projecte de l'edar i dels col·lectors de vallcebre (berguedà)...saldes, al nord el gisclareny...

PROJECTE O TESINA D’ESPECIALITAT

Títol

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà)

Codi: 711-PRO-CA-5331

Document

Document 1

MEMÒRIA I ANNEXOS DE MEMÒRIA

Autor/a

Núria Besora Tavera

Tutor/a

Martín Gullón Santos

Data

Maig 2012

RESUM

Autora: Núria Besora Tavera Tutor: Martín Gullón Santos Codi: 711-PRO-CA-5331

El present document contempla el projecte constructiu de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals

(EDAR) i dels col·lectors de Vallcebre.

Vallcebre és una població de muntanya situada a la comarca del Berguedà, a una altitud mitja de

1118 metres sobre el nivel del mar. Segons informació de l’Ajuntament i de l’Idescat, la població

fixa del municipi és de 268 habitants. No obstant, part d’aquesta població està dissemida pel

territori i no formen part de la xarxa d’aigües residuals del municipi, per tant, a l’actualitat,

l’Ajuntament compta que són 255 els habitants del nucli. De totes formes, aquest nucli presenta

una població flotant de cap de setmana i estiu, de manera que la població punta pot arribar a ser

de 298habitants.

La capacitat de la depuradora s’ha fet en base a una prognosi de creixement fins l’any 2030

permetent aconseguir un grau de seguretat suficient. Per tant, es dissenyen les instal·lacions de

sanejament per una població punta de 400 habitants equivalents, considerant una dotació de 200

litres/habitant·dia.

La població compta amb una xarxa d’aigües residuals, però no d’Estació Depuradora. Per tant,

l’aigua residual és abocada directament al medi ambient sense cap tractament previ, tot i que les

normatives europees i estatals obliguen al tractament de les aigües residuals. Amb l’objectiu de

complir amb aquestes normes, es projecta una depuradora que permeti reduir la matèria orgànica i

elimini la matèria en suspensió (MES).

El tipus de tractament i la ubicació han estat establerts en base a una sèrie de criteris, sent els

més significatius l’orografia i l’altitud.

El tipus d’estació depuradora escollida ha estat un Rector Discontinu Seqüencial (SBR, per les

sigles en anglès). Es tracta d’un sistema de tractament de fangs actius que opera en discontinu

mitjançant fases d’omplerta i buidat, és a dir, treballa per càrregues. Els processos d’aeració,

sedimentació i clarificació són realitzats en un mateix dipòsit (reactor).

Altres elements que són el pou de gruixuts i bombament, desbast de sòlids fins i arqueta de sortida

completen la línea d’aigua.

Per tal de portar l’aigua residual fins a l’EDAR, es construiran dos col·lectors d’entrada que

s’uniran abans d’arribar a la depuradora. A més a més, es projecta un altre col·lector que porti

l’aigua fins a desembocar al torrent de Vallcebre.

Barcelona, maig 2012


Paraules clau: Depuració, SBR, DBO, MES, col·lectors.

DOCUMENT NÚM. 1 : MEMÒRIA I ANNEXOS

MEMÒRIA

ANNEXOS

ANNEX 1: ESTAT ACTUAL

ANNEX 2: ALTERNATIVES DE LOCALITZACIÓ

ANNEX 3: ALTERNATIVES DE DEPURACIÓ

ANNEX 4: TOPOGRAFIA

ANNEX 5: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

ANNEX 6: ESTUDI D’INUDABILITAT

ANNEX 7: PARÀMETRES DE DISSENY

ANNEX 8: CÀLCULS ESTRUCTURALS

ANNEX 9: DIMENSIONAT

ANNEX 10: CÀLCULS HIDRÀULICS

ANNEX 11: DEFINICIÓ D’OBRA CIVIL I SERVEIS

ANNEX 12: DEFINICIÓ EQUIPS MECÀNICS

ANNEX 13: CÀLCULS ELÈCTRICS

ANNEX 14: PROCÈS CONSTRUCTIU

ANNEX 15: PLA D’OBRA

ANNEX 16: JUSTIFICACIÓ DE PREUS

ANNEX 17: EXPROPIACIONS I SERVEIS AFECTATS

ANNEX 18: PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ

ANNEX 19: ESTUDI D’EXPLOTACIÓ

ANNEX 20: CAMÍ D’ACCÉS

ANNEX 21: AFECCIÓ A LA LLERA PEIN I ZMT

ANNEX 22: ESTUDI D’INCIDÈNCIA AMBIENTAL

ANNEX 23: REPORTATGE FOTOGRÀFIC

ANNEX 24: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 25: PLA DE CONTROL DE QUALITAT

DOCUMENT NÚM. 2: PLÀNOLS

1. SITUACIÓ I ÍNDEX

2. EMPLAÇAMENT

3. PLANTA GENERAL, URBANITZACIÓ I REPLANTEIG

4. CONDICIONAMENT DEL CAMÍ D’ACCÉS EXISTENT

5. MOVIMENT GENERAL DE TERRES A LA ZONA DE L’EDAR

6. COL·LECTORS

7. PLANTA DE CANONADES

8. PERFIL HIDRÀULIC

9. DIAGRAMA DE PROCÉS

10. POU DE GRUIXUTS I DE BOMBAMENT

11. DESBAST DE SÒLIDS FINS

12. REACTOR BIOLÒGIC

13. MESURA DE CABAL I OBRA DE SORTIDA

14. DETALLS URBANITZACIÓ

15. CONDUCCIONS ELÈCTRIQUES

DOCUMENT Nº 3: PLEC DE CONDICIONS

DOCUMENT Nº 4: PRESSUPOST

AMIDAMENTS

QUADRE DE PREUS NÚM. 1


PRESSUPOST

RESUM DEL PRESSUPOST

ÚLTIM FULL

�

MEMÒRIA

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) MEMÒRIA

1

Índex

1. ANTECEDENTS ............................................................................................................................. 3

2. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE ............................................................................... 3

3. ESTAT ACTUAL ............................................................................................................................. 3 3.1.- ASPECTES SOCIOECONÒMICS ................................................................................ 3 3.2. ESTAT ACTUAL DEL SANEJAMENT ........................................................................... 3

4. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT ........................................................................................................ 4

5. DADES BÀSIQUES DE PARTIDA ................................................................................................. 5 5.1. ÀMBIT I POBLACIÓ ....................................................................................................... 5 5.2. CABALS. DEFINICIONS GENERALS ........................................................................... 5 5.3. CONTAMINACIÓ ............................................................................................................ 7 5.4. RESUM DE LES DADES ............................................................................................... 8

6. RESULTATS A OBTENIR .............................................................................................................. 8

7. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ............................................................................. 9

8. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES ...................................................................................................... 9 8.1. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA D’AIGUA .......................................................................... 10 8.2. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA DE FANGS ...................................................................... 13 8.3. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI I URBANITZACIÓ .......................................................... 13

9. CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT ........................................................................... 14 9.2. SUPERFÍCIE DE LA PARCEL·LA ................................................................................ 14 9.3. CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS SINGULARS ................................................... 14 9.4. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY ....................................................................... 15

10. DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE ........................................ 16 10.1. ENUMERACIÓ DE LES OBRES ................................................................................ 16 10.2. OBRA DE CONNEXIÓ A L’ESTACIÓ DEPURADORA. BY- PASS GENERAL. ....... 16 10.3. POU DE GRUIXUTS I BOMBAMENT ........................................................................ 17 10.4. DESBAST DE SÒLIDS FINS ..................................................................................... 18 10.5. REACTOR BIOLÒGIC COMPACTE .......................................................................... 18 10.6. MESURA DE CABAL I SORTIDA D’AIGUA TRACTADA .......................................... 19 10.7. EDIFICI DE TANCAMENT ......................................................................................... 20 10.8. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ...................................................................................... 20 10.9. URBANITZACIÓ I ACABATS ..................................................................................... 21

11. AFECCIONS A LLERA PÚBLICA, PEIN I ZMT ......................................................................... 21

12. EXPROPIACIONS I SERVEIS AFECTATS ............................................................................... 22

13. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ........................................................................................... 23


2

14. TERMINI D’EXECUCIÓ .............................................................................................................. 24

15. REVISIÓ DE PREUS .................................................................................................................. 24

16. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA ................................................................................... 24

17. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLERTA ...................................................................................... 25

18. ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ DE BARRERES ................................................................... 25

19. TERMINI DE GARANTIA ........................................................................................................... 25

20. AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL ..................................................................................... 25

21. PRESSUPOST ........................................................................................................................... 26

22. PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ ............................................. 26

23. DOCUMENTS QUE CONTÉ EL PROJECTE ............................................................................ 27

24. CONCLUSIÓ .............................................................................................................................. 29�


3

1. ANTECEDENTS

És antecedent del present Projecte la definició i valoració del sanejament d’aigües residuals urbanes

en aglomeracions menors de 2.000 habitants equivalents, PSARU, redactat per l’Agència Catalana de

l’Aigua l’any 2002.

2. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

La finalitat de les obres i treballs objecte del present projecte és la construcció de l’estació depuradora

d’aigües residuals (E.D.A.R) de Vallcebre i els seus col·lectors.

El present projecte es denomina “Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà)”.

La justificació del projecte es fa patent davant la necessitat social, medi ambiental i sanitària de

solucionat l’abocament de les aigües residuals sense tractar a la llera pública.

3. ESTAT ACTUAL

3.1.- ASPECTES SOCIOECONÒMICS

Vallcebre es troba al Pre-Pirineu, a l’Alt Berguedà. El municipi està situat al sud de la serra del

Cadí i està envoltat per la Serra d’Ensija, el massís del Pedraforca i el riu Llobregat.

Aproximadament una quarta part del municipi es troba dins d’espais protegits.

Al voltant del municipi de Vallcebre es troben al sud els municipis de Cercs i Fígols, a l’oest

Saldes, al nord el Gisclareny i a l’est Guardiola de Berguedà.

El municipi de Vallcebre està format per un petit nucli urbà i desenes de masies disseminades per

tot el municipi. Tot ell està encerclat per una muralla natural: els Cingles de Vallcebre, que voregen

i protegeixen la població.

A l’actualitat no hi ha activitats extractives properes al nucli, i a l’activitat econòmica destaca la

importància del turisme provocat per l’oferta d’activitats a la natura que ofereix el territori.

3.2. ESTAT ACTUAL DEL SANEJAMENT

El nucli de Vallcebre disposa d’una xarxa de clavegueram unitària que data de l’any 1991, però no


4

de sistema de sanejament en alta (EDAR + xarxa de col·lectors).

Actualment existeixen dos punts d’abocament d’aigua sense tractar. Al Carrer Major, que travessa

el poble de nord a sud, està situada la canonada principal que desguassa al torrent de la

Muntanya Les aigües residuals de les cases situades al nord-est, desguassen a l’altre punt

d’abocament. La següent imatge (figura 1) mostra els dos punts actuals d’abocament.

Figura 1. Punts d’abocament actual de l’aigua sense tractar.

4. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

L’emplaçament de l’EDAR se situa al marge esquerre del torrent de Vallcebre, just després de la

confluència amb el torrent de la Muntanya, al sud-est del nucli de Vallcebre. L’accés a la planta es

realitzarà a partir d’un camí ja existent que es condicionarà per fer-lo apte al pas de vehicles.

A la següent fotografia es mostra la ubicació de la planta depuradora.


5

Figura 2. Parcel·la on es situa l’EDAR de Vallcebre

5. DADES BÀSIQUES DE PARTIDA

5.1. ÀMBIT I POBLACIÓ

L’EDAR es projecta per tractar l’aigua residual del nucli de Vallcebre, en la comarca del Berguedà,

a una altitud mitjana de 1118m sobre el nivell del mar. La orografia del municipi fa que les

possibles zones d’ubicació de l’EDAR siguin limitades. Per tant, en la pressa de decisió de

l’emplaçament s’ha considerat primordial la topografia i la proximitat al riu.

Segons informació de l’Ajuntament i de l’Idescat, la població fixa és de 268 habitants. No obstant,

part d’aquesta població està dissemida pel territori i no formen part de la xarxa d’aigües residuals

del municipi, per tant, a l’actualitat, l’Ajuntament compta que 255 són els habitants del nucli. De

totes formes, aquest nucli presenta una població flotant de cap de setmana i estiu, de manera que

la població punta pot arribar a ser de 298habitants, sobretot en períodes festius com Setmana

Santa i mesos d’estiu, així com caps de setmana.

A l’hora de dimensionar la depuradora, s’ha de tenir en compte que la població futura. Per tal de

tenir en compte la població de prognosi, es dissenyen les instal·lacions de sanejament per una

població punta de 400 habitants equivalents, considerant una dotació de 200 litres/ habitant·dia.

5.2. CABALS. DEFINICIONS GENERALS

5.2.1. Efluents de la xarxa de sanejament

Per tal d’aclarir la terminologia utilitzada al present Projecte, es procedeix a definir els diversos


6

tipus de cabals considerats.

� Cabal mig diari (Qd) :

És el cabal mig obtingut a partir de la població punta aplicant una dotació de 200 l/hab·dia

Qd = Població punta x 0,20 m3/hab·dia

� Cabal mig horari (Qh) :

És el cabal mig en una hora. Expressat en m3/h.

��

Cabal punta pretractament (Qp pret) :

És el cabal punta horari que pot tractar el pretractament i s’expressa en m3/h. S’estima un

coeficient de 5.

Qp = 5·Qh

Cabal punta tractament biològic (Qp biol) :

És el cabal punta horari que pot tractar el reactor biològic. Expressat en m3/h. S’estima un

coeficient mínim de 2.

Q p biol. = 2·Qh

Cabal mínim (Qmín.) :

És el cabal mig horari corresponent a les hores vall, que són de 9h a 11h, de 15h a 17h i de 2h

a 5h. Expressat en m3/h. Si no es disposen de més dades, com és el nostre cas s’estima en un

30 % del cabal mig.

Qmín. = 0,3·Qh

5.2.2. Quantificació de cabals.

Per al disseny de planta es prendran com a dades de projecte uns cabals que considerin el

creixement i la prognosi anteriorment exposada, reflectides a l’annex Número 7: Paràmetres de

disseny.


7

CABALS PEL DIMENSIONAMENT DE L’EDAR DE VALLCEBRE

Paràmetres Unitats Població fixa

dades de disseny Població punta

dades de disseny

Cabal diari. m3/d 67,2 80

Cabal mig horari. m3/h 2,8 3,33

Cabal punta pretractament m3/h 14 16,7

Cabal punta biològic càlcul m3/h 5,6 6,67

Cabal mínim. m3/h 0,84 0,99

Habitants. hab 336 400

Dotació. l / hab dia 200 200 Taula 1. Cabals de dimensionament de la planta depuradora

5.2.3. Cabals admissibles a les diverses etapes del tractament.

Es detallen a continuació els diversos cabals màxims que s’admeten als diversos processos de

tractament de l’EDAR.

- Pretractament.

Cabal punta de disseny : 16,70 m3/h

- Resta de la línia d’aigua.

Cabal punta de disseny biològic : 6,67 m3/h.

Els cabals superiors a dues vegades el cabal mig (cabal punta biològic) no es tractaran

biològicament sobreeixint-se en un by-pass, posterior al desbast de sòlids fins i previ a l’entrada al

reactor biològic.

5.3. CONTAMINACIÓ

Per al disseny de l’EDAR s’han considerat uns valors de contaminació estàndard i un cabal

corresponent a la situació de prognosi de població descrita anteriorment, partint d’una dotació de

200 l/habxdia.


8

CÀRREGUES CONTAMINANTS CONSIDERADES PER AL DISSENY DE L'EDAR DE VALLCEBRE

Dades de disseny Unitats Valor disseny

DBO5 usuari/dia g. usuari/dia 60

MES usuari/dia g. usuari/dia 90

DBO5 mg O2/l 300

MES mg/l 450 Taula 2. Càrregues contaminants considerades.

5.4. RESUM DE LES DADES

La taula que s’adjunta a continuació resumeix les dades bàsiques de dimensionament de l’EDAR

de Vallcebre (Berguedà).

BASES PER AL DIMENSIONAMENT DE L’EDAR DE VALLCEBRE

Dades de disseny Unitats Valor

Cabal diari. m3/d 80

Cabal mig horari. m3/h 3,33

Cabal punta pretractament m3/h 16,70

Cabal punta biològic càlcul m3/h 6,67

Cabal punta biològic equip m3/h 60

Cabal mínim. m3/h 0,99

DBO5 mg/l 300

MES mg/l 450

Habitants. hab 400

Dotació. l / hab dia 200 Taula 3. Resum de les dades de disseny

6. RESULTATS A OBTENIR

Les instal·lacions proposades i tots els elements necessaris tindran capacitat per aconseguir de

forma continuada i permanent uns rendiments d’eliminació adequats segons la DIRECTIVA

2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell del 23 d’octubre del 2000.

Els concursants hauran de garantir, i hauran de justificar-ho analíticament en les seves pliques,

que les instal·lacions ofertades són suficients per a obtenir un rendiment continuat i permanent


9

dels paràmetres de contaminació de l’aigua tractada tal com el que es presenta a la taula següent:

PARÀMETRES DE CÀRREGA ENTRADA SORTIDA RENDIMENT

DBO5 300 mgO2/l 25 mgO2/l 91,67%

MES 450 mg/l 35 mg/l 92,22%

Taula 4. Paràmetres de sortida

7. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

Per tal de decidir quina es la solució de depuració més òptima, s’han realitzat tres tipus de criteris.

En el que s’ha anomenat criteri teòric, es descarten les opcions de llacunatge i wetland degut a

l’altitud del municipi de Vallcebre. A partir de criteris tècnics i econòmics, les opcions més

desitjades són el SBR i els fangs activats, per davant del biodisc i del filtre percolador, escollint la

primera degut a:

- Eficàcia i versatilitat del funcionament del SBR,

- Facilitat de muntatge,

- Capacitat per absorbir puntes de cabal i càrrega i

- Impacte visual mínim ocupant un espai relativament reduït en comparació amb els

fangs activats.

Pel que respecta a la ubicació de la planta, aquesta s’ha situat en un indret en una cota inferior al

nucli municipal per tal de no utilitzar bombes, proper al torrent pel fàcil abocament del cabal tractat

i comunicat amb el nucli mitjançant un camí que s’haurà de condicionar.

8. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

L’actuació objecte d’aquest projecte és la construcció de la planta de depuració d’aigües residuals

de Vallcebre (Berguedà), que tractarà les aigües residuals del nucli de Vallcebre.

LÍNIA DE TRACTAMENT D’AIGUA:

- Pou de registre PR1, on arriben les aigües provinent del nucli. En aquest pou es preveu la

col·locació d’un sobreeixidor de seguretat previ a l’entrada al pou de gruixuts.

- Desbast de sòlids gruixuts: pou de gruixuts i reixa de desbast amb una separació de


10

barres de 3 cm.

- Pou de bombament: bombament de capçalera necessari per impulsar l’aigua residual al

desbast de sòlids fins. Amb dues bombes (1+1r) de cabal unitari 10 m3/h, alçada

manomètrica 6,45 m.c.a i potència 1,3 kW.

- Cabalímetre electromagnètic per a la mesura de cabal previ a l’entrada al rototamís.

- Desbast de sòlids fins: rototamís amb capacitat per a 20 m3/h de 1,5 mm de llum de pas i

cargol bisensfi transportador compactador. L’equip inclou un sobreeixidor seguretat.

Mitjançant un sistema de vàlvules l’aigua de sortida del rototamís pot ser by-passada del

reactor biològic.

- Previ a l’entrada al reactor, es projecta un sobreeixidor de seguretat en cas de fallida de la

bomba d’extracció d’aigua clarificada.

- Reactor biològic d’aeració prolongada mitjançant ejectors d’aire i un funcionament

seqüencial, de manera que les operacions d’aeració i decantació se succeeixen alternativa

i cíclicament en l’interior d’un únic dipòsit.

- Mesura de cabal de l’aigua tractada amb cabalímetre electromagnètic.

- Arqueta de sortida d’aigua de planta i col·lector fins al desguàs al torrent de Vallcebre.

TRACTAMENT DE FANG:

Donada la poca producció de fangs no es realitzarà cap tractament, únicament es procedirà a una

purga periòdica dels mateixos. Es preveu un buidat cada dos mesos d’uns 18m3 de fangs, els

quals seran extrets mitjançant un camió cisterna, amb l’ajut d’un tub d’aspiració i durant el període

de decantació.

INSTAL·LACIONS A L’EDIFICI:

- Sala de desbast, extracció i recollida de sòlids fins mitjançant contenidor.

- Quadres elèctrics.

- Connexió d’aigua potable per a neteges.

8.1. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA D’AIGUA

L’entrada d’aigua residual a la planta es realitza a partir d’un col·lector que funciona per gravetat.

Uns metres abans de l’entrada a la EDAR, s’uneixen els dos col·lectors provinents del nucli: el

col·lector nord i el col·lector sud. Tots dos col·lectors són de polietilè de doble paret (PEDC) i de

DN315mm.


11

El primer pou de la planta depuradora és el PR 1. En aquest pou es preveu la realització d’un

sobreeixidor de seguretat, situant la rasant del mateix 20cm més elevada que la rasant del

col·lector d’entrada. El sobreeixidor de seguretat es realitzarà amb canonada PEDC de DN315mm

i conformarà la linia de by-pass.

La canonada d’entrada d’aigua al pou de gruixuts serà de polietilè de diàmetre extern de 315 mm.

El fons del pou de gruixuts serà tronco-piramidal invertit amb parets inclinades per tal de

concentrar els sòlids i les arenes decantats en una zona específica i facilitar-ne la recollida.

En l’entrada de l’aigua al pou de gruixuts es disposarà d’una reixa tipus gàbia amb una separació

de barrots de 3cm per a la realització d’un primer desbast groller, bàsicament per a plàstics i

objectes de baixa densitat que poden perjudicar etapes posteriors del tractament.

Adossat al pou de gruixuts es projecta el pou de bombament, amb unes dimensions interiors de

2m x 2,75m i la fondària útil dependrà del nivell màxim i mínim que es doni a les boies de nivell. En

qualsevol cas l’alçada útil serà inferior a 2 m. L’alçada dels murs serà la mateixa que la del pou de

gruixuts, de 3,70m, sobresortint 20cm de la cota final d’urbanització.

En el pou s’instal·laran dues bombes iguals (1+1 de reserva) amb funcionament alternatiu de cabal

unitari de 10m3/h. El bombament al desbast de sòlids fins es realitzarà amb una canonada de

PEAD de DN90mm.

El desbast de sòlids fins està constituït per un rototamís amb capacitat per tractar 20 m3/h, amb

una llum de pas de sòlids de 1,5mm, de longitud 825mm i diàmetre del cilindre de 400mm. Els

sòlids es depositaran en un cargol transportador-compactador de 1100mm de longitud de canal,

diàmetre de la rosca helicoïdal de 160mm i amb una capacitat de transport de sòlids entre 0,75 i

1,5 m3/h. Els equips estaran col·locats damunt uns suports de formigó d’1m d’alçada, i els sòlids

compactats s’abocaran en un contenidor de 120litres. Tots els equips estaran col·locats en

l’interior d’una caseta.

La instal·lació de conduccions i valvuleria del desbast de sòlids fins serà tal que es permetrà by-

passar del reactor biològic l’aigua pretractada mitjançant una canonada de PEDC de DN250mm.

Totes les conduccions que no estan soterrades es realitzaran en acer inoxidable AISI-316L.

L’entrada al reactor biològic es realitzarà mitjançant una canonada de PEDC de DN200mm.

El reactor biològic consisteix en un sistema d’equip compacte de depuració dins d’un dipòsit

d’acer, d’instal·lació soterrada i de les següents característiques:


12

- Volum total 100,5 m3

- 14,8 m de llarg x 3 m de diàmetre

- Volum sedimentació = 38 m3

- Volum d’aeració necessari per a la depuració = 62,5 m3

- Temps de retenció en oxidació = 14 hores/dia

- nº d’ejectors = 2 ut

- nº de cicles/dia = 3

En aquest tanc es realitzaran les operacions d’aeració i decantació, que se succeïran de forma

cíclica en l’interior del mateix dipòsit. Cap decantació ni evacuació de l’aigua es realitzarà durant

els cabals punta. A continuació es descriu el funcionament d’aquest tractament:

1.- Entrada d’aigua

L’afluent desbastat arriba a la canonada que es troba a 25 cm de la generatriu superior de

l’estació. L’entrada d’aigua coincideix amb el període d’aeració. Aquests períodes són els que

s’ajusten en hores de cabal alt.

2.- Aeració

L’aigua és airejada per un dispositiu d’insuflació d’aire amb bombolles de tamany petit i mitjà,

assegurant el creixement i vida dels microorganismes necessaris pel tractament biològic. L’aire

insuflat està produït per uns airejadors comandats per un rellotge programador de contacte.

Aquest programador posa en marxa els equips d’aeració durant un temps AT. El conjunt de la

cisterna es comporta com una càmera d’oxidació i en aquest període no hi ha cap evacuació de

l’aigua. El temps de funcionament diari serà de 14 hores.

3.- Decantació

Transcorregut el temps AT l’airejador s’atura durant un temps DT i el conjunt del dipòsit es

comporta com un decantador sobredimensionat. En aquest període de temps tampoc es produeix

cap evacuació. El temps de decantació diari, calculat pel cabal de disseny de la planta, és de 9,25

hores.

4.- Evacuació

Al finalitzar el temps de decantació, un grup electrobomba es posa en funcionament durant un

temps ET. El volum evacuat representa les arribades a la depuradora durant els tres períodes que

són AT, DT i ET. El temps de funcionament diari, és de 0,75 hores.

L’equip serà registrable amb 2 boques d’accés per garantir el manteniment i l’adequada ventilació


13

dels ejectors d’aire.

Posteriorment al reactor biològic i prèviament a la sortida de l’afluent es realitzarà la mesura de

cabal amb un cabalímetre electromagnètic de DN100mm. Per a un funcionament òptim el

cabalímetre s’haurà d’instal·lar en situació de continua càrrega, cosa que sempre es produirà atès

que l’aigua s’evacua impulsada des del reactor fins la sortida.

Es realitzarà una única arqueta de dimensions exteriors 3,90m x 1,40m i 1m d’alçada, amb un

primer compartiment de dimensions interiors 1,80m x 1m on s’hi ubicarà la vàlvula antiretorn de la

impulsió de l’aigua de sortida i el cabalímetre de sortida. El segon compartiment de 1,5m x 1m

correspondrà a l’arqueta de sortida d’aigua tractada, on s’hi farà la presa de mostres.

L’efluent es connectarà a un pou PR3 on també hi estaran connectats tots els by-passos. A partir

d’aquest pou es col·locarà una conducció de PEDC de 315 mm de diàmetre fins al torrent de

Vallcebre.

8.2. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA DE FANGS

Degut a la poca producció de fangs, no es realitzarà cap tractament dels fangs, únicament es

procedirà a una purga periòdica. Amb les dades de cabal i càrregues de disseny es preveu un

buidat cada dos mesos d’uns 18 m3, els quals seran extrets mitjançant dos camions cisterna, amb

l’ajut d’un tub d’aspiració i durant el període de decantació.

8.3. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI I URBANITZACIÓ

Es projecta una petita edificació per protegir de la intempèrie els equips de desbast de sòlids fins i

quadre elèctric. En la sala de desbast hi arribarà l’escomesa d’aigua potable de la xarxa municipal

per poder fer les neteges necessàries.

Les dimensions exteriors de l’edifici seran de 4,9 x 2,3 m i els tancaments es realitzaran mitjançant

paret de bloc i revestiment de pedra a l’exterior i redreçat i pintat amb resines acríliques a l’interior.

La coberta serà amb acabat de pissarra i es projecta amb un únic pendent del 35%. Es preveu una

vorera de formigó de 0,9 m d’amplada útils al voltant de l’edificació. L’alçada de l’edifici al punt mig

és de 2,9 m, l’accés a la sala de desbast és directe i l’accés a la sala de quadre es realitza

mitjançant una porta de 1,60 m d’amplada i 2,0 m d’alçada.

S’ha reservat espai suficient en la parcel·la per poder realitzar posteriors ampliacions (fins un

màxim de 800 habitants).


14

Per tal d’igualar la cota de la depuradora, s’anivella tot fins a una cota de 1065m.

Es preveu la protecció dels talussos amb un mur d’escullera.

El ferm de la planta estarà constituït per una capa de tot-u artificial de 30 cm de gruix i es donarà

un acabat superficial amb graveta tipus ull de perdiu en una capa de 3cm de gruix, en les zones on

no hi hagi plantada gespa i arbres.

El tancament de la planta es realitzarà mitjançant una tanca galvanitzada plastificada de color verd

i amb cimentació correguda de 30x30cm, amb una longitud total d’uns 170m. La porta d’accés a la

planta serà metàl·lica i tindrà una amplada total de 5 m.

9. CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT

9.2. SUPERFÍCIE DE LA PARCEL·LA

Per a la implantació de l’EDAR es disposarà d’una parcel·la amb una superfície de 10000m2.

D’aquesta superfície, la depuradora ocuparà 1370,8651m2 i la tanca tindrà un perímetre de 137

metres de perímetre situada dins una parcel·la de superfície major.i 183 metres de perímetre. Com

ja s’ha citat anteriorment, en aquesta parcel·la es preveu l’espai per una possible ampliació futura

de la planta, en cas que sigui necessari.

9.3. CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS SINGULARS

9.3.1. Connexió dels ramals de col·lector d’aigües residuals

Com ja s’ha comentat en apartats anteriors, per recollir l’aigua residual i portar-la a la planta s’hi

dimensionen dos col·lectors que s’uniran abans d’arribar a la planta, en el camí d’accés.

9.3.2. Punt de restitució de l’aigua tractada.

La restitució de l’aigua tractada es realitzarà en el torrent de Vallcebre, en el punt:

X= 402343,7403 m; Y= 4673522,7084 m; Z= 1055,5000 m

9.3.3. Punt de connexió a la línia elèctrica.

Localització:

La connexió a la línia elèctrica es realitzarà en l’estació transformadora existent, situada al costat


15

del camí d’accés a la parcel·la de la planta, a uns 275 m de l’estació depuradora.

Tensió a la xarxa i tipus de línia :

La tensió és de 230/400 V i la potència sol·licitada és de 18 kW, necessària per als equips de

l’EDAR i per al bombament dels col·lectors d’Aiguabella.

La línia es realitzarà en modalitat soterrada, amb conductors d’alumini de 3x95+ 50 mm2.

En l’annex 13 es descriuen quines són les característiques d’aquestes instal·lacions i s’hi detallen

els treballs a executar, així com la seva valoració per part de la companyia subministradora.

9.3.4. Punt de connexió d’aigua potable

Es col·locarà una canonada de polietilè d’alta densitat d’1 polzada de diàmetre i 10 atm de pressió

nominal fins la planta depuradora. Segons informació de l’Ajuntament, actualment la xarxa d’aigua

potable arriba fins a una caseta annexa al camí d’accés a uns 300m de l’EDAR. S’ha previst la

intercepció d’aquesta conducció i la seva col·locació sota el futur vial projectat. Serà necessari

executar cates prèvies per tal de localitzar-ne la seva situació exacta.

9.3.5. CAMÍ D’ACCÉS

Per accedir a l´estació depuradora des de el municipi de Vallcebre el camí d’accés tindrà 5 m

d’amplada i de 524,87 metres de longitud que seguirà el traçat d’un camí actual però que es troba

en mal estat. Per tal d’accedir al camí d’accés s’haurà de travessar el poble: entrar al poble per la

Carretera de Vallcebre B-401, venint de la Carretera de Saldes B-400 i girar a l’esquerra al Carrer

Major. Al final d’aquest carrer, s’haurà de girar a l’esquerra on un cartell indicarà l’EDAR

correctament.

En l’annex núm. 20 del present projecte s’inclou la definició del camí d’accés.

9.4. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY

En l’annex núm. 5 de geologia i geotècnia s’explica quin són els materials de la zona del projecte.

A causa dels pocs mitjans del que es disposen per trobar el nivell freàtic i poder conèixer en

certesa fins a on arriba, en l’execució del reactor biològic s’ha previst una part de reblert amb

formigó HM-20 per tal de compensar la subpressió que pugui ocasionar el nivell freàtic.


16

10. DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE

A continuació es fa una breu descripció de les instal·lacions que es proposen en el present

“Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre”.

10.1. ENUMERACIÓ DE LES OBRES

- Col·lectors Nord i Sud.

- Entrada al pou de gruixuts i bombament.

- Desbast de sòlids fins i by-pass del tractament biològic.

- Reactor biològic compacte.

- Mesura de cabal.

- Obra de sortida.

- Edifici.

- Instal·lació d’equips electromecànics

- Instal·lació elèctrica.

- Urbanització i acabats.

- Camí d’accés.

10.2. OBRA DE CONNEXIÓ A L’ESTACIÓ DEPURADORA. BY- PASS GENERAL.

Per portar l’aigua fins a l’estació depuradora es disposen dels següents ramals de col·lectors:

Col·lector Nord: col·locació d’una canonada en gravetat de PEDC de 315 m de diàmetre, 530m de

longitud i amb pendent variable entre els diversos pous de salt, però inferiors a 5%.

Col·lector Sud: col·locació d’una canonada en gravetat de PEDC de 315 m de diàmetre, 535,9 de

longitud i seguint el camí d’accés a la depuradora des de la connexió al col·lector existent. La

pendent és variable entre els diversos pous de salt, però inferiors a 5%.

En el pou PR1 es col·locarà un sobreeixidor de seguretat, constituït per una canonada de diàmetre

315mm, que serà l’inici de la xarxa de by-pass general de la planta.


17

10.3. POU DE GRUIXUTS I BOMBAMENT

10.3.1. Pou de gruixuts

Les dimensions interiors del pou de gruixuts seran de 1m x 2m i la fondària útil serà d’1m, resultant

el volum útil del pou de gruixuts de 2m3. L’alçada dels murs serà de 3,70m, sobresortint 20cm de

la cota final d’urbanització. En la solera del pou es faran pendents perimetrals per tal d’evitar

l’acumulació de material a les cantonades.

En l’entrada d’aigua al pou de gruixuts es col·locarà una reixa tipus gàbia, construïda en acer

inoxidable AISI-316, amb una separació de barrots de 3cm.

10.3.2. Pou de bombament

Les dimensions interiors del pou seran de 2m x 2,75m i la fondària útil dependrà del nivell màxim i

mínim que es doni a les boies de nivell. En qualsevol cas l’alçada útil serà inferior a 2m. L’alçada

dels murs serà la mateixa que la del pou de gruixuts, de 3,70m, sobresortint 20cm de la cota final

d’urbanització.

En el pou s’instal·laran dues bombes iguals (1+1 de reserva) amb funcionament alternatiu. S’ha

previst la instal·lació de bombes de la firma comercial ABS o similar, model AS0630.160-S13/4-

D01*10-M per un cabal unitari de 10m3/h, 6,45m.c.a. i 1,3kW de potència a 1450rpm, amb un pas

de sòlids de 60mm i diàmetre de sortida de 65mm.

Posterior a la cambra de bombament es realitzarà una arqueta de vàlvules de dimensions interiors

2,2m x 1m i 0,70m d’alçada. La caldereria s’ha previst en acer inoxidable AISI-316, amb

canonades d’impulsió de les bombes de 70mm de diàmetre, vàlvules de comporta i de retenció de

65mm de diàmetre i canonada col·lectora de 84mm de diàmetre. Es preveu la instal·lació d’una

canonada i vàlvula de comporta de 50mm de diàmetre per al buidat de la canonada d’impulsió.

La sabata del pou de gruixuts i pou de bombament s’ha previst de 35 cm de gruix amb un taló de

15 cm, els alçats es projecten de 30 cm de gruix. La sabata i alçats de l’arqueta de vàlvules s’han

projectat de 20cm de gruix. El formigó serà HA-30/P/20/IV+Qb i l’acer en barres corrugades tipus

B500S.

Prèviament a l’execució de la sabata es col·locarà una capa de 20cm de graves i una capa de

10cm de formigó de neteja.


18

10.4. DESBAST DE SÒLIDS FINS

El desbast de sòlids fins es realitza mitjançant un rototamís automàtic amb capacitat per tractar un

cabal de 20m3/h i un cabal punta de 40m3/h (al qual se li ha d’aplicar un 30% de reducció com a

marge per a la colmatació). S’ha previst un equip de la firma comercial Estruagua o similar, model

Rms-3050 amb diàmetre del cilindre filtrant de 400mm d’estructura monoblock, amb una llum de

pas de 1,5mm i accionat per un motor elèctric de 0,25kW. La longitud de l’equip és de 825mm,

l’amplada de 490mm i l’alçada de 715mm, tot i que es col·locarà damunt uns suports de formigó

d’1m de formigó, de manera que l’alçada de descàrrega sigui suficient per abocar els sòlids en un

contenidor de 120litres.

La canonada d’entrada d’aigua serà de DN90mm, la de sortida de 200mm i la de by-pass de

DN2500mm.

La caldereria que queda vista es realitzarà tota en acer inoxidable AISI-316 i la connexió de

canonades i valvuleria serà tal que es permetrà by-passar la impulsió de l’equip de desbast,

conduïnt-lo a la xarxa de canonades de by-pass de la planta. En la canonada d’impulsió i

prèviament a l’entrada al rototamís, es col·locarà un mesurador de cabal electromagnètic.

Acoplat al rototamís es col·locarà un cargol transportador-compactador, també de la firma

comercial Estruagua o similar, model Sfch/160, amb una capacitat de transport de sòlids de 0,75 a

1,5m3/h i accionat per un motor elèctric de 0,55kW. La posició de treball serà horitzontal amb un

diàmetre de la rosca helicoïdal de 160mm, longitud de canal de 1100mm, longitud de la zona de

compactació de 400mm i longitud total sense incloure el motorreductor de 1500mm.

Tant el rototamís com el cargol es construiran en acer inoxidable AISI-316.

10.5. REACTOR BIOLÒGIC COMPACTE

La canonada d’entrada serà de 200mm de diàmetre i estarà per sobre del nivell màxim de l’aigua

en l’interior del dipòsit.

El dipòsit d’acer estarà soterrat i es recolzarà en una llosa de fons realitzada en formigó HA-

30/P/20/IV+Qb de 25cm de gruix de longitud 15,8m i amplada 4m. Es realitzarà un rebliment de

60cm de formigó en massa HM-20 per damunt de la llosa de formigó per tal de compensar la

subpressió causada pel nivell freàtic.


19

Les dimensions del dipòsit són de 14,8m de longitud i 3m de diàmetre i estarà soterrat uns 0,30m

respecte la cota d’acabat d’urbanització.

El dipòsit es tracta d’una cisterna prefabricada en planxa d’acer de 6mm de gruix, soldat

longitudinalment i amb dues capes de pintura bituminosa a l’interior i exterior per assegurar la

protecció anticorrosió. El dipòsit disposarà de dues boques d’home, amb tapa AISI-316. Es

construiran 2 pericons de dimensions interiors 1,5m x 1,5m, realitzats en formigó armat, per a

l’accés a les boques de registre de l’equip compacte, de manera que es puguin realitzar les

tasques de manteniment i a la vegada hi hagi una correcta ventilació. Es col·locaran dues tapes de

ventilació construïdes en acer inoxidable AISI-304.

En l’interior del reactor hi haurà dos equips d’aireació (oxijtets) de potència unitària 4kW, construïts

en acer inoxidable AISI-316 i la bomba d’evacuació de l’efluent tractat de potència 2kW.

L’evacuació de l’aigua del reactor es realitzarà mitjançant una impulsió de DN150 fins l’arqueta de

sortida, passant prèviament per la mesura de cabal.

10.6. MESURA DE CABAL I SORTIDA D’AIGUA TRACTADA

Per a la mesura de cabal i sortida d’aigua tractada es realitzarà una única arqueta de dimensions

exteriors 3,90m x 1,40m i 1m d’alçada, amb un primer compartiment de dimensions interiors 1,80m

x 1m on s’hi ubicarà la vàlvula antiretorn de la impulsió de l’aigua de sortida i un cabalímetre

electromagnètic de DN100mm de mesura del cabal tractat. El segon compartiment de 1,5m x 1m

correspondrà a l’arqueta de sortida d’aigua tractada, on s’hi farà la presa de mostres. Es construirà

un graó amb acabat alicatat tipus “gresite”, damunt el qual lliscarà l’aigua de sortida. En l’arqueta

de sortida s’instal·laran dues xapes d’acer inoxidable, una aigües amunt del graó i l’altra aigües

avall per tapar l’aigua acumulada aigües amunt i la zona de sortida aigües avall.

La sabata serà de 30cm de gruix i s’executarà amb un taló de 15cm, els alçats es projecten de

2cm de gruix, sent el formigó del tipus HA-30/P/20/IV+Qb i l’acer en barres corrugades B500S.

En el compartiment de mesura de cabal es col·locarà una tapa i en l’arqueta de sortida es

col·locarà una barana perimetral d’alumini amb una porta d’accés per a la recollida de mostres.

L’efluent es connectarà a un pou PR3, on també hi estaran connectats tots els by-passos, a partir

del qual es col·locarà una conducció de PEDC de 315mm de diàmetre fins al punt d’abocament.


20

10.7. EDIFICI DE TANCAMENT

Es projecta una petita edificació per protegir de la intempèrie els equips de desbast de sòlids fins i

quadre elèctric. En la sala de desbast hi arribarà l’escomesa d’aigua potable de la xarxa municipal

i s’hi instal·larà una pica tipus industrial. És necessari realitzar una connexió de l’aigua potable al

rototamís per poder fer el rentat automàtic de l’equip.

Les dimensions exteriors de l’edifici seran de 4,9m x 2,3m i els tancaments es realitzaran

mitjançant paret de bloc i revestiment de pedra a l’exterior i redreçat i pintat amb resines acríliques

a l’interior. La sala de desbast tindrà unes dimensions de 3,60m x 1,8m i serà amb accés obert. El

recinte on s’ubicaran els quadres tindrà unes dimensions interiors de 1,60m x 0,55m i l’accés es

realitzarà mitjançant una porta de 1,60m d’amplada i 2,0m d’alçada


vorera de formigó de 0,9m d’amplada útils al voltant de l’edificació. L’alçada de l’edifici en el punt

mig és de 2,9m.

La fonamentació de l’edifici estarà constituïda per una llosa armada de dimesions de 4,60m x

2,60m de gruix 0,30m. Aquesta sabata es recolzarà en una capa de 10cm de formigó de neteja i

una capa de 20cm de graves. El formigó serà HA-30/P/20/IV+Qb i l’acer serà en barres corrugades

B500S.

10.8. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La instal·lació elèctrica en baixa tensió, tindrà per origen un quadre general de mesura i protecció

que s’instal·larà a l’entrada de l’EDAR, des d’on s’alimentarà el quadre de protecció i

comandament instal·lat dins l’edifici del pretractament. Des del quadre de l’edifici i dins de tub o en

modalitat soterrada sortiran els circuits d’alimentació als receptors.

Tots el circuits aniran protegits al seu origen per interruptors automàtics diferencials i interruptors

automàtics magnetotèrmics, de la intensitat nominal corresponent. Els equips estaran connectats a

la xarxa de terra equipotencial amb un valor recomanable inferior als 10 �. Es disposarà d’una

protecció general contra descàrregues atmosfèriques de parallamps amb dispositiu de cebat, el

qual s’unirà a terra directament i també a la xarxa equipotencial segons norma UNE 21.186.

La instal·lació d’enllumenat de l’interior de la caseta disposarà d’un equip autònom d’enllumenat

d’emergència.


21

Es disposarà d’una instal·lació d’enllumenat exterior, d’encesa automàtica amb cèl·lula

fotoelèctrica i rellotge astronòmic, a base de punts de llum de vapor de sodi d’alta pressió

instal·lats sobre columna de 3 metres d’alçada.

10.9. URBANITZACIÓ I ACABATS

S’inclou la urbanització i adequació de l’entorn de planta. Es realitzarà un anivellament de la

parcel·la i estesa i compactació del ferm constituït per una capa de tot-ú artificial de 30 cm de gruix

i una capa de grava tipus ull de perdiu de 3cm de gruix. En algunes zones es plantarà gespa i

també arbres tal com s’indica al plànol d’urbanització del document 2.

El tancament de la planta es realitzarà mitjançant una tanca metàl·lica galvanitzada i plastificada

en color verd col·locada en una fonamentació correguda de 30cm x 30 cm. A l’entrada es

col·locarà una porta metàl·lica de 5m d’amplada.

La cota final d’urbanització serà la 1.065m inclosos els 30cm de tot-ú artificial. En l’execució del

ferm s’haurà de preveure la formació de pendents adeqüades per al desguàs de l’aigua pluvial i

evitar que es puguin produir entollaments en l’interior de la parcel·la. S’escull una pendent de

0,5%.

11. AFECCIONS A LLERA PÚBLICA, PEIN I ZMT

Afecció a la llera pública

La llera pública està definida per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda

de període de retorn 10 anys.

L’estudi d’inundabilitat realitzat en el present projecte constructiu posa de manifest que la

construcció i explotació dels col·lectors i l’estació depuradora d’aigües residuals de Vallcebre està

fora de l’àmbit definit com a llera pública.

Afecció a espais naturals protegits

El municipi de Vallcebre disposa de 366,59ha incloses al PEIN Serra d’Ensija-Rasos de Peguera,

però no obstant, els col·lectors i la depuradora estan ubicats fora del límit d’aquest espai protegit.


22

Cap espai es troba dins de la Xarxa Natura 2000, ni de cap Espai Natural de Protecció Especial

(ENPE).

Afecció a la zona marítimo-terrestre

L’EDAR projectada no es troba dins de la zona marítimo-terrestre.

12. EXPROPIACIONS I SERVEIS AFECTATS

A l’annex 17, es mostren les superfícies i els serveis afectats.

S’ha previst l’expropiació del terreny on es construirà la depuradora i del camí d’accés.

Pel cas dels col·lectors, la imposició de servitud de pas s’hauria de realitzar en una franja de 3

metres centrada en l’eix de la canonada (1,5 m a cada costat).

L’ocupació temporal, s’aplicarà als costats dels trams dels col·lectors, del camí d’accés i parcel·la

de l’EDAR per tal de poder executar les obres. S’estableix una franja de 12m d’amplada total dins

de la qual es farà desaparèixer tota mena d’obstacle.

A la següent taula es mostra un resum de les expropiacions realitzades:

Superfícies afectades

Número de la finca 1 2

Nom del propietari Juan Torner Pons -

Referència cadastral 08293A004001440000AU 08293A004001410000AE

Superfícied’afectació (m2)

Servitud de pas 3486 135

Ocupació temporal 10458 405

Expropiacions 4476,47 0

Tipologia dels terrenys afectats

Naturalesa Rústica Rústica

Aprofitament Pinar maderable i pastures Pinar maderable

Taula 5. Relació de les superfícies afectades

Respecte els serveis afectats segons les visites de camp i la consulta amb l’ajuntament es conclou

que no es produeix afecció a cap servei existent, però sí que poden existir antigues mànegues.


23

Per tant, es reserva una partida alçada de 1774€ destinada als possibles serveis afectats.

L’empresa adjudicatària de l’obra, prèviament a l’inici de les obres, haurà d’avisar a les

companyies de gas, telefònica i subministrament elèctric per tal d’assegurar la no afecció de cap

servei.

13. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Servirà per a donar les directrius a l'empresa constructora per a redactar el Pla de Seguretat i

Salut, segons la seva obligació en el camp de la prevenció de riscos professionals, que haurà

d'ésser aprovat pel coordinador en matèria de Seguretat i Salut o per la Direcció facultativa,

segons el cas, durant l'execució de l'obra; i per l'Administració pública que adjudiqui l'obra, d'acord

amb el Real Decret 1627/1997, de 24 d'octubre que estableix els mecanismes específics per

l'aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i del Real Decret 39/1997, de 17 de gener,

que indica l'obligatorietat de l'estudi de seguretat i salut o de l'estudi bàsic de seguretat i salut a les

obres (Article 4).

Segons aquest article, a la fase de redacció del projecte s’ha d’elaborar un estudi de seguretat i

salut quan es doni algun dels supòsits següents:

a) Pressupost d’execució per contracte del projecte igual o superior a 450.759,08-€. En

aquest cas és de 598.164,75.-€.

b) Durada estimada superior a 30 dies amb més de 20 treballadors en algun moment. En

aquest cas la durada estimada és de QUATRE mesos (80 dies), però amb un nombre

màxim de 10 treballadors i una mitjana de 5.

c) El volum de la mà d’obra (nombre de treballadors x dies de feina) sigui superior a 500

dies. En aquest cas serien (5 x 75 = 375 dies i 10 x 5 = 50 dies) 425 dies.

d) Les obres de túnels, conduccions subterrànies i preses. Cap d’aquests és el cas, en ser

una obra de sanejament.

Atès que el pressupost d’execució per contracte supera el màxim cal redactar un Estudi de

Seguretat i Salut complert. El seu pressupost d'execució material és de 6907,72 €.

Atès el que disposa l’article 7 del dit R.D. 1627/1997, el contractista adjudicatari de l’obra elaborarà

el Pla de seguretat i Salut en el treball basat en l’Estudi de Seguretat i Salut del present projecte.


24

14. TERMINI D’EXECUCIÓ

El termini d'execució de les obres de l’estació depuradora s’estableix en quatre (4) mesos,

comptats a partir de l’adjudicació de les mateixes.

15. REVISIÓ DE PREUS

Per a la revisió de preus s’aplicaran els articles 103 a 108 de la LCAP i de 104 a 106 del seu

reglament.

En cas de produir-se la revisió de preus es farà d'acord la normativa de contractació administrativa

que es concreta en el Decret llei 2/1964 de 4 de febrer, el Decret 461/1971 d'11 de març i el Reial

Decret 1881/1984 de 30 d'agost. S’haurà d’aplicar la fórmula número 9 extreta del Decret

3650/1970, a saber:

Kt = 0,33×(Ht/H0)+0,16×(Et/E0)+0,20×(Ct/C0)+0,16×(St/S0)+0,15

on H = Índex de ma d'obra

E = Índex d'energia

C = Índex de ciment

S = Índex de materials siderúrgics

Subíndex t: Valor del corresponent paràmetre en la data de revisió de preus.

Subíndex 0: Valor del corresponent paràmetre en la data de licitació de les obres.

16. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

Segons els articles 25 i 26 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions

Públiques, aprovat pel RD 1098/2001, es proposa a continuació la classificació que s'ha d'exigir

als Contractistes per a presentar-se a la licitació d'aquestes obres:

Grup K Obres especials

Subgrup: 8 Estacions de tractament d’aigües

Categoria: e


25

17. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLERTA

El present projecte compren una obra complerta, als efectes que disposa el Real Decreto

Legislativo 2/2000, de 16 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos

de la Administraciones Públicas i els articles 13 i 14 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel que

s’aprova el Reglament d’obres, activitats i servei dels ens locals, essent susceptible d'ésser

lliurada a l'ús públic i sense perjudici de possibles ampliacions, incloent tots els elements

necessaris per la seva posta en servei.

18. ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ DE BARRERES

D’acord amb la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de

les barreres arquitectòniques, l’edifici de control i les zones visitables de les estacions depuradores

d’aigües residuals, s’hauran de construir sense barreres arquitectòniques per a discapacitats físics.

Per al disseny dels edificis es té en compte el document “Recomanacions de disseny i de materials

respectuosos amb l’entorn pels projectes d’edificis de control i explotació d’estacions depuradores

de l’Agència Catalana de l’Aigua”.

19. TERMINI DE GARANTIA

S’estableix un període de garantia d’un (1) any comptat a partir de la Recepció provisional de les

obres, període de temps considerat suficient per observar el comportament de les obres en

qualsevol condició de servei.

Durant l’any de garantia el Contractista serà responsable de la posada en marxa del procés i de la

reparació de qualsevol problema mecànic que pugui sorgir en els nous equips. Per això, el

Contractista haurà de tenir en la planta un especialista en procés i un tècnic electromecànic de

1ra. Ambdós treballadors estaran a disposició del Cap de planta. A més a més aquests tècnics

també estaran presents durant les obres per a la realització de proves i posades en marxa dels

nous equips i sistemes que tindran lloc durant les obres.

20. AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Segons la Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificación del Real Decreto legislativo 1302/1986, de

28 de junio, de evaluación de impacto ambiental en l’article 1 punt 2 es diu que els projectes

públics o privats consistents en la realització de les obres, instal·lacions o de qualsevol altra


26

activitat inclosa en l’annex II del Real Decret legislatiu sols hauran de sotmetre’s a una avaluació

d’impacte ambiental en la forma prevista en aquesta disposició, quan així ho decideixi l’òrgan

ambiental en cada cas i s’ajustarà als criteris establerts en l’annex III d’aquest Reial Decret.

En l’annex II, grup 8 corresponent a Proyectos de ingeniería hidráulica y de gestión del agua, en

l’apartat d) s’inclouen les plantes de tractament d’aigües residuals superiors a 10.000 habitants-

equivalents. Però en el present projecte no es superen aquests habitants equivalents.

D’altra banda, aquest projecte no es considera que tingui repercussions negatives importants en

paratges inclosos en la xarxa “Natura 2000” en l’actualitat o en el futur ni en altres espais protegits.

Per la qual cosa no és obligatori realitzar una Avaluació d’Impacte Ambiental. No obstant, s’inclou,

en l’annex 22, una relació dels possibles impactes.

21. PRESSUPOST

El pressupost estimatiu de les obres i instal·lacions objecte del present “Projecte de l’EDAR i dels

col·lectors de Vallcebre” s’inclou en el Document núm. 4, resultant un Pressupost General

d’Execució Material (sense I.V.A.) de 502.659,45.-€ (CINC-CENTS DOS MIL SIS-CENTS

CINQUANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS).

Afegint-hi un 13 i un 6% en concepte de despeses generals i benefici industrial, respectivament, el

pressupost d’Execució per Contracta (sense I.V.A.) puja a la quantitat de 598.164,75.-€ (CINC-

CENTS NORANTA-VUIT MIL CENT SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA CINC

CÈNTIMS)

22. PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ

Aquest pressupost inclou el Pressupost d’Execució per Contracte i la valoració dels costos

d’expropiació, d’ocupació temporal, de servitut dels terrenys necessaris per a la realització de les

obres projectades i serveis afectats i pla de control de qualitat, de forma que resulta un Pressupost

per Coneixement de l’Administració, IVA (18%) inclòs, de 705.834,41.-€ (SET-CENTS CINC MIL

VUIT-CENTS TRENTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-U CÈNTIMS).


27

23. DOCUMENTS QUE CONTÉ EL PROJECTE

DOCUMENT NÚM. 1 : MEMÒRIA I ANNEXOS

MEMÒRIA

ESTAT ACTUAL

OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE.

SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

ESTAT ACTUAL DEL SANEJAMENT.

DADES DE PARTIDA.

RESULTATS A OBTENIR.

JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA.

DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT.

DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE.

ESTUDI GEOTÈCNIC.

AFECCIONS A LA LLERA PÚBLICA, PEIN I ZMT

EXPROPIACIONS I SERVEIS AFECTATS

TERMINI D’EXECUCIÓ.

REVISIÓ DE PREUS.

CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA.

DECLARACIÓ D’OBRA COMPLERTA.

ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ DE BARRERES.

TERMINI DE GARANTIA.

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL.

PRESSUPOST.

PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ.

DOCUMENTS QUE CONTÉ EL PROJECTE.

CONCLUSIONS.

ANNEXOS

ANNEX 1: ESTAT ACTUAL

ANNEX 2: ALTERNATIVES DE LOCALITZACIÓ

ANNEX 3: ALTERNATIVES DE DEPURACIÓ

ANNEX 4: TOPOGRAFIA

ANNEX 5: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

ANNEX 6: ESTUDI D’INUDABILITAT

ANNEX 7: PARÀMETRES DE DISSENY

ANNEX 8: CÀLCULS ESTRUCTURALS


28

ANNEX 9: DIMENSIONAT

ANNEX 10: CÀLCULS HIDRÀULICS

ANNEX 11: DEFINICIÓ D’OBRA CIVIL I SERVEIS

ANNEX 12: DEFINICIÓ EQUIPS MECÀNICS

ANNEX 13: CÀLCULS ELÈCTRICS

ANNEX 14: PROCÈS CONSTRUCTIU

ANNEX 15: PLA D’OBRA

ANNEX 16: JUSTIFICACIÓ DE PREUS

ANNEX 17: EXPROPIACIONS I SERVEIS AFECTATS

ANNEX 18: PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ

ANNEX 19: ESTUDI D’EXPLOTACIÓ

ANNEX 20: CAMÍ D’ACCÉS

ANNEX 21: AFECCIÓ A LA LLERA PEIN I ZMT

ANNEX 22: ESTUDI D’INCIDÈNCIA AMBIENTAL

ANNEX 23: REPORTATGE FOTOGRÀFIC

ANNEX 24: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 25: PLA DE CONTROL DE QUALITAT


1. SITUACIÓ I ÍNDEX

2. EMPLAÇAMENT

3. PLANTA GENERAL, URBANITZACIÓ I REPLANTEIG

4. CAMÍ D’ACCÉS

5. MOVIMENT GENERAL DE TERRES A LA ZONA DE L’EDAR

6. COL·LECTORS

7. PLANTA DE CANONADES

8. PERFIL HIDRÀULIC

9. DIAGRAMA DE PROCÉS

10. POU DE GRUIXUTS I DE BOMBAMENT



13. MESURA DE CABAL I OBRA DE SORTIDA

14. DETALLS URBANITZACIÓ

15. CONDUCCIONS ELÈCTRIQUES

DOCUMENT Nº 3: PLEC DE CONDICIONS


29

DOCUMENT Nº 4: PRESSUPOST

AMIDAMENTS



PRESSUPOST


ÚLTIM FULL

24. CONCLUSIÓ

Amb tot l’exposat en la present memòria, els seus corresponents annexos, i la resta dels documents

que conformen el Projecte, es creu suficientment justificat i completat l’objectiu proposat.

L’Autora del projecte:


Barcelona, Maig 2012

ANNEXOS

ANNEX 1

ESTAT ACTUAL

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 1. Estat actual

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3

2. MUNICIPI DE VALLCEBRE ................................................................................................................ 3

2.1. DESCRIPCIÓ ............................................................................................................................... 3

2.2. SANEJAMENT EXISTENT ........................................................................................................... 3

2.3. AFECCIONS AL MEDI ................................................................................................................. 4

2.4. CONCLUSIONS ........................................................................................................................... 5

3. FOTOGRAFIES ................................................................................................................................... 6


3

1. INTRODUCCIÓ

L’objectiu del present annex és descriure la situació actual tant del municipi de Vallcebre com del

sanejament existent en el municipi.

2. MUNICIPI DE VALLCEBRE

2.1. DESCRIPCIÓ

Vallcebre es troba al Pre-Pirineu, a l’Alt Berguedà. El municipi està situat al sud de la serra del Cadí i

està envoltat per la Serra d’Ensija, el massís del Pedraforca i el riu Llobregat. Aproximadament una

quarta part del municipi es troba dins d’espais protegits.

Al voltant del municipi de Vallcebre es troben al sud els municipis de Cercs i Fígols, a l’oest Saldes, al

nord el Gisclareny i a l’est Guardiola de Berguedà.

El municipi de Vallcebre està format per un petit nucli urbà i desenes de masies disseminades per tot

el municipi. Tot ell està encerclat per una muralla natural: els Cingles de Vallcebre, que voregen i

protegeixen la població.

Tradicionalment, ha estat un municipi basat en l’agricultura i la ramaderia fins que a mitjans del segle

XIX l’activitat minera va transformar la realitat social i paisatgística consolidant-se com el principal

motor econòmic del municipi, la qual cosa va suposar un increment espectacular de la població

arribant al miler d’habitants. Aquesta època de dinamització econòmica va finalitzar al 1991 amb el

tancament de l’última mina i ja no queda cap activitat extractiva propera al nucli. A l’actualitat destaca

la importància econòmica del turisme, causat per l’àmplia oferta d’activitats a la natura aptes per a

totes les edats, així com per l’oportunitat de gaudir del descans i la tranquil·litat proporcionada per

l’oferta d’allotjament en turisme rural.

2.2. SANEJAMENT EXISTENT

El nucli de Vallcebre disposa d’una xarxa de clavegueram que data de l’any 1991, però no de sistema

de sanejament en alta (EDAR + xarxa de col·lectors).

La situació en planta és la que s’indica a la Imatge 1.1. Actualment existeixen dos punts d’abocament

d’aigua sense tractar. Al Carrer Major, que travessa el poble de nord a sud, està situada la canonada

principal que desguassa al torrent de la Muntanya (Imatge 1.2). En canvi, les aigües residuals de les

cases situades al nord-est, desguassen a l’altre punt d’abocament (Imatge 1.3 i 1.4). En aquest punt

de desguàs s’acaba la canonada i l’aigua s’infiltra.


4

Imatge 1.1. Traçat de la xarxa de clavegueram actual i els punts d’abocaments. (font: google earth)

Com passa amb molts nuclis aïllats formats per poblacions reduïdes, el nucli de Vallcebre aboca les

aigües residuals directament al nucli receptor sense aplicar-les cap tipus de depuració incomplint les

directrius establertes per la Directiva Marc Europea de l’Aigua (DMA).

El medi receptor de les aigües sense tractar, té aigua durant onze mesos i basses durant un mes.

2.3. AFECCIONS AL MEDI

De manera general, l’abocament de les aigües residuals sense tractament previ té com a principals

afeccions:

- En el medi ambient: eutrofització

Un riu, un llac o un embassament sofreixen eutrofització quan les seves aigües s’enriqueixen

amb nutrients. Això comporta un creixement desmesurat de determinades plantes i

organismes disminuint la qualitat de l’aigua.

- En la cadena tròfica: bioacumulació

Les substàncies químiques inorgàniques, on s’inclouen àcids, sals, metalls pesats (plom,

mercuri...) encara que sigui en petites proporcions, poden causar importants danys als

organismes. Els metalls pesats posseeixen una gran persistència en l’ambient i el perill més

Punt d’abocament

Clavegueram actual


5

important resideix en que petites concentracions s’acumulen progressivament en els

organismes al llarg de la cadena tròfica, a aquest procés se li denomina bioacumulació.

Per aquest motiu es poden trobar concentracions molt altes d’aquests element en els teixits

biològics encara que es trobin molt diluïts al medi.

Aquests productes són transmesos al llarg de la cadena alimentaria, arribant a produir

concentracions molt altes. Per aquest motiu és molt important controlar aquests compostes en

zones afectades per afluents industrials.

- En la salut pública

Els residus urbans o aigües negres des del punt de vista de la salut pública tenen una

importància rellevant degut a que una quantitat important dels continguts són d’origen

antròpic. Aquestes aigües poden transportar nombrosos microorganismes causants de

malalties.

Aquestes afeccions, relacionades amb la importància de l’abocament que es magnifica els caps de

setmana i vacances quan augmenta la població, tenen especial importància en el municipi de

Vallcebre ja que de les 2.787 ha del municipi, 244 ha estan incloses dins el Parc Natural del Cadí-

Moixeró i 366 ha formen part del PEIN Serra d’Ensija-Rasos de Peguera, és a dir, aproximadament

una quarta part del municipi es troba dins d’espais protegits.

2.4. CONCLUSIONS

De l’anàlisi realitzat de la situació actual del sistema de sanejament del nucli de Vallcebre es conclou:

- El nucli de Vallcebre aboca les aigües residuals directament al nucli receptor sense aplicar-les

cap tipus de depuració incomplint les directrius establertes per la Directiva Marc Europea de

l’Aigua (DMA).

- L’abocament d’aquestes aigües residuals es realitza en dos punts, un dels qual desguassa al

torrent de la muntanya, però l’altre desguassa al mig de la muntanya i continua canalitzat,

però al descobert fins arribar al torrent.

- Aquest abocament sense tractament previ genera una situació de malestar en quant a olors i

contamina els torrents de la Muntanya i de Vallcebre.

- Aquesta situació té o pot tenir unes conseqüències greus pel medi ambient, en la cadena

tròfica i en la salut pública.

- Aquesta situació, prolongada durant anys, incompleix la normativa vigent europea (Directiva

2000/60/CE) i nacional (RD 509/96 i RD 2116/98) en quant a l’abocament d’aigües residuals a

la llera pública.


6

3. FOTOGRAFIES

Imatge 1.2. Punt d’abocament al Torrent de la Muntanya. Poc visible a causa de la vegetació. (font pròpia)

Punt d’abocament


7

Imatge 1.3. Punt d’abocament nord (font pròpia)

Imatge 1.4. Detall del punt d’abocament nord (font pròpia)

Punt d’abocament

Punt d’abocament

ANNEX 2

ALTERNATIVES DE LOCALITZACIÓ

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 02. Alternatives de localització�

�

1

�

�

��

1. INTRODUCCIÓ��

2. ESTUDI D’ALTERNATIVES��

2.1. UBICACIÓ DE LA PLANTA��

2.2. UBICACIÓ DELS COL·LECTORS��

3. FOTOGRAFIES��

�


�

3

1. INTRODUCCIÓ

El present annex pretén determinar d’una manera precisa la ubicació més adequada per

l’emplaçament de la EDAR del nucli de Vallcebre. La principal variable que es tindrà en compte són

les característiques físiques del terreny, així com la distribució de la població.

2. ESTUDI D’ALTERNATIVES

El nucli de Vallcebre està concentrat en una zona urbana d’aproximadament 13Ha. La forta orografia

del terreny i la limitació sud-est del nucli pels torrents de la Muntanya i de Vallcebre respectivament,

deixa poques opcions respecte a la ubicació de la planta.

No existeix cap nucli veïnal proper que pugui compartir EDAR, ja que el municipi més proper és Fígols

i es troba a 2,9Km de distància i a més a més l’orografia és molt complexa, per tant és inviable tant

econòmica com ambientalment realitzar un depuradora de capacitat superior a la projectada en

aquest projecte que depuri les aigües d’ambdós nuclis.

2.1. UBICACIÓ DE LA PLANTA

Un cop decidit que l’EDAR només depurarà les aigües provinents del nucli de Vallcebre, s’ha

d’escollir la ubicació exacte de la planta. Diversos factors s’han de tenir en compte.

1. Per tal d’estalviar en bombes, és òptim situar l’estació depuradora en una cota inferior al nucli

de Vallcebre. Per tant, haurà de situar-se entre el nucli de Vallcebre i els torrent de la

Muntanya i Vallcebre, ja que no tindria sentit situar-la a l’altre costat del torrent, fet que

incrementaria el cost d’execució ja que seria necessari passar el col·lector per sota del

torrent.

2. L’estació depuradora ha d’estar a una distància suficientment gran del nucli urbà, ja que

poden existir sorolls o olors molestes pels veïns. Aquest factor exclou de les possibles

alternatives d’ubicació el marge esquerre del Torrent de la Muntanya ja que el nucli de

Vallcebre dista 100m de mitjana d’aquest torrent i existeixen altres possibles ubicacions més

allunyades.

3. L’accés ha de ser fàcil, sense grans pendents que dificultin el pas dels camions. Es podran

aprofitar camins existents, encara que sigui necessari un condicionament degut al mal estat

d’aquests.

4. L’abocament de l’aigua depurada al riu ha de ser fàcil, és a dir, ha d’estar prop del riu.

Per tant, tenint en compte aquests factors, la ubicació més idònia és la que es mostra a la Fotografia


�

4

2.1. Es pot observar que està situada a una cota inferior que el nucli de Vallcebre, sent innecessària

la utilització de bombes. A part, es disposa d’una explanada sense arbres, fet que redueix l’impacte a

la zona. La pendent de la parcel·la és d’aproximadament un 20% i la superfície es suficient per acollir

les instal·lacions necessàries. A més a més ja existeix un camí que arriba fins a aquesta parcel·la, tot

i que l’estat d’aquest és dolent i serà necessari condicionar-lo. El camí d’accés té una pendent òptima

per al relativament fàcil accés a la planta i la casa més propera és situa a 170m eliminant possibles

molèsties causades per la EDAR. A més a més, a l’estar al costat del Torrent de Vallcebre el retorn de

les aigües al medi natural és molt senzill i econòmic.

�

�Fotografia 2.1. Ubicació de l’EDAR. Font: Google Maps

L’emplaçament de la planta, no es veu afectada per inundacions amb períodes de retorn igual o

menors a 500 anys tal com es demostra a l’annex d’inundacions, per tant, no caldrà fer un terraplenat

de la zona per tal d’aixecar la plataforma.

2.2. UBICACIÓ DELS COL·LECTORS

Un cop s’ha decidit la ubicació més idònia de l’EDAR, s’ha de decidir el traçat dels col·lectors. Els

punts que ajuden a decidir aquests traçat són els següents:

1. Per tal de facilitar el manteniment, aquests hauran de seguir, sempre que sigui possible un

traçat d’algun camí.

2. Quan hi hagi canvis de traçat significatius es situarà un pou de registre perquè als

treballadors de manteniment dels col·lectors els hi sigui més fàcil conèixer el recorregut

d’aquests.

3. Per tal d’estalviar bombes, els col·lectors aniran en sentit descendent.

4. Els col·lectors s’uniran a la xarxa residual existent des de els punts d’abocament actual o des

de algun pou de registre existent i per tant anul·lant la continuació del col·lector existent.

��


�

5

Degut a que a l’actualitat existeixen dos punts d’abocament diferents, s’iniciaran els col·lectors des de

dos punts diferents.

Al punt d’abocament nord, es construirà un pou de registre i es començarà la construcció del nou

col·lector nord. El traçat d’aquest col·lector transcorrerà per camins existents com es pot observar a la

Imatge 2.1, fins arribar al camí d’accés a la EDAR on mitjançant un pou de registre s’unirà al col·lector

sud. El col·lector sud no començarà des de l’actual punt d’abocament, ja que es baixaria cota per

desprès tornar-la a pujar, per tant, aprofitant un pou de registre de la xarxa actual (s’indica a la

Fotografia 2.2, on també s’observa la part del col·lector actual que s’anul·la) es comença el tram

corresponent al col·lector sud que seguirà íntegrament el traçat del camí d’accés a l’EDAR facilitant

d’aquesta manera el manteniment.

Als plànols 6 s’observa el traçat i el perfil dels col·lectors projectat.

Fotografia 2.2. Traçat de la xarxa de clavegueram actual i dels col·lectors. Font. Google Maps.

�

3. FOTOGRAFIES

En aquest apartat es mostren algunes fotografies on es mostra l’espai destinat a la planta

depuradora. A la fotografia 2.3 s’observa una planta general i a la fotografia 2.4, l’esplanada

destinada a la EDAR.

Punt d’abocament Pou de registre actual

Clavegueram actual

Part de col·lector anul·lat

Col·lector Nord

Col·lector Sud

Tram col·lector entrada EDAR

Camí d’accés

��


�

6

Fotografia 2.3. Ubicació de l’EDAR respecte el nucli de Vallcebre. Font: Google Maps.

Fotografia 2.4. Esplanada on es situarà l’EDAR. Font pròpia.

Nucli urbà conectat a la xarxa residual

Parcel·la EDAR

ANNEX 3

ALTERNATIVES DE DEPURACIÓ

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 3. Alternatives de depuració

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 2. ALTERNATIVES DE SISTEMES DE DEPURACIÓ ESTUDIADES.................................................... 3

2.1. EXPLICACIÓ DE LES DIVERSES ALTERNATIVES ................................................................... 3 2.1.1. Llacunatge .............................................................................................................................. 3 2.1.2. Sistemes amb macròfits. Zona humida construïda. Wetland ................................................ 7 2.1.2. SBR ..................................................................................................................................... 10 2.1.3. Fangs actius ........................................................................................................................ 13 2.1.4. Biodiscs ............................................................................................................................... 17 2.1.5. Filtre percolador ................................................................................................................... 20

3.CRITERIS DE SELECCIÓ.................................................................................................................. 23 3.1.ANÀLISI TEÒRIC ......................................................................................................................... 23 3.2. ANÀLISI TÈCNIC ........................................................................................................................ 24 3.3. ANÀLISI ECONÒMIC ................................................................................................................. 26 3.4. SOLUCIÓ ESCOLLIDA I JUSTIFICACIÓ DE LA SEVA ELECCIÓ ............................................ 27

4. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA................................................................................... 28


3

1. INTRODUCCIÓ

En el present annex es presenten els possibles sistemes de depuració i s’explica i es justifica la

solució adoptada.

Per tal d’escollir la solució òptima, s’utilitzarà el criteri que actualment utilitza l’ACA per a la selecció

de sistemes de tractament d’aigües residuals pels nuclis de menys de 2000 habitants equivalents de

Catalunya: l’EDSS_PSARU 2002.

2. ALTERNATIVES DE SISTEMES DE DEPURACIÓ ESTUDIADES

El nivell de depuració requerit per a poblacions situades a la conca alta del riu Llobregat i que no

compleixen cap de les excepcions establertes en el EDSS_PSARU2002, com és el cas del municipi

de Vallcebre, és tractament secundari. Consisteix en l’eliminació de la matèries en suspensió MES i la

reducció de matèria orgànica.

Els possibles sistemes de tractament per a la depuració de les aigües residuals de Vallcebre són els

següents:

Tractaments natural

� Llacunatge

� Wetland

Tractaments secundaris convencionals

� SBR

� Fangs actius

� Biodiscs

� Filtre percolador

2.1. EXPLICACIÓ DE LES DIVERSES ALTERNATIVES

A continuació, s’expliquen de forma detallada el funcionament dels diferents sistemes de tractament

així com els seus avantatges i desavantatges que serviran per descartar els que no siguin aptes a

Vallcebre.

2.1.1. Llacunatge

2.1.1.1. Característiques generals

El llacunatge és un mètode biològic natural de tractament que es fonamenta en els mateixos principis


4

pels que es realitza l’autodepuració en els rius i llacs.

Les llacunes són bases artificials on l’aigua residual circula i des de les quals (després d’un temps de

retenció de nombrosos dies) es descarrega un efluent tractat. Els sistemes de llacunatge estan

formats per una sèrie de llacunes construïdes per excavació i compactació del terreny capaces de

funcionar com a dipòsits d’emmagatzematge. Sovint s’han d’impermeabilitzar per tal de protegir les

aigües subterrànies.

Les llacunes poden ser anaeròbiques, facultatives o de maduració (o aeròbiques). Com a norma

general les llacunes anaeròbiques i facultatives es dissenyen per a la reducció de DBO i les de

maduració o aeròbiques per a la reducció de patògens; tot i que es dóna una certa reducció de DBO

en les llacunes de maduració i de patògens en les altres.

La qualitat final de l’efluent depèn principalment de la mida i el nombre de llacunes. Aquests sistemes

són molt simples, tenen un baix cost i una gran eficiència depuradora. Per contra tenen unes

necessitats d’espai força elevades.

Es poden dividir entre llacunatge natural, que no requereix energia exterior i llacunatge artificial, que

sí que necessita energia en forma d’oxigen (llacunes airejades) o agitació (llacunes d’alt rendiment). A

banda d’aquesta classificació general, també es poden dividir segons el mètode de d’oxigenació i

distribució de l’oxigen en: aeròbiques, anaeròbiques, facultatives (zona aeròbica en la superfície que

és on es dóna principalment l’efecte depurador i zona anaeròbica en el fons) i airejades (neix com a

evolució de les llacunes aeròbiques o facultatives).

Per tal d’aconseguir el tractament hi ha diverses configuracions de manera que la distribució i

seqüenciació de les llacunes és diversa.

2.1.1.2. Avantatges i inconvenients

Avantatges

- Gran adaptabilitat a variacions de càrrega hidràulica (per elevat temps de retenció de les

bases). Elevada capacitat d’amortiment.

- Facilitat d’explotació respecte als sistemes convencionals.

- Baixos costos d’explotació.

- Bons rendiments d’eliminació de nutrients (nitrogen total i fòsfor total).

- Integració al paisatge.

- Bona mineralització dels fangs.

- Elevada capacitat d’eliminació de microorganismes.


5

Inconvenients i/o limitacions

- Qualitat de l’aigua inferior a la dels tractaments convencionals en matèria orgànica.

- Qualitat de l’efluent variable segons l’estació. Especialment el fòsfor i nitrogen.

- Molt sensible a afluents concentrats i/o sèptics. La DBO5 < 300 mg/L com a mitjana anual.

- No són sistemes adients per efluents de tipus industrial (agroalimentàries, per exemple).

- Risc d’olors en cas de mal funcionament.

- Sensible a la temperatura i baixa insolació. Quan la temperatura es baixa (<5ºC), disminueix

el rendiment.

- Risc d’aparició de mosquits en cas de manca de manteniment.

- Necessitat de grans superfícies.

- Fort condicionament pel tipus de sòl. Cal un terreny fàcilment impermeabilitzable.

- Poca possibilitat d’intervenció.

- Possibilitat d’eliminació d’algues en l’efluent, sobretot a l’estiu i amb influents amb càrregues

orgàniques elevades.

2.1.1.3. Rang d’aplicació

Es recomana la utilització en poblacions entre 200 i 1500 habitants equivalents, amb un rang de

població possible entre 80 i 1900 h.e.

2.1.1.4. Explotació i manteniment

Com a recomanacions per l’explotació d’aquests sistemes cal destacar els següents aspectes:

� Extracció de fangs amb una periodicitat depenent del tipus de llacunes existents (o qual

l’alçada assoleixi 1/3 de la de la llacuna):

� Llacunes anaeròbiques cada 2-5 anys.

� Llacunes facultatives, després de 10 anys de la posada en funcionament.

� Eliminació d’escumes mitjançant aplicació d’aigua neta o de la sortida per prevenir la

proliferació d’insectes.

� Eliminació de flotants i macròfits de la superfície de les llacunes.

� Control del color de la llacuna.

� Control periòdic de les estructures d’entrada i de sortida de les llacunes. Eliminació de sòlids

acumulats.

� Control de la presència de rossegadors mitjançant el segat de les plantes.


6

2.1.1.5. Quadre resum del sistema:

Llacunatge Natural (General, en sèrie)

Tipus de tractament Sistemes naturals/Tecnologies toves

Nivell de tractament Secundari / Secundari + nitrificació / Terciari nitrificació-desnitrificació parcial

Límit recomanat d’ús-càrrega hidràulica

200-1500 h.e.

Càrrega orgànica < 300 mg/L DBO5

Sistema adaptable a grans variacions de

Cabal: SI Càrrega contaminant: NO

Superfície necessària Total: 8-12 m2/h.e.

Temps de permanència hidràulica Molt gran (40-60 dies en total)

Altres característiques de disseny Nombre de llacunes: depèn del disseny Profunditat: de 0,9 a 1,1m cada llacuna

Exigències del terreny Pendent: Inferior al 5% Profunditat del nivell freàtic: Sí, per sota del nivell de les llacunes Permeabilitat: Sí. Sòls argilosos o impermeabilització

Temperatura òptima 10-37 ºC Tractament no aconsellat per climes freds

Cost econòmic Inversió: Baix excepte en terreny Manteniment: Baix

Manteniment Funcionament: senzill (a nivell d’operació) Personal: poc Necessitat de control: intermedi Freqüència de control: intermedi

Necessitat de personal especialitzat No, excepte en direcció ja que si bé el funcionament del sistema és senzill a nivell d’operació, es necessari un bon coneixement dels processos que es duen a terme en aquests sistemes per obtenir uns bons rendiments i minimitzar els possibles problemes.

Necessitats energètiques No

Generació de Olors: freqüent Soroll: no Subproductes: fangs, vegetació que es pot desenvolupar a les llacunes i al voltant.

Rendiments d’eliminació DBO.............80-85% DQO.............80-95% MES.............70-90% PT.................40-70% NT.................55-85%

Limitacions -Importants problemes amb aigües residuals concentrades i/o sèptiques i aigües no domèstiques


7

-Es recomana una distància de 200 m entre el sistema i els habitatges -Influència estacional molt marcada en els rendiments

Capacitat de desinfecció Elevada. Depèn però de la configuració

Necessitat de tractament previ Com a mínim pretractament. No cal tractament primari.

Ampliació del sistema No

Avantatges Bona adaptació a variacions de càrregues hidràuliques. Bona eliminació dels patògens especialment a l’estiu. Facilitat d’explotació.

2.1.2. Sistemes amb macròfits. Zona humida construïda. Wetland

2.1.2.1. Característiques generals:

Es denomina wetland (aiguamoll o zona humida) a qualsevol depressió en la que l’aigua s’acumula

varis dies durant el període de crescuda (hidroperíode), on s’estableix una determinada flora aquàtica,

i on el sòl es troba suficientment saturat d’aigua de manera que permet l’activitat dels bacteris.

Les zones humides construïdes (constructes wetlands) són sistemes artificials dissenyats i construïts

per tal de reproduir els processos naturals d’autodepuració que es donen en les zones humides o

aiguamolls naturals en un ambient més controlable.

Els mecanismes de tractament a les zones humides són complexos i engloben l’oxidació bacteriana,

la filtració, la sedimentació i la precipitació química. Les zones aeròbiques es troben situades al

voltant de les arrels i rizomes, on es desenvoluparan les poblacions bacterianes. Aquests bacteris són

els mateixos que es troben en els sistemes convencionals de tractament. La matèria orgànica es

degrada per acció dels bacteris heteròtrofs, mentre que l’oxidació del nitrogen amoniacal a nitrats i

nitrits té lloc per bacteris nitrificants autòtrofs i sota condicions anòxiques es passa a N2.

Els sistemes més efectius i utilitzats són els de macròfits amb flux subsuperficial horitzontal o vertical.

2.1.2.2. Avantatges i inconvenients:

Avantatges:

- Integració en el medi. Establiment d’un ecosistema.

- Excel·lent eliminació de DBO i SS d’efluent de fossa sèptica o de Tanc Imhoff.

- Bona resposta a canvis de càrrega i cabal.

- Possibilitat de tractar aigües residuals amb una forta càrrega contaminant.

- Explotació simple.

- Els sistemes de flux subsuperficial requereixen menys superfície que la majoria de

tractaments naturals.

- Efluent de bona qualitat, alts rendiments de DBO si es dissenyen adequadament.


8

- En els de flux superficial olors i insectes són mínims.

- Baixos costos d’explotació i manteniment.

Inconvenients i/o limitacions:

- Manca de dades de disseny i de rendiments d’eliminació (sobretot amb grans cabals).

- Lleugerament sensible a la temperatura. Temperatures excessivament fredes faran necessari

l’emmagatzematge de l’aigua residual.

- Període de plantació aconsellat entre abril i juliol.

- Per a obtenir els millors rendiments cal que el sistema porti un any de funcionament.

- Terreny: cal que el pendent sigui inferior al 5%; la permeabilitat ha de ser baixa, en cas

contrari, s’ha d’impermeabilitzar per evitar la contaminació de les aigües subterrànies.

- Sistemes no recomanables en zones de climatologia extrema, gelades freqüents, alçades

superiors a 700m, on el canyís te dificultat en créixer.

- Si l’eliminació de MES no és eficient, pot haver-hi colmatació de l’entrada (sobretot en els de

flux subsuperficial).

- Entre l’estiu/hivern pot haver-hi una disminució de rendiment del 20%.

2.1.2.3. Rang d’aplicació:

Es recomana la utilització en poblacions entre 50 i 1200 habitants equivalents, i un rang d’utilització

possible de fins a 1400h.e.

2.1.2.4. Explotació i manteniment:


� Tallar les canyes en el període de canyes seques (de novembre a febrer). Deixar uns 20 cm

de la tija per afavorir l’entrada d’oxigen al medi.

� Evitar el trencament de les tijes en les operacions de manteniment, per evitar el colmatatge

del llit de grava.

� Soterrar les puntes de les tijes en zones amb poca població vegetal per repoblar.

� Eliminar la vegetació espontània que pot competir amb el macròfit.

� Revisió periòdica del sistema de distribució i d’evacuació de l’aigua.

� Control del nivell de l’aigua a la zona humida en eles sistemes de flux subsuperficial

horitzontal i vertical. És recomanable disposar d’un sistema per la mesura de la columna

d’aigua. Aquesta operació no cal en els sistemes de flux lliure.

� Control del sistema d’impermeabilització (controlar les pèrdues d’aigua al voltant del sistema).


9

2.1.2.5. Quadre resum del sistema:

Sistemes amb Macròfits

Tipus tractament Sistemes naturals/tecnologies toves. Sistemes vegetació/aigua/sol o vegetació/aigua

Nivell de tractament Secundari/Secundari+nitrificació/Terciari nitrificació -desnitrificació parcial i reducció de fòsfor

Tipologies Macròfits emergents (Typha, Pharagmites) Macròfits flotants (Lemna, Pistia, Spidorela) Macròfits submergits (Miriopillium)

Límit recomanat d’ús-càrrega hidràulica

25-1000 h.e. Càrrega hidràulica 0,015-0,06 m3/m2·dia

Càrrega orgànica 2-160 kg DBO5/ha·dia Es recomana no superar els 100 kg de 100 kg DBO5/ha·dia


Cabal: No. Construir un dipòsit pulmó Càrrega contaminant: Si

Superfície necessària Total: 2-6 m2/h.e.

Temps de permanència hidràulica

Alt. Augmenta en disminuir la temperatura. Per l’eliminació de DBO 2-5 dies Per l’eliminació del N 6-14 dies

Altres característiques de disseny

Construcció senzilla

Exigències del terreny Pendent: Inferior al 5% Profunditat del nivell freàtic: Sí, per sota del nivell de les llacunes Permeabilitat: Sí. Sòls argilosos o impermeabilització

Temperatura òptima 10-37 ºC Tractament no aconsellat per climes freds

Cost econòmic Inversió: Baix excepte en terreny Manteniment: Baix

Manteniment Funcionament: senzill (a nivell d’operació) Personal: poc Necessitat de control: baixa Freqüència de control: poca

Necessitat de personal especialitzat

No

Necessitats energètiques No

Generació de Olors: poden produir-se (rarament) Sorol: no Subproductes: Recol·lecció de vegetació, fangs

Rendiments d’eliminació DBO.............80-85% DQO.............80-95% MES.............70-90% PT.................40-70%


10

NT.................55-85%

Limitacions Sensible a temperatures baixes

Capacitat de desinfecció Sí

Necessitat de tractament previ

Com a mínim pretractament i decantació primària

Ampliació del sistema Disponibilitat de terreny

Avantatges -Integració al medi ambient/revaloració de l’àrea -Possible hàbitat per espècies animals

2.1.3. SBR

2.1.3.1.Característiques generals

Un Reactor Discontinu Seqüencial (RDS) o Sequencing Batch Reactor (SBR, d’ara en endavant), és

un sistema de tractament de fangs actius que opera en discontinu mitjançant fases d’omplerta i

buidat, és a dir, treballa per càrregues. Aquest nom engloba un grup de sistemes de volum variable

de tractament de fangs activats, on els processos d’aeració, sedimentació i clarificació són realitzats

en un mateix dipòsit (reactor).

El SBR, va sorgir com a resultat d’una innovació tecnològica alternativa als fangs actius convencional

i actualment és conegut com un procés molt eficient quant a cost i a rendiment d’eliminació de

contaminants orgànics en aigües domèstiques i industrials. L’estalvi en espai necessari i la possibilitat

d’assumir cabals i càrregues contaminants variables, modificant els cicles d’operació, constitueixen

alguns dels seus grans avantatges, presentant-se com un sistema idoni per al tractament

d’abocament procedents de mitjans i petits municipis.

En la seva forma més simple, el SBR consisteix en un reactor en el qual se succeeixen (en forma

seqüencial en el temps) els diferents processos de reacció (aeròbia o anòxica), sedimentació i

clarificació. El SBR també permet l’eliminació de nutrients (bàsicament nitrogen i, en menor mesura,

fòsfor) mitjançant la combinació adequada de les etapes aeròbies i anòxiques durant la reacció i

l’ompliment.

El principi d’operació d’un SBR es fonament en la següent seqüència:

1. Ompliment: S’introdueix l’aigua residual a tractar i es barreja amb els fangs ja existents en el

reactor. Aquesta etapa pot ser anòxica o aeròbica, depenent del tractament que es desitgi

realitzar.

2. Reacció: aeròbia i anòxica. Etapa en la qual es continuen les reaccions començades a l’etapa

anterior. Es poden alternar diferents condicions ambientals per assolir els objectius proposats.

Així, en condicions aeròbies es produeix la degradació de la matèria orgànica i la nitrificació,


11

mentre que en condicions anòxiques es produiria la desnitrificació, sempre que hi hagi

matèria orgànica disponible. Per tal d’eliminar fòsfor s’han de d’assolir condicions anaeròbies

3. Sedimentació: Durant aquest període es detenen els equips per permetre la sedimentació

dels sòlids, per tant es separen els fangs de l’aigua clarificada.

4. Buidat: En aquesta etapa es buida l’aigua clarificada de la part superior del reactor.

5. Repòs: Etapa de repòs que serveix per ajustar el temps dels cicles entre reactors. En aquesta

etapa també es pot extreure una part del fang actiu que es porta a l’espessidor/digestor on

continua el seu procés de degradació.

Habitualment, els SBR solen operar amb la meitat del cicle omplint i reaccionant (aireig o anòxia), i

l’altre meitat sedimentant i buidant, d’aquesta manera es poden posar dos reactors en paral·lel i

funcionar contínuament. Malgrat això aquesta no és l’única configuració possible.

Així doncs, en funció del tractament que es vulgui donar a una aigua es modificaran aquestes etapes.

Si només es vol eliminar matèria orgànica, tant sols és necessari l’aportació d’oxigen per tal

d’aconseguir-ho, per contra, si el que es desitja és eliminar també el nitrogen, cal alternar aeròbies i

anòxiques per tal de nitrificar i desnitrificar, i si també es vol arribar a eliminar el fòsfor, aleshores

caldrà assolir condicions anaeròbies durant l’ompliment. Aquesta darrera possibilitat encara presenta

algunes dificultats d’operació i, a la pràctica no s’aplica.


Avantatges:

- Proporciona un efluent de gran qualitat.

- Tolera càrregues hidràuliques i orgàniques variables.

- Gran eficiència de tractament (DBO i nutrients).

- Control de creixement de microorganismes filamentosos.

- Tots els components són recuperables i accessibles.

- Eliminació del decantador secundari.

- Eliminació de la bomba de retorn de fangs activats. Aquestes bombes no són necessàries ja

que l’aeració i la sedimentació es donen al mateix reactor.

- Estalvi en instal·lacions de canonades ja que no és necessària la recirculació dels fangs.

- Ocupen menys espai que una planta convencional.

- Existeix una millor sedimentació ja que el líquid es troba en repòs total.

Inconvenients o limitacions:

- Cost elevat.

- Gran consum d’energia.

- Tecnologia complexa.


12

- Poden sortir greixos i sòlids flotants si no hi ha pretractament

- L’equipament per aportar aire ha de ser més gran de l’habitual, ja que en les etapes d’aeració

l’aire s’ha de subministrar en menys temps. Això es dóna sobretot quan hi ha xoc de càrrega

o omplerta única. Per superar-ho s’ha de fer una omplerta seqüencial (això fa que hi hagi un

petit augment de consum però no cal sobredimensionament).

- Cal una bomba potent pel buidat de l’aigua.

- Durant l’etapa de sedimentació, pot produir-se “rising”, si el sistema no contempla criteris de

desnitrificació provocant que el fang pugi a la superfície degut a la generació de nitrogen gas.

Aquest fenomen es veu afavorit per les temperatures altes. En aquest cas s’ha de realitzar

cicles aireig anòxia per desnitrificar de manera controlada.


Es recomana la utilització en poblacions de més de 700 habitants equivalents, però el rang de

població possible pot ser fins a 375 h.e.

2.1.3.4. Explotació i manteniment:


� En casos de variabilitat de cabal i de càrrega pot ser que només pugui assolir un tractament

equivalent a secundari sense nitrificació.

� Cal un control acurat per solventar les variacions de cabal i càrrega.

� Per realitzar nitrificació/desnitrificació s’han de combinar adequadament els cicles aireig-

anòxia.

2.1.3.5.Quadre resum del sistema:

SBRTipus tractament Sistema convencional. Biològic de fangs actiu.

