La plaça de Catalunya des de la cantonada on tenim la Redacció

1 ^`

^ i t Y..

t

pi

t i

:

J1wr^,^r ;:;

a^1

t^

^i

t^ 1

v`

g

Ricard Canals.— Esfudi per a un plafó desfinaf a la Casa de la Ciufa4

Any III. Núm. 105 • Barcelona, dijous, 5 de Febrer, 1931

Per ara sembla que no. ens està bé voler volar.

Preu : 20 cènfims • Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessetes frimesfre

En el segon anivirsari de "MIBADOR" MIRADOR_INDISCRETL' esgarriacries 1 Sentmenat. Els diaris ctue dediauen esnai

Celebrem avui el :nostre segon aniversari,l'entrada al nostre tercer any de vida. Niaquest fet, ni el de la nostra existència, sónper meraveller a roosaltres ni a ningú, peròsi les cartes que rebem constantment de-mostren que existeixen uns amics de MIRA-DOR, potser plaurà als nostres nombrososamics que passem balanç del segon any devida d'aquest setmanari.

Quan va començar aquesta publicació,

persones que potser tenen unes idees menysconcretes que les nostres varen saludar-nosamb certa ironia, Els semblava que un set-manari no afiliat a cap partit, de to senzi-Hament lliberal, no •tánia cap sentit enaquells moments. Certament, la caracterís-tica de l'home modern és ésser home de par-tit, però és també urna característica delspobles més madurs que e1 nostre, tenir unobservadoi . en_ la premsa. L'experiment eranou a casa nostra, però volem creure queels textos demostraren que hi ha hagut méslògica en la nostra actuació que en la demolts que tenen en el seu credo més quan-titat d'articles positius. No és pas l'escepti-cisme la nostra norma de conducta : la nos-tra fe en el país o en les essències liberalsens ho impedirien. Tampoc hem pretès ac-tuar de fiscal. Ens han limitat a comentarels fets; com observadors, des del nostreMIRADOR.

I salvant aquelles essències de catalanis-me i de l'esperit liberal, beco comentat elsfets amb una independència que, si ensdóna un gran marge de llibertat, ens impo-sa una disciplina més rígida que en qual

-sevol periòdic de partit. I la prova que el♦nostre punt de vista i el to adoptat no to-pen amb la naturalesa de les coses, ens ladóna el fet que durant aquest any, encaramés que l'any passat, hain sortit en les nos-tres pàgines signatures de tots els campspolítics I ideològics.

Creiem també necessari fer constar, a. fid'evitar que algú es cregués amb dret aexigir-nos més, que en totes les circumstàn-cies, tant si hi ha hagut censura com si hiha hagut un moment de respir, sempre hemmantingut el mateix to. L'abdicació mo-mentània de la censura ens ha servit, coma tothom, per parlar de les matèries que finsaleshores eren tema prohibit, però el to noha variat. No ens ha temptat la facilitat defer demagògia ni de servir al públic pinyolsde gran tamany. Sempre hem preferit diri-gir-nos a un públic reduït — en opinió d'al-guns podríem dir, escollit — que a una mul

-titud partidista.Durant el primer any de la nostra exis-

tència, moltes persones no varen arribar afer-se una idea exacta del caràcter d'aquestsetmanari. Vàrem fer constar, en comme-rar el nostre primer any de vida, que el fetde publicar amb el títol de eMirador indis-cret» tres columnes escasses d'una literaturaconeguda amb el nom d'ecos, semblava que,en l'esperit d'alguns desdibuixava el caràc-ter d'aquesta publicació. Durant un any,aquelles tres columnes varen valer-nos unareputació de setmanari humorístic. Actual-ment, no sabem per quin miracle, s'ha ope-rat un canvi i tenim una fama de periòdicseriós que ens commou. 1 no obstant , nos-altres no hem variat. Potser les circumstàn-cies, i sobretot la caiguda de la Dictadura,han permès que, desfermant-se les llen-gües, es produïssin contrastos que ens hansituat. Però cal reconèixer que això noés culpa mostra.

Durant aquest segon any no ens han es-tat dirigides suggestions noves encaminadesa què ens dediquéssim exclusivament a lapolítica o a la literatura. Segurament hau-ran cessat per sempre més aquelles sugges-tions • EI alostre públic s'ha fat càrrec queMIRADOR—ben clar ho diu el seu nom—volésser un observador de totes les nostres acti-vitats ciutadanes : la política, les lletres, elteatre, el cinema i les arts, i com a entre-mesos una mica d'indiscreció. La nostramissió és donar una unitat de criteri, com sidiguéssim unes normes estètiques des de lapolítica a les arts. Repassant la collecció, elsnombrosos amics que relliguen els númerosd'aquest setmanari observaran fàcilmentque si ens creiem haver format una cobla ipretenem donar concerts, ens cal afinar més.EI nostre propòsit és senzillament aquest.

Hem cregut necessari dir tot això a fi dcenyir-nos públicament a una disciplina i a

obtenir una compenetració major entre Mt-RADOR i els seus lectors.

*^x

Durant aquest an y, el nostre equip deredacció s'ha vist augmentat per cinc com

-panvs nous que espontàniament han volgutcolaborar amb nosaltres i han fet amb nos-altres les seves primeres campanyes literà-ries. Aquestes adquisicions, gairebé podríem

cions que han estat atabalades amb milersi milers de pessetes de multes de fantasia.

Aquests tres són els tres únics entrebancsdel nostre segon any de vida ; val a dirque no són gaires, amb un règim de prem

-sa com el d'aquestes latituds.Entre les activitats que ens hem impo-

sat, podríem citar el nostre concurs electo-ral, que en el seu temps fou un excellentbaròmetre de la situació política a Cata-

D'algunes ordres religioses s'ha dit so-vint que fomentaven matrimonis de jovesformals, però poc afavorits de la fortuna,amb noies de posició i àdhuc milionàries.Sembla que darreramen t . l'as en aquest ramera un religiós pertanyent a una ordre queno fa gaires anys es construí un conventprop d'una gran via ciutadana de la dreta deI'Eixample, ordre que, en afers matrimo-nials, n'ha polvoritzada una altra que tam-bé té el seu convent a la dreta, però mésa prop de la ciutat antiga. Tot canvia enaquest món, i les darreres notícies són que,d'ençà que aquell religiós primerament allu-dit no és a Barcelona, l'as d'arranjar ma-trimonis pertany a una altra ordre impor-tada fa poe de Madrid.

Sigui com sigui, el cas és que a Barcelo-na, an gairebé totes les noies víctimes d'a-questes maquinacions són filles d'algun fa-bricant selfmademan, els matrimonis d'unamena així tenen la virtut de topar amb l'opo-sició del pare, que voldria un gendre ambun passat de despatx o de fàbrica i no pasde tes de can Llibre i verhenes del Polo.

En tota familia que es troba en un casaixí, la mare i la noia són vots a favor delgendre; calia doncs que el pare es busquésun aliat.

Molts pares l'han trobat en un procura-dor, persona molt devota, el qual, d'acordamb el pare, crida al pretendent a gendrei li proposa una combinació d'aquest tipus

--El senyor Tal consent al matrimoni ambla condició que vostè ocupi un càrrec en elnegoci, pel qual cobrarà tantes pessetes cadames. Però, això sí, vostè ha d'interessar-hitants mils duros, el rendiment dels quals,naturalment, augmentarà el sou que el se-ntor Tal li fixa.

—Però... el cas és que no puc disposard'aquesta quantitat.

—No s'apuri. Els padres que donen tan-tes garanties de vostè són molt rics ; comque vostè els mereix confiança, i el negocidel senyor Tal també els en mereix, dema-ni'ls els diners. No li podran pas dir que no.

Sembla que el procediment està donantresultats sonprenents.

Causa de crisiA la sessió uAmigos del Cine)) de la set-

mama passada al Cinema Avenida, abansde la projecció de la pellícula Caín, va do-nar una conferència el senyor A^michatis, elqual va dir, entre altres coses, que la crisidel teatre és deguda a què la gent s'estimamés .anar al cinema perquè a les fosques espoden fer coses que al teatre farien ver-gonya.

Les manifestacions de l'esmentat Ami-chatis van guanyar-se una xiuladeta i unpataleo, i el nombrós públic femení pre-sent a l'acte va trobar que el distingit autorde vodevils era un senyor extremadamentgalant.

Nofa de socíefaf

La .nota sensacional de la setmana, pelscronistes de <<societat», ha estat el casamentd'un fill del senyor Foronda amb una moja

Associació d'ídeesEl violinista Manén, que n'havia fetes

dues — Acté i El camí del Sol—, assaja arauna altra òpera, Neron.

L'altre dia, al Liceu, ell mateix dirigiaels assaigs. La cosa no anava com ell volia.

—Més suau! Això s'ha d'executar com sifos una ,pavana ! — deia els músics.

—Ja veig que resultarà un Neron Lescaut—va rondinar un de l'orquestra.

La compefència

Amb motiu de l'estrena de Neron l'em-presari del Liceu, senyor Rodés, ha provatun cop més que és l'únic de Barcelona capaçde fer la pols al senyor Pich.Heus aquí que, fa una quinzena de dies,

va cridar el capitost dels tramoistes i li vadir:

—Mireu si al dipòsit hi ha unes decora-eions que vindrnfi bé per al tercer acte ; fi-guren les patatumbes.

(En Pich i Pon potser s'hauria contentatdient-ne les catapumbes.)

—.. Sí, home, allò dels cristians del tempsdel Quo vadis 1

"Desde luego"

L'escena a la lliberia catòlica La Hormi-ga de Oro. Parròquia, els elements méssignificats de totes les parròquies de Bar-celona i de fora. Començaments de l'any.Epoca de comprar calendaris. El llibreter, unhome alt i gros com un Sant Pau ; bigotiretallat i cara de clergue vestit de paisà.Llibres i més llibres. Vides de Sants a mils,llibres de pietat a dojo. Calendaris,., queja s'acaben.

Entra una beata piadosa parlant amb laveu de nas característica de la devoció.

—Déu lo guard...—Déu la guard... Què se li oferia?—Que tindria calendaris d'aquests de pa-

ret.. , amb oracions?—No, senyora - respon molt atent i amb

molta unció ef botiguer—, no la puc ser-'ir.., els he acabat. Però miri, tingui, veu,aquí tinc aquests, que hi ha cuentos, chara-das, chascarrillos... cosa bona, desde lue-go... — afegeix el botiguer ortodox assegu-rant a la clienta la bondat moral i materialdel bloc.

Els peus a la galleda

Un conegut jugador de futbol, que passaestones a la Granja Royal, hi era l'altranit amb la seva muller. En una taula allu-nyada hi havia tres distingides actrius d'unacompanyia castellana que actua a Barcelona.Un dels que acompanyava aquestes actriusva dir

—Mira, allí está S...—Ah, sl?—va dir una de les actrius—.

Qué simpático es ! Y qué bien juega ! Meegustaria mucho conocerle. Por qué no ledices si quiere bailar conmigo?

L'altre, per complaure-la, s'acosta al ju-gador al1udit i li diu

—Hola, 5... Escolta : allà hi ha una xi_cota que valdria ballar amb tu... Vina, quete la presentaré.

En S.., dóna una ullada al seu voltant.La seva muller no deia una paraula. Elfutbolista va respondre:

—.Digues-li que no puc... Que moltes grà-cies.,. Que estic amb la meva dona!...

No ve d'un pam

Darío de Regoyos, a més de deixar-nosuna bona i admirable pintura, en morir, ensva deixar un fi ll del qual es parlarà . Revo-lucionari fins al capdamunt, cineasta i po-lemista, té les seves amistats entre els nos-tres joves pintors i escultors i es passa el diade colla amb uns i altres.

L'altre dia el jove Regoyos es trobava acan Parés fent visita amb el simpàtic JuliSoler i algun altre amic, quan va arribarEn Francesc Galí, el qual es -posà a enrao-nar amb ells.

Soler va pensar que Regoyos i Galí potserno es coneixien i digué:

— Potser vostès no es coneixien ; el se-nyor és Francesc Galí...—Ya lo creo que le conozco — respongué

Regovos molt elogiós—, si es el arquitectode la Sagrada Familia!

dir descobertes, i la compenetració perfecta 1 lunya. Acostumats a fer votar la gent perentre tots és l'obra millor que hem fet du- mitjà de concursos teatrals ihumorístics,rant aquest any, i l'obra que assegura le era natural que durant l'any en qué lògica -vida i el to del setmanari, 1 ment haurien d'haver estat convocades les

I no es pot dir que des de fora hàgim 1 eleccions volguéssim portar a cap aquestatingut gaires entrebanc. E1 procés d'un ex- prova, que fou de profitosos ensenyaments.poeta contra el nostre company Llates va Les nostres sessions de cinema han estatdonar el resultat que tothom coneix i que 1 continuades, suspeses i represes durantva sorprendre a tothom. IEl procés va tenir l'any. 'Quan vàrem començar a fer sessionstp n caràcter pplític ,que ens fa molt honor, ; espeeiais,de,cimem,^ oír ' •'ble •o1 '' mer nodistinció que no agrairem mai prou al se- era .fàcil de veure en els salons de cinema,nyor Viura i a-1 seu advocat senyor Sierra. vàrem ésser objecte de moltes ironies. PeròPerò aquest és l'aspecte polític visible del aquestes sessions no devien ésser cap cosaprocés : hi ha encara un altre aspecte més posada fora de raó, quan una empresa enor-tèrbol, i és la intervenoió, encara omnipo-tent en certes esferes, dels homes de la Dic-

mement més poderosa que nosaltres va de-cidir copiarles literalment Vàrem fer

tadura. L'afer està encara sub judice;cons -

I tar el fet i vàrem plegar i després les hemL'altre entrebanc fou el procés de juris- represes en una forma més especialitzadadicció militar contra el nostre company Fe- porqué si se'm fa una cada quinze dies, tam-liu Elias .per una caricatura referent als

Mossos de l'iEsquadra, encaraqüestió quebé sein poden fer dues. I aquelles sessions

no està resolta. que al principi feien somriure sembla que p p qEn el ram de multes en portem una per encara tindran més imitadors i que aviat

haver tractat amb poc respecte el Read àdhuc organitzaran sessions de cinema lesCuerpo de la Nobleza, per haver contribuït, revistes professioinals dels gremis més allu-atenent a certes indicacions a haver-lo ex- nyats de les coses artístiques,pulsat de la Casa de l'Ardiaca on els dicta- 1 Quant a projectes, no n'insinuarem cap,clors li havien donat 'allotjament. La multa, 1 perquè el principal projecte que tenim ésencara que petita, és molt significativa •i 1 viure i afinar fins on ens sigui possibleens fou exigit el pagament, detall que ens aquest setmanari amb el concurs dels nos-dóna un caràcter de víctima que afortunada- tres subscriptors, lectors i anunciants cadament no podrien ostentar altres publica- dia més nombrosos tots.

...i conegueren que eren nus icosiren fulles de figuera ti esferen cenyidors.

Gènesi, 3-7.

L'escola de Molins de ReiDormia nu, com una granota morta, amb

els iflaSSOS rasats pel so matinal.Vaig tocar-lo amb el peu—Moro ! Morro 1Alçà una galta granada de sorra ; ester-

nudà, i mirà el mar. !El sol ja hi començava

ronja, de la ceba. Hi vaig apendre molt. Alvespre esteníem una manta sobre les braln-ques d'un arbre i nosaltres dormíem al des-sota, al ras, guardats de la rosada. Les pri-meres nits, em semblava que tots els estelsdel cel cantaven amb els grills, i m'ador-mia amb un cap com un acordió . Aiesho-res somiava que d'entre elspilars delpont de baix n'amava sortint una llonga-nissa llarguíssima que s'enfilava munta-nya amunt fins que s'alçava dreta, comuna serp, a un pam de la meva boca. Nola vaig poder mossegar mai, Al matí, el

Nudistes catalans fent rítmica a la platja

a botre de puntetes amb els seus .peus lluents.Es el primer nudista que vaig conèixer.Parlàrem de coses nostres. Es a dir : ell,

parlà. Del llac de Ginebra, de la platja deCabo Juby,_ del fart de córrer de Yauen, ide l'anada a París a peu—amb En Pata-kot—i de la seva aparició a les piscines fran-ceses.

—Els francesos? No-res, home! Caga_ferro ! Són blancs... Nosaltres dúiem unmes de córrer mis pels camps de França,Estàvem el que se'n diu ferms. Pugem a lapalanca i jo marco el salt del pebre i EnPataltot el de la regalèssia... T'asseguro quevan quedar clavats:

—I això del nudisme...?--.Em ve d'rEl Drapaire». Te'n recordes

dE1 Drapaire»? 'Era aquell dandi del «Qua-tre Vents)) que es duia tovalloleta a partpels dits del peu... Va agafar la ceba de laboxa. I um dia que fèiem footimg pel Prat,a les envistes del riu vam trobar dues do-nes nuetes com sardines. Eren alemanyes.Jo volia tornar-me'n perquè no sabia onmirar, però «El Drapairea s'hi va fer amici al cap de poc temps tot era Ruhne, i lavida natural, i el nudisme, i què sé jo 1Res, que va deixar l'oficina, es va fer dra-paire—ofici d'aire lliure—i un bon dia emconvidà a anar a viure anib ell a un hortque s'havia comprat sobre Molins de Rei.

Nudistes en un bosquet de G

ABRICSLa millor col lecció

de miliors preusLes millors classes

F. VEHILS VIDALF brie reclam . . . , 75 pies.Abric novetót. . . . 90 ptes,Abric fantasia, . . . 125 pies.Abric Austràlla . , • 150 pies.Abric folro camussa . 175 pies.Trinxere9 des de. . . 35 pies.

PLOMES ANGLESES 20 PTES.

Nudistes al llac de Sant Maurici (Pireneu)

Els "Wandervógel" catalansSom al Casal Lleidatà. Avui els «Amics

del Sol» hi tenen classe de rítmica...El company professor actualment és a

París. Es un ex-deixeble del germà de laDuncan i ha creat amb els (Amics» aques-ta secció de rítmica, només pel nostre es-plai, que h estat admirada per altres dei-xebles de Dumcan que han vingut a visi-tar-nos.

Els homes van nus, cobert només el se-xe per un slip reduït al mínimum. Les noiesduen unes túniques blanques que transpa-renten el cos.

Tots són joves, vistents, de pell colrada.Evolucionen, descalços, damunt el mo-

saic d'una sala espaiosa.Tots soni naturistes—ens explica un

d'ells—. iEs a dir, vegetarians amics de 1'ai-re del sol, del mar...

EI paradís de can GalopaEstació de La Floresta, Fem un xic de

marxa enrera i enfilem cap a Can Bus-quets. Baixem per un corriol com una vetaE arribem al fons de la vall. Uns filets d'ai_gua llisquen com serpetes i vam tronant-seeantamt en veu baixa. Fa un dia fred, tapat,immòbil. Només se sent la cançó del riu i lade les meves sabates sobre les pedres de lariba.

Hi seran els nudistes? Fa mitja hora quacaminem. S'alça un crit com una alosa is'ajoca en el silenci. Es d'un caçador. Soma la Font del Bon Pastor. Bevem-hi un raigd'aigua fresca.

-- A Cáln Galopa?—Amunt, a mà dreta.Saltem la riera, .passem per dessota la

casa i seguim enllà. Alto. Ha d'ésser peraquí. Sentim unes rialles llunyanes, un xis-de, una veu sonora. Hi correm. Ja els te-nim.

—Sí, sí. Aquestes tres feixes escalonadessón el «Palau dels Amics del Sol». En l'una,aplanada com una pista, homes amb slip idones amb banyador corren rient darrerauna pilota. En le

s

altres dues de més amunt,nois i noies, vestits també així, es lliurena exercicis de sueca. •

Es el Paradís de Can Galopa.—Dos dits de roba, però ja no és el nu

integral...—Avui passen caçadors i no volem con-

flictes. I per jeure al «Solàrium del Nu,que és aquí sobre mateix, no fa bo. No-més podem pendre el bany d'aire i de Ilum.

Es un redactor d'Iniciales qui em parla.Revista individualista, vegetariana i !dista.La única que fa una campanya decididafavor del nudisme integral.

—Han tingut mai algun incident?—Un company detingut unes quantes ho.

O

Am ó Eva a 1 rcL©1lona L'APERITIU

—Es un parroquià de cada diumenge—em diu.

El local és simple, però ben decorat. Fanbonic aquells cossos mus, de pell colrada,damunt el fons verd de la muntaya

—Ha costat molt que les companyes prat_tiquessin el nudisme?

—No gaire, Totes saben que el vestit ésuna invenció supèrflua i obscena. E1 pudor,una forma de la perversió.

—Ben mirat, aquest color de pell que vos-tès tenen vesteix molt...

