presentacio index adeg

Val d'Aran

Pallars SobiràAlta Ribagorça

Pallars JussàAlt Urgell

Ripollès

Noguera

Cerdanya

Berguedà

Solsonès

Alt Empordà

Baix EmpordàGironès

Pla de l'EstanyGarrotxa

Selva

Osona

Bages

Vallès OrientalAnoia

Segarra

UrgellPla d'Urgell

Segrià

Conca de Barberà

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Maresme

BarcelonèsAlt PenedèsAlt Camp

Garrigues

Priorat

Ribera d'Ebre

Garraf

TarragonèsBaix Camp

Baix Penedès

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià

24 de març 2010

Amb el patrocini d’

Una iniciativa de l’

Elaborat per

Sisena edició, març 2010

de competitivitat territorial

Índex ADEG 2009

Presentació 1

L’índex adEg de competitivitat territorial 2009. Sis ena edició

• L’elaboració de l’Índex adEg, en la seva primera edició, va suposar una experiència pionera a Catalunya, pel que fa al desenvolupament del concepte de competitivitat i a l’establiment de models d’anàlisi operativa dels factors que la composen, a nivell territorial.

• Per bé que el rànquing de competitivitat comarcal té un ressò important, no cal oblidar que l’índex neix amb l’objectiu de fomentar el debat interterritorial sobre les estratègies de desenvolupament i la utilització ha de ser en aquest sentit.

• S’ha d’evitar caure en la simplificació dels fets: quina posició s’ocupa en el rànquing és anecdòtic. L’anàlisi dels factors de competitivitat ha de servir per a obtenir una diagnosi de partida sobre la qual aprofundir en la situació de les comarques.

• L’Índex adEg ha d’esdevenir una eina de suport a la definició d’estratègies de desenvolupament de les comarques catalanes.

• L’adEg el promou amb el suport d’Uniland, però són els agents socioeconòmics i les administracions els que se l’han de fer seu.

Presentació 2


• Darrera l’Índex hi ha un model, i per tant, sotmès a uns determinats judicis de valor. Aquests són:

•Catalunya ha de jugar a la lliga dels països més desenvolupats, on la innovació en el productes i serveis que es produeixen és un factor clau de la competitivitat. En aquesta lliga, aspectes com la qualificació dels RRHH, les infraestructures per la innovació i l’R+D, l’emprenedoria í els serveis de suport (serveis empresarials avançats, serveis en TIC i financers) són clau.

•Catalunya ha d’operar en un entorn econòmic globalitzat on l’accés als mercats i a la informació i les infraestructures de transport també són clau.

•El model de desenvolupament econòmic de Catalunya ha de ser socialment i medi ambientalment sostenible.

• Les comarques més ben posicionades en el rànquing són les que mostren avantatges competitius respecte aquest model.

Presentació 3


• No obstant això, hi ha comarques que poden definir les seves estratègies de desenvolupament en relació a un altre model de creixement que no estigui centrat en la globalització econòmica ni en aquest tipus de serveis i productes, sinó en d’altres aspectes endògens que els doni una avantatge competitiva diferenciada i, en definitiva, els porti a nivells de benestar elevats.

• L’Índex, per tant, situa a les comarques en relació a aquest model plantejat de desenvolupament.

Presentació 4


• En l’edició d’enguany s’han realitzat canvis metodològics d’una certa entitat

• El motiu principal és el canvi en la Classificació Catalana d’ActivitatsEconòmiques (CCAE2009) que trenca la sèrie, però s’ha aprofitat per dur a terme altres millores.

• S’introdueixen aspectes que milloren el model i resituen la posició de competitivitat d’algunes comarques.

•S’han introduït nous indicadors (20 més) que aproximen a nous aspectes de la competitivitat comarcal. Això ha estat possible gracies a l’avenç de l’estadística oficial en alguns àmbits (les TIC, medi ambient), l’actualitzacióde la CCAE2009 i l’actualització d’algunes operacions.

