psicomusica

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

música p3 cat.pdf 19/01/2010 17:21:17

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

música p3 cat.pdf 19/01/2010 17:57:47

Psicomusica

MUSICA

3 ANYS

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

,

,

Gd infantil 3 Psicomusica.indd 73 17/5/10 11:23:28

PSICOMÚSICAÍndex

El nom. Diem el nostre nom. Piquem el nostre nom . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

El nom. Ho-la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

El cos. Movem els peus. Movem les mans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

El cos. Rodem. Espolsem-nos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Les emocions. 1, 2, 3. A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Les emocions. E.I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Les emocions. O.U . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

L’espai. Les cadires. Les línies rectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

L’espai. Passegem. Ara surt el sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

L’espai. Construïm cases. El globus: lligat i picat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

L’espai. Fff . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Els animals. L’elefant. La granota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Els animals. El cuc. El peix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Els animals. La formiga. L’elefant i la formiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Els animals. L’albert, la granota i el cuc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

Els animals. Massatges: l’elefant, la formiga i el cuc . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

Els animals. El bosc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Objectes i màquines. Prismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Objectes i màquines. Esferes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Objectes i màquines. Som màquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Objectes i màquines. Construïm una màquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95


EL NOMDiem el nostre nom. Piquem el nostre nom

Piquem el nostre nom

El mestre o la mestra saluda cada nen o nena dient-li •«hola» i el seu nom mentre pica cada síl·laba amb les mans en alguna part del seu cos.

Ho fa dues vegades, de manera que a la segona cada •nen o nena torni la salutació fent picar les mans.

Diem el nostre nom

Asseguts en rotllana, el mestre o la mestra toca al xilòfon •les notes sol-fa-mi-re-do. Quan acaba, el nen o nena del seu costat diu el seu nom.

Després el mestre o la mestra toca una altra vegada •les notes sol-fa-mi-re-do i el nen o nena del costat del primer diu el seu nom.

El mestre o la mestra torna a tocar les mateixes notes al •xilòfon fins que, completant l’ordre de la rotllana, tots els nens i nenes diuen el seu nom.

material: xilòfon (o flauta).observacions: prèviament es pot fer l’activitat sense xilòfon. El mestre o la mestra, seguint la melodia sol-fa-mi-re-do, demana a cadascú di-gues-com-et-dius.

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

75


EL NOMHo-la

Ho-la

El mestre o la mestra diu «hola» a cada nen o nena. En dir la primera síl·laba estira els braços. Mentre diu la segona els •doblega i es toca el pit.

De fons hi ha una base de rock o blues que marca la pulsació. •

material: base rítmica de rock o blues. 67-68

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

Ho-la

El mestre o la mestra diu «hola» a cada nen o nena. En dir la primera síl·laba, estira els braços. Mentre diu la segona, els •doblega i es toca el pit.

De fons hi ha una base de rock o blues que marca la pulsació. •

material: base rítmica de rock o blues 67-68

76


movem les mans

L’activitat consisteix a fer diferents moviments, seguint la •pulsació de la música, per prendre consciència del tacte de les mans.

Dempeus, primer amb una mà i després amb l’altra, •els nens i nenes dibuixen formes a l’aire –cercles, línies rectes–, toquen amb les mans a terra, estiren els braços amunt, mouen els dits o els canells, etc.

S’acaricien les mans i després totes les parts del cos, •començant pels cabells i baixant fins als peus.

material: música tranquil·la. 56

movem els Peus

L’activitat consisteix a fer un massatge a diferents parts •dels peus, amb moviments diversos, seguint la pulsació de la música.

Asseguts a terra en rotllana, els nens i nenes arrosseguen •els peus, primer doblegant una cama i després l’altra. Mentre ho fan han de dir «tss-tss».

Tot seguit, piquen amb els talons, primer un peu i després •l’altre. Mentre ho fan diuen «tic-tac».

