quÈ hi pintem? - opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/13.pdf · quÈ hi pintem?...

Informació per al consum conscient PVP 3 €13 SetembreNovembre 2004

QUÈ HIPINTEM?Electricitat verda a casa!Què té a veure el colesterolamb la deforestació???Vols aprendre a fer iogurt?

Electricitat verda a casa!Què té a veure el colesterolamb la deforestació???Vols aprendre a fer iogurt?

Orientacions per al consum responsable de pinturesop

cions

.org

2 13 SETEMBRE/NOVEMBRE 2004

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsMiguel Muñiz, Joan Salabert, Manolo Vílchez

Disseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó

MaquetacióEx-Libris, s.c.c.l.

FotografiaBetty Navarro, Lily Gallamini. Secció Mirades: Miguel Muñiz

Il·lustracionsXavi Bayle, Muntsa Busquets

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de lamanera que sigui qualsevol part de la revista citeu la procedència.

Aquesta revista també s’edita en castellà.

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected] · www.opcions.org

EDITORIAL

Haureu vist que a la portada d’aquest número, i també a l’interior, hiha alguns canvis d’imatge. Els hem introduït per facilitar la lectura iper fer la revista més atractiva. Com sempre, tots els comentarisseran molt benvinguts.També hem introduït un terme nou: el consum conscient. Fins arafèiem servir només consum responsable, un terme que ja es fa servirforça en àmbits diversos. Tots dos descriuen de què estem parlant,però conscient ens fa pensar més directament en el fet de tenirconeixement –cadascú de nosaltres– de què estem fent i actuard’acord amb el criteri propi, mentre que responsable es pot associarmés amb actuar segons uns principis que ens vénen donats.Tanmateix, és una qüestió de matisos. De moment farem servir totsdos termes. Què n’opineu?Una altra novetat: ja està penjada la versió en castellà del webd’Opcions, a www.opcions.org. Confiem que serà una bona eina perdonar a conèixer el consum conscient i la revista. Us proposem quehi feu arribar vincles des de qualsevol web que penseu que hi pottenir alguna relació.

opcio

ns.or

g

13 SETEMBRE/NOVEMBRE 2004 3

SUMARI

Perquès Jo ja reciclo...

però no sé ben bé perquè

OpcionsQuè hi pintem?

La pintura de parets A qui comprem la pintura?

IdeesVols aprendre a fer iogurt?

Fàcil, barat, ecològic...

Eines Electricitat verda a casa!

TrampesQuè té a veure el colesterol

amb la deforestació???

LligamsEmbolica que fa fort! Envasos:

al contenidor o a la botiga?

MiradesA qui en dono la culpa?

La mirada de Miguel Muñiz

28

30

16

4

6

26

22

24

DIA DE NO COMPRARJa fa força anys que diversos col·lectius dels Estats Units i elCanadà van tenir la idea de celebrar un “dia sense comprar” (BuyNothing Day) com a excusa per fer una reflexió sobre la socie-tat de sobreproducció i sobreconsum en què vivim mitjançant acti-vitats diverses.Actualment el Dia de No Comprar es convoca adiversos països.

Enguany serà el proper 26 de novembre. El col·lectiu anti-consumista Consume Hasta Morir, que forma part d’Ecologistasen Acción, impulsa la iniciativa a l’Estat espanyol i ha organitzatuna sèrie d’activitats entorn del tema. Podeu trobar el programasencer a www.consumehastamorir.com.

També ha fet del Dia de No Comprar el tema central del IIConcurs Contrapublicitari.El cartell guanyador,de Manuel Deza,és el que podeu veure aquí.

Recursos de consumconscient

Restaurants i càtering

Fundació Futur, Sésamo

Productes ecològics

BiohabitatBiospace, eCRAC, Lasao

Mitjans de transport

Espai Bici

Cooperació i economia solidària

ArçFundació Un Sol Món

Inversions ètiques

Maderas Nobles de la Sierra de Segura

Revistes i guies

Parrac Ecohabitar, Illacrua

Guies d’educació ambiental

2

1121

17

1521

17

152031Cartes a Opcions

Envieu-les a:Revista OPCIONSAusiàs March 16, 3r 2a · 08010 Barcelona

opcio

ns.or

g

SETEMBRE/NOVEMBRE 2004 134

Cada dia generem mésresidus. Malgrat que elsdonem aquest nom, en lamajor part són recursosmolt valuosos que convé no perdre de vista. És important procurar fer pocs residus, prioritzarel consum de materialstotalment reciclables i llençar-los de manera que es puguin recuperar.

Fins fa ben poc posàvem totes les escom-braries en un sol cubell i les llençàvemen un sol contenidor.Ara resulta que hemde guardar i llençar per separat el vidre,el paper, la matèria orgànica, els envasos,les piles..., avisar perquè ens vinguin abuscar els trastos vells, fer ús de la deixa-lleria, i quan anem a comprar, amb carre-tó o cabàs per estalviar bosses de plàstic,hem de vigilar que els productes siguinecològics i no estiguin gaire embolicats.Per què, tot això?

RESIDUS PER TOT ARREULes deixalles que fem a casa s’anomenenresidus domèstics. Juntament amb les delscomerços i altres establiments formen elsresidus municipals (perquè se n’acabafent càrrec l’ajuntament).A més hi ha elsresidus industrials,els agrícoles i rama-ders,els de la construcció i els nuclears

que,com sabem,mereixen una considera-ció a part pel fet de ser radioactius.

Els residus que poden portar problemesper al medi o per a la salut s’anomenenespecials. Dintre dels residus domèsticses consideren especials piles i bateries,aparells electrònics, pintures i productesde bricolatge, pesticides, fusta tractada,fluorescents, refrigerants i productes deneteja.

Els residus es poden tractar de diversesmaneres,però totes tenen un cost ambien-tal i econòmic. Una major quantitat deresidus implica més cost i més complexi-tat, per això el primer problema dels resi-dus és la quantitat.A la primera gràficaes pot veure que està creixent força.

ELS RESIDUS SÓN RECURSOSEl que llencem a les escombraries sóncoses, en principi sense valor, de les queens volem desprendre. De totes maneres,a voltes ens aturem a mirar un objectedestinat a ser residu i pensem: “això espodria aprofitar”.És cert que els residus sónrecursos valuosos?

La segona gràfica mostra de què estanfets els residus municipals. Com es potveure, els residus són efectivament recur-sos en la seva major part: la matèria orgà-nica, el paper i cartó, el vidre i els metallses poden fer servir de nou com a matè-ria primera. La major part dels plàsticstambé es poden reciclar, però el plàsticreciclat no té les qualitats pròpies delplàstic “original” i no es pot destinar alsmateixos usos; per això es pot dir que és

P erq

uè s

del consum responsab

le

Jo ja reciclo… però no sé ben bé perquèJOA N SA L A B E RT

CADA DIA GENEREM MÉS RESIDUS:

1995

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1998 2003

Font: Agència de Residus de Catalunya: Els Residusa Catalunya, balanç estadístic 2003, juny 2004. Dadesreferides a Catalunya. Segons el Pla Nacional Residus Urbans,a nivell estatal el 1996 es varen generar 1’21 kilos per persona i dia.

1’16

Qu

ilos/

per

son

a y

dia

DomèsticsIndustrialsDe la construccióTotal

1’221’62

0’66

1’51 2’052’41

2’582’67

3’94

6’62

Matèria orgànica 36’3 %Plàstics 16’5 %Paper i cartó 21’9 %Vidre 8’2 %Metalls 4’7 %Tèxtils 4’1 %Brics i compostoscel·lulòsics 2’6 %Fusta 0’8 %Especials 0’8 %Altres 4’1 %

PERCENTATGE EN PES

QUÈ HI HAALS RESIDUS MUNICIPALS:

Font: Elaboració pròpia a partir de l’estudide composició dels residus municipalsde la província de Barcelona,Ministeri de Medi Ambient, 1998.

El 2003 es va recuperarel 22’6% dels residus

opcio

ns.or

g


menys reciclable.També es poden reci-clar parcialment la fusta i els brics (sen’aprofita el cartró). És a dir, de la bros-sa domèstica se’n pot aprofitar quasitot. Una altra cosa és que es faci.

QUÈ SE’N FA, DELS RESIDUS MUNICIPALS?A hores d’ara, la major part de les deixa-lles domèstiques van a parar a un aboca-dor o a una incineradora. L’any 2003només s’ha recuperat el 22’6% dels resi-dus,cosa que no deixa de ser tot un avenç:a finals dels anys 90 tot just estàvem al 4%.

Els abocadors són com grans reactorsquímics: les deixalles que s’hi amunteguenes van podrint de manera que es generensucs (els lixiviats) que es poden escórrer capal sòl i n’emanen gasos amb alts nivells decontaminants. És per això que per abocarresidus s’exigeix que se’n redueixi la capa-citat reactiva i contaminant; es pot acon-seguir recollint selectivament la brossaorgànica per evitar abocar-la o tractantprèviament les deixalles per procedimentsmecànics i biològics.

Les incineradores redueixen el volumdels residus i en redueixen també la capa-citat reactiva, però a canvi concentren lacàrrega contaminant en les cendres i elsgasos.Necessiten uns bon filtres de partículesper reduir la dispersió al medi de metallspesants, dioxines i furans i un abocador deresidus especials per dipositar- hi les cendres.

Amb aquests tractaments,doncs,conta-minem i desaprofitem recursos.

QUÈ SE N’HAURIA DE FER?Es diu, i les lleis ja ho recolzen, que elque s’ha de fer amb els residus és, primer,reduir-ne la quantitat i la perillositat,segon recuperar-los per reutilitzar-loso reciclar el que es pugui i, tercer, ferun tractament adequat de la resta.Aquestajerarquia general, però, té matisos per cadatipus de residu.

Així, en el cas dels residus orgànicsreciclar és més important que reduir. Elreciclatge contribueix a desactivar la reac-tivitat dels abocadors i permet obtenircompost, un producte molt valuós per al’agricultura, i en canvi que se’n faci moltaquantitat no porta cap problemàtica espe-cial.També, reduir pot ser més importanten el cas del paper (els arbres són unrecurs renovable però sobreexplotat) i elsmetalls (no renovables) que en el delvidre (s’obté a partir de sorra, que esconsidera inexhaurible a escala humana).

Per a aquests materials totalment recicla-bles és fonamental la recuperació per talde minimitzar l’ús de matèries primeresverges i perquè obtenir-los a partir dematèria reciclada consumeix molta menysenergia.

Els casos en què la reducció és méscrucial són els residus especials, és clar, elsbrics (estan fets de plàstic, alumini i cartói només se’n recupera aquest últim) i elsplàstics.Com hem vist, el plàstic reciclatno té la qualitat del verge, de manera queper molt que en reciclem continuem neces-sitant matèria primera verge.Aquesta matè-ria primera resulta ser el petroli,un recursque, a més de tenir associades diverses i greus problemàtiques mediambientals isocials, s’està exhaurint.En el decurs de lesproperes dècades hem d’estar pendents deper quina mena de nous o vells materialsseran substituïts els plàstics.

Per tot això, alguns principis quehaurien de regir les polítiques de resi-dus són:

No posar tant esforç en recuperar elplàstic i els brics com en reduir-ne l’ús.Potenciar la recollida selectiva de la matè-ria orgànica per tal de compostar-la.Maximitzar la recuperació dels materialstotalment reciclables, ja sigui mitjançantla recollida selectiva o,en el cas dels enva-sos,mitjançant el retorn a la botiga (vegeula secció Lligams, a la p. 28).Propiciar una disminució de la presèn-cia de substàncies nocives en els objec-tes en general.

