NOTICIES

Còrsega 299, entresòl – 08008 Barcelona

Amèrica CatalunyaCasa

ÀMB

Núm. > 0Febrer 2006www.amb.cat

Revista del’Àrea Metropolitanade Barcelona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona,

un govern per a una metròpoli

> 4

Joan Clos: "Necessitem

l’Àrea Metropolitana per

resoldre els problemes

dels ciutadans"

> 14

Cornellà de Llobregat,

projectes i inversions per

a la ciutat del futur

> 18

11 > ÀMB10 > ÀMB

Assegurar la mobilitat

El nou ens ha d’incorporar

competències per a la

cohesió metropolitana,

com l’urbanisme,

l’habitatge, el medi

ambient i la mobilitat.

“

Maite Arqué

Presidenta de l’EntitatMetropolitana del Transport

Les competències en mobilitat i infraestruc-tures s’entenen com un dels pilars que hande permetre a l’Àrea Metropolitana de

Barcelona construir un sostre ferm sobre elqual governar el territori metropolità en elmarc de les seves competències. L’AMB had’estar facultada per planificar les infraes-tructures viàries i la gestió d’aquestes enl’àmbit metropolità i participar en els òrgansde coordinació interadministrativa d’aquestamatèria, per aportar el seu coneixement itrobar solucions efectives. Respecte a lesinfraestructures metropolitanes, no nomésviàries, com el port, l’aeroport, les zoneslogístiques, centres d’innovació… és fona-mental un govern metropolità que n’impulsiel desenvolupament en terminis de projecciói execució mínims. Perquè disposar de lesinfraestructures apropiades és fonamentalper no perdre el tren del progrés i la compe-titivitat.

Rubén Camacho / Xavier Sabaté

Mobilitat i infraestructures per noperdre el tren

Si l’urbanisme és l’element estàtic en què esmaterialitza la realitat metropolitana, lamobilitat de les persones i les mercaderies ésel factor dinàmic que millor expressa l’exis-tència d'una realitat metropolitana demo-gràfica viva i quotidiana. "Aquesta situació

-explica Maite Arqué, presidenta de l’EntitatMetropolitana del Transport i alcaldessa deBadalona-, que és positiva i enriquidora,

cal gestionar-la adequadament perquè

l’àrea metropolitana ha d’assegurar que la

mobilitat, tant de persones com de mer-

caderies, pugui desenvolupar-se adequa-

dament en tot l’àmbit metropolità."

La mobilitat de les persones és el factordinàmic que expressamillor la realitatmetropolitana.

Una de les claus per al bon funcionament dequalsevol aglomeració urbana és assegurar lamobilitat de les persones que hi habiten mitjan-çant la planificació i la posada en servei d’unaextensa xarxa de transport públic. Com més densaés una aglomeració, més peremptòria és aquestanecessitat.

L’Entitat Metropolitana del Transport agrupa18 municipis, en planifica el transport com si estractés d’un continu urbà –de fet ho és–; explotadirectament, a través de l’empresa públicaTransports Metropolitans de Barcelona, algunsdels serveis bàsics de mobilitat com ara el metro i els autobusos de Barcelona, i estableix contrac-tes de gestió indirecte amb els altres operadors detransport de viatgers. Igualment ordena i supervi-sa el servei del taxi. L’EMT té una preocupació perla qualitat del transport que s’ha concretat en elPla de millores actualment en marxa, i ha estat unelement clau en l’impuls i l’aprovació del Pladirector d’infraestructures 2001-2010, que ha desuposar un gran salt qualitatiu i ha de cobrir elsdèficits que encara hi ha.

És de lògica que la nova institució metropolitanaampliï l’actual àmbit d’actuació de l’EMT a la restade municipis de l’àrea. Això sense perjudici delpaper de l’Autoritat del Transport Metropolità(ATM) –un consorci constituït per la mateixa EMT,l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat– quegestiona la mobilitat ciutadana a nivell de tota laregió de Barcelona i que ha tingut com a actuaciórellevant la integració tarifària.

