..MIRADOR

^— a Dijous -----

Documenfació Un crit en la nioI1nd'breo controvèrsia pariaurentdria ha re-duit al silenci el ronra rndar t t Franco; A la ve- El regidor Vàchier, autor del projecte de A les Arenes, es celebrà un festival d'ho-ritat, no és tot u ruultiplicar Ies truculències is noves tarifes de taxi, sembla que va menatge a la dona catalana. +En la darréradavant de 'les masses o sostenir ian pefsá- 1 fer quatre mesos de xofer per documentar- part de ]'acte, i en un d'aquells seus par-nrent d'anca manera articulada. Sobretot se sobre la matèria. laments tan vibrants i imatjats, Venturaquan no es té cap pensament. —Més valdria que hagués fet quatre me- Gassol exaltà les virtuts i gràcies de 'a

El cornandant Franco és una de les de- sos de viatger — diu él regidor Sagarrn. nostra dona.

De Dijous —

Vofar 1'Esfaíuif vol dir continuar la bisfòría interrompuda en 1714

Any III. Núm. 129 • Barcelona, dijous, 23 de Juliol de 1931

La ferbolesa de l'agifaciósocial no ha de disfreure'nsdel nostre deure més clar:

VOTAR L'ESTATUTPreu : 20 cènfims = Pelai, 62. Tel ton 15300. = Subscripció : 2`50 pessefes fri remesf

La qüestió social i lapropaganda de l'Estatut

Aquests deu dies que manquen per al Durant aquests; ciriquarita anys; milers

plebiscit de I'^Estatut, ens semblaran deu d'homes han patit per la causa del catahE-envs. No és la primera vegada que •en un nisme. Suposar ara que la - gent que hem

moment crític, essencial per a Catalunya, fet Barcelona no ens hem de saber gover-

s'intexposa un conflicte social. '•El joc és nar, seria una vilesa, una traïció.tan vell que i nstintivament la gent es creu Però no es aquest - el pitjor perill contravíctima d'un cl:antage. No creiem que el • l `Estatut. El principal enemic és l'home que

charttage existeixi, però, tanmateix, e1 me- creu que ao és necessari el seu vot. Hocanisme té un ressort conegut i en veure'l direm en una paraula : el principal enernic

funcionar, és inevitable el record de com e 1'ecti1ej;-t'tt. ('al que a tots els pobles,

E.

:

i

.r:/ v

r ^"

y .

.^ r ^^a

3 ' ^ 7

w

4 <1^ 9.<,^^ ,,

n 3 ¡,: `ir ï1 ,^ ^Q 6 E9^^..i.

6

^`Mk.Efw^

3u'^ a^

4 ,ni^M cm i^

`^t^rneti^Ay

t<Í^E.

.. V`'f

Núria, lloc de reunió de la jonènaia. redactora de l'Estatut

eia servir en altrestemps que donem perextingits. ,Si ara es tornés a utilitzar, nomésserviria per acabar de distamciar dos •nuclisde combatents que no tenen interessos opo-sats i fer impossible que durant un períodeque seria molt llarg poguessin prestar-se mu-tus serveis.

A Catalunya nio hi haurà paü social " " finsQue -hi hagi un'a normalitat política conso-hdàda. Comprenem que en els moments ^dellibertat, fins ara tan rars en aquest país,el catalanisme i 1'obrerisme es trobin com'

-promesos sense adonar-se'n en un match develocitat, però les regles esportives del jochan d'ésser respectades si es vol evitar elperill d'esgotament de dos idealismes finsara combatuts per un enemic comú. Per labanda del sindicalisme, el perill està en quété massa joc : en té tant, que pot trencar

-se coll i barres, i si no el temps ho dirà.En canvi, el catalanisme només s'exposaa un retard durant el qual no perdria forces.

mentre en aquest país no se solucioniel problema polític, .no se'n solucionaràcap altre. IEs clar que per als centenarsd'agitadors que volen donar entenent quecreuen • en 'a possibilitat d'una revolució sin-dicalista 1 de la implantació 4e l'Estat sin-dical, tot rl que hem dit no .te cap valor,però amb aquestes idees, en lloc de servirla massa de treballadors, es pertorba la sevaconsistència, la seva tranquillitat i la sevaeconomia. I, per ara, en cap país del mónprosperen nos ideals que han fallat a totarreu i que en tot e1 mapa d'Europa noméstonen una Meca : Barcelona.

L'agitació sindical està creant un ambiont•as fixiant. Si aquesta situació creada per unscentenars 'd'tficiònàts es prolonga i la gents'esvera sense esma per aguantar el cop,dintre de dos o tres mesos no menjarà nie gúa Barcelona i la revolució social estarà :méslluny que mai i el pers l d'una reacció seràimminent. La reacció Ipot tenir diverses for-ntes: Ipot ,venir en forma de repressió, deloch-out, o d'un feixisme civil o militar.1 no cal dir_ que en qualsevol d'aquestscasos el sindicalisme primitiu, dit revolucio-nari, es tindrà de ficar sota la taula. Hi haprecedents . oinlbrosos. Durant la Dictadura;cap idea subversiva no va amagar el cap.com el sindicalisme. La seva actuació haviaestat tan excessiva, que els mateixos sindi-calistes sentien la necessitat d'un llarg repòs.]in la trista passivitat am'b què l'obrer mitjà'a ítcceptar la Dictadura podria veure-s'hi

UF! desig. d'allil erament. Un altre eclipsi po-dna representar uns endarreriment del progrésSocial que no faria cap favor a ningú.

Aquesta tensió, que es tradueix, per altrapart, en una manca de civisme per a com

-pendre i fer cara amb serenitat als ,perillsi nevitables de les hores de transformació quevivint, distreu la gent de pensar en un pro-blema de la solució del qual ha de pervenirla pau política i social. L'instrument d'a-questa pau és l'Estatut de Catalunya, ]'obramés revolucionària que s'ha fet a Espanya,el país on encara no s'ha fet una revolució.Per damunt de l'agitació social del mo-ment, cel remoure tot Catalunya. Cal ex-plicar a la } ent què significa l'Estatut, quèvol dir ]'autonomia de Catalunya. Cal dir-

lOs, perquè és cert, que si Catalun ya esgoverna, rlintre deu anys serà un jardí. CaleX•plicar a tothom que amb una part del queara dóna al govern central la regió que pagamés d'Espanya es poden fer miracles r esPodrà dar feina a molta gent. -

I)urant cia.quanta anys tots els idealis-fes de Catalunya han treballat per veure•arribar aquest moment. Durant aquest mig`egle Catalunya ha tingut molt homes emi-nents, ha tingut poetes amb inspiració deprofeta. Tots havíem somiat aquest mo-

ment de glòria. Seria tràgic que, distretsper un moment d'agitaeió social, oblïdésstme1 nostre deure. Deixar-se emportar pel pe•imisme seria una covardia.

nrostracaons mes brillants de corn és dificilésser revolucionari.tlolts que eiy són,i «Espri4» madrilenyd'excedents,a l'hora de combatre,s'esmi-colen , quan es-- tracta de construir. Un tem- A \Madrid han trobat de seguida un motiuperament d'aventures, un afany de renom, per en Ventura Gassol. Li diuen Miss Ca-el coratge personal són qualitatsexcellents taluña (delicada al•lusió a la seva cabellera).per a la primera fase revolucionària. Però —Això rai — comenta En Gassol—, nol'esperit cívic és imprescindible quan toquen m'espanta. A En Miguel Maura, que esa edificar i a estructurar; és per això que ministre, li diuen El chulo del Negresco...els alçaments. mi`itars, f,er ben intencionats Fet ifet, encara hi surto guan_vant.que siguin, acaben de niala manera. I Fran-co ha demostrat no tenir ni gota d'aquest Les coses al seu llocesperit cívic.

S'ha sentitPaudillon a l'hora d'ésser Vagues, vagues, vagues...ciutadà.No podía prescindir de multituds Cada dia se m'anuncien de noves. Lesque l'aclamessin,que s'alcessin cridaneres seccions especialitzades dels diaris no par-t ameneçadores, guiades per la seva llamee- len de res més.gant espasa. Obrava de bona fe? Oh, ales- A La Publicitat, aquesta secció la titulenliares diríem qui se li ha encomanat l áni- El Treball.ma d'aquell Ou3xot enipeltat de Sa.nxo que Fóra més exacte dir-ne Eldescans --s'anonaenava Primo de Rivera. Tot sovint suggereix l'Eugeni Xammar.passaque l'enemic s'assembla a l'enemic.I és sabut que dos galls no poden viure en ldenfi$ieaeióun galliner;

Confessem que el fracàs parlamentari del Els empleats del Municipi i els habitualsfogós aviador no ens ha sorprès d poc d de Casa la Ciutat han trobat des de tamica ; no és al Parlament, cert, on aquesta temps una solució per conèixer els que sónincoa de personatges s'assenyala; doneu- regidors, cada vegada que unes eleccionslos laclandestinitat de laconspiració o els envien una onada de gent nova i des-aquella altra clandestinitat de parlar ocult coneguda.al mótu de la raó per una massa de persa- --El que veieu entrara les oficines ambnesembriagades d'illusions i de paraules. el barret posat — diuen — és regidor.No és l'estil Qdrlamentari allò que els con- ...0 bé en Màrius Aguilar, afegim nos-vé; precisarnentper això nosaltres som tan altres.entusiastes del sistema parlamentari. Des- -confiena de les idees que no poden cotitzar- política taurinase al mercat lli-ure dels debats d'homes lliu-res. Sentimuna repugnancia per aquells El governador senyor Esplà va rebre la

Una veu, davallada de dalt de tot de 'esandanades, l'interrompé :

—El que volem és que no ens enganyi!

Mèrifs que no fallen

Vorera del Gambrinus. Quatre de la ma-tinada. En una conv ersa platxeriosa, unemnradís de ]'antic règim diu a En PereComes :

—Suposo que no m'empresonareu a Mont_j uïic...

El conseller de la Generalitat contestaràpidament :

-:-Ja hi anirem am-b compte. D'aquí qua-tre anys series diputat per Barcelona !

A Caldefes

Un galantejador, amb llargs anys d'his-tòria, comenta ]'actual epidèmia de vagues.Una dame li pregunta si s'amoïna gaireper les de les seves fàbriques. Resposta

- ]Mentre no plègiri el ram de la passió,rai.

Bon mot

Comentaves la reaparició de Justícia So-cial. luxosament editada, i' un regidor del'Esquerra, famós pels seus acudits, va dir

—Sí, ells sempre tan Campalans.

Un fífol «molto espressivo»

Ja sabem que per trobeu- títols no hi hacom els italians.' Són" els autors de les pa-raules insubstituïbles que indiquen els tempsmusicàls.

Ara en L'Osservatore Romano, diari , ptt-pal, trobem un títol que val la pena d'ésserconegut. Diu aquest diari : uHom ha publi-cat un opuscle inspirat per l'odi contra]'Església, que parla de la traïció d'Aqui-les-Ratti — ,paraules textuals — qué hareunit tot $ els antifeixistes del món. 1)e-

e 1: G' i4 ' tai"..., v . _ 5.l permetré - el ` retorn situtaci' tel 30de setempbre de 1870, quan Pius IX tugi-tiu estava a la mercè de les tropes italia-nes, de d'Estat, del poble i del rei.»

L'opuscle afegeix que seria fàcil a unalegió de camises negres romanes d'ocuparel Vaticà.

Tot això està tan bé com vulguin, paróel més esclatant de tot és el títol de ]'opus.ele. Es titula SvaticanMnen lo. ..

Un nucli d'admiradors

«Un nucli d'admiradors de la idealogia(sic) política del conegut advocat Joan Ru-siñol, us invita a la conferéncià que, sobreuLa significació i transcendència del triomfde les esquerresii, donarà divendres, dia tq,r les set de la tarda, a la sala del ColiseumPompenya (Travesera, número to).

Barcelona, juliol de 1931.J. Cots i Gorchs, M. Feixo Planas, Joa-

quim Armisen, J. Martí de Veses r IsernDalmau, doctor J. A. Trabal i Ricard Vla-rín.»

Aquesta tarja ha estat repartida profusa-ment ,per Barcelona. 1 consti que no 'l'hafet córrer l'estimat confrare nostre El BeNegre.

Una reivindicació

13iumenge passat, a la plaça de torosvoleià una multitud de papers, del tadnanyde les candidatures, amb les quatre barresa un 'cantó i amb aquest redactat

<' A LA EMPRESA DE TOROS

,,Gil Tovar es tan buey torero como seael mejor de España y extranjero (acasoporque es catalán no le cordratan).

" Som catalans y volem lo nostre.,'

Sembla que a l'Estatut no es diu ni pa-raula de res qué faci referència als toros,a fe que, a judici de Gil Tovar i els seus

amics, deu ésser ben lamentable.

«La Conquisfa del Estado»Sembla que a Madrid han estat detin-

guts elements feixistes que intentaven treu-re partit d'un anticatalanisme expressat enforma plebea, amb vistes a l'èxit personal.

La Conquista del Estado és l'organitza-ció que cobricela aquests elements ; ens re-

cordem que el senyor Giménez Caballero, cmd'ells, féu de catalanòfil ans enrera, creientque es fabricava una plzitaforma.

Però, inútil, disfressat amb aquçlls suè-ters`llampants, el director de La Gàceta ti-leraria traspuava massa admiració al fei-sisme.

La blanca Subur en perillA Sitges una comissió es personé a pre-

1 sència del batUe per tal d'aconseguir el per-mis corresponent per a celebrar el ball decarrer anomenat de uLa Moix'rgangau.

Com sigui que el batlle s'hi negà rodo-nament, ]a no cal assenyalar la florida de

comentaris que aquesta, actitud promogué.Entre els més feliços recordem aquestAquesta gent, si ens descuidéssim una

mica, encara ens convertirien el prestigi dewplatja d'or» en un prestigi de «platja decalderilla,,. - -

Rosa d'abril, morena de la serra

M'a'bocb a la finestra. A baix al carreravança amb lentitud una .processó espessa,bigarrada, damunt la qual tremolen unspenons rosa i blau cel.

illuminau la catalana

— Serra ! Bosch ! Salvà ! Junvent ! Ja sónaquí les d'Arenys!

'E1 senyor Villà va vestit per pintar i aixòvol dir que avui farà bon dia.

Efectivament : e1 pintor Villà va, amb elseu vestit blau de pescador, casquet i sa

-^batablancs, i dessota el braç porta—ni caldir-ho—l.a famosa capsa de pipes.

Em aquest moment sentim a la porta dela cella el seu correcte

—Es pot passar?—'Endavant!-Bon dia tingui tothom ! Senyora.. Què

Tots salten del'llit i s'abraonen a les fi-nestres.

..cap el cel,guiau-nos cap el cel:..

—Quin bé de Déu!--No podrem donar l'abast!Són unes tres centes noies, Van .pujant,

carrer amunt, entre dues files de curiosos.

els sera fins serraren

—Maco ]'abanderado'. fa Serra, i, cri-dant cap el carrer—. Tu, Villà, no me lacastiguis !

La noia que porta el penó blau oe1 passaen aquest moment pel davant de Villà i dedalt estant veiem el somriure finíssim delpintor i ens sembla sentir el seu habitual:„Molt bonica!,,.

—Apa, nois !—crida la senyora Bosch -Ro-ger—, que l'esmorzar és a taula !

AIGUADE ROCALLAURA

A DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vosEè paeix d'Albuminúria,Lifiasí úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crònica, es curará. ra^

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALIAURAS'expèn en ampolles de liEre i míg

í en garrafons de vuií luxes

Dlstrlbuldors generale

FORTUNY, S. A.

Carrer Hospital, 32 1 Salmeron, 133

els sembla, senyors, si féssim una pipa?Fa un dia com un diamant. Sdbre el blau

esclatant del cel la muntanya es retalla ambun contorn segur.

De tant en tant, un ,pintor s'alça de taulai esguarda amb aire desmemjat el gris clarde les roques i els tons del verd. Després,es tomba calmós i amb veu desolada

—Em sembla que avui haurem de treba-llar una mica...

Fa tres dies que 'no fem res. Ara el vent,ara la boira... Es una delícia aquest Mont

-serrat!Sort de les «romeries» !