•S’ha canviat la mètrica de manera que es poden mesurar les distàncies en la competitivitat de les comarques. Així, per l’elaboració del rànquing final també es té en compte aquestes distàncies.

•S’ha revisat el model general, clarificant alguns factors de competitivitat i afegint-ne de nous.

Presentació 5


• En termes globals, els canvis en el rànquing són reposicionaments.

• No són pèrdues de competitivitat de les comarques. Aquest aspecte, és difícil de valorar degut al trencament de la sèrie en moltes de les dimensions.

• Tot i així, en aquesta edició els canvis són més acusats atès que la crisi econòmica ha comportat canvis importants en l’estructura productiva de les comarques. En algunes més que d’altres.

Estructura de l’informe 6

1.Millores en el model d’anàlisi de la competitivitat territorialde les comarques catalanes

2.Balanç de la competitivitat a Catalunya

3.Índex 2009 de competitivitat territorial

4.Situació competitiva del Penedès

5.Situació competitiva del Garraf


7

1.Millores en el model d’anàlisi de la competitivitat territorial de les comarques catalanes


8Millores en el model d’anàlisi de la competitivitat


Factors de competitivitat en les edicions 2004-08 i en la revisió de 2009:

Factors de competitivitat (edicions 2004-08) Núm. Indicadors

Factors de competitivitat (revisió 2009) Núm. Indicadors

1. Cohesió demogràfica i territorial 6 1. Sostenibilitat social 42. Qualificació de la mà d’obra 2 2. Sostenibilitat medi ambiental 73. Transport i comunicacions 2 3. Qualificació dels recursos humans i recursos

per l'educació i la formació professional5

4. Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació

5 4. Infraestructura de transport i comunicacions 5

5. Innovació, desenvolupament tecnològic 3 5. Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica

3

6. Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures

2 6. Innovació, desenvolupament tecnològic 4

7. Ambient i dinàmica de negocis 3 7. Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació

6

8. Provisió de sòl 2 8. Volum de mercat i d'activitat 49. Esperit emprenedor i dinamisme empresarial 410. Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures

3

Total indicadors 25 Total indicadors 45

• Si abans les vuit dimensions d’anàlisi s’aproximaven a partir de 25 indicadors, ara la xifra s’ha augmentat fins als 45: 20 més que en l’anterior model.

• Amb la nova bateria d’indicadors, cada dimensió s’ha aproximat amb un mínim de 3-4 indicadors, per tal d’analitzar els diferents aspectes considerats des de perspectives diverses.

9Indicadors de competitivitatFactor de competitivitat

Indicador

Llocs de treball sobre població 15-64 anys. 2009.Taxa d'atur absoluta 15-64 anys (%). 2009.Percentatge de persones ocupades assalariades amb contracte fix (%). 2007.Índex d'incidència d'accidents en jornada de treball amb baixa (Per cada 100.000 treballadors/es). 2008.Llocs de treball en activitats medi ambientals per cada 1.000 habitants. 2009.

Consum domèstic d'aigua per habitant (m3). 2007.

Consum industrial i de serveis d'aigua per establiment (m3). 2007.Coeficient de generació de residus municipals per habitant i dia (Kg/hab/dia). 2007.Percentatge de recollida selectiva de residus municipals (%). 2007.

Residus industrials per Km2 (Tn). 2007.Percentatge de residus industrials valoritzats (%). 2008.Llocs de treball de l'ensenyament per cada 1.000 habitants. 2009.Taxa específica d'escolarització als 17 anys (%). 2007.Percentatge de titulats superiors (%). 2007.Percentatge de població amb estudis post-obligatoris (%). 2007.Percentatge de directius, tècnics i professionals i científics (%). 2007.Llocs de treball de transport i comunicacions per cada 1.000 habitants. 2009.Població amb accés a la xarxa ferroviària (%). 2009.

Inversions del DPTOP per comarques i Km2. Acumulat 1999-07.Llars amb banda ampla. 2008.

