projectar el temps_oav

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE

Oscar Arroyo Vega

PROJECTAR EL TEMPS EINES DE REPRESENTACIÓ PER AL PROJECTE DE PAISATGE2

Títol: Projectar el temps, eines de representació per al projecte de paisatge

Autor: Oscar Arroyo Vega

contacte: [email protected]

Barcelona a Novembre de 2014

Imatge de la portada editada per l’autor a partir de “Moving Skip Rope” (Harold E. Edgerton ,1952)

“Así, de un modo tan desesperado y tan esperanzado a la vez, mira nuestro pueblo al Emperador. No sabe que Emperador reina, y hasta el nombre de la dinastía está en duda. En la escuela enseñan en orden las dinastías, pero la incertidumbre general es tan grande que hasta los mejores letrados se dejan arrastrar por ella. Emperadores muertos hace siglos suben al trono en nuestras aldeas y la proclamación de un emperador que sólo perdura en las epopeyas fue leída frente al altar por un sacerdote. Batallas de la historia más antigua son nuevas para nosotros, y un vecino trae la noticia con la cara encendida.”1

Franz Kafka

INTRODUCCIÓ

Per la meva formació eclèctica, per haver entrat en la disciplina del paisatge des de les tècniques de la jardineria, la agricultura i els treballs forestals i per haver après els mètodes de representació en ambi-ents artístics, la representació en el procés projectual m’ha cridat especialment l’atenció. De primeres vaig xocar de front amb codis als quals no estava habituat, amb la acceptada subjectivitat que aquests arrosseguen i la que s’hi afegeix. Estava, i encara ho estic, contrariat, perquè reconeixia que la represent-ació té un gran poder. També em vaig sentir captivat per la essència evolutiva de la representació, i he arribat a entendre aquesta com una eina viva que forma part de la evolució de la cultura. Em va captivar la capacitat de generar noves visions i a partir d’aquí, revelar i consolidar realitats latents, així com la capacitat de pre-materialitzar i simular allò que sura a l’imaginari, la seva capacitat de revelació, sug-gestió, ideació, transformació, comprovació, avaluació, etc. en aquest limbe matèric que esdevé entre el món i la seva comprensió i entre aquesta i la acció sobre ell. L’altra component de la tesina és la dimensió temporal. Aquesta dimensió ha sigut un tema de reflexió per a mi en els darrers anys als meus treballs artístics, com a dimensió lligada a la vida i la mort, als cicles, a la memòria, als relleus generacionals, i en especial als anacronismes que conviuen en la con-sciència, tant individual com col·lectiva, capaços de conjugar la certesa de pròpia desaparició amb el compromís immediat de cobrir les necessitats bàsiques i fer plans per aconseguir allò desitjat. Potser per aquesta relació passional que tinc amb la temàtica ha sigut imposible mantenir aquesta dimensió al marge de la investigació. Per sort el paisatge està íntimament relacionat amb aquesta dimensió. El paisatge és dinàmic, i el dinamisme únicament té una dimensió de la qual es indissociable, el temps.

AGRAÏMENTS

A Ricard Pié per ajudar-me a acotar i a endreçar el discurs, ho he fet tant com he sigut capaç.A Roberta, Sebastian i Elisabetta per les referències, l’ambient de treball i altres intangibles.


EL PROCÉS

Al principi el tema de la tesina volia ser “la subjectivitat a la cartografia”, així vaig entrar en contacte amb literatura contemporània sobre representació relacionada amb el paisatge. La lectura dels textos recollits a “Mappings” per Cosgrove, dels assajos recollits també en “Recovering Landacapes” per James Corner, i les reflexions en “Contra el Mapa” d’Estrella de Diego, em van orientar en referència a la historia de la representació del món i les funcions de la representació, em van confirmar el seu poder i em van trencar barreres en quant a les possibilitats de la representació en el projecte de paisatge. També em van situar en quant a les inquietuds contemporànies respecte a les representacions del paisatge. “Reptes en la del cartografia paisatge”, recollit per Joan Nogué m’ha donat una visió a una escala més local, m’ha fet saber sobre les necessitats en aquests camps al nostre pais. En aquest punt el títol de la tesina ja s’havia transformat en “cartografia dinàmica”, “El Artesano” de Richard Sennet em va fer pensar que encara em manca pràctica abans de centrar-me en la reflexió ética de la profesió i tot lo llegit em portava a pensar que les dinàmiques del paisatge quedaven orfes en la representació.En la cerca de referències de cartografia dinàmica vaig trobar-me amb moltes representacions no dinàmiques que complien els requisits que jo buscava, representacions que podien servir com a eina per treballar amb el temps, comprendre’l i projectar-lo. Així que vaig obrir el camp de cerca i el títol s’hi va adaptar fins a ser l’actual “projectar el temps”. Alguns fragments de “Filmic Mapping” de Fred Truniger m’han fet sentir acompanyat en aquesta premisa de tardana incorporació, la importància de la dimensió temporal en el projecte de paisatge.I clar, recuperar “Tiempos liquidos” de Zygmunt Bauman m’ha ajudat també a justificar la premisa i l’objectiu de la tesina, ens calen eines per tractar amb aquesta velocitat de canvi que ara ens supera. Alguns textos de departaments de geografia i de psicologia cognitiva que tracten amb la temporalalitat m’allunyaven de l’objectiu de la tesina, trobar eines per a la representació per al projecte de paisatge, així que tot i entendre que aquests camps són necessaris, estan relacionats i precisen d’una investigació més profunda, els he apartat. He volgut insistir en la capacitat projectiva de la representació, més pròpia de la nostra disciplinaPer exposar aquesta primera part del procés, he extret fragments dels textos que donen suport a la tesina i els he traslladat a una línia de temps, així com el puntillisme aconseguia la barreja de colors a la

retina del espectador, jo pretenc que el lector es faci una idea mental del marc de la investigació a partir de frases aïllades. He triat aquesta estructura perquè en la investigació sobre el paisatge la incertesa també hi és present i la causalitat i les metodologies deductives són poc flexibles per tractar-hi.

METODOLOGIA

A la segona part de la tesina , el cos de la investigació, faig servir un mètode similar al utilitzat per descriure el marc teòric. M’inspiro en aquest cas en la metodologia que va utilitzar Abi Warburg en el seu “Atlas Mnemosyne”. Consta d’una col·lecció d’imatges, vídeos i llocs web analitzades i classificades per explicar les característiques de la representació del temps en elles. La selecció intenta abastar el major número de representacions diferents de la dimensió temporal. Aquesta ha sigut la premissa bàsica per a la col·lecció. Aquesta col·lecció ha partit de la cerca a bibliografia de mapeig contemporània i ha continuat de mane-ria intuïtiva estirant de fils per internet. La gran tasca recopilatoria de Manuel de Lima en “Visualcom-plexity.org” i la lúcida classificació de Isbael Meirelles a “La Información en el Diseño”, m’han donat els caps per on començar a estirar. En ser la representació del temps una temàtica molt concreta dins la representació visual de la informació, i aquesta disciplina està experimentant una explosió creativa, és un àrea poc consolidada a la bibliografia. És per això que després de analitzar les representacions que la bibliografia m’oferia he optat per fer una cerca intuïtiva a traves de la xarxa, podriem anomenar-la una cerca rizomàtica, cercant a traves de GOOGLE, PINTEREST, VIMEO i TUMBLR paraules clau com DATA VIZ, DATA VISUALIZATION, TIME MAPS, MAPPING TIME, DRAWING TIME, DRAWING CHANGE, DYNAM-IC DRAWING, TIME DATA VISUALIZATION, DYNAMIC DAT VISUALIZATION, MAPPING DATA, DYNAMIC CARTOGRAPHY, DYNAMIC MAP, DYNAMIC GIS, CHRONOGRAMS, ISOCRHORNIC MAPS, TIMELINE... quan he trobat una obra amb potencial per a analitzar i avançar en la meva tesina he rastrejat l’autor i en el cas de que la obra formés part d’una exposició he cercat altres obres que formaven part de la mateixa exposició. En algun cas algun company (Roberta Serra, Sebastian Montenegro, Elisabetta Sanna) sabent que jo estava capficat en aquests temes, han compartit alguna referència que també m’ha servit com a nou germen. Un altre fil que he estirat per trobar les imatges ha sigut assabentar-me del software amb el que es processen aquestes visualitzacions i cercar el portafoli de la companyia on estaven les obres realitzades amb aquest software. També he arribat a algun lloc web que tenia gran quantitat de material


relacionat amb el tema (per exemple www.davidrumsey.com i www.nytimes.com/) i l’he explorat amb les mateixes paraules clau.Com he dit al principi, és un camp en procés d’expansió, poc consolidat, i localitzar aquest material dis-pers ha precisat de un mètode poc convencional. En paral·lel a la col·lecció hi ha hagut un procés de reflexió sobre les representacions del temps. Per deixar constància d’aquest procés, i també per no deixar volatilitzar els arguments, he anat dibuixant mapes mentals sobre aquestes reflexions. Això ha permés agilitzar l’endreça de la gran quantitat de conceptes que anaven sorgint amb la investigació. Mentre interpretava les imatges apareixen multitud de conceptes que no tenia temps per desenvolupar però precisaven de ser tinguts en compte. Les noves imatges anaven fent evolucionar els esquemes, i els esquemes també feien variar la cerca de les imat-ges. Un cop donada per finalitzada aquesta, he rellegit totes els mapes mentals i he decidit endreçar les imatges comentades en dos grans blocs, TEMPS HISTÒRIC I CICLES amb les conclusións d’ambdós al final de cada bloc. De cares a fer més entenedor el discurs dintre de cada bloc he endreçat les imatges per temàtiques. Quedant així l’estructura de col·lecció.

TEMPS HISTÒRIC dades temporals línies de temps seqüències jerarquia espai temps temps real conclusions CICLES cicle i paisatge cercle cicles consecutius ciclesenimatgefixaienvídeo conclusions

Imatge aplicació interactiva vídeo

paisatgetemps

representaciópaisatgetemps

Users perceive more quickly (i.e. more easily) when the representation of the spatio-temporal phenomenon is an “imitation” of the real process (i.e. a moviment) rather than a utilizations of the two dimension of the plane alone for representing an essentially non-spatial process.3

Change is the direct byproduct of time.4Y el sitio está aquí, y allà, y forma parte de nuestra

memoria, fijando los puntos de origen de nuestras ideas en un lugar y un tiempo necesarios, y los hitos de la experiencia en los horizontes del a memoria.2

1992 1999

19991996

While these processes may be imaged, they are not necessariliy susceptible to picturing.8


1999

1999

The second dimension of time in the landscape is cyclical7

The landscape architect (Alexandre Chemetoff) here acknowledges time as a critical dimension, and that landscapes must pass through stages from inception to maturity.5

Existence involves change, and change demands time.6

It (Cosmography) thus linked time and origins to the unchanging structure of the cosmos.10

Such a perspective (Geography) is possible only from a stationary point outside the mutable Earth.11

Chorography deals with the local, familiar scale of human interaction, the scale at which humans routinely itnerven to cultivate wild nature:clearing, draining, and tending land, building on it, and in other ways constructing landscape.13

Ninety years after the treaty of Tordesillas divided universal space, Pope Greogriy XIII reconstructed universal time in his reform of the calendar.12

If the role of the landscape architect is less to picture or represent these activities than is to facilitate, instigate, and diversify their effects in time, then the development of more performative forms of imaging (...)is fundamental to this task.9

These filmic swaths of landscape are read semiaologically for the indexical clues the hold with regard to movement patterns, a human construction, and changes in environmental processes. 14

A more recent argument is that the modern formulation of space can be seen to have developed directly out of the nineteenth-century use of serially sequenced pictorial frames, a fundamental component of landscape perception and representation. 15

because of the passage of time, landscape decontextualizes its artifactuality and takes on the appearance of something natural.17

lansdschaft ( landscape as an ocuppied milieu, the effects and significance of which accrue through tactility, use, and engagement over time).16

On the screen, the continuous manipulation and transformation of spatial coordinates and the data they reference, for example by postal coding systems, produces a kind of kinetic cartography.18

The traditional memotechnics involved in the rote recitation of the poem was a dynamic principle: it was a travel as well a mental drawing process.19

