Què és l’ Aula de Ciències ?

És un entorn d‘ aprenentatge destinat a facilitar l’actualització científica i didàctica de les ciències, a les escoles d‘ Educació Infantil i Primària. La dotació comprèn diversos recursos materials, per a utilitzar dins i fora de l’aula, tant els d’ús quotidià com els específics de laboratori i eines TIC.

Allò que és important és no deixar de fer-se preguntes.

Albert Einstein

La ciència com a activitat humana

 • Disposició a la curiositat.

• Disposició a compartir i a comunicar el que ens interessa.

 

• El desig d’experimentar emocions positives i diverses amb el que fem.

Tolerància a la incertesa

Paciència

Persistència

Disciplina

Creativitat

Independència

Comprendre el món natural i social.

Comprendre per implicar-nos.

I posar en joc...

conversa

AMB ALLÒ QUE ENS ENVOLTA

Curiositat

Creativitat

Imaginació

AMB ELL MATEIX

Esperit crític

Rigor

Constància

AMB ELS ALTRES

Honestedat

Cooperació

Jordi Martí

PENSAR

MANIPULAR COMUNICAR

Observar, identificar, classificar,

experimentar...

Parlar, dibuixar, gesticular, elaborar

maquetes, escriure...

Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular

REGULAR ELS PROPIS APRENENTAGES

APRENDRE EN INTERACCIÓ

Maneres de mirar i pensar

diversitat/ regularitats(interacció)

canvi / conservació

dins / fora

macro / micro

continuïtat / discretització

passat / present / futur (temps)

aquí / allà (espai)

linealitat / multicausalitat

elements (parts) / estructura

Grans nuclis de coneixement d´una ciència bàsica .

Éssers viusÉssers vius EcosistemesEcosistemes

MaterialsMaterialsSistemes Sistemes

físicsfísics(màquines)(màquines)

Planeta Planeta TerraTerra

UniversUnivers

funcions

relació reproducció

nutrició

biodiversitat estructura diversitat elements

interelacions organismes, medi

cadenes tròfiques

estructura tipus

canvis canvis moviments

interns externs

sistemes no vius

sistemes no vius

sist

emes

viu

s

sist

emes

viu

s

diversitat/regularitats

físics (d’estat...)

químics

diversitat / regularitats

interacció

canvis / conservació

dins / fora

macro / micro

continuitat / discretització

passat /present/futur(temps)

aquí / allà (espai)

linealitat / multicausalitat

elements(parts)/estructura

autonomia / interaccions, interdependència

...

evolució

CosCoshumàhumà

òptics, mecànics, elèctrics, tèrmics...

moviments

composició elements, estructura

elements, estructura estructura

PoblacionsPoblacions

creixement

salut

diversitat

canvis

adaptacions

cadenes energètiques

cicle matèrials

flux energia

formes de mirar-conceptualitzarformes de mirar-conceptualitzar

Neus Sanmartí

Aprendre ciències

Comprendre els fenòmens

Construir models

Rosa Mª Pujol UAB

Què és un model científic?

“Un model és una representació simplificadarepresentació simplificada d’un fenomen que concentra l’atenció en aspectes aspectes específicsespecífics. El model es fa servir per construir

explicacionsexplicacions com a resposta a una preguntapregunta” (Gilbert, 2000) Rosa Mª Pujol UAB

• Podríem afirmar, per tant, que a l’escola infantil i primària hauríem de treballar en funció d’aquests quatre models:

• Un model de matèria, per explicar les propietats de diferents materials d’ús quotidià, les diferències entre ells segons siguin homogenis o heterogenis, els canvis al mesclar-los amb aigua o a d’escalfar-los, els cicles (d’on venen i on van a parar). Els nens i les nenes poden imaginar que qualsevol material està format per moltes “parts” o partícules, que aquestes són molt petites (no es poden veure ni amb un microscopi), que la unió entre elles pot ser més o menys forta, que si el material és heterogeni vol dir que les partícules són diferents, que poden estar ordenades o desordenades, que en els canvis físics es conserven, que en augmentar la temperatura augmenta la velocitat amb què es mouen.

• Un model d’ésser viu, per explicar la vida -què fan els organismes, la seva estructura i diversitat, el cicle de vida-, a partir de construir el concepte de nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb el medi; de relació, com a capacitat de captar estímuls i donar respostes; i de reproducció com a generació de nous individus a partir de progenitors als quals s’assemblen. En aquest model és important no estudiar l’organisme aïllat, sinó formant part d’un medi amb el qual interacciona.