Autobusos per km2. 2008.Percentatge de sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable (%). 2007.Percentatge de sòl urbanitzable (%). 2008.Percentatge de superfície d'edificis no residencials iniciats (%). 2009.Llocs de treball en recerca i desenvolupament per 1.000 habitants. 2009.Llocs de treball en industries de mitjana-alta tecnologia per 1.000 habitants. 2009.Llocs de treball en serveis intensius en coneixement per 1.000 habitants. 2009.Índex de diversificació productiva. 2009.Distància mínima als pols de distribució de serveis i mercaderies (Km). 2009.Distància en minuts a l'eix viari principal. 2009.Distància mitjana al mercat final català (Km). 2009.

Densitat (habitants/Km2). 2009.Percentatge de població en municipis de 5.000 o més habitants (%). 2009.Percentatge de persones que han realitzat alguna compra per Internet (16-74 anys) (%). 2008.Quota de mercat. 2008.Percentatge d'empreses (%). 2009.Variació de la població (interanual) (%). 2008-09.Habitatges iniciats per 1.000 habitants. 2009.Número d'empreses per 1.000 habitants. 2009.Número de treballadors autònoms per 1.000 habitants. 2009.Variació en l'ocupació (interanual) (%). 2008-09.Variació en les empreses (interanual) (%). 2008-09.Llocs de treball en serveis empresarials avançats per 1.000 habitants. 2009.Llocs de treball en serveis de tecnologies de la informació per 1.000 habitants. 2009.Llocs de treball en serveis financers per 1.000 habitants. 2009.

Notes: Els indicadors ombrejats corresponen als introduïts en la revisió del model.

Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmica

Sostenibilitat social

Sostenibilitat medi ambiental

Qualificació dels recursos humans i recursos per l'educació i la formació professionalInfraestructura de transport i comunicacions

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures

Innovació, desenvolupament tecnològic

Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació

Volum de mercat i d'activitat


• Els 45 indicadors de l’Índex adEG

10

2.Balanç de la competitivitat a Catalunya


Balanç de la competitivitat a Catalunya 11

• Durant el 2009, la retracció de l’economia catalana ha estat molt important, amb un decreixement del 3,7%.

• Tanmateix, sembla que “el pitjor ja ha passat”, i que Catalunya sortirà de la crisi abans de l’esperat. És probable que l’economia catalana comenci a registrar nivells positius de creixement abans de finalitzar el 2010.

• No obstant això, s’ha perdut molta ocupació i tardarà en recuperar-se.

• El més preocupant és la pèrdua de teixit empresarial, que ha estat més important.

• Les restriccions d’accés al crèdit dificulten seguir operant a les empreses i als treballadors autònoms, així com la posada en marxa de noves iniciativesempresarials.


Catalunya

Balanç de la competitivitat a Catalunya 12

• Amb tot, durant el 2009 s’enregistren avenços importants en els indicadors relacionats amb la qualificació dels recursos humans i els recursos per l’educació i la formació professional.

• La millora en els nivells de qualificació de la població i una major participaciód’aquesta en la formació permanent han de conduir a situar a Catalunya en el grup de països industrialitzats que competeixen pels serveis i productes de major valor afegit.

• També s’observen millores en les infraestructures de transport i comunicacions.

• Aquestes millores són aspectes importants en el model de creixement plantejat.


Catalunya

13

3.Índex 2009 de competitivitat territorial


14


Índex 2009 de competitivitat territorial

• El Barcelonès és, amb diferència, la comarca més competitiva de Catalunya.

• Les posicions segona i tercera són per al Baix Llobregat i el Vallès Occidental, que es col·loquen en una situació d’empat tècnic. 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

BarcelonèsBaix Llobregat

Vallès OccidentalGironès

TarragonèsSegrià

Vallès OrientalA lt Camp

Pla de l'EstanyMaresme

Baix CampOsona

Alt PenedèsGarrafBagesSelva

GarrotxaAlt Empordà

UrgellAnoia

Baix PenedèsRipollès

Conca de BarberàSegarra

Pla d'UrgellSolsonèsBaix Ebre

Pallars JussàRibera d'Ebre

BerguedàNoguera

Baix EmpordàAlt Urgell

MontsiàCerdanya

Pallars SobiràVal d'Aran

PrioratGarrigues

Alta RibagorçaTerra Alta

• La distància que separa a la comarca capdavantera de les seves dues perseguidores més immediates és important: de 19 punts.

