements multiples. Pour mener à bien l’étude des ensevelis-sements de la fosse et l’analyse paléomi-crobiologique afin de déterminer le faitépidémique, on a établi un cadrede collaboration avec le CNRS etl’Université de Bordeaux, par le biaisdu Docteur Dominique Castex qui diri-ge une ligne de recherche liée à la pestenoire en Europe. L’analyse de l’ADNs’est faite dans le cadre du projet deJohannes Krause (ERC Starting Grant,2013 - 2018), Ancient Pathogen Genomicsof Re-emerging Infectious Disease,de l’Université de Tübingen. Les résul-tats de la fosse de la Basilique des SaintsMartyrs Just et Pastor ont été introduitsdans la thèse doctorale en coursInfluence de l’état sanitaire des populationsanciennes sur la mortalité en temps de peste.Apport à la paléo-épidémiologie, de SachaKacki, dirigée par le docteur Castexde l’Université de Bordeaux.Les murs gothiques localisés dans lesous-sol de la sacristie avaient considéra-blement affecté toute la séquence strati-graphique. La fosse avait 1,50 m de pro-fondeur et la partie occupée parles inhumations était de 1 mètre.Cependant, en tenant compte des inhu-mations documentées – 120 ensevelisse-ments –, les dimensions minimalesapproximatives de la fosse devraientêtre de 4 x 3,50 mètres. Il s’agissaitde dispositions simultanées, réaliséesau même moment ou dans un intervallede temps court que l’on a évalué entre48 heures et 5 jours.Après l’enterrement collectif, l’espacecontinue à être utilisé comme lieu saintcar sur la fosse on a trouvé trois autresensevelissements, individuels et isolés. Les inhumations de l’ensevelissementcollectif étaient disposées en 11 couchessuperposées qui regroupaient de 4 à 15individus chacune, soit au total 120 indi-vidus identifiés.Pour la plupart, les individus étaientcouchés sur le dos, sauf dans certainscas où la partie supérieure du corpsétait légèrement inclinée sur le côté

(probablement à cause de mouvementsproduits au cours de l’inhumationde l’ensemble de la fosse). Les extrémi-tés supérieures étaient soit repliéessur la poitrine ou l’abdomen soit surles côtés. Les extrémités inférieuresétaient toujours en extension.Les individus étaient très prochesles uns des autres, placés les uns à côtédes autres de manière soignée et inten-tionnée, en maintenant toujours lesconnexions anatomiques. On retrouvesurtout six orientations : nord-ouest -sud-est, sud-est - nord-ouest, nord - sud,sud - nord, nord-est - sud-ouest et sud-ouest - nord-est. La combinaison desindividus reprend toutes ces orienta-tions, probablement pour profiter aumaximum de l’espace.À partir des individus localisés et enextrapolant les squelettes, on peut suppo-ser que la grandeur de la fosse serait auminimum le triple de l’espace connu (unespace de 4 x 3,50 mètres) et que, parconséquent, le nombre réel d’individuspourrait être trois fois plus élevé, c’est-à-dire de 360 à 400 individus au moins.Il n’a pas toujours été possible dedéterminer le sexe des individus carbeaucoup étaient incomplets. On n’apu compter que 5 individus masculinset 7 féminins en tout.Quant aux différentes franges d’âgeidentifiées, nous pouvons parler de 70individus adultes, dont 43 de taille adul-te. Nous trouvons aussi 6 individusd’âges compris entre 20 et 49 ans,2 individus entre 30 et 39 ans et 5 entre20 et 29 ans. Les 13 restant sont identi-fiés comme ayant mois de 20 ans.Quant aux individus juvéniles, il y en a17 en tout. Nous pouvons les identifiercomme suit : 5 individus entre 15et 19 ans, 6 individus dans les frangesd’âge de 10 à 14 ans et de 15 à 19 ans.6 autres individus appartiennentà la fourchette de 10 à14 ans. Parmi les 30 identifiés, il y a une grandevariété, 5 sont dans la frange de 5 à9 ans et de 10 et 14 ans. Le plus grandgroupe est celui des 5 à 9 ans : 13 autotal. Nous trouvons 5 individus dontl’âge oscille entre 1 et 4 ans ou 5et 9 ans et 7 individus qui ont entre1et 4 ans.Finalement, il y a 3 individus plusjeunes : l’individu 31 a entre 6 moiset 1 an ; l’individu 100 est un bébé


