primeres jornades d’estudis d’ondara. octubre, 2011 ... · -inacio arce, arquitecte:...

Primeres Jornades d’Estudis d’Ondara. Octubre, 2011

Relació de ponències previstes.



PROGRAMA

Divendres, 28 d’octubre

18:00 – Acte d’inauguració de les Jornades. 18:30 a 21:00 h. - Bloc I - Enric Guinot, Universitat de València: Les cartes de poblament valencianes, instruments

d’organització social (segles XIII al XVII) - Robert Miralles, IES Xèbic d’Ondara: Cicle Vital de la Comunitat Franciscana Mínima d’Ondara

(1611-1835). - Francesca Marí i Andreu Sentí, Universitat d’Alacant: Una aproximació als malnoms d’Ondara

en documentació escrita (1877-1967). Dissabte, 29 d’octubre

10:00 h a 13:30 h. – Bloc II - Miquel Gómez, arqueòleg: Seguiment arqueològic de les obres realitzades a la Parròquia de

Santa Anna. - Inacio Arce, arquitecte: Descripció arquitectònica de l’antic convent dels Mínims. - Josep Vicens Pascual, historiador: Ondara als Quinque Libri de Pego (1533-1661). - Rosa Seser, Arxiu Municipal de Dénia: Segles XVI i XVIII, dos moments històrics. Tres veïns

d’Ondara processats per la Inquisició. - Juli Esteve, periodista. Presentació del documental “Valencians de Mallorca”. 16:00 a 20:00 h. – Bloc III - Marta Saliné, Museus d’Esplugues de Llobregat: Aproximació a la figura de Lluís Bru i Salelles,

dibuixant i mosaïcista. - Joan Miquel Almela, Arxiu Municipal de Pego: El torero de Pego “Dominguín” i el fenòmen

“Platanito” a la plaça de bous d’Ondara (1965-1967). - Vicent Beltran i Teresa Herrero, Universitat d’Alacant: El parlar de la Marina, particularitats

d’Ondara. - Jovi Lozano-Seser, llic. Com. Àudiovisual; i Vicent Ortuño, llic. Geogr. i Hist.: L'emigració

ondarenca a Nova York a principis del segle XX. L'excepcionalitat de Josefa Terentí Seguí (Trini

Reyes). Diumenge, 30 d’octubre

9:00 a 11:00 h. - Bloc IV - Sergi Mallol, CEIP Pou de la Muntaya-Dénia: Itinerari pel patrimoni històric d’Ondara.

11:15 a 13:15 – Bloc V - Toni Romans, estudiant: El Prado d’Ondara, un fenòmen comercial del s. XX. - Carles Torres, UNED Dénia: Mestres i escola. Dades biogràfiques dels anys 1950-60.

- Toni Estarca, IES Núm. 1-Xàbia: L'origen d'un sistema financer modern a través de la Caixa

d'Estalvis i Mont de Pietat " La Ondarense". - Acte de cloenda de les Jornades.

COL·LABOREN:

INSTITUT D’ESTUDIS COMARCALS DE LA MARINA ALTA

ASSOCIACIÓ CULTURAL OCELL

ONDARA EN LA HISTÒRIA www.ondara.cat

ORGANITZEN:



ENRIC GUINOT I RODRÍGUEZ

Les cartes de poblament valencianes, instruments d’organització social

(segles XIII al XVII).

Sobre la ponència:

En el marc de la expansió de la societat feudal europea i també en el cas de la

Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana i Moderna, i dels paral�lels grans moviments de

població que comportaren, les cartes de poblament foren els instruments jurídics

que regularen el procés de fundació de les noves comunitats. De tot això en tenim

molts i importants exemples en terres valencianes, concretament en els dos grans

moments de canvi social: els segles XIII i XVII, arran de la conquesta feudal de temps

de Jaume I i en el context de l’expulsió dels moriscos. A més, però, aquests

documents són una magnífica font històrica al moment de creació de les noves

comunitats, rurals i fins i tot urbanes segons els casos, en donar informació rellevant

sobre les relacions socials, els nivells de riquesa de la població, el sistema fiscal o el

poder municipal.