• La incorporació de les distàncies en la mesura del grau de competitivitat comarcal permet afinar millor les posicions relatives que ocupa cada comarca.


Índex 2009 de competitivitat territorial 15

• Es dibuixa un àmbit que va des del Baix Camp fins al Gironès, incloent el Pla de l’Estany.

• Aquest àmbit inclou les grans àrees metropolitanes de Catalunya.

• Hi passen bona part de les infraestructures, tant viàries com ferroviàries, del corredor de comunicació mediterrani.

• L’àmbit Penedès-Garraf es troba en una localització estratègica, al bell mig d’aquest eix de competitivitat català, i com a ròtula entre les àrees de Barcelona i de Tarragona-Reus.

Val d'Aran

Pallars SobiràAlta Ribagorça

Pallars JussàAlt Urgell

Ripollès

Noguera

Cerdanya

Berguedà

Solsonès

Alt Empordà

Baix EmpordàGironès

Pla de l'EstanyGarrotxa

Selva

Osona

Bages

Vallès OrientalAnoia

Segarra

UrgellPla d'Urgell

Segrià

Conca de Barberà

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Maresme

BarcelonèsAlt PenedèsAlt Camp

Garrigues

Priorat

Ribera d'Ebre

Garraf

TarragonèsBaix Camp

Baix Penedès

Terra Alta

Baix Ebre

Montsià


Índex 2009 de competitivitat territorial 16

2003 2004 2005 2006 2007 2008 índex 2009 [1]

Variació

Barcelonès 2 3 2 1 6 2 66,5 1 1Baix Llobregat 5 6 4 5 4 4 47,6 2 2Vallès Occidental 1 1 1 2 1 1 47,6 3 -2Gironès 4 4 6 3 3 5 44,9 4 1Tarragonès 3 2 3 4 2 3 44,2 5 -2Segrià 6 5 5 6 5 6 41,2 6 -Vallès Oriental 7 7 7 8 7 7 40,3 7 -Alt Camp 15 13 13 12 11 13 37,8 8 5Pla de l'Estany 19 20 18 17 19 18 37,2 9 9Maresme 11 12 10 11 12 12 37,2 10 2Baix Camp 9 8 8 7 8 8 36,6 11 -3Osona 10 11 12 13 13 11 36,3 12 -1Alt Penedès 12 10 11 10 10 10 35,8 13 -3Garraf 17 16 17 19 18 16 35,5 14 2Bages 8 9 9 9 9 9 33,2 15 -6Selva 16 17 16 16 15 22 32,9 16 6Garrotxa 18 19 20 20 23 19 32,0 17 2Alt Empordà 13 14 14 15 14 15 31,7 18 -3Urgell 21 18 19 18 17 14 31,6 19 -5Anoia 14 15 15 14 16 17 31,3 20 -3Baix Penedès 23 22 22 22 24 23 31,2 21 2Ripollès 24 25 26 28 29 30 29,9 22 8Conca de Barberà 33 32 32 32 31 29 29,6 23 6Segarra 32 27 28 26 25 24 28,3 24 -Pla d'Urgell 28 24 27 24 21 20 28,2 25 -5Solsonès 25 26 24 27 27 28 27,6 26 2Baix Ebre 22 21 23 23 20 25 27,4 27 -2Pallars Jussà 37 37 38 35 34 36 27,1 28 8Ribera d'Ebre 36 39 37 36 36 37 26,1 29 8Berguedà 27 33 30 30 32 32 25,9 30 2Noguera 31 29 29 29 30 26 25,5 31 -5Baix Empordà 20 23 21 21 22 21 25,2 32 -11Alt Urgell 29 31 33 33 33 33 25,2 33 -Montsià 30 30 31 31 28 31 23,8 34 -3Cerdanya 26 28 25 25 26 27 23,8 35 -8Pallars Sobirà 38 36 36 38 39 38 23,3 36 2Val d'Aran 34 34 34 34 35 35 23,0 37 -2Priorat 40 40 41 41 41 41 21,2 38 3Garrigues 35 35 35 37 37 34 21,0 39 -5Alta Ribagorça 39 38 39 39 38 40 20,2 40 -Terra Alta 41 41 40 40 40 39 17,9 41 -2

