Els problemes de la filosofia

La consciència de la mortFilosofia 1r Batxillerat

Curs 2017-2018

Pieter Bruegel el Vell, El triomf de la mort (1562). Museo del Prado, Madrid

La mort amb filosofia [TV3]

Presentació [Emili Manzano i Xavier Antich]:• La mort és un esdeveniment estrany: no tenim experiència directa, en primera

persona, sinó de la gent que ens envolta• Importa perquè afecta a la vida: li dóna sentit a tota la teua vida

Marc Antoni Broggi [neurocirurgià, membre del comitè de Bioètica]• És inevitable morir, però es pot morir bé. Depèn de poques coses:

Acceptació natural del fet de la mortNo creure’s massa importantSempre ens deixem alguna cosa [projecte interromput]Companyia de la gent propera (la solitud no significa abandonament)Ajuda professional mínimaIntimitat

• Final de la pròpia vida: passar conters, ‘ordenar la vida’ (Quevedo), ‘he viscut, he fet la meua vida’ (Horaci), ‘tot està consumat’ (Jesucrist). Ja està

• Cada persona ha de preparar-se ell mateix (des de la creença religiosa o des de l’ateisme)

Joan Francesc Romero [infermer geriàtric, músic]• Necessitat de prendre consciència de la pròpia mort• Procés final de la vida com a repte: viure-la en la seua quotidianeitat• Treballem sobre la vida [Epicur]• La mort forma part de la vida. No hi ha misteri. És natural. La mort com una etapa més de la

vida• Vius l’instant de la mort dels altres: el cos mort ja no és la persona que has cuidat abans

Miguel Morey [filòsof]• A la societat actual, la mort s’amaga (hospitals, cementiris) i, alhora, és un espectacle quotidià

(tv) [banalització de la mort]• Cal estar a l’alçada, cal encarar la mort (Sèneca)• Filosofia occidental: comença amb Plató i la mort de Sòcrates• Consciència de la mort: assumpció del risc de morir• Fer de la mort un exercici per interrogar l’existència. El que està en joc és el valor de les coses• Filosofia com a reflexió sobre altres possibilitats: reavaluació de la vida• Esdeveniment radical: no tenim experiència privada, inexorable• Identificar la mort amb el no-res és el que voldria l’assassí (Derrida)

Jean-Claude Carrière [guionista i escriptor]• No hi ha història dramàtica sense mort o amenaça de mort: conclusió de la història• No hi ha res després de la mort

"Vindrà la mort i tindrà els teus ulls."

Vindrà la mort i tindrà els teus ullsAquesta mort que ens acompanyaDes del matí a la nit, insomne,Sorda, com un vell remordimentO un vici absurd. Els teus ullsSeran una vana paraula,Un crit callat, un silenci.Així els veus cada matíquan t’acostes cap a tuEn l’espill. Oh amada esperança,Aquell dia també sabrem nosaltresQue ets la vida i ets el no-res.

Per tothom la mort té un esguard.Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.Serà com acabar un vici,Com veure en l’espillResorgir un rostre mort,Com escoltar un llavi tancat.Baixarem en el gorg muts.

Cesare Pavese, Verrà la morte e avrà i tuoi occhi, Einaudi, Torino, 1951

Jacques-Louis David: La mort de Sòcrates (1787)

Què passaria si fórem immortals?

... la muerte (o su alusión) hace preciosos y patéticos a los hombres. Éstos conmueven por su condición de fantasmas; cada acto que ejecutan puede ser último (...). Todo, entre los mortales, tiene el valor de lo irrecuperable y azaroso.

Entre los Inmortales, en cambio, cada acto (y cada pensamiento) es el eco de otros que en el pasado lo antecedieron, sin principio visible [. . .]. No hay cosa que no esté perdida entre infatigables espejos. Nada puede ocurrir una sola vez, nada es preciosamente precario. Lo elegíaco, lo grave, lo ceremonial, no rigen para los Inmortales. (Jorge Luis Borges, "El inmortal", en El Aleph. Madrid: Alianza Editorial)

