1

PROGRAMA D’ACTUACIONS DE LA CANDIDATURA D’EN JOSEP JOAN MORESO AL RECTORAT

DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

¿Qui sinó tots –i cadascú per torna- podem crear des d’aquests límits d’ara

l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin, l’espai de vent on tota veu ressoni?

Públicament ens compromet la vida; públicament i amb tota llei d’indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades fugim del foc si el foc ens justifica.

Miquel Martí i Pol

L’àmbit de tots els àmbits

LA UPF, UNA UNIVERSITAT PÚBLICA I RESPONSABLE

Aquesta candidatura neix com a expressió d’un projecte col·lectiu, un projecte arrelat en la història recent de la UPF, una universitat pública concebuda com una institució al servei de la societat catalana en la qual s’insereix. Preservant el grau de cohesió que s’ha assolit, tenint cura de les diverses i plurals cultures dels departaments, del desenvolupament d’un model docent centrat en la qualitat i d’un model de gestió basat en la transparència i en el servei a tots els membres de la comunitat universitària, estem convençuts que ara ens cal un nou i ambiciós impuls capaç d’afrontar els reptes que el futur immediat ens depara: a) Consolidar el model docent en una oferta d’estudis de grau sostenible en el nou marc

dibuixat per l’espai europeu i construir, també en aquest marc, una oferta sòlida de postgrau, que inclou els màsters públics i els doctorats, d’on ha de venir el creixement de la universitat: entre un quart i un terç dels estudiants de la UPF han de ser estudiants d’aquests nous postgraus públics i de qualitat.

b) Estructurar la docència, la recerca i la gestió de la manera més adequada per potenciar de forma homogènia els tres eixos que es corresponen als tres campus de la universitat: l’àrea de ciències socials i humanitats al campus de Ciutadella, l’àrea de ciències de la salut al campus de Mar i l’àrea de tecnologia i ciències de la comunicació al campus de ca l’Aranyó.

c) Enfortir la dimensió internacional de la universitat, accentuant la nostra capacitat d’atreure estudiants de tot el món, en especial als postgraus i doctorats i augmentant les possibilitats que els nostres estudiants i professors facin estades a universitats i centres de recerca de fora.

El caràcter públic d’una universitat rau en què la seva funció social consisteix a

formar adequadament bona part dels professionals de les noves generacions que la societat necessita en un context d’una real igualtat d’oportunitats. La universitat pública garanteix la lliure elecció de les persones en condicions d’igualtat, garanteix la igual llibertat dels seus estudiants. En un context canviant com és el de la nostra societat a començaments del segle XXI, aquest ideal s’ha de reforçar amb la capacitat de cooperació de la universitat amb d’altres agents importants del nostre teixit social a l’àmbit de la recerca i del

2

desenvolupament. Mostrarem aquesta voluntat enfortint la nostra presència a l’àmbit de les ciències socials i les humanitats i participant decididament en dos àmbits estratègics per a la ciutat de Barcelona i per a Catalunya com són la recerca biomèdica i la recerca a l’entorn de les tecnologies de la comunicació. La recerca capdavantera en aquests tres àmbits ha de permetre recollir els fruits en el futur immediat millorant les condicions de vida i el benestar de tots els membres de la nostra societat. En aquest nou període que ara s’inicia el projecte de la UPF ha de trobar el seu encaix en aquest nou context, sempre amb l’objectiu de preservar l’interès públic per sobre dels legítims interessos particulars. Cada societat espera de la seva universitat que l’empenti cap endavant, que la faci no només més i innovadora i valenta, per tal d’assolir més benestar per a tots, sinó també més reflexiva i crítica, per tal de poder pertànyer a una societat més justa.

1. LES PERSONES, AL CENTRE DE L'ACCIÓ DE GOVERN

Governar una universitat, com qualsevol altra institució humana, representa un intent de construir un espai que faci possible l’assoliment de determinats objectius. Aquest espai és un espai de persones. La universitat es construeix amb l’esforç dels seus professors, dels seus estudiants i de les persones d’administració i serveis. Les persones seran, per tant, el centre de l’acció del govern. Seran el centre amb el propòsit d’aconseguir que entre totes elles es generi un projecte comú, un projecte proper que tothom pugui fer seu, un projecte al qual hom se senti orgullós de pertànyer. Un projecte així té la capacitat d’esdevenir el ciment que ens uneixi i sense això res no podem fer. Els millors ideals poden morir ofegats si les persones que han de realitzar-los no els han incorporat com a part essencial de les seves intencions i de les seves funcions. 1.1. El professorat

La universitat es dedica principalment a dues coses, la docència i la recerca. La qualitat de la docència i de la recerca depèn d’una manera principal dels professors.

En el darrer període la política de professorat de les universitats catalanes s’ha vist profundament afectada per la promulgació de la LOU i de la LUC. En aquest període, la política de professorat s’ha basat en els següents eixos: l’ampliació de la planta de professorat dels departaments per tal de poder crear les places de professor contractat laboral que aquestes lleis permetien; l’atenció molt especial a totes les situacions transitòries procurant que cap professor contractat a la UPF veiés afectades per aquesta raó les seves legítimes expectatives, i la creació d’uns procediments consensuats amb els departaments que permetessin mecanismes transparents de selecció i promoció del professorat permanent. Això ha permès que, malgrat les objectives dificultats existents en el període per convocar noves places (dificultats del sistema d’habilitació, lentitud en la posada en marxa de les acreditacions de les agències de la qualitat necessàries per a les places de contractats laborals, etc.), la UPF hagi convocat en aquests darrers quatre anys més de cinquanta places de professor permanent noves, la qual cosa representa un augment entorn del 20% de les places existents. La política a desenvolupar en els propers quatre anys ha de seguir basada en aquests tres eixos i ha d’estar oberta a les situacions noves que s’han produït i es produiran. Les propostes que presentem responen a aquest doble propòsit.

3

Propostes concretes: 1. Impulsarem l’execució de la planta de professorat dels departaments, possibilitant la

promoció dels professors que acreditin els mèrits adequats. S’ha d’estendre la promoció a professor titular o a professor agregat i la promoció d’aquestes figures a catedràtic funcionari o contractat.

2. Mantindrem rigorosament el compromís de convocar aquelles places de les noves

categories perquè les persones que ocupen algunes de les places a extingir (associat a temps complet, TEU interí) tinguin la possibilitat de concursar-hi.

3. Vetllarem perquè els departaments aprofundeixin en la transparència dels mecanismes

interns que usen per decidir la convocatòria de places, tant d’accés com de promoció. 4. Vetllarem perquè les reformes de les titulacions que comportarà el procés d'adaptació a

l'espai europeu no afectin a les legítimes expectatives de promoció dels professors no permanents.

5. Establirem l’anomenat ‘encàrrec del professor’, consistent en tractar de fixar, de manera

flexible, quina és la més òptima relació de temps dedicat a la docència, a la recerca i a la gestió de cada professor.

6. Promourem la conciliació de la vida personal i laboral del professorat. En concret,

s’estendrà al professorat la possibilitat –ja existent en el PAS- de reduir la jornada laboral en un terç, desprès del naixement d’un fill, des de la finalització de la llicència de setze setmanes fins a l’any.

7. En el mateix sentit, realitzarem un estudi per analitzar la viabilitat d’una escola bressol a

la UPF i iniciarem contactes amb escoles bressols veïnes dels nostres edificis per establir-hi acords per tal de cobrir les necessitats del PDI, PAS i estudiants.

8. Crearem una comissió per tal d’estudiar quines polítiques hauria d’assumir la universitat per impulsar la igualtat de gènere i lluitar per l’eliminació de qualsevol tipus de discriminació en aquest àmbit.

9. Farem un pla d’actuacions, coordinat amb la resta d’administracions, per donar

estabilitat als investigadors Ramon y Cajal, d’acord amb els departaments als quals pertanyen.