-Quan Mir va venir a pintar, fa uns vintanys — ens va dient Daura —, l'hort delsmonjos era públic. L'home pintava ambl'empenta que vós sabeu. I quan se li atan-saven algunes noies a mirar la tela, sortiaun frare de trascantó i els cridava : «Fu-giu, vosaltres 1 Deixeu-lo treballar lo Ara nosaben on posar=lo. Li han fet una barracaperquè no li toqui el sol i l'altre dia, enseure ell sobre uns taulons; un Pare vacórrer a ajuntar-los i amb les dues fustesli va agafar alguna cosa. L'exclamació queel pintor va llançar no fou, diríem, massaadequada a l'ambient. Així i tot, els Paresvan dissimular i encara li varen presentarexcuses.

Carregats amb les teles, paletes, cavallets,anem travessant la plaça. Com sempre, hiha nuvis que fan el desentès, portants que

fan l'amoïnat i estrangers que, sense dissi-mular-ho gens, fan el ,badoc.

Daura va parlant:—Ahir a la tarda, :per exemple, els mon-

jos ]i van dir que si algun arbre el moles-tava el treurien, el farien tallar, «No talleures—va dir Mir—. Deixeu-me fer a mi. Quanun arbre em molesti, el f... fora d'un copde p'unaell. Quan un mur o una roca emsemblin una m ... , un altre cop de pinzell,i fora ! Ara, no us enfadeu si tot eliminantveieu que no hi deixa res.,,

--Són ben amables, doncs, els monjos...—Que si ho són ! L'altre dia felicitaren

a Grau Sala perquè pintà una tela amb elsclaustres al fons i tat de nuvis amb barretaopalta. IEIs monjos troben que fa molt dis-tingit.

Falten deu minuts per les deu, hora con-vinguda amb el Pare que ens ha d'obrir la

RAMBLA DEL CENTRE, 33 - PASSATGE DACARDI, 2

' L'APERITI1 s in r aMn erratLlibres. — Els fabricants de llibres cata.

lans ,passen unes hores tímides d'un malde queixal somort i comprensiu. IEn el nos-tre país, fer d'home de lletres ha estat unofici d'aficionats ; el professionalisme era,econòmicament impossible. Es pot dir quevan començar els professionals de la plomaen el mateix moment que van començar elsprofessionals del futbol. I encara aquestsprofessionals literaris s'han acostumat aguardar una ploma per la set, i qui diu perla set diu pels pinyols polítics i pels gransbatibulls electorals.

Aquí s'ha dit, i no deixa d'ésser bastantjust, que l'escriptor català a més a mésd'escriptor, era un patriota. Un patriotapèssim en certs casos; però és evident quefer versos o fer prosa o fer teatre catalàamb una absoluta bona fe, ha requerit, irequereix encara, tenir un cert ideal nacio-nalista i considerar la llengua com l'armamés viva d'aquest ideal. No hi ha dubte queel fet de llegir llibres catalans ha creatmolt catai;,nisme.

Tothom sap que el primer catalanismedel país més que altra cosa va ésser un fet.literari. Avui dia somriem tendrament da.vant de les líriques ewplosions• vuitcentistesdels nostres avis i dels nostres pares, peròde tot allò n'ha vingut la política actual.Es evident que escriure en català ha estatun acte més generós que res, perquè tot.hom està convençut que no hi hagut en.cara ningú que fent versos o novelles encatalà comprés cases al passeig de Gràcia,ni comprés accions d'un Banc sanejat isòlid. Jo recordo encara aquell temps quepublicant un llibre en català generalhments'hi perdien quartos.

Les coses no és que s'addbessin molt,però en deu anys les lletres catalanes, sen-se ésser un gran negoci, han fet un saltde gegant dintre el camp econòmic. Aquestsdarrers temps s'havien venut dos i tres ifins quatre i cinc mil exemplars d'un llibred'imaginació, i aquestes xifres permetienun marge de guany respectable per fautor•

La gran afició al Ilihre català va intensi-ficar-se en els anys de la dictadura. E1 ca-talanista va agafar-nos a nosaltres, els po-bres autors, com una mena de vàlvula peresbravar el patriotisme encongit. Els nos-tres llibres durant la dictadura van fer undigníssim paper en e1 mercat.

Ara que tenim restablertes totes les lli.bertats i vivim unes hores de patriotismeàbrandadíssim, ens trobem que la comprade llibres catalans ha baixat d'una maneraesglaiadora. I la crisi del llibre no segueixel ritme de la crisi generar de tots els pro-ductes ; la davaillada en el cas de la lletraimpresa no té proporció, ni explicació accep-table.

L'única explicació que hi ha és que elnostre públic no llegeix, o llegeix poquíssim,i ara té una feina terrible •per empassar-seels diaris de dalt a baix caçant emocionspolítiques i noves truculents . La gran lh.bertat de ,premsa mostra amb tot l'impu-dor els recons més tèrbols de la vida so-cial i política, i l'home del carrer no ad-met altra curiositat que la que li satistanels diaris.

Els pobres literats catalans passem unmoment pèssim, i val la pena que el públicreaccioni una mica, i que consti que aixòno ho dic per interès propi, perquè fa mesosque no tinc cap ]libre nau a la venda; hodic, simplement, per dignitat literària i finsper dignitat política.

I és per això que admiro i aplaudeixo lavalentia dels meus collegues que en mo-ments com aquest llencen al mercat llibresd'oci i d'imaginació sense truculències, sen-se l'esquer d'una actualitat irresistible, quesempre, inaturalment, fa malfiar.

Entre aquests llibres deliciosos de gràciai de rnodernitat i de bon gust, se m'acudenara Les nits de Barcelona, de Josep MariaPlanes, i La clàxon i el camí, de CarlesSiindreu. No és que siguin únics ni origina-líssims aquests llibres, però dintre ,el nostrepaís, cada un d'aquests dos llibres tan di-ferants posa en e1 gruix problemàtic de laliteratura transcendental o rústica, unacerta banalitat imtelligent i una sensibilitatde camisa ben neta, ben tallada, ben plan-xada i portada amb una estricta despreo-cupació. Josep Maria Planes ha escrit unllibre cxcellent per mitjà de 1a sensibilitatdirecta, aquella sensibilitat que manca alBaedeker 1 que totes les persones ben edu-cades i sentimentals es preocupen d'afegir-hi. Dintre aquesta ambició, el llibre de Jo-sep Maria Planes és un gram llibre.

Carles S'vndreu desperta amb la seva clà-xon tots els microorganismes meravellososque viuen amagats dintre els nervis de lescoses. Utilitza la poesia dels magatzems dedrogues i de les estacions de ferrocarril. 'Esuna poesia magnífica i sana que es potportar com un barret fort.

Jo admiro els dos amics meus, perquèaquests llibres tranquils, en mig de les co-lumnes de •paperassa política i d'estridènciesoratòries i de vagues r prdblemes descomu-nals, signifiquen, si més no, un somriurede bon gust.

Josre MARIA DE SAGARRA

Acabat el rosari, amem a seure una es-tona al banc de ca l'adroguer. Des d'all(sentim el cremallera, pobret, que fa un xiu-let escanyat i se'n ya trico-trico muntanyaavall. En havent sopat, Villà ens ofereix lapipa i mentre la fumem, la porta s'obre ientra una joveneta :

--Que ja han sopat?—Sí, senyoreta.—'Dispensin. Es una penyora.I fuig corrent.Agafem dos bastidors de Callicó. Posem

roba al damunt, la tapem amb un llençol,fem sortir-ne unes sabates, Villà treu elcap al capdamunt i portant tots espelmesenceses, la comitiva fúnebre s'adreça a lacella de les penyores.

—Verge Santíssima!—'Dispensin. Es una penyora.Tancament de portes. Crits. Mossos de

1'•esquadra.^*x

Les deu de la nit. La muntanya agafa elllençol blanc de la boira, bufa els estels,i s'acotxa per dormir. Per una estona, hiha un gram silenci. Després se senten unsxiscles al corredor. Torna el silenci. 1 quananem a adormir-nos, ens mig desvetlla unaveu que, no sé on, canta en la nit:

Rosa d'abril, morena de la serra...

JÒAN ALAVEDRA

(Croquis de Gaston Ry)

porta. Descarreguem els atuells i ens asseiemdessota les voltes.

En una finestra hi ha Commeleran qucpinta des de la cella .

Una alemanya rossa, d'ulls acerats, rodapel claustre amb una Kodak.

—Fräulein ! L'amic és un gran pintor ca-talà. Per què no li fa una fotografia?

Mira furtivament al lluny, i somriu. Serras'arregla el «tupè, posa de Napoleó, i l'ale-manya dispara. Després fuig rient i de se-guida la veiem tornar confosa en el grup unxic grotesc que forma una caravana. Vadel braç d'un jove gras que porta unesgrans calces 'blanques i una gorra d'almi-rall.

Els alemanys miren el rellotge i correnamunt i avall atrafegats, demanant ambànsia

—Qué més hi ha per veure? Ja estemllestos?

Són gent feixuga, vermella. Homes amb((jipis)) posats a l'inrevés, amlb gorretes ja-poneses o capells tirolesos, el .pit creuat perles corretges de les Kodaks i els binocles.Dones vestides de verd poma o groc canari,carregades de xals de tots colors, amb bar-rets on dreça una ala una au morta: Duesdames porten una 'bóta a la mà.

=Poc que ho saben que és per beure vi—fa Daura—. L'ompliran d'aigua calenta iquan viatgin se la posaran al melic i elsfarà de bouillotte.

(junior), Daura, Cabanyes, Villà, Salvà,Commeleran, Agapito Cases, Figueres, Gas-ton Ry.

—Quantes galledes d'aigua necessitaràsper a aquest concurs ?—diu Bosch.Roger aun aquarellista.

Es l'hora del pintor desconegut. Tornadels cims, vestit de caçador de lleons, ambla tela a la mà i el cavallet a l'espatlla. Enpassen, en passen seguidament, sense parar.

Unes noies en deturen un.—A veure què ha pintat?1 l'home, que duu una tela vella per pin-

tar-hi damunt, els ensenya una vaca.L'Opisso (jr.) dina amb Commeleran i

amb Callicó, a la cella.--Escolta — em demana embutxacant -se

dos manats de teies— : qué és una cassola?L'hi explico bé i al cap d'un moment em

crida—Ja la tinc !I enarbora una olla.IEIs mossos de la tenda ja hàn dinat 1

vénen a jugar a «saca,. Fem una partidetade cinc contra cinc.

Les pilotes rases afaiten els pintors quevan passant. Les altes peten pels vidres (leles finestres.

El mosso del vi, rabassut i amb unsgrans mostatxos, torna totes les pilotes.

E1 Sant Bernat està estirat a poques pas-ses. Un anglès li passa la mà pel pèl del'esquena. Després treu una estilo i a peudret escriu una postal.

El sol jau a la plaça, que bu11 com unDe Sant Joan estant, qui és que no ha forn. Pels bancs dels recons, a l'ombra, al-

vist els monjos passejar-se per d'hort que guns pagesos roseguen un tall de llonga-tenen darrera el Monestir? Ja de lluny po- nissa i fan petar la llengua sota el raget del

deu pressentir que és un llac de calma, però vi. Fa un temps ensunyat. Un colom volaara que hi som és tan gran la impressió lentament i el batec pausat de les sevesque ois fa aquest silenci, que diríeu que ales fa més sensible la calma de l'hora.en aquest tros de terra assolellada, en aquest s .encantat mirador del Vallès, s'hi ha .aturatel temps.

Bosoh -Roger i Villà pinten, de costat, elmateix assumpte. En el quadro de Villà,però, hi ha un arbre que no rés al de Bosch-Roger.

—L'hi lre posat—em diu el ,pintor—per-què aguanti l'equilibri. Si no, la tela emcauria d'aquell cantó.

—Teniu vermelló?—diu Villàa Bosch-Roger.

—Dos tubs,—Només dos? No en tinc

per res..Uns quants metres més en-

lié .Serra posa a la seva telales úniques atzavares que hi,haa la muntanya.

Un frare vell passeja lenta-ment per un caminet vorejat demongeteres.

-- Ç nins joves més impru-dents ! — em diu—. L'altre diadeixaren les teles arrambadesa una paret. (Entre la paret iles teles quedava un espai. Jode seguida vaig pensar amb elgat. Si se li acut de .passar,imagini's ! Es clar que a Villàpotser encara l'hi hauria ado-bat!

Per sobre el mur es veuen allluny les roquesenormes ambla verdor ufanosa arrapada ales canals. Algun nuvolet entelaun moment el sol i el paisatges'agrisa. A mida que e1 núvolpassa tot s'illumima de bell nou.

Daura avui no pot ,pintar ianem a un pati interior a veureels escolanets com, amb la so-taneta negra ribetejada de blau, juguen afutbol.

•--Això d'En Mir no s'acaba mai — diuDaura—. Figureu-vos que el dia que va ar-ribar era el dia, justament, que els mon_jos fan silenci. El entra i els monjos vingaobrir els u'11s, vinga fer-1i abraçades i vingaanat desfilant sense dir-li res. Mir, natural-ment, quedà tot parat, i al vespre, expli-cant.ho als amics, deia, donant-se copets ala panxa : «Nois, no ho entenc. IEs veu queels he caigut com una bomba lo

xs^A migdia, abans de dinar, el banc de

pedra de dessota els arbres sembla una ga-leria vivent de pintors illustres. Mir, Iu Pas

-qual, Callicó, Serra, Bosch - Roger, Jumycmt

sia

Hem dinat, hem fumat la pipa que ensha ofert Villà i hem sortit a la =plaça .

Pels turons i les valls que dominem desd'aquí, els núvols hi fan córrer unes om

-bres de formes estranyes. El riu té un colorbrut i d'aquí dalt estant sembla que se sentila fressa dels arbres de la riba, Entre !esroques, que baixen a pic fins al pela, les

alzines i els pins fan un onejar que, ente-lat com és per la boira, té una qualitat deflora marina.

Rodem per la plaça, creuada en tots s•em•tits per grans bandades de noies. Hi hagrups de velles i capellans. Xicots vestitsd'eexcursionistan. I aquells pagesos endre-çats que sempre trobeu a Montserrat, quevan amìb la dona i la fulla. Miren 1.a ban-dera catalana com llengoteja al vent, el fu-nicular de Sant Joan, el Sant Bernat, elsnuvis, o el volar dels coloms de la plaça.

Els pintors fan grups a part.-]Aquestes roques, eh? Semblen artifi-

cials—fa un.—I ho són-adiu Xavier Nogués—. "fot

això és interí. Així que els .Pares tinguindiners, es faran fer la muntanya de pedra.

—Aquest concurs em té boig—fa un al-tre—. L'altre dia pujo a un cim. Aquí, dic,no hi ha vingut ningú. Però m'ado,no quea terra hi ha un drap brut de pintura ambles inicials d'En Bosch-Roger,

Arriba Commeleran.—Aquest matí—diu—, se m'atansa un

pintor i em demana quina hora és. «Lesnou)), li dic. «Del matí o del vespre ?» «Ho-me lo «Veurà—em fa—, no tinc memòria,sap? Quan era molt petit vaig caure alriu...» «Quan era petit? I diu que no témemòria lo

ESPECIALITRTEN LA MIDA1 janme 1, 11Telèf. 11655

La Devesa de Girona, per Santiago Russinyol

t^

RECEPTOR RADIO

«LLIMO»DIRECTE A LA CORRENT SENSE ANTENA

Màquines parlant s elédriques per salonsi grans locals públics. —Discos.—Acces= Consell de Cent, 266Sons de Ràdio i material elèctric en ge= teatre E. Granados i Arica)peral. — Demostracions diàries, — Recep= Telèfon núm. 23058Eors de les més acrediúades marques B A R C E L O N A

RAMON CLIMENT

k . f,J

PER EMBELLIR EL PAÍS

La commemoració de rniranI_aSU or •-lentament. I no obstant, la vida de molts

homes no val pas la d'un arbre.L'odi a l'arbre és una de les caracterís-

tiques dels pobles salvatges. A la ciutat deBarcelona hi havia hagut també una guerrallarga contra l'arbre. Jo vaig dir una vegadaque la desaparició d'aquest odi, la pau en-tre l'home 1 l'arbre, em sembla que calsituar-la cap al 1917. Els enemics de l'arbre

FRANÇA ALEMANYA

La cruïlla dels caminsTinc un tema que no em cap a l'estilo

-gràfica i 1'he de descabdellar en quarantaCinc mirnuts. Dubto que em sigui possiblede fer-ho sense desordre ni tumulte : tincpor que l'emoció em traeixi. I com que mogoso començar pel començament, aniré dedret a la conclusió i m'atreviré, pobre de mi,a proposar, encara que ningú no hagi defer-ne cas, que caldrà commemorar amh un

monument adequat ]'aprovació de 1 "Estatut.El monument, si jo disposés, no seria de pe-dra, ni de marbre ni de bronze, perquè sem-bla tan evident que l'home ha perdut elsentit i l'art de commemorar els grans fetshistòrics que n'hi ha prou amb dir que,malgrat d'haver-hi a cada poble de Françaun monument als morts de la guerra, seriatasca horrible i difícil distingir-ne mitja dot

-zena de passadors. Un dels pitjors resultatsde la guerra és que ha enlletgit la plaça ma-jor de cada vila franoesa. IEs clar que nosal-tres no commemorarem l'Estatut amb unpoble d'estàtues, encara que la conquistade l'autonomia mereixi um esforç comaquest. IEl meu projecte és de caráeter ar-tístic i utilitari. I si per commemorar l'Es-tatut plantéssim un jardí a cada poble?