Les formes de producció i distribucióde productes que s’han anat impo-sant els darrers anys han provocatque els envasos viatgin llargues distàn-cies, cosa que en dificulta el retorn ipotencia els envasos d’un sol ús i dematerials lleugers. Aquesta estratè-gia de distribució es va dissenyar enun moment en què la gestió dels resi-dus d’envasos no era responsabilitatdels que els posaven en circulaciósinó dels ajuntaments, cosa que vaconstituir una mena de “subvenciópública” a la generació de residus i vapropiciar que els envasos i embalat-ges hagin arribat a ser majoritarisentre els residus domèstics. També hanestat la principal causa de l’incre-ment de cost de la recollida i del trac-tament dels residus municipals.

ELS ENVASOS D’UN SOL ÚS

Com que en general generem moltes deixalles, tenim moltes oportunitats per millorar.

En el moment d’anar a comprar, passem les opcions de compra pel sedàs de mirarde fer pocs residus. No comprem objectes de poca qualitat que es faran malbé deseguida, articles d’un sol ús, coses que no sabem ben bé si volem, envasos i emba-latges que llençarem tan bon punt arribem a casa...Prioritzem els materials totalment reciclables per davant dels plàstics i els brics.Abans de convertir un objecte en deixalla, assegurem-nos que no el podem conver-tir en un recurs valuós per a nosaltres mateixos. Paper amb una cara en blanc,pots de conserves per guardar-hi coses, bosses de plàstic per a les escombraries,roba i objectes que es poden reparar, trastos que es poden convertir en joguines...Busquem productes sense substàncies problemàtiques. A la secció centrald’aquest número hi ha informació per al cas de les pintures.Demanem a l’ajuntament que organitzi una recollida separada i de qualitat de labrossa orgànica. Si ja està implantada, col·laborem-hi fermament tot superant ambenginy les petites dificultats domèstiques inicials. Si tenim jardí o hortet podem fercompost a casa.Fem ús dels contenidors per a la recollida selectiva, no només per facilitar larecuperació de materials sinó també perquè siguin els que els han posat al mercatels que paguin la gestió (si els llencem a la brossa general la paga l’ajuntament).Si al municipi no hi ha deixalleria, demanem a l’ajuntament on hem de llençarels residus especials.

QUÈ HI PUC FER JO?

opcio

ns.or

g


QUÈ HI PINTEM? LA PINTURA DE PARETS

opcio

ns.or

g


La pintura de parets té dues funcionsprincipals:decorar i protegir les

parets de la corrosió i de l’acció degas-tadora dels rajos del sol i, en el cas depintures d’exterior, també de la plujai el vent.

Pintar les parets serveix per protegir-les i decorar-les. Les pintures que trobemmés habitualment a les botigues són les més desaconsellables, per molts motius:es fan a partir de derivats del petroli, no deixen transpirar bé les parets, conteneningredients tòxics que respirem mentre pintem i un temps després... Hi ha dostipus de pintures que no tenen cap d’aquests inconvenients: les minerals i les naturals. Les venen en botigues especialitzades.

Les pintures tenen quatre compo-nents bàsics:

Pigments: donen el color, la capa-citat de cobriment (opacitat) i laqualitat protectora.La pintura blan-ca és la que tapa millor (no trans-parenta) perquè el color blanc reflec-teix totes les freqüències de llum.Lligants: aglutinen la resta decomponents sòlids i possibiliten quela pintura s’uneixi a la superfícieque pintem.Additius: substàncies diverses quepoden complir diferents funcions:càrregues (minerals com talc o guixque fan que la pintura cobreixi més),conservants (eviten que la pintu-ra es faci malbé per l’acció de micro-organismes), plastificants (sónnecessaris en les pintures sintèti-ques, vegeu la pàgina 10), etc.Dissolvents: substàncies líquidesque dissolen els components sòlidsper tal que la pintura sigui pastosai es pugui aplicar. Part dels dissol-vents és aigua (que de fet no dissolpròpiament sinó que dilueix).

Després de pintar, els componentslíquids s’evaporen (per això es diuque són volàtils) i a la paret hi quedenels lligants,els pigments i les càrregues(podríem dir que són la pinturapròpiament dita), i potser alguns addi-tius.También hi poden quedar restesde dissolvents poc volàtils.

Fa 17.000 anys que la humanitat pinta.Les primeres pintures es feien barre-jant pigments minerals com l’òxid deferro i vegetals com l’índigo ambgoma aràbiga, clara d’ou, gelatineso cera.Pintar és una activitat que es fa forçasense recórrer a un professional.Curiosament ho fan indistintamenthomes i dones, a diferència d’altresactivitats domèstiques que s’asso-cien típicament a uns o altres.

CURIOSITATS

La pintura de parets al fresc consis-teix en estendre una capa de calç isorra a la paret i pintar-la quan enca-ra està fresca amb pigments mineralsdiluïts en aigua. Els pigments quedenquímicament units amb la paret, peraixò els frescos de temps remotss’han conservat fins als nostres dies.

En la pintura al tremp, la paret esprepara amb cola i els pigments esdilueixen en vernís i albúmina derovell d’ou.

ARTS DE PINTAR

Opc

i ons

Ala botiga, què

votem

?op

cions

.org

+INFO

Pàg. 10

OPCIONS DE CONSUM

• Les pintures minerals tenen un impacteambiental baix i són de molt bona quali-tat. Són especialment adequades per aexteriors i habitacions humides.

• Bona part dels ingredients de les pinturesnaturals s’obtenen de recursos renova-bles i són ràpidament biodegradables. Es poden fer servir sobre qualsevolsuperfície en interiors.

• Si contractem un pintor professional lipodem demanar que faci servir pinturesnaturals o minerals, o les hi podemproporcionar nosaltres mateixos.

• Hi ha tres grans famílies de pintures: les minerals, les naturals (amb ingre-dients vegetals i minerals) i les sintèti-ques (amb ingredients derivats delpetroli i minerals).

• Les pintures sintètiques (acríliques,plàstiques, a l’aigua) estan associadesamb totes les problemàtiques mediam-bientals i socials que deriven de l’ús del petroli.

+INFO

Pàg. 15

OPCIONS DE CONSUM

• Mantinguem les parets netes: vigilemde no fregar-les amb cadires o taules.

• Podem renovar l’ambient d’una habi-tació canviant els mobles de lloc openjant coses a les parets, per exem-ple.

• Coneixem algú que ha pintat fa poc iens pot donar la pintura que li hasobrat?

• A les pintures sintètiques s’hi enganxamés la pols. Les que aguanten més béles rentades són les minerals; les quemenys, les naturals.

• Les més duradores són les minerals. A l’exterior poden durar 5 o 6 vegadesmés que les sintètiques.

• No escollim colors dels quals enscansarem aviat. Els pigments d’algu-nes pintures sintètiques i naturals espoden descolorir.

• Una pintura duraràmenys si es descolo-reix, si es bufa, si s’em-bruta fàcilment, si enscansem del color...

• La dinàmica econòmi-ca que ens empeny aconsumir cada vegadamés ens causa unainsatisfacció perma-nent i el planeta Terrano pot satisfer elvolum de consum demanera sostenible.

+INFO

Pàg. 16

OPCIONS DE CONSUM

• Si comprem als fabricants de pintures minerals o natu-rals ajudem a fer possible que es pugui desenvoluparuna indústria química neta, i deixem de col·laborar ambl’economia del petroli.

• Les pintures minerals i naturals es venen només en boti-gues especialitzades.A la taula de la p. 19 hi ha el telè-fon de contacte de tots els fabricants.

• Els diners que paguem quan comprem qualsevol cosasón fonamentals per a la viabilitat de l’empresaproductora.

• Si no sabem a qui donem els diners podem estardonant suport a activitats que ens semblen negatives.

• Quan amb el nostre consum recolzem formes de fereconomia positives per a la societat i el medi estemcontribuïnt a fer realitat altres móns possibles

ELS PUNTS CALENTS DE LES PINTURES

5 A QUI COMPREM LA PINTURA?

6 REDUÏM EL CONSUM


1

5

6

1 MATÈRIES PRIMERES

opcio

ns.or

g

+INFO

Pàg. 14

OPCIONS DE CONSUM

• Mirem de crearambients que ens farantrobar a gust.

• Amb les pintures mine-rals s’obtenen elscolors més agradablesa la vista.

• Els colors clars donenmés lluminositat ipoden evitar haverd’encendre llums quanencara és de dia.

• En llocs calorosospintem les parets exte-riors de blanc, perexemple amb calç, permantenir la casa mésfresca.

• Amb els colors i textures de lesparets creem ambients que ensgeneren diferents estats d’ànim.

• Amb pintures sintètiques lesparets queden d’un color total-ment homogeni que pot avorrir.

+INFO

Pàg. 12

OPCIONS DE CONSUM

• De les pintures minerals non’emana cap substància tòxica.

• Les pintures naturals no fanservir dissolvents tòxics. Podencontenir oli de pela de taronja,que pot causar al·lèrgies.

• El segell Ecolabel identifica lespintures sintètiques amb menysingredients tòxics.

• La principal causa de toxicitat d’una pintura derivade les emanacions de dissolvents orgànics.

• Les pintures sintètiques duen cada vegada menysquantitat de dissolvents. Els més tòxics s’estansubstituïnt per d’altres que triguen més en evapo-rar-se, de manera que els podem respirar untemps després de pintar les parets.

+INFO

Pàg. 15

OPCIONS DE CONSUM

• Abans de llençar la pintura que ens sobri,mirem si la podem donar a algú que la puguiaprofitar, o guardem-la; es pot mantenir enbon estat durant un any.

• No llencem restes de pintura per l’aigüera.

• Llençar pintura sempre és un problema, encara quesigui natural o mineral.

• Totes les restes de pintures perjudiquen les aigüesresiduals.

S DE PARET

2 LA TOXICITAT

3 CREAR AMBIENTS

4 DESPRÉS DE PINTAR

913 SETEMBRE/NOVEMBRE 2004

2 3

4

opcio

ns.or

g


ELS PUNTS CALENTS DE LES PINTURES DE PARET

1 LES MATÈRIES PRIMERESHi ha tres grans famílies de pintures:

MINERALS: tots els components sónminerals.Poden ser al silicat o a la calç.Les pintures de dispersió al silicatcontenen una petita proporció de deri-vats del petroli. Com a lligant i dissol-vent, les pintures al silicat fan servir sili-cat potàsic, una substància d’unanaturalesa molt particular: també esconeix com a vidre líquid.NATURALS: habitualment s’anomenenaixí les pintures que estan fetes sobretotamb ingredients d’origen vegetal (resi-

nes, olis, ceres...),animal (com la caseï-na) i mineral.SINTÈTIQUES: la major part delscomponents són derivats del petrolii també contenen substàncies minerals.També les podem identificar per lesparaules acrílica,plàstica o a l’aigua;de fet els fabricants solen fer servir laparaula sintètica només en pintures a basede dissolvents orgànics (vegeu la pàgi-na 12), especialment esmalts i vernis-sos. Són la gran majoria que trobem almercat.

Segons un estudi per a un fabricant de pintu-res minerals, l’impacte ambiental (consumd’energia, emissions, residus) de tot el cicle devida de les pintures al silicat és entre 2 i 4vegades inferior al de les pintures sintètiques. 1

Penetren a la paret i hi reaccionen química-ment (es “petrifiquen”), de manera que esforma una unió indissoluble. Per això són lesmés duradores, sobretot les pintures al silicat,que poden durar més de 25 anys en una façana(alguns edificis pintats al silicat fa més d’unsegle continuen en perfecte estat). S’usen moltper a protecció de patrimoni arquitectònic.Les pintures a la calç no duren tant en zonesmolt plujoses, especialment si hi ha pluja àcida,i en parets interiors en què hi ha fregament.