D'una tenda de campanya que està adues passes en surt um xicot, també ambslip, que ha passat la nit a la muntanya.(Estem al gener.

Sóc l'únic que vaig vestit i em sento ri-dícul. Em sembla que estic fent trampa...

--Només de veure-us hom es comvemçtot seguit de la vostra bona fe. Però hi hagent que es 'creu que això del nudisme...

—No pot passar res. Que ha passat res,per ventura, en els parcs nudistes d'Alema-aya o de França? La gent ignora que nos-altees som nudistes per higiene, per morali per estètica. Les sensacions de vergonya ode pecat davant e1 nu són impressioms ar-tificrals adquirides per atavisme. Cal alli-berar-nos d'aquests prejudicis! El nuclis-me fa fer un giravolt al món, comença unanova era. L'home moralment nu no seràni groller ni obscè, la dona no serà coque-ta. Hi haurà m iri simplicitat i més Iran-quesa. La veritat va inua . Despulleu-vos iveureu quina sensació de veritat, de lliber-tat...

Ha deixat la taronja encetada i un trosde pa damunt l'herba. La pell del cos se liha envermellit un xic. E1 pinsà s'espera ados metres.

--La inquietud sexual és la malaltia del'ànima moderna. Només pot curar-se prac-ticant el nudismo, El Ini absolut es cast.Mireu com al music-hall l'han reemplaçatpel mig-nu...

Torna a menjar i el piinsà s'atansa.A la feixa de baix , pleguen els jocs.Tothom s'espavila pel dinar.Una columnata de fum s'enfila enlaire.—Tots són vegetarians'?—Naturalment I No tots, però, són fru

gívors,—Esteu en cointacte amb els nudistes d

fora?—Sí. !El corresponsal de Vivre a Barce-

lona ajuda ara a Iniciales, als «Amics delSol» i a la Societat Naturista, en l'esfor^conjunt per tal d'adquirir un camp pels vol.tants de Barcelona, i si pot ésser prop de .mar, aro poder practicar, sense por d'éss.nmolestats, el nudisme integral. Aleshoresveureu l'embranzida que pendrà el movimant i els resultats magnífics del nostre sistema...

Ha acabat de dinar. El pinsà alça e] voldibuixa una corona damunt el seu cap esbullat d'-apòstdl i desapareix.

M'acomiado.—Salut !—Sa'vt !Dues noies seuen a l'herba del camí. 1

la motxilla es veuen figues, taronges, pcmes, pa integral...

Una d'elles crida—Maria ! Vina aquí amb nosaltres, qu

estarem com unes reines !—'Em giro, i entre el fullam veig una s'.

lueta d'home, nua i colrada com ]a del pca brissó d'Assfs, que em crida

—Sabut! 1 no oblideu que l'esdevenidcéS nostre...

Jonx ALAVEDRA

Fa moll de temps d'això. I avui el nu-disme ha esdevingut un fet important, 'Iétota una literatura, una filosofia, una mís-tica, servides per un nombre molt conside-rable de revistes meravellosament illustra_des... Atanseu-vos a qualsevol quiosc de laRambla. Lachendes Leben, Soma, Der Fi-

garo, Licht-Land, Vivre. DeLachendes Leben, a Barce-lana se'n venem 400 exem-plars. De Vine, roo, En el

ttr lloc d'honor dels quioscosveureu els reportatges sobreel nudisme. Au gays des

' hommes nus, Les culte de lanudité, Un r4rois chez'les nu-distes.,. Tots proven de re-collir e1 vent que bufa d'Ale-manya, paradís del nudista.A Berlín, a Hamburg, aDresde, a Manmheim.., ver-tot 1 Koch i els seus partidar'is tenen escoles, paros, piscines, freqüentats només pelnudistes integrals, DurcNacktkeit nach Preiheit (Penu a 1a llibertat) és el noevangeli de dos milions dpersones. Tothom parla d

Gavà la Freie Lebensgestaltungde la Nacktkultur, de

Era al mes de juny. Jo treballava a ((La .. ..Maquinista» reblant una caldera que hi

havia al pati. Tot el sant dia dintre aquellpou de ferro, amb el sol al cap, ventantcops a tort i a dret, (Entre el soroll i la caldaem tornava boig. De tant en tant haviad'enfilar-me i treure el cap al defora perrespirar. Aleshores, per damunt la paret delpati, entre dues cases, veia el mar que gus-pirejava com un braser de frescors. La bri-seta m'assecava la suor dels ulls, i nomésd'ensumar-la em venia urna esgarrifança al'espinada.

Un dia no vaig poder més. Vaig saltar lacaldera, vaig saltar la paret, i vaig saltara 1'aigu.a. A cada cabussó sentia una Eres.corota als ronyons i veia el solet com jugavaal fons i l'omplia de pedreria.

Eixint de l'aigua vaig anar a Molinsde Rei. «El Drapaire» ja anava ben nu.Mentre jo em despullava, me'l mirava dereüll pensant : «Si em toca, li pego Un cal-bot com un tro.» Per, no. S'ho prenia se-riosament. Treballàvem la terra, preparà-vem el menjar — trencar avellanes, trmxarblat, fer amanides — i em donava confe-réncies. Em va parlar del tomàquet, de la ta-

—Nudistes? res a Montgat, i un llarg interrogatori d'un—Teòricament, tots. Pràcticament, la ma- carrabiner a la frontera francesa. Però hem

j oria. Fem excursionisme i, quan és pos- acampat nus als Pirineus- davant les ten-sible, caminem o acampem nus. Si això no des d'uns no nudistes francesos— i no pas-és possible, ho fem amb slip. Som els pri. sà res. També hem fet nudisme integral,mers que hem implantat aquesta pràctica, homes i dones en comú, a Gavà, a la Cos-avui ja adoptada per altres colles. Hem I ta Brava, etc....aconseguit que les nostres companyes vin- El meu interlocutor està dinant—pa inte-guessin a Núria amb 'banyador. gral, taronges—assegut gairebé nu damunt

—Wandervògel catalans? un marge.—Sí, però sense imitació. Espontània- Amb el fred d'avui a l'Ateneu tat tan

ment. Ens banyem, caminem i cantem com tancat i amb calefacció, es deuen glaçar.ells parqué això és natural i bell. Com ells, Un pinsà ve a picar les molles de pa.també, hem arribat al nu -disme d'una manera na-toral. Una particularitatde les nostres excursionsés que ens proposem te-mes de conversa.

—.Quins temes?—Diversos. Per exem-

ple, sobre indumentària,massatge, declamació..,

—També?-^A propòsit! Per tal

que vegi que no som fa-nàtics, li diré que l'únicaobra que hem representatés El triomf de la carn,de Russilnyol, una sàtiradel vegetarisme. No caldir que ens fa molta grà-cia...

Què diu, doncs, Ches-terton, de la (,ferocitatvegetarianas? Deu pen-sar en Bermard Shaw...En tot cas, aquesta fero-citat jeuria dessota unllençol de placidesa. Fi-xeu-vos amb aquests ve-getarians. Sóm gent po-lida, de dents blanques,ull net i cabell allisat i ficom pèl de conill. Duenuna rosa de sol a cadagalta que 1'airet de muin-tanya no els la deixa apa-gar. IExhalen una frescorde cosa viva, un xic om-badalida...

N'hi ha un que, ambactitud hieràtica, va res-seguint la paret de puntetes i, de tant entant, estén els braços i fa una flexió lentade genolls . Un altre es llença en l'aire vi-brant d'energia. Un grup de nois i noiesfa moviments de conjunt.

—'Els «Amics del Soh som lliures comel vent. No tenim local, mi Junta, ni caixa,no-res ! I fa molts anys que existim ! Con-voquem les reunions per les sis del matí, al'aire lliure. Qui tingui interès, que vingui !Els que assisteixen prenen els acords. I al'excursió ve qui vol. Tant podem éssertres, com trenta, com dos cents. Sempreprocurem que hi hagi dèficit. Així que hiha una pesseta en caixa es gasta. Hem edi-tat cançons de camí i conferències, que re-partim gratuitament, i ho hem pagat delsdonatius voluntaris dels Amics»,,.

Des del meu recé, com un Rei Herodes,segueixo les evolucionis d'una petita Salo-mé plena de gràcia,

—La dansa plau als déus, amic. Digueu-me coses de les vostres danses...

—Més que una " qüestió de múscul, lanostra dansa és una qüestió d'esperit...

Quina gràcia té aquesta menuda!s —La dansa en comú fa néixer un senti-h ment de simpatia que...l Un xicot obre urna porta que dóna a unu pati i entra una alenada d'aire gelat que noe fa cap impressió a niingú.e —Escolteu. I el vostre camp nudista? IEl

vostre Nackendovf ?a Una renglera de noies avança rítmica-

ment cap a nosaltres.--j Ah ! IEs al Palau!- iAl Palau?--Sí. AI «Palau dels Amics del Sol».

Wickmevsky.— Al Japó, la gont ben edu_cada que havia pres una taça de te en com-

pan yia del Mikado, o a la qual aquest per-

sonatge els havia fet el favor de regalar-losun par 11 de peücs o un parell de faisansdaurats, esperaven la mort de l'emperadoramb una santa resignació, i en el momentque deixava d'existir es descordaven aque-lles armilles de seda tan precioses, s'apun-taven un sabre ben lluent al llombrígol,apretaven tan fort com podien, i es feien

un trau al ventre d'una gran eficàcia, i nocal dir que la mort era imminent, o si esvol sincronitzada.

Aquest costum de morir per gust i peracompanyar una persona important que ho

fa d'una manera involuntària, representauna pràctica de societat massa delicada.

Ara, però, acabo de llegir en el diari unfet d'aquesta moral delicada. Es tracta d'unactor rus anomenat Wickmevsky, el quals'ha suïcidat a Basilea, i ha escrit aquellacarta que s'acostuma a escriure al jutge,dient que es mata, perquè no pot sobreviu -

re a la Pavlova. Diu l'actor que, «després

de la mort del nostre Cigne, la vida m'hasemblat buida i sense cap Tnotiw,,

Jo no sé si aquest actor estava positiva-ment enamorat de la dansarina, si en unaépoca s'hi havia volgut casar o havia desit-jat tenie un fill natural amb aquella sonyoraque cada nit es moria disfressada de cignei acompanyada de la música de Saint-Sabns.No sé si Wickmevsky ena d'aquells homesque Baudelaire afirmava que tenien la llunaficada dintre el cos, aptes naturalment pertota mena de follies i d'assassinats compli-cadíssims. La carta que ha esotit als jutgesno demostra una gran passió personal niuna anècdota concreta, tira més aviat capa] cantó del fum i de la literatura imbècil.El pobre actor rus ha fet un acte de tràgica

galania que no li agrairà ningú, i fins laimpietat humana és molt possible que lle-geixi la nova del suïcidi amb un somriurerígid i planxat com un coll d'aletes.

El fet no deixa d'ésser curiós ; jo confessoque' la Pavlova, concedint-li tota la fl exi-bilitat, la millor gràcia i la millor escolaque es vulgui, era una artista que no m'haemocionat mai ; si hagués viscut en el tempsde les cafrades i les bretolades tsaristes, L sihagués estat un generalàs rus amb unabarba feta de fregalls de luxe, es gairebé se-

gur que una tarda de primavera hauria fetl'amor a la Pavlova i li hauria enviat un

. cistell amb un gram ram de fiors i mitja dot-zena de pollastres. Però això ha hauria fetnomés que per quedar bé, perquè estic se-gur que la celestial dansarina no hauriaaconseguit la anés mínima palpitació del

meu cor. Vistes • les coses des del meu mónd'ara, detesto en absolut l'art de la Pavlova.Aquest art s'hauria pogut justificar em tempsde la Dama de les Camèlies, i fins si volenem temps d'En Rius i Taulet. Avui dia lesmorts dels cignes són una farsa irritant, elscignes ens comencen a molestar fins quansón de d neden amb i quan nede amb aquell airepurità de novicis ar^nims. Preferim lesoques als cignes; són més sinceres, tenen

un to de gent del carrer més autèntic.Però l'actor Wickmevsky no ho creia així,

el seu suïcidi obeeix a tota una teoria, i aa mi em fa l'efecte d'un gran sacrifici ro-màntie davant d'un móln que desapareix.

Encara hi ha em les sales de bah1 de Pa-ris, i en les tronades acadèmies coreogràfi-ques de Montmartre, un bé de Déu' de noiesque tonen la medulla guarnida de lliris, ipensen a representar molts cignes morint-se,estirant les cames i els braços i tocant lapunta del seu peu amb la punta de la bar-ba, i pensen amb un senyor de cabellsblancs que després de la falsificació del cigne,éls deixarà caure un 'diamant com un cigródintre d'una copa de xampany avorrit isuat i excessivament dolç. Com aquestesnoies, n'hi ha en totes les capitals d'Euro-pa, i en tots els conservatoris i acadèmiesde dansa. Els teatrets i els music-halls deprovíncia les esperen amb els braços oberts,i les llàgrimes dels burots i les porteres es-tan impacients per consagrar-les. Tot aixòés d'una delicadesa que fa fàstic. Tot aixòés possible que es curi una mica davantdel suïcidi d'un actor rus que no pot sobre-

viure .a la mort dels cignes. Es possible quoels parlaments dictin lleis prohibint que lesnoies de famílies necessitades es disfressinde ca1p mena d'ocell i intentin falsificar lamort damunt d'un escenari. La policia in-tennacional està obligada •a vetllar sobreaquestes coses ; els pares i les mares també.

Jo no voldria pecar d'incorrecte davant dela memòria d'una estrella de la gran qua-litat de la Pavlova. Però el moment de la

e Pavlova ja ha passat, gràcies a Déu.JOSEP MARIA nr SAGARRA

treu el dolorde ronyons

__ ‚)perque

dissol/Íácid úric

FstO salis/el del

resultan obtlngws ambCuí. o o ONA Len ,oise13 casos en que (siindica!.

OR OOWSUE1 ROOIROCarea.tic de In Fa ulles

Mde edicine ae SacieGRAFIC INDICADORDELS LLOCS A oNr

ES LOCALISAEL REUMA

sol ens feia la rateta a la cara i ens havíemde llevar. Desentumíem l'anatomia ambquatre copets i, així que eEl Drapaire» ha-via acabat l'oració al sol—perquè ell era umxicot de creéincies, saps ?—tornem-hi ! Totel, sant dia de pèl a pèl...

M'hi vaig estar fins a l'octubre, que vavenir un .atret com urna •llima. De tant entant em sentia una passa^deta a l'aixella oals ronyons, i. em vaig arronçar.

Quatre mesos ! Quatre mesos sense veurenomés que l'esquena d'algun ,pagès quecorria muntaya avall com un esperitat!Quatre mesos sense anar a cal barber!

Quan vaig tornar a Barcelona havia aug-mentat tres quilos...

Es el primer nudista que vaig conèixer,Va durar molts anys que quan em parla-

ven de nudisme veia el Moro que del fonsd'una caldera saltava a la blavor del mar...

Te'n dónes vergonya?

v 5 I lFwJl IH LI WIil Un 1IVIL I IV )IIVIP '0 W''L«llu , i 11LV"'1( IIwi. ')'^yp('i'4'»jrrv r^W—,

Telèf. 10550. -Barce lonaPlaça ð'Antoni López, 1 5

LA MEJOR TUBERIA PARACOHDUCCIONESA NKt^ I UÑ

La constitució treballosa, la vida breu, l•isions violentes que paralitzarien etsprimparada i la mort sobtada i fàcil del rodatges de la vida pública de la nació. An-Ministeri francès presidit per M. Steeg ha glaterra, fins avui, és l'exemple típic d'aquestdemostrat, un cap més i definitivament, sistema.que a la França dels nostres dies els Go- Però a França mana el Parlament : ¿quiverns de partit són inestables, Pierre Laval ha de fer de .poder moderador? El ma-ha format .un Ministeri de concentració que teix Parlament. Però, de quina manera?s'ha presentat a la Cambra i ha obtingut Automàticament aquesta funció ha de cau-l'èxit més falaguer. L'anterior concentra- re sobre el .poder xecutiu, el Govern. Unció, presidida per Tardieu, va tenir una vida governant francés, no tan solament repre-molt duradora. De manera que el Gabinet senta el seu partit, sinó que, de fet, haSteeg ha fet el paper de mer parèntesi en- d'arbitrar entre tots els partits represen-

tats a la Cambra. 1 la fórmulaque es presta més a la realit-zació d'aquest comès és la delMinisteri de concentració. I els

® homes Inés aptes de presidir-los,no són aquells que tenen I'es-perit de partit més ficat al costot el contrari. Sinó aquells quesaben més d'anar sols i d'har-monitzar els interessos dels al-oa ^ o. t.:,tres. Un governant francès témés talla com més sap de coor-dinar coses més llunyanes. Es-. - .. , ,.

. tem al si de la democràcia______ .- , . : o• menys gregària d'Europa.. -,1 d Per això Briand ha estat l'3ro-

O '

. . me que ha governat més de la

,., França. I es comprèn també.

que, entrenat per aquest exer-cici, hagi pogut operar interna-cionalment amb l'extraordinària

..;-

habilitat diplomàtica que carac-teritza l'última etapa de la sevavida.En una democràcia, aquest

sistema de matisació i equilibride petits grups és el que fa pos-sible el govern. dels més aptes,

^ esdevinguts necessaris. Desapá-t , ? S&^N treix el perill de la demagògia i

el despotisme, perquè el gover-El programa de Pierre Laval: no tenir enemics a la imant indiscutible només hi ar-

dreta, a l'esquerra, ni al centre. riba a força d'ésser comprensiu

(Caricatura del dibuixant d'Acció Francesa, J.i ponderat.

Sennep). I encara que aquesta consti-tució natural de França sigui

tre els dos Governs, Tardieu i Laval. Això,dit en altres termes, vol dir que, a l'inre-vés del que sembla natural, a casa de's nos-tres veïns els Ministeris homogenis són l'ele-ntent transitori i els de concentració, el per-manemt. IEn una paraula, que a França,quan es tracta de governar, cap partit no tél'última paraula.

Quien és l'origen d'aquest refinament dedemocràcia?

El més visible, l'estat de liquidació ver-tiginosa en què es traha el partit radical.No tenint força per ell sol, ha de comptar,per ésser Poder, amb els vots o dels socia-listes o de la dreta. Uns i altres són peri-llosos; uns i altres poden esqueixar parcial-

ment algunes branques dels radicals si s'es-tableixon contactes de certa idurada. I, final-ment, sempre es dóna el dia que ambdósplegats es posen d'acord i deixen els radi-cals sense base de sustentació. Exposat atants de terratrèmols, el partit radical, si lescoses, com es de creure, segueixen pel ma-teix camí que fins ara, camina cap a l'es-micolament definitiu i la desaparició coma gran força política.

Però és que també els altres partits, sen-se arribar a aquest extrem, es traben sub-dividits en tot de matisos, cadascun delsquals -comprèn unes quantes persones, i no-més per l'exquisit sentit de convivèincia so-cial, que ja tries d'antic és peculiar de lanació francesa, aquest ' esbocinament noprodueix grans pertorbacions polítiques. Pe-ro la complexió del país hi està avesada, i'no se'n segueix cap mal; França segueixessent de les nacions més sòlides del món.En mig d'aquest sistema va poder guanyarla guerra gran i deturar 1a davallada eco-nòmica de la gran guerra. L'arbre es co-neix per la fruita,

4z•^

Endinsem mos més en ]'anàlisi del meca-nisme polític francès. Hi descobrirem totseguit particularitats remarcables.Es sabut que en tota democràcia, per da-

munt dels partits i llurs topades, hi ha unpoder moderador ; una mena d'àrbitre im-passible que, interpretant escrupolosamentla voluntat del país dóna el Poder a und'ells .amb exclusió dels altres, i, d'aquestamanera, regula allò que d'altra manera se-

incodificable, no vol dir que no sigui fermai eficaç. Tampoc hi ha codi constitucional aAnglaterra. IEn canvi, a Espanya, en sobren.

Voldríem que els polítics catalans medi-tessin aquest esperit de la política francesaaquest ésser compatibles els matisos amb elconjunt. Aquest .art d'aprofitar els homessense c'audicació per baLnda de ningú . Aques-ta circulació de la sang tanperfecta.

Només així pot trobar-se nl'home» cadamoment. Ara mateix, Poincaré sembla de-finitivament retirat. Briand, a causa delsseus anys, necessita trobar un successor enaquesta missió d'alta política ; Taedieu, ambtots els seus grans mèrits, no és l'homeideal. El seu excès de caràcter organitza-dor fa que, sense voler, sigui home de com

-bat. No és de cap partit ; però el congria alseu voltant, sense valer, i també, sense vo-ler-ho ell, amb un accentuat caràcter con-servador. Mentalitat que no és essencial-ment de dreta, caràcter que simpatitza . cor-dialmant amb les dretes.