No hi Iha res més desolat que la majo-ria de pobles, viles i ciutats de Catalunya.Fin l'aspecte artístic i de coinfort, Catalu-nya és una immensa ruïna. Hi ha poblesque fan tant fàstic com poden. Passantamb el tren, els veieu eixerits en una vallo en un cap de marge, però no hi entreu,perquè fan plorar de tan bruts i ruinosos.Ara a l'estiu, quan el blat és segat, elsveieu ben nus, al mig d'un camp de sol,com si es proposessin torrar-se. I ni unarbre! En els casos més favorables, us tanla caritat d'una mica de verd un jardíd'una casa de senyors, els dos rengles d'ar-bres de la carretera o la mitja dotzena deplàtans o acàcies de l'estació del ferrocarril.Conec un poble d'un miler d'habitants queté tres arbres, una vila gran que no arribaa la dotzena i mitja d'arbres, i deuríemtrobar pobles on el municipi no té ni unsol arbre de propietat. Encara no m'hafallat mai la teoria que un poble sensearbres és un poble mal administrat detemps o en decadència. I tonnant als poblesi viles on podeu comptar els arbres ambels dits de la mà, no us aconsellaria queus atrevíssiu a mirar aquests ,pobres arbres.Quins arbres ! Sembla que vulguin ter-sefonedissos, desaparèixer ! No hi ha ésservivent més mal tractat. No tai ha arbre delSahara que pateixi tanta set. IEls veieu torts,ma] nascuts, mal criats i mal tractats. 1deuen passar-se la vida renegant, maleïntel poble on tenen la desgràcia de morir

no es van rendir fins que varen veure plan-tar un jardí a Montjuïc.

La realització d'aquest projecte és senzi-1lfssima. Totes les ciutats de més de deu milhabitants haurien de tenir un parc, i noentenc per parc un jardí car de mantenir.N'hi hauria prou amb una regió d'arbrat.Moltes viles podrien fer ,plantades vora elsrius. !En certs casos potser seria molt útilfer un .passeig que anés a trabar la car-retera. Una altra forma escaient seria ur-banitzar una plaça.

Una plantada d'arbres a cada poble seriael millor monument que podríem dedicar al'autonomia de Catalunya. Aquestes arbre-des servirien per ballar- sardanes, fer mi-timgs i per congregar el poble em momentssolemnes. Serien un indret sagrat i cadaarbre un testimoni d'un fet històric. Ca-talunya, l'Autonomia, la Llibertat, la Repú-blica podrien prestar llurs noms als parcs.Els noms dels personatges que han tingutla sort d'intervenir en aquests moments his-tòrics també podrien contribuir-hi amb laseva gràcia decorativa. Per aquest sol tet,molts noms serien redimits de l'oblit.

L'afició a plantar jardins 'ha estat sem-pre una de les virtuts que ha distingit alpoble francés. La major part de ciutats 1viles de França tenen -el seu parc. Stendhal,parlant d'un jardí — em sembla recordarque és un jardí de Roma — escriu amborgull que el varen plantar els francesos idiu que en moltes ciutats, els pas dels fran-cesos deixà el record d'un parc. A Girona,els francesos varen replantar la cèlebre De-vesa, un dels monuments més importantsde la ciutat.

Moltes ciutats die ,Catalunya estan encondicions especials .per construir un jardí.Penseu el que es podria fer a Tarragona,aprofitant els voltants de les muralles,Quantes ciutats grans hi •ha a Catalunyaque no tenen ni un bocí de Parc? Els deGirona, Lleida i Olot potser són els únicsque fan aespecte.

No es cap impossible procurar que cadavila tingués la seva plantada, o arbreda.En molts casos n'hi hauria prou amb unahectàrea. Els municipis trobarien formes depagament que no serien oneroses i la lleid'expropia• ió forçosa faria la resta.

En aquestes mateixes pügines vaig dirune la restauració de la Seu vella de Lleida.

l'obra símbol del eessorgiment. Tot Cata-lunya té obligació de contribuir a la re-dempció d'aquest monument únic. Perd cadapoble, cada vila, cada ciutat, hauria de com

-memorar l'autonomia plantant un jardí.Aquests parcs serien la característica tísicadiferencial de Catalunya. En veure una vilaamb gran arbreda al costat, tots els foras-ters sabrien que entren a Catalunya.

MANUEL BRUNET

Les llegendes de Forain

Forain posseïa l'art de posar llegendes alsseus dibuixos. N'hi ha. que, almenys a Fian-ça, han passat al llenguatge corrent. No to-tes eren d'ell, però, encara que les més cè-lebres ho són segurament. No és exacte queForcin trobés primerament una llegenda idesprés la illustrés; al contrari. Els esdeve-niments del dia i els personatges li inspi-raven un dels seus aspres croquis. Acabat eldibuix, hi cercava un «peu ». N'anotava doso tres, ràpidament, en llapis, dels quals noacabava mai d'estar satisfet, i s'enduia eldibuix a la redacció del «Figarom Es pot dirque en la tasca de cercar llegendes collabo-raren amb Forain Alfred Capus, Robert deFlers, Miguel Zamacoïs i Abel Hermant,Però era molt rar que Forcin acceptés unallegenda tal com la hi donaven. En preniala idea i la concentrava, la reduïa a troj,poques paraules car podia.

La moral de l'esfaf civil

Willette i Forain havien estat d'allò mésamics. Després, aquest havent-se tornatmenys bohemi i més oficial, s'havien dis-tanciat una mica. Willette i Forain teniende comú ésser catòlics de debò, però res noels irritava tant com la pudibunderia i lahipocresia.

Forain explicava aquesta anècdota de l'hu-morista montmartrès

TVillette havia pintat una gran tela re-presentant davant la guillotina una Repú-blica ben Qroveida, molsuda, vestida única-ment anab el bonet frigi. Un dia, el com

-prador de la tela, fins aleshores celibatari,anà a trobar Willette.

—No em podríeu vestir una mica la vos-tra República?

—Vestir-la?—Sí... una túnica... qualsevol cosa, ter-

què ara, cornpreneu, sóc casat...

Forain a « Le Figaro»

Quan Robert de Flers i Alfred Capusdeixaren «Le Figaron fer anar-se'n a «LeGaulois , Foraie abandonà també el diarion tants anys havia brillat amb un esclatterrible. Hi tornà, amb els seus amics, enI922. Hi tornà a gecs d'aquests, però s'a-donà de seguida que aquella casa no erala. d'abans.

Forain donava un dibuix cada setmana,però sense gaire entusiasme. 1 les sevesllegendes sobretot se'n ressentien.

—Arribarà dia — deia — que ja no seréatinahrès».

Aquest dia arribà. Un matí, bruscament,Coty féu conèixer al consell d'administrarcrió del diari ((que els dibuixos de Forainno interessaven els lectors, i que 4 més amés aquesta coliaboració de 4,000 francscada mes era un luxe del qual calia pres

-cindir)).

Forcin i Daumier

Quan hom el comparava amb Daumier,responia modestament

—Ah, no ! Ell era generós !Però potser amb això protestava iròni-

cameñt contra una fama injusta.Forain na faltava mai a les reunions dels

Flumoristes. Un dia, el dibuixant Avelot,vice-president de l'Associació, per remeiarla situació apurada d'un collega organitzàuna subscripció. Cada un dels presents do-nava cinc francs.

Forain donà el mateix billet que els al-tres, però plegat en quatre. Quan Avelotl'obrí, en trobà a dins un altre, de cinccents francs.

La ¿ir frP.ç.ça

De vegades exercia el seu esperit contra.ell mateix, com en aquesta anècdota quecontava sovint.

Una nit, havia d'anar a un ball de dis-fresses i es vestí de Napoleó. Per sorpen-dre la impressió de la seva dona, entrà desobte al dormitori on aquesta ja s'haviaretirat a dormir. Obrí els ulls, veié el seumarit al capçal del llit en l'actitud clàssicade Napoleó. Murmurà : «Guàrdia rural», ies tombà de l'altre costat.

La millor llegenda

La més bella llegenda de Forain té perautor el mariscal, llavors general, Pétain.

Forain acabava d'arribar a l'Estat majordel general. Anava vestit una mica tarta-rinescament, com si anés a immolar milersd'alemanys.

Pétain el nairà una estona en silenci iU digué:

—Ah, si Forrvin us veiés!

M. Bergeref ensarronaf

Al temps del seu gran apogeu, AnatoleFrance desvetllava admiració per les me-ravelles que era fama que havia acumulata la villa Saïd i a la Bechellerie.

Doncs bé, tot plegat es veu que no valiares, es veu que els antiquaris l'enredavencom haurgen fet amb un nau ric qualsevol.

La subluuta dels objectes d'Anatole Fran-ce ha estat un daltabaix del qual els diarisa penes han gosat parlar.

Les coileccions de la villa Saïd, venudesa París, realitzat molt pocs diners.1 les de la Bechellerie, venudes a Tours,han consternat els experts : la calaixeraLluís XVI en què es repenjava quan par-lava dret, el rellotge LIuís XV l'origen gra-ciós del qual explicava, la butaca Lluís XIIIdes de lá qual deixava anar »mots d'es-Qritn, i tot plegal, només ha fet» cinquszn-ta cinc mil francs paper...

6RAN6 NOVETATS EN

CORBATES INARRU6ABLE8

Jaume I, 11

Telèf.11655

Torna a estar plantejat, amb agudesa mà-xima, el problema central de la política eu-ropea. Les relacions franco-alemanyes tanuna nova crisi i una de les conseqüènciesd'aquesta crisi — la més important — és e'desballestament financier de tota l'EuropaCentral. No desconeixem ni no neguem quela crítica situació actual, tant de Ja Hisen-da pública com de ]'economia privada, aAlemanya, té també causesd'ordre no polític : excés deproducció, atur forçós, endeu-tament desmesurat de les cor-poracions públiques i de moltesgrams empreses industrials, pesde les anualitats del pla Youngdamunt del pressupost. Totaixò concedit, s'imposa, però,a l'observació de tothom, aquestfet indiscutible : Europa no es ltroba únicament davant d'unasèrie de problemes econòmics ifinanciers de magnitud més omenys considerable, que dema-nen un tractament tècnic. Eu-ropa es troba confrontada ambun problema general de con-fiança que exigeix un desenllaçmoral. Una solució política.

De la mort de Stresemannençà, la política d'aproximaciófranco-alemanya ha sofert unrecul constant. Curtius no hademostrat tenir la fe i el valornecessaris per a continuar eldifícil diàleg mantingut durantsis anys, fins a l'hora de lamort, pel seu eminent predeces-sor. Briand, per la seva ban-da, ha donat signes repetits decansament. Els errors s'hananat acumulant d'una part id'altra. En el camí de les con-cessions, França no ha trobatmai, sembla, l'amplitud de gesti la generositat d'esperit neces-saris per a captar la voluntatdel poble alemany. D'una ma-mera anés concreta, la políticaobstaculitzant seguida per lesdelegacions franceses a les Co-missions preparatòries .per a laConferència del Desarmamenti el fracàs de les negociacionsper a la retrocessió anticipadade la conca del Saar ham pro.vocat, a Alemanya, irritacionsi decepcions profundes. D'altrapart el memorial de greuges queFrança es creu en dret de presentar no és pascurt. Campanya del Dr. Sohacht contra elpla Young, començada tres mesos desprésd'haver-lo firmat ; discursos del ministre Tre-viranus sabre la rectificació de les fronteresorientals ; concentració dels ")Elms d'Acer» aRenània i a Breslau ; programa de construc-cions navals que representa la restauraciódel predomini alemany al Bàltic i la inco-municació entre Polònia i França est casde conflicte ; triomf electoral de Hitler ; pro-jecte d'unió duanera austro-alemanya; re-presa sensible de l'agitació nacionalista i,més particularment, antifrancesa a tot elpaís. Alemanya ha anat passant gradual-ment del descontent a l'exasperació; Fian-ça, de la prevenció a l'hostilitat. Locarnola no és més que un nom. Thoiry, un ex-cellent dinar pèssimament paït.

Però ara s'ha vist que damunt d'aquestsdos noms, símbols d'un règim de possibleconvivència entre els dos pobles enemics se-culars, recolzava la nova vida econòmicad'Alemanya tal com fou organitzada des-prés de l'ensorrada del marc. Durant vuitanys els crèdits liberalment atorgats per 'labanca nordamericana han facilitat a Alema-nya el pagament de les reparacions, hanpermès a la , indústria la renovació de T'uti-llatge i a les corporacions i ajuntaments larealització d'importantíssimes obres públi-ques. Però aquests crèdits—ara s'ha vistels donava la banca mordamericana, des-comptant el progrés de les relacions franco-alemanyes en el sentit de l'aproximació. Eldia que l'esdevenidor d'aquestes relacionses va veure seriosament compromès — posem,com data típica, el dia del triomf electoralde Hitler—el crèdit d'Alemanya va rebreuna sotragada impossible, a la llarga, deresistir.

Es fàcil d'explicar la simultaneïtat, apa-rentment inexplicable, entre la concessió dela moratòria Hoover i l'agreujament alar-mant de la crisi ,financiera a Alemanya.Dir que la resistència de França durantquinze dies a acceptar la proposició Hooverva treure eficàcia a la seva aplicació, és nodir res. E1 debat franco-americà sobre lamoratòria Hoover va servir, exactament,por a posar en evidència ]'estat deplorablede les relacions polítiques franco-.alemanyesi de l'espectacle del conflicte latent entreels dos grans països, posat al descobert

—suposem que sense intenció—pel presidentdels Estats Units, va determinar entre elscreditors d'Alemanya un moviment de pú-nic, La moratòria Hoover representa unalleugeriment de ],5oo milions de marcs peral pressupost alemany. Però la banca nord-americana ha retirat d'Alemanya durant elsdos darrers mesos més de 3,000 milions demarcs que eren el circulant de l'economia

alemanya i la base damunt la qual s'assen-tava l'organització interior del crèdit.

Què pot fer Alemanya? Què pot fer Fran-ça? Es parla molt de l'obligació que téAlemanya de salvar-se ella mateixa. Hitler,Hugenberg, tots els reaccionaris alemanys,i fins una gran part del centre dreta repre-sentada per la Deutsche Allgemeine Zeitung,òrgan de poderoses forces industrials, no

r,

El canceller Brüning

demanen pas res més. Asseguren que tonenuna patent que no falla, però no volen ex-plicar quina és. L'alçament, la guerra, lacatàstrofe? E11s diuen 1'eacte ]liberador.

Després de vacilar un instant, Brüningha preferit anar a París i a Londres. Hapreferit rependre amb França el diàleg in-terromput. Ministres francesos i ministresalemanys han tornat a menjar a la mateixataula i han anat a Landres en el mateixtreni. Després d'una llarga marrada Europaes troba a l'encreuament dels camins. 'Elcamí de la reconciliació entre Alemanya iFrança, i el carmí de la rivalitat. El camíde la pau i el camí de la inquietud.