Són molt transpirables perquè mantenen laporositat de la paret, de manera que la humitats’evapora fàcilment. Per això són molt adequa-des per a exteriors i habitacions humides.

Només es poden aplicar sobre suports mine-rals (guix, pedra, formigó...) que no estiguinpintats amb una pintura sintètica o natural, toti que darrerament se n’han fet algunes variantsque sí que ho permeten. Pintar no és tan senzillcom amb la resta de pintures.

No s’hi poden desenvolupar fongs, larves d’in-sectes ni bacteris, per això es fan servir perevitar la propagació d’epidèmies.En cas d’incendi no cremen i no desprenen capgas tòxic.

Les matèries primeres vegetals i animals s’obte-nen de recursos renovables. Els residus indus-trials es biodegraden ràpidament i alguns sóncompostables. Les pintures s’elaboren mitjan-çant processos senzills que no requereixen gaireconsum energètic.

Penetren en la paret i s’hi integren millor que lessintètiques.

Força transpirables.

Moltes duen oli de pela de taronja i fan bona olor.Es poden aplicar sobre qualsevol superfície d’in-terior (no aguanten bé la intempèrie).

Són antiestàtiques: repel·leixen la pols i la parets’embruta menys que amb una pintura sintètica.

L’ús de derivats del petroli està associat ambtots els problemes que deriven del petroli:guerres, canvi climàtic, vessaments, recursque s’esgota... (vegeu la secció Perquès alnúmero 10 d’Opcions).Alguns residus industrials estan classificatscom a perillosos i es llencen en dipòsitscontrolats on romandran tota la vida.

Contenen molècules molt grans que no s’inte-gren amb la paret sinó que hi formen unapel·lícula a sobre. Per això la pintura es bufa is’esquerda més fàcilment en parets d’exterior.Una pintura sintètica en una façana pot durarentre 5 i 10 anys.

Són les menys transpirables perquè la pel·lícu-la de pintura obstrueix els porus de la paret.Per això és més fàcil que s’hi faci verdet, quepot fer malbé el mur.

En parets exteriors, si prèviament hi haviadiverses capes de pintura sintètica s’han dedecapar, amb aigua calenta a pressió o ambdissolvents tòxics (vegeu la pàgina 12).

Generen electricitat estàtica, de manera que esposa més pols a les parets. Això és inconvenientper als al·lèrgics a la pols. Amb la calor lespintures s’estoven i la pols hi queda enganxada.

MINERALS NATURALS SINTÈTIQUES

CARACTERÍSTIQUES DELS DIFERENTS TIPUS DE PINTURES

Impacte ambiental

Durabilitat

Transpirabilitat

Aplicació

Altres característiques

Antigament totes les pintures d’ús comúeren a la calç. Les pintures al silicat es vanintroduir a finals del segle XIX. Les sintèti-ques es van desenvolupar juntament ambla petroquímica,i es van començar a comer-cialitzar a meitats del segle XX.Els anys 70,quan es començaven a veure els problemesque comportaven els derivats del petroli,vanaparèixer les pintures naturals per a parets(les pintures a base d’olis vegetals s’han fetservir des de l’antiguitat sobre fusta i llenç).

1 Trischler & Partner: Balanç d’impacte mediambietal de pintures de silicat i pintures de dispersió sintètiques.

opcio

ns.or

g

ELS INGREDIENTS MINERALSLes pintures, sobretot les no sintètiques,contenen molts pigments i altres compo-nents d’origen mineral. Són recursos norenovables i que es reciclen molt poc, sibé es considera que són molt abundants,potser inexhauribles a escala humana.Al-guns estan força “centralitzats”,en el sentitque n’hi ha grans jaciments en punts deter-minats del planeta.

Per obtenir els pigments, els mineralsde què provenen es netegen, en algunscasos se sotmeten a reaccions químiquessenzilles i es molen per obtenir una polsextremadament fina; en un centímetrepoden arribar-ne a cabre un milió departícules.

El pigment blanc més usat és el diòxidde titani.Per obtenir-lo cal molta energiai es genera àcid sulfúric (un residu proble-màtic);això fa que el diòxid de titani origi-ni el segon impacte ambiental més impor-tant en la fabricació de pintures (el primerseria l’ús de components derivats del petro-


li).Per pintar de blanc sense fer servir diòxidde titani podem pintar amb calç. Caldranmés capes perquè tapa menys.

Alguns pigments grocs,taronges,vermellsi verds contenen cadmi, crom o plom iestan classificats com a substàncies peri-lloses per a la salut.

Transpirable Avui gairebé tots els pots de pintura llueixen el reclam “transpira-ble”, que dóna a entendre que n’hi ha que no ho són. En realitat, totes ho sónen un cert grau, però algunes més que d’altres. Les sintètiques són les menystranspirables. Ecològica Aquesta paraula l’empren alguns fabricants de pintures sintètiquesper referir-se a les pintures en base a l’aigua, perquè contenen una menorproporció de dissolvents que les clàssiques pintures al dissolvent (vegeu lapàgina següent). Tanmateix, molts dels ingredients deriven del petroli, demanera que no es pot dir que siguin “ecològics”.Declaració d’ingredients Algunes etiquetes diuen “conté tal cosa” o “no contétal altra”. És una informació parcial i per tant enganyosa, el que interessa dedebò és la declaració completa de la composició de la pintura.

RECLAMS ENGANYOSOS

opcio

ns.or

g


Tota pintura conté substàncies associadesamb algun risc, ja sigui perquè en deter-minades concentracions poden causarproblemes de salut o de contaminació operquè són explosives (per exemple el talc)o inflamables (en aquests casos el risc estàen l’emmagatzematge en grans quantitatsa les plantes de producció).Ara bé, hi hacomposicions de pintures més proble-màtiques que altres.

Les substàncies més nocives que potcontenir una pintura són els dissolventsorgànics, uns derivats del petroli que esclassifiquen com a compostos orgànicsvolàtils (COVs) i emanen de la pintura.Respirar-ne molta quantitat causa diver-


2 LA TOXICITAT

Molts dels ingredients que contenen són corro-

sius, per això en contacte amb la pell la resse-

quen.

Com que no tenen cap component volàtil (llevat

de l’aigua) no emana cap substància tòxica

mentre pintem ni després de pintar, per això no

porten cap problema d’al·lèrgies ni per a asmà-

tics.

A l’etiqueta hi sol haver la composició comple-

ta de la pintura.

Com a dissolvents poden usar només aigua, o oli

de pela de taronja o d’altres cítrics.

Les emanacions d’oli de pela de cítrics pot causar

al·lèrgies.

Les pintures naturals no fan servir els pigments

minerals classificats com a perillosos.

El contacte amb la pell no causa cap problema.

A l’etiqueta hi sol haver la composició comple-

ta de la pintura.

Els dissolvents més tòxics (toluè, xilè) es van

substituint progressivament per d’altres menys

nocius com alguns glicols. Els glicols són poc

volàtils, de manera que la pintura fa menys

pudor però triguen més en evaporar-se, de

manera que els podem respirar durant un

temps. També els podem absorbir per la pell.

Són perjudicials per als ecosistemes aquàtics.

Alguns pigments sintètics estan classificats

com a cancerigens.

La resta de components de les pintures sintè-

tiques són majoritàriament derivats del petro-

li volàtils i amb algun grau de toxicitat, espe-

cialment els conservants. Alguns poden causar

al·lèrgies.

És pràcticament impossible saber què conté

una pintura sintètica (a l’etiqueta no ho diu i

els fabricants no ho revelen emparant-se en el

secret professional).

MINERALS NATURALS SINTÈTIQUES

ELEMENTS PERILLOSOS ALS DIFERENTS TIPUS DE PINTURES

sos problemes de salut, com ara infertilitato el síndrome del pintor: una malaltia queafecta el sistema nerviós causada per unaexposició prolongada a les emanacions desubstàncies volàtils des de les pintures.Alguns,com el toluè o el xilè,estan catalogats coma cancerigens.2 D’altra banda, els dissol-vents orgànics contribueixen a l’acumula-ció d’ozó al nivell de la superfície de laTerra (ozó troposfèric), la qual cosa perju-dica el sistema respiratori.

Els legisladors han considerat que l’ele-vada incidència d’altes concentracions d’ozótroposfèric els últims anys ha provocat l’alarmageneralitzada respecte a l’efecte que té sobre lasalut pública i el medi ambient 3 i han establert

mesures per reduir l’emissió de COVs.Entre els fabricants de pintures sintètiquesl’estratègia que s’està seguint és substituir partdels dissolvents per aigua i part per altresdissolvents orgànics menys volàtils i tòxics,majoritàriament glicols.Aquestes són lespintures que s’anomenen en base a l’ai-gua.Actualment ho són el 70% de les pintu-res sintètiques (incloent-hi esmalts i vernis-sos) que es fabriquen a la Unió Europea;Espanya és un dels països on encara se’nfan més a base de dissolvents orgànics.

2 Directiva Europea 67/548/CE.3 Directiva Europea 1999/13/CE.

opcio

ns.or

g


4 Informe d’AFNOR i Bio Intelligence Service per a la revisió de la normativa europea per a l’ator-gament del segell ecològic Ecolabel.

Als pots de pintura no hi sol haver les icones que indiquen la presència d’ingredients nocius. Lalegislació diu que aquestes icones només s’han de posar quan la quantitat d’elements nocius enla pintura sobrepassa un cert llindar. El segell Ecolabel identifica les pintures sintètiques ambmenys proporció de substàncies tòxiques.

Les pintures minerals i naturals contenen cap o molt poca proporció d’ingredients poc tòxics, però no solen dur el segellEcolabel perquè els fabricants parteixen d’una altra filosofia: no usar substàncies per a les quals hi ha substituts menysnocius, en lloc d’anar-ne reduint la quantitat. Com que declaren la composició completa de la pintura a l’etiqueta podemveure si hi ha algun ingredient al qual siguem al·lèrgics.

COM SÉ SI UNA PINTURA ÉS GAIRE NOCIVA?

Si és possible fer pintures de qualitatamb ingredients gens o molt poc tòxics,

tal com demostren les pintures minerals inaturals, i si a la Unió Europea s’està treba-llant per reduir al màxim la toxicitat de lespintures, com és que no es prohibeixendirectament les pintures sintètiques?

A Europa existeix una legislació sobrela classificació,ús, embalatge i etiquetatgede substàncies perilloses. En prohibeixalgunes i per a d’altres estableix la quan-titat màxima permesa i el llindar de quan-titat a partir del qual s’han de declarar al’etiqueta o s’hi ha d’indicar quin perilltenen mitjançant una icona, frases de risc(per exemple “molt inflamable”) o frasesde prudència (com “manteniu fora del’abast del nens” o “usar-ho en una habi-tació ventilada”).

Aquests llindars màxims permesos sónel resultat de negociacions entre les dife-rents parts implicades: legisladors, indús-tria, autoritats sanitàries i científiques,consumidors... Ens podem imaginar quela poderosa indústria petroquímica hi jugaun paper determinant, ja que moltes de lessubstàncies perilloses són derivats del petro-li.Periòdicament la legislació es revisa pertal d’adaptar-la als nous coneixements; engeneral els llindars màxims s’abaixen ambcada revisió i les substàncies “més tòxi-ques” se substitueixen per d’altres “ques’ha demostrat que són innòcues”... pelque se’n sap fins al moment.

