presència de les varietats dialectals del català als
TRANSCRIPT
Presència de les varietats dialectals del català als mitjans de comunicació
audiovisuals
David Ramos Arcos
Tutor/a: Carme Bach Seminari 105: Llengües en entorns socials
Curs 2014-2015
ABSTRACT
This paper analyses the presence of geographical varieties of the Catalan language in
Catalan television and radio channels. Traditionally it has been argued that the non-
central Catalan varieties have very low representation in the Catalan media, and also
that some people want them not to be spoken in the media. From this premise, and also
because previous research on that topic has not given specific data, this paper tries to
provide actual figures about the representation and the role of Catalan dialects in the
media. In order to fill this academic gap, it offers a quantitative analysis based on a
representative corpus with more than fifteen hours of television and radio programmes.
Interventions in each of the dialects are quantified taking as variables of study the role
of the speaker, the programme genre and the channel on which it is broadcast. The study
is complemented qualitatively with four semi-structured interviews with linguists of the
most important Catalan media and two other journalists who speak non-central
varieties. The results of this paper show that the central Catalan is the most spoken one
in these media, but also that the presence of other varieties is not negligible. The causes
of this fact can be found in the demographic weight of the areas where central Catalan is
spoken and also in the location of the headquarters of the different analysed media.
Keywords: dialects, topolects, Catalan language, media, television, radio,
sociolingüistics, dialectology
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 1
2. MARC TEÒRIC: EL MODEL DE LLENGUA ........................................................ 4
2.1. IEC - Estàndard composicional i polimòrfic ...................................................... 4
2.2. Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ..................... 5
2.3. Estudis i publicacions sobre el tema ................................................................... 6
3. METODOLOGIA ...................................................................................................... 9
3.1. Estudi de corpus ................................................................................................. 9
3.1.1. Selecció dels canals ...................................................................................... 9
3.1.2. Definició del corpus ................................................................................... 11
3.1.3. Dades que es recullen a l’anàlisi ................................................................ 15
3.2. Entrevistes semiestructurades ........................................................................... 18
4. ANÀLISI DE L’ESTUDI DE CORPUS ................................................................. 20
4.1. Dades totals ...................................................................................................... 20
4.2. Dades per cadenes / emissores ......................................................................... 21
4.3. Dades per rols (televisió de no ficció) .............................................................. 22
4.4. Dades per gèneres ............................................................................................. 24
4.5. Valoració global ............................................................................................... 25
5. ANÀLISI D’OPINIONS ......................................................................................... 27
5.1. Locutors i presentadors ..................................................................................... 27
5.1.1. Artur Peguera ............................................................................................. 27
5.1.2. Fàtima Llambrich ....................................................................................... 28
5.2. Lingüistes ......................................................................................................... 29
5.2.1. Manel Riera i Raïssa Martínez (TV3) ........................................................ 30
5.2.2. Oriol Camps ............................................................................................... 31
5.2.3. Marta Morros i Gisela Eiré (emissores del Grupo Godó) .......................... 32
5.2.4. Mercè Espuny (emissores del Grup Flaix) ................................................. 33
5.3. Valoració .......................................................................................................... 34
6. CONCLUSIONS ..................................................................................................... 36
7. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................... 38
8. ANNEX ................................................................................................................... 41
8.1. Total de dades d’observació ............................................................................. 41
8.2. Entrevistes semiestructurades ........................................................................... 51
8.2.1. Artur Peguera ............................................................................................. 51
8.2.2. Fàtima Llambrich ....................................................................................... 53
8.2.3. Manel Riera i Raïssa Martínez ................................................................... 55
8.2.4. Oriol Camps ............................................................................................... 59
8.2.5. Marta Morros i Gisela Eiré ......................................................................... 62
8.2.6. Mercè Espuny ............................................................................................. 64
1
1. INTRODUCCIÓ
Aquest treball pretén analitzar la presència de les varietats dialectals1 del català en els
mitjans audiovisuals catalans. L’anàlisi és quantitativa i qualitativa alhora: en primer
lloc, quantitativa perquè té la intenció d’extreure la proporció de cada dialecte que es
parla a les televisions i ràdios en català; a més, és qualitativa perquè es persegueix
l’objectiu d’analitzar algunes de les actituds quant a l’ús de les varietats dialectals.
El treball parteix de l’observació del marc teòric que existeix sobre el tema —tant la
bibliografia que estudia el cas com documents normatius— i tot seguit analitza la
realitat per veure la concordança entre la teoria i la praxi. El gruix del treball, doncs, és
una anàlisi del temps que se sent cada dialecte en els mitjans audiovisuals, tenint en
compte variables com el gènere del programa, la cadena o l’emissora, o el rol dels
participants. Aquesta anàlisi es duu a terme mitjançant un corpus de més de quinze
hores de programes de televisió i ràdio, que suposa una quantitat força representativa. A
més a més, incorpora també un seguit d’entrevistes a lingüistes de diferents grups de
comunicació, així com també a periodistes que no parlen català central, que permeten
aportar un vessant qualitatiu a l’estudi.
El fet de quantificar la presència de cada dialecte pot considerar-se en un primer
moment mancat de rigor, però són moltes les veus que critiquen la poca presència dels
dialectes no centrals als mitjans catalans, algunes d’elles de reputats lingüistes. Podem
trobar, per exemple, les opinions recents del prestigiós lingüista i dialectòleg Joan Veny
en una entrevista de Rudolf Ortega (2015) al diari El País:
«Sembla que a TV-3 ara hi ha més presència d’altres parlars, quan abans semblava que es tendia
a unificar l’estàndard mediàtic cap a un central sobretot barceloní, amb presentadors que al
capdavall no se sabia què parlaven. “Hi ha una mica de tot. A vegades tens la sensació que és
una català sobretot central. És evident, si els treballadors de la televisió són d’aquesta àrea, on la
demografia és molt alta, i molts escriptors són de per aquí... doncs tot plegat té una certa
explicació. Però hi hauria d’haver una obertura més gran cap a aquestes formes pròpies de
dialectes marginals, perifèrics, el balear, el valencià...”».
1 En aquest treball es fan servir els termes varietat dialectal i dialecte com a sinònims de geolecte o varietat geolectal.
2
En aquest sentit, també caldria esmentar les afirmacions de Bassols, Rico i Torrent
(1997, p. 146):
«La llengua de TV3 s’ajusta globalment a la varietat de l’estàndard central. En aquest sentit,
podem dir que hi ha poca “polifonia” lingüística, cosa que ha configurat un panorama que s’ha
percebut des d’altres zones dialectals com a reduccionista.»
És relativament innecessari i contranatural establir una anàlisi quantitativa exacta per a
aquests tipus de qüestions, ja que la parla és un fet natural i els mitjans de comunicació
busquen en primer lloc professionals que facin bé la seva feina. Tot i això, fer un estudi
com aquest és l'única manera que tenim per comprovar si és cert o no que els dialectes
no centrals estan infrarepresentats als mitjans. Aquest treball, però, no pretén en cap cas
prescriure una proporció exacta per esmenar els greuges possibles: només té la intenció
d'analitzar la situació, l'estat de la qüestió, i contrastar les opinions que s'hi donen amb
dades reals.
El treball, doncs, parteix de la hipòtesi que la percepció general en aquest aspecte és que
el català central és el predominant i que la resta de varietats dialectals no tenen una
representació suficient. A partir d’aquí, i com a objectiu general del treball, podem
trobar la necessitat d’aportar dades a allò que fins ara eren percepcions o dades molt poc
concretes i, per tant, el fet de quantificar la presència dels dialectes catalans en els
mitjans, així com detectar possibles greuges entre varietats dialectals.
La motivació principal per fer aquest treball és bàsicament personal, tot i que conté un
alt component social. Personal, d’una banda, perquè són moltes les vegades que m’he
preguntat pel paper dels dialectes no centrals en els mitjans, ja que des d’un primer
moment, a simple vista, s’hi detecta una presència baixa de varietats no centrals. D’altra
banda, la motivació social apareix en el moment en què es necessita que tots els parlants
d’una llengua, sigui quina sigui la seva varietat, se sentin representats pels seus mitjans
de comunicació. En aquest sentit, no són poques les crítiques de parlants valencians, per
exemple, que afirmen que els catalans pretenen imposar una normativa barcelonina, o
bé de parlants nord-occidentals que se senten2 infrarepresentats en els mitjans. Cal
2 Casals (2001, p. 152-153), citant Sistac (1992, p. 42): «quan afirma que els mitjans de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió difonen un “patró lingüístic monocèntric”, l'articulació del qual té uns
3
aclarir amb dades i amb recerca si aquests sentiments o aquestes crítiques tenen
fonament o no.
Finalment, també hi ha un component de la recerca amb un objectiu plenament
acadèmic: havia detectat que calia omplir un buit, el de quantificar la presència dels
dialectes als mitjans, que és imprescindible per poder entendre la realitat de la llengua
als mitjans. Dels estudis que s’han fet sobre la llengua dels mitjans de comunicació, la
majoria es limiten a valorar el grau d’adaptació a l’estàndard; pocs s’han atrevit a donar
xifres: la majoria sí que afirmen que el català que més se sent és el català central (Casals
i Faura, 2010; Bassols i Segarra, 2010) i els qui les han donades ho han fet d’una
manera general: Paloma (1997, p. 31) afirmava que «més del 90 per cent dels locutors
de TVC pertanyien a l’àrea del català central». És convenient, doncs, extreure dades
representatives de la variació dialectal, per tal d’arribar a conclusions sobre la difusió
dels dialectes i perquè els mitjans tinguin instruments a partir dels quals poder treballar.
efectes negatius sobre la població nord-occidental —almenys la resident al Principat—, atès que aquest
col·lectiu no s'hi sent identificat, tal com afirma aquest mateix autor.»
4
2. MARC TEÒRIC: EL MODEL DE LLENGUA
Per analitzar la situació de les varietats dialectals en els mitjans de comunicació cal
establir un marc teòric que ens permeti saber, en primer lloc, des d’on es parteix, però
també és imprescindible per saber cap a on es vol anar. En el cas que ens ocupa, el marc
teòric es pot ubicar en dos eixos alhora: el normatiu i el de la bibliografia. En el primer
cas, disposem de documents normatius com la Proposta per a un estàndard oral (1990),
un recull fet per l’Institut d’Estudis Catalans de normes fonètiques i morfològiques que
marquen el grau d’admissibilitat d’alguns dels fenòmens més habituals en llengua oral.
El present treball, però, no entra a valorar si la parla dels locutors analitzats és
normativa o no, així que ens centrarem únicament en el concepte d’estàndard i en el
grau de composicionalitat. A més a més, cal afegir-hi els llibres d’estil dels mitjans, per
la seva banda, que són una eina clara per veure fins a quin punt arriba la normativa i
quins aspectes han cregut convenient d’esmenar o adaptar. En el cas que ens ocupa, el
llibre d’estil idoni per fer l’estudi és el de la Corporació Catalana de Mitjans de
Audiovisuals. Finalment, també s’analitzen algunes constatacions trobades a la
bibliografia relacionada amb el tema, tot i que el fet que el tema no s’hagi tractat gaire
dificulta l’extracció d’informació.
2.1. IEC - Estàndard composicional i polimòrfic
L’Institut d’Estudis Catalans (1999) descriu l’estàndard oral del català de la manera
següent:
«Atesa la realitat sociolingüística de la comunitat catalanoparlant, entenem que la proposta més
viable d’estandardització ha d’orientar-se d’acord amb els postulats d’una normativa
composicional, basada en diverses solucions polimòrfiques: una varietat de la llengua que
contingui suficients elements comuns al diasistema perquè pugui assolir el valor referencial i,
alhora, que sigui una varietat no pas monolíticament unitarista sinó més aviat múltiple, això és,
que disposi d’opcions alternatives d’acord amb les grans varietats territorials que configuren
l’espai català.» Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (p. 10)
Segons aquest document normatiu, es pot afirmar que l’estàndard català és polimòrfic, i
que qualsevol dels estàndards dialectals és tan vàlid com la resta, sempre tenint en
compte els fenòmens d’àmbit restringit (aquells propis d’un sol dialecte estan limitats a
5
la difusió entre els parlants d’aquell dialecte) i els registres. En aquest sentit, a tall
d’exemple, un locutor lleidatà que seguís l’estàndard de la varietat nord-occidental no
tindria cap problema en els mitjans de comunicació, i no s’hauria d’adaptar a cap altra
varietat. Tot i que la teoria és aquesta, és cert que molta gent pensa que el català
estàndard és el central, el que es parla a Barcelona, fins al punt que sovint se’l considera
un estàndard de facto, ja que és el que més difusió té en els mitjans i el que més parlants
té.
2.2. Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Els llibres d’estil dels mitjans de comunicació incorporen totes les directrius
lingüístiques que han de seguir els redactors i locutors dels mitjans en qüestió. A
Catalunya, però, la majoria de llibres d’estil publicats són de mitjans de comunicació
escrits, que queden fora d’aquest estudi. Pel que fa a mitjans audiovisuals, cal destacar
les normes d’estil i llengua de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que es
materialitzen en el Llibre d’estil de la CCMA i sobretot en el portal ésAdir.
El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals actual és
relativament recent, ja que es va publicar el 2013. Abans hi havia altres llibres d’estil
que sobre aquesta qüestió deien a grans trets el mateix, tot i que les primeres directrius
no tenien gaire presents els dialectes no centrals. El manual de redacció de facto, però,
és l’ésAdir, un portal web que recull tota la informació del llibre d’estil però ampliada i
actualitzada, alhora que interactiva. Tot seguit es presenta una selecció dels fragments
del llibre d’estil en què es parla de la variació territorial.
«Els professionals dels nostres mitjans s’expressen en la varietat dialectal que els és pròpia,
lliure de localismes, vulgarismes o barbarismes que dificultin la comprensió general de
l’audiència. Tenim en compte la proposta per a un estàndard oral de l'Institut d’Estudis Catalans
per a la fonètica i la morfologia, que complementem amb els criteris de l’ésAdir.»
Llibre d’estil de la CCMA. “2.4.1.6. Llengua variada territorialment” (p. 339)
«Apliquem un model de llengua que sigui comuna a la majoria dels parlants, que pugui ser
compresa i acceptada pel conjunt de la societat. Aquesta llengua comuna, l’estàndard, no admet
barbarismes gratuïts, dialectalismes d’àmbit massa reduït, tecnicismes poc coneguts,
6
expressions exclusivament literàries ni arcaismes. Entre les diferents formes correctes possibles
triem la més entenedora per a tothom.»
Llibre d’estil de la CCMA. “2.4.1.4. Llengua comuna” (p. 336-337)
El llibre d’estil de la CCMA, doncs, segueix la proposta d’estàndard oral que s’han
valorat en l’apartat anterior, i es podria resumir en l’aposta per una llengua variada
territorialment, en què cada parlant faci servir l’estàndard del seu dialecte, però
mantenint alhora un discurs clar i entenedor per a tots els parlants del domini lingüístic
(evitant, per tant, expressions molt locals i poc difoses).