EUGENI XAMMAR

TRAJOS PER A BANYBARNUÇOS

CAMISES - PAIAMESSUETERS

CINTURONS - ELÀSTICSMOCADORS

MITJONS - MITGES

PREUS BAR:TISSIMS

E. VEHILS VIBAL32•Avinguda Porfal de I'Angel•34

7, Plaça Universitat, 7

Gabinet ortopèdic

ARAGÓ, 277, ENTRESOL, 2.flDE 10A11DE4A7

TELÈFON 76850 • BARCELONA

" Tabú és sinònim de prohibiád. Es un motinventat. peli historiadors de les velles rel,i-gions per a designar la qualitat de certespersones o objectes que són objecte d'unrespecte o terror sagrat. Es tabú un objecteque no és pot tocar, un animal que no espot menjar o també un acte que no es potrealitzar; és a dir, tot 1'int^ingiíb1e.

Les croix de bois, de Roland Dorgelès,fou, després de Le Fe, de Henri Rarbus'se,el llibre de guerra que més èxit de vendaobtingué a França. Hom ha pensat doncsen la conveniència de filmar-lo, i d'aquestamanera tindrem encara tm altre filin deguerra. La firma Natan s'arrisca a aquestaaventura, sempre càmpromesa si hom 'té

-1)el (ilni 1labú)), de F. II'. Murnau

En començar O,abres blanques, Raquel present la quantitat i la qualitat dels filmsToreres, filla del carp de la tribu, és tabú, en anteriors produïts sabre la guerra europea.el sentit que ningú no pot esguardar-la amb Raymond Bennard és el director del film.mirada de desig. Abans que tot s'ha pogut assegurar la coo-

Tabd és, com sabeu, el títol del darrer " peració exclusiva d'antics combatents. An-film de Múrnau. 'El fons d'aquest film és tics combatents són els protagonistes, i tam-la lluita d'una parella amorosa contra l'es- bé ho són tots els comparses. Entre els pri-perit d'aquestes prescripcions, en revolta mers figura l'ierre B'.enahar.contra un tabú. Encara que facció passi a Verdun, la ma-

EI mot no s'empra sinó quan es tracta joria de les escenes s'han rodat a l'entornde cultura inferior, per bé que el que cll de Reims. Bernard s'explica. La regió designifica existeix en les religions més avan- i Verdun es troba avui completament recons-çades. En un , sentit analògic, el cas de La fruïda, en canvi els _voltants de Reims sóndona marcada entra dins el mateix ordre avui prou 'devastats encara per remembrarde consideracions. Es l'eterna lluita entre _el paisatge en el quai tingué lloc la granun cas individual i les regles instituïdes per envestida teutònica contra l'exèrcit manatassegurar la o solidesa . del cos social. per 'Fcoh. — M. IV! .

Cecíl B. de Mílle critica laproducció americana

En un interviu recent, Cecil B. de tIilleha fet algunes critiques sobre la produccióamericana.

«La més seriosa que en puc fer--ha dit

Fa cosa de dos segles, John Gay va feruna òpera paròdia de les òperes anglesesde l'époea : Beggar's Opera.

Fá tPes 'anys; Best Bredht féu represen-tar a Berlín la Dreigroschenoper, inspira-da en l'obra anglesa.

G-é'org Wilhelm Pabst, a penes acabà defilmar Quatre d'tnfan.teria, començà la vea-

anys que era coronada a l'època en qui• ,a lutgar per les modes femenines, es des_cabdella e' film.) Gràcies a l'abnegació d'una .noia, Mackie surt de la presó al mateix..temps que la seva dona - la banca de laqual fa excellents negocis — diposita lafiança. El carp de policia és destituït i entrade •funcionani a la banca. -Reconciliació iris_

EL CINEMAFILMS QUE POTSER VEUREM

oQ c °° ðð Le cr©ox b©°° PANORAMA El darrer film de IJabsf

és la mass-produation (producció en massao en sèrie). A Hollywood es treballa massaen resclosit. Hi ha una mena de contagide les idees. Teniu un ban tema, original,nou ;feu-ne un film que tingui un gran rèxit : la mateixa casa per la qual trehalleu 4 us encarregada, immediatament, de realit- azar dos o tres films de la mateixa atmos- ' -fera. Les altres companyies segueixen elmovimeait, i ja toniú el públic inundat de d y

produccions fetes amb el mateix motlle. Ararmateix se n'ha pogut veure un exemple aanb tels films de gangsters. A Califòrnia Ori ha ^yset companyies importants ; que cada una r rfaci quatre films, i resultaran vint,i-vuit 9 t^ rc̀ °' Y ,y^,films de gangsters. I és impossiible tallar vratïnt-i -vuit films de la mateixa mana i que ; ttots siguin •bons.

n'El mateix ocorre amb la música. Fa cosad'uns dos anys, a ('alifònnia tothom estavaper la música. Els stodios vessaven de com -positors vinguts dels quatre cantons rleimón, les orquestres £elan fortuna, els lita- pdats havien d'escriure en solfa. I fins elnre1Ieur-en-scène veia el moment d'haved'.apendre a cantar. El públic, aclaparat,reaccionà, el seu intorès s'alantf. I alesho- Préjean i Florelte tu 111 versió ^ranresa de «L'OJéra de quat' sousn

res, d'un dia a l'altre, es decidí, sense pan-sar-s'hi més, que l'opereta no 'lligava amb liti ¡ció d'uu film prenent per base l'obra rica de Peachurn i tots plegats com • finalel Cinema. Els compositors se n'hagueren de Breeht i fent-ne una versió francesa di- o )li gatóri ament feliç.de tornar a casa seva, els músics hagueren r a•igida per ell mateix, sota el títol I'Oféra Doncs bé, 1a censura francesa no permetd'enfundar els seus instruments i els can- 1 de qual' sous 1a ver-i) cincmatogrúfiea 1 t .projeccró íntegra d'aquest film, en parttatits d'ompassar-se les cançans • No era pas difereix de l'obra teatral, com és costum. per respecte a la mentalitat britànica i enwcritat que al .públic no li agradés e1 film Un bandit elegant, Mackie, és el terror part per ].a invmoralitat goneral de l'obra.musical ; el que passava era que estava de Londres, a 1 vegada que amic íntim E1 bo "del cas és que a Londres el film s'hacansat d'operetes mediocres. Doneu-li'n una ? del carp de policia. L'única puixança que ,projectat sense escúndol de 11 i11go, de ma-de baná i farà cua a les portes dels locals. se ]i ptigui comparar és la de l'Oncle Pea- neda' que ta censura podia haver-se (s,tal-

)rS'ablida massa que el cinema n ao és ra ts els endicants de IIChum, cap de to m vint el primer escrúpol.indústria, sinó un art. No es fabriquen films 1 ciutat. El bandit sedueix Polly, filla de Quant al segon, n ingú no esperava quede la mateixa manera que Fords. L'indus- Peachum, la rapta i s'hi casa. El cap dels rma sàtira com L'Opéra de quat' sous, tetatrial, des del seu despatx, pot vigilar la captaires denuncia el gendre al cap de po- amb rm bon humor jovial, fes trontollar lesproducció simultania de mil, de deu mil licia; 1'ainenaça de deixar Londres sense bases de la societat. Per bé. que eontinguimàquines. Però el director d'tun film només dalt ni baix gràcies als seus mendicants, 1 una crítica de la immoralitat dels funmo-pot tenir una idea a1 cap. Fins un home 'destorbant les cerimànies del eoranament varis i un elogi del rabatori mitjançant lacom Irving Thal^berg, que .per mi és el més de i t reina que s'ha ch celebrar dintre poc. 1 banca, el to general de l'obra és més elnotable praductor de Hollywood, ano pit se- 11 l cap de policia es veu forçat afer de- d'wrua comèdia gaotesca tirant a farsa, queguir els progressos quotidians d'unes quan- tenir el seu amic Maekb. no pas e1 d'una sàtira (l costums.tes Obres en gestació, cada tima de les quals Aquest es fa escàpol i deixa la seva Potser són més perillosos alguns films deexigeix estudi, pensar-hi, silenci, temps. I dona com directora dels seus .afers, els gangster, on aquests són més simpátics que

1)I això, encara que passi cada dia, és rm I quals ella transforma en una banca. Es de- els agents de la llei.dels errors cabdals del cinema aanericá i no t ingut en ara taverna, ma4grat els esforços Perd els ré'girns de censura són imponeroclunda pas en honor seu.n de l.a clientela femenina (ja es pot suposar de trables, í per tall també sou impenetrables•

^Cecil B. die Mills serà a 'Europa dintre quina mena). Però Peachúm no ho sap a des seves decisions.de poc. Serà interessant fer-li un altre un- temps i els mrardi-cants fan la gran mim- j Tremolem només de pensil en a deçi-terviu sobre el cinema europeu i comparar- festació revolucionària. (No us preocupeu sil) que dura perdre la cansura d'aquestes

1 lo amb 1's paraules Píeéedents. - dels, anacronismes : II reina Victòria ja: feia latituds, lag més sincomprensiva de. ,'kotss.. u

Els aparells Orpheo-Sîncronîc

Tat sovint es parla de ((productes nacio-nals» que a .penes en tenen res. Són l'ex-plotació d'unes patents estrangeres, ambcapitals sovint estrangers també i, en moltsde casos, 1a tal «fabricació nacional» esredueix a muntar en territori espanyol lespeces que .arriben del país que au •èntica

-ment i de debò pot reivindicar la paternitatde tals productes.

Però en el cas dels aparells fabricatsper la Casa OrpheoSincronic podem usararrub tota confiança ° el qualificatiu de na

-cionals perquè he són de cap a peus.La casa Orpheo-Sincronic ja comença

per construir ' eis seus aparells de cinema

Això quant a la part mecànica.Pel que fa a la part elèctrica, tota també

és de fabricació nacional. En el conjunt del'aparell, ires no hi ha que calgui deure al'estranger, com no sigui alguna primeramatèria de la qual la Naturalesa no ens hagifet present.

Sortint de la fabricació, elsaparells "sónrigorosament controlats en un laboratorid'assaigs ; de manera que l'aparall mo és

dre qualsevulla dificultat que es presenti.Perd encara sap més, que les avaries no

sovintegen gens en els aparells, Orpheo-Sin-cronic, i en un d'ells menys que en cap.

Ens referim al tipus Super (el més elevatque construeix la casa). Aquest tipus d'a-parell, dotat d'amplificadors que el fan apte

Per a locals fins a 5,000 places de cabuda,està construït tot ell a base depeces doblescircuit doble, z bases dobles, a caixes foto-

elèctriques amb els seus sistomes òptics iacústics dobles, etc. Serveix per a pel'lículessonoritzades pel sistema de banda o de disc' está muntat sobre un peu basculant demanera que és adaptable a qualsevol ca-

bina, essent-li permeses inclinacions i posi-cions diverses. Té, també, doble amplitita-dor, amb dos altaveus pilots per a la cabinai quatre per a la pantalla (dos d'ells dereca nvi); les bateries depiles i acumula-

aquest detall : els .actors, passats per l'Or-^pheo-Sinoronic, no converteixen les s' en .

unes x suaus peròllargues, vici de pronun-ciació que s'ha ipogut notar en la majoriade films sonors que . !hem sentit.

Tot això ho comprovàrem ]'altre dia enl'elegant i confortable bla de proves que

poden veure fotografiada aquí mateix, i nodubtem que ho comprovara qualsevol es-pectador d'un cinema equipat amb Orp'heo-Sineranic, que, dit sigui de pas, només havingut una mica massa tard; del contrari,hi hauria moltes més sales equipades ambell, .puix els empresaris no s'haurien deixatposar la corda al coll, ja que aquest apa-

. — Aspecte dels tallers defabricació dels a15arells Orpheo-Sineronic (carrer de Vitadonlat,

'99)•

a. — Cabina instaUada ambels aparells Orpheo-Sincronic.

ú. — La sala de troves, mo-del de bon gust, de la casa Or

-1heo-Sincronic (Cinematogràfi-ca Asirea, S. A. Rambla deCatalunya, 43 i Consell de Cent,296).

501101 ex.plotunt catorze patents nacionals,construïts a Barcelona, per tècnics i diri-gents catalans..- 1 carrer de Viladomat, 19q,ea ef'cte, té la seva fàbrica, dotada d'unamaquinària que és la dann era paraula enqüestió d'uti.11atge.

Ja és sabut — i per si no ho fos hodiem "-- que un aparell de cinema- soporha d'ésser rma meravella de precisió, ï pertant les maquines que serveixen per cons -fruir-lo n'han d'ésser unes altres. I}oncsbé, íes peces destinades als aparells queconstrueix la casa OprheoSincronic al car-rer de Viladomat, possevi en un acabatperfecte, en el qual la tolerància és nomésde dues millèsimes de miNímetre, precisiómicrométrica comparable a la rellotge la mesdelicada. Per donar una idea de la precisiód'usinatge a una ,persona amb cortes nocionsde tpecánica, només cal señy<ir -li lo precisioassolida en la fabricat• ió dea, engranatges.

lliurat si ino respon atotes i cada una deles finalitats a què es-tà destinat. A més amés, essent fabricat aBar celona, no cal sinóapuntar l'avantatgeque això. representa- .per la qüestió de lespeces de recanvi: 1'es-plotador d'un local

equipat amb. r fl apa-rell Orpheo-Sincronicsap que no trigarà

gel a trobar la peraque se li hagi avariat .I sap també que la ca-sa disposa d'un servei

tècnic permanent, adisposició tothora deIcs empreses per resol-

dors també són dobles.I) la bondat dels

aparells Orpheo-Sin-cronic en darem la mi-llor .prova que se'npugui donar sense veu-

re'ls ni sentir-los : mésde cent equip; sonors

irnstaHats arreu d'Es-panYa en un any.

Ara, quan cls sen-tiu, i alhora \eicu lapelliculn que es pro-jecta sobre la pantalla,

sense necessitat d'ex-plicacions tècniques us

adoneu de la fixesa inetedat de la projecció

i de la puresa del so.Per manca d'espai,ens he-ni de cenyir a

rcll, per afegidura, és servit en millors con-dicions d'adquisició i manteniment que capaltre dels correntment utilitzats en les nos-tres sales d'espectacles.

I, com que cada dia hi ha naus per-feccionaments en la matèria, els seus cons-tructors ho ham previst, i han organitzat lafabricació de manera que hi siguin tacil-ment introduïbles totes les modificacionsque l'avenç de la técnica aconselli, puix queja és sabut que l'aparellatge cinematografic esta en incessant evdlució, a la recercasempre de noves milloXes.

No ens queda sinó felicitar la casa Or-phco-Sincronic per la perfecció assolida en

( ls seus aparells, i també pel bon gust de

la installació de les seves oficines i sala deproves, recentment inaugurada.

MANUe1. SERRE1'

(Injorinacions co,nercwls de MlR.wOR)

Castro posseeix un llenguatge ric, ca-ràcters ben dibuixats i una retórica flo-rida que, seguint el gust de ]'època, esressent força de les exageracions del culte

-ranisme. Sembla que el nostre autor no vaésser gaire feliç en cap dels seus dos ma-trimonis. El tema de la desgràcia conjugalés tocat moltíssimes vegades en les sevesobres i amb detalls que semblen ben bétrets d'una experiència personal directa.

Castro escriví vora de cinquanta peces,drames en la seta majoria, de les qualspodem citar : El amor constante, I.a Ira-gredia por los celos, Los mal casados deValencia, El Narciso en su opinión, ¡u-gratitud por amor, etc., i la més impor-tant de totes : Las mocedades del Cid, endues parts, de la qual és la quarteta quehem citat més amunt. D'aquesta obra jaés sabut que Corneille va treure el seuCid, la tònica del qual va influir per tantde temps damunt el teatre eur peu.

Jo.+v CORTES

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista í tapíslee. Objectes d'art 1 de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-posicions de Belles Arts.

Psu 4 ie (inda, !b. Telèf.n 1os1S

5ARCELONA

La màquina d'escriure de qualitat

CASA 0 R BISF. FERRER AYMARClaris, 5 : Telèfon 19763

BARCELONA

EL TEATREGuillem de Casfro LA MUSICA EIs autors 8l cinema

EDICIONSTres obres de joves autors hispànics aca-

ben de sortir de les premses franceses demúsica. Tres noms—Xavier Gols, RodolfoHalffter, Gustavo Pittalúga —, que tót justcomencen a sonar en els nostres medis mu-sicals, i que mereixen ja l'atenció dels edi-tors estrangers que estan a ]'aguait delsnous valors que apunten en l'horitzó. Ennotes successives parlarem d'aquests mú-sics i de les obres que 'en tenim a la vista.