1 Briand, sembla, té posades totes les se-ves prefienèncles en Pierre Laval. 'En un delsúltims Ministeris va donar-li la cartera deJustícia, perquè pogués fer de vice,presi-dent del Consell. I em el darrer govern'I'ardieu, amb la resolució que va domar ala qüestió complicada de les assegurancessocials va fer-se conèixer com un perso-natge de .primer rengle,

Ara, a la Cambra, ha obtingut el concursd'elements fins ara hostils ; és innegable queles seves dots 'd'atracció són força remarca-bles. ¿Serà Pierre Laval de la fusta d'aquellspolítics que en aquest darrers grans anys,plens dels esdeveniments de més magnitud

que recorda la història, han fet la França plela tercera República? •

RossEND LLATES

ESPECIALITATEN LA MIDA1 Jaume 1, 11Telèf. 11655

-t111111111111111111111111111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!11111':

1 VialgesRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

1 Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES

1 u PRESSUPOSTOS GRATIS'dII1111111111111111111111111111111IIIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII111111111111111111111111111111111111111111111111Ullllr

3

Les dues cíufafs FIERRE LAVALEn aquests temps de confusió política tots

•ens veiem sovint sollicitats a dir el quepensem, i una de les coses que, a jutjarper les preguntes que ens fan, excita mésla curiositat, és la contradicció que diuenque hi ha entre ]'agitació republicana de:l'ambient polític de Madrid i la tranquilditataparent del de Barcelona.

Cada dia ens sembla més arriscat volertenir una opinió personal sobre aquests pro-blemes, essencialment empírics. Però, casque aquella contradicció sigui certa, no rre,-bem que sigui una • novetat. Molt abansd'ara havíem observat que l'aparell políticde Madrid i el de Barcelona no són igualsni rutllen de la mateixa manera. 1 no creiemque sigui degut a diferències ètniques i deraça com es suposa massa sovint, sinó unaconseqüència molt natural de la participa-ció diferent de les dues ciutats en el governtI'Espanya, i en general, en la funció degovernar.

A Madrid, com en altres capitals d'Estat,fa molt de temps que fer política és unacarrera. A Barcelona, això data de tan poctemps, que potser no passa d'un quart desegle. La carrera política a Madrid té, comtotes les carreres, diferents graus d'ascen-sió, de governador a ministre, que depenende la voluntat dels partits que formen elsGoverns, i no del sufragi popular. La car

-rera política a Barcelona no passa per l'es-cala dels nomenaments governatius ni soltenir com a terme normal un ministeri, sinóquè passa per càrrecs públics d'elecció •po-pular que tenen com a .terme natural unlloc al Parlament. Els polítics de Madrid,de cara a les qüestions de caràcter generad,estan acostumats a manar el poble i es pre-paren per a saber manar, mentre que elsde Barcelona estan més acostumats a pro-testar i tota l'autoritat els ve de la maneracom han sabut representar les protestes dela multitud. Els de Madrid saben que lesforces armades de l'Estat, exèrcit, guàrdiacivil i policia, una vegada o altra han estato poden estar a les seves ordres personalsperò els de Barcelona, sense cap excepció,han estat sempre allunyats de tot contacteamb aquelles forces i les han hagudes deveure com elements estranys de coacció.I per últim, una part considerable de lamassa a Madrid depèn, de manera directao indirecta, del funcionament regular delsorganismes polítics, i a Barcelona aquestapart de la massa representa una proporciómodesta en el conjunt de la ciutat. Això faque els polítics de Madrid judiquin els esde-veniments públics segons les majors o me-nors facilitats d'arribar a govennar i queels de Barcelona els judiquin segons les ma-

j ors o menors facilitats de guanyar el votpopular per administrar les Corporacions ca-talanes o representar aspiracions concretesde Catalunya al Parlament.

Si es tenen en compte aquestes diferèn-cies, es pot compendre que a Madrid unaqüestió de .règim polític o de forma de go-vern tingui la importància d'una cosa essen-cial o de l'única cosa veritablement essen-cial, i que preocupin molt menys les qües-tions concretes que en l'ordre social o polí

-tic solen ésser el motiu de les mostres agi-tacions locals. Com també es pot compon

-dre la contrària, o sigui, que a Barcelonaapassionin més les qüestions concretes dela mostra vida pública que la del canvi derègim o de govern. Aquest canvi pot ésserper Madrid en un moment donat 1a solucióde tots els problemes vius que poden resu-mir-se en salber qui ha de governar ; peròa Barcelona, vulguem o mo, el que preocupala gran massa a l'hora d'aquest canvi éspensar com voldrà entendre t tractar les nos-tres coses el que vingui a governar.

Voler suposar que si a Barcelona no hiha, com diuen, la mateixa agitació republi-cana que a Madrid és per manca de repu-blicans, vol dir no conèixer el pensamentpolític de Barcelona. 'El que manca preci-sament aquí és sentiment monàrquic. Entotes les coses catalanes, durant algunsanys hem viscut en república, dintre d'unrègim d'opinió que no ha tingut altrafont de sobirania que el sufragi. Durant eltemps de la dictadura, la poca gent de cara

Foniberna!Sastre

CUCURULLA, 2, 1.°

AIGUADE ROGALLAURA

LA DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vostè pateix d'Albuminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquima4osesNefrifis crònica, es curarà ra•

dicalmenf amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de litre i mig

i en garrafons de vuit litres

Dlstrlbuldors generals

FORTUNY, S. A.

Correr Hospital, 32 1 Salmeros, 133

i ulls que feia costat a la comparseria delrègim, ho feia per una preocupació malal-tissa de pau social; però llevat de mitjadotzena de famílies que conserven, per mo-'tius tradiciona's, un sentit fervor dinàstic,ni els comparses ni els caps que a Catalunyavan sostenir la dictadura, tenien per la mo-narquia altra devoció que l'agraïment d'unpoder transitori que no havien somiat maio la protecció més o menys teòrica d'unparallamps. -Els mateixos homes de la Lliga,bescantats perquè accepten la monarquia,no l'accepten paf ' per sentiment. Tothomsap que del primer al darrer segueixen enles coses estranyes al seu catalanisme lamàxima popular que val més boig conegutque savi per conèixer. Si algun dia arribésa trontollar la monarquia, ens sembla difí-cil que sortís d'aquí molta gent a volerjugar-se la vida per aguantar-la, encara queen pugui sortir més que molta a defensarprincipis i coses, ,potser més coses que prin-cipis, que es pretengui confondre en un ma-teix trontollament.

El que hi ha és que el repuhlicamisme deMadrid no respon exactament a les matei-xes causes que el d'aquí, ni és de fet tanpermanent. L'apare'll polític de Madrid, queés tal com l'hem explicat, ha vingut repo-sant des de gairebé sempre en una monar-quia que ha estat entesa a la manera d'unpoder personal, acceptat a gratcient com aúnica font de sobirania, 'E1 tòpic de volertenir una monarquia constitucional a l'an-glesa no ha passat mai d'un tòpic. En lesagrupacions governamentals no hi ha unpartit ni un home que ,pugui, ni vulgui, nisàpiga habituar-se a1 mecanisme rígid iautomàtic de la democràcia anglesa. 'E1 de-sig i la illusió hi són, però la voluntat i elsentiment fallen. Fins els homes més benintencionats, més allunyats de tot partidis-me, quan surten per neçessitat patriòticaa parlar en ciutadà al poble, solen pendreuna posició que recolza en el poder perso-nal de la Corona, bé sigui per a fer-li avi-nent que ha governat amb error com si laseva funció fos governar, bé sigui per ma'

-parlar dels partits que no han sabut aju-dar-la.. Ara s'ha romput el pacte tàcit quesubordinava el funcionament normal de]'aparell polític a l'acceptació del .poder per_soma' de la monarquia, i com sempre quehi ha ruptura de pacte, ha esclatat la barallasabre de qui en té 1a culpa, Aquesta 'ba-ralla és l'element passional de l'actual ,agi-tació republicana:

Per això és perfectament explicable el tetque sonprón tanta gent, que un gran nom-bre d'antics monàrquics r de fills o parentsd'antics monàrquics nodreixin i donin el to.als actuals partits republicans. Aquesta si-tuació va definir-la en termes molt sentitsel vell polític conservador que, espurnejant

-li els ulls, va renunciar en solemne reuniópública a servir mai més senyors que cre-gués poc lleials. Tan natura-1 va semblar atothom que el vell governant digués que, engovernar, havia servit el seu senyor, quetambé tothom va trobar just que el vell ser-vidor es queixés davant del ,poble dels greu

-ges rebuts. Ningú no va pensar que dintred'un règim constitucional a l'anglesa capgovernant no creu que hagi estat ni pogutésser um servidor de la Corona, siinó unrepresentant de la voluntat del poble que elrei d'Anglaterra, en nom de l'Estat, ha re-coinegut amb un acte d'acatament a la sobi-rania del país. Un governant anglès en des-gràcia es queixa del ,poble o del partit quel'ha avorrit, i alguna vegada se'm va a de-manar el consol de l'amistat règia que nopot fer res més qu; ccnsolar-lo ; però ungovernant espanyol en desgràcia es queixade la Coroina i se'n va a demanar el consoldel poble. Es natural, i és humà, i és inevi-table, viscudes així les coses, que en mo-ments greus per la dignitat personal, elsvells servidors i els que es preparaven aésser-ho, sentin com a pròpia l'ofensa, iavençant un pas més, en lloc de demanar alpoble un consol, li demanin una revenja.

Tot això ,pot explicar en bona part, nocl republicanisme de Madrid, que en l'as

-pecte doctrinal és com el de tat .arreu, sinóaquella diferència de vibració que diuen quehi ha entre l'opinió repulblicana de Madridi la de Barcelona. La doctrina més inofen-siva s'inflama si es .posa en contacte ambel foc d'una passió persomal, i és evidentque aquesta passió no pot tenir a Barcelonael mateix grau d'intensitat que a Madrid.Els greuges d'aquí són tot d'una altra menaque els greuges personals d'una ruptura depacte i són d'una tal naturalesa que, sensecap confiança en el règim que els ha pro-duït, la gent vacilla a posar massa confian-ça — que si no és cega no pot ésser a,pas-sionada—en el tracte futur d'un règim dis-tint.

No direm que estem convençuts d'haverencertat una explicació que som tants a vo-ler trobar. Perd des d'un punt de vista pura-ment objectiu, potser no estem molt llunyde la veritat. El plet polític de Madrid, enaquesta hora de plantejament, és clar i sen-zill, siguin quines siguin les derivacions fu-tures. Es tracta d'una lluita pel poder en-tre amics i adversaris de la monarquia quepoden arribar a una treva com poden aspi

-rar, segons les relacions personals de cadapart, a resoldre el problema, si es fes neces-sari, amb elements propis d'un cop d'Estat.El plet polític de Barcelona és més complexi pot dependre en part, però no exclusiva-ment, de la mateixa lluita pel poder, senseque pugui aspirar a una solució amb aquellsmateixos elements de cop d'Estat que defet li són estranys. Es possible que quan elplet de Madrid acabi, el de Barcelona co-menci. 1 ningú no pot endevinar si, .pel cursfatal dels esdeveniments, els esforços en partdivergents de les dues ciutats acabaran juntsper donar la preferència a redactar una novallei com a moderna vestimenta d'un vell es-perit o a estructurar amb un esperit nouels instruments de govern d'una democràciaveritable. .

AMADEU HURTADO

El general Ludendorff ha abandonat lapolítica activa per dedicar-se a la propagan-da religiosa. No fa gaire deia en un discurs

aAlemanya només podrà pensar en la sevaregeneració quan el poble alemany hagi ab-jurat el catolicisme i el protestantisme heradorar els vells déus germànics.»

El vell general ha fundat una secta reli-giosa que practica el culte de Wbtan, déumolt conegut al cinquè pis del nostre Liceu.Amb destinació a cementiri dels adeptes dela nova secta anomenada Tamnenberg Bund,

Ludendorf f ha comprat, al poble westfaliàde Zeelenfeld, un gran terreny, contigu a lapropietat que hi posseïa. Han estat tants elsadeptes d'aquest poble que han abjurat delluteranisme, que el pastor s'ha queixat alConcili dle l'Església reformada, de la pro-paganda anti-cristiana de Ludendorff.

—Ja som perseguits com els primers cris-tians ; aviat tindrem màrtirs i tot—deia elgeneral.

Un diputat centrista, en saber -ho, excla-mà:

—I un boig així ha estat més poderós queel ntiateix Içaiser, durant la guerra?

La "Divina Comèdia" feicisia

En la persona de Virgilio Florentino hasortit un èmul -modern del Dant. Segonssembla, aquell poeta acaba d'escriure, unaI)ivúna Comèdia l'heroi de la qual és Musso-lini. El poema podrà titular-se, doncs; LaMussolinada, seguint autoritzats exemplesd'altres epopeies.

Segons l'anàlisi que en fa L'Euro,pe Nou-velle, expliquem l'argument del poema.

Dant, la Verge i el Soldat desconegut de-manen una intervenció celestial que salviItàlia. Déu envia a la terra l'arcàngel Ga-briel i aquest designa Benito Mussolini coma salvador.

L'acció del poema es descabdella entremarç de 1919 i octubre de 1922 ; acaba amb

la Marxa sobre Roma. Hi Iaa vint-i-setcants. En el primer, després d'haver accep-tat Mussolini la seva missió, el diable s'es-carrassa per tal d'espatllar els plans del sal-vador: fa anar un delegat seu a Versallesi, per boca del president Wilson, insinuaque no ha estat Itàbia la vencedora d'Aus

-tria, sinó Iugoeslàvia. En un altre cant,l'ombra de Garibaldi ápareix a D'Annunzio'i li demana que marxi a la conquista deFiuune. El diable prova de llançar Giolitticontra el grandiloqüent poetissimo, però elcel tramet a la terra un cor d'àngels quedefensen el futur conquistador de Fiume.A l'últim, abans de la Marxa sobre Roma,Mussolini puja al cel i Déu mateix li fasaber el brillant esdevenidor del feixisme ide la Itàlia catòlica. Després de la conquis-ta de la capital, s'obren les portes de labasílica de Sant Pere i hi surt el Papa abeneir la victòria definitiva del feixisme.

Un dirigible rus

D'ençà del dia — de l'estiu de l'any pas-sat — en què el Graf Zeppelin del Dr. Ec-kener volà sobre Moscou, els russos tenenunes ganes molt vives de tenir un zeppelin.Actualment, un dels principals collaboradorsdel Dr. Eckener dóna un seguit de confe-rències a Rússia a fi de popularitzar la ideai encoratjar les subscripcions obertes per talde construir el primer zeppelín rus, que por-tarà el nom de Vorotxilov, en honor del co-uissari de guerra.

Alemanya, diu el Dr. Wilke, posarà debona gana els seus tècnics i el seu utillatgea disposició de Rússia, país on el dirigibleté un gran esdevenidor a causa de les di-mensians del seu territori i també perquèla U. R. S. S. posseeix unes grans reservesd'heli. Per la seva banda, la Societat Zep-pelin podrà comprar heli rus, que no li re-sultarà tan car com l'americà.

Sembla que les conferències del Dr. Wilkehan tingut molt d'èxit, tant que ja hi ha-diuen—un milió de rubles recollits per a laconstrucció del Vorotxilov.

Obres d'Arquitectura, Escultura,- Pintura, etc. Antic i modern

Llibres d'Art NOUSTelèfon 20542

mirani a

dora • —

Abundància de personal

El francès mitjà es pregunta com pot éssertan difícil formar un ministeri havent-hi tan-tes persones que es moren de ganes d'ésseralguna cosa.

Heus aquí unes xifres que passen per au-tèntiques : Tardieu, que és amic de Laval,rebé, diumenge de la setmana passada, oiii-quanta una crides telefòniques d'altres tan-tes persones que den?anaven ésser recoma-nades al nou president del Consell, per arre-plegar una cartera o almenys una subsecre-taria. Entre aquests pidolaires,. set, més mo-destos, s'oferien humilment fel subsecreta-riat de l'Ensenyament tècnic.

El preu de la glòria

La comtessa de Noailles ha rebut la creude comendador de la Legió d'Honor. Ambaquest motiu, ha estat impressionat un filmparlant, al jardí de les Tulleries. La com-tessa, prok d'un brollador, ha fet un discur-set. La cosa ha anat tan bé, que el directord'escena; engrescat, abraça la comtessa. Undels presents din

—Quina llàstima! Tan bé que hauriaacabat la pellícula amb aquesta abraçada.

—Però, què dirien ?—fa el director.—Res—contesta la comtessa—. El meu

marit ja hi està acostumat. Sóc la dona mésabraçada de França.

El cu/fe de Wofan

Plaça d'Antoni López,15 Telèf,16556. - Barcelona

Els millors rna1 erials per a la construcció

desesperadament, furiosament; goig i tor-tura d'assaborir 1'excellència d'aquelles co-ses que teniu a l'abast de la mà i queuna força cruel no les deixa ésser vostres.

Es distreu amb la claror d'un fanal decastanyera; una mica solitari dins l'aurèolade la boirina capvespral; castanyera debarri de senyors, vora la plaça de Cata-lunya, flairosa de pomes al caliu!.., Sortque troba un pedrís de seguida ; no sap

que cnamor-a ! En canvi, les dones podenvestir-se amb robes de seda i pintar-se elsllavis i dur capell, com ara aquelles se-nyores que , miraven aparadors...

—Ja ho sap la teva mare que t'estàsaquí?—li diu una veu, ben a frec, . i quede bell antuvi la fa estremir. Es la Tere-sina, la veïna, de l'altre carrer, aprenentad'un enquadernador.

—No veus que treballo ?—observa la Me-

ft :'

` 'h

,‚ , . i

ryí^^^

1 9 Y"^ a

,

t^ 1 N

^¡

n

4 MIRAR

.. . L A F E L 1 c 1 T"AT Conte inèdit de MIQUEL LLOR

(II'lustracions de Xavier Nogués)

Així •que la senvoreta diu a l'aprenentaque •ha d'anar a dur unes quantes pecesde brodats perquè la senyora Pineda triï laque més li convingui, a la Menuda el cor jaIi fa un salt, de l'alegria. Cert que no ésel mateix estar-se tantes hores en aquellsecó del taller, llevant bastes i enfilant gra-nets (un de color per cada quinze de blancs),tan avorrit, fora de quan en troba algunde forat massa just per passar-hi l'agulla.D'un braçat, .agafa el paquet, amb mira-ment, perquè el paper en un .no res s'es-tripa; i surt.

Quina delícia! Poder passejar, així, endia de feina, mentre tota la gent sol estarquieta, treballant amb por de l'encarregat,que va amunt i . avall fregant-se les mansi amb 'un séc al front com tota la gentque te raó. IEs a entrada de fosc i elsaparadors lluen ben encesos. Tahnent comsi anés amb tren, cada un dels aparadorsve a ésser una estació , com aleshores quea casa seca tenien el non a dida i un diu

-menge el van anar a veure. No feia ni ca-lor ni fred ; l'angúnia només era allò deno saber estar-se de pensar que l'endemàFóra dilluns i caldria seure de nou amb lacapsa dels granets a la falda, tan lluentsque us arriben a fer mal d^ails.

La Menuda •camina amb compte ; avuial migdia ha plogut i tem que la mullenano li travessi la sabata, poc o molt es-botzada. Fins estranyesa sent de veure elscarrers tan plens de persones que van ivénen amb aire de passejar ; tot de noiesi mares, que no els falta res al damunt,s'aturen davant dels aparadors de pells iguants i collarets i arracades, amb ulls d'a-videsa, com si encara no en tinguessinprou.

Tanmateix, ara ella també pot fer pomaquelles senyores: anar a poc a poc i atu-rar-se si vol. A casa la I'ineda, rai ! : éslluny ; i 1a senyoreta, tan enfeinada sem-pre, ni se n'adonarà.

Tot passant, la Menuda veu de cua d'ullla freda .botiga, buida sempre, amb les qua-tre o cinc grans caixes de ferro a dins, iunes altres de molt petites : guardioles .ambpanys misteriosos que ningú del món nopodria obrir. Cert •que fóra 1a que a ella 1ihauria convingut; no pas aquella altra,de terrissa ! Un cop era el germà que lifeia fonedissos els cèntims amb l'ajut d'unmànec de cullera ; l'altre dia la mare, queli buidava tota a fi d'anar a comprar •cafè,perquè havia vingut a veure'ls la tia deSans i, com que era divendres !...

