projecte educatiu de centre .pdfla selva del camp (data última revisió: juliol 2014) projecte...

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Institut Joan Puig i Ferreter

La Selva del Camp

(Data última revisió: juliol 2014)


2

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................................. 4

2 SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE ........................................................................................................ 4

3 COMPOSICIÓ DEL CENTRE ......................................................................................................................................... 8

3.1 PROFESSORAT .................................................................................................................................................................. 8 3.2 ALUMNAT ......................................................................................................................................................................... 8 3.3 ESPAI FÍSIC .......................................................................................................................................................................9 3.4 DIRECCIÓ DEL CENTRE ...................................................................................................................................................9 3.5 APMA ..............................................................................................................................................................................9 3.6 LEGISLACIÓ SANITÀRIA ...................................................................................................................................................9

4 TRETS D'IDENTITAT ..................................................................................................................................................... 10

4.1 CONFESSIONALITAT ...................................................................................................................................................... 10 4.2 LLENGUA D'INSTRUCCIÓ I APRENENTATGE ................................................................................................................ 10 4.3 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ESCOLARITZACIÓ INCLUSIVA ....................................................................................... 10 4.4 COEDUCACIÓ .................................................................................................................................................................. 11 4.5 INTEGRACIÓ ESCOLAR DE L’ALUMNAT .......................................................................................................................... 11 4.6. ESCOLA VERDA ................................................................................................................................................................. 11 4.7 PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS .......................................................................................................................... 11 4.8 PREVENCIÓ DEL TABAQUISME, ALCOHOLISME I LA DROGOADDICCIÓ .................................................................... 15 4.9 RELACIÓ I PARTICIPACIÓ DE L'ALUMNAT ................................................................................................................... 15 4.10 LA MODALITAT DE GESTIÓ INSTITUCIONAL ............................................................................................................... 16 4.11 RELACIONS DEL CENTRE AMB L'ENTORN......................................................................................................................... 16 4.12 METODOLOGIA DEL CENTRE ........................................................................................................................................... 16 4.13 LÍNIA PEDAGÒGICA ............................................................................................................................................................17

5 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE ................................................................................................... 19

5.1 ÒRGANS DE GOVERN......................................................................................................................................... 20 5.1.1 UNIPERSONALS ......................................................................................................................................................... 20

5.2 COL·LEGIATS ................................................................................................................................................................23 5.2.1 EL CONSELL ESCOLAR .............................................................................................................................................23 5.2.1.1. LA COMISSIÓ PERMANENT ........................................................................................................................................... 24 5.2.1.2. COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA .................................................................................................................................. 25 5.2.1.3. COMISSIÓ ECONÒMICA ........................................................................................................................................... 25 5.2.2. EL CLAUSTRE ............................................................................................................................................................ 25 5.2.3. CONSELL DE DELEGATS

18 5.2.4. COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ......................................................................................................................27 5.2.5. COMITÈ AMBIENTAL ......................................................................................................................................................27

6. ÒRGANS DE COORDINACIÓ ................................................................................................................................ 272


3

6.2. COL·LEGIATS: ......................................................................................................................................................... 272 6.3. UNIPERSONALS: ...........................................................................................................................................................27 6.3.1. DEPARTAMENTS DIDÀCTICS ....................................................................................................................................27 6.3.2. FUNCIONS DELS DEPARTAMENTS: .......................................................................................................................... 28 6.3.3. CAP DE DEPARTAMENT/CAP DE SEMINARI ............................................................................................................ 28 6.3.4. COORDINADOR DE PRIMER CICLE ......................................................................................................................... 29 6.3.5. COORDINADOR D’INFORMÀTICA ........................................................................................................................... 29 6.3.6. COORDINADORA DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL ......................................................... 30 6.3.7. COORDINADOR DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ........................................................................................ 30 6.4. EQUIP DOCENT I PROFESSOR/A TUTOR/A .................................................................................................................31

7. LÍNIA PEDAGÒGICA ....................................................................................................................................................32

7.2. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................................................32 7.3. NIVELLS D’INSTRUCCIÓ ..............................................................................................................................................32 7.3.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO .............................................................................................................................32 7.4. EQUIPS DOCENTS ....................................................................................................................................................... 34 7.4.1. DEPARTAMENT/ÀREA .............................................................................................................................................. 35 7.4.2. GRUP-CLASSE .......................................................................................................................................................... 35 7.4.3. EQUIP DOCENT DE TUTORS/ES PER NIVELLS ........................................................................................................ 35 7.4.4. EQUIP DOCENT DE CICLE ....................................................................................................................................... 35 7.5. ACCIÓ TUTORIAL ....................................................................................................................................................... 36

7.6. TÈCNIQUES DE TREBALL INTEL·LECTUAL ............................................................................................................... 37 7.7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ....................................................................................................................................... 37 7.8. L’AVALUACIÓ I LA PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT ....................................................................................................... 38 7.8.1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................................... 38 7.8.2. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTATGE ........................................................................................................ 39 7.8.3. SESSIONS D’AVALUACIÓ ................................................................................... ERROR! BOOKMARK NOT DEFINED. 7.8.4. LA PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT ............................................................................................................................... 43

8. NIVELLS DE RELACIÓ I PARTICIPACIÓ AL CENTRE ...................................................................................... 44

8.2. RELACIÓ I PARTICIPACIÓ AL CENTRE ....................................................................................................................... 44 8.3. CONVIVÈNCIA AL CENTRE ......................................................................................................................................... 44 8.4. NIVELLS DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA .................................................................................. 45 8.5. PARTICIPACIÓ DELS/DE LES PARES/MARES I RELACIÓ AMB EL CENTRE ................................................................ 45 8.6. PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT I RELACIÓ AMB EL CENTRE .................................................................................... 45 8.7. PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT .................................................................................................................................. 46 8.8. RELACIÓ DEL CENTRE AMB L’ENTORN ..................................................................................................................... 46 8.8.1. OBJECTIUS GENERALS .............................................................................................................................................. 46 8.8.2. COL·LABORACIÓ AMB L’EXTERIOR ......................................................................................................................... 47


4

1 Introducció

L’Institut Joan Puig i Ferreter és un centre públic que pertany al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que imparteix Ensenyament Secundari Obligatori i Batxillerat

El centre es composa de tres línies completes d' ESO i dues línies de primer i de segon de batxillerat.

L'Institut Joan Puig i Ferreter pretén una formació integral de l'alumnat en tots els seus aspectes:

intel·lectual, motor, personal, afectiu, d'actuació, d'inserció social i professional. Per aquest motiu, té unes àmplies funcions formatives i orientadores i intenta que els alumnes adquireixin un domini de les competències bàsiques perquè puguin incorporar-se a uns estudis posteriors o a una activitat laboral i, posteriorment, puguin prendre part en la societat activament i amb responsabilitat.

2 Situació sociolingüística del centre


5

La Selva del Camp és un municipi del Baix Camp molt ben comunicat per carretera i ferrocarril, amb els nuclis comercials i industrials més propers: Reus, Valls i Tarragona. Té una superfície de 35,3Km quadrats i una població de cinc mil sis-cents dinou habitants; dels quals 4.322 són nascuts a Catalunya, 735 a l’estat espanyol i 562 de nacionalitat diferent a l’espanyola. Un 4.099 entenen el català, 3717 el saben parlar, 3608 el saben llegir, 2996 el saben escriure i 68 no l'entenen.

El nivell d'instrucció de la població és el següent: 190 persones sense titulació, 947 persones amb un primer grau, 2253 persones amb segon grau i 350 persones amb ensenyaments universitaris.

Quant als sectors de producció dels residents al municipi, la distribució es fa de la manera següent: agricultura 10,1%; indústria 25,8%; construcció 14,2%; i serveis 49,8%.

Pel que fa estrictament al centre, la majoria de professorat es catalanoparlant i quant a l’alumnat:

Llengua amb la família

Podem dir que la llengua més habitual a les famílies dels nostres alumnes és el català, amb el 51%, més el 13% que fan servir català i castellà, però més català. Total un 64%.

El 28% parlen castellà, més el 5% que fan servir les dues però més castellà. Total 33%.

Només un 3% de tots els alumnes fa servir una altra llengua que no és ni el català, ni el castellà, a casa. Aquestes llengües són: el romanès (2), l'anglès (1), l'àrab (3), l'ucraïnès (1), el portuguès (2), l'amazig (1) i l'ilocà (1).

El nivell on hi ha més alumnes amb el català com a llengua familiar és 3r d'ESO (69%), seguit de 2n de Bat (68%).

El nivell on hi ha més alumnes amb el castellà com a llengua familiar és 1r de Bat (59%), seguit de 1r d'ESO (33%).

El nivell on hi ha més alumnes amb una llengua familiar diferent del català i el castellà és 2n d'ESO (8%), seguit de 1r d'ESO (5%). Cal esmentar que a 3r d'ESO i 1r i 2n de Bat, no n'hi ha cap.

Llengua amb els amics

Considerem amics els que ho són fora del Centre, tot i que també vinguin al nostre institut.

La llengua predominant amb els amics és el català (40%) més un 37% que fa servir les dues, però més el català. Total 77%.

Això vol dir que un 11% dels alumnes que parlen català a casa, fan servir també el castellà amb les amistats i també vol dir que que un 20% dels que parlen castellà a casa, parlen també català amb els amics.


6

El nivell on hi ha més ús del català entre els amics és 2n de Bat (88%), tot i que a casa només el parlen el 55%.

El nivell on hi ha menys ús del català entre els amics és 1r d'ESO (18%) i 1r de Bat (18%), tot i que a 1r d'ESO un 51% fa servir català i castellà, però més català..

Llengua amb els companys

La llengua de relació amb els companys és el català (56%) o totes dues (28%). Només un 5% dels alumnes té com a única llengua de relació amb els companys el castellà i l'11% fa servir les dues, però més castellà.

En general, els percentatges coincideixen bastant amb la llengua familiar, però aquesta situació s'altera força a 1r d'ESO on fan servir el català el 27% tot i que a casa el parla el 41% i a 3r d'ESO, on fan servir el català el 77%, tot i que a casa el parla el 59%.

Llengua de la televisió

Els nsotres alumnes miren molts més programes en castellà que en català (54%) i un 21% només mira la televisió en castellà, tot això independentment de la llengua que parlen a casa.

El 7% mira només televisió en català i un 16%, en les dues, però més en català.

La tendència és semblant a tots els cursos, però destaquen els de 1r d'ESO, que tot i ser 41% de catalano-parlants de família, només un 1% mira la televisió en català.

Els nivells on es mira més televisió en català són 2n de Bat (19%) i 3r d'ESO (18%).

Llengua amb els professors

La llengua amb els professors és el català (53%) sempre o la llengua amb què els parla el professor (44%), que acostuma a ser el català.

Només un 3% dels alumnes fa servir sempre el castellà amb els professors i a 1r de Bat el 14%.

Llengua del futur

Tots els alumnes estan d'acord a considerar que la llengua que més necessitarà en el futur serà l'anglès (45%), seguida del català (27%) i el castellà (23%).

És curiós el cas de Batxillerat. A 1r de Bat, el 60% dels alumnes considera que necessitarà més el castellà i en canvi a 2n de Bat, només en són el 3%. Només un 30% de 1r considera important l'anglès i a 2n de Bat el 87% creu que l'anglès és la llengua del futur.

Escoltes música en català?

El 21%, mai. El nivell on s'escolta més música en català és 2n de Bat i 4t d'ESO. El nivell on s'escolta menys música en català és 1r de Bat i 2n d'ESO.


7

Conclusions

Família. Tenint en compte que a Batxillerat no tenim cap alumne amb una llengua diferent del català o el castellà, caldria vetllar i ajudar els alumnes que hi tenim a l'ESO, perquè puguin acabar els seus estudis postobligatoris amb èxit.

Amics. Podríem dir que, per ara, la tendència al bilingüisme social dels nostres alumnes, afavoreix el català, ja que el % d'alumnes que parlen castellà a casa i després parla les dues llengües amb els amics, és superior al % d'alumnes que parlen català a casa i després parlen les dues llengües amb els amics.