Nivell de tractament Secundari/Secundari+nitrificació/Terciari nitrificació – desnitrificació parcial i reducció de fòsfor

Tipologies Segons el tipus de sedimentació: única, esglaonada o continuada

Límit recomanat d’ús – Càrrega hidràulica

>700 h.e.


Cabal: Molt adaptable Càrrega contaminant: Molt adaptable

Superfície necessària Poca, de 0,2 -1,0 m2/h.e.

Temps de permanència hidràulica De l’ordre d’hores


13

Exigències del terreny Pendent: No Profunditat del nivell freàtic: No Permeabilitat: No

Temperatura òptima 12-38 ºC Poc sensibles a temperatures baixes

Cost econòmic Inversió: Elevat Manteniment: Moderat-Elevat


Sí

Necessitats energètiques Elevades

Generació de Olors: Rarament Sorol: Sí Subproductes: Sí, fangs

Rendiments d’eliminació/Límits DBO.............3,3-15mg/L MES.............3,5-20%

Limitacions Evitar efluents que continguin metalls pesats, clor i els seus derivats.

Capacitat de desinfecció No

Necessitat de tractament previ Eliminació de grollers i de fins, tractament primari recomanat

Ampliació del sistema Sí, per modulació

Avantatges - Gran eficiència de tractament - Eliminació nutrients - Espai reduït - Gran flexibilitat per adaptar-se a diferents qualitats d’aigua.

2.1.4. Fangs actius

2.1.4.1. Característiques generals:

Els sistemes de depuració d’aigües residuals per fangs actius són els processos de tractament

biològic més estesos. El procés consisteix en la introducció d’aigua residual a un reactor que conté un

cultiu bacterià en suspensió al qual s’aporta aire per aconseguir l’oxidació de la matèria orgànica. En

el reactor biològic es mantenen els microorganismes agregats en forma de flòculs en suspensió.

L’aigua tractada juntament amb els flòculs passaran al decantador secundari on es realitzarà una

separació sòlid-líquid.

Posteriorment, els fangs es separen de l’aigua tractada per decantació mitjançant un clarificador i es

reintrodueixen dins els reactors o dipòsits de tractament per mantenir la població activa.

El mecanismes microbiològics que es donen en aquests sistemes (oxidació i respiració endògena)

són aerobis, per tant caldrà una aeració forçada. L’aportació d’oxigen es pot aconseguir mitjançant:

� Aireig mecànic: turbines (superficial o submergida)


14

� Difusors

Existeixen diversos tipus de configuracions de fangs actius, i la seva classificació pot variar segons la

literatura consultada. Tot i així, els models de flux són la mescla completa (RCTA) i el flux en pistó

(RCFP), donant lloc a diferents tecnologies.

Destacar que per a petites comunitats, on es produeixen importants variacions en el cabal i en la

càrrega dels afluents, és més convenient utilitzar els fangs actius de barreja completa i no els de flux

a pistó, ja que els primers toleren millor aquestes variacions.

Els més utilitzats i recomanats en poblacions de menys de 2000h.e. són els sistemes d’aeració

prolongada. En aquests sistemes el cultiu bacterià del reactor es troba en fase de respiració

endògena. Per tant, requereixen càrregues orgàniques relativament baixes i un període d’aireig llarg.

Així doncs, els tancs tindran un volum bastant gran; aquesta característica fa que sigui un sistema

utilitzar preferentment en petites comunitats. Aquests sistemes són capaços d’assegurar un efluent

d’una qualitat excel·lent, i són tolerats als canvis de cabal.

Les especificacions de disseny (aeració prolongada) varien d’un país a un altre. En el cas d’Espanya,

amb bones condicions climàtiques (Sud, baixa latitud) es pot adoptar la càrrega de: 0,35 kg

DBO5/m3·dia. En unes condicions (Nord, muntanya) és millor disminuir la càrrega i adoptar: 0,30 kg

DBO5/m3·dia.


Avantatges:

- Proporciona un efluent de gran qualitat (DBO, MES i nutrients).

- Els sistemes d’aeració prolongada, i sobretot els canals d’oxidació generen poca quantitat de

fangs, i a més es troben digerits.

- Gran fiabilitat (sempre que es faci una bona operació i manteniment).

- Requereix relativa poca superfície.

- Pot suportar afluents amb càrregues molt elevades (DBO>550 mg/L).

- El llarg temps de retenció hidràulica i la baixa activitat bacteriana proporcionen una bona

resistència a l’efecte de xocs de cabal, càrrega, variacions de pH i efectes d’inhibidors o de

tòxics.

- Senzillesa de funcionament: el tractament de l’aigua i l’estabilització dels fangs es fan en el

mateix tanc d’aeració.

- Quan el subministrament d’oxigen és suficient, és produeix nitrificació.

- Nitrificació quasi total a temperatura > 15ºC.

- Proporciona un bon emmagatzematge dels fangs, pel que una purga setmanal generalment

resulta suficient per a l’extracció dels fangs en excés.


15

Inconvenients:

- Elevats costos de construcció i d’explotació.

- Cal que el personal sigui especialitzat.

- Elevades necessitats d’operació i manteniment (atenció diària).

- Problemes potencials de gelades en climes freds. Tot i així són menys sensibles a les baixes

temperatures que els sistemes naturals.

- Gran consum d’energia.

- Generació de soroll.

- Possible generació d’olors.

- Nul·la integració paisatgística.

- La presencia de petits flòculs en l’aigua tractada impedeix garantir, des del punt de vista de

les matèries en suspensió, una qualitat en continu inferior a 20 mg/L de SS.

- Problemes de “rising” si es nitrifica i no es desnitrifica.


Es recomana la utilització en poblacions de més de 700 habitants equivalents, però es pot utilitzar fins

a un límit inferior possible de 400h.e.



� En casos d’elevada càrrega d’entrada (DBO) per utilitzar els sistema de flux en pistó es

recomana tenir un cabal elevat.

� Control de fangs surant, pot indicar desnitrificació en el decantador.

� Atenció a abocaments puntuals i industrials, i actuar en conseqüència.

2.1.4.5. Quadre resum del sistema

Fangs actius I Tipus tractament Sistema convencional. Biològic

Nivell de tractament Secundari/Secundari+nitrificació/Terciari nitrificació-desnitrificació parcial i reducció de fòsfor

Tipologies Convencional (mescla completa) Flux pistó Alimentació esglaonada Canal d’oxidació

Límit recomanat d’ús >700 h.e.


16


Cabal: Sí Càrrega contaminant: Sí

Superfície necessària 0,2-1 m2/h.e.

Temps de retenció Depèn del tipus. A convencionals 5-8 h.


Temperatura òptima 12-38ºC No gaire sensibles a baixes temperatures.

Cost econòmic Inversió: Elevat Manteniment: Elevat

Necessitat de personal especialitzat Sí


Generació de Olors: Poden aparèixer Sorol: Sí Subproductes: Fangs


Limitacions -Sensible al pH, no toleren pH molt àcids. -Sensibles a concentracions elevades de sals, metalls pesats i clar i els seus derivats. -Necessitat de nutrients per al creixement dels microorganismes (compte amb les aigües industrials).


Necessitat de tractament previ Eliminació de grollers i de fins. Tractament primari recomanat.

Ampliació del sistema Modulació.

Fangs actius II Tipus tractament Aeració prolongada

Nivell de tractament Secundari/Secundari+nitrificació/Terciari nitrificació-desnitrificació parcial i reducció de fòsfor

Límit recomanat d’ús Recomanat per petites poblacions. Recomanables > 800 h.e.


Cabal: Sí Càrrega contaminant: Sí

Superfície necessària Aeració prolongada: 0,2-1 m2/h.e.

Temps de retenció De 18 a 36 hores. Més llarg que altres sistemes de fangs actius

Exigències del terreny Pendent: No


17

Profunditat del nivell freàtic: No Permeabilitat: No

Temperatura òptima 12-38ºC No gaire sensibles a baixes temperatures.

Cost econòmic Inversió: Elevat Manteniment: Elevat


Sí


Generació d’olors, soroll i subproductes

Olors: Poden aparèixer Soroll: Sí Subproductes: Generalment produeixen poca quantitat de fangs.


Limitacions -Sensible al pH, no toleren pH molt àcids. -Sensibles a concentracions elevades de sals, metalls pesats i clar i els seus derivats. -Necessitat de nutrients per al creixement dels microorganismes (compte amb les aigües industrials). -És recomanable un influent amb DBO>150 mg/L


Necessitat de tractament previ Eliminació de grollers i de fins. Tractament primari recomanat.

Ampliació del sistema Modulació.

2.1.5. Biodiscs


Els biodiscs, anomenats també contactors biològics rotatius, rotors biològics de contacte o

biocilindres, són sistemes que es van desenvolupar com a tractament biològic aerobi de les aigües

residuals. Estan formats per discs de material inert separats per una determinada distància que giren

entorn d’un eix horitzontal. Estan parcialment submergits, i es mouen alternativament en l’aigua

residual i en l’aire, permetent la formació i creixement d’una biopel·lícula en la seva superfície.

Aquesta biomassa es presenta simultàniament en forma fixada al suport (com en el cas dels filtres

percoladors) i de creixement en suspensió (com en el cas dels fangs actius).

Els discs tenen un disseny ondulat amb nervis radials aconseguint-se així una major superfície

disponible per disc i una major rigidesa mecànica. Aproximadament el 40% de la superfície dels discs


18

està en contacte amb l’aigua en tot moment. Quan els discs giren, la matèria orgànica és absorbida

per la pel·lícula biològica que creix en la superfície, i alternativament es posen també en contacte

amb l’aire al sortir de l’aigua. D’aquesta forma es produeix la transferència d’oxigen a les colònies de

bacteris i altres microorganismes que produeixen l’oxidació de la matèria orgànica. Els discs són de

poliestirè, o clorur de polivinil.

La rotació també és el mecanisme d’eliminació de l’excés de sòlids en els discs (degut al trencament

de la biopel·lícula per forces de cisalla o de fricció quan el gruix és important) i serveix per a mantenir

en suspensió els sòlids arrossegats, de manera que puguin ser transportats des del reactor fins el

clarificador. L’efluent de l’última etapa dels biodiscs passa a un clarificador secundari, molt més petit

que el que correspondria a un sistema de fangs actius.

Si es dimensionen correctament constitueixen un sistema molt eficient gràcies a què en un sistema de

biomassa fixada les concentracions de biomassa són més altes. Aquest fet els permet resistir millor

les sobrecàrregues hidràuliques i orgàniques. La disposició per etapes en sèrie d’aquest sistema de

flux elimina els curtcircuits. Addicionalment, cal tenir en compte que les càrregues aplicades per

aconseguir una bona nitrificació han de ser considerablement inferiors a les corresponents al

tractament secundari estàndard (sense eliminació o transformació de nitrogen).

Així doncs, aquests sistemes es poden utilitzar com tractament secundari sense eliminació de

nutrients, i, també, es poden emprar per a la nitrificació.

Els biodiscs, a l’igual que eles altres sistemes de depuració, es projecten sobre la base de factors de

càrrega hidràulica o càrrega orgànica deduïts d’estudis amb plantes pilots i instal·lacions a escala

industrial.


Avantatges:

- Explotació i manteniment senzill en comparació als fangs actius.

- La utilització de biodiscs permet un elevat estalvi de superfície. Les dimensions dels dipòsits

d’oxidació són menors que els utilitzats per altres processos, i a causa d’això, els costos

d’instal·lació s’abarateixen considerablement.

- El consum energètic es redueix considerablement en relació als processos tradicionals ( 1

kWh/kg de DBO5 eliminat). Si ho comparem amb un sistema de fangs actius el seu consum

és una tercera part,.

- Bona estabilitat enfront de variacions de cabal i càrrega. Menys sensibles als tòxics que els

fangs actius.

- No produeixen soroll.


19

- No generen olors.

- Pocs problemes d’escumes.

- No hi ha problemes d’insectes.

- Facilitat d’ampliació en el futur (modulació).

- Possibilitat de dissenyar el procés amb nitrificació.

- No hi ha recirculació de fangs secundaris.

- Resistents al fred (els discs estan sempre coberts).

Inconvenients o limitacions:

- Muntatge complicat. Material de suport especial.

- Requereixen tractament primari previ.

- Consum energètic per tal de mantenir en moviment els discs.

- Produeix impacte ambiental en la parcel·la. Depèn de si es fan soterrats o a l’exterior i tapats.

- Necessitat de disseny mecànic rigorós.

- Sensible a la temperatura i a turmentes, cal un sistema cobert.

- Eliminació del NTK limitat. Problemes de nitrificació quan la relació DQO/N és elevada.

- Requereix de personal d’explotació especialitzat amb nocions d’electromecànica.


Es recomana la utilització en poblacions de més de 250 habitants equivalents., però la possible

població arriba fins a 50 habitants.



� Cal tenir cura de la lubricació de l’eix dels rotors.

� Comprovar que no hi hagi zones mortes amb acumulació de fangs.


Biodiscs Tipus tractament Sistema convencional. Biològic aerobi,. Cultiu fix sobre

un suport giratori.

Nivell de tractament Secundari/Secundari+nitrificació (en determinades condicions)

Tipologies De rotació mecànica. De rotació per impulsió d’aire.


20

Límit recomanat d’ús - Càrrega hidràulica

Càrrega hidràulica 0,01-0,06 m3/m2·dia Rang de població recomanat: 300-3000 h.e. 2,4-4,0 o fins a 10 g DBO5/m2·dia


Cabal: Moderat Càrrega contaminant: Moderat

Superfície necessària 0,5-1,5 m2/h.e.

Temps de retenció Curt (1 a 4 hores)


Temperatura òptima 7-38ºC. Sensibles a baixes temperatures. En climes freds es pot congelar la pel·lícula exposada a l’ambient.

Cost econòmic Inversió: Elevat Manteniment: Baix


Sí

Necessitats energètiques Sí, baixes en comparació amb els fangs actius.

Generació de Olors: No Sorol: Sí Subproductes: Fangs no estabilitzats


Limitacions -Temperatura (cal una coberta) -Sensibles al pH (òptim 6-9) -Requereixen, a l’igual que els fangs actius, una quantitat mínima de nutrients.


Necessitat de tractament previ Com a mínim pretractament i decantació primaria

Ampliació del sistema Fàcil. Aportant mòduls

2.1.6. Filtre percolador


El filtre percolador, biofiltre o filtre biològic, és un sistema de tractament biològic de biopel·lícula en un

suport fix.

Un filtre percolador consisteix en un dipòsit (normalment cilíndric) omplert amb un material de gran

superfície específica (pedra, putzolana o plàstic) que serveix de suport als microorganismes, els quals

formaran una biopel·lícula de gruix variable. L’aeració s’efectua per tiratge natural mitjançant orificis


21

de ventilació a la base del filtre, mentre que l’aigua es distribueix unirformement per la part superior

del filtre. És un sistema semblant als biodiscs, amb la diferència que en els filtres percoladors el

suport és manté fix i és l’aigua residual la que es desplaça.

A mesura que l’aigua residual va percolant a través del llit, s’elimina gran part de la matèria orgànica

per acció de la biopel·lícula fixada sobre el material. El substrat i l’oxigen es difonen a través

d’aquesta biopel·lícula on es produeix la metabolització. Entretant, els residus i l’anhídrid carbònic

difonen en la direcció oposada al líquid. Durant el seu pas per la biopel·lícula, l’oxigen es consumeix

com a conseqüència de la respiració microbiana, quedant definida una zona d’activitat aeròbia. La

penetració d’oxigen pot no arribar fins tota la massa bacteriana i degut a això es pot desenvolupar

una segona zona, anaeròbia, entre el material de farciment i la zona aeròbia exterior.

Com a conseqüència del creixement bacterià, el gruix de la biopel·lícula va augmentar fins un cert

límit, a partir del qual la biopel·lícula es desprèn i és arrossegada per l’aigua que circula. Per això cal

un decantador on s’eliminin els fangs de la biomassa despresa.

Els filtres percoladors es poden classificar segons el nombre d’etapes, o segons la càrraga hidràulica i

orgànica aplicable.

� Segons el nombre d’etapes (una o dues etapes)

� Segons la càrrega hidràulica i orgànica (baixa càrrega, càrrega mitjana, alta càrrega o de

desbast)


Avantatges:

- Relativament tolerant a sobrecàrregues hidràuliques puntuals.

- Consum energètic moderat.

- És tolerant a la presència de substàncies tòxiques en l’afluent.

- No necessita energia per a l’aeració.

- Es pot dissenyar per tal de fer nitrificació.

- Costos d’operació inferiors als fangs actius.

- No hi ha recirculació de fangs secundaris.

Inconvenients i limitacions:

- Requereixen un sistema de decantació-digestió pels fangs.

- Necessitats d’operació i manteniment moderades. Cal mà d’obra especialitzada.

- Sensibles al fred. A el hivern baixa molt el rendiment degut a la disminució de la temperatura.

A temperatures iguals o inferiors a 0ºC pot haver-hi problemes de congelació.


22

- El cost del material de rebliment és elevat. El cost de construcció és elevat.

- Possibilitat de colmatació del sistema de distribució i dels filtres.

- Pot presentar problemes amb xocs de càrregues.

- Risc d’olors degut a una manca d’aeració en el llit que es pot donar sota algunes condicions

meteorològiques.

- Poden aparèixer problemes d’insectes.

- No es pot controlar la quantitat de biomassa fixada.

2.1.6.3. Rang d’aplicació

Es recomana la utilització en poblacions d’entre 300 i 2000 habitants equivalents, pot es pot admetre

fins a 95h.e.



� Manteniment del Tanc Imhoff.

� Comprovar habitualment la sortida d’aigua pels difusors, sobretot si són amb orificis.

� Control del sistema de bombeig


Filtres Percoladors Tipus de tractament Sistema convencional. Biològic. Medi de suport fix.

Tractament aerobi.

Nivell de tractament Secundari/Secundari+nitrificació

Tipologies -D’una etapa -De dues etapes També es poden classificar segons la càrrega

Càrrega orgànica 0,08-8 kg DBO5/m3·dia

Límit recomanat d’ús-Càrrega hidràulica

300-2000 h.e. Càrrega hidràulica 1,2-4 m3/m2·dia


Cabal: Moderat (depèn tipus) Càrrega contaminant: Moderat (depèn tipus)

Superfície necessària 0,2-0,7 m2/h.e.

Temps de retenció Hores (amb recirculació)

Altres característiques de disseny Necessiten ventilació (natural per gradient de temperatura o forçada amb ventiladors)


23


Temperatura òptima Sensibles calen T>0ºC

Cost econòmic Inversió: Elevat Manteniment: Mitja


Sí

Necessitats energètiques Baixes Només comparables als fangs actius quan la ventilació es forçada.

Generació de Olors: Poden produir-se. Sorol: No Subproductes: Fangs


Limitacions -La presència de matèries orgàniques col·loïdals pot reduir notablement el rendiment d’eliminació de DBO5.


Necessitat de tractament previ Eliminació de gruixuts i de fins, i decantació primària.

Ampliació del sistema No

2. CRITERIS DE SELECCIÓ

A continuació, es mostren els criteris d’elecció utilitzats per a la solució projectada. Aquests criteris

poden ser teòrics, és a dir, en funció de les característiques de la zona i de les variables de disseny

mirar quina és la solució més apropiada; tècnics o econòmics, tal com es defineix al PSARU 2005.

2.1. ANÀLISI TEÒRIC

En funció de les limitacions de cada tipus de tractament, es pot realitzar en primera instància una

classificació en configuracions descartades i configuracions admeses.

Configuracions descartades

Llacunatge: es descarta com a possible tractament degut a que no s’adapta a climes freds i la

depuradora en estudi està situada en alta muntanya.

Wetland: es descarta com a possible tractament degut a que la població es troba a més de 675m per


24

sobre el nivell del mar, on el canyís té dificultats per a créixer. D’altra banda, l’adaptació a climes freds

és intermèdia.

Configuracions admeses.

SBR: no s’afavoreix respecte els altres tractaments perquè el sistema té menys de 700 habitants

equivalents (h.e.), però es pot adaptar fins a 375hab. Com a aspectes negatius, la inversió és elevada

i es requereix un gran cost d’energia. En canvi, no té exigències del terreny i s’adapta a climes freds.

A més a més, és apta per a poblacions petites on el cabal té moltes fluctuacions. També requereix

poca superfície per habitant equivalent, però en el nostre cas això no suposa un problema perquè el

terreny disponible per habitant és elevat.

Fangs actius: no s’afavoreix respecte els altres tractaments perquè el sistema té menys de 700

habitants equivalents, però es pot adaptar fins a 400hab.. Proporciona un afluent de gran qualitat i és

fiable. Té senzillesa de funcionament ja que el tractament de l’aigua i l’estabilització dels fangs es fan

en el mateix tanc d’aeració. Com a desavantatges, gran cost de construcció i manteniment i gran

requeriment d’energia, i nul·la integració paisatgística (aquest factor és important per la zona on es

projecta la depuradora).

Biodiscs: no es recomana per ser sensible a baixes temperatures, tot i que es podria cobrir.

Requereix tractament primari previ. Tampoc es requereixen exigències del terreny i la inversió és

suposa un cost mitjà tot i que el muntatge és complicat.

Filtre percolador: no es recomana per ser sensible a baixes temperatures i a l’hivern baixa molt el

rendiment degut a la disminució de la temperatura. Com a avantatges, els costos d’inversió són

intermedis i el consum energètic és moderat a més de poder suportar sobrecàrregues puntuals.

3.2. ANÀLISI TÈCNIC

Per a decidir la solució òptima entre varies alternatives de tractament l’ACA va desenvolupar una

expressió matemàtica empírica consensuada entre experts de tractaments, del medi receptor,

administració i enginyeries.

Aquesta expressió matemàtica havia d’integrar diferents aspectes per, d’una manera raonada,

coherent i homogènia ajudar en el procés de decisió per donar sortida a les disjuntives presentades.

Aquesta expressió matemàtica és el que s’ha anomenat Crit_Sel (Criteri de selecció), i conté tres

termes que es poden ponderar de manera diferent segons es vulgui prioritzar un o altre criteri. Així,

permet avaluar, per cada sistema de tractament, l’impacte energètic o econòmic –explotació- (per

exemple, els costos d’explotació); l’impacte ambiental o l’impacte al medi receptor (la relació entre la


25

quantitat d’aigua residual i el cabal d’aigua del medi receptor, corregit amb l’eficiència o rendiment del

sistema de sanejament) –impacte- i l’impacte de detriment d’aigua al riu (la longitud dels col·lectors

per portar l’aigua residual a l’EDAR comuna) –detriment-. En concret la forma del Crit_Sel, és:

Crit_Sel = Xexplotació· Explotació + Yimpacte·Impacte + Zdetriment·Detriment

On X, Y, Z representen els diferents pesos que es poden atorgar als termes corresponents.

La descripció de cadascun dels termes és:

� Explotació: cost d’explotació de la solució d’estudi / màxim cost d’explotació de totes les

alternatives candidates.

� Impacte: quocient entre la relació de cabals nucli / cabal del medi receptor i el rendiment

promig de depuració esperat de cada una de les alternatives candidates. Es pot escriure com:

Per la relació entre cabals de medi receptor i nucli s’utilitza la següent expressió:

Ratio_cabals=[pes_mescabalcirc·(mesos aigua_medi/12) + pe_habeq·(habeq-25/limitmax

habep-25)] / (pes_mescabalcirc+pes_habeq)

i pel rendiment promig del tractament:

rendiment_sistema= 1 + [(R1-1)·(R2-1)·(R3-1)]

on: R1, R2, R3 són els rendiments dels tractaments primari, secundari i terciari.

A més:

- R1=0 si R2 o R3�0 (en els tractaments secundari o terciaris ja hi ha inclòs el tractament

primari).

- Si no hi ha primari R1=0; si no hi ha secundari R2=0; si no hi ha terciari R3=0.

� Detriment. S’ha definit com: els metres lineals de col·lector de la solució en estudi / màxim de

metres lineals de totes les alternatives candidates.

Aquestes tres possibilitats es poden ponderar de manera diferent, de manera que es varen avaluar

quines eren les variacions en l’optimització de les alternatives de tractament donant diferents pesos a

cadascun dels termes (1_1_1, 1_1_0, 2_1_0,...). En aquest procés es va constatar que no existien

diferències substancials de manera que es va considerar que un pes uniforme per a cadascun dels

termes seria el més adequat. En el cas que ens ocupa, s’ha realitzat el criteri de selecció amb el


26

pesos 1_1_0 i 0_1_0, és a dir, sense tenir en compte els metres lineals de col·lector de la solució, ja

que, com s’ha establert a l’annex anterior, és realitzarà sanejament propi i no conjuntament amb

algun nucli proper i la ubicació de la depuradora ja està establerta. Per tant, els criteris que es fan

servir són:

� Crit_Sel_1_1_0: el criteri de selecció establert permet optimitzar les alternatives de tractament

escollides per al nucli de Vallcebre.

� Crit_Sel_0_1_0: Només es té en compte l’impacte ambiental de cada tipus de depuració.

En ambdós casos es considera com a solució òptima del conjunt d’alternatives proposades, aquella

que presenta un menor impacte, és a dir, un menor valor de Crit_Sel.

En el cas de la depuradora de Vallcebre, el medi receptor té 11 mesos amb aigua. L’anàlisi tècnic de

les opcions proposades, incloses aquelles que avaluant les condicions de disseny ja s’ha descartat,

queda tal com s’indica a la Taula 3.1 que es mostra a continuació.

Anàlisi tècnic Criteri (1,1,0) Criteri (0,1,0)

Opcions descartades

Llacunatge 0,293 0,123 Wetland 0,436 0126

Opcions admeses

SBR 0,519 0,109 Fangs actius (aeració prolongada) 0,519 0,109

Biosdiscs 0,535 0,132 Filtre percolador 0,570 0,139

Taula 3.1. Anàlisi tècnica de les diferents opcions proposades segons les especificacions de l’ACA.

3.3. ANÀLISI ECONÒMIC

Per realitzar un anàlisi previ econòmic que ajudi en la presa de decisions, s’han de tenir en compte

els preus establerts de construcció i explotació definits per l’ACA. Aquests preus estan establerts

segons el número d’habitants, els elements que requereix cada tractament, la longitud del camí

d’accés i saber si està en bon estat o no i la distància a l’escomesa elèctrica.

En les configuracions proposades els requeriments són els següents:

- Llacunatge: Pou gruixuts, reixes, tamissat, llacunatge, abocament puntual.

- Wetland: Pou gruixuts, reixes, tamissat, tanc Imhoff, Wetland, abocament puntual.

- SBR: Pou gruixuts, reixes, tamissat, SBR, abocament distribuït, espessidor i sitja de fangs.

- Fangs actius (aeració prolongada): pou gruixuts, reixes, tamissat, fangs actius (aeració

prolongada), abocament distribuït, espessidor i sitja de fangs.

- Biodiscs: ): pou gruixuts, reixes, tamissat, tanc Ihmoff, Biodiscs, abocament distribuït,


27

espessidor i sitja de fangs.

- Filtre precolador: ): pou gruixuts, reixes, tamissat, tanc Ihmoff, filtre percolador, abocament

distribuït, espessidor i sitja de fangs.

-

En funció dels requeriments de cada sistema de depuració i observant les taules proposades de

l’ACA, es pot estimar el cost base de cadascuna de les diferents opcions. El resum de l’anàlisi

econòmica és el que es mostra a la Taula 3.2.

Anàlisi econòmic

Cost de construcció

Cost explotació (1r any)

Cost explotació (15 anys)

Opcions descartades

Llacunatge 172500,00 € 2707,79 € 50361,88€

Wetland 221900,00 € 4363,35 € 81153,65 €

Opcions admeses

SBR 264000,00 € 5425,54 € 100909,17 €

Fangs actius (aeració prolongada) 264000,00 € 5425,54 € 100909,17 €

Biosdiscs 310300,00 € 5480,92 € 101939,21 €

Filtre percolador 265400,00 € 5842,62 € 108666,37 € Taula 3.2. Resultats de l’anàlisi econòmica.

S’observa que les opcions que suposen un cost inferior són els fangs actius i el SBR.

3.4. SOLUCIÓ ESCOLLIDA I JUSTIFICACIÓ DE LA SEVA ELECCIÓ

Si s’observa l’anàlisi teòric, les úniques opcions que són admissibles són el SBR, els fangs activats,

els biodiscs i el filtre percolador.

Observant l’anàlisi tècnica i exceptuant el llacunatge i el wetland, per als dos criteris, és a dir, el criteri

(1,1,0) que correspon a donar la mateixa importància al cost d’explotació i al impacte sobre el medi i

el criteri (0,1,0) que contempla únicament l’impacte al medi, les opcions que obtenen el valor més

petit són el SBR i els fangs actius.

De la mateixa manera, els tractaments que tenen un cost de construcció i d’explotació menors són el

SBR i els fangs actius.

Per tant, unint els tres criteris d’elecció, els tractaments òptims són el SBR i els fangs activats. Però

degut a l’eficàcia i versatilitat del funcionament del SBR, facilitat de muntatge, capacitat per absorbir

puntes de cabal i càrrega i tenir un impacte visual mínim ocupant un espai relativament reduït en

comparació amb els fangs activats, s’escull el tractament SBR quedant degudament justificada

aquesta elecció.


28

4. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

El sistema de depuració escollit consisteix en un reactor compacte prefabricat de funcionament

seqüencial (SBR). Es tracta d’un dipòsit d’acer d’instal·lació soterrada on es realitzaran les operacions

d’aeració, decantació i evacuació, que es succeiran de forma cíclica en l’interior del mateix recinte i

l’entrada d’aigua es produirà alhora que s’aireja el dipòsit mitjançant injectors. A l’estar soterrat,

l’impacte ambiental és mínim.

Tenint en compte les condicions climàtiques, el pretractament convé que estigui cobert, de manera

que s’ha executat un petit edifici per a la seva ubicació, el qual també s’aprofita per a la ubicació dels

quadres elèctrics dels equips de la planta.

Es tracta d’un reactor que el seu funcionament es pot adaptar als canvis de cabal que es donen degut

a l’estacionalitat del nucli en períodes com Setmana Santa o els mesos d’estiu.

Es minimitzen els costos d’execució d’obra civil atès que el reactor biològic està conformat per un

dipòsit prefabricat.

A l’annex 9, s’explica de forma precisa el funcionament de la depuradora així com es mostra el seu

dimensionament.

ANNEX 4

TOPOGRAFIA

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 4. Topografia

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 3

2. OBTENCIÓ DE DADES ................................................................................................................. 3

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 4. Topografia

3

1. INTRODUCCIÓ

En els projectes de depuradores, així com de tots els projectes d’obra civil projectats per enginyeries,

es realitza una aixecament topogràfic, que pot encarregar l’enginyeria adjudicatària del projecte a una

altra empresa o realitzar ella mateixa en cas de disposar dels medis necessaris. En el cas que ens

ocupa, no es disposen de les eines necessàries per realitzar dit aixecament, però es disposa

d’informació d’aixecaments anteriors realitzats per diferents organismes oficials. Per tant, en el

present annex, es presenta la topografia de la zona d’una manera aproximada, però suficientment real

i fiable com per realitzar un projecte adequat.

2. OBTENCIÓ DE DADES

Per tal d’obtenir les dades es disposa de la pàgina web del Institut Cartogràfic de Catalunya, on es

poden descarregar els mapes topogràfics a escala 1:5000 i 1:50000. A més a més, es disposa d’un

visor gratuït per Internet que s’anomena SigPac i ho proporciona el Ministeri d’Espanya.

Per interpolació s’han obtingut les cotes dels punts (Taula 4.1) que es mostren en el plànol següent

(Figura 4.1) que serviran de referència per a situar la depuradora.

PUNT Coordenada X Coordenada Y

A 402973,6356 4673290,2337

B 402995,5979 4673286,0367

C 402988,6040 4673249,1140

D 402954,8338 467255,5679

E 402959,9223 4673286,1957 Taula 4.1. Coordenades EDAR

Figura 4.1. Identificació dels punts A,B,C,D dels que es proporcionen les coordenades.

ANNEX 5

GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 5. Geologia i geotècnia

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 3

2. ENQUADRAMENT GEOLÒGIC ................................................................................................ 3

3. CARACTERÍSTIQUES DEL SUBSÒL ...................................................................................... 5

3.1. DESCRIPCIÓ GEOTÈCNICA ............................................................................................ 5

3.2. NIVELL FREÀTIC .............................................................................................................. 6

3.3. SISMICITAT ....................................................................................................................... 7

3.4. RIPABILITAT ...................................................................................................................... 8

4. TALUSSOS I CAPACITAT PORTANT DEL TERRENY ........................................................... 8

5. RECOMANACIONS FINALS..................................................................................................... 9

6. CONCLUSIONS FINALS .......................................................................................................... 9�


3

1. INTRODUCCIÓ

En el projectes constructius, normalment s’encarrega a una empresa externa realitzar un

reconeixement geològic i geotècnic del sòl a la zona on es durà a terme el projecte. En el cas

que ens ocupa, no es possible dur a terme aquesta campanya per no disposar de medis

suficients per fer cales i sondejos. Per conèixer els materials geològics que conformen el

terreny es fa un recull d’altres estudis publicats per grups d’investigació i es faran servir els

mapes de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). A partir d’aquestes propietats, es podrà

conèixer entre d’altres, la capacitat portant del sòl, l’excavabilitat del terreny i l’estabilitat dels

talussos.

2. ENQUADRAMENT GEOLÒGIC

Geològicament, la zona es situa en el mantell del Pedraforca on predominen els relleus de la

conca de Vallcebre, situats sobre el sinclinal que porta el mateix nom i sobre el flanc de

l’anticlinal que pertany a la Serra d’Ensija.

Estructuralment parlant, es tracta d’una zona constituïda per plecs amb vergència sud, afectats

de manera local per una fracturació poc desenvolupada. De forma resumida, els materials que

constitueixen aquesta zona pertanyen a la sèrie Maastrichtiense i fàcies Garumniense del

Mantell al·lòcton del Pedraforca són:

• Calcàries i calcarenites amb bioconstruccions, fent de base a unes margues gresoses

grises del Maastrichtiense (Cretàcic superior).

• Materials de la fàcies Garumniense (Cretàcic superior-Paleocè inferior), de caràcter

continental regressiu, formats de dalt a baix per:

- Sèrie de calcàries formada per calcàries i margocalcàries amb fòssils (20-30m).

- Sèrie de margues amb nivells lignitífers acabada amb nivells de gresos

conglomeràtics i conglomerats quarsosos (400-500m).

- Sèrie de calcàries amb algun nivell de margues grises (40-75 m).

- Sèrie de margues amb alternances de guix, acabant amb algun paquet de gresos i

calcàries sorrenques (100-150 m).

- Sèrie de calcàries on s’alternen els nivells de calcàries amb margues de color gris i

marró (20-40 m).

- Sèrie de margues riques en sorra i margues vermelles amb alguna alternança de

guix (250 m).

• Conglomerat de l’Eocè superior-Oligocè inferior amb disposició discordant.

• Materials Quaternaris del Pleistocè-Holocè constituïts bàsicament per dipòsits

fluviotorrencials en els llits dels rius Saldes, Vallcebre, etc, i materials col·luvials


4

indiferenciats, que en les zones de Vallcebre pertanyen a materials mobilitzats per

diferents tipus de lliscaments.

En aquesta zona els lliscaments estan distribuïts en funció de la presència de les margues i de

la formació superficial quaternària. La disposició de la formació superficial, que es troba en

forma de capeta molt fina per sobre del substrat margós, fa que el terreny natural presenti una

discontinuïtat gairebé paral·lela a la superfície del terreny, i es situa en el contacte dels dos

materials. Existeix una diferència de permeabilitat entre aquests materials que afavoreix la

formació de lliscaments superficials, de tipus planar-translacional, associats a zones amb fort

pendent. Els lliscaments rotacionals es produeixen en marges de torrents amb fort pendent, on

la sobreexcavació accelera el procés d’inestabilitat.

Figura 5.1. Mapa geològic de la zona de Vallcebre. Font: Instituto Tecnológico Geominero de España (ITGE).


5

3. CARACTERÍSTIQUES DEL SUBSÒL

3.1. DESCRIPCIÓ GEOTÈCNICA

A partir de la informació aconseguida per Internet (per exemple, la Figura 5.2), es poden

diferenciar els següents nivells geotècnics.

Figura 5.2. Estrats geotècnics de la zona de Vallcebre. Font: Instituto Tecnológico Geominero de España (ITGE).

NIVELLS GEOTÈCNICS:

NIVELL SUPERFICIAL

Litologia: Formació superficial de caràcter antròpic.

Classificació: Terra vegetal.

Compacitat: Poc compacte, no consolidat, molt assentable

Observacions: Es troba en forma de capeta molt fina a la part superficial del terreny.

S’haurà d’excavar per a la rasa de l’EDAR i del col·lector.


6

NIVELL DE GRAVES I ARGILES

Litologia: Graves i argiles

Compacitat: Compacitat mitja a baixa.

Observacions: Aquest nivell apareix per sobre el substrat rocós amb una potència de

0,25 a 2m

NIVELL DE CONGLOMERATS

Litologia: Conglomerats

Classificació: Roca

Observacions: Potència de >2m.

NIVELL MARGÒS

Litologia: Margues riques en sorra i margues vermelloses


Observacions: Potència d’aproximadament 250m

NIVELL DE CALCÀRIES

Litologia: Calcàries


Observacions: Nivell inferior

3.2. NIVELL FREÀTIC

No s’ha pogut determinar el nivell freàtic de la zona per falta d’estudis però el fet d’estar al

costat del torrent pot donar lloc a l’existència d’aquest a una cota propera a la superfície, tot i

que el torrent de Vallcebre no porta quantitats importants d’aigua. No obstant, podria ocasionar

problemes en l’excavació del pou de gruixuts i bombament i en l’excavació del rector biològic.

En aquestes zones s’ha previst l’esgotament d’aigua en el moment d’execució de les obres. En

el reactor biològic s’ha previst un reblert amb formigó HM-20 els primers 0,6m per damunt de la

llosa de recolzament del dipòsit, per tal de compensar la subpressió que pugui ocasionar el

nivell freàtic.


7

3.3. SISMICITAT

S’han analitzat globalment les característiques sísmiques de la zona, seguint la “Norma de

Construcció Sismoresistente: parte General y Edificación (NCSE-02), segons es va establir el

reial decret 997/2002, de 27 de setembre (BOE nº244 de l’11 octubre de 2002).

A la Figura 5.3 s’observa el mapa de zones sísmiques de Catalunya, realitzat per l’ICC.

Figura 5.3. Zones sísmiques per a un sòl mitjà (ICC, 1997)

En aquest cas la zona estudiada es troba dins la de la “Zona Sísmica 3” que implica una

sismicitat mitja.

Segons la el mapa de perillositat sísmica (Figura 6.4), per la localitat de Vallcebre es considera

un valor d’acceleració sísmica bàsica ab de 0,06g, essent g l’acceleració de la gravetat, i un

coeficient de contribució K=1.


8

Figura 5.4. Mapa de perillositat sísmica. Font: NCSE-02

3.4. RIPABILITAT

Fins a nivell de 1m, trobem materials fàcilment acabables que poden ser extrets amb

maquinària emprada per moviments de terres (ripper, retroexcavadora i pala mecànica entre

altres) pel que no preveuen dificultats en aquest sentit. Però quan la profunditat és superior a

1m ens trobem amb el nivell de conglomerats i per tant roca, pel que la maquinària per

l’excavació haurà d’incloure altres com el martell hidràulic.

4. TALUSSOS I CAPACITAT PORTANT DEL TERRENY

Després d’estudiar la inundabilitat de la zona es conclou que no és necessari elevar la cota de

la plataforma de l’EDAR.

L’excavació més profunda ve donada per l’estació de bombament, amb una cota del fons

d’excavació de 1.061,50 m. En l’actualitat els talussos presents són prou estables, i no s’han

detectat importants ruptures o esllavissaments. Es pren com a angle d’estabilitat del talús el

corresponent a l’angle de fregament intern del material (considerat com a no cohesiu), és a dir

per a graves decimètriques amb matriu de sorres 34º. S’adopten així talussos 3H:2V.


9

En l’annex estructural la capacitat portant del terreny s’ha estimat en 1 kp/cm2 i segons els

càlculs li arriben 0,389 kp/cm2 (veure annex 8, apartat 5.6).

5. RECOMANACIONS FINALS

Degut a que les característiques geotècniques definides en aquest annex són únicament

aproximacions realitzades a partir d’informació bibliogràfica, mapes i visites de camp, es

recomana que abans d’iniciar l’obra es faci un estudi geotècnic complet que permeti confirmar

les hipòtesis suposades en el present annex. Els factors que cal estudiar amb més precisió a

l’estudi geotècnic són:

• Al llarg del traçat dels col·lectors:

- Tipus de material per on passaran els col·lectors.

- Estabilitat de talussos en les parets de les rases a executar per a la col·locació.

- Agressivitat dels terrenys colindants en el col·lector per a definir el grau de

protecció de farà falta.

- Possible aprofitament dels materials extrets en els llocs de localització dels

col·lectors.

- Ripabilitat dels terreny de manera més precisa.

• A la zona on s’implantarà la depuradora:

- Tipus de material i deformabilitat dels mateixos (possibles infiltracions).

- Estabilitat dels talussos

- Capacitat portant del terreny.

- Possible aprofitament de materials.

6. CONCLUSIONS FINALS

A partir de totes aquestes dades, les conclusions finals són:

• Es recomana desbrossar la capa vegetal superior

• El tipus de material del subsòl permet utilitzar maquinària de moviment de terres usual

per al primer metre de profunditat i un martell hidràulic per a profunditats superiors. Es

pot requerir voladura per a la roca.

• Tot i que no s’observa presència del nivell freàtic, en el reactor biològic s’ha previst un

reblert amb formigó HM-20 els primers 0,6m per damunt de la llosa de recolzament del

dipòsit, per tal de compensar la subpressió que pugui ocasionar el nivell freàtic.

• El talussos que s’adoptaran seran 3H:2V.

• El present projecte no es presenta en una zona geogràfica amb sismicitat elevada, sinó

de sismicitat mitja.


10

• Per evitar diferents assentament, es recomana que el fons d’excavació es trobi dins

d’una mateixa unitat geotècnica.

ANNEX 6

ESTUDI D’INUNDABILITAT

�� !��

1

Índex

1. ANTECEDENTS I ORDRE DE REDACCIÓ. ............................................................................ 3

2. OBJECTE DE L'ESTUDI ........................................................................................................... 3

3. DOCUMENTACIÓ BASE .......................................................................................................... 3

4. CONDICIONANTS PREVIS ...................................................................................................... 3

4.1. CRITERIS TÈCNICS DE L’ACA ........................................................................................ 3

4.2. SITUACIÓ ACTUAL DE LA PARCEL·LA .......................................................................... 3

5. HIDROLOGIA ............................................................................................................................ 4

5.1.ESTIMACIÓ DEL CABAL D’AVINGUDA ............................................................................ 4

5.1.1. Mètode hidrometereològic utilitzat .............................................................................. 4

5.1.2. Paràmetres de la conca vessant ................................................................................ 5

5.1.3. Estimació del temps de concentració (Tc) ................................................................. 5

5.1.4. Estimació del llindar d’escorrentiu (Po). ..................................................................... 6

5.1.5. Pluja de projecte (Pd) ................................................................................................. 9

5.1.6. Estimació de la intensitat de pluja ............................................................................ 10

5.1.7. Estimació del coeficient d’escorrentiu ...................................................................... 12

5.1.8. Càlcul dels cabals d’avinguda .................................................................................. 12

6. MODELITZACIÓ HIDRÀULICA ............................................................................................... 12

6.1. GEOMETRIES, PARÀMETRES PRINCIPALS I DISCRETITZACIÓ .............................. 12

6.2. RESULTATS OBTINGUTS .............................................................................................. 13

7. CONCLUSIÓ ........................................................................................................................... 14

ANNEX 1: ORTOFOTOMAPA .................................................................................................... 15

ANNEX 2: PLÀNOL DE L’ESTUDI D’INUNDABILITAT .............................................................. 19

ANNEX 3: CÀLCULS HIDRÀULICS AMB EL MODEL HEC-RAS .............................................. 23�

�� !��

3

1. ANTECEDENTS I ORDRE DE REDACCIÓ.

Amb motiu de la construcció de la EDAR de Vallcebre ubicada al marge esquerre del torrent de

Vallcebre just després de la confluència amb el torrent de la muntanya i dintre de la zona de policia

(menys de 100 m des de la llera). Es redacta l’estudi d’inundabilitat per determinar l’afectació

sobre l’EDAR i calcular la cota de terraplenat d’una plataforma, si és necessari, per a que no

l’afecti l’avinguda dels 500 anys de període de retorn.

2. OBJECTE DE L'ESTUDI

L'objecte del present informe és l’estudi de la possible afecció per inundabilitat a la parcel·la

d’equipament on es realitza el projecte constructiu de l’EDAR de Vallcebre per avingudes de 10,

100 i 500 anys del torrent de Vallcebre. Per conèixer els cabals d’estudi s’ha fet servir el mètode

racional. En el cas d’afectació per inundabilitat, s’estudiarà l’alçada necessària de plataforma

terraplenada per ubicar la EDAR.

3. DOCUMENTACIÓ BASE

Per a la redacció del present estudi s’ha comptat amb la base cartogràfica a escala 1/5.000 de tot

el terme municipal de Vallcebre, elaborada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. També s’ha

disposat del document de Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local

redactat per l’ACA al març del 2003.

4. CONDICIONANTS PREVIS

4.1. CRITERIS TÈCNICS DE L’ACA

A l’actualitat l’Agència Catalana de l’Aigua disposa d’uns Criteris Tècnics Hidrourbanístics a tenir

en compte en l’elaboració dels informes preceptius en la tramitació dels diferents instruments de

planejament urbanístic, aprovats en Consell d’Administració de 28 de juny de 2001.

Bàsicament els esmentats criteris tenen per una banda l’objectiu d’unificar la terminologia en

relació a la llera i el seu entorn i, per una altra banda, volen establir una proposta d’usos en funció

de la zonificació de la inundabilitat, és a dir en funció del període de retorn (zona fluvial, sistema

hídric i zona inundable).

4.2. SITUACIÓ ACTUAL DE LA PARCEL·LA

Al plànol adjunt a l’annex 2, es mostra l’estat actual de la parcel·la, destacant que l’EDAR s’ubica

al marge esquerre del torrent de Vallcebre. Concretament, l’EDAR es troba dins de la zona de

�� !��

4

policia d’aigües doncs es troba a menys de 100 m de la llera del Torrent de Vallcebre.

5. HIDROLOGIA

5.1.ESTIMACIÓ DEL CABAL D’AVINGUDA

En aquest apartat es calcula el cabal d’avinguda que s’estima en la zona per a períodes de retorn

de 10, 100 i 500 anys.

5.1.1. Mètode hidrometereològic utilitzat

En segons quins rius es disposen dels cabals de períodes 10, 100 i 500 anys calculats en altres

estudis, però en el cas del torrent de Vallcebre, degut a la seva petita conca i poca longitud, no es

disposen de dades. Per tant, s’ha d’aplicar un altre mètode que ens proporciona de la manera més

exacta els cabals per a cada període de retorn. Per la seva precisió respecte altres mètodes, com

per exemple el mètode de l’hidrograma unitari, s’ha fet servir el mètode racional que a part

presenta altres avantatges com la seva facilitat d’ús i els bons resultats que proporciona si es

verifiquen les hipòtesis en què es basa la seva formulació.

El mètode racional calcula el cabal instantani màxim de descàrrega d’una conca hidrogràfica, per a

una pluja d’intensitat I que cau sobre una conca amb una superfície S, que comença de manera

instantània i és constant durant un temps mínim igual al temps de concentració de la conca Tc.

L’expressió que permet obtenir el cabal màxim en el punt de sortida de la conca és la equació [1]:

�� [1]

on:

Q: cabal punta (m3/s)

S: superfície de la conca (km²)

I: intensitat de pluja (mm/h)

C: coeficient d'escorrentiu (adimensional)

K: coeficient d'uniformitat (adimensional). La seva expressió és [2]:

� � � �� [2]

Que depèn del temps de concentració Tc (hores).

S’aplica el coeficient d’uniformitat K per tal de majorar el cabal punta i així tenir en compte les

�� !��

5

variacions en la distribució temporal d’intensitat de pluja neta.

Els paràmetres que caldrà conèixer són, a part de les característiques geomètriques de la conca,

el temps de concentració, el llindar d’escorrentiu i la pluja de projecte.

5.1.2. Paràmetres de la conca vessant

Per determinar la conca vessant es fa servir la cartografia 1:5000 i 1:50000 de l’Institut Cartogràfic

de Catalunya, és a dir, s’observen les línies de cota i la presència d’altres torrents. La determinació

de la conca del torrent de Vallcebre inclou altres torrents menors que arriben a aquest torrent.

Les característiques de la conca es mostren a la Taula 1.

Paràmetres de la conca

Àrea (km2) Longitud (km) Desnivell (km) Pendent (%)

9,945 3,52 0,485 13,778

Taula 1. Paràmetres de la conca a estudiar.

5.1.3. Estimació del temps de concentració (Tc)

El temps de concentració Tc es defineix com el temps de transcorregut des del final de la pluja fins

al final de l’hidrograma. Per a la seva estimació, s'utilitza la fórmula de J.R. Témez utilitzada en les

Recomendaciones para el Cálculo Hidrometereológico de Avenidas del CEDEX i proposta a les

Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local redactat per l’ACA al març

del 2003.

En funció de la longitud de la conca i del pendent mitjà, obtenim el temps de concentració segons

l’expressió [3] vàlida per a conques hidrogràfiques definides com una conca rural amb un grau

d’urbanització no superior al 4% de l’àrea de la conca:

�� [3]

on:

Tc: temps de concentració (hores)

L : longitud del curs principal (Km)

j : pendent mitjà del curs principal (m/m)

Amb les dades de la conca de Vallcebre, el Tc té un valor de Tc=1,13775h.

�� !��

6

5.1.4. Estimació del llindar d’escorrentiu (Po).

El llindar d’escorrentiu (Po) és el paràmetre que permet calcular la pluja neta a partir d’una

determinada precipitació, per la qual cosa engloba la intercepció per vegetació, l’emmagatzematge

en petites depressions de la superfície de terreny i la infiltració.

Per a calcular-ho, es fa servir el model del Servei de Conservació de Sòls d’EEUU (SCS). Per la

utilització d’aquest model s’han de tenir en compte paràmetres morfològics (superfície, pendent,

geologia i usos del sòl) i paràmetres hidrològics (precipitació).

• Grup de sòl:

Per a conèixer el grup de sòl s’ha de fer servir la informació proporcionada per l’ACA,

concretament a l’Estudi de delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT per a

conques internes, on es mostra la classificació de la Figura 6.1.

Figura 6.1. Delimitació del grup del sòl. Font: ACA

Es determina que la zona d’estudi té un drenatge bo a moderat i es classifica segons el grup de sòl

B. Són sòls que quan estan molt humits tenen una capacitat d’infiltració moderada. Estan formats

per estrats de sòls de potències moderades a grans, amb litologies franco-sorrenques, franques,

francoárgilo-sorrenques o franco-llimoses. Normalment estan bé o moderadament ben drenats.

Vallcebre

�� !��

7

• Ús del sòl:

A continuació es mostren els percentatges corresponents als diferents usos del sòl. Per a la seva

determinació, s’han observat les ortofotos de l’ICC a escala 1:5000, així com el visor SigPac del

Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí on es poden calcular les àrees desitjades i els mapes

proporcionats a l’Estudi de delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT.

Lògicament, el sòl urbà representa el percentatge inferior, com ja s’observava dels percentatges

de l’ús del sòl del municipi de Vallcebre proporcionat per l’Ajuntament de Vallcebre. El major

percentatge correspon a zones boscoses. A continuació (taula 6.2.) s’observa la classificació del

SCS amb el percentatge estimat corresponent.

Usos del sòl %

Urbanització 1,1

Prats 25,9

Bosc espès 61

Bosc clar 12 Taula 6.2. Percentatge d’ocupació dels diversos usos del sòl.

• Pendent de la conca

El mètode separa entre pendent majors o menors d’un 3%. En el cas del torrent de Vallcebre, la

pendent del terreny és major del 3%.

• Càlcul del llindar d’escorrentiu

En funció d’aquestes variables, el llindar d’escorrentiu assoleix un valor determinat. Per a calcular-

ho es fa servir la següent la taula 6.3.

Ús del sòl Pendent Característiques Po (mm) (funció del grup de sòl)

A B C D

Prats

� 3

Pobre 24 14 8 6

Mitja 53 23 14 9

Bona 69 33 18 13

Molt bona 81 41 22 15

< 3

Pobre 58 25 12 7

Mitja 81 35 17 10

Bona 122 54 22 14

�� !��

8

Molt bona 244 101 25 16

Masses forestals No limita

Molt clara 40 17 8 5

Clara 60 24 14 10

Mitja 75 34 22 16

Espessa 89 47 31 23

Molt espessa 122 65 43 33

Pavimentació (urbanitzat) No limita 1 1 1 1

Taula 6.3. Dades pel càlcul del llindar d'escorrentiu. Font: ACA.

Llavors, per el cas de la conca del torrent de Vallcebre, el valor d’escorrentiu corresponent és el

que es calcula a la taula 6.4 que es mostra a continuació:

Ús del sòl Pendent Característiques Po (mm) Percentatge Po

grup sòl B % (mm)

Prats � 3 Mitja 23 25,9 5,957

Masses forestals No limita Mitja 34 12 4,08

Espessa 47 61 28,67

Pavimentació (urbanitzat) No limita 1 1,1 0,011

Total 100 38,718

Taula 6.4. Càlcul del llindar d'escorrentiu.

Segons s’expressa a Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local

redactat per l’ACA, de l’anàlisi dels resultats obtinguts en moltes conques es va concloure que era

convenient fer més gran el llindar d’escorrentiu Po amb un coeficient r, anomenat factor regional,

que reflecteix la variació regional d’humitat habitual en el sòl al començament de les pluges

significatives. A la Instrucció 5.2-I.C: drenatge superficial es presenta un mapa d’isolínies del factor

regional, que a Catalunya es fixa en un valor mitjà de 2,5. De l’anàlisi dels resultats obtinguts de

l’aplicació d’aquest coeficient s’ha vist que aquest valor és excessiu, i es proposa utilitzar un valor

de 1,3. Per tant, el llindar d’escorrentiu s’expressa segons [4].

!"# � �� !" � $��%&& [4]

�� !��

9

5.1.5. Pluja de projecte (Pd)

Per obtenir la pluja de projecte, s’observa l’Estudi de Delimitació de zones inundables per a la

redacció de l’INUNCAT, els mapes d’isomàximes per els diferent períodes de retorn. Aquestes

precipitacions són funció del període de retorn. Els valors que s’han de fer servir, són per a la

conca alta del riu Llobregat, ja que es on es troba el torrent de Vallcebre. Són els que es mostren

als següents mapes i a la taula resum (Taula 6.5).

Figura 6.2. Pluja de projecte de període de retorn 10 anys. Font: ACA.

Figura 6.3. Pluja de projecte de període de retorn 100 anys. Font: ACA.

Figura 6.4. . Pluja de projecte de període de retorn 500 anys. Font: ACA.

Vallcebre

Vallcebre

Vallcebre

�� !��

10

Període de retorn Precipitació diària màxima (mm/dia)

10 anys 100

100 anys 165

500 anys 210

Taula 6.5. Precipitació diària màxima a la zona de l’EDAR segons els períodes de retorn.

Degut a l’efecte de no simultaneïtat de la pluja en una àrea, l’estimació de la pluja sobre una

àrea determinada serà igual o menor que el valor puntual calculat. Per a obtenir el valor zonal

de la pluja es fa servir un factor reductor pel qual es multipliquen els valors puntuals estimats

prèviament. La influència del període de retorn de les pluges en el valor del factor reductor és

menyspreable. El factor reductor disminueix amb l’àrea i augmenta amb la durada. No obstant,

l’ACA utilitza un estudi de J.R. Témez de 1991, que proposa una expressió independent de la

durada de la pluja i dependent només de l’àrea per a pluges diàries.

L’expressió del valor KA és la que es mostra a [5.a] i [5.b].

�' � si S � 1km2 [5.a]

�' � ( )*+�, si S > 1km2 [5.b]

Per tant, en el nostre cas,

�' � ( )*+-�-�,�, =0,9334

./# � �' � ./Període de retorn P’d (mm/dia)

10 anys 93,340

100 anys 154,011

500 anys 196,014

Taula 6.6. Precipitació diària màxima a la zona de l’EDAR segons els períodes de retorn corregida amb KA.

5.1.6. Estimació de la intensitat de pluja

La intensitat de precipitació I es calcula amb l’expressió [6]

��0 � ��0��1��23��1��2� [6]

�� !��

11

on:

I : intensitat màxima mitjana (mm/h)

I1: intensitat horària per al període de retorn considerat, que és la intensitat de precipitació per a

una durada efectiva de la pluja d’una hora (mm/h)

Id: intensitat mitjana diària per al període de retorn considerat, que és la intensitat de

precipitació per a una durada efectiva de la pluja d’un dia (mm/h).

D: durada efectiva de la pluja per la qual es vol calcular la intensitat I (hores).

El quocient I1/Id és característic de la zona d’estudi i a Catalunya es pot considerar un valor

mitjà de 11, d’acord amb MOPU (1990), tal i com es pot observar a la figura 6.5.

Figura 6.5. Quocient I1/Id

Sabent que Id = P’d/24, la intensitat de precipitació per a una durada efectiva de la pluja igual al

temps de concentració es pot calcular amb l’expressió [7].

4 � 5067� � 8 9�1��2:;��1��2� [7]

A la taula 6.7 es mostren els resultats.

Període de retorn I (mm/h)

10 anys 39,541

100 anys 65,242

500 anys 83,035

�� !��

12

Taula 6.7. Intensitat de precipitació per als diferents períodes de retorn.

5.1.7. Estimació del coeficient d’escorrentiu

El coeficient d’escorrentiu s’estima amb la fórmula deduïda per Témez proposta al mètode del

SCS [8].

< � �50� =5>� ��50� �75>� �?50� ��5>� @� [8]

On,

C = coeficient d’escorrentiu (adimensional).

P’d = volum de precipitació diària (mm).

P’o = llindar d’escorrentiu (mm).

Els resultats obtinguts es mostren a la taula 6.8.

Període de retorn C (-)

10 anys 0,199

100 anys 0,358

500 anys 0,442

Taula 6.8. Coeficient d’escorrentiu en funció del període de retorn.

5.1.8. Càlcul dels cabals d’avinguda

A continuació, a la taula 6.9, es mostren els cabals d’avinguda obtinguts a partir de l’aplicació

del mètode racional (equació [1]) per a cadascun dels períodes de retorn definits:

Període de retorn Q (m3/s)

10 anys 15,126

100 anys 53,730

500 anys 86,72

Taula 6.9. Cabals per a cadascú dels períodes definits.

6. MODELITZACIÓ HIDRÀULICA

6.1. GEOMETRIES, PARÀMETRES PRINCIPALS I DISCRETITZACIÓ

Al punt 1 de l’annex núm. 3 del present annex, s’especifiquen les hipòtesis bàsiques i el mètode

�� !��

13

de càlcul que governa el problema hidràulic del tram de riu considerat segons el model HEC-

RAS.

El model geomètric del tram estudiat s’ha constituït introduint 7 seccions transversals a l’eix del

riu (entenen com a tal la línia de thàlweg i el punt de cota més baixa dintre de la secció)

separades una distància variable entre 47,46 m i 109 m, essent les seccions perpendiculars a

l’eix de riu, resultant una longitud d’estudi de 486,9339 m. A més a més, aquestes seccions

s’han interpolant entre elles, tenint com a resultat seccions d’estudi a una separació màxima de

10m. En aquesta zona la geometria es bastant regular.

S’ha considerat una única geometria, per als tres períodes de retorn, mantenint l’eix per l’estat

actual

Respecte als paràmetres principals introduïts, destacar que s’ha realitzat l’anàlisi pels tres

cabals diferents, un per a cada període de retorn, sent el Profile 1, Profile 2 i Profile 3 els cabals

de T=10, T=100 i T=500 anys respectivament.

Com s’explica a l’annex 3, s’ha realitzat una primera modelització en règim lent, però al no ser

vàlid, es realitza una segona aproximació considerant règim mixt. Com a condicions de contorn

aigües amunt s’utilitza el cabal estimat a la primera aproximació i com a condició de contorn

aigües avall s’utilitza el cabal crític.

6.2. RESULTATS OBTINGUTS

A partir dels resultats obtinguts, l’aigua no arriba a la zona de la ubicació de l’EDAR, per tant,

no és necessari realitzar cap terraplenat per a incrementar la cota d’ubicació. A més a més,

tampoc és necessari incrementar la cota per a deixar un resguard, ja que la diferència entre la

cota del terreny i de la làmina d’aigua és molt gran (taula 6.10). A la taula 6.10, es mostren les

cotes màximes i mínimes dels terreny on s’ubica l’EDAR abans de planar la zona fins a la cota

definitiva 1065m.

Secció EDAR:

Cota terreny Cota làmina per T=100 anys

Cota làmina per T= 100 anys

Cota làmina per T= 500 anys

Més baixa 1061,4689m

Més alta 1067,9424m

Cota final EDAR: 1065,0m

1051,71m 1052,83m 1053,43m

Taula 6.10. Cota de l’aigua pels diferents períodes de retorn. Resultats obtinguts amb el HEC-RAS.

�� !��

14

Els resultats complets es mostren a l’annex 3, a l’apartat “A.3.1. Resultats numèrics del

programa HEC-RAS”.

7. CONCLUSIÓ

A partir de l’anàlisi del l’estat plantejat, es conclou que :

No es produeix afectació a la zona de l’EDAR pels cabals de períodes de retorn de 10, 100 i

500 anys en situació actual.

Per tant, no es necessari realitzar cap terraplenat per a la construcció de l’EDAR. No obstant,

per tal d’anivellar la zona de l’EDAR, es realitzarà un moviment de terres que implicarà un

terraplenat, però remarcar que no és una conseqüència del nivell de l’aigua per a períodes de

retorn grans.

�� !��

15

ANNEX 1: ORTOFOTOMAPA

��

��

�

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

17

AN

NE

X 1

: O

RT

OF

OT

OM

AP

A

L’or

tofo

tom

apa

de la

zon

a d’

estu

di é

s el

que

es

mos

tra

a co

ntin

uaci

ó:

�� !��

19

ANNEX 2: PLÀNOL DE L’ESTUDI D’INUNDABILITAT

�� !��

23

ANNEX 3: CÀLCULS HIDRÀULICS AMB EL MODEL HEC-RAS

�� !��

25

Índex

A.1. Model de simulació hidràulica: HEC-RAS.

A.1.1. Hipòtesis bàsiques del model Hec-Ras.

A.1.2. Mètode de càlcul.

A.2. Paràmetres de modelització hidràulica.

A.2.1. Geometria i discretització del riu.

A.2.2. Pèrdues per expansions i contraccions.

A.2.3. Tipus de règim i condicions de contorn.

A.2.4. Coeficients de rugositat de Manning.

A.3. Resultats obtinguts amb el model numèric HEC-RAS.

A.3.1. Resultats numèrics del programa HEC-RAS

A.3.2. Perfils longitudinals del model HEC-RAS

A.3.3. Planta geomètrica amb la presència d’aigua

�� !��

27

A.1. Model numèric de simulació hidràulica: HEC-RAS

A.1.1. Hipòtesis bàsiques del model Hec-Ras

Per tal d’analitzar el funcionament hidràulic del conjunt s’utilitza el model numèric unidimensional

HEC-RAS “Hydrologic Engineering Center - RIVER ANALYSIS SYSTEM”, versió 4.1.0, del maig

del 2005, del U.S. Army Corps of Engineers dels Estats Units.

Bàsicament, el model realitza una integració de l’equació diferencial que governa el problema

hidràulic, a partir d’una discretització del riu en seccions, de la imposició d’un tipus de règim, de les

rugositats existents i d’unes condicions de contorn concretes. A més se suposa el fons no és

erosionable i pel càlcul de la corba de rabeig (la qual determina la superfície de la làmina lliure de

l’aigua) s’utilitza l’aproximació de flux permanent gradualment variat, el model es particularitza en

el conegut Step Method, el qual es regeix per les equacions fonamentals que es descriuen en

A.1.2. Mètode de càlcul.

Les hipòtesis bàsiques del model numèric són les següents:

• Règim permanent: els valors de les variables hidràuliques no depenen del temps.

• Règim gradualment variat: els valors de les variables hidràuliques varien d’una secció a l’altre,

però sense canvis sobtats de les característiques hidràuliques, suposant que la distribució de

pressions és hidrostàtica.

• Flux unidimensional en sentit longitudinal: no es consideren components de la velocitat en

direcció transversal ni vertical. L’alçada de la línia d’energia és igual en tots els punts de la secció

del riu.

• Pendent moderada del llit del riu, menor del 15 % aproximadament, degut a que l’alçada de

pressió es suposa equivalent a la cota de l’aigua mesurada verticalment.

• Regim definit a cada tram estudiat: es suposa que el règim és lent (número de Froude menor

que u) o ràpid (major que u).

• Llit fix: No es contemplen processos d’erosió, transport i sedimentació al llit del riu.

A.1.2. Mètode de càlcul

Les equacions fonamentals del moviment de l’aigua en canals són les següents:

Conservació de massa : � � A � B � CDOn :

Q : cabal,

S : àrea ocupada per l’aigua,

V : velocitat mitja a les seccions.

�� !��

28

Trinomi de Bernoulli - conservació de l’energia :

EF � EG � E.H � I � A7JKOn :

�z : increment de cota entre dues seccions, referida a un mateix plànol de comparació,

�P : increment de pressió que, amb les hipòtesis inicials, resulta ser zero,

� : pes específic del fluid,

� : coeficient de Coriolis o coeficient de velocitat (varia entre 1.05 i 1.1). La seva determinació per

a una secció transversal requereix que el cabal sigui subdividit en unitats on la velocitat estigui

uniformement distribuïda. Si a cada secció es consideren tres zones formades per dues bandes

laterals i un canal central principal, l’aproximació que realitza l’HEC-RAS és subdividir el cabal a

les bandes laterals a partir de les dades de la secció transversal. Per cada subdivisió es defineix

un paràmetre K, com:

� � L � M � N7 O

n = número de Manning per cada subdivisió

a = àrea de la subdivisió

R = radi hidràulic

El coeficient de velocitat 8I9 s’obté de la següent equació:

I � PQ7�Q � R��P�7 � �7P77 � �P7S

On:

At : àrea de la secció transversal per la que passa el cabal,

A1, A2, A3 : àrees del canal principal i de les dues bandes laterals,

Kt : paràmetre K total,

K1, K2 i K3 : paràmetres corresponents al canal principal i a les bandes laterals.

g : acceleració de la gravetat,

V : velocitat mitja a les seccions,

�B: increment d’energia (gradient d’energia), constitueix el problema fonamental pel càlcul de

canals. Està relacionat amb el coeficient de Manning (rugositat), i amb els coeficients d’expansió i

contracció.

TF � UBV � < � RI7 � A77JK ( I� � A�7JK Son :

L : llargària ponderada entre seccions, considerant les tres zones abans definides es calcula com :

�� !��

29

U � 8U�� U7�7 � U�9�� 7 � �

sent

Li : llargària entre seccions al llarg de cada zona,

Qi : cabal circulant a cada zona.

Sf : pèrdua unitària per fricció, el programa HEC-RAS defineix quatre expressions per calcular el

valor de Sf, de les quals fa servir la primera per defecte:

Expressió 1: BV � W8X��X�9Y��Y� Z7Expressió 2: BV � 8[��[�97

Expressió 3: BV � 8BV�BV79� 7O

Expressió 4: BV � 7[�[�8[��[�9

C : coeficient de pèrdues per expansió o contracció.

Conservació de la quantitat de moviment : \ � ] � � � TA � ^on:

F : força,

b : coeficient de Boussinesq (es compleix la relació a>b>1)

La cota de la làmina d’aigua en una secció transversal es determina per un procés iteratiu, que

resol l’equació del trinomi de Bernoulli. El procés és el següent:

1.- Assumir la cota de la làmina d’aigua a la secció immediatament aigües amunt (o aigües avall si

el règim és supercrític).

2.- En base a aquesta cota, determinar el valor de K i la velocitat.

3.- Amb els valors anteriors, calcular Sf i resoldre l’equació per he.

4.- Amb els valors dels passos 2 i 3 resoldre el trinomi de Bernoulli i trobar z (cota de l’aigua de la

secció).

5.- Comparar el valor obtingut amb l’assumit al primer pas. El procés es repeteix fins que la

diferència de valors sigui menor que 1 cm.

�� !��

30

Els criteris per a determinar el valor inicial de la cota de la làmina d’aigua, en el procés iteratiu,

varia segons el número de l’intent. El primer intent es basa en la projecció de la cota de la làmina

d’aigua des de la secció transversal prèviament calculada, suposant que es manté el pendent de la

línia de càrrega de les dos últimes seccions calculades.

El segon intent es basa en la mitjana aritmètica dels valors calculats i assumits al primer intent. El

tercer i subsegüents intents es basen en la projecció del percentatge de canvi de la diferència

entre els nivells calculats i els assumits als intents previs.

El canvi d’un intent al següent està limitat al 50 % de la fondària assumida a l’intent previ. Una

vegada que s’ha obtingut una cota de la làmina d’aigua ‘equilibrada’ en una secció transversal, es

comprova si és compatible amb el règim hidràulic (subcrític o supercrític). Si està en el cantó

equivocat s’assumeix per aquesta secció transversal la fondària crítica.

A.2. Paràmetres de modelització hidràulica.

A.2.1. Geometria i discretització del riu.

El model geomètric del tram estudiat s’ha constituït introduint 7 seccions transversals a l’eix del riu

(entenen com a tal la línia de thàlweg i el punt de cota més baixa dintre de la secció) separades

una distància variable entre 47,46 m i 109 m, essent les seccions perpendiculars a l’eix de riu,

resultant una longitud d’estudi de 486,9339 m. La distribució de les seccions escollides de forma

simplificada s’indica a la figura 6.6.

�� !��

31

Figura 6.6. Seccions introduïdes al model.

A més a més, aquestes seccions s’han interpolant entre elles, tenint com a resultat seccions

d’estudi a una separació màxima de 10m. En aquesta zona la geometria es bastant regular.

S’ha considerat una única geometria, per als tres períodes de retorn, mantenint l’eix per l’estat

actual

A continuació, figura 6.7., es mostra la geometria adoptada amb la numeració seccional en el

model numèric Hec-Ras i el punt quilomètric en planta de l’eix. La numeració aigües avall es

correspon amb el PK 10 i l’ordre de secció superior indica aigües amunt.

�� !��

32

Figura 6.7. Imatge de les seccions introduïdes al model.

A.2.2. Pèrdues per expansions i contraccions.

Els coeficients de contracció i expansió s’utilitzen per valorar les pèrdues de càrrega degudes

als canvis a la geometria de la secció transversal del riu. El HEC-RAS utilitza per defecte 0,1

per contracció i 0,3 per expansió, que es correspon amb el règim subcrític, transició gradual de

la taula de valors descrita a la Guia Tècnica de Recomanacions tècniques per als estudis

d’inundabilitat d’àmbit local de l’ACA.

Tipus de règim Tipus de transició Contracció Expansió

Subcrític

Transicions graduals 0,1 0,3

Seccions típiques de ponts 0,3 0,5

Transicions brusques 0,6 0,8

Supercrític Transicions graduals 0,05 0,1

Transicions brusques 0,1 0,2

Taula 6.11. Valors de contracció i expansió segons l’ACA

Les pèrdues degudes a expansions són normalment més grans que les ocasionades per

�� !��

33

contraccions. Igualment les transicions abruptes representen pèrdues més grans que les que

es produeixen de forma gradual.

Les pèrdues es representen a l’equació del trinomi de Bernouilli com a proporcionals al quadrat

de la velocitat mitjançant uns coeficients segons es tracti de contraccions o expansions, pels

quals s’adopten valors en transicions graduals en règim subcrític, de 0,1 i 0,3, i de 0,05 i 0,1 en

règim supercrític, valors tots ells considerats normals als estudis hidràulics.

A.2.3. Tipus de règim

El tipus de règim condicionarà les condicions de contorn necessàries. Donada la pendent del

tram de riu estudiat, que té un valor mig d’aproximadament 7,6%, es preveu un règim

supercrític, però amb seccions transversals amples i planeres es pot preveure per a qualsevol

geometria de càlcul un règim lent que proporciona calats lleugerament superiors al cas

supercrític, per a la qual cosa únicament cal definir una condició de contorn en tot el tram,

aigües avall. Per aquest motiu es realitza una primera modelització suposant règim lent, però a

l’hora d’analitzar els resultats, s’observa que existeixen trams en règim ràpid, per tant es

realitza un segon càlcul per a règim mixt, utilitzant com a condició de contorn d’aigües amunt el

calat calculat amb la primera modelització.

Les condicions de contorn utilitzades han estat les següents:

Règim lent: una condició aigües avall. La condició és calat normal amb la pendent de l’últim

tram que té un valor de 0,1439.

Règim mixt: una condició aigües avall i una condició aigües amunt. Aigües amunt la condició és

de calat conegut: és el calat crític calculat en règim lent. Aigües avall, la condició és calat crític.

A.2.4. Coeficient de rugositat de Manning

El coeficient de Manning varia segons les zones amb diferents característiques, però

bàsicament es simplifica a dos valors, un per la llera o canal central i un altre per a les planes

d’inundació. A continuació es presenten els valors emprats per al coeficient de Manning:

Zona de llera d’aigües baixes, al llit del riu 0,035

Plana d’inundació marges dret amb pastures baixes

sense matolls

0,040

Com a referència s’han utilitzat aquests valors proposats a la Guia Tècnica de Recomanacions

tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local de l’ACA.

�� !��

34

Llit Coeficient de rugositat de Maning n

Herba i prats 0,035

Camps de conreu i horts 0,040

Arbres espaiats (fruiters, parcs urbans) 0,050-0,060

Bosc de ribera i canyar 0,080

Zona urbana (segons obstrucció al flux) >0,1

Taula 6.12. Coeficient de Manning

A.3. Resultats obtinguts amb el model numèric HEC-RAS

Els resultats numèrics detallats s’adjunten en l’apartat següent “Resultats numèrics de l’HEC-

RAS” i gràficament en l’apartat “Perfils longitudinals del model HEC-RAS”. També a l’apartat

“Planta geomètrica amb la presència d’aigua” s’observa on arriba l’aigua en planta per als

diferents períodes de retorn, però només s’exposa el resultat obtingut en règim mixt per ser el

definitiu.

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

35

A.3

.1. R

esu

ltats

nu

mèr

ics

del

HE

C-R

AS

a)

Sup

osan

t règ

im le

nt

Rea

ch

Riv

er S

ta

Pro

file

Q T

otal

M

in C

h E

l W

.S. E

lev

Crit

W.S

. E

.G. E

lev

E.G

. Slo

pe

Vel

Chn

l F

low

Are

a T

op W

idth

F

roud

e #

Chl

(m

3/s)

(m

) (m

) (m

) (m

) (m

/m)

(m/s

) (m

2)

(m)

Val

lc

496.

9339

P

F 1

15

.13

1080

10

81.7

6 10

81.7

6 10

82.2

0.

0155

67

2.94

5.

15

5.87

1

Val

lc

496.

9339

P

F 2

53

.73

1080

10

82.9

1 10

82.9

1 10

83.6

4 0.

0132

31

3.79

14

.16

9.73

1

Val

lc

496.

9339

P

F 3

86

.72

1080

10

83.5

3 10

83.5

3 10

84.4

1 0.

0124

15

4.18

20

.77

11.7

8 1

Val

lc

487.

669*

P

F 1

15

.13

1078

.67

1080

.39

1080

.39

1080

.82

0.01

54

2.91

5.

2 6.

04

1

Val

lc

487.

669*

P

F 2

53

.73

1078

.67

1081

.52

1081

.52

1082

.24

0.01

3063

3.

76

14.3

1 10

.02

1

Val

lc

487.

669*

P

F 3

86

.72

1078

.67

1082

.13

1082

.13

1083

0.

0122

48

4.13

20

.99

12.1

4 1

Val

lc

478.

404*

P

F 1

15

.13

1077

.33

1079

.02

1079

.02

1079

.44

0.01

524

2.88

5.

25

6.24

1

Val

lc

478.

404*

P

F 2

53

.73

1077

.33

1080

.13

1080

.13

1080

.83

0.01

2914

3.

72

14.4

6 10

.35

1

Val

lc

478.

404*

P

F 3

86

.72

1077

.33

1080

.72

1080

.72

1081

.57

0.01

2184

4.

1 21

.17

12.5

3 1.

01

Val

lc

469.

140*

P

F 1

15

.13

1076

10

77.6

4 10

77.6

4 10

78.0

6 0.

0154

02

2.87

5.

27

6.43

1.

01

Val

lc

469.

140*

P

F 2

53

.73

1076

10

78.7

3 10

78.7

3 10

79.4

2 0.

0127

76

3.67

14

.64

10.7

2 1

Val

lc

469.

140*

P

F 3

86

.72

1076

10

79.3

1 10

79.3

1 10

80.1

4 0.

0120

53

4.05

21

.43

12.9

9 1.

01

Val

lc

459.

875*

P

F 1

15

.13

1074

.67

1076

.27

1076

.27

1076

.67

0.01

4951

2.

81

5.38

6.

71

1

Val

lc

459.

875*

P

F 2

53

.73

1074

.67

1077

.33

1077

.33

1078

0.

0126

53

3.62

14

.83

11.1

3 1

Val

lc

459.

875*

P

F 3

86

.72

1074

.67

1077

.89

1077

.89

1078

.7

0.01

1932

3.

99

21.7

3 13

.52

1

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

36

Val

lc

450.

611*

P

F 1

15

.13

1073

.33

1074

.89

1074

.89

1075

.29

0.01

4808

2.

77

5.46

7

1

Val

lc

450.

611*

P

F 2

53

.73

1073

.33

1075

.92

1075

.92

1076

.57

0.01

2538

3.

57

15.0

4 11

.61

1

Val

lc

450.

611*

P

F 3

86

.72

1073

.33

1076

.47

1076

.47

1077

.26

0.01

183

3.93

22

.06

14.1

4 1

Val

lc

441.

346*

P

F 1

15

.13

1072

10

73.5

1 10

73.5

1 10

73.8

9 0.

0147

14

2.73

5.

55

7.34

1

Val

lc

441.

346*

P

F 2

53

.73

1072

10

74.5

1 10

74.5

1 10

75.1

4 0.

0124

33

3.51

15

.3

12.1

8 1

Val

lc

441.

346*

P

F 3

86

.72

1072

10

75.0

4 10

75.0

4 10

75.8

0.

0117

57

3.85

22

.52

15.0

2 1

Val

lc

432.

082*

P

F 1

15

.13

1070

.67

1072

.13

1072

.13

1072

.49

0.01

4667

2.

68

5.65

7.

75

1

Val

lc

432.

082*

P

F 2

53

.73

1070

.67

1073

.09

1073

.09

1073

.7

0.01

2371

3.

45

15.5

9 12

.91

1

Val

lc

432.

082*

P

F 3

86

.72

1070

.67

1073

.6

1073

.6

1074

.33

0.01

1732

3.

79

22.8

9 15

.81

1.01

Val

lc

422.

817*

P

F 1

15

.13

1069

.33

1070

.73

1070

.73

1071

.08

0.01

4643

2.

62

5.77

8.

24

1

Val

lc

422.

817*

P

F 2

53

.73

1069

.33

1071

.66

1071

.66

1072

.24

0.01

234

3.36

15

.98

13.8

7 1

Val

lc

422.

817*

P

F 3

86

.72

1069

.33

1072

.13

1072

.13

1072

.85

0.01

167

3.76

23

.07

16.1

8 1

Val

lc

413.

553

PF

1

15.1

3 10

68

1069

.33

1069

.33

1069

.66

0.01

4646

2.

56

5.92

8.

89

1

Val

lc

413.

553

PF

2

53.7

3 10

68

1070

.2

1070

.2

1070

.76

0.01

2484

3.

34

16.0

8 14

.32

1.01

Val

lc

413.

553

PF

3

86.7

2 10

68

1070

.66

1070

.66

1071

.37

0.01

1677

3.

73

23.2

3 16

.56

1.01

Val

lc

403.

644*

P

F 1

15

.13

1067

.09

1068

.4

1068

.4

1068

.73

0.01

5018

2.

56

5.9

9.02

1.

01

Val

lc

403.

644*

P

F 2

53

.73

1067

.09

1069

.26

1069

.26

1069

.82

0.01

2482

3.

33

16.1

5 14

.51

1.01

Val

lc

403.

644*

P

F 3

86

.72

1067

.09

1069

.72

1069

.72

1070

.42

0.01

1662

3.

71

23.3

5 16

.8

1.01

Val

lc

393.

735*

P

F 1

15

.13

1066

.18

1067

.47

1067

.47

1067

.8

0.01

5041

2.

55

5.94

9.

2 1.

01

Val

lc

393.

735*

P

F 2

53

.73

1066

.18

1068

.32

1068

.32

1068

.88

0.01

2465

3.

31

16.2

4 14

.72

1.01

Val

lc

393.

735*

P

F 3

86

.72

1066

.18

1068

.78

1068

.78

1069

.47

0.01

1654

3.

69

23.4

8 17

.08

1.01

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

37

Val

lc

383.

826*

P

F 1

15

.13

1065

.27

1066

.55

1066

.55

1066

.87

0.01

4805

2.

51

6.02

9.

44

1

Val

lc

383.

826*

P

F 2

53

.73

1065

.27

1067

.38

1067

.38

1067

.93

0.01

2457

3.

29

16.3

4 14

.97

1

Val

lc

383.

826*

P

F 3

86

.72

1065

.27

1067

.83

1067

.83

1068

.52

0.01

1647

3.

67

23.6

3 17

.4

1.01

Val

lc

373.

917*

P

F 1

15

.13

1064

.36

1065

.62

1065

.62

1065

.94

0.01

5079

2.

51

6.03

9.

63

1.01

Val

lc

373.

917*

P

F 2

53

.73

1064

.36

1066

.44

1066

.44

1066

.98

0.01

246

3.27

16

.44

15.2

5 1

Val

lc

373.

917*

P

F 3

86

.72

1064

.36

1066

.88

1066

.88

1067

.56

0.01

1638

3.

64

23.8

1 17

.77

1

Val

lc

364.

008*

P

F 1

15

.13

1063

.46

1064

.69

1064

.69

1065

0.

0148

72

2.47

6.

12

9.91

1

Val

lc

364.

008*

P

F 2

53

.73

1063

.46

1065

.49

1065

.49

1066

.03

0.01

246

3.24

16

.56

15.5

9 1

Val

lc

364.

008*

P

F 3

86

.72

1063

.46

1065

.93

1065

.93

1066

.6

0.01

1638

3.

61

24.0

1 18

.21

1

Val

lc

354.

099*

P

F 1

15

.13

1062

.55

1063

.76

1063

.76

1064

.06

0.01

4914

2.

45

6.18

10

.23

1

Val

lc

354.

099*

P

F 2

53

.73

1062

.55

1064

.55

1064

.55

1065

.07

0.01

2466

3.

22

16.7

1 15

.99

1

Val

lc

354.

099*

P

F 3

86

.72

1062

.55

1064

.98

1064

.98

1065

.63

0.01

164

3.58

24

.25

18.7

4 1

Val

lc

344.

190*

P

F 1

15

.13

1061

.64

1062

.82

1062

.82

1063

.12

0.01

4944

2.

41

6.27

10

.65

1

Val

lc

344.

190*

P

F 2

53

.73

1061

.64

1063

.6

1063

.6

1064

.11

0.01

2474

3.

18

16.8

9 16

.49

1

Val

lc

344.

190*

P

F 3

86

.72

1061

.64

1064

.02

1064

.02

1064

.66

0.01

1655

3.

53

24.5

4 19

.41

1

Val

lc

334.

282*

P

F 1

15

.13

1060

.73

1061

.89

1061

.89

1062

.18

0.01

4976

2.

38

6.36

11

.1

1

Val

lc

334.

282*

P

F 2

53

.73

1060

.73

1062

.64

1062

.64

1063

.14

0.01

2504

3.

14

17.1

2 17

.14

1

Val

lc

334.

282*

P

F 3

86

.72

1060

.73

1063

.06

1063

.06

1063

.67

0.01

1684

3.

48

24.9

1 20

.27

1

Val

lc

324.

373*

P

F 1

15

.13

1059

.82

1060

.95

1060

.95

1061

.22

0.01

5038

2.

34

6.46

11

.58

1

Val

lc

324.

373*

P

F 2

53

.73

1059

.82

1061

.68

1061

.68

1062

.17

0.01

2557

3.

09

17.4

1 18

.01

1

Val

lc

324.

373*

P

F 3

86

.72

1059

.82

1062

.09

1062

.09

1062

.68

0.01

1735

3.

41

25.4

21

.43

1

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

38

Val

lc

314.

464*

P

F 1

15

.13

1058

.91

1060

10

60

1060

.27

0.01

5095

2.

3 6.

56

12.1

4 1

Val

lc

314.

464*

P

F 2

53

.73

1058

.91

1060

.71

1060

.71

1061

.18

0.01

2653

3.

02

17.8

2 19

.26

1

Val

lc

314.

464*

P

F 3

86

.72

1058

.91

1061

.1

1061

.1

1061

.67

0.01

1846

3.

33

26.0

4 23

.08

1

Val

lc

304.

5553

P

F 1

15

.13

1058

10

59.0

4 10

59.0

4 10

59.3

1 0.

0152

59

2.27

6.

67

12.7

8 1

Val

lc

304.

5553

P

F 2

53

.73

1058

10

59.7

3 10

59.7

3 10

60.1

7 0.

0129

01

2.92

18

.38

21.2

1 1

Val

lc

304.

5553

P

F 3

86

.72

1058

10

60.0

8 10

60.0

8 10

60.6

3 0.

0120

62

3.28

26

.48

24.7

6 1.

01

Val

lc

295.

063*

P

F 1

15

.13

1057

10

58.1

7 10

58.1

7 10

58.4

6 0.

0149

28

2.38

6.

34

10.9

8 1

Val

lc

295.

063*

P

F 2

53

.73

1057

10

58.9

4 10

58.9

4 10

59.4

2 0.

0125

86

3.07

17

.5

18.2

5 1

Val

lc

295.

063*

P

F 3

86

.72

1057

10

59.3

4 10

59.3

4 10

59.9

2 0.

0118

09

3.38

25

.67

22.1

1 1

Val

lc

285.

571*

P

F 1

15

.13

1056

10

57.2

6 10

57.2

6 10

57.5

7 0.

0147

98

2.47

6.

12

9.88

1

Val

lc

285.

571*

P

F 2

53

.73

1056

10

58.0

8 10

58.0

8 10

58.5

9 0.

0124

85

3.17

16

.94

16.5

7 1

Val

lc

285.

571*

P

F 3

86

.72

1056

10

58.5

1 10

58.5

1 10

59.1

3 0.

0117

09

3.49

24

.86

20.1

1 1

Val

lc

276.

079*

P

F 1

15

.13

1055

10

56.3

2 10

56.3

2 10

56.6

5 0.

0147

81

2.55

5.

92

8.98

1

Val

lc

276.

079*

P

F 2

53

.73

1055

10

57.1

9 10

57.1

9 10

57.7

3 0.

0124

89

3.25

16

.52

15.4

3 1

Val

lc

276.

079*

P

F 3

86

.72

1055

10

57.6

4 10

57.6

4 10

58.2

9 0.

0117

15

3.57

24

.27

18.7

7 1

Val

lc

266.

587*

P

F 1

15

.13

1054

10

55.3

7 10

55.3

7 10

55.7

1 0.

0147

98

2.6

5.82

8.

52

1

Val

lc

266.

587*

P

F 2

53

.73

1054

10

56.2

7 10

56.2

7 10

56.8

3 0.

0125

13

3.32

16

.19

14.5

5 1

Val

lc

266.

587*

P

F 3

86

.72

1054

10

56.7

4 10

56.7

4 10

57.4

2 0.

0117

3 3.

64

23.8

1 17

.78

1

Val

lc

257.

0953

P

F 1

15

.13

1053

10

54.4

10

54.4

10

54.7

5 0.

0147

24

2.63

5.

75

8.21

1

Val

lc

257.

0953

P

F 2

53

.73

1053

10

55.3

3 10

55.3

3 10

55.9

1 0.

0124

58

3.37

15

.94

13.8

5 1

Val

lc

257.

0953

P

F 3

86

.72

1053

10

55.8

2 10

55.8

2 10

56.5

2 0.

0116

86

3.69

23

.49

17.0

1 1

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

39

Val

lc

246.

844*

P

F 1

15

.13

1052

.63

1054

.08

1054

.08

1054

.45

0.01

4779

2.

69

5.63

7.

72

1

Val

lc

246.

844*

P

F 2

53

.73

1052

.63

1055

.05

1055

.05

1055

.65

0.01

2507

3.

43

15.6

7 13

.19

1

Val

lc

246.

844*

P

F 3

86

.72

1052

.63

1055

.56

1055

.56

1056

.28

0.01

1732

3.

75

23.1

4 16

.3

1

Val

lc

236.

593*

P

F 1

15

.13

1052

.25

1053

.76

1053

.76

1054

.14

0.01

4831

2.

73

5.54

7.

35

1

Val

lc

236.

593*

P

F 2

53

.73

1052

.25

1054

.76

1054

.76

1055

.38

0.01

2556

3.

49

15.3

9 12

.52

1

Val

lc

236.

593*

P

F 3

86

.72

1052

.25

1055

.28

1055

.28

1056

.02

0.01

1776

3.

81

22.7

5 15

.51

1

Val

lc

226.

343*

P

F 1

15

.13

1051

.88

1053

.43

1053

.43

1053

.82

0.01

4809

2.

76

5.47

7.

05

1

Val

lc

226.

343*

P

F 2

53

.73

1051

.88

1054

.45

1054

.45

1055

.09

0.01

2618

3.

55

15.1

4 11

.94

1.01

Val

lc

226.

343*

P

F 3

86

.72

1051

.88

1054

.99

1054

.99

1055

.76

0.01

1849

3.

89

22.3

1 14

.68

1.01

Val

lc

216.

092*

P

F 1

15

.13

1051

.5

1053

.09

1053

.09

1053

.49

0.01

4849

2.

8 5.

41

6.8

1

Val

lc

216.

092*

P

F 2

53

.73

1051

.5

1054

.14

1054

.14

1054

.8

0.01

2673

3.

6 14

.94

11.4

6 1.

01

Val

lc

216.

092*

P

F 3

86

.72

1051

.5

1054

.69

1054

.69

1055

.49

0.01

19

3.94

21

.99

14.0

4 1.

01

Val

lc

205.

841*

P

F 1

15

.13

1051

.13

1052

.75

1052

.75

1053

.16

0.01

5064

2.

83

5.34

6.

58

1

Val

lc

205.

841*

P

F 2

53

.73

1051

.13

1053

.82

1053

.82

1054

.5

0.01

2764

3.

64

14.7

4 11

.04

1.01

Val

lc

205.

841*

P

F 3

86

.72

1051

.13

1054

.39

1054

.39

1055

.2

0.01

1971

4

21.6

9 13

.49

1.01

Val

lc

195.

590*

P

F 1

15

.13

1050

.75

1052

.41

1052

.41

1052

.82

0.01

5038

2.

85

5.3

6.41

1

Val

lc

195.

590*

P

F 2

53

.73

1050

.75

1053

.49

1053

.49

1054

.19

0.01

2853

3.

68

14.5

8 10

.69

1.01

Val

lc

195.

590*

P

F 3

86

.72

1050

.75

1054

.07

1054

.07

1054

.91

0.01

2048

4.

05

21.4

3 13

.02

1.01

Val

lc

185.

340*

P

F 1

15

.13

1050

.38

1052

.06

1052

.06

1052

.48

0.01

5108

2.

88

5.26

6.