Per què les pintures més tòxiques que es coneixensón les majoritàries al mercat?

EL DEBAT tal com el planteja el CRIC

També es negocien els llindars màximspermesos per a l’atorgament del segelleuropeu Ecolabel, que identifica les pintu-res sintètiques amb menys proporció decomponents tòxics.Actualment, un delsaspectes en discussió pel que fa a lacomposició de pintures de paret és la presència de glicols. És una família desubstàncies de les quals quatre ja estanprohibides perquè causen infertilitatmasculina. L’any 2002, la ComissióEuropea va encarregar a l’organitzaciófrancesa AFNOR que revisés el plec decondicions que han de complir les pintu-res per atorgar-los el segell Ecolabel.AFNOR considera que hi ha cinc glicolsmés que són sospitosos de causar infer-tilitat i un altre sospitós de provocarcàncer, i aconsella que la normativa del’Ecolabel els prohibeixi. En concret, al’informe que va fer per a la ComissióEuropea hi diu: que hi hagi pintures ambl’Ecolabel que continguin substàncies possi-blement tòxiques pot deteriorar la imatge delssegells ecològics europeus i la confiança que hitinguin els consumidors. A més, ens podemfer la pregunta: si la toxicitat d’aquests sisglicols addicionals sobre els humans no estàben establerta, no hauríem d’aplicar el prin-cipi de precaució? 4

De moment no s’ha aplicat i les pintu-res que contenen aquests sis glicols podenportar el segell Ecolabel. Per què? A quili interessa?opcio

ns.or

g



El color i la textura de les parets generenun ambient determinat en les habitacions.En el cas de les façanes, a més, formen partde la imatge que un edifici mostra al móni es combinen amb l’estètica comunitària.Escollir el color i la textura de les parets ésimportant de cara a crear entorns en elsquals ens sentirem a gust, i és una formad’expressar la creativitat.

Com en qualsevol àmbit relacionat ambl’estètica,en la decoració de parets les modesse succeeixen cada vegada més de pressa.

ELS COLORSActualment la forma més habitual d’obte-nir pintures de colors és mitjançant unesmàquines tintomètriques que hi ha a les boti-gues especialitzades en pintures.La màqui-na fa la barreja de pigments que permetobtenir el color que haguem escollit d’en-tre una gamma de milers de tons.

En el cas de les pintures sintètiques, elque es posa a la màquina tintomètrica sóntints sintètics i tòxics.La paret queda d’uncolor totalment homogeni, pla, que potavorrir. Si a la paret hi toca el sol els tintssintètics es descoloreixen amb el temps.La gamma de colors de les pinturesminerals i naturals no inclou algunsvermells, taronges o grocs molt vius

perquè s’obtenen de pigments tòxics.Elcolor fa matisos, el to varia segons lallum que toca a la paret; això aportariquesa cromàtica. Els pigments per apintures minerals, juntament amb la natu-ralesa d’aquestes pintures,permeten acon-seguir parets especialment agradables ala vista.Els pigments minerals es conser-

3 CREAR AMBIENTS

Blanc Genera sensació de llibertat i espai obert, aporta vitalitat i força. Enparets molt grans crea un entorn fred i solitari.Blau Refresca i relaxa, especialment el fosc (com el cel del capvespre).Engrandeix les habitacions. És adequat per a estances caloroses i dormitoris.Groc Alegra, anima i ajuda a estar despert.Gris S’associa amb evasió i autosuficiència.Lila Estimula la creativitat i l’activitat. Pot donar un aire de luxe o de misteri.Negre Empetiteix les habitacions. Pot transmetre inquietud o cansament.Combinat amb el vermell aporta energia.Ocres i colors terrosos Transmeten tranquil·litat i harmonia.Taronja Alegre i desenfadat, tonifica i dinamitza. Fa venir gana, alguns restau-rants el fan servir per això.Verd Els tons suaus generen sensació de comoditat, repòs i calma (és el colormés dominant en la natura); se solen fer servir en escoles i hospitals. Elsapagats, com el verd oliva, suggereixen deixadesa.Vermell És el color de l’acció, dóna calidesa i estimula el moviment. Al cap demolta estona pot provocar cansament. Alguns establiments de menjar ràpid elfan servir per incrementar la rotació de clients.

COLORS I SENSACIONS

ven intactes durant segles. Les pinturesnaturals poden dur alguns pigments vege-tals que es descoloreixen.

LES TEXTURESHi ha diferents tècniques per donar textu-res a les parets: pintar-les amb una esponjaper fer aigües o amb draps de cotó o lliper “estampar-les”, pintar aquarel·lessobre una paret clara, usar algunes pinturesespecials per donar apariència de marbre...Cal demanar al botiguer quin tipus de pintu-ra és adequat per a cada tècnica.op

cions

.org


Les restes de pintura als estris de pintari a la pell poden marxar amb aigua calen-ta i sabó. Per als draps o roba tacada depintura pot anar bé fregar-los prèviamentamb oli de cuina. És convenient deixar-los en remull una bona estona per faci-litar que se’n desprengui el màxim depintura.

Els pots buits s’han de llençar al conte-nidor per a envasos (o on ens indiquil’ajuntament si al municipi no n’hi han).Mirem d’escurar-los bé.

Si ens queda força pintura al pottenim diverses opcions:

Donar-la a algú que la pugui aprofitar.Guardar-la per a la propera vegadaque pintem. Tapem el pot molt bé iposem-lo de cap per avall en un lloc queno estigui per sota de 5ºC. Si el pot ola tapa s’han abonyegat podem posar lapintura en algun altre recipient quequedi ben segellat. Com que la pintu-ra porta aigua es pot podrir per l’accióde microbis en contacte amb l’aire. Ésper això que va bé guardar el pot de capper avall (així la part de pintura encontacte amb l’aire és la que quedaràal fons quan tornem a fer-la servir).Pot aguantar més o menys un any sensefer-se malbé.

L’última opció és llençar-la.Les pintu-res minerals i naturals són biodegrada-bles i no estan classificades com a resi-du especial, de manera que en principiles podríem llençar amb la brossa gene-ral. D’aquí aniran a parar a un aboca-dor, on contribuiran a les reaccionsquímiques que hi tenen lloc (vegeu la

secció Perquès, a la p. 4). És difícil deter-minar si això és millor o pitjor que dur-les a una deixalleria, on les incineraranjuntament amb les pintures sintètiques.Aquestes s’han de dur obligatòriamenta la deixalleria perquè estan classifica-des com a residu especial; en cremar-se generaran cendres i fums tòxics.

L’any 1998 es va endegar al Regne Unit el programa Re-Paint, que té perobjectiu desviar els sobrants de pintures del flux de residus domèstics perdonar-los a entitats cíviques. La pintura es recull en botigues de bricolatge i enun centenar de punts de recollida específics distribuïts per tot el país. L’any2000 va aconseguir recuperar més de 50.000 litres de pintura.

Al Regne Unit i als Estats Units hi ha fins i tot botigues de pintura de segonamà. Tot això ens fa pensar en la gran quantitat de pintura que desaprofitem...

REUTILITZAR ÉS POSSIBLE!

A molts pots de pintura hi ha una icona amb una aixetaoberta que ens pot fer pensar equivocadament que no hi haproblema si tirem pintura pels desaigües. Però la pinturaperjudica les aigües residuals, fins i tot la natural (perquèels olis vegetals no es dissolen amb l’aigua) i la mineral (espot petrificar en contacte amb segons quin tipus de tube-ries). Quan netegem els estris procurem que se’n vagi la menor quantitatpossible de restes de pintura per l’aigüera. Portem a la deixalleria l’aigua enquè els haguem posat en remull.

ALS DESAIGÜES NO!!

4 DESPRÉS DE PINTAR

opcio

ns.or

g


Aglaia, BeeckBeeck és una petita empresa alemanyafundada el 1894. Inicialment feia noméspintures minerals, i des del 1968 tambéen fa de naturals.

BruguerL’empresa Pinturas Bruguer,que va néixera Barcelona el 1942, pertany a la multi-nacional holandesa Akzo Nobel des del1986.Akzo Nobel és líder mundial enfabricació de pintures i una de les prin-cipals empreses del món en productesquímics i petroquímics, farmacèutics iveterinaris.

Entre els seus productes hi ha dissol-vents orgànics i medicaments per trac-tar la infertilitat; els primers fan decre-mentar la quantitat d’espermatozous al’esperma, i els segons la fan incrementar(són hormones). També fabrica addi-tius alimentaris, substàncies transgèni-

5 A QUI COMPREM LA PINTURA?

El sector de les pintures està en creixement perquè el consum augmenta cada any, gràciessobretot a la gran proliferació de construcció nova.

En aquest sector no hi ha gaire varietat d’empreses. Entre els fabricants de pintures sintètiquesno n’hem trobat cap de petit, o cooperatiu.Totes les grans marques espanyoles són propietat demultinacionals estrangeres, llevat de Titan.

Tots els fabricants de pintures minerals o naturals són alemanys.A més de les cases que aparei-xen aquí, a l’Estat espanyol es venen les marques Biofa (977 732 186) i Biohaus (948 564 001).

opcio

ns.or

g


Pfizer, la primera farmacèutica del món,per desenvolupar i vendre conjunta-ment un nou medicament.Akzo Nobel ha signat el GlobalCompact, un pacte apadrinat per lesNacions Unides pel qual grans empre-ses es comprometen a actuar d’acordamb un conjunt de principis sobrerespecte pels drets humans i pel mediambient, i que des de diversos sectorssocials es veu com una eina per alrentat d’imatge de les empreses (vegeuel núm. 4 d’Opcions, p. 20). L’ONUdemana a les empreses signatàries quepubliquin un cop l’any els passosconcrets que hagin donat per complirel compromís.Actualment han signatel Global Compact 1.862 empreses,que han fet entre totes 188 comuni-cacions explicant aquests passos. Lamajoria són accions de poc abast dutesa terme per empreses que en la sevaactivitat diària causen perjudicis molt

ques i medicaments com antidepres-sius i antiestrès.

Entre el 2001 i el 2003 va acomiadarun 10% de la plantilla (6.280 treballa-dors).Està traslladant part de la produc-ció a la Xina; per exemple hi té quatrefàbriques de pintures i n’hi està cons-truint dues més.