Companys. Fins a aquest curs podem dir que l'institut era un espai on molts alumnes amb el castellà com a llengua materna, feien servir el català per a relacionar-se amb els companys. I també hem de dir que a 1r d'ESO sembla que la tendència s'inverteix.

Televisió. És urgent fer una reflexió sobre perquè els nostres alumnes no miren televisió en català. Aquesta reflexió ha d'anar relacionada amb la mena de programes que miren.

Professors. L'actitud lingüística dels alumnes amb els seus professors és absolutament normal. La majoria parlen amb la mateixa llengua del professor, per això els professors han de ser conscients de la importància de fer servir el català per a comunicar-se amb els alumnes..

Futur. Els alumnes que tenen el castellà com a llengua familiar creuen que aquesta és una llengua important per al futur; en canvi els catalanoparlants de llengua materna, no consideren important la seva llengua de cara al futur i es decanten per l'anglès o el castellà.

Música. Els nostres alumnes segueixen la tendència de tota la joventut mundial i escolten més música en anglès que en la pròpia llengua.

Caldria fer un projecte que augmentés la difusió de la música feta en català, entre els nostres alumnes.

Val a dir que la Selva és un poble que es troba en fase de creixement demogràfic a causa de l'increment de la indústria i com a població dormitori de famílies que treballen principalment a Reus.


8

3. Composició del centre

3.1. Professorat

El centre es composa de quaranta-tres professors (tres realitzen reducció de jornada): quatre de ciències socials, un de religió, quatre de llengua catalana, tres de llengua castellana, quatre de llengües estrangeres, quatre de matemàtiques, sis de ciències experimentals, quatre de tecnologia, dos d’economia, dos de visual i plàstica, un de música, tres d'educació física, tres de pedagogia i psicologia, un de filosofia, un de llatí i un educador d’educació especial.

A part dels quaranta-tres professors, el centre compta amb l’assessorament d'una psicopedagoga, una treballadora social i una fisioterapeuta de l'EAP Baix Camp per als alumnes que presenten algun problema educatiu en el seu procés d'aprenentatge. Remarquem també el suport dels assistents socials, dels educadors socials i de la infermera de l’ABS la Selva que hi tenen intervencions puntuals.

3.2. Alumnat

El nombre aproximat d'alumnat del nostre centre és de quatre-cents quaranta alumnes, distribuïts en 16 grups, tres de cada curs d’ESO , dos de primer de batxillerat i dos de segon.

Les escoles de procedència del nostre alumnat són:

Col·legi Abel Ferrater

Col·legi Gil Cristià

Col.legi Sant Rafel

Col·legi Ramon Sugrañes (Almoster)

Cal indicar també que hi ha un seguit d'alumnes que viuen a la partida Burgà de Reus, i que per tant, vénen d'escoles de Reus.


9

3.3. Espai físic

El centre està situat a la Selva del Camp (Baix Camp) a la Rasa de Ferrater que consta d'un edifici de tres pisos amb un gimnàs annex i una pista esportiva.

A la planta baixa hi ha consergeria, secretaria, les dependències del professorat, el menjador, la biblioteca, sis aules ordinàries, una aula d’informàtica, tres laboratoris de ciències experimentals, una aula de desdoblament, dues tutories i dos departaments.

A la primera planta sis aules ordinàries, l’aula d’audiovisuals, l’aula de música, l’aula de dibuix, una aula de tecnologia, l’aula de pedagogia i USEE i cinc departaments.

A la segona planta quatre aules ordinàries, una aula d’informàtica, una aula de tecnologia i una aula de desdoblament.

A més a més el centre compta amb un gimnàs annex a l’edifici amb dutxes i vestuari.

Al pati hi ha una pista polivalent (futbol i bàsquet).

3.4. Direcció del centre

El centre està regit, com és preceptiu, per un Consell Escolar, format per:

El director

El cap d'estudis

Sis professors/es

Quatre pares, un dels quals és designat per l'APMA

Tres alumnes

Una membre del PAS

Una representant de la Corporació Municipal

El secretari

3.5. APMA

L’Institut compta amb una APMA (Associació de Pares i Mares d'Alumnes) legalment constituïda, la qual es fa càrrec del Programa de Reutilització de Llibres del centre i col.labora en altres tasques que tinguin relació amb els alumnes (subministra roba d'esport, proporciona material a l'institut, organitza conferències i xerrades per a pares i alumnes, subvenciona alguna sortida escolar, organitza concursos, festes...).

3.6. Legislació sanitària

El centre vetlla pel compliment de la legislació sanitària vigent. A l'inici de cada curs es manté una entrevista amb la direcció de l'Àrea Bàsica de Salut per tal de planificar xerrades, assessoraments i tallers d'interès per a la salut del nostre alumnat.


10

Es duen a terme diverses campanyes, com pot ser la de vacunació, el jovent per una vida sense fum,...

4. Trets d'identitat

4.1. Confessionalitat

El centre es manté en una línia ideològicament neutral i amb llibertat ideològica religiosa dels individus, no adoctrinament, no proselitisme, no sectarisme.

L’Institut Joan Puig i Ferreter és aconfessional, per tal de respondre als principis de respecte i pluralisme de la societat que ens envolta.

El centre respectarà el dret dels pares o tutors en escollir les classes de religió/cultures religioses per als seus fills.

Les informacions que es donaran des del centre sempre seran objectives, la qual cosa ajudarà els alumnes a desenvolupar els propis criteris per analitzar millor la realitat i els servirà perquè en un futur puguin prendre decisions responsables.

4.2. Llengua d'instrucció i aprenentatge

El català , com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament del nostre centre. S'utilitza com a llengua vehicular i d'aprenentatge; és el vehicle d'expressió normal en les activitats docents i administratives, tant internes com externes del centre.

El centre vetlla per l'ús habitual de la llengua catalana, com a llengua vehicular i d'aprenentatge, en els recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs, audiovisuals, programari...). Les matèries s'imparteixen normalment en llengua catalana, excepte la de llengua castellana i la de llengües estrangeres (anglès i alemany). Les activitats orals i escrites, l'exposició del professorat, el material didàctic, els llibres de text i les activitats d'avaluació són en llengua catalana.

El centre té cura de la llengua vehicular (lèxic, registres de la llengua segons el context...); i el professorat n'és el transmissor del model d'ús per a l'alumnat, perquè aquest en tingui un referent clar i sòlid.

4.3. Atenció a la diversitat i escolarització inclusiva

El centre potencia l’escolarització inclusiva de tot l’alumnat. Per tal d'atendre la pluralitat de necessitats dels nois i noies s'ha optat per un sistema comprensiu, és a dir per un sistema que vol


11

tenir en compte la totalitat d'alumnat, aportant diverses solucions a demandes diverses, contribuint així que tots/es els/les alumnes puguin assolir les competències bàsiques.

El centre prioritza, sempre que sigui possible, la màxima participació de l’alumnat en els entorns ordinaris.

Atendre la diversitat d'alumnat vol dir adoptar un model flexible, però també adequar les activitats de l'aula als diferents interessos, capacitats i ritmes dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge.

Aquesta opció de base es concreta en l'adopció de diferents recursos: currículums no homogenis, flexibilització organitzativa del centre, avaluació contínua, global i integradora, disseny curricular obert...

L'atenció a la diversitat es concretarà al Pla d’Atenció a la Diversitat amb els criteris, instruments i fórmules que proposaran els departaments, seminaris i equips docents (USEE, grups flexibles, PDC, matèries optatives,...).

Les actuacions referides a aquest àmbit estan directament relacionades amb les decisions preses per la Comissió d'Atenció a la Diversitat, els equips docents i les juntes d'avaluació, d'acord amb el que explicita el PEC i el que es concretarà al PAT.

4.4. Coeducació

Basant-nos en els principis d'igualtat i no discriminació, l'ensenyament no és discriminatori referent al sexe, per la qual cosa la nostra intenció és coeducar.

4.5. Integració escolar de l’alumnat

Tenint en compte l’objectiu general del Pla per a la Llengua i la Cohesió, el centre garanteix la integració escolar i social de tot l’alumnat, amb independència de la llengua, cultura, condició social i origen, a partir de: consolidar la llengua catalana, fomentar l’educació intercultural (igualtat, solidaritat i respecte per les diferents cultures) i promoure l’equitat evitant qualsevol tipus de marginació.

4.6. Escola Verda

Per tal de donar continuïtat a la línia iniciada per les escoles de primària adscrites al nostre centre es pretén dur a terme tot un seguit d’activitats encaminades a fer l’institut més sostenible, així com a educar als nois i noies en aspectes ambientals.

Des de la creació del centre ja hi ha hagut una sensibilitat especial per aquesta temàtica, s’han dut a terme diferents accions com: la recollida selectiva de paper i envasos, sortides relacionades amb


12

la sostenibilitat, l’estalvi energètic i amb la col·laboració de l’ajuntament La Setmana del Medi Ambient.

El curs 2009-2010 es va portar a terme una anàlisi de l’efectivitat d’aquestes accions i mesures abans indicades, es va buscar la seva millora i es van obrir noves línies d’acció a través de la integració en el programa Escoles Verdes.

El curs 2010-2011 el centre va rebre el distintiu d’Escola Verda. Des d’aleshores, treballa en la línia d’estalvi de paper, aigua, gas; en la promoció dels esmorzars saludables, en la reutilització de paper,...

4.7. Programa de biblioteques PUNTEDU

4.7.1. Per què un pla lector de centre.

La lectura és una font d’informació, d’aprenentatge i de plaer. Per tant, llegim de manera diferent segons quin sigui el nostre objectiu.

Una de les finalitats primordials de l’educació és aconseguir ciutadans lectors. L’interès per la lectura és, sens dubte, la millor manera d’assegurar l’hàbit lector i iniciar, ja des del principi de l’escolaritat, el camí de l’aprenentatge autòcton: és a dir, la capacitat d’aprendre a aprendre.

Fomentar la lectura és una tasca bàsica i ineludible que implica tot el professorat amb independència del nivell, cicle o matèria que s’imparteixi. La lectura esdevé un contingut curricular i reforça la trajectòria didàctica de totes les àrees i no únicament d’aquelles de caràcter exclusivament lingüístic o literari. És evident que les noves tecnologies han fet evolucionar la manera d’entendre la lectura, cal doncs aprofundir i reforçar la comprensió lectora des de la competència informacional amb suport digital i amb Internet.

Aquesta idea és compartida pels diferents equips docents del centre. No obstant això, conscients que la comprensió lectora sempre es pot millorar, veiem la necessitat de concretar un pla de foment de la lectura capaç d’unificar estratègies, optimitzar recursos i sistematitzar accions per obtenir resultats més satisfactoris entre l’alumnat com l’augment dels índexs lectors i la millora de les competències bàsiques, el tractament de la informació i la competència digital, la competència cultural i artística i la competència per a aprendre a aprendre.

4.7..2. Objectius generals

Fomentar en l’alumnat l’interès per la lectura.

Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees i matèries del currículum.

Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.

Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn.


13

Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.

Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació.

Potenciar l’ús i la dinamització de la biblioteques del centre.

Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.

Un pla de foment a la lectura ha d’anar també associat a l’estímul de l’escriptura.

4.7.3.La comissió de biblioteca

Funcions (recollides en el full d’instruccions del Departament):

Organitzar la biblioteca escolar i vetllar pel seu manteniment i funcionament

Facilitar información al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació

Orientar el lector en la cerca de les seves demandes, en les seves possibilitats lectores, en els seus interessos, en l’ús de la biblioteca i els seus recursos.

Promoure les activitats relacionades amb la lectura: guies, bibliografies, exposicions temàtiques, presentacióde novetats, visites d’autors...

Impulsar el pla de lectura del centre

Dinamitzar la implicació dels diferents sectors de la comunitat educativa

Establir coordinacióamb els serveis educatius i amb altres organismes de l’entorn: centres educatius, biblioteques públiques, entitats culturals..

El curs 2011-2012 es va posar en funcionament el programa de biblioteca PUNTEDU, el qual va donar continuïtat a un seguit de tasques que s’estaven duent a terme de forma voluntària per part d’uns professionals del centre i amb l’ajut de l’AMPA.