IEnllài... Ara sí que veu un aparadorde debò, •complot com un dinar de Nadal.Moneders que ni de porcellana ; agulles depit enlluernadores; collarets blaus, rasats,negres. I aquell de davant de tot? Senyordel cel! Com un raïm, verdosenc, tornas-solat. I aquells altres, .amb tot de llàgrimes iuna gran pedra al mig, com un confit. LaMenuda pensa que si per una d'aquellessorts fos seu, no es podria estar de posar--se'l a la boca. Confits divins! Bombonsnegres, traïdors : cóm el que li va donarla senyoreta un dia que estava de bona

si no tingués peus, i aquell bategar furiós al Poble Sec. Ja li punxa l'enteniment ladel cor dins la mica de vestit encongit, interrogació confusa de com esmerçaràposat de gairell ; l'ombra de cendra entorn aquell tresor. No res de guardiola. Potserdels ulls frisats, la maranya dels cabells, un collaret de vidres de color, de la mer-el tros de puny de la garibaldina que surt ceria,de prop de casa? 'Encara li sobrarienmig pam per sota la mànega.., diners pel berenar, tal com li ha manat la

La senyoreta se li acosta i li pregunta senyoreta. Llavors l'estómac insisteix amhmolt seriosa : la seva reclamació exigent . Abans que tot,

—Quina ha triat, la senyora Pineda? cal berenar.Cap resposta ; només un tremolor als ulls Dubta un segon al mig d'aquell carrer

i ]'intent de somriure al llavi.

lluna ; enorme, que no Ii cabia a la 'bocai que li enroentí la llengua amb una menade licor imprevist, terrible i perfumat, queva fer-la ennuegar.

De segur que si en tingués a casa, noIi farien basqueig com la pega-dolça delsdiumenges, bo i asseguda al cinema, ambles companyes, i el nen a la falda. Es ales-hores quan l'estómac de 1a Menuda, a l'e-vocació de les ilaminaduras, insinua la pri-mera reclamació enèrgica : d'estómac d'in-fant de dotze anys, que duu els cabellstallats amb escales, genolls encara nuososi mitges apedaçades.

Mal de cor! Fredor i escalfor alhora, decap a peus. El mal és que avui, com queés fora del taller, no túndrà el consol deles altres tardes ; allò de poder sortir a com-prar el bereinar de la senyoreta i l'encar-regat; el consol d'escrostonar el tall deformatge i devorar-ne una partícula, o depassar la llengua per la mica del pernil,

per qué les cames li flaquegen. Per unmoment, li ha semblat com si l'enlluer-nessin els granets de vidre que enfila horesi hores; quinze de blancs i un de color;i el brunzit de les màquinas de cosir ; iaquella mena de baf agre de quan les ofi-ciales planxen randes humils.

Per de seguida es retorna.Tanmateix és massa lluny a casa la Pi-

neda ! Si altre no, al taller esteu més abri-gats ; però les hores vam més a poe a pocencara millor, porquè així no has de tornartan .aviat a casa i trabar-los que ja es ba-rallen ; i el non plora sempre de mal devontre. 1 la mare, que !'ha dit que desd'any nou començaràs a rentar els platstres cops a la setmana ; i si no vas a dormirde seguida, el fred se t'apodera ; però sit'hi fan anar d'hora, sense bressolar el nen,en un no res torna a ésser demà ; i noet val que de tant on tant sigui diumenge,que no arriba mai i s'acaba de seguida!A la tarda, al cinema, tot veient passarsenyors amb automòbils i lladres a dalt de

cavall i noies .ploroses, m gdes ullades tot d'una et vePaquell sotrac de recordar qued'aquí a unes quantes horestornarà a ésser el matí, perenfilar gramets, quinze deblancs per cada un de color.

La Menuda, un moment,preferiria ésser qualsevol d'a-quelles estàtues que fan tants

:: de gestos quietes a dalt de lesbaranes de la plaça . Ben certque la del cavall s'assembla ala figura pintada a la capsa

-.dels fils, de casa, la qual cap-¡ í̂^ sa la mare prou 1i ha dit que=4J' havia estat plena de qui sap

quina meravella de dolços. Noels ha vist mai, però més de

\j dues i més de tres vegades,f} • acostant-se ben bé la capsa a

la cara, li ha semblat que des-cobria poc o molt la bona olord'aquelles llaminadures ir-re.als; eterna capsa buida,temptadora, enganyadora; fe-

N licitat inabastable!La Menuda s'esgarrifa de

pensar que aquella estàtua queseu a dalt de cavall va totanua i que rep la humitat deivespre. A més, és un pecatmortal ; si el senyor vicari,

de la doctrina, sabés que la mira figu-reu-vos com 1a renyaria ! Ell que s'enfu-ris^ma perquè sap que sortint de la lliçódels diumenges, la mainada se li'n va a!cinema a veure com els xicots i les noieses besen. Ceret que a la Menuda li fariafàstic' que els llavis d'algú se li acostessiinals seus! L'altra aprenenta, que ja té ca-torze anys i festeja, li ha dit que no hientén perquè encara ino és dona; que em

-cara té les cames primes i no gens de pit.No ; de pit, no gens ; quina diferència entrela dona del cavall i ella ! Si més aviat elté com el de l'home de l'altre costat dela plaça, que atura aquell gran cavall decarro per la regna !

¿De debò seran tan diferents com diuenles oficiales, els homes de les dones? El se-nyor vicari prou . que els diu que no esdeixin acostar els xicots 1 Però els xicotstenen força i són valents, i de vegades fan

cops de pedra i tenen una mona de lletjor

/.

nuda, enseinyant el paquet de brodats ; però ees penedeix de seguida d'haver-ho dit ; unpudor inexplicable, una mona de neoessitatcom una revenja, li fa corregir :—Perà, ta casa no volen pas que treballi ; és ladarrera setmana.

La veïna resta palplantada davaint l'a-miga ; reflexiva perquè no l'entén bé.

—Doncs, què faràs ?—interroga,—Tornaré a collegi ; un collegi particu-

lar, en un primer pis ; juguem al jardí cada 1tarda i totes les nenes van amb uniforme.

—Uniforme?—repeteix la veïna amb els iulls molt oberts per la sorpresa.

—Ja me'l fan—assegura la Menuda ambun gran aplom que Ii calma el neguit quesent per les pròpies afirmacions,

—Que heu tret la rifa?—insisteix ]'.altra,malfiada.

—No ; però el papa és molt amic de l'amode la fàbrica i guanya els diners que vol.Ell voldria que ens poséssim «barret», perala mama diu que li faria mal de cap. A miem fan un abric blau amb una flor de pe11al coll, i tinc un collaret que és tot de raïmspetits, .amb una pedra al mig ben igual queun confit.

L'amiga observa, amb sornegueria—Vés amb compte, quan surtis de casa

tan mudada ; no t'entrebanquessis ambaquella escala tan fosca!

—Es que canviarem de pis i tindrem mi- inyo,na i...

Com que els ulls de l'altra es fixen ambobstinació en l'indret esbotzat de la sabata,la Menuda mou e1 peu com si hi haguésrebut una cremada. Interromp la relaciói increpa amb duresa

—No t'ho creus?—Totes aquestes mentides, no són més

que enveja, perquè veus que estreno abric.I se'n va sense més Ini més, amb urna

ganyota desdenyosa. La Menuda resta, der-rotada, .amb l'amarguesa de les mentidesinútils, que no li han servit ni per fer pos-sible la illusió. Recull tan 'bé com pat elpaquet i s'aixeca del pedrís ; mirarà unsquants aparadors més... Aleshores és quanü acut el pensament de comptar les pecesde brodats i és quan s'adona que de setque en duia només li'n queden cinc...

De seguida de la breu rodesa de cap que

la fa recalcar-se a un pal de tramvia, pensaque els brodats li hauran caigut entre elsestrips del paper. De segur que seran alpedrís on seia, perquè Iran d'ésser hi, inevi-tablement; perquè necessita que hi siguin;parqué sí. Ja es figura la senyoreta: punysclosos, crits, renys, esguards d'iracúndia. Nofóra un càstig de Nostre Senyor per lesmentides de suara? Si gosés, s'agenollariai tot! Sap que pregant de cor un parenostrea les Animetes, es troba qualsevol cosa per-duda,,.

Torna cap a la plaça, a poca poc, ru-miant el parenostre per les Animetes, ques'estan molt tranquil-les, ulls enlaire, co:nsi es banyessin, entre flames de cartó re-tallat, allí al teatret ide sobre l'altar de 1aparròquia. El baroc ja s'acosta; hi veu una

cosa blanca. Senyor del cel, feu la gràcia!

S'hi acosta d'un salt, i de tanta .por com téd'enganyar -se, .acluca els ulls...

No res ; un paper qualsevol. No. A Nos-tre Senyor no li ha plagut perdonar-li lesmentides . Caldrà afrontar la ira de la se-nyoreta. Ves, com la dona que seu a daltdel cavall, amb un vaixell a la mà, som

-riu, malgrat la fredor del vespre ! Es feliçno ha perdut res ni sent mal de cor, nihumitat a .la planta dels peus, ni allò d'ha-ver de tornar al taller, fatalment, com sianéssiu per un camí que es va fent estreti més estret, sense poder tornar enrera,

mal se't cobreixi el cor i se't seguim les icames ; el taller al capdavall del camí. I,malgrat tot; seguir avant, amb 1'eixorda-dissa a les orelles del gran tumult delscamions, dels automòbils ; les pampalluguesals terrats, i el cec dels dècims ; i la donade les bombes, a punt per les oriatures quetenen tot el que volen només que ho se-n alin amb el dit ; i la castanyera estar-rufada com una marquesa, i la noia quecrida .els diaris amb veu de gegant. Tothomfeliç ; ningú més no ha perdut res, i totses podrien posar a cantar! Ni aparadors

resplendents, ni la meravella de passejaren dia de feina. La Menuda torna ; torna,sola entre la munió ; corre de tan d'esglai.Entra a la botiga, puja per l'escala ambels peus tan balbs que li fa l'efecte com

Nins que articula, amb més omenys dificultat

--N'he.,, n'he perdut dues— c-:,i ja no pot dir res anés; però

^tampoc no cal. El rostre de la \ -1senyoreta esdevé més seriós; .

mana, molt eixuta : \t 1 i

—Vinc.Se l'emporta a1 recambró dels ( l '

mostraris. L'una davant de l'al- /' /tra ; la mà de la senyoreta s'ai- /. •xeca ; la Menuda torna a cloure 'els ulls. I ves, que la mà se li Iposa a la galta, però sense gens ! Ide violència, ans bé diríeu que I/és un afalac; mà desvelada, ,que també tremola poc o molt. ; •.La Menuda obre els ulls, enea-

f

Ira més espaordida que abans, ?.. •i s'adona del hall somriure de • ,la senyoreta. ^{ t

—Quan jo era aprenenta, ` '.anant .amb un paquet així, em ¿ r,.

va caure en un sot d'aigua bru-`-ta. Eren coses de valor !i comsi parlés per ella sola, va dient,estremida :—Ja sé què és aques-ta angúnia, sense ningú que et tan ample, de vora la baluerna del mercat.faci companyia quan som pe- I veu parpellejar, a la manera del senyaltits... d'un far, el llum d'una castanyera, no pas

Es tan bona la mà, que la tan esbarjosa com la de la plaça de Cata-i\'Ienuda es sent alliberada de lunya, però envoltada per la mateixa flairetots els nusos que li trabaven el temptadora. Li comprarà de tot,cos. Ara sí que es troba cansa- Va i li compra de tot. Senyor del cel,da ! Però és tan còmoda aquella quina paperinada ! Tots els de casa en po-

ací exercici!LA vida sedentària precipita la senectut. — Si

vostè no fa exercici, es tornarà vell abansd'hora.

PENSI, amb just horror, en l'obesitat i en tots els mals consegüents. — Previngui's, doncs,

contra la seva decadència física. Mantingui l'agi-

litat, el pes normal i una bona circulació de sang(en una paraula, la salut, fent exercici amb un

motor «Master».

- ^N quart d'hora d'exercici amb un «Master»d^L equival a tres hores del seu esport predi-

lecte, amb l'avantatge que el primer no produeix

fatiga i pot practicar-lo a casa, en saltar del llit.

Ningú pot dir que no té temps per a fer l'exer-cici «Master».

EXPOSICIO I DEMOSTRACIONS:

F. Xífré MasferrerBRUCH, 40. = BARCELONA

Representant gral. E. CLAPES = Mendez Núnez,18

ACABA DE SORTIR

CataluDya Artística - Monografies d'ArtVOLUM IV

TARRAGONATEXT DE PAU FONT DE RUBINAT

64 FOTOGRAVATS PESSETES 2.50VOLUMS ANTERIORS

I. CATEDRAL DE BARCELONAII. SANTES CREUSIII. PALMA DE MALLORCA

DIPOSITI LLIBRERIA VERDAGUER. A. DOMENECH, S. EN C.

mà, que hi reclina la galta com aran menjar. Però s'adona que no tindràn un coixí tebi. Pla que s'hi adormiria !prou resistència per esperar-se. Allí, enFins li besa el cap del dit, tot aspre de les aquell banc una mica aombrat per la socapunxades de l'agulla de cosir. Ara sí que de l'arbre que tapa el fanal, començaràroba a faltar els renys ! la festa.La veu de la senyoreta reprèn amb la Desembolica la paperina. Cert que no

mateixa dolcesa :sap amb què començar. Tanmateix, per una—Ara, vés ; ja s'acosta l'hora de plegar. poma al caliu ; dues alhora, flonges, rega-

Té; agafa el tramvia i berena. limosos, d'una embriagadora mel calenta.Prou que la Menuda li diria tot de grans Hi clava les dents. Senvor! Quina mona

coses, però són tantes i tan meravelloses de fum tan saborós; si gairebé la mareja!.., .es sorpreses, que no 1i acut cap mot, Vinga I en aquella hora del vespre, entelada

mirar la senyoreta amb ulls molt rodons per la boirina suburbial que enlluenteix lesprou ! voreres i esfuma i isola delicadament elsSurt del taller amb les dues monedes de fanals dels carrers, aquella persona de dotze

plata regalades, una a cada mà. De tant .anys, invisible en la fosca, palpita abrigadaen tant les prem unamica perquè encara no per l'ala de la felicitat, sota la résplendors'ho creu. Corre i corre. Ronda amunt, cap serena dels grans estels de l'hivern.

Viladomat.. — Maqueta del monument' a Fortuny

Viladoniat. — ((Ji Contiiion

B.—IEn invitar uns quants pintors per areunir una colleoció de nus pictòrics i expo-sar-los en una galeria d'art.

A.—I no rondinaran les classes artístico-canservadores?

B.—Precisament es tracta d'aixó...A.—De rondinar?B.—No, home I De fer entendre a tots

els pseudodnoralistes . que el nu pictòric noels hauria d'esverar, perquè és un tema comun altre.

A.—Però si això enlloc del món no fa es-verar, i és la cosa més corrent...

B.—Veieu com viviu a la lluna? Doncs,en aquest país, hi ha molta gent que s'es-panta de tenir un nu penjat a casa seva.I aquesta és una de les causes per les qualsels nostres pintors negligeixen el nu perquèés un génere difícil de vendre, i es dedi-quen, excessivament, al paisatge o al bo-degó.

A.—Veureu. El paisatge pot tenir la ma-teixa qualitat pictòrica que el nu,

B.—D'acord. No es tracta das d'establirjerarquies en els gèneres, sinó, senzilla

-ment, de combatre un prejudici massa estèsa casa nostra, i, a1 mateix temps, de ,pre-sentar una sèrie de pintures inèdites i esco-lu des d'uns quants artistes de merescut pres-tigi •

—Badocs!... (Veu d'un xofer.)A.—.Sembla que va per nosaltres.B.—I té raó. Hem estat a punt d'ésser

atropellats.A.—Sí, avui dia, l'humil peató no e9 pot

permetre aquests luxes d'amar conversantpel carrer. -

MÀRias G1FR'EDA

NOVETATS

EN CAMISES

I Jaume I, 11Telèf.11655

..,n, .-- - .::. j...- .. . ---

Carrer de Tallers, 29, 31 i 71 = Barcelona

Magafzem: Corts, 522 = TelMon 17445

Taula americana núm. 17Amb rodes giratòries, - Sobre barnís munyeca

150 per 80 . . Ptes. 154'MIDES. , l30 per 80 . . . . » 143'

130 per 70 . . . . .. 137'50ECONÓMICA, sense zòcals, tiradors metall, 130 per 70

Ptes. 125

Taula per a maquina núm. 11

Amb caixó i tablilla, 80 per 50Pies. 32

POPULAR, caixó i tablilla,75 per 45. Ptes. 25

Taula americana núm. 272

MIDES 120 per 70 . . . Ptes. 110l 100 per 65 . . • .. 1o0

M OO B LES A LTA A

IRADR 5

:i LES ^1RTS__^ 'i Les lletjors de BarcelonaDos ciutadans opinen

A.—De debò?B.—Segons m'han dit, els monjos del mo-

nestir tenen la intenció de realitzar aquestconcurs, en la pròxima oelebració del mille-nari de Montserrat.

A.—Hi haurà premis importants?B.—Sembla que s'hi destinaran unes qua-

ranta mil pessetes.A.—Vaja ! No 'es podran queixar els pin-

tors .B.—En canvi, potser es queixaran els nu-

vis.A.--Per què?B.—Home! Penscu que amb aquest con-

curs tots els recons de la muntanya seranplens de pintors... Però el que jo no pucsofrir, com a model, és la muntanya.

B.—Doncs sou molt ase.A.— Home ! (Amb la corresponent indtig-

nació.) I sabeu per què?B.--1E1 per qué sou ase?A.—No. Vull dir, per què no m'agrada la

muntanya de Montserrat.B.—Ja ho suposo. Perquè, com que vós

esteu carregat de prejudicis, teniu la ideaque Montserrat és un paisatge de l'èpocadels Jocs Florals, quan en les targes de«feliç any noi» s'acostumava a representarla insòlita muntanya entremig del porró, labarret na i el sol ixent.

A.--4I que no és veritat?B.—Sí, però Montserrat no hi té cap culpa.

El tinguessin els francesos. Segurament queel douaiie• Rousseau ja hauria .pintataquells nuvis dalt del cavall Bernat.

A.—Oh ! Rousseau era molt naif.B.—.I vós molt...A.—.Parlem d'una altra cosa? Sabeu si

les 'Exposicions d'Art anuals de Primaveraorganitzades .per l'Ajuntament i suprimidespel directori, tornaran a celebrar-se?

B.—Aquest any, gairebé puc assegurar-vos que no.

A.—.Es una llàstima !B.—í, però, què voleu fer-hi ! No veieu

que van deixar les caixes tan ben escurades!A.—I del trasllat del nostre Museu al Pa-

lau Nacional? Què hi ha de cert?B.—La cosa marxa per bon 'camí, i pot-

ser aviat serà un fet.A.—Vós sou partidari del trasllat?B.— Completament. Però s'hi hauria d'ins-

tallar la calefacció.A.—I, en aquest cas, no perdríem el gran

Saló de Festes . del Palau?B.—No, per què aquest Saló podria fun-

cionar independentment del Museu.A.—I què en faríem de l'edifici de la Ciu-

tadella?B. —Es podria destinar a Museu de Re-

produccions, que bona falta ens fa per l'en- hibició dels seus projectes i propulsió desenyança artística. l'arquitectura nova a Barcelona i aviat obri

-A.—Sembla, doncs, que l'actual Junta de ran les portes.Museus reprèn les seves anteriors activitats. A.—Entesos.

B.—Sí, senyor ; i fixeu-vos que l'ha re- B.—I com a dàrrera nova, us diré quepresa d'ençà de la reposició de Joaquim els dirigents del setmanari MIRADOR estanFolch i Torres en el càrrec de director del preparant el primer uSaló MIRADOR», queMuseu i amb l'entrada de prestigiosos ele- potser s'anomenarà «Saló del Nu».ments a la Junta. A.—I en què consistirà?

A.—I per què van treure EnFolch i Torres, els nostres dic

-tadorets, cremadors de llibrescatalans?

B.—Home!... Que veniu del'hort ?.,. Per catalanista, vet

-ho aquí. No us sembla una raósuficient ?...

A.—. . . 1 convincent.B.—Naturalment.A.—Ara que parlem dels dic_

tadorets. Com acabarà la fon-tana terminal del Passeig de

Gràcia?B.—No ho sé .pas. De mo-

ment, cal agrair l'enderroca-ment d'aquella Minerva, dels

aurigues, del tros de barca et-cètera.

A. Es diu d'emplaçar-hi elmonument a Fortuny.

B.—En aquest cas, ja tincel model.

A.—Qgin?B.—La fontana que va pro-

jectar l'escultor Josep Vilado-mat pel monument a Fortunya la ciutat de Reus.