25

1

Val

lc

185.

340*

P

F 2

53

.73

1050

.38

1053

.16

1053

.16

1053

.87

0.01

2928

3.

72

14.4

4 10

.38

1.01

Val

lc

185.

340*

P

F 3

86

.72

1050

.38

1053

.75

1053

.75

1054

.6

0.01

2135

4.

09

21.2

12

.61

1.01

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

40

Val

lc

175.

0894

P

F 1

15

.13

1050

10

51.7

1 10

51.7

1 10

52.1

4 0.

0152

13

2.9

5.22

6.

11

1

Val

lc

175.

0894

P

F 2

53

.73

1050

10

52.8

3 10

52.8

3 10

53.5

5 0.

0129

43

3.74

14

.35

10.1

3 1

Val

lc

175.

0894

P

F 3

86

.72

1050

10

53.4

3 10

53.4

3 10

54.3

0.

0121

45

4.12

21

.04

12.2

6 1

Val

lc

166.

050*

P

F 1

15

.13

1049

.25

1050

.93

1050

.93

1051

.35

0.01

5104

2.

87

5.27

6.

29

1

Val

lc

166.

050*

P

F 2

53

.73

1049

.25

1052

.03

1052

.03

1052

.73

0.01

2827

3.

7 14

.5

10.4

5 1

Val

lc

166.

050*

P

F 3

86

.72

1049

.25

1052

.62

1052

.62

1053

.46

0.01

2012

4.

07

21.2

9 12

.67

1

Val

lc

157.

011*

P

F 1

15

.13

1048

.5

1050

.13

1050

.13

1050

.55

0.01

5333

2.

87

5.28

6.

46

1.01

Val

lc

157.

011*

P

F 2

53

.73

1048

.5

1051

.22

1051

.22

1051

.9

0.01

2708

3.

66

14.6

8 10

.82

1

Val

lc

157.

011*

P

F 3

86

.72

1048

.5

1051

.79

1051

.79

1052

.62

0.01

1979

4.

03

21.4

9 13

.1

1.01

Val

lc

147.

973*

P

F 1

15

.13

1047

.75

1049

.35

1049

.35

1049

.76

0.01

4847

2.

8 5.

39

6.73

1

Val

lc

147.

973*

P

F 2

53

.73

1047

.75

1050

.41

1050

.41

1051

.07

0.01

2603

3.

61

14.8

7 11

.25

1

Val

lc

147.

973*

P

F 3

86

.72

1047

.75

1050

.96

1050

.96

1051

.77

0.01

188

3.98

21

.78

13.6

3 1.

01

Val

lc

138.

934*

P

F 1

15

.13

1047

10

48.5

6 10

48.5

6 10

48.9

5 0.

0149

08

2.78

5.

44

7 1.

01

Val

lc

138.

934*

P

F 2

53

.73

1047

10

49.5

9 10

49.5

9 10

50.2

4 0.

0125

04

3.56

15

.1

11.7

5 1

Val

lc

138.

934*

P

F 3

86

.72

1047

10

50.1

3 10

50.1

3 10

50.9

1 0.

0117

97

3.92

22

.11

14.2

4 1

Val

lc

129.

895*

P

F 1

15

.13

1046

.25

1047

.76

1047

.76

1048

.15

0.01

5023

2.

75

5.5

7.31

1.

01

Val

lc

129.

895*

P

F 2

53

.73

1046

.25

1048

.77

1048

.77

1049

.39

0.01

2428

3.

5 15

.35

12.3

3 1

Val

lc

129.

895*

P

F 3

86

.72

1046

.25

1049

.29

1049

.29

1050

.05

0.01

1754

3.

86

22.4

6 14

.95

1.01

Val

lc

120.

856*

P

F 1

15

.13

1045

.5

1046

.97

1046

.97

1047

.34

0.01

4645

2.

68

5.65

7.

74

1

Val

lc

120.

856*

P

F 2

53

.73

1045

.5

1047

.93

1047

.93

1048

.54

0.01

2372

3.

43

15.6

4 13

.04

1

Val

lc

120.

856*

P

F 3

86

.72

1045

.5

1048

.44

1048

.44

1049

.17

0.01

1699

3.

78

22.9

6 15

.93

1

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

41

Val

lc

111.

818*

P

F 1

15

.13

1044

.75

1046

.17

1046

.17

1046

.52

0.01

4604

2.

62

5.77

8.

23

1

Val

lc

111.

818*

P

F 2

53

.73

1044

.75

1047

.09

1047

.09

1047

.67

0.01

2344

3.

36

15.9

9 13

.9

1

Val

lc

111.

818*

P

F 3

86

.72

1044

.75

1047

.58

1047

.58

1048

.27

0.01

1686

3.

69

23.4

9 17

.06

1

Val

lc

102.

7794

P

F 1

15

.13

1044

10

45.4

1 10

45.3

5 10

45.7

0.

0123

11

2.4

6.31

9.

17

0.92

Val

lc

102.

7794

P

F 2

53

.73

1044

10

46.2

3 10

46.2

3 10

46.7

9 0.

0125

3 3.

29

16.3

2 14

.96

1.01

Val

lc

102.

7794

P

F 3

86

.72

1044

10

46.7

10

46.7

10

47.3

6 0.

0117

8 3.

62

23.9

4 18

.17

1.01

Val

lc

93.5

014*

P

F 1

15

.13

1043

.9

1045

.29

1045

.24

1045

.58

0.01

2429

2.

39

6.32

9.

28

0.93

Val

lc

93.5

014*

P

F 2

53

.73

1043

.9

1046

.11

1046

.11

1046

.66

0.01

2675

3.

29

16.3

1 15

.1

1.01

Val

lc

93.5

014*

P

F 3

86

.72

1043

.9

1046

.57

1046

.57

1047

.23

0.01

1774

3.

61

24.0

3 18

.37

1.01

Val

lc

84.2

235*

P

F 1

15

.13

1043

.8

1045

.17

1045

.13

1045

.47

0.01

2663

2.

4 6.

31

9.39

0.

93

Val

lc

84.2

235*

P

F 2

53

.73

1043

.8

1045

.99

1045

.99

1046

.54

0.01

2542

3.

27

16.4

4 15

.32

1.01

Val

lc

84.2

235*

P

F 3

86

.72

1043

.8

1046

.45

1046

.45

1047

.1

0.01

1779

3.

59

24.1

3 18

.59

1.01

Val

lc

74.9

455*

P

F 1

15

.13

1043

.7

1045

.05

1045

.01

1045

.35

0.01

2874

2.

4 6.

3 9.

51

0.94

Val

lc

74.9

455*

P

F 2

53

.73

1043

.7

1045

.87

1045

.87

1046

.41

0.01

2532

3.

25

16.5

3 15

.54

1.01

Val

lc

74.9

455*

P

F 3

86

.72

1043

.7

1046

.32

1046

.32

1046

.97

0.01

176

3.58

24

.26

18.8

5 1.

01

Val

lc

65.6

676*

P

F 1

15

.13

1043

.6

1044

.93

1044

.9

1045

.22

0.01

3082

2.

4 6.

3 9.

66

0.95

Val

lc

65.6

676*

P

F 2

53

.73

1043

.6

1045

.74

1045

.74

1046

.27

0.01

2547

3.

23

16.6

1 15

.79

1.01

Val

lc

65.6

676*

P

F 3

86

.72

1043

.6

1046

.19

1046

.19

1046

.83

0.01

1758

3.

56

24.3

9 19

.15

1.01

Val

lc

56.3

897*

P

F 1

15

.13

1043

.5

1044

.81

1044

.78

1045

.1

0.01

3429

2.

41

6.29

9.

81

0.96

Val

lc

56.3

897*

P

F 2

53

.73

1043

.5

1045

.61

1045

.61

1046

.14

0.01

2522

3.

21

16.7

4 16

.08

1

Val

lc

56.3

897*

P

F 3

86

.72

1043

.5

1046

.05

1046

.05

1046

.69

0.01

1757

3.

53

24.5

5 19

.5

1.01

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

42

Val

lc

47.1

117*

P

F 1

15

.13

1043

.4

1044

.68

1044

.66

1044

.97

0.01

3807

2.

41

6.27

9.

98

0.97

Val

lc

47.1

117*

P

F 2

53

.73

1043

.4

1045

.48

1045

.48

1046

0.

0125

32

3.19

16

.86

16.4

3 1

Val

lc

47.1

117*

P

F 3

86

.72

1043

.4

1045

.91

1045

.91

1046

.54

0.01

1751

3.

51

24.7

4 19

.91

1

Val

lc

37.8

338*

P

F 1

15

.13

1043

.3

1044

.54

1044

.53

1044

.84

0.01

4372

2.

42

6.24

10

.18

0.99

Val

lc

37.8

338*

P

F 2

53

.73

1043

.3

1045

.34

1045

.34

1045

.85

0.01

253

3.16

17

.01

16.8

5 1

Val

lc

37.8

338*

P

F 3

86

.72

1043

.3

1045

.77

1045

.77

1046

.38

0.01

1752

3.

47

24.9

6 20

.42

1

Val

lc

28.5

558*

P

F 1

15

.13

1043

.2

1044

.41

1044

.41

1044

.71

0.01

4831

2.

42

6.24

10

.45

1

Val

lc

28.5

558*

P

F 2

53

.73

1043

.2

1045

.19

1045

.19

1045

.69

0.01

2539

3.

12

17.2

17

.38

1

Val

lc

28.5

558*

P

F 3

86

.72

1043

.2

1045

.61

1045

.61

1046

.21

0.01

1755

3.

44

25.2

4 21

.05

1

Val

lc

19.2

779*

P

F 1

15

.13

1043

.1

1044

.27

1044

.27

1044

.56

0.01

4881

2.

39

6.32

10

.86

1

Val

lc

19.2

779*

P

F 2

53

.73

1043

.1

1045

.04

1045

.04

1045

.52

0.01

2567

3.

08

17.4

3 18

.05

1

Val

lc

19.2

779*

P

F 3

86

.72

1043

.1

1045

.44

1045

.44

1046

.03

0.01

1962

3.

41

25.4

3 21

.81

1.01

Val

lc

10

PF

1

15.1

3 10

43

1044

.13

1044

.13

1044

.41

0.01

4998

2.

35

6.42

11

.41

1

Val

lc

10

PF

2

53.7

3 10

43

1044

.87

1044

.87

1045

.34

0.01

264

3.03

17

.72

18.9

6 1

Val

lc

10

PF

3

86.7

2 10

43

1045

.24

1045

.24

1045

.84

0.01

1324

3.

46

25.2

6 22

0.

99

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

43

b)

Sup

osan

t règ

im m

ixt

Rea

chR

iver

Sta

Pro

file

Q T

otal

Min

Ch

El

W.S

. Ele

v C

rit W

.S.

E.G

. Ele

vE

.G. S

lope

Vel

Chn

l F

low

Are

a T

op W

idth

F

roud

e #

Chl

(m

3/s)

(m

) (m

) (m

) (m

) (m

/m)

(m/s

) (m

2)

(m)

Val

lc

496.

9339

PF

1

15.1

3 10

80

1081

.76

1081

.76

1082

.2

0.01

5567

2.

94

5.15

5.

87

1

Val

lc

496.

9339

PF

2

53.7

3 10

80

1082

.91

1082

.91

1083

.64

0.01

3251

3.

8 14

.15

9.73

1

Val

lc

496.

9339

PF

3

86.7

2 10

80

1083

.52

1083

.52

1084

.41

0.01

244

4.18

20

.75

11.7

8 1.

01

Val

lc

487.

669*

PF

1

15.1

3 10

78.6

7 10

79.8

6 10

80.3

9 10

81.7

5 0.

1102

4 6.

09

2.48

4.

18

2.52

Val

lc

487.

669*

PF

2

53.7

3 10

78.6

7 10

80.7

6 10

81.5

2 10

83.2

3 0.

0677

66

6.96

7.

72

7.36

2.

17

Val

lc

487.

669*

PF

3

86.7

2 10

78.6

7 10

81.2

6 10

82.1

2 10

84.0

1 0.

0569

06

7.35

11

.8

9.1

2.06

Val

lc

478.

404*

PF

1

15.1

3 10

77.3

3 10

78.4

6 10

79.0

2 10

80.6

0.

1329

81

6.49

2.

33

4.15

2.

76

Val

lc

478.

404*

PF

2

53.7

3 10

77.3

3 10

79.2

5 10

80.1

3 10

82.4

2 0.

0961

92

7.89

6.

81

7.1

2.57

Val

lc

478.

404*

PF

3

86.7

2 10

77.3

3 10

79.6

9 10

80.7

2 10

83.3

0.

0829

2 8.

41

10.3

1 8.

74

2.47

Val

lc

469.

140*

PF

1

15.1

3 10

76

1077

.08

1077

.64

1079

.31

0.14

3322

6.

62

2.28

4.

23

2.88

Val

lc

469.

140*

PF

2

53.7

3 10

76

1077

.81

1078

.73

1081

.4

0.11

6167

8.

4 6.

4 7.

08

2.82

Val

lc

469.

140*

PF

3

86.7

2 10

76

1078

.21

1079

.31

1082

.39

0.10

3057

9.

05

9.58

8.

67

2.75

Val

lc

459.

875*

PF

1

15.1

3 10

74.6

7 10

75.7

1 10

76.2

7 10

77.9

6 0.

1483

54

6.64

2.

28

4.36

2.

94

Val

lc

459.

875*

PF

2

53.7

3 10

74.6

7 10

76.3

9 10

77.3

3 10

80.2

4 0.

1304

97

8.69

6.

18

7.19

2.

99

Val

lc

459.

875*

PF

3

86.7

2 10

74.6

7 10

76.7

6 10

77.8

9 10

81.3

2 0.

1188

76

9.46

9.

16

8.75

2.

95

Val

lc

450.

611*

PF

1

15.1

3 10

73.3

3 10

74.3

4 10

74.8

9 10

76.5

7 0.

1506

21

6.61

2.

29

4.53

2.

97

Val

lc

450.

611*

PF

2

53.7

3 10

73.3

3 10

74.9

8 10

75.9

2 10

78.9

7 0.

1408

27

8.85

6.

07

7.38

3.

11

Val

lc

450.

611*

PF

3

86.7

2 10

73.3

3 10

75.3

3 10

76.4

7 10

80.1

4 0.

1314

88

9.72

8.

92

8.95

3.

11

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

44

Val

lc

441.

346*

PF

1

15.1

3 10

72

1072

.98

1073

.51

1075

.15

0.15

1727

6.

54

2.31

4.

74

2.99

Val

lc

441.

346*

PF

2

53.7

3 10

72

1073

.58

1074

.51

1077

.62

0.14

8726

8.

91

6.03

7.

65

3.2

Val

lc

441.

346*

PF

3

86.7

2 10

72

1073

.9

1075

.04

1078

.86

0.14

1815

9.

86

8.79

9.

24

3.23

Val

lc

432.

082*

PF

1

15.1

3 10

70.6

7 10

71.6

1 10

72.1

3 10

73.7

3 0.

1528

76

6.45

2.

34

4.99

3

Val

lc

432.

082*

PF

2

53.7

3 10

70.6

7 10

72.1

8 10

73.0

9 10

76.2

1 0.

1550

12

8.9

6.04

8.

01

3.27

Val

lc

432.

082*

PF

3

86.7

2 10

70.6

7 10

72.4

8 10

73.6

10

77.5

0.

1505

85

9.93

8.

74

9.63

3.

33

Val

lc

422.

817*

PF

1

15.1

3 10

69.3

3 10

70.2

3 10

70.7

3 10

72.2

8 0.

1543

79

6.35

2.

38

5.3

3.02

Val

lc

422.

817*

PF

2

53.7

3 10

69.3

3 10

70.7

7 10

71.6

6 10

74.7

3 0.

1594

72

8.82

6.

09

8.47

3.

32

Val

lc

422.

817*

PF

3

86.7

2 10

69.3

3 10

71.0

6 10

72.1

3 10

76.0

6 0.

1583

61

9.91

8.

75

10.1

5 3.

41

Val

lc

413.

553

PF

1

15.1

3 10

68

1068

.85

1069

.33

1070

.82

0.15

6348

6.

21

2.43

5.

7 3.

04

Val

lc

413.

553

PF

2

53.7

3 10

68

1069

.36

1070

.2

1073

.2

0.16

37

8.68

6.

19

9.1

3.36

Val

lc

413.

553

PF

3

86.7

2 10

68

1069

.63

1070

.66

1074

.54

0.16

5182

9.

82

8.83

10

.87

3.48

Val

lc

403.

644*

PF

1

15.1

3 10

67.0

9 10

68

1068

.4

1069

.42

0.10

2172

5.

26

2.87

6.

3 2.

49

Val

lc

403.

644*

PF

2

53.7

3 10

67.0

9 10

68.5

1 10

69.2

6 10

71.5

7 0.

1229

48

7.74

6.

94

9.78

2.

94

Val

lc

403.

644*

PF

3

86.7

2 10

67.0

9 10

68.7

7 10

69.7

2 10

72.8

3 0.

1304

77

8.93

9.

71

11.5

8 3.

11

Val

lc

393.

735*

PF

1

15.1

3 10

66.1

8 10

67.1

10

67.4

7 10

68.4

1 0.

0948

52

5.08

2.

98

6.52

2.

4

Val

lc

393.

735*

PF

2

53.7

3 10

66.1

8 10

67.6

2 10

68.3

2 10

70.3

3 0.

1066

45

7.29

7.

37

10.2

5 2.

74

Val

lc

393.

735*

PF

3

86.7

2 10

66.1

8 10

67.8

8 10

68.7

7 10

71.4

9 0.

1134

58

8.41

10

.31

12.1

3 2.

91

Val

lc

383.

826*

PF

1

15.1

3 10

65.2

7 10

66.1

7 10

66.5

5 10

67.4

7 0.

0944

74

5.04

3

6.67

2.

39

Val

lc

383.

826*

PF

2

53.7

3 10

65.2

7 10

66.7

1 10

67.3

7 10

69.2

6 0.

1004

5 7.

07

7.6

10.6

2.

67

Val

lc

383.

826*

PF

3

86.7

2 10

65.2

7 10

66.9

7 10

67.8

3 10

70.3

2 0.

1058

67

8.11

10

.7

12.6

6 2.

82

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

45

Val

lc

373.

917*

PF

1

15.1

3 10

64.3

6 10

65.2

5 10

65.6

2 10

66.5

2 0.

0946

4 5

3.03

6.

82

2.39

Val

lc

373.

917*

PF

2

53.7

3 10

64.3

6 10

65.7

8 10

66.4

3 10

68.2

5 0.

0982

39

6.96

7.

72

10.9

2.

64

Val

lc

373.

917*

PF

3

86.7

2 10

64.3

6 10

66.0

5 10

66.8

8 10

69.2

5 0.

1018

84

7.92

10

.94

13.0

6 2.

76

Val

lc

364.

008*

PF

1

15.1

3 10

63.4

6 10

64.3

3 10

64.6

9 10

65.5

8 0.

0950

12

4.96

3.

05

7 2.

4

Val

lc

364.

008*

PF

2

53.7

3 10

63.4

6 10

64.8

5 10

65.4

9 10

67.2

6 0.

0981

46

6.87

7.

82

11.2

7 2.

63

Val

lc

364.

008*

PF

3

86.7

2 10

63.4

6 10

65.1

2 10

65.9

3 10

68.2

2 0.

0995

54

7.81

11

.1

13.3

4 2.

73

Val

lc

354.

099*

PF

1

15.1

3 10

62.5

5 10

63.4

10

63.7

5 10

64.6

3 0.

0952

43

4.91

3.

08

7.2

2.4

Val

lc

354.

099*

PF

2

53.7

3 10

62.5

5 10

63.9

2 10

64.5

4 10

66.2

6 0.

0984

79

6.79

7.

91

11.6

7 2.

63

Val

lc

354.

099*

PF

3

86.7

2 10

62.5

5 10

64.1

7 10

64.9

8 10

67.2

2 0.

0990

4 7.

74

11.2

1 13

.63

2.72

Val

lc

344.

190*

PF

1

15.1

3 10

61.6

4 10

62.4

7 10

62.8

2 10

63.6

8 0.

0955

61

4.86

3.

11

7.44

2.

4

Val

lc

344.

190*

PF

2

53.7

3 10

61.6

4 10

62.9

8 10

63.5

9 10

65.2

7 0.

0988

72

6.71

8.

01

12.1

1 2.

63

Val

lc

344.

190*

PF

3

86.7

2 10

61.6

4 10

63.2

3 10

64.0

2 10

66.2

3 0.

0991

88

7.67

11

.31

13.9

8 2.

72

Val

lc

334.

282*

PF

1

15.1

3 10

60.7

3 10

61.5

4 10

61.8

8 10

62.7

2 0.

0961

69

4.8

3.15

7.

71

2.4

Val

lc

334.

282*

PF

2

53.7

3 10

60.7

3 10

62.0

3 10

62.6

4 10

64.2

7 0.

0993

67

6.62

8.

11

12.5

8 2.

63

Val

lc

334.

282*

PF

3

86.7

2 10

60.7

3 10

62.2

8 10

63.0

5 10

65.2

2 0.

0999

73

7.6

11.4

1 14

.42

2.73

Val

lc

324.

373*

PF

1

15.1

3 10

59.8

2 10

60.6

1 10

60.9

4 10

61.7

5 0.

0966

9 4.

73

3.2

8.06

2.

4

Val

lc

324.

373*

PF

2

53.7

3 10

59.8

2 10

61.0

9 10

61.6

8 10

63.2

7 0.

0994

31

6.54

8.

21

13

2.63

Val

lc

324.

373*

PF

3

86.7

2 10

59.8

2 10

61.3

2 10

62.0

8 10

64.2

1 0.

1013

3 7.

52

11.5

2 15

2.

74

Val

lc

314.

464*

PF

1

15.1

3 10

58.9

1 10

59.6

8 10

59.9

9 10

60.7

8 0.

0975

65

4.65

3.

25

8.51

2.

4

Val

lc

314.

464*

PF

2

53.7

3 10

58.9

1 10

60.1

3 10

60.7

1 10

62.2

6 0.

1004

96

6.47

8.

31

13.5

5 2.

64

Val

lc

314.

464*

PF

3

86.7

2 10

58.9

1 10

60.3

6 10

61.0

9 10

63.1

7 0.

1034

68

7.42

11

.68

15.8

1 2.

76

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

46

Val

lc

304.

5553

PF

1

15.1

3 10

58

1058

.74

1059

.04

1059

.8

0.09

8365

4.

56

3.32

9.

01

2.4

Val

lc

304.

5553

PF

2

53.7

3 10

58

1059

.18

1059

.73

1061

.24

0.10

2694

6.

36

8.44

14

.37

2.65

Val

lc

304.

5553

PF

3

86.7

2 10

58

1059

.4

1060

.08

1062

.1

0.10

7073

7.

29

11.9

17

.07

2.79

Val

lc

295.

063*

PF

1

15.1

3 10

57

1057

.85

1058

.17

1058

.93

0.08

5242

4.

6 3.

29

7.85

2.

27

Val

lc

295.

063*

PF

2

53.7

3 10

57

1058

.37

1058

.93

1060

.34

0.08

2753

6.

22

8.64

12

.81

2.42

Val

lc

295.

063*

PF

3

86.7

2 10

57

1058

.63

1059

.33

1061

.15

0.08

3573

7.

04

12.3

2 15

.31

2.5

Val

lc

285.

571*

PF

1

15.1

3 10

56

1056

.9

1057

.26

1058

.1

0.08

68

4.84

3.

12

6.91

2.

3

Val

lc

285.

571*

PF

2

53.7

3 10

56

1057

.48

1058

.08

1059

.55

0.08

0329

6.

39

8.41

11

.63

2.4

Val

lc

285.

571*

PF

3

86.7

2 10

56

1057

.77

1058

.51

1060

.37

0.07

9235

7.

15

12.1

2 13

.99

2.45

Val

lc

276.

079*

PF

1

15.1

3 10

55

1055

.94

1056

.32

1057

.24

0.09

1562

5.

06

2.99

6.

38

2.36

Val

lc

276.

079*

PF

2

53.7

3 10

55

1056

.54

1057

.19

1058

.77

0.08

1689

6.

61

8.13

10

.69

2.42

Val

lc

276.

079*

PF

3

86.7

2 10

55

1056

.86

1057

.64

1059

.6

0.07

9313

7.

35

11.8

1 12

.98

2.46

Val

lc

266.

587*

PF

1

15.1

3 10

54

1054

.96

1055

.37

1056

.35

0.09

4818

5.

22

2.9

6.02

2.

4

Val

lc

266.

587*

PF

2

53.7

3 10

54

1055

.59

1056

.27

1057

.97

0.08

3798

6.

84

7.86

9.

91

2.45

Val

lc

266.

587*

PF

3

86.7

2 10

54

1055

.91

1056

.74

1058

.83

0.08

088

7.56

11

.47

12.1

4 2.

48

Val

lc

257.

0953

PF

1

15.1

3 10

53

1053

.98

1054

.4

1055

.43

0.09

7115

5.

33

2.84

5.

76

2.43

Val

lc

257.

0953

PF

2

53.7

3 10

53

1054

.62

1055

.33

1057

.14

0.08

7591

7.

04

7.63

9.

45

2.5

Val

lc

257.

0953

PF

3

86.7

2 10

53

1054

.95

1055

.82

1058

.03

0.08

2965

7.

78

11.1

5 11

.42

2.51

Val

lc

246.

844*

PF

1

15.1

3 10

52.6

3 10

53.8

2 10

54.0

8 10

54.6

3 0.

0424

59

3.99

3.

79

6.34

1.

65

Val

lc

246.

844*

PF

2

53.7

3 10

52.6

3 10

54.4

8 10

55.0

6 10

56.2

6 0.

0521

62

5.92

9.

08

9.81

1.

96

Val

lc

246.

844*

PF

3

86.7

2 10

52.6

3 10

54.8

3 10

55.5

6 10

57.1

5 0.

0545

44

6.75

12

.86

11.8

1 2.

06

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

47

Val

lc

236.

593*

PF

1

15.1

3 10

52.2

5 10

53.5

6 10

53.7

6 10

54.2

3 0.

0315

92

3.63

4.

17

6.38

1.

43

Val

lc

236.

593*

PF

2

53.7

3 10

52.2

5 10

54.2

9 10

54.7

6 10

55.7

2 0.

0372

29

5.3

10.1

5 9.

95

1.67

Val

lc

236.

593*

PF

3

86.7

2 10

52.2

5 10

54.6

6 10

55.2

8 10

56.5

6 0.

0402

1 6.

1 14

.22

11.9

9 1.

79

Val

lc

226.

343*

PF

1

15.1

3 10

51.8

8 10

53.2

2 10

53.4

3 10

53.9

1 0.

0319

57

3.69

4.

1 6.

1 1.

44

Val

lc

226.

343*

PF

2

53.7

3 10

51.8

8 10

54.0

4 10

54.4

6 10

55.3

4 0.

0318

98

5.06

10

.62

9.82

1.

55

Val

lc

226.

343*

PF

3

86.7

2 10

51.8

8 10

54.4

5 10

54.9

9 10

56.1

3 0.

0332

71

5.75

15

.07

11.9

1 1.

63

Val

lc

216.

092*

PF

1

15.1

3 10

51.5

10

52.8

7 10

53.0

9 10

53.5

9 0.

0324

47

3.75

4.

04

5.88

1.

44

Val

lc

216.

092*

PF

2

53.7

3 10

51.5

10

53.7

3 10

54.1

4 10

55.0

3 0.

0309

55

5.06

10

.63

9.54

1.

53

Val

lc

216.

092*

PF

3

86.7

2 10

51.5

10

54.1

8 10

54.6

9 10

55.8

0.

0305

47

5.64

15

.38

11.6

4 1.

57

Val

lc

205.

841*

PF

1

15.1

3 10

51.1

3 10

52.5

3 10

52.7

5 10

53.2

6 0.

0329

82

3.8

3.98

5.

68

1.45

Val

lc

205.

841*

PF

2

53.7

3 10

51.1

3 10

53.4

1 10

53.8

2 10

54.7

2 0.

0307

13

5.08

10

.57

9.26

1.

52

Val

lc

205.

841*

PF

3

86.7

2 10

51.1

3 10

53.8

7 10

54.3

9 10

55.5

0.

0298

61

5.65

15

.36

11.2

8 1.

54

Val

lc

195.

590*

PF

1

15.1

3 10

50.7

5 10

52.1

7 10

52.4

1 10

52.9

3 0.

0334

71

3.85

3.

93

5.51

1.

46

Val

lc

195.

590*

PF

2

53.7

3 10

50.7

5 10

53.0

8 10

53.5

10

54.4

2 0.

0308

4 5.

13

10.4

8 9.

01

1.52

Val

lc

195.

590*

PF

3

86.7

2 10

50.7

5 10

53.5

6 10

54.0

8 10

55.2

0.

0296

57

5.68

15

.26

10.9

4 1.

54

Val

lc

185.

340*

PF

1

15.1

3 10

50.3

8 10

51.8

2 10

52.0

6 10

52.5

9 0.

0338

97

3.89

3.

88

5.37

1.

46

Val

lc

185.

340*

PF

2

53.7

3 10

50.3

8 10

52.7

4 10

53.1

7 10

54.1

1 0.

0311

51

5.18

10

.38

8.78

1.

52

Val

lc

185.

340*

PF

3

86.7

2 10

50.3

8 10

53.2

3 10

53.7

6 10

54.9

0.

0297

58

5.73

15

.13

10.6

3 1.

53

Val

lc

175.

0894

PF

1

15.1

3 10

50

1051

.47

1051

.71

1052

.26

0.03

4267

3.

93

3.85

5.

24

1.46

Val

lc

175.

0894

PF

2

53.7

3 10

50

1052

.4

1052

.83

1053

.79

0.03

1547

5.

23

10.2

7 8.

57

1.52

Val

lc

175.

0894

PF

3

86.7

2 10

50

1052

.9

1053

.43

1054

.6

0.03

0038

5.

79

14.9

8 10

.35

1.54

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

48

Val

lc

166.

050*

PF

1

15.1

3 10

49.2

5 10

50.5

2 10

50.9

3 10

51.7

9 0.

0658

53

4.99

3.

03

4.77

2

Val

lc

166.

050*

PF

2

53.7

3 10

49.2

5 10

51.3

9 10

52.0

3 10

53.3

8 0.

0514

1 6.

24

8.61

8.

05

1.92

Val

lc

166.

050*

PF

3

86.7

2 10

49.2

5 10

51.8

6 10

52.6

1 10

54.2

1 0.

0467

83

6.78

12

.78

9.81

1.

9

Val

lc

157.

011*

PF

1

15.1

3 10

48.5

10

49.7

10

50.1

3 10

51.1

3 0.

0783

16

5.28

2.

86

4.76

2.

17

Val

lc

157.

011*

PF

2

53.7

3 10

48.5

10

50.5

1 10

51.2

2 10

52.8

2 0.

0646

15

6.74

7.

97

7.96

2.

15

Val

lc

157.

011*

PF

3

86.7

2 10

48.5

10

50.9

4 10

51.7

9 10

53.6

9 0.

0591

5 7.

35

11.8

9.

7 2.

13

Val

lc

147.

973*

PF

1

15.1

3 10

47.7

5 10

48.9

1 10

49.3

5 10

50.3

9 0.

0844

01

5.38

2.

81

4.85

2.

26

Val

lc

147.

973*

PF

2

53.7

3 10

47.7

5 10

49.6

6 10

50.4

1 10

52.1

8 0.

0741

54

7.03

7.

64

8.04

2.

3

Val

lc

147.

973*

PF

3

86.7

2 10

47.7

5 10

50.0

7 10

50.9

6 10

53.0

9 0.

0689

13

7.7

11.2

6 9.

78

2.29

Val

lc

138.

934*

PF

1

15.1

3 10

47

1048

.12

1048

.56

1049

.61

0.08

7575

5.

4 2.

8 5

2.31

Val

lc

138.

934*

PF

2

53.7

3 10

47

1048

.83

1049

.59

1051

.46

0.08

1284

7.

19

7.47

8.

22

2.41

Val

lc

138.

934*

PF

3

86.7

2 10

47

1049

.21

1050

.13

1052

.41

0.07

6856

7.

93

10.9

3 9.

98

2.42

Val

lc

129.

895*

PF

1

15.1

3 10

46.2

5 10

47.3

3 10

47.7

7 10

48.8

0.

0890

63

5.37

2.

82

5.2

2.33

Val

lc

129.

895*

PF

2

53.7

3 10

46.2

5 10

48

1048

.76

1050

.7

0.08

682

7.27

7.

39

8.5

2.49

Val

lc

129.

895*

PF

3

86.7

2 10

46.2

5 10

48.3

6 10

49.2

9 10

51.6

8 0.

0835

49

8.07

10

.75

10.3

2.

52

Val

lc

120.

856*

PF

1

15.1

3 10

45.5

10

46.5

5 10

46.9

7 10

47.9

9 0.

0899

93

5.31

2.

85

5.44

2.

35

Val

lc

120.

856*

PF

2

53.7

3 10

45.5

10

47.1

8 10

47.9

3 10

49.8

9 0.

0914

53

7.3

7.36

8.

88

2.56

Val

lc

120.

856*

PF

3

86.7

2 10

45.5

10

47.5

2 10

48.4

4 10

50.8

9 0.

0894

31

8.14

10

.65

10.7

3 2.

61

Val

lc

111.

818*

PF

1

15.1

3 10

44.7

5 10

45.7

6 10

46.1

7 10

47.1

6 0.

0908

97

5.24

2.

89

5.74

2.

36

Val

lc

111.

818*

PF

2

53.7

3 10

44.7

5 10

46.3

6 10

47.0

9 10

49.0

4 0.

0951

76

7.26

7.

4 9.

37

2.61

Val

lc

111.

818*

PF

3

86.7

2 10

44.7

5 10

46.6

7 10

47.5

8 10

50.0

6 0.

0949

37

8.15

10

.64

11.2

9 2.

68

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

49

Val

lc

102.

7794

PF

1

15.1

3 10

44

1044

.96

1045

.36

1046

.32

0.09

2132

5.

16

2.93

6.

1 2.

37

Val

lc

102.

7794

PF

2

53.7

3 10

44

1045

.53

1046

.24

1048

.14

0.09

8338

7.

16

7.5

10.0

3 2.

64

Val

lc

102.

7794

PF

3

86.7

2 10

44

1045

.82

1046

.7

1049

.16

0.09

984

8.1

10.7

1 12

.06

2.74

Val

lc

93.5

014*

PF

1

15.1

3 10

43.9

10

45.0

9 10

45.2

4 10

45.6

4 0.

0285

6 3.

28

4.61

7.

87

1.37

Val

lc

93.5

014*

PF

2

53.7

3 10

43.9

10

45.6

1 10

46.1

1 10

47.1

9 0.

0512

6 5.

58

9.64

11

.54

1.95

Val

lc

93.5

014*

PF

3

86.7

2 10

43.9

10

45.8

8 10

46.5

8 10

48.1

3 0.

0595

95

6.64

13

.06

13.4

8 2.

15

Val

lc

84.2

235*

PF

1

15.1

3 10

43.8

10

45.1

7 10

45.1

3 10

45.4

7 0.

0126

63

2.4

6.31

9.

39

0.93

Val

lc

84.2

235*

PF

2

53.7

3 10

43.8

10

45.7

1 10

46

1046

.67

0.02

68

4.35

12

.36

13.2

5 1.

44

Val

lc

84.2

235*

PF

3

86.7

2 10

43.8

10

45.9

5 10

46.4

4 10

47.4

9 0.

0365

7 5.

5 15

.76

14.9

9 1.

71

Val

lc

74.9

455*

PF

1

15.1

3 10

43.7

10

45.0

5 10

45.0

1 10

45.3

5 0.

0128

74

2.4

6.3

9.51

0.

94

Val

lc

74.9

455*

PF

2

53.7

3 10

43.7

10

45.8

2 10

45.8

6 10

46.4

1 0.

0143

65

3.42

15

.7

15.1

4 1.

07

Val

lc

74.9

455*

PF

3

86.7

2 10

43.7

10

46.0

2 10

46.3

2 10

47.0

9 0.

0226

06

4.57

18

.98

16.6

6 1.

37

Val

lc

65.6

676*

PF

1

15.1

3 10

43.6

10

44.9

3 10

44.9

10

45.2

2 0.

0130

82

2.4

6.3

9.66

0.

95

Val

lc

65.6

676*

PF

2

53.7

3 10

43.6

10

45.7

1 10

45.7

4 10

46.2

8 0.

0137

39

3.35

16

.06

15.5

2 1.

05

Val

lc

65.6

676*

PF

3

86.7

2 10

43.6

10

46.1

1 10

46.1

8 10

46.8

4 0.

0139

23

3.79

22

.89

18.5

5 1.

09

Val

lc

56.3

897*

PF

1

15.1

3 10

43.5

10

44.8

1 10

44.7

8 10

45.1

0.

0134

29

2.41

6.

29

9.81

0.

96

Val

lc

56.3

897*

PF

2

53.7

3 10

43.5

10

45.5

6 10

45.6

1 10

46.1

4 0.

0143

6 3.

38

15.9

15

.67

1.07

Val

lc

56.3

897*

PF

3

86.7

2 10

43.5

10

45.9

5 10

46.0

5 10

46.7

0.

0147

41

3.85

22

.55

18.6

8 1.

12

Val

lc

47.1

117*

PF

1

15.1

3 10

43.4

10

44.6

8 10

44.6

6 10

44.9

7 0.

0138

07

2.41

6.

27

9.98

0.

97

Val

lc

47.1

117*

PF

2

53.7

3 10

43.4

10

45.4

1 10

45.4

7 10

46

0.01

5166

3.

42

15.6

9 15

.85

1.1

Val

lc

47.1

117*

PF

3

86.7

2 10

43.4

10

45.7

8 10

45.9

1 10

46.5

6 0.

0155

84

3.9

22.2

5 18

.88

1.15

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

50

Val

lc

37.8

338*

PF

1

15.1

3 10

43.3

10

44.5

4 10

44.5

3 10

44.8

4 0.

0143

72

2.42

6.

24

10.1

8 0.

99

Val

lc

37.8

338*

PF

2

53.7

3 10

43.3

10

45.3

3 10

45.3

3 10

45.8

5 0.

0129

33

3.2

16.8

1 16

.75

1.02

Val

lc

37.8

338*

PF

3

86.7

2 10

43.3

10

45.6

2 10

45.7

6 10

46.4

1 0.

0163

77

3.94

22

.04

19.1

8 1.

17

Val

lc

28.5

558*

PF

1

15.1

3 10

43.2

10

44.4

1 10

44.4

1 10

44.7

1 0.

0148

31

2.42

6.

24

10.4

5 1

Val

lc

28.5

558*

PF

2

53.7

3 10

43.2

10

45.0

9 10

45.1

9 10

45.7

0.

0164

71

3.46

15

.53

16.5

1 1.

14

Val

lc

28.5

558*

PF

3

86.7

2 10

43.2

10

45.4

5 10

45.6

1 10

46.2

5 0.

0172

32

3.97

21

.86

19.5

9 1.

2

Val

lc

19.2

779*

PF

1

15.1

3 10

43.1

10

44.2

5 10

44.2

7 10

44.5

6 0.

0162

9 2.

48

6.11

10

.68

1.04

Val

lc

19.2

779*

PF

2

53.7

3 10

43.1

10

44.9

2 10

45.0

4 10

45.5

5 0.

0178

31

3.51

15

.29

16.9

1 1.

18

Val

lc

19.2

779*

PF

3

86.7

2 10

43.1

10

45.2

6 10

45.4

4 10

46.0

8 0.

0184

3 4.

01

21.6

2 20

.11

1.23

Val

lc

10

PF

1

15.1

3 10

43

1044

.1

1044

.13

1044

.41

0.01

6992

2.

47

6.13

11

.15

1.06

Val

lc

10

PF

2

53.7

3 10

43

1044

.73

1044

.87

1045

.37

0.01

9173

3.

54

15.1

6 17

.53

1.22

Val

lc

10

PF

3

86.7

2 10

43

1045

.05

1045

.24

1045

.9

0.01

9761

4.

09

21.2

3 20

.62

1.28

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

51

A.3

.2. P

erfi

ls lo

ng

itu

din

als

del

mo

del

HE

C-R

AS

a) S

upos

ant r

ègim

lent

a.1)

Cab

al T

=10

any

s

010

020

030

040

050

010

40

1050

1060

1070

1080

1090

inu

nd

va

llce

bre

de

f

Pla

n:

1)

vall

cpla

n

8

/23

/20

11

Mai

n C

hann

el D

ista

nce

(m)

Elevation (m)

Leg

end

EG

PF

1

WS

PF

1

Cri

t PF

1

Gro

und

Val

lceb

re V

allc

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

52

a.2)

Cab

al T

=100

any

s

010

020

030

040

050

010

40

1050

1060

1070

1080

1090

inu

nd

va

llce

bre

de

f

Pla

n:

1)

vall

cpla

n

8

/23

/20

11

Mai

n C

hann

el D

ista

nce

(m)

Elevation (m)

Leg

end

EG

PF

2

WS

PF

2

Cri

t PF

2

Gro

und

Val

lceb

re V

allc

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

53

a.3)

Cab

al T

=500

any

s

010

020

030

040

050

010

40

1050

1060

1070

1080

1090

inu

nd

va

llce

bre

de

f

Pla

n:

1)

vall

cpla

n

8

/23

/20

11

Mai

n C

hann

el D

ista

nce

(m)

Elevation (m)

Leg

end

EG

PF

3

WS

PF

3

Cri

t PF

3

Gro

und

Val

lceb

re V

allc

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

54

b) S

upos

ant r

ègim

lent

b.1)

Cab

al T

=10

anys

010

020

030

040

050

010

40

1050

1060

1070

1080

1090

inu

nd

va

llce

bre

de

f

Pla

n:

vall

ceb

re p

lan

mix

8/2

3/2

01

1

Mai

n C

hann

el D

ista

nce

(m)

Elevation (m)

Leg

end

EG

PF

1

Cri

t PF

1

WS

PF

1

Gro

und

Val

lceb

re V

allc

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

55

b.2)

Cab

al T

=100

any

s

010

020

030

040

050

010

40

1050

1060

1070

1080

1090

inu

nd

va

llce

bre

de

f

Pla

n:

vall

ceb

re p

lan

mix

8/2

3/2

01

1

Mai

n C

hann

el D

ista

nce

(m)

Elevation (m)L

egen

d

EG

PF

2

Cri

t PF

2

WS

PF

2

Gro

und

Val

lceb

re V

allc

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

56

b.3)

Cab

al T

=500

any

s

010

020

030

040

050

010

40

1050

1060

1070

1080

1090

inu

nd

va

llce

bre

de

f

Pla

n:

vall

ceb

re p

lan

mix

8/2

3/2

01

1

Mai

n C

hann

el D

ista

nce

(m)

Elevation (m)L

egen

d

EG

PF

3

Cri

t PF

3

WS

PF

3

Gro

und

Val

lceb

re V

allc

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

��

!��

��

��

��

57

A.3

.3. P

lan

ta g

eom

ètri

ca a

mb

la p

resè

nci

a d

’aig

ua

Cab

al p

er T

=10

any

s C

abal

per

T=

100

anys

C

abal

per

T=

500

anys

Val

lc

496.

9339

478.

404*

459.

875*

441.

346*

422.

817*

403.

644*

383.

826*

364.

008*

344.

190*

324.

373*

304.

5553

285.

571*

266.

587*

246.

844*

226.

343*

205.

841*

185.

340*

166.

050*

147.

973*

129.

895*

111.

818*

93.5

014*

74.9

455*

56.3

897*

37.8

338*

19.2

779*

Vallcebre

Val

lc

496.

9339

478.

404*

459.

875*

441.

346*

422.

817*

403.

644*

383.

826*

364.

008*

344.

190*

324.

373*

304.

5553

285.

571*

266.

587*

246.

844*

226.

343*

205.

841*

185.

340*

166.

050*

147.

973*

129.

895*

111.

818*

93.5

014*

74.9

455*

56.3

897*

37.8

338*

19.2

779*

Vallcebre

Val

lc

496.

9339

478.

404*

459.

875*

441.

346*

422.

817*

403.

644*

383.

826*

364.

008*

344.

190*

324.

373*

304.

5553

285.

571*

266.

587*

246.

844*

226.

343*

205.

841*

185.

340*

166.

050*

147.

973*

129.

895*

111.

818*

93.5

014*

74.9

455*

56.3

897*

37.8

338*

19.2

779*

Vallcebre

ANNEX 7

PARÀMETRES DE DISSENY

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 07. Paràmetres de disseny

1

Índex

1. OBJECTE ............................................................................................................................................ 3

2. POBLACIÓ .......................................................................................................................................... 3

2.1. POBLACIÓ ACTUAL ........................................................................................................... 3

2.2. POBLACIÓ DE PROGNOSI ................................................................................................ 3

3. CABALS .............................................................................................................................................. 6

3.1. CABALS DE DISSENY ....................................................................................................... 6

3.2. QUANTIFICACIÓ DE CABALS ........................................................................................... 7

3.3. CABALS ADMISSIBLES A LES DIVERSES ETAPES DEL TRACTAMENT ...................... 7

4. CÀRREGUES D’ENTRADA ................................................................................................................ 8

5. RESULTATS A OBTENIR ................................................................................................................... 8

ANNEX: PLÀNOL DE LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL AL NUCLI DE VALLCEBRE ................................ 9


3

1. OBJECTE

El present annex té per objecte definir les dades de partida pel disseny i dimensionat de l’estació

depuradora d’aigües residuals (EDAR) on es tractaran les aigües residuals del sistema de sanejament

del nucli de Vallcebre.

2. POBLACIÓ

Es mostren a continuació del dades de població actual i les dades de població de prognosi previstes

al nucli de Vallcebre.

2.1. POBLACIÓ ACTUAL

Com s’ha comentat anteriorment, el municipi de Vallcebre consta d’un nucli urbà més una dispersió

de més de 70 masies al voltant del poble. Aquestes masies, en la seva major part corresponen a

segones residències.

Degut a les distàncies entre la majoria de les masies i el nucli, l’EDAR només depurarà les aigües

dels habitatges del nucli, és a dir, les que estan connectades a la xarxa d’aigües residuals actual.

A més a més, no existeix altre nucli proper al de Vallcebre que pugui compartir depuradora, ja que el

nucli més proper és Fígols a 2,9Km, distància que impossibilita la connexió a la mateixa EDAR. A més

a més, la orografia de la zona és molt complexa i dificulta molt la connexió.

A la taula 7.1, es mostren les dades de població actual proporcionades per l’Idescat i la divisió

d’aquesta població entre el nucli i voltants, realitzada a partir de les dades d’habitatge de l’INE i del

propi Ajuntament.

Dades de població actual (dades del 2011)

Total municipi Nucli urbà Fora nucli

Població fixa 268 255 12

Població estacional 220 43 177

Població punta 487 298 189

Taula 7.1. Població actual del municipi de Vallcebre. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Idescat, INE i Ajuntament.

La població estacional es refereix a l’augment de població en períodes festius com poden ser l’estiu o

Setmana Santa.

2.2. POBLACIÓ DE PROGNOSI

Per calcular la població de prognosi s’ha d’avaluar el creixement previst del municipi i la potencial


4

demanda d’habitatge.

A continuació s’observa l’increment de població fixa previst en funció de les taxes de creixement

acumulatiu que es prenguin com a més versemblants per a una població de muntanya. Degut a que

l’augment de població fixa es trobarà concentrada al nucli urbà ja que la construcció de noves masies

està molt limitada i seran les aigües d’aquest nucli les que es tractaran, es realitza l’estudi incremental

per a aquesta zona.

A la taula 7.2, es proposen diferents nivells de creixement, que poden venir justificats per canvis de

segona residència a primera de persones jubilades o per noves famílies al poble.

Creixement població fixa nucli de Vallcebre

any

Tendencial en %

0,25 0, 5 1,0 1,50

Població estimada

Pob.nova

Població estimada

Pob.nova

Població estimada

Pob.Nova

Població estimada

Pob.Nova

2010 255 255 255 255

2015 259 4 262 7 268 13 273 18

2020 263 4 269 7 282 14 293 20

2025 267 4 276 7 297 15 314 21

2030 271 4 283 7 312 15 336 22

Total 16 28 57 81 Taula 7.2. Creixement població prevista de. Font: elaboració pròpia amb dades Idescat i Ajuntament.

S’assumeix el creixement acumulatiu de 1,5, ja que des de l’Ajuntament de Vallcebre s’intenta

augmentar la població resident i aquest creixement és el que s’ha previst en estudis de diversa índole

en poblacions de número d’habitants semblant molt properes a la zona d’estudi. És a dir, aquest

increment de població ve justificat no únicament en base a estadístiques, sinó a l’interès de

l’Ajuntament de Vallcebre per augmentar la població fixa ja que en la Modificació puntual de les

NN.SS de Vallcebre realitzada a l’abril del 2011 (correspon a la tercera modificació des de que a l’any

1996 es van aprovar definitivament les NN.SS) pel mateix Ajuntament es preveu la construcció de

quatre vivendes de protecció oficial, amb preferència per a parelles joves amb fills en edat

d’escolarització, ja que el municipi disposa de col·legi d’educació infantil i primària. Amb aquesta

proposta l’ajuntament intenta aconseguir el retorn de gent jove del poble que per falta de treball o

manca de possibilitat escolar hagin hagut de marxar fora.

Per tant, suposant una mitja d’aquests habitatges de 3,25 persones ja que està destinat amb parelles

amb fills, la població fixa augmentaria en 13 persones només degut a la construcció d’aquests

habitatges de protecció oficial. Però la construcció d’aquests habitatges no serà la única causa

d‘increment de població fixa, com s’ha explicat abans, ja que poden existir altres factors personals o

laborals.


5

Aquesta nova població habitarà llars noves, que podrà ocupar habitatge desocupat, un habitatge de

segona residència o construir habitatge en els solars pendents d’edificar. En les normes urbanístiques

proporcionades per l’Ajuntament, la distribució del sòl es la que es mostra a la taula següent:

Sòl Urbà 10,764 Ha 0,386% del terme

Sòl apte per a Urbanitzar (SAU) 6,156 Ha 0,221 % del terme

Sòl no Urbanitzable 2770,080 Ha 99,393 % del terme

Total 2787,00 Ha 100% del terme

Taula 7.3. Usos del sòl actuals del municipi de Vallcebre. Font: Ajuntament de Vallcebre.

Una vegada es coneix l’increment de població, s’ha de comprovar que el nucli urbà pugui absorbir

aquest increment, és a dir, si es disposa de terreny urbà o urbanitzable sense edificar apte per a

construir habitatge per a aquests nous habitants. Si es considera que per dimensionar la depuradora

s’ha de tenir en compte el possible increment de població que tingui cabuda dins el sòl urbà o el SAU,

en total es disposa d’una superfície de 107640m2+61560m2=169200m2. A partir de dades del propi

Ajuntament (Plànol del final de l’annex) el terreny on existeixen parcel·les edificades és de 64607m i

la superfície corresponent a solars per edificar és de 169200m2-64607m2=104593m2.

Suposant un valor intermedi de 500m2/casa, donat la tipologia de casa amb jardí, en total s’hi podrien

construir fins a 209 cases, que amb una ocupació mitja de 2,5 persones per casa es correspon a 523

persones. És a dir, segons les normes urbanístiques actuals en el sòl urbanitzable actual hi podrien

viure 523 persones i segons el creixement acumulatiu de 1,5 la població s’incrementarà en 81

persones, per tant, la població nova que s’espera sí que podria viure al nucli urbà. Degut a que si

s’edifiquessin tots els solars pendents d’edificar, a causa de factors extraordinaris que no s’han tingut

en compte en l’estudi actual, la població augmentaria més del que s’ha previst, s’ha de deixar espai

per a una possible ampliació de la depuradora.

Pel que fa a la població estacional, l’ajuntament intenta promoure el turisme, però sempre d’una

manera sostenible econòmicament i ambiental. S’espera un increment de segones residències, així

com allotjament de l’Hotel Rural del poble o la construcció d’altres nous. Es preveu un increment a un

ritme anual de 2,5%.

Degut a que no hi ha cap planificació de crear una nova indústria al municipi, no es té en compte cap

població industrial.

Per tal de resumir aquest augment de població en el nucli de Vallcebre, es mostra a continuació la

població futura estimada a l’any 2030 on es reflecteixen els factors esmentats anteriorment.


6

Dades de població de prognosi a l’any 2030 al nucli de Vallcebre Població fixa 336

Població estacional 64 Població punta 400

Taula 7.4. Població de prognosi del nucli de Vallcebre. Font: elaboració pròpia.

Per tant, per tal de tenir en compte aquest possible increment de població, es dissenyen les

instal·lacions de sanejament per una població punta de 400 habitants. Però com en el sòl urbà sense

edificar i en el SAU hi podrien viure fins a 523 persones més a part de les 255 que hi viuen ara durant

tot l’any i les 41 persones que representen la població estacional, es deixa espai per a una altra

depuradora que podria depurar l’aigua residual generada per 400 persones més.

3. CABALS

A continuació, s’expliquen i es quantifiquen els cabals de disseny per a la planta depuradora del nucli

de Vallcebre.

Per avaluar els volums d’aigües residuals que es poden generar a Vallcebre en la situació futura, ho

farem amb una dotació de 200 l/persona i dia, d’acord com s’estableix en el PSARU.

3.1. CABALS DE DISSENY

� Cabal mig diari (Qd) :

És el cabal mig obtingut a partir de la població punta aplicant una dotació de 200 l/hab·dia

Qd = Població punta x 0,20 m3/hab·dia

� Cabal mig horari (Qh) :

És el cabal mig en una hora. Expressat en m3/h.

��

Cabal punta pretractament (Qp pret) :

És el cabal punta horari que pot tractar el pretractament i s’expressa en m3/h. S’estima un coeficient

de 5.

Qp = 5·Qh


7

Cabal punta tractament biològic (Qp biol) :

És el cabal punta horari que pot tractar el reactor biològic. Expressat en m3/h. S’estima un coeficient

mínim de 2.

Q p biol. = 2·Qh

Cabal mínim (Qmín.) :

És el cabal mig horari corresponent a les hores vall, que són de 9h a 11h, de 15h a 17h i de 2h a 5h.

Expressat en m3/h. Si no es disposen de més dades, com és el nostre cas s’estima en un 30 % del

cabal mig.

Qmín. = 0,3·Qh

3.2. QUANTIFICACIÓ DE CABALS

Per al disseny de planta es prendran com a dades de projecte uns cabals que considerin el

creixement i la prognosi anteriorment exposada. A més a més, es considera una dotació d’aigua de

200l/hab·dia

CABALS PEL DIMENSIONAMENT DE L’EDAR DE VALLCEBRE

Paràmetres Unitats Població fixa

dades de disseny Població punta

dades de disseny







Dotació. l / hab dia 200 200

Taula 7.5. Cabals pel dimensionament de l’EDAR de Vallcebre.

3.3. CABALS ADMISSIBLES A LES DIVERSES ETAPES DEL TRACTAMENT

A continuació es detallen els diversos cabals màxims que s’admeten als diversos processos de

tractament de l’EDAR.

- Pretractament.

� Cabal punta de disseny : 20,00 m3/h


8

- Resta de la línia d’aigua.

� Cabal punta de disseny biològic : 6,67 m3/h

Pel caràcter unitari de la xarxa de sanejament de Vallcebre difícilment es pot ajustar, en època

plujosa, un cabal de pretractament a l’entrada a la planta sense sobreeixir aigua amb un cert grau de

càrrega contaminant. És a dir, es recomanable que l’entrada a la planta sigui generosa i el

sobreeixidor de seguretat del PR1 tal actuí en cas necessari.

4. CÀRREGUES D’ENTRADA

Per al disseny de l’EDAR s’han considerat uns valors de contaminació estàndard i un cabal

corresponent a la situació de prognosi de població descrita anteriorment, partint d’una dotació de 200

l/habxdia.

CÀRREGUES CONTAMINANTS CONSIDERADES PER AL DISSENY DE L'EDAR DE VALLCEBRE

Dades de disseny Unitats Valor disseny

DBO5 usuari/dia g. usuari/dia 60

MES usuari/dia g. usuari/dia 90

DBO5 mg O2/l 300

MES mg/l 450

Taula 7.6. Càrregues contaminants considerades.

5. RESULTATS A OBTENIR

A la taula 7.7 es mostren els resultats a obtenir. Aquests resultats són els establerts per les

normatives vigents tan europea (Directiva 2000/60/CE), com espanyola (RD 506/96 i RD 2116/98).

PARÀMETRES DE CÀRREGA ENTRADA SORTIDA RENDIMENT

DBO5 300 mgO2/l 25 mgO2/l 91,67%

MES 450 mg/l 35 mg/l 92,22%

Taula 7.7. Càrregues contaminants a obtenir amb la depuradora.


9

ANNEX: PLÀNOL DE LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL AL NUCLI DE VALLCEBRE FONT: AJUNTAMENT DE VALLCEBRE

ANNEX 8

CÀLCULS ESTRUCTURALS

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 08: Càlculs estructurals

1

�

Índex �

1. OBJECTE ............................................................................................................................................ 3

2. BASES DE CÀLCUL ........................................................................................................................... 3

3. NIVELLS DE CONTROL I COEFICIENTS DE SEGURETAT ............................................................. 3

4. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA ................................................................................................................. 3

5. ESTACIÓ DE BOMBAMENT .............................................................................................................. 5

5.1. ACCIONS CONSIDERADES .............................................................................................. 5

5.2. MODELITZACIÓ DE L’ESTRUCTURA ............................................................................... 5

5.3. CONDICIONS DE CONTORN ............................................................................................ 6

5.4. CÀRREGUES INTRODUÏDES AL PROGRAMA ................................................................ 6

5.4.1. Combinacions ...................................................................................................... 8

5.5. COMPROVACIÓ DE TENSIONS MÀXIMES AL TERRENY. ASSENTAMENTS

ADMISSIBLES ............................................................................................................................ 9

5.6. COMPROVACIÓ DE TENSIONS MÀXIMES AL TERRENY. CAPACITAT

PORTANT ................................................................................................................................. 11

5.7. COMPROVACIÓ D’ESTABILITAT PER SUBPRESSIONS .............................................. 13

5.8. DIMENSIONAMENT DE L’ARMAT ................................................................................... 13

5.8.1. Solera ................................................................................................................ 13

5.8.2. Murs ................................................................................................................... 18

5.8.2. Llosa superior .................................................................................................... 28

6. EDIFICI DESBAST DE SÒLIDS FINS .............................................................................................. 28

6.1. MODELITZACIÓ I CONDICIONS DE CONTORN ............................................................ 29

6.2. ACCIONS .......................................................................................................................... 29

6.3. COMBINACIÓ D’ACCIONS .............................................................................................. 30

6.4. DIMENSIONAMENT DE L’ARMAT ................................................................................... 34

7. ARQUETA DE SORTIDA .................................................................................................................. 36

8.CROQUIS DE L’ARMADURA ............................................................................................................ 37


3

1. OBJECTE

El present document recull tots els càlculs estructurals necessaris per a definir les estructures de formigó

armat que es desenvolupen en les obres del present projecte.

A continuació s’adjunten els càlculs mecànics dels elements que integren les obres:

• Pou de gruixuts i estructura del bombament

• Estructura de la mesura de cabal i sortida de l’efluent de l’estació depuradora (arqueta de

sortida)

• Edifici del desbast de sòlids fins

2. BASES DE CÀLCUL

Característiques dels materials:

Les característiques apropiades dels materials es corresponen amb les recomanacions de la EHE-08.

− Formigó per a armar: HA-30/P/20/IV+Qb

− Acer per a armadures: B 500 S

Fissuració i recobriment:

En dipòsits, que es corresponen amb l’ambient IV+Qb (segons taules 8.2.2., 8.2.3.a i 8.2.3.b. de la EHE-

08), el valor d’obertura de fissures és: wmàx=0,1mm.

El recobriment mínim és de 4,7cm.

3. NIVELLS DE CONTROL I COEFICIENTS DE SEGURETAT

Control d’execució normal:

− Coeficient de majoració d’accions permanents: 1,35

− Coeficient de majoració d’accions permanents no constants: 1,5

− Coeficient de majoració d’accions variables: 1,5

− Formigó: Coeficient de minoració de resistència: 1,5

− Acer: Coeficient de minoració de resistència: 1,15

4. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

S’ha estimat una tensió admissible del terreny per les lloses de fonamentació de 1kg/cm2.

Tanmateix pel que fa al coeficient de balast s’ha adoptat el valors de 2Kg/cm3 segons les recomanacions


4

de la bibliografia (Jiménez Salas) per a K30 i arran d’aquí s’ha calculat el valors del coeficient K.

Es resumeix a continuació:

Tensió admissible

(Kg/cm2) Agressivitat

K30

(Kg/cm3)

K

(N/m3)

1,00 No 2,00 1,86·106

Taula 8.1. Coeficient de balast del terreny

Agressivitat al formigó

No consta que calgui cap mesura addicional respecte al tipus de formigó. El tipus de formigó triat (IV+Qb)

és força restrictiu i només caldria una revisió en cas de terrenys altament agressius (presència de guixos

per exemple).

Accions sísmiques

Segons la Norma de Construcció Sismo-Resistent d’Edificació NCSE-02, el municipi de Vallcebre

presenta una acceleració sísmica bàsica ab de 0,06 g i un coeficient de contribució K igual a 1,0.

Aquesta norma és d’aplicació al projecte, construcció i conservació d’edificacions de nova planta i

d’aplicació supletòria per altres tipus de construccions, sempre i quan no existeixin altres normes o

disposicions específiques.

La Norma classifica les construccions en funció del seu grau d’importància, d’acord a l’ús a que es

destinen i als danys que pugui ocasionar la seva destrucció, independentment del tipus d’obra del

qual es tracti.

L’estructura calculada en el present annex es classifica com una construcció d’importància moderada,

entenent com a tal aquelles construccions amb una probabilitat menyspreable de que la seva

destrucció pel terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys

econòmics significatius a tercers.

En aquest cas, l’aplicació de la Norma no és obligatòria, ja que tampoc es troba en un terreny

potencialment inestable. Per tant, les accions sísmiques no es tenen en compte en el càlcul perquè

l’aplicació de la Norma no és obligatòria i per considerar que el seu efecte és menyspreable en el

tipus d’estructura a calcular.


5

5. ESTACIÓ DE BOMBAMENT

5.1. ACCIONS CONSIDERADES

Sobrecàrregues d’ús

No s’han considerat

Càrregues permanents

Pel pes propi dels elements estructurals de formigó armat � densitat de valor 25,0 KN/m3.

Pressió hidrostàtica

Es suposa una columna d’aigua amb el dipòsit ple fins a dalt en situació accidental.

Empenta de terres

Modelitzades com a una càrrega triangular (o pressió hidrostàtica) de valor 0,00 a la cota de

referència (hmàx) i del valor q a la seva base, amb

_ � � � `a � bcdeOn 1/3 és el coeficient d’empenta activa (per a un angle de fricció de 30º i sense cohesió) i t és la

densitat del terreny (18,00KN/m3).

5.2. MODELITZACIÓ DE L’ESTRUCTURA

S’ha modelitzat l’estructura com a murs recolzats sobre llosa de formigo recolzada sobre el terreny.

La modelització geomètrica de l’estació es mostra a la següent figura:

Figura 8.1. Modelització de l’estructura


6

Al llistat de resultats es poden verificar les comprovacions realitzades i el seu compliment.

5.3. CONDICIONS DE CONTORN

La condició de contorn és una llosa recolzada sobre el terreny, tal com es mostra a la següent figura.

Figura 8.2. Condicions de contorn

5.4. CÀRREGUES INTRODUÏDES AL PROGRAMA

5.4.1.- L1: Cas de càrrega CM: correspon a les càrregues permanents.

a) Pes propi de les làmines: El calcula automàticament el programa i es considera per a tots els

elements estructurals amb els següents gruixos: 0,35m per la solera i 0,30m pels murs.

Figura 8.3. Pes propi del dipòsit


7

5.4.2- L2: Cas de càrrega Hidr Dip 1: correspon a l’empenta hidrostàtica del primer dipòsit ple per a

una situació accidental fins a una alçada de 4,05m.

Figura 8.4. Empenta hidrostàtica 1-

5.4.2- L2: Cas de càrrega Terres: correspon a l’empenta de terres fins a una alçada de 4,05m.

Figura 8.5. Empenta terreny

Nota: degut a la direcció de les normals de les superfícies es canvia el sentit d’acció de la càrrega

(negatiu: cap a l’interior del dipòsit).

5.4.2- L2: Cas de càrrega Hidr Dip 2: correspon a l’empenta hidrostàtica del segon dipòsit ple per a

una situació accidental fins a una alçada de 4,05m.


8

Figura 8.6. Empenta hidrostàtica 2


(negatiu: cap a l’interior del dipòsit).

5.4.3 –L4: Cas de càrrega Subpressions: correspon a l’acció deguda a les subpressions

provocades per la presència de nivell freàtic. Suposem el nivell freàtic en superfície.

Figura 8.7. Subpressions


(negatiu: acció vertical o cap a l’interior del dipòsit).

5.4.1. Combinacions S’han considerat els següents casos de càrrega:


9

1.- Empenta de terres.

2.- Dipòsits plens alterns sense terres.

3.- El cas 1 en condicions de servei per comprovar la fissuració.

4.- Empenta de terres i dipòsits plens per a comprovar les tensions admissibles.

5.- Subpressions sense terres i dipòsit buit (en condicions de servei).

A continuació es mostra un esquema de les combinacions d’accions descrites anteriorment:

Les combinacions d’accions denominades “combined” es corresponen amb la combinació d’accions

en Estat Límit últim (ELU) i “Serv” amb l’Estat Límit de Servei (ELS).

De les diferents combinacions, es té que a efectes de dimensionament:

1.- La més desfavorables és la del dipòsit amb empentes de terra (Combined 1).

2.- La més desfavorable per a la comprovació de les Subpressions és la del dipòsit buit i sense terres

i amb les accions de supressió actuant sobre la base del dipòsit (Serv 3).

3.- Per a la comprovació de les tensions màximes considerem la combinació de terres en condicions

de servei donat que el valor de les tensions admissibles ja està afectat per un coeficient de seguretat

d’aproximadament FS=3 (Serv 1).

5.5. COMPROVACIÓ DE TENSIONS MÀXIMES AL TERRENY. ASSENTAMENTS ADMISSIBLES

La tensió màxima admissible estimada és superior a 0,1 MPa (1Kp/cm2) que és equivalent a:

fdgc � �� %h!i � �� ,%jk&7


10

Es pot comprovar que el valor obtingut és satisfactori.

��

��

�

�! �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��"

# $

��

��

��

��

��

11

5.6.

CO

MP

RO

VA

CIÓ

DE

TE

NS

ION

S M

ÀX

IME

S A

L T

ER

RE

NY

. CA

PA

CIT

AT

PO

RT

AN

T

A c

ontin

uaci

ó es

mos

tren

els

val

ors

que

es f

an s

ervi

r pe

r ca

lcul

ar la

càr

rega

d’e

nfon

sam

ent d

e la

fon

amen

taci

ó su

perf

icia

l i s

’obs

erva

que

és

maj

or a

la

càrr

ega

aplic

ada,

per

tant

, el n

ivel

l de

càrr

ega

de la

fona

men

taci

ó no

pre

sent

a ca

p pr

oble

ma.

CÀ

RR

EG

A D

'ES

FO

NS

AM

EN

T E

N F

ON

AM

EN

TA

CIÓ

SU

PE

RF

ICIA

LD

imen

sió

men

or (

Tra

nsve

rsal

):

2,90

m

Dim

ensi

ó m

ajor

(Lo

ngitu

dina

l):

4,95

m

(

Fon

amen

taci

ó en

faix

a �

0 )

Pro

fund

itat d

el p

la d

e fo

nam

enta

ció:

2,

00

m

Incl

inac

ió d

el ta

lús

prop

er:

0,00

º

CA

RA

CT

ER

ÍST

IQU

ES

DE

L T

ER

RE

NY

DE

FO

NA

ME

NT

AC

IÓ

Den

sita

t del

terr

eny

de r

eblim

ent:

2,00

t/m

3 q

=4,

00

t/m2

Den

sita

t del

terr

eny

de fo

nam

enta

ció

: 2,

00

t/m3

Ang

le d

e fr

egam

ent d

el te

rren

y de

fona

men

taci

ó:

32,0

0 º

Coh

esió

del

terr

eny

de fo

nam

enta

ció:

0,

00

t/m2

Pro

fund

itat d

e ca

pa r

ígid

a (0

si n

o ex

iste

ix):

0,

00

m

AC

CIO

NS

SO

BR

E E

L P

LÀ

DE

FO

NA

ME

NT

AC

IÓ

Axi

l tot

al s

obre

fona

men

taci

ó:

56,0

0 t

Tal

lant

long

itudi

nal:

0,00

t

Tal

lant

tran

sver

sal:

0,00

t

Mom

ent l

ongi

tudi

nal:

0,00

m

·t

Mom

ent t

rans

vers

al:

0,00

m

·t

1.-

DE

FIN

ICIÓ

D'À

RE

A E

FE

CT

IVA

DE

CÀ

LC

UL

- H

IPÒ

TE

SI D

E M

EY

ER

HO

F

e T =

0,00

0 m

L X

/2 =

1,45

m

B

=2,

90

m

e L =

0,00

0 m

L Y

/2 =

2,48

m

L

=4,

95

m

��

��

�

�! �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��"

# $

��

��

��

��

��

12

2.-

CO

EF

ICIE

NT

S D

E T

ER

ZA

GU

I-P

EC

K (

SE

GO

NS

PR

AN

DT

L)

Nc =

35,5

0

Nq

=23

,18

N

γ =

21,2

0

3.-

CO

EF

ICIE

NT

S D

E F

OR

MA

DE

De

BE

ER

Sc =

1,38

6

Sq

=1,

369

S

γ =

0,70

3

4.-

FA

CT

OR

S D

E P

RO

FU

ND

ITA

T D

E B

RIN

CH

HA

NS

EN

d c =

1,20

0

d q =

1,19

1

dγ =

1,00

0

5.-

FA

CT

OR

S D

E C

AP

A R

IGID

A D

E M

AN

DE

L i

SA

LE

NÇ

ON

ξc =

1,

000

ξ q

=

1,00

0

ξγ =

1,

000

6.-

FA

CT

OR

S D

'INC

LIN

AC

IÓ D

E L

A C

ÀR

RE

GA

(S

CH

UL

TZ

E, O

DG

AA

RD

)

i c =

1,00

0

i q =

1,00

0

iγ =

1,00

0

7.-

CÀ

RR

EG

A D

'ES

FO

NS

AM

EN

T

q E =

c·N

c·S

c·d c

·ξc·

i c +

q·N

q·S

q·d q

·ξq·

i q +

0,5

·γ·B

·Nγ·

Sγ·

d γ·ξ

γ·i γ

Sub

stitu

ïnt,

i am

b un

coe

ficie

nt d

e se

gure

tat :

C.S

. =3,

0

qE =

66

,47

t/m2

qC

O =

3,

89

t/m2


13

5.7. COMPROVACIÓ D’ESTABILITAT PER SUBPRESSIONS

Com a comprovació addicional es verificarà que no és possible la flotació del dipòsit.

Es verificarà la condició d’estabilitat quan els desplaçaments siguin menors que 0 a la combinació

de càrrega de que considera únicament el pes propi del dipòsit i una empenta hidrostàtica aplicada

a la base inferior de la solera (la combinació “Serv 3”).

S’obtenen els següents valors dels desplaçaments verticals:

S’observa que satisfactòriament són negatius. Per tant no hi ha perill de flotació.

5.8. DIMENSIONAMENT DE L’ARMAT

A continuació es mostren els càlculs per dimensionar l’armat suficient per a les sol·licitacions a les

que el dipòsit es veu sotmès.

5.8.1. Solera�

En les imatges següents es mostren els esforços a tallant de la solera.

Direcció x:


14

Direcció y:

Esforços en direcció x:

Nd=0 kN/ml

Md= 0 kNm/ml

Vd= 39,6181 KN/ml

Secció de formigó = 0,35m/ml

Recobriment = 5,5 cm

Armadura a flexió (EHE Annex 7)

Degut a que la solera no està sotmesa a flexió, es col·locarà l’armadura mínima a la solera:


15

Armadura mínima geomètrica (EHE 42.3.5):

Comprovació per plaques:

lcmn�op"c � �qr�� ls � t��%u&7k&v a repartir entre les dues cares

Armadura mínima mecànica (EHE 42.3.2)

lcmn�cps � ��w � xyzx{z ls � t�wwu&7k&v a la cara sol·licitada a flexió

Per tant, s’opta per posar barres de �16/30cm a la cara superior i inferior, que suposa una quantia

d’armadura de t�|�J�tC}7 que és superior a 6,44cm2/ml.

Armadura a tallant (EHE 44.2.3.2.1)

Vrd=Vd=39618 N (per x=0,1475m)

Esforç tallant d’esgotament per compressió en l’ànima, Vu1 (EHE 44.2.3.1)

Resistència per compressió del formigó : ~��/ � ��t � ~C� � J�%��kC}7Tensió axil efectiva en la secció:��/# � �/ P�O � �%��kC}7Coeficient per reducció de l’esforç axil: K =5/3·(1+σ’cd/fcd)=1,67�1

Vu1 = K·f1cd·b0·d=1770,0 KN > 39,618KN � OK

Esforç tallant d’esgotament per tracció en l’ànima, Vu2 (EHE 44.2.3.2.1.2)

Cas 1) Per elements sense armadura a tallant ��7 � �� J� � 8 �� s�9� O ( �� $ � fsg��

On,

� � � �J�� 7� � ��J�� {��g � ��JJ| �� J quantia geomètrca d’armadura longitudinal

��7 � �� J � ��J�� 8 �� JJ| �� 9� O ( �� $ � �� J�$ � JJ��%jVrd < Vu2

39618,1 < 122380 � OK, no necessita armadura a tallant

Esgotament enfront a sol·licitacions normals (Diagrames d’interacció)

No es considera l’armadura de compressió pel càlcul.

As,inf=6,7cm2; As,sup=6,7cm2


16

Per la posició x=0 � Axil=0 KN, Moment 0KNm

Per tant, fent servir el diagrama d’interacció COMPLEIX.

Fissuració per sol·licitacions normals. Compressió (EHE 49.2.1)

N=0KN, M=0KNm � �c = 0MPa

fck,120=1,24·fck=1,24·30=37,2 Mpa

�c < 0,60·fck,120

0 < 0,60·37,2 = 22,32 Mpa � OK

Esforços en direcció y:

Nd=0 kN/ml

Md= 0 kNm/ml

Vd= 53,3082 KN/ml




Degut a que la solera no està sotmesa a flexió, es col·locarà l’armadura mínima a la solera:



lcmn�op"c � �qr�� ls � t��%u&7k&v a repartir entre les dues cares



17

lcmn�cps � ��w � xyzx{z ls � t�wwu&7k&v a la cara sol·licitada a flexió


d’armadura de t�|�J�tu&7 que és superior a 6,44cm2/ml.

Armadura a tallant

Vrd=Vd=53308,2 N (per x=0,1475m)


Resistència per compressió del formigó : ~��/ � ��t � ~C� � J�%��kC}7Tensió axil efectiva en la secció:��/# � �/ P�O � �%��kC}7Coeficient per reducció de l’esforç axil: K =5/3·(1+σ’cd/fcd)=1,67�1

Vu1 = K·f1cd·b0·d=1800,0 KN > 53,3082KN � OK

Esforç tallant d’esgotament per tracció en l’ànima, Vu2 (EHE 44.2.3.2.1.2.)

Cas 1) Per elements sense armadura a tallant ��7 � �� J� � 8 �� s�9� O ( �� $ � fsg��

On,

� � � �J�� 7� � ��J�� {��g � ��JJ| �� J quantia geomètrica d’armadura longitudinal

��7 � �� J � ��J�� 8 �� J � ��9� O ( �� $ � �� J�$ � JJ��%jVrd < Vu2

53308,2 N < 122380,0 N � OK, no necessita armadura a tallant



As,inf=6,7cm2; As,sup=6,7cm2

Per la posició x=0� Axil=0 KN, Moment 0KNm


18

Per tant, fent servir el diagrama d’interacció COMPLEIX


N=0KN, M=0KNm � �c = 0Mpa

fck,120=1,24·fck=1,24·30=37,2 Mpa

�c < 0,60·fck,120

0 < 0,60·37,2 = 22,32 Mpa � OK

5.8.2. Murs

El valor dels esforços a flexió en la direcció x:


19

Els valors a flexió en la direcció y:

Esforços a tallant en la direcció x:


20

Els esforços a tallant en la direcció y són:

Zona central del dipòsit


Nd=-24,8261 kN/ml

Md= 5,16217 kNm/ml

Vd= 0,0418671 KN/ml




L’armadura necessària a flexió:

�" � �u� � � � � � w t$%�j%�h�mc � ��|$ � �� t� %�j&�Com��hg � h�mc%%%��7 � �%%�j�� " � � ( ( J � hg�" � �¡ � J� �%�j�l�� ¢g � ��w�%u&7�


21



lcmn�op"c � �qr�� ls � $�w%u&7k&v a repartir entre les dues cares


lcmn�cps � ��w � xyzx{z ls � $�$Jk&v a la cara sol·licitada a flexió


d’armadura de $�t$u&7 que és superior a 5,52cm2/ml.

Armadura a tallant

Vrd=Vd=41,86 N (per x=0,1235m)


Resistència per compressió del formigó : ~��/ � ��t � ~C� � J�%��kC}7Tensió axil efectiva en la secció:��/# � �/ P�O � ��%��kC}7Coeficient per reducció de l’esforç axil: K =5/3·(1+σ’cd/fcd)=1,66�1

Vu1 = K·f1cd·b0·d=1470 KN > 0,041KN � OK


Cas 1) Per elements sense armadura a tallant

Vrd=Vd=41,8671 N (per x=0,1235m) ��7 � �� J� � 8 �� s�9� O ( �� $ � fsg��On,

� � � �7��g �� 7� � ��03508

�� l�� J�� J��7 � �� J � �� 8 �� J�� 9� O ( �� $ � �� |� �� Jw$ � ��|�w�wt%jVrd < Vu2

0,041N < 109704,46N � OK


22



As,inf=5,8 cm2; As,sup=5,8 cm2

Per la posició x=0� Axil=-24,8261 KN, Moment = 5,16217 KNm



N= -24,8261KN, M=5,16217KNm � �c = 0,427Mpa

fck,120=1,24·fck=1,24·30=37,2 Mpa

�c < 0,60·fck,120

0,427 < 0,60·37,2 = 22,32 Mpa � OK

Fissuració per tracció (EHE 49.2.3)

N=-24,8261KN; M=5,16217KNm � �s=45,410Mpa

�sa�c � �� s�7 O � J��tw|%h!ihxm� � � � b7t � �sa�c � w��ww|�j&f�£ � hxm�� l� � w�ww|8�� Jw$ � ��$|��t9 � ��J� �|h!i�� 8¤� � ¤79� � ¤� � 8��J � �9� � ��J � �� J$ls�pxmsd¥ � �$u&7¦c � Ju � ��J¦ � ��w�� § � ls�pxmsd¥l� � J � $$ � ��J � J�� w � �� J$ � J � �$$�� tw&&


23

¤�c � f�̈� � © ( �7 � �f�£f� �

7ª « ��w � f�̈�Classe d’exposició IV Qb

wmàx =0,1mm

wk=1,7·sm·�sm < wmàx

wk=0,024mm < 0,1mm � OK

Zona lateral del dipòsit


Nd=-29,3839 kN/ml

Md= -9,19315 kNm/ml

Vd= 28,8259 KN/ml





�" � �u� � � � � � w t$%�j%�h�mc � ��|$ � �� t� %�j&�Com��hg � h�mc%%%��7 � �%%�j�� " � � ( ( J � hg�" � �¡ � �|�|%�j�l�� ¢g � ��|%u&7�








24


Comprovació a tallant sense armadura

Vrd= 28825,9N


Resistència per compressió del formigó : ~��/ � ��t � ~C� � J�%��kC}7Tensió axil efectiva en la secció:��/# � �/ P�O � ��%��kC}7Coeficient per reducció de l’esforç axil: K =5/3·(1+σ’cd/fcd)=1,66�1

Vu1 = K·f1cd·b0·d=1470 KN > 28,8259 KN � OK




� � � �J�� 7� � ��$�� l�� J�� J

��7 � �� J � ��$�� 8 �� J�� 9� O ( �� $ � �� Jw$ � �Jt$��%jVrd < Vu2

28825,9 N < 110265,98 N � OK



25



Per la posició x=0� Axil=-29,3839 KN, Moment = -9,19315 KNm



N= -29,3839KN, M=-9,19315KNm � �c = 0,711Mpa

fck,120=1,24·fck=1,24·30=37,2 Mpa

�c < 0,60·fck,120

0,711 < 0,60·37,2 = 22,32 Mpa � OK


N=-29,3839KN; M=-9,19315KNm � �s=80,809Mpa

�sa�c � �� s�7 O � J��tw|%h!ihxm� � � � b7t � �sa�c � w��ww|�j&f�£ � hxm�� l� � w�ww|8�� Jw$ � ��$|��t9 � ��$��|h!i�� 8¤� � ¤79� � ¤� � 8��J � �9� � ��J � �� J$ls�pxmsd¥ � �$u&7¦c � Ju � ��J¦ � ��w�� § � ls�pxmsd¥l� � J � $$ � ��J � J�� w � �� J$ � J � �$$�t$ � tw�$&&¤�c � f�̈

� � © ( �7 � �f�£f� �7ª « ��w � f�̈�

Classe d’exposició IV Qb

wmàx =0,1mm


wk=0,043mm < 0,1mm � OK

Zona d’arrencada dels murs

Esforços en direcció y:

Nd=-62,5359 kN/ml

Md= -8,91297 kNm/ml

Vd= 33,2516 KN/ml


26





�" � �u� � � � � � w t$%�j%�h�mc � ��|$ � �� J�|%�j&�Com��hg � h�mc%%%��7 � �%�j�� " � � ( ( J � hg�" � �¡ � �t�$%�j�l�� ¢g � ��w%u&7�










Resistència per compressió del formigó : ~��/ � ��t � ~C� � J�%��kC}7Tensió axil efectiva en la secció:��/# � �/ P�O � J��%��kC}7Coeficient per reducció de l’esforç axil: K =5/3·(1+σ’cd/fcd)=1,65�1

Vu1 = K·f1cd·b0·d=1470 KN > 33,2516 KN � OK



Vrd=Vd=33251,6 N (per x=0,1235m) ��7 � �� J� � 8 �� s�9� O ( �� $ � fsg��


27

On,

� � � �J�� 7� � ��$�� l�� J�� J

��7 � �� J � ��$ � 8 �� J�� 9� O ( �� $ � ��J�� Jw$ � w�JJ%jVrd < Vu2

33251,6 < 114322 � OK, no necessita armadura a tallant




Per la posició x=0� Axil=-62,5359 KN, Moment = -8,91297KNm



N= -62,5359KN, M=-8,91297KNm � �c = 0,803Mpa

fck,120=1,24·fck=1,24·30=37,2 Mpa

�c < 0,60·fck,120

0,803 < 0,60·37,2 = 22,32 Mpa � OK


N=-62,5359KN; M=-891297KNm � �s=78,4Mpa

�sa�c � �� s�7 O � J��tw|%h!i


28

hxm� � � � b7t � �sa�c � w��ww|�j&f�£ � hxm�� l� � w�ww|8�� Jw| � ��$|��t9 � ��J� �|h!i�� 8¤� � ¤79� � ¤� � 8�� 9� � �� J$ls�pxmsd¥ � �$u&7¦c � Ju � ��J¦ � ��w�� § � ls�pxmsd¥l� � J � w| � ��J � �� w � �� J$ � J � �$ J� � tw&&¤�c � f�̈

� � © ( �7 � �f�£f� �7ª « ��w � f�̈�

Classe d’exposició IV Qb

wmàx =0,1mm


wk=0,042mm < 0,1mm � OK

5.8.2. Llosa superior

Degut a que la llosa superior té esforços molt reduïts, aquesta s’ha dimensionat per a quanties

mínimes:








6. EDIFICI DESBAST DE SÒLIDS FINS �L’edifici de desbast de sòlids fins estarà format per parets de bloc de formigó de morter de ciment

gris i d’un recobriment de pedra de 15cm de gruix. La coberta estarà formada per una llosa de

formigó de 20 cm de gruix amb una base de pissara.


29

6.1. MODELITZACIÓ I CONDICIONS DE CONTORN �

Per modelitzar la llosa superior, realitzarem un model d’una llosa recolzada en les linies en

contactes amb les parets, tal com es mostra a la següent figura:

6.2. ACCIONS

Pel càlcul de la coberta s’utilitzen les següents càrregues (notació p.p.=pes propi, s.u.

sobrecàrrega d’ús):

• p.p.coberta:

- Formigó ( =25 KN/m3) e=0,20m 5 KN/m/ml - Pissara ( =28,5 KN/m3 segons norma AE) 1,425 KN/m2 � 1,425 KN/m/ml

pp.coberta= 6,425KN/m/ml • p.p.neu (segons norma AE) 1,2 KN/m2 � 1,2 KN/m/ml

Degut a la inclinació de la teulada, la càrrega de neu és considerarà pp.neu=pp·cos�, on

� és l’angle de la teulada amb l’horitzontal. En el nostre cas, la inclinació de la teulada és

d’un 35%, per tant equival a un angle de 19,29º.

Aleshores,

pp. neu= 1,20KN/n/ml·cos(19,29º)= 1,13 KN/m/ml

• s.u. (manteniment): 1KN/m2 �1 KN/m/ml


30

6.3. COMBINACIÓ D’ACCIONS

Combinació d’accions en ELS:

p(KN/m2)= 1,0·p.p.coberta + 1,0·p.p neu + 1,0·s.u.

En ELS els esforços són:

Flexió:


31

Tallant:

Resumint, els esforços en ELS són:

M+x,dmax = 12,296 KNm/ml

M-x,dmax = -6,9461 KNm/ml

M+y,dmax = 4,827 KNm/ml

M-y,dmax = -2,290 KNm/ml

Vx,dmax = 37,300 KN/ml


Combinació d’accions en ELU:

p(KN/m2)= 1,35·p.p.coberta + 1,5·p.p neu + 1,5·s.u.


32

Combinació ELU:

Els esforços de la llosa són:

Flexió:


33

Tallant:

Resumint, els esforços en ELU són:

M+x,dmax = 17,490 KNm/ml

M-x,dmax = -9,880 KNm/ml

M+y,dmax = 6,866 KNm/ml

M-y,dmax = -3,257 KNm/ml

Mxy, max = 5,872 KNm/ml



Per tant, estant del costat de la seguretat, dimensionarem amb el mateix armat per a les dues

direccions amb els esforços més desfavorables:

Per estar del costat de la seguretat alhora de dimensionar l’armadura longitudinal a partir dels


34

moments, sumarem el moments Mxy al moments Mx i My i es dimensionarà amb el més gran entre

aquests dos.

Md= 23,307 KNm/ml

Vd= 53,056 KNm/ml

6.4. DIMENSIONAMENT DE L’ARMAT

Esforços

Md= 23,307 KNm/ml

Vd= 53,056 KNm/ml





�" � �u� � � � � � ��t�%�j%�h�mc � ��|$ � �� J��tt%�j&�Com��hg � h�mc%%%��7 � �%%�j�� " � � ( ( J � hg�" � �¡ � � ��%�j�l�� ¢g � J��%u&7�



lcmn�op"c � �qr�� ls � ��tu&7k&v a repartir entre les dues cares


lcmn�cps � ��w � xyzx{z ls � ��t�k&v a la cara sol·licitada a flexió


d’armadura de ��u&7 que és superior a 3,68cm2/ml.


35





� � � �J�� 7� � J��$w�� l�� J �J � ��J

��7 � �� J � J��$w � 8 �� J �J � ��9� O ( �� $ � �� JJ��%jVrd < Vu2

53056N < 82290N � OK, no necessita armadura de tallant.


N= 0 KN, M=17,490 KNm � �c = 1,944Mpa

fck,120=1,24·fck=1,24·30=37,2 Mpa

�c < 0,60·fck,120

1,944 < 0,60·37,2 = 22,32 Mpa � OK


N=-24,8261KN; M=5,16217KNm � �s=45,410Mpa

�sa�c � �� s�7 O � J��tw|%h!ihxm� � � � b7t � �sa�c � ��j&f�£ � hxm�� l� � ��8�� 9 � �w �w|Jh!i�� 8¤� � ¤79� � ¤� � 8��J � �9� � ��J � �� J$ls�pxmsd¥ � �$u&7¦c � Ju � ��J¦ � ��w�� § � ls�pxmsd¥l� � J � J � ��J � J�� w � �� J$ � � � �$�� tw&&¤�c � f�̈

� � © ( �7 � �f�£f� �7ª « ��w � f�̈�

Classe d’exposició: corrosió no per clorurs (wk=0,3mm)

wmàx =0,1mm


36


wk=0,072mm < 0,3mm � OK

Desplaçament

El desplaçament màxim és de 0,00002138m, que és menor a la fletxa màxima (L/300), on L: llum.

0,00002138<fmàx=3,8/300=0,01266m

Per transmetre els esforços de la llosa superior a les parets, es situarà una riostra perimetral amb

una armadura longitudinal a cada cantonada �12 i cercles �10 cada 20cm.

7. ARQUETA DE SORTIDA

Es tracta d’un petit dipòsit on els esforços als quals es veu sotmès són molt reduïts.

Les accions a les quals està sotmès són:

- Pes propi

- Empenta terres (molt petita ja que la profunditat màxima és d’1m)

- Empenta hidrostàtica (Només al compartiment de 1,5x1m)

Per aquest motiu, es situarà l’armadura a flexió mínima que exigeix la secció de 0,20m de cantell

per els murs i 0,30m d’espessor de la llosa inferior.

Murs



lcmn�op"c � �qr�� ls � ��tu&7k&v a repartir entre les dues cares


lcmn�cps � ��w � xyzx{z ls � ��t�k&v a la cara sol·licitada a flexió


d’armadura de 3,93cm2 que és superior a 3,68cm2/ml. L’armadura a tallant no és necessària.

Solera



lcmn�op"c � �qr�� ls � J��u&7k&v a repartir entre les dues cares


37




d’armadura de 5,62cm2 que és superior a 5,52cm2/ml. L’armadura a tallant no és necessària.

8.CROQUIS DE L’ARMADURA �

A continuació es mostra l’armat dels elements que s’han dimensionat. ��

Pou de bombament


38

Teulada edifici de desbast

Arqueta de sortida

ANNEX 9

DIMENSIONAT

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 9: Dimensionat

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 3

2. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA D’AIGUA ............................................................................................ 3

2.1. DESBAST DE GRUIXUTS, BOMBAMENT I BY-PASS DE SEGURETAT .................... 3

2.1.1. Desbast de sòlids gruixuts ............................................................................. 3

2.1.2. Pou de bombament ........................................................................................ 4

2.2. DESBAST DE SÒLIDS FINS ......................................................................................... 6

2.3. TRACTAMENT BIOLÒGIC ............................................................................................ 7

2.3.1. Definició del tractament .................................................................................. 7

2.3.2. Dimensionament .......................................................................................... 11

2.3.3. Manteniment i explotació ............................................................................. 20

2.4. MESURA DE CABAL I SORTIDA DE L’EFLUENT ...................................................... 20

3. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA DE FANGS ...................................................................................... 21


3

1. INTRODUCCIÓ

L’objecte d’aquest annex és dimensionar les diferents unitats de la planta depuradora de Vallcebre.

S’analitza el principi de funcionament de cada unitat, remarcant el que tindrà major incidència al seu dimensionament, especificant-hi les fórmules emprades, que seran d’ús generalitzat.

2. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA D’AIGUA

2.1. DESBAST DE GRUIXUTS, BOMBAMENT I BY-PASS DE SEGURETAT

2.1.1. Desbast de sòlids gruixuts

Prèviament a l’entrada d’aigua al pou de gruixuts, en el pou PR 1 on arriba el col·lector d’aigües

residuals, es realitzarà un sobreeixidor de seguretat que limitarà el cabal d’entrada a la planta al cabal

màxim del pretractament (cabal màxim de 5 vegades el cabal mig). En cas de voler aïllar l’entrada

d’aigua a la planta, l’aigua també sobreeixirà en aquest pou, conformant la línia de by-passos

generals de la planta que es connectarà a la sortida de la canonada amb l’aigua tractada.

La canonada d’entrada d’aigua al pou de gruixuts serà de polietilè de diàmetre extern de 315 mm. El

fons del pou de gruixuts serà tronco-piramidal invertit amb parets inclinades per tal de concentrar els

sòlids i les arenes decantats en una zona específica i facilitar-ne la recollida.

En l’entrada de l’aigua al pou de gruixuts es disposarà d’una reixa tipus gàbia amb una separació de

barrots de 3cm per a la realització d’un primer desbast groller, bàsicament per a plàstics i objectes de

baixa densitat que poden perjudicar etapes posteriors del tractament.

El pou de gruixuts es dissenya per un temps de retenció de 7,19 minuts i una velocitat ascensional de

8,34 m3/m2/h a cabal màxim de disseny.

Qadmissible = 16,7 m3/h

V = T x Q = 7,19 min. x 0,01666 h/min x 16,7 m3/h = 2,00 m3

S = Q / v = 16,7 m3/h / 8,34 m3/m2/h = 2,00 m2


4

DESBAST DE SÒLIDS GRUIXUTS

Cabal màxim admissible 16,7 m3/h

Cabal mig 3,33 m3/h

Temps de retenció a Qmàxim 7,19 minuts

Velocitat ascensional a Qmàxim 8,34 m3/h

Temps de retenció a Qmig 35,95 minuts

Velocitat ascensional a Qmig 1,67 m3/h

Superfície necessària 2 m2

Volum necessari 2 m3

Longitud total 2,6 m

Longitud útil 2 m

Amplada total 1,6 m

Amplada útil 1 m

Alçada total 3,7 m

Alçada útil 1 m

Taula 9.1. Dimensions del desbast de sòlids gruixuts

2.1.2. Pou de bombament

Adossat al pou de gruixuts es projecta el pou de bombament, amb unes dimensions interiors de 2m x

2,75m i la fondària útil dependrà del nivell màxim i mínim que es doni a les boies de nivell. En

qualsevol cas l’alçada útil serà inferior a 2 m. L’alçada dels murs serà la mateixa que la del pou de

gruixuts, de 3,70m, sobresortint 20cm de la cota final d’urbanització.

En el pou s’instal·laran dues bombes iguals (1+1 de reserva) amb funcionament alternatiu. La bomba

que s’instal·larà haurà de superar el desnivell geodèsic i la pèrdua de càrrega de la canonada, és a dir

tindrà una alçada manomètrica superior a la mínima necessària per poder bombejar l’aigua fins a la

cota necessària, Els càlculs corresponents es troben calculats a l’annex de càlculs hidràulics. S’ha

previst la instal·lació de bombes per un cabal unitari de 10m3/h, 6,45m.c.a. amb un pas de sòlids de

60mm i diàmetre de sortida de 65mm.

Aquest pou de bombament també servirà com a dipòsit per a retenir les aigües residuals durant els

períodes de decantació i sortida d’aigua del reactor biològic,és a dir quan l’aigua no entri al reactor.

Per tant, s’ha d’assegurar que el volum del pou serà suficient per a acollir l’aigua en aquest períodes.

Si a cada cicle de la depuradora l’aigua no podrà entrar a la depuradora durant un temps T1, el volum

del pou serà:


5

Vpou = Qmig·T1

Es dimensiona pel cabal mig degut a que aquests períodes T1 es faran coincidir amb el moments del

dia on el consum d’aigua domèstic sigui mínim.

Per tant, l’accionament de la bomba es farà automàticament en base al nivell del líquid de la cambra

de bombament o connectat amb un temporitzador que s’instal·larà a la sortida del reactor biològic.


2,2m x 1m i 0,70m d’alçada. La caldereria s’ha previst en acer inoxidable AISI-316, amb canonades

d’impulsió de les bombes de 70mm de diàmetre, vàlvules de comporta i de retenció de 65mm de

diàmetre i canonada col·lectora de 84mm de diàmetre. Es preveu la instal·lació d’una canonada

també d’acer inoxidable i vàlvula de comporta de 50mm de diàmetre per al buidat de la canonada

d’impulsió.

Durant el temps en que l’aigua pugui entrar a la depuradora, si suposem una alçada útil de 2,0m, el

volum útil de la cambra de bombament serà de 11m3, amb el que a cabal mig les bombes s’hauran

d’engegar: 3,33m3/h/11m3 = 0,3 vegades/hora.

BOMBAMENT DE CAPÇALERA

Cabal màxim admissible 16,7 m3/h

Cabal mig 3,33 m3/h

Cabal mínim 0,99 m3/h

Longitud total 3,35 m

Longitud útil 2,75 m

Amplada total 2,6 m

Amplada útil 2 m

Alçada total 3,7 m

Alçada màxima 2,0 m

Alçada mínima 0,5 m

Volum útil 11 m3

Cabal unitari de les bombes 10 m3/h

Alçada manomètrica de les bombes 6,45 m

Nombre de bombes 1+1reserva u

Nombre d'engegades/hora a cabal mig de disseny 0,3 engegades/h

Forma d’arrencada Temps-nivell

Taula 9.2. Dimensions i valors característics del pou de bombament


6

2.2. DESBAST DE SÒLIDS FINS

L’aigua arribarà al desbast de sòlids fins des del bombament de capçalera. Aquest desbast es

realitzarà mitjançant un rototamís automàtic amb capacitat per tractar un cabal de 20m3/h i un cabal

punta de 40m3/h (al qual se li ha d’aplicar un 30% de reducció com a marge per a la colmatació). El

rototamís disposa d’un cilindre filtrant de diàmetre 400mm d’estructura monoblock, amb una llum de

pas de 1,5mm, accionat per un motor elèctric de 0,25kW. La longitud de l’equip és de 825mm,

l’amplada de 490mm i l’alçada de 715mm. La boca d’entrada d’aigua a l’equip serà de DN125mm, la

de sortida de 150mm i la de by-pass de DN100mm. En cas d’aturada de l’equip, s’ha previst la

possibilitat de realitzar un by-pass mitjançant vàlvules de comporta i connexionat a la línia de by-pass

general de la planta.

Acoblat al rototamís es col·locarà un cargol transportador-compactador, amb una capacitat de

transport de sòlids de 0,75 a 1,5m3/h i accionat per un motor elèctric de 0,55kW. La posició de treball

serà horitzontal amb un diàmetre de la rosca helicoïdal de 160mm, longitud de canal de 1100mm,

longitud de la zona de compactació de 400mm i longitud total sense incloure el motorreductor de

1500mm. Els sòlids es dipositaran en un contenidor de 120 litres de capacitat.

Per entendre el concepte que s’acaba d’explicar es mostra la Imatge 9.1, on s’observa el tamís

rotatiu, constituït pel tamís i el cargol transportador-compactador.

Imatge 9.1. Tamis rotatiu+cargol transportador-compactador

Prèviament a l’entrada al reactor biològic hi haurà la possibilitat de by-passar l’aigua pretractada.

L’entrada al reactor biològic es realitzarà mitjançant una canonada de PEDC de DN200mm.

A la taula següent es mostren les característiques del desbast de sòlids fins:


7

DESBAST DE SÒLIDS FINS

ROTOTAMÍS

Cabal mig 20,00 m3/h

Cabal punta 40,00 m3/h

% de reducció per colmatació 30,00 %

Diàmetre cilindre filtrant 400,00 mm

Llum de pas 1,50 mm

Longitud total 825,00 mm

Amplada total 490,00 mm

Alçada total 715,00 mm

Motor elèctric 0,25 kW

Diàmetre boca d'entrada 125,00 mm

Diàmetre boca de sortida 150,00 mm

Diàmetre sortida by-pass seguretat 100,00 mm

Potència motor 0,25 kW

CARGOL TRANSPORTADOR-COMPACTADOR

Cabal de sòlids 0,75-1,5 m3/h

Diàmetre de la rosca helicoïdal 160,00 mm

Longitud del canal 1.100,00 mm

Longitud zona de compactació 400,00 mm

Longitud total sense incloure motoreductor 1.500,00 mm

Potència motor 0,55 kW

CONTENIDOR DESCÀRREGA DE SÒLIDS

Capacitat del contenidor 120,00 litres

Taula 9.3. Dades corresponents al desbast de sòlids fins

2.3. TRACTAMENT BIOLÒGIC

2.3.1. Definició del tractament

El reactor biològic consisteix en un sistema d’equip compacte de depuració dins d’un dipòsit d’acer,

d’instal·lació soterrada.

L’estació depuradora funciona segons el principi d’oxidació total, anomenada també aireació


8

perllongada. Aquest principi permet un rendiment molt elevat responent així a les exigències de la

normativa CEE.

En aquest tanc es realitzaran les operacions d’aeració i decantació que es succeiran de forma cíclica

en l’interior del mateix dipòsit. Cap decantació ni evacuació de l’aigua es realitzaran durant els cabals

punta, és a dir, aquest períodes coincidiran amb els períodes on l’arribada d’aigua residual a la planta

sigui mínima. En aquest tipus de tractament, per a aigua residual domèstica segons la bibliografia

consultada, es realitzen entre dos i sis cicles diaris. Fent una recerca més acurada i consultant a un

fabricant de depuradores compactes prefabricades, es recomana fer tres cicles degut a que la

població de prognosi és de 400 habitants. No obstant, aquests es poden modificar en funció de les

necessitats del nucli i de la temporada. A la taula següent (Taula 9.1) es mostra la mida orientativa de

les depuradores prefabricades en funció del nombre d’habitants.

Taula 9.4. Característiques dels reactors biològics compactes segons els habitants

A continuació es descriu el funcionament d’aquest tractament:

1.- Entrada d’aigua

L’afluent desbastat arriba a la canonada que es troba a 25 cm de la generatriu superior de l’estació.

L’entrada d’aigua coincideix amb el període d’aeració. Aquests períodes són els que s’ajusten en

hores de cabal alt (inici de períodes aproximats a les 6:00 h AM, 12:00 h AM i 18:00 h PM). Cal dir

que degut a que no es disposa dels canvis de cabal al llarg del dia (corba cabal-temps) i només ens

basem en dades proporcionades (litres aigua residual/habitants, Qmin=30%Qmig, etc.) per

l’Administració, es mostra un cicle tipus, però aquest pot ser modificat en funció de les necessitats

reals.

2.- Aeració

L’aigua és airejada per un dispositiu d’insuflació d’aire amb bombolles de mida petita i mitjana,

assegurant el creixement i vida dels microorganismes necessaris pel tractament biològic. L’aire

insuflat està produït per uns airejadors comandats per un rellotge programador de contacte.


9

Aquest programador posa en marxa els equips d’aeració durant un temps AT. El conjunt de la

cisterna es comporta com una càmera d’oxidació i en aquest període no hi ha cap evacuació de

l’aigua. El temps que dura la reacció sol ser el com a mínim un 35% de la duració total del cicle. En el

cas de la depuració de Vallcebre, el temps de funcionament diari serà de 14,0 hores, repartit en els

diferents cicles diaris.

La capacitat d’oxigenació es calcula en l’apartat del dimensionament del reactor.

3.- Decantació

Transcorregut el temps AT l’airejador s’atura durant un temps DT i el conjunt del dipòsit es comporta

com un decantador sobredimensionat. En aquest període de temps tampoc es produeix cap

evacuació ni entrada d’aigua. El temps de decantació diari, és d’aproximadament 9,25 hores.

4.- Evacuació

Al finalitzar el temps de decantació, un grup electrobomba es posa en funcionament durant un temps

ET. El volum evacuat representa les arribades a la depuradora durant els tres períodes que són AT,

DT i ET.

En aquesta fase s’extreu l’aigua clarificada i no es produeix entrada d’aigua al reactor ni tampoc

s’aireja. Per realitzar l’extracció, s’utilitzarà una bomba que impulsarà l’aigua del nivell superior. La

bomba tindrà un cabal de 85m3/h i una potència de 1,9kW. Segons la bibliografia consultada aquesta

part del cicle pot durar entre 15min i 2hores per a cada cicle; en el nostre cas s’ha previst que durarà

aproximadament 15 en cada cicle. És a dir, el temps de funcionament diari, és de 0,75 hores.

Per tant, durant els períodes de decantació i evacuació, l’aigua es retindrà al pou de bombament

esperant fins a tornar al període d’aeració on serà bombejada fins al reactor gràcies a un

temporitzador que activarà la bomba del pou de bombament.

L’equip serà registrable amb 2 boques d’accés per garantir el manteniment i l’adequada ventilació

dels ejectors d’aire.

A continuació s’adjunta un esquema dels cicles de funcionament del reactor compacte (Figura 9.1). A

més a més, a la figura 9.2, es mostra un detall del sistema de buidat del reactor.


10

Figura 9.1. Cicles de funcionament d’un reactor tipus SBR


11

Figura 9.2. Detall del sistema d’evacuació

2.3.2. Dimensionament

En aquest apartat on es mostren les especificacions pel dimensionament del reactor biològic, es

calcularà:

� Dimensionament del volum necessari

� Dimensionament dels cicles

� Necessitats d’oxigen i potència dels airejadors

� Generació de fangs

En la següent taula, es mostren les dades de partides que es fan servir en aquest apartat i que ja

s’han mostrat a l’annex de paràmetres de disseny:


12

DADES DE PARTIDA EN CABAL Paràmetre Unitats Valor Cabal total de dimensionament ( m3 / dia) 80,0 Cabal mig de dimensionament ( m3 / h) 3,3 Factor de punta en cabal (-) 2 Cabal punta biològic càlcul ( m3 / h) 6,7

DADES DE PARTIDA EN CONTANIMACIÓ Paràmetre Unitats Valor DBO5 (kgDBO5 / dia) 24,0 MES (kgMES / dia) 36,0

RESULTAT A OBTENIR A L’EFLUENT (Directiva 91/271) Paràmetre Criteri Unitats Valor DBO5 Inferior a (mgDBO5 / l) 25,0 MES Inferior a (mgMES / l) 35,0

Taula 9.5. Dades de partida

2.3.2.1. Dimensionament del volum necessari

El reactor compacte consisteix en un dipòsit sobredimensionat. El volum ha estat calculat com la

suma dels dos volums calculats de la següent manera:

� El volum mínim A és igual al volum d’aereació d’una estació clàssica calculada per a una

càrrega volumètrica de 360 grsDBO5/m3. En cap cas, la càrrega volumètrica sobrepassarà a

360 grsDBO5/m3.

Utilitzant les fórmules adequades, s’obté:

� � � � � �

On,

S0: quantitat de DBO5 que entra al reactor per unitat de volum (KgDBO5/m3):

� � ��

Q: cabal que entra a la depuradora (m3/dia)

Cv: càrrega volumètrica (KgDBO5/m3·dia)

Aleshores:

� � ��

� A aquest volum se li agrega un volum d’acumulació B (anomenat volum màxim) que permet a

l’estació admetre el cabal punta amb un temps de retenció mínim de 6 hores.

��

� � ! ��


13

Per tant, el volum total de la depuradora és: Vreactor= VA + VB =62,5 + 38 =100,5 m3

2.3.2.2. Dimensionament dels cicles

Els cicles del tractament es poden modificar en funció de les necessitats que es tinguin, però de

forma general, es dimensiona la depuradora per a tres cicles diaris, tal i com s’ha explicat

anteriorment.

A continuació (Figura 9.3) , es mostra com pot variar el cabal d’aigual residual al llarg del dia. S’ha de

dir que el següent gràfic és únicament una aproximació per tal d’entendre el dimensionament dels

cicles, a partir del coneixement de l’ús domèstic d’aigua, però en cap cas s’ha de prendre com una

gràfica exacte ja que no es disposa d’un estudi determinat pel municipi de Vallcebre.

Figura 9.3. Distribució teòrica i aproximada de cabal d’aigua residual al llarg del dia

Per tant, de forma generalitzada es faran 3 cicles diaris amb una duració de 8h cada cicle.

Com s’ha comentat anteriorment, s’ha d’assegurar que durant els cicles de decantació i d’evacuació

no entri aigua al reactor, per tant l’aigua que arribi durant aquestes etapes a l’EDAR haurà de quedar-

se retinguda al pou de bombament. Les dimensions d’aquest pou verifiquen que són suficients per

acollir la quantitat d’aigua en aquestes etapes i per tal de minimitzar aquestes dimensions, es fan

coincidir aquests cicles als períodes de menys demanda i ús d’aigua per part de la població de

Vallcebre. La dimensió del pou de bombament varia en funció de l’alçada de les boies, però pot

arribar a ser d’11m3 (es correspon a una alçada de les boies de 2m). Aquesta dimensió és suficient

per a acollir l’aigua de les hores vall d’aquesta població.

D’una altra banda, s’ha d’assegurar, que en el temps destinat a l’evacuació, doni temps per a buidar

part de la depuradora, és a dir, la bomba ha de tenir capacitat suficient. La bomba de sortida del

reactor planificada ha de tenir un cabal de Q=85m3/h i una potència de 1,9kW (segons taules del

fabricant, incloses a l’annex d’especificacions tècniques).


14

2.3.2.3. Necessitats d’oxigen i potència dels oxijets

A continuació, anem a realitzar el càlcul de les necessitats d'oxigen segons el mètode basat en el

model d’Eckenfelder.

Necessitats de O2(kgO2/dia) = O2 necessari per la síntesis cel·lular + O2 per la respiració endògena

"#$#%%�&�&%��#�'( )��'(�� * � � � + , - � � � .

On,

a = coeficient estequiomètric que defineix les necessitats d’oxigen per a la síntesi expressada a

efectes d’utilització per al càlcul com KgO2/KgDBO5 eliminada

R = DBO5 eliminat en kgDBO5/dia

b = coeficient cinètic que defineix el desenvolupat de la respiració endògena, expressat en

KgO2/KgSSLM/dia

V = Volum del tanc d’airejat (m3)

X= Concentració del licor mescla (kg/m3)

Els valors d'a i b per al rang de valors habituals de la càrrega màssica del procés són els següents:

Cm (kgDBO5/dia/kgSSLM) A (kgO2/kgDBO5) B (dia-1)

0,05 0,660 0,040

0,10 0,650 0,066

0,15 0,625 0,080

0,20 0,590 0,092

0,25 0,572 0,100

0,30 0,555 0,109

0,40 0,530 0,118

0,5 0,500 0,123

0,7 0,500 0,131

1 0,500 0,136

Taula 9.6. Valor dels coeficients a i b. (Font: Metcalf-Eddy, 1998)

Els valors del coeficient cinètic b indicats en la taula són els corresponents per a T=20º. Per a altres


15

temperatures es pot calcular amb una expressió del tipus:

-/ � -(� � 01/2(�3

On U pel rang de temperatures entre 5 i 35ºC és de l’ordre de 1,029.

El temps de residència l’obtenim dividint el volum del tanc entre el cabal punta d’entrada obtenint un

valor de 15,1 hores amb el cabal punta.

4+ � ��5

� ��

��

� ��

L’eliminació relativa de DBO5 obtinguda serà del 91,67% obtenint una càrrega contaminant de sortida

de només 2 kgDBO5/dia.

A les següents taules es mostren els resultat obtinguts:

DIMENSIONAMENT DEL REACTORa) Aeració. Càrregues / volums

Paràmetres Unitats Valor Nº de línies (uts) 1 Volum total (m3) 100,50 Diàmetre m 3 Longitud m 14,8 Temps de residència a Q_punta (h) 15,1 Eliminació relativa de DBO5 (%) 91,67%Concentració contaminant de sortida (mgDBO5 / l) 25 Eliminació de DBO5 (kgDBO5 / dia) 22 (kgDBO5 / h) 0,92 Càrrega contaminant de sortida (kgDBO5 / dia) 2 (kgDBO5 / h) 0,08 Sòlids en suspensió (SSLM) (kgSSLM / m3) 3 Càrrega màssica (kgDBO5 / kgSSLM / dia) 0,66 Càrrega volúmica (kgDBO5 / m3 / dia) 0,22

b) Aeració. Necessitats d'oxigen

MODEL DE ECKENFELDER

Paràmetre Unitat Valor 1.- Demanda per metabolització de la DBO5

Paràmetre a (kg O2 / kgDBO5) 0,65 Demanda O2 en mitja (kg O2 / dia) 14,30


16

(kg O2 / h) 0,60

2.- Demanda per respiració endògena

Paràmetre b (kgO2 / kgSSLM / dia) 0,066 Demanda O2 en mitja (kg O2 / dia) 14,52 (kg O2 / h) 0,61 3. - Demanda global d'oxigen en mitja (kg O2 / dia) 28,82 (kg O2 / h) 1,20 en punta (kg O2 / h) 1,47 Temps d'aportació de l'oxígen (h/d) 14 Aportació d'oxígen (kg O2 / h) 2,06

Taula 9.7. Càlcul de l’aportació d’oxigen necessari per a la síntesi cel·lular i la respiració endògena

S’obté una aportació d’oxigen necessària de 2,06 KgO2/h, però s’ha aplicar un factor de correcció de

2 que equival a la relació entre cabals punta i cabal mig, obtenint una aportació total de 4,12 KgO2/h.

A la Taula 9.8. es mostren els valors de potència de l’equip electro-mecànic necessari per injectar

aquest volum d’aire.

Les consideracions que s’han tingut en compte són:

� Es considera un rendiment teòric de 18 grO2/Nm3/m.

� Per a calcular l’eficiència de la instal·lació es consulta la bibliografia existent on en funció de

l’oxigen i el cabal d’aire necessari poden obtenir-la (també es coneix com SOTE):

'46�173 �89:;&�$�<��=:>��#? )��'( *

�@ABC�DCEDC�FGBBCFA< � ��H� � ��

� S’ha de corregir la pressió en funció de l’altitud de l’EDAR.

I;#%%�< � �2��J(KJ�L/A/MN

� En funció de cabal corregit, amb la pressió i la temperatura, i la profunditat s’obté la potència

necessària.

I:&O?$��=�#;#�$�<�1PQ3 � �� @ABC�FGBBCRA/ � I;:ST?��&�&��#;#�$�<


17

c) Aeració. Subministrament d'aire

Aportació d’oxigen en condicions estàndard (kg O2 / h) 4,12

Rendiment d'introducció teòric (gr O2 / Nm3 / m) 18,0

Profunditat útil d'aeració (m) 2,7

Cabal d'aire necessari sense correcció (Nm3 / h) 84,7

Eficiència de la instal·lació (SOTE) (%) 17,70%

Temperatura màxima d'aspiració de l'aire (ºC) 40

Altura sobre el nivell del mar (m) 1.065

Pressió corregida (kp / cm2) 0,875

Cabal d'aire en condicions d'aspiració (m3 / h) 111,0

Nombre de bufadors (ut) 2

Cabal unitari (m3 / h / ut) 55,5

Potència d'aeració aproximada (kW) 1,40

Taula 9.8. Subministrament d’aire. Càlcul de la potència d’aeració necessària

Per tant, cal una potència d’aeració de 1,40KW, però degut a aquesta és la potència que es

necessita, s’instal·la una potència de 4 KW pels equips d’aeració.

2.3.2.4. Generació de fangs

Per tal d’estimar la generació de fangs produïts a la depuradora s’han de tenir en compte els criteris

de disseny i condicionant que es mostren a continuació. Els valors utilitzats s’han extret de la

bibliografia consultada a partir de valors tabulats en funció del tipus de tractament.

� Volum del reactor: V = 100,5m3.

� Sòlids suspesos (SS) afluent = 450 mg/l

� Sòlids suspesos volàtils (SSV) afluent = 441 mg/l (es dedueix a partir de la bibliografia

consultada). Es consideren volàtils els sòlids orgànics.

� S0 = 300 mg/l

� F/M de projecte = 0,15kg DBOaplicada/Kg SSLVM·d

� Relació SSVLM/SSLM produïda per la conversió de la matèria orgànica de l’afluent = 0,.8

� Coeficients cinètics: Y = 0,5g/g, kd = 0,066d-1.

� Concentració mitjana del fang sedimentat = 9000mg/l

� Pes específic del fang = 1,02.

� S’estima que l’efluent conté 20mg/l de sòlids biològics, dels que el 65% són biodegradables.

� DBO5=0,68DBOL

� DBOL de les cèl·lules = 1,42 vegades la concentració de cèl·lules

� L’aigua residual conté quantitats de nutrients adequades pel creixement biològic.

1. Primer s’estima la concentració de DBO5 soluble de l’efluent utilitzant la següent relació:


18

UV'K � UV'K�%:WT-W#��#�W=�SWT#?&�XT#�#%$�9��W�&;�$&��#?&,�UV'K�#W%�%YW��%�%T%9#%:%��#�WZ#SWT#?&

a) Determinar la DBO5 dels sòlids suspesos de l’efluent

i. La fracció biodegradable dels sòlids biològics de l’efluent és

0,65·25mg/l=15mg/l.

ii. La DBOL última dels sòlids biodegradables de l’efluent és

1,42mg/mg·15mg/l=21,3mg/l.

iii. DBO5 dels SS de l’efluent = 0,68·21,3mg/l = 14,484 mg/l.

b) Aïllem el valor de la DBO soluble de l’afluent que escapa al tractament.

�� , ��

W

2. A continuació, es calcula la concentració de sòlids suspesos totals i volàtils en el licor mescla i

la massa de SSV al reactor:

a) La concentració de sòlids suspesos volàtils (X) es pot estimar utilizant l’equació següent:

.� [��W \ � ��

� � 1] ^_ 3�b) La concentració total de sòlids suspesos en el reactor es pot estimar de la següent forma:

` � $:?$#?&;�$�<��&a�?��#��?#;&%��#�W=�SWT#?& , .�� 1 b �3 , .

��c) La massa de SSV al reactor és de:

^�%%��1��3 � �1��3 � . [��W \ � ) ��

�� W��*

d) La massa de SS al reactor és de:

^�%%��1��3 � �1��3 � ` [��W \ � ) ��

�� W��*

3. Estimar el volum ocupat pel fang sedimentat abans de que es realitzi la purga del fang del

reactor. Respecte el temps que ha de passar entre purga i purga, a partir de la bibliografia

consultada s’ha comprovat que en aquest tipus de tractament, degut a que la generació de

fangs és petita, la purga pot variar entre uns pocs dies fins a tres mesos. En el nostre cas, es

dimensionarà per extreure els fangs cada dos mesos.

S’ha de determinar la massa de SS continguda en el reactor al final de cada dia utilitzant la

següent relació:

.E � .� , c )IdE�� , AE*Eef�

EeJOn, X0 = SS inicials

Pxn = Sòlids generats durant el n-èssim dia degut a la conversió de la matèria

orgànica continguda a l’aigua residual.


19

SSin = Sòlids inertes afegits cada dia.

El valor de Pxn basat en el SSV es pot calcular utilitzant la següent expressió:

IdE � ��g � 1� b 3 � � � ) �W��

��* b �N � .E2J

On, Xn-1 = SSV continguts en el sistema a l’inici del n-èssim dia.

Els resultats obtinguts es mostren a la taula següent:

GENERACIÓ DE FANGS Concentració SSVLM (X) mg/l 1589,403974 SST mg/l 1995,754967 Massa SSV reactor kg 127,0251656 Massa SS reactor kg 159,500737 Massa de fangs al cap de dos mesos kg 261,9601414

Taula 9.9. Generació de fangs

Un cop es té la massa de fangs i conegut el pes específic i la concentració de fangs, per determinar el

volum que ocupen es fa servir la següent equació:

��h � ��H�� 1�� H�� f__ 3 � ��

L’alçada des de el punt inferior del reactor fins a la superfície de fangs és de 0,95m.

Llavors, cada dos mesos s’hauran de purgar els fangs, però no tots els generats ja que es deixa una

part de fangs per continuar el procés. Per tant, es purguen cada dos mesos 18m3 amb dos camions

amb una capacitat de 9m3 cadascú.

Les dades de l’equip electromecànic de la depuradora es mostren a continuació:

EQUIP ELECTROMECANIC DE LA DEPURADORA

Equipament electro-mecànic Unitats Valor

Corrent elèctrica trifàsica a 380 V 50 Hz

Potència dels equips d’aeració KW 4

Potència de la bomba d’evacuació de l’efluent KW 1,9

Potència total instal·lada necessària KW 6 Taula 9.10. Equip electromecànic de la depuradora compacte


20

2.3.3. Manteniment i explotació

Els valors de la potència i l’energia consumida es mostren a la següent taula.

MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ

Depuració biològica Unitats ValorPotència total instal·lada dels airejadors KW 4 Temps de funcionament per dia hores/dia 13,5 Energia consumida per dia KW x h 54 Unitats d’airejadors ut 2

Evacuació de les aigües tractades Unitats ValorPotència grup motobomba KW 2 Temps de funcionament diari hores/dia 0,9375 Energia consumida per dia KW x h 1,875 Unitats ut 1

Balanç anual Unitats ValorEnergia total consumida KW x h 20.394 Energia consumida per usuari o equivalent KW x h 54

Buidat de fangs Unitats ValorBuidat cada dos mesos m3 18

Taula 9.11. Taula de manteniment

2.4. MESURA DE CABAL I SORTIDA DE L’EFLUENT

Posteriorment al reactor biològic i prèviament a l’arqueta de sortida de l’efluent s’instal·larà una

arqueta de mesura de cabal amb un cabalímetre electromagnètic de DN150 mm.


exteriors 3,90m x 1,40m i 1m d’alçada, amb un primer compartiment de dimensions interiors 1,80m x

1m on s’hi ubicarà la vàlvula antiretorn de la impulsió de l’aigua de sortida i un cabalímetre

electromagnètic de DN150mm i el segon compartiment de 1,5m x 1m correspondrà a l’arqueta de

sortida d’aigua tractada, on s’hi farà la presa de mostres per a facilitar els controls i amb l’objectiu de

poder efectuar anàlisis abans de la seva expulsió a la xarxa. Aquest control pot i ha d’ésser executat

per l’usuari.

La canonada d’impulsió del reactor a la mesura de cabal és de PEAD de 150mm de diàmetre i

prèviament a la mesura de cabal hi haurà possibilitat de by-passar l’aigua de sortida del reactor, fent

una connexió al PR 3 amb una canonada de PEAD de 150mm de diàmetre.

La canonada de sortida d’aigua tractada serà de polietilè de PEDC DN 250mm.


21

L’efluent es connectarà a un pou PR3 on també hi estaran connectats tots els by-passos. A partir

d’aquest pou es col·locarà una conducció de PEDC de 315 mm de diàmetre (igual que el col·lector

d’entrada) que retornarà l’aigua depurada al torrent de Vallcebre.

3. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA DE FANGS

Com ja s’ha explicat anteriorment, degut a la poca producció de fangs, no es realitzarà cap tractament

dels fangs, únicament es procedirà a una purga periòdica. Es preveu un buidat cada dos mesos d’uns

18 m3, els quals seran extrets mitjançant dos camió cisterna de 9m3 de capacitat cadascú, amb l’ajut

d’un tub d’aspiració i durant el període de decantació.

L’evacuació dels fangs s’efectuarà a través d’un camió cisterna, amb l’ajuda del seu tub d’aspiració, el

qual haurà de fer-se circular pel fons de l’estació depuradora, durant el període de decantació

(Període de temps de 3 hores com a mínim).

En el cas que aquesta operació no es pogués realitzar amb un camió escurapous, es proposa la

següent opció: proveir-se d’un grup electrobomba submergit, instal·lat sobre el fons de la cuba.

Aquest grup haurà de ser equipat amb una canalització de buidament amb un ràcord d’enganxada

ràpida per a la presa dels fangs en forma líquida i haurà de ser evacuada sobre les àrees

d’assecament, retirant-se en cubes. No obstant, aquesta opció queda en segon lloc, en cas de que

algun inconvenient no previst evités el treball dels camions escurapous, ja que és una opció més

senzilla.

ANNEX 10

CÀLCULS HIDRÀULICS

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 10. Càlculs hidràulics

1

Índex 1. DIMENSIONAMENT DELS COL·LECTORS ............................................................................ 3

1.1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................... 3 1.2. DIMENSIONAMENT ................................................................................................. 3 1.3. LINIA DE CANONADES ............................................................................................ 7

1.3.1. Col·lectors en alta ...................................................................................... 7 1.3.2. Canonades de la línia d’aigua de procés de la planta .............................. 8 1.3.1. Canonades de la línia de by-pass de la depuradora ................................ 9

2. METODOLOGIA EMPRADA PEL DIMENSIONAMENT DE LES CANONADES ..................... 9 2.1.HIPÒTESIS ................................................................................................................ 9 2.2.PÈRDUES DE CÀRREGA EN CANONADES ......................................................... 10 2.3.CÀLCUL EN CANALS .............................................................................................. 10 2.4.PÈRDUES DE CÀRREGA LOCALITZADES ........................................................... 11

3. LÍNIA PIEZOMÈTRICA ........................................................................................................... 12

4. RESULTATS OBTINGUTS ..................................................................................................... 12


3

1. DIMENSIONAMENT DELS COL·LECTORS

1.1. INTRODUCCIÓ

Abans de començar a dimensionar els col·lectors, a la següent taula es mostren els cabals de

dissenys pel dimensionament de l’EDAR projectada. A partir d’aquests cabals s’escull el tipus i

les característiques de les canonades, tant de la línia d’aigua com de la línia de by-pass.

CABALS PER AL DIMENSIONAMENT DE L’EDAR DE VALLCEBRE

Paràmetres Unitats Població fixa dades de disseny

Població punta dades de disseny







Dotació. l / hab·dia 200 200

Taula 10.1. Dades de partida

Respecte a les canonades, la tipologia que s’ha escollit ha estat la circular, donat que és la que

hidràulicament millor s’adapta a la variació de cabals que es produeix a les aigües residuals i és

la tipologia de secció més adequada per a cabals petits.

El material que es considera per les canonades és el polietilè d’alta densitat, les quals

permeten pendents més baixes complint les condicions de velocitats mínimes. És un material

fort, flexible, lleuger i no s’oxida. Les canonades que treballen per gravetat, tenen doble paret

(PEDC), degut a l’erosió interna que pot provocar la circulació d’aigua.

1.2. DIMENSIONAMENT

Per dimensionar els col·lectors, s’ha limitat la pendent superiorment per 5%, ja que és el

pendent màxim recomanat. Un cop escollit el diàmetre dels col·lectors, per verificar el correcte

dimensionament dels col·lectors, s’han de verificar les dues condicions següents:

• Velocitat de circulació amb la canonada plena sigui inferior a 6m/s.

• Velocitat de desguàs del cabal mig sigui superior a 0,6m/s o la del cabal punta superior

a 0,8m/s, quan la canonada no va plena. Aquesta condició s’imposa perquè quan les


4

aigües residuals s’escolen a velocitat escassa les matèries en suspensió poden

precipitar-se i acumular-se al fons de la canonada, originant taps i provocant unes

condicions dins de la canonada que reduiran la seva durabilitat

Dimensionament del diàmetre

Per dimensionar el diàmetre dels col·lectors, primer es calcula el diàmetre necessari (Фnec)

perquè passi justament el cabal d’aigua residual més l’aigua pluvial en càrrega, és a dir,

ocupant tota la secció. Llavors:

Si Фnec < Фmin S’escull com a diàmetre el Фmin.

Si Фnec > Фmin S’escull com a diàmetre el Фnec.

El diàmetre mínim (Фmin), es refereix al mínim comercial, que normalment i per aquest tipus de

dimensionament és de 315mm de diàmetre exterior i 271mm de diàmetre interior.

Per a conèixer el cabal degut a la pluja, degut a que no es disposa d’altres mètodes per

conèixe’l, s’estima aquest cabal com a 4·Qmig,residual (normalment s’utilitza un valor entre 3 i 5).

Per tant,

, , 4 ,

6,67 4 3,33 20 5,55 10

A continuació, en funció de la pendent i amb aquest cabal, el diàmetre necessari serà diferent.

Degut a que les pendents que adoptaran les canonades aniran de 1% a 5% (que és el màxim),

es realitza la següent taula que indica el diàmetre necessari en funció del pendent.

Pels càlculs hidràulics, es fan servir les equacions de Manning:

⁄ ⁄

On: V: velocitat (m/s), Q: cabal (m3/s); j: pendent (-), n: coeficient de Manning (-) que en aquest

cas és de 0,009; S: àrea mullada (m2); Rh= radi hidràulic (m) que es defineix com Rh=S/P; P:

perímetre mullat (m).

Q=5,55·10-3 m3/s Pendent (%)

1 2 3 4 5

Фnec (mm) 89,50 78,58 72,83 69,01 66

En tots els casos, Фnec < Фmin=271mm S’adopta pels col·lectors Фcol·lectors=315mm


5

Resumint, amb aquestes condicions s’ha dimensionat el col·lector amb un tub de polietilè de

doble paret (PEDC) de diàmetre nominal Φ315 i de diàmetre interior Φ271, dividits en diversos

trams per aconseguir pendents iguals o inferiors al 5%.

Verificació de les recomanacions

Amb aquesta elecció, es comprova a continuació que el col·lector compleixi amb les

recomanacions fent servir les equacions de Manning:

⁄ ⁄

Donats el cabal (Q), la pendent (j), el coeficient de Manning (n) que en aquest cas és de 0,009 i

el diàmetre, s’obté la velocitat (V), l’àrea mullada (S), i el calat i es comprova si es compleixen

les limitacions de velocitat.

Canonada amb la secció plena:

Seria la situació de la canonada en períodes de pluja que provoquessin cabals deguts a l’aigua

pluvial majors que el que s’ha fet servir per predimensionar la canonada, és a dir, en cas de

que la col·lector entrés en càrrega.

Paràmetres Valor

Pendent (i) 5,0%

Àrea (S) 0,05768 m2

Perímetre mullat (P) 0,851371609 m

Radi hidràulic (Rh=S/P) 0,06775 m

Velocitat (V) 4,129036 m/s < 6m/s

Taula 10.2. Valors característics pel col·lector ple

A mesura que el pendent sigui menor de 5%, les velocitats també seran menors que 6m/s.

Llavors per a pendents de 5% o inferiors es compleix el primer requisit.

Canonada en temps sec:

En aquest cas, els col·lectors no van plens d’aigua, per tant, el perimetre mullat i l’area d’aigua

no són sencilles de trobar. A partir de relacions trigonomètriques s’obté:


6

Secció circular Àrea (m2) Perímetre mullat (m) Radi hidràulic (m)

Figura 10.1. Paràmetres per deninir les equacions de Manning.

Cabal diari:

S’ha de verificar que les velocitats amb el cabal diari no siguin superiors a 0,6m/s. Trobarem el

pendent mínim que que garantitza velocitats de 0,6m/s i per tant, s’haurà de dissenyar la

pendent dels col·lectors amb una pendent superior.

A la següent taula es mostren els pendents mínims trobats a partir de conèixer el cabal, el

diàmetre i la velocitat mínima.

Cabal diari Cabal (m3/s) Vel. (m/s) Pendent (%) � (rad) Calat (mm) Àrea (m2)

Població fixa 7,77778·10-4 0,6

1,36150 0,9609 62,6270 1,30E-03 Pobl. estacional 9,25926·10-4 1,16912 1,0204 66,1742 1,54E-03

Taula 10.3. Característiques del col·lector pel cabal diari.

En el cas de circulació de cabal diari el pendent mínim condicionant que garanteix velocitats

superiors a 0,6m/s és de 1,3615%.

Cabal punta:

S’ha de verificar que les velocitats amb el cabal punta no siguin superiors a 0,8m/s. Realitzant

el mateix procediment que en el cas del cabal diari s’obtenen els resultats de la taula següent:

Cabal punta Cabal (m3/s) Vel. (m/s) Pendent (%) � (rad) Calat (mm) Àrea (m2)

Població fixa 1,55556·10-3 0,8

1,69926 1,1055 71,1415 1,94E-03 Pobl. estacional 1,85278·10-3 1,45982 1,1750 75,1025 2,32E-03

Taula 10.4. Característiques del col·lector pel cabal punta.

En el cas de circulació de cabal punta el pendent mínim condicionant que garanteix velocitats

superiors a 0,8m/s és de 1,69926%.

Per tant, posant en comú els valors de pendents condicionants per a cabal diari i cabal punta,

s’obté que pel pendent mínim ha de ser de 1,69926% ≈ 1,70% verificant-se el segon requisit.


7

1.3. LINIA DE CANONADES

1.3.1. Col·lectors en alta

A la taula següent es mostren els diferents trams de col·lectors escollits.

COL·LECTORS D’ENTRADA I SORTIDA A LA EDAR

TRAM DE CANONADA Material Diàmetre (mm)

Longitud (m)

PC1 – PC2 Gravetat PEDC 315 24,4




PC5 –PC6 Gravetat PEDC 315 44,4

PC6- PC7 Gravetat PEDC 315 47,0


















8






PC29 – PR1 Gravetat PEDC 315 12,00

PR3 – PC30 Gravetat PEDC 315 12,58



PR32- PA Gravetat PEDC 315 11,52

Taula 10.5. Característiques dels diversos trams de col·lectors

1.3.2. Canonades de la línia d’aigua de procés de la planta

CANONADES LINIA D'AIGUA DE PROCÉS


Longitud (m)

PR1 - entrada pou de gruixuts Gravetat PEDC 315 4,50

Arqueta de vàlvules bombament - desbast sòlids fins (tram soterrat) Impulsió PEAD 90 6,00

Desbast sòlids fins - PR 4 Gravetat PEDC 200 2,50

PR 4 - PR 5 Gravetat PEDC 200 6,50

PR 5 - entrada reactor biològic Gravetat PEDC 200 1,00

Sortida reactor biològic - entrada arqueta de mesura de cabal Impulsió PEAD 150 27,50

Arqueta de sortida d'aigua tractada - PR 3 Gravetat PEDC 250 1,00

Taula 10.6. Canonades de la línia d’aigua dins la depuradora


9

1.3.1. Canonades de la línia de by-pass de la depuradora

CANONADES LINIA DE BY-PASS


Longitud (m)



Desbast sòlids fins - PR 3 Gravetat PEDC 250 6,00

By-pass arqueta de sortida - PR 3 Impulsió PEAD 150 3,50

Taula 10.6. Canonades de la línia de by-pass dins la depuradora

2. METODOLOGIA EMPRADA PEL DIMENSIONAMENT DE LES CANONADES

2.1.HIPÒTESIS

S’ha de distingir entre les canonades interiors de la depuradora que funcionen en càrrega i

entre les canonades on l’aigua interior circula en làmina lliure. Per a poder realitzar el càlculs

per a dimensionar-les s’ha de fixar una sèrie d’hipòtesis, que tot i la seva aplicació proporcionen

resultats molt semblants a la realitat. Les hipòtesis per a cadascun dels casos són:

Canonades en càrrega Canonades en làmina lliure

Secció plena Règim estacionari Règim uniforme només en cabal (no pressió)

Flux en làmina lliure (col·lector no entra en càrrega) Règim estacionari Règim uniforme

Taula 10.7. Hipòtesis del flux. En el cas de les canonades en càrrega, les tres condicions s'apliquen, imposant que el cabal

circulant per totes i cadascuna de les seccions de la canonada que es calcula és el mateix, i

s’avaluen les pèrdues que la circulació d’aquest cabal dóna a una canonada com la que

s’estudia. La limitació del model fa que els càlculs s’hagin de fer esglaonats si hi ha canvi de la

secció del tub, canvi del material del tub o canvi del cabal, de manera que no es calcula

directament les pèrdues totals, sinó per trams que respectin les limitacions esmentades, (cabal,

material i secció) essent necessària només una suma de les pèrdues en sèrie.

Pel cas de circulació en làmina lliure, les tres condicions s'apliquen, imposant que la caiguda de

la línia de càrrega coincideix amb la caiguda de cota experimentada, de manera que el càlcul


10

es simplifica notablement.

2.2.PÈRDUES DE CÀRREGA EN CANONADES

Pel càlcul de la pèrdua de càrrega a la circulació de les impulsions del projecte s’utilitza la

fórmula general de Darcy-Weisbach amb el coeficient de fricció de Colebrook.

2

Essent:

J : pèrdua de càrrega a la canonada, mesurada en metres de columna d’aigua, v: velocitat de circulació (m/s), g: acceleració de la gravetat (m/s2), D: diàmetre interior (m), L: longitud de la canonada (m), f: Coeficient de fricció adimensional de Colebrook que depen del nº de Reynolds

(Re) i de la rugositat relativa (εr).

Es defineix el número de Reynolds i la rugositat relativa respectivament com:

δ: densitat del fluid (kg/m3), v: velocitat del fluid (m/s), D: diàmetre de la canonada (m), μ: viscositat absoluta del fluid (kg/m·s), ε: rugositat absoluta.

Amb el número de Reynolds i la rugositat relativa, s’obté el coeficient de fricció f

a partir de l’equació de Colebrook.

11,8

6,9 ,

3,7

A partir d’aquestes fórmules es calcularan les pèrdues de càrrega lineals.

2.3.CÀLCUL EN CANALS

Per dimensionar el col·lectors de gravetat, s’utilitza la fórmula de Manning:

⁄ ⁄


11

On:

V : velocitat del fluid en m/s

Q : cabal transportat en m3/s

n : coeficient de rugositat en funció del material. És adimensional.

Els valors típics són:

• PVC-PVR n = 0,009

• Formigó n = 0,013

• PE n = 0,009

• Acer revestit n = 0,012

• Fosa nova revestida n = 0,011

• Fosa antiga n = 0,014

Rh : radi hidràulic en m (secció mullada/perímetre mullat) en m.

j : pendent longitudinal en tant per ú (m/m)

S : secció mullada en m2

2.4.PÈRDUES DE CÀRREGA LOCALITZADES

Les càrregues localitzades, poden ser degudes a eixamplaments i contraccions brusques, als

colzes en els canvis de direcció de les canonades o en pèrdues a les vàlvules.

Per avaluar la pèrdua de càrrega localitzades, s’utilitza l’equació:

2

On: h : pèrdua de càrrega en m.d.c.a. k : constant en funció del que provoqui la pèrdua de càrrega v : velocitat de l’aigua en m/s g : acceleració de la gravetat en m/s2 Els valors típics de k que utilitzarem per al càlcul de les pèrdues de càrrega són:

• Canvi de sentit (900) k = 0,22

• Creació de velocitat sortida de dipòsit k = 0,5

• Anulació de velocitat entrada dipòsit k = 1

• Vàlvules de comporta k = 0,2

• Vàlvules de retenció k = 0,35


12

3. LÍNIA PIEZOMÈTRICA

A continuació s’adjunta una taula on s’indiquen les rasants del nivell piezomètric de la línia

d’aigua de procés i de la línia de by-pass.

LÍNIA PIEZOMÈTRICA

Tram de canonada Diàmetre(m) Rasant (m)

Cota d’urbanització 1065,00

Entrada col·lector a PR1 315 1063,63

Sortida by-pass PR1 315 1063,83

Entrada a pou de gruixuts 250 1063,55

Sortida pou de gruixuts a desbast de fins 90 1064,50

Entrada by-pass desbasts de sòlids fins-PR3 250 1064,25

Entrada al tractament biològic 200 1064,46

Sortida biològic i entrada arqueta de sortida (impulsió) 90 1064,54

Sortida arqueta de sortida 200 1064,15

Entrada by-pass de PR1 a PR2 315 1063,22

Entrada by-pass de PR2 a PR3 315 1062,56

Entrada by-pass arqueta de sortida a PR3 110 1064,13

Sortida PR3 cap al torrent de Vallcebre 315 1062,54

Taula 10.8. Definició de la línia piezomètrica.

4. RESULTATS OBTINGUTS

A continuació es mostren els resultats obtinguts, realitzat amb l’ajuda d’un full de càlcul Excel.

CÀ

LC

UL

AL

TU

RA

MA

NO

MÈ

TR

ICA

BO

MB

A

L [m

]Q

[m3 /s

]D

[m]

DN

[mm

]A

[m2 ]

V [m

/s]

Re

[-]

k S [m

]R

ugos

itat r

elat

iva

(�r)

f [-

]x=

1/(f

)1/2

J [m

]J

maj

orat

[m]

7,50

00,

003

0,07

990

,000

0,00

50,

564

4,47

E+

040,

009

1,14

E-0

10,

119

2,90

50,

1818

450

0,20

0029

5

kut

sto

tal

0,22

40,

880,

50

01

00

0,2

30,

60,

350

01,

48

h (m

) =

0,02

4006

Δz [m

]5,

11H

MA

NO [

m]

5,33

CÀ

LC

UL

DE

LC

OP

D'A

RIE

T

Pèr

du

es t

ota

ls

Ele

men

t

Eix

ampl

amen

ts b

rusc

osV

àlvu

les

de c

ompo

rta

Con

trac

ions

bru

sque

sC

olze

s 90

º

Vàl

vule

s de

ret

enci

ó k

TO

TA

L

Càl

cul c

ano

nad

a p

ou

de

bo

mb

amen

t-d

esb

ast

de

sòlid

s fi

ns

Pèr

du

es li

nea

ls

Pèr

du

es lo

calit

zad

es

CÀ

LC

UL

DE

L C

OP

DA

RIE

T

v I [m

/s]

v F [m

/s]

Δv [m

/s]

L [m

]� E

[kg/

m3 ]

D [m

]D

M [m

]es

pess

or [m

]E T

[N/m

2 ]E E

[N/m

2 ]a

[m/s

]T

[s]

P

max

[m]

0,56

40

0,56

47,

500

1000

0,07

920,

0846

0,00

549,

00E

+08

2,00

E+

0924

4,00

014

,02

HM

AX [

m]

19,3

6--

> P

N6

Lleg

enda

E EM

òdul

d'e

last

icita

t de

l'aig

ua [2

*109 N

/m2 ]

E TM

òdul

d'e

last

icita

t de

la c

anon

ada

[9,0

E+

8N/m

2]P

E9,

0E+

08� E

Den

sita

t de

l'aig

ua [1

000

kg/m

3 ]D

Dià

met

re d

e la

can

onad

a [m

]L

Long

itud

de la

can

onad

a [m

]

CÀ

LC

UL

AL

TU

RA

MA

NO

MÈ

TR

ICA

BO

MB

A

L [m

]Q

[m3 /s

]D

[m]

DN

[mm

]A

[m2 ]

V [m

/s]

Re

[-]

k S [m

]R

ugos

itat r

elat

iva

(�r)

f [-

]x=

1/(f

)1/2

J [m

]J

maj

orat

[m]

27,5

000,

022

0,13

615

00,

015

1,51

12,

05E

+05

0,00

96,

62E

-02

0,08

83,

377

2,06

2248

92,

2684

738

kut

sto

tal

0,22

40,

880,

50

01

00

0,2

10,

20,

351

0,35

1,43

h (m

) =

0,16

6492

1

Δz [m

]3

HM

AN

O [

m]

5,43

CÀ

LC

UL

DE

LC

OP

D'A

RIE

T

Vàl

vule

s de

com

port

aV

àlvu

les

de r

eten

ció

k T

OT

AL

Pèr

du

es t

ota

ls

Càl

cul c

ano

nad

a re

acto

r b

iolò

gic

-Mes

ura

do

r d

e ca

bal

i ar

qu

eta

de

sort

ida

Pèr

du

es li

nea

ls

Pèr

du

es lo

calit

zad

es

Ele

men

tC

olze

s 90

ºC

ontr

acio

ns b

rusq

ues

Eix

ampl

amen

ts b

rusc

os

CÀ

LC

UL

DE

L C

OP

DA

RIE

T

v I [m

/s]

v F [m

/s]

Δv [m

/s]

L [m

]� E

[kg/

m3 ]

D [m

]D

M [m

]es

pess

or [m

]E T

[N/m

2 ]E E

[N/m

2 ]a

[m/s

]T

[s]

P

max

[m]

1,51

10

1,51

127

,500

1000

0,13

60,

143

0,00

79,

00E

+08

2,00

E+

0921

2,78

032

,77

HM

AX [

m]

38,2

0--

> P

N6

Lleg

enda

E EM

òdul

d'e

last

icita

t de

l'aig

ua [2

*109 N

/m2 ]

E TM

òdul

d'e

last

icita

t de

la c

anon

ada

[9,0

E+

8N/m

2]P

E9,

0E+

08� E

Den

sita

t de

l'aig

ua [1

000

kg/m

3 ]D

Dià

met

re d

e la

can

onad

a [m

]L

Long

itud

de la

can

onad

a [m

]

ANNEX 11

DEFINICIÓ D’OBRA CIVIL I SERVEIS

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 11. Definició d’obra civil i serveis

1�

�

Índex �

1. OBRA CIVIL ........................................................................................................................................ 3

1.1. DEFINICIÓ DELS ELEMENTS D’OBRA CIVIL ................................................................... 3

1.1.1.Obra de connexió a l’estació depuradora. By-pass general ................................ 3

1.1.2. Pou de gruixuts i pou de bombament ................................................................. 3

1.1.3. Desbast de sòlids fins ......................................................................................... 4

1.1.4. Reactor biològic compacte .................................................................................. 5

1.1.5. Mesura de cabal i sortida d’aigua ....................................................................... 5

1.1.6. Edifici ................................................................................................................... 6

1.1.7. Urbanització......................................................................................................... 7

1.1.8. Accés a la parcel·la de la planta ......................................................................... 7

2. SERVEIS ............................................................................................................................................. 7

2.1. AIGUA POTABLE ................................................................................................................ 7

2.2. AIGÜES NEGRES ............................................................................................................... 8

2.3. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ............................................................................................... 8


3�

1. OBRA CIVIL

1.1. DEFINICIÓ DELS ELEMENTS D’OBRA CIVIL

Per a la implantació de l’EDAR es disposarà d’una superfície de 1370,8651m2 i 137 metres de

perímetre situada dins una parcel·la de superfície major. En aquesta superfície ja es preveu l’espai

per una possible ampliació futura de la planta, en cas que sigui necessari.

La cota final d’urbanització és de 1065,0m. Es preveu la protecció dels talussos amb un mur

d’escullera.

A continuació es defineixen els elements d’obra civil que conformen la planta.

1.1.1. Obra de connexió a l’estació depuradora. By-pass general

Per portar l’aigua fins a l’estació depuradora es disposen dels següents ramals de col·lectors:

Col·lector Nord: col·locació d’una canonada en gravetat de PEDC de 315 m de diàmetre, 530m de

longitud i amb pendent variable entre els diversos pous de salt, però inferiors a 5%.

Col·lector Sud: col·locació d’una canonada en gravetat de PEDC de 315 m de diàmetre, 535,9 de

longitud i seguint el camí d’accés a la depuradora des de la connexió al col·lector existent. La pendent

és variable entre els diversos pous de salt, però inferiors a 5%.

En el pou PR1 es col·locarà un sobreeixidor de seguretat, constituït per una canonada de diàmetre

315mm, que serà l’inici de la xarxa de by-pass general de la planta.

1.1.2. Pou de gruixuts i pou de bombament

Es realitza una única arqueta compartimentada per al pou de gruixuts i bombament, de dimensions

exteriors de 4,65m de longitud x 2,60m d’amplada i 3,70m d’alçada de murs. Adossada al pou de

bombament s’hi realitza l’arqueta de vàlvules de dimensions exteriors 1,20m x 2,60m i 0,70m d’alçada

de murs.

Les dimensions interiors del pou de gruixuts seran de 1m x 2m i la fondària útil serà d’1m, resultant el

volum útil del pou de gruixuts de 2m3. L’alçada dels murs serà de 3,70m, sobresortint 20cm de la cota

final d’urbanització. En la solera del pou es faran pendents perimetrals per tal d’evitar l’acumulació de

material a les cantonades. A l’entrada d’aigua al pou de gruixuts es col·locarà una reixa tipus gàbia,

construïda en acer inoxidable AISI-316, amb una separació de barrots de 3cm.


4�

Les dimensions interiors del pou de bombament seran de 2m x 2,75m i la fondària útil dependrà del

nivell màxim i mínim que es doni a les boies de nivell. En qualsevol cas l’alçada útil serà inferior a 2m.

L’alçada dels murs serà la mateixa que la del pou de gruixuts, de 3,70m, sobresortint 20cm de la cota

final d’urbanització. En el pou s’instal·laran dues bombes iguals (1+1 de reserva) amb funcionament

alternatiu. S’ha previst la instal·lació de bombes de la firma comercial ABS o similar, model

AS0630.160-S13/4-D01*10-M per un cabal unitari de 10m3/h, 6,45m.c.a. i 1,3kW de potència a 1450

rpm, amb un pas de sòlids de 60mm i diàmetre de sortida de 65mm.


2,2m x 1m i 0,70m d’alçada. La caldereria s’ha previst en acer inoxidable AISI-316, amb canonades

d’impulsió de les bombes de 70mm de diàmetre, vàlvules de comporta i de retenció de 65mm de

diàmetre i canonada col·lectora de 84mm de diàmetre. Es preveu la instal·lació d’una canonada i

vàlvula de comporta de 50mm de diàmetre per al buidat de la canonada d’impulsió.

La sabata del pou de gruixuts i pou de bombament s’ha previst de 35 cm de gruix amb un taló de 15

cm, els alçats es projecten de 30 cm de gruix. La sabata i alçats de l’arqueta de vàlvules s’han

projectat de 20cm de gruix. El formigó serà HA-30/P/20/Qb i l’acer en barres corrugades tipus B500S.

Prèviament a l’execució de la sabata es col·locarà una capa de 20cm de graves i una capa de 10cm

de formigó de neteja.

1.1.3. Desbast de sòlids fins

El desbast de sòlids fins es realitza mitjançant un rototamís automàtic amb capacitat per tractar un

cabal de 20m3/h i un cabal punta de 40m3/h (al qual se li ha d’aplicar un 30% de reducció com a

marge per a la colmatació). S’ha previst un equip de la firma comercial Estruagua o similar, model

Rms-3050 amb diàmetre del cilindre filtrant de 400mm d’estructura monoblock, amb una llum de pas

d’1,5mm i accionat per un motor elèctric de 0,25kW. La longitud de l’equip és de 825mm, l’amplada

de 490mm i l’alçada de 715mm. La boca d’entrada d’aigua serà de DN125mm, la de sortida de

150mm i la de by-pass de DN100mm. La caldereria que queda vista es realitzarà tota en acer

inoxidable AISI-316 i la connexió de canonades i valvuleria serà tal que es permetrà by-passar la

impulsió de l’equip de desbast, conduïnt-lo a la xarxa de canonades de by-pass de la planta. En la

canonada d’impulsió i prèviament a l’entrada al rototamís, es col·locarà un mesurador de cabal

electromagnètic.

Acoplat al rototamís es col·locarà un cargol transportador-compactador, també de la firma comercial

Estruagua o similar, model Sfch/160, amb una capacitat de transport de sòlids de 0,75 a 1,5m3/h i

accionat per un motor elèctric de 0,55kW. La posició de treball serà horitzontal amb un diàmetre de la


5�

rosca helicoïdal de 160mm, longitud de canal de 1100mm, longitud de la zona de compactació de

400mm i longitud total sense incloure el motorreductor de 1500mm.

El rototamís i cargol transportador-compactador es col·locaran damunt dos suports realitzats en

formigó armat HA-30/P/20/Qb, els suports seran de 1,05m de longitud, 1m d’alçada. El gruix d’un dels

suport serà de 0,25m i de l’altre de 0,40m. Aquests suports són necessaris per aconseguir una alçada

de descàrrega dels sòlids suficient pel seu abocat en un contenidor.

1.1.4. Reactor biològic compacte

La canonada d’entrada serà de 200mm de diàmetre i estarà per sobre del nivell màxim de l’aigua en

l’interior del dipòsit.

El dipòsit d’acer estarà soterrat i es recolzarà en una llosa de fons realitzada en formigó HA-

30/P/20/Qb de 25cm de gruix de longitud 15,8m i amplada 4m. Es realitzarà un rebliment de 60cm de

formigó en massa HM-20 per damunt de la llosa de formigó per tal de compensar la subpressió

causada pel possible nivell freàtic. Per tal que el formigó en massa quedi lligat a la solera es

col·locaran armadures verticals cada 40cm.

Les dimensions del dipòsit són de 14,8m de longitud i 3m de diàmetre i estarà soterrat uns 0,30m

respecte la cota d’acabat d’urbanització.

El dipòsit es tracta d’una cisterna prefabricada en planxa d’acer de 6mm de gruix, soldat

longitudinalment i amb dues capes de pintura bituminosa a l’interior i exterior per assegurar la

protecció anticorrosió. El dipòsit disposarà de dues boques d’home, amb tapa AISI-316. Es

construiran 2 pericons de dimensions interiors 1,5m x 1,5m, realitzats en formigó armat, per a l’accés

a les boques de registre de l’equip compacte, de manera que es puguin realitzar les tasques de

manteniment i a la vegada hi hagi una correcta ventilació. Es col·locaran dues tapes de ventilació

construïdes en acer inoxidable AISI-304.

En l’interior del reactor hi haurà dos equips d’aireació de potència unitària 4kW, construïts en acer

inoxidable AISI-316 i la bomba d’evacuació de l’efluent tractat de potència 2kW.

1.1.5. Mesura de cabal i sortida d’aigua


exteriors 3,90m x 1,40m i 1m d’alçada, amb un primer compartiment de dimensions interiors 1,80m x

1m on s’hi ubicarà la vàlvula antiretorn de la impulsió de l’aigua de sortida i un cabalímetre

electromagnètic de DN100mm de mesura del cabal tractat. El segon compartiment de 1,5m x 1m


6�

correspondrà a l’arqueta de sortida d’aigua tractada, on s’hi farà la presa de mostres. Es construirà un

graó amb acabat alicatat tipus “gresite”, damunt el qual lliscarà l’aigua de sortida. En l’arqueta de

sortida s’instal·laran dues xapes d’acer inoxidable, una aigües amunt del graó i l’altra aigües avall per

tapar l’aigua acumulada aigües amunt i la zona de sortida aigües avall.

La sabata serà de 30cm de gruix i s’executarà amb un taló de 15cm, els alçats es projecten de 2cm

de gruix, sent el formigó del tipus HA-30/P/20/Qb i l’acer en barres corrugades B500S.

En el compartiment de mesura de cabal es col·locarà una tapa i en l’arqueta de sortida es col·locarà

una barana perimetral d’alumini amb una porta d’accés per a la recollida de mostres.

L’efluent es connectarà a un pou PR3, on també hi estaran connectats tots els by-passos, a partir del

qual es col·locarà una conducció de PEDC de 315mm de diàmetre fins a l’abocament al torrent de

Vallcebre.

1.1.6. Edifici

La construcció de l’edificació és per protegir de la intempèrie els equips de desbast de sòlids fins i

quadre elèctric. En la sala de desbast hi arribarà l’escomesa d’aigua potable de la xarxa municipal i

s’hi instal·larà una pica tipus industrial. És necessari realitzar una connexió de l’aigua potable al

rototamís per poder fer el rentat automàtic de l’equip. La instal·lació de les canonades d’aigua potable

procedent de la xarxa municipal es protegirà convenientment per evitar que es gelin.

Les dimensions exteriors de l’edifici seran de 4,9m x 2,3m i els tancaments es realitzaran mitjançant

paret de bloc i revestiment de pedra a l’exterior i redreçat i pintat amb resines acríliques a l’interior. La

sala de desbast tindrà unes dimensions de 3,60m x 1,8m i serà amb accés obert. El recinte on

s’ubicaran els quadres tindrà unes dimensions interiors de 1,60m x 0,55m i l’accés es realitzarà

mitjançant una porta de 1,60m d’amplada i 2,0m d’alçada


vorera de formigó de 0,9m d’amplada útils al voltant de l’edificació. L’alçada de l’edifici en el punt mig

és de 2,9m.

La fonamentació de l’edifici estarà constituïda per una llosa armada de dimensions de 4,60m x 2,60m

de gruix 0,30m. Aquesta sabata es recolzarà en una capa de 10cm de formigó de neteja i una capa

de 20cm de graves. El formigó serà HA-30/P/20/Qb i l’acer serà en barres corrugades B500S. En

l’execució de la llosa de formigó s’hauran de deixar les esperes corresponents per a l’execució dels


7�

suports de formigó per al recolzament del rototamís i cargol transportador-compactador (veure apartat

1.1.3).

1.1.7. Urbanització

S’inclou la urbanització i adequació de l’entorn de planta. Es realitzarà un anivellament de la parcel·la

i estesa i compactació del ferm constituït per una capa de tot-ú artificial de 30 cm de gruix i una capa

de grava tipus ull de perdiu de 3cm de gruix. En algunes zones es preveu una plantació de gespa

amb arbres i vegetació autòctona.

El tancament de la planta es realitzarà mitjançant una tanca metàl·lica galvanitzada i plastificada en

color verd col·locada en una fonamentació correguda de 30 cm x 30 cm. En l’entrada es col·locarà

una porta metàl·lica de 5m d’amplada.

La cota final d’urbanització serà la 1065,0m. En l’execució del ferm es preveu la formació de pendents

adequades (0,5%) per al desguàs de l’aigua pluvial i evitar que es puguin produir entollaments en

l’interior de la parcel·la.

1.1.8. Accés a la parcel·la de la planta

Per accedir a la estació depuradora es realitzarà el condicionament d’un camí existent. El camí

condicionat tindrà 5m d’amplada d’uns 524,87m de longitud. Per tal d’accedir al camí d’accés s’haurà

de travessar el poble: entrar al poble per la Carretera de Vallcebre B-401, venint de la Carretera de

Saldes B-400 i girar a l’esquerra al Carrer Major on un cartell indicarà l’EDAR correctament. En

l’annex núm. 23 s’inclouen els detalls de definició del camí d’accés.

2. SERVEIS

2.1. AIGUA POTABLE

Es realitzarà la connexió d’aigua potable a l’edifici per garantir les tasques de manteniment i neteja i

es col·locarà una pica. La distància de connexió a l’aigua potable és de 300m aproximadament i es

connecta a la xarxa municipal al punt indicat a la Fotografia 11.1.

L’escomesa estarà constituïda per una canonada de PEAD de 1 polzada de diàmetre i 10 atmosferes

de pressió nominal, que estarà connectada a la xarxa de subministrament del nucli.


8�

Per l’escomesa de l’aigua es preveu una partida de 3000�.

2.2. AIGÜES NEGRES

L’única generació d’aigües negres provindrà de les neteges que es puguin realitzar dels equips o

altres elements. Així aquest cabal d’aigua haurà de ser connectat a les instal·lacions del

pretractament per a ser tractat.

��

2.3. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La connexió a la línia elèctrica es realitzarà en l’estació transformadora existent (fotografia 11.1),

situada al costat del camí d’accés a la parcel·la de la planta, a aproximadament 275m de l’entrada de

l’EDAR, en línia recta, però és farà seguir pel camí d’accés, per aprofitar l’excavació per col·locar els

col·lectors d’aigua residual.

Es reserva una partida de 15000� per l’escomesa elèctrica.

La tensió és de 230/400 V i la potència sol·licitada és de 13,15 kW, necessària per als equips de

l’EDAR. La línia es realitzarà en modalitat soterrada, amb conductors d’alumini de 3x95 + 50 mm2.

La instal·lació elèctrica en baixa tensió, tindrà per origen un quadre general de mesura i protecció que

s’instal·larà a l’entrada de l’EDAR, des d’on s’alimentarà el quadre de protecció i comandament

instal·lat dins l’edifici del pretractament. Des del quadre de l’edifici i dins de tub o en modalitat

soterrada sortiran els circuits d’alimentació als receptors.

Tots els circuits aniran protegits al seu origen per interruptors automàtics diferencials i interruptors

automàtics magnetotèrmics, de la intensitat nominal corresponent. Els equips estaran connectats a la

xarxa de terra equipotencial amb un valor recomanable inferior als 10 �. Es disposarà d’una protecció

general contra descàrregues atmosfèriques de parallamps amb dispositiu de cebat, el qual s’unirà a

terra directament i també a la xarxa equipotencial segons norma UNE 21.186 (Annex núm. 1

descripció norma UNE).

La instal·lació d’enllumenat de l’interior de la caseta disposarà d’un equip autònom d’enllumenat

d’emergència.

Es disposarà d’una instal·lació d’enllumenat exterior, d’encesa automàtica amb cèl·lula fotoelèctrica i

rellotge astronòmic, a base de punts de llum de vapor de sodi d’alta pressió instal·lats sobre columna


9�

de 3 metres d’alçada.

�Fotografia 11.1. Connexió a la xarxa d’aigua potable i a la elèctrica (E.T.)

E.T.

Connexió aigua potable

ANNEX 12

DEFINICIÓ DELS EQUIPS MECÀNICS

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

1

�

Índex �

1. INTRODUCCIÓ��

2. BOMBAMENT DE CAPÇALERA��

2.1. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS��

2.2. CORBES CARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONAMENT DE LES BOMBES��

2.3. DEFINICIÓ GEOMÈTRICA��

3. DESBAST DE SÒLIDS FINS��

3.1. ROTOTAMÍS��

3.2. CARGOL TRANSPORTADOR-COMPACTADOR��

3.3. CONTENIDOR��

4. REACTOR BIOLÒGIC��

4.1. SELECCIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA COMPACTA��

4.2. DADES I DIMENSIONS DE L’ESTACIÓ DEPURADORA��

4.3. MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ��

4.4. ELEMENTS QUE FORMEN LA DEPURADORA��

4.5. MATERIALS��

5. VALVULERIA��

5.1. VÀLVULES DE COMPORTA��

5.2. VÀLVULES DE RETENCIÓ��

6. CABALÍMETRE��

�

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

3

1. INTRODUCCIÓ

L’objecte d’aquest annex és presentar les principals característiques del equips que formaran part de

l’estació depuradora del nucli de Vallcebre.

2. BOMBAMENT DE CAPÇALERA

2.1. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

�Dades de la instal·lació

Cabal unitari exigit: 10m3/h

Altura manomètrica: 6,45 m.c.a.

Tipus d’aigües: aigües residuals

Tipus d’instal·lació: submergida fixa

Dades de l’equip

Fabricant: ABS o similar

Model: AS0630.160-S13/4-D01*10-M

Tipus bomba: AS 0630 D 50 Hz

Tipus motor: S13/4D 50 Hz

Nombre d’equips: 2

Número de paletes: 6

Tipus d’impulsor: Vòrtex

Dimensions rodet: 160 mm

Boca d’impulsió: DN65

Potència nominal a l’eix: 1,3 kW

Velocitat motor: 1450 rpm

Parell arrancada del motor: 20 Nm

Tensió: 400 V

Intensitat nominal: 3,6 A

Freqüència: 50 Hz

Pes: 37 kg

Potència consumida: 1,9 kW

Protecció tèrmica: Sí

Protecció d’estanqueïtat: Sí

Pas de sòlids: 60 mm

Diàmetre de sortida: 65 mm

Sistema de refrigeració: Lliure circulació del medi

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

4

Estanqueïtat de l’eix: Junta mecànica Carbur-Silici

Temperatura: 277 K

Materials

Allotjament motor: Aliatge gris GG 25

Eix del rotor: Acer inoxidable AISI 420

Impulsor: Aliatge gris GG 25

Voluta: Aliatge gris GG 25

Cargols exteriors: Acer inoxidable AISI 316

2.2. CORBES CARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONAMENT DE LES BOMBES

Corba característica de la bomba

Figura 12.1. Corba característica de les bombes

Especificacions característiques de funcionament

Cabal 10 m3/h Tipus d’instal·lació Bombes simples en paral·lel

Altura manomètrica 6,45m Potència absorbida 1,00 Kw

Taula 12.1 Característiques de la bomba

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

5

Corba del motor

�

Figura 11.2. Corba de funcionament del motor.

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

6

2.3. DEFINICIÓ GEOMÈTRICA

� �

Figura 11.3. Definició geomètrica de la bomba (font:ABS)

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

7


3.1. ROTOTAMÍS

Característiques principals

Fabricant: Estruaga o similar

Descripció: Tambor rotatiu Rms

Marca: Rms-3050

Servei: Aigües residuals

Tipus de funcionament: Automàtic

Diàmetre del cilindre filtrant: 400 mm

Tipus d’estructura: Monoblock

Cabal d’aigua a filtrar: 20m3/h

Cabal d’aigua admissible a l’equip: 40 m3/s

Marge de seguretat: 20m3/s

Reducció per marge de colmatació: 30%

Amplada equip: 490 mm

Alçada equip: 715 mm

Llum de pas: 1,5 mm

Reixa filtrant: Perfil triangular

Pressió de l’aigua de rentat: 3kgcm2

Canonada d’entrada: DN 125 DIN 2576 PN-10

Canonada de sortida: DN 150 DIN 2576 PN-10

Canonada de sobreeixidor: DN-100 DIN 2576 PN-10

Tub sistema rentat reixa filtrant: 9,5mm

Materials de construcció

Bastidor i cos: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Cilindre flotant: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Reforç i tapes cilindre filtrant: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Element de tancament cilindre flotant: EPDM resistent a greixos

Elements de tancament lateral: Polietilè HD-1000

Rascador de sòlids: Aliatge llautó

Molles rascador: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Potes suport bastidor i cos: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Rodaments: NSK o similar

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

8

Brides de connexió: Alumini DIN 2576 PN-10

Rampa de conducció de sòlids: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Capotatge superior equip segons norma CEE: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Canonada sistema de rentat: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Cargols en zones submergides: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Cargols en zones aèries: Acer inoxidable AISI 316/1,4401-EN 10088

Accionament reductor

Reductor mecànic, fabricant: Varvel o similar

Tipus: Visinfin corona

Velocitat de sortida: 14 rpm

Factor de servei: 1,5

Execució: Eix foradat

Caixa, tapes i brides: GG-15 UNE 36-111-73/DIN 17210

Cargol sensefi, eixos i engranatges: Acer de cimentació UNE 36-013-79/DIN 17210

Corona: Bronze centrifugat DIN 1705

Retens: Nitrili-butade DIN 3760

Cargols: Resistència 8.8 DIN 912/ISO 4762-DIN 933

Anells elàstics: Acer molles, fosfatat DIN 471/472/983

Eix de sortida foradat: GGG-40 o GG-22 DIN 1693/UNE 36-111-73

Accionament motor

Motor elèctric: Siemens o similar

Potència: 0,25 Kw

Velocitat d’entrada: 1420 rpm

Tensió i freqüència: 220/380-400 V 50/60 Hz

Protecció i aïllament: IP-55 classe F

Muntatge: 8-5

Sentit únic de gir: Sí

Acabats

Parts en acer inoxidable aèries i submergides

Posterior raig d’aigua calent a pressió

Esmalt Bi-component plata metalitzat

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

9

Fotografia i pla general

Figura 12.4. Desbast de sòlids fins.

Figura 12.5. Definició del rototamís automàtic.

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

10

3.2. CARGOL TRANSPORTADOR-COMPACTADOR

Sensefi transportador compactador

Característiques principals:

Fabricant: Estruaga o similar

Model: 1,1

Capacitat de transport: Entre 0,75 i 1,5 m3/h (+/-)

Posició de treball: Horitzontal

Funció: Empenyent

Diàmetre rosca helicoïdal: 160mm

Pletina rosca helicoïdal: 60x15 mm

Longitud canal: 1100 mm

Longitud zona de compactació: 400 mm

Longitud total sense comptar motorreductor: 1500 mm

Distància de tremuja de càrrega al terra: 500 mm

Canal de transport: Espessor 2,00 mm

Llit de transport polietilè: Espessor 6,00 mm

Tapes de protecció segons norma CEE: Espessor 1,50 mm

Potes suport: Espessor 5,00 mm

Reforç cos: En forma d’”U”, espessor 4,00 mm

Boques de càrrega: Una

Amplada de boca de càrrega: 500 mm

Raspall de neteja, ubicació: A la boca de càrrega

Tipus d’estructura: Monoblock

Perforació en boca de càrrega: Diàmetre de 5 mm

Capçal de compactació: Perforat 3,00 mm

Canonada sortida líquid en capçal de compactació: 1 ½” rosca mascle

Canonada sortida líquid en boca de càrrega: 1 ½” rosca mascle

Material de construcció:

Construcció canal compactador “U”: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Construcció potes suport: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Construcció rosca helicoïdal (eix foradat): Acer cimentat suec F-1515

Construcció eix accionament: Acer carboni F-5

Reforç canal compactador: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Construcció placa de recolzament motorreductor: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Construcció tremuja de càrrega: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Llit de transport: Polietilè HD-1000

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

11

Raspall de neteja: Nylon antidescast

Construcció tapes de protecció segons norma CEE: Polietilè

Tirador de tapa tipus: 1157 codi 1157.14.200

Material construcció boca descàrrega: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Cargols en zones submergides: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Cargols en zones aèries: Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Canonada sortida líquida Acer inoxidable AISI-316/1,4401-EN 10088

Fotografia i pla general

Figura 12.6. Cargol transportador

Figura 12.7. Definició geomètrica del cargol transportador

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

12

3.3. CONTENIDOR

Especificacions generals:

Fabricant: Ros Roca o similar

Model: MGB 120

Volum nominal: 120 litres

Pes net: 9,6 kg

Càrrega màxima: 50 kg

Pes màxim permès: 60 kg

Material i disseny:

Polietilè injectat en motlle HDPE especialment dissenyat

Resistent a la descomposició, gebre calor i múltiples elements químics

Compensació adequada als Raigs Ultraviolats que ofereix unes condicions d’envelliment excel·lents

Additius lliures de cadmi i ecològics

Els components metàl·lics són resistents a la corrosió

Rodes de goma silencioses

Apte per a ser usat amb tots els sistemes d’elevació DIN

Compatible amb sistemes d’identificació i pesatge

Incorpora de sèrie “chip nest” segons la norma RAL GZ 951/1

Els material d’alta qualitat i els processos de fabricació més avançats garanteixen una llarga vida útil

Totes les peces del contenidor són aptes per a reciclatge.

Dos tipus de tapa disponibles: tapa estàndard o tapa EURO 2

Colors disponibles: verd, marró, groc, gris, blau i vermell.

Qualitat:

Certificat segons les normatives EN 840 i RAL GZ 951/1.

Control de qualitat constant a través de laboratori propi així com d’instituts de certificació

independents.

Seguretat i maneig:

Guia de doble angle per un més alt nivell de seguretat durant el buidat per pinta.

Segur i de fàcil maneig.

Tira continua en la cubeta del contenidor.

Nervis especials que eviten que els contenidors es quedin embussats al ser apilats.

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

13

Especialment estables gràcies a la posició externa de les rodes.

L’allotjament obert de les rodes evita l’acumulació de residus.

Facilitat de neteja gràcies a les seves superfícies llises i cantonades internes arrodonides.

Impossibilitat d’entrada d’aigua en el contenidor durant l’obertura de la tapa.

Dimensions i disseny:

Totes les dimensions són segons la normativa EN 840.

Figura 12.8. Definició del contenidor del desbast de sòlids fins


4.1. SELECCIÓ DE L’ESTACIÓ DEPURADORA COMPACTA

L’estació depuradora escollida és tipus compacta, totalment prefabricada, les característiques

principals de les qual són:

• Depuració conforme a l’actual legislació de la CEE i la legislació vigent Española.

• Estació dissenyada per a adaptar-se a cabals punta.

• Estació depuradora no vista, el·liminant l’obra sobre el terreny.

• Simplicitat de funcionament i manteniment

• Extracció de fangs excedentaris

• Absència totals d’olor i de sorolls

• Rati qualitat/preu excepcional en comparació amb els procediments clàssics.

Aquestes característiques justifiquen suficientment la seva elecció.

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

14

4.2. DADES I DIMENSIONS DE L’ESTACIÓ DEPURADORA

Capacitat de l’estació depuradora

Càrrega de DBO5 a eliminar kg DBO5/dia 22

Volum d’aireació necessari per a la depuració m3 62,5

Nombre de cicles per dia - 3

Volum d’acumulació disponible m3 38

Volum total màxim m3 100,5

Càrrega volúmica a nivell mínim kg DBO5/dia m3 0,35

Càrrega volúmica a nivell màxim kg DBO5/dia m3 0,23

Volum de l’estació (dipòsit) l 104,615

Diàmetre m 3

Longitud entre fons m 14,8

Taula 12.2. Capacitat de l’estació depuradora

Equipament electro-mecànic

Corrent elèctrica trifàsica a 380V 50Hz

Potència de l’airejador kW 4

Potència de la bomba instal·lada dels efluents tractats kW 2

Potència total instal·lada necessària kW 6

Taula 12.3. Equipament electromecànic.

4.3. MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ

A. Depuració biològica

Potència total instal·lada dels airejadors kW 4

Potència total absorbida kW 4

Temps de funcionament per dia h 13,5

Energia consumida per dia kW·h 54

B. Evacuació de les aigües tractades

Potència grup bomba kW 1,9

Temps de funcionament diari h 0,9375

Energia consumida per dia kW·h 1,875

C. Balanç anual

Energia total consumida

kW·h 20,394

Energia consumida per usuari equivalent

kW·h 54

Taula 12.4. Dades referents al manteniment i l’explotació

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

15

D. Manteniment-Explotació

El funcionament de l’estació és automàtic, però es recomanable una vigilància setmanal per a

assegurar:

• Netejar la reixa de desbast

• Observació i control dels aparells

• Comprovació del quadre elèctric

• Concentració de fangs activats

E. Buidat de fangs

Es preveu en aquesta instal·lació un buidat trimestral de 18m3. El buidat es realitzarà mitjançant dos

camions cisterna que recolliran els fangs cada dos mesos.

4.4. ELEMENTS QUE FORMEN LA DEPURADORA

L’estació depuradora proposta està essencialment constituïda dels següents elements:

- Un cisterna prefabricada en planxa d’acer amb un gruix de 6 mm. seleccionat, soldat

longitudinalment i resistent conforme a les normes AFNOR A 45040. Amb protecció

anticorrossió assegurada amb dues capes de pintura bituminosa per l’exterior i per l’interior.

- Dues boques d’home per a la seva inspecció, amb tapa.

- Una arribada dels efluents amb un diàmetre de � DN 200.

- Una canalització d’evacuació dels efluents tractats de � DN 150

- Un conjunt de ganxos per a l’aixecament de l’estació compacta.

- Conjunt d’airejadors submergits.

- Una canalització d’alimentació d’aire, en acer galvanitzat pels airejadors.

- Sistemes de fixació per a cada airejador.

- Una cadena per a la fixació de cada airejador i la seva extracció.

- Un grup electrobomba submergible per a l’evacuació de l’afluent depurat.

- Un contactor submergit de boia per a parada a nivell baix o de seguretat.

- Una canalització en acer per a unir el grup a l’evacuació de � 50/60.

- Una cadena d’ancoratge i recollida per al grup anteriorment descrit.

- Un quadre elèctric de maniobra per a comandar la instal·lació, estanc a la intempèrie

composat per:

- Un interruptor general amb visió exterior i rearmable

- Una senyal lluminosa de baixa tensió hermètica sobre el quadre elèctric.

- Autòmat, programable per a posta en marxa de l’airejador i bomba d’evacuació.

- Temporitzador

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

16

Per a cada motor:

- Un disjuntor tèrmic diferencial.

- Un interruptor Manual-Automàtic-Parada.

- Una senyal lluminosa verda de Funcionament.

- Un senyal lluminosa vermella de Parada.

4.5. MATERIALS

Dipòsit: Xapa d’acer de 6mm de gruix

OXIJETS: Acer inoxidable AISI 316L.

Boca d’home per inspecció: Acer inoxidable AISI 316L.

Tapa de ventilació: Acer inoxidable AISI 304.

5. VALVULERIA

Les dades de les vàlvules necessàries són les que s’anomenen a continuació:

5.1. VÀLVULES DE COMPORTA

Dades generals

Fabricant: Belgicast o similar

Model: BV-05-47

Descripció: Vàlvula de comporta de tancament elàstic

Dades del fabricant:

Figura 12.9. Dades de la vàlvula de comporta (font: Belgicast)

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

17

Croquis de la vàlvula:

Figura 12.10. Croquis de la vàlvula de comporta (font:Belgicast)

��

5.2. VÀLVULES DE RETENCIÓ

Dades generals

Fabricant: Belgiscast o similar

Model: BV-05-38 DN 40/500 (Brides), DN-10

BV-05-38R DN 1” a 3” (Rosca Gas) i PN-10.

Característiques:

És una vàlvula de retenció a bola especialment

dissenyada per impulsions amb aigües residuals i llots.

Impossibilitat d’embussament.

Revestiment epoxy anticorrosiu

Poca pèrdua de càrrega.

Es pot instal·lar horitzontalment o vertical.

Temperatura de -10ºC a +80ºC.

Figura 12.11. Vàlvula de retenció (font: belgicast)

Funcionament:

Està basat en una bola lliure, allotjada a l’interior del cos, que es empentada pel fluid bombejat a la

cavitat lateral, permetent el pas d’aquest. A la parada de la bomba i deixar l’empenta sobre la bola,

aquesta es posiciona en el pas d’entrada, evitant el retorn del fluid.

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

18

Muntatge:

Figura 12.12. Funcionament de la vàlvula de retenció

Especificacions dels materials i dimensions:

Figura 12.13. Materials i dimensions

Vàlvula amb Extrem amb brides

Taula 12.5. Materials de la vàlvula amb extrem amb brides i components

MARCA DENOMINACIÓ NOMBRE DE PECES MATERIAL

1 COS 1 DN 10/400 GGG-40

DN 450/500 A-42B

2 BOLA 1

DN 40/250 ALUMINI+NITRI

DN 300/500 GGG-10+NITRI

3 TAPA 1 DN 40/400 GGG-40

DN 450/500 A-42B

4 JUNTA COS-TAPA 1 NITRI

5 CARGOLS SENSE

DEFINIR ACER INOXIDABLE

��! ��&+ ��,��-��.��/�0��

��

19

Vàlvula amb extrems roscats

MARCA DENOMINACIÓ NOMBRE DE

PECES MATERIAL

1 COS 1 GGG-40

2 TAPA 1 GGG-40

3 BOLA 1 RESINA FENÒLICA

4 JUNTA COS-TAPA 1 NITRI

5 JUNTA D’ASSENTAMENTS 1 NITRI

6 CARGOL 2 ACER INOXIDABLE

7 TORCA 2 ACER INOXIDABLE

8 ARANDELES 4 ACER INOXIDABLE

Taula 12.6. Materials de la vàlvula amb extrems roscats i components

6. CABALÍMETRE

Dades generals

Fabricant: Endress+Hausser o similar

Model: PROMAG 50 W

Característiques:

Valor 20mA sortida de corrent 1: 1200 dm3/min

Gamma de corrent de la sortida de corrent 1: 4-20 ma

Valor de puls de la sortida de puls 1: 10 dm3

Senyal de sortida de la sortida de puls 1: pasiva/positiva

Valor final de la calibratge: 39,2699 l/s

Temperatura de l’aigua: 22,4ºC

ANNEX 13

CÀLCULS ELÈCTRICS

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 13. Càlculs elèctrics

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 3

2. CÀLCULS ELÈCTRICS ............................................................................................................. 3

2.1. LLISTAT DE MÀQUINES ELÈCTRIQUES I RELACIÓ DE CONSUMS EN B.T. ................ 3

2.2. CÀLCULS ELÈCTRICS ...................................................................................................... 4

2.2.1. Càlcul de línies ............................................................................................................ 4

2.2.2. Connexió a terra ......................................................................................................... 8

2.3. TAULA DE LÍNIES I CABLES ........................................................................................... 10�


3

1. INTRODUCCIÓ

En el present annex es presenten el càlculs elèctrics necessaris i es descriu l’escomesa

elèctrica de la planta depuradora del nucli urbà de Vallcebre.

En aquest annex s’adjunten els següents documents:

- Llistat de màquines elèctriques i relació de consumidors en baixa tensió indicant la

potència requerida per cadascun dels elements i el coeficient de càlcul.

- Càlculs elèctrics realitzats per al dimensionat de la instal·lació i obtenir el corrent

màxim admissible i les caigudes de tensió de cada línia.

- Llistat de cables, indicant secció, intensitat i caigudes de tensió.

2. CÀLCULS ELÈCTRICS

2.1. LLISTAT DE MÀQUINES ELÈCTRIQUES I RELACIÓ DE CONSUMS EN B.T.

Els elements o processos que requereixen d’energia elèctrica pel seu funcionament i el càlcul de

la seva potència són els que s’anomenen a continuació:

� Bombament de capçalera

� Pretractament

� Airejadors

� Bomba d’evacuació efluent

� Enllumenat interior

� Enllumenat exterior

� Línia d’endolls

Per conèixer la potència total a instal·lar s’ha de calcular la potència que necessita cada element

per separat i sumar-les.

En el cas de les bombes la fórmula que s’utilitza és la següent:

I� � i � � � j�k�

Essent,

PB = potència de la bomba en W,

= pes específic del líquid en N/m3,

Q = cabal a bombar en m3/s,

HB = alçada manometrica en metres,

�B = Rendiment, que en el nostre cas té un rendiment de 0,7.

A la següent taula, es mostren les potències totals absorbides dels diferents elements.


4

CONSUMIDOR POTÊNCIA (kW) COEFICIENT PREVISTA (kW)

Bombament de capçalera 2,60 1,25 3,25

Pretractament 0,80 1,25 1,00

Airejador 4,00 1,25 5,00

Bomba d'evacuació efluent 2,00 1,25 2,50

Enllumenat interior 0,25 1,80 0,45

Enllumenat exterior 0,16 1,80 0,29

Línia d'endolls 3,60 1,00 3,60

Taula 13.1. Potències absorbides

Potència dels receptors 13,41 kW

Coeficient de simultaneïtat possible 0,98

Potència necessària 13,1418 kW

2.2. CÀLCULS ELÈCTRICS

2.2.1. Càlcul de línies

El dimensionat de les línies es farà a partir de la següent formulació, tant pel que fa a les línies

principals com a les secundàries.

Per a corrent alterna trifàsica:

#$$�ó � ��l� � m1n � o3 � $:%pP � $�&

Per a corrent alterna monofàsica:

#$$�ó � � � m1n � o3 � $:%pP � $�&

En funció de la secció de càlcul obtinguda s’adoptarà una secció normalitzada superior, tot

calculant a partir d'ella la caiguda de tensió real admesa en cada línia.

Per a corrent alterna trifàsica:

$�& � ��l� � m1n � o3 � $:%pP �

Per a corrent alterna monofàsica:


5

$�& � � � m1n � o3 � $:%pP �

Essent:

cdt = caiguda de tensió en volts (V),

S = secció conductor en mm2,

L = longitud línia en metres,

I = intensitat línia en ampers (A),

K = conductivitat en (�m)-1.

cos� = factor de potència activa

Atenent a les seccions de càlcul dimensionades es farà la comprovació de que la densitat de

corrent en els conductors no superi els valors màxims que determina la instrucció corresponent.

La caiguda de tensió acumulada al final de cadascuna de les línies corresponents a cada

encesa serà, en qualsevol cas, inferior al 3% que correspon als 6,9 Volts en el cas de

distribució monofàsica i de 12 Volts en trifàsica (valors màxims admesos).

Càlcul de l’escomesa (des de la connexió a la xarxa elèctrica fins a la EDAR)

Tensió de servei : 400 V.