Aquest curs, 2014-2015, es continuaran els treballs que ja s’estaven fent (servei de préstec, organització d’activitats culturals, ús de la biblioteca en horari extraescolar,classificació i catalogació,...).

Quant al Pla Lector que pretén millorar i consolidar la comprensió lectora i el gust per la lectura s’implementarà en diversos grups i assignatures, en què s’incrementaran les hores de matèries optatives destinades a la lectura. Així també, s’intentarà iniciar la classificació digital i s’actualitzarà el bloc.

4.8. Tecnologia per a l’aprenentatge i el coneixement

El curs 2014-2015 es va posar en funcionament el Pla Tac, els objectius del qual són:

Planificar el desplegament i la inserció de les TIC en els àmbits educatiu, administratiu i comunicatiu.

Promoure l’assoliment de la competència digital per part de tots els alumnes.

Promoure l’assoliment de la competència digital docent per part de tots els professors.

Impulsar els usos curriculars de les TAC i fer-ne el seguiment i l’avaluació.


14

Assignar responsabilitats compartides en la gestió de la tecnologia del centre.

Vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia.

Establir criteris per a la definició de les prioritats de dotació dels recursos tecnològics i d’assessorament i de formació dels docents.

Establir la presencia del centre a Internet.

El curs 2014-2015 es portaran a terme els següents objectius:

Impulsar la creació d'un espai Drive (entorn gmail) on ubicar-hi els documents que fins ara es troben al servidor del centre.

Continuar el bloc de centre, en el qual es visualitza tota l’activitat del nostre institut, amb la millora d’incorporar-hi informació de departaments que encara no hi estan representats.

Continuar creant un compte gmail.com per a tots els alumnes de 1r d’ESO que arribin nous i que no en tinguin, de manera que puguin aprofitar totes les eines que comporta l’entorn google, com ara el drive.

Potenciar el programari lliure.

Redactar i enviar als professors informació d’ajuda sobre la gestió de cursos dins l’entorn moodle.

Potenciar l’aplicació symbaloo per als ordinadors de centre (ara només ho tenen els ordinadors de les aules amb PDI) i.

Crear correus dins el nostre domini per als tutors, que millori la seva feina de gestió de correus de pares.

Fer un taller TAC de petites aplicacions útils.

4.9. Pla d’Esports (PES)

El Projecte Esportiu de Centre pretén donar coherència a totes les línies d’actuació que repercuteixen en l’activitat física i esportiva dels alumnes del centre, tant en horari escolar com extraescolar. És un document que vol donar cabuda a tota la comunitat educativa, a tots els estaments que la conformen, per tal d'oferir el màxim nombre d’activitats , tant esportives com no esportives (teatre), sempre tenint en compte les possibilitats del propi centre i en funció de la demanda de la mateixa coordinació o dels usuaris potencials. S’intentarà que les activitats siguin assequibles econòmicament i que tinguin una funció social.

Objectius

Incrementar el nombre d’hores de pràctica esportiva en el centre

Complir una funció de cohesió social per a molts alumnes que, de no ser així, no realitzarien cap més activitat física que la pròpiament curri cular, com són les 2 hores setmanals d’educació física.

Implicar,sempre que sigui possible, a tots els estaments que conformen el centre per tal de promoure activitats, tant dins com fora del centre, i tant a nivell ludicorecreatiu com competitiu; però sempre transmeten els valor propis de l’esport.

Incrementar la pràctica esportiva entre l’alumnat, sobretot en les noies.

Facilitar la pràctica esportiva de tots els alumnes que ho desitgin sense distinció de sexe, ni diferències racials, culturals o d’altres.


15

Facilitar l’accés a l’esport a aquells alumnes amb un perfil esportiu baix o, fins i tot, amb sobrepès per tal que puguin realitzar pràctiques esportives sense limitacions.

Transmetre uns valors educatius i socials de la pràctica esportiva no competitius.

Aconseguir incrementar entre un 20% i un 25% la pràctica regular d’activitat física.

Aquest curs està previst que es duguin a terme un seguit d’activitats , malgrat no tenir subvenció per a l’associació esportiva.

4.10. Pluralisme i valors democràtics

El nostre centre, basant-se en la Constitució Espanyola, en la LEC, en els Drets i Deures dels Alumnes i en la Llei de la Funció Pública, fomentarà: el rebuig a l'adoctrinament i a les actituds no democràtiques; l'objectivitat en el tractament de la informació; la transmissió del concepte de tolerància i el respecte envers els seus companys i la resta de gent que els envolta.

El professorat inclourà dins la seva programació el saber escoltar, el torn de paraula, eradicar la competitivitat, saber expressar les idees de forma clara i ordenada.

En el fons es pretén educar els alumnes perquè en un futur sàpiguen actuar com a ciutadans, sàpiguen conviure amb els altres i respondre a les necessitats actuals de la societat. Es treballaran l’educació ambiental, la salut , la comunicació audiovisual, l’accés a la informació , el gust per la lectura i valors com: la tolerància, l'autoestima, la cooperació, l'amistat, la justícia, el respecte, el sentit crític, la competència social...

4.11. Prevenció del tabaquisme, alcoholisme i la drogoaddicció

El centre es defineix en contra de la inducció, propagació i consum de les drogues i dóna suport a les diferents iniciatives encaminades a la prevenció i eradicació del consum de drogues en el món juvenil.

Es fomenta especialment la no consumició de begudes alcohòliques i de tabac. El RRI del Centre determinarà les regles de comportament al recinte educatiu d'acord amb la normativa vigent.

Aquests temes són treballats a manera d'eixos transversals des de diferents àrees, tal com es reflectirà en les programacions d’àrea.

4.12. Relació i participació de l'alumnat

Pretenem donar a l'alumnat una formació integral perquè pugui assolir un nivell d'aprenentatge suficient per desenvolupar-se en la societat i el món laboral.


16

El tractament i l'educació que rep l'alumnat va encaminat a l'adquisició d'hàbits de convivència i progressiva responsabilitat. Per tant, s'ha de responsabilitzar del bon funcionament i de l'ús correcte dels béns immobles i instal.lacions del centre, que hauria de considerar com a propis.

Es procurarà que els/les alumnes estiguin ben informats sobre el funcionament del centre: RRI, horaris, instal.lacions i serveis, projectes, activitats, gestió del centre...

L'institut orienta l'alumnat en tots els nivells: acció tutorial, matèries optatives, trajectòries curriculars, sortides educatives i professionals...

Els/les alumnes han d'estar democràticament representats pels seus delegats, el Consell de Delegats i els seus representants al Consell Escolar i han de ser escoltats en els termes marcats pel RRI. És convenient mantenir una bona convivència al centre i evitar les situacions conflictives i les faltes de respecte a professors, personal no docent i companys en general.

4.13. La modalitat de gestió institucional

Potenciem un règim participatiu en la gestió del centre, en què intervinguin pares, mares, professors/es, alumnes i personal de l'administració i serveis, d'acord amb allò que ens permet la legislació actual. En tot moment es dóna transparència i claredat a la gestió i es cerca la participació real de tots els membres de la comunitat educativa a través dels següents òrgans: Claustre de Professors, Consell Escolar, Consell de Delegats i Associacions de Pares i Mares.

4.14. Relacions del centre amb l'entorn

Entenem que per a un bon desenvolupament del procés educatiu és indispensable que el Centre

col·labori amb la resta de centres educatius de la població i també amb les diferents associacions i institucions d'aquesta.

Es duran a terme reunions periòdiques amb els centres de primària adscrits per tal de coordinar-nos per afavorir el procés educatiu. Així com amb tota la resta de centres de la població a través del Consell Escolar Municipal.

El centre coordina activitats amb l’Ajuntament (PDC) i amb l’Àrea Bàsica de Salut del poble.

4.15. Metodologia del centre

El model d'aprenentatge que adopta el professorat del nostre centre es basa en el constructivisme, segons el qual tot coneixement (conceptual, procedimental i d'actitud) és construït per l'individu quan es relaciona amb el medi i intenta comprendre'l.


17

El centre té la responsabilitat de formar alumnes tenint en compte totes les dimensions de la personalitat humana. És en aquest sentit que el professorat ha de crear i dissenyar situacions d'aprenentatge orientades a la formació integral (acadèmica, professional, afectiva, valorativa, crítica...) de l'alumnat.

Aquestes situacions s'han d'ajustar al tipus d'ajut educatiu que necessitin els alumnes per avançar en el seu procés d'aprenentatge i han de tenir en compte els principis, valors i actituds que promou i defensa el centre: el respecte, l'autoestima, la tolerància, la participació, la cooperació, la solidaritat, l'amistat, l'autonomia, l'esperit crític, la creativitat, la planificació i constància en el treball, la disposició a treballar en equip...

A partir dels dos punts anteriors (el tipus d'ajut que necessiten els alumnes i allò que promou i defensa el centre) es formaran les estratègies de l'acció educativa que el professorat es compromet a aplicar.

Aquesta acció educativa ha de:

Partir del nivell dels coneixements previs i actuació dels alumnes.

Proporcionar els instruments i estímuls d'ajuda adients.

Avaluar de forma constant les activitats d'aprenentatge i els errors dels alumnes.

Variar el tipus i grau d'ajuda que s'ofereix.

Afavorir el clima relacional i afectiu a l'aula i fora de l'aula.

Facilitar a l'alumne l'atribució de sentit a la seva actuació.

Possibilitar i estimular en l'alumnat la responsabilitat i el control del seu propi aprenentatge.

4.16. Línia pedagògica

El nostre centre pretén:

Instruir l'alumnat per a la comprensió i producció de missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si més no, també en llengua estrangera.

L'ensenyament i el perfeccionament d'aquests vehicles de comunicació són responsabilitat de les àrees de llengües (català, castellà, anglès i alemany), que potenciaran l'ús fluid i correcte de l'expressió oral i escrita de qualsevol tipus de text; en qualsevol registre pel que fa al castellà i català i en el registre estàndard pel que fa a l'anglès i a l'alemany.

L’Institut fomenta el gust per la lectura a través d’itineraris lectors (des de les àrees de llengües).

L’Institut, d'acord amb les disposicions legals vigents, empra el català com a llengua vehicular, tant en relacions internes com externes, i n'ha de vetllar per a la consolidació.


18

Capacitar l'alumnat perquè interpreti i produeixi missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant tot tipus de codis: artístics, científics i tècnics, amb la finalitat d'enriquir les seves pròpies possibilitats de comunicar-se i de reflexionar sobre els processos implicats en la comunicació.

En aquest apartat, els departaments artístic, de matemàtiques, de ciències i de tecnologia vetllaran perquè els alumnes utilitzin els recursos expressius de les matèries de l'àrea i adquireixin les habilitats necessàries per interpretar missatges de caire artístic (plàstic i musical), científic i tècnic. També reflexionaran sobre l'ús i el significat d'aquests codis.

La importància dels continguts procedimentals fa necessari que es doni prioritat a totes les activitats útils perquè els alumnes puguin identificar problemes en els diversos camps de coneixement. Per tant, cal instruir-los perquè elaborin estratègies per resoldre aquests problemes mitjançant procediments intuïtius de raonament lògic i d'experimentació, amb la reflexió sobre el procés seguit i el resultat obtingut.

Aquest bloc d'objectius procedimentals es completa amb l'objectiu que l'alumnat tingui capacitat per obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts que habitualment té al seu abast i les metodologies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, autònoma i crítica. A través de la mateixa aula i de la biblioteca escolar.

L'alumnat, al llarg de tota l'etapa, haurà d'adquirir i perfeccionar tot un seguit d'instruments d'indagació, representació i predicció de fenòmens i fets.

Aquest objectiu és també responsabilitat de totes les matèries del currículum, que potenciaran les metodologies d'aprenentatge obertes a la investigació i que afavoreixen el pensament actiu: formulació de preguntes, definició de problemes, plantejament d'hipòtesis.