Spatial dimension have collapsed as a result of the impact of new forms of information technology. 21

The projection of a global image contains no traces of the impact of the movement of information across its surface.20

First, i discus three points of clarification: the map’s relationship to reality; the changing nature of time-space relations; and an insistence on equality of importance amongst mapping actions (techniques), mapping effects (consequences) and maps themselves.24

Mapping is returned to its origins as a process of exploration, discovery and enablement. 25

It is becoming clearer to architects and planners that “space” is more complex and dynamic than previous formal models allowed. Ideas about spatiality are moving away from physical objects and forms towards the variety of territorial, political and psychological social processes that flow through space.26

Harvey’s point is that projecting new urban and regional futures must derive less from a utopia of form and more from a utopia of process- how things work, interact and inter-relate in space and time.22

For Bunschoten, cities are dynamic and multiple; they compromise a vast range of “players” and “agents” whose “effects” flow through the system, continually reworking the variety of urban spaces in any given field. His approach is aimed first towards identifying and then redirecting the temporal play of these various forces. 23


La realitat, temps de l’espai en moviment, es insustituïble. Però, per retenir-la, per mantenir-ne la presencia i rememorar-la cal fixar-la amb algún tipus de representació. 31

Parlar de les transformacions del paisatge significa efectivament, tenir present no tan sol el canvi del paisatge físic, un objecte d’estudi ben conegut, sinó també el canvi del paisatge en tant que imatge i imaginari del territori.30

2013

20132000

Y quería recordar la frase, para mí siempre sugerente, de Margalef: “Que en las ciudades no les pases como a los árboles que mueren porque no pueden moverse... No hay árboles de crecimiento ilimitado”.29

La llave que abre la puerta a otra disciplina: esta relación “cambiada” entre ciudad y naturaleza.28

It is no small feat to encode graphically complex and multivariate temporal events in direct relationship to geography, but even more impressive how the mpapping visually layers and embeds the network relationships amongst all of the variables.27

1999

1999

El paisatges es dinàmic, es transforma contínuament, mentre que un mapa convencional és una representació estàtica que dificulta l’expressió d’aquest canvi permanent. 35

com aquestes representacions poden reflectir correctament l’espai vital de la comunitat, el seu sentiment d’identificació o de pertinença, enmig d’uns paisatges que són dinàmics i que canvien de funció(?).36

Com a arquitecte, em sento molt més segur en el dubte, en el procés, en el dinamisme dels nostres paisatges contemporanis, i això és molT difícil de cartografiar. El meu ideal seria poder fondre les quantioses i complexes facetes del paisatge en un únic document intel·ligent que expliqués i alhora suggerís38

Els canvis en la toponímia (pèrdua, densitat, renovació) serveixen també com a indicadors del paisatge, de les transformacions i les dinàmiques, així com de la seva identitat i simbologia. 37la percepció social del paisatge és dinàmica, sempre canviant, mai no és estàtica:

canvien les formes del paisatge que es percep, canvia la població que el percep- especialment en moments com l’actual de grans moviments migratòries-i canvien també els filtres i les referències culturals a traves dels quals es percep.34

...no és fàcil reflectir sobre l’objecte mapa els canvis en el paisatge. El canvi, la transformació, les dinàmiques, fins i tot la velocitat, sembla que estan renyits amb un objecte com el mapa, aparentment estàtic.32

No és intrínsecament contradictori pretendre representar per mitjà d’un mapa – per naturalesa rígid, estable, objectiu- una informació tan fluida, mòbil i subjectiva, per bé que geogràfica –en tan que es refereix al paisatge, porció de territori- , com la percepció social del paisatge?33


4D cartographic representations can help to understand dynamic spatio-temporal phenomena.45

The second demand placed on the image of the dynamic landscape is therefore that of representing time, without which the processuality of perception and topography cannot be depicted.40

One’s own bodily movement as a factor of perception is an unconditional component of the representation of the dynamic landscape.41

Since the dynamic landscape is conceived as a proces: by means o both human intervention and the natural process of growht and seasonal life cycles, the landscape transforms itself continuously.39

In relation to its representation(Dynamic landscape), different aspects become important in reflecting the perception of transformation and also a transforming perception.42

The task is to create a new congruency between the professional understanding of landscape, the dynamic imagistic world of the twentieth and twenty-first centuries, and a new everyday understanding of landscape.43

En un nivell de sofisticació més avançat, els mapes poden incorporar sistemes interactius i dinàmics, cosa que millora la comunicació, ja que introduiex dinamisme en el procés cartogràfic.46

La identificació de les dinàmiques paisatgístiques evidencia els reptes als quals s’han enfrontat els autors dels atles del paisatge, un plantejament que posa de manifest l’impacte positiu o negatiu de les transformacions actuals i de la possible evolució futura en la singularitat d’un paisatge determinat.44

2013

2013

2013

2013

la identificació i la caracteriztazió de les dinàmiques paisatgístiques implica escollir escales temporals, escales espacials i indicadores (dades d’arxius, dades estadístiques, comparació de fotografies i mapes, etc.). 47

“una altra necessitat important es la unificació del vocabulari relacionat amb el paisatge, especialment pel que fa a la descripció de les dinàmiques. 48

“la cartografia de les dinàmiques del paisatge, tot i les seves complexitats tècniques, és una aposta imprescindible per facilitar la comprensió de les transformacions en marxa. 49

dades temporals línies de tempsseqüènciesjerarquia espai-tempstemps real

TEMPS HISTÒRIC


dades temporals

La utilització de dades temporals en la representació ens permet ubicar esdeveniments, narrar viatges o representar l’antiguitat de les construccions entre moltes d’altres coses.Afegir dades temporals a les representacions espaialsafegeixinformacióal’espai,peròtambé genera una interpretació nova d’aquest, la ubicació de l’espai en el temps.

EDMOND HALLEY; A Description of the Passage of the Shadow of the Moon, over England, In the Total Eclipse of the SUN on the 22 Day of April 1715 in the Morning, 1715.http://eclipse-maps.com/Eclipse-Maps/History/History.html A 20/10/2014

Halley dibuixa un esdeveniment temporal de diferents durades en funció de la posició geografica.una línia marca la direcció de l’ombra, una superfície ratllada, la superfície on aquesta ombra es percebrà, i amb un ratllat més intens el periode-duració d’aquesta ombra en funció de la seva distància a l’eix central.

THOMAS SHAPTER, A Map of Exeter in 1832 “shewing the localities where the deaths caused by Pestilential Cholera occurred in the years 1832, 1833 and 1834”, 1849.http://www2.plymouth.ac.uk/millbrook/cholera/shaptmap.htmA 19/10/2014

Sobre el plànol de Exter de 1832 es registraren les morts per colera documentades en els anys 1832, 1833 i 1834. Relacionant-les amb els carrers i els portals per tal de demostrar el focus i expansió de la epidèmia. L’any de la mort ve codificat per la forma del punt geogràfic.

morts al 1832

morts al 1833

morts al 1834

D’aquesta manera també es referencien les morts en la dimensió temporal, reduint la representació d’aquesta a 3 períodes, d’un any de duració cadascun.


JUSTIN PALMER; Portland, Oregon: The Age of a City, 2014.http://labratrevenge.com/pdx/#17/45.51782/-122.62527 A 17/10/1014

El mapa interactiu permet augmentar o disminuir l’escala de la imatge, accedint també a diferents nivells d’informació.L’edat dels edificis de la ciutat queda reflexada en aquest mapa a partir d’un codi de colors. Una escala crómatica, on els colors centrals representen un període de deu anys corresponent a les últimes dècades, el primer representa les edificacions anteriors al 1899 i l’últim els posteriors al 2010.

PERIODES , INSTANTS i MARCAlmapad’ExeterdeShapterveiemcomla informació temporal cosidera l’any com a unitat mínima i puntual, en canvi a la representació de l’eclipse de Halley un període molt més breu té una durada consideradaenlarepresentació.En“TheAgeoftheCity”dePalmer,lainformacióesreparteixendècades,aquestessonrepresentades com a línies, associades a intervals, pel qual la unitat temporal mínima en la representació és l’any.El marc temporal de les representacións tambéésdiferent,“TheAgeoftheCity”central’atencióenelsedificisaixecatsentre1899i2010irepresentadelamateixamaneraelsanteriorsa1899.AlmapadeExeternoméshiha3anysrepresentats.El marc temporal conjuntament amb la duració d’un instant són les referències que ens pemeten traslladar els esdeveniments desdeladimensiótemporalfinsaunalíniadetempsgràfica.

MINARD, CHARLES; Carte Figurative des pertes successives en hommes de l’armée française dans la campagne de Russie 1812-1813, 1869.en http://wikipedia.org a 16/10/2014.

Narració de la campanya de Rússia de l’exèr-cit de Napoleó. Mostra la variació del nombre d’efectius al llarg d’aquesta, el seus moviments, algunes poblacions i rius importants en la cam-panya i afegeix en un gràfic relacionat les tem-peratures mínimes durant la retirada en algunes dates concretes.

KRAAK, MENNO-JAN; Mapping Time, illustrated by Minnard’s map of Napoleon’s Russian Campaign, 2013.en http://www.itc.nl/personal/kraak/research/ a 17/10/1014

Relació entre dades temporals i posició espaial en el gràfic de Minard.


KRAAK, MENNO-JAN; Mapping Time, illustrated by Minnard’s map of Napoleon’s Russian Campaign, 2013.http://www.itc.nl/personal/kraak/research/ i http://www.itc.nl/personal/kraak/1812/3dnap.swfa 17/10/1014

Kraak, descriu com alguns esdeveniments espai-temporals no queden representats en el gràfic de Minard. Utilitza aleshores l’eix Z per representar la dimensió temporal i axí veure algunes singularitats de la campanya. La més remarcable és l’estada, d’un mes, de le Grande Armée a Moscou (incendiada) mentre Alexandre 1r esquivava la rendició.

DE LES DADES TEMPORALS A LA LÍNIA DE TEMPSLa representació d’esdeveniments temporals pot conduir a la construcció d’una línia temporalonlanarraciódefetsadquireixisentit en aquesta altra dimensió.El software de seguiment GeoTime no desvincula la representació de la temporalitat de la representació de la espaialitat. Ubicant lalíniadeltempsal’eixZ.També a les representacions de Menno-Jan sobre la famosa imatge de Minard, aquest fa servirl’eixZperexplicarlatemporalitatsensedeixard’explicarl’espaialitatdelsfets.

GeoTime, captura de pantalla.http://www.geotime.com/files/GeoTime-Case-Study---LA-Clear-in-ArcNews-2013.aspxA 17/10/2014

Geotime es un software que representa dades espai-temporals. L’eix Z es fa servir per a la dimensió temporal amb la qual cosa els plans paral·lels a pla XY son sincrònics i permeten “congelar” un pla i visualitzar les relacions entre els diferents objectes de seguiment en un determinat moment.

ACCURAT, The future as foretold in the past, 2013.http://i.imgur.com/48T8Z.jpgA 10/11/1014

En aquesta infografia es mostra la visió que donen alguns escriptors dels temps futurs a les seves obres. Acurat fan servir com a referencia una línia de temps en la que lliga dates futres amb l’any de publicació dels llibres que desenvolupen el seu argument en aquestes. L’any de publicació està endreçat també en una línia vertical.


IBBSTUDIO; Time lord Timelines, 2014.http://www.doctorwho.tv/infographic/time-lord-timelines/A 10/11/1014

Aquesta infografia interactiva permet, a través d’una línia de temps, visualitzar informació corresponent a esdeveniments que uneixen dos moments diferents en el temps, en aquest cas són els ficticis viatges en l’espai del Dr.Who.

DISOCIACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ ESPAIALQuan la representació de les dades temporals es desvincula de la representació espaial es comença a representar el temps de maneres méspròximesalaidead’aquest.La línia per la seva continuïtat i unidimensionalitat és la eina més utilitzada per a representar el temps.

MATTHIAS DITTRICH; 5 year designerlist, 2008http://www.matthiasdittrich.com/A 10/11/1014

En aquesta infografia que narra el temps que es triga a respondre un e-mail, es divideixen les línies temporals en intervals de 48 hores per a poder comparar entre uns dies i altres. Unes línies semicirculars uneixen la rebuda del e-mail amb la resposta a aquest.