Després, piquen a terra amb la punta dels dits molt ràpi- •dament. Mentre ho fan diuen «brrr».

Finalment s’agafen un peu i se l’acaricien tot xiuxiuejant •«suau, suau».

material: música amb una pulsació molt marcada. 55

observacions: per continuar l’exercici i treballar el ritme, es pot construir la seqüència «tss-tic-tac-brrr-suau». Treba-llem l’equivalència entre blanques (tss), negres (tic-tac), rodones (brrr) i de nou blanques (suau).

EL COSMovem els peus. Movem les mans

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

77


esPolsem-nos

L’activitat consisteix a espolsar braços i mans per rela- •xar-se.

Seguint el ritme de la música, mouen els braços i les mans •com si llancessin una pilota.

Es pot jugar a passar-se pilotes invisibles que poden can- •viar de mida o de pes i es poden llançar amb un sol dit o, si cal, amb totes dues mans.

material: música amb pulsació lenta i marcada. 58

roDem

L’activitat consisteix a fer moviments circulars amb dife- •rents parts del cos seguint la música.

Asseguts a terra, els nens i nenes fan rodar els peus i les •cames a l’aire.

Estirats a terra, de cara amunt, fan rodar les mans i els •braços.

Encara estirats, fan rodar braços i cames alhora. •

material: música relaxant. 57

EL COSRodem. Espolsem-nosEL COSRodem. Espolsem-nos

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

78


a

Es fan sons que tinguin la lletra • a. Es pot simular una rialla (ha, ha, ha), un badall (aaah) o un crit de dolor (ai!).

Es busquen més sons amb la lletra • a. Algú els fa i la resta l’imiten.

material: sons amb la lletra a. 44

1, 2, 3

Tots els nens i nenes es tapen la cara amb les mans i tan- •quen els ulls, i el mestre o la mestra indica l’expressió que han de fer quan es destapin (contents, enfadats, avorrits, espantats...).

Compten fins a tres, es destapen la cara i fan l’expressió •que ha dit el mestre o la mestra. L’1, 2, 3 es canta amb les notes do-mi-sol.

Després, el mestre o la mestra posa una música per a cada •estat d’ànim. Caminen per la classe escoltant la música i expressant l’estat d’ànim indicat.

material: músiques d’estats d’ànim. 60-63

observacions: recomanem acabar sempre amb una ex-pressió i una música alegres.

LES EMOCIONS1, 2, 3. A

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

79


i

Es fan sons que tinguin la lletra • i. Es pot simular una rialla burleta (hi, hi, hi), una afirmació contundent (sí!) o el crit d’un cavall (hii).

Es busquen més sons amb la lletra • i. Algú els fa i la resta l’imiten.

material: sons amb la lletra i. 46

e

Es fan sons que tinguin la lletra • e. Es pot simular un riure irònic (he, he, he), un crit a algú (ei!), el fet que algú mo-lesta (eh!), que es dissimula (ehem), que no s’hi sent bé (què?), etc.

Es busquen més sons de la lletra • e. Algú els fa i la resta l’imiten.

material: sons amb la lletra e. 45

LES EMOCIONSE. I

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

80


u

Es fan sons que tinguin la lletra • u. Es pot simular un crit per espantar (uh!), un espant fantasmagòric (uuuh!), una expressió d’haver ficat la pota (ui!) o de destí fatal (ui, ui, ui!).

Es busquen més sons amb la lletra • u. Algú els fa i la resta l’imiten.

material: sons amb la lletra u. 48

o

Es fan sons que tinguin la lletra • o. Es pot simular un riure exagerat (ho, ho, ho), una sorpresa (oooh!) o una negació (no!).

Es busquen més sons amb la lletra • o. Algú els fa i la resta l’imiten.

material: sons amb la lletra o. 47

LES EMOCIONSO. U

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

81


les línies rectes

El mestre o la mestra marca a terra recorreguts de línies •rectes amb cordes o cinta adhesiva de diferents colors.