ASPECTES SOCIALSRecentment Akzo Nobel ha signat unacord amb Origin Electric,un fabricantjaponès de pintures per a cotxes, pelqual se cedeixen mútuament els dretsper usar les tecnologies de totes duesempreses. Es tracta d’un cas de “fusiósense fusió”,una estratègia molt comu-na darrerament entre les grans multi-nacionals que els permet incrementarla quota de poder escapant-se delscontrols antimonopoli (vegeu la seccióLligams al núm. 12 d’Opcions).També,a finals del 2003 va signar un acord amb

importants a moltes persones i almedi.Segons el Jane’s International DefenceDirectory 2000 i l’International DefenceDirectory 1999, Akzo Nobel submi-nistra pintures i altres productes per aavions i equipaments militars.5

KeimL’empresa Keim va ser fundada per l’in-ventor de les pintures al silicat. Lluís Ide Baviera, gran amant de les arts, voliatenir als seus castells frescos com elsdels palaus italians, però amb el climaalemany es feien malbé de seguida. Elrei va demanar als científics que busques-sin una pintura que aconseguís la matei-xa bellesa i aguantés la duresa del clima.Adolf Keim, un terrissaire i pintor, hova aconseguir. El 1878 el seu taller es

5 The Ethical Consumer n. 79, octubre-novem-bre 2002.

MADERAS NNOBLES DDE LLA SSIERRA DDE SSEGURA central@maderasnobles net www maderasnobles net

uunnaa iinnvveerrssiióóeeccoollòòggiiccaa

èèttiiccaarreennttaabbllee

ARBRESARBRES

opcio

ns.or

g


Marca Empresa

Beeck

Akzo Nobel

Keimfarben

Livos Pflanzenchemie

Grupo Titan

Grupo CIN

Imperial ChemicalIndustries

Tipus

Petita

Multinacional

Multinacional

Petita

Gran

Multinacional

Multinacional

D’on és

Alemanya

Holanda

Alemanya

Alemanya

El Prat de Llobregat

Portugal

Regne Unit

Propietat

Propietat familiar

ING 5%, resta accionistes

Grup Moll

No ho revela

Família Folch Rusiñol

SF – Sociedade deControlo 55’63%, famí-lia Fialho Martins 10’17%,resta accionistes

Brandes InvestmentPartners 8’6%, BarclaysGlobal Investors 7’5%,Artisan Partners 6’6%,resta accionistes

Activitats

Fabrica pintures minerals i naturals

Fabrica pintures sintètiques i productes químics, farmacèutics i veterinaris

Keimfarben fabrica i venpintures minerals. El grup Molltambé es dedica a construcciói immobiliària.

Fabrica i ven pintures naturals

Fabrica pintures sintètiques

Fabrica pintures sintètiques

Fabrica productes químics,pintures, ingredients per a laindústria alimentària i mate-rials electrònics

Treballadors

46

66.400

360

55

750

1.300

35.000

PERFIL DELS FABRICANTS DE PINTURES

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.

va convertir en una empresa fabricantde pintures al silicat que avui continuadirigint la família Keim. Té filials en10 països i les seves pintures es venena tot el món. El 1978 la va comprar elgrup Moll, una empresa de Munic quetambé té branques de construcció i denegocis immobiliaris.

LivosL’empresa Livos Pflanzenchemie (LivosQuímica Vegetal) es va fundar el 1974 aAlemanya amb la vocació d’oferir unaalternativa a les pintures sintètiques.

Té la particularitat que el 80% de laplantilla són dones.

MEDI AMBIENTEl lli d’on s’obté l’oli de llinosa que esfa servir en la majoria de vernissos

Livos, i algunes altres matèries prime-res vegetals, es cultiven a prop de lafàbrica seguint les normes de l’agri-cultura ecològica. La llavor de lli espremsa a la fàbrica mateixa i la pinyo-la es ven com a menjar per a cavalls.

ASPECTES SOCIALSLivos fa viables conreus propers a lafàbrica (perquè els compra la produc-ció), amb la qual cosa frena la degra-dació i desertització de l’àrea rural onestà ubicada.

TitanIndustrias TITAN es va fundar el 1917a Barcelona i és líder al mercat espanyolde pintures sintètiques.Té cinc plantes deproducció a l’Estat espanyol i dues filialsa Portugal.

MEDI AMBIENTQuatre de les seves pintures tenen elsegell Ecolabel, de les quals una és unesmalt a base de dissolvents orgànics.

Valentine L’empresa Barnices Valentine es va fundara Barcelona el 1946 i actualment pertanyal Grupo CIN,una multinacional portu-guesa que és propietària de les empre-ses espanyoles CIN Canarias, CrosPinturas i Pinturas Lobo i té filials aMoçambic.Madeira, les Açores i Angola.Fa tota mena de pintures sintètiques i unade les filials espanyoles fabrica pinturesal silicat.

XylazelAquesta marca pertany a ImperialChemical Industries (ICI),un dels gegants


opcio

ns.or

g


Facturació 2003(milers d’euros)

No ho revela

13.051.000

50.000

No ho revela

116.500

172.800

8.350.000

Beneficis 2003(milers d’euros)

No ho revela

602.000

No ho revela

No ho revela

4.100

12.200

315.000

Plantes deproducció

1 a Alemanya

300 a tot elmón (3 aEspanya)

2 a Alemanya

1 a Alemanya

5 a Espanya i 2 a Portugal

8 (4 a Espanya)

200 a 55 països

Mercat

19 països

6% Holanda, restamés de 80 països

50% Alemanya,50% tot el món

57% Alemanya,47% 26 països

95% Espanya, 5% 12 països

No contesta

Tot el món

Altres marques

Procolor, Parrot, Sikkens, LesonalFarmacèutics: Organon,PuregonPen, Mercilon, Livial,Esmeron, Omplanon, Remeron,Omplanon, NuvaRingVeterinaris: Vasotop, EquilisEquenza, Scalibor

CIN

Xyladecor, Xylamon, Hammerite,Consolan, Dkorlux, Alabastine

Lobbies

ERT,EuropaBio,ICC, WBCSD

ICC

Contacte

www.beeck.deRepresentant a Espanya:96 395 19 59

www.akzonobel.comFilial a Espanya: 93 484 25 00

www.keimfarben.deRepresentant a Espanya:93 210 55 25

www.livos.deRepresentant a Espanya:93 210 55 25

93 479 74 94

www.cin.ptFilial a Espanya: 93 565 66 00

www.ici.comFilial a Espanya: 986 34 34 24

de la indústria química. Es va formar el1926 com a resultat de la fusió de quatregrans empreses químiques britàniques.Fabrica coles, substàncies químiques,materials electrònics, productes oleo-químics,pintures, i aromes,gustos i altresingredients per a la indústria alimentà-ria.Els anys 90 va tenir problemes finan-cers i va vendre les branques de medi-caments, fertilitzants, pesticides i altresproductes petroquímics a les principalsmultinacionals del sector.

MEDI AMBIENTICI participa en el programa Re-Paint(vegeu la pàgina 15).Segons l’organització Friends of theEarth, ICI és l’empresa britànica quemés disruptors hormonals va llençarals rius l’any 1998 a través de les aigüesresiduals.Aquests disruptors causen queels peixos mascles es “feminitzin”.6

ASPECTES SOCIALSICI ha signat el Global Compact (vegeul’apartat Aspectes Socials de la marcaBruguer).

6 www.foe.co.uk/resource/press_relses/19990616000107.html

opcio

ns.or

g


Marca

ELS FABRICANTS I ELS PUNTS CALENTS

* Els fabricants de pintures minerals i naturals no usen l’Ecolabel (vegeu el requadre Com sé si una pintura és gaire nociva? a la p. 13).

Tipus de pintures

Minerals i naturals

Sintètiques

Minerals

Naturals

Sintètiques

Sintètiques

Sintètiques

Dissolvents que faservir a les pinturesde parets

A les pintures mine-rals, silicat potàsicA les naturals, aigua

Segurament glicols

Silicat potàsic

Oli de pela de taronjaEn algunes pinturesnomés aigua

Segurament glicols

Segurament glicols

Segurament glicols

Alguna pintura téel segell Ecolabel?

No s’aplica*

Una

No s’aplica*

No s’aplica*

Quatre

No

No

Declara els ingredientsa l’etiqueta?

Sí

No

Sí

Sí

No

No

No

On es fabricala pintura

Alemanya

Sant Adrià del Besòs

Alemanya

Alemanya

El Prat de Llobregat,Sevilla, Las Palmas

Montcada i Reixac

Porrino(Pontevedra)

Transparència

Correcta

Correcta

Correcta

Correcta

Correcta

Deficient

Deficient


Algunes fonts d’informació que hem consultatEmpreses del sector (Akzo Nobel, Bauwerk, Beeck, Biofa, Keim Ecopaint Ibérica), botigues especialitzades (Cadena Els Tigres, Madebio), Centre d’Ecologia iProjectes Alternatius, Enciclopèdia Britànica, experts (Josep Minguell, Ramiro Noguera), Gremi Provincial d´Empreses de Pintura Barcelona, InstitutoSindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS), revistes EcoHabitar i The Ethical Consumer, i les que apareixen referenciades com a notes al peu.

opcio

ns.or

g


Pol. Ind. de Lasao, s/n - Apdo. 124Telf. 943 15 11 8220730 Azpeitia (Gipuzkoa)

“m’agraden les coses naturals”

Mobles de fusta massissa de gestió sostenible. Acabats amb productes ecològics. Gestió ambiental ISO 14001.

www.lasao.com

opcio

ns.or

g


Fer iogurt a casa és moltsenzill. Ens permet menjar-lofresc i sense additius iestalviar molta energia,recursos materials i diners.

Per fer iogurt només hem d’agafar una micade iogurt que ja tinguem i donar-li llet calen-teta “per menjar”.A una temperatura d’uns45ºC,els bacteris que hi ha al iogurt fan unafermentació que transforma els sucres de lallet en àcid làctic.Així la llet es va espessinti en unes hores s'haurà convertit en iogurt.

S’usa des de l’antiguitat. Es creu que esdevia formar espontàniament per l’acció del’escalfor del sol sobre els recipients en quèes guardava la llet,que estaven fets amb pellso estómacs d’animals on hi ha els bacteris queformen el iogurt.

Idee s

Perconsumir d’una altr

a man

era

Vols aprendre a fer iogurt?

Fàcil, bo, barat, ecològic...

COM ES FA

Posar una cullerada de iogurta cada pot. Cal més o menysuna cullerada per cada miglitre de llet.

Posar la llet a escalfar amb elfoc no gaire alt i remenarde tant en tant amb un estrinet (per exemple amb eltermòmetre mateix, podem

deixar-lo dins de l’olla) perquè no s’en-ganxi del cul i per desfer el tel de la super-fície.Treure la llet del foc quan arribi a85ºC. Triga uns 10 minuts, però depènde la temperatura ambient.

Si no tenim termòmetre, tanquem elfoc quan la llet comenci a fumejar i apujar lleugerament.

Remenar la llet de tant entant fins que baixi a 45ºC.Trigauna mitja hora, segons l’esta-ció.Si se’ns refreda més,tornema encendre el foc per arribar als

45ºC. Si no tenim termòmetre, fiquemmig dit petit (és el més sensible) a la llet:estarà a punt quan encara ens crememperò puguem aguantar el dit a dintre. Sino ens cremem, tornem a escalfar la llet.

Abocar la llet als pots, commés plens millor (així hiquedarà menys aire).

Remenar vigorosamentamb la cullera, que el iogurtes barregi bé amb la llet.

Tapar els pots i guardar-losde manera que es conservil’escalfor. Per exemple,podem embolicar-los ambpaper de diari i ficar-los en

una capsa,o embolicar-los amb una manta(en aquest cas,posem-los en una bossa perevitar que la manta es taqui). Deixar-horeposar sense moure-ho gens durantalmenys 6 hores (per exemple tota la nit)al lloc més calent de la casa.

Treure els pots de la capsai/o desembolicar-los, espe-rar 5 o 10 minuts perquèperdin la tebior i ficar-los ala nevera. Al cap d’unes 4

hores el iogurt s’haurà espessit i estaràllest per menjar. Es continua espessintdurant dos dies.

QUÈ CAL

Llet (tanta com iogurt vulguem fer).Una mica de iogurt natural sense sucre(comprat o del que ens queda a casa).Pots de vidre que tinguem a casa, tantscom calguin perquè hi càpiga tota la llet.Han d’estar nets i eixuts i la tapa no had’estar picada de rovell.Una cullera neta.Algun aïllant que conservi l’escalfor:papers de diari, una capsa de suro oporexpan, una manta...Idealment (però no és imprescindible):un termòmetre que arribi fins a 90ºC.En venen en botigues de material delaboratori.

opcio

ns.or

g


COM ES CONSERVASense obrir el pot el iogurt es conserva 8o 10 dies.