JONATHAN CORUM i JEREMY WHITE; Mars curiosity rover tracker, 2014.http://www.nytimes.com/interactiveA 10/11/1014

En aquest cas la línia de temps és interactiva i va lligada a un recorregut també interactiu i a les fotografies preses en cada punt d’aquest, unint així diferents dimensions de la missió explorativa. La línia de temps ve acompanyada de topònims, així com de situacions especials dins de la missió.

NARRACIÓLa línia temporal pot fer-se servir com l’eina principaldelanarració.Enlainfografiainteractiva del recorregut de la misió a mart, CorumiWhitedonenduesopcionsperaccedir a la informació, a partir de la línia de tempsoapartirdelrecorregutgeografiat.

RECONEIXEMENT DE PATRONSRepresentar els esdeveniments en una línia temporal permet visualitzar patrons temporals.Peralreconeixementd’aquestspatrons cal triar el marc temporal i els instants adequats per a cada dinàmica. Per trobar el patró en el temps de resposta dels seuse-mails,Dittrichtriaunmarctemporalde una setmana i instants de 1 minut, en canvi,Gapminderpertrobarpatronshistòricsfa servir un marc temporal de poc més de 200 anys i instants de 1 any.

“los cronogromas suelen faciltitar la comparación entre la dimension temporal y otros atributos de los acontecimientos. Por ejemplo, los cornogramas pueden revelarpatronessignificativosquemejorenla comprensión perceptiva de sucesos agrupados en el tiempo pero en diferentes localizaciones del mundo” 50

AMANDA COX; How whites born in 1937 have leaned politically over their lives, 2014.http://www.nytimes.com/interactiveA 10/11/1014

La línia de temps, que en aquesta infografia queda fora de la imatge, és interactiva i senyala l’any de naixement. Marca una data d’inici.Una altra línia de temps dins de la imatge indica el sentit de la votació presidencial en les eleccions pasades.Moure’s al llarg de la línia dels anys de naixement permet veure com l’any de naixement condiciona les preferencies polítiques al llarg de la vida.

SHAN CARTER i KEVIN QUEALY; Home Prices in 20 Cities, 2014.http://www.nytimes.com/interactiveA 10/11/1014

Una única línia de temps interactiva indica tant l’any de compra de la vivenda com l’evolució dels preus relatius al preu de compra a partir d’aquesta. L’aplicació mostra tendències tant generals com singulars, evidenciant la major estabilitat dels preus en Dallas, Cahralotte i Denver i el grans canvis de valor que es donen en Las Vegas, o la baixada general de preus des de 2007 fins a 2009.

THE GAPMINDER FOUNDATION; gapminder, 2008.http://www.gapminder.org/ A 10/11/1014

Gapminder és una aplicació que relaciona les dades de tots els països del món en dos eixos i afegeix una linea temporal per observar tendències i patrons de les evolucions de les dades en cada país, inclús de la evolució de la relació entre diferents variables.L’aplicació permet també visualitzar grups de països per continent o seleccionar països concrets. La linea de temps va des del 1800 fins al 2012 tot i que no hi ha dades disponibles per a tots els països i totes les dates. La aplicació permet ajustar la reproducció a un interval concret i també ajustar la velocitat de reproducció, és a dir, triar l’escala temporal a la que es visualitza.


LINEA DEL TEMPS, RADIAL, POLAR, ESPIRAL o INFORMELa línia de temps s’adequa en cada cas a la informació que vol representar, en el mapa genealògicdelsinuitsdeJeanMalaurielalíniadetempsésradialicreixcapalcentreen una mena de precipitació cap a l’abisme de la consanguinitat.En el cronograma d’Adams, de caràcter històric,lalíniadetempseshoritzontali avança d’esquerra a dreta. Cal afegir que la direcció dels sistemes d’escriptura està relacionat amb la representació dels conceptes temporals.51

A la Geological Time Spiral els autors es decanten per donar al temps forma d’espiral queesdesenvolupatambéalllargdel’eixZ,aconseguint d’aquesta manera representar el tempsgeològic,tractarambaquestcomportadificultatspertenirunordredemagnituddiferentaltempshistòric.

JEAN MALAURIE; inuit genealogy, 1950s.http://www.jean-malaurie.fr/ a 10/11/2014

Aquesta genealogia que cobrí 4 generacións de inuits, amb una mostra de 302 persones, va revelar els riscos de consanguinitat. L’antopòleg frànces en la infografia, dibuixa la línia temporal radialment orientada de fora cap a dintre, les generacions són per tant concentriques i la diversitat genètica decreix i s’aboca sense remei cap al centre.61

SEBASTIAN C. ADAMS; Adams’ Synchronological Chart of Universal History, 1878.http://www.davidrumsey.com/A 10/11/1014

En aquest cronograma de la història la línia de temps comença al 4000 A.C. amb la creació d’Adam i acaba al 1900 tot i que la primera edició és del 1971. Els primers segles estan impregnats de les narracions bíbliques i posteriorment va introduint dades històriques referents al desenvolupament d’Egipte, Pèrsia i de la cultura grega. El gràfic esta dividit en segles i dècades, en la línia de temps anota esdeveniments i acompanya aquests amb il·lustracions.


JOSEPH GRAHAM, WILLIAM NEWMAN, and JOHN STACY per a USGS; The Geologic Time Spiral, 2008.http://pubs.usgs.gov/gip/2008/58/ el 15/10/2014

A l’Eix Z s’hi representen les eres geològiques, la qual cosa permet dedicar el planol X-Y per a la representació espaial de la evolució de la vida al planeta i subdividir-lo radialment.

CRONOGRAMES AMB DIVISIONS UNIFORMESLa divisió uniforme de la línia de temps fa entenedores les durades i la relació entre les durades dels esdeveniments, mentre que les divisionsexponencialspermetenadaptarla representació del temps a la densitat de dades disponibles. Per altra banda, les divisions independents a la mesura del tempsaconsegueixentransmetremilloraltres valors dels esdeveniments per davant de la duració d’aquests.52

ORIGENSEls origens són dades amb forta relació amb el paisatge, aquests s’ajuden de la continuïtat de la línia de temps per evidenciar l’evolució de poblacions, de tendències artístiques, o de imperis i cultures.

Alfred H. Barr Jr.; Jacket for the exhibition catalogue Cubism and Abstract Art, 1936.http://www.artnews.com/2012/10/02/momaabstractionfaceboo/a 11/11/2014

Influent diagrama de Barr, director fundador del museu, per a l’exposició Cubisme i Art Abstracte, al MOMA al 1936. La línia de temps situada a la dreta del cartell orienta al lector en aquesta evolució de l’Art, posant en relleu l’efervescència que van suposar les primeres avanguardes en el primer quart de segle.

WARD SHELLEY, Addendum to Alfred Barr, Ver. 2, 2009, http://www.artnews.com/2012/10/02/momaabstractionfaceboo/a 11/11/2014

Aquesta versió de Shelley, les divisions temporals del cronograma no són en aquest cas uniformes i dedica més espai als esdeveniments propers.


PRIESTLEY, JOSEPH; A New Chart of History, 1769http://commons.wikimedia.org/wiki/File:A_New_Chart_of_History.jpg a 21/10/1014

Aquesta Història Universal representa el naixement, progrés, extensió, duració de les nacions, estats i imperis de certa consideració. Així l’àrea marca l’extensió per la duració.

INFORMACIÓ ASOCIADA A LA LÍNIALa informació es pot aplicar a la línia amb diferentscodis,color,àrea,text,donant-liunvalor Y... També imatges seqüencials, com veurem més endavant, poden recolzar-se en la continuitat de la línia temporal per comunicar el canvi o invariabilitat entre elles. Cal ressaltar que quan la suma de dos codis pot servir per reforçar la comprensió de la informació o per afegir un altre nivell d’informació.

RAND MCNALLY i JOHN B. SPARKS; The Histomap, 1931.http://www.davidrumsey.com/ a 21/10/1014

En aquest Historimap, Sparks, relaciona l’amplada amb el poder relatiu dels principals estats, nacions i imperis. L’àrea doncs ve a ser el poder relatiu al llarg del temps. En aquestes àrees es llegeix la consistència de l’imperi romà, l’alternànça de poder durant les guerres púniques o la breu glòria dels mongols.

ORMANDO WILLIS GRAYG. WOOLWORTH COLTON; Chart Exhibiting the Relative Rank of the States for Nine Decades (1790-1870), 1878.http://www.davidrumsey.com/ a 21/10/1014

L’àrea en el cas de les adminstracions pot esser absent, la perdua d’informació per una part permet una simplificació del gràfic i la possiblitat de generar relacions complexes amb una conexió territorial basada en el nom de l’estat, país, regió, ciutat...


seqüència

La línia de temps surt de la imatge sense comprometre la comprensió de la continuïtat, avegadesesdeixaveureamodedellegenda,enaplicacionsivídeofinsitotpermetinter-acció,id’altresdesapareix.Laseqüènciahaservitpernarrar,sobretot,el pas del temps a partir de instantànies. La cronofotografia de Muybridge, el time-lapse deGeorgesMélièsilafotografiaestroboscòpi-ca de Harold Eugene Edgerton, totes elles i lessevesvariablesenshanmostratrealitatsabans imperceptibles.

La seqüència és especialment efectiva amb imatges que representen una realitat espaial i es transformen en el temps.

GeaCron; Atlas Histórico Mundial y Cronologías desde 3000 a.C., 2014.http://geacron.com/home-es/?lang=es a 21/10/1014

GeaCron es un atles históric que permet passejar per la història mundial en tres escales temporals, a traves de segles, dècades i anys. També permet buscar una data concreta. Un cop fixat el moment històric podem accedir a informació d’enllaços externs referenciats al mapa.

EADWEARD MUYBRIDGE; The Horse in motion. “Sallie Gardner,” owned by Leland Stanford; running at a 1:40 gait over the Palo Alto track, 19th June 1878, 1887.http://loc.gov/pictures/resource/cph.3a45870/A 10/11/2014

Muybrid per encarrec de Standford va dur a terme aquesta històrica investigació en el camp de la fotografia que va finalitzar en una seqüència de 12 fotogrames de mig segón de durada i amb la certesa de que el cavall no recolzava en cap moment les 4 potes alhora.

KATE MCLEAN; Smellmap, Amsterdam, 2014.http://katemcleandesign.com/A 10/11/1014

Les dades que suporten aquest vídeo són 650 olors detetctades per 44 persones al llarg de 10 smellwalks durant un període de 4 dies a l’Abril del 2013.Aquest 4 dies s’escalen per acabar tenint una duració de 35 segons. Dades com la intensitat i l’abast dels olors, la volatilitat d’aquests i els corrents de vent que transporten aquests olors es tenen en compte de cares a la representació. Els canals també s’observen com a conductors d’aquests corrents.No vull deixar de comentar que és un gran exemple del que es pot aconseguir visualitzar a través del video de cares a projectar en entorns dinàmics.


BORIS CUAPIO i HUGO OSORIO; Turismo en México, 2013.http://www.visualizing.org/full-screen/389089 a 21/10/1014

Mapa interactiu amb gràfics interactius on es pot veure la evolució de turistes per estat entre 1990 i 2013, es pot seleccionar l’any i filtrar per turistes totals, nacionals o extrangers. El temps ve a ser una línia temporal dividida en períodes de un any. La recollida de dades per part de les administracions sol tenir les dades organitzades en períodes relacionats amb processos administratius, (mesos, anys que comencen l’1 de Gener) i amb una localització corresponent a les àrees administratives.

BUDDY LOANS; The World’s Deadliest Outbreaks, 2014.https://www.buddyloans.com/blog/deadliest-outbreaks/ a 21/10/1014

Aquest mapa interactiu ubica les epidèmies amb més resonància a nivell históric. La línia temporal no té escala fixa i s’atura només allà on hi ha una epidèmia. En el mapa aleshores es dóna color a les àrees dels països afectats.