2.3. Estudis i publicacions sobre el tema
Tal com s’ha dit a la introducció, tot i que hi ha un nombre considerable de llibres i
publicacions que descriuen la llengua als mitjans de comunicació, són pocs els que
donen dades concretes de la variació dialectal, ja que la majoria se centren en el
compliment de la normativa oral. En alguns casos, però, sí que proporcionen informació
sobre la presència dels dialectes als mitjans, tot i que sense donar xifres exactes i fent
anàlisis més aviat qualitatives. També ofereixen, en alguns casos, altres informacions
que poden ser útils per a aquest estudi, com ara l’evolució de l’estàndard audiovisual o
d’algunes actituds que prenen els parlants de varietats no centrals en registres
audiovisuals.
En primer lloc, Massanell, Ferre, Puigròs i Truyols (2009, p. 159-160) afirmen que
l’estàndard “mostra un desequilibri clar a favor de la modalitat oriental del Principat”.
En aquest sentit, però, asseguren que avui en dia és «volgudament composicional i
polimòrfic —corregint la tendència originària de la codificació, que prioritzava força
aspectes morfosintàctics i lèxics del català central», i continuen:
«El 1995 es feia públic el Llibre d’estil de TV3, en què es declara que s’opta per descriure-hi la
modalitat estàndard central perquè “més del noranta per cent dels locutors de TVC pertanyen
efectivament a l’àrea central”. Amb el pas del temps, la presència del nord-occidental a TVC
s’ha anat incrementant, tot i que continua sent minoritària, i ho ha fet a remolc de la
incorporació de professionals a qui, per origen geogràfic, correspon emprar aquesta modalitat.»
Altres autors, com ara Casals (2001, p. 152), també afirmen el mateix:
7
«Per bé que no de la mateixa manera que a l'inici, avui la prevalença del dialecte central
continua essent una realitat.»
Tal com es pot intuir, quan van començar a emetre en català els primers mitjans, van
començar a adoptar el central com a dialecte estàndard relativament de facto.
Posteriorment, però, s’ha anat intentant (tal com hem vist en el marc teòric normatiu)
incorporar altres dialectes com un fet normal. Paloma (1997, p. 31) explica les raons
que van atorgar al català central el paper de base de l’estàndard audiovisual:
«Vallverdú explicava en el pròleg per què en fonètica i en morfologia s’havia optat per
descriure la modalitat estàndard del català central. Sobretot adduïa raons “d’eficàcia”: no caure
en la casuística complexa a què els hauria obligat la descripció d’altres modalitats estàndards,
però també per la circumstància que més del 90 per cent dels locutors de TVC pertanyien a
l’àrea del català central.».
Veiem que el fet de basar-se en un primer moment en el català central tenia raons
pràctiques i demogràfiques, tal com s’argumentarà posteriorment en aquest treball, tot i
que sembla que mai s’ha pretès que els parlants no centrals adoptessin la varietat
central. També és digne d’esment que mentre que en un primer moment els lingüistes
no descrivien altres modalitats en els llibres d’estil, avui en dia (tal com hem vist en
l’apartat 2.2.1.) s’intenta aportar una idea global de la llengua.
A banda d’això, la bibliografia remarca també que als informatius es poden sentir
alguns parlants no centrals, però reconeix que en altres gèneres hi ha menys presència
d’aquests dialectes; per això és convenient analitzar les dades de l’estudi que es fa en
aquest treball per gèneres. Bassols (1997, p. 57), tot parlant dels magazins, creu, «en
canvi, que el català occidental encara hi està infrarepresentat, amb algun cas isolat i
prou», mentre que Massanell, Ferre, Puigròs i Truyols (2009, p. 163) recorden que:
«El nord-occidental, doncs, ha tingut una presència nul·la en les sèries de producció aliena i
escassa en les de pròpia. La introducció s’hi produeix a través d’algun personatge, secundari o
esporàdic, originari del territori nord-occidental.»
8
Com es pot observar, la recerca acadèmica no ha passat a quantificar la presència de les
diferents varietats del català en els mitjans de comunicació. En apartats posteriors
d’aquest estudi es farà una anàlisi d’aquesta mena, amb la intenció d’aportar dades que
justifiquin totes aquestes afirmacions, alhora que serà possible detectar les tendències
actuals.
9
3. METODOLOGIA
3.1. Estudi de corpus
L’eix central d’aquest treball és l’anàlisi d’un corpus de programes de ràdio i televisió
catalans i en català, per tal de quantificar la presència de cadascuna de les varietats
dialectals del català. Tot seguit se’n detalla la metodologia, en què s’explica quins
mitjans són objecte de l’estudi, quins paràmetres s’han seguit per constituir el corpus i
quines variables es tenen en compte a l’hora d’analitzar les dades.
3.1.1. Selecció dels canals
S’han triat cadenes de televisió i de ràdio en català, ja que són els dos mitjans en els
quals es pot detectar millor el dialecte de cada parlant. La premsa escrita s’ha bandejat
pel fet que la detecció d’aquesta mena de variació en un text escrit és molt més difícil, a
més que el component fonètic queda directament eliminat. S’han volgut escollir tant
cadenes públiques com privades, ja que això permetrà treure conclusions posteriors
sobre el paper dels mitjans públics en la difusió d’un model de llengua més o menys
unitari a tots els parlants del domini català. Les televisions en llengua catalana privades,
però, son molt poques. A més a més, cal dir que tingut en compte només aquelles
emissores que emeten per tot Catalunya, descartant les emissores comarcals (ja que pot
desequilibrar la variació dialectal).
S’ha cregut convenient basar la tria dels canals de televisió i ràdio que s’analitzaran en
dades d’audiència reals. És per això que s’ha agafat el rànquing de televisió i ràdio que
publica la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (2014) a partir de les
dades de l’Estudi General de Mitjans, que és l’estudi que analitza l’audiència tant de
ràdio com de televisió; concretament se n’ha agafat el baròmetre del tercer trimestre de
l’any 2014. Segons aquest estudi, les cadenes de televisió amb més audiència que
emeten en català són les següents:
Canal Audiència absoluta
TV3 1.418.000
La 1 1.039.000
10
8tv 357.000
La 2 253.000
324 171.000
33 / Super33 106.000
Esport3 95.000 Taula 1. Cadenes de televisió amb emissions en català en l’emissió amb més audiència a Catalunya.
Extret de Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (2014).
D’aquestes cadenes, s’han triat totes excepte les de TVE (La1 i La2), ja que no emeten
totalment en català, sinó que només fan una hora diària en aquesta llengua,
aproximadament. L’audiència que es mostra a la taula correspon al total de programes
de la cadena, no només als que es fan en català. En el cas de 8tv, tot i que no emet 100%
en català, si que té tota la producció pròpia en aquesta llengua.
Pel que fa a les emissores de ràdio que s’han previst per a l’anàlisi, s’ha seguit el mateix
criteri que a les cadenes de televisió, però tallant el rànquing d’audiència per mantenir la
proporció amb les cadenes de televisió. En un primer moment es va valorar incloure a
l’anàlisi les emissores musicals que emeten en català —que serien, segons els
paràmetres d’audiència prèviament establerts, Flaix FM i Flaixbac, del Grup Flaix, i
RAC105, del Grupo Godó—. Tot i això, s’ha considerat una anàlisi inoportuna, ja que
aquestes emissores tenen molt poca presència real de la llengua catalana parlada i no
tenen una programació estable i variada, ja que la majoria del temps emeten
radiofórmula.
Segons l’estudi de l’EGM, doncs, les cadenes que s’analitzaran seran les següents:
Emissora Audiència absoluta
RAC1 786.000
Catalunya Ràdio 580.000
Catalunya Informació 135.000 Taula 2. Emissores de ràdio amb el català com a llengua predominant en l’emissió amb més audiència a
Catalunya. Extret de Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (2014).
3 Són dos canals diferenciats que emeten per la mateixa freqüència en franges diferents.
11
No s’han inclòs en l’anàlisi els anuncis comercials ni les telepromocions, ni en televisió
i en ràdio. Els motius que hi podem adduir els trobem en el fet que no són registres
controlats. A banda de tot això, com a anàlisi ràpida podríem dir que la pràctica totalitat
d’aquests productes es fa en català central (si és que es fa en català, ja que trobem un
nombre significant d’anuncis locutats en castellà).
3.1.2. Definició del corpus
En aquest apartat s’expliquen els gèneres que s’han tingut en compte per constituir el
corpus i es detallen els programes que en formen part.
Tipologia de programes (gèneres)
Una altra de les necessitats que planteja un treball com aquest és la de plasmar la
varietat en els gèneres audiovisuals en l’anàlisi, sobretot per assegurar una mostra
representativa de la llengua en diferents registres, diferents contextos i diferents tipus de
protagonistes. Aquesta dada ens permetrà, un cop fet l’estudi, detectar quins gèneres
promouen més la varietat de la llengua i en quins d’ells hi ha més monotonia dialectal.
Per classificar els tipus de programes s’ha adaptat la tipologia establerta per Bassols,
Santamaria i Teruel (1997, p. 23-25). S’han simplificat alguns gèneres (per distingir el
gènere del tema, és a dir, una tertúlia esportiva es considerarà un debat i no un programa
esportiu, o bé per dificultats metodològiques, com ara que els nous formats poden ser de
moltes menes, però sobretot són divulgatius). S’hi han afegit uns codis identificatius
entre parèntesi que permetran posteriorment fer-hi referència amb major facilitat. En el
cas de la ficció, s’ha tingut present només la dicotomia versió original/doblada, ja que el
fet de ser producció pròpia o aliena no tendeix a afectar la llengua. Els Telenotícies i els
altres informatius s’agruparan en l’estudi perquè sovint són programes que fa el mateix
equip.
Tipologia de programes a la televisió i a la ràdio
Informatius
-Telenotícies (TN)
-Reportatges o documentals i altres informatius (AINF)
12
-Debats (DEB)
Entre informatius i d’entreteniment
-Magazins (MAG)
-Culturals, divulgatius i nous formats (CD/NF)
Entreteniment no planificat o semiplanificat
-Concursos (CONC)
-Programes d’humor (HUM)
-Retransmissions en directe (RETR)
Entreteniment planificat
-Ficció (sèries, telefilms i pel·lícules)
-En versió original catalana (FVO)
-Doblada (FDO)
Taula 3. Classificació dels gèneres basada en Bassols, Santamaria i Teruel (1997, p. 23-25) però adaptada
per al treball per l’autor.
Programes que constitueixen el corpus
S’ha intentat establir una relació proporcional entre els minuts que cada cadena està
representada en el corpus i l’audiència, per tal que l’estudi sigui representatiu. Tot
seguit es presenten els minuts de presència en el corpus de cadascuna de les cadenes que
constitueixen el corpus, partint de la idea inicial que la cadena amb major audiència,
TV3, hauria de tenir al voltant de sis hores d’observació.
Canal Audiència Minuts
TV3 1.418.000 360
8tv 357.000 90
324 171.000 45
33 / Super3 106.000 25
Esport3 95.000 25
RAC1 786.000 200
Catalunya Ràdio 580.000 145
13
Catalunya Informació 135.000 35 Taula 4. Proporció entre l’audiència del canal i els minuts de corpus.
Malgrat tot, en alguns casos s’ha decidit canviar molt lleugerament el criteri del
percentatge de l’audiència per intentar representar diferents gèneres o diferents franges.
Tot seguit es mostra el total de programes incorporats al corpus, tenint en compte els
criteris d’audiència i varietat de gèneres que s’han presentat anteriorment. En els casos
en què hi ha una tendència clara a l’equilibri durant tota l’emissió, s’ha tallat l’anàlisi
perquè hi hagi representativitat de tots els gèneres i franges possibles dins del temps
dedicat a cada cadena. És a dir, si del canal 324, com a exemple, s’ha d’obtenir una
mostra de 45 minuts, en comptes d’agafar un programa amb aquesta durada se n’han
agafat tres mostres de 15 minuts cadascuna, en diferents franges.
Número Títol Canal Data Durada
1.1 La Riera TV3 diversos dies 1 h
1.2 Cuines TV3 diversos dies 10 min
1.3 Ja t’ho faràs TV3 08/03/2015 15 min
1.4 .CAT TV3 12/03/2015 20 min
1.5 Divendres TV3 17/03/2015 46 min 55 s
1.6 Polònia TV3 19/03/2015 20 min
1.7 La riera TV3 26/03/2015 15 min
1.8 El gran dictat TV3 27/03/2015 15 min
1.9 Telenotícies vespre TV3 01/04/2015 44 min 56 s
1.10 Espai Terra TV3 08/04/2015 15 min
1.11 Telenotícies migdia TV3 13/04/2015 1 h 2 min 48 s
1.12 Cites TV3 28/04/2015 30 min
1.13 Els matins TV3 30/04/2015 15 min 50 s
2.1 2324 324 07/04/2015 15 min
2.2 Butlletí 324 27/05/2015 15 min
2.3 Butlletí 324 28/05/2015 15 min
3.1 InfoK Super3 10/03/2015 13 min 3 s
3.2 Lazy Town Super3 30/03/2015 10 min
3.3 La família del Super3 Super3 07/04/2015 21 min 11 s
3.4 Espècies amenaçades Super3 11/04/2015 11 min 4 s
14
3.5 Generació digital 33 04/03/2015 15 min
4.1 Efectivament Esport3 19/03/2015 20 min
4.2 WRC Ral·li Portugal Esport 3 24/05/2015 20 min
5.1 Arucitys 8tv 24/03/2015 30 min
5.2 8 al dia 8tv 08/04/2015 20 min
5.3 8 al dia 8tv 10/04/2015 20 min
5.4 8 al dia 8tv 17/04/2015 20 min
6.1 Les mil i una nits de
Maria de la Pau Janer
Catalunya
Ràdio
19/03/2015 30 min
6.2 El club de la mitjanit Catalunya
Ràdio
02/04/2015 30 min
6.3 Catalunya vespre Catalunya
Ràdio
07/04/2015 25 min
6.4 El matí de Catalunya
Ràdio
Catalunya
Ràdio
09/04/2015 30 min
6.5 La tribu de Catalunya
Ràdio
Catalunya
Ràdio
09/04/2015 30 min
7.1 Butlletí Catalunya
Informació
26/05/2015 10 min
7.2 Butlletí Catalunya
Informació
27/05/2015 10 min
7.3 Butlletí Catalunya
Informació
27/05/2015 10 min
8.1 Tu diràs RAC1 23/03/2015 1 h
8.2 El món a RAC1 RAC1 24/03/2015 55 min
8.3 Tot és possible RAC1 27/03/2015 25 min
8.4 Via lliure RAC1 12/04/2015 1 h Taula 5: Programes que constitueixen el corpus.
Quadre de variació
A partir de les consignes d’aquest apartat, s’ha dissenyat un quadre que engloba els
gèneres televisius predefinits combinat amb les franges horàries dels programes que
constitueixen el corpus, per tal de detectar fallides en la pretesa variació de gèneres.
15
S’ha intentat cobrir totes les franges d’emissió; tot i això, com és lògic, alguns dels
gèneres no tenen presència a totes les franges d’emissió.
Franja TN AINF DEB MAG CD CONC HUM RETR FVO FDO
Ma
Mi
T
V
PT
N Taula 6. Quadre de variació entre franges i gèneres dels programes que constitueixen el corpus.
3.1.3. Dades que es recullen a l’anàlisi
Tot seguit es detallen les variables que es tenen en compte en l’estudi, per tal de definir
tendències de presència de les diferents varietats dialectals.