Nivell d’aïllament : 1000 V

Longitud : 361 m

Cosinus � : 0,9

Potència de càlcul : 18 kW

Intensitat : 40 A

Conductor adoptat: 3x95+50 Al

Caiguda de tensió parcial: 5,82 (1,46%)

Caiguda de tensió total: 5,90 (1,46%)

Càlcul de la línia general de la depuradora



Longitud : 118,5 m

Cosinus � : 0,9


Intensitat : 40 A

Conductor adoptat: 3x95+50 Al



6


Càlcul de la línia a l’equip del bombament de capçalera



Longitud : 10 m

Cosinus � : 0,9

Potència de càlcul : 2,6 kW

Intensitat : 10 A

Conductor adoptat: 4x2,5 mm²



Càlcul de la línia a l’equip del pretactament



Longitud : 10 m

Cosinus � : 0,9


Intensitat : 10 A




Càlcul de la línia a l’equip d’aireació



Longitud : 20 m

Cosinus � : 0,9


Intensitat : 16 A

Conductor adoptat: 4x4 mm²




7

Càlcul de la línia al bombament d’aigua tractada



Longitud : 27 m

Cosinus � : 0,9


Intensitat : 10 A




Càlcul de la línia d’enllumenat interior



Longitud : 6 m

Cosinus � : 0,9


Intensitat : 6 A




Càlcul de la línia d’enllumenat exterior



Longitud : 30 m

Cosinus � : 0,9


Intensitat : 6 A

Conductor adoptat: 2x6 mm2



Càlcul de la línia d’endolls



Longitud : 8 m


8

Cosinus � : 0,9


Intensitat : 16 A

Conductor adoptat: 2x2,5 mm2



A la taula 13.1 es mostra un resum dels càlculs realitzats.

2.2.2. Connexió a terra

La connexió a terra general de la instal·lació es realitzarà, en principi, a base de piquetes

d'acer-cobrejat, amb les que s’obtingui una resistència inferior a 30 ohms, la secció dels

conductors serà la ressenyada en la instrucció ITC – BT – 09. Els conductors seran de coure de

35 mm2 de secció i instal·lats fora de les canalitzacions dels altres conductors d’alimentació, si son

despullats o de 16 mm2 de secció, com a mínim, si son aïllats i instal·lats al interior de les

canalitzacions dels altres conductors d’alimentació.

La instal·lació del terra comptarà amb el born seccionador corresponent a la connexió a terra,

tal com prescriu la MI BT corresponent.

CÀLCUL

El càlcul del terra a partir de la formulació següent, s’ha d’interpretar com una orientació de la

resistència de terra de l’elèctrode, doncs la resistivitat del terreny varia sovint d’un punt a l’altre i

també amb la profunditat d’aquest.

Considerant un terreny tipus, d’una resistivitat del ordre dels 100 �m i pretenen assolir una

resistència de terra no superior als 10 �, segons les recomanacions del Plec i aplicant la

següent formulació, resultaria:

Elèctrode Fórmula Dimensionat

Pica vertical n � q+ L = 4 ml de pica (2u)

Conductor soterrat n � �q+ L = 12 ml de conductor

Taula 13.2. Càlcul connexió a terra

Essent:

� = la resistivitat del terreny (� m)

P = el perímetre de la placa (m)


9

L = la longitud de la pica o el conductor (m)

R = resistència (�)

Si la resistivitat del terreny es presumeix diferent ja sigui per la presència de roca o per ésser

de naturalesa diferent a la suposada, caldrà que la Direcció d'Obra redimensioni el nombre i

característiques dels elèctrodes a emprar.

Càlcul de la xarxa de terres

Per calcular la xarxa de terres s’ha considerat que la resistivitat del terreny és de 300 ohms·m.

L’elèctrode de terra obtingut està format per un conductor nu de Cu de 12 metres i 35 mm2 i

dues piques verticals de Coure de 2 metres de longitud i 14 mm de secció. Aquesta instal·lació

determina una Resistència a terra de 10 ohms.

Els conductors de protecció s’han calculat segons ICT BT 018, apartat 3.4.

Als plànols número 15 es mostra la xarxa elèctrica.

Pro

ject

e de

l'E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(Ber

gued

à)

Ann

ex 1

3. C

àlcu

ls e

lèct

rics

10

2.3.

TA

ULA

DE

LÍN

IES

I CA

BLE

S

Taul

a de

Càl

culs

de

línie

s B

T - C

àlcu

ls in

stal

.laci

ó el

èctr

ica

EDA

R V

allc

ebre

C

ondu

ctiv

itat d

e l'a

lum

ini

K=

35

C

ondu

ctiv

itat d

el c

oure

K

= 56

DES

CR

IPC

IÓ T

RA

M

POTE

NC

IA

INST

AL·

LAD

A

CO

EFI.

SIM

ULT

.PO

TEN

CIA

C

ÀLC

UL

Cos

Circ

uit

Tens

ió

INT.

Càl

cul

INT.

Prot

ecci

ó LO

NG

. SE

CC

IÓno

rmal

itz.

S. T

IPU

S D

N T

UB

C

.D.

T.%

CD

T.A

CU

M.

%O

RIG

EN -

DES

TÍ

kW

(-)

kW

(-)

V

A

A

met

res

mm

² m

m

volts

volts

Es

com

esa

PT -

Qua

dre

com

ptad

ors

181

180,

9 tri

fàsi

c 40

0 28

,9

40

361

95

3x95

+50A

l so

terr

at

5,82

1,

46%

5,

82

1,46

%

Lí

nia

gene

ral d

'alim

enta

ció

EDA

R

181

180,

9 tri

fàsi

c 40

0 28

,9

40

118,

5 95

3x

95+5

0Al

sote

rrat

1,

91

0,48

%

7,74

1,

93%

B

omba

men

t de

capç

aler

a 2,

61,

25

3,25

0,9

trifà

sic

400

5,2

10

12,5

2,

5 4x

2,5C

u 25

0,

72

0,18

%

6,55

1,

64%

Pre

tract

amen

t 0,

81,

25

10,

9 tri

fàsi

c 40

0 1,

6 10

10

2,

5 4x

2,5C

u 25

0,

18

0,04

%

6,00

1,

50%

Aire

jado

r 4

1,25

5

0,9

trifà

sic

400

8 16

25

4

4x4C

u 60

1,

39

0,35

%

7,21

1,

80%

Bom

ba d

'eva

cuac

ió e

fluen

t 2

1,25

2,

50,

9 tri

fàsi

c 40

0 4

10

27

2,5

4x2,

5Cu

60

1,20

0,

30%

7,

02

1,76

%

Enl

lum

enat

inte

rior

0,25

1,8

0,45

0,9

mon

ofàs

ic23

0 1,

1 6

6 1,

5 2x

1,5C

u 13

0,

14

0,06

%

5,97

2,

59%

Enl

lum

enat

ext

erio

r 0,

161,

8 0,

290,

9 m

onof

àsic

230

0,7

6 30

6

2x6C

u 60

0,

11

0,05

%

5,94

2,

58%

Líni

a d'

endo

lls

3,6

1 3,

60,

9 m

onof

àsic

230

8,7

16

8 2,

5 2x

2,5C

u 17

,5

0,89

0,

39%

6,

72

2,92

%

To

tal P

oten

cia

inst

al.la

da

18

��

Taul

a 13

.3. C

àlcu

ls e

lèct

rics

ANNEX 14

PROCESSOS CONSTRUCTIUS

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 14. Procés constructiu

1

�

��

�

�Índex

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................. 3

2. PROCÉS CONSTRUCTIU ................................................................................................................ 3

2.1. TREBALLS PREVIS .......................................................................................................... 3

2.2. TREBALLS D’OBRA CIVIL ............................................................................................... 3

2.2.1. Moviments de terra ............................................................................................ 3

2.2.2. Col·locació dels col·lectors ................................................................................ 3

2.2.3. Elements estructurals ........................................................................................ 5

2.2.4. Urbanització ....................................................................................................... 6

2.3. EQUIPS MECÀNICS I DE CONTROL .............................................................................. 6

�


3

1. INTRODUCCIÓ

L’objecte del present annex és descriure de forma general els processos constructius i aspectes

rellevants que s’han de seguir per a executar l’EDAR i els col·lectors de Vallcebre i els

corresponents per adaptar la zona de la depuradora a l’entorn. Aquest procés és orientatiu i si el

contractista que resulti adjudicatari de les obres disposa d’equips i experiència en altres processos

constructius diferents que contribueixin a millorar la qualitat dels treballs i a reduir el termini

d’execució dels mateixos pot proposar a la Direcció Facultativa el canvi de procediment constructiu.�

�2. PROCÉS CONSTRUCTIU

2.1. TREBALLS PREVIS

Els treballs previs a nivell generals consistiran en l’execució del replanteig de la parcel·la, i

esbrossada. A més a més, s’ha de preveure per on es realitzarà l’accés de la maquinària.

2.2. TREBALLS D’OBRA CIVIL

Els treballs d’obra civil consistiran en el moviment de terres, la col·locació dels col·lectors, l’execució

dels elements estructurals que conformen la planta i la urbanització de la zona afectada.

2.2.1. Moviments de terra

Aquesta fase consisteix en realitzar les excavacions i els reblerts necessaris amb la maquinària

adequada. S'haurà de tenir en compte la cota final de l'excavació i deixar les terres a nivell perquè

és molt costós haver de tornar a emplenar el que ja s’havia executat.

2.2.2. Col·locació dels col·lectors

L’execució de les conduccions comprendran els passos següents:

- Replanteig de l’obra, que es realitzarà situant els punts principals de les conduccions

interceptores a construir a partir de les bases taquimètriques de la topografia aixecada. Fora

interessant, que en fase preliminar, si s’escau, es procedeixi a la realització de cales de

localització dels possibles serveis afectats, per tal de comprovar que realment no existeixen a

la zona del projecte cap. En cas que hi hagin serveis afectats soterrats s’avisarà a la Direcció

de les Obres per a l’adopció de les necessàries mesures de correcció.

- Esbrossades del terreny segons sigui la naturalesa del terreny per la qual discorre el tram

considerat.

- Excavació de la rasa, que es realitzarà a cel obert amb retroexcavadora si el terreny està

format per terres i amb màquina rasadora o amb martell hidràulic en el cas que el terreny sigui


4

rocós. La màquina que realitzi l’excavació es situarà frontalment de costat al tall, amb els

dúmpers o camions pel transport de sobrants a abocador o per altres zones de l’obra al seu

costat.

A les zones amb mobilitat reduïda, l’excavació de les rases es farà en sentit d’aigües avall cap

aigües a dalt, per tal d’aprofitar la potència de la màquina cap en darrera a l’hora d’excavar.

L’ús de màquina rasadora en terreny rocós obeeix a l’avantatge que suposa la reutilització del

material excavat com material de reblert per a les rases de les canonades.

Un cop executada la rasa es procedirà a la instal·lació de les diferents seccions tipus de les

conduccions adoptades.

El llit de recolzament sobre el qual descansa la canonada serà de sorra o de sauló garbellat. EL

laterals i recobriment serà amb material granular o sauló garbellat. La capa superior dependrà de si

el col·lector passa per sota del camí d’accés o passa pel camp.

En el present projecte s’ha adoptat una canonada de PEAD d’alta densitat, de DN 90 o DN150

exterior per al col·lector d’impulsió i col·lectors de polietilè de DN 315mm exterior, de doble paret,

exterior corrugat de color negre a protecció contra els raigs UV i interior llis de color blanc per

facilitar la inspecció mitjançant càmera de TV; de tipus B segons EN 13476-1, de rigidesa

circumferencial 8 kN/m2 segons ISO 9969.

En els trams on degut a la orografia no s’ha pogut garantir el recobriment mínim, s’ha optat per

formigonar la canonada amb un dau de formigó de 0,3 m a partir del diàmetre exterior. Tanmateix,

s’ha previst una aportació de terres per tal d’incrementar aquest recobriment.

El procediment per a la instal·lació de canonades de polietilè d’alta densitat és el següent:

a) Instal·lació al fons de la rasa de la canonada de polietilè d’alta densitat. La canonada es

col·locarà al fons de la rasa manualment, i un cop col·locada es procedirà a realitzar la

col·locació de la junta d'estanquitat i muntatge del maniguet d'unió.

El sentit de muntatge de la canonada serà en sentit aigües amunt.

b) A mesura que es va muntant la canonada, s’efectuarà el reblert de la rasa, el qual es

realitzarà abocant amb pales el material. Aquest material es col·locarà prenent les

precaucions adients per tal d’evitar la segregació i compactant-lo als nivells exigits al Plec de

Condicions, mitjançant vibradors, corrons mecànics o manuals si les dimensions no ho

permeten. La utilització dels vibradors es preveu per aconseguir la compactació adequada als

laterals de la canonada.

Simultàniament a la instal·lació de la conducció, s’aniran aixecant els diferents pous, els quals

hauran de ser accessibles des de l’exterior. Els pous previstos es correspondran amb un dels

dos tipus següents:


5

1. Pou de salt: pou prefabricat de formigó armat i solera de formigó, amb cotes de rasants

d’entrada i sortida a diferent nivell, per a salvar desnivells existents entre alineacions.

2. Pou de registre: pou prefabricat de formigó armat i solera de formigó, amb cotes de

rasants d’entrada i sortida al mateix nivell (despreciant la pendent pròpia de la conducció

entre l’entrada i la sortida)..

Totes les arquetes finalitzaran amb la col·locació del marc i la tapa de registre de fundació y carga

de ruptura de 40 TN (suportar càrregues de trànsit) a la cota assenyalada.

2.2.3. Elements estructurals

Els elements estructurals que conformen la planta depuradora són: el pou de gruixuts i el

bombament de capçalera, l’edifici per a la ubicació del desbast de sòlids fins i quadres elèctrics, el

soterrament del dipòsit del reactor compacte, l’arqueta de mesura de cabal i sortida d’aigua i les

xarxes de canonades corresponents a la línia d’aigua de procés i línia de by-pass.

OBRES “IN SITU”

La part més important d’obra civil, a realitzar “in situ”, serà el pretractament i bombament i un petit

edifici on s’hi encabiran les instal·lacions del desbast de sòlids fins i els quadres elèctrics dels equips

de la planta.

COL·LOCACIÓ DE LA DEPURADORA

Per la instal·lació i col·locació de la depuradora és necessari tenir en compte els següents punts:

• El terreny ha de ser accessible a camions de gran tonatge i grans dimensions.

• El terreny ha d’estar lliure de capa freàtica, necessitant recolzament per a la fixació de la cuba

i també s’ha de preveure un llastrat de l’estació.

• El terreny ha d’estar exempt de roques que puguin malmetre l’estació.

• Al voltant de l’excavació hi haurà d’haver espai que permeti la circulació de la grua que servirà

per a col·locar al seu lloc l’estació depuradora.

• La depuradora no s’enterrarà preferiblement a més de 1,5 metres.

• Sempre és recomanable que no hi hagi pes en la part superior de la depuradora

El transport de l’estació depuradora prefabricada, és farà per camió fins a l’obra. Per aquest motiu,

prèviament a l’arribada del reactor a la planta s’ha de condicionar el camí d’accés prèviament a

l’arribada del reactor.

Respecte el camí d’accés, degut a la vegetació existent i a la irregularitat del camí existent, primer

es procedirà a treure la vegetació i a continuació s’anivellarà amb la maquinària necessària.

Respecte el reactor biològic, l’excavació es farà amb les mesures mínimes compatible amb la

naturalesa del terreny. Les terres sobrants hauran d’estar seques i transportades a zones idònies. Al

terra de l’excavació s’haurà de construir un llit de sorra, ciment o formigó. Una vegada col·locat,


6

s’hauran de realitzar els corresponents registres per tal de tenir accés als equips d’aeració situats en

l’interior d’aquell. En principi no es preveu l’ancoratge de la cuba. Aquesta haurà d’omplir-se al 50%

d’aigua. En cas que la capa freàtica estigui per sobre del fons de la cuba o existeixi perill d’elevació,

l’ancoratge s’executarà mitjançant una llosa de ciment lleugerament armat.

La descàrrega i posta a lloc es farà per mitjà d’una grua que haurà d’estar a l’obra a l’arribada del

transport, amb l’ajuda del mitjans mecànics necessaris. La grua s’haurà de dimensionar en funció al

pes de la cuba i les dimensions de la mateixa. Aquesta serà instal·lada perfectament anivellada i

omplerta d’aigua clara immediatament desprès de col·locada.

Referent a la col·locació de canonades dins la planta de la depuradora, aquestes es recolzaran en

un llit de sorra i el rebliment fins damunt la clau del tub serà també amb aquest material, en la resta

s’utilitzarà material procedent de l’excavació de l’obra si aquest es pot classificar com a adequat,

sinó s’haurà de fer aportació de préstec.

2.2.4. Urbanització

Els treballs d’urbanització de la parcel·la seran mínims, el paquet de ferm estarà constituït per una

sola capa de tot-ú artificial i es donarà un acabat amb grava tipus “ull de perdiu”, sense realitzar cap

aglomerat. També es col·locarà una tanca perimetral per tancar el recinte i una porta d’accés de 5 m

d’amplada.

Per tal d’integrar millor la depuradora, es col·locarà gespa en la zones que ho permetin i es

plantaren arbres i matolls autòctons.

2.3. EQUIPS MECÀNICS I DE CONTROL

La col·locació i muntatge d’equips estarà lligada a l’execució de la instal·lació elèctrica. Quan s’hagi

finalitzat el muntatge es procedirà a la realització de les proves dels equips electromecànics.

La connexió de l’aigua residual a la planta no es realitzarà fins que les proves dels equips hagin

estat verificades i s’hagi comprovat que el seu funcionament sigui correcte.

ANNEX 15

PLA D’OBRA

Pro

ject

e de

l’E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(B

ergu

edà)

A

nnex

15:

Pla

d’o

bra�

� � �1

�

PL

A D

’OB

RA

. OB

RE

S D

EL

S C

OL

·LE

CT

OR

S E

N A

LT

A I

ED

AR

DE

VA

LL

CE

BR

E

M

ES

1

ME

S 2

M

ES

3

ME

S 4

1 2

3 4

5 6

7 8

9 10

11

12

13

14

15

16

C

OL.

LEC

TO

R E

N A

LTA

C

on

stru

cció

del

s co

l·le

cto

rs e

n a

lta

ED

AR

-OB

RA

CIV

IL

Rep

lan

teig

i m

ovi

men

t g

ener

al d

e te

rres

E

DA

R-O

BR

A C

IVIL

C

amí d

'acc

és

ED

AR

-OB

RA

CIV

IL

Po

u d

e g

ruix

uts

i b

om

bam

ent

de

cap

çale

ra

ED

AR

-OB

RA

CIV

IL

Rea

cto

r b

iolò

gic

E

DA

R-O

BR

A C

IVIL

A

rqu

eta

de

mes

ura

de

cab

al i

sort

ida

d'a

igu

a

E

DA

R-O

BR

A C

IVIL

E

dif

icac

ió

ED

AR

-OB

RA

CIV

IL

Can

on

ades

de

pro

cés

i by-

pas

s

E

QU

IPS

ELE

CT

RO

ME

CÀ

NIC

S

Est

ació

de

bo

mb

amen

t

E

QU

IPS

ELE

CT

RO

ME

CÀ

NIC

S

Des

bas

t d

e sò

lids

fin

s

E

QU

IPS

ELE

CT

RO

ME

CÀ

NIC

S

Rea

cto

r b

iolò

gic

P

RO

VE

S:

Eq

uip

s i c

on

du

ccio

ns

Aca

bat

s i n

etej

a

Seg

ure

tat

i sal

ut

ANNEX 16

JUSTIFICACIÓ DE PREUS

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 16. Justificació de preus

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3

2. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ................................................................................................................ 3

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 16. Justificació de preus

3

1. INTRODUCCIÓ

L’objectiu del present annex és mostrar la justificació de preus del Projecte de l’EDAR i dels

col·lectors de Vallcebre (Berguedà).

2. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

A continuació s’adjunta la justificació de preus.

��

�� 12/05/12 ��

� ��

!��"!!! # ��$%&'())� ""*!+!!! €

!�"�!!! # �,-'-�)�� "!*./!!! €

!�"0!!! # �,-'-�)��'()�)('�%(1 "�*++!!! €

!�"!!! # �,-'-�)��$-2�(1 �+*.3!!! €

!�"�!!! # �,-'-�)��)�4$-5�� "!*6+!!! €

!�"�!!! 7 �8�� 9� �� :*�.!!! €

!�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� �+*.3!!! €

!�"�!!! # �,-'-�)��=�1%-2&1 "6*""!!! €

!�3"!!! # �&> �+*0"!!! €

!�33!!! # =?%�2� �+*3/!!! €

!�3!!! # =?%�2�$-2�(1 �0*/�!!! €

!�3�!!! # =?%�2�)�4$-5�� 0*:.!!! €

!�3�!!! 7 �� 9��9� �� 3*!6!!! €

!�3�!!! # =?%�2�=�1%-2&1 "�*:!!!! €

!�3�!!� # =?%�2� �.*:"!!! €

!�6!!!! # ��2(;1& �0*66!!! €

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� .*!6!!! €

!�/!!!! # �&> �0*./!!! €

��

�� 12/05/12 �� "

� @��9��

��!: !! # �&�1(&A'�B�%(1��4;4�1�&))�1&2'�%(1 /.*3�!!! €

��3��"! # ��)�'�11&��%(1�4-�=�2�5(;1&$2&?4��-'5*%&��0CD :/*!3!!! €

��3��"0! # ��)�'�11&��%(1�4-�=�2�5(;1&&1?�?&5*%&��+CD 0.*66!!! €

��3�:!"! # �&�1(&A'�B�%(1�4-�=�2� /!*3.!!! €

��3��!!! # ��)�'�11&��%(1�%&.:#$*�-$?5� �E+!.(&F?-B�)&2� 6:*""!!! €

��3��!!� # ��)�'�11&��%(1�%&�0!#$*�-$?5� �E+:!(&F?-B�)&2� /3*�!!!! €

��3��!�/ # �A'�B�%(1�E'�11&��%(1�%&":!#$*�-$?5� �E"3:(&F?-B�)&2� ��*+:!!! €

��3��!"! # �&�1(&A'�B�%(1�%&:!#$*�-$?5� �E6�/(&F?-B�)&2� 3+*�!!!! €

��3��!". # �&�1(&A'�B�%(1�%&+:#$*�-$?5� �E66/(&F?-B�)&2� ::*6�!!! €

��3��!/! # �A'�B�%(1�5(;1&&1?�?&5�4;&5'�1-,-'�%(1�E0� /0*":!!! €

��33��!! # �(�(�2-B&))�%(1�$&�-�� :/*+:!!! €

��33�"!! # �(�(�2-B&))�%(1�4-�=�2� /"*+/!!! €

��33:! ! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�!��"� :+*�6!!! €

��33:!�! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�"��6� :+*�!!!! €

��33 !3! # �-'>B-;1�2�%<$)&A%&�3!!C� �"*�+!!! €

��33�!!" # �(�(�2-B&))�%(1�%&�:!#$ :/*0+!!! €

��33�!!: # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��%&/�.� 6:*66!!! €

��33�!3! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��%&�"��6� :+*3:!!! €

��33�!6! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��%&�6��.� /:*+!!!! €

��33�!0! # �-'>B-;1�2�%<$)&A%&�3!!C� �"*3:!!! €

��33�!0: # �-'>B-;1�2��4;$)�'�%&3!'4% �4$)�1-� /*3/!!! €

��33�!.! # �-'>B-;1�2��4;$)�'�%&/!'4% �4$)�1-� .*/+!!! €

��:!�.�! # ��4->%&�:!#$*%&�"��:*.43� 30*/:!!! €

��:!�.�� # ��4->%&"!!#$*%&�:��0*343� 3+*36!!! €

��:!��!: # ��4->%&�:��1�-'?)��*%&�1�''->-2�&�1�)�$&1��1�25$&2%&2�5� /.*/.!!! €

��:!"!! # ��4->'-5�&12�%&/43 6�*3.!!! €

��:!"�!! # ��4->'-5�&12�%&.43 6"*/!!!! €

��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) 3.*3+!!! €

��:!"�"! # ��4->'-5�&12�%&�!!!!) 66*�"!!! €

��:!3��! # ��4->�1?�%&:� 6!*!"!!! €

��:!��! # �1?��?�($1($?)5�%�%&�"� :"*�0!!! €

��:!�!!6 # 8?1�(2&��%&3:!!C� 0*6/!!! €

��0!!!!/ # �-;1�%(1-2�&12%&,(14-�> �*.0!!! €

��0!��! # ��4->�4;;(4;�%&,(14-�(2�1 +/*.�!!! €

��0!"!! # ��4->'-5�&12�$&1�1&��5,�)�-' ".*6"!!! €

��0!:/!! # 8��9�� /:� �*6�!!! €

��0!+ !! # �5�&2&%(1�$&1�$�B-4&2�5%&,(14-�> 0.*6"!!! €

��0!+�!! # �5�&2&%(1�$&1�$�B-4&2�5%&4&5')�;-�?4-2(5� :3*++!!! €

��0!+�!! # �5�&2&%(1�%&�1�2?)�� 3+*/"!!! €

��0!! ! # �(11>B-;1��(1-$&1�,(14-�(25-;&�?45�?�($1($?)5��$2&?4��-' /!*:"!!! €

��0 "!@! # �)�2��%&,(14-�>$&1�/!43G# +!*00!!! €

�"!!�!!" # ��F?-2�$&1�%(;)&��11(%>% �'&1 "*�6!!! €

�"!!�!!3 # �-5�))�&)H'�1-'� "*3�!!! €

�"!!��!� # �(4;I$&1�$1(B&5%&'�2(2�%&5 3*63!!! €

��

�� 12/05/12 �� 3

� @��9��

�J��"!!! # �1?$&)&'�1K�&2%&"!�3!C� 0*./!!! €

�J��!!� # �1?$&)&'�1K�&2%&.!G�!!C� *�4;'(25?45-2')(5(5 /*/!!!! €

�J�"�!! # �(4$1&55(1$(1��-)%&0G�!43G4-2%&'�;�) �/*/.!!! €

�J��!!: # ��F?-2�%&'(2,&''->% ?2-(255()%�%&5%&�?;5%&$()-&�-)L 3*/!!!! €

��

�� 12/05/12 �� 6

� ��

�!��!!! 43 -�?� !*+/!!! €

�!3��!�! � �(11�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�$&1�,(14-�(25 �/*":!!! €

�!3�"!"! � �� 9M�� 3*/6!!! €

�!3�:/!! � �(11�%&1-?1&2��%�*%&!��!�:44 63*..!!! €

�!3��!3! 43 �(11�%&$&%1&1�%&$&%1��1�2I�-'�*%&!�:44 ""*:+!!! €

�!3"�!!! 43 ��?)>5&25&��1;&))�1 �/*3/!!! €

�!3"�!�! 43 ��?)>5&25&��1;&))�1*-2')K5'�2(2$&1&A�1�''->-�1�25$(1��) (;1� �"*6�!!! €

�!33�@�! � �1�B�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�*%&�1�2%�1-�4�A-4�"!44*$&1�,(14-�(25 �6*!3!!! €

�!33�@�: 43 �1�B�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�*%&6!�0!44%&%-�4&�1& ""*"3!!! €

�!30"!!� 43 �(�E?�1�-,-'-�)*-2')K5�1�25$(1��) (;1� �+*.3!!! €

�!30�!!! 43 �(�E?�1�-,-'-�)$1('&%&2�%&�1�2?)��51&'-')��5 �/*".!!! €

�!3�!!� 43 �&11�$1('&%&2�%&$1L5�&'*-2')K5'�2(2$&1&A�1�''->-�1�25$(1��) (;1� 3*""!!! €

�!3�!!: 43 �)�55-,-'�'->-�$(1��'->%&�&11�$&1�1&;)-4&2�5)('�)-�N��5*$1('&%&2�%&)�$1K$-�(;1� !*3.!!! €

�!37 !!! � �1�2?)��5�1�2I�-'5$&1��1�'��4&2�55?$&1,-'-�)5%&$�B-4&2�5;-�?4-2(5(5 ""*3�!!! €

�!66�!!! 43 �)('%&$&%1��1�2I�-'�,-25��:!C�*-2')K5�1�25$(1��) (;1� �0*".!!! €

�!:�"6!� � �-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�3"*:�5&�(25�9�E�9�+0E�*&25�'5 +6*66!!! €

�!:�63!� � ��9��O�� 9 ��O�� G�E�G3"*:*�9� �� 0:*6!!!! €

�!:�+3!" � �-4&2��4;&5'K1-&5%&,(12�)��G�3"*:95&�(25�9�E�9�+0E�*��1�2&) �!/*//!!! €

�!:3"3�! C� ��)P�H1-��+! !*!+!!! €

�!::��! C� @?-�1��-$?5 @E6/ !*0�!!! €

�!: "�!3 C� ��&1-�)$&1�1&=?2��%&1�=()&5'&1�4-F?&5��5&�(252(14��9�E�9�3...*%&'()(1 !*".!!! €

�!/!��! 43 8(14-�> %& �: 9G44" %& 1&5-5�H2'-� '�1�'�&1I5�-'� � )� '(4$1&55->* '(25-5�H2'-� $)�5�-'� - �1�2?)��4�A-4"!44*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

/0*��!!! €

�!/63!!� 43 8(14-�> 7�E"!G�G"!G� %& '(25-5�H2'-� $)�5�-'�* �1�2%�1-� 4�A-4� %&) �1�2?)�� "! 44* �4; QR "!!C�G43%&'-4&2�*�$�&$&1�')�55&% &A$(5-'->�

/6*:/!!! €

�!/6��!! 43 8(14-�> 7�E"!* '(25-5�H2'-� $)�5�-'� - �1�2?)�� 4�A-4 "! 44* ')�55& % &A$(55-'-> �* �G'R !�/:*'(2�-2�?�'-4&2�"!!C�G43*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

0/*6!!!! €

�!/:3�"" 43 8(14-�> 7 E3!* '(25-5�H2'-� $)�5�-'� - �1�2?)�� 4�A-4 "! 44* ')�55& % &A$(55-'-> ��S@;* �G'R!�:!*'(2�-2�?�'-4&2�3:!C�G43*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

..*":!!! €

�!0�!":! � �(1�&1 $&1 � 1�4 %& $�)&��* ')�55& � : �: 9G44"�* � �1�2&)* %& %&5-�2�'-> �� 5&�(25 2(14��9�E�9++.E"

3+*3�!!! €

�!0��!!! C� �(1�&1�%#&5-? !*""!!! €

�!0��!�! C� �(1�&1�%#&5-?�-$?5��5&�(252(14��9�E�9�"!!6 !*"+!!! €

�!0��!� 43 �(1�&1�E.! .6*/.!!! €

�!.�:!"! C� %%-�-?-2#-;-%(1% �%(14-4&2�$&1�,(14-�>*5&�(25)�2(14��9�E�9+36E" �*6"!!! €

�! �6"!! C� 8-),&11(1&'?-�%&%-�4&�1&�*344 !*+0!!! €

�! �6"�! C� 8-),&11(1&'?-�%&%-�4&�1&�*/44 �*�3!!! €

�! /37!! ? ��'F?I4-'%&%-�4&�1&�"44*�4;'�1�()*B()�2%&1�-,&4&))� 3*00!!! €

�!�" !!! C� '&1&2;�11&5'(11?��%&5�:!!�%&)I4-�&)�5�-'QR:!!9G44" !*:+!!! €

�!�"�!!" C� '&1'(11?��:!!�&2;�11&5 !*/"!!! €

�!"�!3! 4 ��?)>%&,?5��%&$-$&1��!?5(5 !*6"!!! €

�!/"+ � '? �?2��)4&��)�)-'-�&)&5'K$-'$&1�:4%��)P�1-�-�:!?5(5 �+*.3!!! €

�!0��!" 4" 4(1�-�N�'->%&��?)&1%&,?5��%&$-%&""44*$&1��!?5(5 �*"/!!! €

�!0�� 4" 4(1�-�N�'->%&��?)&1&2'�%&))��%&,?5��%&$-%&""44*$&1�3?5(5 3*3+!!! €

�!8�!!� 43 4(1�-�N�'->%&'-2%1-4&��)�)-'� :*06!!! €

��

�� 12/05/12 �� :

� ��

�!J !!! ) &5&2'(,1�2� "*�6!!! €

�!J�!!: ? ��&1-�)5�?A-)-�15$&1�&2'(,1�1 �*3/!!! €

�!�.�/�� ? �)('%&,(14-�>'&)�)?)�1%&/"*:A":A"!'4*$&1�1&B&5�-1 3*+�!!! €

�!8�" � ? ��>'�)��*%&"+!A�6!A�!!44*$&1�1&B&5�-1*'��&�(1-��*7*5&�(25)�2(14��9�E�900�E� !*"3!!! €

�!870�0" 4" ��=()�%&�1&5$(1'&)�)�2-'$1&45��$()-�%&,(14�1&'��2�?)�1*%&�/�":$&'&5G4"*$1&?�)� �0*.6!!! €

�!��0 ! 4" �&%1� '�)'�1-� 2�'-(2�) �4; ?2� '�1� ;?-A�1%�%� $1&? �)�* %& "! 44 %& �1?-A �4; ,(1��5 $&1 �,-A�'-(25-�1&5��B-B��)&5F?��1&B(1&5

/6*:"!!! €

�66J��! ? �)�'�% �2'(1��&5&�(25$)�2()5 "6!*!3!!! €

�66J��!� 4) ��;)&% �'&1��)B�2-�N��%&�/44%&%-�4&�1& �"*!"!!! €

�0�:!!�! %43 ��55-))�$&1�5&�&))��5*% �$)-'�'->�4;$-5�()�*%&;�5&5-)-'(2�2&?�1�4(2('(4$(2&2� �:*!!!!! €

�.3J��!! ? ��2A(% �'&1-2(A-%�;)&$&1�) �2'(1��&% �$)�'��5 !*""!!! €

�.+J:!!! C� �-2�?1��)%-55()B&2�%&1&5-2&5%&$)-()-�L ��*.6!!! €

�.J �!!! C� �4$1-4�'->,-A�%(1�%&1&5-2&55-2�H�-F?&5 /*/0!!! €

�+��!! ? �)�4;(1%I�1�2I�-'%&�.A+A�"'4 !*/"!!! €

�+�J�!!! C� �&?1�%�;)�2'� !*0:!!! €

�+7�9�"! � �&5')� ;-�?4-2(5� '(2�I2?� &2 '�)&2� %& '(4$(5-'-> %1&2�2� � E�" �4; �1�2?)�� 1�2I�-' - ;&�?44(%-,-'��

/�*"6!!! €

��3��! 4 ��1�2� % �)?4-2- �2(%-�N�� 4; 4?2��2�5 - ;1H2%()&5 � �" '4 %& 5&$�1�'->* %& �!! � �"! '4% �)P�1-�

��"*�:!!! €

��!!" ? ��5&$1&,�;1-'�%�%&$(?%&1&�-5�1&%&R.!'4-�!!'4% �)P�1-�*�4;,(1��5$&1��?;5 6�*/:!!! €

��!!/ ? ��5& $1&,�;1-'�%� %& ,(14-�> �14�� %& $(? %& 1&�-5�1& %& R �"! '4 - �"! '4 % �)P�1-�* �4; ,(1��5$&1��?;5

"3:*60!!! €

��!�/ ? 2&))$1&,�;1-'��%&,(14-�>�14��%&�"!'4%&%-�4&�1&-/!'4% �)P�1-�*$&1�$(?%&1&�-5�1& ++*!:!!! €

��!"" ? �(2$1&,�;1-'��%&$(?%&1&�-5�1&�4;1&%?''->%&.!�/!'4%&%-�4&�1&-/!'4% �)P�1-� ".*/.!!! €

��!"/ ? �(2 $1&,�;1-'�� %& ,(14-�> �14�� %& $(? %& 1&�-5�1& �4; 1&%?''-> %& �"! � 0! '4 %& %-�4&�1& - .!'4% �)P�1-�

�".*66!!! €

�J3�:! ? ��5�-4&2�-��$�$&1�$(?%&1&�-5�1&%&,(5��1-5�%&R0!'4-�6:C�%&$&5 03*:"!!! €

�J:�! ? �1�>$&1�$(?%&1&�-5�1&%&,&11('()��2(%?)�1*%&"!!A"!!A"!!44-��0C�%&$&5 "*:!!!! €

�J�!!" ? ��5�-4&2� %& .:A.:A�! '4 - ��$� %& /: '4 %& %-�4&�1&* %& ,(5� %<'�-)* $&1 � '�11&�� %& 1?$�?1� %&6!�

�!+*:"!!! €

�J�!�! ? �1�> $&1 � $(? %& 1&�-5�1& %& 3!!A3!!A3!! 44* %& $()-$1($-)L �4; �2-4� % �'&1 %& "! 44 %&%-�4&�1&

:*0/!!! €

�8��:!+ 4 �?; %& $()-&�-)H % �)�� %&25-��* �-$?5 ��E�!!* 9 +! 44* �9 /* -2')K5 $�$� %& $&'&5 &5$&'-�)5 -�''&55(1-5

6*�3!!! €

�8��:�� 4 �?; %& $()-&�-)H % �)�� %&25-��* �-$?5 ��E�!!* 9 ��! 44* �9 /* -2')K5 $�$� %& $&'&5 &5$&'-�)5 -�''&55(1-5

:*.�!!! €

�8�"!"!! 4 �?;�� %(;)&$�1&�'(11?��*9"!!44*1-�-%&5�'-1'?4,&1&2'-�)4I2-4�.C9G4"��2')(?=?2��$&1�?2->-)?;1-'�2�&5$&'-�)$&1�=?2�&5

�3*0�!!! €

�8�"!":! 4 �?;�� %(;)&$�1&�'(11?��*9":!44*1-�-%&5�'-1'?4,&1&2'-�)4I2-4�.C9G4"��2')(?=?2��$&1�?2->-)?;1-'�2�&5$&'-�)$&1�=?2�&5

"�*!/!!! €

�8�"!6!! 4 �?;�� %(;)&$�1&�'(11?��*96!!44*1-�-%&5�'-1'?4,&1&2'-�)4I2-4�.C9G4"��2')(?=?2��$&1�?2->-)?;1-'�2�&5$&'-�)$&1�=?2�&5

6.*"�!!! €

�8��!!" ? ��)B?)� %& '(4$(1�� %& ,(55� %<'�-) 9 /:� �2-> 4-�=�2P�2� ;1-%&5� �9 �/� -5��2'-� &2�1& ;1-%&5))�1�� 9 S "!! 44�� &�(25 � )&5 2(14&5 �2�&12�'-(2�)5 �� 0":+ E �+.. - �?1($&� �9� �9�!06��&5�:T��

��0*!!!!! €

�8��!!6 ? ��)B?)� %& '(4$(1�� %& ,(55� %<'�-) 9 �!!� �2-> 4-�=�2P�2� ;1-%&5� �9 �/� -5��2'-� &2�1& ;1-%&5))�1�� 9 S "!! 44�� &�(25 � )&5 2(14&5 �2�&12�'-(2�)5 �� 0":+ E �+.. - �?1($&� �9� �9�!06��&5":T��

�0�*"/!!! €

�8�:��!3 ? ��)B?)�%&1&�&2'->%&;()�9/:�9�!�(5%&,(55�%<'�-*)B�)B?)�% �)?4-2-�4;1&'(;1-4&2�9��

�:�*+0!!! €

��

�� 12/05/12 �� /

� ��

�.:�(2�-�?%"6!�&5�"C�

�8�:��!6 ? ��)B?)�%&1&�&2'->%&;()�9.!�9�!�(5%&,(55�%<'�-*)B�)B?)�% �)?4-2-�4;1&'(;1-4&2�9��"!!�(2�-�?%"/!�&5�0C�

"!!*+6!!! €

��3�"�" ? �-'��-$?5-2%?5�1-�)�4;&)&4&2�5%&,-A�'->-5?$(1�4?1�)� 33*+/!!! €

��"3.�"� ? -A&�� 5&2N-))� $&1 � )�B�;(* $&1 � 4?2��1 5?$&1,-'-�)4&2� 5(;1& ��?)&)) ( �$�1&)) 5�2-��1-* %& ))�?�>'1(4��*$1&?�)�*�4;&2�1�%�%&�G"��

�.*�0!!! €

��"+.�� ? -A&�� 5&2N-))� $&1 � 5�,�1&-�5* 4?1�)* $&1 � 4?2��1 5?$&1,-'-�)4&2�* %& ))�?�> '1(4��* $1&? �)�* �4;�-A&��-5(1�-%�&A�&1-(11(5'�%�%&3G6��*-2'(1$(1�%&5*�4;&2�1�%�%&�G"��

�/*/+!!! €

��/:� ? ��;�)I4&�1&&)&'�1(4��2H�-'9/:�&4$&1��?1�4�A-4�,)?-%�/!U��2�%&'�;�)5!��"!43G#

/..*3.!!! €

�� !� ? ��;�)I4&�1&&)&'�1(4��2H�-'9�!!�&4$&1��?1�4�A-4�,)?-%�/!U��2�%&'�;�)5!�".!43G#

0:6*+3!!! €

��3��/�� ? �A�-2�(1%&$()55&'�*%&'�11&��/C�*�4;$1&55->-2'(1$(1�%�*$-2�� 36*�:!!! €

��V3�!!! ? ��1�$1($(1'-(2�)% &)&4&2�5&5$&'-�)5$&1�&A�-2�(15 !*":!!! €

��".6!� # �)&'�1(;(4;� 5?;4&1�-;)& �4; %-�4&�1& % -4$?)5-> 9E.! 44* �4; 4(�(1 %& "*" CD %& $(�H2'-� -4?2��%��4;�?�1%�4(�(1

�*:/!!! €

��6��"30 ? '�'-�%&�);��%&$&1I4&�1&%&�!��"'4*&2'(2�&2-%(1%&":) ..*0:!!! €

��6+�6�" ? ;&)-�,)(1-;?2%�% �)P�1-�"!�3!'4*&2'(2�&2-%(1% �*:) �*.+!!! €

��6��!! C� ��11&=� %& ))�B(15 $&1 � �&5$� �-$?5 &5$&'-�) 1&5-5�&2� � )� ;�-A� ))?4-2(5-�� -'#(2%1-� �&$&25�*5&�(259��!09

":*":!!! €

��

�� 12/05/12 �� 0

��9��

�� 43 8(14-�> '(4$�'�� E3*3* %& '(25-5�H2'-� 5&'��4; '-4&2� �� G� 3"*: 9* �%%-�-? -2#-;-%(1% �%(14-4&2� - �1�2?)�� %& $&%1� '�)'�1-� %&�1�2%�1-� 4�A-4� "! 44* &)�;(1�� ) (;1� �4;$)�2��,(14-�(2&1�%&/!43G#

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� !*":! /R x �.*!6!!! = 6*:�!!!

�?;�(��)� 6*:�!!! 6*:�!!!��F?-2�1-�

��0 "!@! # �)�2��%&,(14-�>$&1�/!43G# !*!�0 /R x +!*00!!! = �*:63!+��3��"! # ��)�'�11&��%(1�4-�=�2�5(;1&$2&?4��-'5*%&��0

CD!*!": /R x :/*!3!!! = �*6!!0:

�?;�(��)� "*+63.6 "*+63.6��&1-�)5

�!:�+3!" � �-4&2��4;&5'K1-&5%&,(12�)��G�3"*:95&�(25�9�E�9�+0E�*��1�2&)

!*3!! x �!/*//!!! = 3�*++.!!

�!33�@�! � �1�B�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�*%&�1�2%�1-�4�A-4�"!44*$&1�,(14-�(25

�*"!! x �6*!3!!! = �/*.3/!!

�!3��!�! � �(11�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�$&1�,(14-�(25 !*0:! x �/*":!!! = �"*�.0:!�!��!!! 43 -�?� !*�!: x !*+/!!! = !*�!!.!�!.�:!"! C� %%-�-?-2#-;-%(1% �%(14-4&2�$&1�,(14-�>*5&�(25

)�2(14��9�E�9+36E"3*"!! x �*6"!!! = 6*:66!!

�?;�(��)� /:*///3! /:*///3!

�� W�� *!! X !*!6:�!

�� 03*�/:"6

�� !

��"� � 43 8(14-�> %& "": C�G43* �4; ?2� $1($(1'-> &2 B()?4��3�/* �4; '-4&2� $K1�)�2% �4; ,-))&1 '�)'�1- ��G�E� 3"*: � - �1�2?)�� %& $&%1� '�)'�1-� %& �1�2%�1-�4�A-4� "! 44* &)�;(1�� ) (;1� �4; ,(14-�(2&1� %&�/:)

�� !�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *�!! /R x �.*!6!!! = �+*.66!!

�?;�(��)� �+*.66!! �+*.66!!��F?-2�1-�

��0!:/!! # 8��9�� /:� !*/!! /R x �*6�!!! = !*.6/!!

�?;�(��)� !*.6/!! !*.6/!!��&1-�)5

��

�� 12/05/12 �� .

��9��

�!:�"6!� � �-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�3"*:�5&�(25�9�E�9�+0E�*&25�'5

!*"": x +6*66!!! = "�*"6+!!

�!33�@�! � �1�B�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�*%&�1�2%�1-�4�A-4�"!44*$&1�,(14-�(25

�*::! x �6*!3!!! = "�*06/:!

�!��!!! 43 -�?� !*�.! x !*+/!!! = !*�0".!�!3��!�! � �(11�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�$&1�,(14-�(25 !*/:! x �/*":!!! = �!*:/":!

�?;�(��)� :3*03!.! :3*03!.! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*!!! % s �+*.66!! = !*�+.66

�?;�(��)� !*�+.66 !*�+.66

�� 06*/�+"6

�� !��# !

��!� 43 �(1�&1 %& '-4&2� $K1�)�2% �4; ,-))&1 '�)'�1- ��G�E� - 5(11� %& $&%1� �1�2I�-'� �4; ":! C�G43 %&'-4&2�* �4; ?2� $1($(1'-> &2 B()?4 ��/* &)�;(1�� ) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

��$ � 43 �� 9� �O�� 9 �� O�� G�E� � �� 9M�� 3.! T�G�3 � ��9�* �� 9 ��Y�9 �� 6* �� 8��9�� /:�

�� $�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!!! /R x �.*!6!!! = �.*!6!!!

�?;�(��)� �.*!6!!! �.*!6!!!��F?-2�1-�

��0!:/!! # 8��9�� /:� !*0!! /R x �*6�!!! = !*+.0!!

�?;�(��)� !*+.0!! !*+.0!!��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*"!! x !*+/!!! = !*�+"!!�!:�63!� � ��9��O�� 9 ��O��

��G�E�G3"*:*�9� ��!*3.! x 0:*6!!!! = ".*/:"!!

�!3�"!"! � �� 9M��

�*:"! x �3*/6!!! = "!*03".!

�?;�(��)� 6+*:0/.! 6+*:0/.!

��

�� 12/05/12 �� +

��9��

�� /.*/!3.!

�� $��$�

��#�� 43 �(1�&1 %& '-4&2� $K1�)�2% �4; ,-))&1 '�)'�1- ��G�E� - 5(11� %& $&%1� �1�2I�-'� �4; 6:! C�G43 %&'-4&2�* �4; ?2� $1($(1'-> &2 B()?4 ��3 - �: 9G44"%& 1&5-5�H2'-� � '(4$1&55->* &)�;(1�� ) (;1� �4;,(14-�(2&1�%&�/:)

�� $ ��$�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!!! /R x �.*!6!!! = �.*!6!!!

�?;�(��)� �.*!6!!! �.*!6!!!��F?-2�1-�

��0!:/!! # 8��9�� /:� !*0!! /R x �*6�!!! = !*+.0!!

�?;�(��)� !*+.0!! !*+.0!!��&1-�)5

�!3�"!"! � �� 9M��

�*6.! x �3*/6!!! = "!*�.0"!

�!��!!! 43 -�?� !*"!! x !*+/!!! = !*�+"!!�!:�"6!� � �-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�3"*:�

5&�(25�9�E�9�+0E�*&25�'5!*6:! x +6*66!!! = 6"*6+.!!

�?;�(��)� /"*.00"! /"*.00"!

�� W�� *!! X !*�.!6!

�� ."*!.6/!

�� $ ��$!��

��$%� 43 �(1�&1 4-A� %& '-4&2� $K1�)�2% �4; ,-))&1 '�)'�1- ��G�E�* '�)P - 5(11� %& $&%1� �1�2I�-'� �4; 3.! C�G43%& '-4&2�* �4; ?2� $1($(1'-> &2 B()?4 ��!*:�6 - �!9G44" %& 1&5-5�H2'-� � '(4$1&55->* &)�;(1�� ) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

�� # �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!:! /R x �.*!6!!! = �.*+6"!!

�?;�(��)� �.*+6"!! �.*+6"!!��F?-2�1-�

��0!:/!! # 8��9�� /:� !*0": /R x �*6�!!! = �*!""":

�?;�(��)� �*!""": �*!""":��&1-�)5

��

�� 12/05/12 �� !

��9��

�!3�"!"! � �� 9M��

�*3.! x �3*/6!!! = �.*."3"!

�!:�"6!� � �-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�3"*:�5&�(25�9�E�9�+0E�*&25�'5

!*3.! x +6*66!!! = 3:*..0"!

�!:3"3�! C� ��)P�H1-��+! �+!*!!! x !*!+!!! = �0*�!!!!�!��!!! 43 -�?� !*"!! x !*+/!!! = !*�+"!!

�?;�(��)� 0"*!!"6! 0"*!!"6!

�� W�� *!! X !*�.+6"

�� +"*�:/!0

�� # ��

��% �� C� '&1 &2 ;�11&5 '(11?��%&5 &)�;(1�� ) (;1� -4�2-$?)�� ))&1 � :!! �* %& )I4-� &)�5�-' QR :!!9G44"

�� $�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� !*!!: /R x "!*./!!! = !*�!63! !�3�!!� # =?%�2� !*!!: /R x �.*:"!!! = !*!+"/!

�?;�(��)� !*�+/+! !*�+/+!��&1-�)5

�! �6"!! C� 8-),&11(1&'?-�%&%-�4&�1&�*344 !*!�! x !*+0!!! = !*!!+0!�!�" !!! C� '&1&2;�11&5'(11?��%&5�:!!�%&)I4-�&)�5�-'QR

:!!9G44"�*!:! x !*:+!!! = !*/�+:!

�?;�(��)� !*/"+"! !*/"+"! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*!!! % s !*�+0!! = !*!!�+0

�?;�(��)� !*!!�+0 !*!!�+0

�� !*.".!0

�� $ $��

��

�� 12/05/12 ��

� ��

&'� �%�� ? �(? '-1'?)�1 %& 1&5�)� %& %-�4&�1& �!! '4* %& 3 4 %&,(2%�1-�* �4; 5()&1� �4; ))�4;(1%-25 5(;1& ))-� %&,(14-�> 7�E"!�G"!G�* $�1&� %& 4�> '�)�� %& �1?-A �6'4* �11&;(55�%� - ))-5'�%� $&1 %-25 �4; 4(1�&1 4-A��!*:�6* ;�5�-4&2� - ��$� %& ,(5� �1-5� %& %-�4&�1& 0!'4 - �1�(25 %& ,&11( '()�� 2(%?)�1 %& "!!A"!!A"!!44

�� $� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��1�-%&5% (;1�

8� :"+ 4 ��1&�$&1�$(?'-1'?)�1%&R�!!'4*%&�1?-A�6'4%&4�>'�)��*�11&;(55�%�-))-5'�%�$&1%-25�4;4(1�&14-A��!*:�6*&)�;(1��) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

"*.!! x ""�*�6:�/ = /�+*"!/6:

8J:�+ ? �1�>$&1�$(?%&1&�-5�1&�4;,&11('()��2(%?)�1*%&"!!A"!!A"!!44*-�*0C�%&$&5*'()�)('��4;4(1�&14-A��!*:�6*&)�;(1��) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

�!*!!! x �6*0"6"! = �60*"6"!!

8�306/! ? �()&1��4;))�4;(1%-255(;1&))-�%&,(14-�>7�E"!G�G"!G�%&�:'4%&�1?-A-%&$)�2��*"A�*"4

�*!!! x �!"*!�.33 = �!"*!�.33

8J3�:6 ? ��5�-4&2�-��$�$&1�$(?%&1&�-5�1&%&,(5��1-5�*%&R0!'4-�6:C�%&$&5*'()�)('��4;4(1�&1

�*!!! x +!*633". = +!*633".

�?;�(��)� +:.*+!!!/ +:.*+!!!/

�� +:.*+!!!/��9�� :*!! X 60*+6:!!

�� $!��

&' ��%�!�� 4" ��1&� $&1 � ��2'�4&2� %& �1?-A "! '4 �4; ;)('5 %&/"*:A":A"! '4* %& ,(14-�> '&)�)?)�1 $&1 � 1&B&5�-1*'()�)('��4;4(1�&1�%#&5-?

�� !�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*�.: /R x �0*66!!! = 3*""/6! !�"�!!! # �,-'-�)�� !*30! /R x "!*./!!! = 0*0�."!

�?;�(��)� �!*+66/! �!*+66/!��&1-�)5

�!�.�/�� ? �)('%&,(14-�>'&)�)?)�1%&/"*:A":A"!'4*$&1�1&B&5�-1

/*:+" x 3*+�!!! = ":*0060"

�!0��!!! C� �(1�&1�%#&5-? :*!!! x !*""!!! = �*�!!!!

�?;�(��)� "/*.060" "/*.060" )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� "*:!! % s �!*+66.! = !*"03/"

�?;�(��)� !*"03/" !*"03/"

��

�� 12/05/12 �� "

� ��

�� 3.*!+"+6��9�� :*!! X �*+!6/:

�� #�##��#

&'� ��(��) C� '&1 &2 ;�11&5 '(11?��%&5 � :!! � %& )I4-� &)�5�-' QR:!! 9G44" $&1 � ) �14�%?1� %& $�1&�5 %& ;)('5 %&4(1�&1%&'-4&2�

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� !*�!! /R x "!*./!!! = "*!./!!

�?;�(��)� "*!./!! "*!./!!��&1-�)5

�! �6"!! C� 8-),&11(1&'?-�%&%-�4&�1&�*344 !*!!: x !*+0!!! = !*!!6.:!�" �!! C� '&1&2;�11&5'(11?��%&5&)�;(1��) (;1�-

4�2-$?)��))&1�:!!�*%&)I4-�&)�5�-'QR:!!9G44"

�*!!! x !*.".!0 = !*.".!0

�?;�(��)� !*.3"+" !*.3"+" )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*:!! % s "*!./!! = !*!3�"+

�?;�(��)� !*!3�"+ !*!3�"+

�� "*+:!"��9�� :*!! X !*�60:�

�� #��

&'! ��("� � 43 8(14-�> %& "": C�G43* �4; ?2� $1($(1'-> &2 B()?4��3�/* �1�2?)�� %& $&%1� '�)'�1-� %& �1�2%�1-� 4�A-4�"! 44* '()�)('�� 4�2?�)4&2�* $&1 � $�1&�5 %& ;)('5%&4(1�&1%&'-4&2�

�� #� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& �*/!! /R x �0*66!!! = "0*+!6!! !�"�!!! # �,-'-�)�� !*6!! /R x "!*./!!! = .*366!!

�?;�(��)� 3/*"6.!! 3/*"6.!!��&1-�)5

!/!@!"� 43 8(14-�>%&"":C�G43*�4;?2�$1($(1'->&2B()?4��3�/*�4;'-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�3"*:�-�1�2?)��%&$&%1�'�)'�1-�%&�1�2%�1-�4�A-4�"!44*&)�;(1��) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

�*!:! x 06*/�+"6 = 0.*3:!"!

�?;�(��)� 0.*3:!"! 0.*3:!"! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*:!! % s 3/*"6.!! = !*:630"

�?;�(��)� !*:630" !*:630"

��

�� 12/05/12 �� 3

� ��

�� :*�6�+"��9�� :*!! X :*0:0�!

�� $##�

&'� �$�� 4" 11&;(55�� ;(2� B-5�� 5(;1& $�1�4&2� B&1�-'�)-2�&1-(1* � 4L5 %& 3*!! 4 % �)P�1-�* �4; 4(1�&1 %&'-4&2� ��6* &)�;(1�� ) (;1� �4; ,(14-�(2&1� %& �/:)*1&4()-2��

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*3:! /R x �0*66!!! = /*�!6!! !�"�!!! # �,-'-�)�� !*/"! /R x "!*./!!! = �"*+33"!

�?;�(��)� �+*!30"! �+*!30"!��&1-�)5

!0!�."� 43 ��9��O�� 9 ��O�� G�E�� 9M�� 3.!T�G�3��9�* ��9 ��Y�9��6*�� 8��9�� /:�

!*!�0 x /.*/!3.! = �*�//"/

�?;�(��)� �*�//"/ �*�//"/ )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� "*:!! % s �+*!30"! = !*60:+3

�?;�(��)� !*60:+3 !*60:+3

�� "!*/0+3+��9�� :*!! X �*!33+0

��

&'� �$ �� * 4" �21�=()�� %& $�1�4&2� B&1�-'�) -2�&1-(1 � ?2� �)P�1-�ZR3 4 �4; 1�=()� %& �1&5 $(1'&)�)�2-' $1&45�� $()-�$1&? �)�* %& �/ � ": $&'&5 4"* '()�)('�%&5 �4;4(1�&1 �%#&5-? �� 9�E�9 �"!!6� - 1&=?2�� 4;;&?1�%��9�E�9�3...�

�� !! €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*�!! /R x �0*66!!! = �*066!! !�"0!!! # �,-'-�)��'()�)('�%(1 !*3!! /R x "�*++!!! = /*:+0!!

�?;�(��)� .*36�!! .*36�!!��&1-�)5

�!: "�!3 C� ��&1-�)$&1�1&=?2��%&1�=()&5'&1�4-F?&5��5&�(252(14��9�E�9�3...*%&'()(1

!*0!: x !*".!!! = !*�+06!

�!870�0" 4" ��=()�%&�1&5$(1'&)�)�2-'$1&45��$()-�%&,(14�1&'��2�?)�1*%&�/�":$&'&5G4"*$1&?�)�

�*�!! x �0*.6!!! = �+*/"6!!

�!0��!�! C� �(1�&1�%#&5-?�-$?5��5&�(252(14��9�E�9�"!!6

6*++. x !*"+!!! = �*66+6"

��

�� 12/05/12 �� 6

� ��

�?;�(��)� "�*"0!." "�*"0!."

�� W�� 6*!! X !*333/6

�� "+*+6:6/��9�� :*!! X �*6+0"0

�� !! ��

&'� �$�%�� 4" $)�'�� %& $�1�4&2� B&1�-'�) &A�&1-(1 � ?2� �)P�1-�ZR6 4* �4; $&%1� '�)'�1-� 2�'-(2�)* �4; ?2� '�1�;?-A�1%�%�* $1&? �)�* �4; ,(1��5 $&1 � ,-A�'-(25 -�1&5�� B-B� � )&5 F?��1& B(1&5* $1&? �)�* %& "! 44 %&�1?-A - %& �":� � ":!! '4"* '()�)('�%� �4; ��2A(5 -4(1�&1 %& '-4&2� ��/* &)�;(1�� ) (;1� �4;,(14-�(2&1�%&�/:)

�� !$�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*/!! /R x �0*66!!! = �+*+3�63 !�"0!!! # �,-'-�)��'()�)('�%(1 �*"!! /R x "�*++!!! = :!*"/"./

�?;�(��)� 0!*�+6"+ 0!*�+6"+��&1-�)5

�!��0 ! 4" �&%1�'�)'�1-�2�'-(2�)�4;?2�'�1�;?-A�1%�%�$1&?�)�*%&"!44%&�1?-A�4;,(1��5$&1�,-A�'-(25-�1&5��B-B��)&5F?��1&B(1&5

�*!�! x /6*:"!!! = /:*�/:"!

!0!�/6� 43 �(1�&1%&'-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�-5(11�%&$&%1��1�2I�-'��4;":!C�G43%&'-4&2�*�4;?2�$1($(1'->&2B()?4��/*&)�;(1��) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

!*!"� x //*"�!!! = �*3+!6�

!0!�+�� 43 �(1�&1%&'-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�-5(11�%&$&%1��1�2I�-'��4;6:!C�G43%&'-4&2�*�4;?2�$1($(1'->&2B()?4��3-�:9G44"%&1&5-5�H2'-��'(4$1&55->*&)�;(1��) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

!*!!�� x ."*!.6/! = !*!+!"+

�+�J�!!! C� �&?1�%�;)�2'� !*6!: x !*0:!!! = !*3!30:�.3J��!! ? ��2A(% �'&1-2(A-%�;)&$&1�) �2'(1��&% �$)�'��5 �!*!!! x !*""!!! = "*"!!!!

�?;�(��)� /+*�6+/: /+*�6+/:

�� W�� 3*!! X "*�!:.3

�� 6�*66+00��9�� :*!! X 0*!0"6+

�� !$��

&'$ �$#$�)+� 4" �-2�� %& $�1�4&2� -2�&1-(1 �4; $-2�?1� �) %-55()B&2�%& 1&5-2&5 %& $)-()-�L* �4; ?2� '�$� % -4$1-4�'->,-A�%(1�-"'�$&5% �'�;��))-5

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

��

�� 12/05/12 �� :

� ��

!�"!!! # �,-'-�)��$-2�(1 !*�!! /R x �+*.3!!! = �*+.3!! !�3!!! # =?%�2�$-2�(1 !*!�! /R x �0*/�!!! = !*�0/�!

�?;�(��)� "*�:+�! "*�:+�!��&1-�)5

�.+J:!!! C� �-2�?1��)%-55()B&2�%&1&5-2&5%&$)-()-�L !*".:/ x ��*.6!!! = 3*3.�:!�.J �!!! C� �4$1-4�'->,-A�%(1�%&1&5-2&55-2�H�-F?&5 !*�!" x /*/0!!! = !*/.!36

�?;�(��)� 6*!/�.6 6*!/�.6 )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*:!! % s "*�:+33 = !*!3"3+

�?;�(��)� !*!3"3+ !*!3"3+

�� /*":333��9�� :*!! X !*3�"/0

��

&'# ��+��+� ? �?;4-2-5�1& - '()�)('�'-> %& �25��)�)�'-> % &2))�P $&1 ��)-4&2��1 ) &5��'-> %&$?1�%(1� % �-�[&5 �1-5&5�� * ,(14�%� $&1 ��-A� �&2&1�) %& �1(�&''-> %&�/! �5F?&4� + %& 7-4&)* %&1-B�'-> -2%-B-%?�) �4;'�;)& �J�EC %& !*/G�C� 4�1'� �-1&))-* %& 5&''->2&'&55�1-� $&1 � $(%&1 �)-4&2��1 ?2� $(�H2'-� %& �.CD* �&2�1�)-�N�'-> %& '(4$��%(15 4?)�-,?2'-> �E"!�4; '�-A&5 %& %(;)&5 �\))�4&2� �-$?5 7-4&) - )I2-�% �)-4&2��'-> �) F?�%1& %& $1(�&''-> - '(4�2%�4&2�%& )� $1K$-� %&$?1�%(1�� -2')(? &) �1�25$(1�* )� 4�% (;1�* &) 2IA() % (;1� $&1 �))(�=�1 �(�5 &)5 &)&4&2�5�2�&1-(15* )� $�$� %& �?;5 - '�2�)5 2&'&55�1-5 $&1 �1&�)-�N�1 )� '(22&A-> - )� $�$� %& 4��&1-�) �?A-)-�1 %&-25��)�)�'->�

�� $��$ €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� ? @?�%1& �&2&1�) %& $1(�&''-> - '(4�2%�4&2� %& )�-25��)�)�'->* &F?-$�� 4; -2�&11?$�(15 �?�(4��-'5*%-,&1&2'-�)5 - 4��2&�(�H14-'5 %& $1(�&''-> %&)5'-1'?-�5* $1(�&''-> �&2&1�) '(2�1� %&5'�11&�?&5��4(5,H1-F?&5* $()5�%(15 %& '(4�2%�4&2� -%-5$(5-�-?5 % &2')�B�4&2� - 5&�?1&�� $&1 '�%�5'?2�%& )&5 4�F?-2&5 &)H'�1-F?&5 '(22&'��%&5� �) F?�%1&%-5$(5�1� % ?2 %-5$(5-�-? %& 1&�14�4&2� �?�(4��-'*�1�25,(14�%(1 % -2�&25-�� 6!!G"3! �* %-5$(5-�-? %&$1(�1�4�'-> %&) ,?2'-(2�4&2� %&) ;(4;�4&2�*$1&�1�'��4&2�* %&)5 �-1&=�%(15 - %& )� ;(4;�% &B�F[�'->� F?&5� F?�%1& '(25�-�?&-A ?2� �4$)-�'->%&)F?�%1&&5��2%�1%&)1&�'�(1--2')(?�

�� $�#!�� €

��

�� 12/05/12 �� /

� ��

E�3&2�1�%&5%-�-��)5E:'(2�1()5��&A�1&5�E��)�14&5E�61&�-5�1&5%-�-��)5E"1&�-5�1&5�2�)K�-'5E";�5&5% &2%())5�� S��7��E��)(��&1��.&2�1�%&5�E��)(��&1�.&2�1�%&5�E �?1�%� ;(4;&5 $(? �4; -2�&11?$�(1 %& 2-B&))4I2-4�;(-��&2,?2'->� 9� �E �()�)('�'-> &2 F?�%1& % &)&4&2�5 &)&'�1(4&'�2-'5*'�;)&=��5-'(22&A-(25'(11&5$(2&2�5E 8?2'-(2�4&2� ;(4;&5 $(? �4; 6 -2�&11?$�(15 %&2-B&)) �;(-&5� �1&5 $&1 ,?2'-(2�4&2� �?�(4��-' - ?2�$&1 � -2%-'�1 &) 5(;1&&-A-� �4; 1&�-5�1& #-5�K1-' &2 %��)(��&1E �(22&A-> &2 1&�)&�&1 %&)5 ;(12&5 %&) 2(? -2�&11?$�(1%&2-B&))E �&$1(�1�4�'-> %& ) �?�K4�� %& '(2�1() $&1 � )�4(%-,-'�'->%&)&54�2-(;1&5�2�&1-(15E �()�)('�'-> - '(22&A-> &2 1&�)&�&1 %& / ;(12&5 $&1'(22&'��1 3 5&��5 &A�&1-(15 1&�14�;)&5 $&1 ��?1�%�% &4&1�H2'-� %& '�%�5'?2 %&)5 �1&5 4(�(15 &A�&125 �)1&�'�(1;-()K�-'�E ��;)&=�� %& )&5 4�2-(;1&5 %& 3 5&��5 - 4(%-,-'�'->%&)&54�2-(;1&5'(11&5$(2&2�5E �()�)('�'-> &2 1&�)&�&1 : ;(12&5 %& '(22&A-> $&1'�;)& %& / 44* $&1 �)-4&2��'-> &A�&12� 5(1�-%��1-,�5-'�E �()�)('�'-> &2 1�-) �93" 4��2&�(�H14-' %& 6 $()5%& ": $1(�&''-> 5(1�-%� &A�&12� �1-,�5-'� - '�;)&=��5'(11&5$(2&2�5E�(%-,-'�'->-�'�?�)-�N�'->&5F?&4�F?�%1&&)H'�1-'

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� 4 ��;)&=�� %& )� -25��)�)�'-> &)H'�1-'� &A�&1-(1*'(11&5$(2&2� � ) &5'(4&5� - )� )I2-� �&2&1�)% �)-4&2��'-> %&5 %&) F?�%1& %& 4&5?1� ,-25 �) F?�%1&%& $1(�&''-> - '(4�2%�4&2�* 5&�(25 �22&A &)H'�1-'* �;�5& %& '(2%?'�(15 % �)?4-2-G'(?1&* 5(�&11��5* �4;�\))�4&2� 2(4-2�) %& !*/G� T�* %& 5&''-(25 3A+:S:!44" ) - 6A�/44" %& �?* -2')(5� ) &A&'?'-> %& )�1�5� - $(5�&1-(1 ��$��* �4; $1(�&''-> % �BI5 -5&2]�)-�N�'->�

�� !�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'� ��! ? ��;)&=�� %& )� -25��)�)�'-> &)H'�1-'� -2�&1-(1* 5&�(25&5F?&4� &)H'�1-'* � ;�5& %& 5�,�� -2�&1-(1* �?;5&A�&1-(15 - 5(�&11�� %& )� )I2-� % &2))?4&2�� &A�&1-(1*�4; '(2%?''-(25 -2%&$&2%&2�5 $&1 � '�%� '-1'?-�� )'�;)&=�� 5&1� %& '(?1& �4; �\))�4&2� 2(4-2�) %&6:!G0:! �� &)5 -25��)�)��5 5(�� ?; $1(�&'�(1* )� 1&5�� -&)5 %& )� -25��)�)�'-> &A�&1-(1 %& !*/G� T�� (�5 &)5

�� €

��

�� 12/05/12 �� 0

� ��

&F?-$5 &)H'�1-'5 %-5$(5�1�2 % ?2 %-5$(5-�-? % ��?1�%�% &4&1�H2'-�* '(22&'�� - -25��)�)�� ) -2%1&� (2 &5�1(;-) &F?-$'(11&5$(2&2��

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� ? W�1A� %& �&11� &F?-$(�&2'-�) �4; ?2 B�)(11&'(4�2�;)& -2,&1-(1 � �! (#45* '(25�-�?\%� $&)'(11&5$(2&2� '-1'?-� %& '�;)&=�� - %& )� $1&5� %& �&11�� ;�5& %& $-F?&�&5 % �'&1 '(;1&=�� % �'(1% �4;) �$�1�� %& '�)'?)5� �� -25��)�)�'-> %-5$(5�1� %&)5'(11&5$(2&2�5;(125%&4&5?1�-'(22&A->�&2&1�)�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�! �� ? �2))?4&2�� &A�&1-(1 '(25�-�?\� $&1 %(5 $?2�5 %& ))?4%& B�$(1 %& 5(%- % �)�� $1&55-> %& 0! D %& $(�H2'-�*-25��)�)��5 5(;1& '()?42� %& 3 4 % �)P�%�* -2')(5�)�4$�%�* &)5 &F?-$5 �?A-)-�15 % &2'&5� - '(11&''-> %&),�'�(1* 5?$(1� %& )� '()?42�� ?2��&* '(22&A-(2�� -$1(B&5�

�� $� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� ? �F?-$ % &2'&5� -25��)�)�� &2 &) F?�%1& �&2&1�)* � ;�5&%& 'H)�)?)� ,(�(&)H'�1-'� - 1&))(��& �?�(4��-'* -25��)�)�� -$1(B��

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� +�� ? �2))?4&2�� -2�&1-(1 '(25�-�?\� $&1 ?2 $?2� %& ))?4,)?(1&5'&2�* &F?-$�� 4; %(5 �?;5 %& :! ^��5 %-25% &2B()B&2� ��E/:* &F?-$�� 4; &)5 %-5$(5-�?5% &2'&5� - '(11&''-> %& ,�'�(1� �� -25��)�)�'-> '(4$1&2&)5 -2�&11?$�(15 %& '(4�2%�4&2� - )� '(22&A-> -$1(B&5%&,?2'-(2�4&2��

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� +� ? �25��)�)�'-> -2�&1-(1 % &2%())5 %& 5&1B&- %-25 ) &%-,-'- %&)$1&�1�'��4&2�� -25��)�)�1�2 %(5 &2%())5 &2 )&5 5&B&5'�-A&5 $&1�-2&2�5* ?2 %& 4(2(,�5-' - ?2 %& �1-,�5-'*&F?-$��5 �4; )� $1(�&''-> '(11&5$(2&2� - '(22&'��5�4;)�5&B�$1&5�%&�&11�F?&$&1�('��

�� !�$�� €

______________________________________________________________________________________________________________

��

�� 12/05/12 �� .

� ��

&'�$ ��%��* � ��1�-%� �)P�%� � =?5�-,-'�1 $&1 �1&;�))5 &2 &5'(4&5�&)H'�1-'��

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�# ��*�� 43 �?;4-2-5�1& - &5�&5� %& '�$� %& �1�B� �-$?5 ?)) %&$&1%-?�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&' � �,��% � ? �-'��-$?5-2%?5�1-�)'()�)('�%��4;5?$(1�54?1�)5� �� !�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)��)�4$-5�� !*6!! /R x "!*6+!!! = .*�+/!! !�3�!!! # =?%�2�)�4$-5�� !*�!! /R x �0*:.!!! = �*0:.!!

�?;�(��)� +*+:6!! +*+:6!!��&1-�)5

�0�:!!�! %43 ��55-))�$&1�5&�&))��5*% �$)-'�'->�4;$-5�()�*%&;�5&5-)-'(2�2&?�1�4(2('(4$(2&2�

!*!": x �:*!!!!! = !*30:!!

��3�"�" ? �-'��-$?5-2%?5�1-�)�4;&)&4&2�5%&,-A�'->-5?$(1�4?1�)�

�*!!! x 33*+/!!! = 33*+/!!!

�?;�(��)� 36*33:!! 36*33:!! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� "*:!! % s +*+:6!! = !*"6..:

�?;�(��)� !*"6..: !*"6..:

�� 66*:30.:��9�� :*!! X "*""/.+

�� !��!�!

&' � �, �$� � ? -A&�� 5&2N-))� $&1 � )�B�;(* 4?2��%� 5?$&1,-'-�)4&2�5(;1& ��?)&)) ( �$�1&)) 5�2-��1-* %& ))�?�> '1(4��* $1&?�)�*�4;&2�1�%�%&�G"��

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)��)�4$-5�� !*6:! /R x "!*6+!!! = +*""!:! !�3�!!! # =?%�2�)�4$-5�� !*��" /R x �0*:.!!! = �*+/.+/

�?;�(��)� ��*�.+6/ ��*�.+6/��&1-�)5

��"3.�"� ? -A&��5&2N-))�$&1�)�B�;(*$&1�4?2��15?$&1,-'-�)4&2�5(;1&��?)&))(�$�1&))5�2-��1-*%&))�?�>'1(4��*$1&?�)�*�4;&2�1�%�%&�G"��

�*!!! x �.*�0!!! = �.*�0!!!

�?;�(��)� �.*�0!!! �.*�0!!! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*:!! % s ��*�.+33 = !*�/0.6

�?;�(��)� !*�/0.6 !*�/0.6

��

�� 12/05/12 �� +

� ��

�� "+*:"03!��9�� :*!! X �*60/30

��

&' �, #$�% ? -A&�� 5&2N-))�* 4?1�)* 4?2��%� 5?$&1,-'-�)4&2�* %&))�?�> '1(4��* $1&? �)�* �4; �-A&�� - 5(1�-%� &A�&1-(11(5'�%�%&3G6��*-2'(1$(1�%&5*�4;&2�1�%�%&�G"��

�� !$ €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)��)�4$-5�� !*3!! /R x "!*6+!!! = /*�60!! !�3�!!! # =?%�2�)�4$-5�� !*!0: /R x �0*:.!!! = �*3�.:!

�?;�(��)� 0*6/::! 0*6/::!��&1-�)5

��"+.�� ? -A&��5&2N-))�$&1�5�,�1&-�5*4?1�)*$&1�4?2��15?$&1,-'-�)4&2�*%&))�?�>'1(4��*$1&?�)�*�4;�-A&��-5(1�-%�&A�&1-(11(5'�%�%&3G6��*-2'(1$(1�%&5*�4;&2�1�%�%&�G"��

�*!!! x �/*/+!!! = �/*/+!!!

�?;�(��)� �/*/+!!! �/*/+!!! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*:!! % s 0*6/:33 = !*��+.

�?;�(��)� !*��+. !*��+.

�� "6*"/06.��9�� :*!! X �*"�330

�� !$�$�

&' � ��&�� ? �25��)�)�'-(25 %& )�4$-5�&1-� &2 ) -2�&1-(1 %& ) &%-,-'-*'(25-5�&2�5 &2 &) '(22&A-(2�� %& ) �-�?� $(��;)& - &2&)5 '(11&5$(2&2�5 %&5�?�55(5 �) $(? %& %&5;�5� %&5K)-%5,-25�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&' ! ��+�� ? �25��)�)�'-> %& '(2%?''-> % �-�?� $(��;)& - B�)B?)&1-�'(11&5$(2&2� $&1 � )� 2&�&=� %&) ��4I5 %& %&5;�5�� -2')(?$1(�&''->�2�-�&)%&�(��)�-25��)�)�'->�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&' � ��%��!�� ? �?;4-2-5�1& - 4?2��& %& 1&�'�(1 ;-()K�-' %& $)�2A�% �'&1 %& / 44 %& �1?-A� -4&25-(25 %& �6*. 4 %&)(2�-�?% - 3 4 %& %-�4&�1&� � -2')(?&2 &)5 5&�[&2�5&F?-$5�E " �-1&=�%(15 5?;4&1�-�5* -2')<5 &)5 5-5�&4&5 %&,-A�'->*$(�H2'-��(��)6C^��2 ��E3�/�E � �1?$ &)&'�1(;(4;� 5?;4&1�-;)& $&1 � ) &B�F[�'->%& ) &,)?&2�* %& " C^� � -2')(? )� '�%&2� % �2'(1��& -1&'())-%��E " ��$&5 %& B&2�-)�'-> &A�&1-(15 &2 �'&1 ��E3!6 - )&5��$&5-2�&1-(15% �''L5�)%-$K5-�&2 ��E3�/��E � '(2��'�(1 5?;4&1�-� %& ;(-� $&1 � ) ��?1�%� &2

�� !$�� $�� €

��

�� 12/05/12 �� "!

� ��

2-B&));�-A(%&5&�?1&��E � '�2�)-�N�'-> % �'&1 -2(A-%�;)& $&1 � )� ?2-> %&)�1?$�) &B�F[�'->%&9�:!E��&4$(1-�N�%(1

______________________________________________________________________________________________________________

&' � ��%��%�� ? �?;4-2-5�1& - 4?2��& %& ;(4;� 5?;4&1�-;)&* %& )�,-14� '(4&1'-�) �� ( 5-4-)�1* 4(%&) �!/3!��/!E��3G6E!�_�!E� $&1 ?2 '�;�) ?2-��1- %&�! 43G#* /*6: 4�'�� - �*3 CD %& $(�H2'-� � �6:!1$4* �4; ?2 $�5 %& 5K)-%5 %& /!44 - %-�4&�1& %&5(1�-%�%&/:44�

�� !�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&' � ��%�&�� ? �?;4-2-5�1& - 4?2��& %& $&%&5��) $&1 � ;(4;�5?;4&1�-;)&9/: �G�8�

�� !$�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&' $ �� ? �?;4-2-5�1& %& '-5�&))� $&1 � )� 1&'())-%� %& 5K)-%5 ,-25%&5'�11&��5%&5%&)'�1�();-E5&25E,-�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&' # ��"� ? �?;4-2-5�1& - 4?2��& %& '�1�() '(4$�'��%(1* %& )�,-14� '(4&1'-�) �5�1?��?� ( 5-4-)�1* 4(%&) �8�7G�/!&2 �'&1 -2(A-%�;)& ��E3�/� �4; ?2� '�$�'-��% �%4-55-> %& '�;�) %& 5K)-%5 %& !*0:E�*:43G# - �*�4%&)(2�-�?%�

�� !�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� &�� ? �?;4-2-5�1& - '()�)('�'-> %& $()-$�5� $&1 � &A�1�''->%&)�'-5�&))�-%&)&5;(4;&5�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� $� ? �?;4-2-5�1�4&2� - 4?2��& &2 (;1� %& '�)%&1&1-� $&1�) $(? %& ;(4;�4&2�* ,(14�%� $&1 '�2(2�%&5 %&9:!* /: - .! 44 %& %-�4&�1& &2 �� 3�/�* -2')(&2�$�1� $1($(1'-(2�) % �''&55(1-5 - $&'&5 &5$'-�)5*5()%�%&5 - $1(B�%&5� �?;4-2-5�1& - 4?2��& %&4�2K4&�1&-2')K5�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

��

�� 12/05/12 �� "�

� ��

&'� �� ? �?;4-2-5�1�4&2� - 4?2��& &2 (;1� %& '�)%&1&1-� $&1�) %&5;�5� %& 5K)-%5 ,-25* ,(14�%� $&1 '�2(2�%&5 %&9/:* �!! - �": 44 %& %-�4&�1& &2 �� 3�/�*-2')(&2� $�1� $1($(1'-(2�) % �''&55(1-5 - $&'&5&5$&'-�)5*5()%�%&5-$1(B�%&5�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� " ? �?;4-2-5�1�4&2� - 4?2��& &2 (;1� %& '�)%&1&1-� $&1� ) �1F?&�� %& 4&5?1� %& '�;�)* ,(14�%� $&1'�2(2�%&5 %& 9+! - �!! 44 %& %-�4&�1& &2 ��3�/�* -2')(&2� $�1� $1($(1'-(2�) % �''&55(1-5 - $&'&5&5$'-�)5*5()%�%&5-$1(B�%&5�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�! �� ? �?;4-2-5�1&-'()�)('�'->%&'(2�&2-%(1%&�"!)� �� €______________________________________________________________________________________________________________

&'�� ? �?;4-2-5�1& - '()�)('�'-> %& 1(%&� %& %&54?2��& %&)� ,-14� '(4&1'-�) �&)�-'�5� ( 5-4-)�1 %& 9�!!44�9�!�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� ? �?;4-2-5�1& - '()�)('�'-> %& 1(%&� %& %&54?2��& %&)� ,-14� '(4&1'-�) �&)�-'�5� ( 5-4-)�1 %& 9/:44�9�!�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� "� ? �?;4-2-5�1& - 4?2��& %& 1(�(��4I5* %& )� ,-14�'(4&1'-�) �5�1?��?� ( 5-4-)�1* 4(%&) ��E3!:! &2�'&1 -2(A-%�;)& ��E3�/� �4; ?2� ))?4 %& 4�))� %&��:44$&1�?2'�;�)%&"!43G#�

�� # #�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�$ ��&�+� ? �?;4-2-5�1�4&2� - 4?2��& &2 (;1� %& A�$� % �'&1-2(A-%�;)& �� 3�/� � '()�)('�1 &2 ) �1F?&�� %&5(1�-%�%&�4%&)(2�-�?%-!*6E!*:4% �4$)�%��

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�# �&�+�&�� ? �A&'?'-> %& $�2] %& $�1&� &2 ) &2�1�%� %& )� $)�2��$&1 ?;-'�1 &) F?�%1& &)H'�1-' %& 4&5?1�* %&%-4&25-(25 %& �*"! 4 % �4$)�%� - "*�� 4 % �)P�%�*��)-'(45 -2%-'��)5$)�2()5�

�� !�� €

______________________________________________________________________________________________________________

��

�� 12/05/12 �� ""

� ��

&'!� �&�� ? �?;4-2-5�1& - 4?2��& %& $(1�� 4&��)�)-'� %& : 4% �4$)�%��

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'!� �� !� 4" �&4;1� %& ;�11&=� %& ))�B(15 $&1 � �&5$� �-$?5&5$&'-�) 1&5-5�&2� � )� ;�-A� ))?4-2(5-�� -'#(2%1-��&$&25� 5&�(25 9�� !09* �4; 4-�=�25 4�2?�)5* &2?2 $&2%&2� Z 3! X* 5?$&1,I'-& Z :!! 4"* -2')(&2� )�'(;&1�?1� %& )� ))�B(1 �4; 5(11� %& 1-? 1&2��%� - &)'(11(2��$(5�&1-(1

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)��=�1%-2&1 !*!:: /R x "6*""!!! = �*33"�! !�3�!!! # =?%�2�=�1%-2&1 !*!:3 /R x "�*:!!!! = �*�3+:!

�?;�(��)� "*60�/! "*60�/!��&1-�)5

�!3�:/!! � �(11�%&1-?1&2��%�*%&!��!�:44 !*!�! x 63*..!!! = !*63..!��6��!! C� ��11&=�%&))�B(15$&1��&5$��-$?5&5$&'-�)1&5-5�&2�

�)�;�-A�))?4-2(5-��-'#(2%1-��&$&25�*5&�(259��!09

!*!�! x ":*":!!! = !*":":!

�?;�(��)� !*/+�3! !*/+�3!

�� W�� *:! X !*!30!0

�� 3*�+++0��9�� :*!! X !*�/!!!

�� ##�

&'! ��+�� 4 �&-A�� %& " 4 % �)P�1-�* % �'&1 ��)B�2-�N�� - 1&'(;&1��4; $)�5�-,-'�� B&1%* %& �1-$)& �(15-> :!G�/ 44 %& $�5%& 4�))�* %& "*0 44 - $�)5 %& �?; %& :! 44 �.!44 &2 �(15(15 - &A�1&45� - �*" 44 %& �1?-A* '()�)('��5'�%� 3 4 5(;1& %�?5 %& ,(14-�>* -2')<5 $�$�% &A'�B�'-> - ,(14�'-> %& ,(2�4&2��'-> '(11&�?%� %&3! A 3! '4 �4; ,(14-�> 7�E"!* -2')(&2� ) �14�� -&2'(,1��

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'!� ��&�� 4" �?;4-2-5�1�4&2� - -25��)�)�'-> %& 5?$&1,-'-& %& A�$�4&��)�)-'�* F?& -2')(? &)5 &)&4&2�5 %& 5?$(1��'-> -1&'()N�4&2�1&�)-�N��5&2�'&1-2(A-%�;)& ��3!6

�� $�� €

______________________________________________________________________________________________________________

��

�� 12/05/12 �� "3

� ��

-�%��!�� ? �()&1� �4; ))�4;(1%-25 5(;1& ))-� %& ,(14-�>7�E"!G�G"!G�%&�:'4%&�1?-A-%&$)�2��*"A�*"4

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& �*!:! /R x �0*66!!! = �.*3�"!! !�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� �*!:! /R x �+*.3!!! = "!*."�:!

�?;�(��)� 3+*�33:! 3+*�33:!��&1-�)5

�!/63!!� 43 8(14-�>7�E"!G�G"!G�%&'(25-5�H2'-�$)�5�-'�*�1�2%�1-�4�A-4�%&)�1�2?)��"!44*�4;QR"!!C�G43%&'-4&2�*�$�&$&1�')�55&% &A$(5-'->�

!*"660 x /6*:/!!! = �:*0+0.3

�+��!! ? �)�4;(1%I�1�2I�-'%&�.A+A�"'4 0:*!!! x !*/"!!! = 6/*:!!!!

�?;�(��)� /"*"+0.3 /"*"+0.3

�� W�� *:! X !*:.0!!

�� !"*!�.33��9�� :*!! X :*�!!+"

�� # �

-�� # 4 ��1&� $&1 � $(? '-1'?)�1 %& R�!! '4* %& �1?-A �6 '4%& 4�> '�)��* �11&;(55�%� - ))-5'�%� $&1 %-25 �4;4(1�&1 4-A� ��!*:�6* &)�;(1�� ) (;1� �4; ,(14-�(2&1�%&�/:)

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& 6*/60 /R x �0*66!!! = .�*!63/. !�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� 6*/60 /R x �+*.3!!! = +"*�:!!�

�?;�(��)� �03*�+3/+ �03*�+3/+��&1-�)5

!0! .�� 43 �(1�&14-A�%&'-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�*'�)P-5(11�%&$&%1��1�2I�-'��4;3.!C�G43%&'-4&2�*�4;?2�$1($(1'->&2B()?4��!*:�6-�!9G44"%&1&5-5�H2'-��'(4$1&55->*&)�;(1��) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

!*�0/ x +"*�:/!0 = �/*"�+60

�!��!!! 43 -�?� !*!!/ x !*+/!!! = !*!!:0/�!:�"6!� � �-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�3"*:�

5&�(25�9�E�9�+0E�*&25�'5!*!�/3 x +6*66!!! = �*:3+30

�!8�" � ? ��>'�)��*%&"+!A�6!A�!!44*$&1�1&B&5�-1*'��&�(1-��*7*5&�(25)�2(14��9�E�900�E�

��+*+:" x !*"3!!! = "0*:..+/

�?;�(��)� 6:*3:3:/ 6:*3:3:/

�� W�� *:! X "*:+0+�

�� ""�*�6:�/��9�� :*!! X ��*!:0"/

�� !�

��

�� 12/05/12 �� "6

� ��

-��(��! ? ��5�-4&2� - ��$� $&1 � $(? %& 1&�-5�1& %& ,(5� �1-5�*%&R0!'4-�6:C�%&$&5*'()�)('��4;4(1�&1

�� #!�#� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� !*6�! /R x �+*.3!!! = .*�3!3! !�6!!!! # ��2(;1& !*6�! /R x �0*66!!! = 0*�:!6!

�?;�(��)� �:*".!0! �:*".!0!��&1-�)5

�J3�:! ? ��5�-4&2�-��$�$&1�$(?%&1&�-5�1&%&,(5��1-5�%&R0!'4-�6:C�%&$&5

�*!!! x 03*:"!!! = 03*:"!!!

�!0�!":! � �(1�&1$&1�1�4%&$�)&��*')�55&�:�:9G44"�*��1�2&)*%&%&5-�2�'->��5&�(252(14��9�E�9++.E"

!*!3:0 x 3+*3�!!! = �*6!330

�?;�(��)� 06*+"330 06*+"330

�� W�� *:! X !*""+"�

�� +!*633".��9�� :*!! X 6*:"�//

�� #!�#�!#!

-��(��# ? �1�> $&1 � $(? %& 1&�-5�1& �4; ,&11( '()�� 2(%?)�1* %&"!!A"!!A"!! 44* - �*0 C� %& $&5* '()�)('�� 4;4(1�&1 4-A� ��!*:�6* &)�;(1�� ) (;1� �4; ,(14-�(2&1�%&�/:)

�� !� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� !*3!! /R x �+*.3!!! = :*+6+!! !�6!!!! # ��2(;1& !*3!! /R x �0*66!!! = :*"3"!!

�?;�(��)� ��*�.�!! ��*�.�!!��&1-�)5

!0! .�� 43 �(1�&14-A�%&'-4&2�$K1�)�2%�4;,-))&1'�)'�1-��G�E�*'�)P-5(11�%&$&%1��1�2I�-'��4;3.!C�G43%&'-4&2�*�4;?2�$1($(1'->&2B()?4��!*:�6-�!9G44"%&1&5-5�H2'-��'(4$1&55->*&)�;(1��) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)

!*!!+: x +"*�:/!0 = !*.0:6.

�J:�! ? �1�>$&1�$(?%&1&�-5�1&%&,&11('()��2(%?)�1*%&"!!A"!!A"!!44-��0C�%&$&5

�*!!! x "*:!!!! = "*:!!!!

�?;�(��)� 3*30:6. 3*30:6.

�� W�� *:! X !*�/00"

�� 6*0"6"!��9�� :*!! X !*03/"�

�� !��!�

&'!! -!�� ? �?;4-2-5�1�4&2�-$)�2��'->% �1;1&5�?�K'�(25 �� #��# €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��&1-�)5

��

�� 12/05/12 �� ":

� ��

��6��"30 ? '�'-�%&�);��%&$&1I4&�1&%&�!��"'4*&2'(2�&2-%(1%&":)

�*!!! x ..*0:!!! = ..*0:!!!

�?;�(��)� ..*0:!!! ..*0:!!!

�� ..*0:!!!��9�� :*!! X 6*630:!

�� #��$��

&'!� -!#�!� ? �?;4-2-5�1�4&2�-$)�2��'->%&4��())5�?�K'�(25 �� #$ €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��&1-�)5

��6+�6�" ? ;&)-�,)(1-;?2%�% �)P�1-�"!�3!'4*&2'(2�&2-%(1% �*:)

�*!!! x �*.+!!! = �*.+!!!

�?;�(��)� �*.+!!! �*.+!!!

�� *.+!!!��9�� :*!! X !*!+6:!

�� #$!��

&'!� � �&�� ? �?;4-2-5�1& - '()�)('�'-> % &5�()�%(1 &2 �'&1-2(A-%�;)& ��E3�/%&!*"!A!*"!4�

�� !�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'!� � �!�� 43 �A'�B�'-> &2 N(2� %& %&54?2�* %& �&11&2] 2(')�55-,-'��* �4; 4-�=�25 4&'�2-'5 - '�11&�� 5(;1&'�4->

�� #� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*!�! /R x �0*66!!! = !*�066!

�?;�(��)� !*�066! !*�066!��F?-2�1-�

��3��"0! # ��)�'�11&��%(1�4-�=�2�5(;1&&1?�?&5*%&��+CD !*!33 /R x 0.*66!!! = "*:..:"

�?;�(��)� "*:..:" "*:..:"

�� W�� *:! X !*!!"/"

�� "*0/::6��9�� :*!! X !*�3.".

�� #��$�

&'!$ � �� 43 �A'�B�'-> %& $(?5 ,-25 � 6 4 %& ,(2%�1-�* &2 �&11&2]'(4$�'�&* �4; 4-�=�25 4&'�2-'5* - '�11&�� 5(;1&'�4->

�� $ €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*!:! /R x �0*66!!! = !*.0"!!