• Un model del planeta Terra i de l’Univers, per explicar com interaccionen els seus components, quina és la seva estructura, com canvien i evolucionen en el temps.

• Un model per explicar regularitats en els sistemes físics, ja siguin mecànics, òptics o elèctrics, a partir d’identificar els components, la seva estructura, les forces que hi intervenen i la seva relació amb els canvis a que donen lloc, les fonts d’energia i com es transfereix aquesta.

• Fragments de la ponència de Neus Sanmartí (2.005) Aprendre Ciències: Connectar l’experiència, el pensament i la Parla a través de models.”Curs per a l’actualització de l’ensenyament /aprenentatge de les ciències naturals, materials de formació, Generalitat de Catalunya, Departament d’educació, pp49-69.

LA CI ÈNCI A A L’EDUCACI Ó I NFANTI L I PRI MÀRI A

MODEL ÉSSER VI U MODEL MATÈRI A MODEL SI STEMES FÍ SI CS

MODEL UNI VERS- PLANETA TERRA

COM SÓN, QUÈ FAN?

LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DI VERSI TAT EVOLUCI Ó CI CLE DE LA VI DA ...

ESTRUCTURA PROPI ETATS CANVI S TI PUS CI CLE ...

L’ESTRUCTURA LES REGULARI TATS TRANSFERÈNCI A D’ENERGI A ...

ESTRUCTURA CANVI S L’EVOLUCI Ó CARACTERI STÍ QUES DELS COMPONENTS ...

COM HO FEM: HO I MAGI NEM, HO EXPLI QUEM, REPRESENTEM

ES NODREI XEN (I NTERCANVI EN MATÈRI A I ENERGI A AMB EL MEDI )

ES RELACI ONEN (CAPTEN ESTÍ MULS I DONEN RESPOSTA)

ES REPRODUEI XEN (PROVENEN DE PROGENI TORS ALS QUALS S’ASSEMBLEN) I QUE ESTAN FORMATS PER CÈL·LULES. ...

ESTÀ FORMADA PER PARTÍ CULES MOLTES, MOLT PETI TES UNI DES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVI S QUE ES MOUEN MÉS O MENYS ...

TENI NT EN COMPTE LES FORCES QUE ACTUEN. COM I NTERACCI ONEN (LLEI S) ...

A PARTI R D’I MAGI NAR UN MODEL DE FUNCI ONAMENT DE L’UNI VERS I DEL PLANETA TERRA. ...

EL QUÈ

ANI MALS VERTEBRATS I I NVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR I SENSE FLOR FONGS ÉSSER HUMÀ MI CROORGANI SMES ELS ÉSSERS VI US EN UN MEDI ECOSI STEMES...

MATERI ALS. MATERI ALS I RESI DUS, AI GUA, AI RE, PAPER, PLÀSTI C, METALLS, ROQUES, ALI MENTS, COMBUSTI BLES...

SI STEMES MECÀNI CS SI STEMES ELÈCTRI CS SI STÈMES ÒPTI CS ...

EL SI STEMA SOLAR LES ROQUES: EL SÒL ELS EMBOLCALL QUE FORMEN LA TERRA: ATMOSFERA HI DROSFERA LI TOSFERA (PART SÒLI DA) ...

( A partir del quadre de la Neus Sanmartí)

Problema, Problema, pregunta inicialpregunta inicial

ExperiènciaExperiència

(percepcions)(percepcions)

Gènesi d’explicacions Gènesi d’explicacions (models)(models)

i representació a través i representació a través de diversos llenguatgesde diversos llenguatges

Preguntes de Preguntes de l’adultl’adult

diversitat / regularitatsmatèria / energia

passat /present (temps)aquí / allà (espai)

canvis / conservaciólinealitat / multicausalitatautonomia / interaccions,

interdependènciaelements / estructura

continuitat / discretitzaciómacro / microfets / model

....