Sobre el ponent:

N’Enric Guinot Rodríguez és catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València,

responsable del màster d’Estudis Medievals de la Corona d’Aragó en dita universitat, i codirector de la

col·lecció de llibres “Fonts Històriques Valencianes”, editada per Publicacions de la Universitat de València.

Entre altres ha publicat els llibres Cartes de poblament medievals valencianes (1991), Els fundadors

del Regne de València (1999), Els molins hidràulics valencians (2002), La Baja Edad Media. Economía y

sociedad (2004), Els Repartiments medievals a la Corona d’Aragó (2007), sis volums sobre el patrimoni

hidràulic valencià i les hortes històriques així com diversos llibres d’edició de documentació medieval,

especialment del segle XIII.

Les seves línies d’investigació giren sobre les qüestions dels ordes militars, amb especial

referència al orde de Montesa; les senyories, la renda feudal i la noblesa valenciana baixmedieval; la

colonització feudal, els repartiments i el repoblament al País Valencià, també l’antroponímia medieval, i,

finalment, el paisatge medieval i les hortes històriques mediterrànies, els seus sistemes de reg i la

molineria, i més en concret sobre l’Horta de València i el seu Tribunal de les Aigües, tant en la seva

vessant històrica com quant al seu valor patrimonial.



ROBERT MIRALLES I CEBRIÀ

Cicle Vital de la comunitat Franciscana Mínima d’Ondara (1611-1836).

Sobre la ponència:

L’arribada a Ondara en 1611 d’un grup reduït de franciscans mínims, una iniciativa del

marqués de Guadalest i senyor local, no és un fet irrellevant. La presència constant dels seus

membres en quasi tots els àmbits de la vida local durant més de dos cents anys demostra el

contrari. Per què l’elecció d’Ondara? En quines circumstàncies hi arriben? Com s’organitzen? A

què es dediquen? Com vesteixen i què mengen? De què viuen? Com reben les noves idees

liberals? Quin és el seu final?

Tot açò i més és el que pretenem desentranyar, contribuint a rescatar de l’oblit la seua

memòria. Durant dos segles compartiren els avatars dels seus veïns, com uns ondarencs més, i

alguns d’ells ho eren de soca-rel. Per tant, s’ho mereixen.

Sobre el ponent:

- Professor del Departament de Geografia i Història de l’IES Xebic d’Ondara.

- Ha publicat nombrosos articles en llibres de festes sobre Ondara.

- Publicacions i participacions bibliogràfiques:

o La demografía d'Ondara al segle XVIII. Breu introducció a l'economia

d'Ondara al segle XVIII. 1981.

o Guerra i població a la Marina Alta (1700-1720) en 1r Congrés de la Marina

Alta.

o Crisi i creixement a l’Ondara del segle XVII en Estudis sobre la població del

País Valencià, volum I.

o El llibre d'Ondara, 3r nivell (conjuntament amb Joan Josep Cloquell).

Ajuntament d’Ondara. 1988.

o Apunts per a la història de la Plaça de Bous d’Ondara. Ajuntament d’Ondara i

Institut Joan Gil-Albert. 2002.

- Té diversos treballs i estudis per publicar, com ara:

o Història d’Ondara.

o Toponímia d’Ondara.

o La població d’Ondara entre els segles XIV i XVII

o Els topònims islàmics d’Ondara



ANDREU SENTÍ I PONS - FRANCESCA MARÍ DOMÈNEC

Una aproximació als malnoms d’Ondara en documentació escrita (1877-1967).

Sobre la ponència:

La nostra societat s'està transformant molt ràpidament, vivim en un món

canviant, globalitzat, de noves tecnologies i comunicacions. Alguns aspectes de la

socialització tradicional els estem perdent a marxes forçades. D'ací naix el nostre

interès per arreplegar, estudiar i conservar els malnoms d'Ondara. Fins a dia de hui no

tenim pràcticament estudis sobre antroponímia d'Ondara. Cal, doncs, un estudi que

cobrisca aquest buit. Amb aquesta comunicació pretenem fer-ne una primera

aproximació, tot limitant-nos a dues documentacions escrites i deixant de banda una

arreplega oral de la memòria viva dels malnoms d'Ondara. Aquestes dues fonts

escrites són un llistat de noms i malnoms del llibre de comptes d'una botiguera del

poble (entre 1877-1904) i malnoms que apareixen en la Causa General del Franquisme

en què mamprenen la repressió. A partir d'aquestes fonts, doncs, analitzarem

lingüísticament i classificarem semànticament els malnoms documentats per

aproximar-nos a un estudi antroponímic d'Ondara.