LECTURA DE LA SEQÜÈNCIALa continuïtat de la seqüència la determina el número d’imatges i, com abans comentava, l’elecció adequada del marc temporal i de la duració dels instants.lesseqüènciespodenpartirdedibuixos,fotografies,dadesgeoreferenciades.Elsmitjans per representar aquestes seqüències determinen en gran part la manera de percebre-les. El vídeo facilita la comprensió delesdinàmiquesilesimatgesfixespermeten aprofundir en els instants. Com comentaIsabelMeirellessobrela“BBCBritshHistory Timeline “permite al usuario profundizar en los datos y aprender sobre los acontecimientos de manera sincrónica”53

Les eines interactives permeten diferents graus de comprensió i aprofundiment en les seqüències.En alguns casos on el que es vol és mostrar no l’evolució, sinó l’abast dels canvis, es poden mostrar totes les instantànies en una mateixaimatge,comalasèriedelàminesdeFinsk.

HAROLD N. FISK; Ancient Courses: Mississippi River Meander Belt. Cape Girardeau, MO - Donaldsonville, LA, 1944.http://lmvmapping.erdc.usace.army.mil/index.htm a 18/10/1014

Fisc, sota encàrrec de la USACE va realitzar aquest imponent treball de cartografia, on els antics cursos del riu Missisipi queden retratats en 44 làmines. En aquestes distingeix els cursos cartografiats anteriorment (data aquests amb l’any de la carta d’origen), dels reconstruïts a partir de imatges aèries i dels anteriors al feix de meandres.Així el temps queda representat en forma d’antics cursos del riu, marcat com a un moment en la dimensió temps que correspon a l’any de la data de la publicació de la cartografia. Aquí l’any de la publicació no representa un període sinó un moment. La distància temporal entre les dades fa que l’escala a la qual es treballi sigui prou petita com perqué un any pugui ser considerat una referencia puntual.


RAOUL-AUGER FEUILLET, Recuel de Dances, 1700.https://archive.org/details/recueildedanses00feui a 21/10/1014

A partir d’aquest sistema de notació inventat per ell, Feuillet recopilà una multitud de pasos de ball i obrí pas amb aquest sistema al disseny de futures coreografies.

MARC TEMPORAL I INSTANTS DE LA SEQÜÈNCIAJahecomentatabansqueelmarctemporaliladefiniciódelsinstantsserveixencoma orientació dins la dimensió temps quan es tracta de traslladar la temporalitat a la dimensió espaial. Seqüènciesdecairecientífic,comlesdela“NasaEarthObservatory”,prenenlamostrafotogràfica,aproximadamentelmateixdiade l’any cada any, sent el marc temporal el tempsentrelaprimerafotografiaal2000ilaúltima al 2014.Altres seqüències, com les del “Historical Atlas”deQuinprenenmomentssignificatiuscom a instantànies, el marc temporal d’aquestvadesdel2348A.C.finsal1830D.C.que es va publicar.En casos molt particulars el codi per referenciar el temps s’adapta a la funció de la seqüència, com en el “Recuel de Dances” de Feuillet, on la seqüència està associada a una partituraquecontélamarcadelmetrònomque determina el tempo de la peça. El marc temporal és la duració de la peça i l’instant vindriaaserlafiguradeduraciómenoralapeça.54

NATIONAL AUDUBON SOCIETY; Audubon Birds and Climate Report, 2014.http://climate.audubon.org/birds/rufgro/ruffed-grouse a 3/11/1014

Amb dades sobre les previsions de canvi climàtic i amb dades sobre les necessitats ambientals d’alguns ocells, Audubon preveu les futures distribucions i migracions d’aquests als Estats Units en 3 etapes, 2020, 2050, 2080.


NASA EARTH OBSERVATORY; Shrinking Aral Sea, 2014.http://earthobservatory.nasa.gov/Features/WorldOfChange/aral_sea.php a 21/10/1014

Una fotografia aèria feta a mitjans del mes d’Agost des de l’any 2000 fins al 2014 mostra el canvi que s’està produïnt al Mar Aral. A partir de la presa d’una sola mostra anual es fa perceptible el ritme d’evolució d’aquest canvi territorial.

2000 20032001 20042002 2005 2006

2007 200102008 20112009 2012 20142013

EDWARD QUIN; Historical Atlas, 1830.http://www.davidrumsey.com/a 21/10/1014

Aquesta sèrie de mapes de Eward Quin per al seu Atles Històric revelen la visió del món des de occident a traves de la història. Es perceben també diferents ritmes de “descoberta”.

B.C. 2348

B.C. 146

A.D. 814

A.D. 1551 A.D. 1660 A.D. 1783

A.D. 337

A.D. 1100

B.C. 529B.C. 1491

A.D. 1

A.D. 912

A.D. 395

A.D. 1294

A.D. 476

A.D. 1498

B.C. 323B.C. 753 B.C. 301


SKYBOX Imaging, HD Video of Las Vegas on March 25, 2014 https://vimeo.com/92072374 el 3/11/2014

Skybox realitza vídeos des d’un satèl·lit de fins a 90 segons en alta definició. Aquests vídeos permeten tenir una altra perspectiva dels esdeveniments a escala geogràfica.


jerarquia temps-espaiELEMENTS DEL MAPA ISOCRÒNICQuanl’objectedelacartografiaesrepresentarles relacions temporals dels elements car-tografiatsaquestacomençaapresentarunselements comuns a part dels descrits ante-riorment (marc temporal, instant, interval).L’origen desde on es mesura el temps en arribar als altres indrets representats.El protagonista pot ser una carta, un ciutadà, un paquet d’informació digital...Els mitjans que determinen les condicions del moviment: velocitat, freqüència, direcció.

Apartird’aquíesdibuixenlesliniesisoc-róniques,queubiquenenlatopografiaeltemps necessari perquè el protagonista arribi des de l’origen amb els mitjans tinguts en compte.

FRANCIS GALTON, Isochronic Passage Chart for Travellers, 1881

Aquest mapa per a la Royal Geographical Society dibuixava els dies que es trigava a arribar a qualsevol part del globus des de Londres a partir de les dades de les companyies de vaixells de vapor i ferrocarril.

METROPOLITAN TOWN PLANNING COMISSION; Train and Tram Travel Times in Melbourne, Australia, 1920.

En aquest mapa isocrònic de Melbourne, basat en el temps que es triga en arribar des del centre de la ciutat en ferrocarril o tramvia, destaca la discontinuïtat que provoquen les parades d’aquests mitjans de transport, generant nodes que transformen l’espai. S’observen àrees concènctriques distribuïdes en una xarxa radial. Revela allò que molts vivim a diari, com un punt proper a un node llunyà pot estar més ben comunicat amb el centre, que un punt distant de un node proper.

OSKAR KARLIN, Time Travel, 2005

http://www.oskarlin.com/2005/11/29/time-travel/

Aquest treball d’Oskar Karlin va ser rellevant al 2005 als mitjans de comunicació perquè apropava el mapa isocrònic a la vida quotidiana i revelava les distàncies temporals de la ciutat d’una manera senzilla i intuïtiva.


MANCHESTER CITY COUNCIL TRAMWAYS DEPARTMENT, Time Zone Map, 1914.https://www.behance.net/manuelbortoletti a 21/10/1014

Mapa isocrónic de Manchester on les àrees de color marquen el temps en arribar-hi des del centre amb transport públic. Les puntes de l’estrella son les zones on la distància al centre es recorre en menys temps. Els cercles concentrics disten entre si una milla i serveixen d’orientació espaial.

JOHN K. WRIGHT, Transportation. Rates of Travel, 1800 - 1930 per al Atlas of the Historical Geography of the United States. 1932http://www.davidrumsey.com/ a 7/11/2014

Wrigth dibuixa la evolució de les distàncies temporals en els estats units prenent com a punt de partida New York. Compara també la diferència de les àrees isocròniques amb diferents mitjans de transport i acompanya aquests mapes amb mapes d’evolució de POST ROADS, RAILROADS I RIUS NAVEGABLES En aquestes cartes el territori encara no es contrau, les distàncies no s’escurcen, tot i que el temps que es necessita per arribar als diferents llocs d’estats units va disminuint amb l’evolució del sistema de ferrocarrils.

SIMPLICITAT VS COMPLEXITATQuanlaxarxaestàcomposadaperunsol mitjà la representació revela patrons senzills, quan se’n combinen més d’un la representaciórevelapatronsméscomplexos.Tanmateixcommés“curts”sónelsintervalsdetemps,méscomplexaestornalarepresentació.Calserconscientqueaquestacomplexitatpot arribar a amagar-nos els patrons que busquem.

CANVIS EN LES ISOCRÒNIQUESEl plànol “Transportation, Rates of travel” deWrightensmostral’evoluciódelesisocròniquesalllargdeltemps.Aquestfetaparentmentlogístichasigutdegrantranscendència cultural. He començat aquesta tesina amb un fragment d’un relat de Kafka, on narra com les grans distàncies temporalsquehihaviaal’imperixinèsdurant la construcció de la gran muralla feien gairebé impossible saber en quins temps s’estava vivint. Actualment les condicions són potser més surrealistes, el trencament entreladistànciaieltemps,comexplica ChristianJacob55 hangeneratunanovageografia,onalgunsintercanvisd’informacióuneixenl’espaifinsacol·lapsar-lotalicoml’entenem.


STEFAN WEHRMEYER,Mapnificent http://www.davidrumsey.com/

Aplicació inspirada en Mapumental de MySociety on la línia de temps es refereix a un temps màxim. El mapa il·lumina la zona on es pot arribar en aquest temps o menys des de un punt concret.

TOM CARDEN; Travel Time Tube Map, 2011.http://www.tom-carden.co.uk/p5/tube_map_travel_times/applet/ a 2/11/2014

La aplicació interactiva de carden fixa el temps de desplaçament en àrees concèntriques corresponents a períodes de 10 minuts, disposa d’una escala gràfica per a la comprensió. En el centre dels cercles s’ubica l’estació d’origen i la resta d’estacions es posicionen en relació a aquesta en aquest nou espai temporal. l’espai doncs es deforma, a diferència dels mapes isocrònics clàssics, en funció de l’espai.

VVAA, mapa suerrealista del mundo”. Revista Variètes, Bruselas, 1929.extret de “Contra el mapa: Disturbios en la geografía colonial de Occidente. Estrella De Diego, 2008.

DEFORMACIÓ DE L’ESPAITom Carden en el seu “Travel Time Tube” fa una singular deformació de l’espai en relació al temps. Sobre una estructura temporal fixa,ambunorigeniunscerclesisocrònics,deformalaxarxademetrodeLondresenfunció del temps que es triga a arribar des de l’origenfinsalesestacions.VincentMeertensiXiaoJiChentransportenaquetadeformaciódelaxarxa,aunadeformaciódelatopografiaquelidonasuport.Enaquestpuntlacartografiatéunanova jerarquia, el temps i els mitjans de transportdonenlaformailatopografias’hiadaptaaaquestanovarealitatperceptiva,finsi tot més propera, diria, a la percepció diària d’un ciutadà.

XIAOJI CHEN; Seeing Differently, Cartography for Subjective Maps Based on Dynamic Urban Data, 2011.

http://descomp.scripts.mit.edu/www/_main_dir_link/images_projects/takehiko_01/xiaoji_map/xiaoji_map.html a 23/10/2014

Vídeo on es mostren els canvis en les distàncies temporals entre algunes localitats i les ciutats Paris, Lyon, Poitiers i Banos fent servir el sistema de ferrocarril francès durant dos dies. S’aprecien espaiaments a determinades hores i estretaments a altres hores degut al tràfic ferroviari. XiaoJi Chen ens mostra un espai que es deforma, varia, en funció del transit ferroviari al llarg del dia. També com l’espai, el país, la ciutat, el territori no te una forma concreta, es liqua i es transforma en funció dels mitjans per recorre’l, avantposant criteris temporals als espaials.

VINCENT MEERTENS, Timemaps, 2010http://app.timemaps.nl/

En forma d’aplicació, Meertens redibuixa en funció de les distàncies temporals els Països Baixos, fent servir el sistema de tren i bus, les mides del territori canvien, com ell mateix diu, des d’Eindhoven el país es veu relativament petit, però si la mirada parteix d’Stavoren, la percepció de la mida del territori creix considerablement. També el territori creix i decreix en funció de la freqüència i tràfic.