10. Regularem la situació dels investigadors vinculats (investigadors ICREA per exemple)

per tal que quedin clars els seus drets i deures com a investigadors a la universitat. 11. Elaborarem una proposta de jubilacions anticipades al qual es puguin acollir els

professors majors de seixanta anys que així ho desitgin. 12. Estudiarem la viabilitat de crear un FAS (Fons d’Acció Social) per al professorat. 13. Estudiarem la viabilitat de la creació d’un Pla de Pensions col·lectiu per a les persones

que treballem a la UPF.

4

14. Es facilitarà als professor que voluntàriament s’hi vulguin acollir els instruments per tal de contribuir amb el 0,7% de la seva nòmina a projectes de cooperació per al desenvolupament.

1.2 El Personal d’Administració i Serveis

La UPF té nous reptes per als propers anys, reptes que només podrem assolir amb l’esforç i treball de totes i cadascuna de les persones que hi treballem. Partim de la convicció que les persones que treballem a la UPF som indispensables per aconseguir els objectius del nostre programa de Govern. Les polítiques de personal són, per tant, una prioritat estratègica per al nostre equip. Aquesta ferma aposta per les persones comporta que les condicions de treball, de formació, socials i retributives del PAS, així com, en general, les condicions per al desenvolupament professional, estiguin en consonància amb aquesta voluntat.

En les negociacions amb la representació social dels empleats públics s’hauran de

promoure aquestes condicions i, alhora, exigir mecanismes de mesura del compliment d’objectius, que permetin discriminar entre les diverses conductes i els diversos graus de compliment per tal que cadascú rebi d’acord amb allò que s’hagi esforçat a aconseguir. Al mateix temps, però, s’haurà de fomentar la participació dels empleats públics en els òrgans organitzatius de la de la institució; formalitzar els òrgans de negociació de les condicions de treball, previstos a la llei, i facilitar la tasca representativa dels membres del Claustre, del Consell de Govern i del Consell Social, de manera que s’aconsegueixi la complicitat de tots en el projecte comú.

Partim de la convicció que una política de gestió de persones adequada depèn de múltiples factors i ha d’incidir especialment en la motivació de les persones treballadores en tots els nivells. L’èxit va associat ineludiblement al comportament i actuació de tots i cadascun dels que tinguin responsabilitats de comandament respecte als seus col·laboradors. La forma o estil en què dirigeixen els seus col·laboradors, les expectatives que els transmeten, la informació que canalitzen, la confiança que generen, la participació i la implicació que promouen, les funcions i/o les tasques que deleguen, o la forma en què es preocupen de resoldre les necessitat dels seus col·laboradors, són aspectes fonamentals de la funció de comandament. Aquests aspectes seran centrals en les polítiques de personal que caldrà potenciar i avaluar en els propers anys per tal d’aconseguir una Universitat més equitativa, motivada, implicada i satisfeta. Fomentar el mutu reconeixement entre el personal docent i el personal d’administració i serveis en totes les tasques que realitzen en la universitat serà una altra de les nostres preocupacions. Considerant tot el què s’ha dit, serà possible que els treballadors de l’administració i serveis tinguin la màxima implicació en la missió de la nostra universitat.

Propostes concretes

1. Respectarem escrupolosament tots i cadascun dels compromisos establerts als Acords de condicions de treball del PAS funcionari i laboral per al període 2004-2007 i promourem nous acords que possibilitin unes condicions laborals millors i més participatives.

5

2. Potenciarem els valors d’autoresponsabilitat envers la pròpia feina, l’orientació de la tasca cap als usuaris dels serveis, i cap a la qualitat i la millora de la feina, la iniciativa i la innovació.

3. Potenciarem el reconeixement de la feina ben feta i unes regles clares de promoció

professional que estiguin d’acord amb la legalitat i que respectin els principis d’igualtat, de mèrit, de capacitat i d’equitat retributiva

4. Les relacions laborals s’orientaran cap a la cooperació i la forma d’operar amb els

agents socials serà flexible i transparent , ja que considerem que la seva implicació i col·laboració són part important per a l’èxit de les polítiques de personal.

5. Promourem un òrgan de negociació estable de les condicions de treball, tant per al

PAS funcionari com per al PAS laboral.

6. Definirem i donarem a conèixer les competències i les funcions de tots els llocs de treball, els objectius possibles i precisos en tots els òrgans i en totes les matèries. Estudiarem la necessitat d’afrontar aquelles estructuracions orgàniques que puguin esdevenir necessàries per adequar els llocs de treball i adaptar els òrgans administratius de la Universitat a les noves exigències del creixement de la institució, sempre aprofitant els recursos humans interns i tenint cura dels objectius del servei públic.

7. Implantarem mecanismes efectius d’avaluació de polítiques, de procediments

administratius, de control de gestió per resultats i de responsabilitats. 8. Potenciarem tots els aspectes relacionats amb la salut laboral. Es reforçarà

el Servei de Prevenció de Riscos Laborals per tal de poder abordar de forma efectiva les necessitats actuals de la Universitat en aquesta matèria. Enaquest sentit, s’augmentaran els recursos humans i materials del Servei, el qual passarà a dependre de l’Àrea de Recursos Humans. Les tres primeres prioritats específiques en salut laboral adreçades a tots els col·lectius de treballadors de la Universitat que caldrà abordar són: (i) l’endegament del programa "Avaluació de Riscos Psicosocials"; (ii) el desenvolupament de la vigilància de la salut dels treballadors d’acord amb els supòsits reglamentaris previstos en la legislació; i (iii) l’augment de la cultura en matèria de salut laboral a través de la visibilitat de les accions endegades i els drets dels treballadors.

9. Establirem un programa de formació en gestió de persones per als càrrecs de

comandament, que permeti als responsables de la gestió tenir un ventall més ampli d’instruments per a la relació amb els seus companys de servei. Per a la resta del PAS, establirem un Pla de formació que, a més de proporcionar eines per afrontar el repte de Bolonya, aporti elements que afavoreixin la promoció interna.

10. Incrementarem les innovacions que proporcionen les tecnologies de la informació i

de la comunicació per millorar les condicions de treball del PAS. Buscarem nous àmbits de possible automatització i/o d’autogestió com els actuals programes AVALDO (avaluació a través de campus global dels estudiants al professorat), CDS

6

(informació als professors via campus global del estudiants, dels seus grups i avaluació automatitzada), matriculació via internet, etc.

11. Establirem una Política de Personal, planificada a partir dels criteris i els valors del

servei públic i portada a terme mitjançant les previsions de regulació de funció pública. En aquest sentit, aprofitarem els recursos humans interns, també pel que fa a la cobertura dels càrrecs de comandament. Potenciarem, doncs, la carrera administrativa horitzontal i vertical. L’objectiu és garantir, dintre els propers quatre anys, la plena estabilització de la plantilla a través d’un pla d’ocupació.

12. Establirem uns criteris generals que regulin els drets i deures del PSR (personal de

suport a la Recerca).

13. Revisarem el FAS (Fons d’Acció Social) i n’augmentarem la dotació fins allà on les possibilitats pressupostàries ens ho permetin. Al mateix temps, replantejarem les modalitats d’ajuda per tal que s’adeqüin millor a les necessitats reals del personal.

14. Estudiarem la viabilitat de la creació d’un Pla de Pensions col·lectiu per a les

persones que treballem a la UPF.

15. Millorarem la conciliació de la vida personal i laboral del PAS donant la possibilitat d’ajuntar les hores de permís per lactància i allargant la baixa maternal.

16. En el mateix sentit, realitzarem un estudi per analitzar la viabilitat d’una escola

bressol a la UPF i iniciarem contactes amb escoles bressol veïnes dels nostres edificis per establir-hi acords per tal de cobrir les necessitats del PDI, PAS i estudiants.

1.3 L’estudiant, protagonista del model docent

Les nostres propostes als estudiants de la UPF es situen dins del context del nostre ferm compromís amb el concepte d’Universitat Pública. Creiem que la UPF ha d’estar oberta a estudiants de qualsevol procedència i no ha de ser restrictiva quant a les condicions d’entrada més enllà de les requerides pel sistema universitari públic català. Al mateix temps, opinem que la UPF ha d’exigir als seus estudiants el màxim d’esforç per aprofitar de manera racional els recursos que la societat posa al nostre abast. Aquesta exigència d’esforç constant i continu s’ha de veure com un valor afegit al fet d’estudiar a la UPF i no com un llast que posa traves.