José Cuervo

President de l’EntitatMetropolitana del MediAmbient

Les lleis territorials de 1987 van crear l’EntitatMetropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament deResidus com a entitat de serveis, pensant que elsubministrament d’aigua, la seva depuració, o eltractament d’escombraries eren uns serveis neces-saris que un o altre havia de prestar. Ja estava establert –i afortunadament les lleis ho van respec-tar– que es tractava d’un afer d’abast metropolità,que no es podia resoldre a nivell de cada municipi,sobretot en unes àrees tan densament poblades.

Però el que ha passat aquests anys, i l’Entitat no haestat pas aliena al procés, és que hem superat l’es-tadi merament funcional i hem acabat parlant depolítica ambiental considerant-la com un delsnodes centrals de la manera de ser d’una societat ide projectar el seu futur. És clar que s’han de con-tinuar prestant serveis, però és molt diferent trac-tar els residus de manera bàsica, que cercar lesmillors alternatives per a cada material i en cadacircumstància: per això hem fet un Programametropolità de residus, per això estem construintecoparcs…

Aquesta mateixa filosofia és la que l’Entitat –que jaanomenem més apropiadament del Medi Ambient–aplica a la gestió del cicle de l‘aigua, al control deles emissions a l’aire o a la ineludible campanyaciutadana de sensibilització ambiental. En qualsevolcas es tracta de qüestions d’una indiscutible trans-versalitat i que una nova entitat metropolitanaúnica, que és tan urgent de constituir, estarà encondicions molt més favorables de prendre en con-sideració a l’hora d’abordar el futur d’aquest terri-tori.

Serveis i política ambiental

3 > ÀMB2 > ÀMB

> Sumari

El futur metropolità> 3

ReportatgeL’Àrea Metropolitana de Barcelona, un govern útilper als ciutadans i les institucions> 4

EntrevistaÀMB-Joan Clos, alcalde de Barcelona i presidentde la Mancomunitat de Municipis de l’AMB> 14

MunicipisCornellà de Llobregat, projectes i inversionsper a la ciutat del futur> 18

A fonsA la nova Llei del dret a l’habitatge de Catalunyali calen millores, però va pel bon camí> 24

Portaveus> 28

NotíciesActualitat metropolitana> 30

Webs i llibres> 31

L’Àrea Metropolitana de Barcelona estrena revista; una publicacióque vol ser la veu d’aquest territori entès com un tot, com una granciutat de ciutats en què cada una se sap singular i autònoma i alho-ra necessitada del suport del conjunt. La metròpoli existeix, funciona,treballa i fa moltíssimes coses absolutament necessàries i transcen-dentals per a la vida dels més de tres milions de persones que hihabitem: des de la gestió ambiental a l’habitatge, des de l’espaipúblic a la planificació, des del transport a tenir cura de les platges iels parcs... sense perdre de vista uns horitzons més ambiciosos decohesió social, de benestar i de progrés. El que passa és que sovintaquestes coses queden per explicar. La revista ho farà, explicarà quèsom i què fem, i farà guanyar presència a les institucions.

Un altre dels objectius és que serveixi d’element cohesionador, tantdels 36 municipis que formen l’àrea metropolitana com de les enti-tats que els agrupen. Això té una importància molt gran, sobretot sitenim en compte el procés històric d’on venim, que n’ha vistes deverdes i de madures: des d’un únic organisme, passant per la sevasupressió, per la constitució de dues entitats de serveis i amb àmbitsterritorials no coincidents, fins arribar a la iniciativa de mancomu-nar-se i més recentment de proposar un Pla estratègic. Els municipisd’aquest territori han mantingut ferma la voluntat d’anar plegats iles institucions metropolitanes la de treballar conjuntament: la revis-ta ha de servir per atendre aquesta voluntat integradora i donar laimatge d’una única realitat metropolitana malgrat les disfuncionsadministratives que esperem superar aviat.

Perquè aquesta seria l’última raó d’aquesta publicació. Ens encami-nem indefectiblement cap a la constitució d’un nou ens metropolitàdel qual esdevindrà portaveu: les circumstàncies polítiques actualsho fan més possible que mai i, malgrat que la seva concreció s’estàendarrerint en excés, sabem que no hi haurà marxa enrere. Mentres-tant, la revista serà el reflex de les aspiracions metropolitanes fins aldia en què podrà pregonar que ja han estat acomplertes.