Aquest treball és l’avanç d’un estudi molt més ampli sobre els malnoms

d’Ondara, que inclourà tant les fonts escrites com les orals.

Sobre el ponents:

Andreu Sentí i Pons (Ondara, 1983) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant (2008) amb premi extraordinari de llicenciatura. Ha obtingut el Diploma d’Estudis Avançats en el marc del Doctorat interuniversitari en estudis filològics interdisciplinaris (Filologia Catalana i afins) (2010).

Actualment té una beca del Ministeri d’Educació al si del programa de Formació de Professorat Universitari (FPU 2009-2013) per a preparar la tesi doctoral sobre les perífrasis verbals modals del català antic a partir d’un estudi de corpus lingüístic. La seua àrea de recerca és la lingüística diacrònica cognitiva, la semàntica, la lexicologia i la neologia.

Francesca Marí Domènec (Ondara, 1976). Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat d’Alacant (1998). Llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Miguel Hernàndez d’Elx (2003). Llicenciada en Periodisme per la Universitat de Múrcia (2007).

Desenvolupa la seua tasca com a editora i correctora de textos a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (1999-2005). En l’actualitat dirigeix el Departament de Producció del Taller Digital de la Universitat d’Alacant treball que combina amb la direcció del projecte “Un museu per a tots” pla Avanza MARQ-Universitat d’Alacant.



MIQUEL GÓMEZ SAHUQUILLO

Seguiment arqueològic de les obres realitzades a la Parròquia de Santa Anna

d’Ondara.

Sobre la ponència:

Les últimes obres dutes a terme a la Parròquia de Santa Anna d´Ondara obligaren a fer

un seguiment arqueològic per tal de documentar possibles restes arqueològiques que

pogueren aparèixer. En aquest seguiment es va fer un estudi mural de l’edifici i també un

estudi estratigràfic del sòl seguint el sistema "HARRIS" per tal de documentar les estructures i

estrats apareguts durant els treballs i obres dutes a cap en l’Església. S’estudià capella per

capella, la nau principal amb el presbiteri i les dues estances de la sagristia. Quedaren

documentats els murs apareguts i es va recollir el material arqueològic aparegut. Es van

realitzar fotografies, es feren plànols a escala, així com també es prengueren cotes de

profunditat. Tota eixa informació ens donà una cronologia de les distintes fases constructives

de l’edifici que es corresponien a una construcció anterior a l’actual església i les ampliacions

successives de l’actual.

Sobre el ponent:

Miquel Gómez Sahuquillo és Llicenciat en Història, especialitat Arqueologia per la Universitat

de València. Com a arqueòleg, ha dirigit diverses excavacions d’urgència i prospeccions a

Montesa, Gandia, Sueca, Cullera, Corbera, Xàtiva, Alberic, Piles, Chiva, Paterna, Terrateig,

Alzira i València, així com també amb les necròpolis islàmiques del despoblat de Benifaraig

(Alberic) i Anna.

A Soneja, va realitzar diverses prospeccions arqueològiques en els seus jaciments, realitzant

també l’estudi dels béns etnològics i la realització del prjecte de protecció del patrimoni

històric.

També ha estat director tècnic arqueòleg del jaciment morisc de l’Almàssita de Villalonga.

Ha participat en diverses publicacions, congressos i conferències, principalment relacionades

amb el seu Poble, Corbera, d’on també és coordinador de les visites al Castell.

A Ondara, va ser l’arqueòleg director de les excavacions motivades pel canvi de pavimentació

de l’Església, de les quals hui ens parlarà



INACIO ARCE GRILO

Descripció arquitectònica de l’antic convent dels Mínims.

