projecte interdisciplinari - barcanova.cat · a títol individual o com a grup, cadascú és...

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

EN ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA

Paquita CarrascoNúria Villas

ETAPA: Educació Primària

CICLE: Cicle Superior

ÀREA: Coneixement del Medi

OBJECTIU: Resoldre enigmes. Descobrir físicament

i culturalment Catalunya, Espanya, Europa

i el món. Valorar l’atles com una eina que

facilita el coneixement, proporciona infor-

mació i ajuda a conèixer el nostre entorn.

Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne,

participar en la seva conservació i respectar

la diversitat lingüística i cultural dels pobles

i les persones.

TEMPORITZACIÓ: 20 sessions (1h/sessió)


2

Introducció

Quin ensenyant, al llarg de la seva trajectòria professional, no ha tractat alguna vegada –bé pedagògicament, bé intuïtivament– el treball per projectes? Avui, d’acord amb el que estableix la LEC, cal formalitzar aquests sabers i començar a fer treballar els nostres alumnes mitjançant un projecte interdisciplinari per curs.

La idea d’aquest treball va sorgir fruit d’una necessitat i de l’expressió d’una realitat: «Ara hem de posar en marxa projectes? Amb la quantitat de feina que tenim!».

Va ser aleshores que vam decidir compartir la nostra experiència amb tota la comuni-tat.

El projecte interdisciplinari fa que no es treballi en una sola àrea curricular, sinó que es relacionin els coneixements de diverses matèries, les quals tenen com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques.

El nostre objectiu principal és compartir una feina que ja hem portat a la pràctica i que es pot modificar, rectificar i ampliar. Perquè un projecte ha d’estar obert i ser alimentat per la curiositat del nostre alumnat.

El treball per projectes el podem sintetitzar en els punts següents:– És una empresa col·lectiva gestionada pel grup classe.– Indueix un conjunt de tasques en les quals tots els alumnes poden implicar-s’hi.– Propicia que l’alumnat reflexioni sobre el seu propi saber, doni respostes obertes, es

plantegi dubtes.– Ajuda a la consecució de competències: aprendre a aprendre (proposar, argumen-

tar, triar…), a tractar la informació (cercar, organitzar, interpretar, assimilar,…) i a transmetre-la (comunicar, compartir, elaborar…).

– Afavoreix alhora uns aprenentatges identificables en el currículum de forma interdis-ciplinària.

– Està orientat a una producció concreta.– L’ensenyant pot conèixer i comprendre millor els seus alumnes perquè els veu treba-

llar en tasques múltiples i diverses: coneixerà els seus assoliments, les seves satisfac-cions i les seves dificultats.

– El mestre ha de definir el motor de coneixement, programar els objectius d’aprenentatge, preveure els continguts que es treballaran i fomentar valors com ara el respecte, l’acceptació o la participació, facilitar l’aportació i el tractament de la informació i finalment ajudar en l’avaluació i la recapitulació de tot el procés.

En un projecte transportem a la vida el que sabem, amb la recerca, l’experimentació i l’aplicació fem competents els continguts de les àrees curriculars que treballem.


3

Les fases

Primera. Mitjançant eines motivadores, triarem un tema d’interès per a tothom.

Segona. Saber el temps o la durada de què es disposa per dur a terme el projecte. Ha de ser una seqüència flexible, que dictarà el tema escollit i els objectius i continguts proposats. Cal que sigui un temps obert, perquè els canvis, les exigències, les curiosi-tats i les necessitats de l’alumnat s’han d’incloure en el projecte.

Tercera. Establir hipòtesis: plantejar preguntes a partir de les quals obrirem un ventall de camins a seguir, fruit de les quals s’organitzarà l’índex o guió de treball.

Quarta. Agrupar l’alumnat en grups de treball: de manera individual, en petits grups, en grups cooperatius, etc., la qual cosa ajuda a reflexionar sobre la dimensió social de les accions.Aquests agrupaments poden ser en grup classe on tot l’alumnat, de forma heterogè-nia, participarà amb les seves aportacions i dels resultats se n’extrauran conclusions, idees, etc., per a la realització d’una tasca posterior comuna o individual. També es po-den fer grups de treball de tres a cinc membres, homogenis o no, la tasca dels quals consistirà a compartir informació, participar, decidir i deixar decidir, ajudar a aprendre, valorar la feina dels altres, etc. Aquest tipus d’agrupament segueix la seva seqüència didàctica per tal d’arribar als objectius plantejats. El grup farà els passos que calgui i anirà al ritme que li sigui més convenient. A més, hi ha el grup de treball cooperatiu, que crea interdependència entre els alumnes i promou la responsabilitat individual i les habilitats interpersonals. Es basa en la responsabilitat, la divisió de les tasques i la confiança en la feina de l’altre: cadascú fa una part, i la suma de les parts forma el tot, i així tothom aprèn dels altres.

Cinquena. Buscar, elaborar, classificar, sintetitzar la informació per tal de respondre els interrogants plantejats.

Sisena. Comunicar els nous aprenentatges mitjançant murals, treballs artístics, expo-sicions orals, dossiers, qüestionaris, etc.

Setena. Reflexionar sobre les conclusions obtingudes i les experiències viscudes i avaluar els aprenentatges per a cada una de les activitats.La reflexió, la valoració i l’avaluació del projecte per part de l’alumnat no ha de ser l’única finalitat, sinó que ha de potenciar els aprenentatges: ser conscients del que sa-ben, del que ignoren, com ho han abordat, etc., i pel que fa al mestre, ha de ser la seva autoavaluació, la reflexió del projecte i la valoració dels aprenentatges de l ‘alumnat.El projecte ha d’ajudar a entendre la manera com els alumnes aprenen, elaboren con-ceptes, tracten la informació i planifiquen i actuen.


4

Els objectius

Construir competències.Posa l’alumnat davant de problemes reals, dificultats que el grup ha de saber superar per arribar a la seva fita. Obliga a mesurar-se, a posar-se reptes, a organitzar-se, a dia-logar, a respectar-se…

Augmentar i descobrir continguts i aprendre’ls d’una manera més motivadora.L’existència d’un repte acosta la realitat escolar a situacions que els alumnes es poden trobar en la societat. Tot projecte troba obstacles inesperats i fa trobar també noves solucions de diversa mena: culturals, imaginatives… Així és com l’alumnat alimenta la seva cultura general, s’educa per a la ciutadania, i teixeix unes competències socials i culturals.

Afrontar els obstacles insalvables.L’alumnat ha d’aprendre que hi ha vegades que no es poden solucionar certs proble-mes sense nous coneixements, i d’aquesta manera han d’acceptar els fracassos o la ignorància com a experiències normals d’un subjecte en desenvolupament.

Autoavaluar-se.Descobreix llacunes i ajuda l’alumnat a detectar els seus punts forts i febles. Identifica el que aprèn i el que encara no sap.

Desenvolupar la cooperació i la intel·ligència col·lectiva.Un projecte obliga a cooperar, a saber escoltar, a formular propostes, a oferir, a dema-nar, a explicar-se… Actualment la nostra societat demana d’organitzar-se coordina-dament i de treballar en xarxa, i el projecte interdisciplinari proporciona les primeres pautes en aquest sentit.

Ajudar a cada alumne a adquirir confiança en ell mateix.A títol individual o com a grup, cadascú és important i es valora com a individu i com a membre d’un grup, d’una societat.Els projectes creen dinàmiques de cooperació i exigeixen una gran implicació, fets que ajuden l’alumnat a construir-se com a persona, a assemblar-se amb els altres tant com a diferenciar-se’n.

Desenvolupar l’autonomia i la capacitat de fer eleccions i saber-les negociar.Afavoreix l’autonomia de l’individu en relació amb el grup, saber delegar tasques que sap que pot fer, i l’aprenentatge de formes concretes de fer-se escoltar en un grup i d’influir en les decisions col·lectives.

Créixer en valors.El treball per projectes facilita que es posin en pràctica els valors i les normes de convi-vència: la comprensió, el respecte, l’amistat, l’altruisme…


5

Formar per a la concepció i la realització de projectes.Un projecte interdisciplinari facilita la crítica constructiva, el fet d’aprendre a treballar en projectes per a la vida futura i fer un treball eficaç.El projecte permet prendre consciència del fet que tota decisió es fonamenta en uns sabers teòrics i també procedimentals i els que exerceixen una certa influència no són pas els que s’imposen, sinó els que analitzen les possibilitats i els mitjans i contri-bueixen a concebre estratègies realistes i a trobar solucions efectives.El projecte no ha de contenir tots els objectius, però n’ha de tenir uns de clars des d’un bon començament per saber sempre el camí que s’ha de seguir per arribar a la fita proposada.

Hem intentat d’una manera breu fer un resum del que es pretén en un projecte inter-disciplinari, les parts de què consta i el resultat final. Solament ens resta per recordar que el projecte arribarà a bon port si entre tots, mestres i alumnes, se’l fan seu.El nostre objectiu és facilitar al mestre la feina de la confecció d’un projecte, aportant una idea, la seva programació i unes activitats. Sense oblidar, però, l’obertura a la crea-tivitat personal i la diversitat que ens envolta.Esperem que la nostra experiència i la voluntat de compartir aquest projecte pugui servir per ajudar a companys i companyes de professió en la seva tasca, que és la nostra tasca diària. Com també ajudar els nostres alumnes a ser més persones i més competents.A tenir els caps ben estructurats i a saber donar la mà en una societat cada copmés competitiva i plural.


6

ROC TEMPESTA I EL ROBATORI DE LA TOMBA

Justificació del projecte

Aquest projecte interdisciplinari té com a objectiu que l’alumnat faci dels continguts de l’àrea de Coneixement del Medi una eina d’aprenentatge i de reflexió.

En Roc Tempesta es fa ressò del robatori d’un símbol molt important per al nostre país que es trobava a la tomba de Guifré el Pelós, Comte de Barcelona, situada al Mo-nestir de Ripoll. El símbol robat és un escut on hi ha representades les quatre barres de la senyera catalana.

Aquest projecte motivarà l’alumnat a resoldre conjuntament un problema, a afron-tar reptes, a resoldre enigmes, a cercar informació i els despertarà el sentit crític i cons-tructiu.

Duent a terme aquest projecte l’alumnat descobrirà Les set noves meravelles del món i Les set meravelles del món antic. S’adonaran també de la importància que té i el que representa que un lloc o monument estigui inclòs en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Els donarà les eines necessàries per la utilització de l’atles com a font important de consulta i d’informació.

Cercaran i situaran els cims més alts del món i recolliran la informació (continent, país, serralada, altitud, coordenades, etc.) de cada un en una fitxa.

Redactaran un text en format notícia sobre la conquesta de l’Everest d’una expedi-ció catalana. Debatran i trauran conclusions sobre l’esforç, la consecució de l’èxit i del fracàs.

Dibuixaran i faran càlculs matemàtics dels polígons resultants d’unir els punts sobre el planisferi on se situen cada una de Les set noves meravelles del món i els cims més alts de la Terra. Calcularan la ruta, donant valors reals, que els portarà de la tomba del Taj Mahal a la d’Isaac Newton.

Construiran un calidoscopi a través del qual experimentaran la reflexió de la llum.

Buscaran informació en l’atles de Barcanova per respondre set preguntes curioses sobre la Unió Europea i cinc dades d’Espanya i d’altres països de la Unió Europea.

En Roc Tempesta farà reflexionar sobre quin és l’ús de l’energia al nostre país, i la resposta la trobaran consultant els diagrames de barres de l’atles de Barcanova. Faran un estudi comparatiu i en trauran conclusions.


7

Descobriran la tomba del rei Pere el Gran, amb una banyera de pòrfir com a sar-còfag reial, al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i allà serà on trobaran l’escut del regne d’Aragó.

Per acabar aniran a Catalunya en Miniatura i allà observaran diverses maquetes de monestirs o visitaran un monestir proper i construiran la seva maqueta.

Triaran la manera de portar a terme els objectius proposats per aconseguir el seu fi.

Crearan els lligams necessaris per saber treballar en equip i de manera cooperativa, preparant-se així com a futurs ciutadans i futures ciutadanes responsables de la nostra societat.

Per aquesta raó l’alumnat del Cicle Superior d’Educació Primària treballarà escol-tant, reflexionant, dialogant, demanant informació fora de l’escola, classificant aquesta informació i sintetitzant-la. També elaborant treballs individuals, en petit grup o amb tota la classe de forma cooperativa.