Néteu, però, aquest fet significatiu : men-tre al país sembla que no hi hagi ni la forçaiii la confiança necessàries per a constituirl'Editora d'envergadura que hauria de tenircura de la impressió i de l'administraciód'una quantitat de partitures .positivamentvaluoses que els nostres compositors tenenguardades en cartera, aquesta producció,àdhuc la d'autors encara inèdits, interessacada dia més vivament els editors estrangers.

Aquest fet té dues cares : l'una és, evi-dentment, un mal punt per a la nostra or-ganització editorial ; l'altra, un bon .punt perals nostres compositors que reïxen a impo-sar-se en mig de la competició que entre lajove producció de tot el móii es lliura davantde les cases editores més fortes de l'es-tranger.

Registrem, doncs, abans que tot, aquestbon punt a favor dels nostres músics. I acontinuació senvalem també el començamentde mobilització del nostre propi esforç edi-torial, que si bé no se sent encara prou se-gur ,per caminar sol, sembla, de totes ma-neres, posar-se a poc a poc en activitat ambla cooperació que des de fora 11 és oferta.Ja és un començament. Aquesta és, apa

-rentment, la significació de l'editora UnionMusicare Franco Espagnole, el catàleg dela qual s'acaba d'enriquir amb els nomsde Gustavo Pittaluga i Rodolfo Halffter.

Homenaje a Mateo Albéniz, de GustavoPittaluga :, no cal presentar el jove compo-sitor madrilenv, el nom del qual hem re-tingut com un dels valors més esperançadorsde la darrera promoció, després d'haver es-coltat aquest hivern, a Barcelona, uns co-lorits i seductors fragments del seu balletLa Romería de los Cornudos.

Homenaje a Mateo Albéniz és la transcrip-ció pianística d'una composició escrita origi-nàriament per a guitarra. E1 problema de latranscripció hi és taro feliçment resolt, quehom no endevinaria pas, si l'autor no cui--dava de remarcar -ho, que la seva música noha estat pensada primer ,per al teclat. Esuna pàgina senzilla, d'un modernisme ele-gant i discret, més accentuat en l'execucióque no pas en la substància. L'esquelet te-màtic és la primitiva cadència del preludipopular de guitarra. La figuració oscillasense insistir amb convicció en cap =extrem,entre la uni a'. popular, simple, i la limaflorida, plena de mordents i notes orna-mentals, de ]'estil dels compositors «ga-lants» del xviit. La mota moderna hi ésdonada per uns deliciosos fregaments dis-sonants dins d'una trama harmònica tonalmolt simple, feta gairebé- exclusivament

—cosa curiosa--de triades perfectes, nomésdeformades, amb una insistència urna micamonòtona, per la presència de I'iintervalde novena dins la majoria dels acords.

La forma de la composició és d'un es-quematisme rígid, un poc mecànic. Lespetites frases es juxtaposen desarticulada-ment, cruament retallades, com les tintessimples, no matitzades, d'una composicióeartellística decorativa. La triple repetició,simplement transposada, d'un petit modelinicial, la simplicitat del qual no justificala redite, és una solució formal que vorejala banalitat. Cal que , un músic del talentde Pittaluga sigui mds exigent amb ellmateix ; nosaltres li fem el crèdit d'ésserho.

De les tres repeticions d'aquest model,la central és pel nostre gust la més in-teressant. Hi ha una ellipsi elegant d'ele-ments a bastament exposats, que revelaune fina reflexió de compositor—car hemquedat que composar és eliminar. ,En lavariació ; eductiva, més que en l'amplifica

-tiva, és on veiem la qualitat . de pensamentdel compositor.

Pitmtsticament, homenaje , a Mateo Al-béniz és una peça fàcil, comparable enaquest sentit a les Danses més fàcils deGranados ; els mostres pianistes la - rebrananió pincr.

Rouiarr GERH:IRU

EI 28 d'aquest mateix •mes de l'any - 1631 tenir gran èxit. L'am t6t8 trobem Castro_ ara en - farà tres cents de justos —, mo- a Madrid, rebut a 1'Acadernia Poética, perria a Madrid el dramaturg i poeta va- Lope, Tirso, Alarcón, Góngora, Calderón,lencià GuiQlem de iCastro i Bellvís, el qual, etcètera, protegit pel comte-duc d'Olivaresen testament atorgat davant notari . el 25del mateix mes, ot'denavn que l'enterressin

isubvencionat amb r,400 ducats pel duc.d'Osuna.

a l'Hospital de la Corona d'Aragó, ins- En 1820, pels bons oficis del d'Olivares.titució que sota l'advocació de la Mare de Castro va ésser nomenat cavaller de San-Du de Montserrat i patrocinada pel rei, Ifou fundada al segle xvt per auxili dels ma- I

tiago, amb una pensió de ],zoo marave-disos, i en t626 el trobem casant-se de noulalts catalans, valencians, ara-

gonesos i mallorquins que estrobessin a Madrid mancats derecursos.

Una mala interpretació d'a-questa clàusula testametària éssegurament el que va donar ori-gen a la llegenda segons lqual Guillern de Castromorí enplena misèria itingué d'ésserenterrat de caritat, llegenda que,llançada pel seu compatriota icontemporani Diego de Vich,va circular durant força tempssense altra autoritat que la del'`iprimer que la va fer córrer ila delsaltres que 1a seguiren.Tambédevia influir-hi força el xfet que Guillem de Castro nofou .pas un home massa me-surat ni un brillant adminis-trador del seu pecuh, aperó noés tampoc .probable que un ho-me carregat de misèria es preo-cupés poc ni molt de fer tes-tament si no era per ganes dedivertir-se.

Podem dir, de passada, queaquolba institució de l'Hospi-tal de la Corona d'Aragó haarribat gairebé fins a nosaltres,encara que em els seus darrerstemps tenia ja befin poc a veureamb la seva destinació orïgi_nària. Emparats l'Hospital i la •seva església per un patronatformat per persones de les mésconspícues de les classes diree- Suposat retrat de Castro conservat a Palènciatores que fins fa poc ha tingutde sofrir Espanya, no cal dir que davallaren a ]'edat de cinquanta set anys amb unafins arribar a llur aniquilament. La mesquina noia de vint-i-cinc. De llavors fir s a la sevamentalitat de ]'Espanya centralista, igh,o- mort, poca cosa se sap d'ell. Sembla querant i mini^mitzadora de tot allò que no pel seu caràcter inquiet i malgeniat, superbafavoria els seus mites predilectes, va con- I i independent, s'havia alienat bona partvertir allò que havia estat la Corona d'A- j de les bones amistats que havia tingut. Larogó en una Coronilla. qualsevol. L'Hos- l seva enteresa ]i feia aguantar les conse-pital de la Coronilla desaparegué, i e1 reg- qüèneies de la seva conducta sense aju-nat del darrer Bor'bó pogué presenciar 1'ar- pir-se.rasament del poc que quedava de l'antiga L'època de la publicació de les fibres deinstitució :l'església de Montserrat, situa- Guillem de Castro s'escola des de 1614da a la ,plaça d'Antón Martín. El distingit fins a 1625,r illustre patronat va decidir vendre-se-la a ¡ Castro és el millor dels seguidors valen-una empresa que en e1 seu lloc hi va alçar cians de l'obra de, Lope de Vega i, si des-un -cinema. . Amb coses com aquesta .les, I cartero Tirso de:• Molina, potser el, millor.aristocràcies procuren cultivar el respecte de tots els altres. València, en néixer Gui-dels pobles envers els .prestigis tradicionals 11em de Castro era un centr .intel tuale lec_i històrics - única •cosa que els ppodria ser-q p ^ im^portan4tssim, veia de les ciutats més po-vir com a raó de llur existència —.Altre lides, més riques imés belles d'Espanya.ban exemple han donat darrerament aques- Si Sevilla podia presentar un bell esplettes mateixes classes altes amb la venda de dramaturgs, com Romero de Cepeda,de l'església de les Calatravas, al carrer ; Francisco de Segura, Pedro Mejía, Gue-d'Alcalà, a una companyia d'assegurances vara, etc., València podia ]luir també elsper elevar -hiun gratacels, barbaritat que seus, com el canonge Tàrrega, Gaspar desembla que haurà pogut deturar l'alcalde, Aguilar, Rey de Artieda, etc. València irepublicà i descregut, Pedro Rico, el qual , Sevilla es partien la primacia escènica d'Es-amb això s'ha jugat un bon tros de pgpu- ' panya. L'una amb el corral de la Olivera,laritat, si no la millor, la més sorollosa. l'altra antb el corral de don Juan, las Ata-

Però tornem al inostre assumpte. Guïll^m vazanae, etc., anaven preparant el camíde Castro nasqué a València el 4 de no- d'aqucll teatre espanyol del Siglo de orovembre de 1569, sis anys després de 'Sha- que, amb el seu contemporani anglès kespeare i set després de Lope de Vega, amb el qual té força 'més d'un punt dede pare castellà i de mare catalana. Era contacte—, apartant-se de les formes olàs-tradició en la seva família, amb més o sigues assenyalades per l'escola francesa,atenys fonament, que el seu pare era des- tenia d'arribar fins , a nosaltres viu ifresccendent del jutge de Castella Laín Calvo, sense haver estat mai superat encara.l'antecessor del Cid, i la seva mare del Tenia de durar molt de temps querei Joan d'Aragó, aquests dos teatres anirien éssent conside-

Poca cosa se sap de Castro durant la rats com a cosa bàrbara isalvatge, loraseva primera joventut. L'any 1592 e1 tro de la civilització i dignes d'esment nomésbeco ingmessant a l'Aoademia de Los Noi- com a curiositat ociosa. Havia de venir aturnos, entitat literària pertanyent al gèe - rehabilitar-los, encara que no per allò quemere d'aquelles que seguint la moda van- eren les seves principals qualitats, l'esclatgula d'Itàlia s'anaven estenent per tot iE del Romanticisme, amb la seva empentapanya. Castro hi va entrar amb el sobre• d'abrivament i de passió.nom del «Secreto». Per aquell mateix temps Si Castro no posseïa un temperamentel veiem tamlbé figurant com a capitá de genial que el fes destacar entre els altrescavalleria de la costa, exercint el seu càrrec dramaturgs del seu temps per cap condicióal Grao, particular, temia una gran habilitat dramà-

Casat per primera vegada en i5g5, Castrc tica i una extremada facilitat de versi -en 15 99 obté el seu primer èxit com a dra- ficació, la qual en ell era curadíssima imaturg amb la seva estrena de Dido e variada. EI ,públic de llavors en aquestEneas, a la qual va assistir Lope de Vega, respecté era exigont fins a] capdamunt ique llavors es trobava a València. Lope preava més aquesta qualitat que totes lesde Vega el va felicitar cordialment, i des altres.de llavors esdevingueren grans amics. Castro juga en les seves obres princi-

No se sap si en recerca de millor bor- lment els temesque tan cars eren a1tuna o per fugir dels entrebancs que 'i públic que tenia den veure-les, de l'honorportaria alguna aventura amorosa, Castro el pundonor, de la hidalguía i dels geios.va deixar València ise'n va anar a fià- 'Pots els seus personatges són nobles, car-poIs, i en 16o7 era nomenat governador regats de sang blava, ferms i orgullosos.de Scigliano, a la Calàbria Citerior, amb D'ell és aquella quarteta que quasi bé sem-la ,protecció del comte de Benavente, Juan bla que hagi estat la inspiradora de totaPimentel de Herrera, que fou per aquell l apolítica alfonsistatemps virrei de Nàpols.

'Pornat Castro a la seva pàtria, en t6t6 Procure siempre acertallael veiem novament a Valòneia tractant de el honrado y principalressuscitar Els Nocturnos amb el nom d'Aca- pero si la acierta mal,demia de los montafleses del Parnaso. re- defendella y izo enmendalla.surrecció laboriosa que no va arribar a

Sin molts els autors dramàtics d'anomr- L'autor dramàtic, amb tots els seus pre_nada que en lloc de regirar-se airadament judicis i tota la seva «escola» teatral, nocontra el cinema sonor, tal com feia pre- resulta, més aviat, un 'element anticinema-veure l'extraordinària prevenció amb que togràfic? 'Evideütment, les ` proves que jala gent de teatre va rebre els primers èxits s'han fet en aquest sentit no desmonten pasdel nou art, han adoptat una actitud més aquest temor. •

pacíi a i han acahat per passar-se amb ar- Aquí tenim, per exemple, el cas de Ber-mes i bagatges a l'enemic. Així veiem Bor- nard Shaty. Fa vint-i-cinc anys, l'il1ustré'nard Shaa• com dirigeix personalment un autor de Santa Joana va estrenar una cd-film escrit per el] mateix i Marcel Pagnol, i medieta, una comèdia en un acte titu'ada

How he lied to her hnsband,que en català vol dir, apro-ximadament, Coni ell enganyaal marit d'ella.. Aquesta come-dieta, que porta - d'empremtade la vènbola mordaç i espi-ritual tan pròpia de -BernardS'haw, què dóna de si trans-

.- portada al cinema?x . Segons les nostres noticies,

sembla que el film és un error.Per què? Perquè el film con-

r sisteix sobretot en discursos idiàleg i.li manca l'acció, ele-

^t

I`_ , ment fonamental de tota pro-ducció .cinematogràfica.

Marcel Pagnol

Jaeques Deval i Marcel Aehard fent el ma- tes maneres, diu el nostre informador, dintretoix. de tot, l'orella troba un plaer especisil gaire-

Heus ací, doncs,una de les experiències bé inesperat, a escoltar unes frases i unesmés decisives, la qual ha d °ésser observada paraules que, malgrat sortir d'un filen, noforçosament amb 'gran - atenció per Cots els són .neoessariament idiotes.autors dramàtics que, de prop o de lluint',s'interessen per al film sonor. En aquest * zcas, el mot autor designa, ben entès, elsque pretenen fer obra d'art en aquesta nova

via i adaptar a la és dir : a unpantalla, I si això ,passa amb Bernard Sháw, I'au-mecan4sme que encara es troba en els seus tor més eminent de l'època, no és líeit decomençaments, les qualitats i les possibi- contemplare amb una certa reserva les acti-litats drarnàtiques que fan del teatre l'art v"itats c inematogràfiques dels altres homes

viu, ,l'art superior per exce•lència. ti de teatre.Malgrat el sonor, el cinema segueix es-Hi una gra o desproporció entre elio

onament progressiu del temes deis sent un art totalment diferent del teatre.queper això, els autors dramàtics hi colla-qcinematogràfic i ].a qualitat dels temes dels ^cinematogràfic

es serveix. Cal esperar, lògicament,quals boren hi triomfaran .a mesura que vaginque l'ingrés d'escriptors de la categoria dels desprenent -se de les seves qualitats tea-que hem anomenat més amunt en els ren- traís» i n'agafin de purament cinematogrà-gles dels autors cinematogràfics, ha de pro- fiques. Aconseguit això, l'autor de teatre vocar un millorament de la qualitat artística com a tal autor de teatre — queda com-dels films. Però això, que sembla tan clar pletament en segon terme, per convertir-a primera vista, no ho és tant si s'observa se en un nou artista.

amb una mica més d'atenció. CODORNIIJ

Feu fer els vostres gravats a

fotogravats ExprésIGUALADA, 6 (Gràcía)

Telèfon 76935

Per apagar la set quanel calor es sufocantNo begui mai aigua sola ; afegeiii -hi

Magnèsia Drnmnech -Ment-Llimona o Anís,al seu gust, i obtindrà una deliciosa sodarefrescant de propietats digestives, que apa-ga Iq set . ] exerceix una acció molt bene -ficiosa.

U"l'Ue TZI .AQUEST CUPO

_LABORATORI DOMENECH

Ronda Sant Pau, 71.—Barcelona

Enviï'm franc una mostra de cadagust de la Dfagnèsia Domènech. Aconi-panyo em segell de o'to per a despeses

de tramesa.

,Com. . . . . . . . .

ldreço. . . . . . . . .