Dídac Pestaña

Vicepresidentprimer executiu dela Mancomunitatde Municipis del’Àrea Metropolitanade Barcelona

EditaÀrea Metropolitana deBarcelonaCarrer 62, núm 16-18Zona Franca08040 BarcelonaTelèfon: 932 235 151Fax: 935 069 547

Consell de redaccióRubén Camacho, ManelCervera, Enric FolchAnna González, CarlesMarín, Joan Miquel Roca,Xavier Sabaté i Rocío Terán

DireccióXavier SabatéCoordinacióRubén CamachoRedaccióManel Cervera, Oriol Costa,Carles Marín, AnnaGonzález i Rocío TeránDirecció creativaEnric FolchFotografiaCarolina GarcíaAssessoria lingüísticaAnna CanalsProjecte gràfici maquetacióSTV DissenyImpressióSystem BCNTiratge3.000 exemplarsDistribucióManipulats i EnviamentsDipòsit LegalB-5562-2006ISSN1885/9666

La revista ÀMB no es faresponsable de l’opinióexpressada en els articlessignats.La revista ÀMB està impresaen paper ECF.

> 4

> 14

> 18

> 24

El futur metropolità

25 > ÀMB24 > ÀMB

> A fons A la nova Llei del dret

a l’habitatge de Catalunya

li calen millores, però va

pel bon camí

El mes d’octubre passat es va presentarl’Avantprojecte de llei del dret a l’habitatgea Catalunya. La conveniència d’incorporar alnostre ordenament legal una llei sobreaquest assumpte està fora de tot dubte.D’una banda, perquè la llei vigent fins aradata de 1991, tot i que també han incidit enla qüestió la llei d’urbanisme de 2002 i espe-cialment la seva modificació de 2004. Amb lallei que ara es presenta es vol fer "un canvid’enfocament transcendental; anar més enllàde les mesures tradicionals de mer foment dela construcció i l’adquisició d’habitatge (…) itransformar el mercat de la forma mésestructural possible". Són paraules textualsde l’exposició de motius, la qual al·ludeixd’entrada a l’altra raó de l’oportunitat de lallei: el fet que l’accés de les persones i/ofamílies a l’habitatge és actualment un pro-blema molt greu, sens dubte la preocupaciómàxima en l’àmbit de la planificació de l’e-conomia domèstica. Un problema, a més, ques’ha anat agreujant els últims anys per lacontínua i alarmant puja dels preus delshabitatges per causes diverses i complexes.

La Constitució espanyola (art. 47) i el Pro-jecte de nou Estatut de Catalunya (art. 26)esmenten entre els drets dels ciutadans el de l’habitatge. El que passa és que quan undret no és fàcil d’exercir es converteix enuna qüestió de dimensió social a la qual elspoders públics han de donar resposta. La lleiconsidera la provisió d’habitatges destinats

a polítiques socials com un servei d’interèsgeneral, i en això coincideix amb el pronun-ciament del Parlament Europeu. Es proposacrear un parc específic d’habitatges assequi-bles que en vint anys haurien de representarel 15% del total. La llei especifica les com-petències de les diverses administracions,estableix un instrument de planificació que denomina Pla sectorial de l’habitatge de Catalunya, dicta mesures de promoció del’habitatge de lloguer i regula també, és clar,el mercat lliure: respecte d’aquest punt ésimportant subratllar el títol dedicat a la pro-tecció dels consumidors i dels usuaris. Enconjunt, doncs, una llei amb una formulacióavançada i progressista, l’aplicació de la qualpot significar un salt qualitatiu substancial ala situació de l’habitatge al nostre país.

Dit això, convé també assenyalar algunsaspectes que caldria esmenar o simplementmillorar durant la seva tramitació parlamen-tària. Potser com a defecte general es potfer esment del seu caràcter intervencionista

Des del món local es

tem que la llei envaeixi

competències o imposi

obligacions

desmesurades als

municipis.