Rols a la televisió
S’ha cregut convenient apuntar rol que tenen les persones que fan les intervencions
analitzades, ja que això permetrà identificar tendències lingüístiques interessants que
tinguin els rols com una de les variables. En els casos de ficció, però, la diferència en
els rols només es pot donar entre personatges secundaris i principals, fet que no té tanta
transcendència com l’anterior. Per aquest motiu, sumat a la major polifonia i a la
dificultat en alguns casos d’identificar els parlants, en l’anàlisi d’aquests formats s’ha
obviat aquesta informació i es fa el càlcul total de cada dialecte. Tot i això, si hi ha
algun cas que cal comentar, sí que es personalitza l’anàlisi. En els programes de ràdio
tampoc s’ha diferenciat entre rols, a causa de la dificultat que això suposa en un mitjà en
què no disposem ni d’informació visual ni contextual.
Tal com s’ha dit, doncs, prendre nota dels rols és clau per determinar possibles
tendències d’estatus i prestigi de cadascun dels dialectes, alhora que permet identificar
la funció dels seus parlants. Per establir aquesta classificació, aquest treball es basa en
16
Dolç i Teruel (1997, p. 33-35), que proporcionen una classificació dels rols en un
noticiari:
«Als TN cal distingir entre:
—Conductors i conductores de programa (o conductors base)
—Conductors de seccions especialitzades
—Corresponsals i enviats especials —que anomenem també conductors de suport.
—Veus en off
—Personatges, sovint públics, que intervenen amb certa freqüència com a cites in voce
de les notícies o com a tècnics i especialistes en la matèria.
—Emissors ocasionals»
A partir d’aquesta classificació, i estenent-la a la resta de gèneres televisius, per a aquest
treball s’han determinat les categories següents, que es detallen per evitar casos
d’ambigüitat. S’han establert els criteris sobretot a partir de les primeres observacions,
en què s’han detectat els rols que cal anotar.
• Conductor (COND)
El conductor és la persona que presenta el programa, qui normalment en porta el fil
conductor.
• Segon conductor (COND2)
El segon conductor és el que fa les tasques d’un conductor, però només durant una part
del programa.
• Reporter (REP)
Figura bàsicament de programes informatius: explica una notícia amb una peça de vídeo
en el territori, tant en directe com en diferit. Inclou la figura del corresponsal, un
reporter amb residència en un país estranger, des del qual informa.
• Col·laborador (COL)
Col·laborador extern que fa una intervenció, normalment en magazins (per exemple, un
cuiner que va al programa a ensenyar com fer una recepta).
• Tertulià (TERT)
Participant en un debat d’actualitat.
17
• Entrevistat (ENTR)
Persona externa a la cadena que hi és entrevistada.
• Concursant (CONC)
Participant en un concurs televisat.
• Declaracions (DECL)
Persona que intervé en una peça informativa amb talls de veu generalment curts (per
exemple, quan pregunten a la gent al carrer o quan parlen polítics).
• Veu en off (VOFF)
Persona la veu del qual sentim però a qui no veiem, que generalment fa peces curtes o
falques.
• Trucada (TRUC)
Persona externa que truca a un programa per donar la seva opinió o per participar
d’alguna manera en l’espai.
Geolectes i altres llengües que es parlen
Joan Veny (1993) va diposar les bases per classificar els dialectes del català d’una
manera acurada. Tot i que hi ha molts estudis previs que els classifiquen, se sol pensar
que els sis dialectes de Veny són els que més rigor científic tenen, a més que han
esdevingut els més reconeguts. Les sigles serveixen per identificar els dialectes
posteriorment.
Classificació dels geolectes (i els codis corresponents)
Oriental
Central (CC)
Balear (BA)
Septentrional (SP)
Alguerès (AL)
Occidental
Nord-occidental (NO)
Valencià (VA)
Taula 7. Classificació dialectal, basada en Veny (1993).
18
Les diferències més destacables entre els dialectes catalans rauen en la fonètica i la
fonologia i, en menys grau, en el lèxic. La morfologia presenta també alguns trets
distintius, sobretot en terminacions verbals. Finalment, la sintaxi és pràcticament la
mateixa. En aquest treball, doncs, la fonètica servirà de base per establir quin dialecte
parla cada subjecte. Podem trobar una explicació breu d’aquest fenomen a Strubell
(1982, p. 19):
«La qüestió rau més en la varietat fonètica que en la lexical. En general, les poques diferències
que hi ha en el lèxic són prou conegudes i no afecten el registre formal.»
La classificació dialectal que se segueix en el treball, doncs, és la proposada per Joan
Veny (1993). A grans trets, podríem definir dos grans blocs dialectals, el català oriental
i el català occidental. Els parlants del primer bloc, entre altre coses, neutralitzen les a i e
àtones, mentre que els del segon bloc no ho fan. Dins dels dialectes orientals trobem el
català central, el balear, el septentrional i l’alguerès, mentre que el nord-occidental i el
valencià són els dialectes del bloc occidental, en què no es fa la neutralització de les
vocals àtones.
En els casos en què el parlant fa servir formes que no són pròpies del seu dialecte se'n
pren nota per a analitzar-ho posteriorment. En cas que un parlant barregi formes de dos
dialectes es prendrà nota dels dos, i es mirarà de donar-ne raó posteriorment. Si hi ha
persones que parlen en altres llengües que no siguin el català, es registrarà, però no
s’analitzarà en l’estudi. És una dada útil per comparar la presència d’aquestes llengües
amb la d’altres dialectes. se seguiran els codis següents: castellà (ES), anglès (AN),
alemany (DE), italià (IT), francès (FR), portuguès (PT) i altres (AL).
Gèneres
És una informació útil per destriar aquells gèneres en què s’observa més o menys
variació. Se’n pren nota per definir-la com una de les variables de l’anàlisi, però no es
detalla aquí perquè s’han seguit els criteris de l’apartat 3.2.1., en el qual estan
convenientment detallats.
3.2. Entrevistes semiestructurades
19
Les entrevistes semiestructurades permeten extreure opinions o judicis de l’estat de la
qüestió o de les actituds quant als dialectes als mitjans de comunicació. S’ha cregut
convenient entrevistar tant periodistes o locutors que no parlen català central com
lingüistes dels mitjans, que permeten veure el tractament de l’estàndard als mitjans de
comunicació audiovisuals des de dos punts de vista diferents. Les entrevistes s’han
enregistrat en àudio i s’han transcrit posteriorment. En l’apartat d’anàlisi d’opinions
se’n troben fragments i comentaris, mentre que a l’annex hi ha l’entrevista sencera. Les
preguntes que guien la conversa amb els locutors són les següents:
-Lloc de naixement
-Lloc de residència
-Has mantingut la teva varietat?
-Has rebut ordres perquè canviïs la varietat?
-Has canviat la teva varietat motu proprio?
-Creus que a TV3 es parla un català molt barceloní?
-Creus que els recursos que et donen estan adaptats a les teves necessitats o estan molt
orientats al català central?
-Creus que al final els dialectes no centrals estan ben representats respecte a la població
que les parla?
Pel que fa al segon grup, al dels lingüistes, les preguntes són aquestes:
-S'ha aconsellat mai a algun locutor canviar la seva varietat o adaptar-la a un estàndard
diferent del de la seva varietat per tal de facilitar-ne la comprensió?
-Creus que els mitjans de comunicació en català difonen un català massa barceloní?
-Quin diries que es el percentatge de català no central que se sent als mitjans de
comunicació audiovisuals en català? Diries que és un percentatge proporcional a la gent
que parla les varietats no centrals?
-Creus que els recursos lingüístics existents satisfan les necessitats de parlants de tots
els dialectes?
20
4. ANÀLISI DE L’ESTUDI DE CORPUS
Tot seguit es presenta un recull de les dades més interessants que s’han extret a l’estudi
del corpus, en primer lloc el total que se sent de cadascun dels dialectes i tot seguit per
variables (rols, cadenes i gèneres). Per consultar totes les intervencions observades,
vegeu l’annex.
4.1. Dades totals
Les dades totals inclouen el càlcul total de la presència de cada varietat dialectal en la
totalitat del corpus analitzat. Aquestes dades permeten extreure conclusions globals,
sense tenir en compte cap de les altres varietats que més endavant es presentaran. El
càlcul es presenta tant en segons com en percentatge (que correspon a la proporció
respecte el total d’intervencions).
Varietat dialectal Segons Percentatge (del total
d’intervencions)
Català central 43.427 86,73%
Català nord-occidental 2.614 5,32%
Valencià 1.047 2,13%
Balear 891 1,81%
Septentrional 0 0%
Alguerès 0 0%
Castellà 1.723 3,51%
Anglès 282 0,57%
Altres llengües 89 0,18%
Total 50.073 100,00% Taula 8. Total de segons i percentatge de cadascun dels dialectes i altres llengües que s’han detectat al
corpus.
En primer lloc, cal destacar l’absència d’intervencions en dos dels sis dialectes del
català, el septentrional i l’alguerès. Una de les causes que s’hi poden veure és que són
varietats amb relativament pocs parlants i que no tenen gaire influència en la vida de
Catalunya (entesa com a comunitat autònoma) pel fet de pertànyer a uns altres estats.
21
Una altra de les conclusions a què s’arriba fàcilment és que el català central és el que
més representació té en el corpus, amb un 86,47% de les intervencions. Aquí es poden
destacar algunes de les raons també òbvies: és el que més parlants té a Catalunya. A
més a més, la seu dels mitjans que hem analitzat és a Barcelona, fet que reforça encara
més el pes demogràfic. El català nord-occidental destaca en segona posició, amb un 5%
de les intervencions. Tot i que és una xifra baixa, els seus parlants no tenen un pes
demogràfic gaire més elevat al Principat. Més endavant es veuen el valencià i el balear,
que tot i que són varietats força parlades tenen una representació més residual, però tot i
això remarcable, ja que no són dialectes parlants naturalment a Catalunya.
Com a fet anecdòtic, s’ha de fer esment que el castellà tingui més presència que quatre
dels sis dialectes catalans. Tot i que és normal per la situació sociolingüística als països
de parla catalana, no deixa de cridar l’atenció en cadenes que tenen el català com a
llengua pròpia i vehicular que més del 3% de les intervencions es facin en una altra
llengua. Més endavant, però, s’obvien les altres llengües i es posa el focus
exclusivament en els dialectes catalans.
4.2. Dades per cadenes / emissores
L’estudi per emissores, tal com s’ha dit a la metodologia, permet analitzar el paper dels
mitjans públics com a difusors d’un model de llengua polimòrfic (tal com diu, per
exemple, el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), alhora
que també permet veure diferències entre emissores de ràdio i cadenes de televisió. Tot
seguit es presenta una taula amb el temps en segons que s’ha detectat cadascuna de les
varietats en cadascuna de les cadenes o emissores (que facilita una anàlisi més acurada),
així com un gràfic que permet fer una anàlisi comparativa més ràpida:
Cadena Català central
Català nord-
occidental Valencià Balear
TV3 15.695 90,42% 478 2,75% 802 4,62% 383 2,21%
324 1.754 70,13% 747 29,87% 0 0,00% 0 0,00%
33 803 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Super3 2.281 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
22
Esport3 2.060 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
8tv 4.051 94,30% 0 0,00% 245 5,70% 0 0,00%
RAC1 9.806 93,19% 717 6,81% 0 0,00% 0 0,00%
Catalunya Ràdio 6.436 85,22% 608 8,05% 0 0,00% 508 6,73%
Catalunya
Informació 1.454 95,78% 64 4,22% 0 0,00% 0 0,00% Taula 9. Segons i percentatge de cada dialecte per emissores.
Gràfic 1. Percentatge de cada dialecte per emissores.
Sembla que no influeix gaire el fet de pertànyer a un grup de comunicació públic o
privat en el grau de diversitat dialectal de la cadena. La cadena en la qual s’han sentit
més dialectes és TV3, probablement per tenir major representació en el corpus (pels
motius que s’han detallat en la metodologia). En el cas de Catalunya Ràdio, a més,
destaca la gran presència del balear (bàsicament pel fet que la presentadora d’un
programa de dues hores diàries és illenca). En el cas del canal 324, destaca la gran
presència del nord-occidental, induïda per tenir alguns conductors de butlletins de la
zona en què es parla i pel fet que durant els dies observats es parlava força d’aquestes
zones. Finalment, sembla que hi ha una tendència que els canals temàtics tinguin menys
varietat, tot i que aquest fet pot tenir relació amb la presència d’aquests canals al corpus.
4.3. Dades per rols (televisió de no ficció)
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
BA
VA
NO
CC
23
L’anàlisi dels rols ajuda a veure possibles diferències entre els papers dels parlants de
diferents varietats, si aconsegueixen aparèixer amb rols amb més pes o menys en el
gènere, etcètera. També es mostren una taula de segons i un gràfic, pels mateix motius
que en l’apartat anterior.
Rol Català central
Català nord-
occidental Valencià Balear
Conductor 6.931 88,00% 562 7,14% 0 0,00% 383 4,86%
Segon
conductor 2.139 96,31% 82 3,69% 0 0,00% 0 0,00%
Reporter 2.483 88,14% 291 10,33% 43 1,53% 0 0,00%
Col·laborador 58 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Tertulià 3.486 77,36% 39 0,87% 981 21,77% 0 0,00%
Entrevistat 1.062 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Convidat 514 86,97% 77 13,03% 0 0,00% 0 0,00%
Concursant 77 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Declaracions 1.162 93,56% 80 6,44% 0 0,00% 0 0,00%
Veu en off 346 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Trucada 51 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% Taula 10. Segons i percentatge de cada dialecte per rol del parlant.
Gràfic 2. Percentatge de cada dialecte per parlant. Vegeu els codis emprats a l’explicació de la
metodologia.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
COND COND2 REP COL TERT ENTR CONV CONC DECL VOFF TRUC
BA
VA
NO
CC
24
No es detecten gaires diferències pel que fa als rols. Es troben parlants de dialectes no
centrals en rols de diferent importància, des de declaracions (que no són agents de la
cadena) fins a conductors de programes, així que no es detecten tendències que
impliquin necessàriament una jerarquització per dialectes. En tot cas, però, sí que es
podria argumentar que no s’han detectat veus en off en dialectes no centrals. La veu en
off és un dels registres més controlats, així que és possible que l’obertura a altres
dialectes sigui més dificultosa.
4.4. Dades per gèneres
L’anàlisi per gèneres ens permet detectar quins programes promouen més la varietat
dialectal i en quins queda més amagada. Com en els casos anteriors, es presenta una
taula amb el temps en segons i un gràfic que permet processar millor la informació:
Gènere Català central
Català nord-
occidental Valencià Balear
TN i altres
informatius 13.876 90,54% 1.406 9,17% 43 0,28% 0 0,00%
Debats 6293 97,78% 121 1,88% 22 0,34% 0 0,00%
Magazins 12.946 88,54% 717 4,90% 959 6,56% 0 0,00%
Culturals,
divulgatius i
nous formats 2.831 70,81% 276 6,90% 0 0,00% 891 22,29%
Retransmissions 965 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Concursos 642 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Humor 852 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
Ficció V.O. 4.172 97,27% 94 2,19% 23 0,54% 0 0,00%
Ficció doblada 850 100,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% Taula 11. Segons i percentatge de cada dialecte per gènere.
25
Gràfic 3. Percentatge de cada dialecte per gènere. Vegeu els codis emprats a l’explicació de la
metodologia.