[1] Trencament de la sèrie degut a la revisió


• Àmbit Penedès-Garraf:

• Posicions:

• Garraf: 14• Alt Penedès: 13• Baix Penedès: 21

• Puntuacions:

• Garraf: 35,5• Alt Penedès: 35,8• Baix Penedès: 31,2

• Variacions:

• Garraf: +2• Alt Penedès: -3• Baix Penedès: +2

17

4.Situació competitiva del Penedès


Situació competitiva de l’Alt Penedès 18

• La comarca destaca per l’elevada disponibilitat de serveis financers i la presència de serveis relacionats amb les tecnologies de la informació. En aquest factor, però, cal fer esment del dèficit existent en relació a serveis avançats (consultories, serveis tècnics, estudis de mercat, etc.).

• Es caracteritza, per una notable diversificació econòmica i la presència d’una estructura productiva amb un elevat desenvolupament de les indústries de mitjana-alta tecnologia i dels serveis intensius en coneixement.

• La distància als principals eixos viaris i al mercat final català, les infraestructures de transport i comunicacions existents i la disponibilitat de sòl, són elements que la fan molt atractiva des del punt de vista de la localització de l’activitat econòmica.

• No obstant això, la seva posició és negativa en un factor força determinant: la qualificació dels recursos humans. En aquest sentit, caldria reforçar aspectes com l’escolarització en l’etapa postobligatòria (és de les més baixes de CAT).

• En un context actual de destrucció de centres de treball, cal potenciar la capacitat emprenedora de la població, que es troba a nivells molt baixos.

• En els aspectes medi ambientals l’activitat industrial té un impacte important i s’observa una insuficient gestió dels residus i del consum de recursos.

� Sostenibilitat medi ambiental (36)Últimesposicions

� Esperit emprenedor i dinamisme empresarial (27)

� Qualificació dels recursos humans i recursos per l’educació i la formació professional (28)

Posicióintermèdia-

baixa

� Infraestructura de transport i comunicacions (13)

� Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació(13)

� Volum de mercat i d’activitat (13)� Disponibilitat de sòl i espai per

l’activitat econòmica (16)� Sostenibilitat social (17)


alta

� Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures (5)

� Innovació, desenvolupament tecnològic (9)

PosicionsAvançades

Alt Penedès


Alt Penedes

Evolució dels factors de competitivitat a l’Alt Pene dès 19


• L’Alt Penedès perd tres posicions en el rànquing comarcal de competitivitat.

• L’element més rellevant és la pèrdua de competitivitat pel que fa a la qualificació dels recursos humans; un fet que contrasta amb la demanda productiva que requereix una proporciócomparativament important de treballadors altament qualificats (de les més altes de CAT).

• Per bé que manté una posició molt competitiva, també pateix una rebaixa pel que fa als aspectes lligats a la innovació i el desenvolupament tecnològic: pèrdua relativa en la diversificació econòmica i en el grau de desenvolupament dels serveis relacionats amb l’R+D.

• Aquest canvi en la posició relativa s’explica, en bona part, pel canvi en la classificació de les activitats econòmiques.

• Finalment, arran de la introducció de l’indicador sobre l’oferta de sostre per a la ubicaciód’activitats econòmiques (locals), perd posicions a favor d’altres comarques metropolitanes on l’oferta de sòl era menor.

Situació competitiva del Baix Penedès 20

• El principal punt fort és l’avantatge competitiva que presenta en tres factors estretament relacionats i que són un element d’atracció empresarial: infraestructura de transport, accés als mercats i disponibilitat de sòl i espai per l’activitat econòmica.