HERE i CARTO BD, Living Cities, 2013.http://here.com/livingcities el 3/11/2014

Living Cities és un retrat actualitzat constantment de 5 ciutats del mon. Londres, Chicago, Roma, Mumbai i Helsinki són representades al llarg d’un cicle de 24 hores. Contrasta el dinamisme del tràfic i del so ambient durant el cicle amb l’atemporalitat dels ites de la ciutat que es mantenen invariables tant si és de dia com de nit, com un romanent a l’imaginari col·lectiu que també forma part del retrat de la ciutat.

Temps realSucceixenaquestcol·lapseespai-tempsquesom capaços de representar els esdeveni-mentsalmateixtempsqueaquestsesde-venen. Intentant no caure en paranys metaf-isics, es podría dir que tenim la capacitat de generar noves realitats, canvis en la percep-ció dels esdeveniments i per tant permet can-visenaquests,almateixtempsqueaquestesesdevenen.

GESTIÓ EN TEMPS REALAmb els peus a terra, la representació en temps real permet prendre decisions sobre els edeveniments propers (en el temps). Tam-bé permet la interacció de múltiples agents al mateixtemps,incloent-hilaciutadaniaenelseusignificatmésestricte.Esdevédoncsunaeina de gestió molt potent, que permet noves formes d’organització.

EL TEMPS REAL I LA PREDICCIÓA partir les dades recollides i patrons de correlació es poden predir fets futurs. Aquesta predicció pot esdevenir un instrument per a la presa de decisions, com són les prediccions meteorològiques,olesprediccionsdelstempsdel transport públic, com mostra Bruno Im-brizien“MindtheGap”.

FERNANDA VIÉGAS AND MARTIN WATTEMBERG, trendsMap, 2013.http://hint.fm/ el 15/10/2014

Els seus autors descriuen TrendsMap com un”... real-time portrait of viral vídeos in the U.S.” TrendsMap recull informació dels usuaris de Youtube per revelar realitats referents als vídeos virals.

WAZE MOBILE, Waze, 2013.https://www.waze.com el 2/11/2014

Waze utilitza el croudsourcing, les dades que “pugen” els usuaris de la aplicació per a oferir informació del transit en temps real. L’aplicació ajuda a crear “comunitats de conductors locals”, amb la opció de tenir un rol actiu en la gestió del tràfic.

NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), nowCOASThttp://nowcoast.noaa.gov/ el 3/11/2014

NowCOAST es un portal web de mapeig a temps real que ofereix en un visor la informació Ambiental costanera i les previsions meteorològiques de la NOAA.

Stefan Wuensch. Live MBTA (Keolis) Commuter Rail Train Mapping , 2014.http://sites.harvard.edu/~wuensch/T/commuter-rail-map.html el 3/11/2014

Amb les dades que ofereix el MBTA (Massachusetts Bay Transportation Authority) Stefan Wuensch ha generat aquesta aplicació que permet veure la posició, velocitat, retards, incidències... dels trens i metros de la badia.

SURF-FORECAST.COMSurf-Forecast.com el 3/11/2014

Surf-forecast és un portal on es mostren mapes animats interactius, amb dades relacionades amb els esports marítims. Una línia de temps permet visualitzar les previsions de diferents maneres en funció de les condicions que l’esport requereixi

BRUNO IMBRIZI, Mind the Gap, 2013.http://www.brunoimbrizi.com/experiments/#/07 el 3/11/2014

Imbrizi utilitza l’open data del TfL (Transport for London) per generar aquesta aplicació que permet veure en un entorn 3D la predicció de la posició dels metros de Londres als següents 30 min.


problemes en les dades georeferenciades per la di�cultat per llegir

seqëncia complexa

MARC TEMPORAL

INTERVALS

INSTANTS

INTERVAL 3

INTERVAL 3

marc temporal

INTERVAL 1

INTERVAL 1

INTERVAL 2

INTERVAL 2

INSTANT 3

MOMENT 3

marc temporal

INSTANT 1

MOMENT 1

INSTANT 2

MOMENT 2

problemes en les dades georeferenciades per la di�cultat per llegir

seqëncia complexa

MARC TEMPORAL

INTERVALS

INSTANTS

INTERVAL 3

INTERVAL 3

marc temporal

INTERVAL 1

INTERVAL 1

INTERVAL 2

INTERVAL 2

INSTANT 3

MOMENT 3

marc temporal

INSTANT 1

MOMENT 1

INSTANT 2

MOMENT 2

conclusions

CODI O ESCALA TEMPORALEls esdeveniments en el temps es poden representargràficament.Perafer-ho,entractar-se de dimensions diferents es necessita un codi com a factor de conversió. Els esdeveniments en el temps també espodenrepresentarenlasevapròpiadimensió.Enaquestcas,sihihauncanvidevelocitat entre la representació i la realitat, sí podríem parlar d’escala temporal..

INSTANT I MARC TEMPORALPerrepresentareltempsgràficamentnecessitaremdefinirunintervalcontextualper a la comprensió de la represetació, marc temporal, i l’interval mínim o instant. La definiciódelmarctemporaliladelsinstantssón determinants en el codi que permet traslladar els esdeveniments des de la dimensiótemporalalarepresentaciógràfica.

MARC TEMPORAL

INTERVALS

INSTANTS

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

instantania

seqüencia simple

reconeixement de dinàmiques complexes

diagrames complementaris permeten una lectura més profunda de les dinàmiques

les seqüencies georeferenciades ajuden a comprendre els comportaments espaials de les dinàmiques

per a representació de dinàmiques sencilles

seqüencia en video

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

instantania

seqüencia simple





seqüencia en video

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

instantania

seqüencia simple





seqüencia en video

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

instantania

seqüencia simple





seqüencia en video

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

instantania

seqüencia simple





seqüencia en video

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

SEQÜÈNCIA D’IMATGES O VÍDEOLa seqüència permet representar dinàmiques apartird’unasèried’imatgesd’unmateixobjecte. Per llegir patrons senzills no calen gairesimatgesalaseqüència,peròamesuraque volem aprofundir en les dinàmiques o aquestes es compliquen en necessitem més. El problema és que a partir de cert número d’imatges és més difícil concebre la dinàmica sencera i també es fa difícil combinar la repetició amb la espaialitat. La transformació de la seqüencia en vídeo permet la visualització de la espaialitat en les dinàmiques i la comprensió general d’aquestes.Elvideo,però,nopermetlacomparació detinguda entre imatges.

Acompanyar la seqüència amb cronogrames ajudarà a comprendre l’evolució de dades concretes i completarà la comprensió de les dinàmiques.

imatge única

seqüència senzilla

seqüència complexa

seqüència complexa

permet narrar dinàmiques complexes

la repetició compromet la representació de la espaialitat

permet narrar dinàmiques complexes

Es difícil la comprensió de la espaialitat i de la dinàmica alhora.

permet narrar dinàmiques secilles

permet datacions i explicar algunes dinàmiques per super-posició

dificultats per narrar dinàmiques


seqüènciavideo

la seqüència es aplicable a tot tipus de imatge i es poden fer servir seqüències sincroniques o anacròniques per tal de representar la multidimensionalitat del paisatge

Limitacions: poca capacitat explorativa més enllà de la reproducció a diferents escales temporals

di�cultats per escalar l’audio, fa oblicatori triar intervals representatius

Limitacions: poca capacitat explorativa més enllà de la reproducció a diferents escales temporals

Cal estudiar l’efectivitat de les escales temporals basades en les relacions aritmetiques entre intervals de temps amb els quals s’identi�ca el paisatge. Intueixo que son més intuitives que les basades en xifres “rodones” x5000 x10000x50000x100000

altres consideracions sobre la representació en video

TIMELINE

AUDIO

ESCALA TEMPORAL

1s / 1h1s / 12h1s / 24h1s / 1 setmana12s / 1 any1s / 1 any

SOBRE EL VÍDEO EN EL PROJECTE DE PAISATGEEl vÍdeo permet representar la temporalitat enlasevapròpiadimensió,mostrant-nosels esdeveniments des d’un altre punt de vista. Aquest altre punt de vista es capaç detransmetre,sensecodificació,ritmes,pulsions,fluctuacions,variacions,velocitats,aceleracions...Elvídeoanivellexploratiuserveixperauna primera lectura a la recerca de patrons, posteriorment si es vol aprofundir en alguna fasedeladinàmicas’hauràdetornaratractaramblesimatgesfixes.

Els avantatges són la comprensió intuïtiva derealitatsdinàmiques,moltpròpiesdelpaisatge. També la posibilitat de afegir la component sonora a la representació i lespròpiesdelaimatgefixareferentsalamultiplicitat de punts de vista . Elsinconvenientssónladificultatperobtenirlectures més profundes, la rigidesa del format només permet visualitzar la seqüència en l’ordre dissenyat a diferents velocitats i no permet inspeccionar la informació de cap altra manera.

les dificultats per escalar l’àudio fa obligatòria una representació especifica per aquest (intervals de só representatius, collage auditiu, altres sons..)

Cal estudiar l’efectivitat de les escales temporals basades en les relacions aritmètiques entre intervals de temps amb els quals s’identifica el paisatge. Intueixo que son més intuitives que les basades en xifres “rodones”. x5000 x10000x50000x100000

1s / 1h1s / 12h1s / 24h1s / 1 setmana12s / 1 any1s / 1 any

la seqüència és aplicable a tot tipus d’imatge i es poden fer servir seqüències sincròniques o anacròniques per tal de representar la multidimensionalitat del paisatge

seqüència interactiva

per a represent-ació de variacions constants

posibilitat de triar pistes

no hi ha eines estandaritzades per treballar d’aquesta manera

selecció dels parametres a mostrar en el visor selecció dels parametres i

l’abast als eixos X Y

accés a metadadesselecció de la escala

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

AUDIO

SEQÜÈNCIA INTERACTIVALa seqüència interactiva permet incorporar elsavantatgesdelvídeoal’horadevisualitzarpatrons dinàmics i permet també aprofundir enaquellesfasesqueenshagincridatl’atenció, triant intervals de temps i nivells d’informació concrets. També permet interactuar en temps-real amb els usuaris o les bases de dades. El gran desavantatge és la manca de flexibilitatdeleseinesexistentsperpoderbarrejar representacions que tenen origen en dades amb representacions creatives, suggestives,gestuals...pròpiesdelprocésdedisseny en el projecte de paisatge.








TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

AUDIO

La possibilitat de mostrar més d’un visor al mateix temps permet donar una visió amplia i transversal necessària a l’arquitec-tura del paisatge.

Seleccionar els nivells d’informació que es mostren superposats permet localitzar relacions entre les diferents dinàmiques.

Permet explorar diferents pistes per completar la comprensió del paisatge

La línia de temps permet determinar la velocitat de reproducció i també el interval a reproduir








TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

AUDIO








TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

AUDIO

Permet explorar diferents escales tant geogràfiques com d’informació.

Dóna la possibilitat de seleccionar els valors que es mostren als eixos i explorar patrons entre aquests en el temps.

X

Y Permet afegir metadades a la rep-resentació que donen profunditat a la lectura.








TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

AUDIO


seqüènciatemps real

TIMELINE

INTERACCIÓ EN TEMPS REAL La interacció amb dades en temps-real permet relacionar alguns elements del paisatgeodelapalnificacióterritorialalesparticularitats de cada moment. Les possibilitats de la interacció en temps real, sobretot des de que l’ús dels smartphoness’hanormalitzat,estàenexpansió.Crecquelarepresentaciódeltemps-real té la funció de facilitar aquesta interacció, de sintetitzar i agilitzar la presa de decisions.Veient les transformacions de l’espai a FrançadeXiaoJiChen,lainteraccióentempsreal em suggereig la possibilitat de recalcular els recorreguts i alterar les freqüències del transport públic en funció de les peticions de la població en àrees de poca densitat poblacional. En aquest cas la representació deltempsrealhauriadecapacitarlainteracció entre ciutadans i empreses de transport públic.

cicle i paisatgecerclecicles consecutiusciclesenimatgefixaienvídeoconclusions

CICLES


cicle i paisatgeLa concepció cíclica del temps d’algunes religionsifilosofiesésproutranscendentcomperaturar-searepensarlareclació,peròsobretot la inseparable relació del paisatge ambelscicleséslaquefaquehidediquipartdelainvestigacióaaquestfenòmens.Elsciclesregeixeno,simésno,afectenamoltes dinàmiques amb les que treballem enelsprojectesdepaisatge.Elsmateixosinicisdelscalendarisdeixenforadedubteaquesta realció entre cicles i paisatge, l’ús dels calendaris lunars en les societats caçadoresrecol·lectoresiposteriormentamb“l’aparició” de l’agricultura, la dominància dels cicles solars sobre aquests anteriors. Fins i tot l’associació de festivitats religioses anuals era relacionada a treballs importants en la agricultura:sembra,recol·lecció...L’agricultura és una part essencial en molts projectes de paisatge. Aquesta està vinculada comabansdeiaalcicleannual,aixímateixelconsum dels seus productes, els métodes de conserva, les receptes... Delamateixamaneraeldiailanitsóncomponents indispensables de moltes dinàmiques.