Objectiu general• Emprendre l’aventura de resoldre un robatori cultural.• Descobrir, mitjançant diferents pistes, Catalunya, Espanya, Europa i el món.• Valorar l’atles com a una eina que facilita el coneixement, proporciona informació

i ajuda a conèixer el nostre entorn.• Conèixer i gaudir del patrimoni cultural.• Participar en la conservació del patrimoni cultural i respectar la diversitat lingüís-

tica i cultural dels pobles i de les persones.


8

Programació d’aula en competències bàsiques

Àrees Competències pròpies de l’àrea

Aportació de les àrees a les competències bàsiques

Àrea principal: Coneixement del Medi

Llengua catalana

Matemàtiques

Educació artística

7. Coneixement i interacció amb el món físic

– Comprensió i interpretació de la vida, el món físic i les seves interaccions. No-cions i experiències científiques i tecno-lògiques.Pràctica de valors per tenir cura del medi ambient i la salut.

8. Social i ciutadana– Habilitats socials i de convivència i

coeducació. Participació i exercici de la ciutadania en una societat plural. Comprensió de la realitat social actual.

1. Lingüística i audiovisual – Capacitat per produir textos que des-

criuen, expliquen, organitzen, impli-quen interaccions i convencen.

– Comprensió i expressió oral i escrita.– Interacció en situacions comunicati-

ves.– Plurilingüisme i interculturalitat.

4. Matemàtica – Organització, comprensió, experimen-

tació i raonament matemàtic per des-criure la realitat.

– Plantejament i resolució de problemes quotidians.

2. Artística i cultural– Coneixement i gaudi de la diversitat del

fet artístic i cultural.– Actitud respectuosa i participativa en

manifestacions culturals i artístiques.– Expressió i comunicació a través dels

llenguatges i mitjans artístics.

6. Competència d’autonomia i iniciati-va personal

– Pràctica de valors personals, socials i democràtics. Control emocional. Pre-sa de decisions. Realització de projec-tes.

5. Competència d’aprendre a aprendre– Coneixement de les pròpies capaci-

tats d’aprenentatge i d’autoregulació.– Ús d’habilitats i tècniques d’aprenen-

tatge.– Actitud positiva envers l’aprenentatge.


9

Temporització: 20 sessions d’una hora cadascuna

Recursos

Atles de Primària de l’Editorial BarcanovaFitxes tècniquesFitxes de treballConnexió a Internet: programes d’imatges i processador de textosMaterial de plàsticaCàmera fotogràfica digitalInstruments de mesuraBrúixolesMapes mutsEnciclopèdies (en paper i/o digitals)Diccionaris (en paper i/o digitals)Traductors automàtics en línia

Àrees Competències pròpies de l’àrea

Aportació de les àrees a les competències bàsiques

Tractamentde les TIC

3. Tractament de la informació i com-petènciadigital– Habilitats per la cerca, tractament i

comunicació de la informació i per a transformar-la en coneixement.

– Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i també de producció de coneixement.

– Actitud crítica i reflexiva per regular-ne l’ús.


10

Organització del projecte

Com a estratègia organitzativa per atendre la diversitat i amb l’objectiu de potenciar l’assoliment de les competències bàsiques per part de tot l’alumnat, una part del temps curricular assignat a l’àrea de Coneixement del Medi es treballa amb diferents tipus d’agrupaments: classe, petit grup, col·lectiu o bé individualment. Els mestres implicats portaran a terme el projecte tenint en compte l’organització del centre.

Es treballa en la integració dels continguts de cinc àrees del currículum:

– Coneixement del Medi i Llengua catalana i castellana, com a suport a l’expressió i al vocabulari.

– Educació artística, com a suport en l’observació d’imatges i en la producció del dibuix i dels cartells murals i audicions.

– Matemàtiques, com a suport de càlculs matemàtics.– Tractament de les TIC com a processador de text i tractament d’imatges,i recerca d’informació a Internet.

Hi ha activitats preparades per al grup classe, per a petits grups de treball, per a grups cooperatius, per al treball individual i també per treballar-les en col·laboració amb les famílies.

S’incentiva l’autonomia de l’alumnat en tots els àmbits de treball.

En total són set activitats que es poden variar i distribuir segons el criteri del mestre o la mestra i la temporalitat proposada és orientativa i es pot adaptar al currículum i al centre en tot moment.

Totes les activitats estan orientades per ajudar a avançar en l’assoliment de les compe-tències i s’emmarquen en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge entorn d’aquests quatre eixos:– Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.– Aprendre a pensar i comunicar.– Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.– Aprendre a conviure i habitar el món.


11


12


13

Activitat 1. La desaparició

FITXA TÈCNICA

Objectius principalsLlegir i comprendre l’estructura de la notícia.Establir la hipòtesi de treball i formular estratègies per dur-la a terme.Saber organitzar-se. Dissenyar un logotip.

METODOLOGIA – En Roc Tempesta notifica el robatori d’un escut amb les quatre barres de la senyera catalana que es trobava dins la tomba de Guifré el Pelós, Comte de Bar-celona, al Monestir de Ripoll. Un diari digital, del qual en Roc Tempesta n’és el director, redacta la notícia.– Fer la lectura de la notícia entre tota la classe i respondre les preguntes de comprensió lectora. – Localitzar en la pàgina 43 de l’atles de Barcanova la comarca del Ripollès i co-mentar les dades.– Establir una hipòtesi de treball. Fer un col·loqui on es redactaran els interrogants que a poc a poc s’aniran resolent en el transcurs del projecte interdisciplinari.– Dissenyar un logotip identificatiu del projecte. Abans cal que cada alumne en faci una proposta i entre tota la classe triar el que més agradi a la majoria.

ÀREES Llengua catalanaConeixement del MediEducació artística (Plàstica) TAC

AGRUPAMENT Grup classeGrups de treball

SEQÜENCIACIÓ 3 sessions de classe

RECURSOS Atles de Primària de l'Editorial Barcanova

SUGGERIMENTS – Es pot plantejar el projecte partint d’altres tipus d’objectes o documents robats.– El logotip podria ser l’objecte robat.

AVALUACIÓ – Valoració del qüestionari de comprensió lectora.– Participació de l’alumnat en les converses, debats de classe, col·loqui, etc.– Respecte i coneixença de les diferents manifestacions culturals de Catalunya.– Creativitat i disseny del logotip.


14

alLlorodigital.CatDIARI D’ACTUALITAT NACIONAL

Director: Roc Tempesta

Actualitat

Cultura 24/02/2011 13.16 h

L’explorador Roc Tempesta revela un robatori d’art

Els monjos del Monestir de Ripoll desolats i molt preocupats per la pèrdua

L’arqueòleg i explorador Roc Tempesta ha fet públic avui el robatori a la tomba de Guifré el Pilós, Comte de Barcelona, que es troba al Monestir de Ripoll. El descobriment no el van fer els monjos, va ser a mig matí quan un grup d’alumnes d’una escola catalana, que ha volgut guardar el seu nom en l’anonimat, estaven realitzant una visita pel temple i en aturar-se sota la tomba del Comte una de les alumnes va preguntar on era l’escut de què estava parlant la guia. Va ser en aquell mateix moment que es van adonar de la desaparició de l’escut.

Immediatament van sorgir les veus d’alarma, els nervis i la trucada corres-ponent als Mossos d’Esquadra. La policia va arribar en menys de cinc minuts al lloc dels fets i van acordonar tot el monestir i tot el centre de Ripoll. També van posar controls a les carreteres. La policia científica encara està prenent empremtes i observant diverses proves per poder trobar i arrestar els delin-qüents. Tota la investigació ha quedat sota secret de sumari.

Els alumnes juntament amb els seus mestres i la guia van haver d’explicar als Mossos tot el que havien vist i observat. Alguns veïns han declarat que van veure cap a les deu del matí una parella, amb actitud una mica sospito-sa, que sortia del monestir i entrava en un cotxe amb matrícula estrangera.

A més, han descobert per les rodalies de Ripoll fullets informatius sobre Les set meravelles del món.

Els nostres informadors han pogut comprovar que dins del temple sola-


15

ment s’hi pot entrar amb un permís especial i amb prèvia reserva de visita.La UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Cièn-

cia, i la Cultura) està investigant si aquesta substracció està relacionada amb altres d’àmbit mundial, com alguns robatoris de béns culturals a Egipte. Des de fa uns mesos, la UNESCO ha demanat la col·laboració de la Interpol (Organització Internacional de Policia Criminal), de l’OMD (Organització Mun-dial de Duanes), de l’ICCROM (Centre Internacional per a l’Estudi i la Restau-ració de Béns Culturals) i del Consell Internacional de Museus per localitzar les peces arqueològiques robades.

Per últim, els representants de la UNESCO a Catalunya, entitats polítiques i culturals i el mateix President de la Generalitat s’han traslladat al lloc dels fets per interessar-se sobre el robatori al Monestir de Ripoll, peça important del nostre Patrimoni Cultural.


16


FITXA DE TREBALL

Nom:

Fitxa de comprensió lectora

1. Quin tipus de text acabes de llegir?

2. On s’ha pogut trobar aquest text?

3. On ha estat publicat?

4. Quin fet relata?

5. Qui va donar la veu d’alarma?

6. On ha succeït el fet?

7. Qui està duent a terme la investigació?

8. Què vol dir sota secret de sumari?

9. Que s’ha trobat per les rodalies de Ripoll?

10. Què vol dir UNESCO?

11. Per què s’ha interessat la UNESCO sobre aquest fet?


17

12. Què opines d’aquest relat?

13. T’agradaria portar la investigació dels fets? Quins passos seguiries?

14. Busca en l’atles de Barcanova la comarca del Ripollès. Dibuixa la seva silueta i, després, comenteu les dades de la comarca amb la resta de companys i companyes.


18


FITXA DE TREBALL

Nom:

Amb tot el grup classe feu un col·loqui a partir dels interrogants que es plantegen en aquest projecte i a continuació establiu les conclusions i poseu-vos d'acord sobre com actuar.

Grup classe

Preguntes:

Conclusions:

Àmbits de treball


19


FITXA DE TREBALL

Nom:

Disseny del logotip del projecte. Es podria insertar o reproduir una fotografia.

Disseny del logotip guanyador.


20

Act

ivit

at 1

. La

des

apar

ició

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Cri

teri

s d

’ava

luac

ió

Lleg

ir i

co

mp

ren

dre

l’e

stru

ctu

ra d

e la

no

tíci

a. E

stab

lir

la h

ipò

tesi

de

treb

all

i fo

rmu

lar

estr

atèg

ies

per

du

r-lo

a t

erm

e. S

aber

org

anit

zar-

se.

Dis

sen

yar

el l

og

oti

p.

Llen

gua

cata

lana

• D

esen

volu

par

la c

omp

etèn

cia

com

unic

ativ

a or

al e

n to

tes

les

lleng

ües

de l’

esco

la

per

com

unic

ar-s

e am

b el

s al

tres

, p

er a

pre

ndre

, p

er e

xpre

ssar

les

opin

ions

i co

n-ce

pci

ons

per

sona

ls, a

pro

pia

r-se

i tr

ansm

etre

les

rique

ses

cultu

rals

i sa

tisfe

r le

s ne

-ce

ssita

ts in

divi

dual

s i s

ocia

ls.

• C

omp

rend

re t

exto

s es

crits

: la

not

ícia

(to

tes

aque

lles

notíc

ies

que

es

done

n en

l’à

mbi

t es

cola

r i e

n el

con

text

soc

ial i

cul

tura

l pro

per

).

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Part

icip

ar a

ctiv

amen

t en

el t

reba

ll en

gru

p,

adop

tant

una

act

itud

resp

onsa

ble,

so

lidàr

ia, c

oop

erat

iva

i dia

loga

nt, a

rgum

enta

nt le

s p

ròp

ies

opin

ions

i co

ntra

stan

t-le

s am

b le

s de

ls a

ltres

, res

pec

tant

els

prin

cip

is b

àsic

s de

l fun

cion

amen

t dem

ocrà

tic.

• C

onèi

xer,

valo

rar

i es

timar

l’e

ntor

n na

tura

l, so

cial

i c

ultu

ral

més

pro

per

, re

for-

çant

aix

í el s

entim

ent

de p

ertin

ença

i ar

rela

men

t al

paí

s i l

a ca

pac

itat

d’ex

trap

olar

aq

uest

s co

neix

emen

ts a

l món

en

gene

ral.

• C

erca

r in

form

ació

en

un a

tles.

Educ

aci

ó art

ísti

ca

• Va

lora

r i r

esp

ecta

r el

fet

art

ístic

pro

pi i

del

s al

tres

ent

enen

t q

ue é

s un

a m

aner

a de

com

unic

ar-s

e i d

’exp

ress

ar e

ls s

entim

ents

, le

s de

scob

erte

s, le

s ca

pac

itats

i le

s p

ecul

iarit

ats

de c

adas

cú.