Sobre la ponència:

L’ordre del mínims es caracteritzà per la sobrietat i l’austeritat, la predicació fou

la seua finalitat. Aquests factors influïren en la concepció arquitectònica de l’església.

En ple Renaiximent, sota unes condicions mètriques i estètiques (normativisme, secció

aurea, vares i palms, arcs de mig punt, voltes de canó) es configura el nou espai del

Convent del Mínims. El soterrament dins del recinte sagrat respongué a una altra de

les necessitats del moment.

Sobre el ponent:

Inacio Arce Grilo és arquitecte, junt amb Maria del Mar Boluda, conformem l’empresa

Espai Blai arquitectes. Ha treballat en diferents projectes relacionats amb la Parròquia, com

ara les obres realitzades al Convent i a la l’Església parroquial de Santa Anna d’Ondara, així

com l’ampliació de l’ermita del Crist.

També ha estat responsable del disseny de diverses obres civils i d’obres públiques,

com ara la Piscina Municipal d’Ondara.



JOSEP VICENS PASQUAL

Ondara als Quinque Libri de Pego (1533-1661)

Sobre la ponència:

La comunicació consta d’una introducció on es presenta el treball, després un

recorregut cronològic del nom d’Ondara als tres primers quinque libri de Pego, seguit

d’un repàs detallat dels registres de les persones i famílies ondarenques i finalment

una gràfica de cognoms i una conclusió final.

Sobre el ponent:

En Josep Vicens Pascual nascut a Pego, llicenciat en Filosofia i Lletres per la

Universitat de València, ha estat professor de Valencià. Llengua i Literatura Catalanes

als instituts de Batxillerat del Vendrell, Amposta, Tavernes de la Valldigna i Oliva. Ha

publicat articles sobre història local al Quaderns Pego i al Llibre de festes de Pego així

com treballs de llengua i literatura, també ha presentat comunicacions a diferents

jornades d’estudi i congresos i actualment estudia els primers quinque libri de la

parròquia de Santa Maria de l’Assumpció de Pego i fruit d’aquest estudi és la

comunicació que es presenta a les Primeres Jornades d’Estudi d’Ondara.



ROSA SESER PÉREZ

Segles XVI i XVIII, dos moments històrics. Tres veïns d’Ondara processats per la

Inquisició.

Sobre la ponència:

Al s. XVI Ondara és una població amb un veïnat mixt, en el qual es dona un fort

predomini de musulmans. Malgrat la presència de l’Església i les seues actuacions la

cultura i les formes de vida tradicionals, es a dir islàmiques, estan presents en la

societat . Dos denúncies suposaran l’actuació de la Inquisició per lluitar contra un món

més islamitzat del que voldria l’Església.

Dos cents anys més tard, s. XVIII, en una societat completament cristianitzada

arriben, ara de la veïna França, nous conflictes que ataquen l’ortodòxia catòlica. La

Inquisició, sempre alerta, i amb la col·laboració d’un delator, com era habitual, actuarà

de nou.

Sobre el ponent:

- Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València. Especialitzada en Història Medieval i Documentació.

- Des de l’any 1987 està al front de l’Arxiu Municipal de Dénia i de la Hemeroteca Històrica comarcal, des d’on realitza tasques de difusió cultural i històrica.

- Sòcia fundadora de l’associació d’Arxivers Valencians - Forma part de la Junta directiva de l’Institut d’Estudis Comarcal de la Marina Alta i coordina i

dirigeix la revista AGUAITS: d’assaig i investigació, amb 29 números publicats. A més de diversos articles en revistes, premsa i comunicacions a congressos sobre

documentació i història té publicats els següents llibres: - Catáleg del Fons de la Ajudantia de Marina de Dénia i Xàbia. València: Conselleria de

Cultura, 1988, col·lecció Arxius Valencians, nº 8 - Arxiu del Port de Dénia (1892-1969), Dénia: Ajuntament, 1999 - Goigs i devocions tradicionals a Dénia, Dénia: Ajuntament, 2001 - La Mirada de l’ Arxiu: Dénia 1970-2000, Dénia: Ajuntament, 2002 - Coordinadora i coautora del llibre, El convent de les Agustines i la Santíssima Sang. 400 anys

de presència a Dénia, editat per l’Ajuntament de Dénia, 2005. -“L’Arxiduc Carles i Dénia: Col·lecció documental I, II”, Ajuntament de Dénia, 2005 i 2006. En els últims anys dedica la seua investigació a la Guerra de Successió i a l’actuació de la

Inquisició a la Marina Alta.