La compaginació de la vida laboral amb l’estudi no és fàcil. En alguns casos pot ser complicada. Però creiem que des de la UPF s’ha de procurar facilitar la tasca acadèmica als estudiants que necessitin treballar durant els seus estudis.

Som conscients de la necessitat de mantenir, i augmentar si és possible, l’alt índex d’intercanvis amb l’estranger (beques Sòcrates, Sèneca, Intercampus). Els estudiants han de poder sortir del país per conèixer de prop altres cultures i altres maneres de fer acadèmiques. Aquest coneixement pot ser decisiu per viure en la societat del futur tan dirigida cap a la mobilitat de tot tipus. La nostra aposta, doncs, pels intercanvis.

En la mateixa línia, estem convençuts que l’associacionisme i el voluntariat són activitats que formen de manera molt valuosa l’esperit humà. Volem promoure la

7

participació activa dels estudiants en associacions estudiantils de tota mena, des d’associacions de caràcter lúdic fins a les més compromeses amb la pobresa i la marginalitat sense oblidar les de caràcter formativo-professional o polítiques. Creiem fermament que aquesta és una de les vies per les quals la UPF pot ajudar a la formació del seus estudiants com a ciutadans responsables.

La fluïdesa de la comunicació entre els estudiants i els òrgans de govern de la UPF ha d’estar garantida. En aquest sentit considerem molt positiva l’experiència ja duta a terme per l’anterior govern de la Universitat d’incorporar dos estudiants com a adjunts al Consell de Direcció. Estem fermament decidits a mantenir-la i a instar les Facultats i Escoles que treballin en la mateixa línia, incorporant estudiants en els vicedeganats que més afectin la vida estudiantil.

En els propers anys veurem canvis profunds en l’estructura dels estudis i la vida acadèmica amb la implantació de l’EEES. Estem convençuts que no serà fàcil una transició raonable sense l’ajuda dels estudiants. Volem, doncs, demanar-los l’opinió i fer-los co-partíceps de la nova organització de la nostra Universitat.

Treballarem activament, junt amb els estudiants, per millorar aquells aspectes de la vida diària que els preocupen de manera especial: la millora del bar, del servei de fotocòpies, dels horaris i l’ús de la biblioteca, les aules d’informàtica, etc. Som conscients que l’única manera d’abordar aquestes qüestions quotidianes és amb un ampli consens amb els estudiants. Conseqüentment promourem la seva participació activa en els projectes de millora i en les propostes que es facin en aquests temes.

Propostes concretes

1. Promourem la docència de la màxima qualitat seguint les orientacions de la convergència europea d’ensenyament superior. A més de les competències específiques de cadascun dels estudis, impulsarem les competències transversals bàsiques (expressió oral i escrita, treball en equip, us de les noves tecnologies, etc.).

2. Fomentarem les tutories personalitzades en cada Centre per tal de facilitar la tasca

acadèmica als estudiants que necessitin treballar durant els seus estudis.

3. Impulsarem la mobilitat i intercanvis, estenent els programes existents (Erasmus, Sòcrates, etc.), però també fomentant estades curtes durant l’estiu amb possibilitat de reconeixement de crèdits de lliure elecció.

4. Dissenyarem sistemes àgils de reconeixement acadèmic i crearem programes de

beques per facilitar la mobilitat internacional.

5. Fomentarem la participació dels estudiants a tots els nivells, establint un programa d’acollida on s’expliqui als nous alumnes les possibilitats de participació i crearem una assignatura general de lliure elecció que tracti amb rigor els temes de representació, els crèdits pràctics de la qual s’obtindran a través de les tasques de representació dutes a terme dins o fora de la Universitat.

6. Mantindrem la figura dels estudiants adjunts al Consell de Direcció i potenciarem

una estructura estable del Consell d’Estudiants que pugui romandre forta malgrat els canvis d’estudiants.

8

7. Fomentarem la implicació dels estudiants en els projectes educatius dels centres, facilitant i incentivant la seva participació en el govern dels centres: suggeriments respecte a continguts, horaris, tipus d’aprenentatge, etc. Els estudiants han de ser informats detalladament sobre l’avaluació i la marxa dels processos docents dels estudis.

8. Afavorirem l’elaboració d’horaris de classe racionals, d’acord amb els representants

dels estudiants.

9. Fomentarem l’organització d’activitats amb contingut acadèmic per part dels propis estudiants.

10. Fomentarem l’associacionisme, així com les activitats de voluntariat i solidaritat.

En aquest sentit, ampliarem l’actual programa de voluntariat de la UPF i explorarem les possibilitats de crear una Oficina de Cooperació Internacional

11. Potenciarem una gestió acadèmica més propera als estudiants. Es definirà un model

de gestió acadèmica que pugui resoldre millor i de manera més àgil les demandes d’informació i de gestió dels estudiants.

12. Millorarem els serveis directament relacionats amb els processos docents

(infraestructura: campus global, aules, aules d’informàtica, etc.) i els serveis no directament relacionats amb la docència però necessaris per fomentar el benestar (llibreries, fotocopiadores, locals de representació, menjadors, bars, etc.)

13. Per tal d’ afavorir i potenciar l’ús de les noves tecnologies de la informació per part

d’estudiants i docents, proposarem l’augment de la capacitat de les bústies electròniques dels estudiants.

14. Fomentarem els cursos no presencials de lliure elecció impartits a través d’una Aula Global renovada que permetran la compaginació de la vida laboral i acadèmica. La docència no presencial permetrà també la creació d’un programa de formació “al llarg de la vida” (life-long learning)en el qual hi podran participar estudiants que ja estan immersos en el món laboral

15. Enfortirem el Servei de Carreres Professionals i ampliarem els serveis d’informació

i orientació laboral.

16. Establirem, d’acord amb les associacions d’estudiants, projectes de cooperació i solidaritat als quals tots els membres de la comunitat universitària podran contribuir-hi voluntàriament.

9

2. LA UPF: UNA UNIVERSITAT ARRELADA AL NOSTRE PAÍS I OBERTA AL MÓN

2.1. Un model docent de qualitat

La UPF sempre s’ha caracteritzat per tenir un model docent basat en la qualitat, com acrediten els resultats del rendiment docent o de la inserció laboral dels seus estudiants. El repte per als propers anys consisteix a adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) preservant i incrementant aquesta qualitat.

L’any 2010 és el límit marcat per a l’adaptació dels estudis universitaris a l’EEES, explicitat a la coneguda Declaració de Bolonya. Aquest procés ha de ser considerat com el repte més important que ha enfrontat la Universitat catalana des de fa molt anys, i sens dubte, el més complicat d’assolir per la majoria dels que ara som en aquesta institució.

L’acció del Consell de Direcció ha d’anar dirigida a permetre una transició adequada a l’EEES basada en els principis d’eficiència, consens, acceptació de les singularitats, formació del professorat, informació del procés a la comunitat universitària i disposició dels recursos necessaris.

S’elaborarà un pla institucional d’adaptació. Gràcies a l’experiència obtinguda amb les actuacions realitzades mitjançant els programes del PQE i de l’AQU, la UPF es troba en una bona situació de donar el desitjat pas endavant: definir explícitament la política de la UPF en els propers anys en base a mesures específiques i realistes de canvi. A l’EEES no s’arribarà des de la imposició, sinó des de l’acceptació que és una oportunitat única per apropar-nos per sempre a la universitat per la qual la UPF va apostar en el seu moment. No cal dir que l’èxit de tot el procés no depèn només d’establir una llista d’objectius a assolir, doncs sense l’acció coordinada de professors, membres del PAS i estudiants, així com dels diversos serveis de la Universitat, res no serà possible.

Propostes concretes

1. Potenciarem el Programa de Millora i Innovació Docent amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de la docència i de donar suport al professorat en els canvis derivats de l’aplicació del crèdit europeu. El professorat tindrà suport docent per afrontar es propers canvis de paradigma docent. S’incrementaran els programes de formació dirigits al professorat.