A.—No recordo...B.—Dones escolteu. Fa uns

anys, els ciutadans de Reusvan tenir la lloable, iniciativad'elevar un monument al seucèlebre pintor Marian For-tuny. Però aquestes bones in-temcions naufragaren per culpadel Jurat qualificador del con-

curs de projectes per al monument, en decla-rar-lo desert el primer any —' on hi haviaaquesta obra de Viladomat — i en no pre-miar, en el segon any, un excellent pro-jecte de Joan Rebull i Antoni Puig-Gairalt.

A.—I d'aquests dos projectes, considereusuperior el d'En Viladomat?'

B.—El d'En Viladomat és més indicatper insta}lar-lo dalt del Passeig de Gràciafins diria que sembla fet exprés.

A.—I ,per què?B.—Perquè, a més de les seves bones qua-

litats escultòriques, és d'unes dimenstolnsajustades pel lloc; no privaria la visualitatdel carrer de Salmeron, i la graciosa, figurad'Il Contino—que com deveu saber és lareproducció escultòrica de la famosa aqua-rella de Fortuny—donaria un cert to distin

-git a aqueal indret no menys distingit de 1anostra ciutat. Creieu-me, la meva idea ésaprofitable, i l'obra de Viladomat ens fariaquedar bé.

A.—Ara que parlem de ,monuments, m'hanassegurat que en la flamant plaça d .AngelGuimerà—enllaç del carrer de Balmes i avm-guda del Tibidabo—no hi haurà cap monu-ment dedicat al dramaturg.

B.—Doncs, què?A.—Només uns quants grups escultòrics

dedicats a cada una de les obres teatralsde don Angel. Què us en sembla?

B.—Que la idea és el de menys ; l'impor-tant és la manera de plasmar-la . Recordeuel que ha passat amb la plaça de Catalu-nya...

A.—Més val que no en parlem. Sabeu al-tres noves?

B.—Que s'està confeccionant un catàlegimportantíssim de la collecció Plandiura, e1text del qual serà de Josep Pijoan i l'editorEn Gustau Gidi.

A. —Caram ! Aquesta notícia és impor-tant.

B.—Imagincu-vos. I de la manera tan ex-cellent com labora la casa Gili ! Només usdiré que el cost de la magna edició és d'unes500,000 pessetes.

A.—Bufa! I com és que En Plandiura s'hadecidit...?

B.—Potser per preparar la pròxima exhi-bició de la collecció, l'any que ve, al Museudel Louvre.

A.—Sabeu més coses?B,—Que la G. A. T. C. P. A. C. inau-

gurarà aviat la seva residència.A.—No sé de què em parleu.B.—Es clar! Com que viviu a la lluna.

Es tracta que el grup d'arquitectes i tèc-nics catalans pel progrés de l'arquitecturacontemporània ha llogat un local per l'ex-

Fet i fet, no està pas gens malament quehom llenci idees, presenti projectes, facicàlculs i cerqui solucions pels problemes quees plantegen avui i s'han de plantejar demàamb motiu de la futura urbanització deBarcelona.

Es ben de raó que els nostres joves arqui-tectes planegin grans conjunts d'edificacions

en un i altre indret de la ciutat d'acordamb les últimes idees i les millors solucionsque sobre la construcció i sobre l'habitaciós'han donat pertot arreu on hom tracta d'a-questes coses ; és bo _ que d'acord amb lesneves necessitats que porta en si i aniràportant la vida moderna, els seus mitjansde transport, cada dia més ràpids, cada diamés abundosos, hom estudiï nous circuits,nous enllaços i noves vies de comunicaciópensant en els temps a venir.

Però potser també seria una qüestió prouinteressant procurar per coses més petites,més urgents, més immediates i, probable-ment, més de bon fer que estan en peu ique demanen—des de quant de temps !-que hom hi posi una mica d'atenció ; quehom se n'ocupi i, sobretot, que hom cerquid'arranjar -les.

De moment, s'ha parlat ja. en l'actualAjuntament de reorganitzar aquella comis-sió d'ornat públic de vida tan poc activa ique quedà abolida amb la dictadura del se-nyor Rumeu, una comissió la feina de laqual hauria d'ésser procurar que hom noenlletgeixi més la nostra ciutat, assessorari inspeccionar els projectes que li siguinpresentats per tot allò que s'hagi de ferdamunt la via pública, vigiilar les reformesen edificis i les construccions que hom esproposi fer per tal que les noves cases ques'alcin i els adobs i restauracions que esfacin en les velles, s'avinguin, tant comsigui possible, amb un pla preconcebut d'har-monia i regularitat i tinguin, almenys, uncert bon sentit i una dignitat que, per des-gràcia, trobem a faltar massa sovint en tan-tes i tantes pensades que prenem cos pelsnostres carrers. Sembla que hi ha ja presosalguns acords sobre la formació d'aquestanova comissió, encara que, ara per ara, non'hem pogut veure cap resultat.

Tan de bo pugui entrar en funcions benaviat aquest comitè ; 'tan de bo puguem veu

-re'l actuar un dia o altre. Potser llavorsels nostres carrers no seran camp d'experi-mentació d'uns arquitectes amb un conceptede l'arquitectura si fa no fa el mateix quepot temrane un pastisser i per gràcia d'unspropietaris que sobre la .propietat i els deu-res i responsabilitats que ella comporta notenen altra idea que la que pot tenir-ne unesquimal.

Potser llavors hom no ens podrà planti-fiear en qualsevol carrer una baluerna tan

horrible com la que darrerament ens hanalçat al de Muntaner els genials arquitectessenyors Guardiola i Gordillo. Potser llavorsno ens podrem trobar amb una sorpresa comla que ens ha donat aquell luxós i suculentmostrari de materials de construcció i deformes arquitectòniques que ham ens haalçat al 644 del carrer de les Corts Catala-nes. Potser llavors es podria impedir que,com ha passat al 642 d'aquests mateix car

-rer—el casal de donya Dorotea—, hom es-botzi l'harmonia i l'equilibri d'una bella fa-çana només que per fer més grans les por-tes de les botigues.

Potser quan funcioni aquesta comissióhom podrà prohibir que es faci una barba-ritat tan gran com fou aquella desgraciadís-

: sima restauració de Sant Pere de les Puel-les ; potser hom podrà ,posar els peus a rotlloa la febre anunciadora que ens ho envaeixtot.

Però aquestes són coses que ham d'éssernecessàriament d'iniciativa oficial, i les mos-

tres institucions, ara per ara, tenen moltaaltra feina. La iniciativa particular, en moltsaspectes, ja va fent tot el que pot, donatels escassíssims mitjans amb què compta.No hem de passar per alt la benemèritatasca dels Amics de l'Art Vell, ni la tot justincipient dels Amics del Carrer de Mont-cada, els quals són dignes de l'agraïmentde tots els barcelonins. Hem de comptartambé amb allò que pot fer la iniciada enti-tat Amics de la Rambla de les Flors, quebona tasca pot descabdellar.

Perd, tornant al que dèiem en començaraquestes ratlles, podem dir que si està béque hom pensi i s'encaparri amb vistes alque ha d'ésser la ciutat futura, no estariaprou bé així mateix que hom es cuidés tam-bé de dignificar una .mica la ciutat actualque tots veiem i en la qual tots vivien?

No podríem pensar en acabar d'una ve-gada la façana de l'església de Sant Agus-tí, que des de 1750 espera que algú sen'apiadi, i adecentar poc o molt la Plaçade la Igualtat que s'obre al seu davant?Si amb un acte de dictadura es va fer obrirl'esvoranc del carrer del Bisbe que d'unamanera tan cruel ensenya l'inacabament dela nostra Catedral, amb un acte de bonademocràcia no es podria fer tapar? No hihauria manera de treure aquells fanals quees van plantar al monument de GalceranMarquet? N'o es podria demanar als reve-rends PP. Escolapis que restituïssin en totel que fos possible l'antic aspecte de l'esglé-sia de Sant Antoni? Ara que es treballa ala Plaça del Rei, no es podria treure d'allàal mig aquella font tan gòtica que hi ha,obra de qui sap quin goticista Rubió i Bell

-ver del segle xtx? I, de passada; no ,podríemevitar-nos de trobar al bell mig dels millorsbarris de Barcelona aquelles barraques dexurros i patates fregides?

Totes aquestes coses, en veritat, són bendesiguals i d'un interès ben diferent l'una(le l'altra, però totes plegades, i cinquanta,i cent més que podríem anomenar, són benrepresentatives de la feina que hi ha perfer, encara, en aquesta Barcelona de l'any1931 que acaba de celebrar una exposicióuniversal que ha estat visitada per tantade gent de tots els països . Aquesta gent, vol-tant per Barcelona, haurà vist com és derudimentari el nostre respecte per la ciutat;i, també, anant i venint de l'exposició queels haurà deixat astorats, hauran pogut ad-mirar ]'extens assortit de meravelles arqui

-tectàniques que hi ha tot al llarg de la nos-tra Gran Via, fins arribar a aquella riquís-ima papallona multicolor de mosaic de ra-

jola esbocinada que llueix el seu relleu alcapdamunt d'aquella casa del carrer deLlansà, glòria i orgull dels nostres mestres(le cases.

JOAN CORTES t VIDAL

A.-Quines noves hi ha en el món del'art? Sabeu qui guanyarà en el concursde «Barcelona vista pels seus artistesn?

B. —Avui, encara no ho sé. El que us pucdir és que s'està preparant un altre concursmolt semblant a aquest.

A.—Barcelona vista pels seus... músics?B.—No. «Montserrat vist pels seus pin-

tors».

raspalls per a fofs els usosarticles de neteja = objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

Societat Espanyola de Carburs MetàIhIics

Correus, Apartat feo BARCELONA Telèfon 7x13Teleg.; "Carburos" Mallorca, 432

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-

bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/ a DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MA-

GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó , i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDÜSTRLÀL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

E]

RA111BL. IIFL CE%TBE, 33 r PASSATGE BACARDI, 2

\* LES LLETRESSThNDhAL EN CATALALA IPARJOLOGIA_Ð'E PUJOLS

Si el meu amic Just Cabot, a l'hora decompaginar aquest article, em fes el favorde respectar-lo no treiènt-ne línies amb l'ex-cusa d'encaixar -lo i fer-lo venir a mida,m'hauriapogut fer !passar la i1•lusió, totparlant de Stendhal, de fer .algunes insinua-cions sobre cl seu traductor. Però aquestaseguretat no la tiindré fins que el númerohagi entrat en màquina... Fins aleshoreslo estaré segur d'haver pogut dir que, tra-

duint Stendh.ai, aquest amic meu del qualem seria impossible de parlar en pi blic sen-se emoció, ha revelat una gran part del seusecret. Per a aquest beylista i stendhalià,traduir El Roig i el Negre quasi equival adeixar-nos . entrar efi cortes zones hermèti-cament closes del seu esperit, i és una im-prudència tan grossa, quasi tan incompren-sible com si us invités a visitar aquell pisque té per als seus llibres, amagatall quesegurament no ha visitat mai cap amiga ion no entraria cap amic que en sentís massacuriositat. Si en aquesta biblioteca, perfu-mada amb tabacs exòtics i nodrida cáns-tantment amb «grands papiers , habitadaper una collecció de cactus i potser per al-gun llargandaix empresonat i per algunaserpota en llibertat, s'hi ret algun culte, es-tigueu segurs que Stendhal figura entre elsadii majores» d'aquest «ermitatgen.

Revelat el secret del stendhali,anisme daJust Cabot, potser l'únic stendhalià verita-ble que hi ha a Catalunya, s'expliquen al-tres característiques literàries d'En Cabotque em portarien molt lluny i em desviarien—amb molt gust—del meu propòsit.

La traducció va precedida d'u'n pròleg quesituarà molt bé el lector sobre la personali-tat de Stendhal. IEl traductor es fa càrrecque quasi totes les persones cultivades hanllegit almenys Le Rouge et le Noir i LaChartreuse de Parme. Però, els homesd'Edicions Proa han cregut que calia posaraquestes dues obres mestres de la novella al'abast d'un públic extens» i el traductorcreu que 1a difusió de Stendhal ens serà be-neficiosa.

En un país de censura l'estudi de Sten-dhal seria la millor assignatura que podríemimposar-nos. Literàriament, Stendhal fouun producte típic del seu temps. I la Françadel temps de Beyle s'assembla molt a l'estatactual del nostre país. Valéry ho ha diteloqüentment: l'època no afavoria 1a fran-quesa •general. Tothom que 'tenia alguna re-presen tació mentia o exagerava. «Les bo-ques més augustes havien mentit en les oca-

sinos més sagrades. Qui sobre l'espasa, quisobre l'Evangeli, qui sobre la Constitució,tots es veien obligats, ara l'un ara l'altre, asacrificar solemnement a la mentida.n «Elsdiaris de tots colors havien mentit, mentien idevien mentir.» Tot mentia, àdhuc l'estil del'època. nChateaubriand i l'estil poètic men-ten. El senyor Víctor Hugo i els seus amicsdesfiguren, dilaten la veritata cada mot...» Malgrat l'odide Beyle a la hipocresia, béli fou necessari fer-se un estilque sense fer acatament almonstre i que tot dient «laveritat l'aspra veritate, segonsfrase de Danton que serveixde lema al primer volum deLe Rouge et le Noir, es con-ciliés amb el precaucionismenecessari.

No cal fer ressaltar la sem-blança de l'època en què es-crivia Bayle amb la situaciópolítica del nostre país des-prés de vuit anys de ceinsura.

Sobre el mecanisme de l'es-til de Stendhal tenim unespàgines molt lluminoses dePaul Valéry. Es realment ex-traordinari que per lluitar con-tra la hipocresia de l'època,l'home que volia dir tota laveritat s'hagués 'inventat unestil basat en una ficció cons

-tant de sinceritat. Si desmun-téssim ]'anàlisi de Valérv so-bre l'estil die Stendhal podríemreduir-lo a la següent frasehipocresia de la franquesa.(Supremament sensible a la hi.pocresia — diu Valéry de Sten-dhal — flama a cent llengües,en .l'espai social, la simulacióï la dissimulació. La seva feen la mentida universal eraabsoluta i quasi constitucio-nal.)) I ós curiós que per instint de reaccióacabés fingint una sinceritat i fent-se lail•]usió d'una sinceritat. oPeró la sinceritatde Stendhal — com totes les sinceritats vo-luntàries, sense excepció — es confonia amb

una comèdia de sinceritat que es represen-tava ell mateix.»Es clar que no cauré en la candidesa de

dir que es pot imitar Stendhal i de fixarles regles :per a fer-se un estil que es facirespectar per la censura.

Ainotem, però, aquest fet : ,per a diri-gir-se a un públic contaminat per la hipo-cresia que ho empestava tot, Stendhal vafer un esforç cap a la màxima claredat,feta, si voleu, d'uïna sinceritat fingida. L'ex-periència abona l'excellància d'aquesta tàc-tica : entre un text obscur i un text clar,tan hipòcrita com vulgueu, però amb apa-

vences de franquesa, 1a censura caurà en el

segon parany. Cal, però, seguir la tàcticade Stendhal i, tot deixant a 1a frase la ma-jor naturalitat artística possible, donar-li to-tes les formes atenuants liossibles. Atenuantuna frase, voltant-la de precaucions la ve-ritat—o el concepte que voleu presentar com

una veritat—guanya en força i en perspec-tiva. I despré s'... una mica, mica de boiradóna una gran profunditat als paisatges...

MANUEL BRUNET

Molt estimat Director. Donat el gran un-terès promogut per conèixer el text del meutractat d'Iparjologia, compendiat per l'amicPla, us agraïré amb tota l'ànima que, con-cedint-me una altra prova de les moltes quehaveu tingut a bé concedir-me en aquestmón, i que jo us agraïré tota la vida, peranys que visqui, comuniqueu als nostrescaríssims lectors el següent extracte de carndel meu sistema científico-religiós, que estàa punt de publicar la Lliberia Cataldnia,S. A.

L'obra que, com ja sabeu, és puramentcientífica, donada la universalitat lullianaque li dono, té conseqüències 'que, com ésmolt natural, fan referència al problemareligiós, que, com també sabeu, tan bé comjo, és el ,problema central de la humanitat.

Molts són els que, no podent-se aguan-tar, em pregunten de paraula o per escritles línies generals del que En Pla exposaràtan concretament d'aquí pocs dies.

Comprenc a bastament que aquest inte-rès febrós, més que en la base científicadel meu treball, està fonamentat en el desighumà de conèixer el que fa referència a lapart religiosa que pugui tenir. La ciènciacenyeix i la religió fa volar la fantasia.

Però ja anunciaré des d'ara, que no hiha res de la part religiosa, per importantque sigui, que no surti rigorosament de lapart científica. Als que em puguin imaginarun místic o un illuminat que vol conduirels homes pel camí del misteri immens, comhavien fet fins ara els fundadors de reli-gioms que en el fons no han passat mai demoralistes, que amb l'excusa de la religiópredicaven la moral, els diré que la mevapretensió; si preteinsió hi ha, és la d'éssertot el contrari d'un místic i d'u!n moralista.

Iparjologia, com el seu nom indica, valtaint com ciència de l'existència, això és, laciència que té per objecte l'existència. Ha,doncs, de començar per l'existència cone-guda.

Si tot el conegut es resumeix en espirituali material, perquè hom no pot trobar resque no convingui a un d'aquests dos ter-mes, que integren 1a divisió més generalpossible, de les relacions .d'aquests dos ter-mes, d'essència igualment desconeguda, se'ndesprèn : i. a, que la matèria es presentacom a creadora de l'esperit, creant-lo en fu-sió absoluta amb ella, com ho veiem enl'estat vegetal i en tots els gèrmens inicialsdels altres éssers, per elevats que siguin oarribin a ésser en l'escala de la vida, i z!,com a separadors de l'esperit, fent-lo passardel graó vegetal al graó protozoari, d'aquesta1 graó animal o metazoari, d'aquest al graóhumà i del graó humà, sortint del real ientrant en el possible, al graó angèlic o es-tat d'esperit pur, absolutament separat dela matèria, que són els cinc graons que for-men l'escala ontobiològica de tots els éssersreals o possihles, en la qual els esperits espalesen com a més o menys separats de lamatèria.

La Iparjologia, estudiant el desenvolupa-mant orgànic dels éssers, cada vegada més

elevats en els graons de l'escala, i estudiantles relacioins mútues dels organismes d'ungraó amb els dels altres, em relació amb lafunció activa i reactiva de la llei biològica,estudia igualment la manera com un espe-rit pot passar d'un graó a l'altre, comen-çant per vegetal i acabant essent àngel, queés el que vindrà més de nou als nostreslectors, que s'ho esperaven tot menys això.

De 1a llei de .la separació, que és la lleimés general coneguda en l'existència estu-diada, es desprèn la llei moral, que no ésres més que la tendència a separar-nos dela matèria. L'esperit, pel fet d'ésser sepa-rat, ha de sentir la tendència a la separació,i del fet de la separació es desprèn neces-sàriament el fet moral. L'home és l'únicésser de l'escala de la vidu que està sub-jecte á la llei moral, perquè el vegetal, elprotozoari i el metazoari no tenen prou graude separació per sentir la tendència separa-tiva, i l'àngel o esperit pur tampoc la sent,pel fet d'estar com està absolutament sepa-rat de la matèria. 'EI que està separat no

pot estar subjecte a l'empenta separadora,La llei moral demostra al mateix temps

tres punts molt importants : primer, l'exis-tència de l'esperit com a substància imde-pendent o diferent de la matèria, perquè sino hi hagués substància separada o separa-ble, no hi podria haver tendència a la sepa--oció; segon, la necessitat de la creença emuna altra vida futura, després de la vidahumaina, per completar el procés separatiuobservat en el conjunt de l'escala i en cadaun dels graons que la formen, i tercer, ex-plica la fe de la humanitat en urna altravida, abans que la ciència la demostri. iEscert que'lá fe no pot establir base certasense ésset.- recolzada, per la ciència, peròel fet és que en la humanitat es presentaprimer la fe que la ciència. Per això, si finsara hom ha volgut basar la ciència en lafe, jo puc dir ben alt i pertot arreu que ba-saré la fe en la ciència.

Si la moral es defineix per la tendència aseparar-nos de la matèria, la fe no és mésque el sentiment que constata el resultatque hom espera d'aquesta mateixa tendèn-cia. La moral és d'acte de la separació. Lafe és la creença en el resultat d'aquest acte.La moral i la fe, doncs, són dos efectesd'una mateixa causa, amb la diferència ra-dical que si la moral té la realització enaquesta vida, la fe la té en l'altra.

Basant-se en la confusió d'aquests dosefectes, germans bessons d'una mateixa ma-re, totes les religions, reduint-se a ésserciències primitives i normes de conductaètica, ham confós la religió amb la moral.Han involucrat aquests dos efectes d'unamateixa causa, palesos en aquesta vida, iels han identificat en l'altra, projectant així1a vida actual en la futura, que equival aprojectar la vida mortal en l'eternitat.