Quan sona la música, els nens i nenes caminen seguint la •pulsació i trepitjant les línies.

Quan s’atura la música es queden quiets com estàtues. •

material: cordes o cinta adhesiva de colors i música amb pulsació molt marcada.

33

observacions: una variant del joc pot ser discriminar colors, de manera que només es pugui caminar per sobre de les cintes d’un determinat color.

les caDires

El mestre o la mestra distribueix cadires per l’aula de ma- •nera que es puguin rodejar.

Quan sona la música, la meitat del grup classe s’asseu •a les cadires i l’altra meitat es mou pel voltant buscant camins.

No es camina en fila; cadascú va per on vol. •

Quan la música s’atura tothom es queda quiet com una •estàtua.

Després s’asseuen els nens i nenes que caminaven i ca- •minen els que estaven asseguts.

material: cadires i música amb una pulsació molt marcada.

32

L’ESPAILes cadires. Les línies rectes

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

82


ara surt el sol

Els nens i nenes s’asseuen en rotllana, amb els braços •abraçant les cames arronsades.

Quan la música és ascendent, s’han d’alçar i obrir els bra- •ços fins que estan ben estesos; i quan és descendent, s’han d’ajupir, tancar els braços i tornar a la posició inicial, com si fossin una flor que s’obre quan surt el sol i es tanca quan es fa fosc.

material: música específica. 20-21

observacions: es pot treballar el mateix exercici intercalant moments de desplaçament seguint la pulsació: es toca un instrument de percussió o es canta una cançó mentre es camina, i tot seguit s’escolta la música d’obrir i tancar i s’interpreta la seqüència.

Passegem

El mestre o la mestra col·loca cercles petits (de plàstic, •enganxats amb cinta adhesiva, pintats amb guix...) dis-tribuïts per tota la classe. Dins de cada cercle hi posa un test buit.

Quan sona la música, els nens i nenes caminen al voltant •dels cercles mirant les flors imaginàries tan boniques que hi ha. Fins i tot es pot fer veure que es reguen les plantes.

No es camina en fila, cadascú va per on vol. •

material: cercles, cinta adhesiva, testos i música amb pul-sació molt marcada. 15-16 67-68

observacions: una variant del joc pot ser que de sobte es posa a ploure i hem de córrer. Per això es necessita una música amb una pulsació més ràpida.

L’ESPAIPassegem. Ara surt el sol

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

83


construïm cases

Es col·loquen caixes de diferents mides distribuïdes per •tota la classe en grups de tres.

Quan sona la música, els nens i nenes caminen amb la •mà al front, fent de visera, com si busquessin un lloc per fer-se una casa.

Quan la música s’atura, cadascú es dirigeix al grup de tres •caixes que té més a la vora i es construeix una casa amb els companys que també eren a prop.

material: caixes de diferents mides o material de joc de construcció i música amb pulsació molt marcada.

64

L’ESPAIConstruïm cases. El globus: lligat i picat

el globus: lligat i Picat

S’escolta la música lligada i es fa volar un globus enganxat •d’un fil tot caminant.

S’escolta la música picada i, asseguts a terra amb el glo- •bus entre les cames, s’hi pica a sobre seguint la pulsació però tenint cura que no exploti.

Es tracta de diferenciar els moviments lligats i picats. •

material: globus, fil i música lligada i picada. 34-35

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

84


ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

FFF

Uns quants nens i nenes es col·loquen repartits per la classe, drets i quiets, amb les mans enlaire. Amb cada mà agafen un •paper verd de seda, com si fossin arbres amb fulles.