^`G®f^I^^;1Ji6^^l16■1^0^l1^1A^11@^19®

Vda. de Josep RibasMOBLES 1 DECORACIÓ

CASA,"FUNDADA L'ANY j1850

eoo0a poaoad

Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA

Heus ací la gran. diferènciaentre l'escena i la pantalla.Mentre que en el ,primer castenim davant nostre actors vi-cents que animen el pensamentde l'autor i que el fan .viure,en el segon casno és res 'mésque .una cosa morta, una iu-sípida . reproducció sabre . eldrap, si .no comporta una .ac-cio sostinguda i un moJimeñt.

Els personatges .del . film deBernard . S^haw .parlen massa.Els mots de l'autor, elsquáls,habitualment, es projectencom sagetes sobre el públic,cauen en aquest cas sobre lapantalla, sense força, senseempenta. .,

Sembla que, dels quarantaminuts que dura la pellícula,n'hi ha ben bé trenta cinc queresulten interminables. De to-

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRASEES POTENCIALS DEL DRr SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda ràpida i eficaç la

Neurastenia Impotencia (en totes les seves manitestacfons)

fi

,

,

r mal de cap, cansament mental, perdua dememòria, vertígens, fad+ga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,pa elrons, histerisme í tu nerviosos en general de les dones Itots elss

ttrastorns or

q tingànics que tinguin per causa o origen esgotament

nerviós.

Les Gragees potencíals del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'la itot elsisiema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut 1 prolongant la vida; Indicades especialment alsesgotats en la seva Joventut per iota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessíus, tant físicscom morals o intel lectuals, esportistes, homes de ciència, financiers, artistes, comerciants, rndustriais,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soivré, tots els esíourços oexeercicis facilment i disposant l'organisme per rependre'Is sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa 1 sense violentar l'organisme amb energies pròpies de la Joventut.

' Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5`50 pies, flasoó, en totes les principals farmàcies d'Es panya, Portugal i América

NOTA. — Dirigint -se t Trametent o'se Ates, en segells de correu per al franqueig a Oficines LaboratorioSòkatarq, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un ¡libre exp!icat!u sobre ('origen, desenrotllamenti tractament d'aquestesmalalfies,

0 0

Pierre Mac Orlan és un gran tocador d'acordió

II)]L

LE/ LN.LETRE/El parenostrede la dama distreta Mac Orlan, via Sud-OesfConte in2tlit tle MIQUEL LLOR ______

Cinc minuts, encara? ; el temps just deresar tres parenostres i me'n torno de se-guida. Em sabria greu que la senyora Le-wisson es cregués que sóc de .les que elsagrada arribar tard a les visites. Lowis...sonmai no sabré dir-ho clar : noms enreves-sats : com més de pressa els dius per terla desimbolta, més se t'entrebanquen i etfan tornar vermella.

Quina foscor! 'En aquest diantre de San-ta Marta, a mitja tarda ja no t'hi veus. Nosé pas d'on surt tant de solatge a la pica !hi ha gent que es deu rentar les mans enl'aigua beneita. No ; vora d'aquesta pilas-tra, no : sempre es fan taques d'humitat ales llosanes i, si per cas se't posa algunmaliciós unamica prop, quan te'n vas po-den pensar que has fet alguna cosa d'irre-verent.

Aquí, 'Bé ; amb aquesta claror del fines-tral, et sents més acompanyada. Mai no heentès qué figura aquella munió de santspintats • en els vidres ; si gairebé no hi ca-ben ! Posada aquí, ningú no podrà creureque faig la misteriosa pels recons toscos.Reclinatori incòmode ! No cal pas que emllevi els guaints ; després, a d'hora del te,no gosaria agafar les ,pastes, per mor d'a-quest engrut, de persones brutes de mans,que no sé com gosen ni entrar a l'església.

Ara sí que es veu ben bé la Mare de Déucom es coneix que la vesteixen dones sensegust, tan enfarfegada i amb aquesta memade barret. Tens raó que és la Divinra Pas-tora ! ; ja li veig el ramat. Així m'agradallums elèctriques que en un no-res tensl'altar clar com un cel, i no com .abans,amb aquella comédia del sagristà, 1'apaga-llums i la candela, buscant el ble dels ciris,tots regalims i pampallugues, només bonsper distreure els fidels i amb perill de ca-lar foc.

Ves: per qué hauré tomibat el cap, ata?Si algú em veu es pensará que busco quisap qué d'estrany, com fa la Joanola, quediu el rosari en castellà perquè 1a prenguinper americana de tango..

No ,puc aguantar més aquesta cadira ; elsnusos de la boga em pessiguen i se'm po-dria estripar la blonda de la faldilla. Ara!Això és l'altar dels Casanoves ! ; s'hi vanben lluir en la deixa ; .am'b el que costa, po-dien fer molt de bé a tants ,pobrets ! SenyorDéu meu : perdoneu cne si peco. Ja estàbé, ja, fer donatius als temples; tanmateixaquest altar fa goig ; amb um cop d'espon-ja et queda polit com un mirall. L'espon-ja!... L'esponja! ;'me l'he deixada a la ha-nyera sense escórrer. Si entrés algú, quincompromís!.,, Sort que la Carolina és ama-tent. Però, fet i fet, els Casanoves són mas-sa ostentosos; se'ls nota que no els 'ha cos-tat gens de guanyar-se la fortuna ; ja va

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIHlllllllllllllllllllllllllllllllllllill':

EN VENDA:

E Biblioteca d'Estudis Comarcals (Vol, II)

EL PROBLEMA COMARCAL° DE CATALUNYA° Tractat per: F. Glanadell. — J.BofiII I Mates. ° A. Rovira IVirgfl.—F. Valls ITaverner.—F.Mas-

pons I AnglaseII. — C. Pi i Sunyer. — Pau Vila Cacompanyat amb una magnifica carta geogràficaamb colors de dlvlsió romarcal pel Professor

PAU VILA° Preu: 6 pessetes

° Administració:

Llibreria Cafalònia17, Plaça de Catalunya, 17

ll!IIIIIIIIIIIHIIIIIII1111111111111111!hIIIIIIIII!IIIIIlt

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 i Vía Laietana, 4

Tel. 15524 • BARCELONA

preocupar-se'm l'avi, amb el fuet als dits i acostelles dels pobres negres, Negres! : quinfàstic. Déu em guardi de veure-me'n cap'a vora. I aquella senyora bé hi anava aga-fada del braç, Passeig de Gràcia amunt iavall. Qui sap quins gustos tenen amb lesdones? Si fins diu que solen fer com les bès-ties! Déu meu, i l'estona passa, Ageno-llem-nos. Ui ! ; no sé pas què se m'hi facada dia tinc eis genolls més tous i deli-cats.

aPare Nostre que esteu en el Ceba i ,ambel bon sol que fa avui : potser la Carolinas'haurà distret de mirar s1 la bugadera novaencara apunta la roba amb agudes, que larovellen... «que esteu en el Cel ; santificatsigui el Vostre Sant Nom ; vingui...» ; tre-pig barroer ; hi ha una mona de personesque fins a ]'església sembla que camininamlb esclops ; jo els posaria un càstig. Ai !si són les Plandiura ! De segur que farancom aquell que no em veuen, Sí : sí ; noem volen pas mirar ; orgulloses ; com si nosabéssim que la seva mare va començar fentde xinxa de fàbrica. Potser estan enlluer-nades amb la claror de fora. Es tambenai! Bones tardes. Estaven enlluernades. Ambquina finor sáluden ! ; com es coneix quevaren educar-les a les Reparadores de Sar-rià ! 1 aquell tossut d'en. Joan que no volfer-hi anar la nostra Paulina ; però ane'nsortiré, tard o ¿'hora. IEls bornes són àixímentre festegen, els teniu manyacs comanyells. Fins a missa de dotze venia enJoan ; i amb quina devoció ! ; només allòdels pessics ; i I'angónia perquè 1a mamàno se n'adonés. Ai, Senyor ! : ja s'ha benacabat. Són .així els homenots : la creu delmatrimoni.

On era, que m'he .perdut? ; cSantificat si-gui el Vostre Sant Nom ; vingui a nosal-tres el Vostre Sant... el Vostre : la Vos-tra...n Aquí .m'hi he ,perdut des de tota lavida ; i la meva Paulina fia igual ; em sapgreu : la primera comunió s'acosta i a l'exa-men es pensaran que té els pares heretges.Sort que la mare Loreto ja ens coneix. Lamare Loreto!.,. Per mi, va canviar de nomperquè no li havia agradat mai dir-se Ra-moma, de noia. Noia ! ; si encara ho és, permolt que es digui casada; sols perquè duul'hàbit i .per allò dels vots ; tret d'aixa, estàcon abans : no .s'ha hagut de veure en elque ens veiem les pobres casades com Déumana, A la Ramona, qui li ho havia dedir ?: tan esbojarrada, que tot just veia unxicot ja perdia el món de vista ; i per culpade la seva .mare, que va pujar-la amb massallibertat : no pas corn a casa, que no gosà-vem aixecar els ulls de terra. Ai, sí ; NostreSenyor ens va ajudar sempre., • «Sant Nom;vingui a nosaltres el Vostre Sant Regne;faci's, Senyor, la Vostra santa......, no séquè em passa avui : la faixa m'estreny depertot arreu.., «santa voluntat ; així en laterra com es fa en el Cel...» ; ben clar...les agulles rovellades.., i l'esponja sense es-bandir.., I aquella rialleta pietosa de la Co-mabella, ialtra nit al Liceu, només per lamica de carmí que se'm va escórrer del llavide dalt.., com si ningú no sabés la crostad'estuc que duen al damunt, elles. Gràcïesa Déu, encara no me n'he de servir ; blancai finia com la .primera ; quaranta anys, queningú no me'ls endevinaria.,, i si volgués,encara faria tombar el cap a amés de quatrehomes... però tant se me'n dóna, perquè lameva obligació prou la sé bé.

Em fa l'efecte que estic distreta, avui.,.i abans d'arribar tard a casa Lewis...son,pruner no hi vaig, amb la mania que tenenels anglesos de si els catalans sempre femtard...

cdEl nostre pa de cada dia, doneu-nos, Se-nyor......, no sé pas qué ho fa que se'ls asse-qui en els calaixos ; distraccions de la Caro-lina i de la cuinera, seca i groga com uinbranquilló de canyella ; rabiosa, que sem-bla mestressa i senyora du la cuina ; i nogosar posar-hi els peus, de por que s'en-fadi ! Només em sabria greu que se n'amés,pel «vol au vent» : no por mi ; per em Joan,que s'estima més un ibon plat que no laseva dona; homes ingrats! «...de cada dia,doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui»; ...eldia.., del dia, 'prou m'hi agrada el pa, sino fos que m'empatxa, i l'aingúmia de l'a-pendicitis, i de perdre la línia abans d'hora.«I• perdoneu les nostres culpes, així comnosaltres perdonem ......, no fem pas res méssinó perdonar, com a cristianes que som il'Església mana ; sense aquest aturador, joja fóra morta per culpa de l'enveja de lesamigues ; que si poguessin matar certes mi-

rades!.., ; sals am'b la rancúnia de la tietaRosalia, només perqué no s'ha pogut ca-sar... i sempre ens rep amb por, com sifóssim 'lladres ; i ens fa esperar a l'escala,per repassar-nos part darrera les uüleres dela porta. El cert és que la nostra Paulinano la hi duré .pas vestida de primera comu-nió; seré l'única parenta amb qui no com

-plirenl; a veure si d'una bona enrabiada...família d'aranyes, que per estalviar, finst'estalvien una paraula amable.., Per aixòva dir en Joan que aquell dia de carnaval,a la batalla de flors llençaven roses lligadesamb corditls.,.

((Perdoneu les nostres culpes, així comnosaltres perdonem els nostres deutors...»ah, sí ! :.a tots i de bon grat, fins la RosinaTell ; la perdono, però me'n recordaré sem-pre de la seva malifeta,., amb cara de des-menjada i prudent ; qui s'hauria pogut pen-sar mai que em prengués en Lluís; el va-ren encaterinar amb l'esquer del gran dotd'ella, mal guanyat, és clar, i les moixai-nes d'aquella :bruixa de la seva mare, quecrema com un tió a l'infern, tan ben arris-sada la cabellera de panotxa, tenyida ambsafrà. La ben perdono; ja ha pagat bencar el seu Lluís: jugador, perdulari i duescriatures malaltes... oh, sí !... ai no perme-teu que caiguem.,,» ; caure, Déu ens enlliuri ; amb una vegada n'he tingut prousi no arriba a ser en C1arà, aquell dia elsmeus fills quedaven sense mare.., PobreCurà;massa sollícit, salbent que no haviade treure'n res : una senyora tan seriosa comjo... quina manera més delicada d'ajudar

-me que m'enfilés amunt del marge.,. TotCamprodon a passeig : la pluja ; el sol : elfang... ]'ajut d'en Clará, dolç; els ulls tris-tos com si jo fos una animeta que anéssortint del Purgatori... l'estreta de la sevamà, suau.., amunt... la tobior de la sevamà, com un coixí... Quina diferència d'enJoan, entretingut a dir galanies a les altresdones, com si jo no valgués més que toteselles. Potser en Joan hauria tingut una ale-gria de veure'm caure daltabaix del cingle.Els homes són així quan tonen prou d'unadona : i en Clarà, amatent, enamorat ; elsulls que li brillaven : la mà tèbia que es-treny, suau, ferma, no pas com les d'enJoan, .aspres talment les d'un manobre...però no... Déu vol el sacrifici... sort que enClarà va anar-se'n, desesperançat, si no,qui sap ?... però no... res ; les dones comlo sabem qué ens pertoca.

Ai, Senyor ; encara em distreuria : celsnostres deutors, 1 no permeteu que caiguemen la temptació...» ; temptacions no me n'hanpas faltat... en Claré.., u'lis ardents... màsuau, por l'afalac... puny clos, valent, fariade bon veure engelosit, amb e1 cabell des-pentinat i aquella vena que li traves aya elfront, inflada de gelosia o d'amor : màsuau.., ibraç ferm.,, pit de boxador 1.., prou,prou : «que caiguem en la temptació, ansdeslliureu-nos de qualsevol...» ; horror !malls de l'ànima : mals del cos.,, mals ver-gonyosos, com el del nebot de Tarragona,en Josep ; disbauxat. No sé com va atre-vir-se a venir a casa, amb aquella grane-llada de mal nom, duta qui sap de quincatan ! : i encomanar-nos-la a tots, fins alservei : i aquells bonys de després, que etfeien coïssor d'ulls corn el salfumant... «Se-nyor : de qualsevol mal : Amén...))

Bo ; ja tornen a entrar estrangers ; gentamb la roba mal engiponada : i encara ensparlen de les modes de fora... dones ambbastó: binocles; 'homes de bigoti mullat.I gosen passar per davant l'altar major sen-se fer acatament; pujats com els salvatges.Ves aquell, on va amb calça curta i mitges,i barba de francés, empolsada, que bé liconvindria d'anar a casa el matalasser que('Phi refessin... Quin fàstic homes amb bar-ba.., i binocles, feixucs, enormes, que nopodria aguantar-los ni el puny més ferm..,ferm com em Clarà... en'Clará; que ara en-tra... i se m'acosta i em posa la mà aldamwnt, com un que mana, com un ena-morat.., i jo.,. jo no ho vull... no gosaria...no puc.., si ens veiessin... Clarà, que noens vegin pas...

Ai ! ; ves que m'adormia ! ; és que co-mença a fer xafogor... Déu meu ; quinssomnis tan estranys. Sort que els somnisno són res : arts del dimoni, per a les per-sones que es distreuen.,, i em sembla quejo m'he distret bo i resant el parenostre.Encara me'n queden per dir un parell. Mésvaldria que tornés a començar, perquè elque és aquest, de ben poc em valdria...

Posada de genolls, no és tan fácil que emdistregui : amb el mal que em fan ! Així,cert : com llavors, de petita i nio volia creu-re la germana educanda. Tant de mal queem fan els genolls ara, i prou lleugera quem'enfilava a les reixes de la tanca ; collirles roses : els lilàs : tirar grapats de sorraals aprenents de la fàbrica del davant : riu.re quan ens deien aquelles paraules horri-bles amb les boques negres de sutge i lesdents blanques ; I aquell brodat que em feiavenir son, que representava un «país», ique vàrem posar en un quadro : i els tipsde plorar amib la Dama de les Camèlies, perentregues, passada d'una noia a l'altra, aixíper sota dels bancs, d'amagat...