Com era d’esperar, els gèneres en els quals hi ha més varietat dialectal són aquells en
què participen més agents externs o bé que tenen localitzacions diverses. En el primer
cas, es pot veure sobretot als informatius, en què intervenen, aproximadament, unes
cinquanta persones per hora. En el segon cas, a més, cal recordar que molts dels
programes de divulgació tenen localitzacions canviants. Una altra de les diferències que
aquesta anàlisi permet observar és el fet que en els programes d’entreteniment o
d’humor hi ha molta menys varietat que en els de tall més seriós o formal, com ara
informatius o divulgatius. Finalment, cal esmentar el fet que la varietat dialectal en
ficció, especialment en la doblada, és molt baixa, tal com indicaven Massanell, Ferre,
Puigròs i Truyols (2009, p. 163) (vegeu apartat 2.3.).
4.5. Valoració global
Com a comentari global d’aquest estudi, cal remarcar que la presència dels dialectes no
centrals és baixa, tant si s’analitzen les dades de manera global com si es fa detallant les
variables que s’han fet servir per a aquest treball. En qualsevol cas, la resta de varietats
dialectals no són invisibles, ja que se’n detecta una presència relativament destacable.
Tot i que no s’observen grans diferències entre grups de comunicació ni emissores, cal
destacar el fet que només a TV3 s’han detectat els quatre dialectes amb presència als
mitjans. Tampoc es detecten grans diferències entre rols, mentre que sí que n’hi ha
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
INF DEB MAG CD/NF RETR CONC HUM FVO FDO
BA
VA
NO
CC
26
algunes de més remarcables pel que fa als gèneres, com ara l’absència en ficció doblada
de varietats no centrals. En qualsevol cas, l’estudi demostra que els dialectes catalans
són presents d’una manera natural en els mitjans.
27
5. ANÀLISI D’OPINIONS
S'ha cregut convenient analitzar algunes de les opinions dels professionals dels mitjans
de comunicació quant a l'ús de les varietats dialectals als mitjans. Per tal de tenir-ne una
visió des de dos punts de vista diferents, s'han fet dues entrevistes a periodistes que
parlen una varietat no central i quatre entrevistes a lingüistes. En el primer cas, les
entrevistes ens permeten conèixer el punt de vista del parlant, el del periodista que fa
servir en antena una varietat relativament minoritària. En el segon cas, l'interès de les
entrevistes el trobem en saber quina és la política del mitjà pel que fa als diferents
dialectes (si és més restrictiva o no), a quins nivells, quina proporció de parlants de cada
dialecte té el mitjà, etcètera. La informació que proporcionin servirà per entendre les
actituds (descobrir si hi ha autorepressió, si hi ha hagut una assimilació dialectal
progressiva en el cas que visquin en una altra àrea dialectal, si algun cop els han donat
instruccions per adaptar la seva parla, etcètera). Les entrevistes completes es poden
trobar a l'annex del treball. Tot seguit se'n mostren els fragments més importants,
després dels quals es pot trobar l'anàlisi corresponent.
5.1. Locutors i presentadors
Per la banda dels periodistes s'ha entrevistat Artur Peguera, conductor dels esports dels
Telenotícies del cap de setmana, nascut al Pont de Suert i, per tant, parlant de català
nord-occidental, i Fàtima Llambrich, redactora d'informatius (actualment també al 30
minuts), també parlant nord-occidental i nascuda a l'Ametlla de Mar.
5.1.1. Artur Peguera
Alguna vegada t’han dit que canviïs la teva varietat, o que aquesta paraula no la
diguis, que no s’entendrà?
Aquí… al contrari.
T’encoratgen a fer servir la varietat?
Sí, sí t’encoratgen. T’explicaré una anècdota: recordo quan el Rafa Nadal va guanyar el
segon Roland Garros, ja fa anys, recordo que vam fer la informació, vam fer el vídeo, i
hi ha un off, en el qual es veia l’avi del Rafa Nadal, mirant el partit i celebrant la
victòria. Jo vaig fer el tema, i vaig dir «qui no s’ha volgut perdre aquest partit és el padrí
de Rafa Nadal». Els lingüistes me’l van donar per bo… i aleshores, aquest mateix text el
28
van agafar un noi del 324 i el va llegir ell i el lingüista li va dir que no havia de dir
padrí… I aleshores em va dir a mi que jo ho havia dit, i vam consultar els lingüistes que
què passava. Ells ens van dir que jo sí que ho puc dir, ell no, perquè a Lleida el padrí es
l’avi, se li diu també, i aquí el padrí és exclusivament el padrí de bateig. És per dir
«ostres, fins a quin punt els lingüistes tenen cura d’aquestes coses, no?».
En primer lloc, cal comentar que el periodista no ha tingut mai cap problema per fer
servir la seva varietat. En el seu cas, a més, afirma que l’encoratgen a fer-la servir (de
fet, a mantenir-la), i explica una anècdota que permet fer-se una idea de la cura que
tenen els lingüistes per aquestes qüestions. En el seu cas, a més, ell se sent molt còmode
fent servir aquesta varietat.
I creus que al final els dialectes no centrals estan ben representats respecte a la
població que les parla?
No crec que sigui una qüestió de percentatges, jo crec que aquí el que s’ha de fer és que
la gent que treballa se l’ha agafat per unes aptituds professionals que no es paren a
pensar si es d’aquí o es d’allà. Jo no he tingut mai cap problema en absolut per treballar
en aquesta casa, per tenir una varietat dialectal diferent a la del gruix, de la majoria de
catalans, al contrari. Fa un any i pico teníem informatius en què hi havia un conductor
general, després venia jo als esports i el Toni Nadal a rematar amb el temps… No hi ha
hagut mai cap problema, que diguessin «no els poseu junts, al Nadal i al Peguera»… no.
És natural, tal com surt.
Una altra de les peces clau de la seva opinió és que tot i ser parlant d’una varietat no
central no creu que els dialectes no centrals estiguin infrarepresentats als mitjans, més
que res perquè entén que no és un procés forçat sinó un fenomen natural. Els
treballadors, per tant, s’escullen per les seves aptituds professionals i no pas per la seva
varietat, segons ell. En resum, el fenomen de la varietat dialectal es viu amb naturalitat
per part tant dels lingüistes com dels locutors de la cadena.
5.1.2. Fàtima Llambrich
Has mantingut la teva varietat o l’has anat canviant?
29
Clar, a vere, jo visc aquí, i quan vaig acabar l’institut, i vaig acabar la universitat, ja em
vaig desplaçar a Barcelona, segur que això m’ha contaminat en el parlar de la gent amb
qui he anat tractant, ja siguin amistats, ja siguin els companys de classe, o perquè
l’entorn on estàs doncs la gent no té el teu parlar i per lo tant et pots haver contaminat
segur. Segur que m’he contaminat una mica, però ni he forçat a mantenir el meu parlar
ni m’he forçat a contaminar-lo, no sé com dir-ho.
Tal com es veu en l’entrevista amb l’Artur Peguera, en aquest segon cas també
s’esmenta el fenomen produït pel contacte amb gent d’una altra varietat. En aquesta
entrevista, la Fàtima Llambrich explica que com que és ENG (periodista de carrer, que
de vegades grava i de vegades posa veu i cara al reportatge) està en contacte amb molta
gent de molts llocs diferents. Ella, però, ho veu com un fenomen natural, allunyat de
qualsevol intenció (tant d’assimilació d’una altra varietat com de manteniment volgut).
Una anècdota interessant que relata Llambrich és el fet que hi ha gent del seu poble
natal que li diu que ha canviat la seva manera de parlar, mentre que hi ha altres que
s’alegren quan la senten per antena perquè així se sent el parlar d’allà.
No! Jo crec que no... encoratjar, no, i prohibir-me tampoc... llavors sí que... el que jo
crec que no es pot fer, és fer servir paraules que no entengui tothom, però no en el meu
parlar, en tots els parlars, de la mateixa manera que per ser un mitjà de comunicació
també expliquem d’una manera més planera i evitant tecnicismes o si es fan servir
tecnicismes s’expliquen, saps?
En els dos casos els periodistes ens afirmen rotundament que no han rebut instruccions
per canviar el seu dialecte o per adoptar trets del català central. Això sí, accepten que de
vegades s’han d’adaptar paraules incorrectes (o barbarismes, com diu la Fàtima
Llambrich) per tractar-se la televisió que fan (informatius) d’un registre formal. Aquest
fet s’ha comentat prèviament en l’anàlisi del marc teòric. No obstant això, mentre que la
Fàtima Llambrich diu que no l’encoratgen a fer servir la seva varietat pròpia, l’Artur
Peguera diu que sí, que els lingüistes l’animen a fer-ho.
5.2. Lingüistes
30
Per la banda dels lingüistes, s'ha entrevistat Marta Espuny, del Grup Flaix; Gisela Eiré i
Marta Morros, de RAC1 i RAC105; Manel Riera i Raïssa Martínez, de Televisió de
Catalunya i, finalment, Oriol Camps, anteriorment lingüista de Catalunya Ràdio.
5.2.1. Manel Riera i Raïssa Martínez (TV3)
Entrevistador: Falten altres varietats lingüístiques que no siguin el català central?
Raïssa: Home, potser al principi sí que és veritat que el central dominava més, però
després sí que s’ha anat incorporant.
Manel: Passa que la majoria de periodistes i de presentador són del dialecte diguem-ne
central, i per tant com que cadascú parla en la seva variant dialectal hi ha un gran
domini del català central.
En primer lloc, els lingüistes de TV3 afirmen que sí que hi ha absència de varietats no
centrals, però és per fenòmens naturals, tal com s’ha anat veient al llarg del treball. Tot
seguit, però, es proposa intervenir-hi per tal de descompensar aquest greuge:
Manel: Però jo penso que n’hi hauria d’haver més
Entrevistador: Ah, que n’hi hauria d’haver més, encara.
Manel: Crec que hi hauria d’haver més presència de les altres varietats dialectals de la
llengua, sí. Penso que n’hi hauria d’haver més.
Raïssa: Jo trobo que s’hauria de fer un esforç, és a dir, aquí s’ha seguit una mica la
política de doncs mira ara n’hi ha quatre, casualment perquè hi ha quatre periodistes o
quatre presentadors o quatre redactors, doncs que un és de Mallorca, un és d’aquí...
doncs mira, ara n’hi ha vuit... Però jo penso que s’hauria de dir: a veure, presència en
aquests moments del parlar occidental, presència del parlar de les Illes, etcètera. N’hi ha
poca, per tant fem un esforç, anem a buscar periodistes d’allà, anem a buscar
presentadors... Jo trobo que s’hauria de fer un esforç perquè n’hi hagués més.
Manel: Jo hi estic d’acord, crec que hi hauria d’haver-hi, s’hauria d’obrir més...
Raïssa: Sí...
Manel: Per això dic que s’hauria de planificar.
31
En aquest cas, però, el fenomen de la varietat dialectal ja no seria tan natural com tots
els agents coincideixen a valorar, ja que es destriaria personal per compensar diferències
entre dialectes. Tot seguit revelen una peça clau per entendre algunes de les actituds:
Manel: És que a més a més de vegades també hi ha el problema que alguns periodistes o
algun presentador occidentals doncs fan l’esforç...
Raïssa: Sí, de neutralitzar...
Manel: De neutralitzar, és a dir, de parlar en central...
Entrevistador: i el fan motu proprio o el fan induïts per alguna raó superior, o
algun cap...
Raïssa: Clar, també depèn de si parlem només d’informatius o parlem de programes i de
... parlem de dramàtics... perquè per exemple al Super3 hi ha l’exemple del Senyor Pla,
que ell volgudament no vol que se li noti massa l’accent i intenta neutralitzar sempre
que pot, però tampoc no li acaba de sortir, així que al final no acaba de parlar...
Com es pot veure, tot i que no hi ha ordres de canviar la varietat (tal com han dit també
Peguera i Llambrich) sí que hi ha alguns locutors o actors que decideixen canviar total o
parcialment la seva varietat dialectal per evitar connotacions negatives: en el cas del
Senyor Pla, per exemple, ens trobem amb el personatge dolent de la sèrie i l’actor pensa
que mantenir la seva varietat pot fer que es relacioni la maldat del personatge amb
parlar en nord-occidental. Aquests intents, però, sembla que no són gaire fructuosos.
5.2.2. Oriol Camps
S'ha aconsellat mai a algun locutor canviar la seva varietat o adaptar-la a un
estàndard diferent del de la seva varietat per tal de facilitar-ne la comprensió?
No en èpoques recents. Crec que al començament de tot de Catalunya Ràdio, abans que
jo hi arribés (o sigui, abans de l'abril del 1987) sí que s'havia donat algun consell
d'aquesta mena. Però no des d'aleshores: més aviat s'ha procurat que cadascú conservi i
millori la seva varietat. Als mitjans que conec, la procedència dels locutors és força
variada.
Camps referma el que es comentava en el marc teòric: al principi de les emissions en
català s’havia constituït de facto un estàndard central, però amb el pas del temps s’ha
32
anat ampliant i actualment afirma que la presència de parlants de diferents procedències
és un fet.
Tampoc no crec que els mitjans hagin de reproduir la proporció de parlants de les
diverses varietats, ni que els mitjans que emeten des de Barcelona hagin d'oferir només
veus centrals, i els que emeten des de Lleida només veus occidentals, per posar dos
casos. Els mitjans es proveeixen de locutors i redactors al mercat de treball, com totes
les empreses, i el que volen són bons professionals (bons periodistes, atents a
l'actualitat, que entenguin una tercera llengua a més del català i el castellà, etc.), que
parlin bé en la seva varietat d'origen.
En aquest fragment, el lingüista segueix l’opinió dels altres entrevistats considerant que
la varietat dialectal als mitjans s’ha de tractar d’una manera natural. Coincideix amb
Peguera en el fet que els mitjans contracten personal per la seva professionalitat i no pas
pel dialecte que parlen, només tenint en compte que per a mitjans audiovisuals cal parlar
amb correcció (independentment de la varietat en què es parli).
5.2.3. Marta Morros i Gisela Eiré (emissores del Grupo Godó)
Pel que fa als geolectes, tenim poca representació de locutors no centrals i, sovint, ells
mateixos “se censuren” les formes més pròpies de cada variant que podrien resultar
“estranyes” a la resta de parlants. Per exemple, un cas com el del plural amb –ns
d’alguns mots acabats en –e àtona (hòmens, jóvens) l’acceptaríem, però és un dels casos
amb què probablement ja no ens trobaríem perquè els mateixos locutors optarien pel
plural homes, joves.
S'aconsella / s'ha aconsellat mai a algun locutor canviar la seva varietat o adaptar-
la a un estàndard diferent del de la seva varietat per tal de facilitar-ne la
comprensió?
No ha passat mai. També és veritat que només ens hem trobat amb locutors nord-
occidentals; i no d’altres indrets de fora del domini lingüístic de Catalunya.
33
En primer lloc, les responsables de llengua de les ràdios del Grupo Godó reconeixen
que la presència de parlants no centrals a les seves emissores és baixa; de fet, reconeix
que només n’hi ha un (vegeu l’entrevista completa a l’annex). El fet més interessant
d’aquest fragment, però, és que també afirma que són els mateixos parlants no centrals
els que eviten les formes més desconegudes per als parlants de tot el domini,
probablement com podria passar també amb els dialectalismes propis de l’àrea del
català central. Les ordres que dóna el servei lingüístic només suposen restriccions en
l’eix formal i normatiu, i no pas dialectal, ja que se segueix la Proposta per a un
estàndard oral de l’IEC.