Des de totes les matèries s'utilitzaran els recursos propis de la tecnologia moderna per accedir, organitzar i conservar informació, sempre que sigui possible. L’ús d’aquests recursos suposa un element de motivació i de dinamització perquè l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i, en especial, la competència digital i millora els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Tenint en compte que sense l'aprenentatge conceptual no hi pot haver comprensió ni pensament genuïns, des de les diverses àrees i àmbits de treball del centre es procurarà que l'alumnat sigui capaç: d'analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el medi físic, de valorar com hi repercuteixen les activitats humanes i de contribuir-ne activament a la defensa, conservació i millora; de conèixer els elements essencials del desenvolupament científic i tecnològic; d'analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat; d'identificar les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat en general i de la catalana en particular; de conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi

cos i de les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i de conèixer els seus drets i deures com a ciutadà o ciutadana.

L'alumne ha d'assolir els continguts conceptuals que se li ofereixen des de cada àmbit de treball, perquè així tingui capacitat per valorar, amb el seu propi criteri, les repercussions de l'activitat


19

humana i el desenvolupament cientificotecnològic sobre el medi físic, sobre les persones i sobre la societat.

L'alumnat haurà de poder plantejar-se de forma crítica el model de societat cientificotècnica de la qual forma part, i contribuir, de forma activa, a la defensa, conservació i millora del medi ambient com a element que determina la qualitat de vida. Així també , els alumnes hauran de ser capaços d'avaluar críticament les creences, actituds i valors bàsics de la seva societat i de la tradició, i saber escollir les opcions més favorables per al desenvolupament de les persones.

L'alumne ha de saber valorar els beneficis que comporten els hàbits d'exercici físic, els d'higiene i una alimentació adequada, per tal de potenciar formes de vida i de relació saludables.

L'alumnat ha d'estar capacitat per formar-se una imatge d'ell mateix, de les seves característiques i possibilitats. Així estarà capacitat per encarrilar de forma autònoma i equilibrada la seva activitat, de valorar l'esforç i la superació de dificultats, i de contribuir amb les seves decisions i accions al

benestar individual i col·lectiu.

Dins l'aula s'afavorirà un clima de relació perquè l'alumne es responsabilitzi progressivament del seu procés d'aprenentatge i adapti els seus desitjos a les seves pròpies possibilitats.

Des del centre es pretén que l'alumne, a més de rebre una orientació acadèmica, en rebi també de cara a la seva futura integració dins el món laboral.

S'informarà l'alumnat de les diverses activitats professionals perquè s'hi integri posteriorment.

Quant a la formació en valors, es treballaran les actituds que facilitin la integració en el món laboral (ordre, puntualitat, netedat, rigor...).

Es pretén capacitar l'alumne perquè assumeixi les actituds bàsiques per a la convivència democràtica: ha de ser capaç de complir els seus deures i exercir els seus drets en una societat oberta i plural.

L'educació en valors és una tasca de tot el centre, que facilita les condicions perquè la llibertat, la racionalitat, la participació, el respecte a la diversitat i el reconeixement de la igualtat de drets i deures de totes les persones integrants de la comunitat educativa puguin exercir-se i ser efectius en qualsevol àmbit de treball del centre.

5. Estructura organitzativa del Centre

Referència normativa:

ROC 199/1996, de 12 de juny de 1996.


20

Resolució 12 de juny de 1998.

Esborrany nou ROC.

Orientacions d'inici de curs.

Decret 102/2010, de 3 d’agost.

5.10. Òrgans de govern

5.10.1. Unipersonals

Els òrgans unipersonals del nostre centre són: director, cap d’estudis, coordinadora pedagògica i secretari. Director Correspon al director el govern general de totes les activitats que es realitzen al centre, vetllant per la coordinació de la gestió del centre, l’adequació al Projecte Educatiu i la programació general. Tindrà les següents funcions:

Representar el centre i l’administració educativa en el centre, sens perjudici de les competències de la resta d’autoritats educatives de l’administració educativa.

Complir i fer complir les lleis i les normes vigents per la seva correcta aplicació al centre.

Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d’acord amb les disposicions vigents i

sense perjudici de les competències atribuïdes als òrgans col·legiats de govern.

Elaborar amb caràcter anual, en el marc del Projecte Educatiu, la programació general del centre conjuntament amb l’equip directiu i vetllar per a l’elaboració, aplicació i revisió, quan s’escaigui, del Projecte Educatiu del Centre i per la seva adequació al currículum aprovat pel govern de la Generalitat.

Col·laborar amb els òrgans superiors de l’administració educativa.

Exercir la prefectura de tot el personal adscrit a l’institut.

Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats de govern del centre, visar les actes i executar els seus acords adoptats en l’àmbit de la seva competència.

Tenir cura de la gestió econòmica de l’institut i formalitzar els contractes relatius a l’adquisició, alienació i lloguer de béns i els contractes d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, i autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost del centre.

Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

Designar el/la cap d’estudis, el/la coordinador/a pedagògic/a i el/la secretari/a, i proposar el seu nomenament al director territorial corresponent del Departament d’Ensenyament. També, sens perjudici del que estableix l’article 18 del ROC, correspon al director designar la resta d’òrgans unipersonals de govern i nomenar els de coordinació.

Vetllar pel compliment del Reglament del Règim Interior del Centre.

Controlar l’assistència del personal del centre i el règim general dels alumnes, vetllant per l’harmonia de les relacions interpersonals.


21

Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les activitats pròpies en el centre de la normativa vigent.

Elaborar, conjuntament amb l’equip directiu, la memòria anual d’activitats del centre i trametre-la a la corresponent Delegació Territorial del Departament d’Ensenyament, un cop el Consell Escolar del centre n’hagi emès el corresponent informe.

Altres funcions que per disposicions del Departament d’Ensenyament siguin atribuïdes als directors dels centres.

Cap d'estudis

Correspon amb caràcter general, al cap d’estudis, la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament del director de l’institut. En particular, són funcions específiques del cap d’estudis les següents:

Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del mateix centre com amb els centres de procedència dels alumnes i els centres públics que imparteixen l’Educació Secundària Obligatòria de la zona escolar corresponent.

Coordinar també quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais dels centres segons la naturalesa de l’activitat acadèmica, escoltat el claustre.

Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Educació i especialment amb els equips d’assessoraments psicopedagògics.

Substituir el director en cas d’absència o malaltia.

Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions d’avaluació de final de curs.

Coordinar la programació d’acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.

Aquelles altres funcions que li siguin encomandes pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Secretari

Correspon al secretari dur a terme la gestió de l’activitat administrativa i econòmica de l’institut, sota el comandament del director, i exercir, per delegació d’aquest, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit a l’institut, quan el director així ho determini. En particular, són funcions específiques del secretari:

Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que celebrin.

Tenir cura de les tasques administratives de l’institut, atenent la seva programació general i el calendari escolar.

Estendre les certificacions i documents oficials de l’institut, amb el vistiplau del director.

Dur a terme la gestió econòmica del centre i la comptabilitat que se’n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes corrents necessaris en entitats financeres juntament amb el director. Elaborar el projecte de pressupost del centre.

Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.


22

Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.

Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

Confegir i mantenir l’inventari general del centre.

Vetllar pel manteniment i conservació general del centre, de les seves instal·lacions, mobiliari i equipament d’acord amb les indicacions del director i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.

Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, alineació i el lloguer de béns i els contractes d’obres, serveis i subministrament, d’acord amb la normativa vigent.

Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director de l’institut o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Coordinadora pedagògica

Correspon, amb caràcter general, a la coordinadora pedagògica el seguiment i l’avaluació de les accions educatives que es desenvolupen a l’institut, sota la dependència del director. Són funcions específiques de la coordinadora pedagògica:

Coordinar l’elaboració i l’actualització del Projecte Educatiu del centre, tot procurant la

col·laboració i participació de tots els professors del claustre en els grups de treball. Vetllar per la seva concreció en les diferents matèries dels cicles, etapes, nivells i graus que s’imparteixen a l’institut.

Vetllar per l’adequada correlació entre el procés d’aprenentatge dels alumnes dels ensenyaments que s’imparteixen en el primer curs de l’Educació Secundària Obligatòria i els corresponents als del cicle superior d’educació primària en el si de la zona escolar corresponent.

Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents cicles, etapes, nivells i grups dels ensenyaments impartits a l’institut.

Vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars i plans individualitzats necessaris per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d’aquells que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la

col·laboració i participació de tots els professors del claustre en els grups de treball.

Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals de l’etapa i amb els generals i terminals de cada matèria, juntament amb els caps de departament.

Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels diferents cursos, etapes, nivells i graus d’ensenyament impartits.

Vetllar per l’adequada selecció de llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixen a l’institut, juntament amb els caps de departament.

Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que desenvolupin a l’Institut, quan s’escaigui.

Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Altres càrrecs de la Junta directiva: Coordinador d'activitats i serveis escolars


23

El coordinador d'activitats i serveis escolars del centre és l'encarregat de la coordinació general de les activitats escolars complementàries i de les activitats extraescolars aprovades pel Consell Escolar del centre sota la dependència del cap d'estudis. En particular les seves funcions específiques són:

Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries.

Elaborar la programació anual de les activitats extraescolars.

Donar a conèixer a l'alumnat la informació relativa a les activitats escolars.

Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives.

Controlar l’assistència i establir les sancions pertinents del menjador escolar conjuntament amb la direcció del centre.

Coordinar l'organització dels viatges d'estudi, els intercanvis escolars i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb l'alumnat.

Distribuir els recursos econòmics destinats del pressupost del centre entre les activitats escolars complementàries i les activitats extraescolars.

Elaborar una memòria final de curs amb l'avaluació de les activitats realitzades que s'inclourà a la Memòria Anual d'activitats del centre.

5.11. Col·legiats

Són òrgans col·legiats de govern dels Instituts d’Educació Secundària el Consell Escolar del centre, la Comissió Permanent, la Comissió de Convivència, la Comissió Econòmica, el Claustre de Professors i la Comissió d'Atenció a la Diversitat.

5.11.1. El Consell Escolar

Actualment, el Consell Escolar està integrat per:

- el Director

- el Cap d'Estudis

- sis professors/es

- una representant de l'Ajuntament

- quatre pares/mares, un dels quals és designat per l'APMA

- tres alumnes

- una representant del personal d'Administració i Serveis

- el Secretari, que actua de secretari del Consell, amb veu i sense vot El nombre de membres del Consell Escolar pot variar d'acord amb el ROC mentre no s'alteri la proporció dels diversos grups que el constitueixen. Són competències del Consell Escolar:

Elegir el director i conèixer la seva proposta de nomenament de l’equip directiu.


24

Proposar al director territorial corresponent del Departament d’Ensenyament la renovació del nomenament del director en la forma establerta en l’article 31.4 del ROIES.

Aprovar la creació d’altres òrgans de coordinació de l’institut i assignar-los les competències, sens perjudici de les funcions dels òrgans de coordinació preexistents.

Decidir sobre l’admissió d’alumnes, dins el marc de la normativa vigent.

Resoldre els conflictes i imposar els correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d’alumnes, d’acord amb les normes que regulen els seus drets i deures.

Establir les directrius per a l’elaboració del Projecte Educatiu de l’institut, aprovar-lo i avaluar-ne el compliment.

Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació.

Aprovar les Normes de Funcionament de Centre.

Elaborar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats escolars

complementàries, de les activitats extraescolars i serveis, si escau, amb la col·laboració de les associacions de pares d’alumnes. Aprovar-ne la programació i avaluar-ne l’execució.

Avaluar i aprovar la programació general del centre que, amb caràcter anual, elabora l’equip directiu.

Avaluar i aprovar la memòria anual d’activitats del centre.

Establir els criteris sobre la participació del centre en activitats culturals, esportives i recreatives, així com també aquelles accions assistencials a les quals el centre pot prestar la

seva col·laboració, escoltades les associacions de pares i les associacions d’alumnes.

Establir les relacions de col·laboració amb altres centres amb finalitats culturals i educatives.

Promoure l’organització de l’ús de les instal·lacions i material escolar, i la seva renovació, així com vetllar per la seva conservació.

Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i elaborar un informe que s’inclou en la memòria anual.

Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d’Ensenyament. Si es produeix una o més vacants dels representants del Claustre de professors en el Consell Escolar, es convocaran eleccions de candidats i es constituirà la mesa electoral del Claustre de professors. La mesa electoral estarà formada pel director que la presidirà, pel professor amb més antiguitat al centre i pel professor amb menys antiguitat, que actua de secretari. Quan coincideixin professors de la mateixa antiguitat, en forma part el de major o menor edat, respectivament. L’elecció s’efectua en una sessió extraordinària del Claustre convocada amb aquest punt en l’ordre del dia. Si es produeix una vacant dels representants d’alumnes, pares o personal d’administració i serveis del centre en el Consell Escolar, aquesta serà ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions. I el nou membre ha de ser nomenat per al temps que li restava del mandat a la persona que ha causat la vacant. Si no hi ha hagut més candidats presentats es convocaran eleccions per a aquests tres sectors. Organització: El Consell Escolar del centre es reunirà preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el

convoqui el seu president o ho sol·liciti almenys un terç dels seus membres. A més, preceptivament, es farà una reunió a l'inici del curs i una al final.

5.2.1.1. La Comissió Permanent


25

És una comissió del Consell Escolar de la qual en formen part el director, el cap d’estudis, el secretari, un/a professor/a, un/a pare/mare, un/a alumne/a, un/a membre del PAS, i el/la representant de l’Ajuntament. Es reuneix quan s’ha de solucionar qualsevol assumpte amb caràcter urgent. El Consell Escolar del centre no li pot delegar les competències referides a l'elecció i el cessament de director/a, les de creació d'òrgans de coordinació, les d'aprovació del PEC, del pressupost i la seva liquidació, del NOFC i de la programació general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d'alumnes.

5.2.1.2. Comissió de convivència

És una comissió del consell escolar de la qual en formen part el director, el cap d'estudis, dos professors/es, dos pares-mares i un alumne, designats pel Consell Escolar del centre entre els seus membres.

Té com a primera finalitat vetllar per l'aplicació correcta del que es disposa al Decret de drets i deures dels alumnes d'ensenyament no universitari (Decret 143/2007, de 26 de juny).

5.2.1.3. Comissió econòmica

És una comissió del Consell Escolar integrada per: el director el secretari dos professors/es un/a pare-mare un/a alumne/a La seva funció primordial consisteix en el seguiment de l'execució del Projecte Econòmic Anual del centre. L'aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes anuals del centre no li poden ser delegades pel Consell Escolar.

5.2.2. El claustre

El claustre de professors és l’òrgan propi de participació d’aquests en la gestió i la planificació educatives de l’institut. Està integrat per la totalitat dels professors que hi presten serveis i el presideix el director. Els professors que, designats pel Departament d’Ensenyament a proposta de les autoritats pertinents, imparteixin ensenyaments de les seves respectives religions als instituts formaran part del claustre de professors del Centre. Són funcions del Claustre de Professors/es:

Participar en l’elaboració del Projecte Educatiu de centre.


26

Informar i aportar propostes al Consell Escolar del centre i a l’equip directiu sobre l’organització i la programació general del centre, i per al desenvolupament de les activitats escolars complementàries i de les extraescolars.

Establir criteris per l’elaboració del Projecte Educatiu del centre, aprovar-lo, avaluar-ne l’aplicació i decidir-ne possibles modificacions.

Elegir els seus representants al Consell Escolar del Centre.

Informar els alumnes del nomenament dels professors-tutors.

Emetre informe favorable sobre la proposta de creació d’altres òrgans de coordinació mentre que el director no la presenti al Consell Escolar de centre.

Fixar i coordinar les funcions d’orientació i tutoria dels alumnes.

Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i la investigació pedagògiques, i en de la formació del professorat de l’institut.

Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació dels alumnes i del centre en general.

Aportar al Consell Escolar del centre criteris i propostes per a l’elaboració i actualització o revisió de les Normes de Funcionament de Centre.

Aportar a l’equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del pla d’estudis del centre, la utilització racional de l’espai escolar comú i de l’equipament didàctic en general.

Conèixer les candidatures a la direcció i els programes presentats pels candidats.

Qualsevol altra que li sigui encomanda per disposició del Departament d’Ensenyament. El claustre es reuneix preceptivament un cop al trimestre amb caràcter ordinari i sempre que el

convoqui el director o ho sol·liciti, almenys, un terç dels seus membres. L’assistència al claustre és obligatòria per a tots els seus membres. Serà preceptiu celebrar un claustre al començament i al final de cada curs escolar. El secretari del centre aixecarà acta de cada sessió del claustre, la qual, una vegada aprovada, passarà a formar part de la documentació general del centre. 5.2.2.1 .Consell de direcció Comissió formada pel director, el cap d’estudis, la coordinadora pedagògica, el coordinador d’activitats, la coordinadora d’ESO, el coordinador d’informàtica i la coordinadora del Pla de l’Esport a l’Escola. La seva funció és la d’assessorar i prendre decisions conjuntament amb l’equip directiu per tal de fomentar un bon funcionament del centre

5.2.3. Consell de delegats

Tots els delegats electes, els sotsdelegats i els representants del sector alumnes del Consell Escolar formaran el Consell de Delegats que es reunirà periòdicament. La reunió serà convocada pel/ per la secretari/a escollit/da entre tots els seus membres i a la qual podrà assistir qualsevol membre de l’equip directiu del centre. Són funcions del consell de delegats:


27

Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del Consell Escolar de centre.

Elaborar informes pel Consell Escolar de centre, bé a iniciativa pròpia o bé a requeriment

d’aquest òrgan col·legiat. Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centre. Cada delegat ha de donar

informació als companys del seu grup-classe.

Informar dels acords presos a nivell de consell de delegats o de grup-classe a la direcció del centre.

Els membres d’aquest consell podran disposar d’un espai en el centre per reunir-se, sempre que

ho sol·licitin prèviament i sense destorbar el normal funcionament de les activitats docents.

5.2.4. Comissió d’atenció a la diversitat

Per tal de planificar i fer el seguiment del conjunt d’actuacions i mesures que el centre ha de prendre per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, al nostre centre s’ha establert aquesta comissió que està presidida per la coordinadora pedagògica i de la qual en formen part: l’orientador, el/la tutor/a de la USEE, la coordinadora d’ESO, la psicopedagoga i la treballadora social de l’EAP.

5.2.5. Comitè Ambiental

Per tal de dur a terme l’anàlisi de l’efectivitat de les accions i mesures realitzades pel que fa a la sostenibilitat, el centre ha establert el Comitè Ambiental, el qual està integrat per representants de pares, alumnes, professorat i del PAS.

Aquest comitè pretén diagnosticar, promoure la participació, avaluar, reconduir, planificar i comunicar totes les actuacions sobre el respecte al medi ambient per fer un centre més sostenible.

6. Òrgans de coordinació

Són òrgans de coordinació:

6.2. Col·legiats:

Els departaments didàctics.

6.3. Unipersonals:

Els/les caps de departament, els caps de seminari, el coordinador d’ESO, el coordinador d’activitats i serveis escolars, el coordinador d’informàtica, el coordinador de riscos laborals, el coordinador CLIC.

6.3.1. Departaments didàctics

En el nostre Centre, s’han constituït 10 departaments didàctics i dos caps de seminari.


28

Departament de llengua catalana i literatura Departament llengua castellana i literatura Departament llengües estrangeres Departament geografia i història Departament ciències experimentals Departament matemàtiques Departament tecnologia Departament educació física Departament música Departament d’orientació Seminari de filosofia Seminari de visual i plàstica

6.3.2. Funcions dels departaments:

Coordinar les activitats docents de les matèries corresponents.

Concretar el currículum.

Vetllar per la metodologia i la didàctica de la pràctica docent.

6.3.3. Cap de departament/cap de seminari

Al front de cada departament hi ha un cap de departament nomenat pel director, escoltats els seus membres. Normalment serà un professor no tutor amb caràcter anual i rotatori. Correspon al cap de departament la coordinació general de les activitats del departament i la seva programació i avaluació. Funcions del cap de departament:

Coordinació general de les activitats del departament i la seva programació i avaluació.

Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual.

Coordinar el procés de concreció del currículum de les matèries corresponents.

Vetllar per la coherència del currículum de les matèries al llarg dels cicles i etapes.

Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent.

Coordinar la fixació de criteris i continguts de l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes en les matèries corresponents i vetllar per la seva coherència.

Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent al si del departament.

Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del departament i assessorar sobre l’adquisició didàctica corresponent.

Confecció de l’inventari de tot el material.

Controlar l’alumnat pendent de cadascuna de les matèries del departament, i establir la forma més adequada, en cada cas, per a la seva avaluació i recuperació.

Assegurar la coordinació pedagògica amb altres departaments.

Donar suport didàctic al professorat de nova incorporació.

Presidir les juntes d’avaluació pendents.

Resoldre, en primera instància, les reclamacions formals sobre proves i exàmens.

Prendre iniciatives, col·laborar i participar en la realització de les activitats extraescolars organitzades pel departament.


29

Vetllar per recollir tot el material emprat pels professors (fotocòpies, exàmens) per tal d’ampliar la disponibilitat del departament.

Recollir les programacions dels membres dels departaments de les quals n’hi haurà d’haver una còpia al departament i una altra a direcció.

Aquelles altres que li puguin ser encomanades pel director del centre o atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

Aixecar acta de les reunions en què constin els acords i els professors assistents. Funcions del cap de seminari: Als departaments que tinguin moltes àrees diferents i s’acordi, pel seu millor funcionament, la creació de seminaris, la figura del cap de seminari tindrà com a funcions:

Fer la programació anual de la seva matèria, sota la coordinació del cap de departament i vetllar-ne pel compliment.

Presidir les reunions de seminari i vetllar pel compliment dels acords que s’hi prenguin.

Aixecar acta de les reunions en què constin els acords i els professors assistents.

Totes aquelles que li delegui el cap de departament.

6.3.4. Coordinador d’ESO

La seva funció és vetllar per la continuïtat, coherència i correlació de les accions educatives al llarg de l’ESO i més concretament:

Coordinar els/les tutors/es dels diferents grups.

Promoure les reunions que calgui entre els/les professors/es de les diferents matèries a fi de programar activitats interdisciplinàries.

Participar en la programació de les activitats culturals i extraescolars.

Col.laborar amb la coordinadora pedagògica en les actuacions d’orientació escolar i professional.

Col·laborar amb els tutors en la distribució de matèries optatives i en l'elaboració de treballs de síntesi de 1r,2n i 3r d’ESO i el projecte de recerca de 4t.

Participar en l’elaboració del PAT.

Elaborar i fer una anàlisi de l’estadística dels resultats de l’avaluació final.

Participar en la comissió d’atenció a la diversitat i fer un seguiment dels alumnes amb adaptacions curriculars, plans individualitzats i necessitats educatives especials.

6.3.5. Coordinador d’informàtica

Funcions de coordinació:

Coordinar el desenvolupament de les matèries d’informàtica que s’imparteixen al Centre.

Proposar a la direcció del Centre la distribució de l’horari d’utilització de l’aula d’informàtica.

Assessorar els caps de departament que calgui per assegurar la coordinació adient de l’ús curricular dels recursos informàtics en les diverses àrees i especialitats.

Actuar, per delegació del director del centre, d’interlocutor amb el Programa d’Informàtica Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Funcions de suport tècnic:


30

Supervisar les instal·lacions i els equipaments informàtics i proposar les mesures pertinents per garantir-ne el millor funcionament.

Vetllar per l’operativitat dels recursos informàtics, efectuant les operacions materials

d’instal·lació i manteniment.

Assegurar la disponibilitat del programari necessari per dur a terme les activitats educatives previstes.

Proposar les actuacions de manteniment del maquinari i avaluar l’adequació de les accions realitzades en aquest respecte.

Funcions de promoció i suport educatiu:

Presentar els programes didàctics i d’aplicació general o d’especialitat als departaments destinataris.

Orientar el claustre i els departaments sobre la utilització de tecnologia informàtica en les diverses àrees del currículum.

Divulgar la informació i facilitar l’accés a la documentació disponible referent a la informàtica educativa.

Funcions administratives:

Assistir la direcció del centre en les adquisicions de recursos informàtics propis.