• C

onèi

xer

els

codi

s de

l lle

ngua

tge

audi

ovis

ual p

er e

labo

rar

pro

ducc

ions

tan

t de

fo

rma

autò

nom

a.

Llen

gua

cata

lana

•

La n

otíc

ia.

• C

omp

rens

ió le

ctor

a.•

Part

icip

ació

en

les

conv

erse

s i d

ebat

s.•

Resp

ecte

a le

s no

rmes

que

re-

geix

en la

inte

racc

ió o

ral (

torn

s de

par

aula

, to

de v

eu, r

itme)

.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Esde

veni

men

ts i

per

sona

tges

re

lleva

nts

de l

a hi

stòr

ia l

ocal

, ca

tala

na.

• C

omar

ca d

el R

ipol

lès.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• In

terè

s p

er la

bon

a p

rese

nta-

ció.

• El

emen

ts a

rtís

tics

de l’

ento

rn.

• C

onei

xem

ent

dels

rec

urso

s bà

sics

del

pro

gram

ari

de d

is-

seny

per

a l

’ela

bora

ció

del

lo-

gotip

.

Llen

gua

cata

lana

• Ex

pres

sar-

se o

ralm

ent

adeq

uant

-se

a la

situ

ació

com

unic

ativ

a i a

l rec

epto

r am

b or

dre,

cla

reda

t i fl

uïde

sa, t

ot a

pli-

cant

co

rrec

tam

ent

els

cone

ixem

ents

lin

güís

tics

pel q

ue f

a a

lèxi

c i e

stru

ctu-

res

mor

fosi

ntàc

tique

s.•

Resp

ondr

e a

qües

tiona

ris d

e co

m-

pren

sió

lect

ora.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Reco

nèix

er i

resp

ecta

r la

dive

rsita

t de

man

ifest

acio

ns c

ultu

rals

de

l’ent

orn,

de

Cat

alun

ya.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• M

ostr

ar r

esp

ecte

, re

spon

sabi

litat

i

valo

raci

ó cr

ítica

en

el t

reba

ll co

oper

a-tiu

i a

rgum

enta

r i

reso

ldre

les

dis

cre-

pàn

cies

a l’

hora

de

par

ticip

ar e

n p

ro-

ject

es a

rtís

tics

col·l

ectiu

s.•

Real

itzar

, mitj

ança

nt e

ines

info

rmàt

i-q

ues,

títo

ls c

reat

ius

i ade

qua

ts.


21

Activitat 2. Les set meravelles del món

FITXA TÈCNICA

Objectius principalsFer recerca d’informació de Les set noves meravelles del món i de Les set meravelles del món antic, preparar un informe i participar en un col·loqui potenciant les capacitats d’escoltar, de parlar davant la resta de la classe. Finalment sintetitzar tota la informació en un mural.

METODOLOGIA – Per tal de trobar l’escut robat, en Roc Tempesta suggereix que es poden trobar pistes prop de cada una de Les set noves meravelles del món, totes elles declara-des Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, menys una (Crist Redemptor de Rio de Janeiro).– Dividir la classe en grups i repartir Les set noves meravelles del món. Cada grup omplirà una fitxa de treball amb informació que prèviament haurà buscat.– Construir un mural: reproduir el planisferi de les pàgines 96-97 de l’atles de Barcanova i col·locar en el lloc corresponent les fitxes i les fotografies de cada nova meravella. – Descobrir quines eren Les set meravelles del món antic i esbrinar quina és l’única que encara es manté dreta.

ÀREES Llengua catalanaConeixement del MediCiutadaniaEducació artística (Plàstica)TIC

AGRUPAMENT Treball individualGrup cooperatiu

SEQÜENCIACIÓ 3 sessions


SUGGERIMENTS – Es pot ampliar l’activitat cercant quins van ser els criteris i el sistema per triar Les set noves meravelles del món. També es pot buscar quines van ser les crítiques que va rebre aquesta tria.– Es pot fer una recercar sobre quins llocs d’Espanya estan inclosos en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

AVALUACIÓ – Destresa en buscar, seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts.– Saber emplenar una fitxa de recerca.– Produir un text escrit plantejant de manera ordenada i clara el contingut, tot aplicant els coneixements lingüístics de lèxic, ortografia i morfosintaxi.– Elaboració d’un mural amb diferents tècniques.– Participació de l’alumnat en les converses, debats de classe, col·loquis, etc.


22


FITXA DE TREBALL

Distribució amb grups cooperatius

Nom del grup Nom dels alumnes

Continent País Noves meravelles del món

Amèrica del Sud Perú Machu-Picchu

Amèrica del Sud Brasil Crist Redemptor

Europa Roma Colosseu

Àsia Índia Taj Mahal

Amèrica Central Mèxic Chichén Itzá

Àsia Jordània Antiga ciutat de Petra

Àsia Xina Gran Muralla


23


FITXA DE TREBALL

Nom:

Nom del monument:

Coordenades geogràfiques:

Població: País

Continent:

Època històrica:

Estil arquitectònc:

Història:

Curiositats:


24


FITXA DE TREBALL

Nom:

Enganxa una fotografia del mural que heu fet a classe sobre Les set noves meravelles del món.


25


FITXA DE TREBALL

Nom:

Escriu el nom i una mica d’informació de cada una de Les set meravelles del món antic.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.


26

Investiga

1. Quin ha estat el motiu de la desaparició de Les set meravelles del món antic?

2. Quina és l’única de Les set meravelles del món antic que encara existeix? Cerca’n informació.

3. Abans hem parlat de Les set noves maravelles del món. N'hi ha alguna que sigui una tomba?


27

Act

ivit

at 2

. Le

s se

t m

erav

elle

s d

el m

ón

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Cri

teri

s d

’ava

luac

ió

Fer

rece

rca

d’i

nfo

rmac

ió d

e Le

s se

t n

ove

s m

erav

elle

s d

el m

ón

i d

e Le

s se

t m

e-ra

vell

es d

el m

ón

an

tic.

Pre

par

ar u

n in

form

e i p

arti

cip

ar e

n u

n c

ol·

loq

ui p

ote

n-

cian

t le

s ca

pac

itat

s d

’esc

olt

ar, d

e p

arla

r d

avan

t la

res

ta d

e la

cla

sse.

Fin

alm

ent

sin

teti

tzar

to

ta l

a in

form

ació

en

un

mu

ral.

Ciu

tadani

a•

Ap

rend

re a

ser

i ac

tuar

de

man

era

autò

nom

a.•

Valo

rar

i gau

dir

de la

inte

racc

ió e

n el

gru

p i

el c

oop

erat

ivis

me.

Llen

gua

cata

lana

•

Util

itzar

ade

qua

dam

ent

les

tecn

olog

ies

de la

info

rmac

ió p

er o

bten

ir, in

terp

reta

r i v

alor

ar

info

rmac

ions

.•

Prod

uir

text

os a

mb

dife

rent

s su

por

ts,

amb

adeq

uaci

ó, c

oher

ènci

a, c

ohes

ió i

cor

recc

ió

lingü

ístic

a, a

deq

uada

a l’

edat

.

Con

eixe

men

t del

Med

i TI

C•

Part

icip

ar a

ctiv

amen

t en

el t

reba

ll en

gru

p, a

dop

tant

una

act

itud

resp

onsa

ble,

sol

idàr

ia,

coop

erat

iva

i di

alog

ant,

arg

umen

tant

les

prò

pie

s op

inio

ns i

con

tras

tant

-les

amb

les

dels

al

tres

, tot

res

pec

tant

els

prin

cip

is b

àsic

s de

l fun

cion

amen

t de

moc

ràtic

.•

Util

itzar

de

m

aner

a re

spon

sabl

e i

crea

tiva

les

TIC

i

el

mat

eria

l re

laci

onat

am

b l’e

xper

imen

taci

ó i

el t

reba

ll de

cam

p,

per

obt

enir

info

rmac

ions

, i

com

a i

nstr

umen

t p

er

apre

ndre

.•

Cer

ca g

eogr

àfica

de

dife

rent

s llo

cs i

mon

umen

ts i

situ

ar-lo

s en

un

pla

nisf

eri.

Educ

aci

ó art

ísti

ca

• Pa

rtic

ipar

con

junt

amen

t en

la

pla

nific

ació

de

les

activ

itats

i d

e la

pro

ducc

ió p

er t

al d

e cr

ear

un s

entit

de

com

unita

t, t

ot d

esen

volu

pan

t un

a re

laci

ó de

con

fianç

a en

la d

inàm

ica

de le

s ac

tivita

ts i

com

par

tint

amb

els

com

pan

ys i

les

com

pan

yes

idee

s, v

alor

acio

ns i

pro

-je

ctes

.

Ciu

tadani

a•

Les

set

mer

avel

les

del

món

an

tic.

• Le

s se

t no

ves

mer

avel

les

del

món

(s

ense

el

su

por

t de

la

U

NES

CO

).

• Pa

trim

oni

de l

a H

uman

itat

(UN

ESC

O).

Llen

gua

cata

lana

• Si

ntet

itzar

la in

form

ació

. •

La c

omun

icac

ió c

om a

via

p

er a

l’in

terc

anvi

d’in

form

ació

.•

Rece

rca

d’in

form

ació

per

In-

tern

et.

Con

eixe

men

t del

Med

iTI

C•

Util

itzac

ió d

’Inte

rnet

per

a la

ce

rca

d’in

form

ació

.•

Les

set

mer

avel

les

del

món

an

tic i

Les

set n

oves

mer

avel

les

del m

ón. R

elac

ió a

mb

Patr

imo-

ni d

e la

Hum

anita

t (U

NES

CO

).

Educ

aci

ó art

ísti

ca•

Mis

satg

es v

isua

ls m

itjan

çant

m

ater

ials

plà

stic

s (m

ural

).

Ciu

tadani

a•

Estim

ar c

om a

pro

pi e

l pat

ri-m

oni

artís

tic i

hum

à de

la

hu-

man

itat.

Llen

gua

ca

tala

na•

Prod

uir

un t

ext

escr

it ad

equa

t a

la n

eces

sita

t co

mun

icat

iva

i al

rece

ptor

, am

b or

dre,

cla

reda

t i

pro

u d

etal

l, to

t ap

lican

t co

r-re

ctam

ent

els

cone

ixem

ents

lin

güís

tics

pel q

ue fa

a lè

xic,

or-

togr

afia

i es

truc

ture

s m

orfo

sin-

tàct

ique

s.

Con

eixe

men

t del

Med

i TI

C•

Busc

ar,

sele

ccio

nar,

orga

nit-

zar

i ana

litza

r in

form

ació

de

di-

vers

es fo

nts.

• C

lass

ifica

r ele

men

ts a

par

tir d

e cr

iteris

don

ats

o es

tabl

int

crite

-ris

pro

pis.

Educ

aci

ó art

ísti

ca•

Elab

orar

un

mur

al a

mb

dife

-re

nts

tècn

ique

s.


28

Activitat 3. Els Set Cims

FITXA TÈCNICA

Objectiu principalCercar cadascun d’Els Set Cims. Redactar una notícia de la conquesta de l’Everest per una expedició catalana. Valorar l’esforç, l’èxit i la contrarietat del fracàs.

METODOLOGIA – Per tal de trobar l'escut robat, en Roc Tempesta suggereix que per dur a terme aquesta recerca cal preparar-se com es preparen els expedicionaris que pugen cims.– D'Els Set Cims, és a dir, de cada un dels cims més alts de cada continent esbrinar la serralada, el país i el continent al qual pertany i la seva altitud i coordenades. Omplir una fitxa amb totes aquestes dades.– Situar en un planisferi cada un d'Els Set Cims.– Triar l’Everest com el cim més alt del món. Cercar i escollir una de les tantes expedicions que s’hi han fet i llegir documentació que expliqui la ruta, l’ascensió i l’arribada al cim.– Elaborar un text en format de notícia (amb un títol, un subtítol, el cos de la no-tícia, una imatge i un peu de fotografia) sobre una expedició catalana a l’Everest.– Parlar de l’esforç i l'èxit o el fracàs en l'intent de fer un cim. També es pot parlar d'altres objectius que es plantegen a l'hora d'iniciar una expedició.