Déu meu, que ja tornaria a distreure'm.I ja fa més de cinc minuts que he entrat.Però els Lewisson que s'esperin una mica.Val més que torni a començar

((Pare Nostre...»

: (^ NOVETATSPER AL BANY1 LA PLATJA

CAUTXÚCÁTÁLÀ

CORTS CATALANES 615L .A Å. ..A1 Å..Å,.k i , ,l

Sucursals : Ronda de Sant Pere, núm. 12,i Passelg de Gràc a, núm. 127

Cavalcador de quina Estrella Matutino,Pierre Mac Orlan, navegador, al port deBarcelona? Sota el braç, un llibre; blanc,amb lletres negres i vermelles. iSí : NRT.Títol: La. Bandera (sic) [1931].

I.a Bandera, exactament : la Bandera delCristo y ,de la Virgen ; quarta divisió de laLegió Estrangera de l'Africa espanyola, so-ta el gonfaló de la qual Pierre Gilieth, pro-tagonista, rèdimeix una jornada tèrbola deRouen.

Pierre Mac Orlan, del braç del seu,per-sonatge, arriba a Barcelona. S'installa alwquartier chinoisn. «Rae 'du Cid-Campéa-donr.

Potser aquestes dades hauran situat PierreMac Orlan en una línia de Francis Carcosimpressionables. La novella visió de Barce-loina inclou tres capítols ; i 1a ciutat és tan-cada exactament per un perímetre imagi-nari que segueix les Rambles, les Rondes,el Parallel i el Port. Jo no sé pas si Bar-celona pot oferir a l'escriptor alguna cosainteressant fora d'aquest polígon. Em sem-bla que sí. Sempre, perd, m'ha cridat l'aten-ció l'escassedat de descripcions literàries dela 'nostra ciutat. Deixant de banda les evo-cacions de la Barcelona vella — Coromines,Llor, Masriera — i les descripcions ram

-b'listes i apatximesques dels nostres sainetersi dels nostres repòrters imaginatius, no exis-teix una tradició literària de descriptors decostums com tenen, per exemple, Madrid,Buenos Aires o París, 'Els viatgers' passenper Barcelona com per urna fita de desen

-cantament de lapandereta — Gautier —, obé teixeixen postals plenes de tòpics indus-trials — Amicis —, o senten, simplement,l'espectacle de les multituds — Rubén Da-río — com a signe de la ciutat. D'altres,molts castellans, coincideixen ací, trobenBarcelona una ciutat 'de comerciants nousrics, d'una magnificència insolent, d'un gustesbojarrat de façanes —. Baroja, Unamuno,Gómez-Carriulo, Valle-Inclán —. Un escrip-tor jove, en canvi — Huberto Pérez de laOssa —, ha descrit amb una gran elegàn-cia moments novelhstics del nostre IEixam-ple...

Pierre Mac Orlan reincideix en la des-

NOOTES

Prousl a AlemanyaSegons el crític literari del Berliner Tage-

blatt, 1a voga de Proust a Alemanya és enplena decreixença. «Quan aparegueren elsprimers volums de Proust— diu—, el talentd'aquest frainoès ens semblà més excepcio-nal. Ara ja ens hem adornat del parentiuintellectual de Proust amb Robert Musil.»Però qui dimoni deu ésser aquest Musil?Només sabem que és austríac, o almenysen les seves obres descriu la vida vienesad'abans i de després de la guerra. De totes

maneres, el crític del Berliner Tageblatt japermetrà que no ens l'acabem de creure.

Jules Romains i la medicinaEI Congrés dels P. E. N. Clubs del qual

parlàvem .la setmana passada, havia estatpreparat minuciosament pel P. E. N. Clubholandés. Per tal de facilitar les coneixen-ces, cada delegat ;portava a l'americana unainsígnia amb el seu nom, i un fullet repar-tit als congressistes donava algunes dadesbiogràfiques sobre els hostes d'honor i elsdelegats oficials. Excellent intenció. Però enla redacció del fullet s'havia esmunyit al-guna errada. Així, Jules Romains hi figu-rava com a «metge remarcaible», mentre queGeorges Duhamel només hi constava comhome de lletres. Segurament l'error és de-gut al gran èxit de Knock.

Theodor Dreiser, lladreJa fa un cert temps que ]'autor d'Una

tragèdia americana fa parlar d'ell. 1 no pasprincipalment perquè ara hagi publicat elprimer volum d'una autobiografia seva (comsi la majoria de llibres seus ja no fossinautobiogràfics), sinó perquè és el protago-nista dels escàndols literaris públics mésnotoris deis'Esrtats Units. No fa gaire temps,en un banquet, Dreiser bufetejà SinclairLewis, el guanyador del Premi Nobel,Més recentment, Dreiser, que havia venut

els drets de l'adaptació cinematogràficad'Una tragèdia americana a la Paramount,ha emprès una violenta campanya contraels que ell anomena «els mercaders de Holly-wood». La Paramount havia confiat a Josefvon Sternberg la posta en escena de la no-vella de. Dreiser, amb assistència d'aquest

cripció de les proximitats del Port que tantplauen, sembla, a Simon Gantillon, grancaminador de barris baixos. Mac Orlan faviure el seu protagonista a un Hotel desLles, del carrer del Cid. Color local? Devegades molt aproximat. Pierre Giliet sentcom unes menes canten, al mateix carrerdel Cid

Papá! Mamá!Pepito me quiere pegpr!

Por qué?—Por na !

' Coneix gent tèrbola i misteriosa. I quanestà somicadór i trist se'n va a La Griola

(sic), plena de mariners negres i de músicainfernal. La precisió de les dades no és pasdel tot reeixida. El vaixell que el `condueixa Ceuta es diu San Jurjo (sic) i el coman-dant de la tropa Don Aerdidando.

Alguna cosa pagaríem, però, ;porqué totsels voyages en Espagne que coneixem tin-guessin una fe d'errades tan minsa cornaquesta. Al costat d'alguns canards conside-rables, Pierre Mac Orlan ens dóna una im-pressió de les Rambles que no és pas massainfidel. Des de la Plaça de Catalunya, on,per cert, anota curosament la presència del((monument au footballeur inconnu», fins ala Porta de la Pau i l'espectacle del port, lavivacitat i el ipolioromisme de la gran artè-ria barcelonina phi són iben reflectits.

Amb tot, Barcelona ocupa escassament unacinquena part de la novella. IEl protago-nista de Mac Orlan ingressa a la Legió Es-trangera, i, natüralment, el novellista hade seguir-lo. Algeciras, Ceuta, Dar-Rif fiensón les (cites del camí'. Després, La Ban-dera es transforma en una novella de guerracolonial que cau més a prop de Beau Gestede Warren que de L'immoraliste de 'Gide ode L'Atlantide de Benoit. No creiem pasque aquesta nova producció del gran escrip-tor francés hagi d'afegir nous llorers alsque ja té ben guanyats al llarg de la sevaintencionada i copiosa obra, Ems 'ha interes-sat, simplement, de remarcar la seva pre-séncia, per les raons anecdòtiques constata-des davant d'un públic català.

GUILLEM D'IAZ P'LAJA

R1 E T 1{a la presa de vistes. Al cap de pocs dies,es barallava amb Sternberg, deia que de laseva novella n'havia fet un «garbuix imbé-cibr, que no ]''hauria escrita si s'hagués po-gut arribar a .pensar que n'havien de teruna tan estúpida caricatura, i se n'anavade Hollywood.

Però la cosa no havia çl'.acabar aquí. Drei-ser es dedicà a insultar des de la premsae1 famós director de la Paramount. Aquest,en un interviu, tractà Dreiser d'escriptor desegon ordre, que només una sola vegadahavia estat capaç de «pondre» una obrad'alguna solta i féu allusions equívoquessobre certs episodis no massa clars de lavida de Dreiser. Sensació en els medis lite-raris nordamericans; els repòrters unten lesmàquines i esmolen les estilos davant ''es-càndol que s'haurà d'armar. Perd Dreiserreplica, des del Cosmopolitan Magazine,amb un article titulat : Sí, he robat ! Drei-ser, prenent la davantera, aclareix les allu-sions de Sternberg : quan encara s'havia defer un nom en la literatura, essent empleatd'una casa de comerç, havia fugit amb vint-i-cinc mil dòlars de la caixa.

Aquesta declaració tan imprevista ha dei•xat bocabadats amics i enemics de Dreiser.

EL MÉS GRAN ASSORTIT DE

LLIBRES

FRANCESOS

CASTELLANS

ANGLESOS

ITALIANS

els trobareu Llíbreríaa g

Franc

p sí10 Ram-esa bla del Mig

-- M1RA@:R

LE/ ART . / - DIðCO/Joan -Louîs Ioraîn (1852-1931) ACTUAL

SncaL

iiilaQregressió'Fou un dels artistes francesos més noto-ris, més difusament célebres. Fou gairebépopular, a desgrat del seu antipopularisme.Fou cèlebre com a caricaturista, i mig cè-lebre en tant que pintor. Però no fou pin-tor ni caricaturista. Fou més aviat un ad-mirable croquista, un génial croqueur, se-gons frase necrològica del seu admiradorSem, que, en qüestió de caricatures, sap elque diu. Sem admirava Forain, i Forainadmirava Sem. Forain admirava Sem ;per-què el que més l'engrescava en l'art de lacaricatura, per a ell art (pa• ticularment preat(i que hauria volgut per a si mateix), erael retrat de caràcter, el retrat mig carica-turesc, el que els francesos anomenen por.trait-charge, gènere en el qual Sem excel-leix, com tothom sap.

Forain no aconseguí la celebritat, que aParís porta per torna la fortuna, fins alsprimers anys del segle present, després demés de cinquanta d'esforç i de vache eura_gée. Aquesta celebritat comença després dela publicació del seu àlbum titulat La Co-inédie Humaïne i amb la publicació de lesseves caricatures al setmanari parisenc LeRire, i es consolida amb la seva collabora-ció al quotidià Figaro • Aquestes caricatu-res, una per setmana, que publicava Forainal diari reaccionari i aristòcrata, són certa

-ment el millor de la seva producció ; i hosón el mateix per la solidesa del dibuix, .perla gràcia i majestat de la composició, queper la mordacitat de les llegendes. Forainaconseguí la celebritat Inés aviat per raód'aquesta mordacitat que per raó del seutalent de dibuixant, que és molt gran. Noobstant, les llegendes verament agudes forenescasses en l'obra de Foraiin. Abunden lesque no tenen gaire intenció i les que tenenmolta intenció, sovint molt mala intenció,però sense percussió. Es cita sempre, i ambèxit, aquella caricatura contra la Repúblicaabandarrada de l'avamtguerra, on l'artistala representa com una cocota estovada irebregada que en una taula de cafè preparal'aperitiu ; dos homes se la miren des d'unataula pròxima, i un d'ells diu : Ou'elle étaitbelle sous l'Empire!...- Forain s'havia convertit, ja era ric i noes freqüentava sinó .amb militars, aristbcra-les i jueus milionarís. Darreramont àdhucvolia dedicar-se a la pintura religiosa, peròel• cel no l'hi ajudava. IEII es planyia queja hagués trobat la composició, però queno arribés a trobar l'expressió de les figu-res. Mai, perd, no trobà en cap composiciól'expressió de les figures : aquestes són sem-pre esbossos, sense fesomia, sense ulls. Fo-rain seguí essent tota la vida un gran cro-quisador a lamanera del Rembrandt cro-quisador. Hi ha diferència, certament, en-tre el geni de ]'holandès i el del francèsperò tanmateix no serà potser exagerat d'a-torgar, amb Sem, la categoria de genial .albocetisme de Forain. La di^feráncia és deforça, de voluntat i d'espontaneïtat. Forainno era artista de feliç i fàcil producció, comRembrandt : era premiós. Per a reeixir undibuix li'n calia ter cent. Tampoc no sabiadel cert el que volia, ben al revés de Rem

-brandt, que partia sempre d'una voluntat

(' O I 1

treu el dolor

4de ronyons

4perquedissolt'

rácid úric

e3,,c SeLJrer derrcsuAeis oMnguls ambPUP000NALmdonels reos en Que estéindicat.

an &OM pau wDOCe5drdA d< In Pe<ulrm

6RArIC INDICADOR d MWiclne dn SevllePELS LLOCS A 05?es LOCALISA

EL REUMA

ferma i vident : Forain feia dibuixos que nosabia el que serien, i després hi posava lallegenda que ells mateixos suggerien. Soliadir que, un cop llestos, escoltava els seusdibuixos. I així mateix ,pel que fa a lesseves ,pintures, les quals refeia contínua

-ment fins al punt que la composició defi-nitiva no tenia res de comú amb la inicial.

Debutà com escultor, al taller de Car-peaux, i sempre més portà la marca de l'es-

cultor. IEls seus dibuixos foren dibuixos d'es-cultor : sentiment de masses i volums, sen-timent de la ,llum modeladora, brutalmentmodeladora. !Es una llum teatral i fantas-

Forain, per ell mateix

màtica, com la de Remhrandt ; .però .aixícom Rembrandt illumina amb efectisme de-terminades zones de les 'seves composicions,Forain només illumina així mateix, sovintcapriciosament, uns escassos volums, uncap, un front, una mà, un tros de moble.La resta sol ésser garbuix i tapabruts. Enels seus dibuixo, tamlbé sovint .abusa deltapabruts. Exemple colpidor m'és aquella ca-ricatura tan celebrada, titulada La borne.Es una caricatura de guerra que representauna borne, un pedró de carretera que portagravat el nom de Verdum. Al peu de laborne s'apilota una milionada de cadàversde soldats alemanys. En realitat, només hiha un sol soldat alemany mal dibuixat ; laresta .és un garbuix sense cara ni ulls,àdhuc sense composició .

En la manera d'iiluminar i en el colorde la seva pintura Forain s'.aparemta a Dau

-mier, al qual admirava. Però aixf com eldlbuix d'aquest és curvilini i vermicular, eld'aquell ós rectilini, angulós i tallant. Hiha potser més traça) i més gràcia en l'artde Forain que en l'art de Daumier ; peròhi ha arreu del món artistes molt superiorsa ambdós que no ham fet parlar tant.A França mateix, un imitador de Forain,Hermann-Paul, li ós superior des de moltspunts de vista ; i ningú no ho veu. Les cari-catures, també agres, també tristes, d'IHer-mann-Paul, tenen ,més ntoviment, més ex-pressió, més vida que les de Forain. Aquestsdos grans artistes són com els innovadorsd'un nou art que podríem anomenar : illus-tracionisme tràgic del sarcasme ; i és al granart ço que a la gran literatura és l'assaig.Es una caricatura que no fia riure.

Forain no hauria •pogut illustrar un llibre,no pogué mai pintar un quadro, no fou ca-ricaturista, no fou tampoc un gravador d'al-turà.—I doncs, què fou Forain? Fou unsarcàstic, un home agre, agre, agre, ambLm gran talent de bocetejador per a croqui-sar l'amargor que el món, la seva societati ell mateix li suggerien. Forain fou, comPicasso, un artista genial que, ,per raonsque no cal era escatir, no pogué valer-sesinó a mitges i a contracor del seu geni.Les seves darreres paraules ho confirmen((NO he pogut fer el que volia!» I admiravaIngres i Degas, que havien anat fins al cap-davall de llur voler d'artistes

JOAN SACS j

Acabada la .projecció del film d'avantguer-ra, s'encengueren els llums de ]a sala. A cus_tat nostre, dues dametes — galtes roges iulls brillants de tant riure — apuntaren 'aconversa

—I com anava vestida la gent d'aquellaèpoca !

Algú deixà anar la reflexió :-,D'aquí vint anys es riuran també de

la nostra roba !La sentència posà serioses les noies. La

vanitat de ]'època, una de lesmés gratuites, és també unade les més arrelades. Difícil-ment hom es fa càrrec del'accidentalitat de tot el queavui ens ,preocupa. I no ensfa gens de gràcia preveureque els mostres descendents esriuran de les coses a des qualsatorguem nosaltres tanta im-portància.

Per això la visió d'aquestsfilms d'avantguerra consti.tueix una lliçó : dia vindrà enel qual la nostra elegant in.dumentària provocarà les ria-lles del públic reunit en unasala del ipso.