Assistir la direcció del centre en la confecció i manteniment de l’inventari de recursos informàtics.

Donar suport als usuaris en l’ús dels programes de gestió que el Departament d’Ensenyament lliura als centres.

6.3.6. Coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social

Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessor/a LIC, actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un Projecte Educatiu basat en el plurilingüisme.

Assessorar l’equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents de centre (PEC, PLC,RRI; Pla d’acollida i integració, programació general anual de centre...) i en la gestió d’actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la cohesió social en el centre.

Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn per potenciar la cohesió social mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint l’educació de l’alumnat i garantint la igualtat d’oportunitats.

Participar puntualment en la comissió d’atenció a la diversitat per tal de col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió social, participar en l’organització i optimació dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

Participar, si escau, en les comissions de treball derivades del Pla educatiu d’entorn.

Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per delegació de la direcció del centre.

6.3.7. Coordinador de prevenció de riscos laborals


31

Col·laborar amb la direcció del centre en l'elaboració del pla d'emergència, en la implantació , en la planificació i realització dels simulacres d'evacuació.

Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d'emergència amb la finalitat d'assegurar la seva adequació i funcionalitat.

Revisar periòdicament el pla d'emergència per assegurar la seva adequació a les persones, als telèfons i a l'estructura.

Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com activitat complementària a les revisions oficials.

Promoure actuacions d'ordre i neteja i realitzar les revisions periòdiques.

6.4. Equip docent i professor/a tutor/a

El conjunt de professors que imparteixen docència a un grup d’alumnes constitueix l’equip docent. Aquest equip docent és coordinat pel/per la professor/a tutor/a. Per a cada grup d’alumnes el director designarà a proposta del cap d’estudis i escoltat el claustre, un/a professor/a tutor/a que haurà d’ésser professor del grup i preferentment de les matèries comunes.

Correspon al/ a la tutor/a col·laborar en l’elaboració i desenvolupament del Programa d’Acció Tutorial del Centre, seguint les pautes indicades. Són funcions del professor tutor: Tutoria individual:

Vetllar pel bon desenvolupament de procés educatiu mitjançant el coneixement de la personalitat i els interessos de l’alumnat i del seu grau d’integració en el grup.

Fer un seguiment individualitzat de l’alumne utilitzant els diversos procediments habituals (entrevista personal, fitxa de registres, reunions, seguiment del procés d’avaluació, etc.)

Ajudar a trobar solucions positives quan hi hagi situacions de conflicte.

Informar els alumnes, especialment els de primer curs, sobre el funcionament del centre i mantenir-los informats durant tot el curs.

Informar l’alumnat de l’horari, del professorat de cada matèria, de les faltes i les seves justificacions, del NOFC, de les hores de tutoria.

Propiciar l’autoestima dels alumnes i destacar els aspectes positius de la seva persona per millorar la seva capacitat de relació interpersonal (habilitat social) i el seu rendiment.

Assessorar i orientar l'alumne en el seguiment del seu currículum i futur professional.

Col·laborar amb els pares en el procés educatiu i informar-los de l’aprofundiment acadèmic dels alumnes.

Mantenir, com a mínim, una entrevista amb els pares anual.

Rebre els alumnes o els seus pares, d’acord amb l’horari destinat a l’efecte que consta a la declaració personal de l’horari de treball, sense perjudici d’adaptar aquest horari en els casos que sigui aconsellable i possible.

Tutoria de grup:


32

Coordinar les tasques d’avaluació dels seu grup (realització dels butlletins, de les estadístiques de qualificacions, de les actes de les juntes d’avaluació i lliurament de notes).

Organitzar i presidir les sessions de la junta d’avaluació del grup i tenir cura de la documentació corresponent.

Fer constar en acta els acords presos a les sessions de la junta d’avaluació de grup.

Vetllar pel control d’assistència de l’alumnat i comunicar-ho oportunament als pares, indicant el caire de les possibles faltes d’assistència.

Consultar, sempre que convingui, l’EAP.

Vetllar pel bon funcionament del grup, d’acord amb les Normes de Funcionament del centre.

Coordinar la realització de les activitats del grup fora de l’aula.

Impulsar i, si escau, convocar per delegació del director, les reunions de professors i pares del grup (una preceptiva a l'inici de curs), i assegurar que aquests estan suficientment informats sobre el funcionament del centre i sobre el grup en concret.

Mantenir informats els pares sobre les activitats i el progrés del grup, afavorint un clima

de diàleg i mútua col·laboració.

Desenvolupar el Pla d’Acció Tutorial impulsat per la coordinadora pedagògica.

Gestionar l’elecció del delegat de l’aula i lliurar l’acta d’aquestes votacions.

7. Línia pedagògica

7.2. Introducció

El curs 96-97 es va començar a impartir la reforma del Sistema Educatiu a l’Institut Joan Puig i Ferreter de La Selva del Camp. Tenint en consideració la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge, pensem que s’ha de partir dels coneixements previs de l’alumnat, procurar que els continguts siguin funcionals i significatius, tenir en compte el nivell de

desenvolupament de cada alumne/a, promoure l’activitat intel·lectual dels alumnes, fomentar una actitud favorable de cara a l’aprenentatge, estimular l’autoconcepte i l’autoestima i afavorir que l’alumne/a adquireixi habilitats relacionades amb l’aprendre a aprendre.

7.3. Nivells d’instrucció

En el nostre centre s’imparteixen els estudis d’ESO i de batxillerat.

7.3.1. Competències bàsiques de l’ESO

Saber-se comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) i per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació. Amb gestió de la diversitat de llengües (català, castellà, anglès i alemany), amb l’ús adequat dels diferents suports i tipus de text,

Saber utilitzar els recursos d’expressió i representació que faciliten la realització de les creacions individuals i socials; conèixer les diverses manifestacions culturals i artístiques i tenir l’habilitat d’apreciar i de gaudir amb l’art i d’altres manifestacions culturals; aplicar

habilitats de pensament divergent i de treball col·laboratiu; tenir una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques i culturals; tenir el desig i


33

la voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora i interessar-se per participar en la vida cultural i per la conservació del patrimoni cultural i artístic.

Saber cercar, captar, seleccionar, registrar i processar la informació amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). Comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa, recursos expressius que incorporin, no solament diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó també les possibilitats que ofereixin les tecnologies de la informació i la comunicació. Potenciar l’actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació.

Tenir l’habilitat de comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana i el coneixement científic i el món laboral i social.

Adquirir la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), del procés i les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del que es pot fer amb l’ajuda d’altres persones o recursos. Disposar d’un sentiment de competència personal per desenvolupar les actituds, la motivació, la confiança en un mateix i el gust d’aprendre. Fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles. Desenvolupar les competències emocionals adreçades a un mateix (coneixement de les pròpies emocions, regulació emocional, autoestima,...) i adreçades a altres persones (empatia, assertivitat, diàleg, resolució de conflictes,...)

Ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o

col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític

Desenvolupar i aplicar el pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint en els àmbits científic i tecnològic són molt ràpids i tenen una influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural. Diferenciar i valorar el coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement i utilitzar valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

Comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

7.3.2. Objectius generals de batxillerat


34

Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable.

Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuari desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. d’una manera responsable i autònoma.

Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.

Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i els factors que hi influeixen.

Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític.

Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

7.4. Equips docents

Els equips docents són grups de treball i discussió sobre temes relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge a nivell de cicle, àrea, departament, nivell... La finalitat d’aquests equips és organitzar les diverses actuacions que fan referència al procés d’ensenyament-aprenentatge. Considerem com a objectius generals que cal tenir en compte per part dels diferents equips docents els següents:

Realitzar una selecció i utilització del material didàctic adequat als principis de coeducació per tal que sigui vàlid per potenciar l’activitat i la creativitat de l’alumne/a.

Promoure la cooperació i potenciar un ensenyament actiu i l’autonomia de l’alumne/a en l’aprenentatge.

Inserir l’acció educativa en el nostre context sociocultural i incorporar a les programacions didàctiques objectius i continguts relacionats amb l’entorn proper a l’alumnat.

Al centre es treballa amb els següents equips docents:


35

7.4.1. Departament/Àrea

Els seus objectius seran:

Aconseguir el màxim rendiment educatiu de l’alumnat.

Desenvolupar el tercer nivell de concreció i establir matèries optatives a dur a terme.

Col·laborar en l’elaboració dels crèdits de síntesi i interdisciplinars.

Seguiment i avaluació de la programació.

Seguiment i avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Concreció i organització d’activitats complementàries.

Concreció, organització i avaluació de procediments per tal d’atendre la diversitat.

Supervisar i controlar els serveis propis (biblioteca, laboratori, ...).

Coordinació amb l’equip directiu i altres equips de coordinació.

Redacció i revisió de la normativa del Departament/Àrea.

7.4.2. Grup-Classe

Els seus objectius seran:

Afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, aplicant les mesures educatives més adients.

Vetllar pel bon funcionament del grup-classe i dels/ de les alumnes individualment.

Assessorar i ajudar l’alumnat en l’elecció del seu currículum.

Fer conèixer el NOFC i altres normes del centre.

Procurar resoldre els conflictes que es presentin.

Informar els/les pares/mares de l’evolució dels/ de les alumnes.

7.4.3. Equip docent de tutors/es per nivells

L’equip de tutors/es, amb el/la seu/va coordinador/a i amb la col·laboració de la junta directiva, s’encarregarà de:

Organitzar i vetllar, amb la col·laboració dels/ de les caps de departament, per tal que es duguin a terme en el moment més adient les activitats extraescolars necessàries per a un bon procés d’ensenyament-aprenentatge.

Amb l’assessorament del psicopedagog i de l’EAP, concretar i avaluar les diferents activitats per tal d’ajudar i orientar els/les alumnes en la planificació i realització de les seves tasques escolars.

Col·laborar i coordinar amb altres centres, òrgans de suport i institucions locals i supralocals amb finalitats educatives.

Coordinar les actuacions amb altres cicles per tal de preveure les actuacions que caldrà realitzar als diferents cicles i etapes.

Distribuir l’alumnat de manera heterogènia en grups-classe seguint els criteris generals d’atenció a la diversitat.

7.4.4. Equip docent de cicle

Les seves tasques seran:

Coordinar i col·laborar amb els/les tutors/es, coordinadora pedagògica, psicodedagog del centre, la professional de l’EAP i equip directiu en la concreció de les tasques que caldrà realitzar a nivell d’acció tutorial.


36

Ser el responsable de coordinar les activitats que caldrà portar a terme en general al llarg del curs.

7.5. Acció tutorial

Una de les principals tasques del centre ha de se l’acció tutorial; és per això que creiem que cal tenir un PAT que la faciliti i organitzi. Els seus apartats bàsics són:

Marc general del PAT del centre.

Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i de grup.

Actuacions i formes organitzatives de l’equip docent en relació amb el seguiment i avaluació dels/ de les alumnes.

Avaluació de l’acció tutorial per part del professorat, pares/mares i alumnes. El/la tutor/a, que és nomenat pel director del centre, representa una figura essencial, les funcions bàsiques i l’àmbit d’actuació del/ de la qual són:

El/la professor/a tutor/a serà el/la responsable de l’atenció que tant a nivell individual com

col·lectiu requereixi el grup-classe.

La seva actuació s’adreçarà a tres àmbits: alumnes, professors/es del grup-classe i pares/mares.

El/la tutor/a ha d’atendre la formació integral de cada alumne/a i seguir el seu procés d’aprenentatge. És per això que, com ja hem indicat en un apartat anterior, tot el professorat del grup-classe ha de ser d’alguna manera tutor/a, ja que cal que assumeixi aquesta responsabilitat per tal de poder portar a terme una acció tutorial compartida.

El/la tutor/a ha de conèixer la situació real de cada alumne/a, així com el seu ambient familiar i social, i mantenir la relació personal amb els/les alumnes i els/les pares/mares mitjançant les entrevistes i les reunions adients.

Orientar els/les alumnes en el procés d’aprenentatge i ajudar-los/-les a descobrir les pròpies

possibilitats intel·lectuals, físiques o afectives i a acceptar les pròpies limitacions.

Ajudar i orientar l’alumnat en la planificació i realització de les seves tasques.