ÀREES CiutadaniaConeixement del MediLlengua catalanaTIC

AGRUPAMENT Grup cooperatiuGrups de treballGrup classe


RECURSOS FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, també rep el nom de Federació Catalana d’Alpinistes i Escalada)Expedicions Catalanes a l’Everest (http://www.feec.es/expedicions-catalanes-l’everest)Atles de Primària de l'Editorial Barcanova

SUGGERIMENTS – Elaborar per grups un reportatge de l’expedició a l’Everest diferent del que han llegit. Cada grup de treball podria elaborar una part de l’ascensió.– Fer un sondeig a classe sobre els cims catalans que els alumnes han pujat. Tam-bé poden explicar l’experiència d’algú que coneguin.– Es pot visitar alguna entitat o associació relacionada amb algun grup excur-sionista i demanar-los que expliquin què significa i com viuen ells la preparació, l’ascensió, l’èxit, el fracàs… Com ho afronten, etc.– Fer un diari d’expedició en lloc d’una notícia.


29

AVALUACIÓ – Cerca d’informació.– Saber emplenar una fitxa recull.– Redacció d’una notícia.– Participació en els col·loquis i debats de classe.


30


FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

Pensa a quin cim ens referim i completa les dades que et donem a partir de la informa-ció que tens a l'atles de Barcanova.

1.

Continent

País Xina–Nepal

Serralada

Altitud 8. 8 m

Coordenades 27° 59’ 16’’ N, 86° 56’ 40’’ E

2.

Continent Amèrica de Sud

País

Serralada

Altitud

Coordenades 32º 30’ 20’’ S, 70º 00’ 57’’ O

3.

Continent

País Estats Units d’Amèrica

Serralada

Altitud 6.1 m

Coordenades 63° 04’ 9,45’’ N, 151° 0’ 22,55’’ O


31

4. Kibo (con volcànic)

Continent Àfrica

País

Muntanya (origen volcànic)

Altitud

Coordenades 03° 04’ 00’’ S, 37° 21’ 00’’ E

5.

Continent Europa

País

Serralada Caucas

Altitud 42 m

Coordenades

6.

Continent

País L’Antàrtida no pertany a cap país.

Serralada Serralada del Sentinella

Altitud

Coordenades

7.

Continent

País Papua Nova Guinea

Serralada Serralada Bismark

Altitud

Coordenades


32


FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

Situa en un planisferi mut cada un d'Els Set Cims. Et pot servir d’ajut el mapa de les pàgines 96-97 de l’atles de Barcanova. Pista: Hi ha un dels continents que no apareix complet en el planisferi i és allà on es troba el 6è cim més alt del món.Trobaràs mapes muts a espaibarcanova.cat.


33


FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

Redacta una notícia sobre una expedició catalana a l’Everest.

Títol

Subtítol


34


FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

Escriu les conclusions del col·loqui sobre què suposa l’esforç i l’èxit o el fracàs en l’intent de fer un cim.


35

Act

ivit

at 3

. El

s Se

t C

ims

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Cri

teri

s d

’ava

luac

ió

Cer

car

cad

ascu

n d

’Els

Set

Cim

s; é

s a

dir

, ca

da

un

del

s ci

ms

més

alt

s d

e ca

da

con

tin

ent.

Red

acta

r u

na

no

tíci

a so

bre

un

a ex

ped

ició

cat

alan

a a

l’Ev

eres

t.

Fer

un

co

l·lo

qu

i so

bre

qu

è su

po

sa l

’esf

orç

i l

’èxit

o e

l fr

acàs

en

l’i

nte

nt

de

fer

un

cim

..

Llen

gua

cata

lana

•

Des

envo

lup

ar l

a co

mp

etèn

cia

com

unic

ativ

a or

al e

n to

tes

les

lleng

ües

de l

’esc

ola

per

co

mun

icar

-se

amb

els

altr

es,

per

ap

rend

re,

per

exp

ress

ar le

s op

inio

ns i

conc

epci

ons

per

-so

nals

, ap

rop

iar-

se i

tran

smet

re le

s riq

uese

s cu

ltura

ls i

satis

fer

les

nece

ssita

ts in

divi

dual

s i

soci

als.

• Ll

egir

i pro

duir

text

os d

e di

fere

nt t

ipol

ogia

(en

aq

uest

cas

, un

rep

orta

tge

i una

not

ícia

),

amb

dife

rent

s su

por

ts, a

mb

adeq

uaci

ó al

con

text

soc

ial i

cul

tura

l, am

b co

herè

ncia

, coh

e-si

ó i c

orre

cció

ling

üíst

ica

adeq

uada

a l’

edat

.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Util

itzar

ade

qua

dam

ent

l’atle

s i l

es t

ecno

logi

es d

e la

info

rmac

ió p

er o

bten

ir in

form

ació

, in

terp

reta

r-la

i va

lora

r-la

.•

Util

itzar

div

erso

s lle

ngua

tges

per

exp

ress

ar i

com

unic

ar e

ls c

ontin

guts

de

l’àre

a, d

e fo

rma

per

sona

l i

crea

tiva.

Tam

bé s

elec

cion

ar i

int

erp

reta

r da

des

exp

ress

ades

per

mitj

à de

cod

is d

iver

sos

(ling

üíst

ics,

num

èric

s, g

ràfic

s, e

tc.)

. Re

flexi

onar

sob

re e

l p

rop

i p

rocé

s d’

apre

nent

atge

.

Ciu

tadani

a•

Ap

rend

re a

ser

ciu

tada

ns i

ciut

adan

es e

n un

món

glo

bal.

• A

pre

ndre

a s

er i

a ac

tuar

de

man

era

autò

nom

a.•

Part

icip

ar a

ctiv

amen

t en

el t

reba

ll en

gru

p, a

dop

tant

una

act

itud

resp

onsa

ble,

sol

idàr

ia,

coop

erat

iva

i di

alog

ant,

arg

umen

tant

les

prò

pie

s op

inio

ns i

con

tras

tant

-les

amb

les

dels

al

tres

, res

pec

tant

els

prin

cip

is b

àsic

s de

l fun

cion

amen

t de

moc

ràtic

.

Llen

gua

cata

lana

• Re

dacc

ió d

’una

not

ícia

.•

Part

icip

ació

en

els

diàl

egs.

• D

iscu

rs o

ral c

onst

ruct

iu.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Inve

stig

ació

i e

xper

imen

ta-

ció:

tre

ball

de c

amp

.•

Treb

all a

mb

l’atle

s.•

El m

ón fí

sic:

mun

tany

es i

ser-

rala

des,

i la

loca

litza

ció

que

te-

nen

en e

l pla

nisf

eri.

Ciu

tadani

a•

L’èx

it,

el

frac

às

i va

lora

r l’e

sfor

ç.

Llen

gua

ca

tala

na•

Reda

ctar

una

not

ícia

.•

Part

icip

ar c

onst

ruct

ivam

ent

en

el c

ol·lo

qui.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Empr

ar a

mb

prec

isió

i c

riter

i le

s ei

nes

que

ofer

eix

l’atle

s.•

Om

plir

una

fitxa

rec

ull.

• Si

ntet

itzar

la in

form

ació

obt

in-

guda

mitj

ança

nt la

inve

stig

ació

.•

Pres

enta

r ac

urad

amen

t el

tre

-ba

ll es

crit.

Ciu

tadani

a•

Valo

rar

l’esf

orç

com

l’op

ció

a la

con

secu

ció

de fi

tes.


36

Activitat 4. Els 14 vèrtexs

FITXA TÈCNICA

Objectius principalsDibuixar polígons, calcular-ne les àrees i els perímetres, dibuixar les diago-nals de les figures geomètriques.Traçar una ruta i fer un ús pràctic de l’escala com a eina de mesura en el tractament dels mapes. Comprendre textos i resoldre una endevinalla.

METODOLOGIA – Per aconseguir trobar el bon camí per trobar l’escut robat, en Roc Tempesta suggereix que cal saber preparar correctament una ruta.L’objectiu final és dibuixar el polígon resultant d’unir els punts on es localitzen cada una de Les set noves meravelles del món i cada un d’Els Set Cims. Calcular l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat. Les tasques per aconse-guir-ho són les següents:a) Dividir la classe en dos grups, cada grup durà a terme una de les dues tasques següents. I després els alumnes continuaran treballant en aquests grups. 1. Col·locar un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de

l’atles de Barcanova.Marcar amb punts la localització de cada una de Les set noves meravelles del món a partir de la informació de la pàgina 21 d’aquest projecte interdisciplinari.Unir els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.Calcular l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon.

2. Col·locar un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.Marcar amb punts la localització de cada un d’Els Set Cims a partir de les coordenades que hi ha en la graella de les pàgines 28 i 29 d’aquest projecte interdisciplinari.Unir els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.Calcular l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon.

b) Traçar una línia de color que uneixi els 14 vèrtexs i descobrir la figura resultant.c) Lectura d’una endevinalla que conduirà a la tomba d’Isaac Newton.d) Traçar una ruta des del Taj Mahal a l’abadia de Westminster. Calcular la distàn-cia en quilòmetres. Demanar els càlculs en valors reals, segons l’escala utilitzada (1 cm = 940 km ) a les pàgines 98-99 de l’altes de Barcanova. Calcular també el temps que es triga d’anar a un lloc a l’altre amb diferents mitjans de transport.

ÀREES Coneixement del MediMatemàtiquesEducació artística (Plàstica)Llengua catalana


37

AGRUPAMENT Grup classeGrups de treballTreball individual


RECURSOS Material de plàstica: muralLàmines de dibuix o de cartró DIN A4Atles de Primària de l’Editorial Barcanova

SUGGERIMENTS – Per fer més complicada l’activitat dels càlculs d’àrees i perímetres dels polígons, demanar els resultats en valors reals. Fer servir l’escala del mapa.– Per tal d’elaborar una ruta més versemblant des del Taj Mahal a l’abadia de Westminster, cercar les companyies aèries que facin el vol des de Delhi a Londres i quina ruta segueixen.

AVALUACIÓ – Destresa en buscar, seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts.– Saber emplenar una fitxa de recerca.– Produir un text escrit plantejant de manera ordenada i clara el contingut, tot aplicant els coneixements lingüístics de lèxic, ortografia i morfosintaxi.– Elaboració d’un mural amb diferents tècniques.– Participació de l’alumnat en les converses, debats de classe, col·loquis, etc.

AVALUACIÓ – Utilitzar i transformar diferents unitats de mesura partint de l’escala d’un mapa.– Utilitzar instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.– Resoldre problemes utilitzant diverses estratègies per calcular àrees, perímetres, distàncies, temps.– Interpretar una endevinalla i confeccionar una ruta.– Presentar acuradament el treball.– Respecte per les opinions i els treballs dels altres.


38


FITXA DE TREBALL

Grup de treball: Data:

Dibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada una de Les set noves meravelles del món i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.

Passos que cal seguir:1. Col·loqueu un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.2. Marqueu amb punts la localització de cada una de Les set noves meravelles del món a partir de la informació de la pàgina 21 d’aquest projecte interdisciplinari.3. Uniu els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.4. Dibuixeu d’un altre color les diagonals.5. Enganxeu el full de paper de calcar en l’espai següent.

6. Calculeu l’àrea del polígon.

7. Calculeu el perímetre del polígon.


39


FITXA DE TREBALL


Dibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada un d’Els Set Cims i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.

Passos que cal seguir:1. Col·loqueu un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.2. Marqueu amb punts la localització de cada un d’Els Set Cims a partir de les coorde-nades que hi ha en la graella de les pàgines 28 i 29 d’aquest projecte interdisciplinari.3. Uniu els set punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de set costats.4. Dibuixeu d’un altre color les diagonals.5. Enganxeu el full de paper de calcar en l’espai següent.

6. Calculeu l’àrea del polígon.

7. Calculeu el perímetre del polígon.


40


FITXA DE TREBALL


Traceu una línia de color que uneixi els 14 vèrtexs i descobrireu la figura resultant.Passos que cal seguir:1. Col·loqueu altra vegada un full de paper de calcar sobre el planisferi de les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.2. Torneu a marcar tots els punts de Les set noves meravelles del món i d’Els Set cims.3. Uniu els 14 punts amb una línia de color de manera que el dibuix resultant sigui un polígon de 14 costats.4. Enganxeu el full de paper de calcar, doblegat, en l’espai següent.


41


FITXA DE TREBALL


Llegiu aquesta endevinalla:

Una tomba rosa de senyora i el cim més alt del mónmolt a prop es troben,en un continent grandiós.

Podem consultar l’horaal rellotge més famós del món,prop del meridià de Greenwichque parteix el món en dos.

Cal trobar una altra tombad’un científic enginyó,que a l’abadia de Westminsterl’enterraren entre els grans senyors.