Intercanvi de punts Intercanvi de punts de vistade vista

(contrast(contrast--regulació)regulació)

Ajust ‘experiènciaAjust ‘experiència--model’model’

Nova experiència

en relació

a

PROCÉS D’ENSENYAMENTPROCÉS D’ENSENYAMENT--APRENENTATGEAPRENENTATGE

Oral, gest, dibuix, escritOral, gest, dibuix, escrit

El món real: fenòmens

Crear contextos per: obtenir dades, fer-se preguntes,

crear dubtes i cercar explicacions

CEIP GinestaCEIP Ginesta

CEPA Oriol MartorellCEPA Oriol Martorell

CEIP Ramon LlullCEIP Ramon LlullSant NicolauSant Nicolau

Models explicatius personals

objecte/fenomen

EVOLUCIÓaplicant pensament i activitat

Models explicatiuscientífics

L’aprenentatge científic: un procés d’evolució de les idees dels nens i nenes

Jordi Martí. U de V.

ELS MODELS EVOLUCIONEN

MODELS CONSTRUÏTS

EN L’AULAM1

FETS DEL MÓN

MODELS DELS NENS I LES NENES

M3

MODELS DE LA CIÈNCIA

M2

Procediments propis de la ciència

Procediments

Processos científicsHabilitats intel·lectuals que caracteritzen

les metodologies científiques

Tècniques científiquesHabilitats psicomotores que permeten

observar o recollir informació

Grup ICE UAB

Procediments propis de les ciències : Processos

OBSERVAR• Observar• Comparar• Identificar semblances i diferències• Mesurar• Agrupar• Ordenar• Classificar• Fer estimacions

PLANTEJAR QÜESTIONS• Identificar problemes relacionats amb la ciència• Buscar la informació sobre el tema• Definir preguntes per ser comprovades

FORMULAR HIPÒTESIS• Plantejar una resposta possible que ha de ser provada

IDENTIFICAR VARIABLES• Identificar les variables que poden afectar la variable

dependent. Per fer-ho cal examinar el subjecte o objecte del problema i les circumstàncies o ambient que l’envolta.

EXPERIMENTAR• Planificar: definir detalladament un pla de treball que permeti obtenir

resultats que confirmin o no la hipòtesi proposada• Dissenyar: descriure detalladament el pla de treball• Comprovar: dur a terme el pla de treball que s’ha proposat en el

disseny de la investigació• Recollir dades: cal recollir-les en les condicions que proposa el

disseny

COMUNICAR• Presentar un informe• Discutir• Argumentar• Justificar• Resumir• Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, gràfics,

taules, ...)• Elaborar respostes/conclusions

INTERPRETAR LA INFORMACIÓ• Trobar relacions• Fer prediccions• Extrapolar i interpolar• Inferir (deduir)• Formular models

Grup ICE UAB

Procediments propis de les ciències: Tècniques

REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA• Ús d’instruments de mesura: cinta mètrica, proveta, cronòmetre,

termòmetre, interfície, ...• Construcció i calibratge d’instruments senzills de mesura:

balança, dinamòmetre, lupa, ...• Tècniques de mesura indirecta• Estimació de quantitats “calculant a ull”, comparant, utilitzant

referències, ...

REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS ÒPTICS• Ús de lupa de mà, lupa binocular, webcams, càmera fotogràfica,

càmera de vídeo, ...

REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE LABORATORI• Realització de muntatges senzills• Ús i conservació del material de vidre

REFERENTS A LA RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ• Tècniques per recollir i conservar mostres• Construcció i manteniments d’hàbitats• Tècniques de conservació d’aliments

REFERENTS A LA DISSECCIÓ• Manipulació correcta de tisores, cubetes, ...

REFERENTS AL MUNTATGE DE CIRCUITS ELÈCTRICS• Realització de connexions entre els diferents elements d’un circuit• Ús de tornavís, cinta aïllant, eines per pelar cables, ...

REFERENTS A L’EXPERIMENTACIÓ QUÍMICA• Tècniques per traspassar materials sòlids i líquids• Tècniques per filtrar, decantar, evaporar, cristal·litzar, ...

REFERENTS AL TREBALL DE CAMP• Ús de brúixola i altres tècniques d’orientació• Ús de materials adequats en funció del que es vagi a recollir al

camp: bosses, capses, pots, ...• Tècniques per recollir mostres seguint uns criteris establerts• Lectura i interpretació d’instruccions per a la realització de treballs

de camp

REFERENTS A LA RECOLLIDA DE DADES• Ús de fitxers, índexs i altres tècniques de documentació (llibres,

revistes, TIC, ...) • Preparació i realització d’enquestes• Representació de la informació en gràfics, taules i quadres• Redacció d’informes• Ús de documents i de diferents mitjans de comunicació

Grup ICE UAB

Mecanismes

Què passaria si?