VLADIMIR GUKULAK; Planting Scheme, 2011.http://portfotolio.net/vladimirguculak a 21/10/1014

Gukulak transporta aquest cicle anual als colors d’una plantació al llarg de l’any. En aquest cas l’any fa només 270º, els altres 90º els fa sevir per afegir informació nominal. La ruptura amb els quarts de circumferència que suposen les estacions dificulta la associació primera amb aquestes i a conseqüència demana un acte de sensibilitat per entendre les variacions del cicle cromàtic, finalment la manca d’evidència enriqueix la comprensió.

FERNANDA VIEGAS MARTIN WATTEMBERG; Flikr Flow “sketch”, 2009.http://hint.fm/ a 21/10/1014

El cicle que representen aquí recull informació cromàtica i temporal de les fotos de Flickr, calcula la proporció relativa dels colors que apareixen a les fotografies i els endreça en un cicle anual. la part superior correspon a l’estiu.

AUGUST W. MILLER; The Potato Lifecycle, 2010.http://gusmiller.com/ a 21/10/1014

Miller proposa per explicar el cultiu de la patata una estructura ciclica, on els 360º reperesenten un any. D’aquesta manera es genera un calendari radial que permet comparar les diferents capes d’informació amb l’orientació d’aquests radis. És remarcable que sense sobrecarregar la imatge Miller representa el tipus de cultiu segons l’època de sembra i recollida, la precipitació mensual, les fases de la lluna, la mitjana de les temperatures mínimes mensuals, la mitjana de les temperatures màximes mensuals i la presència de risc de glaçada i permet la comprensió del cultiu a través de la relació d’aquestes variables.

RUSSELL VAN KRAAYENBURG; Fruits, Vegetables & Herbs, 2014.http://chasingdelicious.com/produce-calendars/ a 21/10/1014

En aquest cas, el cicle té un altre punt de vista, Russell es centra en el món del consumidor així com abans veiem com Miller s’enfocava en el procés productiu. Els gràfics mostren els productes segons l’època de l’any la qual es poden trobar als Estats Units, conseqüència de cicles productius. El temps es mostra com a períodes de disponibilitat dels productes al llarg de l’any.


KRISTIN HENRY; myCitySounds, 2014.http://kristinhenry.github.io/citySoundsInfo/mapping/test52.htmlA 10/11/1014

El só té un lligam directe amb el temps, la nostra capacitat de comprendre’l està lligada al temps. En aquest mapa sonor es fan servir intervals de un segon on es grava el só ambient d’un recorregut. aquests s’ubiquen sobre un recorregut i se’ls data amb en dia i hora. La precisió respecte al temps no ho és tant com respecte a la posició e l’espai, el recorregut tot i tenir una duració només es referenciat com a moment.

cercleEL CERCLEElcercleéslaformaquemésesrepeteixenles representacions dels cicles. Aquest trans-metlalinealitatdeltempshistòricdurantunintervaldeterminatalhoraqueenllaçaelprincipiambelfinal,generantunbuclequeesrepeteixconstantment.Lesdinàmiquesse’nspresentenenoscasionscícliques,tantesaixí,que Kristin Henry es permet agafar les dades diferents dies per a representar un paisat-ge sonor al llarg d’un dia, assumint que les dinàmiques d’aquest depenen del cicle diari.

FASESAlgunes dinàmiques presenten diferències prou importants entre algunes parts del seu desenvolupament com per a ser consid-eradesunitatsdivisòries,fases.Enelcasdedinàmiques cícliques aquestes fases esde-venendivisionsdelcicle,perexempleeldiaila nit, les estacions de l’any...Aquesta divisió en fases facilita la compren-sió de les dinàmiques cícliques. La compren-siódelesdinàmiquesilaidentificaciódelesfases ens pot ajudar a descriure la seva natu-racomvaaconseguirFlorenceNightingaleamb els diagrames polars.

FLORENCE NIGHTINGALE; Diagram of the Causes of Mortality in the Army in the East, 1858.1

http://www.smithsonianmag.com/science-nature/infographics-through-ages-highlight-visual-beauty-science-180950197/?no-ist a 22/10/2012

William Farr, era un compilador de resums a la General Registry Office, el primer en compilar les dades de mortalitat, i Florence Nightingale ”the lady with the lamp” era una infermera que havia aconseguit mitjançant una carta a The Times que el govern britànic construís hospitals militars prefabricats durant la guerra de Crimea i amb les seva metodologia higiènica havia aconseguit reduir la taxa de mortalitat del 42% al 2% segons Stephen Paget al Dictionary of National Biography58. Sortosament es van coneixer en un sopar al 1856 i compartiren les seves inquietuds59. Aquests diagrames polars d’area de Nightingale del 1858 formen part de la història de la medicina i de la revelació de realitats a partir de la representació gràfica. Nightingale va poder demostrar que les morts en temps de pau a la guerra de Crimea eren causades per la manca d’aire fresc i d’aigua neta, la infermera va sentenciar poc després “oursoldiers are enlisted to die in the barracks”.57

FLORENCE NIGHTINGALE; Diagram of the Causes of Mortality in the Army in the East, 1858.1http://www.smithsonianmag.com/science-nature/infographics-through-ages-highlight-visual-beauty-science-180950197/?no-ist a 22/10/2012


WHILST FARR; Temperature and mortality of London, 1848-1949.60 1852http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/17498430.2012.618102 a 23/10/2014

Farr utilitza els diagrama polar de àrea per posar en rellevància les morts per setmana que superen la mitjana anual i les que estan per sota i relacionar-les amb les temperatures mitjanes.

Andy Woodruff; An MBTA bus-iness day, 2011.http://bostonography.com/2011/an-mbta-bus-iness-day/a 11/11/2014

It Mostra una mica més de 24 hores de localitzacions del Bus a divendres 4 de Novembre. Els colors representen la velocitat del vehicle. Vermell per velocitats inferiors a 10 milles per hora, Groc per velocitats entre 10–25 mph, i Blau per velocitats superiors a 25 mph.

REPRESENTAR LES FASES COM A SEQÜÈNCIALaidentificacióidefiniciódelesfasesd’unadinàmicapermetensimplificarlarepresentació i comprensió d’aquesta. Aquestasimplificacióalliberalesdinàmiquesde la representació continua i permet representar les dinàmiques en forma de seqüència i d’aquesta atorgar altres dimensions a la representació. També, les fases poden arribar a ser enteses com una unitat en sí, i enteses i representades com una dinàmica independent.

Jeremy Wood ; Mowing the lawn, 2011.http://www.jeremywood.net/lawn.htmla 9/11/2014

Els moviments d’un tractor captats per un GPS narren les passades d’aquest per sobre del camp al llarg d’un any i de cada estació per separat. S’observa clarament la diferència de passades entre l’hivern i les altres estacions, on l’estiu és la més practicada.

WORKSHOP IUAV ABOUT DATA VISUALIZATION; Unconcious Data, 2014.https://www.behance.net/manuelbortoletti a 21/10/1014

En aquest gràfic el cicle no es correspon amb un cicle tancat a la realitat. És un cicle de 8 hores anacrònic, on es comparen diferents aspectes del cicle de la son de 4 persones, les altres 16 es suprimeixen al gràfic.


CICLES EN VÍDEOQuan representem un cicle en un vídeo tenim la possibilitat d’afegir moltes més instantànies a la seqüència i ser més precisos enquantalestemporalitatsperòperdemlasensació de dinàmica cíclica i la orientació dins el cicle, perdem doncs la capacitat de conjugar mentalment la dinàmica amb altres dinàmiquesconegudesquecomparteixenla durada de cicle. Per tractar-se d’una representació amb connotacions lineals. Elementsparal·lelsalaseqüènciaajudena referenciar la component cíclica de la seqüència.

CartoDB TEAM; NYCHenge,.a Fhttp://nychenge.com/ a 23/10/2014

Dos cops l’any el sol s’alinea amb el centre de la ciutat a New York, aquest esdeveniment rep el nom de Manhatam Hence. NYC es una aplicació generada per l’equip de CartoBD per tal de descobrir tots els alineaments que es produeixen a la ciutat al llarg de l’any. La línia de temps tot i presentar-se en forma de línia horitzontal representa un cicle anual.

Alan Mislove, Sune Lehmann,Yong-Yeol Ahn, Jukka-Pekka Onnela, J. Niels Rosenquist, Pulse of the Nation:U.S. Mood Throughout the Day, as inferred from Twitter

http://www.ccs.neu.edu/home/amislove/twittermood/A 21/10/2014

Pulse of Nation transforma el mapa dels Estats Units al llarg del dia, prenen les dades de twitter, modifica la mida dels estats en funció de la quantitat de tweets i dona un color dins una escala en funció de la informació referida a l’estat d’ànim recollida d’aquests.Paral·lelament mostra l’evolució d’aquesta última variable sense classificarla-la per estats, mostrant la seva dimensió setmanal i també classificant-la només en East Coast i West Coast. Com els mateixos autors afirmen, aquesta visualització permet observar tendències o patrons emocionals que es desenvolupen al llarg del dia o de la setmana. L’equip també ofereix la opció de visualitzar els canvis en un Time Lapse, http://www.youtube.com/watch?v=ujcrJZRSGkg#t=77, on hi ha molts més estadis entrermitjos i on s’aprecien el ritmes de les variacions, els moments de intensitat de canvi i els moments d’estabilitat. Aquest Time Laspse, de natura suggerent, es d’interpretació més oberta que el poster, on les imatges i el discurs ja venen muntats, el vídeo dona pas a la observació reveladora, al descobriment d’altres patrons, més enllà del que l’equip ens ofereix.


XIAOJI CHEN; Sky Color of 10 Chinese Cities:2010-2000, 2011.http://xiaoji-chen.com/blog/ a 21/10/2014

Amb dades del Ministeri de Protecció Ambiental Xinès, XiaoJi Chen a través de una escala cromàtica, que representa l’Índex de contaminació de l’aire, i de una espiral que representa el temps des de Juny/2000 a abril/2011, revela en un mateix gràfic les tendències a través dels anys i també les tendències estacionals dins del cicle anual.

cicles consecutiusLa combinació de la representació dels cicles amblarepresentaciódeltempshistòricnoésdelecturafàcildeprimeresperòpermetenuna segona lectura més profunda comparar fasesdediferentsciclesoidentificarelsintervals os dues fases concretes de dos cicles de diferents durades poden coincidir. Aquestes representacions permeten mostrar una dinàmica, les variacions dels cicles al llarg del temps.

ciclesenImatgefixaivídeoLaimatgefixapotarribaramostrauncicleenquant que es poden captar diferents intervals queexpliquinlesfasesifer,perexemple,uncollageenunamateixaimatge.Enelvídeoeltime-lapseofinsitotellayer-lapsedeJulianTryba donen resultats molt suggerents per explicarelpasdeltemps.

FONG QI WEI; Time is a Dimension, 2013.http://fqwimages.com/time-dimension/ a 21/10/2014

Fong Qi Wei expresa en aquesta sèrie el pas del temps a través de la composició de les imatges després de fer fotografies diferents en períodes de 2 a 4 hores. El canvi de la llum revela el canvi a la dimensió temps, que usualment queda congelada.