2. Posarem en marxa un procés d’informació generalitzat i actiu dirigit a explicar a

professors, estudiants i membres del PAS què és i què suposarà l’EEES per a ells. 3. Promourem un procés d’adaptació a l’EEES per estudis, precedit d’una deliberació

a cada estudi de les seves necessitats i del perfil més adequat de formació en aquell àmbit, respectant les característiques específiques de cada estudi. Es crearan unitats de suport educatiu que col·laborin de forma substancial en ajudar als professors de les titulacions a realitzar les adaptacions corresponents.

4. Promourem las activitats docents que permetin l’adopció de noves estratègies i

mètodes docents que facilitin la participació i l’autoaprenentatge de l’estudiant.

5. Realitzarem un estudi dels costos de l’adaptació a l’EEES. La política actual del DURSI no ha afavorit la possibilitat de disposar d’excedents pressupostaris que

10

permetin realitzar l’adaptació. Cal doncs conèixer i donar a conèixer als membres de la comunitat UPF la repercussió econòmica de l’adaptació a l’EEES en professorat addicional, recursos informàtics, reestructuració de les aules, generalització de l’accés a la xarxa sense fils, etc.

6. Treballarem per la internacionalització de les titulacions de grau de la UPF. La

següent fase del procés d’integració serà promoure els acords de les universitats europees per assolir acords de reconeixement mutu de titulacions. La UPF iniciarà un procés, amb la participació dels serveis corresponents, per establir les línies estratègiques i integrar les iniciatives individuals en un marc institucional prèviament definit.

7. Realitzarem activitats adreçades a l’ensenyament secundari pensant en l’esperit de

Bolonya. L’adaptació a l’EEES hauria de tenir un efecte dinamitzador a la resta dels ensenyaments, especialment a l’ESO i el batxillerat. Aquest fet només serà possible si la formació dels professors d’aquestes etapes educatives s’adapta a les noves realitats. En aquest sentit, la UPF hauria de ser capdavantera en la formació inicial dels nous professors en aquelles àrees on disposa de PDI per poder realitzar-la amb èxit.

8. Per tal de crear més ponts amb el món de l’ensenyament secundari es promouran els vincles de la UPF amb els instituts i escoles de secundària del seu entorn. A més de les relacions iniciades en els darrers anys, amb la col.laboració del personal de la UPF en les tasques d’informació a les escoles, es crearà un programa de tutorització de treballs de recerca dels estudiants de batxillerat per part del professorat que ho desitgi.

2.2. La recerca de qualitat, eix estratègic de la UPF

De la mateixa manera que succeeix en l’àmbit de la docència, la UPF ha interioritzat que la rendibilitat social i la productivitat i qualitat científiques estan associades amb la focalització de l’activitat de recerca en determinades àrees del coneixement, per tal d’aconseguir-ne la massa crítica necessària i respondre a demandes socials específiques.

Les àrees de coneixement en què hem centrat les nostres prioritats són les ciències de la salut i de la vida, les tecnologies i els continguts de la comunicació, i les ciències socials i les humanitats.

Durant el darrers anys, la recerca de la UPF ha experimentat un creixement molt important, tant en el nombre de projectes obtinguts en convocatòries competitives (amb un important èxit en els projectes finançats per la UE), en el nombre de convenis amb institucions i empreses i recursos econòmics mobilitzats, com en els resultats, dels quals donen fe l’important nombre de publicacions en revistes científiques indexades. Òbviament, aquest creixement és sobretot un mèrit del PDI de la Universitat.

Tanmateix, cal reconèixer que l’equip de govern ha contribuït, incorporant al seu discurs i a les seves decisions la prioritat per la recerca i per la seva qualitat. Exemples clars d’aquesta prioritat els trobem en la política de professorat, en la política de creació de noves grans infraestructures de recerca com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Parc Barcelona Media, i en la creació d’uns serveis de biblioteca electrònica comparables als millors del món. Cal fer notar que aquestes polítiques i el creixement espectacular de

11

l’activitat investigadora han comportat uns esforços econòmics d’inversió, manteniment i gestió difícilment compatibles amb l’austeritat econòmica que el DURSI (actual i anterior) ens ha imposat. Aquesta austeritat en el finançament de la Universitat resulta especialment colpidora perquè va associada a una manca de reconeixement de l’activitat investigadora. L’aparent contradicció entre creixement de l’activitat i congelació del finançament l’hem intentat abordar amb millores en la gestió i un creixent esforç per part del PAS, que cal reconèixer i agrair. Tanmateix, fins i tot amb aquestes millores i esforços, detectem problemes de gestió de la recerca que caldrà resoldre amb més recursos econòmics i reformes organitzatives.

Proposen quatre eixos principals per a la nostra política de recerca. El primer és el desenvolupament institucional. S’ha de generar un encaix adequat entre els diversos actors de la política científica de la universitat (vicerectorats de política científica, recerca i relacions internacionals, comissió de recerca, departaments i instituts, unitats i grups de recerca), un encaix tal que permeti fixar de manera consensuada els objectius del desenvolupament estratègic de la recerca a la Universitat.

Cal, en especial, repensar la funció dels instituts universitaris de recerca, dotant-los de l’estructura institucional més adient per assolir els seus objectius i, en especial, afavorint quan sigui possible el seu caràcter interdepartamental, fent més visible la seva contribució a la recerca i dotant-los d’un adequat sistema de finançament basat en un contracte-programa.

El segon eix és el del finançament. L’activitat de recerca ha de ser degudament reconeguda en el finançament universitari, en percentatge sobre el total del finançament i en la consideració d’indicadors adequats.

El tercer eix és el de potenciar les relació de l’activitat de recerca amb la societat. S’ha d’incrementar la col·laboració amb d’altres institucions públiques i privades, locals i internacionals per tal de millorar la permeabilitat societat-universitat en temes d’ I+D+i i desenvolupar projectes estratègics conjunts.

El quart eix és el de la reestructuració dels serveis de gestió de la recerca. Cal desenvolupar un nou model de gestió, que es centri en les noves i creixents necessitats dels investigadors i els centres i departaments. Es tracta de generar un nou model, que s’adapti a les necessitats específiques de cada àmbit del coneixement. Aquest model inclourà no només l’administració eficient dels projectes, sinó també un servei capaç d’atreure noves oportunitats de finançament i col·laboració entre centres i institucions i el recolzament en les activitats de difusió dels resultats.

Propostes concretes

1. Crearem el Parc de Recerca en Ciències Socials i consruirem les seves instal·lacions, aprofitant totes les sinergies que existeixen entre els departaments d’Economia i Empresa, Dret, Humanitats i Ciències Polítiques.

2. Desenvoluparem totes les potencialitats del departament de Ciències Experimentals

i de la Salut en el context del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

3. Desenvoluparem el projecte de ca l’Aranyó com a campus de la comunicació – tecnologies i continguts-, aprofundint les relacions de la recerca entre els departaments de Traducció i Interpretació, Periodisme i Comunicació Audiovisual i Tecnologia.: També es potenciaran les connexions transversals amb professorat d’altres departaments que centrin la seva recerca en els continguts.

12

4. Elaborarem un nou disseny institucional per als instituts propis de recerca, basat en potenciar la seva contribució a la recerca en determinats àmbits estratègics de la universitat, mitjançant la creació d’un contracte-programa, capaç d’avaluar els resultats, fer més visible la seva contribució a la recerca i desplegar les seves potencialitats interdisciplinàries.

5. Potenciarem les activitats de transferència de coneixement i tecnologia mitjançant

instruments reglamentaris i organitzatius ad hoc, així com polítiques pro-actives dutes a terme amb l’ajut de personal especialitzat.

6. Dissenyarem un model “de proximitat” de gestió de la recerca. Es descentralitzarà

territorialment i per àmbits la gestió de la recerca, amb la finalitat de permetre un major contacte entre recercadors i gestors i facilitar la flexibilitat, la rapidesa i la comoditat. Es tracta també d’especialitzar les unitats descentralitzades amb les necessitats concretes i diferenciades en funció del tipus d’activitats en recerca.