Un cop obert, al cap d’uns 5 o 6 dies esfaran fongs (de color blanc i rosa) a lasuperfície,pel contacte amb l’aire.Si n’anemmenjant regularment no s’hi arribaran afer mai. Si el pot ens dura més de 5 diesés convenient anar treient les restes deiogurt de les parets del pot (amb els ditsmateix).

Després d’agafar iogurt, tapem el pot iprocurem tornar-lo a la nevera de seguida.

MÉS TRUCSÉs molt còmode fer servir un rellotge-alarma que ens avisi quan ha passat méso menys l’estona d’escalfar i refredar lallet. Moltes cuines o forns en porten, itambé se’n poden comprar.Podem forrar una capsa de cartó amblàmines de suro o porexpan que tinguemper casa. En un laboratori ens podendonar una capsa de porexpan usada.Si mengeu bastant iogurt, millor posar-lo en pots grans, així ocuparan menysespai a la nevera.Si en mengeu poc, millor pots petitsperquè s’acabaran abans i serà menysprobable que s’hi facin fongs.Fer iogurt pot ser una manera d’aprofi-tar llet que està a punt de passar-se.Si quan se’ns està a punt d’acabar eliogurt en tornem a fer, en tindrem totala vida sense haver de comprar-ne mai.El iogurt es pot menjar amb fruita seca,trossos de fruita fresca, mel, gèrmen deblat...Pot ser un ingredient per a amanides,pastissos, sopes...Se’n poden fer begudes i plats d’estiu:ayran (iogurt amb aigua i sal), tzatziki(iogurt colat amb cogombres i alls)...

El procés de preparar el iogurt és molt senzill. No cal cap destresa ni

“vocació” especial.

El temps real que li hem de dedicar és d’uns 10 minuts. Tot el procés

pot durar uns tres quarts, però mentrestant podem fer altres coses

(per exemple cuinar o rentar els plats). Després, el iogurt es fa sol.

Costa el mateix per qualsevol quantitat de iogurt que vulguem fer.

Si el fem a partir del iogurt que ens queda només hem de comprar

la llet, que costa el mateix esforç que comprar iogurt ja fet.

Un litre de llet val menys de la meitat que un litre de iogurt comprat.

COSTA GAIRE?

Sabem que al iogurt fet a casa no hi ha conservants ni additius i els

nutrients no s’han desnaturalitzat amb processos industrials.

El mengem poc després de fer-lo. El que comprem pot haver-se

elaborat molts dies abans, i els bacteris es van morint amb el temps.

Serà especialment sa i bo si partim de llet i iogurt ecològics.

Fer coses nosaltres mateixos ens pot generar satisfacció.

És educatiu. Podem compartir l’activitat amb els nens.

Podem fer servir els mateixos pots tota la vida. Per cada litre de

iogurt que fem deixem de gastar 8 potets de plàstic, 8 tapes d’alumi-

ni i un embolcall de cartó (també n’hi ha en pots de vidre però no és

fàcil trobar-ne). Però fem servir un envàs de llet: la millor opció és el

vidre (també molt difícil de trobar) i després el plàstic. El bric és el

més desaconsellable.

Estalviem molta energia, contaminació i infraestructures: plantes de

producció, tintes per imprimir els envasos, transport i emmagatze-

matge en fred... Segons un estudi alemany, les matèries primeres d’un

iogurt de maduixa poden haver recorregut 8.000 quilòmetres.

M’agrada! Ho prendré per costum.

Potser ho faré de tant en tant.

Sincerament, no ho faré mai perquè

*

A l’Ernest li encantaria, li regalaré un termòmetre.

* Segur? Ho has provat almenys un cop?

QUÈ HI GUANYEM?

opcio

ns.or

g


La meva veïna del 3r 4a està contenta iagraïda després que l’hagi posat al diasobre la qüestió tan comentada de contrac-tar electricitat verda. No sé si em recor-dareu, sóc aquell ciutadà del 2n 3a de talnúmero i tal carrer d’una ciutat del món(vegeu Opcions n. 10, pàgina 24), enga-nyat i empipat pels increïbles anuncis a latele de les grans companyies elèctriques iper les mentides amb què van empastifarles parets del metro. Per superar-ho emvaig aplicar en l’afany de trobar comer-cialitzadores d’energia verda però de debò.Sortosament ho he aconseguit.

Un bon amic em va dir que donés uncop d’ull al web de la Comissió Nacionalde l’Energia, a l’espai Elegibilidad 2003.Allà t’explica una mica com funcionaactualment el mercat de l’electricitat, aixòés important per entendre de què estemparlant (vegeu la figura).

En una fira de cultura ecològica vaigtrobar uns emocionats que em superavenen passions. Em van parlar d’una empresaasturiana, Electra Norte, que resulta serneta de debò. Per conèixer més la sugge-ridora oferta truco per telèfon i m’aclarei-xen que gairebé no es generen dificultats

Per fi és possible comprarl’electricitat a una empresaque garanteix que el 100%del nostre consum esgenera només a partir defonts renovables d’energia:vent, sol i minihidràuliques.Electra Norte és laprimera, i es comenta queno trigarem gaire a tenirmés opcions electroverdesi netes.

per part de la companyia que es deixa,quela qualitat del subministrament està garan-tida per llei,que les lectures del comptadori les avaries les solucionarà la distribuïdoraactual, i que al cap de l’any el consum emsortirà per uns vint euros més que actual-ment, perquè Electra Norte ha de pagarun “peatge” a la xarxa de distribució. Hoassumeixo com a ecotaxa particular i emquedo més content que un gínjol.

L’empresa pertany a una família asturia-na que distribueix electricitat des del 1923.Tots els seus proveïdors i ella mateixa gene-ren únicament energia verda.Des del maigd’aquest any tenen en marxa set aeroge-neradors amb sis megavats de potènciainstal·lada,o el que és el mateix: la produc-

GENERACIÓ I DISTRIBUCIÓ D’ELECTRICITAT

Eine s

Per anar a comprar

Electricitat verda a casa!MA N O LO VÍ LC H E Z

EMPRESES PRODUCTORES RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA

Electra Norte és productora i comercialitzadora. Empreses com Iberdrola o Endesa són productores, distribuïdores i comercialitzadores.

PER A MÉS INFORMACIÓ:Comissió Nacional de l’Energia: www.cne.esL’engany verd de les grans elèctriques: www.greenpeace.esElectra Norte: www.electranorte.es

Centrals de generació

DISTRIBUÏDORES

Xarxes de distribució de baixa tensió

Xarxa de transport d’alta tensió

COMERCIALITZADORES

Domicilis i empreses3 3 3

Una de les revolucionsmés urgents idemocràtiques de lahistòria de la humanitat:acomiadar l’economiafòssil i nuclear per rebrel’economia sostenible

opcio

ns.or

g

ció que necessiten 6.000 habitatges fami-liars cada any. I no paren, ja estan en altresprojectes amb renovables.

I jo que voto amb els meus actes de consu-midor els millors candidats per a un futursostenible i net, no he trigat gens a fer elstràmits per a l’indiscutible i desitjat canvi:omplir el parell de documents que ElectraNorte m’ha enviat per correu.En dos mesosrebré la primera factura neta, verda, anhe-lada! Encara no sé si faré una festa, però sí


ELECTRA NORTE ES PRESENTA*

Propietaris

En què es diferencia Electra Norte d’altres

empreses elèctriques?

Compromís

Generadors de l’electricitat

En què es beneficia el medi si em passo

a Electra Norte?

Qui en pot ser client

Com ens comuniquem amb els clients

He de pagar més per l’energia verda?

Què he de fer si tinc una avaria?

Regal de benvinguda com a client

Durada del contracte

Quines garanties tinc que l’oferta

d’Electra Norte es compleixi?

Què haig de fer per passar

a Electra Norte?

Contacte

Electra Norte pertany a Electra de Carbayín, firma dedicada a la distribució d’electricitat a

Astúries que ha funcionat ininterrompudament durant vuit dècades. És un grup empresarial de

propietat familiar, totalment independent de les grans companyies elèctriques.

Electra Norte juga a una sola carta: les energies renovables. És l’única aposta i l’únic compromís.

Altres firmes no poden dir el mateix.

Cada quilovat/hora que venem als nostres clients es recolza en la producció d’origen renovable:

vent, aigua i sol.

El Sistema Electra Norte està composat per centrals que (I) són propietat directa o indirecta

d’Electra Norte o (II) són propietat d’una empresa independent que ha signat un contracte amb

nosaltres. En aquest segon cas, busquem proveïdors que no participin simultàniament en

instal·lacions de generació contaminants.

Els productors renovables milloren la retribució i els incentives a construir més plantes. Per

contra, els diners deixen de fluir cap a les arques d’empreses propietàries de centrals nuclears i

tèrmiques convencionals.

Empreses i particulars, en les disset comunitats autònomes de l’Estat.

Emetem les factures en castellà, asturià, català, gallec, euskera o anglès. Els clients amb discapaci-

tat visual poden rebre la factura en format de casset d’àudio sense cost addicional.

Hem dissenyat el sistema perquè els nostres clients puguin rebre energia renovable sense haver

de pagar un sobrepreu remarcable (uns 20 euros l’any).

Contactar amb el distribuïdor, tal com feies fins ara. Amb tot, pot ser convenient que després noti-

fiquis la incidència a Electra Norte per fer un seguiment del teu cas.

Altres empreses potser et regalaran una calculadora. O punts per anar-te’n de viatge. O un clauer...

Electra Norte plantarà un arbre en un paratge de titularitat pública. Estem convençuts que ho

prefereixes.

Una vegada s’ha acabat el contracte, que en el nostre cas és anual, podràs renovar amb Electra

Norte o tornar a canviar de subministrador.

En primer lloc, la nostra paraula. Fa vuit dècades que treballem en el negoci elèctric i tenim una

reputació en el camp de les energies renovables. A més, hem contractat una entitat de certificació

de reconegut prestigi internacional perquè anualment comprovi i elabori un informe respecte al

compliment dels termes de la nostra oferta.

Dóna’ns la teva adreça postal i et farem arribar la documentació que et cal per donar-te d’alta.

Tel. 985 726 476 Correu-e: [email protected]

Web: www.electranorte.es Adreça: Candín 12, 33936 Carbayín - Siero (Astúries).

que penjaré rabent en el lloc més visiblel’adhesiu que m’enviaran per acreditar lameva acció.

El que ens deixa més tranquils a mi i a lameva veïna després de la decisió i de comen-taris il·lusionants a peu de replà és que aquestcapital natural que ara explota una compa-nyia respectuosa forma part d’una de lesrevolucions més urgents i democràtiquesde la història de la humanitat: acomiadarl’economia fòssil i nuclear per rebre i comen-

* Extracte del web d’Electra Norte.

çar a gaudir dels serveis d’una economiasostenible, complexa però emocionant, decanvis estructurals gegants promoguts gràciesa les petites accions de cada membre de lafamília humana.

T’animo a votar des dels teus interrup-tors, làmpares i electrodomèstics, perquèun altre model energètic és vital i ja l’es-tem començant a construir tots i totessobre una única, fràgil i sorprenentEcoesfera. No perdem ni un minut.

opcio

ns.or

g


Avui per esmorzar menjocroissant i cafè amb llet. Elmercat mundial del cafè, jaho sé, és un joc injust. Elque no sabia és que elcroissant està fet amb olide palma, un recurs naturaltropical que escomercialitza de la mateixamanera, devora boscos i amés em fa augmentar elcolesterol.