JULI ESTEVE I CARBONELL.

Presentació del documental “Valencians de Mallorca”

Sobre la ponència:

Després de l’expulsió dels moriscos i durant tot el segle XVII, milers de mallorquins

deixaren l’illa per repoblar els pobles de la Marina així com altres comarques valencianes,

entre d’ells alguns vingueren a Ondara. Quatre segles després, el senyal que deixaren aquelles

persones és encara ben visible en la parla i els costums d’eixes terres. Tot i això, la

mallorquinitat de molts pobles de la Marina era absolutament desconeguda fins als anys 80.

Diverses investigacions fetes les últimes dècades han permés descobrir eixos orígens,

recuperar l’orgull de la procedència i enfortir els lligams amb Mallorca.

Juli Esteve ens presentarà un documental que incideix en aquests estudis i en el

sentiment de la gent de la Marina vers els seus avantpassats mallorquins.

Sobre el ponent:

Nascut a Puçol (l’Horta), el 27 d’abril del 1959. Estudis: fins a segon d’Enginyeria Industrial (Universitat Politècnica de València) i fins a cinqué de Ciències Químiques (Universitat de València). a. Soci, promotor i director d’InfoTV (des de maig del 2004). b. Delegat de TV3 a València, des de l’octubre del 1995 fins a maig del 2004. c. Coordinador d’Informatius de Canal 9, entre maig del 1989 i setembre del 1995. d. Subdirector del diari Avui, de Barcelona, entre febrer del 1987 i abril del 1989. e. Redactor del diari El País a València, entre novembre del 1985 i febrer del 1987. f. Redactor, cap de secció i redactor en cap del diari Noticias al Día, de València,

entre octubre del 1982 i juliol del 1984. g. Redactor i corresponsal de comarques del Diario de València, entre desembre del

1980 i juliol del 1982. h. Primer responsable del periòdic local Notícies de Puçol. i. Articulista a publicacions com el diari Levante, de València, la Revista de Catalunya

i Saó. j. Coautor del llibre La televisió (im)possible. Deu anys d’informatius a Canal 9

(Edicions 3i4, 2000). k. Autor de ponències i conferències a diverses jornades, seminaris i congressos i

participant en taules redones de contingut polític i periodístic i en tertúlies radiofòniques.



MARTA SALINÉ I PERICH

Aproximació a la figura de Lluís Bru i Salelles, dibuixant i mosaïcista.

Sobre la ponència:

Lluís Brú i Salelles (Ondara 1868 – Barcelona 1952). Dibuixant i mosaïcista és

representatiu per ser una de les mans constructores del Modernisme Català.

Descendent d’una nissaga de dibuixants, presentarem els seus antecessors i el

paper d’aquesta herència en la seva trajectòria professional. Primer el portarà a iniciar-

se en el camp del dibuix com a escenògraf, posteriorment com a pintor per a les arts

decoratives i finalment la seva faceta més coneguda, la de mosaïcista.

Treballà amb molts arquitectes podem destacar a Lluís Domènech i Montaner o

Josep Puig i Cadafalch entre d’altres. Coneixerem diferents obres d’aquest personatge

polifacètic i farem un petit tast d’obres properes a Ondara on Brú hi participà: l’Estació

del Nord de València o el Mercat Colom. També aprofundirem sobre el laboriós procés

de creació de l’arquitectura i la seva decoració en el qual hi van participar moltes mans

anònimes que van fer possible el Modernisme que avui reconeixem.