Resoleu diversos enigmes que planteja l’endevinalla:

1. A quines tombes es fa referència en l’endevinalla?

2. A quin cim es refereix l’endevinalla?

3. A quin continent es refereix l’endevinalla?

4. Quin és el rellotge “més famós del món”?

5. A quina longitud correspon el meridià que passa per Greenwich?

6. Quin és el científic que està enterrat a l’abadia de Westminster? I per què està enterrat entre “els grans senyors”?

7. Des de quin lloc a quin altre viatjaríem si seguíssim les indicacions de l’endevinalla?


42


FITXA DE TREBALL


Sobre un planisferi marqueu una ruta simple des del Taj Mahal a l’abadia de Westminster. Calculeu la distància en quilòmetres. Cal-culeu també el temps que es tarda d’anar d’un lloc a l’altre amb diferents mitjans de transport.

1. Traceu una línia recta entre el Taj Mahal (Agra) a l’abadia de Westminster (Londres). Mesureu amb un regle la distància en cen-tímetres entre el Taj Mahal i l’abadia de Westminster.

2. Feu la transformació dels càlculs a valors reals, segons l’escala indicada (1 cm = 940 km ) en les pàgines 98-99 de l’atles de Barcanova.

3. Calculeu el temps que es tardaria si el recorregut es fes en avió, en tren, en cotxe o en bicicleta (tot i que heu de tenir present que seran uns resultats molt poc versemblants, ja que segons quin transport utilitzéssim la ruta seria diferent, perquè dependríem de la xarxa ferroviària, dels camins, carreteres i autopistes de cada país per on haguéssim de passar). Preneu com a velocitats mitjanes les que hi ha en el quadre següent:

Mitjà de transport Velocitat mitjana

aviótren

cotxebicicleta

1.000 km/h200 km/h110 km/h20 km/h


43

Act

ivit

at 4

. El

s 1

4 v

èrte

xs

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Cri

teri

s d

’ava

luac

ió

Dib

uix

ar p

olí

go

ns,

cal

cula

r-n

e le

s àr

ees

i el

s p

erím

etre

s, d

ibu

ixar

les

d

iag

on

als

de

les

fig

ure

s g

eom

ètri

qu

es.

Traç

ar u

na

ruta

i f

er u

n ú

s p

ràct

ic d

e l’

esca

la c

om

a e

ina

de

mes

ura

en

el

tra

ctam

ent

del

s m

apes

. C

om

pre

nd

re t

exto

s i

reso

ldre

un

a en

dev

inal

la.

Mate

màti

que

s•

Com

pre

ndre

les

mag

nitu

ds m

esur

able

s i e

l pro

cés

de m

esur

ar. A

plic

ar le

s un

itats

d’

ús h

abitu

al, l

es t

ècni

que

s i e

ls in

stru

men

ts d

e m

esur

a ad

equa

ts a

cad

a si

tuac

ió.

• C

rear

i u

tilitz

ar r

epre

sent

acio

ns p

er o

rgan

itzar

i c

omun

icar

les

ide

es i

els

pro

-ce

ssos

mat

emàt

ics,

aix

í com

inte

rpre

tar

i usa

r el

llen

guat

ge m

atem

àtic

i di

buix

os

geom

ètric

s p

er d

escr

iure

fenò

men

s ha

bitu

als.

• U

tilitz

ar i

valo

rar

les

mat

emàt

ique

s co

m u

na e

ina

útil

per

com

pre

ndre

el m

ón i

per

exp

ress

ar in

form

acio

ns i

cone

ixem

ents

sob

re l’

ento

rn.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Util

itzar

div

erso

s lle

ngua

tges

per

exp

ress

ar i

com

unic

ar e

ls c

ontin

guts

de

l’àre

a de

for

ma

per

sona

l i

crea

tiva,

sel

ecci

onan

t i

inte

rpre

tant

dad

es e

xpre

ssad

es p

er

mitj

à de

cod

is d

iver

sos

(ling

üíst

ics,

num

èric

s, g

ràfic

s) i

refle

xion

ant

sobr

e el

pro

pi

pro

cés

d’ap

rene

ntat

ge.

Llen

gua

cata

lana

•

Com

pre

ndre

i in

terp

reta

r la

info

rmac

ió d

’un

text

esc

rit e

n re

laci

ó am

b la

func

ió

i tip

olog

ia d

el t

ext,

la in

form

ació

que

con

té i

els

cone

ixem

ents

pro

pis

.

Mate

màti

que

s •

Geo

met

ria:

pol

ígon

s,

per

í-m

etre

s i s

uper

fície

s.•

Tran

sfor

mac

ions

de

mes

ures

, es

cala

.•

Situ

ació

esp

acia

l.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Mar

car

una

ruta

sob

re u

n p

lani

sfer

i on

es

dese

nvol

upa-

ran

les

activ

itats

.•

Mitj

ans

de t

rans

por

t i v

eloc

i-ta

ts.

Llen

gua

cata

lana

• Re

solu

ció

d’un

eni

gma.

Mate

màti

que

s•

Empr

ar a

mb

prec

isió

i cr

iteri

les

uni-

tats

de

mes

ura,

tra

nsfo

rman

t-le

s a

es-

cala

.•

Usa

r am

b pr

opie

tat i

nstr

umen

ts i

tèc-

niqu

es p

er d

ibui

xar,

mes

urar

i ca

lcul

ar.

• Pl

anifi

car

i se

guir

estr

atèg

ies

de r

e-so

luci

ó de

pro

blem

es, i

mod

ifica

r-le

s si

no

es

mos

tren

pro

u efi

cace

s.•

Reso

ldre

càl

culs

d’à

rea

i per

ímet

re.

• Pr

esen

tar

acur

adam

ent

el t

reba

ll.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Con

fecc

iona

r un

a ru

ta.

• Fe

r cà

lcul

s so

bre

la r

elac

ió e

ntre

dis

-tà

ncia

, te

mp

s i m

itjà

de t

rans

por

t ut

i-lit

zat.

Llen

gua

cata

lana

• In

terp

reta

ció

d’un

a en

devi

nalla

.•

Com

pre

ndre

aut

ònom

amen

t te

xtos

es

crits

.


44

Activitat 5. La Comunitat: 7 + 4 + …

FITXA TÈCNICA

Objectius principalsIncentivar l’opinió, la crítica i la reflexió a partir d’un text.Construir un calidoscopi com a experiment òptic de la reflexió de la llum.Cercar informació i treure conclusions sobre Espanya i la Unió Europea.

METODOLOGIA – El cas de l’escut robat és un cas molt misteriós, és per això que en Roc Tempesta aconsella tenir coneixements diversos tant de ciència com de geografia.– Fer el comentari de text de la citació d’Isaac Newton.– Construir un calidoscopi a partir del qual s’experimentarà la reflexió de la llum.– Cercar informació en les pàgines 87-94 de l’atles de Barcanova. Respondre set preguntes curioses de la Unió Europea i resoldre quatre qüestions sobre Espanya i altres països de la Unió per poder treure’n conclusions. (7 + 4 +… ).

ÀREES Llengua castellanaConeixement del MediEducació artística (Plàstica)TIC

AGRUPAMENT Grup classeTreball individual

SEQÜENCIACIÓ 3 sessions de classe


SUGGERIMENTS – Cercar informació sobre els països de la Unió Europea, quan i per què es va for-mar la Unió Europea, quins són els avantatges i els inconvenients que comporta aquesta unió de països.– Treballar com es veuen els alumnes a ells mateixos i com els veuen els altres. La importància de l’opinió dels altres i l’autoimatge i l’autoestima.

AVALUACIÓ – Valoració de l’esperit crític.– Comprensió de textos i formulació de preguntes i respostes referides a textos llegits.– Planificació dels processos de producció: previsió de recursos i materials.– Elaboració d’un calidoscopi.– Cerca, selecció, organització i anàlisi de la informació de diverses fonts..


45


FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

Comentari de text

Llegeix amb atenció aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

«No sé cómo puedo ser visto por el mundo, pero en mi opinión, me he compor-tado como un niño que juega al borde del mar, y que se divierte buscando de vez en cuando una piedra más pulida y una concha más bonita de lo normal, mientras que el gran océano de la verdad se exponía ante mí completamente desconocido.»

Isaac NewtoN

1. ¿Cómo crees que se veía Isaac Newton a él mismo?

2. ¿Cómo creía él que le veían los demás?

3. ¿Qué opinas del texto?

4. ¿Cómo te ves tú a ti mismo?

5. ¿Cómo crees que te ven los demás? ¿Por qué?


46


FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

Construeix un calidoscopi a partir del qual experimentaràs la reflexió de la llum.

Un calidoscopi és un petit tub on dins hi ha tres miralls iguals que units formen un triangle equilàter i trossets de vidres de colors. Si es mira pel forat del caliscopi es po-den veure figures de colors que van canviant com a resultat de la reflexió de la llum.

Material: – Cartolina negra– Tres miralls de 25 x 10 cm– Cinta adhesiva – Cola– Paper ceba– Papers de diferents colors molt petits i de diferents formes– Tisores

Procediment:1. Enganxar els miralls a la cartolina negra deixant uns 5 mm de separació entre cada un per poder doblegar la cartolina correctament.2. Unir les cantonades de la cartolina formant un prisma (tipus Toblerone). Els miralls han de quedar a la part interna del prisma.3. En una de les bases del prisma enganxar el paper de ceba.4. Introduir els paperets de colors dins el prisma.5. La base que encara està descoberta s’ha de tapar amb un tros de cartolina negra i s’hi ha de fer un petit forat al centre del triangle.6. Amb precaució de no trencar-lo, mira pel forat del calidoscopi dirigint l’altre ex-trem del prisma cap a una font lluminosa.


47


FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

Respon les set preguntes següents sobre la Unió Europea. Cerca la informació en la pàgina 87 de l’atles de Barcanova.

1. Quin és el nombre total de països que formen en l’actualitat la Unió Europea?

2. Quants i quins van ser els primers països que van formar la comunitat?

3. Quin any va incorporar-se Espanya a la Unió? 4. Quantes estrelles hi ha en la bandera de la Unió Europea?

5. Què simbolitzen les estrelles i el cercle de la bandera de la Unió Europea? .

6. Quants països de la Unió Europea no tenen l’euro com a moneda?

7. Quin país que forma part de la Unió Europea pertany al continent asiàtic?

En el quadre següent compareu les dades d’Espanya amb les d’altres països de la Unió Europea. Completa el quadre, fes un anàlisi de les dades i escriu-ne una conclusió. (Cerca la informació a les pàgines 88-94 de l’atles de Barcanova).

Espanya Països amb dades més baixes (–)

Països amb dades més altes (+)

Superfície 505.990 km2 Malta: 316 km2 França: 543.965 km2

Població

IDH: Índex de Desenvo-lupament Humà

Connexions a Internet

Conclusions:


48

Act

ivit

at 5

. La

Co

mu

nit

at:

7 +

4 +

…

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Cri

teri

s d

’ava

luac

ió

Ince

nti

var

l’o

pin

ió, la

crí

tica

i l

a re

flex

ió a

par

tir

d’u

n t

ext.

Con

stru

ir u

n c

alid

osc

op

i com

a e

xper

imen

t òp

tic

de

la r

eflex

ió d

e la

llu

m.

Esb

rin

ar in

form

ació

i t

reu

re c

on

clu

sion

s d

’Esp

anya

i la

Un

ió E

uro

pea

..

Llen

gua

Cast

ella

na•

Com

pre

ndre

tex

tos

escr

its q

ue e

s do

nen

en e

l con

text

soc

ial i

cul

tura

l pro

per

.•

Util

itzar

la ll

engu

a co

m a

ein

a p

er c

onst

ruir

cone

ixem

ent,

per

com

unic

ar-lo

i p

er

com

par

tir-lo

am

b el

s al

tres

, a

par

tir d

el d

esen

volu

pam

ent

de l

es c

omp

etèn

cies

co

mun

icat

ives

prò

pie

s de

l’àr

ea (

desc

ripci

ó, e

xplic

ació

, ju

stifi

caci

ó, in

terp

reta

ció

i arg

umen

taci

ó).