2.3 El català, la llengua pròpia de la UPF

El compromís de la UPF amb el país es manifesta, en l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes, a través de dos eixos d’actuació. El primer eix consisteix a enfortir la presència del català en tots els àmbits de la docència i de la recerca. S’articularan totes les mesures necessàries per tal que tots els membres de la UPF adquireixin una idònia competència lingüística en català per a la docència, per a la recerca i per a la gestió. Com és obvi, sens prejudici de la necessària competència que tots els estudiants hauran de tenir en una tercera llengua.

El segon eix pretén difondre la cultura catalana de manera que sigui més coneguda internacionalment. La presència a la UPF de molts estudiants i professors provinents de fora de l’àmbit lingüístic català possibilita la difusió de la llengua i cultura catalanes entre aquestes persones. Propostes concretes:

1. Vetllarem perquè s’incrementi el percentatge de docència impartida en català als estudis de grau.

2. Posarem a disposició de tots els membres de la comunitat universitària un adequat

servei d’assessorament lingüístic per a les seves publicacions en català. 3. Prendrem mesures per tal d’augmentar els cursos de català dirigits a membres no

catalanoparlants de la comunitat universitària. 4. Estudiarem la viabilitat de la creació d’un programa d’estudis catalans. 5. Procurarem aconseguir els fons externs de finançament per tal de crear una càtedra

vinculada a la cultura catalana, per exemple una càtedra de poesia Ausiàs March.

13

2.4. Programació de postgrau

La Universitat Pompeu Fabra té una gran potencialitat per desenvolupar una oferta molt atractiva d’estudis de postgrau de qualitat, a partir de la seva bona situació actual, confirmada per l’elevat percentatge de programes acreditats externament. En aquest sentit, un objectiu raonable per als propers anys seria duplicar els nombre d’estudiants de postgrau matriculats a la Universitat, augmentant també la internacionalització de la Universitat en tots els seus àmbits del postgrau.

La nova estructura dels ensenyaments de grau i de postgrau que s’està definint en el marc del procés d’incorporació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, implica explicitar quins són els principis bàsics entorn als quals volem afrontar aquest procés, tot i la gran incertesa existent en relació al desenvolupament del marc normatiu i a la política que portaran a terme els nostres governs.

Propostes concretes 1. Apostem de forma decidida per impulsar a la Universitat Pompeu Fabra una oferta

àmplia temàticament -i sòlida acadèmicament- de màsters oficials públics. Aquesta voluntat implica també portar a terme els esforços necessaris per influir en els estaments públics perquè siguin favorables a aquest propòsit, donant el seu suport per garantir la continuïtat del caràcter essencialment públic de la Universitat Pompeu Fabra en tots els seus àmbits d’actuació.

2. Promourem la realització de màsters oficials que abastin totes les disciplines

acadèmiques que actualment hi ha presents a la Universitat. 3. Estimularem el desenvolupament de màsters oficials que abastin propostes innovadores

de caràcter interdisciplinari, connectant les potencialitats dels diferents departaments de la nostra Universitat. En aquest sentit, farem un esforç per impulsar la realització de programes de màster adreçats a la formació de docents no universitaris.

4. Crearem una Escola de Postgrau, que sense complicar l’organització interna de la

Universitat, aparegui de cara enfora com l’àmbit propi de gestió i acollida a tots els estudiants de màsters i doctorats de la UPF.

5. Endegarem un procés de reflexió sobre el paper de la formació contínua a la

Universitat Pompeu Fabra. Cal potenciar la formació contínua com a fórmula de connexió entre la societat i la Universitat, i en aquest sentit, estimularem l’oferta de programes de postgrau adreçats fonamentalment als que ja estan immersos en les seves carreres professionals, així com altres fórmules de formació a mida. Amb aquest propòsit, considerant l’Institut d’Educació Contínua de la UPF (IDEC) com l’instrument de la Universitat per portar a terme aquesta tasca, cal apostar fermament per una optimització de la seves activitats.

6. Apostarem decididament per la internacionalització dels postgraus. Tant pel que fa a

l’atracció d’estudiants estrangers als programes oferts, com per l’establiment de connexions amb universitats de prestigi internacional. La Universitat impulsarà les actuacions necessàries per ajudar totes les iniciatives orientades a bastir programes de postgrau de gran qualitat, donant suport a la formació de xarxes europees i

14

internacionals d’universitats i als esforços endegats per a l’assoliment dels reconeixements externs als programes oferts.

2.5 Projecció externa i compromís ciutadà

Durant els darrers anys la UPF ha dut a terme un seguit d’iniciatives en l’àmbit de la promoció de la universitat destinades a incrementar el nombre d’estudiants i a fer créixer l’activitat de recerca i de transferència de tecnologia. Aquestes actuacions, d’altra banda, han facilitat un major impacte social, la sostenibilitat econòmica de la Universitat, la consolidació de l’oferta formativa, l’impuls de la recerca en àrees concretes i, en definitiva, el manteniment de la qualitat de la institució. Les accions realitzades, però, s’han materialitzat sovint de forma aïllada i sense la coordinació necessària.

L’entorn universitari d’aquests moments, el nou model de finançament de les

universitats públiques catalanes, la davallada del nombre d’estudiants locals i les noves característiques del model d’aprenentatge basat en l’EES, fan del tot necessari un plantejament decidit de les actuacions de promoció. El cultiu de les relacions externes amb tots els agents amb qui tenim contactes, la creació de xarxes, les relacions institucionals, la fidelització dels antics graduats o l’establiment de convenis de col.laboració, contribueixen a un millor posicionament de la universitat.

Un bon programa de promoció no només contribuirà a una major projecció

externa de la universitat, a un millor coneixement i a una millor imatge, sinó que esdevindrà un molt bon instrument de captació de recursos addicionals per a la universitat. En aquest àmbit comptarem molt especialment amb el suport del Consell Social de la UPF.

Al marge de la seva oferta d’estudis homologats i propis de grau i postgrau, la UPF

també ha d’oferir, en consonància amb la seva aposta per una formació de qualitat al llarg de tota la vida, un programa de formació complementària als seus estudiants i a la ciutadania en general: els cursos d’estiu, els cursos d’hispànics, els d’idiomes o una oferta per a gent gran en són alguns exemples.

El compromís de la UPF com a universitat pública s’ha de manifestar també en les

seves actuacions en el seu entorn més immediat, la participació en els debats ciutadans, la implicació en les problemàtiques socials, la contribució amb mesures a favor d’un creixement sostenible i, per tant, respectuoses del medi ambient i el foment amb les seves actuacions d’una societat tolerant i solidària.

Propostes concretes:

1. Farem un plantejament integrat en l’àmbit de la promoció, amb visió àmplia, objectius nítids i instruments de gestió suficients.

2. En l’àmbit concret de les empreses i institucions farem un seguiment sistemàtic i

integrat de totes les iniciatives vinculades al món empresarial i institucional. Es promouran les iniciatives que vinculin al món empresarial i institucional tots els estudis de la UPF per tal de crear lligams entre els nostres llicenciats i el món professional.

15

3. Potenciarem el portal a la web destinat a empreses i institucions i enfortirem els serveis que s’hi presten.

4. Impulsarem l’Associació d’Antics Alumnes com a instrument fonamental de

vinculació dels nostres graduats amb la universitat. Oferirem un programa atractiu de serveis per als antics alumnes, de comú acord amb els membres de l’Associació, i ecoltarem les seves propostes respecte als temes que els puguin interessar.

5. Donarem continuïtat al Pla Integral de Captació de Nous Estudiants, hi

incorporarem noves actuacions i l’anirem adaptant als canvis que es produeixin en l’entorn.

6. Potenciarem l’oferta de formació complementària amb els mateixos requisits de

rigor i qualitat que caracteritzen la UPF. En aquest sentit s’impulsarà l’inici d’un programa de formació al llarg de la vida (life-long learning) que s’adreci a estudiants que ja formen part del món laboral però que necessiten una formació continuada per tal d’avançar en la seva carrera professional. Aquest programa de formació girarà entorn de dos eixos: l’organització de cursos i seminaris específicament adreçats a aquest colectiu, i la creació de la figura de l’ “estudiant oient” que pot assistir a cursos específics que siguin del seu interès sense seguir un estudi de grau concret.