Sobre el ponent:

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona l’any 1991. Suficiència investigadora assolida l’any 2001. Master en Gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de Barcelona l’any 2009. La seva formació i trajectòria professional està lligada amb les arts i els oficis aplicats a la construcció i la seva relació en el camp de l’educació, els arxius i els museus. Des de l’abril de l’any 2003 treballa com a conservadora dels Museus d’Esplugues de Llobregat: Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel i en el Museu de Ceràmica “La Rajoleta” d’ Esplugues de Llobregat. És col·laboradora amb el GRACMON Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani, de la Universitat de Barcelona. Cal destacar la seva especialització en l’estudi de la ceràmica i del mosaic aplicats en l’arquitectura modernista. El tema principal d’investigació i estudi de la seva Tesi Doctoral es centra justament en l’estudi musivari en el Modernisme a través de l’obra del dibuixant i mosaista Lluís Brú i Salelles. L’any 2004 va comissariar una exposició dedicada a la ceràmica i al mosaic a través de l’esmentat personatge sota el nom de: Lluís Brú, Fragments d’un creador. Els mosaics modernistes.



JOAN MIQUEL ALMELA COTS

El torero de Pego “Dominguín” i el fenomen “Platanito” a la plaça de bous

d’Ondara (1965-1967)

Sobre la ponència:

Allà per la mitjania de la dècada dels anys seixanta es va viure a l’espectacular Joia

Levantina d’Ondara un fenomen taurí sense parangó en la seua llarga història, no tant per la

qualitat artística dels toreros com pel ressò mediàtic que va tenir a la Marina Alta. El mà a mà

entre Platanito i Dominguín de Pego s’emmarcà en una conjuntura plena d’excentricitats

protagonitzades per un fenomen encara major com era El Cordobés.

La comunicació tot i que farà referència a la més que centenària història de la plaça de

bous d'Ondara -ja tractada per Robert Miralles-, es centrarà en les actuacions del torero de

Pego Domingo González "Dominguín", el qual va aconseguir en més d'una ocasió omplir la

plaça d'aficcionats de Pego i la comarca. La seua carrera professional va ser curta però intensa,

com ho demostrarem amb abundant material gràfic. Serà una bona excusa per a reivindicar la

filosofia taurina d'aquells anys seixanta, avui desapareguda en la seua totalitat.

Sobre el ponent:

Joan Miquel Almela Cots. Pego (1975) L’any 1997 es va llicenciar en Humanitats per la Universitat Jaume I de Castelló, aprenent de dos mestres en especial: Joan Francesc Mira i José Luis Aguirre. Del primer va aprendre a estimar el país, i del segon, la serenitat i l’amor per la literatura a més de la màxima que diu que és preferible que no et troben a que et troben en tots els llocs.

L’any 2007 va llegir i presentar a la Universitat de València la tesi de llicenciatura sota la direcció del professor Enric Guinot amb el títol L’home i la terra a Pego. Estructura de la

propietat agrària i anàlisi social en el trànsit del segle XV al XVI. Des de 1999 comença a col·laborar en el Llibre de Festes de Pego amb articles d’història i arxius fins al dia d’avui, i també en els llibrets de les falles. La passió pels llibres el porta a col·laborar amb ressenyes literàries al Setmanari de les Comarques Centrals Valencianes del Levante EMV i també articles monogràfics com el que publica sobre les Carnestoltes de Pego.

També ha col·laborat en la revista Aguaits de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta amb un article sobre la repressió franquista a Pego a partir d’un registre de denúncies. Actualment treballa a l’Arxiu Municipal de Pego, lluitant dia a dia perquè el document i el llibre siguen patrimoni de tots i matèria prima de la nostra memòria col·lectiva.

Des de l’any 2004 dirigeix i coordina les Jornades d’estudis “Carmel Giner Bolufer” de Pego i les valls que se celebren a Pego cada dos anys. Junt a Fernando Sendra ha publicat el llibre Els pous de reg de Pego (2006) i més recentment el llibre Michel. La voz que desgarró el

telón de acero (2010).



VICENT BELTRAN I CALVO I TERESA HERRERO

El parlar de la Marina: particularitats d’Ondara.