També cal tenir en compte “l’efecte contagi”. Sovint, els parlants es contagien de la
variant d’on viuen i van canviant el seu parlar (això ho hem pogut veure en algun
presentador de TV3, si es compara el català que parlava al principi amb el que parla o
parlava els últims anys).
En aquest fragment, es pot detectar un dels fenòmens pels quals els locutors no centrals
canvien la seva varietat —probablement, la causa més versemblant i més habitual—: la
residència a Barcelona fa que es contagiïn de la varietat del lloc (dit d’una manera més
sensible, els parlants comencen a adoptar subconscientment trets de la varietat amb la
qual tenen més contacte).
El model de llengua dels mitjans de comunicació d'àmbit nacional acostuma a basar-se
en el català central (en part perquè, de fet, la majoria de locutors d’aquests mitjans són
centrals), però no estic segura que el barceloní sigui el subdialecte predominant. A la
Redacció d’Informatius de RAC1, per exemple, sí que predomina el català central, però
en canvi, només hi ha un locutor que sigui barceloní. A l’equip d’El món a RAC1, hi ha
més periodistes de Barcelona, però no més que els que no ho són.
Finalment, Morros i Eiré expliquen el model lingüístic dels mitjans, i tot i que sí
afirmen que es cert que està basat en el català central (per una qüestió de facto), no
creuen que tingui una base barcelonina o xava —una de les crítiques habituals—, ja que
hi ha molts locutors que no són de la capital.
5.2.4. Mercè Espuny (emissores del Grup Flaix)
34
Com bé pots imaginar, cadascun manté el seu accent i de vegades alguna paraula del
parlar, tot i que són conscients que els ha d'entendre tothom. Els lingüistes del Grup,
mai no els hem dit res respecte del seu accent, és un aspecte que respectem i que aporta
riquesa.
Tal com passa a les emissores del Grupo Godó, a les emissores de Flaix no es donen
ordres perquè canviïn de varietat, tot i que sí que s’eviten expressions locals que puguin
posar en compromís la comprensió.
5.3. Valoració
Tal com es pot veure en les respostes tant dels lingüistes com dels periodistes que s’han
entrevistat, no sembla que hi hagi habitualment ordres o instruccions perquè els parlants
de català no central en antena canviïn la seva varietat. En alguns casos, però, s’afirma
que sí que s’ha de canviar alguna paraula o expressió que pot semblar massa local i pot
provocar que els parlants de tot el domini lingüístic tinguin dificultats per entendre-la.
Les opinions de tots els entrevistats coincideixen en aquests fets, així que es pot donar
per fet que és el que passa realment.
Els serveis lingüístics dels mitjans també afirmen que el català que predomina i que més
se sent en tots els casos és el català central, però es justifica en el fet que és el més parlat
i que les seus dels mitjans de comunicació són a l’àrea metropolitana de Barcelona
(Catalunya Ràdio, RAC1 i Flaix a la ciutat de Barcelona, TVC a Sant Joan Despí, TVE
a Sant Cugat del Vallès i 8tv a Esplugues de Llobregat). Cal fer saber que altres autors
també teoritzen sobre les mateixes raons, com ara Strubell (1982, p. 20):
«De fet, fins i tot un estàndard occidental al Principat, toparia amb el mateix problema, en part
per la gran desproporció entre els parlants de cada varietat, favorable a l'oriental, i en part
perquè, con hem dit abans, el principal centre difusor de cultura al Principat (incloent-hi estudis
de TV, de ràdio, de doblatge per a l'aspecte oral; i les editorials i principals diaris per al vessant
escrit) és de parla oriental: Barcelona.»
35
La normalitat amb què es veu aquest fenomen és molt més alta del que pot semblar en
un principi: en cap moment es destria ningú per qüestions de varietat dialectal, tot i que
Martínez i Riera aposten per fer-ho per descompensar el dèficit de varietats no centrals.
Tot i això, la majoria afirma que establir quotes de participació de cada dialecte és inútil
i contranatural.
36
6. CONCLUSIONS
Una de les conclusions a les quals és més fàcil arribar després de fer una anàlisi
detallada i mínimament rigorosa és que als mitjans de comunicació de Catalunya hi ha
un predomini clar del dialecte central. Aquesta percepció, però, necessita dades que
demostrin que és certa; aquest estudi, doncs, ha permès veure que en aproximadament
un 86% de les intervencions del corpus que s’ha establert, el dialecte que se sent és el
central. El percentatge de temps en què es pot sentir el català nord-occidental correspon
a aproximadament el 5%, mentre que els altres dialectes que se senten són el valencià i
el balear, amb presència relativament baixa. Finalment, per acabar amb el repartiment
de dialectes, cal recordar que dos de les sis varietats del català (septentrional i alguerès)
no han sortir en l’anàlisi que s’ha realitzat. Tot i que s’allunyen del focus de l’estudi,
s’ha de fer notar que en un 3,5 per cent del temps que s’ha analitzat s’ha parlat en
castellà i un 0,7% en altres llengües.
Quant a la proporció de temps en què se sent una varietat o una altra respecte dels
parlants de cada varietat —o, més adequadament, dels habitants de cadascuna de les
zones on es parla cada dialecte—, es podria observar una lleugera descompensació que
fa que, en un marc d’exactitud i equilibri mil·limètric, se senti menys nord-occidental
del que es podria esperar. La realitat, però, és que no és necessari que el parlar
correspongui exactament amb el nombre de parlants, ja que establir quotes en aquest
sentit seria ridícul i antinatural. A més a més, tal com s’ha apuntat en altres apartats, la
seu dels mitjans de comunicació que s’han analitzat és a Barcelona o a l’àrea
metropolitana, fet que explica que els treballadors de la casa tendeixin a ser de la vora
de la capital catalana. En qualsevol cas, la descompensació quantitativa no s’ha
d’entendre com a greuge per als parlants de varietats no centrals, ja que la presència és
poca però destacable.
Deixant de banda l’eix de les dades i centrant-nos en el qualitatiu, les actituds i el
prestigi dialectal, segons la informació que han proporcionat tant els lingüistes dels
principals mitjans audiovisuals en llengua catalana com els periodistes amb qui hem
pogut parlar, es pot constatar que en cap cas la poca presència de dialectes no centrals
estigui causada per instruccions de lingüistes, directors o realitzadors per eliminar traces
de la parla pròpia, sense menystenir adaptacions de registre o algunes intervencions en
37
lèxic d’àmbit molt restringit (que realment pot ser tant de dialectes no centrals, com el
xeic ebrenc, o bé centrals, l’eixavuiro osonenc). En qualsevol cas, l’estàndard de cada
dialecte té reconeixement total en els mitjans de comunicació.
Tot i que teòricament és cert, es pot comprovar que els locutors i presentadors no
centrals tendeixen a perdre traces de la seva varietat pròpia, tal com es pot comprovar
en l’apartat 6. Com hem pogut veure a les entrevistes, però, aquestes pèrdues (que solen
ser convergències de la seva parla amb el català central) solen tenir altres causes que no
pas la diglòssia dialectal. El més destacable d’ells és el contacte que tenen aquests
mateixos parlants amb zones on es parla el central, sobretot quan esdevé el seu lloc de
residència. Aquest fenomen de contacte és natural i el fan els parlants de manera
instintiva i subconscient, així que no és censurable. Tot i això, un altre dels factors que
s’han de tenir en compte és el del canvi voluntari de varietat: ho hem vist en el cas del
Senyor Pla, de La família del Super3, que canvia de varietat voluntàriament per
deslligar la seva parla (el valencià) de qualsevol connotació negativa (cal recordar que
és el personatge dolent del programa). En altres casos, alguns actors canvien la varietat
per estar representant un personatge natural d’un altre lloc. Tanmateix, i pel que fa
concretament al lèxic, sí que és cert que alguns locutors s’autolimiten per tal de no
posar en risc la seva comprensió.
En definitiva, la representació de les varietats geolectals als mitjans de comunicació es
viu com un fenomen natural, en què no hi ha ni voluntat d’eliminar les varietats
minoritàries ni de donar-los més protagonisme de la que tenen en la realitat. Un fet que
es viu de forma natural, com passa al dia a dia.
El treball respon, doncs, a l’objectiu bàsic de la recerca que es plantejava en la
introducció: quantificar la presència de cadascun dels dialectes catalans en els mitjans
de comunicació i detectar possibles greuges entre varietats dialectals. És per això que
aquest treball aporta una novetat interessant a la recerca d’aquest tema, ja que no s’han
observat anàlisis prèvies que permetessin quantificar la presència dels dialectes en
televisió i ràdio, únicament estudis que s’hi acostaven sense mostrar gaires dades. Per
aquest motiu, l’estudi és una eina útil per valorar el grau de representació de la variació
dialectal de la llengua en els mitjans i permet a la gent que hi treballa disposar de dades
empíriques que els ajudin a establir unes pautes determinades.
38
7. BIBLIOGRAFIA
BASSOLS, M., RICO, A., i TORRENT, A. M. (eds.). (1997). La llengua de TV3. Barcelona:
Empúries.
BASSOLS, M, SANTAMARIA, L., TERUEL, E. (1997). “Tipologia dels programes dels
mitjans audiovisuals”. A: BASSOLS, M., RICO, A., i TORRENT, A. M. (eds.). (1997). La
llengua de TV3. Barcelona: Empúries.
BASSOLS, M. (1997). “Els magazins”. A: BASSOLS, M., RICO, A., i TORRENT, A. M.
(eds.). (1997). La llengua de TV3. Barcelona: Empúries.
BASSOLS, M., i SEGARRA M. (eds.). (2009). El col·loquial als mitjans de comunicació.
Vic: Eumo Editorial.
BIBILONI, G. (2004). Llengua estàndard i variació lingüística (2a. ed.). València: Eliseu
Climent.
CASALS, D. (2001). “Inconvenients d'una proposta d'estàndard oral de masses central”.
A Zeitschrift für Katalanisch, 14, 151-161.
CASALS, D., i FAURA, N. (2010). El català als mitjans de comunicació. Barcelona:
Editorial UOC.
DOLÇ, M. i TERUEL, E. D. (1997). “Anàlisi de programes informatius: els noticiaris (TN)
- (Estudi corresponent als anys 1985 i 1993)”. A: BASSOLS, M., RICO, A., i TORRENT,
A. M. (eds.). (1997). La llengua de TV3. Barcelona: Empúries.
FAURA, N., PALOMA, D., i TORRENT, A. M. (eds.). (1998). La llengua de Televisió de
Catalunya. Materials per a l’anàlisi. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona,
Servei de Publicacions.
FUNDACIÓ AUDIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA. (2014). Resum 3r. acumulat
2014. EGM Baròmetre Catalunya. (en línia). Recuperat 27 gener 2015, des de
39
http://www.premsacomarcal.cat/documents/resum-3a-onada-2014-egm-barometre-
catalunya.pdf
GENERALITAT DE CATALUNYA. CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS.
(2013). Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Barcelona:
Generalitat de Catalunya.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC). (1990). Proposta per a un estàndard oral de la
llengua catalana. I Fonètica. Barcelona: IEC.
JULIÀ, J. (ed.). (2000). Llengua i ràdio. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat.
MASSANELL, M., FERRE, A., PUIGRÒS, M. A., I TRUYOLS, M. (1997). Els geolectes. A:
BASSOLS, M., i SEGARRA M. (eds.). (2009). El col·loquial als mitjans de comunicació.
Vic: Eumo Editorial.
ORTEGA, R. (2015). “Hem de fer una mica els ulls grossos amb l’ús incorrecte del
català”. El País (en línia). Recuperat 5 març 2015, des de
http://cat.elpais.com/cat/2015/02/25/cultura/1424901452_396623.html
PALOMA, D. (1997). “Decisions internes sobre el model de llengua”. A: BASSOLS, M.,
RICO, A., i TORRENT, A. M. (eds.). (1997). La llengua de TV3. Barcelona: Empúries.
SISTAC, R. (1992). "El dialecte nord-occidental en els àmbits d'actuació formals". A:
Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Lleida (1 i 2 de juny
de 1991). Barcelona-Lleida: Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Ilerdencs i
Universitat de Lleida.
STRUBELL, M. (1982). “El paper dels mitjans de comunicació en la normalització
lingüística”. A Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 5, 13-26.
VENY, J. (1986). Introducció a la dialectologia catalana (2ª ed.). Barcelona:
Enciclopèdia Catalana.
40
VENY, J. (1993). Els parlars catalans (10 ed.). Palma: Editorial Moll.
41
8. ANNEX
Tot seguit es poden trobar els annexos que faciliten la lectura de l’estudi. En primer lloc
hi ha totes les intervencions que s’han analitzat en el corpus, per ordre d’observació. A
continuació es poden veure les entrevistes a professionals dels mitjans de comunicació
transcrites.