�?;�(��)� !*.0"!! !*.0"!!

��

�� 12/05/12 �� "/

� ��

��F?-2�1-��3�:!"! # �&�1(&A'�B�%(1�4-�=�2� !*�.0 /R x /!*3.!!! = ��*"+�!/

�?;�(��)� ��*"+�!/ ��*"+�!/

�� W�� *:! X !*!�3!.

�� "*�0/�6��9�� :*!! X !*/!..�

�� $!#�

&'!# � )!!� 43 �A'�B�'-> %& 1�5� %& 4L5 %& " 4 % �4$)�1-� - ,-25 � 64 %& ,(2%�1-�* &2 �&11&2] 1('�* �4; 4�1�&)) �1&2'�%(14?2�� 5(;1& 1&�1(&A'�B�%(1� - '�11&�� 4&'�2-'� %&)4��&1-�)&A'�B��

�� !�! $�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*!:! /R x �0*66!!! = !*�36/+

�?;�(��)� !*�36/+ !*�36/+��F?-2�1-�

��3�:!"! # �&�1(&A'�B�%(1�4-�=�2� !*"!! /R x /!*3.!!! = �*./:3��!: !! # �&�1(&A'�B�%(1��4;4�1�&))�1&2'�%(1 !*/!! /R x /.*3�!!! = /*33!./

�?;�(��)� .*�+/�0 .*�+/�0

�� W�� *:! X !*!!"!"

�� .*33"..��9�� :*!! X !*6�//6

�� $��!#�

&'�� 4" �44�'�� %& "! '4 &2 '�-A� $&1 ;�5& 5()&1�* �4;�$(1��'-> %& �1�B� %& $&%1&1� %& $&%1� '�)'�1-�*6!G0! 44 %& %-�4&�1&* '(4$�'��'-> 4-�=�2P�2� &F?-$4�2?�)�4;$-'>B-;1�2��

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� !*!": /R x "!*./!!! = !*:"�:! !�/!!!! # �&> !*":� /R x �0*./!!! = 6*6."./

�?;�(��)� :*!!63/ :*!!63/��F?-2�1-�

��33�!0: # �-'>B-;1�2��4;$)�'�%&3!'4% �4$)�1-� !*!�� /R x /*3/!!! = !*!/++/��3��!!! # ��)�'�11&��%(1�%&.:#$*�-$?5� �E+!.(

&F?-B�)&2�!*!�� /R x 6:*""!!! = !*6+06"

��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*!�� /R x 3.*3+!!! = !*6"""+

�?;�(��)� !*+.+/0 !*+.+/0��&1-�)5

�!33�@�: 43 �1�B�%&$&%1&1�%&$&%1�'�)'�1-�*%&6!�0!44%&%-�4&�1&

!*""! x ""*"3!!! = 6*.+!/!

��

�� 12/05/12 �� "0

� ��

�?;�(��)� 6*.+!/! 6*.+!/! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� 3*!!! % s �!*..6/0 = !*3"/:6

�?;�(��)� !*3"/:6 !*3"/:6

�� *"��0��9�� :*!! X !*:/!:/

��

&'�� !�� 4" �1&$�1�'->%&;�5&$&1�),&14&5'())-� �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *6!/ /R x �.*!6!!! = !*!/.:: !��"!!! # ��$%&'())� !*"+/ /R x ""*!+!!! = !*!�0/0

�?;�(��)� !*!./"" !*!./""��F?-2�1-�

��3��!/! # �A'�B�%(1�5(;1&&1?�?&5�4;&5'�1-,-'�%(1�E0� !*+++ /R x /0*":!!! = !*�.�:.��3��!!� # ��)�'�11&��%(1�%&�0!#$*�-$?5� �E+:!(

&F?-B�)&2�!*�.: /R x /3*�!!!! = !*!3�::

��3��!�/ # �A'�B�%(1�E'�11&��%(1�%&":!#$*�-$?5� �E"3:(&F?-B�)&2�

!*�.: /R x ��*+:!!! = !*!::+.

��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*:�. /R x 3.*3+!!! = !*!:30:��33�!!" # �(�(�2-B&))�%(1�%&�:!#$ !*�.: /R x :/*0+!!! = !*!".6!��:!��!: # ��4->%&�:��1�-'?)��*%&�1�''->-2�&�1�)�$&1�

�1�25$&2%&2�5�!*333 /R x /.*/.!!! = !*!/�.�

��33�!6! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��%&�6��.� !*+++ /R x /:*+!!!! = !*�00+3

�?;�(��)� !*:+�!! !*:+�!!��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!

�?;�(��)� !*!6.!! !*!6.!!

�� !*0":""��9�� :*!! X !*!3/"/

�� !$

&'� � ! �� 4" �&$�5 - $-'(2��& %& 5K) %& 1�5� %& F?�)5&B()�4$)�%�* �4; 4-�=�25 4&'�2-'5 - '(4$�'��'-> %&) +:X��

�� !� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*�"! /R x �0*66!!! = "*!+".!

�?;�(��)� "*!+".! "*!+".!��F?-2�1-�

��33:!�! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�"��6� !*!"! /R x :+*�!!!! = �*�."!!

��

�� 12/05/12 �� ".

� ��

�?;�(��)� �*�."!! �*�."!! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*:!! % s "*!+"/0 = !*!3�3+

�?;�(��)� !*!3�3+ !*!3�3+

�� 3*3!/�+��9�� :*!! X !*�/:3�

�� !��

&'�� 43 �5�&5� - $-'(2��& %& 5K) �%&F?�� %& ) (;1�* &2�(2��%&5 %& ": '4 %& �1?-A* '(4 � 4�A-4* �4;'(4$�'��'-> %&) +: X ��* ?�-)-�N�2� '(11> B-;1��(1-�?�($1($?)5��*-�4;2&'&55-��% #?4&'��'->

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��F?-2�1-�

��33�"!! # �(�(�2-B&))�%(1�4-�=�2� !*!�! /R x /"*+/!!! = !*/"+/!��:!"!! # ��4->'-5�&12�%&/43 !*!�! /R x 6�*3.!!! = !*6�3.!��33:!�! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�"��6� !*!"! /R x :+*�!!!! = �*�."!!��3��"! # ��)�'�11&��%(1�4-�=�2�5(;1&$2&?4��-'5*%&��0

CD!*!"! /R x :/*!3!!! = �*�"!/!

�?;�(��)� 3*36/!! 3*36/!!��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!

�?;�(��)� !*!6.!! !*!6.!!

�� 3*3+6!!��9�� :*!! X !*�/+0!

��

&'�! � �� 43 �&11�$)&2�� ( $&%1�$)&2�� 4; 5K) $1('&%&2� %& )�$1K$-� (;1�* &5�&5� - '(4$�'��'-> 5&�(25 '(2%-'-(25%&) �)&' %& �1&5'1-$'-(25 �H'2-F?&5* 4&5?1�� 5(;1&$&1,-)�&K1-'

�� # €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*�+. /R x ""*!+!!! = !*!"036 !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!!0 /R x �.*!6!!! = !*��3:6

�?;�(��)� !*�6!.. !*�6!..��F?-2�1-�

��3��!/! # �A'�B�%(1�5(;1&&1?�?&5�4;&5'�1-,-'�%(1�E0� �*!!0 /R x /0*":!!! = !*6"3":��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*6+: /R x 3.*3+!!! = !*��.00��33�!6! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��%&�6��.� �*!!0 /R x /:*+!!!! = !*6�60/��33�!!" # �(�(�2-B&))�%(1�%&�:!#$ !*6+: /R x :/*0+!!! = !*�0:/+

��

�� 12/05/12 �� "+

� ��

�?;�(��)� �*�3"60 �*�3"60��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!

�?;�(��)� !*!6.!! !*!6.!!

�� *3"�3:��9�� :*!! X !*!//!0

�� $�!

&'�� $�� 43 �&;)-4&2� - '(4$�'��'-> %& 1�5&5* $(?5 - ,(2�4&2�5*�4; 4��&1-�) $1('&%&2� %& )� $1K$-� (;1�* &5�&5� -'(4$�'��'-> 5&�(25 '(2%-'-(25 %&) �)&' %&�1&5'1-$'-(25�H'2-F?&5*4&5?1��5(;1&$&1,-)�&K1-'

�� #� �� !�! €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*":! /R x ""*!+!!! = !*".0/3 !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *"!! /R x �.*!6!!! = �*�"0:!

�?;�(��)� �*6�:�3 �*6�:�3��F?-2�1-�

��3��!". # �&�1(&A'�B�%(1�%&+:#$*�-$?5� �E66/(&F?-B�)&2�

!*:!! /R x ::*6�!!! = �*66"+0

��33�!0! # �-'>B-;1�2�%<$)&A%&�3!!C� �*!!! /R x �"*3:!!! = !*/63"3��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*�!! /R x 3.*3+!!! = !*�+++:

�?;�(��)� "*"./�: "*"./�:��&1-�)5

�!3�!!: 43 �)�55-,-'�'->-�$(1��'->%&�&11�$&1�1&;)-4&2�5)('�)-�N��5*$1('&%&2�%&)�$1K$-�(;1�

�*"!! x !*3.!!! = !*6:/!!

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!

�?;�(��)� !*:!6!! !*:!6!!

�� 6*"!:".��9�� :*!! X !*"�!"/

�� !�!��!

&'�� $�� 43 �&;)-4&2� - '(4$�'��'-> %& 1�5&5* $(?5 - ,(2�4&2�5*�4; 4��&1-�) $1('&%&2� %& $1L5�&'* &5�&5� -'(4$�'��'-> 5&�(25 '(2%-'-(25 %&) �)&' %&�1&5'1-$'-(25�H'2-F?&5*4&5?1��5(;1&$&1,-)�&K1-'

�� #� �� ## €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*":! /R x ""*!+!!! = !*".0/3 !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *"!! /R x �.*!6!!! = �*�"0:!

�?;�(��)� �*6�:�3 �*6�:�3

��

�� 12/05/12 �� 3!

� ��

��F?-2�1-��3��!". # �&�1(&A'�B�%(1�%&+:#$*�-$?5� �E66/(

&F?-B�)&2�!*:!! /R x ::*6�!!! = �*66"+0

��33�!0! # �-'>B-;1�2�%<$)&A%&�3!!C� �*!!! /R x �"*3:!!! = !*/63"3��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*�!! /R x 3.*3+!!! = !*�+++:

�?;�(��)� "*"./�: "*"./�:��&1-�)5

�!3�!!� 43 �&11�$1('&%&2�%&$1L5�&'*-2')K5'�2(2$&1&A�1�''->-�1�25$(1��) (;1�

�*"!! x 3*""!!! = 3*./6!!

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!

�?;�(��)� 3*+�"!! 3*+�"!!

�� 0*/�3".��9�� :*!! X !*3.!//

�� ##�#!

&'�� $�� 43 �&;)-4&2� �) %�11&1� % �)P��5 %& 4?15 - &5�1&$5 %&,(14-�>* �4; 4��&1-�) $1('&%&2� %& )� $1K$-� (;1�*&5�&5� - '(4$�'��'-> 5&�(25 '(2%-'-(25 %&) �)&' %&�1&5'1-$'-(25�H'2-F?&5*4&5?1��5(;1&$&1,-)�&K1-'

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *+++ /R x �.*!6!!! = !*/63+/ !��"!!! # ��$%&'())� !*3!" /R x ""*!+!!! = !*��+�3

�?;�(��)� !*0/3!+ !*0/3!+��F?-2�1-�

��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*"!" /R x 3.*3+!!! = !*�3.6.��33�!0! # �-'>B-;1�2�%<$)&A%&�3!!C� �*!!" /R x �"*3:!!! = !*""!+.��3��!". # �&�1(&A'�B�%(1�%&+:#$*�-$?5� �E66/(

&F?-B�)&2��*!!" /R x ::*6�!!! = !*++�66

��33�!!: # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��%&/�.� �*!!" /R x 6:*66!!! = !*.�3!:

�?;�(��)� "*�/3+: "*�/3+:��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!�!3�!!: 43 �)�55-,-'�'->-�$(1��'->%&�&11�$&1�1&;)-4&2�5

)('�)-�N��5*$1('&%&2�%&)�$1K$-�(;1��*"!! x !*3.!!! = !*6:/!!

�?;�(��)� !*:!6!! !*:!6!!

�� 3*63�!6��9�� :*!! X !*�0�::

�� #

&'�$ � $� �� 43 �&;)-4&2� �4; 5(11� %& ! � : 44 &2 ))-� - �11(2](2��%& '�2(2�%�* &5�&5� - '(4$�'��'-> 5&�(25'(2%-'-(25 %&) �)&' %& �1&5'1-$'-(25 �H'2-F?&5*4&5?1��5(;1&$&1,-)�&K1-'

�� !�� €

��

�� 12/05/12 �� 3�

� ��

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*":! /R x ""*!+!!! = !*::"": !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!!! /R x �.*!6!!! = �*.!6!!

�?;�(��)� "*3:/": "*3:/":��F?-2�1-�

��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*"!! /R x 3.*3+!!! = !*0/0.!��33�!.! # �-'>B-;1�2��4;$)�'�%&/!'4% �4$)�1-� �*!!! /R x .*/+!!! = !*./+!!��3��!"! # �&�1(&A'�B�%(1�%&:!#$*�-$?5� �E6�/(

&F?-B�)&2�!*:!! /R x 3+*�!!!! = �*+::!!

�?;�(��)� 3*:+�.! 3*:+�.!��&1-�)5

�!3��!3! 43 �(11�%&$&%1&1�%&$&%1��1�2I�-'�*%&!�:44 �*"!! x ""*:+!!! = "0*�!.!!�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!

�?;�(��)� "0*�:/!! "0*�:/!!

�� 33*�!6!:��9�� :*!! X �*/::"!

�� !��# �

&'�# � �� 4" �5;1(55�%� &2 F?�)5&B() �-$?5 %& �&11&2]* &2 N(2&52( ;(5'(5&5* %&,-2-%&5 �)5 $)�2()5* -2')(5� '�11&�� -�1�25$(1� � ) �;('�%(1 ( �$)&' &2 '�5 2&'&55�1-* -2')K5'�2(2% �;('�4&2�-4�2�&2-4&2�%&) �;('�%(1

�� $� #! �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*"6! /R x ""*!+!!! = !*!�0"! !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� !*+/! /R x �.*!6!!! = !*!:/�0

�?;�(��)� !*!0330 !*!0330��F?-2�1-�

��:!�.�� # ��4->%&"!!#$*%&�:��0*343� "*!!! /R x 3+*36!!! = !*"::"��3��!!� # ��)�'�11&��%(1�%&�0!#$*�-$?5� �E+:!(

&F?-B�)&2�!*+/! /R x /3*�!!!! = !*�+/6+

�?;�(��)� !*6:�0! !*6:�0!

�� !*:":!0��9�� :*!! X !*!"/":

��

&'�� (�� 4" 8(14-�> %& �: 9G44" %& 1&5-5�H2'-� '�1�'�&1I5�-'� �)� '(4$1&55-> $&1 � '�$� %& 2&�&=� %& �! '4 %& �1?-A*-2')K5 )� $1&$�1�'-> %& )� ;�5& % �55&2��4&2�* &5�&5�-&5F?&1%&=��

�� #�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1�

��

�� 12/05/12 �� 3"

� ��

��% (;1� !�3�!!� # =?%�2� �*!!! /R x �.*:"!!! = !*30!6! !�6!!!! # ��2(;1& "*!!! /R x �0*66!!! = !*/+0/! !�"�!!! # �,-'-�)�� *!!! /R x "!*./!!! = !*6�0"! !��"!!! # ��$%&'())� !*":! /R x ""*!+!!! = !*��!6:

�?;�(��)� �*:+:/: �*:+:/:��&1-�)5

�!/!��! 43 8(14-�>%&�:9G44"%&1&5-5�H2'-�'�1�'�&1I5�-'��)�'(4$1&55->*'(25-5�H2'-�$)�5�-'�-�1�2?)��4�A-4"!44*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

!*�!: x /0*��!!! = 0*!6/::

�?;�(��)� 0*!6/:: 0*!6/::

�� .*/6""!��9�� :*!! X !*63"��

�� #��!��

&'�� !�� 43 8(14-�> 7 E3!G�G"!G��S@; %& '(25-5�H2'-� $)�5�-'� -�1�2?)�� 4�A-4 "! 44 $&1 � �)P��5* -2')K5 '()�)('�'->*B-;1��-'?1��

�� $�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� 3*!!! /R x "!*./!!! = 3*363.6 !�33!!! # =?%�2� "*!!! /R x �+*3/!!! = "*!/.+3 !��"!!! # ��$%&'())� �*!!! /R x ""*!+!!! = �*�.!36 !�3"!!! # �&> "*!!! /R x �+*0"!!! = "*�!06!

�?;�(��)� .*0!!:� .*0!!:��F?-2�1-�

��0!��! # ��4->�4;;(4;�%&,(14-�(2�1 �*"!! /R x +/*.�!!! = /*"!063�J�"�!! # �(4$1&55(1$(1��-)%&0G�!43G4-2%&'�;�) �*"!! /R x �/*/.!!! = �*!/+:"��0!!!!/ # �-;1�%(1-2�&12%&,(14-�> 6*.!! /R x �*.0!!! = !*60+/"�J��!!� # �1?$&)&'�1K�&2%&.!G�!!C� *�4;'(25?45

-2')(5(5�*"!! /R x /*/!!!! = !*6"3�+

�?;�(��)� .*�0+0/ .*�0+0/��&1-�)5

�!/:3�"" 43 8(14-�>7 E3!*'(25-5�H2'-�$)�5�-'�-�1�2?)��4�A-4"!44*')�55&% &A$(55-'->��S@;*�G'R!�:!*'(2�-2�?�'-4&2�3:!C�G43*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

�*!:! x ..*":!!! = +"*//":!

�?;�(��)� +"*//":! +"*//":!

�� !+*:6"00��9�� :*!! X :*600�6

�� ##�

&'� �!�� 43 8(14-�> 7�E"!G�G"!G� %& '(25-5�H2'-� $)�5�-'� -�1�2?)�� 4�A-4 "! 44 $&1 � ,(2�4&2�5 - &2'&$��5*-2')K5'()�)('�'->*B-;1��-'?1��

�� !�� #!�� €

��

�� 12/05/12 �� 33

� ��

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& "*!!! /R x �0*66!!! = �*6+!/! !�3�!!� # =?%�2� "*!!! /R x �.*:"!!! = �*:."+� !��"!!! # ��$%&'())� �*!!! /R x ""*!+!!! = !*+66!" !�"�!!! # �,-'-�)�� "*!!! /R x "!*./!!! = �*0."+�

�?;�(��)� :*.!!66 :*.!!66��F?-2�1-�

��0!!!!/ # �-;1�%(1-2�&12%&,(14-�> "*6!! /R x �*.0!!! = !*�+�0+�J�"�!! # �(4$1&55(1$(1��-)%&0G�!43G4-2%&'�;�) �*"!! /R x �/*/.!!! = !*.::3.��0!��! # ��4->�4;;(4;�%&,(14-�(2�1 !*/!! /R x +/*.�!!! = "*6."3�

�?;�(��)� 3*:"+6. 3*:"+6.��&1-�)5

�!/6��!! 43 8(14-�>7�E"!*'(25-5�H2'-�$)�5�-'�-�1�2?)��4�A-4"!44*')�55&% &A$(55-'->�*�G'R!�/:*'(2�-2�?�'-4&2�"!!C�G43*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

�*!:! x 0/*6!!!! = .!*""!!!

�?;�(��)� .!*""!!! .!*""!!!

�� .+*:6++"��9�� :*!! X 6*600:!

�� #!�� !

&'�� !%�� C� '&1 � :!! � &2 ;�11&5 '(11?��%&5 %& )I4-� &)�5�-' 2(4&2(1%&:!!9G44"*'()�)('��

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� "*/03 /R x "!*./!!! = !*"!/:� !��"!!! # ��$%&'())� !*"63 /R x ""*!+!!! = !*!�+.. !�3�!!� # =?%�2� "*/03 /R x �.*:"!!! = !*�.33:

�?;�(��)� !*6!+06 !*6!+06��F?-2�1-�

�"!!�!!3 # �-5�))�&)H'�1-'� !*/0: /R x "*3�!!! = !*!!:0.��:!3��! # ��4->�1?�%&:� !*�.+ /R x 6!*!"!!! = !*!".!��"!!�!!" # ��F?-2�$&1�%(;)&��11(%>% �'&1 !*/0: /R x "*�6!!! = !*!!:3:

�?;�(��)� !*!3+�6 !*!3+�6��&1-�)5

�!�"�!!" C� '&1'(11?��:!!�&2;�11&5 �*!:! x !*/"!!! = !*/:�!!�! �6"�! C� 8-),&11(1&'?-�%&%-�4&�1&�*/44 !*!�! x �*�3!!! = !*!��3!

�?;�(��)� !*//"3! !*//"3!

�� *��.��9�� :*!! X !*!:::/

�� !

��

�� 12/05/12 �� 36

� ��

&'�! �!�� 4" �2'(,1��-%&5&2'(,1��$)�&2$�1�4&2�2(B-5�*B&1�-'�) �� $�� !�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*:!! /R x ""*!+!!! = �*"/""+ !�3�!!� # =?%�2� 3*!!! /R x �.*:"!!! = /*36+0� !�6!!!! # ��2(;1& 3*!!! /R x �0*66!!! = :*+0+63 !�"�!!! # �,-'-�)�� "*!!! /R x "!*./!!! = 6*0/.!!

�?;�(��)� �.*3:+63 �.*3:+63��F?-2�1-�

��:!��! # �1?��?�($1($?)5�%�%&�"� !*"!! /R x :"*�0!!! = �*�+"6/�J��!!� # �1?$&)&'�1K�&2%&.!G�!!C� *�4;'(25?45

-2')(5(5�*!!! /R x /*/!!!! = !*0:6"+

�?;�(��)� �*+6/0: �*+6/0:��&1-�)5

�!J�!!: ? ��&1-�)5�?A-)-�15$&1�&2'(,1�1 !*6!! x �*3/!!! = !*:66!!�!J !!! ) &5&2'(,1�2� !*!0: x "*�6!!! = !*�/!:!�!0��!" 4" 4(1�-�N�'->%&��?)&1%&,?5��%&$-%&""44*$&1�

�!?5(5�*!!! x �*"/!!! = �*"/!!!

�!"�!3! 4 ��?)>%&,?5��%&$-$&1��!?5(5 3*!!! x !*6"!!! = �*"/!!!

�?;�(��)� 3*""6:! 3*""6:!

�� "3*:3!/.��9�� :*!! X �*�0/:3

�� !��

&'�� !�� 4" �2'(,1��-%&5&2'(,1��$)�&2$�1�4&2�B-5�*#(1-�N(2��) �� $�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� 6*!!! /R x "!*./!!! = �!*3!�"3 !�6!!!! # ��2(;1& 3*!!! /R x �0*66!!! = /*6:+"/ !�3�!!� # =?%�2� 3*!!! /R x �.*:"!!! = /*.:+"/ !��"!!! # ��$%&'())� �*!!! /R x ""*!+!!! = "*0"0�/

�?;�(��)� "/*36/+� "/*36/+��F?-2�1-�

��:!��! # �1?��?�($1($?)5�%�%&�"� !*"!! /R x :"*�0!!! = �*"..�:�J��!!� # �1?$&)&'�1K�&2%&.!G�!!C� *�4;'(25?45

-2')(5(5�*!!! /R x /*/!!!! = !*.�6.�

�?;�(��)� "*�!"+/ "*�!"+/��&1-�)5

�!0�� 4" 4(1�-�N�'->%&��?)&1&2'�%&))��%&,?5��%&$-%&""44*$&1�3?5(5

�*!!! x 3*3+!!! = 3*3+!!!

�!/"+ � '? �?2��)4&��)�)-'-�&)&5'K$-'$&1�:4%��)P�1-�-�:!?5(5

!*!3! x �+*.3!!! = !*:+6+!

�!"�!3! 4 ��?)>%&,?5��%&$-$&1��!?5(5 3*!!! x !*6"!!! = �*"/!!!�!J !!! ) &5&2'(,1�2� !*!0: x "*�6!!! = !*�/!:!�!J�!!: ? ��&1-�)5�?A-)-�15$&1�&2'(,1�1 !*6!! x �*3/!!! = !*:66!!

�?;�(��)� :*+6+6! :*+6+6!

��

�� 12/05/12 �� 3:

� ��

�� 36*3++"0��9�� :*!! X �*0�++/

�� # �

&'�� !�� 4" �2'(,1��-%&5&2'(,1��$)�&2$�1�4&2�B-5�*B&1�-'�) �� $�� $�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*:!! /R x ""*!+!!! = �*3/3:. !�6!!!! # ��2(;1& 3*!!! /R x �0*66!!! = /*6:+"/ !�3�!!� # =?%�2� 3*!!! /R x �.*:"!!! = /*.:+"/ !�"�!!! # �,-'-�)�� "*!!! /R x "!*./!!! = :*�:!/"

�?;�(��)� �+*.3"0" �+*.3"0"��F?-2�1-�

�J��!!� # �1?$&)&'�1K�&2%&.!G�!!C� *�4;'(25?45-2')(5(5

�*!!! /R x /*/!!!! = !*.�6.�

��:!��! # �1?��?�($1($?)5�%�%&�"� !*"!! /R x :"*�0!!! = �*"..�:

�?;�(��)� "*�!"+/ "*�!"+/��&1-�)5

�!"�!3! 4 ��?)>%&,?5��%&$-$&1��!?5(5 3*!!! x !*6"!!! = �*"/!!!�!J�!!: ? ��&1-�)5�?A-)-�15$&1�&2'(,1�1 !*6!! x �*3/!!! = !*:66!!�!J !!! ) &5&2'(,1�2� !*!0: x "*�6!!! = !*�/!:!�!0�� 4" 4(1�-�N�'->%&��?)&1&2'�%&))��%&,?5��%&$-%&""

44*$&1�3?5(5�*!!! x 3*3+!!! = 3*3+!!!

�?;�(��)� :*3:6:! :*3:6:!

�� "0*"+!�.��9�� :*!! X �*3/6:�

�� $��!�#

&'�� !�� 43 �?;4-2-5�1�4&2�* 4?2��& - %&54?2��& %& '-2%1-*-2')(5�)�$1&$�1�'->%&)�;�5&

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *++. /R x �.*!6!!! = !*/!!03 !�3�!!� # =?%�2� 3*!!! /R x �.*:"!!! = !*+"/!! !�"�!!! # �,-'-�)�� 6*!!" /R x "!*./!!! = �*3+�3/ !��"!!! # ��$%&'())� �*!!" /R x ""*!+!!! = !*3/.+!

�?;�(��)� 3*"./++ 3*"./++��F?-2�1-�

��:!��! # �1?��?�($1($?)5�%�%&�"� !*6+. /R x :"*�0!!! = !*633!��3��!"! # �&�1(&A'�B�%(1�%&:!#$*�-$?5� �E6�/(

&F?-B�)&2�!*�"/ /R x 3+*�!!!! = !*!."��

�?;�(��)� !*:�:�" !*:�:�"��&1-�)5

�!"�!3! 4 ��?)>%&,?5��%&$-$&1��!?5(5 !*�:! x !*6"!!! = !*!/3!!�!8�!!� 43 4(1�-�N�'->%&'-2%1-4&��)�)-'� �*!!! x :*06!!! = :*06!!!

��

�� 12/05/12 �� 3/

� ��

�!3"�!�! 43 ��?)>5&25&��1;&))�1*-2')K5'�2(2$&1&A�1�''->-�1�25$(1��) (;1�

!*!33 x �"*6�!!! = !*6!+:3

�?;�(��)� /*"�":3 /*"�":3

�� !*!�6/6��9�� :*!! X !*:!!03

��

&'�$ �!(�(�� ? �?;4-2-5�1�4&2� - '()�)('�'-> %& $)�'� % �'&1��)B�2-�N�� %& "! 44 % &5$&5(1 ] �1�())� %& "! 44%& %-�4&�1& �2')�� ) ,(14-�> �4; 6 ;�11&5 '(11?��5%&�!44%&%-�4&�1&�

�� $� � �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*"!! /R x �0*66!!! = �.*0:"/+ !�"�!!! # �,-'-�)�� !*"!! /R x "!*./!!! = ""*63!�� !��"!!! # ��$%&'())� !*"!! /R x ""*!+!!! = "3*0:"/+

�?;�(��)� /6*+3:6+ /6*+3:6+��&1-�)5

�66J��! ? �)�'�% �2'(1��&5&�(25$)�2()5 �*!!! x "6!*!3!!! = "6!*!3!!!

�?;�(��)� "6!*!3!!! "6!*!3!!!

�� 3!6*+/:6+��9�� :*!! X �:*"6."0

��

&'�# �!(�(�� ? �?;4-2-5�1�4&2� - '()�)('�'-> %& '�;)& % �'&1��)B�2-�N�� %& �/ 44 %& %-�4&�1& $&1 � ,-A�'-> %&%&$?1�%(1�� 2')K5 $�1� $1($(1'-(2�) %& �-1�2�5 -�&14-2�'-(25

�� ! �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*"!! /R x �0*66!!! = �!*0/:63 !�"�!!! # �,-'-�)�� !*"!! /R x "!*./!!! = �"*.0/:6 !��"!!! # ��$%&'())� !*"!! /R x ""*!+!!! = �3*/3:.!

�?;�(��)� 30*"0000 30*"0000��&1-�)5

�66J��!� 4) ��;)&% �'&1��)B�2-�N��%&�/44%&%-�4&�1& +*!:! x �"*!"!!! = �!.*0.�!!

�?;�(��)� �!.*0.�!! �!.*0.�!!

��

�� 12/05/12 �� 30

� ��

�� 6/*!:.00��9�� :*!! X 0*3!"+6

��

&'�� # �� 43 ��5& %& �(�E? �1�-,-'-�)* &5�&5�* #?4&'��'-> -'(4$�'��'->*4&5?1��5(;1&$&1,-)�&K1-'

�� !�� # €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!!! /R x �.*!6!!! = !*�"../ !��"!!! # ��$%&'())� !*:!! /R x ""*!+!!! = !*!0..+

�?;�(��)� !*"!00: !*"!00:��F?-2�1-�

��33�!!" # �(�(�2-B&))�%(1�%&�:!#$ �*!!! /R x :/*0+!!! = !*6!:/6��:!"�"! # ��4->'-5�&12�%&�!!!!) !*:!! /R x 66*�"!!! = !*�:0:0��33�!3! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��%&�"��6� �*!!! /R x :+*3:!!! = !*6"3+3

�?;�(��)� !*+.0�6 !*+.0�6��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!�!30"!!� 43 �(�E?�1�-,-'-�)*-2')K5�1�25$(1��) (;1� �*"!! x �+*.3!!! = "3*0+/!!

�?;�(��)� "3*.66!! "3*.66!!

�� ":*!3..+��9�� :*!! X �*":�+6

�� #�$�

&'�� #��, 43 ��5& %& �(�E? �1�-,-'-�) $1('&%&2� %& �1�2?)�� 1&'-')��*'()�)('�%� �4; 4(�(�2-B&))�%(1� - $-'(2��& %&)4��&1-�)�)+.X%&)��

�� $! �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*!6" /R x �0*66!!! = !*3"!0!

�?;�(��)� !*3"!0! !*3"!0!��F?-2�1-�

��33�"!! # �(�(�2-B&))�%(1�4-�=�2� !*!�0 /R x /"*+/!!! = !*6/./"��33:! ! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�!��"� !*!"3 /R x :+*�6!!! = !*:+::6��:!"�!! # ��4->'-5�&12�%&.43 !*!!: /R x 6"*/!!!! = !*!+3"/

�?;�(��)� �*�:06" �*�:06"��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!�!30�!!! 43 �(�E?�1�-,-'-�)$1('&%&2�%&�1�2?)��51&'-')��5 �*"!! x �/*".!!! = �+*:3/!!

�?;�(��)� �+*:.6!! �+*:.6!!

��

�� 12/05/12 �� 3.

� ��

�� W�� *:! X !*!!6.�

�� "�*!//+3��9�� :*!! X �*!:33:

�� $

&'� �#� ��, 43 ��5& %& 5�?)>* �4; &5�&5� - $-'(2��& %&) 4��&1-�) �)+.X%&)��

�� !�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*!:! /R x �0*66!!! = !*:��6

�?;�(��)� !*:��6 !*:��6��F?-2�1-�

��:!"�!! # ��4->'-5�&12�%&.43 !*!": /R x 6"*/!!!! = !*/"6"0��33:!�! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�"��6� !*!:! /R x :+*�!!!! = �*03"�"��33��!! # �(�(�2-B&))�%(1�$&�-�� !*!3: /R x :/*+:!!! = �*�/.3.

�?;�(��)� 3*:"600 3*:"600��&1-�)5

�!��!!! 43 -�?� !*!:! x !*+/!!! = !*!6.!!�!3"�!!! 43 ��?)>5&25&��1;&))�1 �*�:! x �/*3/!!! = �.*.�6!!

�?;�(��)� �.*./"!! �.*./"!!

�� W�� *:! X !*!!0/0

�� ""*+!::.��9�� :*!! X �*�6:".

�� !��$�

&'�� #�$ !�� 43 ��5& %& ,(14-�> '(4$�'�� E3*3* �4; �1�2?)�� %&$&%1� '�)'�1-� %& �1�2%�1-� 4�A-4� "! 44* '-4&2�� G�G3"*: 9 - -2#-;-%(1 % �%(14-4&2�* '()�)('��4; &5�&2&%(1� - $-'(2��& %&) 4��&1-�) �) +0X %&)��

�� $$��# €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*!+! /R x �0*66!!! = �*:/+/! !�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� !*!�. /R x �+*.3!!! = !*3:/+6

�?;�(��)� �*+"/:6 �*+"/:6��F?-2�1-�

��33:! ! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�!��"� !*!3! /R x :+*�6!!! = �*006"!��0!+ !! # �5�&2&%(1�$&1�$�B-4&2�5%&,(14-�> !*!3! /R x 0.*6"!!! = "*3:"/!��0!! ! # �(11>B-;1��(1-$&1�,(14-�(25-;&�?45�?�($1($?)5��

$2&?4��-'!*!�: /R x /!*:"!!! = !*+!0.!

��:!"�!! # ��4->'-5�&12�%&.43 !*!!" /R x 6"*/!!!! = !*!.:"!

�?;�(��)� :*��+.! :*��+.!

��

�� 12/05/12 �� 3+

� ��

��&1-�)5!:3V��T 43 8(14-�>'(4$�'��E3*3*%&'(25-5�H2'-�5&'�

�4;'-4&2��G�3"*:9*�%%-�-?-2#-;-%(1% �%(14-4&2�-�1�2?)��%&$&%1�'�)'�1-�%&�1�2%�1-�4�A-4�"!44*&)�;(1��) (;1��4;$)�2��,(14-�(2&1�%&/!43G#

�*!:! x 03*�/:"6 = 0/*."3:!

�?;�(��)� 0/*."3:! 0/*."3:!

�� W�� *:! X !*!".+!

�� .3*.+.06��9�� :*!! X 6*�+6+6

�� $$��#��$

&'�! �#)�+� � � ��B-4&2� %& 4&5')� ;-�?4-2(5� '(2�I2?� &2 '�)&2� %&'(4$(5-'-> %1&2�2� � E�" �4; �1�2?)�� 1�2I�-' -;&�?4 4(%-,-'��* &5�&5� - '(4$�'��%� �) +0 X %&) �55�-�4�15#�))

�� # €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�6!!!! # ��2(;1& !*!0" /R x �0*66!!! = �*"::/. !�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� !*!�/ /R x �+*.3!!! = !*3�0".

�?;�(��)� �*:0"+/ �*:0"+/��F?-2�1-�

��0!+�!! # �5�&2&%(1�$&1�$�B-4&2�5%&4&5')�;-�?4-2(5� !*!!. /R x :3*++!!! = !*63�+"��0!! ! # �(11>B-;1��(1-$&1�,(14-�(25-;&�?45�?�($1($?)5��

$2&?4��-'!*!�! /R x /!*:"!!! = !*/!:"!

��33:!�! # �(11>B-;1��(1-�?�($1($?)5��*%&�"��6� !*!�! /R x :+*�!!!! = !*:+�!!

�?;�(��)� �*/".�" �*/".�"��&1-�)5

�+7�9�"! � �&5')�;-�?4-2(5�'(2�I2?�&2'�)&2�%&'(4$(5-'->%1&2�2�� E�"�4;�1�2?)��1�2I�-'-;&�?44(%-,-'��

�*!!! x /�*"6!!! = /�*"6!!!

�?;�(��)� /�*"6!!! /�*"6!!!

�� W�� *:! X !*!"3:+

�� /6*6/6/0��9�� :*!! X 3*""3"3

�� $�#�

&'�� #��%�� 4" �1�'��4&2� 5?$&1,-'-�) $&1 4-�=� %& 1&� 4(2('�$�5-4$)& �4; ;�11&=� %& �1�2?)��5 %& 4��&1-�)5�1�2I�-'5-F?-�1� @E6/

�� # €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"9!!! # �,-'-�)��% (;1�$<;)-'� !*!�! /R x �+*.3!!! = !*�+.3! !�6!!!! # ��2(;1& !*!6! /R x �0*66!!! = !*/+0/!

�?;�(��)� !*.+:+! !*.+:+!

��

�� 12/05/12 �� 6!

� ��

��F?-2�1-��33 !3! # �-'>B-;1�2�%<$)&A%&�3!!C� !*!!: /R x �"*�+!!! = !*!/!+:��0!! ! # �(11>B-;1��(1-$&1�,(14-�(25-;&�?45�?�($1($?)5��

$2&?4��-'!*!!: /R x /!*:"!!! = !*3!"/!

��0!+�!! # �5�&2&%(1�%&�1�2?)�� !*!!: /R x 3+*/"!!! = !*�+.�!��0!"!! # ��4->'-5�&12�$&1�1&��5,�)�-' !*!!: /R x ".*6"!!! = !*�6"�!

�?;�(��)� !*0!30: !*0!30:��&1-�)5

�!::��! C� @?-�1��-$?5 @E6/ �*":! x !*0�!!! = !*..0:!�!37 !!! � �1�2?)��5�1�2I�-'5$&1��1�'��4&2�55?$&1,-'-�)5%&

$�B-4&2�5;-�?4-2(5(5!*!"6 x ""*3�!!! = !*:3:66

�?;�(��)� �*6""+6 �*6""+6

�� W�� *:! X !*!�366

�� 3*!3/!3��9�� :*!! X !*�:�.!

�� $�$�

&'�� &� ? �A&'?'-> % &5'(4&5� % �-�?� $(��;)&* 5 -2')(?) &A'�B�'-> %& 1�5� ,-25 � � 4 %& )� ')�? %& )�'�2(2�%�* '()�)('�'-> %& '�2(2�%� %& �� %& �$()N�%� %& %-�4&�1& 2(4-2�) - �! ��4 %& $1&55->2(4-2�)* 1&;)-4&2� �4; 4��&1-�) %& $1L5�&' - 4��&1-�)�%&F?�� - �1�25$(1� %&) 4��&1-�) 5(;1�2�� 5 1&�)-�N�1�)� '(22&A-> &2 )� A�1A� 4?2-'-$�) &2 &) $?2� -2%-'�� &2&)5 $)�2()5* )� )(2�-�?% ,-25 ) � � L5 %& 3!! 4�� -2')(?&2 )&5 �1F?&�&5 - B�)B?)&1-� 2&'&55�1-5* �-AI'(4?2'(4$��%(1�) -2-'-%&)�)I2-��

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�� %�� 4 ��1�2� % �)?4-2- �2(%-�N��* �4; 4?2��2�5 - ;1H2%()&5� �" '4 %& 5&$�1�'->* %& �!! � �"! '4 % �)P�1-�*�2'(1�%��4;,-A�'-(254&'�2-F?&5

�� !$� $ €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�3�!!� # =?%�2� !*"3! /R x �.*:"!!! = 6*":+/! !�"�!!! # �,-'-�)�� !*6:! /R x "!*./!!! = +*3.0!!

�?;�(��)� �3*/6//! �3*/6//!��&1-�)5

�! /37!! ? ��'F?I4-'%&%-�4&�1&�"44*�4;'�1�()*B()�2%&1�-,&4&))�

6*!!! x 3*00!!! = �:*!.!!!

��3��! 4 ��1�2�% �)?4-2-�2(%-�N��4;4?2��2�5-;1H2%()&5��"'4%&5&$�1�'->*%&�!!��"!'4% �)P�1-�

�*!!! x ��"*�:!!! = ��"*�:!!!

��

�� 12/05/12 �� 6�

� ��

�?;�(��)� �"0*"3!!! �"0*"3!!! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� "*:!! % s �3*/6/.! = !*36��0

�?;�(��)� !*36��0 !*36��0

�� 6�*"�000��9�� :*!! X 0*!/!.+

�� !$� �$��

&'�$ ��%&�� 4" �A&'?'-> %& '(;&1�� %& $-55�11�* �4; �\))�4&2�-2�&1-(1 %& 6'4 %& $()-?1&�� %& %&25-�� 6! C�G43 - ?2$&5 &2�1& �! - �" C�G4"* -2')(? ;-�?&�&5 %& ,(14-�> -�(��-$?5%&$&�-�4��&1-�)$&1�)5&?4?2��&�

�� $�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'�# ��(��$ ? �1�( $&1 � $(? %& 1&�-5�1& % �'&1 ��)B�2-�N�� %&""!A33! 44* 1&'(;&1� �4; $()-$1($-)H %& '()(1��1(2=�* '()�)('�� 4; 4(1�&1 %& '-4&2� ��6* &)�;(1�� ) (;1��4;,(14-�(2&1�%&�/:)�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'$� �,�+�� 4 �?;4-2-5�1& - '()�)('�'-> %& =?2�� $&1 � ��1�2�-1) &5��2F?&\��5�;��E4?1�

�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'$� ��% � � % �;(2�4&2� I2�&�1& %& 5?;4-2-5�1& - '()�)('�'->%&'�1�&))-2,(14��-?%&) �'�?�'->�

�� #�� €

______________________________________________________________________________________________________________

&'$ )��, ? �A�-2�(1 %& $()5 5&'�* %& / C� %& '�11&��* �4;$1&55-> -2'(1$(1�%�* $-2��* �4; 5?$(1� � )� $�1&� -�4;&)%&54?2��&-2')K5

�� !� �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! 7 �8�� 9� �� !*"!! /R x �:*�.!!! = 0*3/.+3 !�3�!!! 7 �� 9��9� �� !*"!! /R x �3*!6!!! = /*33!�!

�?;�(��)� �3*/++!3 �3*/++!3��&1-�)5

��3��/�� ? �A�-2�(1%&$()55&'�*%&'�11&��/C�*�4;$1&55->-2'(1$(1�%�*$-2��

�*!!! x 36*�:!!! = 36*�:!!!

��V3�!!! ? ��1�$1($(1'-(2�)% &)&4&2�5&5$&'-�)5$&1�&A�-2�(15 �*!!! x !*":!!! = !*":!!!

��

�� 12/05/12 �� 6"

� ��

�?;�(��)� 36*6!!!! 36*6!!!! )�1&5

X �W!!� X &5$&5&5�?A-)-�155(;1&)�4�% (;1� �*:!! % s �3*/++33 = !*"!:6+

�?;�(��)� !*"!:6+ !*"!:6+

�� 6.*3!6:"��9�� :*!! X "*6�:"3

�� #��

&'$� ��& ? �?;4-2-5�1�4&2� - '()�)('�'-> %& '�;�)I4&�1&&)&'�1(4��2H�-'9/:�2')(?4��&1-�)52&'&55�1-5$&1�-25��)�)�'->

�� !��! €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!!! /R x �.*!6!!! = �.*!6!!!

�?;�(��)� �.*!6!!! �.*!6!!!��&1-�)5

��/:� ? ��;�)I4&�1&&)&'�1(4��2H�-'9/:�&4$&1��?1�4�A-4�,)?-%�/!U��2�%&'�;�)5!��"!43G#

�*!!! x /..*3.!!! = /..*3.!!!

�?;�(��)� /..*3.!!! /..*3.!!!

�� 0!/*6"!!!��9�� :*!! X 3:*3"�!!

�� !��!��

&'$! �� ? �?;4-2-5�1�4&2� - '()�)('�'-> %& '�;�)I4&�1&&)&'�1(4��2H�-' 9 �!!� �2')(? 4��&1-�)5 2&'&55�1-5$&1�-25��)�)�'->

�� $�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� *!!! /R x �.*!6!!! = �.*!6!!!

�?;�(��)� �.*!6!!! �.*!6!!!��&1-�)5

�� !� ? ��;�)I4&�1&&)&'�1(4��2H�-'9�!!�&4$&1��?1�4�A-4�,)?-%�/!U��2�%&'�;�)5!�".!43G#

�*!!! x 0:6*+3!!! = 0:6*+3!!!

�?;�(��)� 0:6*+3!!! 0:6*+3!!!

�� 00"*+0!!!��9�� :*!! X 3.*/6.:!

�� $��$��

��

�� 12/05/12 �� 63

� ��

&'$� ��,�� 43 �?1 % &5'?))&1� %& F?�)5&B() �)P�1-�* %& $&%1��1�2I�-'� ,-25 � �:! C�* $1('&%&2� % �$(1��'->* �4;'()�)('�'-> %& )� $&%1� %&) $�1�4&2� B-5� � 4� $&1 �%&-A�1E)( 5&25-;)&4&2� $)� - 1&;)-4&2� %& ;?-�5 �4;,(14-�> %& �: 9G44" %& 1&5-5�H2'-� '�1�'�&1I5�-'� �)� '(4$1&55->* 4&5?1�� 5(;1& $&1,-) �&K1-' 5&�(25$)�2()5

�� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*"!! /R x ""*!+!!! = !*/:6:" !�"�!!! # �,-'-�)�� *!!! /R x "!*./!!! = 3*!+!30 !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� "*!!! /R x �.*!6!!! = :*36:�+

�?;�(��)� +*!+!!. +*!+!!.��F?-2�1-�

��3��!". # �&�1(&A'�B�%(1�%&+:#$*�-$?5� �E66/(&F?-B�)&2�

�*!!! /R x ::*6�!!! = .*"!..+

��0!��! # ��4->�4;;(4;�%&,(14-�(2�1 �*!!! /R x +/*.�!!! = �6*36"""

�?;�(��)� ""*::�� ""*::��&1-�)5

�!66�!!! 43 �)('%&$&%1��1�2I�-'�,-25��:!C�*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

�*!!! x �0*".!!! = �0*".!!!

�!/!��! 43 8(14-�>%&�:9G44"%&1&5-5�H2'-�'�1�'�&1I5�-'��)�'(4$1&55->*'(25-5�H2'-�$)�5�-'�-�1�2?)��4�A-4"!44*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

!*3:! x /0*��!!! = "3*6..:!

�?;�(��)� 6!*0/.:! 6!*0/.:!

�� 0"*6!+/+��9�� :*!! X 3*/"!6.

��

&'$� �� ? �(? %& 1&�-5�1& %& �!! '4 %& %-�4&�1& - �*:! 4% �)P�1-�* -2')K5 5()&1� %& ,(14-�> %& �: 9G44" %&1&5-5�H2'-� '�1�'�&1I5�-'� � )� '(4$1&55->* �2&))% &2�1(2'�4&2� �4; �?;5* '(2 5?$&1-(1* ;�5�-4&2� -��$� %& ,(5� %<'�-) - �1�(25* 5&�(25 $)�2()5 -'(4$)-4&2�%&)�2(14��9��+�0�

�� $��#� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� "*!!! /R x "!*./!!! = 6�*0"!!! !��"!!! # ��$%&'())� !*":! /R x ""*!+!!! = :*:"":! !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� "*!!! /R x �.*!6!!! = 3/*!.!!!

�?;�(��)� .3*3"":! .3*3"":!

��

�� 12/05/12 �� 66

� ��

��F?-2�1-��0!!!!/ # �-;1�%(1-2�&12%&,(14-�> �*!!! /R x �*.0!!! = �*.0!!!��:!3��! # ��4->�1?�%&:� !*3:! /R x 6!*!"!!! = �6*!!0!!�J�"�!! # �(4$1&55(1$(1��-)%&0G�!43G4-2%&'�;�) !*:!! /R x �/*/.!!! = .*36!!!

�?;�(��)� "6*"�0!! "6*"�0!!��&1-�)5

��!"" ? �(2$1&,�;1-'��%&$(?%&1&�-5�1&�4;1&%?''->%&.!�/!'4%&%-�4&�1&-/!'4% �)P�1-�

�*!!! x ".*/.!!! = ".*/.!!!

�J�!!" ? ��5�-4&2�%&.:A.:A�!'4-��$�%&/:'4%&%-�4&�1&*%&,(5�%<'�-)*$&1�'�11&��%&1?$�?1�%&6!�

�*!!! x �!+*:"!!! = �!+*:"!!!

�!/!��! 43 8(14-�>%&�:9G44"%&1&5-5�H2'-�'�1�'�&1I5�-'��)�'(4$1&55->*'(25-5�H2'-�$)�5�-'�-�1�2?)��4�A-4"!44*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

!*0:! x /0*��!!! = :!*33":!

��!!" ? ��5&$1&,�;1-'�%�%&$(?%&1&�-5�1&%&R.!'4-�!!'4% �)P�1-�*�4;,(1��5$&1��?;5

�*!!! x 6�*/:!!! = 6�*/:!!!

�J�!�! ? �1�>$&1�$(?%&1&�-5�1&%&3!!A3!!A3!!44*%&$()-$1($-)L�4;�2-4�% �'&1%&"!44%&%-�4&�1&

6*!!! x :*0/!!! = "3*!6!!!

�!0��!� 43 �(1�&1�E.! !*!3: x .6*/.!!! = "*+/3.!

�?;�(��)� ":/*�./3! ":/*�./3!

�� 3/3*0":.!��9�� :*!! X �.*�./"+

�� $��#� �#

&'$� ��! ? �(? %& 1&�-5�1& %& �"! '4 %& %-�4&�1& - "*!! 4% �)P�1-�* -2')K5 5()&1� %& ,(14-�> %& �: 9G44" %&1&5-5�H2'-� '�1�'�&1I5�-'� � )� '(4$1&55->* �2&))% &2�1(2'�4&2� �4; �?;5* '(2 5?$&1-(1* ;�5�-4&2� -��$� %& ,(5� %<'�-) - �1�(25* 5&�(25 $)�2()5 -'(4$)-4&2�%&)�2(14��9��+�0�

�� #��$ €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�"�!!! # �,-'-�)�� "*!!! /R x "!*./!!! = .3*66!!! !��"!!! # ��$%&'())� !*":! /R x ""*!+!!! = ��*!6:!! !�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� "*!!! /R x �.*!6!!! = 0"*�/!!!

�?;�(��)� �//*/6:!! �//*/6:!!��F?-2�1-�

��0!!!!/ # �-;1�%(1-2�&12%&,(14-�> �*!!! /R x �*.0!!! = 3*06!!!��:!3��! # ��4->�1?�%&:� !*3:! /R x 6!*!"!!! = ".*!�6!!�J�"�!! # �(4$1&55(1$(1��-)%&0G�!43G4-2%&'�;�) !*:!! /R x �/*/.!!! = �/*/.!!!

�?;�(��)� 6.*636!! 6.*636!!��&1-�)5

��!"/ ? �(2$1&,�;1-'��%&,(14-�>�14��%&$(?%&1&�-5�1&�4;1&%?''->%&�"!�0!'4%&%-�4&�1&-.!'4% �)P�1-�

�*!!! x �".*66!!! = �".*66!!!

��

�� 12/05/12 �� 6:

� ��

��!!/ ? ��5&$1&,�;1-'�%�%&,(14-�>�14��%&$(?%&1&�-5�1&%&R�"!'4-�"!'4% �)P�1-�*�4;,(1��5$&1��?;5

�*!!! x "3:*60!!! = "3:*60!!!

�J�!!" ? ��5�-4&2�%&.:A.:A�!'4-��$�%&/:'4%&%-�4&�1&*%&,(5�%<'�-)*$&1�'�11&��%&1?$�?1�%&6!�

�*!!! x �!+*:"!!! = �!+*:"!!!

�!0��!� 43 �(1�&1�E.! !*�!! x .6*/.!!! = .*6/.!!�!/!��! 43 8(14-�>%&�:9G44"%&1&5-5�H2'-�'�1�'�&1I5�-'��

)�'(4$1&55->*'(25-5�H2'-�$)�5�-'�-�1�2?)��4�A-4"!44*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

"*6!! x /0*��!!! = �/�*!/6!!

�J�!�! ? �1�>$&1�$(?%&1&�-5�1&%&3!!A3!!A3!!44*%&$()-$1($-)L�4;�2-4�% �'&1%&"!44%&%-�4&�1&

:*!!! x :*0/!!! = ".*.!!!!

�?;�(��)� /0�*0/"!! /0�*0/"!!

�� ../*.6�!!��9�� :*!! X 66*36"!:

�� #��$��

&'$$ ��! 4 �?$)&4&2� $&1 4�=(1 �)P�1-� %& "*!! 4 %& $(? %&1&�-5�1& %& �"! '4 %& %-�4&�1&* �4; �2&))5$1&,�;1-'��5 %& ,(14-�>* -2')K5 $�1� $1($(1'-(2�) %&�1�(25*%(2�2�'(4$)-4&2��)�2(14��9��+�0�

�� !�� ! €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!�:!!!! # ��2(;1&&5$&'-�)-5�� "*!!! /R x �.*!6!!! = �:*!3333 !��"!!! # ��$%&'())� !*":! /R x ""*!+!!! = "*3!�!6 !�"�!!! # �,-'-�)�� "*!!! /R x "!*./!!! = �0*3.333

�?;�(��)� 36*0�00! 36*0�00!��F?-2�1-�

��0!!!!/ # �-;1�%(1-2�&12%&,(14-�> �*!!! /R x �*.0!!! = !*00+�0��:!3��! # ��4->�1?�%&:� !*0:! /R x 6!*!"!!! = �"*:!/":�J�"�!! # �(4$1&55(1$(1��-)%&0G�!43G4-2%&'�;�) !*:!! /R x �/*/.!!! = 3*60:!!

�?;�(��)� �/*0/!6" �/*0/!6"��&1-�)5

��!�/ ? 2&))$1&,�;1-'��%&,(14-�>�14��%&�"!'4%&%-�4&�1&-/!'4% �)P�1-�*$&1�$(?%&1&�-5�1&

�*//0 x ++*!:!!! = �/:*��/3:

�J�!�! ? �1�>$&1�$(?%&1&�-5�1&%&3!!A3!!A3!!44*%&$()-$1($-)L�4;�2-4�% �'&1%&"!44%&%-�4&�1&

3*!!! x :*0/!!! = �0*".!!!

�!0��!� 43 �(1�&1�E.! !*�!! x .6*/.!!! = .*6/.!!�!/!��! 43 8(14-�>%&�:9G44"%&1&5-5�H2'-�'�1�'�&1I5�-'��

)�'(4$1&55->*'(25-5�H2'-�$)�5�-'�-�1�2?)��4�A-4"!44*-2')K5�1�25$(1��) (;1�

!*."! x /0*��!!! = ::*!3!"!

�?;�(��)� "6:*.+6:: "6:*.+6::

��

�� 12/05/12 �� 6/

� ��

�� "+0*30"/0��9�� :*!! X �6*././3

�� !��

&'$# �-%��# 4 �?; %& $()-&�-)H % �)�� %&25-��* %& 9 +! 44 $&1 ��9 / ;�1* �4; ?2-(25 �&14(5()%�%&5* -2')K5 $�1�$1($(1'-(2�) % �''&55(1-5 - $&'&5 &5$&'-�)5 %&$()-&�-)H*'()�)('��),(25%&)�1�5�-$1(B��

�� $ €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*"!! /R x ""*!+!!! = !*!/!.! !�3�!!� # =?%�2� "*!!! /R x �.*:"!!! = !*:!+00 !�"�!!! # �,-'-�)�� *!!! /R x "!*./!!! = !*".0!+

�?;�(��)� !*.:0// !*.:0//��F?-2�1-�

�"!!��!� # �(4;I$&1�$1(B&5%&'�2(2�%&5 !*3"/ /R x 3*63!!! = !*!�:3+��:!"��! # ��4->'-5�&12�%&/!!!) !*3"/ /R x 3.*3+!!! = !*�0""6�J��!!: # ��F?-2�%&'(2,&''->% ?2-(255()%�%&5%&�?;5%&

$()-&�-)L!*6!! /R x 3*/!!!! = !*!�+."

��:!3��! # ��4->�1?�%&:� !*3+� /R x 6!*!"!!! = !*"�:3/

�?;�(��)� !*6"".� !*6"".��&1-�)5

�8��:!+ 4 �?;%&$()-&�-)H% �)��%&25-��*�-$?5��E�!!*9+!44*�9/*-2')K5$�$�%&$&'&5&5$&'-�)5-�''&55(1-5

�*!3! x 6*�3!!! = 6*":3+!

�!��!!! 43 -�?� !*!!. x !*+/!!! = !*!!0/.

�?;�(��)� 6*"/�:. 6*"/�:.

�� :*:6"!:��9�� :*!! X !*"00�!

�� $�#��

&'#� �-%�� 4 �?; %& $()-&�-)H % �)�� %&25-��* %& 9 �:! 44 $&1 ��9 / ;�1* �4; ?2-(25 �&14(5()%�%&5* -2')K5 $�1�$1($(1'-(2�) % �''&55(1-5 - $&'&5 &5$&'-�)5 %&$()-&�-)H*'()�)('��),(25%&)�1�5�-$1(B��

�� $��$� �� €

�2-��5 �1&?�� 1'-�) �4$(1��% (;1�

!��"!!! # ��$%&'())� !*"!! /R x ""*!+!!! = !*!/6.! !�3�!!� # =?%�2� "*!!! /R x �.*:"!!! = !*:63"0 !�"�!!! # �,-'-�)�� *!!! /R x "!*./!!! = !*3!:+:

�?;�(��)� !*+�6!" !*+�6!"��F?-2�1-�

�J��!!: # ��F?-2�%&'(2,&''->% ?2-(255()%�%&5%&�?;5%&$()-&�-)L

!*6!+ /R x 3*/!!!! = !*!"�/!

ANNEX 17

EXPROPIACIONS I SERVEIS AFECTATS

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 17. Expropiacions i serveis afectats

1

Índex

1. OBJECTIU ...................................................................................................................................... 3

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA ............................................................................................................. 3

2.1. DEFINICIÓ DE L’AFECCIÓ DE SUPERFÍCIES ............................................................ 3

3. AFECCIONS AL PARCEL·LARI .................................................................................................... 4

3.1. RELACIÓ DE BÉNS I DRETS AFECTATS.................................................................... 4

3.2. LLISTAT DE SUPERFÍCIES AFECTADES ................................................................... 6

3.3. VALORACIÓ D’AFECTACIÓ DE LES OBRES A REALITZAR ..................................... 6

3.3.1. Superfícies afectades ..................................................................................... 6

3.3.2. Valoració econòmica ...................................................................................... 7

3.4. PLÀNOL CADASTRAL .................................................................................................. 9

4. SERVEIS AFECTATS .................................................................................................................. 13


3

1. OBJECTIU

En el present annex es defineixen les superfícies afectades per la realització de l’obra.

És objecte del present informe valorar de manera estimada de les expropiacions i serveis afectats

deguts a la realització del projecte, tant temporals com indefinides.

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

A continuació es defineixen les diferents tipologies d’afeccions a superfícies.

2.1. DEFINICIÓ DE L’AFECCIÓ DE SUPERFÍCIES

Cal distingir els tres tipus d’afeccions que es poden produir:

- Expropiació:

Cal realitzar-la en la superfície corresponent al camí d’accés i planta depuradora.

- Imposició de servituds:

La servitud de pas és necessària per tal de poder tenir una franja de pas per a tasques de

manteniment. Els pous de registre, en cas que fossin necessaris, no seran objecte d’expropiació.

Cal realitzar una servitud de pas corresponent a l’escomesa elèctrica, entre l’estació

transformadora i el camí d’accés. S’estableix una franja de 1m .

Pel cas dels col·lectors, la imposició de servitud de pas s’hauria de realitzar en una franja de 3

metres centrada en l’eix de la canonada (1,5 m a cada costat).

- Ocupació temporal:

S’aplicarà als costats dels trams dels col·lectors, del camí d’accés i parcel·la de l’EDAR per tal de

poder executar les obres. S’estableix una franja de 12m d’amplada total dins de la qual es farà

desaparèixer tota mena d’obstacle.


4

3. AFECCIONS AL PARCEL·LARI 3.1. RELACIÓ DE BÉNS I DRETS AFECTATS

Per tal de poder presentar la relació de béns i drets afectats s’ha consultat la informació disponible

a la Sede Electrónica del Cadastro que el Ministerio de Economia y Hacienda d’Espanya posa a

disposició dels ciutadans per a ús personal.

En l’apartat 3.4 del present annex s’inclou el plànol cadastral.

Les actuacions previstes en el present projecte es desenvolupen totes en zona rústica, on el

principal ús és l’agrari.

La parcel·la de l’EDAR se situa es situa aproximadament, i com a mínim, a 400m de la carretera

B-401 per tant, la zona de la parcel·la on es situarà l’EDAR no es troba dins de cap de les zones

definides segons el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general

de carreteres. En l’esmentat reglament es defineixen les següents delimitacions per a carreteres

convencionals:

- Zona de domini públic: franja de terreny a cada costat de l’aresta exterior d’esplanació de

3m.

- Zona de servitud: dues franges de terreny a banda i banda de la carretera, delimitades

interiorment per la zona de domini públic i exteriorment per dues línies paral·leles a les

arestes exteriors de l’esplanació de 8m.

- Zona d’afectació: dues franges de terreny a banda i banda de la carretera, delimitades

interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes

exteriors de l’esplanació de 30m.

- Línia d’edificació: se situa mesurada horitzontalment a partir de l’aresta exterior de la

carretera, a 25m. En la zona compresa entre la línia i la carretera es prohibeix qualsevol

tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les que siguin

imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions existents.

Per tant, l’EDAR projectada no es troba dins de cap dels anteriors límits.

A continuació s’adjunta la relació de finques afectades per a l’execució de les obres.

Per a cada parcel·la afectada (tant per la situació de l’EDAR com pal pas dels col·lectors), es


5

realitza una fitxa on s’adjunta la informació necessària

FITXA NÚM. 1

Municipi : Vallcebre

Comarca : El Berguedà

Finca del projecte : 1

Ref. Cadastral : 08293A004001440000AU

Localització : Polígon 4, Parcel·la 144. Cal Barral, Vallcebre

Titular : Juan Torner Pons

Qualificació : Rústica

Ús principal del sòl : Agrari

Superfície total : 82837 m2

Superfície expropiada : 3701,47 m2

Superfície de servitud : 3486 m2

Superfície ocupació temporal : 10458 m2

Aprofitament del terreny : Pastures i pinar maderable

FITXA NÚM. 2

Municipi : Vallcebre

Comarca : El Berguedà

Finca del projecte : 2

Ref. Cadastral : 08293A004001410000AE

Localització : Polígon 4, Parcel·la 141, Cal Massana, Vallcebre

Titular : -

Qualificació : Rústica

Ús principal del sòl : Agrari

Superfície total : 1805 m2

Superfície expropiada : 0 m2

Superfície de servitud : 135 m2

Superfície ocupació temporal : 405 m2

Naturalesa : Urbana

Aprofitament del terreny : : Pinar maderable


6

3.2. LLISTAT DE SUPERFÍCIES AFECTADES

A continuació s'adjunta el llistat de les parcel·les amb les corresponents superfícies d'afectació,

que en aquest cas corresponen totes a superfície rústica, actualment de caràcter privat, però que

en un futur s’han de traspassar a l’Ajuntament de Vallcebre.

Superfícies afectades

Número de la finca 1 2

Nom del propietari Juan Torner Pons -

Referència cadastral 08293A004001440000AU 08293A004001410000AE

Superfícied’afectació

(m2)

Servitud de pas 3486 135

Ocupaciótemporal 10458 405

Expropiacions 4476,47 0

Tipologia dels terrenys afectats

Naturalesa Rústica Rústica

Aprofitament Pinar maderable i pastures Pinar maderable

Taula 17.1. Parcel·les per on passa l’obra

3.3. VALORACIÓ D’AFECTACIÓ DE LES OBRES A REALITZAR

3.3.1. Superfícies afectades

A continuació s'adjunta el llistat de les parcel·les amb les corresponents superfícies d'afectació.

Com ja s’ha comentat anteriorment la totalitat de sòl afectat és rústic. Actualment encara no s’ha

fet la cessió dels terrenys a l’Ajuntament, per la qual cosa s’han qualificat com a terrenys de

caràcter privat, amb la corresponent valoració.

A la següent taula (taula 17.2) s’indiquen les superfícies de les zones ocupades en cadascuna de

les dues parcel·les afectades.

Núm finc

aReferència parcel.la S.Servitud S.O. Temporal S.Expropiacions

Rústic privat (m2) Rústic privat (m2) Rústic privat (m2)

Pinarmaderable

Laborsecà

Pinarmaderable

Laborsecà Pastures

Pinarmaderabl

e

1 08293A004001440000AU 3.486,00 10.458,00 1.851,47 2625

2 08293A004001410000AE 135,00 405,00

Taula 17.2. Superfícies de servitud, d’ocupació temporal i expropiades.


7

3.3.2. Valoració econòmica

Es realitza la relació de superfícies a valorar, dels terrenys de naturalesa rústica de caràcter privat.

La valoració econòmica que s’aplicarà a les superfícies afectades és la que s’indica a la següent

taula per als diferents tipus de terreny:

Tipus Afecció Ús Valoració (€/m2)

Rústic

Ocupaciópermament

Pastures 0,20

Pinar maderable 6

Labor secà 4

Ocupació temporal

Pastures 0,07

Pinar maderable 0,10

Labor secà 0,07

Zona de servitud

Pastures 1,86

Pinar maderable 3,60

Labor secà 2,40 Taula 17.3. Valoració econòmica de cada terreny

A la següent taula, s’indiquen les superfícies afectades i la seva valoració econòmica.

Afecció Tipus Ús Total

superficie

Valoració(€/m2)

TotalValoració

S.Servitud

Rústicprivat

Pinar maderable 3486,00 3,6 12549,6

Labor secà 135,00 2,4 324

S.TemporalPinar maderable 10458,00 0,1 1045,8

Labor secà 405,00 0,07 28,35

S.ExpropiacionsPastures 1851,47 3,1 5739,54925

Pinar maderable 2625,00 6 15750,00

Taula 17.4. Valoració económica total

TOTAL (€) 35437,30

La valoració dels terrenys de naturalesa rústica i de caràcter privat ascendeix a 35437,30.-€

Pro

ject

e de

l’E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(Ber

gued

à)

Ann

ex 1

7. E

xpro

piac

ions

i se

rvei

s af

ecta

ts

9

3.4.

PLÀ

NO

L C

AD

AST

RA

L

Pro

ject

e de

l’E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(Ber

gued

à)

Ann

ex 1

7. E

xpro

piac

ions

i se

rvei

s af

ecta

ts

11


13

4. SERVEIS AFECTATS Per a realitzar el present annex, s’ha contactat amb les possibles companyies que poguessin

disposar d’instal·lacions a la zona de planificació de la depuradora. Aquestes companyies són:

Gas Natural, Telefònica, Fecsa-Endesa i amb l’Ajuntament de Vallcebre (aigua potable).

En el cas que es produeixi afecció, els serveis hauran de ser convenientment reposats després

d’haver realitzat les cates corresponent per tal de verificar la ubicació d’aquests.

FECSA-ENDESALa línia d’electricitat de Fecsa-Endesa no està soterrada, sino que es tracta d’una línia elèctrica

aèria que passa per sobre del camí d’accés i per sobre del traçat del col·lectors. La distància des

de l’EDAR a la connexió amb l’energia elèctrica dista aproximadament 270m.

TELEFÒNICATelefónica no disposa d’instal·lacions soterrades a la zona del projecte, per tant, no s’han de tenir

en compte possibles afectacions a la seva xarxa.

GAS NATURAL Gas Natural no disposa d’instal·lacions a la zona del projecte, per tant, no s’han de tenir en

compte possibles afectacions a la seva xarxa.

AIGUA POTABLE L’ajuntament de Vallcebre comunica que la xarxa d’aigua potable no afecta a la zona de projecció

de l’EDAR i dels col·lectors en alta. La distància des de l’EDAR a la connexió d’aigua potable és

d’aproximadament 300m.

L’Ajuntament de Vallcebre comunica la possibilitat d’existència d’antigues mànegues al terreny.

A partir de la informació obtinguda, s’ha inclòs una partida alçada al pressupost per la reposició

dels serveis que poguessin ser afectats durant l’execució de les obres. Aquesta partida és de

1774,0 euros.

ANNEX 18

PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE

L’ADMINISTRACIÓ

RESSUPOST GENERAL D’EXECUCIÓ MATERIAL 502.659,45 €

3% Despeses generals, impostos, taxes 65.345,73 € 6% Benefici Industrial 30.129,57 €

UMA PARCIAL 598.164,75 € 8% I.V.A. 107.669,66 €

RESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTA amb IVA 705.834,41 €

xpropiacions 35.437,30.€ erveis afectats 0,00 € a de control de qualitat 3816,92 €

RESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ 745.088,63 €

present Pressupost per a Coneixement de l’Administració puja a la quantitat de: SET-CENTS QUARANTA-CINC MIL VUITANTA-VU

UROS AMB SEIXANTA-TRES CÈNTIMS D’EURO (745.088,63 €).

ANNEX 19

ESTUDI D’EXPLOTACIÓ

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex núm. 19: Estudi d’explotació

1

�

Índex�

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 3

2. DADES BASE PER A L’ESTUDI D’EXPLOTACIÓ ................................................................... 3

3. INSTRUCCIONS GENERALS .................................................................................................. 3

3.1. INSTRUCCIONS DE SEGURETAT................................................................................... 3

3.2. INSTRUCCIONS DE SERVEI ........................................................................................... 4

4. ACTIVITATS DE MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ .................................................................. 4

5. DEFINICIÓ DELS COSTOS ...................................................................................................... 5

5.1. COSTOS FIXES................................................................................................................. 5

5.2. COSTOS VARIABLES ....................................................................................................... 5

6. VALORACIÓ ECONÒMICA ...................................................................................................... 6

6.1. COSTOS FIXES................................................................................................................. 7

6.2. COSTOS VARIABLES ....................................................................................................... 8

6.3. COSTOS TOTALS ............................................................................................................. 9


3

1. INTRODUCCIÓ

L’objectiu d’aquest annex és la definició de les operacions d’explotació i manteniment de la

planta de tractament d’aigües residuals de Vallcebre i la determinació les despeses que

aquestes activitats signifiquen.

2. DADES BASE PER A L’ESTUDI D’EXPLOTACIÓ

Es realitzarà l’estudi de l’explotació a partir dels paràmetres de disseny següents.

Dades base per l’estudi d’explotació

Paràmetres Unitats Valor

Cabal diari. m3/d 80

Cabal mig horari. m3/h 3,33

Cabal punta pretractament m3/h 16,7

Cabal punta biològic càlcul m3/h 6,67

Cabal mínim. m3/h 1,67

DBO5 mg O2/l 300

MES mg/l 450

3. INSTRUCCIONS GENERALS

3.1. INSTRUCCIONS DE SEGURETAT

Tots els treballs i activitats relacionats amb el manteniment, inspecció o conservació de la

instal·lació es portaran a terme complint la normativa vigent en matèria de Seguretat i Salut en

el Treball.

Les instal·lacions elèctriques, compliran el Reglament Electrotècnic.

Particularment, s’ha de tenir molt en compte els següents punts:

� Durant la realització de treballs en la planta de tractament d’aigües residuals i amb la

finalitat de protegir-se contra possibles infeccions, estarà prohibit menjar, beure i fumar.

Les persones que hagin realitzat treballs en la planta de tractament es rentaran i es

desinfectaran acuradament amb els productes adequats abans de menjar, de beure i

de fumar.


4

� L’obertura del quadre de control i la manipulació del mateix, estarà només a càrrec d’un

electricista competent.

� Tota persona que hagués d’accedir al dipòsits de la instal·lació, ha d’estar ben agafada

a un cinturó de seguretat i ser vigilada per altra persona que es trobarà fora del dipòsit.

3.2. INSTRUCCIONS DE SERVEI

Pel correcte manteniment i explotació de la planta s’hauran de complir les següents

instruccions:

� Conservar en perfecte estat tot els elements i instal·lacions de la planta.

� Mantenir adequadament totes les instal·lacions i equips de l’EDAR.

� S’hauran de mantenir en perfecte estat de neteja i pintura tots els elements i obres de

la instal·lació.

� S’hauran de conservar en bones condicions tots els elements annexes a la planta

(camins, edificacions, etc.).

� No es permetrà que siguin abocats a la planta de tractament, els següents líquids:

- Aigües residuals que continguin benzina, olis, dissolvents, desinfectants, o

qualsevol altra substància nociva que tingui un efecte tòxic en els

microorganismes.

- Aigua i fang procedents de fosses sèptiques.

� Qualsevol deteriorament en la planta de tractament o en el mecanisme de la mateixa,

haurà de ser reparat d’immediat.

� Les reparacions o revisions en les instal·lacions elèctriques les realitzaran especialistes

autoritzats a l’efecte.

� La persona responsable del manteniment de la instal·lació ha d’estar informada amb

exactitud sobre els temps de funcionament del grup bufador.

� Tots els treballs de control i manteniment, incidències i reparacions seran registrats en

el llibre de registre de serveis amb indicació de les dades corresponents.

� Aquestes instruccions de servei seran lliurades en mà a la persona responsable del

manteniment.

4. ACTIVITATS DE MANTENIMENT I EXPLOTACIÓ

La planta tindrà un cap de planta, però serà l’encarregat de manteniment de la zona, que

treballarà a mitja jornada ja que també serà encarregat d’altres plantes depuradores properes,

qui desenvoluparà les activitats de manteniment i explotació. Les activitats a realitzar seran:


5

• Manteniment. L’encarregat executarà les activitats pròpies del manteniment ja sigui

preventiu, correctiu, modificatiu o ambiental. Atendrà a les incidències pròpies del

manteniment de les instal·lacions. La varietat d’equips, condicions de treball i les matèries

tractades als processos, requereixen d’una preparació especial, no solament tècnica, sobre

les característiques d’aquestes matèries.

• Explotació. L’encarregat executarà les feines corresponents i serà el responsable de

verificar i comprovar que les instal·lacions funcionin correctament. Realitza els treballs

normals i de rutina de la depuradora que permeten assolir les qualitats desitjades. Entre

d’altres funcions, realitzaran les següents:

- Tenir cura de l’aspecte exterior.

- Realitzar inspeccions rutinàries simples.

- Agafar les mostres necessàries per l’anàlisi dels rendiments dels processos de

la planta i qualitats de l’aigua.

5. DEFINICIÓ DELS COSTOS

Les despeses derivades de l’explotació, manteniment i conservació dels equips i instal·lacions

que componen una EDAR es classifiquen en costos fixes i variables. No obstant, també es

podrien incloure els costos d’amortització però degut a la seva complexitat de càlcul no es

tindran en compte en aquest estudi. A continuació es defineixen els costos fixes i variables

5.1. COSTOS FIXES

Tenen concepte de despeses fixes aquelles que són independents del cabal tractat i que es

produeixen sense distinció que la planta estigui en funcionament o parada.

Les despeses fixes es divideixen en:

� Costos de personal

� Costos de conservació i manteniment (reparacions, olis i greixos i conservació)

� Costos varis (analítica, equipament i vestuari, costos administratius)

� Costos d’energia elèctrica

5.2. COSTOS VARIABLES

Són els costos que depenen del cabal tractat, tant referents a les seves característiques

quantitatives com qualitatives, encara que a tots els efectes, un cop definides les


6

característiques mitges de l’aigua, només es consideren a efectes de despeses dependents del

volum d’aigua tractada.

� Costos del transport de fangs a compostatge

� Costos de retirada de residus al pou de gruixuts i de fins

� Costos d’energia elèctrica (es realitzen en funció d’un temps de funcionament

estàndard i un preu mig del kWh).

6. VALORACIÓ ECONÒMICA

A continuació es quantifiquen els costos previstos en l’explotació i el manteniment de la planta.

Es separa en despeses fixes i despeses variables.

Pro

ject

e de

l’E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(Ber

gued

à)

Ann

ex n

úm. 1

9: E

stud

i d’e

xplo

taci

ó

7

6.1.

CO

STO

S FI

XES

6.1.

1. P

ERSO

NA

L

FUN

CIÓ

CA

TEG

OR

IA

NÚ

ME

RO

DE

DIC

AC

IÓ(%

)P

RE

U U

NIT

AR

I (€

/any

) P

RE

U T

OTA

L (€

/any

)

Cap

de

Pla

nta

TGS

/TG

M

1 5

30.0

00,0

0 1.

500.

- €/a

ny

Ope

rado

r man

teni

men

t O

ficia

l 2ª

1 15

21

.600

,00

3.24

0.- €

/any

TOTA

L PE

RSO

NA

L 4.

740.

- €/a

ny

6.1.

2. C

ON

SER

VAC

IÓ I

MA

NTE

NIM

ENT

CO

NC

EPTE

P

RE

U T

OTA

L (€

/any

)

Rep

arac

ions

1.

000.

- €/a

ny

Olis

i gr

eixo

s 30

0.- €

/any

Con

serv

ació

30

0.- €

/any

TOTA

L C

ON

SER

VAC

IÓ M

AN

TEN

IMEN

T1.

600.

-€/a

ny

6.1.

3. V

AR

IS

CO

NC

EP

TE

PR

EU

TO

TAL

(€/a

ny)

Ana

lític

a 2.

000.

- €/a

ny

Equ

ipam

ent i

ves

tuar

i 15

0.- €

/any

Cos

tos

adm

inis

tratiu

s 10

0.- €

/any

TOTA

L M

AN

TEN

IMEN

T I C

ON

SER

VAC

IÓ2.

250.

-€/a

ny

Pro

ject

e de

l’E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(Ber

gued

à)

Ann

ex n

úm. 1

9: E

stud

i d’e

xplo

taci

ó

8

6.1.

4. T

ERM

E D

E PO

TÈN

CIA

CO

NC

EPTE

P

RE

U T

OTA

L (€

/any

)

Tarif

a

600.

- €/a

ny

TOTA

L P

OTÈ

NC

IA

600.

- €/a

ny

TOTA

L C

OST

OS

FIXE

S 9.

190.

- €/a

ny

6.2.

CO

STO

S VA

RIA

BLE

S

6.2.

1. T

RA

NSP

OR

T D

E FA

NG

S A

CO

MPO

STA

TGE

CO

NC

EPTE

Q

UA

NTI

TAT

UN

ITAT

S P

RE

U(€

/m3 )

PR

EU

TO

TAL

(€/a

ny)

Tota

l fan

gs c

ada

dos

mes

os

18,0

m

3 /2m

esos

Tota

l fan

gs a

nual

s 10

8 m

3 /any

36

38

88,0

.- €/

any

TOTA

L TR

AN

SPO

RT

DE

FAN

GS

3.88

8,0.

- €/a

ny

Pro

ject

e de

l’E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(Ber

gued

à)

Ann

ex n

úm. 1

9: E

stud

i d’e

xplo

taci

ó

9

6.2.

2. R

ETIR

AD

A D

E R

ESID

US

CO

NC

EPTE

Q

UA

NTI

TAT

UN

ITAT

S P

RE

U T

RA

NS

PO

RT

I C

ÀN

ON

(€

/Tn)

PR

EU

TO

TAL

(€/a

ny)

Cab

al p

revi

st a

nual

29

.200

m

3 /any

Pro

ducc

ió e

spec

ífica

de

resi

dus

a le

s re

ixes

12

0l/1

000

m3

l/m3

Prod

ucci

ó an

ual d

esba

st

3,50

m

3 /any

Den

sita

t 0,

8 Tn

/m3

Tota

l 2,

8 Tn

/any

13

,82

38,7

0.- €

/any

TOTA

L R

ETIR

AD

A D

E R

ESID

US

38,7

0.- €

/any

6.2.

3. E

NER

GIA

ELÈ

CTR

ICA

CO

NC

EPTE

Q

UA

NTI

TAT

UN

ITAT

S (€

/kw

h)

Tarif

a 3.

0 P

RE

U T

OTA

L €/

any)

Cab

al p

revi

st a

nual

29

.200

m

3 /any

Kw

h/m

3 trac

tat =

0,5

14

.600

K

w/a

ny

TOTA

L EN

ERG

IA E

LÈC

TRIC

A0,

09

1.31

4,00

.- €/

any

TOTA

L C

OST

OS

VAR

IAB

LES

5.24

0,7-

€/a

ny

6.3.

CO

STO

S TO

TALS

Per

tant

, els

cos

tos

d’ex

plot

ació

i m

ante

nim

ent a

scen

deix

en a

14.

430,

70.-

€/an

y.

ANNEX 20

CAMÍ D’ACCÉS

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 20. Camí d’accés

1

�

�

Índex

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 3

2. VARIABLES DE DIMENSIONAMENT ...................................................................................... 3

2.1. TRÀNSIT ................................................................................................................... 4

2.2. EXPLANADA ............................................................................................................. 4

3. FERM ........................................................................................................................................ 4

4. FOTOGRAFIES DEL CAMÍ EXISTENT .................................................................................... 6

PLÀNOL………………………………………………………………………………………………….9


3

1. INTRODUCCIÓ

Per accedir a l’estació depuradora es condiciona un camí existent que arriba actualment fins a

l’explanada de la EDAR (figura 20.1). El camí d’accés tindrà 5 m d’amplada i de 524,87 metres de

longitud que seguirà el traçat d’un camí actual però que es troba en mal estat. L’amplada del camí

serà suficient perquè pugui passar un camió en un únic sentit, ja que degut a que el camí

finalitzarà a l’EDAR l’únic trànsit que pot haver-hi cap a la planta depuradora és el del camió que

vagi a recollir els fangs o el d’algun turisme per a realitzar el manteniment de la planta. Per tal

d’accedir al camí d’accés s’haurà de travessar el poble: entrar al poble per la Carretera de

Vallcebre B-401, venint de la Carretera de Saldes B-400 i girar a l’esquerra al Carrer Major. Al final

d’aquest carrer, s’haurà de girar a l’esquerra on un cartell indicarà l’EDAR correctament.

Figura 20.1. Ubicació del camí existent a condicionar i lloc de les fotografies

S’ha de tenir en compte, que el camí d’accés es troba en mal estat i cobert de vegetació, per tant,

abans de realitzar el ferm, s’ha de condicionar el terreny. Primerament s’haurà de treure la

vegetació i a continuació anivellar i fer el moviment de terres amb la maquinària necessària.

2. VARIABLES DE DIMENSIONAMENT

Atesa la influència directa del trànsit (magnitud i nombre d’aplicacions de les càrregues) en el

comportament dels ferms, tots els mètodes de dimensionament el consideren una de les variables

fonamentals.

Camíexistent

Foto 1

Foto 2


4

En el nostre cas, per dimensionar el ferm s’utilitzaran les indicacions de la Instrucció Espanyola de

Carreteres 6.1.-I.C i 6.2.-I.C.. Segons aquesta norma, pel dimensionament de camins no s’han de

conèixer únicament les característiques del tràfic pesat sinó també les característiques de

l’explanada sobre la que s’assentarà el ferm.

2.1. TRÀNSIT

Respecte el nivell de trànsit, amb la finalitat de que la seva consideració sigui relativament senzilla

s’estableixen diferents categories de trànsit (Taula 20.1), en funció d’uns esglaons prefixats

d’aplicacions de càrrega d’una certa magnitud.

Taula 20.1. Categories de trànsit. (IC)

El camí d’accés a l’EDAR, en principi, només serà utilitzat per vehicles que accedeixin a les

instal·lacions, de manera que s’adoptarà el tipus de trànsit més baix que correspon al del tipus T42

(<25 vehicles pesats/dia).

2.2. EXPLANADA

Pel que fa referència a les característiques de l’explanada seria necessari l’elaboració d’uns

assaigs del sòl que hi ha a la zona per tal de trobar el CBR, la densitat màxima, etc., però degut a

la impossibilitat de realitzar aquests assajos, es suposarà un tipus d’explanada en funció del tipus

de sòl que s’observa in situ. El tipus de sòl existent en el camí d’accés són graves barrejades amb

argiles. En aquest sentit, es pot considerar una explanada tipus E1.

3. FERM

Un cop conegut el tipus de trànsit i la categoria de l’explanada, podem obtenir la secció de ferm

necessària.

La figura 20.2. mostra el diversos tipus de ferm en funció de l’esplanada i de la categoria de trànsit

que es defineixen a la Instrucción de Carreteras.


5

Figura 20.2. Seccions de ferm segons el trànsit i l’explanada (IC)

Així s’opta per la secció 4211, però en lloc dels 5 cm de mescla bituminosa es substituirà per un

reg amb graveta bicapa, donat que la norma permet aquest canvi per a camins amb poc trànsit.


6

4. FOTOGRAFIES DEL CAMÍ EXISTENT

A continuació es mostren unes fotografies preses per l’autora del camí d’accés existent que

condicionarem ampliant-lo fins a 5m per permetre l’arribada dels vehicles a la EDAR.

Fotografia 20.1. Camí d’accés existent i vistes de Vallcebre (entre pk 0+150 i pk 0+200).


7

Fotografia 20.2. Camí d’accés existent en direcció a la EDAR (aproximadament pk 0+350).

ANNEX 21

AFECCIÓ A LA LLERA, PEIN I ZMT

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 21. Afecció a la llera, PEIN i ZMT

�

��

Índex �1. AFECCIÓ A LA LLERA ................................................................................................................... 3

2. AFECCIÓ A LA ZONA MARÍTIMO-TERRESTRE .......................................................................... 3

3. AFECCIÓ PEIN, XARXA NATURA I ENPE.................................................................................... 3

3.1. PEIN (PLA D’ESPAIS D’INTERÉS NATURALS) ............................................................ 3

3.2. XARXA NATURA 2000 ................................................................................................... 5

3.3. ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL (ENPE) .......................................... 5

4. CONCLUSIONS ............................................................................................................................. 6


�

1. AFECCIÓ A LA LLERA

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vallcebre es situa en el marge esquerre del torrent de

Vallcebre, a uns 20 metres de la llera del torrent, i a l’est del nucli municipal de Vallcebre.

La llera pública està definida per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de

període de retorn 10 anys. Com es justifica en l’annex núm. 6: Estudi d’inundabilitat, la parcel·la no

resulta inundable pels cabals de període de retorn 10 anys així que la construcció i explotació dels

col·lectors en alta i estació depuradora d’aigües residuals de Vallcebre està fora de l’àmbit definit com

a llera pública.

A més a més, tampoc resulta inundable pels cabals de període de retorn de 100 i 500 anys, així, que

no es necessari projectar un terraplenat de la parcel·la.

El punt de desguàs de l’aigua tractada i/o by-passos de l’EDAR es realitzarà al torrent de Vallcebre

directament ja que l’abocament és molt senzill degut a la proximitat entre l’EDAR i el torrent.

Únicament, s’ha de projectar el desguàs per tal que en períodes on el riu porti més cabal, la sortida del

col·lector no es vegi tapada per l’aigua que circula pel riu per evitar en tot cas que l’aigua no tingui

suficient força per desguassar. Segons el càlculs realitzats amb el HEC-RAS, l’aigua arriba fins a la

cota de 1053,43m per a períodes de retorn de 500anys, per tant el punt d’abocament haurà d’estar

situat a una cota superior. Observant l’orografia de la zona, es conclou que el punt d’abocament de

l’aigua tractada és:

X= 402343,7403 m; Y= 4673522,7084 m; Z= 1055,5000 m

2. AFECCIÓ A LA ZONA MARÍTIMO-TERRESTRE

No es produeix cap afecció en la zona marítimo-terrestre.

3. AFECCIÓ PEIN, XARXA NATURA I ENPE

A continuació s’indiquen les zones protegides properes a la zona on es projecta la planta depuradora

de Vallcebre.

3.1. PEIN (PLA D’ESPAIS D’INTERÉS NATURALS)

El municipi de Vallcebre disposa de 366,59ha incloses al PEIN Serra d’Ensija-Rasos de Peguera, però

no obstant, els col·lectors i la depuradora estan ubicats fora del límit d’aquest espai protegit com

s’observa a la Figura 21.1.


�Tal vegada és el PEIN Serra-d’Ensija un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional

del Pre-pirineu oriental. Territori que recull un important grau de diversitat de paisatges, els més

característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector.

Un dels factors que individualitza millor aquets espai és el de constituir un dels límits més meridionals

a Catalunya de la vegetació alpina. Així a l'estatge subalpí i alpí es localitzen comunitats i espècies

vegetals que difícilment es trobaran en les altes serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina,

Pontentilla nivalis, Carex ericetorum, ...). A l'estatge montà predominen els paisatges submediterranis,

del domini de la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) mentre que de

forma localitzada a les obagues apareix la fageda (Fagion sylvaticae). Les pinedes secundàries i

primàries de pi roig ocupen una gran extensió (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion).

Cal destacar la presència al vessant obac de la serra i als rasos culminals d'importants relíquies de les

pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae). A les parts culminals supraforestals

(el cim més alt, la Gallina Pelada, a 2.307 m) s'hi desenvolupen els prats i pastures calcícoles i també

calcífuges, degut als importants processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri,

Festucion airoidis, Nardion). Les comunitats rupícoles de les roques calcàries també hi són

especialment ben representades.

Aquest espai presenta la mateixa fauna que la del Cadí, malgrat ésser una mica empobrida pel que fa

als arctiodàctils. No obstant, hi ha diverses espècies pirinenques ja al límit de la seva àrea de

distribució. Els amfibis i rèptils manifesten una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-

Bastets. La fauna invertebrada mostra algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o

rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus, ...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...).

Es pot destacar, doncs, que es tracta dins dels massissos pre-pirinencs, d'una àrea excepcional per la

seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat

d'aquestes terres.

Figura 21.1. Pla d’Espais d’Interès Natural. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

��


�

3.2. XARXA NATURA 2000

A la Figura 21.2, s’observen els espais inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 propers al nucli de

Vallcebre. S’observa que la zona on s’ubicarà la planta i els col·lectors no formen part d’aquests

espais.

Figura 21.2 Espais de la Xarxa Natura 2000

3.3. ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL (ENPE)

La zona d’ubicació de la depuradora no està dins de cap zona ENPE.

L’ENPE més proper és el Massís del Pedraforca. El massís de Pedraforca que comprèn, a més de la

muntanya de Pedraforca, la vall de Gresolet, està considerat com a Paratge Natural d'Interès

Nacional, segons estableix la Llei 6/1982, de 6 de maig de la Generalitat de Catalunya,. Aquesta llei va

permetre regular les extraccions a cel obert que es feien als jaciments de lignit situats al sector de

migdia del parc. A la figura 21.3 s’observa la delimitació del Paratge Natural i la seva proximitat a la

ubicació de l’EDAR.�

�

Ubicació EDAR


�

��

Figura 21.3. Delimitació del Paratge Natural d’Interès Nacional del Pedraforca. Visor online de la Generalitat de Catalunya.

4. CONCLUSIONS

Amb la construcció de la depuradora i dels col·lectors en alta, no es produeix afecció a cap zona

PEIN, xarxa Natura 2000 i ENPE.

Tant la depuradora del sistema com els col·lectors estan ubicats fora dels límits d’aquest espais

protegits, per la qual cosa el projecte està exempt d’Estudi i Declaració d’impacte ambiental.

Malgrat tot i degut a la proximitat de l’actuació a aquests espais, es considera necessari incloure en el

projecte un estudi detallat de les afectacions de les obres a la zona i l’adopció de mesures correctores

per a minimitzar-ne els efectes negatius (Annex 22).

Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca

EDAR

ANNEX 22

ESTUDI D’INCIDÈNCIA AMBIENTAL

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 22. Estudi d’incidència ambiental

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3

2. ANÀLISI D’IMPACTE AMBIENTAL: MARC LEGAL ........................................................................... 3

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI .................................................................................................................... 4

3.1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ........................................................................................................... 4

3.2. GEOLOGIA .................................................................................................................................. 4

3.3. CLIMA .......................................................................................................................................... 4

3.4. RECURSOS HIDROLÒGICS ...................................................................................................... 4

3.5. VEGETACIÓ I FAUNA ................................................................................................................. 5

3.6. INCENDIS FORESTALS .............................................................................................................. 7

3.7. MEDI SOCIOECONÒMIC ............................................................................................................ 7

3.8. LLISTAT DE JACIMENTS EN EL MUNICIPI ............................................................................... 8

4. EFECTES SOBRE EL MEDI AMBIENT .............................................................................................. 8

4.1. CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE .................................................................................... 9

4.1.1. Tamany del projecte ............................................................................................................. 9

4.1.2. Utilització de recursos naturals ............................................................................................. 9

4.1.3. Generació de residus ............................................................................................................ 9

4.1.4. Contaminació i altres inconvenients ................................................................................... 11

4.1.5. Risc d’accidents, considerant les substàncies i les tecnologies utilitzades ....................... 11

4.2. UBICACIÓ DEL PROJECTE...................................................................................................... 11

4.2.1. Ús existent del sòl ............................................................................................................... 11

4.2.2. Abundància, qualitat i capacitat regenerativa dels recursos naturals de l’àrea i capacitat de

càrrega del medi natural ............................................................................................................... 11

4.3. CARACTERÍSTIQUES DEL POTENCIAL IMPACTE ................................................................ 12

5. PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ................................................................................................... 13

5.1. OBJECTIUS ............................................................................................................................... 13

5.2. PARÀMETRES DE SEGUIMENT .............................................................................................. 13

5.3. FEINES DE LA VIGILÀNCIA AMBIENTAL ................................................................................ 14

6. CONCLUSIONS ................................................................................................................................ 16�


3

1. INTRODUCCIÓ

La nova EDAR està dissenyada per depurar les aigües residuals del nucli urbà de Vallcebre. La xarxa

residual actual no disposa de col·lector en alta que arribin fins a la parcel·la on es construirà l’EDAR

per tant, el projecte també inclou la projecció de dos col·lectors que portin l’aigua residual fins a la

planta depuradora. L’aigua tractada desguassarà al Torrent de Vallcebre.

En el present annex es determinen els possibles impactes ambientals associats al projecte de

construcció d’una nova EDAR a Vallcebre (Berguedà).

Malgrat que el present projecte no necessita un Estudi d’Impacte Ambiental per no afectar cap espai

protegit, es considera convenient incloure aquest capítol per a determinar i minimitzar els possibles

impactes.

2. ANÀLISI D’IMPACTE AMBIENTAL: MARC LEGAL

Consultant les Directives Mediambientals vigents es conclou que aquest projecte no està contemplat

en la Directiva 85/337/CEE modificada per la Directiva 97/11/CE relativa a la avaluació de les

repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, per tant, pertany a

l’Annex II de la mencionada directiva.

Segons la Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificación del Real Decreto legislativo 1302/1986, de 28

de junio, de evaluación de impacto ambiental en l’article 1 punt 2 es diu que els projectes públics o

privats consistents en la realització de les obres, instal·lacions o de qualsevol altra activitat inclosa en

l’annex II del Real Decret legislatiu sols hauran de sotmetre’s a una avaluació d’impacte ambiental en

la forma prevista en aquesta disposició, quan així ho decideixi l’òrgan ambiental en cada cas i

s’ajustarà als criteris establerts en l’annex III d’aquest Reial Decret.

En l’annex II, grup 8 corresponent a Proyectos de ingeniería hidráulica y de gestión del agua, en

l’apartat d) s’inclouen les plantes de tractament d’aigües residuals superiors a 10.000 habitants-

equivalents. Amb els valors de contaminació que s’han estimat per a la realització del projecte, la

població equivalent del present projecte d’obra és inferior als 10.000 habitants.

D’altra banda, aquest projecte no es considera que tingui repercussions negatives importants en

paratges inclosos en la xarxa “Natura 2000” en l’actualitat o en el futur ni en altres espais protegits.

Per la qual cosa no és obligatori realitzar una avaluació d’impacte ambiental. No obstant, s’inclou una

relació dels possibles impactes.


4

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI

3.1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA

La comarca del Berguedà es troba entre el Prepirineu i la Depressió Central. Delimita al nord amb la

comarca de la Cerdanya; a ponent, amb l'Alt Urgell i el Solsonès; a llevant, amb el Ripollès i Osona, i

al sud, amb la comarca del Bages. El Berguedà té una extensió de 1.182,46 km i la seva capital és

Berga, situada al centre de la comarca.

La població de Vallcebre està situada al nord-oest de la comarca del Berguedà (Prepirineu Català).

3.2. GEOLOGIA

Geològicament, la zona es situa en el mantell del Pedraforca on predominen els relleus de la conca

de Vallcebre, situats sobre el sinclinal que porta el mateix nom i sobre el flanc de l’anticlinal que

pertany a la Serra d’Ensija.

Estructuralment parlant, es tracta d’una zona constituïda per plecs amb vergència sud, afectats de

manera local per una fracturació poc desenvolupada. De forma resumida, els materials que

constitueixen aquesta zona pertanyen a la sèrie Maastrichtiense i fàcies Garumniense del Mantell

al·lòcton del Pedraforca.

3.3. CLIMA

Pel fet de tenir una influència mediterrània marcada, el clima del Berguedà es caracteritza en general

per la seva irregularitat: anys de moltes pluges, anys de secada, altres d'hiverns llargs, freds i amb

abundor de neu, seguits d'altres d'hiverns suaus i sense neu exceptuant als cims més alts. El clima

del Berguedà el podem dividir en quatre tipus: alpí, subalpí, mediterrani humit i submediterrani,

corresponent a Vallcebre aquest darrer. Els hiverns en aquestes zones són més moderats, els estius

són més calorosos i no plou tant com en els altres tres tipus de clima de la comarca.

3.4. RECURSOS HIDROLÒGICS

La comarca del Berguedà s’organitza fonamentalment al voltant del curs alt del riu Llobregat. El

Llobregat fa d'eix vertebrador des de Guardiola de Berguedà on rep les aigües del Bastareny,

travessa de nord a sud la comarca. A partir d'aquest municipi cap el sud, el riu rep nombrosos cursos

d'aigua com el Margançol, rieres de Saldes (on aboca el torrent de Vallcebre) i Bellús, Clarà, Portella,

Merola, Merlés i Pontarró.


5

3.5. VEGETACIÓ I FAUNA

Vegetació

El Berguedà és una comarca amb una gran diversitat de paisatges, on podem trobar una flora i una

fauna molt riques i encara ben conservades. Recorrent pocs quilòmetres podem passar des d’uns

ambients típicament mediterranis fins als dominis de l’alta muntanya alpina.

La vegetació que trobem en un indret ve determinada bàsicament per les característiques climàtiques

del lloc, l’altitud i l’orientació. A partir d’això, es pot fer una classificació mitjançant el que s’anomena

estatges de vegetació, es tracta d’un sistema que agrupa els diversos tipus de comunitats vegetals en

funció de l’altitud a la que estan. A Catalunya es distingeixen els següents estatges de vegetació

potencial:

El poble de Vallcebre es troba a l'estatge montà, es tracta de la zona compresa entre els 1.000m i els

1.600 m aproximadament. Hi predominen els boscos de pi roig (Pinus sylvestris) amb sotabosc de

boix (Buxus sempervirens) i ginebres (Juniperus communis) a les bagues més fredes. El roure

(Quercus humilis) es troba als solells i llocs plans. Als vessants rocosos i encarats al sud de les parts

més baixes podem trobar-hi algun bosquet d’alzines (Quercus ilex). Acompanyant aquestes espècies

podem trobar la blada, el corner, l'avellaner, l'arç blanc, el marxívol, el roser caní i l'herba fetgera

entre moltes d’altres.

A les àrees més properes a les cases de pagès, l'agricultura tradicional ha transformat alguns

enclavaments típics d’aquest tipus de vegetació i ha donat lloc a la presència del conreu de l'alfals i

als prats de dall, que integren espècies herbàcies silvestres d’elevat interès florístic. El fromental

(Arrhenatherum elatius) és el denominador comú d’aquestes catifes verdes, en les quals podem

trobar moltes altres espècies.

Per sobre trobem l’estatge subalpí, entre els 1600m i els 2.200m, és el regne dels boscos sempre

verds i majestuosos de coníferes, on hi predomina el pi negre (Pinus uncinata), és l’arbre que arriba a

més altitud. Les fulles del pi negre li permeten suportar temperatures molt baixes, nevades i una

manca d’aigua temporal. Aquest pi presenta un sotabosc de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) i

ginebró (Juniperus communis sub.nana).

En els punts més alts, els processos de descarbonatació del sòl han permès l’establiment de

comunitats de pi negre típicament acidòfiles, com la pineda de pi negre amb neret (Rhododendrom

ferrugineum). Bona part d’aquestes pinedes subalpines van ser transformades en extensos prats per

als ramats. Aquestes pastures enllacen amb els veritables prats alpins, que només trobarem a partir

dels 2.200 m d’altitud. Aquests prats de pastura de les parts més altes, a la primavera i l’estiu

s’acoloreixen quan s’obren les flors de genciana alpina (Gentiana acaulis) i tora blava (Aconitum

napellus), planta molt verinosa amb la que cal anar amb molt de compte.


6

A l’estatge alpí, a partir dels 2.200m a la Serra d’Ensija hi predominen els prats alpins i la roca nua, ja

que les condicions adverses no permeten que s’hi desenvolupi més vegetació. Malgrat això, en

aquests prats hi trobem un gran nombre d’espècies de gramínies: prats d'ussona (Festuca gautieri),

rasos i amants de la llum del sol i dels substrats pedregosos. A més de la ussona, també podem

trobar altres espècies com la festuca duríssima i flors vistoses com la genciana vernal (Gentiana

verna), el safrà bord (Crocus nudiflorus), la carlina (Carlina sp), el serpoll nervós (Thymus serpyllum

nervosus) la prímula gran (Primula elatior) o la pulsatil.la alpina (Pulsatilla alpina).

Una planta destacable és l'orella d'ós (Ramonda myconi), una de les poques espècies que ha

sobreviscut de la flora del terciari (fa uns 25 milions d'anys), quan la zona de Vallcebre gaudia d’un

règim de temperatures com les dels tròpics actuals. Pel que fa als endemismes, destaca la corona de

rei (Saxifraga longifolia ssp.longifolia var. longifolia), pròpia del Pirineu calcari, que es va expandir

durant la primera glaciació, ara fa un milió d'anys. Altres espècies destacables són el xuclamel de

roca (Lonicera pyrenaica), la lluqueta de roca (Globularia cordifolia ssp. repens), la falguera (Woodsia

glabella ssp) o la vinca petita (Vinca minor).

Fauna

La distribució de la fauna al Berguedà, bàsicament ve determinada pels canvis d’altitud i de vegetació.

Per aquesta raó, podem trobar espècies de procedència molt diversa: a les terres baixes hi viuen

animals mediterranis; a la muntanya mitjana, que és el cas de Vallcebre, n’hi trobem uns altres típics

de l'Europa central, i a les grans altituds, espècies característiques de les altes muntanyes alpines.

A banda d’aquesta diversitat motivada pel relleu, com que el Berguedà és un territori relativament poc

poblat, també hi podrem trobar espècies de la gran fauna que necessiten espais tranquils i amb poca

presència humana. A les parts altes entre els mamífers destaquen els isards (Rupicapra rupicapra),

herbívor salvatge que pastura pels cims de les muntanyes. Les seves petites banyes en forma de

ganxo el fan del tot inconfusible. L'isard és un animal propi de l’alta muntanya, que s’ha adaptat a

viure entre pedregars i rocams, i aprofita perfectament l'escassa vegetació d’aquestes àrees. Durant

l’estiu, se’ls pot trobar a les obagues i als indrets més alts mentre que a l'hivern la manca de verd els

obliga a baixar a zones forestals i pastures o a situar-se a les zones més solelles .

A més, a la muntanya mitjana arreu on hi ha bosc podem trobar el porc senglar (Sus scrofa) que és

molt abundant, mamífers carnívors, de difícil seguiment pels seus costums i per la seva mida petita,

podem trobar la guineu (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), el teixó (Meles meles)... Altres

mamífers de mida menor són el conill (Oryctolagus cunniculus), que tria els vessants assolellats i el

fons de vall, l'esquirol (Sciurus vulgaris), el talpó comú (Microtus duodecimcostatus), la musaranya

cuaquadrada (Sorex araneus)...


7

D'entre les aus, cal destacar les espècies relictes dels períodes glacials, com el gall fer (Tetrao

urogallus), molt difícil de veure pels seus hàbits solitaris, però que se’n pot sentir el cant dels mascles

en època de zel, que va acompanyat d’un ritual i l’exhibició de la cua oberta. El gall fer és una espècie

protegida i en perill d’extinció, per això és important respectar el seu hàbitat del que depèn per

sobreviure. Una altre espècie destacable és el picot negre (Dryocopus martius), triat com a símbol del

Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ambdues espècies viuen als boscos vells de coníferes, en ambients

tranquils i de poca presència humana.

A les parts més altes trobem la gran Àliga daurada (Aquila chysaetos), el voltor (Gyps fulvus) i el

trencalòs (Gypeatus barbatus.) altres ocells força freqüents d'ambients alpins són la llucareta (Serinus

citrinella) i el trencapinyes (Loxia curvirostra). Per sota dels 1700m es pot trobae el pica soques blau

(Sitta europea)o el pinsà borroner (Pyrrhula, pyrrhula).

De rèptils trobem dues espècies pròpies d'hàbitats humits, de colors molt vistosos i que per tant es

poden veure amb relativa facilitat: el llargandaix verd (Lacerta bilineata), de color verd i brillant, i la

serp groga (Coluber viridiflabius). També es poden trobar fàcilment la serp llisa (Coronella girondica) i

l'escurço (Vipera aspis), una espècie molt verinosa que es caracteritza per tenir un cos petit i un cap

triangular.

3.6. INCENDIS FORESTALS

La zona d’estudi, a causa de les variables climàtiques, orogràfiques i de vegetació, té un risc de patir

incendis forestals.

Tot i que el municipi de Vallcebre no està considerat d’alt risc d’incendi forestal, d’acord amb l’annex

del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals,

caldrà prendre precaucions durant les obres per la proximitat d’aquestes a zones boscoses.

Sobretot es prendran mesures de prevenció d’incendis forestals, en les èpoques de perill alt (del 15

de març al 15 d’octubre).

3.7. MEDI SOCIOECONÒMIC

La densitat de població de la comarca del Berguedà a les acaballes dels anys noranta era de 32,6

h/km i un total de 38.606 habitants, amb una concentració d'aquesta població en els nuclis més grans:

Gironella, Puig-Reig i Berga, la capital, que aglutina el 37,8% de la població comarcal. Aquesta

concentració provoca forts contrastos de densitat de població entre aquests municipis, amb més de

600 hab/km, i d'altres que amb prou feines arriben a 2 hab/km.


8

En el cas de Vallcebre, la població està al voltant de 270 habitants, incrementant-se notablement en

èpoques estivals i de vacances (fins a gairebé 300 habitants en el nucli urbà i 189 habitants al

voltant), amb una extensió de 27,87 km2.

Tradicionalment ha estat un municipi basat en l'agricultura i la ramaderia fins que a mitjans del segle

XIX l'activitat minera va transformar la realitat social i paisatgística consolidant-se com el principal

motor econòmic del municipi. A l’actualitat totes les mines estan tancades.

És un espai idoni per la realització d'activitats a la natura com el senderisme, el barranquisme o les

rutes BTT així com també per gaudir del descans i la tranquil·litat proporcionada per l'àmplia oferta

d'allotjament en turisme rural.

3.8. LLISTAT DE JACIMENTS EN EL MUNICIPI

La llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, crea les figures del Registre de BCIN i

del Catàleg de Béns del Patrimoni Cultural Català. Després de consultar a la pàgina web

http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp s’obté el llistat de jaciments al municipi de Vallcebre:

1. La Cambrota. Cova natural d’habitació sense estructures.

2. Cingles de Conangle. Jaciment a l’aire lliure.

3. Cova sobre la Foradada. Cova natural.

4. Icnites de Fumanya Nord. Zona Paleontològica.

5. Icnites de Mina Esquirol. Zona Paleontològica.

6. Icnites de Mina Tumí. Zona Paleontològica.

7. Jaciment Paleontològic de Coma de Vallcebre.

8. La Canalassa. Jaciment a l’aire lliure.

9. Torrent de l’Esdavella.

Cap d’aquests jaciments s’afecta en les obres projectades.

4. EFECTES SOBRE EL MEDI AMBIENT

En termes generals, el projecte repercuteix positivament en el medi ambient ja que evita el desguàs

d’aigües residuals al torrent.


9

4.1. CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE

4.1.1. Tamany del projecte

Es tracta d’una actuació acotada en una parcel·la d’una superfície tancada a expropiar de 1370,8651

m2 . Les obres a realitzar ja s’han definit en la Memòria. La capacitat de la planta de tractament serà

de 80 m3/dia.

4.1.2. Utilització de recursos naturals

No es farà ús de cap recurs natural.

4.1.3. Generació de residus

Amb anterioritat a la realització de les obres es procedirà a la realització d’un Pla de gestió i de

tractament de Residus per part del Contractista que inclogui la prevenció, seguiment i control dels

possibles riscos d’abocaments procedents de maquinària d’obra i vehicles de transport amb l’objecte

d’evitar danys per contaminació dels sòls i de les aigües durant la fase de construcció. Aquest Pla ha

de considerar, en funció de la tipologia i permeabilitat del substrat, les zones més idònies per a la

ubicació de les instal·lacions d’obra i els parcs de maquinària i manteniment de vehicles i haurà de

complir amb tots els requisits inclosos dins la legislació vigent en la matèria tractada. El Pla s’haurà de

sotmetre a l’aprovació de la Direcció d’Obra.

Els residus generats durant el transcurs de les obres (inclosos els sobrants, el material resultant de la

demolició de ferms), es gestionaran d’acord amb el previst a la legislació bàsica de residus,

principalment la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus (que inclou la regulació sobre sòls

contaminats), i Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,

reguladora dels Residus de la Generalitat de Catalunya i especialment segons el que estableix la

legislació específica Real Decret 952/1997 de 20 de juny, pel qual es modifica el reglament per a la

execució de la Llei 20/1986 de 14 de maig, bàsica de Residus Tòxics i Perillosos, aprovat mitjançant

Real Decret 833/1988 de 20 de juliol.

En la fase d’execució de l’obra no hi haurà cap tipus d’emissió i els residus generats pel

desmantellament de les instal·lacions de depuració en la parcel·la i les terres sobrants de l’excavació

es portaran a abocadors autoritzats i els propis de l’execució d’estructures de formigó armat i la petita

edificació que es dipositarà en contenidors d’obra i també seran portats a abocador autoritzat.

S’ha definit la cota de l’EDAR per tal de minimitzar la diferència entre terra de desmunt i terra per a

terraplè, tal com s’observa en la següent taula:


10

��

��

��

��

��

�� !� �� "� �� #� � ��

��

$ %��&''(��

)''�*��

��

��

��

��+��

��

��

��,�$ %��&''(��-�� -��

��.�� ."��

Referent als sorolls, seran els propis d’una obra on hi hagi moviment de terres i realització de petites

estructures i seran produïts bàsicament per la maquinària que intervingui en la construcció de l’obra.

En la fase de funcionament de la instal·lació, els residus generats seran, d’una banda els sòlids

extrets del pretractament, que en la planta s’emmagatzemaran en un contenidor i periòdicament es

portaran a abocador autoritzat. L’altre residu seran els fangs procedents del tractament de l’aigua

residual, els quals no es tractaran en la planta, sinó que seran evacuats periòdicament mitjançant un

camió-cisterna per al seu posterior tractament en una altra planta.

L’aigua tractada s’abocarà al torrent de Vallcebre.


11

4.1.4. Contaminació i altres inconvenients

No es preveu cap tipus de contaminació, atès que precisament es tracta d’una instal·lació de

depuració de l’aigua residual i on els residus sòlids, com ja s’ha dit en l’apartat anterior, es portaran a

abocador autoritzat i a altres plantes de tractament.

4.1.5. Risc d’accidents, considerant les substàncies i les tecnologies utilitzades

En la fase de funcionament de la instal·lació, es descarta el risc d’intoxicació per gasos produïts pels

fangs perquè aquests romandran en el mateix dipòsit on es realitza l’aeració i la decantació i seran

evacuats de la planta mitjançant un camió cisterna. Al tractar-se d’una planta de tractament d’aigües

residuals, els explotadors hauran de prendre les mesures higièniques corresponents (evitar el

contacte directe amb l’aigua no tractada utilitzant guants i calçat adequats, portar roba de treball

diferent de la roba de carrer, etc).

4.2. UBICACIÓ DEL PROJECTE

La ubicació de les obres se situa al marge esquerre del torrent de Vallcebre, al sud-est del nucli de

Vallcebre.

4.2.1. Ús existent del sòl

Actualment les parcel·les afectades per les obres són terrenys on hi ha pastures i pinar maderable.

4.2.2. Abundància, qualitat i capacitat regenerativa dels recursos naturals de l’àrea i

capacitat de càrrega del medi natural

Aquesta zona no és vulnerable de nitrats i no es tracta de cap zona protegida des del punt de vista

natural (PEIN).

L’afectació a la llera pública és en el punt de sortida de l’aigua tractada que es realitzarà en el torrent

de Vallcebre.

La presència d’aquesta instal·lació serà beneficiosa per a l’entorn, atès que es millora la qualitat de

l’aigua que s’aboca al medi, que, entre altres, es reduiran els nitrats abocats i es protegiran els

possibles aqüífers existents reduint la seva contaminació.


12

4.3. CARACTERÍSTIQUES DEL POTENCIAL IMPACTE

Com ja s’ha comentat anteriorment no es tracta de cap zona vulnerable de nitrats, però la instal·lació

de la planta depuradora garantirà la protecció del medi atès que s’abocarà ja tractada i complint els

paràmetres màxims de contaminació permesos pels efluents d’aigües residuals.

• Home, fauna, flora

Sobre l’home no hi haurà cap efecte, atès les vivendes es troben suficientment allunyades

d’aquesta instal·lació. A més a més, el reactor biològic està soterrat i no produeix cap impacte

i les instal·lacions del pretractament estan en l’interior de l’edifici, amb la qual cosa l’impacte

d’olors és mínim.

Sobre la fauna tampoc hi haurà cap efecte, únicament es limitarà l’accés a la instal·lació

mitjançant la col·locació d’una tanca en la parcel·la.

Es pot dir que els efectes sobre aquests elements seran positius, atès que es millorarà la

qualitat de l’aigua.

• Sòl, aigua, aire clima, paisatge

- Sòl: no hi haurà cap efecte sobre el sòl, atès que el dipòsit serà d’acer prefabricat i

impermeable.

- Aigua: en l’aigua, els efectes seran beneficiosos perquè es millorarà la qualitat

d’aquesta.

- Aire: en l’aire, no hi haurà cap impacte perquè el recinte biològic es tracta d’un

dipòsit tancat i soterrat. En el pretractament, aquest estarà situat en l’interior

de l’edifici.

- Clima: no es produirà cap efecte sobre el clima.

- Paisatge: únicament serà el impacte produït per la petita edificació on s’ubicarà el

control de la planta i les instal·lacions del pretractament. Les zones que

pateixin moviments de terres per la col·locació de canonades es revegetaran

amb plantes autòctones.


13

5. PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

5.1. OBJECTIUS

El Pla de Vigilància Ambiental (PVA) té com a objectius:

a) Avaluació inicial dels impactes prevists i dels paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors

ambientals.

b) Controlar l’aplicació de mesures de protecció al medi previstes en el projecte corresponent d’acord

amb les recomanacions tècniques i realitzar un seguiment.

c) Definir les mesures adients en el cas de impactes no previstos.

5.2. PARÀMETRES DE SEGUIMENT

Es defineixen uns paràmetres de qualitat dels vectors ambientals que són objecte del seguiment

ambiental:

• Les aigües: la finalitat del paràmetre de seguiment de la qualitat serà assolir, després de les

obres, una millor qualitat de l’aigua a la de l’estat inicial, i durant la fase de construcció

mantenir els nivells de partícules en suspensió, per tal de que mantinguin uns nivells no

perjudicials a les aigües subterrànies.

• L’aire: caldrà mantenir uns nivells acceptables de contaminació atmosfèrica, durant la fase de

construcció.

• El soroll: és necessari establir un horari concret de treball dels equips d’obres, evitant els

treballs nocturns. Els treballs d’execució d’obra es desenvoluparan, preferentment, entre les

8h i les 22h.

• Sòls: caldrà vetllar per la conservació de la qualitat dels sòls en l’àrea afectada, procurant

evitar empobriments innecessaris de les capes superiors. Una vegada acabada l’obra, el

nivell de riquesa d’aquests sòls ha de permetre el creixement vegetal de les espècies

autòctones. El PVA ha de vetllar perquè no hi hagi una contaminació excessiva dels sòls

degut a l’abocament de deixalles i runes a la vora de l’obra.

• El medi natural: es controlarà el repoblament vegetal previst en les mesures correctores i

assegurar que s’assoleix una vegetació de qualitat amb tendència a la formació de comunitats

vegetals dins el període de vigilància posterior a l’acabament de les obres. Caldrà seguir el

calendari proposat a l’apartat de soroll per tal de no pertorbar la fauna.

• El paisatge: el qual s’avaluarà atenent el grau d’integració del projecte (revegetació de

superfícies alterades).

• Població: caldrà informar als ajuntaments i altres entitats per explicar amb detall les dates de

les obres, la dimensió de les mateixes i el termini d’execució en cada tram.

• Patrimoni: caldrà verificar l’existència de possibles jaciments arqueològics encara no

descoberts.


14

• Pels residus que generi l'obra s'haurà de preparar prèviament a l'inici de les obres un pla de

recollida selectiva, aplec o emmagatzematge temporal i eliminació o reciclatge final.

• Incendis: durant les obres es prendran precaucions, sobre tot en les èpoques de major risc.

5.3. FEINES DE LA VIGILÀNCIA AMBIENTAL

A continuació s’expliquen les feines a realitzar per dur a terme correctament el PVA.

• Control de la superfície d’ocupació i dels camins d’accés

Objectiu: evitar ocupar més superfície de la necessària, limitant el sòl ocupat directament per

l’obra.

Indicador: longitud correctament senyalitzada en relació a la longitud total del perímetre

corresponent a la zona d’ocupació i camins d’accés, expressat en percentatge.

Calendari: a l’inici d’obra.

Freqüència control: control previ a l’inici de les obres i verificació setmanal durant la fase de

construcció.

Mesura: reparació o reposició de la senyalització.

• Control de les zones d’ocupació temporal i abocadors

Objectiu: verificar la localització de les zones d’ocupació temporal (parc de maquinària,

instal·lacions d’obra, etc.) en indrets de mínima afectació mediambiental.

Indicador: Les zones d’ocupació temporal s’ubiquen en indrets de mínima afectació

paisatgística. En el cas d’abocaments temporals de terres s’utilitzaran parcel·les ermes de les

proximitats del traçat sempre fora de la llera de la riera i del seu àmbit d’influència.

Calendari: durant el moviment de terres.

Freqüència del control: prèvia al començament de les obres, diària durant el moviment de

terres i setmanal durant la resta de fase de construcció. Cada cop que es porti terra a

l’abocador caldrà demanar un certificat.

Mesura: verificació de localització de l’ocupació temporal.

• Protecció de la qualitat atmosfèrica

Objectiu: fer regs periòdics dels accessos i de les àrees on s’hi produeixen moviments de

terra, per evitar la formació de pols. Protecció d’aquests materials durant el transport (tapar

camions).

Indicador: presència remarcable de pols per observació visual.

Calendari: regar un cop al dia durant el període maig-octubre i dos cops al dia durant el

període novembre-abril. Tapar sempre els camions amb lones durant el transport de materials

Freqüència de control: durant tota la fase de construcció.


15

Objectiu: L’ús de maquinària en bon estat i regulant els treballs sorollosos suposa una

disminució d’emissions de combustió i de soroll.

Indicador: treball durant l’horari establert (entre 8h i 22h). El valor diürn no pot superar 65dB i

en cas de nocturnitat no pot superar els 55dB. Complir la normativa vigent i les revisions

corresponents de la maquinària.

Freqüència de control: control previ al inici de les obres i verificació si s’observa alguna

irregularitat.

Mesura: per sol·licitud de la Direcció Ambiental d’Obra, es podrà requerir un canvi de

maquinaria.

• Recuperació de la capa edàfica i aplec

Objectiu: retirada, tractament i redistribució de la terra vegetal a les zones denudades al

finalitzar les obres.

Indicador: la terra vegetal s'ha d’emmagatzemar i conservar en superfícies planes i en piles

no superiors a 2 metres, s'ha d'evitar la seva compactació o barreja amb altres materials o

altres tipus de terres. També s’ha d’oxigenar periòdicament durant l’abassegament i s’ha

adobar abans de l’estesa definitiva.

Calendari: generalment, qualsevol època de l'any és bona per a dur a terme aquesta mesura.

Freqüència de control: control diari durant el període de retirada i estesa de la terra vegetal i

manteniment setmanal de les piles.

Mesura: tractament correcte de la terra vegetal.

• Protecció dels ecosistemes fluvials i de la qualitat de les aigües

Objectiu: minimització de les obres d’afectació d’aigües superficials i subterrànies.

Indicador: allunyar la rasa el màxim de la llera. Excavació prop del nivell freàtic.

Calendari: durant tota l’obra. Cal realitzar les excavacions durant l’època més seca de l’any.

Freqüència de control: constant durant l’esbrossada i el moviment de terres. Setmanal durant

la resta d’activitats.

• Tractament i gestió de residus

Objectiu: funcionament del pla de gestió.

Indicador: Existència de contenidors de residus i de la seva adequada freqüència de retirada.

Calendari: durant tota l’etapa de construcció.

Freqüència de control: dos cops la setmana.

Mesura: sanció prevista en el pla de gestió de residus.

• Protecció i restauració de la vegetació

Objectiu: protecció de la vegetació en zones sensibles.


16

Indicador: % de vegetació afectada per les obres en els 10 metres exteriors a partir de la

senyalització.

Calendari: durant tota l’etapa de construcció.

Freqüència de control: dos cops la setmana.

Mesura: recuperació de les zones afectades.

• Mesures contra incendis

Objectiu: seguiment del pla d’incendis forestal

Indicador: inspecció visual de tots els punts establerts en el pla així com comprovar que s’hagi

previst un dispositiu d’emergència.

Calendari: durant tota l’execució de les obres, especialment si les obres es realitzen durant el

període 15 de juny a 15 de setembre.

Freqüència de control: control setmanal.

Mesura: seguiment del pla.

6. CONCLUSIONS

Un cop realitzats els anàlisis corresponents a la determinació dels potencials impactes que la

construcció de l’EDAR i dels col·lectors poden representar pel medi ambient, s’extreu com a conclusió

general que l’efecte de la depuradora és beneficiós per a molts àmbits. Es destaquen els punts

següents:

• Les obres no afecten cap zona catalogada com a espai PEIN, ni Xarxa Natura 2000, ni

• Les obres de la construcció de l’EDAR no comporten un impacte substancial ja que el reactor

biològic estarà soterrat.

• No s’han trobat afeccions sobre el patrimoni cultural, arqueològic i arquitectònic,

• Malgrat tot es farà un seguiment arqueològic en la fase de moviments de terres,

• Es prendran les mesures de prevenció d’incendis corresponents,

• No es detecta cap impacte significatiu durant la fase d’explotació,

• Es redacta un programa de vigilància ambiental pel seguiment de les mesures descrites.

Es destaca com a aspecte positiu el fet de posar solució al problema de l’abocament de les aigües

residuals al torrent de Vallcebre que fins ara s’estava realitzant sense cap mena de tractament previ, i

que esdevé amb la implantació de la depuradora.

Avaluat l’impacte ambiental del present projecte es pot concloure que la realització de la EDAR

representa un impacte compatible amb el medi durant la fase de construcció i positiu durant la fase


17

d’explotació de la instal·lació. Les mesures correctores descrites en aquest estudi són, per tant, de

caràcter protector.

A continuació es donen unes indicacions per a la realització de la vigilància ambiental durant les fases

de construcció i explotació així com e referent a les tasques de restauració de les zones afectades.

ANNEX 23

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Projecte de l'EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 23. Reportatge fotogràfic

1

Índex

1. VALLCEBRE I EL SEU ENTORN. SERRA D’ENSIJA .................................................................... 3

2. VOLTANTS DE VALLCEBRE .......................................................................................................... 3

3. CARRETERA B-401 JUST ABANS D’ARRIBAR A VALLCEBRE .................................................. 4

4. NUCLI DE VALLCEBRE VIST DESDE LA CARRETERA B-401 .................................................... 4

5. ENTRADA A VALLCEBRE PER LA CARRETERA B-401 .............................................................. 5

6. CAMÍ D’ACCÉS ACTUAL ................................................................................................................ 5

7. PARCEL·LA D’UBICACIÓ DE L’EDAR DE VALLCEBRE ............................................................... 6

8. TORRENT DE LA MUNTANYA. PROP DEL PUNT D’ABOCAMENT ACTUAL AL TORRENT ..... 6

9. PUNT D’ABOCAMENT ACTUAL AL TORRENT DE LA MUNTANYA ............................................ 7

10. PUNT D’ABOCAMENT ACTUAL NORD ......................................................................................... 8�


3

1. VALLCEBRE I EL SEU ENTORN. SERRA D’ENSIJA

(Font: rutaminera.com, 2009)

2. VOLTANTS DE VALLCEBRE


4

3. CARRETERA B-401 JUST ABANS D’ARRIBAR A VALLCEBRE

4. NUCLI DE VALLCEBRE VIST DESDE LA CARRETERA B-401


5

5. ENTRADA A VALLCEBRE PER LA CARRETERA B-401

6. CAMÍ D’ACCÉS ACTUAL


6

7. PARCEL·LA D’UBICACIÓ DE L’EDAR DE VALLCEBRE

8. TORRENT DE LA MUNTANYA. PROP DEL PUNT D’ABOCAMENT ACTUAL AL TORRENT


7

9. PUNT D’ABOCAMENT ACTUAL AL TORRENT DE LA MUNTANYA

Punt d’abocament


8

10. PUNT D’ABOCAMENT ACTUAL NORD

Punt d’abocament

ANNEX 24

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 24. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

DOCUMENT NÚM. 1 : MEMÒRIA


DOCUMENT NÚM 3: PLEC DE CONDICIONS

DOCUMENT NÚM 4: PRESSUPOST

AMIDAMENTS



PRESSUPOST


ÚLTIM FULL

ANNEX 24 : ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DOCUMENT 1 : MEMÒRIA

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 24. Estudi de Seguretat i Salut. MEMÒRIA

1

�

ÍNDEX

1. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ...................................... 3

2. AUTOR DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ..................................................................... 4

3. PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L’EXECUCIÓ DE L’OBRA ............................. 4

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA ........................................................................................... 5

3.1. SITUACIÓ DE L’OBRA ....................................................................................................... 5

3.2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES ........................................................................................... 5

3.3. UNITATS CONSTRUCTIVES QUE COMPOSEN L’OBRA ................................................. 5

3.4. PRESSUPOST ................................................................................................................... 6

3.5. SERVEIS I ACCESSOS A LES OBRES ............................................................................. 6

3.6. TERMINI D'EXECUCIÓ ...................................................................................................... 6

3.7. NOMBRE DE TREBALLADORS ......................................................................................... 6

3.8. OFICIS I MAQUINÀRIA QUE INTERVENEN EN L’OBRA ................................................... 6

3.8.1. Oficis ............................................................................................................................ 6

3.8.2. Maquinària ................................................................................................................... 6

3.9. LOCALITZACIÓ DE SERVEIS ASSISTENCIALS, SALVAMENT I SEGURETAT I MITJANS

D’EVACUACIÓ .......................................................................................................................... 7

4. MESURES GENERALS PREVENTIVES EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU.............................. 8

5. IDENTIFICACIÓ DELS RISCS I MESURES PREVENTIVES PER UNITATS D’OBRA .............. 8

5.1. EXCAVACIONS, COL·LOCACIÓ DE CANONADES I CONDUCCIONS .......................... 8

5.2. EXECUCIÓ D’OBRES DE FÀBRICA............................................................................... 10

5.3. OBRES DE PAVIMENTACIÓ .......................................................................................... 11

5.4.INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES, INSTAL·LACIONS D’EQUIPS I VARIS ................... 11

5.5.RISC ELÈCTRIC ............................................................................................................... 13

5.6. ACABATS I NETEJA. ...................................................................................................... 13

6. RISCOS LABORALS I MESURES PREVENTIVES EN EQUIPS TÈCNICS I MEDIS

AUXILIARS .................................................................................................................................. 14


2

6.2. INSTAL·LACIÓ PROVISIONAL ELÈCTRICA .................................................................. 14

6.2. INSTAL·LACIÓ PROVISIONAL DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS ........................ 16

7. DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS MATERIALS UTILITZATS ................................................. 17

8. RISCOS A L'ÀREA DE TREBALL ............................................................................................ 17

9. PREVENCIÓ DEL RISC ........................................................................................................... 17

9.1. PROTECCIONS INDIVIDUALS ........................................................................................ 17

9.2. SENYALITZACIÓ .............................................................................................................. 18

9.3. INFORMACIÓ ................................................................................................................... 18

9.4. FORMACIÓ ...................................................................................................................... 18

9.5. MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS ............................................................... 19

9.6. RECONEIXEMENT MÈDIC .............................................................................................. 19

9.7. PREVENCIÓ DE RISC DE DANYS A TERCERS ............................................................. 20

10. CONCLUSIÓ .......................................................................................................................... 20


3

1. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

El present estudi de seguretat i salut, annex al Projecte, desenvolupa la problemàtica específica de

seguretat del PROJECTE DE L’EDAR I DELS COL·LECTORS DE VALLCEBRE (BERGUEDÀ).

L’Estudi de Seguretat i Salut estableix, durant el projecte i l’execució de l’obra, les previsions quant

a prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com les derivades dels treballs de

reparació, conservació, entreteniment i manteniment, i les instal·lacions preceptives d’higiene i

benestar dels treballadors.

Servirà per donar directrius a l’empresa constructora per a dur a terme el Pla de Seguretat i Salut,

segons la seva obligació en el camp de prevenció de riscs professionals, que haurà d’ésser

aprovat pel coordinador en matèria de Seguretat i Salut o per la Direcció Facultativa, segons el

cas, durant l’execució de l’obra; i per l’Administració pública que adjudiqui l’obra, d’acord amb el

Real Decret 1627/1997, de 24 d’octubre que estableix els mecanismes específics per l’aplicació de

la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i del Real Decret 39/1997, de 17 de gener, que indica

l’obligatorietat de l’Estudi de Seguretat i Salut o de l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut a les obres

(Art. 4)

Segons aquest article, a la fase de redacció del projecte s’ha d’elaborar un estudi de seguretat i

salut quan es doni algun dels supòsits següents:

a) Pressupost d’execució per contracte del projecte igual o superior a 450.759,08 €. En

aquest cas és de 598.164,75.-€ .

b) Durada estimada superior a 30 dies amb més de 20 treballadors en algun moment. En

aquest cas la durada estimada és de QUATRE mesos (80 dies), però amb un nombre màxim

de 10 treballadors de i una mitjana de 5.

c) El volum de la mà d’obra (nombre de treballadors x dies de feina) sigui superior a 500

dies. En aquest cas serien (5 x 75 = 375 dies i 10 x 5 = 50 dies) 425 dies.

d) Les obres de túnels, conduccions subterrànies i preses. Cap d’aquests és el cas, en ser

una obra de sanejament.

Degut a que es compleix la primera premissa, es realitza un Estudi de Seguretat i Salut.


4

2. AUTOR DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

L'estudi de seguretat i salut ha estat redactat per Núria Besora Tavera.

3. PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L’EXECUCIÓ DE L’OBRA

L’article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s’aplicaran els principis d’acció preventiva recollits en

l’art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de novembre, última

modificació 11/01/2012)" durant l’execució de l’obra i en particular en les següents activitats:

a) El manteniment de l’obra en bon estat d'ordre i neteja

b) L’elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions

d’accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació

c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i

dispositius necessaris per a l’execució de l’obra, amb objecte de corregir els defectes que

poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

e) La delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents

materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

f) La recollida dels materials perillosos utilitzats

g) L’emmagatzematge i l’eliminació o evacuació de residus i runes

h) L’adaptació en funció de l’evolució de l’obra del període de temps efectiu que s’haurà de

dedicar a les diferents feines o fases del treball

i) La cooperació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms

j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a

l’obra o prop de l’obra.

Els principis d’acció preventiva establerts a l’article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

1 L’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d’acord amb els

següents principis generals:

a) Evitar riscos.

b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar.

c) Combatre els riscos a l’origen.

d) Adaptar el treball a la persona, en particular en el que respecta a la concepció dels llocs

de treball, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el

treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut.

e) Tenir en compte l’evolució de la tècnica.

f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill.


5

g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l’organització

del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors

ambientals en el treball.

h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual.

i) Donar les degudes instruccions als treballadors.

2 L’empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en

matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar les feines.

3 L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que

hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i

específic.

4 L’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències

no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en

compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives,

que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui

substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més

segures.

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

3.1. SITUACIÓ DE L’OBRA

Les obres es realitzen al terme municipal de Vallcebre (Berguedà).

3.2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

L’actuació objecte d’aquest projecte és la construcció de la planta de depuració d’aigües residuals

de Vallcebre (Berguedà), que tractarà les aigües residuals del nucli de Vallcebre.

3.3. UNITATS CONSTRUCTIVES QUE COMPOSEN L’OBRA

� Moviments de terres,

� Estructures d’edificació,

� Instal·lacions mecàniques i elèctriques.


6

3.4. PRESSUPOST

El pressupost de seguretat i salut del present projecte és de 6907,72.-€ d’execució material.

3.5. SERVEIS I ACCESSOS A LES OBRES

Cada contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que només les persones autoritzades i

amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra.

3.6. TERMINI D'EXECUCIÓ

Es preveu una durada d'execució dels treballs de QUATRE (4) mesos.

3.7. NOMBRE DE TREBALLADORS

Es preveu una mitjana de CINC (5) treballadors, amb un màxim de DEU (10) treballadors.

3.8. OFICIS I MAQUINÀRIA QUE INTERVENEN EN L’OBRA

3.8.1. Oficis

- Cap de colla

- Oficial 1a

- Oficial 1a paleta

- Oficial 1a soldador

- Oficial 1a muntador

- Oficial 1a obra pública

- Ajudant

- Manobre

- Manobre especialista

- Peó

3.8.2. Maquinària

- Retroexcavadora mitjana amb bivalva batilon

- Excavadora-carregadora de 250 hp, tipus CAT-235 o equivalent

- Retroexcavadora de 74 hp, tipus CAT-428 o equivalent

- Pala carregadora de 85 hp, tipus CAT-908 o equivalent

- Corró vibratori autopropulsat de 14 a 18 t

- Motoanivelladora de 125 hp


7

- Camió de 200 hp, de 15 t (7,3 m3)

- Camió grua

- Grua autopropulsada de 12 t

- Camió cisterna de 6000 l

- Vibrador intern de formigó

- Camió amb bomba de formigonar

- Formigonera de 165 l

- Corró vibratori autopropulsat pneumàtic

- Grup electrogen de 20 a 30 Kva

- Compressor portàtil de 7/10 m3/min de cabal

3.9. LOCALITZACIÓ DE SERVEIS ASSISTENCIALS, SALVAMENT I SEGURETAT I MITJANS D’EVACUACIÓ

CONSULTORI LOCAL: Consultori local de Vallcebre

Pl. Del Roser, S/N

08699, Vallcebre

Tel: 93 822 71 02 / 669 86 60 37

HOSPITALS: Hospital Comarcal Sant Bernabé

Carretera de Ribes s/n. 08600, Berga

Tel: 93 824 34 00

BOMBERS: Telèfon general 085

Guardiola de Berguedà 93 822 70 80

MOSSOS D’ESQUADRA: Telèfon general 088

Berga 93 822 20 30

EMERGÈNCIES : Telèfon general 112


8

4. MESURES GENERALS PREVENTIVES EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU

En el procés d’execució s’informarà dels riscs per la seguretat i salut dels treballadors a aquesta

obra, tant les que afecten al conjunt com a cada lloc de treball. De la mateixa forma, informarà de

les mesures de protecció i prevenció aplicables als riscs detectats. Deurà consultar als

treballadors, i permetre la seva participació en totes les qüestions que afectin a la seguretat i salut

a aquesta obra, sobretot a la planificació, l’organització del treball i l’elecció dels equips de

protecció individual.

El treballador deurà ser sotmès a un reconeixement previ a l'ingrés, i en el moment de la seva

contractació deurà rebre una formació teòrica i pràctica en matèria preventiva, centrada en el lloc

de treball o funció que realitzi, que deurà repetir-se periòdicament, si fora necessari

Es deurà complir i fer complir als treballadors l’establert a aquest estudi de seguretat i salut.

5. IDENTIFICACIÓ DELS RISCS I MESURES PREVENTIVES PER UNITATS D’OBRA

Es procedirà al cercat del solar que ocupa l'E.D.A.R en qüestió, que presentarà una única porta

d’accés que quedarà tancada amb clau al final de la jornada laboral. En els laterals de la porta es

situaran de forma visible les següents senyals:

- Prohibit el pas a tota persona aliena a l’obra

- Velocitat limitada a 20 km/h

- Senyals de seguretat de protecció obligatòria del cap i dels peus.

- Senyal d’advertència de perill

És important mantenir un bon estat d’ordre i neteja de la zona de treball.

La relació d'unitats constructives que composen les obres amb els seus riscs són les que es

relacionen a continuació:

5.1. EXCAVACIONS, COL·LOCACIÓ DE CANONADES I CONDUCCIONS

RISCS

- Atropellament, col·lisions, bolcada i falses maniobres de la maquinària.


9

- Despreniment de terres o roques (per inestabilitat, per utilització de maquinària, per

sobrecàrregues en els extrems de l'excavació, per no utilitzar el talús corresponent, per

variacions d'humitat del terreny, per filtracions, per vibracions, per alteració de la temperatura, per

fallida dels apuntalaments, etc.)

- Caiguda al mateix o diferent nivell.

- Caiguda d'objectes.

- Atrapaments.

- Interferència amb instal·lacions de subministrament públic.

- Electrocució per contactes directes o indirectes.

- Explosions

- Vibracions

- Projecció de partícules als ulls.

- Pols i gasos.

- Cops a mans, peus i cap.

- Afeccions a la pell.

PROTECCIONS COL·LECTIVES

- En tot moment es mantindrà les zones de treball netes i ordenades. L’encarregat d’obra vetllarà

per la neteja i ordre del tall, no permetent que dipositin pedres ni altres objectes o materials a

vora de la rasa, que poguessin rodar cap a l’interior i produir alguna lesió als treballadors quan

estan a l’interior de l’excavació.

- Xarxes o teles metàl·liques de protecció per a despreniments localitzats.

- Sistema d'apuntalament en rases.

- Tanques de limitació i protecció.

- Cinta de balisament.

- Senyals acústiques i lluminoses d'avís en maquinària.

- Baranes de protecció en talls i talussos de terra en proximitat de zones de pas i treball.

- Senyals de tràfic al camí d’accés. Es distribuiran senyals de prohibició de superar els 20 km/h al

llarg dels accessos a l’obra per recordar al personal dita limitació.

- Senyals de seguretat a tota l’obra. A l’accés de l’obra s'instal·laran:

- Senyal de prohibit el pas a tota persona aliena.

- Senyal de velocitat limitada a 20 km/h

- Senyal obligació casc de seguretat

- Senyal obligació de botes de seguretat

- Senyal d’STOP pels vehicles que surtin d’obra i s’incorporen al casc urbà.

- Detector de corrents erràtiques.

- Marquesines.

- Topalls en abocadors.


10

- Es disposarà al magatzem d’obra d’una provisió de palanques, ungles, barres, puntals, taulons,

que es reservaran per una apuntalament urgent davant eventualitats que poguessin sorgir. Així

mateix, es disposarà d’un equip d'eixugament d’aigües davant una possible aparició d’aquestes.

5.2. EXECUCIÓ D’OBRES DE FÀBRICA

RISCS

- Cops contra objectes.

- Caiguda de personal al mateix i a diferent nivell.

- Caiguda d'objectes i materials.

- Ferides punxants en peus i mans.

- Cops i talls produïts per eines de mà.

- Interferència amb les esteses elèctriques.

- Electrocucions.

- Esquitxades de formigó als ulls.

- Dermatosis pel ciment.

- Erosions i contusions per manipulació.

- Generació de pols.

- Atropellaments per màquines i vehicles.

- Atrapament per maquinària.

- Ferides per màquines talladores.


- En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades. L’encarregat d’obra vetllarà

per la neteja i ordre del tall.

- Tanques de limitació i protecció.

- Cinta de balisament.

- Senyals de seguretat.

- Xarxes o lones de protecció amb suports i ancoratges.

- Baranes i xarxes de seguretat en forats i obertures.

- Cables de subjecció de cinturó de seguretat.

- Vàlvules antiretrocés.


11

5.3. OBRES DE PAVIMENTACIÓ

RISCS

- Atropellament per maquinària i vehicles.

- Atrapament per maquinària i vehicles.

- Col·lisions, bolcada i falses maniobres de la maquinària.

- Interferències amb línies elèctriques.

- Esquitxades.

- Generació de pols.

- Soroll.


- En tot moment es mantindrà les zones de treball netes i ordenades. L’encarregat d’obra vetllarà

per la neteja i ordre del tall.

- Senyals lluminoses i acústiques d'avís a la maquinària.

- Senyals de tràfic.

- Senyals de seguretat.

5.4.INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES, INSTAL·LACIONS D’EQUIPS I VARIS

Una característica d’aquestes instal·lacions és que són realitzades per subcontractes, pel que

l’empresa principal, a través de la persona en qui delegui, prendrà totes les precaucions

necessàries pel compliment estricte de les normes. També destacar que aquestes operacions

necessiten l’ajuda de ram del paleta, el que implica en la majoria dels casos, la coincidència entre

subcontractacions i autònoms. Per això, es deu informar de les obligacions que aquestos tenen

segons el RD 1627/1997, de 24 d’octubre.

RISCS

- Caiguda de persones a diferent nivell.

- Contactes elèctrics directes.

- Contactes elèctrics indirectes.

- Protecció de partícules als ulls.

- Talls, punxades i cops.

- Incendis.

- Riscos dorsolumbars: postures incòmodes i aixecament de càrregues molt pesades


12

- Eines elèctriques amb perill

- Estat defectuós de la instal·lació i/o de les eines elèctriques.

- Posada en marxa de les instal·lacions elèctriques.

- Espurna o avaria d’eina elèctriques.


- Comprovació de l'absència de tensió en les connexions. Les proves que s'hagin per fer amb

tensió seran realitzades després de comprovar els circuits, continuïtat i aïllament de les

proteccions de la instal·lació.

- Revisió periòdica de la instal·lació per comprovar l'eficàcia de les proteccions i connexions.

- Bona educació de treball: mantenir l’esquena recta, posició correcta dels peus, i mantenir la

càrrega el més pròxima al cos i amb els braços estirats. Aquestes consideracions s’han de tenir

en compte en qualsevol tasca que suposi maneig de càrregues de forma manual.

- Les eines elèctriques portàtils disposaran de doble aïllament de seguretat. Els cables no deuen

tacar-se amb substàncies que puguin atacar-los ni ser arrossegats sobre superfícies aspres. La

desconnexió d’aquestes màquines no s’efectuaran tirant del cable i quan no sigui necessari

d’utilització de l'eina s’emmagatzemarà acuradament.

- Revisió diària de l’estat de la instal·lació i l’aïllament de cada eina elèctrica, així com l’estat de

conservació dels conductors, empalmes i connexions. No s’utilitzaran eines elèctriques quan

accidentalment es trobin mullades i amb humitat. La mateixa norma s’adoptarà quan es tinguin

els peus o les mans mullades o es trobi suant.

- Una vegada que s’han instal·lat els diversos instruments, així com la finalització de la instal·lació

elèctrica per procedir a provar el seu funcionament, el responsable de les persones que han

treballat en aquestes tasques, les reunirà i notificarà que es va a procedir a donar tensió.

- En cas d’avaria a la instal·lació elèctrica es procedirà de la següent manera: es considerarà sota

tensió mentre que no es comprovi el contrari amb els aparells destinats a l’efecte; s’aïllarà la part

en què es vagi a treballar de qualsevol possible alimentació; bloqueig de cadascun dels aparells

de seccionament col·locant un ròtol amb la prohibició de maniobrar-lo; verificar l’absència de

tensió; no es restablirà el servei al finalitzar els treballs, sense comprovar que no existeix cap

perill, rere això es retirarà el bloqueig i senyalització i es tancaran els circuits.

- En cas d’avaria o espurna d’una eina elèctrica es deu desconnectar, comunicar a l’instant i no

tractar d’arreglar-la. Deuen arreglar-se per personal competent.

- Es prohibeix el treure les proteccions a qualsevol aparell elèctric.

- Tots els components de la instal·lació elèctrica compliran amb les especificacions del Reglament

Electrotècnic de Baixa Tensió (R.E.B.T.)

- En els treballs d'instal·lacions es deurà mantenir el tall net i ordenat. Si el lloc de treball està

relliscós per gel, escaiola, oli..., es netejarà, per posteriorment vessat sorra, serrí, etc.


13

5.5.RISC ELÈCTRIC

RISCS

- Interferència amb línies d'alta tensió.

- Derivats de maquinària, conduccions, quadres, etc., que utilitzen i produeixen electricitat a l'obra.


- Hi haurà posta a terra, a través d'un conductor les parts metàl·liques d'una màquina o aparell, de

tal manera que el corrent que es produeixi en cas de derivació circuli lliurement a terra.

- Instal·lació amb interruptor diferencial.

- Transformadors de gàlib per línies elèctriques.

- Pòrtics limitadors de gàlib per línies elèctriques.

5.6. ACABATS I NETEJA.

RISCOS

- Derivats d’eines en males condicions

- Caiguda d’objectes a diferent i igual nivell

- Desprendiment del material apilat.

- Caiguda de treballadors

- Riscos dorsolumbars


- Es procedirà a senyalitzar i aïllar mitjançant el tancat del lloc destinat a emmagatzemar els

materials.

- A la fase d'instal·lació dels serveis públics es procedirà a l’obertura i tapat immediat de rasa,

polint l’ordre i neteja. Aquests talls s’aïllaran mitjançant baranes de protecció.

- Abans de fer entrar en càrrega la instal·lació elèctrica es farà, pel responsable de la mateixa, una

revisió en profunditat de les connexions de mecanismes, proteccions i empalmes dels quadres

generals elèctrics directes e indirectes d’acord amb el R.E.B.T.

- Les eines a utilitzar pels instal·ladors estaran protegides amb material aïllant normalitzat contra

els contactes a l’energia elèctrica.

- Les runes s’evacuaran als contenidors disposats a tal fi, que seran retirats periòdicament.


14

- El tall de peces de paviment en via seca amb serra circular s’efectuarà situant-se el tallador a

sotavent per evitar en el possible respirar els productes del tall i utilitzarà màscara antipols per

una millor prevenció. Queda prohibit treure la carcassa de protecció de la serra.

- El material s’apilarà amb topes rígids, a les vores, que impedeixin el desplaçament.

- Es tindran en compte les consideracions mencionades sobre maneig de càrregues manuals per

evitar riscs dorsolumbars.

6. RISCOS LABORALS I MESURES PREVENTIVES EN EQUIPS TÈCNICS I MEDIS AUXILIARS

6.2. INSTAL·LACIÓ PROVISIONAL ELÈCTRICA

RISCOS

- Contactes elèctrics directes.

- Contactes elèctrics indirectes.

- Els derivats de caiguda de tensió per sobrecàrrega

- Incorrecte funcionament dels mecanismes i sistemes de protecció elèctrics.

- Incorrecta instal·lació de les tomes de terra.

- Caigudes als mateix i diferent nivell.

MESURES PREVENTIVES

- Es procedirà al muntatge de la instal·lació de l’obra. L’escomesa realitzada per aquesta serà

convenientment protegida, disposant d’un armari de protecció i mesura directa, en material

aïllant, amb protecció de la intempèrie i entrada i sortida dels cables per la part inferior. La porta

disposarà de pany de relliscada amb clau de triangle i unes orelletes per posar un cadenat, on la

clau estarà en possessió de l’encarregat d’obra. La profunditat de l’armari serà de 25 cm.

- Si fora necessari a continuació es situarà el quadre general de comandament i protecció dotat de

seccionador general de tall automàtic, interruptor omnipolar i protecció contra faltes a terra,

sobrecàrrega i curtcircuits mitjançant interruptors magnetotèrmics i diferencial d’alta sensibilitat de

30 m.A.

- Del quadre principal sortiran circuits secundaris d’alimentació a quadres secundaris on es

col·locaran els vibradors, formigonera i les eines portàtils, dotades d'interruptor omnipolar,

interruptor magnetotèrmic, d'instal·lació mòbil segons les necessitats d’obra. Aquests quadres

seran metàl·lics amb porta i pany amb clau segons Norma UNE 20324 i viseres de protecció


15

addicional de l'aigua de pluja. La carcassa estarà connectada a terra i sobre la porta haurà una

enganxina de perill d’electricitat. Les maniobres a efectuar en el quadre general i secundàries

s’efectuaran pujat a una banqueta aïllant.

- Els conductors empleats a la instal·lació estaran aïllats per una tensió de 1000 volts. El seu

calibre serà adequat per la càrrega elèctrica que ha de suportar. Els fils tindran la funda

protectora aïllant sense defectes. La distribució de tots els conductors s’efectuarà mitjançant

mànega antihumitat.

- La distribució de cablejat per l’obra s’efectuarà soterrat o protegit en el cas de ser superficials,

protegint-se mitjançant tub rígid per creuar vies de circulació. L’estesa aèria només es permet en

zones on no circulen vehicles i anirà a una alçada mínima de 2 m. mesurats sobre el nivell del

paviment.

- S’evitaran els entroncaments entre mànigues i quan sigui necessari seran estanques i

antihumitat.

- Els interruptors s'instal·laran a l’interior de caixes normalitzades amb pany de seguretat, les quals

tindran adherida la senyal de perill electricitat. Aquests interruptors s’ajustaran a l’establer al

R.E.B.T.

- Les preses de corrent dels quadres s’efectuaran des de les de distribució mitjançant clavilles

protegides contra contactes directes. Cada presa de corrent subministrarà energia elèctrica a un

sol aparell o eina. Totes les línies de toma de corrent dels quadres de distribució i d’alimentació a

les màquines i eines estaran protegides per interruptors automàtics.

- La instal·lació per enllumenat general estarà protegida per interruptors automàtics

magnetotèrmics, a l'igual que la maquinària elèctrica i estaran protegides per un interruptor

diferencial de 30 mA.

- Les parts metàl·liques de tot equips elèctric i el neutre de la instal·lació disposarà de presa de

terra que es realitzarà a través de la pica o placa de cada quadre general. El fil de presa de terra

estarà protegit amb macarró de color groc i verd.

- Les màquines-eines que no tinguin doble aïllament disposaran de preses de terra efectuada

mitjançant fil neutre en combinació amb el quadre de distribució corresponent i el quadre general

de l’obra.

- La conductivitat del terreny augmentarà vessant en el lloc del clavament de la pica aigua de

forma periòdica.

- Les preses de terra de quadres elèctrics generals diferents, seran independents elèctricament.

- La il·luminació dels talls, en els casos que sigui necessari, estarà formada per projectors ubicats

sobre peus drets ferms, la qual serà adequada per realitzar els treballs en seguretat.

- La il·luminació mitjançant portàtils serà a base de portalàmpades estanques de seguretat amb

mànec aïllant, reixella protectora de la bombeta dotada de ganxo de penjament, mànega

antihumitat, clavilla de connexió normalitzada de seguretat i alimentada a 24 V.

- Pel manteniment de la instal·lació s’exigirà un electricista en possessió del carnet professional.

Aquest revisarà tota la maquinària elèctrica quan es detecti una fallida en ella. Les reparacions o


16

revisions de la instal·lació s’efectuarà sense corrent elèctrica, mentre estigui treballant, i es

senyalitzarà en el lloc de connexió mitjançant ròtol indicant prohibit maniobrar o connectar.

- L’encarregat comprovarà diàriament el bon estat dels diferencials, a l'inici de la jornada,

accionant el botó de test. Si percep alguna anomalia trucarà immediatament a l’electricista.

6.2. INSTAL·LACIÓ PROVISIONAL DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

RISC- El risc d’incendi és conseqüència de:

- Ús incontrolat de fonts de calor en prevenció de materials inflamables.

- Muntatge defectuós del taller d’obra al no protegir conductors, interruptors i quadres elèctrics.

- Utilització de fogueres com calefacció dels operaris.

- Treball amb soldadura en presencia de material combustible.

- Defectes d’aïllament, a la instal·lació provisional elèctrica d’obra, que originen incendis en els

elements combustibles.

MESURES PREVENTIVES- Es mantindran l'ordre i neteja del tall, evitant amuntegar materials combustibles on es produeixin

treballs de soldadures o treball amb màquines que puguin desprendre espurnes.

- Els materials combustibles s'emmagatzemaran en llocs diferents. D’aquesta forma

s'emmagatzemaran per un costat els líquids inflamables i per altre els sòlids. Està prohibit fumar

en els magatzems i les seves proximitats. Aquesta circumstància es senyalitzarà mitjançant

senyal. Els extintors portàtils s'instal·laran pròxims a aquests magatzems i es senyalitzarà

mitjançant cartell. Es preveu, orientativament, (havent-se de replantejar a l’obra) els següents

números i classes d'extintors:

- Dos de diòxid de carboni per líquids inflamables,

- Tres de pols sec antibrasa en el magatzem d’eines,

- Un de diòxid de carboni junt al quadre general,

- Dos de pols sec antibrasa a l’oficina d’obra.

- A l’obra s’instal·larà la següent senyalització:

1- Prohibit fumar on s’apilen els materials combustibles,

2- Situació de l'extintor, haurà una per cada extintor instal·lat,

3- Direcció d'evacuació.


17

7. DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS MATERIALS UTILITZATS

La tipologia i la descripció dels materials es troben detallats en el Document nº3 del Projecte: “Plec de

Prescripcions Tècniques”.

8. RISCOS A L'ÀREA DE TREBALL

Els riscos més significatius de l'operari a l’àrea de treball són:

- Caigudes d'alçada

- Caigudes a diferent nivell

- Caigudes al mateix nivell

- Cops i talls

- Projecció de partícules als ulls

- Inhalació de pols.

9. PREVENCIÓ DEL RISC

9.1. PROTECCIONS INDIVIDUALS

- Cascos: per a totes les persones que participen a l'obra, incloent-hi visitants

- Guants d'ús general

- Guants de goma

- Guants de soldador

- Guants dielèctrics

- Botes d'aigua

- Botes de seguretat de lona

- Botes de seguretat de cuir

- Botes dielèctriques

- Granotes de treball: es tindran en compte les reposicions de l’obra, segons conveni col·lectiu

provincial.

- Ulleres contra impactes, pols i gotes

- Ulleres per oxilata

- Protectors auditius

- Mascaretes antipols

- Pantalla de soldador

- Màscares amb filtre específic recanviable

- Protectors auditius


18

- Cinturó de seguretat de subjecció

- Cinturó antivibratori

- Roba contra la pluja

- Armilles reflectants

9.2. SENYALITZACIÓ

- Senyals de Stop en sortides de vehicles.

- Obligatori l'ús de casc, cinturó de seguretat, ulleres, màscares, proteccions auditives,

botes i guants.

- Risc elèctric, caiguda d'objectes, caigudes a diferent nivell, maquinària pesada en moviment,

càrregues suspeses, incendis i explosions.

- Entrada i sortida de vehicles.

- Prohibit el pas a tota persona al·liena a l'obra, prohibit encendre foc, prohibit fumar i prohibit

aparcar.

- Senyal informativa de localització de farmaciola i d'extintor.

De tots aquests punts s'haurà d'informar a tots els treballadors de l'obra, que intervenen en cada fase

o activitat de la mateixa.

9.3. INFORMACIÓ

Tot el personal, a l’inici de l’obra o quan s’hi incorpori, haurà rebut de la seva empresa, la

informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les seves

tasques.

9.4. FORMACIÓ

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut formació en matèria de

seguretat i salut.

A partir de la tria del personal més qualificat, es designarà quí actuarà com a socorrista a l'obra.


19

9.5. MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS

Farmacioles:

Es disposarà d’una farmaciola d’obra que es situarà a la oficina d’obra, senyalitzat mitjançant

cartell. El contingut mínim del botiquí serà: aigua oxigenada, alcohol 96º, tintura de iode,

mercurocrom transparent, amoníac, caixes de gases estèrils, cotó hidròfil, rotllo d’esparadrap,

torniquet, bossa per aigua o gel, guants esterilitzats, termòmetre clínic, apòsits autoadhesius,

antiespasmòdics, analgèsics i tònics cardíacs d’urgències.

Existirà a l’obra alguna persona que tingui coneixements de primers auxilis de forma bàsica.

Aquestes persones seran també responsables de la revisió setmanal de les farmacioles i de la

seva reposició.

El personal d’obra serà informat que en els vestuaris, (junt a la farmaciola) i a l’oficina d’obra

existeixi una llista de telèfons d’interès on acudir per un ràpid trasllat d’accidentats.

Assistència a accidentats.

S'haurà d'informar en un rètol visible a l’obra de l'emplaçament més proper dels diversos centres

mèdics (serveis propis, mútues patronals, mutualitats laborals, ambulatoris, hospitals, etc.) on avisar o,

si és el cas, portar el possible accidentat perquè rebi un tractament ràpid i efectiu.

És preceptiu disposar a l’Obra, i en lloc ben visible, d’una llista amb els telèfons i adreces dels Centres

assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc., per tal de garantir un transport ràpid dels possibles

accidentats als centres d’assistència.

9.6. RECONEIXEMENT MÈDIC

Cada contractista acreditarà que el seu personal a l'obra ha passat un reconeixement mèdic, que es

repetirà cada any.

S’analitzarà l’aigua destinada al consum dels treballadors per garantir la seva potabilitat

periòdicament, si no prové de la xarxa d’abastament de la població. En cas necessari s’instal·laran

aparells per la seva cloració.


20

9.7. PREVENCIÓ DE RISC DE DANYS A TERCERS

Se senyalitzarà, d'acord amb la normativa vigent, l'enllaç amb els vials d’accés, senyals d’advertència

de sortida de camions i limitació de velocitat i s'adoptaran les mesures de seguretat que cada cas

requereixi.

Se senyalitzaran els accessos naturals a l’obra, i es prohibirà el pas a tota persona al.liena, col·locant

una tanca i les indicacions necessàries.

Es tindrà en compte, principalment:

- La circulació de la maquinària prop de l’obra

- La interferència de feines i operacions

- La circulació dels vehicles prop de l’obra

Si algun camí o zona de l’obra pogués ser afectat per projeccions de pedres en les voladures

s’establirà l’oportú servei d’interrupció del trànsit, així com els senyals d’avís i advertència que siguin

precisos.

10. CONCLUSIÓ

Amb el contingut de la present memòria i el dels demés documents que composen l’estudi de

seguretat i salut, es consideren suficientment detallats tots els extrems previstos en la legislació vigent

sobre seguretat i salut en el treball.


Signat: Núria Besora Tavera


ANNEX 24 : ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DOCUMENT 2 : PLÀNOLS

ANNEX 24 : ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DOCUMENT 3 : PLEC DE CONDICIONS

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 24. Estudi de Seguretat i Salut. PLEC DE CONDICIONS

1

�

Índex

1. RESUM DE NORMATIVA LEGAL D’APLICACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS .. 3

2. PLA DE SEGURETAT ................................................................................................................ 5

3. LLIBRE D'INCIDÈNCIES ............................................................................................................ 6

4. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT ..................................................................... 6

5. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ ...................................................................... 7

6. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) ............................................................................ 8

7. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC) ........................................................... 9

8. SERVEIS DE PREVENCIÓ ...................................................................................................... 12

9. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT ........................................................................................ 12

10. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT ................................................................. 13

11. CONDICIONS ECONÒMIQUES ............................................................................................ 13

12. COMPLIMENT DEL RD 1627/1997 PER PART DEL PROMOTOR: COORDINADOR DE

SEGURETAT I AVÍS PREVI ......................................................................................................... 13


3

1. RESUM DE NORMATIVA LEGAL D’APLICACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS

DRET DISPOSITIU EN MATÈRIA PREVENTIVA PER CONSTRUCCIÓ

ASPECTES GENERALS

- Prescripcions de Seguretat en la indústria de l'edificació segons el conveni de l’OIT.

- Implantació de l'obligació d'elaborar estudis i plans de seguretat i higiene en el treball.

R.D. 555/1986 del 21 de febrer. BOE 21 de març de 1986.

- Modificació parcial: R.D. 84/1990 del 19 de gener de 1990. BOE 25 de gener de 1990.

- Model de llibre d'incidències corresponent a obres en les que sigui obligatori un estudi de

seguretat i higiene en el treball.

O.M. 20 de setembre de 1986. BOE 13 d'octubre de 1986.

- Llei 54/2003. Llei de prevenció de riscs laborals.

BOE 12 de desembre de 2003.

- Reglament dels serveis de prevenció.

R.D. 39 del 17 de gener de 1997. BOE 31 de gener de 1997.

- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els Llocs de Treball.

R.D. 486 de 14 d'abril de 1997. BOE 23 d'abril de 1997.

CONDICIONS AMBIENTALS I DELS LLOCS DE TREBALL

- Reial Decret 486/4997, on s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els

llocs de treball.

- Protecció dels treballadors davant els riscs derivats de l'exposició a soroll durant el treball.

R.D. 1316/1989 del 27 d'octubre. BOE 2 de novembre de 1989.

- Protecció dels treballadors davant els riscs derivats de l'exposició al clorur de vinil.

O.M. 9 d'abril de 1986. BOE 6 de maig de 1986

UTILITZACIÓ D’EQUIPS DE TREBALL. CONDICIONS DELS MATEIXOS.

- Real decret 1215/1997 de 18 de juliol. Utilització d’equips de treball.

- Reglament d'aparells d'elevació i el seu manteniment.

R.D. 2291/1985 del 8 de novembre. BOE 11 de desembre de 1985.

- ITC-MIE-AEM3: Carretes Automotrius de manutenció.

O. 26 de maig de 1989. BOE 9 de juny de 1989.


4

- ITC-MIE-AEM4: Grues Mòbils Autopropulsades utilitzades.

R.D. 2370/1996 de 18 de novembre. BOE 24 de desembre de 1996.

- Reglament d'aparells elevadors per a obres.

O.M. 23 de maig de 1977. BOE 14 de juliol de 1977.

Modificacions BOE 7 de març de 1981 i 16 de novembre de 1981.

- Reglament de seguretat per les màquines.

R.D. 1495/1986 del 26 de maig. BOE 21 de juliol de 1986.

Correccions BOE 4 d'octubre de 1986.

- ITC-MIE-MSG: Màquines, elements de màquines o sistemes de protecció.

O. 8 d’abril de1991. BOE 11 d’abril de 1991.

Disposicions d’aplicació de la directiva 89/392/CEE sobre màquines.

R.D. 1435/1992 del 21 de novembre. BOE 11 de desembre de 1992.

- Reglament de recipients a pressió.

D. 16 d’agost de 1969. BOE 28 d’octubre de 1969.

Modificacions: BOE 17 de febrer de 1972 i 13 de març de 1972.

- ITC-MIE-APQ-005: emmagatzematge de botelles de gas comprimit, liquat i dissolts a pressió.

O. 21 de juliol de 1992. BOE 14 d’agost de 1992.

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

- Comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual. R.D. 20

de novembre de 1992.

BOE 28 de novembre de 1992.

Modificat per O. del 16 de maig de 1995 i pel R.D. 159/1995 del 3 de febrer.

- Modificacions del període transitori establert en el R.D. 1407/1992 del 20 de novembre, sobre

equips de protecció individual.

O. 6 de maig de 1994. BOE 1 de juny de 1994.

- Reial Decret 773/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització

dels treballadors d’equips de protecció individual.

SENYALITZACIONS

- Instrucció 8.3 – I.C. sobre senyalització, balisament, defensa, neteja i acabament d’obres fixes

en vies fora de poblat.

O.M. del 31 d’agost de 1987. BOE 18 de setembre de 1987.

- Senyalització mòbil d’obres. Ministeri de Foment 1997.

R.D. 485 del 14 d’abril de 1997. BOE 23 d’abril de 1997.


5

- Reial Decret 485/1997 sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i

salut en el treball.

ACTIVITATS ESPECÍFIQUES

- Reial Decret 1627/1997 del 24 d’octubre. Disposicions mínimes de seguretat i salut laboral en

les obres de construcció.

- Instrucció T.C. 10.3.01 sobre explosius. Voladures especials.

O.M. del 31 d’agost de 1987. BOE 18 de setembre de 1987

VARIS

- Quadre de malalties professionals.

R.D. 1403/1978. BOE del 25 d’agost de 1978.

- Reial Decret 488/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb

equips que inclouen pantalles de visualització.

- Reglament de línies aèries d’alta tensió.

D. 3151/1968 del 28 de novembre. BOE 27 de desembre de 1968. Rectificat BOE 8 de març

de 1969

- Reglament Electrotècnic per a baixa tensió i instruccions tècniques complementàries.

D. 2413/1973 del 20 de setembre. BOE 9 d’octubre de 1973.

2. PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre de 1997, cada contractista

elaborarà un pla de seguretat i salut i adaptarà aquest estudi de seguretat i salut als seus mitjans i

mètodes d'execució.

Cada pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel coordinador en

matèria de seguretat i salut en execució d'obra.

Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial decret 1627/97,

amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns.


6

El pla de seguretat i salut, juntament amb l'aprovació del coordinador, l'enviarà el contractista als

serveis territorials de Treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona amb la comunicació

d'obertura de centre de treball, com es preceptiu.

Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les

alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de l'obra o bé per variacions

en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi de seguretat i salut,

requerirà l'aprovació del coordinador.

3. LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d’incidències, sota control del coordinador de seguretat en fase d’execució, i

a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals

podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes amb la finalitat de control de compliment.

En cas d'una anotació, el coordinador enviarà una còpia de l'anotació a la Inspecció de treball (a

Barcelona, Travessera de Gràcia, 303-311) dins del termini de 24 hores.

4. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per l'obra el casc

de seguretat.

En cas d'algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència

mèdica es redueixi a una primera cura, el responsable de seguretat del contractista realitzarà una

investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat

l'accident.

A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de

l'obra, on s'especificarà:

- Nom de l'accidentat; categoria professional; empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l'accident; descripció de l'accident; causes de tipus personal.

- Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi.

- Dates límits de realització de les mesures preventives.


7

Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d’execució el

dia següent al de l'accident com a molt tard.

La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de

mesures complementàries no indicades a l'informe.

El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les

ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les.

Cada contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment

correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d'obra.

En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada a les prestacions

respectives.

La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les

adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional

preventiva.

Tota la maquinària elèctrica que s'utilitzi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els

xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s'instal·laran les piquetes de terra necessàries.

Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre

l'electricista de l'obra.

Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament.

5. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran fixat un

període de vida útil, i es llençaran quan aquesta acabi. Hauran de tenir el segell CE.

Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça

o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament.

Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant,

seran reposades immediatament.


8

L'ús d'una peça o d'un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix.

6. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Cada contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat

del personal que intervé a l'obra.

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb

més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a

què estan exposats els treballadors d'aquest sector.

CASC:

El casc ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció.

Les característiques principals són:

- Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a 1.000 V.

- Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g.

Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat

utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous.

En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se'n canviïn les peces

interiors en contacte amb el cap.

CALÇAT DE SEGURETAT:

Les característiques principals són:

- Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció plantar).

- Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g.

Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les botes

han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de 03-12-81,

BOE núm. 305 de 22-12-81, classe E.

GUANTS:

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosi, talls, esgarrapades, picadures,

etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara:

- cotó o punt: feines lleugeres,

- cuir: manipulació en general,


9

- làtex rugós: manipulació de peces que tallin,

- lona: manipulació de fustes.

CINTURONS DE SEGURETAT:

Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els

seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la

caiguda lliure.

PROTECTORS AUDITIUS:

Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 dB

(A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual.

PROTECTORS DE LA VISTA:

Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i

radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o

pantalles.

ROBA DE TREBALL:

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota,

facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni col·lectiu provincial.

La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals

(bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar.

En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d’humitat similars, se'ls entregarà roba

impermeable.

7. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriu en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció principal

fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.

BARANES

Disposaran de llistó superior a una altura de 100 cm., de suficient resistència per garantir la retenció

de persones, i portarà un llistó horitzontal entremig, així com el seu corresponent entornpeu.


10

TANCAMENTS DE LIMITACIÓ I PROTECCIÓ

Tindran com a mínim 90 cm., construïdes amb balustres metàl·liques tipus sergent o puntals amb

suports pel passamà de fusta o tub, també metàl·lic.

CABLES I ELEMENTS DE SUBJECCIÓ DEL CINTURÓ DE SEGURETAT I ELS SEUS ANCORATGES

Tindran suficient resistència per suportar els esforços que puguin estar sotmesos, d’acord amb la

funció protectora.

SENYAL NORMALITZADA DE TRÀFIC

Es col·locarà en tots els llocs de l’obra o dels seus accessos i entorn, on la circulació de vehicles i

vianants ho facin necessari, d’acord amb el codi de circulació i la norma 8.3-I.C.

SENYAL NORMALITZADA DE SEGURETAT

Es col·locarà en tots els llocs de l’obra o dels seus accessos, on sigui precís advertir els riscs, recordar

obligacions d’utilitzar determinades proteccions, establir prohibicions o informar de la situació de

mitjans de seguretat.

En l’apartat de plànols s’inclouen les senyals normalitzades de seguretat, d’acord amb la legislació

vigent.

CORDÓ DE BALISAMENT

Es col·locarà en els límits de zona de treball o de pas en les que existeixi perill de caiguda per

desnivell o per caiguda d’objectes, com a complement de la corresponent protecció col·lectiva. Si és

necessari serà reflectant.

EXTINTORS

Serà adequat en agent extintor i mida al tipus d’incendi previsible, i es revisarà el contingut de càrrega

cada any, i amb el retimbrat i data dins dels últims cinc anys.

TAPES EN ARQUETES

Els forats d’arquetes i pous es protegiran amb tapa de fusta de resistència adequada.

TOPALLS DE DESPLAÇAMENT DE VEHICLES

Es podran realitzar amb un parell de taulons embrindats, fixats al terreny mitjançant rodons clavats al

mateix, o d’una altra manera eficaç.


11

PASSADISSOS DE SEGURETAT

Es col·locaran en accessos o passos obligatoris, en l’obra o en el seu entorn on no sigui possible

eliminar el risc de caiguda d’objectes.

Podran realitzar-se amb pòrtics de peu drets i llinda a base de taulons, fermament subjectes al terreny

i coberta quallada de taulons. Aquests elements també podran ser metàl·lics (els pòrtics a base de

tubs o perfils i la coberta de xapa).

Seran capaços de suportar l’impacte dels objectes que es prevegi que puguin caure, podent col·locar

elements amortidors sobre la coberta (sacs, terres, capa de sorra, etc.)

XARXES

Seran de poliamida. Les seves característiques generals seran les que compleixin, amb garantia, la

funció protectora per la qual estan previstes.

LONA

Es col·locarà per impedir la caiguda de treballadors i objectes per aïllar a aquells de les condicions

atmosfèriques adverses.

En cas de que es realitzin treballs de soldadura o similars serà resistent a la propagació de la flama.

INTERRUPTORS DIFERENCIALS I PRESES DE TERRA

La sensibilitat mínima dels interruptors diferencials serà de 30 mA per enllumenat i de 300 mA per

força.

La resistència de les preses de terra serà com a màxim la que garanteixi, d’acord amb la sensibilitat

de l’interruptor diferencial, una tensió màxima de contacte de 24 V. La seva resistència es mesurarà

periòdicament i, almenys, en l’època més seca de l’any.

TRANSFORMADOR DE SEGURETAT DE 24 V.

Es situarà en línies alimentadores d’eines i llums manuals quan es treballi en zones d’alt contingut

d’humitat.

REGATGES

Les pistes per a vehicles es regaran convenientment per evitar l’aixecament de pols pel trànsit

d’aquestos. També es regaran les escombraries per evitar la formació de pols.


12

MAQUINÀRIA

Totes les màquines compliran la legislació vigent i a l’arribar a l’obra tindran tots els dispositius de

seguretat i elements de protecció que es senyalin en l’obra.

MITJANS AUXILIARS DE TOPOGRAFIA

Aquests mitjans tals com cintes, banderoles, mires, etc., seran dielèctrics, atès el risc d’electrocució

per les línies elèctriques.

8. SERVEIS DE PREVENCIÓ

SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT:

Tots els contractistes han de tenir assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern, d'acord

amb el Reial decret 39/1997 sobre serveis de prevenció.

SERVEI MÈDIC:

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat.

Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el

reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels

treballadors ja contractats.

9. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa

el conveni col·lectiu provincial del sector.

Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements

acreditats de primers auxilis, amb el vist-i-plau del servei mèdic. És interessant que participi en el

Comitè de Seguretat i Salut.

El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit.


13

10. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques,

al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat i higiene, i 335,336 i

337 de l'Ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica.

11. CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l’estudi bàsic de seguretat i salut

que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del

projecte d'execució.

12. COMPLIMENT DEL RD 1627/1997 PER PART DEL PROMOTOR: COORDINADOR DE SEGURETAT I AVÍS PREVI

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que

assumeixi les funcions que es defineixen en el RD 1627/1997,

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera,

20-24 de Barcelona, abans de l’inici de les obres.

L’avís previ és redactarà d’acord amb el disposat en l’annex III del RD 1627/1997, de data 24-10-97.



Barcelona, Maig 2012

ANNEX 24 : ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DOCUMENT 4. PRESSUPOST

Amidaments

��

�� Data: !+G!:G�" ��

�;1� !� ��E�� $I�() !� ��9��9�� ?;'�$I�() !� ��9��9��

� 7�6�� ? ��5' %& 5&�?1&�� $&1 � <5 2(14�)* '(2�1� '($5* %& $()-&�-)H �4; ?2 $&5 4�A-4 %& 6!! �* #(4()(�� 5&�(25�9�E�9.�"

��+��

" 7�6"��! ? �))&1&5 %& 5&�?1&�� 2�--4$�'�&5 &5��2%�1%* �4; 4?2�?1� ?2-B&15�)* �4; B-5(1 �1�25$�1&2� - �1�'��4&2� '(2�1�) &2�&)�4&2�*#(4()(��%&55&�(25�9�E�9�/0-�9�E�9�/.

��+��

3 7�63"!�" ? �1(�&'�(1 �?%-�-? % �?1-'?)�1* �'(;)�� ) '�$ �4; �12H5 - (1&))&1&5 �2�-5(1())* #(4()(�� 5&�(25 �9�E�9 3:"E� -�9�E�96:.

��+��

6 7�6:��! ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � <5 �&2&1�)* �4; $�)4&))* �1�&))5* ?2�)&5 - %-�5 I2%&A - $()N& %& $&))* %(15 %& )� 4� -4�2-�?&�%&'(�>*,()1&-2�&1-(1*-5?;=&''->&)�5�-'��)'�2&))

��+��

: 7�6/��! ? ��1&))� %& ;(�&5 % �-�?� %& �� %& '�2]� �)��* �4; 5()� �2�-))-5'�2� - ,()1�%&5 %& 2-)> 1&2��;)&* #(4()(��%&55&�(25�9�E�9366*�9�E�936:*�9�E�936/-�9�E�9360

��+��

/ 7�6/""6� ? ��1&))� %& ;(�&5 %& 5&�?1&�� 1&5-5�&2�5 � )� #?4-��* %& $&)) 1&'�-,-'�%�* �4; &2B()��2� %&) �?14&)) &2'(-A-2��*5()� �2�-))-5'�2� - �2�-&5��-'�* ,�)'� �4(1�-%(1� $&1 �) ��)>* ))&2�[&�� %& 4�2A�* %& %&5$1&2-4&2� 1�$-%* �4;$?2�&1�4&��)�)-'�

��+��

0 7�6.��3� ? �1�2(��%&�1&;�))*%&$()-H5�&1-'(�>*�4;;?�A�F?&5&A�&1-(15

��+��

. 7�6.06/! ? �4$&14&�;)& �4; =�F?&��* '�$?�A� - $�2��)(25* $&1 � (;1&5 $<;)-F?&5* %& �� 5()%�� %& !*6 44 %& �1?-A* %&'()(1B-?*#(4()(��5&�(25�9�E�936!

��+��

+ 7�66:!!3 ? ��5'�1&��%&$1(�&''->1&5$-1��K1-�*#(4()(��%�5&�(25�9�E�9�6!

��+�� $��

�! 7�6:+/3! ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � 5()%�%(1* �4; $�)4&)) %& $&))* ,()1& -2�&1-(1 %& '(�>* - 4�2-�� ))�1�� %& 5&11��& ,()1�%�%&%1-),(1�*#(4()(��55&�(25�9�E�96!0-�9�E�96"!

��+��

�;1� !� ��E�� $I�() !� ��9��9�� ?;'�$I�() !" ��9��

Euro

��

�� Data: !+G!:G�" �� "

� 7�:""�� 4 ��1�2� %& $1(�&''-> &2 &) $&1I4&�1& %& )� '(1(2�'-> % &A'�B�'-(25* % �)P�1-� � 4* �4; �1�B&55&1 5?$&1-(1*�1�B&55&1 -2�&14&%- - 4?2��2�5 %& �?; 4&��)�)-' %& "*3��* 5K'() %& $(5� %& ,?5��* �2'(1�%� �) �&11&2] �4; %�?5 %&,(14-�>-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

" 7�:J�!!� # �1-��%�%&5&�?1&��$&1�4�2�&2-4&2�-1&$(5-'->%&)&5$1(�&''-(25

��+��

3 7�:33:+� 4" �)��,(14� 4&��)�)-'� $&1 � $�5 %& B&#-')&5 $&1 5(;1& %& 1�5&5* % �4$)�1-� ZR� 4* %& $)�2A� % �'&1 %& �" 44 %&�1?-A*�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

6 7�:"T�� ? �($�)) $&1 '�4-> &2 4(B-4&2�5 %& �&11&5* �4; ��?)> %& ,?5�� %& $- - $-F?&�&5 %& ;�11� % �'&1 '(11?�� %& "! 44%&%-�4&�1&�2'(1�%&5�)�&11&2]%&))�1��1-��*.4*-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

�;1� !� ��E�� $I�() !� ��9��9�� ?;'�$I�() !3 ��9��

� 7�/8�!!3 ? �&?2->4&25?�)%&)'(4-�H%&�&�?1&��-��)?�'(25�-�?\�$&1/$&15(2&5

��+��

" 7�/8�!!6 # 8(14�'->&2�&�?1&��-��)?�

��+��

�;1� !� ��E�� $I�() !" �@�� 9�� 9 �� ?;'�$I�() !� �O��8 ��

� 7@��:"� 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 5�2-��1-5 %& :*�A�" %& $)�,> % �'&1 )�'�� - �\))�4&2� %& $()-?1&�� %& 3: 44 %& �1?-A*1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4; ��?)&1 ,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1 ��)B�2-�N��* �4; -25��)�)�'-> %&)�4$-5�&1-�* � )�B�;( '()�)&'�-? �4; " �-A&�&5* � $)�F?&5 �?1'�* 6 %?�A&5* 4-1�)) - '(4$)&4&2�5 %& ;�2]* �4;-25��)�)�'->&)H'�1-'�*�$?2�%&))?4*-2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)

��+�� !��

" 7@��7"3 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 4&2=�%(1 %& 6A"*3A"*/ 4 %& $)�,> % �'&1 )�'�� - �\))�4&2� %& 3: 44 %& �1?-A*1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4; ��?)&1 ,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1 ��)B�2-�N�� 4; �\))�4&2� %& ,-;1� %&B-%1& - ��?)&1 ,&2K)-'* �4; -25��)�)�'-> %& )�4$-5�&1-�* �-�[&1� %& � $-'� �4; �-A&�� - ��?)&))* �4; -25��)�)�'->&)H'�1-'�*�$?2�%&))?4*-2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)

��+�� !��

�;1� !� ��E�� $I�() !" �@�� 9�� 9 ��

Euro

��

�� Data: !+G!:G�" �� 3

�?;'�$I�() !" �� O��

� 7@�":0!� ? ��2' %& ,?5��* %& 3*: 4 %& ))�1��1-� - !*6 4 % �4$)�1-�* �4; '�$�'-�� $&1 � : $&15(2&5* '()�)('�� - �4; &)%&54?2��&-2')K5

��+�� !��

" 7@�"0:!" ? ��?)�%&,?5��4;'�$�'-��$&1�/$&15(2&5*'()�)('�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

3 7@�"�8!� ? �&'-$-&2�$&1�1&'())-%�% &5'(4;1�1-&5*%&�!!)%&'�$�'-��*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

6 7@�"�!!� ? �&2=�E1(;&5$&1�%?�A�*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

: 7@�" 8!" ? 9&B&1�&)H'�1-'�*%&�!!)%&'�$�'-��*'()�)('�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

/ 7@�""3!� ? 14�1-4&��)�)-'-2%-B-%?�)%(;)&'(4$�1�-4&2�-2�&1-(1*%&!*6A!*:A�*.4*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

0 7@�"�!!� ? 8(124-'1((2&5$&1�&5'�),�14&2=�15*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

�;1� !� ��E�� $I�() !" �@�� 9�� 9 �� ?;'�$I�() !3 �@�� 9��a��

� 7@� ��!! ? 8�14�'-()�% �14�1-*�4;&)'(2�-2�?�&5��;)&1��) (1%&2�2P��&2&1�)%&5&�?1&��-5�)?�&2&)�1&;�))

��+��

" 7@� �!!! ? �&'(2&-A&4&2�4H%-'

��+��

3 7@� �!!! ? �?15&�%&$1-4&15�?A-)-5-5('(11-54&

��+��

�;1� !� ��E�� $I�() !" �@�� 9�� 9 �� ?;'�$I�() !6 ��9�� W�� @�� 9��9 �

� 7@�J�!!! # ��% (;1�$&1�2&�&=�-'(25&1B�'->%&)&5-25��)�)�'-(25

Euro

��

�� Data: !+G!:G�" �� 6

��+��

�;1� !� ��E�� $I�() !3 ��9V ��J ��Y��9 ��?;'�$I�() !� ��9V ��J ��Y��

� 7�� : ? �&2]�) %& (;)-��'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� ;)�2' 5(;1& ,(25 ;)�?* %& ,(14� '-1'?)�1 �4; '�2�&))5 &2 '()(1;)�2'*%"+'4*�4;'�1�&))&A$)-'��-?1&'��2�?)�1*$&1L55&1B-5��,-25�"4*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

" 7�� 8!!" ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 �1('* %& ,(14� �1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&))2&�1&* '(5�� 4�=(1 .: '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 L55&1 B-5�� ,-25 ": 4 %& %-5��2'-�* ,-A�%� - �4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

3 7�� !!0 ? �&2]�) %& $1(#-;-'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 ;)�2'* %& ,(14� '-1'?)�1 �4; '�2�&))5 -;�2%� �1�25B&15�) %&5'&2%&2� % &5F?&11� � %1&�� 6:b* &2 '()(1 B&14&))* %-�4&�1& �! '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-?1&'��2�?)�1*$&15&1B-5��,-2534*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��+��

6 7�� 8!!0 ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 �1('* %& ,(14� �1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&))2&�1&* '(5�� 4�=(1 �! '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 5&1 B-5�� ,-25 3 4 %& %-5��2'-�* ,-A�%� - �4; &)%&54?2��&-2')K5

��+��

Euro

Quadre de preus I

��

�� !+G!:G�" ��

7�6��E� ? ��5' %& 5&�?1&�� $&1 � <5 2(14�)* '(2�1� '($5* %& $()-&�-)H �4; ?2 $&5 4�A-4 %& 6!! �*#(4()(��5&�(25�9�E�9.�"

/*.: €

�� 9� E��9��9��

7�6"��!�E" ? �))&1&5 %& 5&�?1&�� 2�--4$�'�&5 &5��2%�1%* �4; 4?2�?1� ?2-B&15�)* �4; B-5(1 �1�25$�1&2� -�1�'��4&2�'(2�1�) &2�&)�4&2�*#(4()(��%&55&�(25�9�E�9�/0-�9�E�9�/.