• Ocupa la primera posició comarcal en serveis d’innovació i R+D i en creixement poblacional.

• El principal repte del Baix Penedès és el de crear més ocupació i activitat econòmica, atesos els baixos nivells d’ocupació, la manca d’oportunitats laborals i l’elevada incidència de l’atur. La conjuntura econòmica actual accentua encara més la urgència de portar a terme polítiques en aquesta direcció. (major destrucció d’ocupació i d’empreses de CAT).

• Aquesta tasca no es preveu senzilla donat que els índexs d’emprenedoria són també dels més baixos de tot Catalunya.

• En paral·lel a la implementació d’aquestes polítiques, cal reforçar els aspectes lligats amb la qualificació dels rrhh i desenvolupar els serveis de suport a la producció (serveis avançats, financers i en TICs)

� Qualificació dels recursos humans i recursos per l’educació i la formacióprofessional (34)� Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures (39)� Sostenibilitat medi ambiental (39)� Sostenibilitat social (41)� Esperit emprenedor i dinamisme empresarial (41)

Últimesposicions


baixa

� Infraestructura de transport i comunicacions (14)� Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació (14)� Disponibilitat de sòl i espai per l’activitat econòmica (15)


alta

� Innovació, desenvolupament tecnològic (5)� Volum de mercat i d’activitat (7)

PosicionsAvançades

Baix Penedès


Baix Penedes

Evolució dels factors de competitivitat al Baix Pene dès 21

• El Baix Penedès guanya dues posicions i se situa a la vint-i-unena posició en el rànquing comarcal. El millor registre des que s’inicià la sèrie.

• S’accentuen els retrocessos en el dinamisme de l’economia i en les oportunitats laborals, incidint en un aspecte en què la comarca ja es trobava en una de les pitjors situacions del panorama comarcal català.

• Es manté la progressiva diversificació de l’economia, una de les recomanacions d’edicions anteriors, atesa la dependència excessiva de l’economia comarcal de sectors com la construcció, el turisme i el comerç.

• Millora relativa en els factors relacionats amb la qualificació de la mà d’obra i els recursos educatius, les infraestructures de transport i comunicacions i en la provisió de sòl i espais per l’activitat econòmica.

• Milloren, sobretot, els indicadors que avaluen al grau d’innovació i de desenvolupament en R+D del teixit productiu.


22

4.Situació competitiva del Garraf


Situació competitiva del Garraf 23

• L’avantatge competitiu més important al Garraf és l’elevada qualificació dels recursos humans. És la comarca de CAT amb una proporció més alta de titulats superiors i de persones amb estudis postobligatoris.

• També és de les tres comarques Penedès-Garraf, la que ocupa una posició d’avantatge en relació a l’accés als mercats i les infraestructures de transport i comunicacions. Per bé, que és pitjor la seva situació quant a disponibilitat de sòl i espai per l’activitat econòmica. Sobretot per la limitació de creixements futurs.

• L’economia comarcal és poc diversificada i deficitària en serveis d’R+D.

• També és una de les comarques catalanes amb un menor grau d’emprenedoria i dinamisme empresarial.

• Globalment, els aspectes a millorar en el model de desenvolupament actual, tenen a veure amb la sostenibilitatsocial i medi ambiental. La incidència de l’atur és elevada i les oportunitats laborals són insuficients en relació a la població. També hi ha una elevada sinistralitat laboral. En els aspectes medi ambientals caldria reduir l’impacte de l’activitat residencial (consum d’aigua, generació residus per habitant).

� Sostenibilitat medi ambiental (32)� Sostenibilitat social (37)� Esperit emprenedor i dinamisme

empresarial (39)

Últimesposicions

� Innovació, desenvolupament tecnològic (23)

� Volum de mercat i d’activitat (24)


baixa

� Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures (17)

� Disponibilitat de sòl i espai per l’activitat econòmica (19)


alta

� Qualificació dels recursos humans i recursos per l’educació i la formació professional (3)

� Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació(7)

� Infraestructura de transport i comunicacions (8)

PosicionsAvançades

Garraf


Situació competitiva del Garraf 24

• A curt i mig termini, la principal preocupació al Garraf serà la important empremta que pot deixar la crisi econòmica en el teixit empresarial local i en l’ocupació.