LE PREMIER TÉMOIGNAGEARCHÉOLOGIQUE DE LA PESTE NOIREÀ BARCELONE : LA FOSSE COMMUNEDE LA BASILIQUE DES SAINTSMARTYRS JUST ET PASTOR



d’entre un mois et demi et 3 mois,et l’individu 120 est un périnatalde 34 à 38 semaines.Sur les inhumations, on avait verséune quantité importante de chaux viveou d’oxyde de calcium (CaO). Le déver-sement a été fait depuis le haut (auniveau de la circulation de l’époque) etalors que la fosse était totalement pleinede corps. La concentration de chauxétait plus importante dans les couchessupérieures (surtout dans les trois pre-mières). La grande quantité d’ensevelis-sements et la présence de chaux ont été,dès le début de la recherche, de clairsindicateurs du fait que nous nous trou-vions face à un fait traumatique à carac-tère épidémique qui provoqua la mortdes individus enterrés dans la fosse.On a également documenté laprésence isolée et constante de pierresde taille moyenne ou petite, disposéessur les squelettes et en contact directavec les os. Cela paraît indiquer l’inten-tion de fixer la fosse qui n’a pas étéremplie de terre mais uniquementde corps et de chaux.Au cours du processus de fouille,on a récupéré des restes de tissus sur8 ensevelissements, ces restes ont étérécupérés sur différentes parties dusquelette. L’étude des restes trouvéset l’analyse que l’on en a faite indiquentqu’il s’agit d’une fibre végétale, proba-blement du lin, mais on n’écarte pasle fait que cela pourrait être du chanv-re. Les corps ont probablement étéenterrés nus et enveloppés dans uneespèce de drap qui servait de suaire. La disposition de certains individusproches des structures gothiques indi-quait qu’au moment de les bouger unepartie de leurs tissus était encore molle.Ce qui nous permet de dire qu’il nes’était pas passé trop de temps (100 ansenviron) entre les ensevelissementset les travaux liés à la dernière chapelle.Ce fait ainsi que la datation au C-14confirmèrent la datation de la fosse auXIVe siècle (calibrée 2 sigmas permetde préciser une fourchette chronolo-gique entre cal 1300 et 1420 AD).La fosse localisée dans la Basilique desSaints Martyrs Just et Pastor est le témoi-gnage le plus direct que nous ayons dela peste noire à Barcelone et le premiervestige archéologique de ce fait trauma-tique.