7. Impulsarem i donarem suport a programes de solidaritat i de cooperació, a través

d’una oficina de cooperació internacional. 8. Impulsarem un pla per tal que la UPF sigui plenament respectuosa i responsable en

totes les qüestions que tinguin un impacte en el medi ambient.

2.6. Aposta per la internacionalització de la UPF

Vivim en un món global. Reconèixer que les universitats avui no poden mantenir-se aïllades, al marge de la comunitat internacional i que els canvis socials, econòmics, culturals i fins i tot legals a la resta del món influeixen decisivament en el paper que han de jugar les universitats, no es retòrica buida, sinó una realitat.

Els estudiants es mouen en un món canviant. Com a ciutadans i professionals del futur, s’exigeix d’ells habilitats que inclouen obligatòriament la capacitat de treballar amb confiança en equips internacionals i de conèixer maneres diferents de viure i de treballar. També han d’entendre i apreciar cultures diverses, així com aprendre a col·laborar amb gents distintes. En tots aquest aspectes, l’experiència directa de conviure i aprendre amb joves d’altres països no té cap substitut.

A la institució universitària, la col·laboració amb centres d’altres parts del món és també imprescindible. Compartir idees i experiències i mesurar las pràctiques pròpies en front d’altres són la base per a la construcció del coneixement.

El procés de convergència de l’Espai Educatiu i de Recerca de la Unió Europea (EEES i ERA, respectivament) té justament com a objectiu oferir un model educatiu de qualitat que reconeix en les universitats el centre del desenvolupament de les eines intel·lectuals i laborals necessàries per fer front al nou mil·lenni.

16

Cal desenvolupar a la UPF estratègies per tal d’establir vincles amb altres universitats i centres de recerca que suposin un augment a mig i a llarg termini en la nostra capacitat de recerca i una millora en les nostres pràctiques educatives.

Promoure la mobilitat d’estudiants i professors vol dir procurar sistemes àgils de reconeixement acadèmic i crear programes de beques. La cerca de la qualitat ha de ser compatible amb la cohesió social i els principis d’igualtat.

L’àmbit internacional obre noves perspectives en l’obtenció de recursos humans i econòmics: convertir la UPF en un centre d’atracció per a estudiants de grau i postgrau de la resta de l’Estat i d’altres parts del món.

Els recursos econòmics generats mitjançant una matrícula amb un preu per a estudiants de fora de la Comunitat Europea (l’anomenada tasa diferencial) o inscrits en programes especials, ha de servir, essencialment, per poder crear una política pròpia de beques que afavoreixi una major mobilitat als estudiants de la UPF i de països no comunitaris, així com el sosteniment d’una política de cooperació internacional.

La internacionalització és la via més adient per tal que la qualitat i la competivitat siguin compatibles amb la cohesió social i els principis d’igualtat.

La internacionalització ha de formar part de les senyes d’identitat de la UPF. Els estudiants, investigadors i professors estrangers porten amb ells noves i diverses perspectives, enriquint les maneres de treballar i mirar la vida de la nostra Universitat. Quan tornen als seus països s’emporten una visió diferent de l'Estat espanyol: han desenvolupat vincles afectius amb Catalunya i tenen una perspectiva d’una societat multilingüe i multicultural.

La millor manera de donar a conèixer Catalunya al món és afavorir l’estada d’estudiants i acadèmics a la nostra Universitat. Catalunya té una llarga vocació cosmopolita que fa de Barcelona un lloc privilegiat per a una universitat de dimensió internacional.

La formació d’estudiants i d’investigadors provinents d'América Llatina, el Nord d’Àfrica i Àsia pot afavorir el desenvolupament sostenible d’aquests països al mateix temps que es construeixen ponts de diàleg i de col·laboració, en els àmbits del treball i del comerç, privilegiats amb Catalunya.

Les restriccions en l’atorgament de visats a països tradicionalment receptors d’estudiants de doctorat com Estats Units i, en menor mesura, Anglaterra, constitueixen una oportunitat perquè Europa recuperi un lloc central en la formació de científics, educadors i classes dirigents i difongui el seus valors.

La UPF té també el potencial necessari per convertir-se en el lloc de trobada d'Estats Units i d’Europa.

Arran de l’11 de setembre, la majoria de les Universitat nord-americanes s'han adonat de la necessitat que els seus estudiants coneguin altres parts del món. Catalunya ofereix un exemple de societat plurilingüe i multicultural que pot competir amb avantatge amb altres centres tradicionals d’ensenyament del castellà.

La societat multilingüe i multicultural de Catalunya és un valor afegit a la qualitat educativa i de recerca de la UPF i la fa un lloc especialment adient per a la formació del futur.

Propostes concretes 1. Crearem els canals adequats que permetran desenvolupar una política general a la

UPF per tal de garantir la qualitat i coherència de la dimensió internacional.

17

2. Considerarem acuradament la qualitat i característiques de les universitats amb les quals es proposin convenis de col·laboració.

3. Elaborarem un llibre blanc de les universitats amb qui es mantenen llaços i

analitzarem de quin tipus són (de recerca, intercanvi d’alumnes, etc.). L’ordenació i anàlisi de tot el que s’ha fet fins ara permetrà que un estudi pugui utilitzar els canals oberts per un altre , o que les plataformes establertes a la recerca puguin servir en l’àmbit docent, per l’intercanvi d’estudiants i professors, o viceversa.

4. Farem un pla de priorització per tal de prendre la iniciativa a l’hora d’establir

consorcis preparatoris per l’establiment de xarxes d'intercanvi d’estudiants i de professors, tant de docència com de recerca. Cal un intercanvi d’informació i idees amb altres universitats per tal d’identificar a quines àrees serà beneficiós la col·laboració i com es podran obtenir resultats tangibles. La col·laboració ha de tenir lloc a diferents nivells: entre equips de govern, l’administració, el estudis i departaments, els equips de recerca i els seus integrants, els professors individualment, etc.

5. A partir de les dades disponibles, traçarem un pla sistemàtic però flexible per tal

d’establir relacions privilegiades amb centres de prestigi a Europa, Estats Units i Canadà i Amèrica Llatina, tot tenint en compte els aspectes estratègicament més adients als diferents estudis, departaments i instituts.

6. Integrarem l’ UPF International Campus en el marc de l’oferta general de la nostra

Universitat, tot creant una major permeabilitat entre les assignatures de lliure elecció, el Programa d’Estudis Europeus i Hispànics i els cursos d’estiu.

7. Donarem projecció internacional als Cursos d’Estiu de la UPF en dues línies. En

primer lloc, se n’ampliarà l’oferta quant a continguts i quant a nombre i tipus d’activitats. Amb aquest objectiu s’establiran acords de patrocini amb institucions i empreses catalanes que permetin la participació en el Cursos d’Estiu de figures de renom internacional i d’experts en matèries específiques. En segon lloc, es fomentarà el coneixement dels Cursos d’Estiu de la UPF fora de l’àmbit català per tal d’atraure estudiants de fora de la nostra universitat, tot entenent l’estiu com a marc ideal per a l’intercanvi de coneixement entre els estudiants i professors de la UPF i estudiants i professors d’altres universitats i països.

8. Incorporarem de manera activa la UPF als grans forums de col·laboració

internacional, amb pes reconegut en el marc legal i acadèmic, especialment la EUA (European Universities Association) y la WUN (World Universities Network).

18

3. UNA UNIVERSITAT, TRES CAMPUS

L’articulació de la UPF en tres campus ben diferenciats ha des ser contemplada com un element positiu per al desenvolupament de les activitats docents i de recerca que es realitzen a cadascun d’ells, sempre que existeixi una distribució harmònica dels recursos que assegurin l’assoliment adequat de les seves funcions. Tanmateix, cal assegurar la col·laboració entre ells de forma que puguin compartir les iniciatives generades en uns o altres, permetent l’existència d’eixos transversals de cooperació. En aquest sentit, el Campus de Ca l’Aranyó pot permetre la gènesi de mecanismes de comunicació que ajudin a la vertebració de la Universitat mitjançant el coneixement i la comprensió mutus de les activitats realitzades a cadascun dels seus centres. Es tracta, en definitiva, de fer possible que la diversitat contribueixi, encara que sembli paradoxal, a la coherència, com exemple per a una societat complexa com la nostra.