Saps què? Em faré unatorrada amb melmelada.

L’oli de palma és un oli vegetal que s’ob-té del fruit de la palmera Elaeis guineensis.El 90% de l’oli de palma que es produeixes destina a la indústria alimentària,1 queel fa servir per elaborar des de brioixeriai galetes fins a margarines i salses passant peraperitius fregits,gelats o menjars precuinats(en un estudi sobre 50 productes al mercatespanyol, gairebé tres de cada quatre enduien).2 El 10% restant es fa servir per ferpinsos i en les indústries química, farma-cèutica,del metall i del cuir.És el segon olimés usat en el món –després del de soja–,cada vegada se’n fa servir més (vegeu lesgràfiques), i tanmateix no és habitual saberni que existeix,menys encara que està asso-ciat amb diverses problemàtiques.

L’oli de palma és atractiu per a la indús-tria alimentària perquè té alguns avantat-ges tècnics i és molt barat: les palmeressón el cultiu oleaginós que dóna més oliper hectàrea i les plantacions,que han d’es-tar en països tropicals, paguen poc per l’úsde la terra i per la mà d’obra. Malàisia iIndonèsia cultiven el 84% de la produc-ció mundial.3 Altres grans productors sónNigèria,Tailàndia o Colòmbia.

QUÈ TÉ DE DOLENT, L’OLI DE PALMA?Deforestació Gairebé la meitat de lesplantacions de palmeres del Sud-est asià-tic s’han ubicat en àrees prèviament ocupa-des per boscos tropicals.4 Segons diversos

Tram

pe s

Allò que no es veu

Què té a veure el colesterolamb la deforestació???

L’oli de palma, un ingredient amagat i indesitjable

PER A MÉS INFORMACIÓ:The Ethical Consumer n. 89, juliol-agost 2004.Friends of the Earth: www.foe.org.uk/pubsinfo/pubscat/reports.html

SUPERFÍCIE DE PLANTACIONS

Malàisia Indonèsia

Fonts: Departament d’Estadística de Malàisia,Malaysian Palm Oil Board, Oil WorldAnnual 2000 i 2003, Oficina d’Estadísticad’Indonèsia.

1975

1990

2003

OLI DE PALMA: CREIXEMENTESPECTACULAR EN 25 ANYS

Mili

ons

d’he

ctàr

ees

PRODUCCIÓ

Malàisia Indonèsia

1975

1990

2003

Mili

on

s d

e to

nes

14

7

0

6

3

0

L’oli de palma es fa servir cada vegada més

perquè és més barat que altres olis i té alguns

avantatges tècnics. S’estima que l’àrea planta-

da a Indonèsia es doblarà els propers 20 anys.1 Malaysian Palm Oil Promotion Council2 Grasas industriales,Revista OCU-Salud n.48, junydel 2003.3 Oil World Annual 2003.4 Un 48%, segons xifres de la indústria citades al’estudi Greasy Palms.Palm oil, the environment andbig business de Friends of the Earth,març del 2004.

opcio

ns.or

g


estudis del govern malaisi i de l’ONU,finsa un 87% de la pèrdua de selva entre el 1985i el 2000 es pot atribuir a plantacions depalmeres.També es creu que l’ús de foc perpreparar la terra abans de plantar-hi palme-res ha contribuït als grans incendis fores-tals de la zona a finals dels 90.5

Impactes sobre les formes de vidalocals A Indonèsia, uns 40 milions d’ha-bitants (més o menys la població espanyo-la) formen comunitats indígenes que viuenals boscos i la seva economia hi està total-ment integrada. Rarament tenen títols depropietat sobre les seves terres, i la llei indo-nèsia no reconeix que haver-les habitat totala vida signifiqui tenir-hi un dret. Per aixòes concedeixen permisos per convertir-lesen plantacions sense tenir en compte lagent que hi viu (com és habitual,el governvalora per sobre de tot l’obtenció d’in-gressos monetaris). S’estima que les plan-tacions de palmeres originen un terç delsconflictes socials relacionats amb els dretssobre la terra a Indonèsia.

Quan s’estableix una plantació, aquestespersones normalment passen a treballar-hi.El fet de rebre un salari estable i d’adoptaruna forma de vida que tendeix cap al modelmajoritari a Occident és considerat peralguns com una millora.Altres conseqüèn-cies del canvi es poden veure com a incon-venients,com ara que les comunitats perdenel seu hàbitat tradicional,que el fi de la sevaactivitat deixa de ser el benestar propi ipassa a ser la satisfacció de la demandamundial d’oli de palma, que els treballa-dors no tenen veu ni vot en el preu que estreu del fruit de la seva feina –l’oli de palmaes comercialitza a través de borses mundialsde béns, igual que el cafè o el blat– o quela major part dels beneficis econòmics vana parar als diferents agents de la cadena de

comercialització –les fluctuacions en el preuresponen més a estratègies per obtenir bene-ficis financers especulatius que a circums-tàncies reals com les necessitats salarials dela mà d’obra,el valor de la terra o els costosderivats dels perjudicis mediambientals.

L’actual creixement en el consum d’olide palma, doncs, està originant les matei-xes situacions de desigualtat i degradacióambiental que es donen des de fa anys enel cas d’altres recursos naturals com el cafèo el cacau, i que han donat peu a l’apari-ció d’altres formes de comercialitzaciócom el comerç just.

Salut La majoria dels olis d’origen animal(tots llevat dels de peix blau) contenengreixos saturats.Menjar molts greixos satu-rats pot derivar en un excés de colesterol

i de triglicèrids, obesitat o diverses malal-ties cardiovasculars. Els olis vegetals sónapreciats perquè els greixos que contenensón insaturats i per tant no causen aquestsproblemes, i a més contribueixen a reduirel nivell de colesterol dolent del cos.

Només hi ha dos olis vegetals d’ús massiuque contenen greixos saturats: el de cocoi el de palma,que poden causar els matei-xos problemes que els olis animals.Segonsl’Organització Mundial de la Salut, l’àcidpalmític (present a l’oli de palma i tambéen làctics i carn) és el que més fa elevar elnivell de colesterol dolent.6

QUÈ TÉ DE BOAmb l’oli de palma es pot produir biodiè-sel.Se n’obtenen substàncies que es podenusar com a substituts per a derivats delpetroli per fer sabó,detergents, cosmètics,xampús, pintures, lubricants, etc.

A diferència del petroli, l’oli de palma ésun recurs renovable i biodegradable, i elsimpactes ambientals i socials associats demoment són menys greus.Els darrers anyss’està començant a desenvolupar la indús-tria oleoquímica com a alternativa a la petro-química, i de fet avui Malàisia i Indonèsiaestan entre els principals proveïdors mundialsde productes oleoquímics.

5 Roundtable on Sustainable Palm Oil

6 OMS: Diet, nutrition and the prevention of chronicdiseases, 2003.

Resulta que molts dels aliments processats que potser mengem habitualmentcontenen un ingredient del qual ni tan sols en sabíem l’existència.Aquest ingredient ens pot portar problemes de salut si en mengem molt,ve de l’altre cantó del món, quan a la nostra regió hi ha altres olis molt saluda-bles, iproduir-lo contribueix a la deforestació del nostre planeta i a generar conflictessocials entre persones que no tindrien perquè tenir res a veure amb el nostre esmor-zar o el nostre aperitiu.

Si no volem participar en aquesta situació tan absurda, evitem consumir oli depalma:

Reduïm el consum d’aliments processats.Busquem menjar del qual puguem conèixer els ingredients, llur origen i laforma d’elaboració. Per exemple, forns de pa que ens ofereixin garanties sobrequi i com fa la brioixeria.Descartem els restaurants i xurreries que fregeixin amb oli de palma.Busquem el tipus d’oli a les etiquetes. Segons la llei d’etiquetatge, el fabricant potoptar per posar el tipus d’oli o indicar només si és vegetal o animal. En general, quans’especifica l’oli no és de palma ni de coco, de manera que la inscripció “olis/grei-xos vegetals” sol amagar la presència d’oli de palma. Alerta! Els olis hidrogenatstenen els mateixos problemes per a la salut que els greixos animals, encara que siguind’oliva, girasol, soja, etc.

I JO QUÈ HI PUC FER?

opcio

ns.or

g


La meitat de l’actualproblemàtica dels residusestà originada per la granproliferació d’envasos iembalatges. El sistema ques’aplica majoritàriamentper gestionar-ne elsresidus no és el millor pera la societat en general,sinó el més convenient pera les indústries delsenvasos.

De la gran quantitat de residus que gene-rem en la nostra societat, s’estima que un60% en volum i un 40% en pes correspona envasos. Donada aquesta importància,les lleis han establert darrerament que lesempreses envasadores s’han de responsa-bilitzar de la gestió dels residus dels enva-sos que posen al mercat.Bàsicament hi hados grans mecanismes per fer-ho.

RECOLLIDA SELECTIVA D’ENVASOSÉs la forma de gestió que s’aplica majori-tàriament a l’Estat espanyol, i també s’ano-mena Sistema Integrat de Gestió o PuntVerd. Consisteix en posar contenidors alcarrer on els ciutadans llencen els residusd’envasos.Les empreses envasadores paguenals ajuntaments la part del cost de la gestióde residus municipals que es considera quecorrespon al reciclatge o incineració d’aquestsenvasos (aquest pagament es fa a través dedues entitats: Ecovidrio per als envasos devidre i Ecoembes per a la resta). Els ajun-taments, al seu torn, contracten empresespúbliques o privades perquè duguin a termela gestió (col·locació i recollida dels conte-nidors, trasllat de les deixalles, etc.).

Les gràfiques mostren els resultats ques’aconsegueixen amb aquest sistema. Demitjana, als contenidors es recull un 37%dels envasos que es posen al mercat i estanacollits al sistema de recollida selectiva (quesón la gran majoria). La resta es llencen ala brossa general o es perden per altres vies.

TORNAR L’ENVÀS A LA BOTIGAÉs el que s’anomena Dipòsit i Retorn:el consumidor paga un dipòsit per l’en-vàs en el moment de comprar un produc-te envasat, i recupera aquests diners enretornar l’envàs al comerç. Els comerçosretornen els envasos a les envasadores iaquestes es fan càrrec directament de lagestió.

de la

botiga al Parlamen

t

Embolica que fa fort!

És millor llençar els envasos alcontenidor o tornar-los a la botiga?

El sistema de dipòsit i retorn és el millor perreduir la quantitatd’envasos en circulació i maximitzar-ne larecuperació

Perdut o llençat en abocadors ReciclatRecollit per altres viesRecollit en contenidors

LA RECOLLIDA SELECTIVA ÉS POC EFICAÇ

Font: Ecovidrio, ANFEVI, Arpal, EcoAcero, Cicloplast, Ecoembes.

VIDRE ALUMINI ACER PAPER I CARTÓ PLÀSTICS

45’4%

38’2%16,4%

74’4%

2’6%

23%

42’5%

10’7%

46’8%

43%

57%

65%

35%

Amb el sistema de recollida selectiva es perden de vista un 63% dels envasos que es posen al mercat. Tot el que es recull es

recicla excepte en el cas dels plàstics, en què la meitat s’incinera.

L lig

ams

opcio

ns.or

g


Aquest sistema té dos grans avantatges:

Permet recuperar una proporció méselevada dels materials dels envasos,perquè els consumidors estan més moti-vats per retornar els envasos a canvi d’unsdiners que per llençar-los en un conte-nidor a canvi de res, i perquè els enva-sos “tornen directament a casa” sensebarrejar-se amb la brossa municipal isense perdre’s pel camí.Per la seva naturalesa fa tendir cap a unareducció en la quantitat d’envasosque es fan servir.