• Aquesta pot deteriorar les ja de per si difícils possibilitats de trobar feina a la comarca i augmentar els desajustos territorials en el mercat laboral local.

• A més, la comarca enregistra uns nivells molt baixos d’emprenedoria, dificultant encara més la possible sortida de la crisi.

• A llarg termini, les estratègies de desenvolupament han de passar per potenciar els sectors amb major demanda de qualificació. En consonància amb els elevats nivells educatius de la població que resideix a la comarca.

• Un altre element de millora a mig i llarg termini és el relacionat amb els aspectes medi ambientals, sobretot els derivats de l’activitat residencial. Així, caldria emprendre mesures per tal de reduir el consum d’aigua per habitant, la generació de residus i impulsar les activitats medi ambientals que s’ocupen de la seva gestió.


Garraf

Evolució dels factors de competitivitat al Garraf 25


• El Garraf, per segon any consecutiu, millora posicions. Avança 2 posicions en el rànquing de competitivitat comarcal.

• La progressió del Garraf en l’Índex s’explica per una millora en tots els factors de competitivitat analitzats, excepte en els relacionats amb el dinamisme empresarial i el mercat.

• No obstant això, la dinàmica negativa es manté en els aspectes assenyalats en l’edició anterior: i que tenen a veure amb la sostenibilitat social del model de desenvolupament.

• Les oportunitats laborals que ofereix la comarca són poques i la població ha de cercar la feina en d’altres àmbits territorials.

• A més, s’agreugen els desequilibris territorials en el mercat laboral, fruit de la conjuntura econòmica adversa.

Garraf

Evolució dels factors de competitivitat al Garraf 26


• La incorporació de nous indicadors consolida l’avantatge competitiva en el factor relacionat amb la qualificació de la mà d’obra.

• Millora el posicionament respecte a les infraestructures de transport i comunicacions, per la incorporació d’aspectes relacionats amb la xarxa ferroviària, l’accés a la banda ampla d’Internet o l’oferta de transport públic per carretera.

• Es produeix un avenç important pel que fa a la disponibilitat de sòl i espai per a la localització econòmica, al considerar no solament l’oferta de sòl industrial potencial sinó també l’oferta de sostre en edificis no residencials (locals, etc).

Garraf

Situació competitiva del Penedès 27

Curs d’anàlisi socioeconòmicaL’índex adEg de competitivitat territorial 2009. Sis ena edició

Posició dels indicadors de competitivitatFactor de competitivitat

Indicador Alt Penedès

Baix Penedès

Garraf

Llocs de treball sobre població 15-64 anys. 2009. 13 41 40Taxa d'atur absoluta 15-64 anys (%). 2009. 23 40 32Percentatge de persones ocupades assalariades amb contracte fix (%). 2007. 1 30 3Índex d'incidència d'accidents en jornada de treball amb baixa (Per cada 100.000 treballadors/es). 2008.

26 32 38

Llocs de treball en activitats medi ambientals per cada 10.000 habitants. 2009. 34 31 35Consum domèstic d'aigua per habitant (m3). 2007. 22 39 35Consum industrial i de serveis d'aigua per establiment (m3). 2007. 33 30 26Coeficient de generació de residus municipals per habitant i dia (kg/hab/dia). 2007.