Sobre la ponència:

Vicent Beltran i Teresa Herrero ens presentaran el seu treball “El parlar de la Marina”

però fent-hi especial incidència en les varietats dialectals d’Ondara. El treball és un estudi

elaborat amb el criteri tradicional de la disciplina dialectològica. L’autor hi afig un grau

d’exhaustivitat i una exactitud en la descripció poc habituals.

L’objectiu és, doncs, descriure minuciosament la varietat lingüística de la Marina i

particularment els trets característics d’Ondara. Però, atès que aquesta comarca va ser

repoblada per mallorquins en el segle XVII, l’objectiu s’eixampla cap a la detecció de

l’empremta mallorquina. Aquesta mampresa és ben arriscada i subtil, ja que les particularitats

lingüístiques que troba s’han de destriar amb ferramentes precàries: el desconeixement del

mallorquí i del valencià del segle XVII és majúscul. I açò fa que qualsevol filiació d’un fenomen

lingüístic o d’un mot al mallorquí siga un exercici d’alt risc.

Sobre el ponent:

- Professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant.

- Ha publicat nombrosos llibres que descriuen els parlars de terres valencianes, entre

d’altres:

o El parlar de Pedreguer (1994)

o El parlar de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Tàrbena i de Guadalest (1995)

o El parlar de Benissa (1997)

o El parlar de Guardamar (2004)

o Bolulla la caramulla: cultura i llengua d’un poble de la Marina (2005)

o El parlar de la Marina Alta. El contacte interdialectal valencianobalear (2005)

o El valencià de Torís. El parlar de la Vall dels Alcalans (2007).



JOVI LOZANO-SESER i VICENT ORTUÑO GINESTAR

L’emigració ondarenca a Nova York a principis del segle XX. L’excepcionalitat de

Josefa Terentí Seguí (Trini Reyes).

Sobre la ponència:

Emmarcada dins d’aquest intens període migratori, la ponència se centra en el cas de

l’artista d’origen ondarenc Trini Reyes (nascuda Josefa Terentí Seguí), qui esdevingué una

important ballarina de dansa espanyola a Broadway durant la dècada dels ’40 i ’50 que estigué

en contacte amb els grans cantants i comediants de la indústria de l’espectacle nord-

americana al llarg de les intenses gires que tingueren lloc durant aquest període.

Sobre els ponents:

Jovi (Josep Vicent) Lozano-Seser (Ondara, 1979) és llicenciat en Comunicació Audiovisual i està

especialitzat en l’ús de la llengua als mitjans de comunicació i d’expressió cultural. Actualment, exerceix

com a responsable de comunicació a la MACMA -Mancomunitat Cultural de la Marina Alta-.

La seua producció literària, iniciada a la dècada dels noranta, està centrada en el gènere de

narrativa curta tal com demostren els nombrosos guardons rebuts durant aquest període, d’entre els

quals destaquen, entre d’altres, el Premi Josep Pla de Narrativa Curta de Palafrugell (1996) o el Premi als

Jocs Florals de Torroja del Priorat (1997), el Premi Felipe Ramis de La Vila Joiosa , el XIV Premi Ifach de

Narrativa de Calp i el Premi de Narrativa Soler i Estruch de Castelló de la Ribera amb el recull de contes

Efectes Secundaris, el qual ha estat publicat (2011) per Edicions del Bullent.

Vicent Ortuño Ginestar és arquitecte tècnic i llicenciat en Geografia i Història per la Universitat

de Barcelona. Ha exercit com a coordinador de diverses institucions, com ara la Universitat per a Joves

de Prada, Acció Cultural del País Valencià o Teatre a l’Escola de la Diputació de Castelló.

Ha col·laborat en nombrosos estudis i publicacions i ha realitzat participat en un fum de

conferències, congressos i taules redones arreu del País.

Actualment és gerent de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA), des d’on

s’impulsa l’activitat cultural de la Marina i es publica mensualment la guia cultural.

També és membre de l’Associació Cultural Ocell.



SERGI MALLOL I GARCIA

Itinerari pel patrimoni històric d’Ondara.

Sobre la ponència:

Aquest serà un recorregut pels principals edificis del poble, tot intentant

aproximar els assistents a les Jornades al ric patrimoni que tenim.