Essent 1a vida futura de l'esperit la sepa-ració absoluta de la matèria, 1• a, en la vidafutura no hi pot haver memória •d'aquesta,perquè la memòria és urna funció que depènde la matèria, com ho demostren els fenò-mens de l'amnèsia ; z.", complerta la sepa-ració de l'esperit, no hi pot haver estat mo-ral, perquè queda complerta la tendènciaque n'era la única causa determinant, i3. a la divinitat no pot contenir la moral enla seva essència, porqué aquesta llei no ésmés que un accident de la separació. Seriafer una essència d'un accident.

No és doncs la llei moral la que regulala llei universal, sinó la llei universal 1aque regula la llei moral.

D'aquí ve, doncs, que les conseqüènciesde la ciència iparjològica respecte de la reli-gió porten a la diferenciació absoluta delproblema religiós del problema moral, finsara identificats del tot.

Aquesta identificació, no cal dir que con-vertia tota religió, per elevada que fos, enuna superstició.

La Iparjologia fa que la religió deixi d'és-ser una superstició per esdevenir la part su-perior corresponent de la ciència universal,fundada, com ja sabeu, per Ramon Llull.

Sense que sigui possible explicar l'essèn-cia de la divinitat, només que per exclusió,podem establir que la matèria que es pre-senta com a creadora i separadora de l'es-perit és compatible amb la divinitat per qua-tre raons : 1• a, perquè si experimentalmentveiem que és separadora, res d'essencial nos'oposa que sigui creadora; z.^, perquè es-sent tan desconeguda l'essència de la matè-ria com la de l'esperit, presentant-se coma creadora, no és l'esperit el que baixa perésser .producte d'una substància que li sem-bla iinferior, sinó que és la matèria la quepuja, pel fet d'ésser creadora d'una subs-tància que ]i sembla superior ; 3.^, perquèla repugnància instintiva que sentim per lamatèria és una conseqüència lógica i neces-sària de la llei de la separació, que ans enaparta, i 4• a, perquè si experimentalment lamatèria per l'extensió no pot •ésser decla-rada infinita, pel fet d'ésser infinitament di-visible, demostra que és d'essència infinita.

Repetint-vos 1'ag^raïment, us saluda

FRAcesc PUJOLS

Una obra d'av10 no estic pas d'acord amb la fórmula

dramàtica que informa les creacions d'E-duardo Marquina. Això no vol pas .dir, però,que no hi hagi alguna cosa de sal v able enel seu teatre. Ens caldria precisar el sectorblasmable i la part autèntica de la seva pro-ducció, .i això podria menaranos a una dis-tinció preliminar que podria ésser aquestad'una banda el teatre que podríem anome-nar històric ; de l'altra, el teatre l'acció delqual es desenvolupa en l'actualitat, llitd'una altra manera : el pastitxo i• el teatrerealista.

Marquina ha abastat sovint una castella-nitat retumbant, que bé podria ésser un sig-ne del nostre imperialisme més malleable.Marquina ha escrit, per exemple, En Flan-des se ha puesto el sol, en possessió de totsels trucs escènics i de totes les frases d'è-poca. Aquest teatre — amb tot i .posseir copsd'efecte brillants i fins i tot, de vegades, poe-sia — representarà sempre quelcom de falsbarrejat amb una vaga i sonora arqueolo-gia escenogràfica. En canvi l'altre sector delseu teatre — deixant de banda les mevespredileccions personals — té sempre unahonradesa més alta, i sobretot una tradició,viva. Es a dir : quan Marquina escriu Laermita, la fuente y el río o bé La vida esmás, no fa més que servir la continuïtat del'altíssim arbre del teatre realista castellà ques'inicia amb la Celestina i amb Lope deRueda.

Es dins d'aquest segon cicle que podemsituar Fuente escondida, que representaaquests dies Margarida Xirgu al Teatro Es-pañol. Ja veurem de quina manera pertanyal mateix rengle de les obres que acabemde citar.

Però, Fuente escondida — i això fa in-teressant el seu comentari en un periódienostre, és una obra d'ambient català. 'Efec-tivaanent, la toponímia és clara : l'acciótranscorre en un mas anomenat Roda-Roda..Hom parla del Pireneu, de Lleida, de Gi-rona. Els personatges s'anomenen Nadala,Sintu, Sisqueta, Miquel... Vesteixen com lagent de la pagesia catalana. La decoraciócopia l'aspecte de les nostres velles masies.Surt un home .amb dos porrons ; i un altreamb una barretina.

Tot això és el que en podríem dir el colorlocal de Fuente escondida. Aquest color lo-cal fa certa gràcia als espectadors castellansafegeix substància a l'obra. A nosaltres, però,ens fa gràcia d'una altra manera. IEs evi-dent que la presència de mots catalans almig de la vèrbola castellana se'ns fa sempreuna mica estranya ; doblement perquè aques-ta barreja ha estat una fórmula de comici-tat barata als temps que iEn Robrenyo feiasainets. No podem menys de pensar en tot

Teatre Català ROMEACompanyia catalana VILAcDAVI

Avui, dijous, tarda, reestrena del conte per ainfants:

ELS TRES TAMBORSNa deixeu de veure els èxits d'aquest teatre,

La veïna del terrat

EI rei dei

la llana

les variacions personals són, naturalment, RonreT GERHARD

:IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII i

Teatre Català NovetatsCompanyia catalana, direcció:

CARLES CAPDEVILA

Demà, divendres, tarda de moda, estrena

de la divertida comèdia de Folch i Torres,

D'aves1a aiguaq

00 .80 beurš

Pròximament lagran realitzacióde

Léon Poirier

ce

.1.eHNRenacimiento Films

1 dlllllllllllllllllllllllllllulllllllllllllllllllltlllllll3

•, UL- ____ . . . . . .'.

BELA

Una clariana en mig de la grisor alar-mant que va prenent la vida de concertsbarcelonina aquesta temporada ! Un bonpunt a favor de l'Associació d'Audicions In-times, a invitació de la qual ve a Barce-lona el mestre hongarès ! Des de les pàgi-nes de MIRADOR em plau de tributar l'ho-menatge de la meva sincera i profunda ad-miració a aquest gran músic, un dels pocsque les joventuts musicals de tots els païsossaluden avui com un dels seus «mestresn.

Si intentéssim traçar un mapa ideal dela situació musical contemporània, repre-sentant amb colors les grans zones d'in-fluència de les figures cabdals del nostretemps, veuríeu que el «color» Bartok ocupauna de les àrees més vastes, i és, a més amés a la base d'.altres «tons» del mapa,que avui ja estem acostumats a veure coma colors específics, caracteritzadament per-sonals. Tiindríeu la sorpresa de veure comel color magiar, saltant moltes fronteres,envia un esquitx que va a caure damunt dela taca torrada de la zona bètica, i la fapujar de to. Un altre dia tindrem avinen-tesa de parlarane. Considerem avui la figurad'aquest músic eminent que ens honora ambla seva visita.

En mig de .l'efervescència que caracte-ritza la producció musical en tot el que vade segle, veiem perfilar-se ja d'un traç fii decidit tres .figures de guies i cabdills espi-rituals de la música nova : Schünberg, Bar-tok i Strawinski.

Per damunt de les diferències tempera-mentals i de raça que separen .aquests tresgrans mestres, hi ha quelcom que els uneixestretament. Hom pot dir que el camí queells han fet des de principis de segle ésexactament tot el camí que ha fet fins avuila música moderna.

Tots tres tenen arrels en les mateixes ca-pes romàntiques i impressionistes del seglepassat. Després d'una època que en podríemdir fauve, que es presenta aproximadamentpel mateix temps en l'obra de tots tres, arri

-ben també, per bé que per camins diversos,a una neue Sachlichkeit, en la qual la for-ma torna a organitzar -se racionalment da-munt d'una base abjectiva. •

nbient cataIaixò quan sentim que un personatge s'es-dama

No era sólo bor llevara la noia la contraria,

o bé, més avall, aquell altre

No tengas miedo Sisqueta,el vailet trabaja... .

Com aquestos n'hi ha molts més. Peròel color local encara va més enllà. Va fins a

t .a'.

R "lul^^i^^+^r>

r^ z

Una escena típica de «Fuente escondida»

castellanitzar els refranys populars que sárointraduïbles' per definició. Així hi ha um mo-ment en qué el protagonista es permet dedir

Cada tierra hace su guerra.

Tot això és molt discutible. I el que ésmolt curiós : és encara més discutible la ca-talainitat de l'obra. Amb tot i la copiosa es-cenografia que he descrit, hi ha una pro-funda i arrelada castellanitat ; drama rural,de gelosia i amor, podria ésser situat enqualsevol poble peninsular; però té molt pocde l'essència de Catalunya.

Tot això no pot pas esbrinar-ho, natural-ment, el públic que aquests dies li atorgauna aprovació clamorosa. Val a dir que hiha fragments dotats d'una forta vigoria dra-màtica i alguna escena carregada de poesia.Recordem una mena d'ària, que canta elscamins, molt ben proveïda de sonoritats id'imatges,

II II 1 G UILLEM DIAZ ?LAJA

L ALL

«& D ^^^^llñl^^

RDia 7 de febrer, nit, a

o LID ©cl^D0 l^J e U ©c

oConsell de Cent, 224, 226 i 228

Telèfon 31963

Invitació senyor ; 8 pessetes

TOTS ELS DIES A

CAPITOL CINEMA

la superproducció sonora

PRIM

El mite de I'origiDalÎtat

La importància de !'originalitat dels te-mes en una literatura, i sobretot en el tea-tre, està en raó inversa de la dosi d'humornitat, és a dir, de la bona qualitat literàriad'un període determinat. Vull dir : quanuna literatura, i en primer terme un teatre,es torna artificiós, es deshumanitza, quantot l'esforç creador s'aplica a bastir unaacció externa els episodis de la qual es suc

-ceeixen amb una dialèctica rigorosa, mésimportància pren l'originalitat del tema, ial contrari, en èpoques de grans persona.litats literóries, el mèrit de l'originalitat deltema, i de la lògica de l'acció passen a lacategoria de valors superficials negligibles.

Ni els autors dramàtics del període isa-belí anglès, ni• els espanyols del segle d'orespanyol eren gaire escrupolosos en aquestamatèria ; es prenien els temes sense mira-ments o anaven a poar el materials dramà-tics d'un mateix dipòsit. Molière depredavaPlaute i els autors italians, com Shakes-peare, per motius de competència mercan-til, posava la grapa del seu geni en lesobres dels contemporanis, en els anteces•sors més obscurs o en la llegenda. A ningú,però, no se li acudirá acusar-los de plagia•ris, i és que, en principi, el tema, els argu•ments són coses de domini públic, veritableres nullius a la- disposició del primer quevulgui aprofitar-se'm. La seva naturalesa éstal, però, que per més que s'aprofitin no esdestrueixen mai, igual que una obra d'artqualsevol o un paisatge que poden suportarla mirada de les generacions sense que esperdi ni una palpitació de la seva bellesa.

En totes les obres, la pensada, l'argu-ment és sempre un element secundari, queno té altre valor que el d'una excusa perposar em funció la sensibilitat o la inspira-ció de l'artista. Jutjar urna obra per la nove-tat del tema és tancar el, ulls als valorsliteraris i humans que l'obra pugui cante.nir. El tema pot ésser una preferència delgust o de la moda d'una època, però allòque és susceptible d'eternitzar-se no és l'ar-gument, sinó la part de personalitat que hiha adherit l'autor.

El que decideix el destí de les obres ésl'execució; domeu un mateix argument adotze autors dramàtics amb positiu tempe-rameint de fals i obtindreu dotze obres dife-rents i de valor ben divers i de gènere dis-tint. L'exacerbació realista i l'aparició delteatre d'ambient engendrà el fetitxisme del'originalitat, perquè els accidents externs,la collaboració dels elements materials usur-pava una part considerable a la literatura.Altra,memt, com més els .autors fiaven elcurs de l'obra a la concatenació estrictad'uns fets organitzats segons un pla, commés perfecta era l'arquitectura d'una peçade teatre, més visibles eren els manlleusque els altres autors li feien ; en aquestaconcepció de teatre es cotitzava preferenE-ment l'originalitat de l'estructura i del pro-cés, perquè l'autor adoptava una posició ne,tament objectiva ; l'autor s'inhibia del con-flicte dels seus personatges i no es moviamai d'entre bastidors. Avui l'originalitat enaquest sentit ha perdut interès perquè unade les característiques del teatre modern ésl'acostament de l'autor al públic ; el literatés més a primer terme que els seus perso-natges. Aquesta actitud és la clàssica per-què sempre en el teatre bo el personatgemés interessant ha estat l'autor. Això no téres a veure amb el teatre anomenat teatrede tesi ; aquesta fórmula, però, és la deShakespeare, de Racine, d'Ibsen, de Ber•nard Shaw. Aquests autors poetitzaven i peraixò no necessitaven un rigor extrémat enla lògica dels fets ; en les seves obres hiha un marge molt sensible a l'arbitrari i aaquest element és al que els autors modernsdonen un tracte preferent.

L'originalitat del tema és un factor se-cundan, l'interessant és veure quines idees,quins sentiments, quina emoció personalposa l'autor a la carcassa vella que ha ser-vit per una altra obra anterior. Aquest puntde vista crec que és molt convenient tenir-lo en compte en el nostre teatre. Es un fetque en conjunt els nostres autors no s'handistingit per la, facultat d'imaginar accionsescèniques, i aquesta falla contribueix a do•mar el caire simplista que té el 'nostre teatre.Si la Naturalesa no ha estat prou generosaen aquest ordre, tenim el dret de suplitaquesta facultat aprofitant-nos d'allò que ori,ginàriament és de tothom ; un respecte ex-cessiu al mite de l'originalitat ens pot fersemblar més pobres del que realment somqui es senti en disposició de dir-nos algunacosa personal que ens interessi o ens emo-cioni, que recorri als arxius dramàtics ; tro-barà punts de partida útils, episodis i si-tuacions disponibles. D'una obra mediocre,en pot sortir una de mestra si el que sel'apropia és un literat de debò i sap posaren els titelles i en el conflicte que adoptales preocupacions de l'actualitat, i tota laforça de poesia i d'humanitat que la sevainspiració i la seva intelligència saben cap•tar de la realitat que l'emociona,

CARLES CAPDEVILA

IIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII III IIIIiuIIIIIIIIIIIItS

=GRAN TEATRE=_ * DEL LICEU * _

Avui, dijous, a les 9 en punt, 39.° de propietati abonament corresponent a dijous, E

El Barber.de Sevilla

• per la famosa diva

TOTI DAL MONTEES DESPAT%A A COMPTADU32IA

VIII llllllllllllllllllllllullllllullullllllllulllllllz•

molt importants en cada fase, però les in-tencions van dirigides als mateixos objec-tius. Al principi són posats a primer termeel «colon» harmònic i l'expressió ; a la se-gona època el ritme i el timbre, i al finalla polifonia i el constructivisme.

Obres d'una meravellosa bellesa tectònicai de substància cero els dos últims quar-tets de Bartok (1927 i 1928, respectivament)marquen també dintre de l'evolució de lestècniques actuals una fita extrema, el grau

de màxim progrés i l'estatmàxim de maduresa a quéha arribat la música nova.No s'ha fet encara cap pasendavant. I si bé per unapart l'obra de Sch6nberg re-vela encara una estructuraracional més forta i més ri-gorosa, per altra part, encanvi veiem com Strawins-ki ha iniciat ja una reaccióque equival a anar a buscarels vaixells cremats. Movi-ment que és aplaudit pelsnouvinguts que encara tro

-ben massa calentes les cas-tanyes que aquests tres mes-

tres han tret del foc. Aques-ta és, aproxis>tad,ament, lasituació actual.

Pel que fa a Bela Bartok,un element tan importantcom la seva posició extremadins el mapa musical mo-dern, són les fondes arrelsque té la seva música en la

música popular de la sevaterra.

El folklore musical comen-ça a influir en la música ar-tística dels diversos païsosdes del final del segle pas-sat. Però ja des de born prin.ci,pi (compareu Mussorgskt tRimski, per exemple) es di-buixen dues tendències quehan de donar resultats moltdissemblants.

Els uns estimen la cançópopular més pel color indígena que com a in-gredient melòdic, essencialment, pot donara la música docta. Aquests músics utilitzencom a primera matèria temàtica el docu-ment folklòric directe. El procediment és. lacita textual o la còpia del «caràcter», abase d'un llenguatge pastat amb melismestípics.

Els altres donen a la música popular elmateix valor «natural» que per al pintoro per al poeta tenen la realitat del mónfenomènic o la vida mateixa que .pinten odescrhien. Si cómparéssim la música popu-lar amb el paisatge — posem per cas —, noes tractarà, evidentment, de faire ressem-blant, sinó de. copsar-ne l'esperit i d'acusarla reacció de la sensibilitat de l'artista da-vant del seu model.Aquest és el cas de Bartok, com ja fou

el cas de Mussorgski, del mateix Debussyi — fins a certa data — el de Strawinski.

Això vol dir que l'artista és lliure d'acos-tar-se al seu model amb la tècnica que vul-gui, per avençada que sigui. Així veureu,doncs, com la música atonal de Bela Bartokve a. ésser l'expressió profunda i exquisidade l'ànima hongaresa, i té, alhora, un ,valorde música universal.

Aquest meravellós procés de transsubs-

taneiació pe] qual tota la saba que la mú-sica de Bartok xucla del folklore de la sevaterra és convertida en essències musicals re-presentatives d'un concepte radicalment mo-dern de l'art dels sans, que respon a l'estatmés avemçat de l'evolució irreprimible delnostre sistema occidental és, al meu enten-dre; la lliçó més considerable que els músicscatalans hem de treure de l'abra del granmestre hongarès,

No deixí de veure-la!

LExcl usíves "BALART Y SIMO"

Una escena de «Torrents humansn

hegut i al mateix temps els refinats havien em sembla aquest film una obra no compa-del

de gustar en ella. una sensació delicada i rable a cap altra ; la millor contribució

d'un matís ben novell. La revelació a través cinema a la psicologia amorosa.

de tot—intèrprets, assumpte, decorat—, d'untemperament personalíssim que sabia com -

amb la camera un seguici d'imatgespondre Gent molt por amiga de teoritzar va des-

que eren com estances d'una 'poesia dúctil cobrir IChaplin i en l'engrescament de ladescoberta vam xerrar i cridar tant que per

que s'afinava .a estones fins a una puresaque cap altre film no ens havia mostrat, fi .certs iintellectuals varen fixar-se amb ell i

El joc era tan difícil que amb tota la seva complint amb la missió amb la qual ells ma-

habilitat Fr-ank Borzage ha fet e1 ridícul— teixos s'han investit varen proposar-se ex-

el mot no em sembla excessiu—an temptar plicar-nos en _el 'geni, Crec que el que han

per dues voltes renovar aquella experiència. aconseguit ha estat enredar les coses més

Dues voltes, que són Estels ditxosos i L'àn- les coses més natu-

gel del carrer. rals. Ara estàtpassantr el mateix amb HarryIEE1s se l'han volgut

En aquests dos films hi ha encara el mot--hi lalbo anterior, hom pot com sorpendr

Langdoq. sobrerealistesapropiar com un adherit a llur estètica.

mateixa alineaoió dels motius, el retorn in- Hom ha escrit poesies plenes de langdo-

sistent de lee mateixes notes, però Borzageno llunyanament aquella fluidesaretroba ni

nisme (!). I tanta literatura els avançats•han escrit damunt de l'heroi d'Els seus pri-

d'inspiració lírica que Ii v.algué . uns quants mers pantalons, que hi ha el perill de no

moments inoblidables d'El setè cel. veure'n l'innocent víctima.

I és una cosa sorprenent entre. totes veure No tractem de malmetre amb esquemesi l'actitud d'un cò-

Borzage abanetonar un gènere que el traíai amb un cop genial que ultrapassa el que

preformats el gest viumrc tan sorprenent com Harry Lan JdoY.

d'ell veiérem en El setè cel, donarnos aquest

¿lla senfif r 'la v¼AO

veu, Dijous, 5 febrer

v EL CINEMA vPANORAMA I El film de René Clair

Crec que tots plegats vàrem llegir per pri-mera vegada el nom de Frank Borzage alpeu dels rètols que anunciaven El setè cel,en sortir enlluernats de veure aquest filmara ja fa tres anys.

Aquesta cinta havia de conèixer uin èxitde simpatia com potser cap altre film 'ha co-

j oiell que és Torrents humans, d'una inspi-ració tan diferent de la seva obra anterior, ino obstant encara més valuosa.