Campus de Ciutadella

Al campus de Ciutadella s’hi concentren quatre departaments de la universitat (Economia i Empresa, Dret, Ciències Polítiques i Socials, i Humanitats) i s’hi ofereix un ampli conjunt d’ensenyaments de ciències socials i humanitats, en els diversos cicles universitaris. També hi ha diverses institucions orientades a enfortir la recerca, tant pròpies com vinculades o adscrites (Institut de Cultura, IHJVV, CREI, etc.). En constituir un nucli madur del nostre projecte universitari, moltes de les característiques del campus ja estan ben definides. Tot i així, sens dubte, les possibilitats de creixement encara existents al campus de Ciutadella han de permetre enfortir les dinàmiques de consolidació ja arrelades en els diversos àmbits acadèmics, tant a la recerca de qualitat com a la docència.

Cal considerar especialment les noves oportunitats obertes per la reforma dels ensenyaments de postgrau. La qualitat dels diferents programes de doctorat existents al Campus de Ciutadella, així com els màsters vinculats a doctorat, són una base molt adequada per reconvertir-los en una oferta de màsters capaços d’atreure estudiants de tot el món. D’altra banda, també es poden explorar noves iniciatives de formació de postgrau, aprofitant àrees d’intensa activitat en recerca, o també cercant la possibilitat de dissenyar nous programes interdisciplinaris amb un fort atractiu.

En l’àmbit de la recerca, al Campus de Ciutadella és convenint de desplegar noves iniciatives que permetin impulsar més fortament el conjunt de les activitats de recerca, estimulant les relaciones entre diferents disciplines acadèmiques i aportant la massa crítica necessària per assolir una visibilitat internacional adequada. Per exemple, a l’àmbit de l’economia s’ha aconseguit una qualitat de la recerca i un nivell d’oferta en grau i postgrau que fa de la UPF un centre de referència. Per tal de situar la recerca i l’oferta docent de l’àmbit d’empresa en aquesta línia caldrà prendre les adequades mesures institucionals i estratègiques. D’altra banda, una de les iniciatives que es proposa és la creació d’un institut de recerca que relacioni l’àmbit de les disciplines jurídiques amb la resta de les ciències socials i les humanitats. Una altra proposta es la configuració d’un parc de recerca en ciències socials, que permeti hostatjar iniciatives acotades temporalment de recerca i desenvolupament en ciències socials i humanitats, facilitant els mitjans i el suport necessari per fer-les viables.

Per el desenvolupament de noves iniciatives en recerca i docència al Campus de Ciutadella, ens cal acabar de desplegar el campus en la seva totalitat, avançant en la construcció dels nous espais previstos, i també acabant algunes realitzacions encara pendents a les casernes. Els nous espais són completament necessaris, no sols per permetre

19

noves iniciatives, sinó també per millorar la situació d’alguns departaments, i evitar així que algunes situacions que es varen plantejar com a provisionals, esdevinguin definitives. De la mateixa manera, cal pensar que les activitats docents orientades per la filosofia de l’anomenant crèdit europeu, requereixen uns espais i un mobiliari apropiats. Caldrà doncs, portar a terme les reformes necessàries a una part de l’aulari per tal d’ajustar-se als nous requeriments educatius.

Campus del Mar

Després del desplegament dels estudis de Biologia, aquest Campus experimentarà properament un repte que ha esdevingut una de les apostes més important per als propers anys de la UPF: el trasllat del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) als espais del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Aquest ha ser, però, l’inici de la següent fase de consolidació del Campus de Mar que passa per l’adaptació dels espais que deixaran lliures els membres del DCEXS i l’arribada de noves titulacions de grau que completin l’oferta docent de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. En aquest sentit, proposem procedir a l’adaptació immediata dels espais de l’edifici IMIM per permetre la seva utilització amb objectius docents, una vegada es realitzi el trasllat dels professors i investigadors al PRBB. Es demanarà, d’acord amb el DCEXS, aquelles titulacions en l’àmbit de les ciències de la salut (medicina, infermeria, fisioteràpia) i de la vida (bioquímica, biotecnologia) que permetin el desenvolupament docent idoni del Campus de Mar.

Ca l’Aranyó , comunicació, tecnologia i continguts

Una àrea de nova centralitat. Ca l’Aranyó pot convertir-se en un gran centre de comunicació. Dins de la UPF, perquè reuneix estudis fins ara bastant dispersos; l’agrupació ha de servir per visualitzar-los i potenciar-los. De portes enfora, perquè té una ubicació òptima en el mapa de la ciutat, i perquè ja neix vinculada amb l’empresa i les institucions públiques. La Universitat ha d’afavorir la seva projecció cap a la societat.

Compartir l’espai i compartir les capacitats. L’àrea agruparà vuit estudis i dos instituts de recerca, a més de màsters, diplomes de postgrau i titulacions adscrites. Aquests centres no han de donar-se l’esquena, sinó trobar passarel·les i lligams, especialment en tot allò que va més enllà del grau. Els objectius compartits poden ser tant teòrics i acadèmics (per exemple, l’anàlisi de la comunicació) com aplicats (per exemple, productes lingüístics i audiovisuals amb recurs a les tecnologies).

La reorientació dels ensenyaments. La nova ubicació pot ajudar també a repensar els ensenyaments de grau i de postgrau. En el cas de l’estudi del llenguatge, per exemple, el lligam tradicional amb les filologies s’enriqueix ara amb l’horitzó de la comunicació i les indústries de la llengua. Orientacions més històriques o acadèmiques poden anar de costat amb orientacions més aplicades.

Servir tota la comunitat universitària. Cal aprofitar la reubicació per definir i establir lligams amb tota la comunitat universitària, en forma de serveis: p. ex., ensenyament de llengües (llengua catalana per a estrangers, llengües estrangeres); serveis de traducció i interpretació; serveis de comunicació (ràdio, televisió, publicacions escrites i audiovisuals). Cal fomentar els lligams per afinitats temàtiques: p. ex. amb Humanitats (llengües i cultures), amb Ciències (comunicació científica, divulgació de la ciència).

20

Centres adscrits Millorarem les sinergies amb els centres adscrits a la UPF (EUM, ELISAVA i

ESCI) en el marc de l’espai europeu. En el cas especial de l’ESCI –que no és només un centre adscrit, sinó que la UPF és un dels seus patrons fundadors- articularem l’oferta de grau i postrgrau de l’escola amb la pròpia oferta de la universitat.

21

4. UN FINANÇAMENT ADEQUAT I UN NOU MODEL DE GESTIÓ PER MILLORAR ELS SERVEIS A LA COMUNITAT 4.1. Un nou model de finançament

El govern de la Generalitat, i també el govern de l’Estat, han decidit incrementar els recursos destinats a les universitats. Considerem que un bon ensenyament superior i una recerca potents són aspectes indispensables per a la modernització i la competitivitat del país. Ara bé: si la distribució d’aquests recursos es planteja sobretot amb criteris externs a la pròpia activitat universitària (la formació, la recerca i la transferència de coneixement) i sense una voluntat d’incentivar la millora constant del sistema, aquest esforç pot esdevenir eixorc. El manteniment de la situació actual, amb punts febles importants i evidents, no tan sols significaria perdre una oportunitat, sinó un clar pas enrere.

Tenir clarament en compte els resultats en el model de finançament no va contra l’equitat, sempre que aquest model més basat en els incentius sigui un instrument per millorar, de fet, el finançament de tots a mig termini. El model actualment vigent

El model actual conté aspectes clarament millorables. No estem parlant de petits detalls, sinó de qüestions cabdals que, al capdavall, són les que orienten el model cap a la qualitat i la millora sostinguda o, de fet, cap a la perpetuació d’una realitat amb molts talons d’Aquil·les. Per tal de descriure la situació de manera entenedora podem establir quatre punts de partida:

1. El model definitiu hauria de contemplar el conjunt de l’activitat que les universitats realitzen. El model vigent no té en compte, de forma significativa, l’activitat en matèria de recerca a l’hora de distribuir els recursos.