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• El

abor

ar p

rodu

ccio

ns t

ant

de f

orm

a au

tòno

ma

com

en

com

bina

ció

amb

altr

es

mitj

ans

i mat

eria

ls

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Plan

ifica

r i r

ealit

zar

pro

ject

es i

apar

ells

sen

zills

, ana

litza

nt le

s p

rop

ieta

ts d

els

ma-

teria

ls i

les

ein

es i

màq

uine

s q

ue h

i in

terv

enen

, to

t va

lora

nt l

a co

ntrib

ució

de

la

cièn

cia

i la

tècn

ica

a la

mill

ora

de le

s co

ndic

ions

de

vida

de

les

per

sone

s•

Util

itzar

de

man

era

resp

onsa

ble

i cre

ativ

a el

mat

eria

l rel

acio

nat a

mb

l’exp

erim

enta

ció

i el t

reba

ll de

cam

p, t

ant

com

a e

ines

per

obt

enir

info

rmac

ions

, com

a in

stru

men

ts

per

apre

ndre

i co

mpa

rtir

cone

ixem

ents

.•

Con

èixe

r, va

lora

r i

estim

ar l

’ent

orn

soci

al i

cul

tura

l m

és p

rop

er,

refo

rçan

t ai

xí

el s

entim

ent

de p

ertin

ença

i ar

rela

men

t al

paí

s i l

a ca

pac

itat

d’ex

trap

olar

aq

uest

s co

neix

emen

ts a

l món

en

gene

ral..

Llen

gua

Cast

ella

na•

Com

pre

nsió

del

tex

t.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• C

alid

osco

pi

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Refle

xió

de la

llum

.•

La U

nió

Euro

pea

.

Llen

gua

Cast

ella

na•

Com

pre

ndre

aut

ònom

amen

t te

xtos

es

crits

.•

Sabe

r re

spon

dre

i for

mul

ar p

regu

n-te

s re

ferid

es a

tex

tos

llegi

ts.

Educ

aci

ó art

ísti

ca

• Pl

anifi

car

els

pro

cess

os d

e p

rodu

c-ci

ó p

el q

ue f

a a

pre

visi

ó de

rec

urso

s i

mat

eria

ls.

• El

abor

ar p

rodu

ccio

ns a

rtís

tique

s q

ue

pro

mog

uin

la v

alor

ació

crít

ica

del n

os-

tre

ento

rn.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Plan

ifica

r i re

alitz

ar p

roje

ctes

de

cons

-tr

ucci

ó d’

apa

rells

sen

zills

, sel

ecci

onan

t el

s m

ater

ials

pe

rtin

ents

, de

mos

tran

t re

spon

sabi

litat

en

le

s ta

sque

s in

divi

-du

als

i act

itud

coop

erat

iva

per a

l tre

ball

en g

rup

. •

Busc

ar, s

elec

cion

ar, o

rgan

itzar

i an

a-lit

zar

info

rmac

ió d

e di

vers

es fo

nts.

• C

onèi

xer,

anal

itzar

i v

alor

ar e

ls m

e-ca

nism

es d

e fu

ncio

nam

ent

i de

par

-tic

ipac

ió d

e le

s so

ciet

ats

dem

ocrà

ti-q

ues.


49

Activitat 6. Pòrfir!

FITXA TÈCNICA

Objectiu:Conscienciar sobre quin ús fem de l’energia en el nostre país.Esbrinar que és, com és i on es pot trobar el Pòrfir.Trobar a la tomba de Pere el Gran l’escut perdut.

METODOLOGIA – En Roc Tempesta vol saber quines són les principals explotacions de recursos minerals a cada una de les comunitats autònomes d’Espanya. Fer una recerca de les explotacions de recursos minerals i realitzar un diagrama de barres amb els resultats a partir de la informació cartogràfica de la pàgina 74 de l’atles de Barcanova.– En Roc Tempesa també vol saber quin ús fem de l’energia al nostre país. Trans-formar el gràfic de barres que hi ha en la pàgina 75 de l’atles de Barcanova en dos diagrames de sectors. Fer l’estudi comparatiu i treure’n conclusions.– Localitzar la tomba del rei Pere el Gran al Reial Monestir de Santa Maria de San-tes Creus. Descobrir que la tomba està formada, a més d’altres elements, per una banyera de pòrfir. Investigar què és el pòrfir, d’on s’extreu, els països productors i en quins altres monuments es troba.– Dibuixar l’escut del regne d’Aragó.

ÀREES CiutadaniaMatemàtiquesConeixement del MediTICEducació artística (Plàstica)

AGRUPAMENT Grup cooperatiuGrup classeTreball individual


RECURSOS – Atles de Primària de l’Editorial Barcanova– Paper de calcar per poder fer un dels dos diagrames de sectors i poder-los superposar.

SUGGERIMENTS – Fer un projecte energètic utilitzant l’energia solar.– Fer una aquarel·la de qualsevol monument que estigui fet amb pòrfir, com ara la Sagrada Família.– Aprofundir més en l’estudi de la composició mineral del pòrfir.– L’escut del regne d’Aragó es pot dibuixar o fer-lo com una manualitat amb al-gun material concret, com ara amb paper maixé, amb plastilina, amb pintura…, amb volum o sobre una superfície plana, etc.

AVALUACIÓ – Valorar l’esperit crític.– Cercar informació en un atles.– Extreure dades d’un gràfic.– Representar dades en diagrames de sectors.– Comparar diagrames i treure’n conclusions.– Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l’entorn.– Creativitat en la realització de l’escut.


50


FITXA DE TREBALL


Fes una recerca de les explotacions de recursos minerals a Espanya i completa el qua-dre següent. La informació la pots extreure de la pàgina 74 de l’atles de Barcanova.

Comunitat autònoma Explotacions de roques i minerals Explotacions de metall

Andalusia 12 4

Ara elabora un diagrama de barres amb les dades que has recollit i classificat.


51


FITXA DE TREBALL


Transforma el gràfic de barres que hi ha en la pàgina 75 de l’atles de Barcanova en dos diagrames de sec-tors. Fes l’estudi comparatiu i treu-ne conclusions.

1. Completa el quadre següent a partir de les dades del gràfic que hi ha en la pàgina 75 de l’atles de Bar-canova:

Balanç energètic a Espanya (2009)

Energies Producció d’energia Consum d’energia

Renovables

Nuclear

Hidràulica

Gas natural

Petroli

Carbó

Importació

Elabora un diagrama de sectors amb les dades de l’energia produïda.

Ara, elabora un diagrama de sectors amb les dades de l’energia consumida. Aquest fes-lo sobre el paper de calcar i no l’enganxis en l’espai següent fins que hagis acabat aquesta activitat.


52

Superposa els dos diagrames de sectors i extreu-ne conclusions.

Conclusions:


53


FITXA DE TREBALL


Si respons aquestes set preguntes, seràs més a prop de trobar l’escut.

1. Què és el pòrfir?

2. De quin color és el pòrfir?

3. Què vol dir que el pòrfir és una roca ígnia?

4. Quin ús s’ha donat a aquesta roca?

5. Quins són els principals països productors de pòrfir?

6. A Catalunya, el pòrfir va ser usat en la construcció de la Sagrada Família. En quin lloc del temple podem trobar aquest material?

7. El pòrfir també va ser usat en la tomba del rei Pere el Gran. Aquesta tomba té una forma característica, sabries dir-ne quina és?


54


FITXA DE TREBALL


El rei Pere el Gran, és a dir Pere II de Catalunya-Aragó (Pere III d’Aragó, Pere I de Sicí-lia, Pere I de València) (1240-1285) està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l’única d’un sobirà de la corona d’Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 féu famosa la frase de l’almirall Roger de Llúria:

«…cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal del rei d’Aragó.»

Dibuixa l’escut o senyal del la Corona catalana-aragonesa.


55

Act

ivit

at 6

. P

òrfi

r!

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Cri

teri

s d

’ava

luac

ió

Co

nsc

ien

ciar

del

bo

n ú

s d

e l’

ener

gia

al

no

stre

paí

s.Es

bri

nar

qu

è és

, co

m é

s i

on

es

po

t tr

ob

ar e

l p

òrfi

r.Tr

ob

ar a

la

tom

ba

del

rei

Per

e el

Gra

n l

’esc

ut

per

du

t.

Mate

màti

que

s•

Util

itzar

i va

lora

r le

s m

atem

àtiq

ues

com

una

ein

a út

il p

er c

omp

rend

re e

l món

i p

er

exp

ress

ar in

form

acio

ns i

cone

ixem

ents

sob

re l’

ento

rn.

• In

terp

reta

r la

inf

orm

ació

, el

abor

ar p

regu

ntes

, re

colli

r, or

gani

tzar

i r

epre

sent

ar l

es

dade

s p

er fo

rmul

ar r

esp

oste

s ut

ilitz

ant

els

mèt

odes

est

adís

tics

apro

pia

ts.

Con

eixe

men

t del

Med

i i Ciu

tadani

a

• U

tilitz

ar d

iver

sos

lleng

uatg

es p

er e

xpre

ssar

i co

mun

icar

els

cont

ingu

ts d

e l’à

rea

de fo

rma

pers

onal

i cr

eativ

a, s

elec

cion

ant

i int

erpr

etan

t da

des

expr

essa

des

per

mitj

à de

cod

is di

ver-

sos

(ling

üíst

ics,

num

èric

s, g

ràfic

s) i

refle

xion

ant s

obre

el p

ropi

pro

cés

d’ap

rene

ntat

ge.

• U

tilitz

ar

de

man

era

resp

onsa

ble

i cr

eativ

a le

s TI

C

i el

m

ater

ial

rela

cion

at

amb

l’exp

erim

enta

ció

i el t

reba

ll de

cam

p, e

ntès

com

a e

ines

per

obt

enir

info

rmac

ions

i co

m a

in

stru

men

ts p

er a

pren

dre

i com

part

ir co

neix

emen

ts.

• Pa

rtic

ipar

en

l’ela

bora

ció,

rea

litza

ció

i ava

luac

ió d

e p

roje

ctes

rel

acio

nats

am

b as

pec

-te

s re

lleva

nts

de la

con

serv

ació

del

med

i am

bien

t.

Llen

gua

cata

lana

• D

esen

volu

par

la c

ompe

tènc

ia c

omun

icat

iva

oral

en

tote

s le

s lle

ngüe

s de

l’e

scol

a pe

r co

mun

icar

-se

amb

els

altr

es, p

er a

pren

dre,

per

exp

ress

ar le

s op

inio

ns i

conc

epci

ons

per-

sona

ls, a

prop

iar-

se i

tran

smet

re le

s riq

uese

s cu

ltura

ls i s

atisf

er le

s ne

cess

itats

indi

vidu

als

i so

cial

s.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• V

alor

ar i

gaud

ir de

la in

tera

cció

en

el g

rup

i el

coo

per

ativ

ism

e, t

ot p

artic

ipan

t co

n-ju

ntam

ent

en la

pla

nific

ació

de

les

activ

itats

i de

la p

rodu

cció

per

cre

ar u

n se

ntit

de

com

unita

t, d

esen

volu

pan

t un

a re

laci

ó de

con

fianç

a en

la d

inàm

ica

de le

s ac

tivita

ts i

com

par

tint

amb

els

com

pan

ys i

les

com

pan

yes

idee

s, v

alor

acio

ns i

pro

ject

es.

Mate

màti

que

s•

Inte

rpre

tar

dade

s en

un

gràfi

c de

bar

res.

• D

ibui

xar

diag

ram

es d

e se

ctor

s i

diag

ram

es

de

barr

es.

Con

eixe

men

t del

Med

i i

Ciu

tadani

a•

Exp

lota

ció

min

era

a Es

-p

anya

.•

Bala

nç e

nerg

ètic

a E

s-p

anya

.•

Prod

ucci

ó i c

onsu

m

d’en

ergi

a a

Cat

alun

ya.

• C

onsu

m r

esp

onsa

ble.

• Pò

rfir

Llen

gua

cata

lana

• C

ol·lo

qui

.

Educ

aci

ó art

ísti

ca

(Plà

stic

a)

• Es

cut

de la

cor

ona

d’A

ragó

.

Mate

màti

que

s•

Reco

nèix

er i

com

pre

ndre

les

situ

acio

ns-p

robl

ema;

ce

rcar

i ut

ilitz

ar t

aule

s i g

ràfic

s p

er r

epre

sent

ar t

ot t

ipus

de

situ

acio

ns-p

robl

ema.

• C

erca

r, se

lecc

iona

r i

orga

nitz

ar l

es d

ades

nec

essà

ries;

es

timar

una

res

post

a ra

onab

le.

Con

eixe

men

t del

Med

i i Ciu

tadani

a•

Plan

ifica

r el

s p

roce

ssos

de

pro

ducc

ió p

el q

ue fa

a p

re-

visi

ó de

rec

urso

s i m

ater

ials

.•

Elab

orar

pro

ducc

ions

art

ístiq

ues

que

pro

mog

uin

la

valo

raci

ó cr

ítica

del

nos

tre

ento

rn.