Dues bones columnes consagrades a aquestfilm. arran de 1a seva estrena no m'incitaa prodigar-me altre cop; amb tot, amb yre-ri9l de repetir-me, bé caldrà que digui que

EI darrer fiilm de ChaplinSegons les darreres noticies, l'estrena del

film de Chaplin The. City lights (Les llumsde la Ciutat) tindrà lloc .aquest febrer al tea-tre George M. Lohan. Per tal de poder as-sistir-hi personalment, l'autor ha retardat elseu anunciat viatge a Europa.

Les llums de la ciutat no és un film par-lant, però sí sonor, en el qual els sorolls for-men part integrant de l'element cómic. S'hisentirà una música composta pel mateixChaplin.

Aquesta pellícula, que ha exigit dos anysde treball al gran .artista i ha costat més de1.400.000 dòlars, sembla que sobrepassa totel que ha fet Ohaplin, incloentahi La falterade l'or. Almenys aixi es diu.

Sigui com sigui, és esperat pertot amb ve-ritable impaciència. Als iEstats Units, els ci-nemes donaran aquest film en sessió contí-nua, i no pas dos cops .al dia. A més a més,Chaplin, per remerciar el públic per la sim-patia que h ha mainifestat sempre exigeixque cap localitat, sigui quina sigui, valguimés d'un dòlar!

"S. A. I. S."

Tenim entès que estan ja molt avançatsels treballs per a la constitució a Barcelonad'una empresa genuïnament nacional per ala sonorització de pel.lícules, sota el títol deSocietat Ambnima Ibèrica de Sonorització.No podem per ara avançar a-es més sinó queaquesta organització donarà aviat fè de vida.No cal dir com li desitgem encert en les

seves tasques.

lollywood és virEuósEs tracta d'una demostracció estadística,

amb xifres a la mà. Hollywood—l'únic in-

dret del món, segons diu Charlie Chaplin,on les estrelles del cinema poden viure, per-

què no desvetllen cap curiositat—s'ha res-

sentit de les acusacions d'immoralitat de

què és víctima i el City Club ha publicat

un fullet refutant-les.Aquesta defensa admet que certes estre-

lles fan parlar d'elles més del compte, perf

cal atribuir els rumors que corren sobr€elles a llur popularitat més que a la negrorde las seves faltes. Un artista no es poldivorciar sense que la noticia corri de cal

a cap dels Estats Units, i els esperits fàciD

en conclouen que els ciutadans de Hollyavood canviem de cònjuge a cada nou ca

pritxo.En realitat Hollywood tindria dret, s

gons la saya xifra de població, a un o'per roo dels divorcis pronunciats pels trbrmals de Los Angeles, però les estrellemodestes, es limiten a divorciar-se en unproporció del o's per roo.

El darrer film mufde Clarence Brown

Wonder of Woman, presentat aquí amb

títol d'El poder de la dona, el darrer filmut de Clarence Brown, s'estrenà fa pal cinema Lido ; creiem que seran ben comtales les persones que se n'hauran adorn

Un film mut, un autèntic film mut en

temps que correm i signat per l'autor d'Udona lleugera, és alguna cosa que valpena de senyalar. Potser si l'haguéssim vl'any passat sortint de veure Ombres blaques o La Redada, o bé tantes bones coscom veiem, Ino ens 'hauria interessat talnperò aquests dies, venint de veure El z

lent i anant a veure alguna de les revist

espectaculars colorirles que ens donen a t.hora, El poder de la dona eons 'ha semb.

un film ban estimable, estimable potser ta

per la matèria—Aassumpte de Sudermanecom per la tasca del cineasta.

Potser més endavant tindrem lleure d'sistir, ja que Ino creiem que l'interès de seblants temes s'exhaureixi en l'espai d'u,setmanes. Avui .només hem volgut donartítol als nostres lectors : El poder de lana, film M. G. M. amb Lewis Stone.

ció o de manca de memòria, però jo, fran-e cament, no havia experimentat mai al ci-

nema una impressió tan precisa de trobar-: me davant d'un film genuïnament francès,

s, que accentua la flaire de l'atmosfera delsa toits de Paris i, .per damunt de tot, realitzat

amb tanta gràcia i perfecció.En canvi, no cal fer gaire memòria

aquesta història és curta-per .afirmar quecom a cinta sonora i parlada és la mésreeixida de totes les que hem vist. Com a

el cinta sonora i parlada, la qual cosa no volm dir que sigui la millor que hem vist, afir-oc mació que significaria una gran injustíciap- respecte Allelulia, que vola molt amunt en-,t, cara del pla en el qual ens situa René Clair.el Diàleg precís i de vogades espiritual, sen-na se excés de música, i encara aquesta tanla ajustada .als moments que no la volidríemist eliminar mai. E1 principi és un encert sen-n- zillament magistral. Les teules, amb les xe-es molicies fumoses dibuixades sobre el blanct ; dels núvols, desfilant al moviment deseen-

fa que els motius siguin els mateixos, sisón tan bans i en repensar-los els ha reves-tit d'un vernís ben personal !

Hi ha moltes coses a dir sobre aquestfilm, que crec hauria fet més partidaris delcinema sonor que no pas tota la literaturadels seus apologistes. 'Espero que .aquestespàgines hauran de citar moltes vegades lapellícula de René Clair.

Podem tenir-ho per segur, René Clair se-guirà la ruta de Jacques Feyder, de no ésserque es cregui capaç de repetir un miraclecom aquest en la terra de França, tan pocfavorable á aquestes coses.

Josrr PALAU

Completaven el programa de la sessióStudio Cimaes : En Rwde, film d'A. Caval-camti ; Robots, d'Eugéne Deslaw, i, com aretrospectiu, La por, un ban film antic queja havia -estat projectat en les sessions Mr-RADOR.

EL NOSTRE PROGRAMA DE DEMA0

Borzage = Lang don

MIE a OriProcedeix a

presenta demà, a les deu de la nit al

C^n©m i pap^^

Goldwyn Mayer"

LLIBRES perales Belles Arts

i Arts Industrials

BANYS NOUS, 5 - Telèf. 20542

FonibernatSastre

CUCURULLA,

Un film de HARRY LANGDON

^ea pr6mer pa^f^aD©ll'

MII cinc cents metres del celebre cdmic.

Un film de FRANK BORZAGEamb Ch ippc^ll

IT rrr11 mc r15

Dos mil quatrecents metres de l'autor d' EL SETÈ CEL.

BUTAQUES :2 PESSETES- ESPECIAL :1 PESSETA

IttPARELI S ONOR IDIA VA AUGMENTANT

DISC

LINA (,LISTA QUE CADA

Avilés . • . Teatro Iris.I

Bellvís . . • • .Blanes . .

Sport Club.Cine Fortuny.

Barcelona. • . Cine Annau.Cine Barcelona.

. . .Burgos. . . . . Coliseo Castilla.

Barcelona .Barcelona .

.

. Cine Frégoli. Canet de Mar Cine Canetenc.Teatro Apolo.

Barcelona . • : Cine Las Arenas.Cine Las Delicias.

Ceuta . . . . .Corunya (La) Teatro Linares Rivas.

Barcelona . . .Barcelona .

.

. Cine Marina. Cornellà .Esplugues.

Cine Titán,Cine Quirce.

Barcelona . • . Cine Odeón.Cine Trianón. Ferrol . . . . . Cine Renacimiento.

Barcelona ,Barcelona .

.

. Cine Triunfo. Gijón . • . . . Teatro Dindurra.«Majestic».

Barcelona . . Cine Manón.Artistas Asoc. (Ofna).

Granollers.Igualada . . . . Cime Mundial.

Barcelona .Barcelona .

.. 'Excl. Diana (Ofna). Igualada . . .

Las Palmas. Ateneo Igualadino.

Pabellón Recreativo.Barcelona . . Hispano A. F. (Ofna). .

PER QUE les príncípals

Empreses l'han adopfaf?

Madrid. . . . Cinema X. I Ripollet. . . . . Cine Ripolletanse..

Madrid. . Teatro de La Latina. Salamanca. . . . Cine Liceo.

Màlaga. . Cine Plus Ultra. St. Adrià del Besòs Cine Recreo.Cine Reina Victoria.

BAHIA Malgrat . . . . Cine Liceo.Modern Palace.

Santander. . . .Segòvia. . Teatro Cervantes.

Manresa .1Iahó Salón Victoria. Sevilla . . Cine La Licantina.

.....Miranda d'Ebre. . Teatro Salón Apolo. Talavera de R.' la Teatro Victoria.

Cine Alegría,wl! Miranda d'Ebre. . Real Cinema,

Salón Goya.TerrassaTetuan. . . . . Monumental Cinema.

Olesa Montserrat . p ' 1 Valladolid alón Pradera.Palència . , . . Teatro irmcipa . • . •

ht!Palma de Mallorca. Teatro Balear. Valls. . . . Teatro Apolo.

P

,.(I Pineda . . Cine Tívoli. Vilafranca Penedès Unión Comercial.

•^ . 11) Port -Bou . . Cine Congesta. Vitòria. . Ideal Cinema.

I Reinosa Teatro Principal. Zamora. . Teatro Principal.

1 Ripoll . . . Teatro Condal.

CINEMATOGRAFICA "ASTREA" S. A.

Rambla Canalefes, 6, pral. = Telèfon 12833 = BARCELONAPer les seves limifades condicions de preu.

Per estar garanfífs per 5 anys.

Pel fàcil funcionamenf i bona sonoritat.

' ' ' ^y?

.r :• ^TM

Una càrrega de cavalleria en la guerra de Crimea

`. Ï-

nonesEls escàndols

1i &»- p ro id _,) de les finances

`— ^^ a New = York\-,_ (` a o un medí dé

V' la vida galant

fr ,'

-^)II,

- ^ ,___ p

PELICULA PARA MUJERES.,F p,PTA PARA SEÑORITAS

Maríe Prevosf 2 Jeaneufe Lo f f Smifh- -$árríëDouglas Faírbanks, Jr,

Cine Paris = Rosellón Cinema

MIMBDR 9

NOTICIARIS

la internacional del caroestoltesMentre esperem el taumaturg que trobarà

la dosificació exacta del so i de la paraulaen el cinema, 'lloem a boca plena els noti

-ciaris sonors que ens serveixen' les casesproductores.

El triomf absolut del cinema es deu enbona part al seu caràcter informatiu i do-cumental. Sempre que vol defugir la reali-tat i esquitllar-se pels camins de la purafantasia, les seves obres perden qualitat.Per a recolzar la nostra afirmació hauríemd'acarar, una vegada més, les produccionsde concepció americana i alemanya. Prefe-rirem sempre Kimg Vidor contant-nos lesquotidianes misèries del ciutadà mitjà delsEstats Units, a Muenau, creador de figuressímbols, que es mouen en països irreals ien ambients de somni. Es indubtablementaquest interès pel document, el que ha pro-duït l'expectació existent al voltant dels filmsrussos.

Documents!... Un dels grans mots del'època. Cantin papers i mentin barbes, comdiem en català. 1 res millor que el cinemaper a presentar-nos, segon per segon, l'exac-

' ta ganyota del planeta.Aquelles primitives Revistes Pathé ja mos

-traven tot el que el cinema podia donar desi en aquest caire informatiu. Després, amesura que va perfeccionar-se la tècnica,creixia l'interès dels noticiaris. Arribà unmoment en el qual eren tan perfectes quenomés els faltava parlar. Finalment, parlen.AIleluia! Només per això podríem beneir elsintroductors del so en el cinema.

Llegíem que en algunes ciutats europeesfuncionen sales exclusivament dedicades ala projecció de noticiaris. Es de preveureque aquestes sales amb el temps es multi-plicaran i es crearan un públic nombrosís-sim. Quan els mitjans de retransmissió si-guin encara molt més perfeccionats que elsactuals, el cinema de la cantonada serà elcomplement indispensable de la secció tele-gràfica del diari del matí.

Ara per ara, ja devem als noticiaris sa-tisfaccions impagables. No és pas res, veu

-re i sentir el bebé que és Mr. Hoover, reci-tar les seves odes . a la prosperitat america-na ! 1 l'oratòria del Duce, seguida de laGiovinezza, cantada per les camises negres !

LA MONTS[RRATINA 1

Coques i Panets

Creiem que.. els noticiaris contribuiran aesbandir un cert aire de provincianisme, elqual agermana els ciutadans de tots els paï-sos. íEn aquest món tothom és provincià,respecte un punt o altre. El cinema, enacostar-nos a tots, esvaïrà llegendes i par-tits presos; fent-nos veure com la cosa ques'assembla més a un home, és un altre ho-me, malgrat siguin separats l'un i l'altreper milers de quilòmetres de ferrocarril ide milles de navegáció.

Dies passats, veiérem un Noticiari Foxeloqüentíssim en extrem. Hi eren juxtapo-sades una sèrie d'escenes, que si bé trans-corrien sota els cels més diversos, eren totesrelligades per un fil trenat de màgia, his-trionisme i fatxenderia.

Imagineu, en un prat nord-americà; ladesfilada dels cadets de West-Point. Unifor-mes, músiques i combinacions tenien unasemblança extraordinària amb les d'aquellexèrcit de saló, que comanava Jeanette MacDonald en La parada de l'amor . I de l'aca-dèmia de West-.Point en surt l'oficialitat del'exèrcit dels EE. UU., país dels implaca-bles businessmen que tradicionalment noestan per orgues!

A cavall del noticiari saltàvem a Europa,i fèiem parada a Iugoeslàvia, per a presen-ciar solemnes processons, càntics religiosos,tiares i bàculs impressionants. Després eraEscòcia la que ens oferia un aplegamentcamperol d'unes societats corals. I tornà

-vem a l'Amèrica, per a assistir a la recep-ció de Costes i Bellonte per la ciutat deNova York, Era una d'aquelles arribadesque l'Ajuntament neoiorquí ha estendardit-zat, i en les quals no falla res : el BroadwayPie de gent, les serpentines i el confetti, lesfinestres •embamderades i el somriure delsherois de torn. Posats als Estats Units, ensarribàvem a Detroit, on els aiElksn, uns ne-gres barrilaires, desfilaven per la població;tots uniformats i marcant el pas, darreraLina xaranga.

I, encara, tornàvem a venir al vell con-tinent, i aquesta vegada érem en la •penín-sula ibèrica : una corrida goyesca a Santan-der, amb cada salt de garrotxa i cada olé!que la pantalla tremolava,..

En aquest rodet de film, hi .havia un qua-dro que sintetitzava admirablement tot elnoticiari. Una teoria de giris americanesdansaven esbojarradament en l'aire lliure.E1 jazz tocava sota uns arbres tandres, i lasilueta de les noies, perfectes i amb mallot,es retallava damunt un fons bucòlic, pro-pici .als ingenus idillis pastorils. Davantd'això, ens dèiem que hem arribat a unpunt en el -qual hom ano sap ben bé on aca-ben les bambalines, els bastidors i el ma-quillatge, i on •comença la inat.uralesa, tandefinida i coneguda pels nostres avis, queescrivien ei mot amb inicial majúscula. L'es-cena de les giris en l'aire lliure és ben béun dels tants enterbolidors cocktails del nos-tre temps. "••••••'^CC^ li ' Q^ÍQQQ!t:i:::: ^^ANDREU A. ARTIS

1a ^^

..,' Mai . KS,̂3

^.. .

i.1 _•4wHa batut el rècord de qualitat en les seves grans produccions

Sin novedad en el frente, basada en la cèlebre novella d'Erích Maria Remarque, estrenada a mbgrandíós èxit, en el Tívoli de Barcelona í obíenínf formidable èxit; en tofes les parts d'Espanya,

EI Rey del Jazz, parlada en espanyol i dirigida pelcèlebre director d'Orquestra Paul Whíteman; el Reídel Jazz amb iota la seva famosa banda.Impressionada en colors naturals Estrenada en el Tívolí.

Oriente yPrimera pel'lícu=la parlada en es=panyol de LupeVèlez amb BarryNor fon.Orienfal = Infrí=sant:= Presenfa=ció luxosa.

Occidente parlada en espanyol.La voluntad del muertobasada en

EI Gato y el Canarioesfrenada al Kursaal

Tolalmenf parlada en espanyol ambAnfoni Moreno i Lupífa Tovar.

3 cdmíques de dos rolUlo , parlades en espanyol, per Slím Summervílle, l'inoblidable Tjaden de Sin Novedad en el FrentePARLEZ -VOUS; OUI, OUI, MARTE; HOLA RUSIA

26 dibuixos sonors pel Conejo de la Suerfe Bías,

La captació de la veu humana per la"Compañía del Gramófono, S. A. E."

Nosaltres vivíem tranquils. Estàvemplenament convençuts que en el nos-tre segle XX totes les coses es pro-duïen d'acord amb els dictats de laciència.

Miràvem amb commiseració aquellstemps passats, plens de miracles i deprodigis, de nigromàntics i d'encisa-dors.

Havíem arribat a escriure el motciència amb majúscula. Crèiem quearribant-nos a qualsevol biblioteca idespenjant la primera enciclopèdiaque ens vingués a la mà, entràvemen possessió de tots els secrets i totesles trampes de la màgia d'aquest món.

Confessem que anàvem errats. Elsmàgics d'avui han llençat al foc lesllargues cucurulles, les barbes impor-tats i les ulleres gruixudes. Vestits,però, amb bata blanca i les galtesafaitades, segueixen conjuminant ensecret i amb misteri; coses sorpre-nents.

Fjavíem de convèncer-nos de l'er-ror nostre, d'altre dia en visitar lafàbrica de la «Compañía del Gramó-fono, S. A. E.», productora dels dis-cos «La Voz de su Amo», els discosdel simpàtic gosset aquell, que ambel gat Fèlix, constitueixen la parellad'animals més universalment popular.

Penetrem en l'esplèndid edifici delcarrer d'Urgell, una de les poques in-dústries barcelonines installades enun local «ad hoc, d'una modernitatagradable i somrient, antítesi d'aque-lles tètriques fàbriques tradicionals,que serveixen de teló de fons a la li-teratura proletària.

EI personal dirigent de la casa ensrep amb una amabilitat mai prouagraïda... Però, ai ! que nosaltrescrèiem sotir d'allí completament ama-rats de la fabricació dels discos, iper poc que ens descuiden en sortim,com vulgarment es diu, a les capses.

—La preparació de les plaques decera, destinades a enregistrar? Aixòés un secret...

—Aquí hi ha la sala de banys gal-vanoplàstics. La passarem de llarg,

perquè és una secció secreta.I així successivament. Aquells se-

nyors de ((La Voz de su Amo)) enstiraren per terra tota la nostra fe en

la tècnica i en els procediments cien-tífics. Allí en el carrer d'Urgell, i enels nostres ulls, els laboratoris i elstallers tornaren a ésser ilduminats peraquella claror sobrenatural, que tanti tant esqueia a l'edat mitjana.

Malgrat tot, estem disposats a acom-panyar el lector a través de la fàbricade la «Compañía del Gramófono,

S. A. E.» i a explicar-li... tot el quenaturalment pugui explicar-se.

La ((Voz de su Amo)) agafa els ar-tistes cridats a enregistrar, i se'ls en-duu a l'estudi, situat en l'Avingudadel Tibidabo. Allí, el menor silencii l'ambient agradable, comuniquen ala impressió una puresa que seria di-fícil assolir dins la ciutat. Avui diai gràcies a l'enregistrament elèctric,els locals destinats a impressió dediscos han perdut un bon tros de gra-vetat i d'escenografia. Davant delsartistes, un senzill micròfon, petitcom un cop de puny. Amb els vellsprocediments mecànics, el lloc delmicròfon era ocupat per una bateriade botzines, que feien l'efecte d'a-

quelles orgues dels carrousels de lafira. Eren les botzines que recollien elsoroll, retransmetent-ne l'energia aldiafragma, que accionava 1'estilet me-cànic damunt del disc de cera. Elprocediment era rudimentari. En l'ac-tualitat 1'estilet és mogut pel correntelèctric — degudament amplificat

—que prové del micròfon. Ha estat l'en-registrament elèctric el gran esdeve-niment en la indústria gramofònica.Amb ell, han estat eliminades les im-pureses — sorolls, deformacions, etc.—Ell ha fet ingressar als rengles delsdiscòfils una «élite )) , que abans nisentir-ne parlar volia.

Davant del micròfon, els artistesacostumen a repetir llur treball, dues,tres i quatre vegades, fins que homarriba a obtenir una impressió perfec-ta. Llavors, la placa bona és objected'un tracte acuradíssim comparable alque s'observa amb els nou-nats. Had'ésser preservada dels corrents d'ai-re, dels canvis de temperatura...Imagineu que hastaria una invisiblegota d'aigua per a assassinar-la!