Orientar l’alumnat en l’elecció d’estudis i professions d’acord amb els seus interessos i capacitats.

Assessorar l’alumnat i els/les seus/ves pares/mares en l’elecció de matèries optatives.

Avaluar, amb la resta de professorat, l’oferta de matèries optatives i proposar, si cal, canvis en funció de les demandes i/o necessitats de l’alumnat.

Informar l’alumnat, especialment el de primer curs i els/les alumnes nous/ves al centre, del funcionament de l’institut.

Actuar de moderador/a a les reunions de l’equip de professors/es i portar les sessions d’avaluació, vetllant per tal que es prenguin decisions que ajudin a orientar els/les alumnes.

Coordinar les necessitats de reforç del seu alumnat.

Mantenir relació freqüent amb el professorat dels/ de les alumnes del curs per tal de poder convergir en les accions educatives.

Observar i conservar les qualificacions i els informes dels/ de les alumnes que li siguin lliurades per la resta del professorat. Tenir al dia els expedients dels/ de les alumnes i procurar la informació necessària a les famílies en el període de temps adient.

Propiciar un bon grau de convivència en el grup-classe.

Atendre el moviment associatiu de l’alumnat i donar-li el suport adient.

Assistir el/la delegat/ada en la seva gestió i ajudar els/les alumnes en la programació d’activitats i participar-hi.


37

Prendre nota dels casos especials de conducta, faltes d’assistència, manca d’integració o rendiment acadèmic i aplicar en cada cas el tractament oportú, d’acord amb la resta de professorat i la família.

En relació amb els/les pares/mares, cal portar a terme:

Una reunió col·lectiva del/de la tutor/a amb els/les pares/mares o representants legals dels/de les alumnes durant el primer trimestre de cada curs.

Una entrevista individual del/de la tutor/a amb els/les pares/mares o representants legals de cada alumne/a una vegada al curs, com a mínim.

Una reunió amb els/les pares/mares, si cal, a final de curs per tal de comentar l’evolució del curs i del grup.

Per tal d’elaborar, analitzar, coordinar i avaluar les tasques que s’hauran de portar a terme, es preveuen reunions setmanals dels/ de les tutors/es amb els/les coordinadors/es de cicle, l’orientador del centre i amb l’assessorament, si cal, de la representat de l’EAP, de la treballadora social i de la fisioterapeuta de l’EAP. A començament de curs es portaran a terme les sessions de treball adients per tal de concretar l’actuació en els diferent cursos i etapes. L’ equip docent d’aquestes sessions de treball estarà constituït pel cap d’estudis, la coordinadora pedagògica i el/la coordinador d’ESO, l’orientador del centre i amb l’assessorament, sempre que calgui, de la representant de l’EAP i de l’educadora social de l’EAP. Al final de cada curs, caldrà que es porti a terme una reunió per tal d’avaluar l’actuació anual.

7.6. Tècniques de treball intel·lectual

Considerant la Reforma del Sistema Educatiu, caldrà utilitzar tècniques de treball intel·lectual variades per tal d’atendre en el màxim grau possible la diversitat i que aquestes es treballin des de les diferents àrees del currículum. En el PEC es concretaran les tècniques que cal treballar. El treball de tècniques i hàbits d’estudi es realitzarà des de totes les assignatures, sota la coordinació del/de la tutor/a, el psicopedagog del centre i amb l’assessorament de la representant de l’EAP. Cal preveure també la possibilitat de treballar aquest aspecte des de la tutoria i també, quan l’alumnat ho necessiti, des de les matèries optatives, com per exemple la de tècniques i hàbits d’estudi.

7.7. Atenció a la diversitat

Els criteris per atendre la diversitat i el seguiment de l'alumnat es realitza partint de l'estudi realitzat per la Comissió d'Atenció a la Diversitat i l'equip directiu. La inclusió de les matèries optatives en el currículum de l’alumnat d’ESO és una primera manera d’atendre la diversitat. Cal assenyalar, no obstant, que tant en les matèries optatives com en la resta d’assignatures s’han de preveure estratègies per atendre la diversitat.


38

Entenem que l’atenció a la diversitat dels/de les alumnes ha d’adreçar-se tant a l’alumnat que mostra mancances significatives en el seu procés d’aprenentatge com al que mostra avantatges significatius en aquest procés. L’organització dels recursos disponibles per atendre singularment l’alumnat que ho necessiti és competència de cada centre, d’acord amb el seu PEC. El nostre centre té en compte en el moment de l'organització del curs les característiques de cada grup-classe per tal de distribuir els recursos humans. En relació al grup-classe, considerem que són estratègies adients per tal d’atendre la diversitat les següents:

Activitats d’ajut cooperatiu.

Materials didàctics complementaris.

Contractes individuals.

Suport en la seqüència o unitat següent.

Suport ocasional

Desdoblaments o grups flexibles.

Atencions individualitzades en petit grup.

PDC

USEE En relació a l’alumnat, i de manera individual, s’atendrà amb aquests recursos:

Orientant l’alumne/a perquè cursi determinades matèries optatives.

Amb el nombre de matèries optatives que oferta el centre.

Amb les matèries optatives de les àrees instrumentals.

Realitzant atencions individualitzades. Per tal d’atendre millor la diversitat, tots els centres tenen, afegit al nombre de professorat necessari segons el currículum, un nombre de professors/es calculat en 4 hores/grup. Aquestes hores s’utilitzaran fonamentalment les assignatures instrumentals. Es pot atendre també la diversitat fent que en aquells casos en què es consideri adient els/les alumnes romanguin un any més al curs, tot elaborant per a ells/elles un currículum -pla individualitzat- adaptat a les seves necessitats educatives. Per als/les alumnes que sigui necessari, d’acord amb la informació aportada per l’avaluació, el currículum pot ser diferenciat en les activitats, en alguns continguts i, fins i tot, en algunes àrees, però sempre ha de prendre com a referència les competències bàsiques. Es tracta de les modificacions curriculars, els plans individualitzats la tipologia i organització dels quals es concretaran en el PEC.

7.8. L’avaluació i la promoció de l’alumnat

7.8.1. Introducció

El nou model educatiu entén l’avaluació com un dels principals components de l’acció educativa, la finalitat de la qual és la recollida sistemàtica d’informació sobre el procés i els resultats de


39

l’aprenentatge, informació que cal analitzar a l’hora de prendre decisions orientades a la seva millora. L’avaluació no és un recurs per classificar l’alumnat, sinó un instrument per orientar-lo. L’avaluació no és una finalitat de l’ensenyament, sinó un mitjà de millora constant d’aquest ensenyament. Per contraposició a una perspectiva quantitativa de l’avaluació, limitada a comprovar l’assoliment de determinats objectius i/o competències, l’avaluació ha de ser un instrument d’investigació que valori qualitativament els plantejaments, objectius, metodologia i resultats de l’aprenentatge.

7.8.2. Avaluació del procés d’aprenentatge

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua, amb observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de l’alumnat en cadascuna de les matèries i l’anàlisi global del progrés de cada alumne/a en cada curs i al llarg de l’etapa.

Per tal d’aconseguir que aquest procés sigui tan adient com calgui, caldrà considerar tres moments clau:

Avaluació inicial, l’objectiu de la qual és conèixer la situació de partida de cada alumne/a en relació amb qualsevol seqüència d’aprenentatge, per tal d’adequar l’ajut educatiu a les seves necessitats.

Avaluació formativa, durant la qual, alhora que atendrem les activitats realitzades per l’alumnat, avaluarem la programació que s’està desenvolupant a l’aula, observarem si els continguts i activitats programades són els més idonis, i adequarem la nostra intervenció pedagògica a les necessitats detectades.

Avaluació sumativa, que dóna informació sobre les capacitats assolides pels/per les alumnes al final d’un període (curs, etapa,) i permet a la junta d’avaluació de prendre decisions.

Avaluació al llarg del curs

Avaluació inicial prescriptiva durant el 1r trimestre de 1r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. El centre determina com es traspassa la informació a les famílies.

Una sessió d’avaluació trimestral. Normalment la sessió de tercer trimestre coincidirà amb la d’avaluació final ordinària de juny.

Quan es detecti que un grup d’alumnes tenen un retard d’aprenentatge s’han de prendre mesures de reforç, aquestes s’hauran d’aplicar al llarg del curs. Així també, aquestes mesures de reforç i recuperació s’hauran de prendre, en qualsevol moment del curs, per a tota la resta d’alumnes que no hagin adquirit els aprenentatges imprescindibles per poder seguir el procés educatiu.

S’han de prendre mesures perquè l’alumne pugui recuperar les matèries pendents dels cursos anteriors. Amb caràcter general, les mesures no haurien de consistir només en la realització d’una prova.

Avaluació final ordinària de juny


40

S’hauria d’elaborar un informe amb conclusions i/ o propostes de millora per al proper curs de cada grup.

El responsable de l’avaluació és el tutor. Ha de presidir la junta d’avaluació, l’ha de coordinar, aixecar-ne acta, fer-hi constar els acords presos i vehicular l’intercanvi d’informació amb les famílies.

El professor de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne una qualificació final d’avaluació ordinària. S’han de tenir en compte els criteris d’avaluació de cada àrea, el conjunt de dades obtingudes en les avaluacions i l’evolució de l’alumne al llarg del curs. Especialment, es valorarà el grau d’assoliment de les competències bàsiques.

Els alumnes que tinguin un PI s’avaluaran segons l’establert al propi pla, el qual pot haver incorporat criteris específics d’avaluació per a les matèries cursades per l’alumne, així com altres criteris a tenir en compte per al pas de curs.

Per superar el curs o l’etapa, excepcionalment, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, l’actitud, els interessos de l’alumne i escoltat el professor corresponent. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents a la sessió d’avaluació. La decisió de l’equip docent de modificar la qualificació d’alguna matèria es pot aplicar a tots els cursos, tant en l’avaluació final ordinària com en l’extraordinària, però es limita a un màxim de dues matèries en el conjunt de les dues avaluacions. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà amb un asterisc.

En l’avaluació de quart, cal considerar com a criteri essencial d’acreditació que l’alumne hagi assolit les competències bàsiques. L’equip docent pot decidir que si té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents.

En aquesta avaluació cal considerar les implicacions, pel que fa a les possibilitats de cursar determinats estudis, que pot tenir per a l’alumne l’obtenció del títol de graduat al juny o bé esperar fins al setembre.

Per als alumnes de 4t s’ha d’elaborar un document orientador, confidencial i de contingut no prescriptiu sobre les opcions més adequades per al futur acadèmic i professional.

Activitats de recuperació i proves de setembre

Els departaments didàctics han de proposar activitats de recuperació per fer al llarg de l’estiu. Aquestes s’han de poder realitzar de manera autònoma, han de ser autocorrectives, n’han d’estar informades les famílies, ha de ser valorada al setembre pel professor de la matèria,...

A les proves de setembre, en alguns casos, una activitat de caràcter oral pot ser suficient per valorar el grau d’assoliment dels coneixements i les competències a recuperar.

A les proves extraordinàries s’hi ha d’incloure també aquelles matèries de cursos anteriors que l’alumnat pugui tenir pendents.

El disseny i elaboració de les proves han de quedar enllestits abans de finals de juny.

Avaluació extraordinària setembre

S’han de valorar tres aspectes: 1. L’evolució de l’alumne durant el curs. 2. Les activitats de recuperació fetes a l’estiu. 3. Els resultats de la prova extraordinària.

No cal que cada aspecte tingui una ponderació aritmètica


41

L’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria tenint en compte la maduresa, l’actitud i els interessos de l’alumne, l’anàlisi dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en els estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de dos terços dels membres de l’equip docent presents a l’avaluació. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta amb un asterisc. La decisió de l’equip docent es pot aplicar tant al juny com al setembre, però es limita fins a un màxim de dues matèries entre les dues convocatòries.

Criteris promoció de curs

1r, 2n i 3r ESO

A 1r i 2n d’ESO es mantindrà el criteri que si un alumne ha repetit curs a primària o a primer d’ESO no ho farà per segona vegada.