No tindríem projectes, ni expectatives Qualsevol experiència agradable es podria repetir

fins a l’infinit, perdent així el seu valorO seria una repetició, un eco d’altres esdevingudes

en el passat [Borges]Potser no faríem res; avorriment, tediPotser faríem el que ens vinguera en gana (seríem

més lliures?)No tindríem res a perdre, però gaudiríem de la vida?No donaríem valor a la vida: valorem les coses que

fem o que desitgem justament perquè són finites

Spencer Stanhope, Caront i Psique (1890)

Tod May, La muerte. Una reflexión filosòfica, Ediciones de Intervención Cultural, 2010

Resum de les idees de Heidegger a Ésser i temps (1927), sobre què significa ser una criatura mortal que reconoce sumortalidad:

La mort és el nostre final i el final de la nostra experiència

La mort no és una fita, no és una finalitat, no és un objectiu. No és més que la interrupció de les nostres vides

La mort és alhora inevitable i incerta

Conseqüència: ens preguntem sobre el sentit de la vida

Luc Ferry: què diferencia la filosofia de la religió

Religió

Fe

Fe cega

Humilitat

Gràcia de Déu

Déu salvador

Vida eterna

Salvació a través d’Altre

Filosofia

Pensament lliure

Lucidesa

Arrogància, vanitat

Raó

[Vida en aquest món]

Salvació per un mateix

Luc Ferry: per què l’arrogància i la vanitat són pròpies de la filosofia?

Té la pretensió que cadascú puga salvar-se (de la por a la mort) per si mateix, sense Déu ni la religió, a través de la raó i del coneixement (lucidesa)

André Comte-Sponville: respostes filosòfiques davant la mort

Dues posicions: La mort no és res (un no res, estrictament) [Epicur, filosofies

materialistes, ateus]La mort és una altra vida, o la mateixa vida perllongada, purificada,

alliberada, més vertadera [Plató, filosofies espiritualistes i idealistes, religions]

Aquestes posicions són dues formes de negar la mort: Com a no res, ja que el no res no èsCom a vida, ja que aleshores la mort seria vida

No hi ha una tercera posició entre aquests dos pols extrems: la incertesa o el dubte només és el reconeixement de la nostra ignorància

Aquests extrems són, més bé, proposicions contradictòries, sotmeses al principi del tercer exclòs:

La mort és res [alguna cosa] o no és res

[la mort és res (A); la mort no és res (¬A)]

Principi de no contradicció: ¬ ( A ^ ¬ A )Principi del tercer exclòs: A v ¬ A

La mort, si és res (alguna cosa), i en conseqüència, diferent del no res, només pot ser una altra vida

Formular-se el problema de la mort és una manera de dissoldre’l

L’ésser humà és un animal metafísic

Blade runnerEUA, 1982Dir.: Ridley ScottGuió: Hampton Fancher i David Peoples. Basada en la novel·la de Philip K. Dick, Somien els androides ambovelles elèctriques?Mús.: VangelisFotog.: Jordan CronenwethMuntatge: Terry RawlingsProtagonistes: Harrison Ford, RutgerHauer, Sean Young, Edward James Olmos, Daryl Hannah, Joe Turkel, BrionJames, M. Emmet Walsh, William Sanderson, Joanna CassidyDur.: 117 minuts

Personatges

Deckard, blade runner

Bryant, cap de la policia

Gaff, policia

Tyrell, enginyer genètic, fundador de la Tyrell Corporation

J. F. Sebastian, dissenyador genètic

Roy, replicant Nexus 6, ‘exemplar de combat’

Leon, replicant Nexus 6, ‘carregador de munició per a viatges intergalàctics’

Zhora, replicant Nexus 6, patrulla especial per a la detenció de criminals

Pris, replicant Nexus 6, ‘model bàsic de plaer, un ítem standard per als clubs militars de les colònies de l’exterior’

Rachael, replicant Nexus 6, implants de memòria amb els records de la neboda de Tyrell, no té consciència ni coneixement del seu començament ni del seu final

Què ens fa ser humans?

Dues respostes:

GENEALOGISTES: ser descendents d’una parella humana

FUNCIONALISTES: comportar-se com a humans, a banda del seu origen (natural, artificial o diví)

Són humans aquells que es caracteritzen per:

1.Saber del seu començament pel que els conten

2.Saber que van a morir

3.No saber quan

4.No saber si hi ha alguna cosa després de la mort

Jacinto Choza, “Blade Runner. Contingencia de lo humano”

Replicants Nexus 6 [en la novel·la de Dick es parla d’androides]

Són superhomes física i intel·lectualment: atletes de cos, força i ment perfectes, models de bellesa clàssica (llevat de Leon). Han estat dissenyats per a exercir funcions productives i de serveis en l’exploració i colonització de l’espai exterior.