sous-représentés ; a contrario les indi-vidus appartenant aux classes d’âges [5 - 9], [10 - 14] et [15 - 19] sont nette-ment surreprésentés. La comparaisonde ces résultats avec diverses sourcesde données suggère que la sépulturepourrait avoir été constituée dans uncontexte d’épidémie de peste. En effet,les travaux de démographie historiquerendent compte d’une faible mortalitédes enfants de moins de 1 an et d’unemortalité anormalement élevée dessujets d’âges compris entre 5 et 19 anslors des épidémies de peste. Par compa-raison, d’autres épidémies telles quele choléra ou la variole n’affectent pasles mêmes tranches d’âges et révèlentdonc des signatures démographiquesdifférentes. En outre, la possibilitéde confronter nos données démogra-phiques avec celles obtenues pourdes sites sépulcraux dont le lien avecla peste est attesté conforte l’hypothèseavancée. Étant donné sa datation,la structure d’enfouissement mise aujour pourrait donc être en relation avecl’épidémie de peste noire qui touchaBarcelone en 1348 - 1349 ou avec l’unede ses résurgences dans les décenniesqui suivirent. Des analyses paléogéno-miques seront prochainement réaliséespour tenter de confirmer cette hypothè-se diagnostique en identifiant desséquences d’ADN spécifiques à l’agentpathogène Yersinia pestis.L’étude des restes humains s’est égale-ment attachée à caractériser l’état sani-taire du groupe populationnel touchépar la peste, afin de discuter soninfluence éventuelle sur la mortalitédurant l’épidémie. Elle rend compted’une faible prévalence des lésions évo-catrices d’anémies (hyperostose poreu-se, cribra orbitalia) et d’infections (appo-sitions périostées), ce qui suggère queles individus ne constituaient pas ungroupe populationnel particulièrementdéfavorisé sur le plan immunologique.Les fréquences enregistrées sont faiblesau regard de celles rapportées pourd’autres sites funéraires médiévauxconstitués hors contexte épidémique.Si l’hypothèse d’une faible expositionaux facteurs de risques ne peut êtreécartée, la cause des décès pourraitégalement avoir joué un rôle. Ainsi,l’état de santé préexistant pourrait,dans ce contexte épidémique, n’avoir

Les fouilles archéologiques de la Basi-lique des Saints Martyrs Just et Pastoront conduit à la découverte d’une sépul-ture multiple du XIVe siècle. Sa fouillepartielle a permis de mettre au jourles restes squelettiques de 120 individusinhumés simultanément à la suite d’unépisode de mortalité exceptionnelle.Cette découverte est fondamentale pourl’archéologie funéraire de la Catalogne,et plus généralement de l’Espagne,où les témoignages matériels de crisesde mortalité sont rares. L’importancede cette structure archéologique a justi-fié la réalisation d’une étude anthropo-logique détaillée de manière à définirles principales caractéristiques biolo-giques du groupe populationnel inhu-mé, susceptibles de nous renseignersur l’évènement responsable des décès.L’analyse anthropologique des individusconstituant cette sépulture révèle enpremier lieu l’absence totale de lésionstraumatiques perimortem. Bien qu’il nesoit pas possible d’exclure de manièredéfinitive la possibilité d’un épisodebelliqueux, cette observation permet,a priori, de favoriser l’hypothèse d’uneépidémie. L’analyse de la distributionpar âge et par sexe des individus semblele confirmer. En effet, la fosse sépulcra-le a accueilli des inhumations d’indivi-dus adultes et immatures et des sujetsdes deux sexes sont représentés.La forte proportion de sujets immaturesainsi que la présence de sujets fémininsrend l’hypothèse d’un fait de guerrepeu vraisemblable à moins d’envisagerun massacre de population, ce que nesemble pas corroborer l’étude paléopa-thologique. Ces différentes caractéris-tiques convergent donc pour accréditerl’hypothèse d’un contexte épidémique.Afin de détecter d’éventuelles particula-rités dans le profil des décès des indivi-dus, la distribution par âge des défuntsa été comparée aux données issuesde tables-types de mortalité supposéesreprésentatives de la mortalité naturelledes populations anciennes. Bien quela proportion des sujets immatures surla totalité des individus décédés soit pro-che de celle attendue pour une popula-tion archaïque, différentes anomaliesont pu être mises en évidence dans larépartition des âges au décès des sujetsimmatures. Ainsi, il apparaît que lessujets de moins de 1 an sont fortement

LA SÉPULTURE MULTIPLE DE LABASILIQUE DES SAINTS MARTYRSJUST ET PASTOR : BIO-ARCHÉOLOGIEDES RESTES HUMAINS

Sacha KackiDominique Castex


quaderns d’arqueologia i histÒria de la ciutat de … · 2016-01-25 · ging infectious...

Documents