Així, recorrerem l’Ajuntament, el Convent, el Campanar, l’Església, el Prado, la

Plaça de Bous, el Llavador i l’Ermita del Crist, fent un recorregut pel casc històric del

poble i admirant algunes de les cases més interessants de la vila, com ara la Casa del

Mayorazgo.

Sobre el ponent:

- Mestre d’Educació Primària i Cap d’Estudis del col·legi públic Pou de la

Muntanya de Dénia.

- Col·laborador del CEFIRE d’Ondara amb ponències sobre informatització de

biblioteques escolars.

- Autor i administrador de la pàgina web de contingut formatiu “Ondara en la

història” www.ondara.cat



TONI ROMANS I VIVES

El Prado d’Ondara, un fenòmen comercial del s. XX.

Sobre la ponència:

Ondara ha estat tradicionalment un dels nuclis comercials de la comarca, en

gran part per la importància que assolí l’activitat comercial del seu mercat agrícola.

Aquesta activitat va donar com a resultat la construcció, en els anys 50, de

l’actual edifici del Prado.

La ponència de Toni Romans ens farà Un breu recorregut per la història del

Prado. Des dels primers moments, on no era més que un descampat on es reunien

centenars d’agricultors per vendre els seus productes, passant per la construcció de

l’edifici físic on cal destacar el model de construcció (tandes), fins als anys de la

decadència que coincideix amb l’expansió de la taronja. Cal destacar la importància

d’aquest edifici no només a nivell comarcal ja que molts dels productes s’exportaven

arreu del País Valencià i, en alguns casos, a altres comunitats autònomes d’Espanya.

Sobre el ponent:

Toni Romans Vives, va cursar els estudis de batxillerat d’humanitats a l’IES

Xebic d’Ondara, després cursa dos anys del Grau d’Història a la Universitat de València.

Recentment s’ha incorporat al món laboral: concretament en el sector de l’Hosteleria

al Restaurant Casa Pepa (Pamis) per tal d’iniciar el proper any els estudis de Cuina a

Dénia.



CARLES TORRES GARCIA

Mestres i escola. Dades biogràfiques dels anys 1950-60.

Sobre la ponència:

Situació en el temps dels anys 50 i 60 del segle passat dels mestres, les

escoles i les activitats escolars a la comarca. Tot obtés mitjançant entrevistes en

mestres que exercien als anys esmentats.

Especial atenció als temes de formació, disciplina, models d’actuació a les

classes,...

Es tracta d’una visió antropológica

Sobre el ponent:

Mestre en Ensenyament Primari

Llicenciat en Filosofia i Lletres

Doctor en Filosofia i Lletres

Ha exercit com mestre, orientador.

Director d’Escoles, SPE, Institut i UNED.



TONI ESTARCA I CATALÀ

L'origen d'un sistema financer modern a través de la Caixa d'Estalvis i

Mont de Pietat " La Ondarense".

Sobre la ponència:

La crisi de l’antic Règim va tindre varies fases a l’Estat Espanyol, sense dubte

més lent que altres parts d’Europa. El procés tardaria en completar-se amb un segle

XIX convuls. Ondara no va estar d’esquena a aquest etapa històrica, fou protagonista.

Sorprenentment al poble de Ondara anaven a aparèixer els últims instruments

necessaris per transformar una economia endarrerida i abonada a la usura. Un

fenomen que estava passant en ciutats molts més importants. És doncs a la fi del s XIX

quant es constituïa a Ondara una entitat financera amb clara vocació de progrés i

modernització econòmica. Però també la va tindre social, sense oblidar l'educativa, al

ombrall d'una associació que com a germen tenia a l'Església local d'Ondara.

Sobre el ponent:

Professional

Professor de secundaria d’administració d’empreses(especialitat) en l’IES núm. 1 Xàbia.

Professor tutor del Centre Associat de la UNED de Dénia de Dret Constitucional en la extensió de Xàbia Acadèmic Llicenciat en Geografia e Historia Universitat de València Graduat Social Universitat de València Llicenciat en Dret UNED.

primeres jornades d’estudis d’ondara. octubre, 2011 ... · -inacio arce, arquitecte:...

Documents