8.1. Total de dades d’observació
Programa Telenotícies Vespre (inclou El temps
i Els diners)
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 10:28 628 Agnès Marquès COND CC TV3 Vespre Informatiu 01:42 102 Oriol Serra COR CC TV3 Vespre Informatiu 00:06 6 conductora DECL CC TV3 Vespre Informatiu 00:04 4 conductor DECL CC TV3 Vespre Informatiu 00:03 3 conductor DECL CC TV3 Vespre Informatiu 01:09 69 Mireia Prats REP CC TV3 Vespre Informatiu 00:11 11 ? DECL CC TV3 Vespre Informatiu 00:15 15 Lluís Puerto DECL CC TV3 Vespre Informatiu 00:06 6 Ramon
Espadaler DECL CC TV3 Vespre Informatiu
01:21 81 Yolanda López COR CC TV3 Vespre Informatiu 00:30 30 Carsten Spohr DECL AN TV3 Vespre Informatiu 01:17 77 Xesco Reverter COR CC TV3 Vespre Informatiu 00:22 22 Javad Zafir DECL AN TV3 Vespre Informatiu 01:17 77 Albert Elfa COR NO TV3 Vespre Informatiu 00:25 25 Veu en off VOFF CC TV3 Vespre Informatiu 00:29 29 Veu en off VOFF CC TV3 Vespre Informatiu 00:20 20 Veu en off VOFF CC TV3 Vespre Informatiu 00:46 46 Periodista REP CC TV3 Vespre Informatiu 00:09 9 Alícia Sánchez-
Camacho DECL CC TV3 Vespre Informatiu
00:17 17 Josep Maria Pelegrí
DECL NO TV3 Vespre Informatiu
00:43 43 Empar Marco COR VA TV3 Vespre Informatiu 00:13 13 Pilar de la Oliva DEC ES TV3 Vespre Informatiu 00:06 6 Ana Cuenca DECL ES TV3 Vespre Informatiu 01:28 88 Jordina Molas REP CC TV3 Vespre Informatiu 00:35 35 Montserrat
Esteve REP CC TV3 Vespre Informatiu
00:08 8 Adam Maciaszkiewicz
DECL ES TV3 Vespre Informatiu
00:13 13 Jordi Corretje DECL NO TV3 Vespre Informatiu
42
00:10 10 Wei He DECL ES TV3 Vespre Informatiu 00:15 15 Ricksa Gruhnert DECL AN TV3 Vespre Informatiu 00:06 6 Andrés
Cifuentes DECL ES TV3 Vespre Informatiu
00:21 21 Veu en of VOFF CC TV3 Vespre Informatiu 00:23 23 Veu en off VOFF CC TV3 Vespre Informatiu 00:20 20 Veu en off VOFF CC TV3 Vespre Informatiu 01:21 81 Ismael Martín REP CC TV3 Vespre Informatiu 00:50 50 Periodista sense
nom REP CC TV3 Vespre Informatiu
02:47 167 Maria Fernández Vidal
COND2 CC TV3 Vespre Informatiu
00:37 37 Periodista sense nom
REP CC TV3 Vespre Informatiu
00:13 13 Gerard Piqué DECL CC TV3 Vespre Informatiu 00:10 10 Gerard Piqué DECL ES TV3 Vespre Informatiu 00:18 18 Velibor "Bora"
Milutinovic DECL ES TV3 Vespre Informatiu
00:18 18 Xavi Pascual DECL CC TV3 Vespre Informatiu 00:09 9 Pablo Laso DECL ES TV3 Vespre Informatiu 00:23 23 Jordi Eduardo DECL CC TV3 Vespre Informatiu 00:20 20 Joaquim Boada DECL CC TV3 Vespre Informatiu 04:29 269 Francesc Mauri COND2 CC TV3 Vespre Informatiu 00:04 4 Veu en off canal
324 VOFF CC TV3 Vespre Informatiu
00:51 51 Veu en off Els diners
VOFF CC TV3 Vespre Informatiu
Programa Divendres (només "Tertúlia
d'actualitat")
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 06:11 371 Xavi Coral COND CC TV3 Tarda Magazín 09:20 560 Pere Martí
Colom ENTR CC TV3 Tarda Magazín
06:25 385 Montserrat Nebrera
TERT CC TV3 Tarda Magazín
11:54 714 Vicent Sanchís TERT VA TV3 Tarda Magazín 12:13 733 Antonio Franco TERT CC TV3 Tarda Magazín 02:24 144 Tian Riba TERT CC TV3 Tarda Magazín 00:30 30 Alfred Bosch DECL CC TV3 Tarda Magazín Programa Efectivament Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 06:05 365 Lluís Canut COND CC Esport3 Nit Tertúlia
esportiva 03:03 183 Quique Guasch TERT CC Esport3 Nit Tertúlia
esportiva 02:53 173 Pilar Calvo TERT CC Esport3 Nit Tertúlia
esportiva 04:01 241 Fèlix Montclús TERT CC Esport3 Nit Tertúlia
43
esportiva 02:13 133 Laura Brugués COND2 CC Esport3 Nit Tertúlia
esportiva 00:42 42 Carlos Alonso
Santillana DECL ES Esport3 Nit Tertúlia
esportiva Programa Info K Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 03:48 228 Jordi Gil COND CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 01:40 100 REP CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 00:20 20 Nens DECL CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 01:22 82 REP CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 01:37 97 Nena "REP" CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 00:14 14 DECL CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 00:04 4 Nen DECL CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 00:18 18 DECL CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 00:34 34 REP CC Super3 Vespre Informatiu
infantil 00:29 29 VOFF CC Super3 Vespre Informatiu
infantil Programa 8 al dia - La Tertúlia Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 03:40 220 Josep Cuní COND CC 8tv Vespre Magazín 01:04 64 Cristina COCOND CC 8tv Vespre Magazín 00:35 35 A. Sánchez
Camacho DECL CC 8tv Vespre Magazín
00:37 37 Victoria Álvarez DECL ES 8tv Vespre Magazín 02:38 158 Joan Josep
Queralt TERT CC 8tv Vespre Magazín
00:43 43 Francisco Marco ENTR CC 8tv Vespre Magazín 05:58 358 Lluís Foix TERT ES 8tv Vespre Magazín 0:04:05 245 Manuel Milian
Mestre TERT VA 8tv Vespre Magazín
Programa Ja tho faràs Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 06:23 383 Rafel Vives COND BA TV3 Tarda Divulgatiu 02:00 120 Natza Farré VOFF CC TV3 Tarda Divulgatiu 01:26 86 Armand Lladó
(fuster) ENTR CC TV3 Tarda Divulgatiu
01:18 78 Entrevistades ENTR CC TV3 Tarda Divulgatiu
44
01:35 95 Marisa Stinga CONV CC TV3 Tarda Divulgatiu Programa Els matins Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 04:53 293 Helena Garcia
Melero COND CC TV3 Matí Magazín
07:54 474 Marta Vergés ENTR CC TV3 Matí Magazín 00:58 58 Laura COLABO CC TV3 Matí Magazín 00:51 51 TRUCADA CC TV3 Matí Magazín Programa .CAT Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 05:48 348 Ariadna Oltra COND CC TV3 PT Debat
actualitat 01:43 103 Dídac Amat TERT CC TV3 PT Debat
actualitat 00:39 39 Adrià Aldomà TERT NO TV3 PT Debat
actualitat 02:35 155 Tian Riba TERT CC TV3 PT Debat
actualitat 01:34 94 Andrea Levy TERT CC TV3 PT Debat
actualitat 00:22 22 Isabel-Clara
Simó TERT VA TV3 PT Debat
actualitat 02:14 134 Joaquim Nadal TERT CC TV3 PT Debat
actualitat 0:00:25 25 Jaime Miquel ENTR ES TV3 PT Debat
actualitat 0:02:29 149 Estudiants UAB ENTR /
DECL CC TV3 PT Debat
actualitat Programa La família del Super 3
(264)
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 10:36 636 General CC Super3 Tot el
dia FVO
02:49 169 Senyor Pla CC Super3 Tot el dia
FVO
Programa Lazy Town - Les últimes esportllamis Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 07:05 425 General CC Super3 Tot el
dia FDO
Programa Espècies amenaçades -
Col·leccionant en Mel
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 07:05 425 General CC Super3 Tot el FDO
45
dia Programa La Riera (1077) Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 07:58 478 General CC TV3 Tarda FVO 01:34 94 Sebastià (Josep Minguell) NO TV3 Tarda FVO 00:23 23 Cristina (Cristina Plazas) VA TV3 Tarda FVO Programa La Riera (1089) Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 11:34 694 General CC TV3 Tarda FVO Programa La Riera (1064) Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 11:12 672 General CC TV3 Tarda FVO Programa La Riera (1084) Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 11:31 691 General CC TV3 Tarda FVO Programa Cuines Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 01:40 100 Montse Uran CONVID CC TV3 Tarda Divulgatiu 01:17 77 Rosa Balsebre CONVID NO TV3 Tarda Divulgatiu 01:30 90 Jordi Casadesús CONVID CC TV3 Tarda Divulgatiu 01:23 83 Lola Vidal CONVID CC TV3 Tarda Divulgatiu 01:29 89 Víctor Quintilla CONVID CC TV3 Tarda Divulgatiu Programa Generació digital (133) Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 03:24 204 Lluís Marquina COND CC 33 PT Divulgatiu 06:43 403 COND2 CC 33 PT Divulgatiu 00:51 51 Frank Torrano ENTR /
DECL CC 33 PT Divulgatiu
00:11 11 General DELC ES 33 PT Divulgatiu 00:40 40 General DECL AN 33 PT Divulgatiu 01:09 69 Albert Sanz DECL CC 33 PT Divulgatiu 00:25 25 Aleix Valls DECL CC 33 PT Divulgatiu
46
Programa 2324 Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 04:57 297 Agustí Esteve COND CC 324 Nit Debat
informatiu 05:02 302 Joan Botella ENTR CC 324 Nit Debat
informatiu 00:07 7 Tertulià TERT CC 324 Nit Debat
informatiu 00:10 10 Mònica Terribas DECL CC 324 Nit Debat
informatiu 00:13 13 Artur Mas DECL CC 324 Nit Debat
informatiu 00:39 39 Turull DECL CC 324 Nit Debat
informatiu 00:23 23 Herrera DECL CC 324 Nit Debat
informatiu 00:18 18 Tardà DECL CC 324 Nit Debat
informatiu 00:10 10 Posadas DECL ES 324 Nit Debat
informatiu 01:22 82 Xavi Figueras COND2 NO 324 Nit Debat
informatiu Programa Tu diràs Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 58:26 3506 General CC RAC1 Nit Tertúlia
esportiva 00:46 46 General DECL ES RAC1 Nit Tertúlia
esportiva Programa El gran dictat Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 09:25 565 Òscar Dalmau COND CC TV3 Vespre Concurs 00:15 15 Marcel Arias CONC CC TV3 Vespre Concurs 00:23 23 Sergi Rodríguez CONC CC TV3 Vespre Concurs 00:39 39 Marina Gubau CONC CC TV3 Vespre Concurs Programa Espai Terra Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 02:28 148 Irma Pina COND CC TV3 Migdia Divulgatiu 03:35 215 Tomàs Molina COND CC TV3 Migdia Divulgatiu 01:08 68 Rafel Bagot COND2 /
REP CC TV3 Migdia Divulgatiu
02:32 152 Joan Simó CONV CC TV3 Migdia Divulgatiu 01:21 81 Francesc DECL CC TV3 Migdia Divulgatiu 00:15 15 Lourdes Reig DECL CC TV3 Migdia Divulgatiu 00:43 43 Aurora Rull DECL CC TV3 Migdia Divulgatiu 00:14 14 Sílvia Sans DECL CC TV3 Migdia Divulgatiu
47
Programa Telenotícies Migdia Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 05:46 346 Núria Solé COND CC TV3 Migdia Informatiu 06:54 414 Carles Prats COND CC TV3 Migdia Informatiu 03:28 208 General DECL CC TV3 Migdia Informatiu 04:54 294 General DECL ES TV3 Migdia Informatiu 01:42 102 General DECL AN TV3 Migdia Informatiu 02:50 170 Àlex Castells COND2 CC TV3 Migdia Informatiu 17:30 1050 General REP CC TV3 Migdia Informatiu 02:21 141 General REP NO TV3 Migdia Informatiu 01:51 111 Corresponsals
CC CORR CC TV3 Migdia Informatiu
00:19 19 General DECL DE TV3 Migdia Informatiu 00:51 51 Reporter REP CC TV3 Migdia Informatiu 00:20 20 General DECL NO TV3 Migdia Informatiu 00:20 20 General DECL PO TV3 Migdia Informatiu 05:10 310 Tomàs Molina COND2 CC TV3 Migdia Informatiu 00:04 4 Veu en off canal
324 VOFF CC TV3 Migdia Informatiu
Programa Polònia Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 13:59 839 General CC TV3 PT Humor 02:25 145 General ES TV3 PT Humor 00:13 13 Duran i Lleida CC (NO) TV3 PT Humor Programa Cites Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 13:52 832 General CC TV3 PT FVO 00:05 5 Martín ES TV3 PF FVO Programa El món a RAC1 Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 42:30 2550 General CC RAC1 Matí Informatiu Programa El matí de Catalunya
Ràdio
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 26:32 1592 General CC Catalunya
Ràdio Matí Informatiu
03:09 189 Curto NO Catalunya Matí Informatiu
48
Ràdio Programa La tribu de Catalunya
Ràdio
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 24:52 1492 General CC Catalunya
Ràdio Tarda Magazín
00:17 17 Artur Mas EN Catalunya Ràdio
Tarda Magazín
02:59 179 General ES Catalunya Ràdio
Tarda Magazín
Programa Les mil i una nits de Maria de la Pau
Janer
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 10:02 602 General CC Catalunya
Ràdio PT Divulgatiu
08:28 508 Maria de la Pau Janer
BA Catalunya Ràdio
PT Divulgatiu
03:19 199 Adolf Tobeña NO Catalunya Ràdio
PT Divulgatiu
Programa El club de la mitjanit Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 27:15 1635 CC Catalunya
Ràdio Nit Magazín
Programa Butlletí Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 09:22 562 General COND NO 324 Matí Informatiu 00:47 47 General DECL CC 324 Matí Informatiu 00:30 30 General DECL NO 324 Matí Informatiu 02:17 137 General REP CC 324 Matí Informatiu 00:44 44 General REP NO 324 Matí Informatiu 00:08 8 General DECL EN 324 Matí Informatiu Programa Arucitys Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 04:13 253 General COND CC 8tv Tarda Magazín 10:18 618 General TERT CC 8tv Tarda Magazín 01:39 99 General TERT ES 8tv Tarda Magazín 03:23 203 General COND2 CC 8tv Tarda Magazín 01:31 91 General REP CC 8tv Tarda Magazín 02:26 146 General DECL ES 8tv Tarda Magazín
49
00:35 35 General DECL FR 8tv Tarda Magazín 00:22 22 General DECL CC 8tv Tarda Magazín Programa 8 al dia Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 07:44 464 General COND CC 8tv Vespre Magazín 03:03 183 General DECL ES 8tv Vespre Magazín 00:57 57 General DECL CC 8tv Vespre Magazín 01:39 99 General COND2 CC 8tv Vespre Magazín 04:45 285 General REP CC 8tv Vespre Magazín 00:58 58 General REP ES 8tv Vespre Magazín Programa 8 al dia (l'informatiu) Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 09:22 562 General COND CC 8tv Vespre Informatiu 02:35 155 General DECL CC 8tv Vespre Informatiu 04:13 253 General COND2 CC 8tv Vespre Informatiu 01:51 111 General REP CC 8tv Vespre Informatiu 00:54 54 General DECL ES 8tv Vespre Informatiu 00:15 15 General DECL IT 8tv Vespre Informatiu Programa Via lliure Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 42:24 2544 General CC RAC1 Migdia Magazín 07:48 468 General NO RAC1 Migdia Magazín Programa Tot és possible Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 20:06 1206 General CC RAC1 Tarda Magazín 04:09 249 General NO RAC1 Tarda Magazín Programa Butlletí Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 06:56 416 General COND CC 324 Tarda Informatiu 01:44 104 General DECL CC 324 Tarda Informatiu 00:29 29 General REP NO 324 Tarda Informatiu 02:22 142 General DECL ES 324 Tarda Informatiu 00:48 48 General DECL EN 324 Tarda Informatiu 00:39 39 General REP CC 324 Tarda Informatiu
50
Programa Catalunya Vespre Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 18:35 1115 General CC Catalunya
Ràdio Vespre Informatiu
03:40 220 General NO Catalunya Ràdio
Vespre Informatiu
01:27 87 General ES Catalunya Ràdio
Vespre Informatiu
Programa Butlletí Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 07:08 428 General CC Catalunya
Informació Vespre Informatiu
00:52 52 General NO Catalunya Informació
Vespre Informatiu
00:24 24 General ES Catalunya Informació
Vespre Informatiu
Programa Butlletí Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 09:01 541 General CC Catalunya
Informació Matí Informatiu
00:12 12 General NO Catalunya Informació
Matí Informatiu
Programa Butlletí Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 08:05 485 General CC Catalunya
Informació Tarda Informatiu
00:56 56 General ES Catalunya Informació
Tarda Informatiu
Programa WRC Ral·li
Portugal
Temps Segons Persona Rol Dialecte Canal Franja Gènere 10:34 634 General COND CC Esport3 Matí RETR
51
8.2. Entrevistes semiestructurades
8.2.1. Artur Peguera
D’on ets?
Jo sóc nascut al Pont de Suert. Aleshores vaig tenir un impàs de tres anys que vaig viure
a Galícia, el meu pare que el van traslladar a aquella part, i després ja vam tornar a
Lleida, a Lleida ciutat.