Quan comença la música, la resta de nens i nenes caminen pel voltant dels que estan quiets. •

Quan a la música se sent el vent, els que caminen s’aturen al costat d’un nen o nena quiet i li bufen els papers verds. •

material: paper de seda i música específica. 43

L’ESPAIFff

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

85


la granota

Amb un fons de música específica, cada nen o nena s’ha •de moure com si fos una granota, imitant els moviments de les diferents idees de granota que tinguin.

material: música que recordi el salt de la granota. 24

observacions: quan s’hagi treballat més d’un animal, es pot fer una activitat combinada, posant primer la música de l’un i després la de l’altre. D’aquesta manera aprenen a re-lacionar música i moviment.

l’eleFant

Amb un fons de música lenta, cada nen o nena es mou •per la classe com si fos un elefant, imitant els moviments de les diferents idees d’elefant que tingui.

Es pot parar la música perquè cada «elefant» agafi aigua •amb la trompa i faci el soroll de llançar-ne.

material: música lenta i pesant. 22

ELS ANIMALSL’elefant. La granota

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

86


el Peix

Amb música de fons, els nens i nenes es mouen com si •fossin peixos, imitant els moviments que se’ls acudeixin i descobrint-ne de nous.

material: música que recordi el moviment dels peixos.

26

el cuc

Amb un fons de música específica, els nens i nenes es •mouen com si fossin cucs, imitant els moviments que se’ls acudeixin i descobrint-ne de nous.

material: música que recordi el moviment del cuc. 25

ELS ANIMALSEl cuc. El peix

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

87


l’eleFant i la Formiga

S’escolta la música de l’elefant i la de la formiga. •

La meitat dels nens i nenes fa d’elefant i l’altra meitat fa •de formiga.

Quan sona la música de l’elefant es mouen els elefants, i •quan sona la música de les formigues es mouen les for-migues.

material: música específica de l’elefant i de la formiga.

28

la Formiga

Amb un fons de música ràpida i picada, els nens i nenes •es mouen imitant els moviments d’una formiga.

material: música ràpida i picada. 27

ELS ANIMALSLa formiga. L’elefant i la formiga

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

88


ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

l’albert, la granota i el cuc

S’escolten les músiques de l’Albert, la granota i el cuc. •

Uns quants fan d’Albert, uns altres de granota i la resta fan de cuc.Quan sona la música de l’Albert, els que fan d’Albert caminen.Quan sona la música de la granota, els que fan de granota salten.Quan sona la música del cuc, els que fan de cuc es queden aturats i es freguen un braç amb la mà de l’altre braç.

JO CAMINO RAC, RAC. JO CAMINO RAC, RAC.

MIRO A DALT I MIRO A BAIX I FSSSSSS ÉS UN CUC.

Es pot cantar la cançó mentre es camina: • pas-pas-pas, salt-salt, pas-pas-pas, salt-salt, caminar de puntetes, quatre passes, fregar-se les mans, pas-pas-pas.

material: música específica. 29

ELS ANIMALSL’Albert, la granota i el cuc

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

89


massatges: l’eleFant, la Formiga i el cuc

Els nens i nenes es col·loquen per parelles per fer-se massatges, l’un estirat de cara avall i l’altre assegut al costat. •

S’escolten les músiques de l’elefant, la formiga i el cuc. •

Els massatges es fan de la manera següent: es prem l’esquena amb la mà oberta quan sona l’elefant; s’hi pica amb el dit •índex quan sona la formiga; s’acaricia amb un dit, un pinzell o un palet xinès quan sona el cuc.

S’intercanvien les funcions de la parella. •

material: pinzell o palet xinès, música de l’elefant (bongos), de la formiga (caixa xinesa) i del cuc (güiro). 31

ELS ANIMALSMassatges: l’elefant, la formiga i el cuc

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

90


el bosc

S’explica una història gesticulant. És la història d’una nena que vivia a la ciutat i enyorava els ocells. Tothom imita els gestos. •

Asseguts a terra, es piquen amb una mà a la cuixa i després amb l’altra, com si caminessin. •