Els replicants estan humanitzant-se: comencen a tindre records, emocions, sentiments, desitjos,... I es rebel·len (volen viure més, saber). Però els humans els ho impedeixen, “retirant-los”. Van ser creats de manera tan perfecta que poden arribar a desenvolupar emocions (odi, amor, por, enveja,...). Per això, tenen un dispositiu de seguretat: 4 anys de vida. [Què els fa ser tan perfectes, tan humans?]

El que ens fa específicament humans són els sentiments, més que no pas la raó

Allò racional és allò formalitzat, exacte i determinable; és replicable els replicants (éssers artificials) Nexus com a producte tecnocientífic

Allò indeterminat és la matèria, l’experiència de la vida emocional i la llibertat; no es pot replicar l’ésser humà està vinculat a aquesta indeterminació: apertura, recerca de sentit, interrogacions, creació, valoració, ésser metafísic

Fases en el procés que va des de la persona artificial, no humana, fins a la persona humana

1. Leon: persona artificial, no té experiència ni memòria (la busca amb les fotografies que tenia al seu apartament)

2. Zhora: persona no humana, dissenyada com una perfecta màquina de plaer, està en procés de fer-se humana, ja que ha anat adquirint experiència sexual i moral (Deckard li parla d’un ‘comitè d’abusos morals’). Deckard la ‘retira’ en la fase de crisàlide (no arriba a la fase adulta)

3. Pris: persona artificial, ha acumulat l’experiència de la camaraderia, de l’ajuda al company, de la compassió i de l’amistat (J.F. Sebastian), de la venjança (amb el fabricant d’ulls) i de l’amor (amb Roy)

4. Roy: persona quasi humana, ha acumulat totes les experiències humanes possibles, es fa preguntes, mata el seu pare-dissenyador, lamenta que es perda la seua vida “com les llàgrimes en la pluja”, es venja de Deckardfent-lo patir, té l’experiència del dolor (es clava un ferro) i li perdona la vida a Deckard [estima la vida i perdona]

5. Rachel: es converteix completament en una persona humana. Ha tingut moltes experiències emocionals. Plora, mata un ‘congènere’ (Leon) per amor, ha fet seues algunes experiències alienes (implant de la memòria de la neboda de Tyrell), toca el piano amb sensibilitat, aprèn a ‘fer l’amor’ humanament. La seua autoconsciència és humana: ni ella ni ningú sap quan va a morir

6. Deckard: té una autoconsciència humana, és capaç d’estimar i de mostrar agraïment (Rachel li ha salvat la vida). Va deixar de ser Blade Runner perquè notava que estava perdent els sentiments i la capacitat de compassió: s’estava convertint en una perfecta màquina de matar dedicada a ‘retirar’ replicants. Rachelrecupera la seua humanitat

Dissertació: Pot la filosofia salvar-nos de la mort?Recorda que:

La dissertació ha de tindre una estructura: introducció, desenvolupament i conclusió.

En la introducció has de plantejar el problema que vas a abordar: quin interès filosòfic té el problema de la mort? Ho pots fer formulant algunes preguntes.

La part més important és la segona, on s’han de plantejar les diferents postures teòriques (tesis filosòfiques), amb les seues argumentacions.

Una vegada exposades les diferents concepcions i posicions filosòfiques, cal que tu mateixa prengues partit: quina és la teua posició davant la mort (tesi personal) i per què.

A la conclusió has de resumir breument la teua exposició i formular la teua tesi personal, donant resposta així a les preguntes que hages pogut formular a la introducció.

L’exposició ha de ser ordenada, clara, coherent i amb contingut.

No evites l’argumentació: planteja posicions, argumenta-les, critica-les, posiciona’t. Pensa per tu mateix!

Pots fer servir exemples i comparacions, o fer referencia a pel·lícules o novel·les.

Introducció i conclusió, juntes, no han d’ocupar més d’una tercera part del total de la redacció.

Has de ser precís en l’ús dels termes.

Escriu amb correcció ortogràfica.