SEBASTIÃO SALGADO

Joana Lleonart

Marta Carballo

BIOGRAFIA Sebastião Salgado va nàixer a Aimorés, Minas Gerais (Brazil) el 1944.

El 1973 abandona la seva professió per dedicar-se a la fotografia, de manera autodidacta. En la

seva carrera com a fotògraf va començar treballant per l’agència Gamma amb seu a París però el

1979 s’uní a Magnum Photos. Al 1994 abandona Magnum per formar la seva pròpia agència,

Amazonas Images, a París.

El 1998 rep el Premi Príncep d’Astúries de les Arts. Als inicis de l’any 2000 Sebastião Salgado va

ser acusat d’utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana.

Salgado pertany a aquests fotògrafs compromesos amb el social, en la tradició de la fotografia

sociodocumental.

Destaca en la seva obra la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o

en situació de pobresa.

Va ser nominat representant especial d'UNICEF l'any 2001.

INICIS ANY 2000 va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana,

d'exposar de manera bella les situacions dramàtiques corrent el risc de fer perdre la seva

autenticitat

Les seves fotografies més conegudes podrien ser les realitzades en les mines d'or de Serra Pelada

a Brasil. Sol fotografiar en blanc i negre amb Leica.

MINES DE SERRA

PELADA

Títol: Serra Pelada, Figure Eight.

Autor: Sebastião Salgado

Nacionalitat: Brasiler

Any: 1986

Procedència: Llibre de les Mines de Serra Pelada

Gènere: Reportatge documental

Moviment/Estil: Fotografia sociodocumental

B/N-Color: Blanc i Negre

Format: Vertical

Aquesta fotografia pertany al llibre Mines de Serra Pelada de Sebastião Salgado. Aquest llibre

concentra un recull de fotografies fetes a les mines de Serra Pelada de Brasil .

En la fotografia podem observar una part de les mines abarrotada de treballadors en moviment. La

fotografia és en blanc i negre i en l’escala de grisos els únics elements que contrasten són

alguns treballadors vestits de blanc o amb sacs de tela blanca al cap. La fotografia està

realitzada des d’un picat des d’ones pot abastar un gran pla general de la mina.

En la composició podem percebre un ritme vertical creat pel moviment dels treballadors pujant i

baixant pel gran mur que s’aixeca verticalment. Les zones amb més pes visual de la imatge són

lesdues entrades a la mina que és on ens porta la enorme fila de treballa-

-dors en marxa. Com podem veure a l’esquema les dues llargues files

de treballadors es creuen entre elles i finalitzen fent dues formes

d’espiral on es pot percebre el màxim pes visual. Tot i que no percebem

la línia de l’horitzó en la fotografia, la considerem de paisatge obert

perquè ens dona una gran sensació de profunditat gràcies als diferents

plans que creen els nivells de la mina.

La profunditat de la imatge no només es forma

horitzontalment sinó que també es percep la verticalitat

de la imatge gràcies a les línies ascendents i

descendents de treballadors. La imatge dona una gran

sensació d’instantaneïtat degut a que retracta un

moviment que sembla constant i sense fi.

La fotografia ens explica la precarietat de la situació

laboral dels treballadors de les mines de Serra Pelada

de Brasil, així, té una intensa narrativitat i l’autor

domina al cent per cent la funció expressiva de les

imatges.

La imatge, juntament amb la resta de fotografies d’aquest

llibre, és una imatge molt impactant que personalment

m’ha fet pensar en un primer moment en un cau de

formigues, animals treballadors que actuen

coordinadament amb un objectiu superior. La imatge és

commovedora.

COAL MINERS

Títol Coal miners. Dhanbad, Bihar, India . 1989

Autor Sebastião Salgado

Nacionalitat Brasiler

Any 1989

Procedència Llibre “Workers” (1993)

Gènere Reportatge documental

Moviment/Estil Fotografia sociodocumental

B/N-Color Blanc i negre

Format Horitzontal

El principal punt d’atracció d’aquesta fotografia és la

cara de l’home que està més endavant, seguida

de les dues altres, per això en el recorregut visual

comencem per la dreta on està la primera cara i

seguim per les altres dues. En aquesta imatge hi

predominen les línies verticals en cada

protagonista de la imatge i en les finestres del

darrere. La fotografia és un primer, en el qual la

primera cara és molt nítida i les altres dues estan

borroses.

Hi ha la forma geomètrica d’un triangle creada per les cares dels homes. La llum és natural i prové de la

part superior de la fotografia. És una fotografia sense gaire contrast, ja que tots els tons de grisos

tendeixen a ser bastant semblants. Hi ha una certa perspectiva gràcies als tres homes de la fotografia,

però no es veu la línia d’ horitzó. Això provoca que sigui un espai tancat, ja que la sensació de perspectiva

és mínima, és a dir, té poca profunditat. El pes de la fotografia recau en la primera cara, per això podem dir

que està bastant centrat però amb més pes a la dreta.

Respecta la llei de terços, en la primera cara, l’ull dret cau

en la línia vertical dreta i la boca està a l’altura de la línia

hortizontal de baix; en la segona cara, l’ull esquerre està

posicionat en la línia vertical esquerra, i per últim, la

tercera cara està enquadrade en un dels rectangles. És

una fotografia concreta en un espai exterior. La fotografia

no sembla feta instantàneament, sinó que sembla que

els hagi dit que es posin allí i s’estiguin quiets per a la

fotografia.

Els tres homes estan amb una postura bastant rígida, i tot i que els dos primers estan bastant seriosos

(sobretot el segon), el tercer està somrient. La seva actitud demostra serietat i cert cansanci, però també

se’ls veu en la mirada que encara els queda esperança i que tot i la duresa i les dificultats són feliços.

Aquesta imatge és bastant narrativa, ja que només mirant-la ens podem imaginar tota una història sobre

aquests homes i el seu treball. El fotògraf ha posat la fotografia cara a cara dels homes, en línia recta amb

les seves mirades, que es troben en la mateixa línia horitzontal. Les mirades dels personatges estan fixades

directament en l’espectador (o en el fotògraf en el moment de fer la fotografia).

Aquesta fotografia em fa pensar en les condicions de vida dels treballadors d’abans, i també d’alguns

d’ara, els quals tenen unes condicions de vida molt dures i ho passen bastant malament. Però que tot i

això són feliços junt amb la seva família. Aquesta és una fotografia que et fa pensar sobre el que és

realment important. I t’impacta bastant la mirada que “et dediquen” aquests tres homes, però no

t’incomoden ja que semblen mirar com una mica més enllà.

MOSTRARI DE FOTOGRAFIES