Les plaques de cera són transpor-tades cap a la fàbrica del carrer d'Ur-gell, on són rebudes amb els braçosoberts... Qui diu els braços, els ar-

maris d'una cambra especial i com-plicadíssima, hermèticament tancada

i a una constant temperatura de 21°.Allí reposa vint-i-quatre hores, durantles quals hom Ii pren la temperaturaper dues vegades. Després d'aquestdia de quarantena, la placa impres-sionada sofreix un examen fet amblupa i amb una consciència que sem-bla exagerada.

Solament després d'aquesta revisió,si no hi ha res a dir, la placa està apunt per a una de les operacions ca-pitals en el procés de fabricació deldisc : el bany de galvanoplàstia.Abans de banyar-la, i com si l'en

-grassessin per a una prova de natació,mitjantçant uns raspalls finíssims ac-cionats mecànicament, és empolvadad'uns impalpables pólvors metàllics.Aquest és el bronzatge, operació quefa esdevenir bons conductors d'elec-tricitat els sécs gravats en la cera, enel moment de la impressió.

La placa està a punt d'entrar enel bany, la composició del qual variasegons les cases, i que és mantingudasecreta. Només podem dir que com aingredients bàsics hi entren àcid sul-fúric, sulfat de coure i aigua.

Mentre el senyor que ens acompa-nyava a través de la fàbrica de la«Compañía del Gramófono, S. A. E.nestava distret, nosaltres per darreraels vidres procuràvem esbrinar el quepassava dins la misteriosa cambradels banys. Gosaríem assegurar que

aquells obrers no es lliuraven a captasca suspecta, ni invocaven poderssobrenaturals. Però, qui sap, Mare deDéu ! Val més que no ens compro-metem. El fet és que de les cuvetesen treien unes plaques de coure totesprimes i boniques, que reproduïen enrelleu el séc inscrit en les de cera.El disc així nascut, hom l'anomenashell (petxina) ; és el disc pare, el soltestimoni de l'enregistrament, i coma tal és objecte de tots els honors.Se'l poleix, se'l niquela.., i pel quepugui succeir, se'n tira sempre, pergalvanoplàstia, un positiu. El shell és,llavors, curosament arxivat.

El positiu ara obtingut, el qual re-produeix els sécs de la cera original,és ja un veritable disc de gramòfon,sinó que és metàllic. Com a tal el

colloquen al plat de l'aparell, el fansonar, per a fe-se càrrec del reeixi-ment de la impressió. S': convé, escorregeixen alguns defectes, i, unavegada perfecte, és niquelat,

1, per fi !, hem arribat a la darreratransformació : s'agafa el darrer disci es sotmet al bany galvanoplàstic,i hom obté la matriu brillant i nega-tiva, o sigui en relleu. Aquesta matriués la que servirà per a imprimir laquantitat de discos comanada per lesexigències del mercat.

Tan bon punt hem entrat a la salade premses hidràuliques de la «Com-pañía del Gramófono, S. A. E.u, en

la qual es fa el tiratge de discos, herntingut una de les sorpreses més con-siderables de la nostra vida. El lec-tor, que no segueixi, i, sense fer elviu, es digui a ell mateix la idea queté de la fabricació de les plaquesatractives que colloca a la gramola,¿veritat que creu que un cop emmot-llades, hom les posa a coure al forncom si es tractés de pans de quilo?Doncs, no, senyor. Ara el treurem del'error. L'operari té la cera — de pre-paració secreta ! — necessària per aldisc, estesa sobre una platina calen-tada a vapor. Al plat superior de lapremsa, la matriu d'una cara, i a l'in-ferior, la matriu de l'altra. Collocadesen el centre de les matrius, les cor-responents etiquetes. L'operador aga-fa la cera, en fa una pilota i la posadamunt de la matriu inferior ; mitjan-çant una palanca fa baixar el plat dedalt, i paf ! Es separen els dos platsi queda un disc lluent com un sol.Sembla una obra de prestidigitador ino us sabeu avenir com aquell grapatinforme de pasta ha esdevingut en unsquaranta segons un disc que diu : to-ca'm!

Les premses moderníssimes de la((Compañía del Gramófono, S. A. E.»arriben a tirar 120 discos per hora.Les matrius són de duració variablei algunes d'elles arriben a servir pera cinc mil exemplars. De tant en tant,els discos sortits de la premsa sónverificats i revisats, amb el fi d'as

-segurar-se del perfecte estat de la ma-triu.

Les operacions que segueixen aaquestes, fan referènciz, a l'acabat.Són unes noies les que poleixen lesvores dels dels discos, i són unes al-tres noies les que es cuiden d'enfun-dar-los i classificar-los.

No ens fem, però, gaires illusions :el lector oblidarà fàcilment la descrip-ció sumaríssima que nosaltres li hem

fet de la fabricació dels discos. Enposarà un al gramòfon, donarà cor-da, i ens engegarà al diable, ambtotes les nostres pretensions didàcti-ques. Si a la fi els tècnics no resultenuns màgics, ¿qui regatejarà el qua-lificatiu de fada a aquella JeannetteMac Donald (20,000 discos en po-ques setmanes !) que durant tantes itantes nits, creada pels discos deigramòfon, flotava pel cel de la ciutatamb un caminar de Ben Plantada?

MANUEL SARKEC

(]n f ormacions comercials de M(RADOj

6BANS NOVETATS EN

CORBATES INARRU6A6LE3

Jaume I, 11

Telèf.11655

pC LLOOEs curen radicaimenlamb TÓPICO MIRET

De venda en Farmàcies, i Diputació, 205

Lina selecciódels 10 discos més

demanats

LA ALEGRIA DE LA HUERTA(Chueca). Sarsuela completa en qua-tre discos, amb àlbum especial.—AF-375 al 378.

U L

♦ IL D 4Els discos del mes

Les possibilitats del jazz adaptant-se amolts ritmes que no són precisament de ba-llables, els havíem observat en diverses fan-tasies que les orquestres americanes ens ha-vien ofert de temes desconeguts per nosal-tres. L'Orquestra Planes interpreta enaquesta forma de fantasia, però donant-lija forma de ballable, amb la qual, si aestones cal violentar els temes, s'amotllenmés a la instrumentació peculiar del jazz.Els instrumentistes d'aquesta orquestra s'es-forcen a oferir una espècie de gimnàsticaacumulant dificultats insospitades i amb va-riants que en moltes ocasions prenen caràc-ter humorístic.

També l'Orquestra Planes ens ofereix unfox tallat a l'americana, El Ratoncito Pérez,fent-nos avinent que per a sentir bon jazzja no és indispensable importar enregistra-ments, puix la perfecció i gràcia d'aquestfox, cantat en idioma més assequible, noens fa enyorar les orquestres americanes.

Conxita Supervia, la intèrpret avui mésdistingida de les cançons populars espanyo-les, ens ofereix dues mostres d'aquestes.Les unes catalanes i ben conegudes, comLa Filadora, potser s'avindria més amb unacompanyament de piano sol en raó de laseva senzillesa. Les cançons d'En Longàs,ben sentides i d'un caràcter ben marcat ien les quals el folls-lore andalús ha deixatel seu ressò.

Els discos de sarsuela ens tornen dosnoms ben coneguts pel públic amatent d'a-quest gènere, Marcos Redondo i 'Emili Ven-drell ; del primer van dos fragments d'Elcantar del arriero, una obra que sembla es-crita pensant en aquest artista. Heus aquíun dels pocs intèrprets de sarsuela als qualsés possible entendre el que canten, i aixòper tenir una veu suficient amb la qual nocalen artificis de cap mena. Del tenor Ven-dceli hi ha l'enregistrament d'un altre frag-ment de l'obra de Serrano, La Dolorosa,una jota escrita amb notes llampants,

L'artista Cora Raga canta dues cançonsdel Mestre Serrano, inspirades en les melo-dies valencianes i que, com altres obresd'aquest autor, prenen el caient d'himne.

Urna obra que els .anys sembla respectar,almenys en un dels fragments més popu-lars, La Gioconda, de Poncielli, els ,balla

-bles de 1a qual han servit durant molt detemps com a punt culminant de la coreo-grafia sovint .acadèmica que s'iintercalavaen les òperes. La versió de l'Orquestra Sim-fànica de Milà és prou escaient per a fer-nos sentir en el disc totes aquelles melodiesa estones subtils, perd a les quals no espat regatejar una certa elegància que faque restin amb satisfacció a l'oïda.

J. G.

El cantar del arriero. — Díaz Giles, —A. Torrado. M. Redondo. — Odeon, 184,195.

La Dolorosa. — Duetto còmic. — Serra-no. — J. Avellini i A. Fernández. — La Do-lorosa. — Jota. — E. Vendrell. — Odeon,203,279.

Gratitud, — J. Serrano. — Cora Raga. —Odeon, 203,281. — Esta es Valencia.—Idemídem.

Gitana. — Longòs. — C. Su^èrvia. —Od'eon, 184,198. — Coplas de Amores. —J. Gómez , — Idea íd.

La Filadora. — C. Supèrvia. — Odeon,184,199, — Romanja sense paraules. — P.Mentz i Farigola.

El Ratonaito Pérez. — Harri Canton. —Fox. — Orquestra Planes. — Capote Tore-

ro. — Quirós. — Idem íd. Odeon, 183,016.

'El d'ahir. — Potpurri. — Orquestra Pla-nes. — El de sempre. — Idem id, Odeon,183,015,

La Gioconda. — Poncielli. — Ballables.—Orquestra Simfònica de Milà. — Odeon,

129,032 i 129,033•

Cinc anys de música automàticaLa projecció d'una pellícula de vint-i-ci;ic

o de trenta anys enrera, amb un argumentviolent i càndid, amplitud excessiva de gestosi una gran rancior de moda en la roba i elsmobles, ara fa enriolar l'espectador, com totespectacle en què l'automatisme és massavisible. La tragèdia que en 1905 emocionavaara és una pobra comèdia de ninots. D'unamanera semblant convindria tornar a sentirels vells cilindres, vells de trenta anys, i elsprimers discos que impressionà Sarah Ber-nhardt, i que — amb tot i l'agra veu denas i soroll d'oli fregit — semblaven a l'ac-triu de «la veu d'or), que era la cosa méspura que es podia demanar a un fonògraf.No parlem d'aquelles impressions d'orques-tra que es feien a base d'un parell de vio-Iins i quatre cornetins i flautes. Tot aixòés molt més a la vora. Tant a la vora, queens costa de creure-ho. La producció de dis-cos en cinc anys 'ha estat com una onadaimmensa, que no ens deixa veure l'horitzó.Les edicions es fan a un ritme trepidant,i les fulles dels catàlegs es renoven ambtanta rapidesa que se'ns fa difícil d'imagi-riar una època en què urna dotzena de dis-cos podia satisfer les necessitats d'una fa-mília i omplir les tardes dels diumenges aljardí de la torre. Cinc anys han estat prouper a dignificar el més vil dels instruments,aquella capsa de fusta amb una trompaenorme que esfereïa els qui — mal fos uncop a la vida — havien sentit un concert.La impressió elèctrica ha fet del fonògrafun element de revolució tan important comla màquina de vapor o els aparells de radio-grafia. S'ha descobert, tot d'una, un noudomini a l'estètica. La música ha deixatd'ésser una art individualista per a oferir

-se a la voracitat de les multituds.Això és un bé o és un mal? No és fàcil

de judicar, ara com ara. Hi ha qui parladespectivament de la «música en conservan.No podem acceptar, soase una lleu esgarri -fera, que un quartet de Beethoven o unasonata de Debussy es tanquin en quatre ocinc rodones de trenta centímetres de pasta,com mitja dotzena de sardines o quatre llen-ques de pernil en una capsa de llauna. Noels commou gens qui els digui que els habi-tants del poble més petit del món podensentir Kreisler i Paderewski, que ara fa deuanys eren monopoli de les ciutats d'un miliód'habitants per amunt. I això que som totjust als començaments de l'amplificador elèc-tric. Són molts els que temen per la vulga-rització de la música. Potser tenen una bonapart de raó. A París i altres ciutats s'ins-tallen auditòriums a base de gramoles méso menys amplificades. Urna barreja massaeclèctica en els discos — Honegger i Gou-nod, Wanda Landowska i Maurice Cheva-lier — pot contribuir, no hi ha dubte, a unacerta desorientació en l'educació musical dela democràcia. Fet i fet, els programes delsconcerts més seriosos pateixen del mateixmal. No hem sentit moltes vegades Le tam-bourin chinois a poca distància d'una àriade Bach?

La impressió fonogràfica té l'avantatgeessencial d'alliberar.nos de la tirania delsdirectors d'orquestra i dels grans instru-

Fonògraf portàtilGRAN QUALITAT

.. POC PREU ..

110 PESSETES

CASA ALEMANY tana,

F1 més soro-llós èxit del'any e

discos

•s•

"llllllI' 'q1

POLYDO5

CADA DISC UN "ECO DE LA VIDA"

"FEO" "AY CHATA"LES CANÇONS DE MODA EN DISCOS

"POLIDOR"

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOGRAVADORS":oRTs, 481 : Telèfon 33421

LA DOLOROSA Romansa de Rafael (Srs. Simó Cornad6 iVidal). Duo Sra. Badia i Sr. Simón.—AF.-379•

ORQ. HIGH HATTERS. «Tú eres mi nueva dicha» («Youbraught a lzind o f love to me))). — ORQ. BERNE CUMMINS.Livin' in the sunlight, lovin' in the moonlight. Fox- trots. —1

AE-3335•

IRUSTA - FUGAZOT - DEMARE I LA SEVA ORQUES-TRA TIPICA. «Victoria». Tango a tres veus (Irusta-Fugazot-De-mare). «Cobaradíasn (Orquestra Típica). «Chismosos». «D. Se-,gundo Sombra» (Tangos solo Irusta). — AE-3342'3343•

MANEL VALLEJO. Fandanguillos «De la fuente cristali-na». Malagueñas «Baje del cielo un castigo». — AE-3286.

NIÑO DE MARCHENA. Fandangos «Toma ese libro y es-

tudia». Milonga «Una paloma». — AE-3289. i

mentistes. Hom pot triar-se els programesi suprimir els músics que — per bons quesiguin no harmonitzin amb el to d'unham. Qui havia de sofrir en la segona partde molts concerts les estructurades llaunesde Brahms, pot eliminar les seves simfo-nies ; i qui vulgui oferir-se un concert depiano amb menys d'un 75 per loo d'estudisde Chopin, pot donar-se aquest gust. Elsdevots de la música clàssica, no se'n mou-ran si tenen aquest desig. 1 els que volenrefer-se amb aires nous tenen a l'abast unconsiderable repertori de discos de Bela Bar_tok i Milhaud. Cadascú pot decantar-se pelmestre que més s'ajusti al seu cànon. Tro

-barà les, mateixes obres interpretades perquatre o cinc mestres diferents. El bon wag-nerià pot compensar el dejuni de molts anysamb sis o set audicions consecutives delParsifal. I els qui s'avergonyeixen de con-fessar que els delecta Rigoletto, poden sen-tir-lo d'amagat a casa seva.

El que és admirable és que tant de camís'hagi guanyat en cinc anys. IEra en 1925que, sense gaires sorolls publicitaris, Co-lumbia editava el primer disc impressionatelèctricament : Set in raro, let át i our, i que,per Primera vegada, aplegava més de qua-tre mil veus per a enregistrar Adeste fideles.En aquests cinc anys, la música clàssicai la música nova han tingut una formida-ble radiació en tot el món i amb els com-primits d'ebonita a la mà s'han pogut de-fensar totes les doctrines i s'han fet totesles experiències imaginables. La musica or-questral i la música instrumental hi hanguanyat més que la música vocal. La im-pressió elèctrica recull tots els timbres iàdhuc el piano, el més rebel a la mecanit-zació per l'experiència massa cruel i recentde la pianola, s'ha sotmès de mica en micaal nou procediment. I-a veu humana, però,no és encara captada amb la diàfana fide-litat amb què reprodueix els sons del metalli de la corda. Els registres aguts es defor-men i són moltes les veus que s'han derefusar per poc fonogèniques. Amb tot, hiha artistes que sobreviuen per l'eficàcia deldisc, que pot dissimular — relativament

—la minva ràpida de llur potència. Un casque aviat serà clàssic és el de Txaliapin.

El guany més considerable del disc elèc-tric ha estat el jazz. Sense el disc, l'orques-tra de Jack Hylton, mesos enrera, hauriasemblat als barcelonins que era una mera-vellosa descoberta. Em canvi, l'experiènciadel disc ens denuncià el seu pompierismedigne d'una petita festa major. Amb el disc,Ted Lewis i Paul Wlhiteman, en el seu bonperíode, ens han estat tan familiars coml'orquestra de la Granja Royal o com lanostra Banda Municipal. El disc eras ha en-sonyat el que és bo i el que és dolent. I aramateix, ens insinua una forta rancúnia con-tra el film sonor que, en absorbir la capa-citat productiva dels millors músics de Nord

-Amèrica, ens empobreix el repertori de jazzque havia donat en tres anys un seguitd'obres remarcables. Sortosament semblaque resten intactes algunes orquestres deveritable música negra, com el jazz de DirkeEllington, i que les cases editores — a man-ca d'altra cosa — ens revelaran les sevesmillors interpretacions. De moment, comaquell que espera que passi el xàfec, unhom ha de refugiar-se en la música clàs-sica (com en els meravellosos discos de Tos-camini en impressionar la Simfonia del Re-llotge, de Haydn), tot esperant poder sortiraltra regada a l'aire obert. No fos que ensembaféssim amb massa Mozart i amb mas-sa Schubert. La música clàssica, com elcapó farcit, cal guardar-la per als dies defesta senyalada. Bach és el músic més bodel món. Però de la mateixa manera quéShakespeare no és per publicar en el fulletódel diari, el disc — que és el diari del musi-còfil — vol una música més quotidiana. SiBach és masa i la sarsuela massa poc, que_dem-nos, per ara, amb música negra cuina-da amb una mica de mantega occidental.

I ALEXANDRE PLANA

POT -POLIRRIS D'AIRES CATALANSPER LA MERAVELLA

ORQUESTRA PLANAS

"La Vüz,^á^s^,u-Amo"

EN DISCOS

Discos i Gramoles

No deixeu de sentir-lo! O DEON Demaneu -lo arreu! ^ "La Voz de su Amo"

BANYERES •• LAVABOS° Philips-Telefunken

ESCALFADORS

Atwater Kent-Philco-WATERS °• BIDETS

CAMBRES DE BANY

Ericsson

9-PelatoRadio-9

Gran exposició de T. S. H.

JAUME SAURET

7 ° PELAYO ' 7

Comptat A terme

JGran a Ç,.. ., ROYA L,uumumuuunuunumuuuul ! nuuumnuuuuunnnuumuuI ^ %

LLETERIA - IOGHOURT - KEFIRESPECIALITAT EN NATA 1 DOLÇOS DE NATA

GELATS : GAFE- BAR

GRANJA PROPIA A GALLECS

"Salón Doré" per a tes, concerts i sortides de teatreOBERT D'OCTUBRE A MAIG

CAMISERIAbarrets CERVERA

PELAI, 16Gorres

Fuset &Grau

JOIERSCREACIONS PROPIES

D iU 0 44 ú©lc^Fow ij ©33

-- - - ------- --- - --

es rep diàriament,

al

Delícatessen Store,

de

M. ROlO SOLSONA

-S.L -

PELAI, 52

GASOS

Pelai, 40

PELAT, 56 PELAI, 56

Aparells í díscos"La Voz de su Amo

Escolfí la nova ".Radio Gramola"í ímpresíoní la seva veu

Fill de Guillem Puig, S. en C.

Carrer de Pelaí, 14 = Barcelona

J. VILAPLANAO PTIC

Mantega francesa

"Beurre de la

^ Charente"

MllRAGDR

ELS VEUNS DE "MIRADOR" EN El CARRER DE PELAI

' Continua amb èxit la venda de ret alls; I,

Ocasions de tots metratges P E L A I 5 O

Sànchez Beato

La Casa delsMONEDERS

Fàbricad'Articles Viatge

PELAI, 5

CENTRE

D'ESPECÍFICS I^^

PUJOL0

CULLELL

PerfumeríaPELAYOLes millors marques

FoRRaetGøcta

1 Pelai, 38 BARCELONA

S. A." Fernández,m s FotograficoCos o

MATERIAL COMPLET PER AFOTOGRAFIA 1 CINEMATOGRAFIA

PROVEIDOR DE LA REAL CASA

Rambla de Canaletes, 1 - BARCELONA - Telèfon 13943

G°^^pc^pc^pó^ = Ir ppc^r^wf^^ac^ouig^^^

QTH Q

p^^0Dc 1^egeoa^ d^ 6^^t^ttá

LID 34

IMPRESOS COSTAAsalto, 45—Barcelona

1