:*:6 €

��9�� 9@� 9� E@� ��9��

7�63"!�"�E3 ? �1(�&'�(1 �?%-�-? % �?1-'?)�1* �'(;)�� ) '�$ �4; �12H5 - (1&))&1&5 �2�-5(1())* #(4()(�� 5&�(25�9�E�93:"E�-�9�E�96:.

�0*�! €

�� 9��

7�66:!!3�E6 ? ��5'�1&��%&$1(�&''->1&5$-1��K1-�*#(4()(��%�5&�(25�9�E�9�6! �*/6 €

��9�� W 9� E@� ��9��

7�6:��!�E: ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � <5 �&2&1�)* �4; $�)4&))* �1�&))5* ?2�)&5 - %-�5 I2%&A - $()N& %& $&))*%(15%&)�4�-4�2-�?&�%&'(�>*,()1&-2�&1-(1*-5?;=&''->&)�5�-'��)'�2&))

�*�0 €

��9�� 9��

7�6:+/3!�E/ ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � 5()%�%(1* �4; $�)4&)) %& $&))* ,()1& -2�&1-(1 %& '(�>* - 4�2-�� ))�1�� %&5&11��&,()1�%�%&%1-),(1�*#(4()(��55&�(25�9�E�96!0-�9�E�96"!

:*�/ €

��9�� J��9��

7�6/��!�E0 ? ��1&))� %& ;(�&5 % �-�?� %& �� %& '�2]� �)��* �4; 5()� �2�-))-5'�2� - ,()1�%&5 %& 2-)>1&2��;)&*#(4()(��%&55&�(25�9�E�9366*�9�E�936:*�9�E�936/-�9�E�9360

:*�+ €

��9�� 9��9��

7�6/""6��E. ? ��1&))� %& ;(�&5 %& 5&�?1&�� 1&5-5�&2�5 � )� #?4-��* %& $&)) 1&'�-,-'�%�* �4; &2B()��2� %&)�?14&)) &2'(-A-2��* 5()� �2�-))-5'�2� - �2�-&5��-'�* ,�)'� �4(1�-%(1� $&1 �) ��)>* ))&2�[&�� %&4�2A�*%&%&5$1&2-4&2�1�$-%*�4;$?2�&1�4&��)�)-'�

�0*6� €

�� @� � 9� E�9��9��

7�6.��3��E+ ? �1�2(��%&�1&;�))*%&$()-H5�&1-'(�>*�4;;?�A�F?&5&A�&1-(15 ��*!0 €

��9J�� 9��

7�6.06/!�E�! ? �4$&14&�;)& �4; =�F?&��* '�$?�A� - $�2��)(25* $&1 � (;1&5 $<;)-F?&5* %& �� 5()%�� %& !*644%&�1?-A*%&'()(1B-?*#(4()(��5&�(25�9�E�936!

/*3/ €

�� 9� E��9��

7�:""��E�� 4 ��1�2� %& $1(�&''-> &2 &) $&1I4&�1& %& )� '(1(2�'-> % &A'�B�'-(25* % �)P�1-� � 4* �4;�1�B&55&1 5?$&1-(1* �1�B&55&1 -2�&14&%- - 4?2��2�5 %& �?; 4&��)�)-' %& "*3��* 5K'() %& $(5� %&,?5��*�2'(1�%��)�&11&2]�4;%�?5%&,(14-�>-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��*6. €

��9J�� @� � 9� E��9��

��

�� !+G!:G�" �� "

7�:"T��E�" ? �($�)) $&1 '�4-> &2 4(B-4&2�5 %& �&11&5* �4; ��?)> %& ,?5�� %& $- - $-F?&�&5 %& ;�11� % �'&1'(11?�� %& "! 44 %& %-�4&�1& �2'(1�%&5 �) �&11&2] %& ))�1��1-� �*. 4* - �4; &) %&54?2��&-2')K5

"�*"" €

��9�E�E�9�� 9�E�E��9��

7�:33:+��E�3 4" �)��,(14� 4&��)�)-'� $&1 � $�5 %& B&#-')&5 $&1 5(;1& %& 1�5&5* % �4$)�1-� ZR� 4* %& $)�2A�% �'&1%&�"44%&�1?-A*�4;&)%&54?2��&-2')K5

:*+" €

��9�� 9�� 9� E��9��

7�:J�!!��E�6 # �1-��%�%&5&�?1&��$&1�4�2�&2-4&2�-1&$(5-'->%&)&5$1(�&''-(25 3/*.3 €

��9� E�� 9� E��9��

7�/8�!!3�E�: ? �&?2->4&25?�)%&)'(4-�H%&�&�?1&��-��)?�'(25�-�?\�$&1/$&15(2&5 �"!*"0 €

��9��9�� 9�E�E��9��

7�/8�!!6�E�/ # 8(14�'->&2�&�?1&��-��)?� �/*0+ €

��J�� 9� E9��9��

7�� !!0�E�0 ? �&2]�) %& $1(#-;-'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 ;)�2'* %& ,(14� '-1'?)�1�4; '�2�&))5 - ;�2%� �1�25B&15�) %&5'&2%&2� % &5F?&11� � %1&�� 6:b* &2 '()(1 B&14&))*%-�4&�1& �! '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 5&1 B-5�� ,-25 3 4* ,-A�%� - �4; &)%&54?2��&-2')K5

"/*/0 €

��9�E�E�� W 9� E��9��

7�� :�E�. ? �&2]�) %& (;)-��'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� ;)�2' 5(;1& ,(25 ;)�?* %& ,(14� '-1'?)�1�4; '�2�&))5 &2 '()(1 ;)�2'* % "+ '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 L55&1 B-5�� ,-25�"4*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

3!*/0 €

��9� �� W 9� E��9��

7�� 8!!"�E�+ ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 �1('* %& ,(14��1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&)) 2&�1&* '(5�� 4�=(1 .: '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1L55&1B-5��,-25":4%&%-5��2'-�*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

�3+*00 €

��9��9� E9�� 9� E��9��

7�� 8!!0�E"! ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 �1('* %& ,(14��1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&)) 2&�1&* '(5�� 4�=(1 �! '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 5&1B-5��,-2534%&%-5��2'-�*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

"+*�" €

��9�E�E9�� J��9��

7@��:"� �E"� 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 5�2-��1-5 %& :*�A�" %& $)�,> % �'&1 )�'�� - �\))�4&2� %& $()-?1&��%& 3: 44 %& �1?-A* 1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4; ��?)&1 ,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1��)B�2-�N��* �4; -25��)�)�'-> %& )�4$-5�&1-�* � )�B�;( '()�)&'�-? �4; " �-A&�&5* � $)�F?&5 �?1'�*6 %?�A&5* 4-1�)) - '(4$)&4&2�5 %& ;�2]* �4; -25��)�)�'-> &)H'�1-'�* � $?2� %& ))?4* -2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)

�3"*"3 €

��9��9� E�� 9�E�E��9��

��

�� !+G!:G�" �� 3

7@��7"3 �E"" 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 4&2=�%(1 %& 6A"*3A"*/ 4 %& $)�,> % �'&1 )�'�� - �\))�4&2� %& 3:44 %& �1?-A* 1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4; ��?)&1 ,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1��)B�2-�N�� 4; �\))�4&2� %& ,-;1� %& B-%1& - ��?)&1 ,&2K)-'* �4; -25��)�)�'-> %& )�4$-5�&1-�*�-�[&1� %& � $-'� �4; �-A&�� - ��?)&))* �4; -25��)�)�'-> &)H'�1-'�* � $?2� %& ))?4* -2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)

��:*+3 €

��9�@��9J�� 9�� 9� E��9��

7@�""3!��E"3 ? 14�1- 4&��)�)-' -2%-B-%?�) %(;)& '(4$�1�-4&2� -2�&1-(1* %& !*6A!*:A�*. 4* '()�)('�� - �4; &)%&54?2��&-2')K5

:3*33 €

��9@� 9� E�� 9� E��9��

7@�":0!��E"6 ? ��2' %& ,?5��* %& 3*: 4 %& ))�1��1-� - !*6 4 % �4$)�1-�* �4; '�$�'-�� $&1 � : $&15(2&5*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5

6""*6. €

�@� ��E��9��9�E�E�� @� � 9� E��9��

7@�"0:!"�E": ? ��?)�%&,?5��4;'�$�'-��$&1�/$&15(2&5*'()�)('�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5 :!*/: €

��9@� 9� �� W 9� E��9��9��

7@�" 8!"�E"/ ? 9&B&1�&)H'�1-'�*%&�!!)%&'�$�'-��*'()�)('�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5 ��!*+! €

��9�� 9�� 9� ��9��

7@�"�!!��E"0 ? 8(124-'1((2&5$&1�&5'�),�14&2=�15*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5 :.*/+ €

��9@� 9� E�� W 9� E9��9��

7@�"�8!��E". ? �&'-$-&2� $&1 � 1&'())-%� % &5'(4;1�1-&5* %& �!! ) %& '�$�'-��* '()�)('�� - �4; &) %&54?2��&-2')K5

:�*�! €

��9@� 9� E�9�� 9��

7@�"�!!��E"+ ? �&2=�E1(;&5$&1�%?�A�*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5 �*0" €

��9�� 9� E��9��

7@� ��!!�E3! ? 8�14�'-()� % �14�1-* �4; &) '(2�-2�?� &5��;)&1� � ) (1%&2�2P� �&2&1�) %& 5&�?1&�� - 5�)?� &2&)�1&;�))

�!/*0! €

��9�� 9� ��9��

7@� �!!!�E3� ? �&'(2&-A&4&2�4H%-' "+*.! €

��9�E�E9�� 9� ��9��

7@� �!!!�E3" ? �?15&�%&$1-4&15�?A-)-5-5('(11-54& �.�*/. €

��9�� 9� E�9�� W 9� E��9��

7@�J�!!!�E33 # ��% (;1�$&1�2&�&=�-'(25&1B�'->%&)&5-25��)�)�'-(25 �/*0+ €

��J�� 9� E9��9��

��

�� !+G!:G�" �� 6


L´Autor del projecte:


Quadre de preus II

��

�� !+G!:G�" ��

�E� 7�6�� ? ��5' %& 5&�?1&�� $&1 � <5 2(14�)* '(2�1� '($5* %& $()-&�-)H �4; ?2 $&5 4�A-4 %& 6!! �*#(4()(��5&�(25�9�E�9.�"

��$� €

��6�� ? ��5'%&5&�?1&��$&1�<52(14�)*'(2�1�'($5*%&$()-&�-)H�4;?2$&54�A-4%&6!! /*:"!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*33!!! €

�E" 7�6"��! ? �))&1&5 %& 5&�?1&�� 2�--4$�'�&5 &5��2%�1%* �4; 4?2�?1� ?2-B&15�)* �4; B-5(1 �1�25$�1&2� -�1�'��4&2�'(2�1�) &2�&)�4&2�*#(4()(��%&55&�(25�9�E�9�/0-�9�E�9�/.

��! €

��6"��! ? �))&1&5%&5&�?1&��2�--4$�'�&5&5��2%�1%*�4;4?2�?1�?2-B&15�)*�4;B-5(1�1�25$ :*".!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*"/!!! €

�E3 7�63"!�" ? �1(�&'�(1 �?%-�-? % �?1-'?)�1* �'(;)�� ) '�$ �4; �12H5 - (1&))&1&5 �2�-5(1())* #(4()(�� 5&�(25�9�E�93:"E�-�9�E�96:.

�� €

��63"!�" ? �1(�&'�(1�?%-�-?% �?1-'?)�1*�'(;)��)'�$�4;�12H5-(1&))&1&5�2�-5(1())*#(4()(�� /*"+!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*.�!!! €

�E6 7�66:!!3 ? ��5'�1&��%&$1(�&''->1&5$-1��K1-�*#(4()(��%�5&�(25�9�E�9�6! ��! €

��66:!!3 ? ��5'�1&��%&$1(�&''->1&5$-1��K1-�*#(4()(��%�5&�(25�9�E�9�6! �*:/!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!.!!! €

�E: 7�6:��! ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � <5 �&2&1�)* �4; $�)4&))* �1�&))5* ?2�)&5 - %-�5 I2%&A - $()N& %& $&))*%(15%&)�4�-4�2-�?&�%&'(�>*,()1&-2�&1-(1*-5?;=&''->&)�5�-'��)'�2&))

�� €

��6:��! ? ��1&))�%&�?�2�5$&1�<5�&2&1�)*�4;$�)4&))*�1�&))5*?2�)&5-%-�5I2%&A-$()N&%&$ �*��!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!/!!! €

�E/ 7�6:+/3! ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � 5()%�%(1* �4; $�)4&)) %& $&))* ,()1& -2�&1-(1 %& '(�>* - 4�2-�� ))�1�� %&5&11��&,()1�%�%&%1-),(1�*#(4()(��55&�(25�9�E�96!0-�9�E�96"!

�� €

��6:+/3! ? ��1&))�%&�?�2�5$&1�5()%�%(1*�4;$�)4&))%&$&))*,()1&-2�&1-(1%&'(�>-4�2-��))� 6*+�!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*":!!! €

�E0 7�6/��! ? ��1&))� %& ;(�&5 % �-�?� %& �� %& '�2]� �)��* �4; 5()� �2�-))-5'�2� - ,()1�%&5 %& 2-)>1&2��;)&*#(4()(��%&55&�(25�9�E�9366*�9�E�936:*�9�E�936/-�9�E�9360

��# €

��6/��! ? ��1&))�%&;(�&5% �-�?�%&��%&'�2]��)��*�4;5()��2�-))-5'�2�-,()1�%&5%&2-)>1 6*+6!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*":!!! €

�E. 7�6/""6� ? ��1&))� %& ;(�&5 %& 5&�?1&�� 1&5-5�&2�5 � )� #?4-��* %& $&)) 1&'�-,-'�%�* �4; &2B()��2� %&)�?14&)) &2'(-A-2��* 5()� �2�-))-5'�2� - �2�-&5��-'�* ,�)'� �4(1�-%(1� $&1 �) ��)>* ))&2�[&�� %&4�2A�*%&%&5$1&2-4&2�1�$-%*�4;$?2�&1�4&��)�)-'�

��!� €

��6/""6� ? ��1&))�%&;(�&5%&5&�?1&��1&5-5�&2�5�)�#?4-��*%&$&))1&'�-,-'�%�*�4;&2B()��2� �/*:.!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*.3!!! €

�E+ 7�6.��3� ? �1�2(��%&�1&;�))*%&$()-H5�&1-'(�>*�4;;?�A�F?&5&A�&1-(15 �� €

��6.��3� ? �1�2(��%&�1&;�))*%&$()-H5�&1-'(�>*�4;;?�A�F?&5&A�&1-(15 �!*:6!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*:3!!! €

�E�! 7�6.06/! ? �4$&14&�;)& �4; =�F?&��* '�$?�A� - $�2��)(25* $&1 � (;1&5 $<;)-F?&5* %& �� 5()%�� %& !*644%&�1?-A*%&'()(1B-?*#(4()(��5&�(25�9�E�936!

�� €

��

�� !+G!:G�" �� "

��6.06/! ? �4$&14&�;)&�4;=�F?&��*'�$?�A�-$�2��)(25*$&1�(;1&5$<;)-F?&5*%&��5()%�� /*!/!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*3!!!! €

�E�� 7�:""�� 4 ��1�2� %& $1(�&''-> &2 &) $&1I4&�1& %& )� '(1(2�'-> % &A'�B�'-(25* % �)P�1-� � 4* �4;�1�B&55&1 5?$&1-(1* �1�B&55&1 -2�&14&%- - 4?2��2�5 %& �?; 4&��)�)-' %& "*3��* 5K'() %& $(5� %&,?5��*�2'(1�%��)�&11&2]�4;%�?5%&,(14-�>-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��!$ €

�!6�!�! 4" �(5�%&,?5��%&$-$&1�3?5(5 !*:+6!! €

�!J��!T ? �?;4&��)�)-'%&"*3��%&%-�4&�1&*$&1��:!?5(5 !*".!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 �!*/!/!! €

�E�" 7�:"T�� ? �($�)) $&1 '�4-> &2 4(B-4&2�5 %& �&11&5* �4; ��?)> %& ,?5�� %& $- - $-F?&�&5 %& ;�11� % �'&1'(11?�� %& "! 44 %& %-�4&�1& �2'(1�%&5 �) �&11&2] %& ))�1��1-� �*. 4* - �4; &) %&54?2��&-2')K5

�� €

�!�"0!!! C� '&1&2;�11&5'(11?��%&5�6!!�%&)I4-�&)�5�-'QR6!!9G44" :*0."!! €

�!"�!3! 4 ��?)>%&,?5��%&$-$&1��!?5(5 3*+!!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 ��*:3.!! €

�E�3 7�:33:+� 4" �)��,(14� 4&��)�)-'� $&1 � $�5 %& B&#-')&5 $&1 5(;1& %& 1�5&5* % �4$)�1-� ZR� 4* %& $)�2A�% �'&1%&�"44%&�1?-A*�4;&)%&54?2��&-2')K5

��# €

�!JD�!3 4" �)�2A�% �'&1$&1�&2'(,1��5-�$?2��)�4&2�5*%&�"44%&�1?-A*$&1��!?5(5 6*!6!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 �*..!!! €

�E�6 7�:J�!!� # �1-��%�%&5&�?1&��$&1�4�2�&2-4&2�-1&$(5-'->%&)&5$1(�&''-(25 ��$� €

)�1&5'(2'&$�&5 3/*.3!!! €

�E�: 7�/8�!!3 ? �&?2->4&25?�)%&)'(4-�H%&�&�?1&��-��)?�'(25�-�?\�$&1/$&15(2&5 � �� €

)�1&5'(2'&$�&5 �"!*"0!!! €

�E�/ 7�/8�!!6 # 8(14�'->&2�&�?1&��-��)?� ��# €

)�1&5'(2'&$�&5 �/*0+!!! €

�E�0 7�� !!0 ? �&2]�) %& $1(#-;-'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 ;)�2'* %& ,(14� '-1'?)�1�4; '�2�&))5 - ;�2%� �1�25B&15�) %&5'&2%&2� % &5F?&11� � %1&�� 6:b* &2 '()(1 B&14&))*%-�4&�1& �! '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 5&1 B-5�� ,-25 3 4* ,-A�%� - �4; &)%&54?2��&-2')K5

�� €

�� !!0 ? �&2]�)%&$1(#-;-'->*2(14�)-�N�%��4;$-'�(�1�4�2&�1&5(;1&,(25;)�2'*%&,(14�' 3*!�!!! €

�� !�0 ? ��1�&))&A$)-'��-?%&)'(2�-2�?�%&)�5&2]�)*�4;))&�&2%�-2%-'��-B�%&$1(#-;-'->*�4; /*"6!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 �0*6"!!! €

�E�. 7�� : ? �&2]�) %& (;)-��'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� ;)�2' 5(;1& ,(25 ;)�?* %& ,(14� '-1'?)�1�4; '�2�&))5 &2 '()(1 ;)�2'* % "+ '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 L55&1 B-5�� ,-25�"4*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

�� €

�� : ? �&2]�)%&(;)-��'->*2(14�)-�N�%��4;$-'�(�1�4�;)�2'5(;1&,(25;)�?*%&,(14�'-1' :*00!!! €

�� !": ? ��1�&))&A$)-'��-?%&)'(2�-2�?�%&)�5&2]�)*�4;))&�&2%�-2%-'��-B�% (;)-��'->*�4;&) 0*6:!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 �0*6:!!! €

��

�� !+G!:G�" �� 3

�E�+ 7�� 8!!" ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 �1('* %& ,(14��1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&)) 2&�1&* '(5�� 4�=(1 .: '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1L55&1B-5��,-25":4%&%-5��2'-�*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

��#�� €

�� 8!!" ? �&2]�)% �%B&1�H2'-�*2(14�)-�N�%��4;$-'�(�1�4�2&�1&5(;1&,(25�1('*%&,(14��1- /�*/!!!! €

�� !!" ? ��1�&))&A$)-'��-?%&)'(2�-2�?�%&)�5&2]�)*�4;))&�&2%�-2%-'��-B�% �%B&1�H2'-�*�4 60*:3!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 3!*/6!!! €

�E"! 7�� 8!!0 ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25 �1('* %& ,(14��1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&)) 2&�1&* '(5�� 4�=(1 �! '4* �4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 5&1B-5��,-2534%&%-5��2'-�*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5

#�� €

�� 8!!0 ? �&2]�)% �%B&1�H2'-�*2(14�)-�N�%��4;$-'�(�1�4�2&�1&5(;1&,(25�1('*%&,(14��1- "*:�!!! €

�� !!0 ? ��1�&))&A$)-'��-?%&)'(2�-2�?�%&)�5&2]�)*�4;))&�&2%�-2%-'��-B�% �%B&1�H2'-�*�4 +*!0!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 �0*:6!!! €

�E"� 7@��:"� 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 5�2-��1-5 %& :*�A�" %& $)�,> % �'&1 )�'�� - �\))�4&2� %& $()-?1&��%& 3: 44 %& �1?-A* 1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4; ��?)&1 ,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1��)B�2-�N��* �4; -25��)�)�'-> %& )�4$-5�&1-�* � )�B�;( '()�)&'�-? �4; " �-A&�&5* � $)�F?&5 �?1'�*6 %?�A&5* 4-1�)) - '(4$)&4&2�5 %& ;�2]* �4; -25��)�)�'-> &)H'�1-'�* � $?2� %& ))?4* -2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)

�� €

�@��:"� 4&5 ��(�?&1%&4K%?)$1&,�;1-'��%&5�2-��1-5%&"*6A"*6A"*34%&$)�,>% �'&1)�'��-�\))� �":*+3!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 /*3!!!! €

�E"" 7@��7"3 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 4&2=�%(1 %& 6A"*3A"*/ 4 %& $)�,> % �'&1 )�'�� - �\))�4&2� %& 3:44 %& �1?-A* 1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4; ��?)&1 ,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1��)B�2-�N�� 4; �\))�4&2� %& ,-;1� %& B-%1& - ��?)&1 ,&2K)-'* �4; -25��)�)�'-> %& )�4$-5�&1-�*�-�[&1� %& � $-'� �4; �-A&�� - ��?)&))* �4; -25��)�)�'-> &)H'�1-'�* � $?2� %& ))?4* -2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)

��#� €

�@��7"3 4&5 �)(�?&14K%?)$1&,�;1-'��%&4&2=�%(1%&6A"*3A"*/4%&$)�,>% �'&1)�'��-�\))�4&2� ��!*6�!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 :*:"!!! €

�E"3 7@�""3!� ? 14�1- 4&��)�)-' -2%-B-%?�) %(;)& '(4$�1�-4&2� -2�&1-(1* %& !*6A!*:A�*. 4* '()�)('�� - �4; &)%&54?2��&-2')K5

�� €

�@�""3!3 ? 14�1-4&��)�)-'-2%-B-%?�)�4;%(;)&'(4$�1�-4&2�-2�&1-(1*%&!*6A!*:A�*.4*$&1�3 6/*0+!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 /*:6!!! €

�E"6 7@�":0!� ? ��2' %& ,?5��* %& 3*: 4 %& ))�1��1-� - !*6 4 % �4$)�1-�* �4; '�$�'-�� $&1 � : $&15(2&5*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5

! �!$ €

�@�":0!! ? ��2'%&,?5��%&3*:4%&))�1��1-�-!*64% �4$)�1-�*�4;'�$�'-��$&1�:$&15(2&5 3++*+/!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 ""*:"!!! €

�E": 7@�"0:!" ? ��?)�%&,?5��4;'�$�'-��$&1�/$&15(2&5*'()�)('�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5 �� €

�@�"0:!! ? ��?)�%&,?5��*�4;'�$�'-��$&1�/$&15(2&5 6"*/6!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 .*!�!!! €

��

�� !+G!:G�" �� 6

�E"/ 7@�" 8!" ? 9&B&1�&)H'�1-'�*%&�!!)%&'�$�'-��*'()�)('�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5 ��#� €

�@�" 8!" ? 9&B&1�&)H'�1-'�*%&�!!)%&'�$�'-��*$&1�"?5(5 �!!*!"!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 �!*..!!! €

�E"0 7@�"�!!� ? 8(124-'1((2&5$&1�&5'�),�14&2=�15*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5 �$��# €

�@�"�!!" ? 8(124-'1((2&5*$&1�"?5(5 ::*!0!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 3*/"!!! €

�E". 7@�"�8!� ? �&'-$-&2� $&1 � 1&'())-%� % &5'(4;1�1-&5* %& �!! ) %& '�$�'-��* '()�)('�� - �4; &) %&54?2��&-2')K5

�� €

�@�"�8!! ? �&'-$-&2�$&1�1&'())-%�% &5'(4;1�1-&5%&�!!)%&'�$�'-�� 60*!0!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 6*!3!!! €

�E"+ 7@�"�!!� ? �&2=�E1(;&5$&1�%?�A�*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5 �� €

�@J��!!! ? �&2=�E1(;&5$&1�%?�A� !*.6!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*..!!! €

�E3! 7@� ��!! ? 8�14�'-()� % �14�1-* �4; &) '(2�-2�?� &5��;)&1� � ) (1%&2�2P� �&2&1�) %& 5&�?1&�� - 5�)?� &2&)�1&;�))

�� €

�@� ��!! ? 8�14�'-()��-$?5�14�1-*�4;&)'(2�-2�?�&5��;)&1��) (1%&2�2P��&2&1�)%&5&�?1&�� !�*/"!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 :*!.!!! €

�E3� 7@� �!!! ? �&'(2&-A&4&2�4H%-' #�$� €

�@� �!!! ? �&'(2&-A&4&2�4H%-' ".*3.!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 �*6"!!! €

�E3" 7@� �!!! ? �?15&�%&$1-4&15�?A-)-5-5('(11-54& �$��$ €

�@� �!!! ? �?15&�%&$1-4&15�?A-)-5-5('(11-54& �03*!3!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 .*/:!!! €

�E33 7@�J�!!! # ��% (;1�$&1�2&�&=�-'(25&1B�'->%&)&5-25��)�)�'-(25 ��# €

)�1&5'(2'&$�&5 �/*0+!!! €




Pressupost

��

�� !+G!:G�" ��

�;1� !� �1&55?$(5��E��

��$I�() !� ��9��9��

�?;'�$I�() !� ��9��9��

� 7�6�� ? ��5' %& 5&�?1&�� $&1 � <5 2(14�)* '(2�1� '($5* %& $()-&�-)H �4; ?2$&54�A-4%&6!!�*#(4()(��5&�(25�9�E�9.�"��E��

/*.: �:*!!! �!"*0:

" 7�6"��! ? �))&1&5 %& 5&�?1&�� 2�--4$�'�&5 &5��2%�1%* �4; 4?2�?1� ?2-B&15�)*�4; B-5(1 �1�25$�1&2� - �1�'��4&2� '(2�1� ) &2�&)�4&2�* #(4()(��%&55&�(25�9�E�9�/0-�9�E�9�/.��E"�

:*:6 �:*!!! .3*�!

3 7�63"!�" ? �1(�&'�(1 �?%-�-? % �?1-'?)�1* �'(;)�� ) '�$ �4; �12H5 - (1&))&1&5�2�-5(1())*#(4()(��5&�(25�9�E�93:"E�-�9�E�96:.��E3�

�0*�! :*!!! .:*:!

6 7�6:��! ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � <5 �&2&1�)* �4; $�)4&))* �1�&))5* ?2�)&5 - %-�5I2%&A - $()N& %& $&))* %(15 %& )� 4� - 4�2-�?&� %& '(�>* ,()1& -2�&1-(1* -5?;=&''->&)�5�-'��)'�2&))��E:�

�*�0 �:*!!! �0*::

: 7�6/��! ? ��1&))� %& ;(�&5 % �-�?� %& �� %& '�2]� �)��* �4; 5()� �2�-))-5'�2� -,()1�%&5 %& 2-)> 1&2��;)&* #(4()(��%&5 5&�(25 �9�E�9 366* �9�E�936:*�9�E�936/-�9�E�9360��E0�

:*�+ �!*!!! :�*+!

/ 7�6/""6� ? ��1&))� %& ;(�&5 %& 5&�?1&�� 1&5-5�&2�5 � )� #?4-��* %& $&))1&'�-,-'�%�* �4; &2B()��2� %&) �?14&)) &2'(-A-2��* 5()� �2�-))-5'�2� -�2�-&5��-'�* ,�)'� �4(1�-%(1� $&1 �) ��)>* ))&2�[&�� %& 4�2A�* %&%&5$1&2-4&2�1�$-%*�4;$?2�&1�4&��)�)-'��E.�

�0*6� �!*!!! �06*�!

0 7�6.��3� ? �1�2(��%&�1&;�))*%&$()-H5�&1-'(�>*�4;;?�A�F?&5&A�&1-(15��E+� ��*!0 �:*!!! �//*!:. 7�6.06/! ? �4$&14&�;)& �4; =�F?&��* '�$?�A� - $�2��)(25* $&1 � (;1&5 $<;)-F?&5*

%& �� 5()%�� %& !*6 44 %& �1?-A* %& '()(1 B-?* #(4()(�� 5&�(25�9�E�936!��E�!�

/*3/ �!*!!! /3*/!

+ 7�66:!!3 ? ��5'�1&�� %& $1(�&''-> 1&5$-1��K1-�* #(4()(��%� 5&�(25 �9�E�9 �6!��E6�

�*/6 .*!!! �3*�"

�! 7�6:+/3! ? ��1&))� %& �?�2�5 $&1 � 5()%�%(1* �4; $�)4&)) %& $&))* ,()1& -2�&1-(1 %&'(�>* - 4�2-�� ))�1�� %& 5&11��& ,()1�%� %& %1-) ,(1�* #(4()(��5 5&�(25�9�E�96!0-�9�E�96"!��E/�

:*�/ �:*!!! 00*6!

�� ./0123456 �� $��

�;1� !� �1&55?$(5��E��

��$I�() !� ��9��9��

�?;'�$I�() !" ��9��

� 7�:""�� 4 ��1�2� %& $1(�&''-> &2 &) $&1I4&�1& %& )� '(1(2�'-> % &A'�B�'-(25*% �)P�1-� � 4* �4; �1�B&55&1 5?$&1-(1* �1�B&55&1 -2�&14&%- - 4?2��2�5%& �?; 4&��)�)-' %& "*3��* 5K'() %& $(5� %& ,?5��* �2'(1�%� �) �&11&2]�4;%�?5%&,(14-�>-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E��

��*6. 3!*!!! 366*6!

" 7�:J�!!� # �1-��%� %& 5&�?1&�� $&1 � 4�2�&2-4&2� - 1&$(5-'-> %& )&5 $1(�&''-(25��E�6�

3/*.3 :*!!! �.6*�:

3 7�:33:+� 4" �)��,(14� 4&��)�)-'� $&1 � $�5 %& B&#-')&5 $&1 5(;1& %& 1�5&5*% �4$)�1-� ZR� 4* %& $)�2A� % �'&1 %& �" 44 %& �1?-A* �4; &)%&54?2��&-2')K5��E�3�

:*+" :*!!! "+*/!

6 7�:"T�� ? �($�)) $&1 '�4-> &2 4(B-4&2�5 %& �&11&5* �4; ��?)> %& ,?5�� %& $- -$-F?&�&5 %& ;�11� % �'&1 '(11?�� %& "! 44 %& %-�4&�1& �2'(1�%&5 �)�&11&2]%&))�1��1-��*.4*-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E�"�

"�*"" "*!!! 6"*66

�� ./0123456 �� #

�;1� !� �1&55?$(5��E��

&?1(5

��

�� !+G!:G�" �� "

��$I�() !� ��9��9��

�?;'�$I�() !3 ��9��

� 7�/8�!!3 ? �&?2-> 4&25?�) %&) '(4-�H %& �&�?1&�� - ��)?� '(25�-�?\� $&1 /$&15(2&5��E�:�

�"!*"0 /*!!! 0"�*/"

" 7�/8�!!6 # 8(14�'->&2�&�?1&��-��)?��E�/� �/*0+ :*!!! .3*+:

�� ./0123456 �� $��

�;1� !� �1&55?$(5��E��

��$I�() !" �@�� 9�� 9 ��

�?;'�$I�() !� �O��8 ��

� 7@��:"� 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 5�2-��1-5 %& :*�A�" %& $)�,> % �'&1 )�'�� -�\))�4&2� %& $()-?1&�� %& 3: 44 %& �1?-A* 1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4;��?)&1 ,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1 ��)B�2-�N��* �4; -25��)�)�'->%& )�4$-5�&1-�* � )�B�;( '()�)&'�-? �4; " �-A&�&5* � $)�F?&5 �?1'�* 6%?�A&5* 4-1�)) - '(4$)&4&2�5 %& ;�2]* �4; -25��)�)�'-> &)H'�1-'�* � $?2�%&))?4*-2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)��E"��

�3"*"3 6*:!! :+:*!6

" 7@��7"3 4&5 �)(�?&1 4K%?) $1&,�;1-'�� %& 4&2=�%(1 %& 6A"*3A"*/ 4 %& $)�,> % �'&1)�'�� - �\))�4&2� %& 3: 44 %& �1?-A* 1&B&5�-4&2� %& $�1&�5 �4; ��?)&1,&2K)-'* $�B-4&2� %& )�4&)�)&5 % �'&1 ��)B�2-�N�� 4; �\))�4&2� %& ,-;1�%& B-%1& - ��?)&1 ,&2K)-'* �4; -25��)�)�'-> %& )�4$-5�&1-�* �-�[&1� %& �$-'� �4; �-A&�� - ��?)&))* �4; -25��)�)�'-> &)H'�1-'�* � $?2� %& ))?4*-2�&11?$�(1*&2%())5-$1(�&''->%-,&1&2'-�)��E""�

��:*+3 6*:!! :"�*/+

�� ./0123456 ��

�;1� !� �1&55?$(5��E��

��$I�() !" �@�� 9�� 9 ��

�?;'�$I�() !" �� O��

� 7@�":0!� ? ��2' %& ,?5��* %& 3*: 4 %& ))�1��1-� - !*6 4 % �4$)�1-�* �4; '�$�'-��$&1�:$&15(2&5*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E"6�

6""*6. 6*!!! ��/.+*+"

" 7@�"0:!" ? ��?)� %& ,?5�� 4; '�$�'-�� $&1 � / $&15(2&5* '()�)('�%� - �4; &)%&54?2��&-2')K5��E":�

:!*/: �*!!! :!*/:

3 7@�"�8!� ? �&'-$-&2� $&1 � 1&'())-%� % &5'(4;1�1-&5* %& �!! ) %& '�$�'-��*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E".�

:�*�! �*!!! :�*�!

6 7@�"�!!� ? �&2=�E1(;&5$&1�%?�A�*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E"+� �*0" �:*!!! ":*.!: 7@�" 8!" ? 9&B&1� &)H'�1-'�* %& �!! ) %& '�$�'-��* '()�)('�%� - �4; &)

%&54?2��&-2')K5��E"/��!*+! �*!!! ��!*+!

/ 7@�""3!� ? 14�1- 4&��)�)-' -2%-B-%?�) %(;)& '(4$�1�-4&2� -2�&1-(1* %& !*6A!*:A�*.4*'()�)('��-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E"3�

:3*33 0*!!! 303*3�

0 7@�"�!!� ? 8(12 4-'1((2&5 $&1 � &5'�),�1 4&2=�15* '()�)('�� - �4; &) %&54?2��&-2')K5��E"0�

:.*/+ �*!!! :.*/+

�� ./0123456 ��

�;1� !� �1&55?$(5��E��

��$I�() !" �@�� 9�� 9 ��

�?;'�$I�() !3 �@�� 9��a��

&?1(5

��

�� !+G!:G�" �� 3

� 7@� ��!! ? 8�14�'-()� % �14�1-* �4; &) '(2�-2�?� &5��;)&1� � ) (1%&2�2P� �&2&1�)%&5&�?1&��-5�)?�&2&)�1&;�))��E3!�

�!/*0! �*!!! �!/*0!

" 7@� �!!! ? �&'(2&-A&4&2�4H%-'��E3�� "+*.! �!*!!! "+.*!!3 7@� �!!! ? �?15&�%&$1-4&15�?A-)-5-5('(11-54&��E3"� �.�*/. �*!!! �.�*/.

�� ./0123456 �� $��$

�;1� !� �1&55?$(5��E��

��$I�() !" �@�� 9�� 9 ��

�?;'�$I�() !6 ��9�� W�� @�� 9��9 �

� 7@�J�!!! # ��% (;1�$&1�2&�&=�-'(25&1B�'->%&)&5-25��)�)�'-(25��E33� �/*0+ �:*:!3 "/!*3!

�� ./0123456 �� ! ��

�;1� !� �1&55?$(5��E��

��$I�() !3 ��9V ��J ��Y��9 �

�?;'�$I�() !� ��9V ��J ��Y��

� 7�� : ? �&2]�) %& (;)-��'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� ;)�2' 5(;1& ,(25;)�?* %& ,(14� '-1'?)�1 �4; '�2�&))5 &2 '()(1 ;)�2'* % "+ '4* �4;'�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 L55&1 B-5�� ,-25 �" 4* ,-A�%� - �4; &)%&54?2��&-2')K5��E�.�

3!*/0 �*!!! 3!*/0

" 7�� 8!!" ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25�1('* %& ,(14� �1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&)) 2&�1&* '(5�� 4�=(1 .: '4*�4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 L55&1 B-5�� ,-25 ": 4 %&%-5��2'-�*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E�+�

�3+*00 �*!!! �3+*00

3 7�� !!0 ? �&2]�) %& $1(#-;-'->* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25;)�2'* %& ,(14� '-1'?)�1 �4; '�2�&))5 - ;�2%� �1�25B&15�) %&5'&2%&2�% &5F?&11� � %1&�� 6:b* &2 '()(1 B&14&))* %-�4&�1& �! '4* �4; '�1�&))&A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 5&1 B-5�� ,-25 3 4* ,-A�%� - �4; &)%&54?2��&-2')K5��E�0�

"/*/0 �*!!! "/*/0

6 7�� 8!!0 ? �&2]�) % �%B&1�H2'-�* 2(14�)-�N�%� �4; $-'�(�1�4� 2&�1& 5(;1& ,(25�1('* %& ,(14� �1-�2�?)�1 �4; &) '�2�&)) 2&�1&* '(5�� 4�=(1 �! '4*�4; '�1�&)) &A$)-'��-? 1&'��2�?)�1* $&1 5&1 B-5�� ,-25 3 4 %& %-5��2'-�*,-A�%�-�4;&)%&54?2��&-2')K5��E"!�

"+*�" :*!!! �6:*/!

�� ./0123456 �� ! ��

&?1(5

Resum del pressupost

��

� �� !+G!:G�" ��

+�*��./0123456 �7258499999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999�?;'�$I�() !��!��!� ��9��9�� .3:*!0�?;'�$I�() !��!��!" ��9�� /!!*:+�?;'�$I�() !��!��!3 ��9�� .!:*:0�123456 �� &��+��+��*��*�� !�� ?;'�$I�() !��!"�!� �O��8 �� /*03�?;'�$I�() !��!"�!" �� O�� "�3/!*30�?;'�$I�() !��!"�!3 �@�� 9��a�� :./*3.�?;'�$I�() !��!"�!6 ��9�� W�� @�� 9��9 � "/!*3!�123456 �� "��&��+��&��&��+��:�%� !�� $�?;'�$I�() !��!3�!� ��9V ��J ��Y�� 36"*0��123456 �� +��(��&�*��+�� ! ��cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc

��#�� cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc+�*�� 123456 �7258499999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999��$I�() !��!� ��9��9�� "�"6�*"3��$I�() !��!" �@�� 9�� 9 �� 6�3"3*0.��$I�() !��!3 ��9V ��J ��Y��9 � 36"*0��/81 �� &8�;;.25;4��'&�,��<��*�� #�� cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc

��#�� cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc+�*��/81 �7258499999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999�;1� !� �1&55?$(5��E�� /�+!0*0"

��#��

&?1(5

Últim full

PROJECTE DE L´EDAR I DELS COL·LECTORS DE VALLCEBRE (BERGUEDÀ)

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ......................................................................... 6.907,72

13 % Despeses Generals SOBRE 6.907,72....................................................................... 898,00

6 % Benefici Industrial SOBRE 6.907,72............................................................................ 414,46

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE � 8.220,18

18 % IVA SOBRE 8.220,18................................................................................................ 1.479,63

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE AMB IVA INCLÒS 9.699,81

Aquest pressupost d'execució per contracte (IVA inclòs) puja a

nou mil sis-cents noranta-nou euros amb vuitanta-un centims




ANNEX 25

PLA DE CONTROL DE QUALITAT

Projecte de l’EDAR i dels col·lectors de Vallcebre (Berguedà) Annex 25. Pla de control de qualitat

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3

2. PLA DE CONTROL DE QUALITAT ................................................................................................ 3

2.1. PLA DE CONTROL DE QUALITAT DE L’OBRA CIVIL .................................................. 3

2.1.1. Excavacions i rases ........................................................................................ 3

2.1.2. Reblerts ........................................................................................................... 5

2.1.2. Tot-ú artificial .................................................................................................. 7

2.1.4. Formigó en massa i armat .............................................................................. 9

2.2. PLA DE CONTROL DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ ............................................... 10

2.2.1. Aigua per pastar ............................................................................................ 11

2.2.2. Àrid per elaborar formigó .............................................................................. 11

2.2.2. Ciment per elaborar formigó ......................................................................... 13

2.2.4. Additius per a formigó ................................................................................... 16

2.2.5. Addicions per elaborar formigó: cendres volants, fum de sílice ................... 17

2.2.6. Formigó fabricat en central ........................................................................... 18

2.2.7. Rodons d’acer per a formigó......................................................................... 20

2.2.8. Maons amb funció estructural ....................................................................... 23

3. PRESSUPOST.............................................................................................................................26


3

1. INTRODUCCIÓ

En el present annex, es defineixen els assajos i normatives que han de complir els materials emprats

en l’execució del projecte de l’EDAR i els col·lectors de Vallcebre. També s’adjunta el pressupost

previst per executar aquests assajos.

La valoració econòmica d’aquest annex, s’ha d’entendre com una valoració econòmica orientativa del

control de qualitat, però no anirà a càrrec del contractista.

2. PLA DE CONTROL DE QUALITAT

2.1. PLA DE CONTROL DE QUALITAT DE L’OBRA CIVIL

2.1.1. Excavacions i rases

2.1.1.1. Objecte

Comprovar que la superfície d’assentament d’un sòl, desprès de l’excavació, compleixi amb la

Normativa Vigent.

2.2.1.2. Normativa

La normativa a complir és la PG-2.

ASSAIGS I TOLERÀNCIES

El no compliment d'alguna de les especificacions serà condició suficient per a rebutjar el material.

Pro

ject

e de

l’E

DA

R i

dels

col

·lect

ors

de V

allc

ebre

(Ber

gued

à

Ann

ex 2

5. P

la d

e co

ntro

l de

qual

itat

4

Tipu

s de

Sòl

C

apa

màx

.cm

sL.

L.

I.P.

Mat

èria

Org

àn.

%

Den

sita

t Pr

octo

rkg

/dm

3C

.B.R

In

flóC

BR

Pa

ssa

0,08

0%

Pass

a25

U.

%C

imen

t o

Cal

ç %

Pass

a 21

U.

%SO

3%

R2

k/cm

2

01,

5<2

5%

< 40

<

65

> 0,

6 LL

9

< 2

%

> 1

,45

> 3

1 o

0 am

b C

BR

>5

10

< 40

< 1

%

> 1

,75

> 5

<

2 %

<

35 %

2 o

1 am

b C

BR

10

8<

30

< 10

0

>

10

0 <

25 %

38

< 30

<

10

0

> 20

< 25

%

T2/

3To

nga.

< 10

%

S1

8½

Ton

<

35

*<

15

*>

5 a

7 di

es

< 50

%

*

> 2%

>

20%

*

<1%

*

> 15

*

S2

SC

8½

Ton

< 35

*

< 15

*

< 1

%

> 1,

75

> 10

a

7 di

es

< 35

% *

> 3

%

> 20

%

*<1

%

*>

15

*


5

CONTROL DELS MATERIALS

Per cada 2.500 m2 o per zona 2,- EQUIVALENTS DE SORRA

1,- PROCTOR NORMAL

Per cada 5.000 m2 o per zona 1,- A. GRANULOMÈTRIC

1,- LIMITS D’ATTERBERG

Per cada 10.000 m2 o per zona 1,- C.B.R.

CONTROL DE LA COMPACTACIÓ

La compactació exigida serà del 95 % d'acord amb l'assaig amb l'assaig del P.N.Cada 100 m. s'efectuarà 1,- DENSITAT

1,- HUMITAT

2.1.2. Reblerts

2.1.2.1.- Definició

Consisteix en l’extensió i compactació de sòls procedents de l’excavació, en zones d’extensió tal, que

no permet la utilització de maquinària d’alt rendiment.

2.1.2.2.- Normativa

La normativa a seguir és la PG-2.

MATERIALS:

Els materials a utilitzar en els reblerts, seran sòls o materials locals que s’obtindran de les

excavacions realitzades en l’obra o dels préstecs.

CLASSIFICACIÓ DELS SÒLS

D’acord amb les característiques els sòls es classifiquen en: Sòls Inadequats, Sòls Tolerables, Sòls

Adequats i Sòls Seleccionats.


6

El no compliment d'alguna de les especificacions serà suficient per a rebutjat el material.

SÒLS INADEQUATS SÒLS TOLERABLES SÒLS ADEQUATS SÒLSSELECCIONATS

No compleixen amb les condicions dels sòls tolerables

- Menys del 25 % enpes d’àrids de mida > a 15 cm.

- LL < 40 o LL < 65 o IP > 0,66 L - 9

- Densitat proctor > 1,450

- CBR > 3

- Matèria Orgànica < 2%

- Sense pedres de mida > 10 cm. - Menys del 35 % en pes de partícules de mida de < 0,08 mm

- LL < 40

- CBR > 5

- Matèria Orgànica < 1 %

- Sense pedres de mida > 8 cm - Menys del 25 % en pes de partícules de mida < 0,08 mm

- LL < 30

- IP < 10

CBR > 10 (sòls no inflables)

Sense matèria orgànica


Per cada 1.000 m3 de material, o un cop al dia 1,- PROCTOR MODIFICAT

Per cada 5.000 m3 de material, o cada 3 dies 1,- ANÀLISIS GRANULOMÈTRIC

Per cada 10.000 m3 de material, o un cop per 1,- C.B.R.

setmana. 1,- MATÈRIA ORGÀNICA.

COMPACTACIONS

Cada 100 m. s'efectuarà 1,- DENSITAT

1,- HUMITAT


7

2.1.2. Tot-ú artificial

2.1.2.1. Definició

Es defineix tot-ú artificial, a la mescla d’àrids, total o parcialment matxucats, en la que la granulometria

del conjunt dels elements que la formen és de tipus continu.

2.1.2.2. Normativa:


Són d’obligat compliment pels materials que formen el tot-ú.

El no compliment d'alguna de les especificacions, serà condició suficient per a rebutjar el material.

CARES DE FRACTURA (PG-3):

Els materials procediran del matxaqueix i de la trituració d’àrids de gravera o grava natural.

La fracció retinguda en el garbell 5 UNE, deurà tenir com a mínim, un 50 % en pes d’elements

matxucats que presentin 2 o més cares de fractura.

L’àrid estarà format per elements nets, sòlids i resistents d’uniformitat raonable, exempts de pols,

brutícia, argila i altres matèries estranyes.

GRANULOMÈTRIC (NLT-104):

La fracció cernida pel garbell 0,080 UNE, serà inferior a la meitat de la fracció cernida pel garbell 0,40 UNE, en pes.

La mida màxim no passarà de la meitat de l’espessor de la capa compactada.

La corba granulomètrica dels materials estarà en:

GARBELLS UNE

CERNIT PONDERAL ACUMULAT (%)

Z1 Z2 Z3

50 40 25 20 10 52

0,40 0,080

100 70 - 100 55 - 85 50 - 80 40 - 70 30 - 60 20 - 45 10 - 30 5 – 15

-100

70 - 100 60 - 90 45 - 75 30 - 60 20 - 45 10 - 30 5 - 15

--

100 70 - 100 50 - 80 35 - 65 20 - 45 10 - 30 5 - 15


8

COEFICIENT DE DESGAST: El coeficient de desgast dels àrids, serà < a 35.

PLASTICITAT El material serà no plàstic.

(NLT-105-6)

EQUIVALENT DE SORRA L’ equivalent de sorra serà > a 30

INDEX DEL C.B.R. L’índex del C.B.R., serà > a 80

(NLT-111)

PLACA DE CÀRREGA En bases amb un graó de càrrega de 1,0 Kgf/cm2, (NLT-357)

El mòdul de compressibilitat serà de 1.000 Kgf/cm2


Per cada 750 m3 de material o un cop al dia 1,- PROCTOR MODIFICAT.

1,- A. GRANULOMÈTRIC.

2,- EQUIVALENTS DE SORRA.

Per cada 1.500 m3 de material o un cop cada 2 dies. 1,- PLASTICITAT.

Per cada 4.500 m3 o un cop per setmana 1,- C.B.R.

1,- COEFICIENT DE DESGAST

2,- CARES DE FRACTURA

MATÈRIES DE CONTROL DE LES CAPES DE BASE:

Les matèries objecte de control de la capes de base són:

- Materials constituents.

- Comprovació de la superfície d'assentament.

- Extensió.

- Compactació.

CONTROL DELS MATERIALS CONSTITUENTS:

Es comprovarà mitjançant un estudi d'identificació, que el material a utilitzar compleixi amb l'establert

en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars del Projecte. Els assaigs a efectuar seran:

1,- Anàlisis Granulomètric


9

1,- Plasticitat.

1,- Equivalent de sorra.

1.- C.B.R.

1,- Matèria orgànica.

S'examinaran els acopis procedents de la descàrrega dels camions, rebutjant aquells que, presentin

restes de terra vegetal, matèria orgànica, excés d'humitat, segregació, etc.

CONTROL DE LA SUPERFÍCIE D'ASSENTAMENT:

Es comprovarà que la superfície d'assentament de la capa de tot-ú artificial, tingui la densitat deguda,

efectuant-se els següents assaigs i controls:

- Inspecció visual.

- Observació de l'efecte del pas d'un camió carregat.

- Assaigs de densitats, en les zones en que es cregui que existeix una descompactació.

CONTROL DE L'EXTENSIÓ:

Es vigilarà que l'extensió de les capes, compleixin les condicions establertes en el Plec de

Prescripcions Tècniques Particulars, així com:

- Que el gruix del tot-ú, tingui com a mínim 15 cms, amb les amplades mitges adients.

- Que no hi hagi cap mena de segregació o contaminació del tot-ú.

CONTROL DE LA COMPACTACIÓ:

Es comprovarà que la compactació de cada capa compleixi amb les condicions establertes en el Plec

de Prescripcions Tècniques Particulars del Projecte.

La compactació exigida serà del 100 % d'acord amb l'assaig del P.M., efectuant-se una densitat cada

100 m.

2.1.4. Formigó en massa i armat

2.1.4.1. Definició

Formigó és la mescla de ciment, aigua, àrids i ocasionalment additius i addicions amb unes

proporcions ja estudiades per tal d'aconseguir la resistència desitjada.


10

2.1.4.2. Normativa

La normativa a seguir serà la Instrucció de Formigó Estructural Espanyola EHE-08.


Són d'obligatorietat compliment, el no compliment d'alguna de les especificacions serà condició

suficient per a rebutjat la partida de formigó.

CONSISTÈNCIA (UNE 83313)

El no compliment de la docilitat del formigó, serà condició suficient per a rebutjar la partida de formigó.

La docilitat del formigó serà la necessària, per a que, amb el mètodes previstos de compactació, el

formigó envolti les ferralles i ompli els encofrats sense produir cuqueres.

RUPTURES A COMPRESSIÓ (UNE 83304):

La ruptura a compressió de les provetes de formigó, deurà d’ésser entre el 65 i el 70 % de la fck del

formigó als 28 dies.

En funció dels resultats obtinguts dels lots de formigó, s'efectuaran els següents assaigs informatius,

per estimar la resistència del formigó posat a l'obra.

- Estudi escleromètric. UNE 83307

- Impulsos ultrasònics. UNE 83308

- Extracció de testimonis. UNE 83302

- Prova de càrrega estàtica UNE 7457

La quantitat d'assaigs a realitzar anirà en funció del control elegit (normal, exhaustiu o reduït)

2.2. PLA DE CONTROL DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ

El control de qualitat que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics pel desenvolupament del

projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en

el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i

ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94).


11

2.2.1. Aigua per pastar

L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i complirà

les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE-08). En cas de

dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2

de l’EHE.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra

establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Documentals:

Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els

articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé es justificarà especialment que no

perjudica les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article

81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en

laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesis i els criteris d’acceptació

indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:

� Determinació del pH (UNE 7234/71)

� Determinació de substàncies dissoltes (UNE 7130/58)

� Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58)

� Determinació de l’Ió-clor (UNE 7178/60)

� Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58)

� Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71

2.2.2. Àrid per elaborar formigó

L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de


12

l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i

plànols. És a dir:

� Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2)

� Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica

a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions fisicoquímiques, fisicomecàniques i

granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.

� És prohibida la utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.

� Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que se n’eviti la segregació i

contaminació, i hauran de mantenir les seves característiques granulomètriques fins a la

incorporació a la mescla.

� Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.




Documentals:

� Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la

comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament

que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i on hi figuraran, com a mínim, les dades

especificades a l’article 28.4 de l’EHE.

� Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en

l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé es justificarà

explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg

termini, segons que s’indica a l’article 81.2.3 de l’EHE.

� En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni

compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.


13


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en

laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació

indicats en el segons:

� Estabilitat d’escòries siderúrgiques (EHE, art. 28.1)

� Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)

� Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.2.3)

� Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.2.3)

� Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.2.3)

� Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.2.1)

� Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.2.1)

� Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.2.1)

� Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.2.1)

� Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.2.1)

� Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.2.1)

� Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.2.1)

� Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.2.1)

� Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art.

28.2.1)

� Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.2.2)

� Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.2.2)

� Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.2.2)

� Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.2.2)

� Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.2.2)

2.2.2. Ciment per elaborar formigó

El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la

memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción

para la recepción de cementos” (RC-08) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. És

a dir:

� Tipus de ciment (RC-08):

� Distintiu de qualitat:

� Altres característiques:


14

� No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del

fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).

� Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-08 o el que defineixi l’aparellador o

arquitecte tècnic):

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de

l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

� Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i

comercialitzat de manera legal (RC-08).

� Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la

comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades

en la RC-08.

Operatius:

� Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons

l’article 26.2 de l’EHE.

� Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de

l’article 26.2 de l’EHE i de la RC-08.

� En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de

començar els treballs de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es

realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-08, als

previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per a la determinació del

contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es

comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment,

resistència a la compressió i estabilitat de volum.

� En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de

recepció es podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons la RC-08 i

article 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita,

dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars,

de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al

paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment juntament

amb els resultats de l’autocontrol. (RC-08; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).


15

� Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons que s’indica en els articles 81.1.2 de

l’EHE i la RC-08.



laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació

especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi:

� Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)

� Residu insoluble (UNE EN 196-2/96)

� Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96)

� Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1)

� Putzolanitat (UNE EN 196-5/96)

� Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96)

� Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96)

� Resistència a la compressió (UNE EN 196-1/96)

� Composició potencial del clínquer (UNE 80304/86)

� Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX)

� Índex de blancor (UNE 80117/87 EX)

� Alúmina (UNE 80217/91)

� Àlcalis (UNE 80217/91)

� Finor de mòlta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86)

� Pes específic (UNE 80103/86)

� Superfície específica Blaine (UNE 80122/91)

� Humitat (UNE 80220/85)

� Òxid de calç lliure (UNE 80243/86)

� Titani (UNE 80228/88 EX)

� Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96)

� Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96)

� Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96)

� Composició i especificacions dels ciments de baixa calor d’hidratació (UNE 80306/96)

� Composició i especificacions dels ciments per a usos especials (UNE 80307/96)

� Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96)

� Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)


16

2.2.4. Additius per a formigó

Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al

5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE

Està prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components

químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures.




Documentals:

� Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons que s’indica a l’article 29.1

de l’EHE.

� Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a

l’article 81.4.2 de l’EHE.

� Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu

diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de

l’EHE.

� Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que

puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2

de l’EHE.

Operatius:

� En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que

s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

� Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.



laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:


17

� Anàlisi infraroja (UNE EN 480-6/97)

� Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97)

� Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85)

� Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85)

� Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85)

� Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86)

� Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX)

� Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX)

� Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86)

� Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86)

� Determinació del pH (UNE 83227/86)

� Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX)

� Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)

La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX.

En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la

UNE 480-1/98.

2.2.5. Addicions per elaborar formigó: cendres volants, fum de sílice

� La utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol·licitant del formigó i

l’autorització expressa de la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions

indicades a l’article 29.2 de l’EHE.

� En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus

CEM I. A més, en estructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà el 35% i la

de fum de sílice el 10% del pes del ciment.

� Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la

carbonatació si no es protegeix el formigó.

� Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de

qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l’article

29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons que es tracti de cendres volants o fum de sílice. La

determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el

previst per executar l’obra.

� Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es

determinarà per les cendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel

fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc.


18




Documentals:

Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté

compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les

armadures, i a més compleix les especificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons que es

tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acord amb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.



laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que

consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons que es tracti de cendres volants o fum de sílice:

� Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96)

� Contingut de clorurs ( UNE 80217/91)

� Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95)

� Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)

� Finor (UNE EN 451-2/95)

� Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96)

� Expansió (UNE EN 196-3/96)

� Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

2.2.6. Formigó fabricat en central

El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les

condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la


19

memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir (veure EHE, art. 69.2.8):

Designació del formigó per propietats:

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):

Resistència (EHE, art. 39.2):

Consistència (EHE, art. 30.6):

Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):

Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):

Designació del formigó per dosificació:

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):

Consistència (EHE, art. 30.6):

Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):

Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):

Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.2.2):

Altres característiques

� Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3):

� Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88):

� Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic):




Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de

l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de

l’EHE.

Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu reconegut

oficialment o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81).

Operatius:

� Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de

l’EHE.


20

� Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de

divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i

28 dies.

� Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord

amb l’UNE 83300/84).

� En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o

un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del

formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE.

� Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre

d’amassaments a assajar per cada lot segons que s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret

375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació

en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les

indicacions de les normes referenciades entre parèntesis i amb els criteris de toleràncies expressats

en l’article 88 de l’EHE:

� Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)

� Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb

la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesis:

� Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)

� Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)

� Densitat (UNE 83317/91)

� Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)

� Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

2.2.7. Rodons d’acer per a formigó

Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31


21

de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions,

pressupost i plànols: És a dir:

Designació (EHE, art. 31):

Diàmetres

Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1)

Altres característiques

No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant,

firmat per una persona física (EHE, art. 90.1).

Nivell de control (EHE, art. 90):

Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic):


establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

� Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i

allò especificat en el projecte.

� En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu reconegut oficialment o un

certificat CC-EHE, es sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de

garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).

� Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets

en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art.

31.5.2).

� En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador i tipus

d’acer, el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31 de l’EHE.

Operatius:

� Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb

l’objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de

l’EHE.

� En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3

de l’EHE, amb l’objecte de verificar que les característiques dels ressalts s’ajusten a les


22

variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d’adherència, segons que

s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal).

� En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per

lot, amb l’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i

marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE.

� Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblec i ganxos d’ancoratge, mitjançant

inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblec - desdoblec segons que

s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal).

� En el cas que hi hagi unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article

90.4 de l’EHE.

� Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i

l’allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer,

segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal).

� En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per

cada diàmetre principal utilitzat, i inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat

(EHE, art. 90.3) (control normal).

� Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de

comprovació.

� En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-

EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les

condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en

obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la

metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

� Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)

� Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)

� Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)

� Doblec-desdoblec (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5)

� Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5)



23


indicats en el segon:

� Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5)

� Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

2.2.8. Maons amb funció estructural

Els maons que s’utilitzaran en l’execució de l’obra han de tenir les característiques que s’especifiquen

en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma

Básica de la Edificación. Muros resistentes de fábrica de ladrillo” (NBE-FL-90) i en el “Pliego General

de Condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras de construcción” (RL-88) i que,

en resum, són els següents:

� Classe (vist o no vist: RL-88, apt. 3):

� Tipus (massís, calat o foradat: RL-88, apt. 2):

� Dimensions (RL-88, apt. 4):

� Resistència a compressió (DB SE-F i RL-88, apt. 4.2):

� Geladicitat (RL-88, apt. 4.2):

� Distintiu de qualitat, segell INCE o equivalent (RL-88, apt. 6.6): En el cas de que no es demani,

indicació expressa en aquest sentit




Documentals:

� Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà

i allò especificat en el projecte, segons les indicacions de l’apartat 5.2 de la RL-88.

� Es sol·licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del fabricant

de la resistència a compressió, segons que s’indica a l’apartat 4.2 de la RL-88.

� Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovarà, per a cada subministrador i

tipus de maó, la certificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons l’apartat 6.4 de la RL-88.

� Si els maons tenen segell INCE o equivalent, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus

de maó, la vigència i documentació del distintiu de qualitat.


24

Operatius:

� Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada, segons

l’apartat 6.4 de la RL-88.

� Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.

� Es comprovarà la inexistència d’exfoliacions, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.

� Es comprovarà la inexistència d’escrostonaments per pinyol, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.




indicats en el segon:

� Dimensions i forma (UNE 67030/85) (RL-88, apt. 4.1)

� Resistència a compressió (UNE 67026/84) (RL-88, apt. 7.2)

� Eflorescència (UNE 67029/85) (RL-88, apt. 4.2)

� Succió (UNE 67031/85) (RL-88, apt. 4.2)

� Geladicitat (UNE 67028/84) (RL-88, apt. 4.2)

� Massa (RL-88, apt. 7.2) (RL-88, apt. 4.2)

PRESSUPOST

Amidaments

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� Data: !+G!:G�" ��

�;1� !� ��@� �M�� !� ��9�� M�� !� �W� � ��9��

� �!36"!6 ? &�&14-2�'-> %&)5 )I4-�5 % ��&1;&1� �)I4-� )IF?-% - )I4-� $)�5�-'� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14��9�E�!3E�!3(9��E�!:-�9�E�!3E�!6(9��E�/�

��+��

" �!30"!0 ? 55�-� %& $-'(2��& $&) 4H�(%& %&) �1K'�(1 2(14�) % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14� �9�E�!3E:!! (9��E�!0�

��+��

3 �!3+"!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 ?2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&) �1K'�(1 2(14�) �� 1&5 $?2�5� % ?2� 4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�!3E:!"�

��+��

6 �!3""!" ? 2�)-5-�1�2?)(4H�1-'�$&1��4-5��&% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9E�!3E�!�(9��E�!6

��+��

: �!3�83!8 ? &�&14-2�'-> %& ) &F?-B�)&2� %& 5(11� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14��9�E�9+33E.

��+�� !��

/ �!3�"!� ? &�&14-2�'->%&)�%&25-��1&)��-B�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!33!"

��+��

0 �!3�"! ? &�&14-2�'-> %& )� #?4-��* 4-�=�2P�2� �55&'��& &2 &5�?,� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14� �9�E�9�!+0E:

��+��

�;1� !� ��@� �M�� !� ��9�� M�� !" ��

� �!3 "!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&) �1>'�(1 4(%-,-'�� 1&5 $?2�5� % ?2� 4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!3:!"

��+��

" �!3""!" ? 2�)-5-�1�2?)(4H�1-'�$&1��4-5��&% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9E�!3E�!�(9��E�!6

��+��

3 �!37"!� ? ��)(1�'-> %&) '(2�-2�?� % �1�-)&5 &2 ,1�''-(25 ,-2&5* $&) 4H�(%& %&) ;)�? 4&�-)H % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9�E�9+33E+

��+��

Euro

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� Data: !+G!:G�" �� "

6 �!3�"!� ? &�&14-2�'->%&)�%&25-��1&)��-B�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!33!"

��+��

: �!3�"! ? &�&14-2�'-> %& )� #?4-��* 4-�=�2P�2� �55&'��& &2 &5�?,� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14� �9�E�9�!+0E:

��+��

�;1� !� ��@� �M�� !� ��9�� M�� !3 ��Ed ��8��

� �!3�6 !� ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& $()5 4-2&1�) $&1 � &)�;(1�1 4&5')&5 ;-�?4-2(5&5* 5&�(25)�2(14��9�E�9+33E�!

��+��

" �!3�83!8 ? &�&14-2�'-> %& ) &F?-B�)&2� %& 5(11� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14��9�E�9+33E.

��+��

3 �!3+"!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 ?2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&) �1K'�(1 2(14�) �� 1&5 $?2�5� % ?2� 4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�!3E:!"�

��+��

6 �!36"!6 ? &�&14-2�'-> %&)5 )I4-�5 % ��&1;&1� �)I4-� )IF?-% - )I4-� $)�5�-'� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14��9�E�!3E�!3(9��E�!:-�9�E�!3E�!6(9��E�/�

��+��

�;1� !� ��@� �M�� !" 8��9�� M�� !� 8��Y�� M��" !� ��9��

� �!��3�!" ? &�&14-2�'-> %& ) �'-%&5�* &A$1&55�%� $&) 5&? �7* % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15 - ,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E"36E0��

��+��

" �!��3�!� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& 5?),��5* &A$1&55�� &2 -(25 ��6 % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15 -,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�3�E:.�

��+��

3 �!/!0/!. ? �(5�1&-�* 1&�)-�N�'-> %& '(2 % ;1�45* &)�;(1�'-> %& )&5 $1(B&�&5* '?1�* 1&'�$P�4&2� - �55�-� � '(4$1&55->% ?2� 5H1-& %& �1&5 $1(B&�&5 '-)I2%1-F?&5 %& �:A3! '4* 5&�(25 )� 2(14� �9�E.3E3!!E.6* �9�E.3E3!�E+� ��*�9�E.3E3!6E.6-�9�E.3E3�3E+!�

��+��

6 �!��6�!3 ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& ')(1?15* &A$1&55�� &2 -(25 �� % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15 -,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�0.E/!�

Euro

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� Data: !+G!:G�" �� 3

��+��

: �!��/�!: ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& 5?;5��2'-&5 (1��2-F?&5* ()-5 - �1&-A(5 5()?;)&5 &2 H�&1 % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 �$�5��14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E"3:E0��

��+��

/ �!3!6�!3 ? 2�)-5-�1�2?)(4H�1-'�$&1��4-5��&% ?2�4(5�1�%&�1�2?)��*5&�(25)�2(14��9�E�9E+33E��++.�

��+��

0 �!3�.3!� ? &�&14-2�'-> %& )� %&25-��* $(1(5-��* '(&,-'-&2� % �;5(1'-> - '(2�-2�?� % �-�?� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 �&)�;(1�14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E.3E�33E+!�

��+��

. �!3��3!� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �$1(A-4�� %& 4��H1-� (1��2-'� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 -,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�9E�3/0E"�+++�

��+��

+ �!3�73!7 ? &�&14-2�'-> %&) '(&,-'-&2� %& ,1-�;-)-�� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )�2(14��9�E.3E��:E.+&A$&1-4&2��)�

��+��

�! �!3"�"!� ? &�&14-2�'-> %& )� 1&�'�-B-�� 1�2?)��E�)'�)- % ?2� 4(5�1� %& �1�B� $&1 � &)�;(1�1 ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14��9�E�6/E:!0�

��+��

�� !3"3"!" ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& $�1�I'?)&5 �(B&5 % ?2� 4(5�1� %& �1�B� $&1 � &)�;(1�1 ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14��9�E0E�36E:.�

��+��

�;1� !� ��@� �M�� !3 �� 8��Y�� M�� !� ��9��

� �!�"�!7 ? &�&14-2�'-> %& )&5 '�1�'�&1I5�-F?&5 4&'�2-F?&5� 1&5-5�H2'-� � )� �1�''->* )I4-� &)�5�-'* �))�1��4&2� %& 1?$�?1� -%(;)&��4&2�E%&5%(;)&��4&2� % ?2� $1(B&�� % �'&1 �4; '�1�'�&1I5�-F?&5 &5$&'-�)5 %& %?'�-)-�� $&1 � �14�1,(14-�(255&�(25)�2(14��9�3/!/:

��+��

Euro

Quadre de preus I

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" ��

�!��3�!��E� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& 5?),��5* &A$1&55�� &2 -(25 ��6 % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 �$�5��14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�3�E:.�

�!*.� €

�� 9� E�9��9��

�!��3�!"�E" ? &�&14-2�'-> %& ) �'-%&5�* &A$1&55�%� $&) 5&? �7* % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E"36E0��

/*�: €

�� @��9J��9��

�!��6�!3�E3 ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& ')(1?15* &A$1&55�� &2 -(25 �� % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 �$�5��14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�0.E/!�

��*3/ €

��9J�� 9� E��9��

�!��/�!:�E6 ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& 5?;5��2'-&5 (1��2-F?&5* ()-5 - �1&-A(5 5()?;)&5 &2 H�&1 % ?2�4(5�1�% �-�?�$&1�$�5��14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E"3:E0��

3/*/6 €

��9� E�� W 9� E@� ��9��

�!3!6�!3�E: ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& �1�2?)��* 5&�(25 )� 2(14��9�E�9E+33E��++.�

�+*0" €

��9�� 9� E��9��

�!3�6 !��E/ ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& $()5 4-2&1�) $&1 � &)�;(1�1 4&5')&5;-�?4-2(5&5*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E�!

36*:/ €

��9� E@� �� 9@� 9� E��9��

�!3�.3!��E0 ? &�&14-2�'-> %& )� %&25-��* $(1(5-��* '(&,-'-&2� % �;5(1'-> - '(2�-2�?� % �-�?� % ?2� 4(5�1�%&5(11�$&1�&)�;(1�14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E.3E�33E+!�

""*0. €

��9�E�E�� 9� E��9��

�!3��3!��E. ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �$1(A-4�� %& 4��H1-� (1��2-'� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 �&)�;(1�14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�9E�3/0E"�+++�

�/*!" €

��J�� 9��

�!3�83!8�E+ ? &�&14-2�'-> %& ) &F?-B�)&2� %& 5(11� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 -,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E.

"6*"" €

��9�E�E@� �� 9�E�E��9��

�!3�73!7�E�! ? &�&14-2�'-> %&) '(&,-'-&2� %& ,1-�;-)-�� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 -,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E.3E��:E.+&A$&1-4&2��)�

/3*/. €

��W 9� E�� W 9� E��9��

�!3"3"!"�E�� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& $�1�I'?)&5 �(B&5 % ?2� 4(5�1� %& �1�B� $&1 � &)�;(1�1,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�36E:.�

"6*+" €

��9�E�E@� �� 9�� 9� E��9��

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" �� "

�!3"�"!��E�" ? &�&14-2�'-> %& )� 1&�'�-B-�� 1�2?)��E�)'�)- % ?2� 4(5�1� %& �1�B� $&1 � &)�;(1�1 ,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�6/E:!0�

60*3" €

�@� � 9� E�� 9� E��9��

�!3""!"�E�3 ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14� �9E�!3E�!� (9��E�!6

".*0+ €

��9�E�E�� 9� E9��9��

�!36"!6�E�6 ? &�&14-2�'-> %&)5 )I4-�5 % ��&1;&1� �)I4-� )IF?-% - )I4-� $)�5�-'� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9�E�!3E�!3(9��E�!:-�9�E�!3E�!6(9��E�/�

6/*6+ €

�@� � 9� E�� @� � 9� E9��9��

�!30"!0�E�: ? 55�-� %& $-'(2��& $&) 4H�(%& %&) �1K'�(1 2(14�) % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14��9�E�!3E:!!(9��E�!0�

66*"6 €

�@� � 9� E@� �� 9�E�E@� ��9��

�!3+"!+�E�/ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 ?2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&) �1K'�(1 2(14�) �� 1&5$?2�5�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�!3E:!"�

./*33 €

�� 9� E�� 9� E��9��

�!3 "!+�E�0 ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&) �1>'�(1 4(%-,-'�� 1&5$?2�5�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!3:!"

��0*"! €

��9�� 9��9��

�!3�"! �E�. ? &�&14-2�'-> %& )� #?4-��* 4-�=�2P�2� �55&'��& &2 &5�?,� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9�E�9�!+0E:

.*/0 €

�� W 9� E��9��

�!3�"!��E�+ ? &�&14-2�'->%&)�%&25-��1&)��-B�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!33!" 6:*0� €

�@� � 9� E��9�� 9� E�9��9��

�!37"!��E"! ? ��)(1�'-> %&) '(2�-2�?� % �1�-)&5 &2 ,1�''-(25 ,-2&5* $&) 4H�(%& %&) ;)�? 4&�-)H % ?2� 4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E+

:6*". €

��9@� 9� E@� �� 9�E�E��9��

�!/!0/!.�E"� ? �(5�1&-�* 1&�)-�N�'-> %& '(2 % ;1�45* &)�;(1�'-> %& )&5 $1(B&�&5* '?1�* 1&'�$P�4&2� - �55�-�� '(4$1&55-> % ?2� 5H1-& %& �1&5 $1(B&�&5 '-)I2%1-F?&5 %& �:A3! '4* 5&�(25 )� 2(14��9�E.3E3!!E.6*�9�E.3E3!�E+��*�9�E.3E3!6E.6-�9�E.3E3�3E+!�

.0*/+ €

�� 9� E�� W 9� E9��9��

�!�"�!7�E"" ? &�&14-2�'-> %& )&5 '�1�'�&1I5�-F?&5 4&'�2-F?&5� 1&5-5�H2'-� � )� �1�''->* )I4-� &)�5�-'*�))�1��4&2� %& 1?$�?1� - %(;)&��4&2�E%&5%(;)&��4&2� % ?2� $1(B&�� % �'&1 �4;'�1�'�&1I5�-F?&5&5$&'-�)5%&%?'�-)-��$&1��14�1,(14-�(255&�(25)�2(14��9�3/!/:

:6*:! €

��9@� 9� E@� �� 9@� 9� ��9��

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" �� 3




Quadre de preus II

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" ��

�E� �!��3�!� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& 5?),��5* &A$1&55�� &2 -(25 ��6 % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 �$�5��14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�3�E:.�

��$� €

�&25&%&5'(4$(5-'-> �!*.�!!! €

�E" �!��3�!" ? &�&14-2�'-> %& ) �'-%&5�* &A$1&55�%� $&) 5&? �7* % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E"36E0��

�� €

�&25&%&5'(4$(5-'-> /*�:!!! €

�E3 �!��6�!3 ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& ')(1?15* &A$1&55�� &2 -(25 �� % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 �$�5��14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�0.E/!�

�� €

�&25&%&5'(4$(5-'-> ��*3/!!! €

�E6 �!��/�!: ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& 5?;5��2'-&5 (1��2-F?&5* ()-5 - �1&-A(5 5()?;)&5 &2 H�&1 % ?2�4(5�1�% �-�?�$&1�$�5��14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E"3:E0��

��! €

�&25&%&5'(4$(5-'-> 3/*/6!!! €

�E: �!3!6�!3 ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& �1�2?)��* 5&�(25 )� 2(14��9�E�9E+33E��++.�

�#�� €

�&25&%&5'(4$(5-'-> �+*0"!!! €

�E/ �!3�6 !� ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& $()5 4-2&1�) $&1 � &)�;(1�1 4&5')&5;-�?4-2(5&5*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E�!

�!�� €

��36 !� ? 2�)-5-�1�2?)(4H�1-'�$&1��4-5��&% ?2�4(5�1�%&$()54-2&1�)$&1�&)�;(1�14&5' 36*:/!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!!!!! €

�E0 �!3�.3!� ? &�&14-2�'-> %& )� %&25-��* $(1(5-��* '(&,-'-&2� % �;5(1'-> - '(2�-2�?� % �-�?� % ?2� 4(5�1�%&5(11�$&1�&)�;(1�14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E.3E�33E+!�

��$ €

�&25&%&5'(4$(5-'-> ""*0.!!! €

�E. �!3��3!� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �$1(A-4�� %& 4��H1-� (1��2-'� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 �&)�;(1�14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�9E�3/0E"�+++�

�� €

�&25&%&5'(4$(5-'-> �/*!"!!! €

�E+ �!3�83!8 ? &�&14-2�'-> %& ) &F?-B�)&2� %& 5(11� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 -,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E.

!� €

��383!8 ? &�&14-2�'->%&) &F?-B�)&2�%&5(11�% ?2�4(5�1�%&5(11�$&1�&)�;(1�14(1�&15-,(1 "6*""!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!!!!! €

�E�! �!3�73!7 ? &�&14-2�'-> %&) '(&,-'-&2� %& ,1-�;-)-�� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 -,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E.3E��:E.+&A$&1-4&2��)�

��$ €

�&25&%&5'(4$(5-'-> /3*/.!!! €

�E�� !3"3"!" ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& $�1�I'?)&5 �(B&5 % ?2� 4(5�1� %& �1�B� $&1 � &)�;(1�1,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�36E:.�

!�# €

�&25&%&5'(4$(5-'-> "6*+"!!! €

�E�" �!3"�"!� ? &�&14-2�'-> %& )� 1&�'�-B-�� 1�2?)��E�)'�)- % ?2� 4(5�1� %& �1�B� $&1 � &)�;(1�1 ,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�6/E:!0�

!�� €

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" �� "

�&25&%&5'(4$(5-'-> 60*3"!!! €

�E�3 �!3""!" ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14� �9E�!3E�!� (9��E�!6

$��# €

�&25&%&5'(4$(5-'-> ".*0+!!! €

�E�6 �!36"!6 ? &�&14-2�'-> %&)5 )I4-�5 % ��&1;&1� �)I4-� )IF?-% - )I4-� $)�5�-'� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9�E�!3E�!3(9��E�!:-�9�E�!3E�!6(9��E�/�

!��!# €

�&25&%&5'(4$(5-'-> 6/*6+!!! €

�E�: �!30"!0 ? 55�-� %& $-'(2��& $&) 4H�(%& %&) �1K'�(1 2(14�) % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14��9�E�!3E:!!(9��E�!0�

!!� ! €

�&25&%&5'(4$(5-'-> 66*"6!!! €

�E�/ �!3+"!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 ?2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&) �1K'�(1 2(14�) �� 1&5$?2�5�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�!3E:!"�

$�� €

�&25&%&5'(4$(5-'-> ./*33!!! €

�E�0 �!3 "!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&) �1>'�(1 4(%-,-'�� 1&5$?2�5�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!3:!"

�� €

�� "!+ ? &�&14-2�'->%&) I2%&A��&2)�;(1��(1-*�4;)�4&�(%()(�-�%&)�1>'�(14(%-,-'�� 0*"!!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!!!!! €

�E�. �!3�"! ? &�&14-2�'-> %& )� #?4-��* 4-�=�2P�2� �55&'��& &2 &5�?,� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9�E�9�!+0E:

$�� €

��"! ? &�&14-2�'->%&)�#?4-��*4-�=�2P�2��55&'��&&2&5�?,�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(2 .*/0!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!!!!! €

�E�+ �!3�"!� ? &�&14-2�'->%&)�%&25-��1&)��-B�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!33!" !�� €

��"!� ? &�&14-2�'->%&)�%&25-��1&)��-B�% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9��!33!" 6:*0�!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!!!!! €

�E"! �!37"!� ? ��)(1�'-> %&) '(2�-2�?� % �1�-)&5 &2 ,1�''-(25 ,-2&5* $&) 4H�(%& %&) ;)�? 4&�-)H % ?2� 4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E+

�!� $ €

��7"!� ? ��)(1�'->%&)'(2�-2�?�% �1�-)&5&2,1�''-(25,-2&5*$&)4H�(%&%&);)�?4&�-)H% ?2�4 :6*".!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!!!!! €

�E"� �!/!0/!. ? �(5�1&-�* 1&�)-�N�'-> %& '(2 % ;1�45* &)�;(1�'-> %& )&5 $1(B&�&5* '?1�* 1&'�$P�4&2� - �55�-�� '(4$1&55-> % ?2� 5H1-& %& �1&5 $1(B&�&5 '-)I2%1-F?&5 %& �:A3! '4* 5&�(25 )� 2(14��9�E.3E3!!E.6*�9�E.3E3!�E+��*�9�E.3E3!6E.6-�9�E.3E3�3E+!�

$��# €

�&25&%&5'(4$(5-'-> .0*/+!!! €

�E"" �!�"�!7 ? &�&14-2�'-> %& )&5 '�1�'�&1I5�-F?&5 4&'�2-F?&5� 1&5-5�H2'-� � )� �1�''->* )I4-� &)�5�-'*�))�1��4&2� %& 1?$�?1� - %(;)&��4&2�E%&5%(;)&��4&2� % ?2� $1(B&�� % �'&1 �4;'�1�'�&1I5�-F?&5&5$&'-�)5%&%?'�-)-��$&1��14�1,(14-�(255&�(25)�2(14��9�3/!/:

�!�� €

��":�!7 ? &�&14-2�'->%&)&5'�1�'�&1I5�-F?&54&'�2-F?&5�1&5-5�H2'-��)��1�''->*)I4-�&)�5�-'* :6*:!!!! €

)�1&5'(2'&$�&5 !*!!!!! €

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" �� 3




Pressupost

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" ��

�;1� !� �1&55?$(5��@

� �M�� !� ��9��

�� M�� !� �W� � ��9��

� �!36"!6 ? &�&14-2�'-> %&)5 )I4-�5 % ��&1;&1� �)I4-� )IF?-% - )I4-� $)�5�-'� % ?2�4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14� �9�E�!3E�!3 ( 9��E�!: -�9�E�!3E�!6(9��E�/��E�6�

6/*6+ "*!!! +"*+.

" �!30"!0 ? 55�-� %& $-'(2��& $&) 4H�(%& %&) �1K'�(1 2(14�) % ?2� 4(5�1� %&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�!3E:!!(9��E�!0��E�:�

66*"6 "*!!! ..*6.

3 �!3+"!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 ?2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&)�1K'�(1 2(14�) �� 1&5 $?2�5� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14��9�E�!3E:!"��E�/�

./*33 "*!!! �0"*//

6 �!3""!" ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9E�!3E�!�(9��E�!6��E�3�

".*0+ "*!!! :0*:.

: �!3�83!8 ? &�&14-2�'-> %& ) &F?-B�)&2� %& 5(11� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 �&)�;(1�14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E.��E+�

"6*"" 6*!!! +/*..

/ �!3�"!� ? &�&14-2�'-> %& )� %&25-�� 1&)��-B� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9��!33!"��E�+�

6:*0� :*!!! "".*::

0 �!3�"! ? &�&14-2�'-> %& )� #?4-��* 4-�=�2P�2� �55&'��& &2 &5�?,� % ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�9�!+0E:��E�.�

.*/0 :*!!! 63*3:

�� %��&=�� $��!$

�;1� !� �1&55?$(5��@

� �M�� !� ��9��

�� M�� !" ��

� �!3 "!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&)�1>'�(1 4(%-,-'�� 1&5 $?2�5� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14��9��!3:!"��E�0�

��0*"! �*!!! ��0*"!

" �!3""!" ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9E�!3E�!�(9��E�!6��E�3�

".*0+ �*!!! ".*0+

3 �!37"!� ? ��)(1�'-> %&) '(2�-2�?� % �1�-)&5 &2 ,1�''-(25 ,-2&5* $&) 4H�(%& %&) ;)�?4&�-)H% ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E+��E"!�

:6*". �*!!! :6*".

6 �!3�"!� ? &�&14-2�'-> %& )� %&25-�� 1&)��-B� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )�2(14��9��!33!"��E�+�

6:*0� �*!!! 6:*0�

: �!3�"! ? &�&14-2�'-> %& )� #?4-��* 4-�=�2P�2� �55&'��& &2 &5�?,� % ?2�4(5�1�%&5K)*5&�(25)�2(14��9�E�9�!+0E:��E�.�

.*/0 �*!!! .*/0

�� %��&=�� !��

�;1� !� �1&55?$(5��@

� �M�� !� ��9��

�� M�� !3 ��Ed ��8��

� �!3�6 !� ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& $()5 4-2&1�) $&1� &)�;(1�1 4&5')&5 ;-�?4-2(5&5* 5&�(25 )� 2(14� �9�E�9 +33E�! �� E/�

36*:/ �*!!! 36*:/

" �!3�83!8 ? &�&14-2�'-> %& ) &F?-B�)&2� %& 5(11� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 �&)�;(1�14(1�&15-,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�9+33E.��E+�

"6*"" �*!!! "6*""

&?1(5

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" �� "

3 �!3+"!+ ? &�&14-2�'-> %& ) I2%&A �� &2 ?2 )�;(1��(1-* �4; )� 4&�(%()(�-� %&)�1K'�(1 2(14�) �� 1&5 $?2�5� % ?2� 4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14��9�E�!3E:!"��E�/�

./*33 �*!!! ./*33

6 �!36"!6 ? &�&14-2�'-> %&)5 )I4-�5 % ��&1;&1� �)I4-� )IF?-% - )I4-� $)�5�-'� % ?2�4(5�1� %& 5K)* 5&�(25 )� 2(14� �9�E�!3E�!3 ( 9��E�!: -�9�E�!3E�!6(9��E�/��E�6�

6/*6+ �*!!! 6/*6+

�� %��&=�� #��

�;1� !� �1&55?$(5��@

� �M�� !" 8��9�

�� M�� !� 8��Y

�� M��" !� ��9��

� �!��3�!" ? &�&14-2�'-> %& ) �'-%&5�* &A$1&55�%� $&) 5&? �7* % ?2� 4(5�1�% �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14��9�E0E"36E0��E"�

/*�: :*!!! 3!*0:

" �!��3�!� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& 5?),��5* &A$1&55�� &2 -(25 ��6% ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )�2(14��9�E0E�3�E:.��E��

�!*.� :*!!! :6*!:

3 �!/!0/!. ? �(5�1&-�* 1&�)-�N�'-> %& '(2 % ;1�45* &)�;(1�'-> %& )&5 $1(B&�&5*'?1�* 1&'�$P�4&2� - �55�-� � '(4$1&55-> % ?2� 5H1-& %& �1&5 $1(B&�&5'-)I2%1-F?&5 %& �:A3! '4* 5&�(25 )� 2(14� �9�E.3E3!!E.6*�9�E.3E3!�E+��*�9�E.3E3!6E.6-�9�E.3E3�3E+!��E"��

.0*/+ :*!!! 63.*6:

6 �!��6�!3 ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �(��) %& ')(1?15* &A$1&55�� &2 -(25 �� % ?2�4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14��9�E0E�0.E/!��E3�

��*3/ :*!!! :/*.!

: �!��/�!: ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& 5?;5��2'-&5 (1��2-F?&5* ()-5 - �1&-A(55()?;)&5 &2 H�&1 % ?2� 4(5�1� % �-�?� $&1 � $�5��1 4(1�&15 - ,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E"3:E0��E6�

3/*/6 :*!!! �.3*"!

/ �!3!6�!3 ? 2�)-5- �1�2?)(4H�1-'� $&1 ��4-5��& % ?2� 4(5�1� %& �1�2?)��* 5&�(25)�2(14��9�E�9E+33E��++.��E:�

�+*0" :*!!! +.*/!

0 �!3�.3!� ? &�&14-2�'-> %& )� %&25-��* $(1(5-��* '(&,-'-&2� % �;5(1'-> - '(2�-2�?�% �-�?� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 - ,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E.3E�33E+!��E0�

""*0. :*!!! ��3*+!

. �!3��3!� ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� �$1(A-4�� %& 4��H1-� (1��2-'� % ?2�4(5�1� %& 5(11� $&1 � &)�;(1�1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14��9�E�9E�3/0E"�+++��E.�

�/*!" :*!!! .!*�!

+ �!3�73!7 ? &�&14-2�'-> %&) '(&,-'-&2� %& ,1-�;-)-�� % ?2� 4(5�1� %& 5(11� $&1 �&)�;(1�1 4(1�&15 - ,(14-�(25* 5&�(25 )� 2(14� �9�E.3E��:E.+&A$&1-4&2��)��E�!�

/3*/. :*!!! 3�.*6!

�! �!3"�"!� ? &�&14-2�'-> %& )� 1&�'�-B-�� 1�2?)��E�)'�)- % ?2� 4(5�1� %& �1�B� $&1�&)�;(1�1,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E�6/E:!0��E�"�

60*3" :*!!! "3/*/!

�� !3"3"!" ? &�&14-2�'-> %&) '(2�-2�?� %& $�1�I'?)&5 �(B&5 % ?2� 4(5�1� %& �1�B�$&1�&)�;(1�1,(14-�(25*5&�(25)�2(14��9�E0E�36E:.��E��

"6*+" :*!!! �"6*/!

�� %��&=�� !�

�;1� !� �1&55?$(5��@

� �M�� !3 �� 8��Y

�� M�� !� ��9��

� �!�"�!7 ? &�&14-2�'-> %& )&5 '�1�'�&1I5�-F?&5 4&'�2-F?&5� 1&5-5�H2'-� � )��1�''->* )I4-� &)�5�-'* �))�1��4&2� %& 1?$�?1� -%(;)&��4&2�E%&5%(;)&��4&2� % ?2� $1(B&�� % �'&1 �4;'�1�'�&1I5�-F?&5 &5$&'-�)5 %& %?'�-)-�� $&1 � �14�1 ,(14-�(25 5&�(25 )�

:6*:! :*!!! "0"*:!

&?1(5

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

�� !+G!:G�" �� 3

2(14��9�3/!/:��E""�

�� %��&=��

&?1(5

Resum del pressupost

�)�%&'(2�1()%&@?�)-��

� �� !+G!:G�" ��

+�*��!��%��&=�� 7258499999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999�� M��" !��!"�!��!� ��9�� 03:*6:��%��&=�� -�� !�cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc

��!�cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc+�*��%��&=�� 7258499999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999�� M�� !��!��!� �W� � ��9�� 0.!*6.�� M�� !��!��!" �� ":6*/:�� M�� !��!��!3 ��Ed ��8�� +�*/!��&=�� *��+�� M�� !��!"�!� 8��Y ��03:*6:��&=�� -��+� ��!�� M�� !��!3�!� ��9�� "0"*:!��&=�� &��-�� cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc

�� !��$cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc+�*�� &=�� 7258499999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999� �M�� !��!� ��9�� ""/*03� �M�� !��!" 8��9� ��03:*6:� �M�� !��!3 �� 8��Y "0"*:!�/81 �� &8�;;.25;4�&�" �� !��$cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc

�� !��$cccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccc+�*��/81 �7258499999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999�;1� !� �1&55?$(5��@ 3�"36*/.

�� !��$

&?1(5

Últim full

Pla de control de QualitatPROJECTE DE L´EDAR I DELS COL·LECTORS DE VALLCEBRE (BERGUEDÀ)

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ......................................................................... 3.234,68

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE � 3.234,68

18 % IVA SOBRE 3.234,68................................................................................................ 582,24

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE AMB IVA INCLÒS 3.816,92

Aquest pressupost d'execució per contracte (IVA inclòs) puja a

tres mil vuit-cents setze euros amb noranta-dos centims




projecte de l'edar i dels col·lectors de vallcebre (berguedà)...saldes, al nord el gisclareny...

Documents