Aquest sistema s’aplica a Dinamarca iIslàndia, i per a alguns subconjunts d’en-vasos a Noruega, Finlàndia, Suècia iAlemanya (no disposem de dades sobre lataxa de recuperació).Recentment Suïssa haanunciat que l’introduirà per millorar aques-ta taxa.

A QUI INTERESSA CADASCUN?El reciclatge del plàstic és força dificul-tós.Cal separar manualment els diferentstipus de plàstic de la brossa i se n’obtéun material de baixa qualitat que es potfer servir en un conjunt reduït d’aplica-cions. Reciclar el bric també és car itècnicament difícil. Així, el plàstic i elbric recuperats són béns sense gairevalor i per tant la indústria del sector noté un interès especial en recuperar-necom més millor.El destí final que li permetestalviar més maldecaps és la incineracióaprofitant la calor per generar electrici-tat (per això anomena a la incineracióvalorització energètica: es treu valor d’unbé que com a material no en tenia); lameitat dels envasos de plàstic que es recu-llen s’incineren. Per a aquests materials,doncs, el sistema de recollida selectiva ésmés que suficient.

La resta de materials (acer,alumini,vidre,paper i cartó) es poden reciclar fàcil-ment tantes vegades com es vulgui;a les gràfiques es pot veure que tot el quees recull es recicla. Per a les indústriesd’aquests sectors els residus d’envasos sónun recurs valuós. Per tant, els podriaconvenir un sistema que maximitzi la recu-peració d’envasos, tot i que l’interès variaper cada material.Per exemple,en el cas delpaper i cartó els contenidors són la milloropció perquè els envasos es recullen conjun-tament amb altres residus que no té sentitretornar. L’alumini és el material recupe-rat que té més valor (preu) i no és tan fàcil

de triar de la brossa com l’acer (que es potseparar amb imants perquè és magnètic), iper tant al sector li podria interessar mésel sistema de dipòsit i retorn.

Ara bé, el sistema de dipòsit i retorn fareduir la quantitat d’envasos en circulació,i això no interessa als fabricants d’en-vasos en general (especialment als delsplàstics), que són els principals promotorsde la tendència actual a incrementar elsenvasos i embalatges dels productes.

Al marge dels interessos dels diferentssectors industrials, a la societat en generalli interessa el sistema que permeti unamenor explotació de recursos naturals,especialment dels no renovables, i un menorconsum energètic.És a dir,el que minimitzila quantitat de residus que es produeixeni en maximitzi el reciclatge.Per tant, el dedipòsit i retorn.

PER QUÈ NO S’APLICA EL MILLORSISTEMA?Que el sistema de dipòsit i retorn és global-ment millor és reconegut per tots els actorsinvolucrats en el tema. De fet, la llei espa-nyola estableix que les envasadores estanobligades a aplicar-lo, i més endavant leseximeix d’aquesta obligació en cas queendeguin un sistema de recollida selecti-va.Tant aquesta llei com la directiva euro-pea de la qual deriva estableixen com aprimera prioritat la prevenció de laproducció de residus d’envasos.No obstant,aquesta “prioritat” es queda en una frase iels textos de les lleis mateixes promouenla recollida selectiva per davant del retorna la botiga.

Per què? Perquè en l’elaboració d’aques-tes lleis hi van intervenir poderoses empre-ses que van aconseguir fer prevaldre elsseus interessos particulars per davantde l’interès general.A la taula es mostrenels canvis que es van introduir en la prime-ra directiva europea sobre gestió de resi-dus d’envasos.En la introducció d’aquestscanvis hi va jugar un paper clau l’AssociacióEuropea per la Recuperació i el Reciclatge(ERRA),un grup de pressió format per 28empreses envasadores com Pepsi-Cola oNestlé i fabricants de plàstics i envasos comTetra Pak, Solvay o Procter&Gamble.L’ERRA està pràcticament inactiva des del’aprovació de la directiva.

Aquest logotip, que trobem a lamajoria d’envasos, transmet la ideade reciclatge. No obstant, no indicapas que l’envàs es reciclarà, ni tansols que és reciclable. Només identi-fica els envasos que s’acullen alsistema de recollida selectiva, quejustament resulta no ser el millor peral reciclatge dels envasos.

NO VOL DIR EL QUE SEMBLA

UNA DIRECTIVA A MIDA DE LA INDÚSTRIA DELS ENVASOS

ESBORRANY DE LA DIRECTIVA

(agost del 92)

..devolució o recollida d’envasos..

..des del consumidor, qualsevol altre usuari

final o del flux de residus..

.. reutilització o valorització..

..de com a màxim el 65% en pes del total

d’envasos produïts..

..retorn de tots els envasos..

..des del consumidor o altre usuari final..

..reutilització i aprofitament efectius..

..de tots els envasos..

DIRECTIVA APROVADA

(desembre del 94)

Canvis que els grups de pressió de les indústries dels envasos van aconseguir introduir en la prime-

ra legislació europea sobre residus d’envasos (Directiva 94/62/CE).

opcio

ns.or

g


MIGUEL MUÑIZ GUTIÉRREZ és mestre d’escola i fa treball voluntari com a portaveu en temes d’energia de l’ONGEcologistes en Acció de Catalunya.

Podeu trobar més informació sobre centrals de cicle combinat awww.ecologistesenaccio.org/temes/energia/energia.htm

Que la nostra manera defuncionar causa perjudicisal medi en què vivim, i pertant al nostre benestarfutur, és una evidència queavui no qüestiona ningú.Malgrat això, la inèrcia queens fa seguir funcionant dela mateixa maneracontinua sent més fortaque l’impuls perreorientar-nos cap asistemes sostenibles.L’autor fa una reflexiósobre l’art de conciliarcontradiccions entre elsprincipis i les pràctiquesquotidianes.

A qui en dono la culpa?

La mirada de Miguel Muñiz

Des que es va donar el primer crit d’alar-ma (a la Conferència de l’ONU sobre elMedi Humà, el 1972) sobre l’impacteambiental de la nostra forma irracional deconsumir,mai no s’havia assolit un consenstan ampli sobre la urgència d’actuar.L’evidència científica pesa, i tothom queté un mínim de poder (empreses, institu-cions,partits polítics...) i es troba davant elque s’anomena l’opinió pública ha subs-crit codis de conducta, compromisos debones pràctiques,declaracions,programes,tractats i un llarg etcètera de documents ondeclara què farà per limitar la degradaciódel medi ambient.

Malgrat tot això,els indicadors mostrenany rera any que la destrucció dels equi-libris ecològics avança, que l’abisme quesepara la minoria rica de la majoria pobraes fa més ample, i que el nombre de “refu-giats ambientals”(persones que han d’aban-donar el seu hàbitat per la degradació delmedi o catàstrofes que encara s’anomenen“naturals”) no para de créixer.

Sense entrar a fons en aquesta contra-dicció, vegem què passa quan un projec-te,d’aquells que són tot un exemple del queno s’ha de fer si volem evitar que les cosesvagin a pitjor, pren forma.

Una central tèrmica de cicle combinat(CTCC) constitueix “un cas de manual”.Es tracta d’una fàbrica d’electricitat quefa servir gas natural com a combustible, iés una gran infraestructura força comúaquests temps: ja n’hi ha quatre de cons-truïdes, dues d’aprovades i 12 més enprojecte a Catalunya. Com a instal·laciómoderna, la CTCC té alguns avantatgesrespecte a les antigues centrals de fuel ogas, però la llista d’evidències que acon-sellen descartar un projecte d’aquest tipuses fa interminable: emet grans quantitats

de gasos responsables del canvi climàtic id’altres contaminants perillosos, fa servirun combustible fòssil (el gas) amb reser-ves molt limitades, perpetua un sistemaelèctric centralitzat, ajorna l’aplicació demesures d’estalvi i eficiència i l’aprofita-ment de les energies renovables... Són fetsreconeguts per tothom que intervé en lapromoció i l’aprovació d’una instal·laciód’aquest tipus.

Doncs bé,els projectes que s’han presen-tat tenen força possibilitats de ser aprovatsi amb un grau de recolzament considera-ble. Els motius:

Primer, que hi ha moltes persones quesaben però no volen ser coherents amb elque saben.Parlem de qui,davant dels “bene-ficis” immediats d’un tal projecte,prefereixtreure’s els problemes de sobre i traslladar-los al futur. Per què complicar-se la vidaamb abstraccions si hi ha guanys immediats?

Segon, que els/les que han de prendreles decisions expliquen que ho fan perresponsabilitat,gairebé per obligació. Ja hapassat el temps en què es declarava que lacontaminació era el preu que calia pagarpel nostre “benestar”. Són persones ambinformació exacta de les conseqüènciesdels seus actes o de la seva passivitat, i l’artde trobar una excusa per justificar-se éspart important de la tècnica per convèn-

Mir

ade s

Degent, sobre coses

Trobar el valor perquèles actuacionsimmediates siguincoherents amb elsprincipis és molt difícil,però s’ha de fer

opcio

ns.or

g


cer la societat de la necessitat i, fins i tot,de la bondat d’una actuació contrària albenestar col·lectiu.

Així, les empreses reconeixen que calfer una transició energètica, però diuenque aquesta és la tecnologia que cal apli-car. Han de presentar resultats positius alsaccionistes i no poden restar al marge del’embogida cursa competitiva. La lògicadepredadora del mercat no deixa lloc a“filigranes”:els guanys immediats manen.

Així, la majoria de polítics amb poderlocal,i més que local,declaren que cal garan-tir el subministrament elèctric “de qualitat”i que donar resposta a les demandes de lasocietat passa per fer “competitiu”el terri-tori (poble, ciutat, regió) per tal d’atraureinversions, llocs de treball, riquesa.

I així,el món del coneixement (docentsuniversitaris, investigadors, científics) nodeclara: molt rarament es barreja en unassumpte com aquest, malgrat que l’opo-

sició als projectes es fa en base a una evidèn-cia científica. Passen la pilota als polítics,que han rebut el mandat de governar.

D’aquesta manera es basteixen les excu-ses per no afrontar la veritat, per no donarprioritat a les necessitats futures sobreels beneficis d’avui, per no trencar inèr-cies i rutines.Trobar el valor perquè lesactuacions immediates siguin coherentsamb els principis és molt difícil, peròs’ha de fer.

Central tèrmica

de cicle combinat de

Sant Adrià del Besòs

opcio

ns.or

g

Com consumim?

Tenim

per triar!

Perquè un altre mónsigui possible ésimprescindible canviarels hàbits de consum.

El consum conscientens permet fer-ho cadadia des de casa, a lafeina, en les estonesd’oci... També enspermet ser més amosdel nostre temps, la nostra salut, els nostres diners...

SI Opcions T’INTERESSA ÉS IMPORTANT QUE T’HI SUBSCRIGUIS. LES SUBSCRIPCIONS SÓN FONAMENTALS PER ASSEGURAR LA CONTINUÏTAT I LA INDEPENDÈNCIA DEL PROJECTE.

Dóna a algú altre

PASSA-LA!!Regala una subscripció!

93 412 75 94 · [email protected]

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taló a nom de CRIC (18 euros).

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS i COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripció per 6 números: 18 euros.

Per a entitats i institucions,es fan descomptes per subscripcions massives.

opcio

ns.or

g

quÈ hi pintem? - opcionsopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/13.pdf · quÈ hi pintem?...

Documents