Després, miren a un cantó i a l’altre. •

Finalment, troben un ocell. •

L’amiga dels ocells

Hi havia una vegada una nena que vivia a la ciutat. Al seu barri no hi havia cap arbre. Només es veien carrers amb

cases de ciment gris i mai no s’hi sentia cantar els ocells. És per això que sovint anava a un bosc que hi havia no gaire

lluny. S’hi passava moltes estones passejant i buscant-hi ocells. Mirava cap a un costat. Mirava cap a l’altre costat. De

sobte en sentia un i un altre i somreia, fins que n’havia vist i sentit prous per tornar a casa contenta.

material: música amb una pulsació molt marcada. 38

observacions: més endavant els nens i nenes poden tocar la música al carilló. Per fer la música de caminar han de picar lentament a la banda esquerra. Per a la de mirar cap a un costat, han d’arrossegar la baqueta per sobre el carilló, de dreta a esquerra. Per a la de mirar cap a l’altre costat, han d’arrossegar la baqueta d’esquerra a dreta. I per a la de l’ocell, han de picar de pressa a la banda dreta del carilló.

ELS ANIMALSEl bosc

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

91


Prismes

El mestre o la mestra prepara caixes de diverses mides i les reparteix per la classe. També agafa diferents instruments (carilló, •bongos i caixa xinesa).

Es tracta de llançar les caixes enlaire o arrossegar-les per terra o deixar-les caure per un pla inclinat, i imitar el so que fan amb •la veu o amb un instrument. Quin és l’instrument adequat per a cada so?

S’escolta la música i es camina per la classe com si fossin caixes. •

material: caixes de diferents mides, sons de cops. 51

OBJECTES I MÀQUINESPrismes

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

92


esFeres

El mestre o la mestra prepara pilotes de diverses mides i les reparteix per tota la classe. Alguna pilota pot tenir picarols dins •per sonoritzar-ne el moviment. També agafa diferents instruments (xilòfon, carilló, bongos i caixa xinesa).

Es tracta de llançar les pilotes enlaire, fer-les botar, fer-les rodolar o deixar-les caure per un pla inclinat, i imitar amb la veu •o un instrument el so que fan.

Quines pilotes roden més de pressa, les petites o les grosses? –

Quin instrument és l’adequat per a cadascun dels sons? Com s’ha de tocar? –

S’escolta la música i es camina per la classe com si fossin pilotes que roden. •

material: pilotes de diferents mides, alguna amb picarols dins, sons lligats (escala musical, bucles musicals). 52

observacions: per imitar el so de l’esfera es pot arrossegar la baqueta d’una banda a l’altra del carilló.

Es poden treballar les músiques de prismes i esferes successivament i diferenciar-ne el moviment corporal.

OBJECTES I MÀQUINESEsferes

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

93


som màquines

Es descobreixen moviments de màquines que es poden fer amb el cos. Per exemple, per fer la grapadora amb tot el cos es •poden posar de genolls i deixar caure mig cos a terra com si la premessin fort.

S’escolta la música de sons de màquines i cadascú pensa un moviment per imitar-les. •

Es busca un so, una onomatopeia, per a cada moviment. •

material: sons de màquines. 65

OBJECTES I MÀQUINESSom màquines

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

94


construïm una màquina

El mestre o la mestra distribueix cercles per tota la classe i dóna un full de paper amb una vocal escrita a cada nen o nena. •

Cada nen o nena es col·loca dins un cercle i diu el seu nom amb veu de robot. •

Per ordre, cadascú diu la seva vocal, fort i clar. Són la màquina de dir lletres. •

Més tard el mestre o la mestra col·loca els cercles en fila índia. Primer, seguint la pulsació de la música, el nen o nena de •davant fa un gest i un so i la resta l’imiten. Després, d’un en un, cadascú fa un gest i un so diferent.

material: cercles de plàstic o marcats amb guix o adhesius i sons de màquines. 66

OBJECTES I MÀQUINESConstruïm una màquina

ELMON DELSINVENTS

els ritmes

,

95


psicomusica

Documents