Quant a tercer d’ESO, s’establirà un criteri tenint en compte l’edat de l’alumne per tal que en cas de repetir una segona vegada sigui a quart, per així tenir opció de preparar la prova d’accés. De tota manera s’estudiarà cas per cas si l’alumne es queda a tercer o passa a quart.

Pel que fa a l’alumnat de NEE amb un Pla Individualitzat (PI), s’estudiarà cas per cas si cal que repeteixi curs. Es tindran en compte els criteris d’avaluació indicats al PI.

Respecte els alumnes amb conductes disruptives s’analitzarà cada cas individualment.

4t ESO

Es discutirà si s’ha d’aprovar un determinat alumne sempre i quan:

Tingui suspeses un màxim de tres matèries de 4t i una de 3r.

O bé 2 matèries de 4t i dues de 3r. Han de ser globalment 4 matèries però no totes de 4t d’ESO.

Notem que aquesta valoració serà sempre a criteri del tutor i que el projecte de recerca comptabilitza com una matèria.

CRITERIS D’AVALUACIÓ BATXILLERAT*

1. Criteris generals

No es podrà aprovar mai per junta un alumne que no hagi assistit a la convocatòria extraordinària d’examen o que hagi lliurat l’examen en blanc.

El fet que un alumne sigui repetidor no implicarà que a priori hagi de rebre cap tracte especial.

2. Per superar curs


42

Es discutirà si s’ha d’aprovar un determinat alumne sempre i quan:

No superi una matèria (independentment de la nota que tingui).

No superi dues matèries (quan la suma de les diferències entre 5 i la qualificació de les assignatures sigui com a màxim 3, és a dir, la nota de les matèries no superades serà de 4-4 o de 4-3). El treball de recerca comptabilitza com una matèria.

3. Per repetir curs amb 3 matèries

Es discutirà sobre un determinat alumne sempre i quan:

El/la tutor/a ho consideri oportú tenint en compte el seguiment de l’alumne.

Algun professor de les matèries pendents estigui disposat a aprovar-lo.

La junta d’avaluació consideri que és pertinent, per les raons que siguin, que aquest alumne repeteixi el curs amb només tres matèries.

* Aquests criteris són bàsicament per a segon de batxillerat, pel que fa a primer de batxillerat es discutirà quan un alumne tingui tres matèries suspeses (4-4-3) i s’aplicaran els dos punts de més.


43

7.8.3. Avaluació del treball de recerca de batxilerat

A part de les característiques especificades en el Document per a l’organització i la gestió dels centres públics del Departament d’Ensenyament, el caràcter singular de la matèria treball de recerca permet als centres, en l’exercici de la seva autonomia, disposar d’un model organitzatiu propi, segons el disseny curricular establert en el projecte educatiu.

El treball de recerca es realitza en diverses fases, en les quals els alumnes han de ser assessorats i supervisats per un professor tutor.

El període per realitzar el treball de recerca serà des de l’inici de curs fins la segona setmana del mes de gener, en què s’haurà de presentar el treball ja finalitzat.

El centre organitzarà les exposicions orals de tots els treballs durant els mesos de gener i febrer, i la sessió de l’avaluació final es durà a terme a últims de febrer.

Aquesta quedarà formalitzada en la sessió ordinària del mes de maig.

Els alumnes que no superin la matèria, es presentaran a les proves extraordinàries del mes de juny, per tal que, en el cas d’obtenir el títol de batxillerat, puguin presentar-se a les proves d’accés a la universitat previstes per a principis del mes de setembre.

7.9. Exempcions i convalidacions 7.9.1. Convalidacions de l’àrea de música i d’educació física Els alumnes que cursin el grau mitjà de música del nou sistema educatiu en un conservatori o

centre autoritzat podran sol·licitar la convalidació de l’àrea de música i/o de matèries optatives. Pel que fa als que vulguin convalidar l’educació física hauran de cursar grau mitjà de dansa en un conservatori o centre autoritzat, estar avalats pel Consell Català de l’Esport o cursar 9 o més hores d’esport a la setmana i estar federats. (Segons la normativa d’inici de curs 2014-2015)


44

8. Nivells de relació i participació al centre

8.2. Relació i participació al centre

La vida al centre es regularà sota els principis de democràcia i transparència i la participació dels diversos estaments (professorat, pares/mares, alumnes, personal d’administració i serveis i ajuntament) de la comunitat educativa. El centre disposa d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa, pedagògica i econòmica. En tot cas, es garantiran els principis i objectius establerts a la Llei orgànica 8/1985 de regulació del dret a l’educació. L’autonomia del centre es concreta en l’elaboració d’una sèrie de documents (PEC, PAT, NOFC, Pla d’Atenció a la Diversitat, Pla d'Acollida, Pla d'Emergència, Projecte Lingüístic, Organigrama) emesos pels seus diferents òrgans de govern i coordinació. Els criteris organitzatius, pedagògics i econòmics han de basar-se en : 1. El marc general: legislació adient (LEC), ROC, reglament d’INS, normatives de començament de

curs... 2. El Projecte Educatiu del propi Centre (PEC) i el seu posterior desenvolupament. 3. Les iniciatives pròpies del Consell Escolar , un cop escoltat el claustre de professors com a principal òrgan de govern del centre. En tot moment es donarà transparència i claredat a la gestió, i es buscarà la participació real de tots els membres de la comunitat educativa. L’institut atorga una gran importància als mecanismes i canals de comunicació interna i externa que garanteixin un ús democràtic i efectiu de la informació, un bon sistema de coordinació i un coneixement general de totes les activitats del centre. L’equip de direcció vetllarà perquè les relacions es desenvolupin seguint els paràmetres expressats anteriorment. El centre disposarà dels canals adients per tal de poder transmetre amb efectivitat tota la informació que sigui d’interès per a qualsevol membre de la comunitat educativa: informes i comunicacions personals, reunions, circulars, taulers d’anuncis, videotext municipal, revista del centre, pàgina web, tríptics informatius... S’afavoriran diferents mecanismes de comunicació entre el professorat per tal d’aconseguir una millor coordinació de les activitats i fomentar la renovació i innovació pedagògiques. Considerem d’interès per a la comunitat educativa mantenir oberts els canals de comunicació amb diferents entitats del nostre entorn cívic i cultural.

8.3. Convivència al centre

Creiem que ha de basar-se en els següents fonaments:


45

Respecte mutu.

Responsabilitat.

Respecte al material i al mobiliari.

Respecte a la diversitat segons la legislació vigent.

Integració de tots els membres de la comunitat educativa.

Solidaritat.

Higiene i salut. El RRI regula la convivència a les dependències internes i externes, i garanteix aquest clima de convivència.

8.4. Nivells de participació de la comunitat educativa

Els diferents col·lectius que formen part de la comunitat educativa, tenint com a marc de referència els trets d’identitat de l’institut, han de contribuir a la creació d’un bon clima de

convivència i col·laboració interna, així com a la integració del centre a l’entorn de manera que, en

la mesura de les seves possibilitats, es relacioni i col·labori amb les institucions, entitats, escoles, empreses i associacions del poble o d’àmbit més ampli.

8.5. Participació dels/de les pares/mares i relació amb el centre

Pensem que és necessari fomentar que els/les pares/mares intervinguin i participin en el control i la gestió del centre i que, amb aquesta intervenció, rebin informació de les activitats realitzades a nivell administratiu, educatiu i econòmic. Pel que fa a la participació i control en la gestió del centre per part dels/ de les pares/mares, cal dir que es farà a través del Consell Escolar.

L’associació de pares i mares s’institueix com a organisme de col·laboració amb el centre en les diferents activitats escolars i extraescolars, d’acord amb la normativa vigent i els seus propis estatuts. Quant a la relació del professorat amb els/les pares/mares, tots/es els/les professors/es tindran

una hora de visita setmanal per tal d’atendre els/les pares/mares que ho sol·licitin. En aquest sentit, els/les professors/es tutors/es juguen un paper molt important com a nexe entre alumnat, pares/mares i la resta del professorat. Amb la mateixa finalitat de facilitar les relacions dels/de les pares/mares amb el centre, els/les coordinadors/es poden convocar els/les pares/mares d’alumnes a reunions informatives durant el primer trimestre de cada curs i sempre que es consideri convenient al llarg d’aquest.

8.6. Participació de l’alumnat i relació amb el centre

Es pretén que la relació dels/de les alumnes amb el professorat no sigui de caire purament burocràtic, sinó participatiu i de diàleg. Amb aquesta finalitat, es fomentarà la participació de

l’alumnat en el centre i la seva col·laboració per tal d’afavorir un clima democràtic i de convivència.


46

La relació dels/ de les alumnes amb el professorat estarà basada en el respecte mutu i en el compliment de les respectives obligacions, d’acord amb el que s’estableixi a les Normes d’Organització i Funcionament del Centre. El tractament i l’educació que rep l’alumnat hauran de portar a l’adquisició d’hàbits de

convivència basats en el respecte cap a les persones, els béns immobiliaris i les instal·lacions.

8.7. Participació de l’alumnat

La participació de l’alumnat es realitzarà d’acord amb els següents nivells:

Informació a l’alumnat a través del/de la delegat/da, sotsdelegat/ada de grup o de la Junta de Delegats.

Elaboració de documents i/o comunicats en comú. La participació dels/ de les alumnes es concreta a través dels següents canals:

Assemblea de classe

Consell de Delegats

Consell Escolar

Comitè Ambiental

Pla Esport a l’Escola Es pretén que l’alumnat estigui informat de tot allò que faci referència al centre: organigrama del

funcionament, NOFC, instal·lacions, projectes, activitats extraescolars... També creiem que és necessari fomentar la relació de diàleg, tolerància i de solidaritat entre l’alumnat, per tot això s’ha posat en marxa el Projecte de Convivència del Centre que inclou el Programa de Mediació. És indispensable potenciar la intervenció de l’alumnat en els processos d’elaboració, supervisió i avaluació de l’activitat general del centre en la mesura de les seves possibilitats, per tal de millorar i augmentar el seu grau de participació. Un recurs per tal d’aconseguir l’optimització d’aquesta participació és fomentar l’adquisició d’hàbits de convivència, que estaran basats en la no discriminació i en el reconeixement i respecte de la diferència. Fomentar, també, la participació i l’organització d’activitats esportives, de sostenibilitat, lúdiques, culturals i socials.

8.8. Relació del centre amb l’entorn

8.8.1. Objectius generals

El procés educatiu ha de considerar el medi en el qual es desenvolupa, per això ha d’incorporar als programes educatius els coneixements del medi social i natural de l’entorn.

Serà convenient la relació amb tot tipus d’institucions i els seus programes educatius: Ajuntament, ABS La Selva, Consell Comarcal, Generalitat, museus, institucions culturals...

L’institut facilitarà, en la mesura que li sigui possible, les seves instal·lacions per a activitats ciutadanes.

Es promocionarà el centre i les seves activitats.


47

Es pontenciarà la participació de l’alumnat en les activitats socioculturals de la zona.

Es promourà la col·laboració amb els centres de primària de la zona.

Es promourà la col·laboració amb els centres de secundària de la zona.

S’afavoriran els intercanvis amb altres centres educatius.

8.8.2. Col·laboració amb l’exterior

La col·laboració del centre amb l’exterior es porta a terme a través de les següents institucions (amb la possibilitat d’ampliar-se):

EAP Baix Camp

LIC

Ajuntament de la Selva del Camp

Consorci del Camp

Pavelló Municipal

Serveis Socials (Assistent Social i Treballador Social)

ABS la Selva

Càritas la Selva

Justícia i Pau la Selva

EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència)

Centres de Recursos

Camps d'Aprenentatge

Consell Comarcal Baix Camp (Departament de Joventut, Traductor-Mediador...)

Consell Comarcal Alt Camp

Departament Justícia

Policia Municipal

Mossos d’Esquadra

Centre Promoció Juvenil i de la Dona

Ajuntament de Valls

Ajuntament de Reus

Departament de Benestar i família

Institució de les Lletres Catalanes

RTV la Selva

TV Reus

...

projecte educatiu de centre .pdfla selva del camp (data última revisió: juliol 2014) projecte...

Documents