Vius a Barcelona?
Ara visc entre Lleida i Cubelles. quan estic treballant a Sant Joan Despí vaig a dormir a
Cubelles i durant la setmana estic a Lleida, una mica repartit.
Quant fa que treballes a TVC?
2000. A la delegació de Lleida al 1993, i aleshores a l’any 2000 vaig venir a Sant Joan
Despí.
Varietat nord-occidental, doncs.
Sí, sí, jo he anat agafant… Jo sóc de l’any 64, nascut, en aquella època hi havia una
forta, fortíssima, aclaparadora influència de la gent immigrant que havia vingut a
construir les centrals hidroelèctriques, les preses, i tot així, hi havia de la part dels meus
avis que no sabia parlar castellà, i hi havia tota la immigració que va passar a ser
majoria absoluta en tota aquella zona d’habitants, si era un poble de 500 habitants
aleshores, o 800 o 1.000, va passar a ser de 6.000, dels quals sobretot era gent
immigrada. i jo anava al col·legi a Aragó, creuàvem el riu… clar, tot això hi ha moltes
influències, i hi ha moltes influències de diferents maneres de parlar el català, o de no
parlar-lo, i llavors agafes una mica de l’accent dels avis, tancat, de coll, de muntanya…
Bueno, un batibull.
I quan parles a casa, parles igual que en antena?
Eh… mmm, és evident que no, quan parlo amb la meva filla hi ha paraules que són
diferents que les que diria aquí, però aquí és bo tenir un registre planer, però seriós… És
una manera diferent la que tinc per parlar amb la meva filla. Si li parlés com a la tele em
diria: «pare, que t’està passant?».
Alguna vegada t’han dit que canviïs la teva varietat, o que aquesta paraula no la
diguis, que no s’entendrà?
Aquí… Al contrari.
T’encoratgen a fer servir la varietat?
52
Sí, sí t’encoratgen. T’explicaré una anècdota: recordo quan el Rafa Nadal va guanyar el
segon Roland Garros, ja fa anys, recordo que vam fer la informació, vam fer el vídeo, i
hi ha un off, en el qual es veia l’avi del Rafa Nadal, mirant el partit i celebrant la
victòria. Jo vaig fer el tema, i vaig dir «qui no s’ha volgut perdre aquest partit és el padrí
de Rafa Nadal». Els lingüistes me’l van donar per bo… i aleshores, aquest mateix text el
van agafar un noi del 324 i el va llegir ell i el lingüista li va dir que no havia de dir
padrí… I aleshores em va dir a mi que jo ho havia dit, i vam consultar els lingüistes que
què passava. Ells ens van dir que jo sí que ho puc dir, ell no, perquè a Lleida el padrí es
l’avi, se li diu també, i aquí el padrí és exclusivament el padrí de bateig. És per dir
«ostres, fins a quin punt els lingüistes tenen cura d’aquestes coses, no?». Fins i tot el
mateix espectador, si sent que jo dic padrí, doncs, si ho diu una persona amb el meu
dialecte, s’entén que el padrí es l’avi, en canvi si ho diu un d’aquí, un barceloní, ja
escolta’m…
Creus que a TV3 es parla molt barceloní, fins i tot molt xava?
Jo crec que això també ho cuiden bastant els lingüistes, eh! jo crec que ho cuiden molt,
no bastant sinó molt. En el meu cas particular, jo faig de tutor d’estudiants, quan venen
a fer la beca aquí, i uns dels aspectes que miren es que no entri el xavisme, i això ho
miren bastant. Els lingüistes no eliminen, evidentment no diran «no es pot parlar en
barceloní». La gent que parla com parla, però no fem camaquismes, camacos.
Creus que els recursos que et donen estan adaptats a les teves necessitats o estan
molt orientats al català central?
Sí, jo crec que això ho miren moltíssim, son gent molt professional, jo crec que això no
seria normal en una altra empresa, per exemple, si a Galícia [en referència a les
diferències entre dialectes] existís això jo dubto que posessin tan d’èmfasi per cuidar i
per vetllar pels diferents dialectes.
A TVE, per exemple, la presencia de l’andalús.
Si, fins i tot els canaris, hi va haver un temps en que les dones del temps eren canàries,
ara ja no tant, i parlaven el castellano… I això estàs parlant de televisió, però ja en ràdio
no te digo nada. RNE, allò sí que era la pulcritud, que el locutor no era el mateix que
redactava la noticia, avui en dia sí.
Es cuida molt la llengua, aquí?
Sí, sí, sí. Els lingüistes tenen uns paràmetres i diuen aquesta persona pot posar veus,
aquesta no.
53
I creus que al final els dialectes no centrals estan ben representats respecte a la
població que els parla?
No crec que sigui una qüestió de percentatges, jo crec que aquí el que s’ha de fer és que
la gent que treballa se l’ha agafat per unes aptituds professionals que no es paren a
pensar si es d’aquí o es d’allà. Jo no he tingut mai cap problema en absolut per treballar
en aquesta casa per tenir una varietat dialectal diferent a la del gruix, de la majoria de
catalans, al contrari. Fa un any i pico teníem informatius en què hi havia un conductor
general, després venia jo als esports i el Toni Nadal a rematar amb el temps… No hi ha
hagut mai cap problema… Que diguessin «no els poseu junts, al Nadal i al Peguera»…
No. És natural, tal com surt.
Hi ha gent que diu que obliguen els actors o locutors no centrals a parlar central.
És absurd, això, i és mentida. Aquí hi ha gent, l’Empar Marco a València, i la Marta
Garcia a Catalunya Ràdio, i diuen bona vesprada, i ningú s’escandalitza, i no diuen
«mira de dir bona tarda», no.
És normal que a les desconnexions de Lleida parlin mes lleidatà perquè son gent que ha
opositat a Lleida i per tant es molt difícil… el Solà per exemple, que es d’aquí, ha
treballat a la delegació de Lleida i no li han dit que parli mes lleidatà, ha fet servir
l’accent que ha tingut tota la vida. És que jo crec que és natural. Sí que hi ha gent que et
diuen: és que de vegades parles se’t perd l’accent lleidatà… Doncs mira, no és una cosa
que m’hagin dit, sí que quan portes més temps aquí…. Quan vivia a Galícia hi havia
moments que parlava amb la família i deien «ostres, se t’està posant accent gallec»…
Vulguis o no vulguis si estàs convivint amb una gent… Però ningú et diu «escolta
m’has de fer un català més pla, més de la zona de Barcelona»… No, ningú m’ho ha dit,
ni jo procuro adaptar-me, és com flueix. Estic molt tranquil per què en aquest sentit mai
m’han dit res, al contrari, és més que t’hagin pogut ajudar a acompanyar-te en la teva
feina respectant el teu dialecte i que qualsevol altre cosa, i el Toni Nadal tenia un accent
cerverí, i al contrari.
8.2.2. Fàtima Llambrich
D: D’on ets?
L’Ametlla de Mar
D: Quant fa que treballes a TVC?
54
Aproximadament, 10 anys. primer duna manera intermitent, però els últims 7-8 anys ha
estat seguit.
D: I... has mantingut la teva varietat des del primer moment que vas treballar aquí
fins ara o per motius X l’has anat canviant? Has anat arrossegant coses de
Barcelona...
Clar, a vere, jo visc aquí, i quan vaig acabar l’institut, i vaig acabar la universitat, ja em
vaig desplaçar a Barcelona, segur que això m’ha contaminat en el parlar de la gent amb
qui he anat tractant, ja siguin amistats, ja siguin els companys de classe, o perquè
l’entorn on estàs doncs la gent no te el teu parlar i per lo tant et pots haver contaminat
segur, segur que m’he contaminat una mica, però ni he forçat a mantenir el meu parlar
ni m’he forçat a contaminar-lo, no se com dir-ho.
Ja, ja, que ha sortit així, i que no hi ha cap ordre, ni cap tampoc.
Conscient no (riu), conscient no.
I mai t’han dit escolta, aquesta paraula no la diguis, perquè no s’entendrà
Clar, a veure, jo considero que amb el meu parlar tenim molts barbarismes, i
evidentment no han de sortir per la tele, els barbarismes, que no se si m’ho han dit o no,
clar, això és de calaix... Aquí sí que els he de canviar, saps el que et vull dir?
Sí, sí.
És que ara no em ve res al cap, no se me ocurrixen, però no se me ocurrixen de la
mateixa manera que quan a la universitat tinc que fer una entrega, pos el tinc que no el
posaria, però això no ara que estic a TV3, des de sempre o quan estava al col·le... Jo
quan estava al col·le i havia d’entregar un treball, pues aquelles paraules que son
barbarismes i que jo faig servir, o el tinc que, que en el meu parlar segur que l’utilitzo,
quan havia de fer el treball al col·le no l’utilitzava... i ara que faig les notícies a TV3
procuro no utilitzar-lo i si se’m cola estan els lingüistes que ho corregixen.
Val, i els lingüistes mai t’han dit que deixis de fer servir la teva varietat i que...
F: No.
No, oi? més aviat al contrari, t’encoratgen.
No!, Jo crec que no... Encoratjar, no, i prohibir-me tampoc... Llavors sí que... El que jo
crec que no es pot fer, és fer servir paraules que no entengui tothom, però no en el meu
parlar, en tots els parlars, de la mateixa manera que per ser un mitjà de comunicació
també expliquem d’una manera mes planera i evitant tecnicismes o si es fan servir
tecnicismes s’expliquen, saps? Vull dir jo crec que amb esta filosofia global també entra
55
el fet del teu parlar, o sigui no pot ser que només m’entenguessen a casa meua, seria
molt estrany.
8.2.3. Manel Riera i Raïssa Martínez
Codis que identifiquen els autors de les respostes:
Raïssa Martínez: R
Manel Riera: M
Falten altres varietats lingüístiques que no siguin el català central?
R: Home, potser al principi sí que és veritat que el central dominava més, però després
sí que s’ha anat incorporant.
M: Passa que la majoria de periodistes i de presentador són del dialecte diguem-ne
central, i per tant com que cadascú parla en la seva variant dialectal hi ha un gran
domini del català central.
R: De tota manera, d’occidentals, déu n’hi do! El que potser, de mallorquins sí que no...
De les illes n’hi ha molt pocs.
M: Poquets, n’hi ha en Mulet, n’hi havia aquell altre, com es deia...
R: Però no posa veu, no?
M: Alguna cosa firma, alguna vegada.
R: En Piris, sí, i ara fa temps que no se’l sent.
I en Rafel Vives.
M: En Rafel, que fa el Ja t’ho faràs.
R: En Rafel, ara aquesta és una incorporació nova, però més de periodistes,
d’informatius així... Em sona que sí que n’hi ha.
M: Estava mirant si el trobava i no l’he trobat, però n’hi havia uns quants.
R: No és dominant...
M: Però jo penso que n’hi hauria d’haver més
Ah, que n’hi hauria d’haver més, encara.
M: Crec que hi hauria d’haver més presència de les altres varietats dialectals de la
llengua, sí. Penso que n’hi hauria d’haver més.
R: Potser més cap avall n’hi ha menys, no?
M: Sí, exacte.
R: De les Terres de l’Ebre, de València...
56
M: Jo trobo que s’hauria de fer un esforç, és a dir, aquí s’ha seguit una mica la política
de doncs mira ara n’hi ha quatre, casualment perquè hi ha quatre periodistes o quatre
presentadors o quatre redactors, doncs que un és de Mallorca, un és d’aquí... doncs
mira, ara n’hi ha vuit... Però jo penso que s’hauria de dir: a veure, presència en aquests
moments del parlar occidental, presència del parlar de les Illes, etcètera. N’hi ha poca,
per tant fem un esforç, anem a buscar periodistes d’allà, anem a buscar presentadors...
Jo trobo que s’hauria de fer un esforç perquè n’hi hagués més.
R: I ja no cal dir de la Catalunya Nord...
Que abans hi havia el corresponsal...
R: El Pere Codonyan, però ja no hi és... Això sí que està ben abandonat.
En Joan Veny va dir l’altre dia, el 25 de febrer, en una entrevista a El País en
català que a TV3 «hi hauria d’haver una obertura més gran cap a aquestes formes
pròpies de dialectes marginals, perifèrics, el balear, el valencià...» (Ortega, 2015).
M: Jo hi estic d’acord, crec que hi hauria d’haver-hi, s’hauria d’obrir més...
R: Sí...
M: Per això dic que s’hauria de planificar.
R: Clar, no anar una mica amb el que ens trobem, no?
M: Sí...
R: Sobre la marxa, no? Que és una mica el que sembla, no? Bé, ara també hi ha la
Màbel, aquesta, que fa el Com som, no?
M: És que a més a més de vegades també hi ha el problema que alguns periodistes o
algun presentador occidentals doncs fan l’esforç...
R: Sí, de neutralitzar...
M: De neutralitzar, es a dir, de parlar en central...
I el fan motu proprio o el fan induïts per alguna raó superior o algun cap...
R: Clar, també depèn de si parlem només d’informatius o parlem de programes i de...
parlem de dramàtics... perquè per exemple al Super3 hi ha l’exemple del Senyor Pla...
M: Sí, exacte.
R: ...que ell volgudament no vol que se li noti massa l’accent i intenta neutralitzar
sempre que pot, però tampoc no li acaba de sortir, així que al final no acaba de parlar...
Li acaba sortint una barreja...
R: Una barreja una mica estranya.
M: En principi no, no li he dit mai a cap occidental...
Tu més aviat al contrari, oi?
57
M: Que hi hagi coherència, que parli estàndard però occidental, no? La variant
occidental. Però a vegades uns mateixos, doncs... Hi ha una mena d’inèrcia, doncs a
reprimir-se i a voler adaptar-se al parlar d’aquí, però.
Potser pel fet de viure aquí.
M: Sí, suposo, tots tenim una tendència en tot en el comportament humà de voler-te
semblar ...
I algun cop us heu trobat amb algun locutor, actor, el que sigui... que vosaltres li
heu dit: no, no canviïs, fes servir la teva varietat?
M: Jo ara no et sabria dir, no t’ho puc dir, però alguna vegada em sona que sí, que
alguna vegada algun m’ha dit «no, no però jo prefereixo dir-ho així», és a dir, és una
cosa que estaven convençuts que era millor (riu) renunciar a les característiques del
parlant, que en algun cas sí, però ara tampoc t’ho puc dir així.
I creieu que els professionals de la casa son conscients que el model de llengua de
TV3 és polimòrfic, que el llibre d’estil diu que és una llengua variada
territorialment, en són conscients?
M: Els professionals, vols dir...?
Els que parlen en antena, redactors, presentadors...
M: En són conscients? Deu haver de tot.
I la població catalana és conscient que a TV3 tothom pot parlar el seu dialecte
quan vulgui.
R: Això també depèn del nivell de la gent, no?
M: Estic segur que hi ha gent que es pensa que...
R: Que només n’hi ha un de bo.
M: Que aquí donem... Que considerem que el bo es només... la variant central... I no és
així, no és així. A més a més alguna vegada hi ha hagut algun problema que hi havia
alguna sèrie d’humor...
R: La del lo Pelat4.
M: Que llavors va coincidir que doncs el personatge més poca-solta, més esparracat
parlava en occidental... «Ah mira, alguna vegada que en surt un i a més tritura la
llengua, i és el que fa riure, és el...» i això.