Com t’expliques que?

Dinàmica

Com passa?

Com canvia?

Estructura

Què hi ha?

Com és?

INTERPRETACIÓ

NOVES HIPÒTESIS

DESCRIPCIÓ

Preguntes d’interès científic

Grup ICE UAB

Preguntes sobre un text

- Literals: possibilita conèixer el text-Per exemple, preguntar: Què diu el text?

- Inferencials: possibilita utilitzar tota la informació conceptual que es dóna per suposada

-Per exemple, preguntar: Quines coses no diu el text però necessitem saber per entendre’l?

- Avaluatives: possibilita fer un judici de valor sobre la utilitat de la informació

-Per exemple, preguntar: quines són les idees importants, quines són les que em diuen que no sabia…?

- Creatives: possibilita ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar…

-Per exemple, preguntar: Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees em són útils per interpretar altres fenòmens…? (Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988)(Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988)

Justificació de les observacions efectuades a partir de la teoria de referència.

Descripció de les observacions efectuades

Descripció del procediment de la pràctica

Enumeració d’objectes,

materials, aparells…

Per què passa?

Què passa?Què faig?Què tinc?

JUSTIFICAR EXPLICAR DESCRIURE

Preguntes per ajudar a parlar i escriure sobre els experiments

Oral

Escrit

Simbòlic

Gràfic

PROMOURE LLENGUATGES DIFERENTS

Escola Heura

Escola Dovella

Escola Coves d’en Cimany

Escola BellaterraEscola Orlandai

Comunicar mitjançant maquetes

Quin camí fan el pa i l’aigua a dins el cos? Idees inicials. Confecció de la maqueta.

CEIP “La Salut” (Collbató)

Els Els éssers vius en el seu medi:éssers vius en el seu medi: En quEn què he de è he de pensar per situar-los en el lloc adequat de la pensar per situar-los en el lloc adequat de la

maqueta?maqueta?

CEIP “Coves d’en Cimany”

Imaginem l’entorn i construim un mural

Treball col·lectiu a partir de la conversa

- Què us sembla que hi trobarem? -Arbres!

- I en els arbres un ocell i esquirols.- A terra formigues.-També arietes...- Cucs de bola.

-I un ocell que menja molles de pa del terra.-Hi ha una serp per entremig de les herbes!-No que estan a la selva! A l’Àfrica!-També hi ha cucs sota terra.- I com estan els

cucs? Enterrats? Aixafats?

- Tenen un forat que fan per sortir.

-També hi ha un talp, però no se com són. -Jo se que als troncs dels arbres hi ha aranyes que pugen i baixen.-Sota terra hi ha un escarabat dins d’un forat.

CEIP Costa i Llobera

Model de reproducció dels peixos

CEIP “Costa i Llobera.” 1r

Observem els escarabats

CEIP “Costa i Llobera. 2n”

Observar i descriure el moviment

Representar el moviment

EL MOVIMENT DE L’INSECTE PAL

Els grills

EI 1-2 anys

EB Barrufets

Comunicar amb gestos

Els sòlids. 5è. Ceip Coves d’en Cimany

AVALUACIÓ DE L’ANTICIPACIÓ I AVALUACIÓ DE L’ANTICIPACIÓ I PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓPLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ

En petits grups, cooperativament, els En petits grups, cooperativament, els alumnes acorden què han de pensar alumnes acorden què han de pensar i/o fer per resoldre una tasca.i/o fer per resoldre una tasca.

Aquest acord cal Aquest acord cal avaluar-loavaluar-lo//regular-loregular-lo perquè no hi hagi errorsperquè no hi hagi errors

Gestió de l’aula

Aprendre, un diàleg entre punts de vista

D’una conversa centrada en la mestra ... ... a una teranyina

d’intervencions

Treball cooperatiuValors, normes i actituds

I a més...

Hem de tenir present:

• Com gestionem l’organització del grup.• Com ajudem als alumnes a regular el seu

propi aprenentatge. ( Idees sobre avaluació)

• Com utilitzem les eines, què hi ha previ a la seva utilització.