“

Promoció d’habitatgesde l’MPSOL al Camí delMig d’Alella de Tiana

20 > ÀMB 21 > ÀMB

Per al futur immediat, Cornellà també pre-senta les obres del viaducte ferroviari entrel’estació de RENFE i el Camp municipal de laVia Fèrria. El projecte transformarà la zonaen el centre neuràlgic del municipi amb unagran plaça que facilitarà la connectivitatentre barris i millorarà ostensiblement l’ac-cessibilitat dels vianants. Amb un pressupostde 10 milions d’euros, aquesta és una obraimportant que porta a terme l’ajuntamentde cara a deixar en mínims l’efecte de la viade RENFE que històricament tallava el muni-cipi en dues parts.El Pla integral del barri de Sant Ildefons és

Power, Cofidis, Computer Associates,Securitas, Fujitsu o Sunny Delight, s’han ins-tal·lat en aquest centre empresarial. El per-centatge d’ocupació és actualment del 95% ija està en marxa la segona fase d’aquestprojecte que dinamitza econòmicament laciutat i crea nous llocs de treball. Tres edifi-cis més s’estan aixecant al voltant d’un graneix per als vianants, la plaça de la Pau, quees complementarà amb la construcció d’unhotel amb apartaments de prop de 100metres d’altura, també en fase de construc-ció, que esdevindrà l’edifici més alt del BaixLlobregat.

Les dades del municipi

Cens de població 85.478 (1 de gener de 2005)

Economia Població activa 39.635 persones (Cens 2001)

Aturats 3.400 aturats (2005)

Ocupació sector primari 1 contracte 0,06%

Ocupació sector industrial 139 contractes 7,93%

Ocupació sector construcció 272 contractes 15,53%

Ocupació sector serveis 1.340 contractes 76,4%

Renda per habitant 9.200 euros (2000 IDESCAT)

Urbanisme Sòl urbà 531,8 ha

Sòl urbanitzable programat ––––

Sòl urbanitzable no programat 88,65 ha

Sòl no urbanitzable 69,49 ha

Medi ambient Deixalleries 1 (+ 1 deixalleria mòbil):

2.263.385 quilos de residus recollits (any 2002)

Transport 1 estació de RENFE

3 estacions de metro (L5)

5 parades de Tramvia

2 estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat

11 línies d’autobusos diürnes i 4 línies nocturnes

Castellbisbal

St. Andreude la BarcaCorbera de

Llobregat

La Palmade Cervelló

St. Vicençdels Horts

Sta. Colomade Cervelló

Torrellesde Llobregat

St. Climentde Llobregat

St. Boide Llobregat

el PapiolPallejà

Cervelló Molins de Rei

Barberà del Vallès

Ripollet

Tiana

MontgatBadalona

Badia del V.

St. Feliu de Llobregat

St. Just Desvern

el Prat de Llobregat

Begues

CastelldefelsViladecans

Gavà

St. Cugatdel Vallès

Esplugues de Llobregat

L'Hospitaletde Llobregat

St. JoanDespí

Cerdanyoladel Vallès

Montcadai Reixac

Sta. Colomade Gramenet

St. Adriàde Besòs

Barcelona

Cornellàde Llobregat

Piscina del ParcEsportiu del Llobregat,obra de l’arquitecteportuguès Alvaro Siza

19 > ÀMB18 > ÀMB

> Municipis Cornellà de Llobregat,

projectes i inversions per a

la ciutat del futur

Aquest any 2006 suposa per a la ciutat laculminació d’un dels projectes més emble-màtics dels últims anys. L’espectacular ParcEsportiu Llobregat, una obra de l’arquitecteportuguès Alvaro Siza, ha obert les portesaquest mes de gener. Es tracta del centreesportiu públic més gran de la comarca. Elcomplex va començar a construir-se l’any2003 i ha suposat una inversió de 21 milionsd’euros. Compta amb un gran pavelló polies-portiu amb diverses pistes per a la pràcticade diferents esports i amb capacitat per aco-llir prop de 2.500 espectadors a les sevesgrades. A més a més, també disposa de duespiscines, una coberta i climatitzada i unazona de bany exterior.