JULIAN TRYBA; Boston Layer-Laspe, 2014.https://vimeo.com/108792063 a 23/10/2014

Com explica Tryba, el Layer-Lapse és una tècnica que permet assignar diferents rellotges a diferents objectes o regions de la escena. Un vídeo que explica el pas del dia amb elements que es relacionen entre si de manera anacrònica, subratllant amb el contrast els efectes de la llum a Boston.


dinàmiques cicliques

�uctuación s. f.1 Variación en el valor o medida de una cosa: la �uctuación del precio del petróleo ha repercutido en las bolsas mundiales.2 Variación en la intensidad o cualidad de algo.3 Movimiento de un cuerpo en el agua al compás de las olas.Diccionario Manual de la Lengua Española Vox. © 2007 Larousse Editorial, S.L.

cicles

divisions d’un cicle: fases

les fases son intervals divisors del cicle que faciliten la comprensió de les dinàmiques. La seva de�nició convé que estigui asociada a cada dinàmica en particular.

continuitat de les fases

La transició entre fase i fase pot ser continua o discontinua depenent asimateix de la natura de la dinàmica.

durada dels cicles

Per ser de caràcter periodic els cicles tenen una durada determinada, en cas de que �uctuí i aquesta caracteristica sigui rellevant en les intencions de la representació s’hauria de trobar la manera de representar aquesta �tuctuació

número de fases

divisió en fases no aritmetica fases amb marge de de�nició



cicles





durada dels cicles


número de fases


conclusionsCICLE EN EL PAISATGEElsciclesensserveixenperexplicardinàmiquesdecaràcterperiòdic,freqüentsenel àmbit de paisatge degut a la seva relació en molts casos amb els moviments de rotació i translació de la terra.

CERCLE I LÍNIA El cercle és idoni per a la representació de cicles, transmet continuïtat i repetició. També es pot representar aplicant codis sobre una línia. Aquesta manera de representar els cicles permet relacionar fàcilment cicles de diferent durada i esdeveniments no cíclics, aixícomubicartotaltempshistòric.

DURADA DELS CICLESPerserdecaràcterperiòdicelsciclestenenuna durada determinada, en cas de que fluctuïiaquestacaracterísticasiguirellevantenlesintencionsdelarepresentaciós’hauriade trobar la manera de representar aquesta fluctuaciódeladurada.

FASESAnomenaré fases als intervals divisors que faciliten la comprensió de les dinàmiques. Aquesta divisió és també molt útil per identificarlanaturadelesdinàmiquescícliques.

NÚMERO DE FASES

ALTRES DIVISIONS

DURADA DELS CICLES

FASES INDEFINIDES

CONTINUITAT ENTRE FASESLa transició entre fase i fase pot ser continua o discontinua depenenTde la natura de la dinàmica.



cicles





durada dels cicles


número de fases




cicles





durada dels cicles


número de fases


cicle de referència

cicle de referència

cicles sincrónics

cicles de la mateixa duració es poden representar concentricament per tal de identi�car relacions entre les seves fases.

cicles consecutis

cicles de la mateixa duració es poden representar en espiral per tal de represen-tar cicles consecutius

forma, color i textura

poden representar nivells d’informaicó diferents o el color por reforçar la representació de la forma

seqüencia georeferenciada

codis per a �uctuacions periodiques - forma, color i textura





CODIS PER A LA REPRESENTACIÓ DE CICLESLesdinàmiquespodenserexplicadesanivell diagràmatic fent servir formes, colors, textures,text...

DIFERENTS CODISPoden representar nivells d’informaicó diferents o el poden reforçar-se entre ells.

ELS CERCLES CONCENTRICSDinàmiquescícliquesdelamateixaduracióes poden representar concèntricament per tal deidentificarrelacionsentrelessevesfases.Aquest tipus de representació permet afegir diversos nivells d’informació amb cert marge per a la representació de la espaialitat. Aquest mètode té problemes amb representació de dinàmiques cícliques de diferent duració o en associar els cicles amb eltempshistòric

L’ESPIRAL Cicles consecutius es poden representar en forma d’espiral. Permet la comparació entre fases de diferents cicles consecutius. Permet representar més d’un nivell d’informació,totiques’hadetrobarunequilibri espaial entre el número de cicles i els nivells d’informació.Es compatible amb la representació del temps històric.No és gaire útil per representar cicles de diferent durada.

CERCLES CONCÈNTRICS ESPIRALS

DIFERENTS CODIS

CODIS PER CICLES

cicles consecutius

dinàmiques no periodiques

comparació entre cicles consecutius

entre un cicle concret i un cicle constant

cicles regulars

diferents cicles

cicles sincronics

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Quisque at tem

por mauris, ullam

corper commodo libero. Sed iaculis nec massa at ullamcorper. Morbi fe

rmen

tum

vel

libe

ro v

ehic

ula

mol

esti

e. A

enea

n eg

et t

orto

r lor

em. C

urabitu

r ac tortor turpis.


cicles consecutius




cicles regulars

diferents cicles

cicles sincronics


por mauris, ullam


rmen

tum

vel

libe

ro v

ehic

ula

mol

esti

e. A

enea

n eg

et t

orto

r lor

em. C

urabitu

r ac tortor turpis.

cicles consecutius




cicles regulars

diferents cicles

cicles sincronics


por mauris, ullam


rmen

tum

vel

libe

ro v

ehic

ula

mol

esti

e. A

enea

n eg

et t

orto

r lor

em. C

urabitu

r ac tortor turpis.




cicles consecutius

cicles regulars

cicles dediferent durada

cicles sincrònics

ESPIRAL + CERCLES CONCENTRICSPermetrepresentareltempshistòric,ciclesconsecutius i cicles aïllats. Enaquesttipusderepresentacióhihacertadificultatperrepresentarciclesdediferentsdurades.

cicles + dinàmiques no periodiques

punts de prevalencia d’una condició

cicles consecutis

cicles de diferents durades es poden representar en forma d’ona al llarg d’una linia de temps, també permet això representar altres dinàmiques no periodiques

cicles + dinàmiques no periodiques

punts de prevalencia d’una condició

cicles consecutis

cicles de diferents durades es poden representar en forma d’ona al llarg d’una linia de temps, també permet això representar altres dinàmiques no periodiques

Cicle de durades diferents

Temps històric i dinàmiques no periòdiques

identificació de moment crític

identificació de oportunitats

identificació de posibles sinèrgies

VARIACIONS DE LA LÍNIA PER EXPLICAR DINÀMIQUES CÍCLIQUESCicles de diferents durades es poden repre-sentar en forma d’ona, ziga-zaga o d’altres maneres en la direcció d’una línia de temps, i permet relacionar els cicles amb el temps històric.Tambés’hipodenrepresentardemanera similar dinàmiques que no responguin a una periodicitat. Aquesta estructura permet representar molts nivells d’informació.Permet representacions que impliquin certa espaialitatDificultaobservarlaevoluciód’unciclecom-parant les seves fases en cicles consecutius.La comprensió del cicle no és tan intuitiva com en la representació circular.


seqüencia escena





seqüencia escena

seqüencia escena

seqüencia escena

SEQÜÈNCIA CÍCLICAPer tal de donar més marge a la representació de la espaialitat es pot reduir el cicle a la representació de les fases de la dinàmica i generar amb elles una seqüència.Aquesta seqüència, és clar, pot afegir-se a les representacions anteriors.

SEQÜÈNCIA CÍCLICA EN VÍDEOEl vídeo d’un cicle permet presentar moltes més imatges i mostrar les dinàmiques de manera més contínua. En ocasions el video no té referències per tal d’orientar el moment representat dins del cicle i un element representatiu de la ubicació en el cicle pot resultar molt útil.

EQUILIBRI ENTRE REPRESENTACIÓ ESPAIAL I SEQÜÈNCIAElnúmerodefasesarepresentarhadesersuficientcomperarepresentarladinàmicaperònohadeserexcessiuperpermetrelarepresentació i comprensió de la espaialitat.

TIMELINE

ESCALA TEMPORAL

REPRESENTACIÓ DE FASES D’UNA DINÀMICA CÍCLICA

REPRESENTACIÓ DE FASES D’UNA DINÀMICA CÍCLICA

EINES D’ORIENTACIÓ EN VIDEOS DE DINÀMIQUES CICLIQUES

consideracionsfinals

Respecte al mètode, crec que partir de representacionsperainvestigarm’hapermèsentrar en contacte amb representacions pròpiesd’altresdisciplinesim’haconduïta unes conclusions més pràctiques que teòriques.Peraltrabanda,lamancadereferènciesteòriques,m’haallunyatd’impregnar-med’unvocabulariespecíficiaconseqüència,laclassificacióiexplicaciódelesreflexionsiconclusionss’havistafectada.

El temps en la representació del paisatge ésuntemamassaextensperaunatésinaicrecquelesconclusionsdelprimerblochanesdevingutmassagenèriques.Totiaixò,lesestructures per a la representació de cicles alesqualshearribatenelsegonblocpodenservir com a base per a representacions en projectes de paisatge.

Crec que la inclusió en el projecte de paisatge, encara que sigui a nivell diagramàtic, d’una temporalitat,perexempleunaevolucióeneltemps del projecte, pot ser molt útil de cares a comprendre aquest com un element viu dins el paisatge que té el germen en la seva construcció.


citacions1 KAFKA, F. (1970). La metamorfosis (8a. ed.)(Trad. Jose Luis Borges). Buenos Aires. Ed.Losada. (Original en Alemany, 1915) 2 BARBA, R. (1996) El proyecto del lugar. Geometría núm. 21.Monografía Paisaje (II). 19963 KOUSSOULAKOU. A. and M.J. Kraak. (1992) Spatio temporal maps and cartographic Communication. The cartographic journal, vol 29, 19924 TREIB, M. (1999). Nature Recalled. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.375 Ibid. p.386 Ibid. P.417 Ibid.8 CORNER, J. (1999). Eidetic operations and new landscapes. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.1599 Ibid.10 COSGROVE, D. (1999). Liminal geometry and elemental landscape.Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Prince-ton Architectural Press,1999), p.10611 Ibid. p.10712 Ibid. p. 10913 Ibid. p. 10714 WALDEHEIM, C. Aerial representation and the recovery of landscape. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.13515 Ibid p.12816 CORNER, J. (1999). Eidetic operations and new landscapes. Dins de Recovernig landscapes, essays in contemporany landscape architecture, ed. James Corner. New York (Princeton Architectural Press,1999), p.15817 Ibid. P.15718 COSGROVE, D. (1999). Introduction. Dins deMappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.619 JACOB, C. (1999). Mapping in the mind. Dins de Mappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.4820 Ibid. p.7321 Ibid 22 CORNER, J. (1999) The agency of mapping. Dins de Mappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.22823 Ibid. p.24024 Ibid. p.22125 Ibid. p22526 Ibid. p.22727 Ibid. p.24628 BARBA, R. (2000) La proyección ¿en que paisaje? Dins de Español, Joaquim. Arquitectes. Barcelona. (COAC, 2000).29 Ibid. 30 CASTIGLIONI, B. i Viviana Ferrario. (2013) Cartografiar les percepcions socials: els paisatges tendencials. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p,15931 LLOP, C. (2013) De la realitat a la representació: de la cartografia a la coreografia. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p,9032 NOGUÉ, J. (2013) Introducció. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.933 CASTIGLIONI, B. i Viviana Ferrario. (2013) Cartografiar les percepcions socials: els paisatges tendencials. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p,149

34 Ibid. P.15435 SALA,P. (2013) Cartografiar els paisatges d’avui i els que vénen. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.2536 Ibid. P.3737 GARCIA, M. i Manuel Borobio. (2013) Cartografies de l’intangible. Fer visible l’invisible. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.11338 BELLMUNT, J. (2013) Els mapes de valors estètics i simbòlics del paisatge. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.4839 TRUNINGER, F. (2013) Filmic Mapping: Documentary Film and the Visual Culture of Landscape Architecture, Landscript, No. 2. Berlin. JOVIS Verlag GmbH. 2013. p.60 40 Ibid. P.5941 Ibid. p.6042 Ibid. P. 5943 Ibid. P.5544 SOUFFLET-LECLERC, E. (2013) La cartografia de les dinàmiques del paisatge als atles de paisatge de França. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.6045 RESCH, B. I Florian Hillen, Andreas Reimer and Wolfang Spitzer. (2013) Towards 4d cartography- Forur-dimensionalis Dinamyc Maps for Understanding Spatio-Temporal Correlations in Lightning Events. The cartographic journal vol 50, 201346 PAELKE, V. (2013) La realitat mixta en la cartografia. Noves tecnologies per als mapes del futur. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.7547 SOUFFLET-LECLERC, E. (2013) La cartografia de les dinàmiques del paisatge als atles de paisatge de França. Dins de Reptes en la cartografia del Paisatge, dinàmiques territorials i valors intangibles, ed. Joan Nogué. Olot (Observatori del Paisatge de Catalunya, 2013) p.6748 Ibid. P.7249 Ibid. P.72