2. El nou model hauria d’incorporar de forma adient els resultats obtinguts per les

diferents universitats, tant en docència com en recerca. Si bé el model actual té en compte alguns outputs, el cert és que la seva incidència en el conjunt del finançament és petita.

3. El plantejament i els indicadors utilitzats haurien de reflectir, de la manera més

efectiva i simple possible, l’activitat i els resultats assolits per cada universitat. Actualment no es fan servir alguns paràmetres molt vàlids i fàcils d’obtenir i, en canvi, se n’usen d’altres de clarament bandejables.

4. Al marge del finançament corresponent a les universitats, es poden establir

mecanismes explícits de compensació per tal de facilitar l’equilibri territorial. El model actual segueix tenint, en la nostra opinió, els següents problemes:

� No existeix cap previsió pressupostària que parteixi dels resultats obtinguts en docència. El finançament es basa exclusivament (tot i considerant el tractament del doctorat) en l’activitat i no considera aspectes bàsics com el nombre de titulats en el temps previst o la inserció laboral dels titulats, incorporables amb totes les ponderacions que es vulguin.

22

� L’activitat de recerca es basa en els sexennis, en algun cas ponderats. No és pas un mal indicador, però obviar els ingressos obtinguts per cada universitat, el nombre de projectes, el nombre de professors implicats en projectes de recerca, o la relació entre trams de recerca i trams de docència, pot significar un error considerable, sobretot quan parlem d’equipaments i infraestructures de recerca.

� Considerar exclusivament les tesis doctorals com a indicador dels resultats de

recerca resulta sorprenent i limitat. El nombre de publicacions indexades, ponderades quan convingui per nombre de professors i àmbits, o el nombre de patents, semblen indicadors prou rellevants per ser tinguts en compte.

� La persistència en l’ús d’indicadors que trasllueixen només una part de l’activitat

(tesis llegides o sexennis) per objectius diversos (suport genèric, beques FI o equipaments i infraestructures) contribueix a fixar una imatge molt inexacta de la realitat i a fer més confús el model.

Considerem que la societat difícilment pot assumir que el finançament universitari

obviï qüestions cabdals com els resultats en docència, la inserció de titulats, o que consideri de manera mínima aspectes essencials en l’activitat o en el rendiment de la recerca i la transferència de coneixement.

D’acord amb aquestes consideracions, defensarem amb fermesa davant del DURSI els

següents canvis en el model de finançament:

1. Incorporar com a un indicador rellevant els resultats obtinguts en la docència de primer i segon cicle, de forma que el finançament no premiï aquelles universitats amb un major nombre d’estudiants repetidors. Els titulats en el temps previst, o la inserció laboral aconseguida poden ser elements a tenir en compte i fàcils d’obtenir.

2. Utilitzar criteris rellevants a l’hora de distribuir la part de la subvenció destinada a recerca. Tenir únicament en compte els sexennis i les tesis llegides i oblidar-se absolutament dels ingressos obtinguts per recerca, el nombre de projectes, les publicacions indexades, els ingressos per explotació de la propietat industrial, etc., no té cap explicació lògica.

3. Introduir elements bàsics de coherència. No és comprensible que els resultats obtinguts en la docència de primer i de segon cicle valguin un 0% i al tercer cicle els resultats valguin el 75% d’allò que es distribueix, respectivament, per aquests conceptes.

A banda de la millora del finanaçament per la via de la subvenció pública, cal

recordar que prop del 50% del pressupost de la UPF no procedeix d’aquesta subvenció. En els darrers quatre anys, l’increment d’ingressos procedents de la recerca i d’altres activitats desplegades per la UPF ha estat molt gran. Aquesta és una línia que cal desenvolupar molt activament , impulsant decididament les activitats de transferència de teconologia i de col·laboració amb empreses i institucions per tal d’incrementar aquests ingressos.

4.2. Un nou model de gestió La UPF és una universitat pública que té una vocació de servei a la societat i a

l’interès general i que també es vol articular institucionalment sobre uns valors públics que prioritzen la gestió directa dels seus serveis mitjançant organismes públics i empleats

23

públics. En aquest sentit, no tenim cap dubte de la vinculació directa entre institució i gestió pública amb una elevada qualitat dels serveis públics, la defensa de l’interès general i el rendiment de comptes.

El nostre posicionament sobre la gestió universitària es pot resumir en cinc eixos generals. El primer es la defensa d’un model de gestió pública allunyada de les tendències privatitzadores de “moda” del nostre entorn. Optem per un model de gestió directa prestada per empleats públics amb valors i ètica pública.

En segon lloc, volem dissenyar un model de gestió amable per a les persones i, també, eficaç i eficient en els serveis que es presten als membres de la comunitat universitària i, més en general, als ciutadans. Un model de gestió pública no ha de ser rígid i distant sinó, al contrari, flexible i proper a les necessitats dels membres de la comunitat universitària.

El tercer eix es la nostra aposta per un model de gestió pública de caràcter integrador i de defensa, tant en la dimensió externa com en la interna, del valor de l’equitat. Tots els membres de la comunitat universitària, amb independència del seu àmbit de docència i de recerca, han de rebre una elevada atenció i qualitat de serveis.

El quart punt es la potenciació de centres i departaments com a unitats fonamentals de la Universitat. Els departaments i els centres son les unitats bàsiques de producció del coneixement. S’han de millorar les seves condicions internes de gestió i s’han de recolzar des dels serveis centrals.

El cinquè eix es basa en la necessitat de repensar l’organització central i territorial de la Universitat amb l’objectiu d’aconseguir una major qualitat de la gestió. La incorporació del Campus de Ca l’Aranyó i l’alliberament dels edificis de Rambla i de França canviarà el mapa territorial de la universitat i implicarà una oportunitat per repensar la relació entre el rectorat i els campus de docència i recerca i, també ,per plantejar millores en la gestió dels campus. Aquest canvi té com a objectius la millora de la gestió dels nostres campus, apropar els serveis centrals (Mercè) als campus mitjançat la migració d’una part d’ells als diferents campus territorials i buscar una oportunitat urbanística per ubicar el rectorat a un espai adjunt al campus de Ciutadella.

Propostes concretes 1. Reforçarem la utilització d’instruments de planificació, d’informació dels diferents

paràmetres institucionals i d’avaluació. Es mantindrà i potenciarà els actuals instruments de planificació (pla director, pla d’activitats i pla de gestió). S’aprofundirà en la producció d’indicadors de docència, de recerca i de gestió per a l’avaluació i millora de la Universitat.

2. Promourem una política de transparència, tant envers la comunitat universitària

com a tota la societat, de tots els nostres indicadors de procés i de resultat. 3. Definirem un nou model de control de la despesa que superi l’estructural

problemàtica vinculada al tancament i a l’inici dels pressupostos anuals. Es buscaran alternatives per superar l’actual patologia de la paralització de les activitats econòmiques dels recercadors i docents a la finalització i a l’inici de l’exercici pressupostari de caràcter anual. S’implantarà un mecanisme que possibiliti no paralitzar mai les activitats econòmiques bàsiques.

4. Potenciarem la comunicació interna de les decisions establint nous canals de comunicació de caràcter directe i personal. El rector, els vicerectors, gerent i

24

vicegerents es reuniran de forma periòdica i amb grups sectorials per informar i debatre les línies d’actuació en matèria de gestió. Es fomentarà per aquesta via la participació activa dels membres de la comunitat universitària en els temes de gestió.

5. Aprofundirem en les millores associades al model de gestió integrada de la

informació que agrupa els serveis de la biblioteca amb els serveis informàtics. Es tracta de definir un model informàtic amb una vocació de servei i que integri suport tècnic, informació i coneixement tecnològic., i incrementar les sinergies dels nostres serveis amb les unitats de recerca i de docència en tecnologies de la informació.