R: Hi va haver algunes queixes, no?
M: Sí...
4 Referència a la sèrie Lo Cartanyà, comèdia que va emetre TV3 localitzada en un poble de Lleida.
58
R: Llavors potser per això va agafar amb el Senyor Pla, que era el personatge dolent, i
no volien estigmatitzar, que el dolent parlés occidental... I llavors ell fa aquest esforç de
neutralitzar però de vegades no... Vull dir que costa controlar-lo i llavors acaba fent una
cosa estranya, vull dir que no saps ben bé el dialecte que parla... Però això ha sigut
més... Clar, com que és un personatge molt connotat, no? que és el dolent, i de cara als
nanos, també és un programa infantil.
M: Aquí també el que hauria anat bé és que hi hagués hagut... però això políticament
no... no ha set possible... que hi hagués hagut una relació entre la televisió de Catalunya
i la televisió valenciana, per exemple i que hi hagués hagut una relació o un treball
conjunt dels assessors lingüístics d’aquí i els del País Valencià i els de les Illes... i tot
això... Alguna vegada s’havia intentat una mica...però res, sempre això políticament ha
set una cosa que no... Potser aquí tampoc s’ha treballat prou, des d’aquí també, eh, però
políticament hi ha hagut un tall, una dificultat que no... que no s’ha superat, per raons
diverses, es una pena... És a dir, hauria set interessant també que s’ha fet alguna vegada
que s’hagués fet més... és passar sèries d’aquí òbviament al País Valencià però també
series gravades en valencià o a les Illes també passar-les aquí, no?
R: Alguna cosa s’ha fet.
En algunes publicacions es diu que la proporció de treballadors que parlen català
central és del 90%, no sé si aquestes dades han sortit d’aquí, d’anàlisis...
R: En general?
Sí, en general, no només en antena.
M: Demogràficament, esclar...
És natural que surti així...
M: Sí, esclar, la demografia pesa molt... Però no sé, esclar el 90% és molt eh, però... no
ho sé.
I creieu que aquí a TV3 es fan mes esforços per destacar la diversitat lingüística
del català que no pas en altres mitjans de comunicació en català? Potser perquè hi
ha un equip més gran.
M: Altres mitjans de comunicació, com per exemple quin?
RAC1, Flaix, 8tv, etc.
M: És que no ho sé, de vegades d’assessors lingüístics en aquests llocs n’hi ha molt
poca cosa, i dubto que hi hagi molta planificació i molta reflexió en aquest sentit. Jo
diria que de preocupació n’hi ha més aquí, sí. altra cosa és que els resultats no siguin
prou bons.
59
R: Almenys la plantilla de gent que es preocupa per la llengua...
I ara mateix vosaltres creieu que comparat amb altres televisions d’altres llengües,
per exemple Televisió Espanyola, una persona que veu la televisió sent més
varietat dialectal a TV3 o a TVE? perquè a TVE gairebé no se sent mai un andalús
conduint un Telediario o un programa relativament formal.
M: Jo és que veig molt poca televisió i Televisió Espanyola encara menys, se’m fa
difícil.
R: A mi també se’m fa difícil... Home, jo també he sentit andalusos, però no gaires, jo
crec que no gaires, en llengua formal poc.
M: No gaires, la mentalitat és molt unificadora, en tots els sentits, cap a dins i cap
enfora.
L’altre dia vaig llegir un tuit que deia TV3 obliga els actors valencians i illencs a
amagar la seva varietat lingüística i a imitar el català central
R: Qui ho ha dit això?
Això és un Twitter que es diu TV3 a traïció, que és a partir d’un llibre que va fer el
Víctor Aleixandre.
R: Uh, fa temps.
Fa temps, a partir d’aquell llibre va sortir el Twitter aquest i el titular era aquest.
M: Jo d’això no en tinc constància, almenys jo no ho he vist mai. Pot ser que en tots
aquest anys pugui haver passat alguna cosa, però per a mi això és mentida... Jo no ho he
vist.
R: No, jo tampoc.
De vegades sí s’han fet tries de locutors o presentadors per la seva varietat?
R: Sí, perquè sigui més variat, alguna vegada sí.
M: Es podria fer més.
R: Però s’ha fet.
Si teniu alguna cosa més a afegir, jo crec que per la meva banda ja esta tot dit.
R: Jo no.
M: És molt interessant que es facin treballs en aquest sentit.
8.2.4. Oriol Camps
S'ha aconsellat mai a algun locutor canviar la seva varietat o adaptar-la a un
estàndard diferent del de la seva varietat per tal de facilitar-ne la comprensió?
60
No en èpoques recents. Crec que al començament de tot de Catalunya Ràdio, abans que
jo hi arribés (o sigui, abans de l'abril del 1987) sí que s'havia donat algun consell
d'aquesta mena. Però no des d'aleshores: més aviat s'ha procurat que cadascú conservi i
millori la seva varietat. Amb dos inconvenients importants:
1) Normalment, els assessors lingüístics són competents en la seva pròpia varietat i els
manca prou coneixement de les altres per saber si un tret concret es pot considerar
estàndard o no. Per tant, fan el que poden quan han d'aconsellar locutors d'altres
varietats. Això se suma a la competència limitada dels mateixos locutors d'altres
varietats per saber amb seguretat quins trets són estàndard.
2) S'hi afegeix, en el cas dels informatius, el sistema de redacció de les notícies: un
redactor escriu les notícies, les corregeix un lingüista, i les llegeix qualsevol altre
redactor, generalment l'editor de l'informatiu o una de les veus que l'acompanyen, a
Catalunya Ràdio o a Catalunya Informació, o en els resums informatius de Catalunya
Música... Això impossibilita de fer textos que mantinguin les diferències morfològiques
i lèxiques entre les diferents varietats, perquè no se sap qui llegirà cada text.
Creus que els mitjans de comunicació en català difonen un català massa barceloní
o fins i tot xava?
De cap manera. Als mitjans que conec, la procedència dels locutors és força variada:
Maresme, Vallès, Gironès, Empordà, la Selva, Osona, Bages, Camp de Tarragona,
Segrià, Pallars, Solsonès, i també, és clar, Barcelona i el seu entorn. Cito de memòria i
puc descuidar-me alguna comarca de procedència; no t'ho prenguis al peu de la lletra,
com si només vinguessin de les que cito. Amb tot, Ciències de la Informació s'estudia a
la UAB i a la UPF, i potser també a Blanquerna, per citar les universitats d'on recordo
que ens venien becaris. Potser sí que els estudis de Periodisme estan molt concentrats a
l'àrea barcelonina.
Però d'això a parlar de «xava»... el xava és un parlar concret, d'una zona de Barcelona,
no pas de tota la capital, i es caracteritza sobretot per l'obertura de la vocal neutra, que
s'acosta a la a. Però no em sembla que això sigui un tret característic de la pronúncia de
la majoria dels professionals dels mitjans en català. També suposo que hi ha mitjans i
mitjans; n'hi ha que vigilen més el llenguatge i n'hi ha que no tant; però no convé
generalitzar sense disposar de dades concretes, com les que donaria, per exemple, un
treball de corpus.
61
Quin diries que es el percentatge de català no central que se sent als mitjans de
comunicació audiovisuals en català? Diries que és un percentatge proporcional a la
gent que parla les varietats no centrals?
No t'ho sé dir en percentatges. És relativament poc, i no té res a veure amb cap
proporció de parlants de les diverses varietats. Tampoc no crec que els mitjans hagin de
reproduir la proporció de parlants de les diverses varietats, ni que els mitjans que
emeten des de Barcelona hagin d'oferir només veus centrals, i els que emeten des de
Lleida només veus occidentals, per posar dos casos. Els mitjans es proveeixen de
locutors i redactors al mercat de treball, com totes les empreses, i el que volen són bons
professionals (bons periodistes, atents a l'actualitat, que entenguin una tercera llengua a
més del català i el castellà, etc.), que parlin bé en la seva varietat d'origen. Els mètodes
de selecció de personal han millorat i s'han estandarditzat molt durant els últims vint
anys, i també s'ha notat que els candidats han estudiat en català, si bé en alguns casos
tenen un llenguatge una mica massa escolar.
Creus que els recursos lingüístics existents satisfan les necessitats de parlants de
tots els dialectes?
Els recursos lingüístics actuals tracten la llengua com un tot. Fins i tot, en el cas del
DIEC, es va renunciar a marcar que determinades paraules pertanyen a una varietat
concreta. Això vol dir que el diccionari ofereix una mena de català genèric on hi ha
elements de totes les procedències. Hi ha llibres d'estil més genèrics, normalment
pensats des del català central, i d'altres que donen indicacions per al nord-occidental,
per a les Terres de l'Ebre, per al valencià i també per als parlars balears, que disposen de
normes més escolars i més pensades per als mitjans de comunicació. Hi ha l'Optimot, on
es poden obtenir consells més genèrics, i l'ésAdir, de TV3 i Catalunya Ràdio, pensat de
cara als mitjans de comunicació i que ofereix una pronúncia genèrica per al català
orienta i una altra per a l'occidental... Crec que amb els mitjans de què disposem es pot
fer bastant de feina.
De fet, el que necessiten els mitjans és expressar-se en una llengua estàndard en què els
diversos dialectes es puguin veure reflectits i representats, sense necessitat de reproduir
tots els detalls de cadascun. I el problema més important que tenim és que no hi ha
comunicació habitual real entre els tres grans estàndards regionals. Hi ha dificultats
perquè TV3 arribi a Mallorca i al País Valencià no hi arriba si no és per internet; no es
rep bé IB3 a Catalunya; RTVV va desaparèixer fa poc més d'un any...
62
8.2.5. Marta Morros i Gisela Eiré
Quin és el model de llengua de les vostres emissores pel que fa als geolectes (és a
dir, segueix més o menys la Proposta per a un estàndard oral —composicional i
polimòrfic— o tira més cap al central)?
La Proposta per a un estàndard oral (PEO) reconeix, dins l’estàndard oral, diversos
nivells de formalitat. Nosaltres, en general, ens decantem pel nivell més col·loquial.
Tot i així hi ha aspectes que no seguim: la PEO admet en registres informals no
apostrofar l’article femení davant d’un mot que comença amb i, u àtones. Nosaltres no
ho admetem.
Sí que seguim la recomanació de no fer per al (tot i que en aquest punt respectem els
usos dels locutors, si en el seu dialecte en fan la distinció oral, la mantenim).
Pel que fa als geolectes, tenim poca representació de locutors no centrals i, sovint, ells
mateixos “se censuren” les formes més pròpies de cada variant que podrien resultar
“estranyes” a la resta de parlants. Per exemple, un cas com el del plural amb –ns
d’alguns mots acabats en –e àtona (hòmens, jóvens) l’acceptaríem, però és un dels casos
amb què probablement ja no ens trobaríem perquè els mateixos locutors optarien pel
plural homes, joves.
També cal tenir en compte “l’efecte contagi”. Sovint, els parlants es contagien de la
variant d’on viuen i van canviant el seu parlar (això ho hem pogut veure en algun
presentador de TV3, si es compara el català que parlava al principi amb el que parla o
parlava els últims anys).
D’altra banda, tot i que en general tenim un registre col·loquial, faríem la distinció entre
espais més formals –com els butlletins o programes informatius– i els més informals –
magazins, programes d’humor. En tots dos seguim la PEO, però en els espais més
informals seríem més permissius quant a les particularitats de cada variant. Per
exemple, els articles lo/los no els acceptaríem en espais informatius, però sí en
magazins, tot i que la PEO només els accepta en registres informals d’àmbit restringit.
63
Els recursos lingüístics de què disposa RAC1 i RAC105 estan orientats a un
parlant central o s'hi tenen en compte altres varietats? (com ara en qüestions
fonètiques)
La majoria de recursos lingüístics que consultem són digitals, per tant, podem consultar
allò que més ens convingui en funció del cas que hàgim de resoldre.
S'aconsella / s'ha aconsellat mai a algun locutor canviar la seva varietat o adaptar-
la a un estàndard diferent del de la seva varietat per tal de facilitar-ne la
comprensió?
No ha passat mai. També és veritat que només ens hem trobat amb locutors nord-
occidentals; i no d’altres indrets de fora del domini lingüístic de Catalunya.
Creus que els mitjans de comunicació en català difonen un català massa barceloní
o fins i tot xava?
Quan dius mitjans de comunicació en català, et refereixes als de Catalunya o als de tot
el domini lingüístic dels Països Catalans? Et respondré només el primer cas perquè
desconec com funcionen els mitjans de comunicació en català fora de l’àmbit lingüístic
de Catalunya.
El model de llengua dels mitjans de comunicació d'àmbit nacional acostuma a basar-se
en el català central (en part perquè, de fet, la majoria de locutors d’aquests mitjans són
centrals), però no estic segura que el barceloní sigui el subdialecte predominant. A la
Redacció d’Informatius de RAC1, per exemple, sí que predomina el català central, però
en canvi, només hi ha un locutor que sigui barceloní. A l’equip d’El món a RAC1, hi ha
més periodistes de Barcelona, però no més que els que no ho són.
Això t’ho dic fent una mirada “des de dins” i concretament fixant-me en els
departaments en què el Servei d’Assessorament Lingüístic de RAC1 té més incidència.
Ara bé, mirat des de fora, com a oient que encén la ràdio i l’escolta durant una bona
estona (afegint-hi col·laboradors, tertulians, publicitat, etc.), diria que sí, que sovint se
sent un català xava en els mitjans de comunicació d’àmbit nacional.
Ara bé, tot i que no en faig seguiment, m'imagino que els mitjans de comunicació locals
se centren en el català de cada geolecte i que no predomina ni el central ni el xava.
64
Quin diries que es el percentatge de català no central que se sent a les emissores del
Grupo Godó? Diries que és un percentatge proporcional a la gent que parla les
varietats no centrals?
A RAC1 només hi ha tres locutors que parlin català no central, i no és representatiu del
nombre de parlars no centrals dels Països Catalans. Ara bé, cal tenir en compte
qüestions de proximitat: en ser una ràdio situada a Barcelona, és lògic que la major part
dels treballadors siguin de la vora.
Pel que fa al locutor no central, la idea és bàsicament saber si algun cop ha canviat
la seva varietat, si li han fet canviar alguna paraula o expressió per ser massa
dialectal, etc.
En Gerard Costafreda, com a lleidatà de ciutat, no ha canviat mai cap tret, perquè no
creu que tingui cap paraula massa dialectal. En canvi, els que són de poble sí que tenen
un lleidatà que es diferencia més del català central i, per tant, fan certs canvis: per
exemple, sisquere per almenys.
8.2.6. Mercè Espuny
Mira, abans de començar ja et dic que dels locutors del Grup, pocs són de Barcelona
ciutat; n'hi ha del Maresme, del Baix Llobregat, del Pla de l'Estany, de Lleida, del
Montsià...
Com bé pots imaginar, cadascun manté el seu accent i de vegades alguna paraula del
parlar, tot i que són conscients que els ha d'entendre tothom. Els lingüistes del Grup,
mai no els hem dit res respecte del seu accent, és un aspecte que respectem i que aporta
riquesa.
Ara bé, això, segons com, ho hauries de respondre més tu, escoltant-nos, que no pas jo
des de dins. Et recordo que ens pots escoltar a la ràdio i també a radioflaixbac.cat i
flaixfm.cat