27 38 34

Percentatge de recollida selectiva de residus municipals (%). 2007. 12 38 11

Residus industrials per Km2 (Tn). 2007. 35 28 33

Percentatge de residus industrials valoritzats (%). 2008. 37 7 30Llocs de treball de l'ensenyament per cada 10.000 habitants. 2009. 20 34 16Taxa específica d'escolarització als 17 anys (%). 2007. 33 38 25Percentatge de titulats superiors (%). 2007. 28 34 1Percentatge de població amb estudis post-obligatoris (%). 2007. 29 26 2Percentatge de directius, tècnics, professionals i científics (%). 2007. 13 28 1Llocs de treball de transport i comunicacions per cada 10.000 habitants. 2009. 9 27 33Percentatge de població amb accés a la xarxa ferroviària (%). 2009. 14 7 9

Inversions del DPTOP per comarques i km2 (milers euros). Acumulat 1999-2007. 19 9 11

Percentatge de llars amb banda ampla (%). 2008. 15 17 6

Autobusos per Km2. 2008. 11 9 7

Percentatge de sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable (%). 2007. 12 23 34Percentatge de sòl urbanitzable (%). 2008. 18 13 15Percentatge de superfície d'edificis no residencials iniciats (%). 2009. 12 11 16Llocs de treball en recerca i desenvolupament per 10.000 habitants. 2009. 18 1 27Llocs de treball en industries de mitjana-alta tecnologia per 10.000 habitants. 2009.

7 27 20

Llocs de treball en serveis intensius en coneixement per 10.000 habitants. 2009. 7 32 18

índex de diversificació productiva. 2009. 5 22 24Distància mínima als pols de distribució de serveis i mercaderies (Km). 2009. 21 12 24Distància en mínuts a l'eix viari principal. 2009. 1 1 1Distància mitjana al mercat final català (Km). 2009. 6 11 8

Densitat de població (habitants/Km2). 2009. 12 8 6

Percentatge de població en municipis de 5.000 o més habitants (%). 2009. 23 14 5Percentatge de persones que han realitzat alguna compra per Internet (16-74 anys) (%). 2008.

9 26 4

Quota de mercat (Espanya=100 mil unitats). 2008. 17 18 15Percentatge d'empreses (%). 2009. 16 18 15Variació de la població (interanual) (%). 2008-2009. 7 1 14Habitatges iniciats per 1.000 habitants. 2009. 20 18 41Número d'empreses per 1.000 habitants. 2009. 28 40 38Número de treballadors autònoms per 1.000 habitants. 2009. 31 39 36Variació en l'ocupació (interanual) (%). 2008-2009. 15 41 37Variació en les empreses (interanual) (%). 2008-2009. 26 41 33Llocs de treball en serveis empresarials avançats per 10.000 habitants. 2009. 27 38 13Llocs de treball en serveis de tecnologies de la informació per 10.000 habitants. 2009.

9 28 17

Llocs de treball en serveis financers per 10.000 habitants. 2009. 2 32 31

Taula 4. Posició en cadascun dels indicadors de com petitivitat. 2009

Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat econòmicaInnovació, desenvolupament tecnològic

Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació

Sostenibilitat social

Sostenibilitat medi ambiental

Qualificació dels recursos humans i recursos per l'educació i la formació professional

Infraestructura de transport i comunicacions

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

Disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures

Volum de mercat i d'activitat

Per a mPer a m éés informacis informaci óó, posar, posar --se en contacte amb se en contacte amb ll ’’adEgadEg

Sisena edició, març 2010

de competitivitat territorial

Índex ADEG 2009

RealitzaciRealitzaci óó ttèècnica:cnica:

ActAct íívava Prospect SL (Prospect SL ( Research & SolutionsResearch & Solutions ))

Equip de recerca:Equip de recerca:

Maite Espinach GrauMaite Espinach Grau

David Moreno i LoberaDavid Moreno i Lobera

SergiSergi Cuadrado Cuadrado CiuranetaCiuraneta

Berta Pongiluppi i Berta Pongiluppi i AsconAscon

Centre d'Empreses de Noves TecnologiesCentre d'Empreses de Noves Tecnologies

Parc Tecnològic VallParc Tecnològic Vall èèss

08290 Cerdanyola del Vall08290 Cerdanyola del Vall èèss

Tel.: +34Tel.: +34 --93 582 01 77 Fax +3493 582 01 77 Fax +34--93 591 28 2193 591 28 21

http://www.activaprospect.cathttp://www.activaprospect.cat

ee--mailmail : : [email protected]@activaprospect.cat

presentacio index adeg

Documents