El present del municipi del Baix Llobregatestà marcat per un pressupost de prop de100 milions d’euros que permetrà desplegarmés de 40 actuacions que té previst endegarl’ajuntament de la ciutat de cara a aplicarles seves polítiques. Cornellà aposta pel pro-grés social, el desenvolupament del benestar,la convivència, la cultura i l’educació. Alhoraimpulsa actuacions en la política de mante-niment de la ciutat i l’estímul de l’activitateconòmica.

Les polítiques d’habitatge també concentrenuna de les prioritats del consistori. Emducsa,l’empresa municipal encarregada de la gestiódel sòl i la promoció d’habitatge protegit dela ciutat, experimenta un fort impuls.L’empresa comptarà amb una tercera partdel pressupost municipal per iniciar, entrealtres noves actuacions, la construcció delnou poliesportiu de Sant Ildefons, la residèn-cia de la gent gran a l’antic IES Verdaguer ol’inici de diferents promocions d’habitatges.

Enguany, l’Ajuntament invertirà 9,1 milionsd’euros per procurar un bon mantenimentde la ciutat. Entre d’altres, destaquen dife-rents iniciatives com les reformes als mercatsmunicipals; la reforma de carrers, places,infraestructures urbanes i instal·lacionsesportives; l’adquisició de nou mobiliariurbà, jocs infantils i l’adequació de nousespais de civisme, així com l’aposta per unnovedós projecte d’horts urbans.

El Pla integral del barri

de Sant Ildefons és un

dels projectes que està

concentrant més esforços

per part del consistori.

“

D’altra banda, el World Trade Center Alme-da Park, l’aposta de la ciutat per un parcempresarial i d’oficines, s’ha consolidat comun nou eix d’assentament d’empreses ambmarcat caràcter tecnològic. Des que se’n vanobrir les portes fa dos anys, 30 companyies,entre les quals hi ha Chupa Chups, Alstom

Antoni Balmon,alcalde de Cornellàde Llobregat

El World Trade CenterAlmeda Park, noueix d’empreses ambcaràcter tecnològic

31 > ÀMB30 > ÀMB

> Llibres

> Webs

Normativa urbanística metropolitana

Aquest volum conté les normes urbanístiques i les ordenances de caràcter metropolitàaplicables en l’àmbit del Pla general metropolità de Barcelona, i les seves modificacionsaprovades fins a 31 de desembre de 2004, en català.

El nucli original és el de les normes urbanístiques del PGM aprovat el 19 de juliol de1976, essent el "Text refós de la modificació de determinats articles de les Normes delPGM" de 8 d’agost de 1988 el que es pren com a base de modificació global d’aquestesnormes i es publica en aquesta edició.

Complementàriament es publiquen les ordenances metropolitanes d’edificació aprovadesel 15 de juny de 1978, l’Ordenança metropolitana de rehabilitació de 18 d’abril de 1985i l’Ordenança metropolitana de publicitat d’1 d’octubre de 1987.

Tot plegat constitueix el cos normatiu de l’urbanisme metropolità de Barcelona, actualit-zat a desembre de 2004. La publicació conjunta facilita la localització i la lectura de lesdiferents normes tant pel que fa a la regulació urbanística com a l’edificatòria.

Carles Marín

Aquesta pàgina també prioritza contingutscomuns a les tres entitats: la Sala de Premsa,on es poden trobar notícies i l’agenda de lesentitats, dossiers, una galeria d’imatges, elrecull de premsa, l’hemeroteca i newsletter;les relacions externes de l’AMB en temesinternacionals, institucionals o de coopera-ció; les publicacions; la consulta en línia dela biblioteca; els serveis cartogràfics i les lici-tacions.