• A

nalit

zar

algu

ns d

els

usos

que

es

fan

dels

rec

urso

s na

tura

ls i

de le

s fo

nts

d’en

ergi

a, a

ixí c

om a

lgun

es c

on-

seq

üènc

ies

dels

uso

s in

adeq

uats

.•

Reco

nèix

er i

resp

ecta

r la

div

ersi

tat

de m

anife

stac

ions

cu

ltura

ls d

e l’e

ntor

n, d

e C

atal

unya

.•

Ús

de t

ècni

que

s de

rep

rese

ntac

ió g

ràfic

a.

Llen

gua

cata

lana

• Va

lora

r la

par

ticip

ació

act

iva

en le

s co

nver

ses

de c

lass

e i

l’ús

d’un

lle

ngua

tge

com

pre

nsib

le p

er a

les

fun

cion

s bà

siq

ues,

com

rel

acio

nar-

se,

apre

ndre

, ex

pre

ssar

exp

e-riè

ncie

s vi

scud

es, i

mag

inar

. Aix

í mat

eix,

cal

sab

er e

scol

-ta

r el

s al

tres

i re

spec

tar

els

torn

s de

par

aula

.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• Id

entifi

caci

ó d’

asp

ecte

s cu

ltura

ls i

hist

òric

s de

la s

ocie

-ta

t p

er m

itjà

de le

s p

rodu

ccio

ns a

rtís

tique

s.•

Elab

orar

pro

ducc

ions

art

ístiq

ues

de fo

rma

autò

nom

a i

com

bina

r-ho

am

b di

fere

nts

mitj

ans

i mat

eria

ls.


56

Activitat 7. De monestir a monestir

FITXA TÈCNICA

Objectiu principalVisitar un lloc emblemàtic de Catalunya.

METODOLOGIA – Visitar Catalunya en Miniatura i observar les diferents maquetes dels monestirs de Catalunya.http://www.catalunyaenminiatura.com/– Visitar el Monestir de Santes Creus i el Monestir de Ripoll i concertar una visita guiada. – Realitzar una exposició oral de la sortida.– Plasmar la sortida gràficament.

ÀREES Coneixement del MediCiutadaniaLlengua catalanaEducació artística (Plàstica)TIC

AGRUPAMENT Grup cooperatiuGrup classeGrup de treball

SEQÜENCIACIÓ 2 sessions a l’aula més el temps de les sortides

RECURSOS Atles de Primària de l’Editorial Barcanova.

SUGGERIMENTS – Buscar informació sobre el lloc on es farà la visita cultural abans de fer-la.– Dur a terme l’exposició oral per grups. Cada grup es pot dedicar a una part del monestir i així entre tots aconseguir tenir l’explicació completa del monestir. El mateix es pot fer amb les diferents maquetes de Catalunya en Miniatura.– Realitzar un PowerPoint amb fotografies que s’haurien de fer del lloc visitat.– Realització de dibuixos del lloc visitat amb diferent tècniques artístiques: pin-tura, aquarel·la, etc.– Fer maquetes dels diferents monestirs de Catalunya individualment o en grups. Després realitzar una exposició.

AVALUACIÓ – Exposar oralment temes de producció pròpia amb preparació prèvia i adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de ma-terial gràfic.– Complir les normes de convivència dels grups i respectar els drets i deures fo-namentals de les persones.– Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre entorn.


57

Activitat 7. De monestir a monestir

FITXA DE TREBALL

Nom: Data:

1. Fes l’esquema que et servià per desenvolupar l’exposició oral sobre la sortida.

2. Presenta un reportatge fotogràfic on es puguin veure diferents monestirs de Cata-lunya.a) Collageb) Power Point


58

Act

ivit

at 7

. D

e m

on

esti

r a

mo

nes

tir

Ob

ject

ius

Co

nti

ng

uts

Cri

teri

s d

’ava

luac

ió

Vis

itar

un

llo

c em

ble

màt

ic d

e C

atal

un

ya.

Llen

gua

cata

lana

•.C

omp

rend

re d

iscu

rsos

i ex

plic

acio

ns o

rals

que

es

done

n en

l’àm

bit

es-

cola

r i e

n el

con

text

soc

ial i

cul

tura

l pro

per

. •

Prod

ucci

ó de

tex

tos

oral

s i

audi

ovis

uals

de

pro

ducc

ió p

ròp

ia (

exp

osi-

cion

s, d

escr

ipci

ons

de s

ituac

ions

o p

roce

ssos

, d’

emoc

ions

), a

mb

pre

pa-

raci

ó p

rèvi

a, i

ada

pta

nt l

’ent

onac

ió,

el t

o de

veu

o e

l ge

st a

la

situ

ació

co

mun

icat

iva.

• Pr

odui

r te

xtos

de

dife

rent

tip

olog

ia i

amb

dife

rent

s su

por

ts, r

elac

iona

ts

amb

el c

onte

xt s

ocia

l i

cultu

ral,

amb

adeq

uaci

ó, c

oher

ènci

a i

corr

ecci

ó lin

güís

tica

adeq

uada

a l’

edat

.

Con

eixe

men

t del

Med

i i Tr

act

am

ent

de

les

TIC

• Re

conè

ixer

en

el m

edi

natu

ral,

soci

al i

cul

tura

l el

s ca

nvis

i l

es c

onti-

nuïta

ts r

elac

iona

ts a

mb

el p

as d

el t

emp

s, c

omp

rend

re a

lgun

es r

elac

ions

de

suc

cess

ió i

sim

ulta

neïta

t, d

e cr

onol

ogia

i de

dur

ada,

i ap

licar

aq

uest

s co

neix

emen

ts e

n la

inte

rpre

taci

ó de

l pre

sent

, la

com

pre

nsió

del

pas

sat

i en

la c

onst

rucc

ió d

el fu

tur.

• C

onèi

xer,

valo

rar

i est

imar

l’en

torn

nat

ural

, soc

ial i

cul

tura

l més

pro

per

, re

forç

ant

així

el s

entim

ent

de p

ertin

ença

i ar

rela

men

t al

paí

s i l

a ca

pac

itat

d’ex

trap

olar

aq

uest

s co

neix

emen

ts a

l m

ón e

n ge

nera

l; co

mp

rend

re,

a p

artir

de

l’obs

erva

ció

de f

ets

i fen

òmen

s se

nzill

s, e

ls p

rinci

pal

s m

ecan

is-

mes

que

reg

eixe

n aq

uest

ent

orn

per

tal

de

ser

cap

aç d

e p

rend

re c

om-

pro

mis

os r

esp

onsa

bles

per

man

teni

r-lo

o in

trod

uir

elem

ents

de

mill

ora.

Ciu

tadani

a•

Iden

tifica

r dr

ets

i deu

res

que

regu

len

l’ús

dels

béns

com

uns

i del

s se

rvei

s pú

blic

s, a

plic

ant c

ondu

ctes

de

resp

onsa

bilit

at i

pres

erva

ció

en e

l seu

ús.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• C

omp

rend

re q

ue l

es m

anife

stac

ions

art

ístiq

ues

i cu

ltura

ls e

stan

fet

es

per

hom

es i

done

s i p

er a

la g

ent,

i re

pre

sent

en le

s se

ves

exp

eriè

ncie

s.•

Ado

nar-

se d

e le

s fu

ncio

ns s

ocia

l vin

cula

des

a la

vid

a de

l bar

ri, d

el p

oble

o

de la

ciu

tat

de le

s m

anife

stac

ions

art

ístiq

ues

i de

la n

oció

de

pat

rimon

i.

Llen

gua

cata

lana

•

Reel

abor

ació

d’e

xplic

acio

ns.

• Re

sum

de

text

os o

rals

i es

crits

.•

Trac

tam

ent

de t

exto

s p

er a

exp

osi-

cion

s, p

er a

Pow

erPo

int.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Com

pre

nsió

del

tem

ps

cron

ològ

ic

i ús

de r

epre

sent

acio

ns g

ràfiq

ues

per

si

tuar

fet

s i

etap

es d

e l’e

volu

ció

his-

tòric

a.•

Anà

lisi

de l

’evo

luci

ó d’

algu

n el

e-m

ent

pat

rimon

ial d

e l’e

ntor

n p

rop

er•V

alor

ació

i re

spec

te p

er le

s m

anife

s-ta

cion

s de

l pat

rimon

i.

Ciu

tadani

a•

Dre

ts i

deur

es q

ue r

egul

en l’

ús d

els

béns

com

uns

i de

ls s

erve

is p

úblic

s,

aplic

ant

cond

ucte

s de

res

pon

sabi

litat

i p

rese

rvac

ió e

n el

seu

ús.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• C

onst

rucc

ió i

cara

cter

itzac

ió d

e p

erso

natg

es, r

ecre

ació

d’e

spai

s im

agin

ats,

cre

ació

d’e

stru

ctur

es,

maq

uete

s, d

ecor

ats

i exp

osic

ions

.•

Inte

rès

a co

nèix

er i

valo

rar

el fe

t ar

tístic

pro

pi i

el d

els

altr

es, i

les

man

ifest

acio

ns a

rtís

tique

s i c

ultu

rals

de

l nos

tre

ento

rn.

Llen

gua

cata

lana

• Ex

pos

ar o

ralm

ent

tem

es d

e p

rodu

cció

prò

pia

(ex

pos

i-ci

ons,

pro

cess

os,

com

enta

ris d

’act

ualit

at,

entr

e al

tres

),

amb

pre

par

ació

prè

via,

i ad

apta

nt l’

ento

naci

ó, e

l to

de

veu

o el

ges

t a

la s

ituac

ió c

omun

icat

iva.

Util

itzac

ió d

e m

ater

ial g

ràfic

.

Con

eixe

men

t del

Med

i•

Iden

tifica

r, de

scriu

re i

ana

litza

r p

roce

ssos

de

canv

i i

tran

sfor

mac

ió s

ocia

l, cu

ltura

l, ec

onòm

ic i

tecn

ològ

ic e

n l’e

ntor

n, e

n es

pec

ial,

els

canv

is p

rovo

cats

per

la g

loba

-lit

zaci

ó, id

entifi

cant

i va

lora

nt a

lgun

es d

e le

s ca

uses

de

les

desi

gual

tats

en

el m

ón a

ctua

l.•

Util

itzar

dife

rent

s tip

us d

e fo

nts

docu

men

tals

(te

x-tu

als,

pat

rimon

ials

, or

als)

per

obt

enir

info

rmac

ió s

obre

el

s tr

ets

sign

ifica

tius

de la

soc

ieta

t d’

èpoq

ues

pas

sade

s,

situ

ant

els

fets

en

línie

s de

tem

ps.

Ciu

tadani

a•

Iden

tifica

r le

s no

rmes

de

conv

ivèn

cia

dels

gru

ps

i res

-p

ecta

r el

s dr

ets

i deu

res

fona

men

tals

de

les

per

sone

s.

Educ

aci

ó art

ísti

ca (

Plàst

ica)

• Id

entifi

car

i re

conè

ixer

en

le

s di

vers

es

form

es

d’ex

pre

ssió

art

ístic

a i

cultu

ral

algu

ns t

rets

soc

ials

, cu

l-tu

rals

, fo

rmal

s, e

stru

ctur

als,

ideo

lògi

cs,

psi

colò

gics

, se

-m

iòtic

s i d

e gè

nere

.•

Elab

orar

pro

ducc

ions

art

ístiq

ues

que

pro

mog

uin

la

valo

raci

ó cr

ítica

del

nos

tre

ento

rn.

• Pl

anifi

car

els

pro

cess

os d

e p

rodu

cció

pel

que

fa a

pre

-vi

sió

de r

ecur

sos,

mat

eria

ls,

mom

ents

de

revi

sió

i as

-su

mp

ció

de r

esp

onsa

bilit

ats

en e

l tre

ball

coop

erat

iu.


59

Reflexió sobre la pràcticaL’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i global, de manera que haurem de tenir en compte especialment el progrés de l’alumnat en el conjunt de les àrees del currículum. També prendrem en consideració el treball fet a classe i l’interès i l’esforç a progressar i millorar demostrat per l’alumnat. Fem especial èmfasi en l’avaluació formativa i en el grau d’adquisició de les competències bàsiques.

Malgrat que no hi hagi activitats específiques pensades per a l’atenció a la diversitat, totes poden ser adaptades en aquest sentit. Les avaluacions i les fitxes tècniques poden ser adaptades significativament pel que fa als objectius, continguts i avaluació per faci-litar l’adquisició i els desenvolupament de les competències bàsiques.