Es així com discorre la lò-gica, recolzada en la tradició.Els seus arguments semblenincontrovertibles. No obstant...

Hi ,ha algú capaç d'imagi-nar les característiques de lamoda futura? No s'hi val adir que també vint anys en-rera ningú no hauria previstquines serien les formes quependria la indumentària ac-tual. Deixem detalls i acci-dents de banda i mirem qui

-na ha estat la línia evolutivade les arts del vestit, iHa do-minat i ha triomfat sempre latendència vers la simplicitat.Un desig d'eliminar compli-cacions ha estat l'esperó, pot

-ser inconscient, dels creadorsde la moda. Es obvi declararque la darrera etapa d'aques-ta tendència a la sim^plificá-ció seria el nu absolut, o ban-dejament de tota vestidura. Doncs bé: po-sats en aquesta línia evolutiva, actualmentno (hem arribat ja al final? Naturalment queels nudistes integrals són en minoria... Pe-rò els nostres dies són els del triomf delmu; al music-hall, a la platja, als campsd'esport... 1 en la vida corrent, el mínimumde roba; o sigui el Inudisme en equilibri-o en lluita—amb la moral.

Justifiquem les nostres asseveracions, totreprenent la pregunta : hi ha algú que pu-gui capir la forma dels vestits en e1 futur?Si s'accepta la nostra teoria de 'la simpli-ficació constant i progressiva, contestem re-soltament que no.

Tornem al cinema. La imaginació de totsaquells que han filmat fantasies o visionsdel futur, ha topat i ha fracassat en laindumentària. Recordem Metròpolis, 1980,etcétera, L'escenografia era sorprenent. Lainventiva de l'autor havia simulat perfec-cionaments tècnics i (novetats cïentífiques.Les cases eren dotades de comoditats mera-velloses, els mitjans de comunicació -- enla fantasia de l'autor — s'eren desenrotllatsextraordinàriament.,. En canvi la indumen-tària dels actors era igual que la nostra.0 ben al revés, era marcada per la regres-sió, i en (lloc de sincronitzar amb les nove-tats i perfeccions fiimades, es distingia perla seva incomoditat i manca de gràcia. Es-mentem Caligari. Uns decorats pseudo-cu-

•

bistes, al voltant dels quals es movien elsactors abillats amb uns vestits de la millorépoca rpmàntica.

D'aquesta incapacitat d'imaginar una mo-da millor, en deduirem que l'art del vestittravessa avui un dels seus períodes mésbrillants. Avança, i de molts anys, un gra-pat de manifestacions actuals. Emmarqueuun home i una dona elegantment vestits,dins de qualsevol pastitxo estilístic que en-cara prodiguen els nostres arquitectes, i

veureu quin contrast més extraordinari queen resulta.

No volem pas concloure que la moda hagitrobat la seva forma definitiva, i que d'araendavant restarà més o menys estacionada.Sentar això seria desconèixer la constantinquietud que rosega l'home.., i sobretot ladona. La moda evolucionarà, quin duibte hiqueda ! EI que sí gosem dir és que les sevesformes futures no superaran, estèticamenti pràcticament, les formes actuals. La sa-geta llançada per 'l'arc toca avui el seupunt mds elevat. Som en el amment just enel qual va a iniciar la davallada. IEn elshipòdroms de Longohamp i d'Epsom — lesmés sensibles antenes de la moda —, lesdames han ressuscitat en 'llurs robes lesformes complicades i han mostrat una pre-dilecció ,pels ornaments, els brodats i lesplomes. Es la regressió que comença.

Posats en aquest camí, i essent com rés va-riable l'ideal estètic, potser sí que en lesfutures sales de cinema els elegants à lapage es riuran dels vestits de les stars con-temporànies nostres : tan souples, tan sen-zills i, sdbretot, tan acordats amb l'estè-tica permanent, que indubtablement és laque senyala el cos humà. Potser riuran ; pe-rò deixeu-los riure: posats ells i nosaltresdavant l'eternitat, veuríem ben bé qui és elque riuria el darrer.

ANDREU A. ARTIS

Discos diversosEls programes de discos, en arribar l'es-

tiu, es ressenten del que podem anomenarmúsica seriosa, puix l'ambient convida mésa fer rodar un disc de música alegre queno requereix capficar-se massa per a escol-tar-lo. Aquest any, a més a més, hi ha elsdiscos que contenen marxes, himnes i d'al-tres que la situació imposa, i tot això fa queels apartats de música instrumental i sim-fònica siguin ben migrats.

Malgrat això, al programa del mes tro-bem obres de l'alçada de la Cantata nú-

mero 4 de J. S. Bach, que interpreta 1'Or-feó Català amb la seva forma excelsa iúnica. Heus ací una obra que ha d'arribarfins al més profà, que potser no podrà valo-rar-la i compendre-la, però necessàriamentl'ha d'impressionar la seva grandesa. Aques-tes obres, que no sovintegen en els concertsper motius ben diversos, perd tots inexpli-cables aquí on abunden entitats chorals ambpreparació per a cantar-les; ,precisament peraquesta grandiositat és difícil que s'amot-llin al disc, però amb els mitjans actualss'obté una edició d'aquests tres discos quecontenen aquesta obra, força acceptables, ique tindran l'avantatge de recordar les dar-reres audicions d'aquesta obra donades tapoc aquí.

D'altres discos hi ha encara que perta-nyen a un altre gènere. Em música instru-mental cal recomanar el que omple el gui-tarrista Segovia amb dues obres força esti-m es, la Serenata de Malats i el Nocturnde Torroba. De ]'obra de Malats se'n faUn .abús lamentable ; ]'estar construïda abase d'una línia melòdica fortament evoca-dora, fa que la prodiguin amb més o menysfortuna tots els sextets de café. Aquestatranscripció que ens fa sentir Segovia ambel seu art exquisit, pot servir en certa Cor-ma de rehabilitació.

De música dramàtica hi ha dos discosomplerts per artistes ben coneguts : Tibbeti Pertile. El famós baríton Lawrence Tib-bet, que aquí va arribar amb el cinema so-mr, canta el conegut fragment del primeracte del Barbero, Largo al factotum dellacittà, en una forma que ens era completa-ment desconeguda i encara podríem afegirque els seus mitjans vocals no estan ' d'a-cor l amb el ritme d'aquest fragment oeRossini. Mós encertat sembla cantant elfragment d'Un ballo in maschera.

El tenor Pertile canta un fragment deLa Bohème, que tot i essent de Puecini té]a delicadesa i gràcia melòdica més esti-mable que la del fragment de Marta, òperaque decididament cal arreconar i a la qualno .pot rehabilitar ni l'extensa i perfectaveu d'aquest artista.

També el tenor Fleta ha volgut associar-se a les manifestacions del canvi de situa-

ció, interpretant La Marsellesa, i efectiva-ment, el resultat és satisfactori, ja que téuna veu que s'amotlla a aquesta músicavibrant. En canvi les notes alegres del'Himne de Riego són més per a sentir-lesper una banda que no per a cantar-les, peròaixí i tot l'artista, treient el ritme accelerata què estemacostumats a sentir aquestaMarxa, en treu el millor partit.

*5*J. S. Bach. — Cantata núm. q. — Orfeó

Català i Orquestra. — C. Gramòfon. —AB 690-691 -692.

Malats. — Serenata. - A. Segovia.—.C. A Gramòfon. -- AA 198. — Nocturn. —Torroba. — Idem íd.

Rossini. — Il Barbiere di Siviglia. — L.Tibbet. — C. a Gramòfon. — DB 1,478. -Verdi. — Un Ballo in Maschera. — Idémídem.

Puccini, — La Bohème. — A. Pertile. --C. a Gramòfon. — DB i,4'f9. — Flotow. —Marta. — Idem íd.

La Marsellesa. — M. Fleta. — C.a Gra..mòfon. — DA I, 203. — Himne de Riego.-Idem íd.

NOVETATSEN CAMISES

'Jaume 1, 11Telèf.11655

i

Model actual, de regust d'avantguerra

II II

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 ; Telèfon 77406

TRES CARICATURES DE JEAN-LOUIS FORAIN

—Quan vols que te'l torni a portar? L'ESCOLA DELS VELLS LA FI D'UN FLIRT—No t'ho puc dir: a l'amic que tinc ara no li agraden les —Ara que hi penso... M'he descuidat de dir-te que tinc un ma- —Els burgesos no comprenen que de vegades un té necessitat

criatures, nit.., i que vindrà a sorpendre'ns. de cent francs.

MADRID: PLAÇA DE LAS CORTES, 6.— BARCELONA: VIA LAIETANA, 2Serveis regulars de vapors comercials i correus entre la

Península, Balears, Notas d'Afcica, CaDàries, Guinea EspanyolaLIMA RÁPIDA DE GRAN LUXE LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE BAR°BARCELONA•CÁDIZ=CANARIES CBLONAiVALENCIA

Sortides setmanals els dissabtes, a les r2 hores. Efec- Sortides de Barcelona: dilluns i dijous, a les so hores.tuaran els serveis les modernes mutonaus Sortides de València: dimecres i dissabtes a les 19 hores

CIUDAD DE SEVILLA CIUDAD DE CÁDIZ Servei prestat per la motonauLínia comercial amb escales en fofa els porfs 'CIUDAD DE VALENCIA"de la Medifereània, Nord d'Afríca i Canàries. Primera: 3'o pessetes; Segona: 21'50 pessetes; Ter-Sorfides quinzenals el dijous.LIMIA RÁPIDA DE GRAN LUXE BARCE•

cera: io'oo pessetes.Servei ràpid sefmanalLONA=PALMA DE MALLORCA Medifarránia-Canfèbrica.

Sortides tots els dies (llevat els diumenges) de Barcelo- Amb escales a tots els ports. Sortides tots els dimarts.na i Palma, a les 24 hores pee les modernes mutonaus'CIUDAD DE BARCELONA i "CIUDAD' LINIA REGULAR ENTRE BARCELONA,

DE PALMA" ALACANT, ORAN, MELILLA, CEUTA,

Serveis regulars enfre Tarragona, Valéncia, MALAGA i VICEVERSA

Alacanf i Palma de Mallorca i enfre Barce- Sortides de Barcelona tots els diumenges e les B hores,lona í Manó Servei comercial enfre la Península, Nard

LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE ES= d'Africa i Canàries, amb escales a fofs eiaPANVA i TERRITORIS DE GUINEA ES- porfsdela Mediferrània

PANVOLA (Fernando Pou) Sortides quinzenalsSortides el dia 15 de cada mes amb escales a València, SERVEIS DIARIS ENTREAlacant, Cartagena, Càdiz, Las Palmas, Santa Cruzde Tenerife, Rio de Oro, Monròvia, Santa Isabel, HALAGA i MELILLA(Fernando Poo), Bata Kogo i Rio Benito, pels vapors D E L E G 4C10 DE LA C O M PAN IA

"TEIDE" i "LEGAZPI" A TOTS ELS PORTS '- -

A MONTSERRAT EN AUTOMOBILServei diari i sense transbordaments. Sortida Plaça Uní- 7 Gversitat. SERVEI POPULAR. Sortida de Barcelona: 6`30 matí, / JAnada i tornada, inclòs Timbre de l'Estat, , , , , , , , , , , , Pies.SERVEI REGULAR. Sortida de Barcelona a les 8 del matí, bitllet d'anada i tornada, 12'30 ptes.

NOTA: Les tornades són valedores per al dia que es desitgi. - Per encàrrecs i bitllets: Rambla

de Cataluña, 52, pral., Telèfon 10232.

-tlllllllll1111111111111111111111111111111111111111lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

I Vialges Marsans, S. 1

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

1 Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

ïNFORMES1 PRESSUPOSTOS GRATIS

id 1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 U l 11111111111111111111

MIRADOR TURÍSTICELS FERROCARRILS

Continuant el que dèiem la setmana passadasobre els ferrocarrils; parlarem d'un aspecte delstrens que corren per aquest país.

Les Companyies ferroviàries espanyoles es-tan dirigides per organismes tan caòtics, que niles mil queixes ni els centenars d'articles quees publiquen arreu de la península demanant re-formes, han pogut desvetllar-les de la seva le-tàrgia. Fem avui, doncs, el trist paper d'aquellque crida sabent que no és escoltat. A la vet,lla dunes Constituents, que han d'estructurarl'alta direcció dels ferrocarrils, una Secció deTurisme té l'obligació de parlar -ne de nou.

Quantes vegades un hom s'ha dirigit a la di-recció d'una de les nostres Companyies ferro-viàries, proposant l'adopció de modernitats oreformes en les línies o organització total, in-vocant que arreu del món són admeses i segui-des i àdhuc demostrant que amb llur adopcióla Companyia se'n beneficiara econòmicament,ha sentit com a contesta, fins ara, aquesta can-tarella, <,Sí, senyor, sí; té tota la raó, els nos-tres tècnics ho han estudiat i han dit que eraconvenient i necessari; però faci's càrrec queés tan complicada l'organització d'una Compa-nyia de ferrocarrils que és impossible portar-ho

a la pràctica.» Aquesta ha estat la respostaquan s'ha demanat que posessin vagons de se-gona classe en els expressos, que aquest pares-sin a Caldes de Malavella, en lloc de ¡'Empal-me,

Quant se'ls ha pregat perquè establissin ser-veis ràpids i directes en les línies de l'interior,o demanant que organitzessin trens especials perfacilitar l'anada de la gent a una festa popularque es celebra en una encontrada, un hom harebut una resposta per l'estil.

En 1'avant -projecte que s'ha donat a conei-xer de la Constitució Espanyola, es parla de quitindrà ¡'alta direcció dels ferrocarrils, i consignaclarament la intenció de centralitzar -la. Potser hihagi moltes raons de caràcter econòmic o políticque ho recomanen. Però una cosa crec d'interèsper a Catalunya en aquesta qüestió: obtenir queels estats o autònoms, puguin per ells matei,xos (desglossant de les facultats del govern ceo-tral) obligar les Companyies ferroviàries a adop-tar aquelles mides que sense ésser perjudicialsa l'interès general, són, pel caràcter especial d'unaregió, d'interès turístic, com és ara establir elsvagons de segona classe en els expressos que vani vénen de França.

Jo voldria que fos possible.

LLUÍS MUNTANYOLA

Balneari—tle-CaROó

(PROVINCIA DE TARRAGONA)

Altura: 650 metres sobre el nivell del mar

Temporada oficial; 24 de juny a 24 setembre

Nou propietari: SALVADOR SAMSÓDirecció; FELIX BARGUÑÓ

Prodigioses aigües, les més nitroge-nades i arsenicals d'Espanya. Malal-ties dels bronquis, pell, budells,

neurosis i diabetes.

Situació meravellosa, clima sec, es-tabliment rodejat de bosc. Pensió

completa des de 15 pessetes.Habltaclons des de 4 pessetes

Xalets per a famílies

Tots els dies auto a Cardó a l'arri-bada a Mora la Nova, del ràpidsortida de Barcelona a les 8.27 matí.

Referències: S. SAMSÓ, Pórtic MercatSt. Josep, 4 - Telèf.18235 - De 4 a 8 tardaFarmàcia Garreta, Rambla Catalunya, 81"La Ideal Samaritana", Arcs, núm. 10

B^

}4

0 aX

a

Un gran moment en la vida d'un habi-taut .de Chicago : un agent I'ba_ pres perAI Capone.

(Judge, Nova York)

T

'— — --,. — .—Jo també he donat la volta a França,,.

i pedalejant amb un sol peu.

(I.e Petit Jottrnal, París)

f.;

LES PERSONES ENDREÇMq S

—Julieta, on has posat el cendrer?

(Punch, Londres)

Una m.oderníssíma organització completa en publicítat

IJeI' lícules de dibuixos anirnatsmudes i sonores - patent nurn. 121288 - aplica des alservei de 1a tècnica publicitària, us l'ofereix:

"AGENCIA GENERAL DE ANUNCIÕVostres productes poden ésser propaáats arnb èxit segur pertota 1a Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíufafs í poblacions• categoría

BARCELONA: ontaoeIIa, 10, 2; -Te1,16606 Á$4 Avinguda Menúndez Pela yo, 85, 1.". MADRIDIMPRESOS COSTAA,&to, 45 _ b rcrlone