Aquesta nova pàgina d’inici té la vocació defer confluir les web metropolitanes per talde donar un sentit més global als temesmetropolitans.

http://www.amb.cat

2005, 538 pàgFormat: 17 x 24 cmInclou CD del text en PDFPVP: 27,65 7DL: B-51142-2005Àrea Metropolitana deBarcelonaMancomunitat de municipis

Les persones interessadespoden adreçar-se aambinfo@amb.es

> Notícies

Maite Arqué, presidenta de l´EntitatMetropolitana del Transport, va presentara l’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, el Plade millores en transport públic a Gavà ivan fer balanç sobre l’ús de les línies inter-urbanes i urbanes d’autobús en el període2000-2005.La prolongació, des del passat 3 de febrer,del recorregut de la L85 fins a la parada demetro de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de

José Cuervo, president de l’EntitatMetropolitana del Medi Ambient, SalvadorMilà, conseller de Medi Ambient i Habitat-ge, i Pere Barbado, alcalde d’Hostalets dePierola, van signar a Barcelona un conveniper establir el marc de col·laboració tècni-ca i econòmica amb l’Ajuntamentd’Hostalets de Pierola, que acollirà en elsterrenys del dipòsit controlat de Can Matal’Ecoparc 4, una instal·lació de tractament

Joan Clos i Dídac Pestaña, president i vice-president primer de la Mancomunitat deMunicipis, respectivament, van assistir a lareunió dels vicepresidents de l’AssociacióPla estratègic metropolità de Barcelona(PEMB), que va tenir lloc al PalauetAlbéniz, per fer balanç de les activitatsmés destacades de l’associació en l’exercici2005 i definir els grans objectius del plaper al període 2006-2010.

Llobregat, és l’última actuació que l’EMTha posat en marxa. Aquesta, millora lesconnexions entre Gavà, Viladecans, SantBoi, Cornellà i l’Hospitalet gràcies a lamodificació d’horaris, l’augment de la fre-qüència de pas i la combinació amb la L82,que permetrà disposar d’un autobús cada15 minuts, de dilluns a divendres feiners,per tot l’itinerari comú de les dues línies.

de residus que donarà servei a diversosmunicipis de l’àrea metropolitana deBarcelona que ja han implantat la recollidaselectiva de la matèria orgànica.La nova planta estarà dedicada al compos-tatge de la fracció orgànica i a la bioesta-bilització de la resta. Tindrà una capacitatde tractament de 300.000 tones anuals debrossa.

Per a aquest període, el PEMB plantejaconcentrar els esforços en quatre gransobjectius: innovar els coneixements i laseva disponibilitat; impulsar noves mane-res de fer negocis amb les infraestructuresadients; convivència 2020, i avançar elscanvis. La creació per llei d’una instituciómetropolitana que lideri i gestioni el plaestratègic és un altre dels àmbits de treballque propugna el PEMB.

Joan Clos i Dídac Pestaña, president i vice-president primer executiu de la Mancomu-nitat de Municipis de l’AMB, respectiva-ment, juntament amb la Diputació deBarcelona i el grup de ciutats de l’ArcMetropolità van signar a Terrassa el passat24 de gener el Pacte per a la Coordinaciódels Governs Locals en l’àmbit del PlaTerritorial Metropolità de Barcelona.Els representants dels governs locals de

l’àmbit metropolità estan treballant en lacreació d’un marc de coordinació estableper influir sobre els organismes de l’admi-nistració de la Generalitat i de l’Estat.Aquesta coordinació va ser un dels princi-pals compromisos que es van assolir en lajornada tècnica "La regió metropolitana deBarcelona: el mosaic territorial i els seuscorredors" que es va celebrar el juliol pas-sat a Barcelona.

Nova pàgina d’inici de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona

Des del mes de desembre l’Àrea Metropo-litana de Barcelona compta amb un novapàgina d’inici com a punt de partida de lesdiferents web existents a l’entramat d’ins-titucions metropolitanes.

Un dels elements més destacats d’aquestanova pàgina és la visió de conjunt delterritori metropolità on actuen les dife-rents entitats, amb un potent encapçala-ment de fotos aèries del territori que can-vien i mostren diversos aspectes i poten-cialitats. Entrant en una de les novetatsdel portal es pot fer un vol virtual en 3Dd’aquest àmbit territorial.

Nova millora en el transport públic

Pacte de coordinació dels Governs Locals a l’àmbit metropolità

El Pla Estratègic fa balanç i defineix els objectius 2006-2010

Conveni de col·laboració per a l’Ecoparc 4