Una vegada acabat el projecte, cal que l’equip docent en faci una valoració i una au-toavaluació per veure si s’han aconseguit els objectius i, si s’escau, modificar tot el que convingui per aconseguir la millora dels resultats.

Seria bo introduir totes les innovacions que puguin ampliar o perfeccionar el projecte.

60

Solucionari


61


FITXA DE TREBALL

1. Quin tipus de text acabes de llegir? Una notícia digital.2. On s’ha pogut trobar aquest text? A Internet.3. On ha estat publicat? En un diari digital allloro.cat.4. Quin fet relata? El robatori de l’escut que hi ha sota la tomba de Guifré el Pilós, comte de Barcelona.5. Qui va donar la veu d’alarma? Uns alumnes en visita escolar.6. On ha succeït el fet? En el Monestir de Ripoll.7. Qui està duent a terme la investigació? Els Mossos d’Esquadra.8. Què vol dir sota secret de sumari? Que no es donen a conèixer tots els detalls públicament.9. Que s’ha trobat per les rodalies de Ripoll? Fulletons de les 7 meravelles del món.10. Què vol dir UNESCO? Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.11. Per què s’ha interessat la UNESCO sobre aquest fet? Perquè a Egipte també hi ha hagut robatoris de béns culturals.12. Què opines d’aquest relat? Resposta oberta.13. T’agradaria portar la investigació dels fets? Resposta oberta. Quins passos seguiries? Resposta oberta.14. Busca en l’atles de Barcanova la comarca del Ripollès. Dibuixa la seva silueta i, des-prés, comenteu les dades de la comarca amb la resta de companys i companyes. Atles Barcanova pàg. 43.


62


FITXA DE TREBALL

Escriu el nom i una mica d’informació de cada una de Les set meravelles del món antic.1. La Gran Piràmide de Gizeh. Tomba del faraó Kheops acabada de construir pels volts del 2860 aC. Situada a Gizeh, Egipte, és l’única de les set meravelles que encara es manté dreta. 2. Els Jardins penjants de Babilònia. Construïts entre el 605 aC i el 562 aC. Si-tuats a la ciutat de Babilònia, Mesopotàmia (a l’actual Iraq).3. El Temple d’Àrtemis a Efes. Temple dedicat a la deessa grega Àrtemis i cons-truït cap als anys 550 aC i 325 aC. Situat a Efes, a l’actual Turquia. 4. L’Estàtua de Zeus a Olímpia. Estàtua de 12 metres d’alçària, esculpida aproxi-madament l’any 430 aC. Situada a Olímpia, Grècia. 4.5. La Tomba (o mausoleu) de Mausol a Halicarnàs. Monument funerari, de 45 metres d’alçària, que Mausol, príncep de Cària, es féu construir per a ell. Construït cap al 353 aC. Situat a Halicarnàs, l’actual Bodrum, Turquia.6. El Colós de Rodes. Estàtua gegant del déu grec Hèlios, déu del Sol, d’aproxiadament 35 metres d’alçària. Construïda entre el 294 aC i el 282 aC. Si-tuada a l’illa de Rodes, Grècia.7. El Far d’Alexandria. Far d’uns 135 metres d’alçària construït a l’illa de Faros entre el 294 aC i el 283 aC. Situat a Alexandria, Egipte.

Investiga:1. Quin ha estat el motiu de la desaparició de Les set meravelles del món antic?Els Jardins penjants de Babilònia. Destruïts per un terratrèmol després del segle i aC.El Temple d’Àrtemis a Efes. Destruït per un incendi provocat per Herostratus d’Efes després d’un saqueig l’any 356 aC.L’Estàtua de Zeus a Olímpia. Destruït per un incendi en el segle v o vi aC.La Tomba (o mausoleu) de Mausol a Halicarnàs. Destruïda per una inundació. Tornada a construir i destruïda per un terratrèmol. Feta de nou i desmunta-da el 1494 dC durant les croades.El Colós de Rodes. Destruït per un terratrèmol l’any 226 aC.El Far d’Alexandria. Destruït per un terratrèmol el 1303 o el 1480 dC.

2. Quina és l’única de Les set meravelles del món antic que encara existeix? Cerca’n informació.La Gran Piràmide de Gizeh. Es considera que es va construir com la tomba de Kheops, faraó de la iv dinastia egípcia. Es troba a la necròpolis de Gizeh, a Egipte.

3. Abans hem parlat de Les set noves meravelles del món. N’hi ha alguna que sigui una tomba? Quina?


63

Sí, el Taj Mahal, una tomba monumental que es troba a la ciutat d’Agra, a l’Índia. El va fer construir l’emperador Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, Mumtaz Mahal. Es va construir entre el 1631 i el 1654 i van caldre 20.000 homes per cons-truir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d’un conjunt d’edificis integrats.


64


FITXA DE TREBALL

Pensa a quin cim ens referim i completa les dades que et donem a partir de la informa-ció que tens a l’atles de Barcanova.

1. EverestContinent: ÀsiaPaís: Xina-Nepal Serralada: HimàlaiaAltitud: 8.848 mCoordenades 27° 59′ 16′ N, 86° 56′ 40′ E

2. AconcaguaContinent: Amèrica del SudPaís: ArgentinaSerralada: AndesAltitud: 6.959 mCoordenades: 32º 30’ 20’’ S 70º 00’ 57’’ O

3. McKinleyContinent: Amèrica del NordPaís: Estats Units d’AmèricaSerralada: Muntanyes d’AlaskaAltitud: 6.194 mCoordenades: 63° 04′ 9,45′ N, 151° 0′ 22,55′ O 4. Kibo (con volcànic)Continent: ÀfricaPaís: Tanzània Muntanya (origen volcànic): Kilimanjaro Altitud: 5.895 m Coordenades 03° 04′ 00′ S, 37° 21′ 00′ E

5. Elbrus Continent: EuropaPaís: RússiaSerralada: CaucasAltitud: 5.642 mCoordenades: 43° 21′ 18′ N, 42° 26′ 21′ E

6. Mont VinsonContinent: Antàrtida


65

País: L’Antàrtida no pertany a cap país.Serralada: Serralada del SentinellaAltitud: 5.140 mCoordenades: 78° 31′ 31′ S, 85° 37′ 01′ O

7. Mont WilhelmContinent: OceaniaPaís: Papua Nova GuineaSerralada: Serralada BismarkAltitud: 4.509 mCoordenades: 5° 48′ 0′ S, 145° 2′ 0′ E


66

Activitat 4. Els 14 vèrtexs!

FITXA DE TREBALLDibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada un d’Els Set Cims i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.

LES

SET

NO

VES

MER

AV

ELLE

S


67


FITXA DE TREBALLDibuixeu el polígon resultant d’unir els punts on es troben cada una de Les set noves meravelles del món i calculeu l’àrea, el perímetre i les diagonals del polígon dibuixat.

ELS

SET

CIM

S


68


FITXA DE TEBALL

Una tomba rosa de senyorai el cim més alt del mónmolt a prop es troben,en un continent grandiós.

Podem consultar l’horaal rellotge més famós del món,prop del meridià de Greenwichque parteix el món en dos.

Cal trobar una altra tombad’un científic enginyós,que a l’abadia de Westminsterl’enterraren entre els grans senyors.

Resoleu diversos enigmes que planteja l’endevinalla:1.A quines tombes es fa referència en l’endevinalla? Al Taj Mahal i a la de Newton.2.A quin cim es refereix l’endevinalla? A l’Everest.3.A quin continent es refereix l’endevinalla? A l’Àsia.4.Quin és el rellotge «més famós del món»? El Big Ben de Londres. 5.A quina longitud correspon el meridià que passa per Greenwich? A 0 º6.Quin és el científic que està enterrat a l’abadia de Westminster? I per què està ente-rrat entre “els grans senyors”? El científic Isaac Newton. Perquè va ser qualifi-cat com el científic més gran de tots els temps.7.Des de quin lloc a quin altre viatjaríem si seguíssim les indicacions de l’endevinalla?Des del Taj Mahal (mausuleu de l’Índia), cap a l’Everest (muntanya més alta del món, situada la Xina), dins el continent d’Àsia, cap al Big Ben (campa-na del rellotge de la torre del Parlament de Westminster, a Londres), cap al meridià de Greenwich (ciutat d’Anglaterra) i acabaríem a l’abadia de Westminster (a Londres).


69


FITXA DE TEBALL

Respon les set preguntes següents sobre la Unió Europea. Cerca la informació en la pàgina 87 de l’atles de Barcanova.

1. Quin és el nombre total de països que formen en l’actualitat la Unió Europea? 27.

2.Quants i quins van ser els primers països que van formar la comunitat? Van ser 6: França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

3.Quin any va incorporar-se Espanya a la Unió? El 1986.

4.Quantes estrelles hi ha a la bandera de la UE? 12.

5.Què simbolitzen el nombre d’estrelles i el cercle de la bandera de la Unió Europea? El dotze simbolitza la perfecció i la plenitud, i el cercle vol simbolitzar la unitat.

6.Quants països de la Unió Europea no tenen l’euro com a moneda? 10 països.

7.Quin país que forma part de la Unió Europea pertany al continent asiàtic?Xipre.

En el quadre següent compareu les dades d’Espanya amb les d’altres països de la Unió Europea. Completa el quadre, fes una anàlisi de les dades i escriu-ne una conclusió. Cerca la informació en les pàgines 88-94 de l’atles de Barcanova.

Espanya Països amb dades més baixes (–)

Països amb dades més altes (+)

Superfície 505.990 km2 Malta: 316 km2 França: 543.965 km2

Població 47 milions hab. Grècia: 11 milions Alemanya 82 milions

IDH: Índex de Desenvo-lupament Humà

20 Irlanda: 5 Portugal: 40

Connexions a Internet 62.60 % Romania: 35,5 % Dinamarca: 92,5 %

Solució orientativa: Aquesta solució no és l’única. N’hi poden haver d’altres de possibles


70


FITXA DE TEBALL

1. Què es el pòrfir?El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldspat o quars, format a partir de la solidificació del magma. És una de les roques més dures que existeixen.

2. De quin color és el pòrfir?El seu nom prové del seu color púrpura (porphyra) distintiu.

3. Què vol dir que el pòrfir és una roca ígnia? Vol dir que és una roca d’origen magmàtic o volcànic.

4. Quin ús s’ha donat a aquesta roca?El seu ús és extensiu a grans monuments de l’antiguitat com L’Hagia So-phia. Els sepulcres d’emperadors romans com Neró o posteriors com Frede-ric II del Sacre Imperi eren de pòrfir.

5. Quins són els principals països productors de pòrfir? Els dos països principals productors de pòrfir són Iran i Sudan.

6. A Catalunya, va ser usat a la Sagrada Família. En quin lloc del monument? A la Sagrada Família va ser usat en l’altar i en les quatre columnes corres-ponents al transsepte i a l’absis que suporten el cimbori, la qual cosa dóna més resistència a aquestes columnes.

7. També va ser usat en la tomba de Pere el Gran. Aquesta tomba té una forma carac-terística; sabries dir quina és?La tomba de Pere el Gran té forma de banyera.

Com a eines de suport de l’ATLES DE PRIMÀRIA, presentem dos projectes interdisciplinaris

En Roc Tempesta i el seu amic extraterrestre per al Cicle Mitjà.

L’àrea principal d’aquest projecte és Coneixement del Medi.

Objectius:

– Situar-se en l’espai mitjançant plànols i mapes. – Conèixer els diferents astres que formen l’univers i saber què són els planetes així com

descobrir Catalunya física, política i cultural, tot mostrant-la a un desconegut. – Fer servir l’atles com a eina de consulta, com a font d’informació i com a mitjà

d’estudi. – Identificar elements del patrimoni i valorar-los. – Fomentar una actitud solidària, de respecte i d’acollida envers els altres.

En Roc Tempesta i el robatori de la tomba per al Cicle Superior.

L’àrea principal d’aquest projecte és Coneixement del Medi.

Objectius:

– Resoldre enigmes. – Descobrir físicament i culturalment Catalunya, Espanya, Europa i el món. – Valorar l’atles com una eina que facilita el coneixement, proporciona informació i

ajuda a conèixer el nostre entorn.– Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne, participar en la seva conservació i respectar

la diversitat lingüística i cultural dels pobles i les persones

Temporalització

Tots els projectes ocuparan al voltant d’unes 20 sessions d’una hora que es podran repartir entre els trimestres.

Podeu descarregar-vos aquest document del nostre web: www.barcanova.cat

projecte interdisciplinari - barcanova.cat · a títol individual o com a grup, cadascú és...

Documents