50 MEIRELLES, I, (2014) La información en el diseño. (Trad. Marta Amanda Antolín). Barcelona, Parramon Paidotribo. 2014 (Original en Anglès, 2013) p.8751 Ibid. P.8852 Ibid.53 Ibid. P.9654 Signos musicales. A Wikipedia. recuperat el 10 de novembre del 2014, de http://es.wikipedia.org/wiki/Signos_musicales a 10/11/201455 JACOB, C. (1999). Mapping in the mind. Dins de Mappings, ed. Denis Cosgrove. London (Reaktion Books Ltd, 1999). p.7356 SENNET, R. (2009). El artesano. (4a. Ed., 2013) (Trad. Marco Aurelio Galmarini). Barcleona. Editorial Anagrama, 2009. (Original en Anglès, 2008)57 MAGNELLO, M.E., (2012) Victorian statistical graphics and the iconography of Florence Nightingale’s polar area graph, BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics Volume 27, Issue 1, 201258 Florence Nightingale. A Wikipedia,recuperat el 23 d’octubre de 2014, de http://en.wikipedia.org/wiki/Florence_Nightingale 59 Worth a thousand words, the economist, 2007 a http://www.economist.com/node/10278643 el 23/10/201460 MAGNELLO, M.E., (2012) Victorian statistical graphics and the iconography of Florence Nightingale’s polar area graph, BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics Volume 27, Issue 1, 201261 Jean malaurie. En Wikipedia. recuperat el 11 de novembre del 2014, de http://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Malaurie


bibliografiaBAUMANZYGMUNT,Tiemposlíquidos,Vivirenunaepocadeincertidumbre,(Trad.CarmenCorral,2007).Barcelona.TusquetsEditores,(4a.ed),(OriginalenAnglès2007)

CORNER,J.,Recoverniglandscapes,essaysincontemporanylandscapearchitecture,ed.JamesCorner.NewYork(PrincetonArchitecturalPress,1999)

COSGROVE, D., Mappings, London (Reaktion Books Ltd, 1999)

DE DIEGO ESTRTELLA, Contra el mapa, Disturbios en la Geografía colonial de Occidente, Madrid, Siruela 2008

HERRERA CARLES, Rosa Barba Casanova 1970-2000, obras y escritos/ Works and Words, Paisajismo, ASFLOR ediciones

KAFKA, F. (1970). La metamorfosis (8a. ed.)(Trad. Jose Luis Borges). Buenos Aires. Ed.Losada. (Original en Alemany, 1915)

KOUSSOULAKOU.A.andM.J.KRAAK(1992),SpatiotemporalmapsandcartographicCommunication.Thecartographicjournal,vol29,1992

LIMAMANUEL,VisualComplexity,MappingPatternsofInformation,NewYork,PrincetonArchitecturalPress,2013

MAEDA JOHN, Las leyes de la semplicidad, Diseño, Tecnologia, Negocios, Vida, (Trad. Iñaki Ogallar).Barcelona. Editorial Gesida, S.A. 2006. (Original en inglés, 2006)

MAGNELLO,M.E.,(2012)VictorianstatisticalgraphicsandtheiconographyofFlorenceNightingale’spolarareagraph,BSHMBulletin:JournaloftheBritishSocietyfortheHistoryofMathematicsVolume27,Issue1,2012

MEIRELLES,I,Lainformacióneneldiseño.(Trad.MartaAmandaAntolín).Barcelona,ParramonPaidotribo.2014(OriginalenAnglès,2013)

NOUGUÉJOAN,ReptesenlacartografiadelPaisatge,dinàmiquesterritorialsivalorsintangibles,Olot(ObservatoridelPaisatgedeCatalunya,2013)

RESCH,B.IFLORIANHILLEN,ANDREASREMEIRandWOLFANGSPITZER,Towards4dcartography-Forur-dimensionalisDinamycMapsforUnderstandingSpatio-TemporalCorrela-tionsinLightningEvents.Thecartographicjournalvol50,2013

SENNET,R.,Elartesano.(4a.Ed.,2013)(Trad.MarcoAurelioGalmarini).Barcleona.EditorialAnagrama,2009.(OriginalenAnglès,2008)

TRUNINGER,F.FilmicMapping:DocumentaryFilmandtheVisualCultureofLandscapeArchitecture,Landscript,No.2.Berlin.JOVISVerlagGmbH.2013

WATSUJITETSURO,Antropologíadelpaisaje,Climas,Culturasyreligiones,(Trad.JuanMasiáiAnselmoMataix).Salamanca.EdicionesSíguemeSalamanca(Ed.2006).(OriginalenJapò1935)

llocs webhttp://en.wikipedia.org/wiki/Time-lapse_photography

http://en.wikipedia.org/wiki/Georges_Méliès

http://en.wikipedia.org/wiki/Eadweard_Muybridge

http://es.wikipedia.org/wiki/Signos_musicales

http://en.wikipedia.org/wiki/Florence_Nightingale

http://www.economist.com/node/10278643el23/10/2014

http://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Malaurie

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/tiem0002.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Filosofía_del_espacio_y_el_tiempo http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-8/tiempo_interaccion.html

http://www.visualcomplexity.com/vc/

http://www.elartefuncional.com/

http://earthobservatory.nasa.gov/


procés

TEMPS en el paisatgepaisatge: TEMPS ABSOLUT canvis periodicsCÍCLICS

oscilatoris

subjectivitat

UNITATSESCALES TEMPORALS DINS LA DIMENSIÓ TEMPORAL

BASATS EN SISTEMA DECIMAL

BASATS EN UNITATS CULTURALS

CODI DE CONVERSIÓ A ALTRES DIMENSIONS ESPAIALS referencies

PROJECTE DE PAISATGETEMPS KANT

ESPAI EUCLIDEAMEDICIO TEMPS

MEDICIO TEMPS

MEDICIO ESPAI

REPRESENTACIONS DEL TEMPS

LINEA HISTORIA ESCALES

ESTRUCTURA MARC TEMPORAL

COYUNTURA PERIODES O INTERVAL

ESDEVENIMENT MOMENT O PUNT INTERVALS O PERIODE

TEMPS REAL

REFERENCIES CICLIQUES

anuals

diaris

lunars

administratius

vitals

ALTRES

vibració atòmica

ESTRUCTURES TEMPORALS

RELATIVISTA...NO CAL!!

UNIDIMENSIONAL (lineal i uniforme)

PUNTS (INSTANTS)

INTEVALS

CICLES

LINIALS

INSTANTS

CARACTERISTIQUES DE LES ESTRUCTURES

CICLIQUES

ESCALA TEMPORAL

VELOCITAT

RITME-ARRITMIA

CONTINUITAT-DISCONTINUITAT

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN EL PAISATGE

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN L'ESPAI CODI A PARTIR DE LES UNITATS DE REFERENCIA: FACTOR DE CONVERSIÓ ENTRE DIMENSIONS

MARC TEMPORAL

INSTANTS

INTERVALSPERIÒDICS CICLES

NO PERIODICS

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN LA DIMENSIÓ TEMPORAL

1:1TEMPS REAL

DESFASAT

ESCALAT

MARC TEMPORAL

INSTANTS

INTERVAL

ALTRES REPRESENTACIONSREPRESENTACIÓ MENTAL

TEMPS NARRAT

EL TEMPSCOMPRENSIÓ

MESURA ESDEVENIMENTS PERIODICS

TEMPS I REPRESENTACIÓ


MITJANS

MITJÀ ESTÀTIC

LINIA DE TEMPS

PUNTS

LONGITUD

AMPLADA

DEFORMACIÓ DE LA LINIA

TRAMA-COLOR-EIX Z

CICLICA

GEOREFERENCIAT

PUNTS

RECORREGUT

TIME LAPSE

MITJÀ DINÀMIC

VELOCITAT

fixada

VARIABLE-MANUAL

temps real

PUNTScontinu

time lapse

CAPEStemàtiques

simultaneitat

VINCLES

GEOREFERENCIA

EIX Z RASTRE HISTORIC

ISCOCRONICS

REPRESENTACIÓ TEMPS

HISTORIC

ESTRUCTURA L

COYUNTURA M

ACONTECIMIENTO S

CICLICDIVISIONS

DIFERENTS CICLES SINCRONICS

CICLES + HISTORIC

CICLES + CICLES

VELOCITAT

DIFERENTS ESCALES TEMPORALS

ANACRONISMES

TEMPS REAL

CICLES

ROTACIÓ LUNAR +O- MENSUAL 28 DIES

ROTACIÓ TERRESTRE DIARI

VOLTA AL SOL ANUAL

RELACIONS TEMPORALS

SINCRONISME

HISTORIC + CICLE

CICLE + CICLE

HISTORIC + CICLE + CICLE

ANACRONISMECONTRAST

SIMILITUD

SUCCESIÓ coherencia

RELACIONS ENTRE ESTRUCTURES

ANACRONISMESCONTRAST

ATEMPORALITAT

SINCRONISMESDISCORDANCIA

COHERENCIA

REPRESENTACIÓ DEL TEMPS

EL TEMPS

LINEAL escales temporalsMOMENTS

PERIODES

CICLES

natural

administratius

isocrònics

PRESENT

VELOCITAT

ESPAI TEMPS REPRESENTACIÓ TEMPS

CICLES

TIMELINES

MOMENTS

INSTANTS

PERIODES

TEMPS REAL

ESCALES TEMPORALSRITMES

VELOCITATS

ISOCRÒNICS

AREES ISOCRÒNIQUES

DEFORMACIÓ ESPAIAL

XARXES-TEMPS

GEOREFERENCIA

alguna volta més a la representació del temps

TEMPS EN EL PAISATGE

NO TEMPS RELATIVISTA

SI

TEMPS LINEAL REFERENCIATNATURALS

RECURSOS MINERALSFORMACIÓ

CONSUM

CICLES VITALS

ESPECIE HUMANA

GENERACIONAL

ESPERANÇA DE VIDA

ETAPES

RECURSOS VIUSCULTIU

EMAGATZEMATGE

CICLES COSMOLOGICS

SOLAR

DIARI NIT

DIA

ANY ESTACIONS

CICLES VEGETALS REPRODUCCIÓ

CICLES ANIMALS REPRODUCCIÓ

CICLES CLIMATOLÒGICS PERTORBACIONS CICLIQUES

LUNARmarees

altres

ADMINISTRATIVES

TEMPS IDEATPROCESOS COGNITIUS

SISTEMA DECIMAL

SISTEMA SEXAGECIMAL

SUBJECTIU

ESCALA TEMPORAL ALLUNYADA DE LA DISCIPLINA

ESCALES TEMPORALS DE REFERENCIA

HOMENATGE CICLICNATURAL

APARICIÓ DE HISTORIES SOTA LA CAPA DE NEU frontera italia suisa2A GUERRA MUNDIAL

APARIICIÓ DELS POBLES SOTA ELS PANTANS pantà SAU

HOMENATGE PUNTUAL DATA HISTORICA aturada circulació a VARSOVIA

INTERACCIÓBASE DE DADES DINÀMICA

CROUD SOURCING

INSTITUCIONS

INTERFACE DINÀMICA USUARI

MEMORIA

TARANNÀ PATRIMONI-ORIGEN comprendió de l'estat actual

VOLUNTAT-PODER comprensió de les forces d'acció

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT

convivencia entre temps

anhels

patrimoni

desitjos

TEMPS AL PAISATGE

“Como artesanos, sostengo, es más facil que fallemos por incapacidad para organizar la obsesión que por falta de habilitdad”56

Richard Sennett

projectar el temps_oav

Documents