presentació -...

L’elaboració per part de l’Agència Catalana de l’Aigua d’un nou Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, en compliment de les determinacions normatives i del calendari previst a la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE), ha donat lloc a la revisió i definició de nous objectius ambientals per a totes les masses d’aigua de Catalunya.

D’altra banda, des de l’any 2007 l’Agència Catalana de l’Aigua té operatiu el Programa de Seguiment i Control de l’estat de les masses d’aigua, un instrument que permet obtenir informació de l’estat de totes les masses d’aigua de Catalunya, mitjançant dades dels mateixos indicadors i paràmetres pels quals s’han fixat objectius. Aquestes dades permeten conèixer en quines mas-ses d’aigua s’assoleixen els nivells de qualitat ambiental requerits i en quines no, i identificar els possibles problemes o causes responsables de l’alteració del medi.

Aquest document mostra les diferents xarxes de control que l’Agència Catalana de l’Aigua utilitza per a la valoració de les masses d’aigua de Catalunya, l’estat en què es troben les masses d’aigua, en base als resultats del seguiment i control dels anys 2007, 2008 i 2009 i finalment, els objectius ambientals de les masses d’aigua recollits al nou Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. El Programa de Seguiment i Control permetrà realitzar un seguiment de les actuacions i mesures previstes al Programa de mesures associat al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.

Presentació

Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-2009 3

OBJECTIU AMBIENTAL

BON ESTAT ECOLÒGIC:

Qualitat biològica, fisicoquímica i hidromorfològica sense alteracions significatives respecte les condicions naturals de referència.

MASSES D’AIGUA NATURALSMASSES D’AIGUA FORTAMENT

MODIFICADES

BON POTENCIAL ECOLÒGIC:

Qualitat biològica i fisicoquímica adequades a lescondicions hidromorfològiques de la massa d’aigua.

Els objectius ambientals

La Directiva marc de l’aigua fixa uns objectius ambientals a assolir pel conjunt de les masses d’aigua dels diferents estats membres de la Unió Europea. Aquests objectius van més enllà de la qualitat per a satisfer i preservar els usos de l’aigua (abastament domèstic, regadius, usos industrials o recreatius, etc.) ja que in-corporen la salut de l’ecosistema, el seu funcionament i estructura, com a objectiu que garanteix, alhora, els usos i la preservació del medi i la qualitat ambiental. L’objectiu principal es fonamenta en l’assoliment i la preservació del bon estat de les masses d’aigua, o dit d’una altra manera, que mantinguin un nivell de qualitat ambiental prou bo per garantir la preservació a llarg termini dels ecosistemes i les comunitats biològiques que els són propis i, alhora, que no continguin elements químics nocius i perillosos per a la salut de les persones.Així doncs, l’objectiu general del bon estat es concreta, en cada massa d’aigua, mitjançant diferents indi-cadors (biològics, fisicoquímics, hidromorfològics i quantitatius). El llindar del bon estat ha de garantir que el grau d’alteració de la massa d’aigua respecte del seu estat natural no sigui significatiu. És a dir, que les comunitats biològiques siguin, en bona mesura, les pròpies de cada sistema, i que els valors dels paràmetres fisicoquímics i hidromorfològics que els acompanyen no evidenciïn alteracions greus respecte als valors base que es trobarien en estat natural.

Els indicadors utilitzats per definir els objectius no poden ser iguals per a totes les masses d’aigua. L’ús d’uns indicadors o d’uns altres depèn principalment de la categoria de la massa d’aigua, és a dir, de si es tracta d’una massa d’aigua superficial - que pot ser un riu, un embassament, un estany, una zona humida, un estuari o una massa d’aigua costanera -, o bé d’una massa d’aigua subterrània. En aquest darrer cas, els indicadors biològics i hidromorfològics no es contemplen i prenen importància els paràmetres físicoquímics (l’estat químic) i les tendències i el grau en què afecten les extraccions directes i indirectes (el que es coneix com a estat quantitatiu).

Els objectius de les masses d’aigua superficial

Per fixar els objectius de les masses d’aigua superficial s’utilitzen tres grups d’indicadors: els indicadors de qualitat biològica, els indicadors de qualitat fisicoquímica i els indicadors de qualitat hidromorfològica. Aquests tres grups d’indicadors, conjuntament, permeten valorar l’estat ecològic de les masses d’aigua superficial. Algunes masses d’aigua superficial que han patit transformacions físiques importants, com ara els embassaments i els ports, reben la consideració de masses d’aigua fortament modificades i tenen els objectius ambientals adaptats a la seva realitat actual. En aquests casos, els indicadors no valoren l’estat ecològic de la massa d’aigua, sinó el que es coneix com a potencial ecològic, que ve a ser la màxima qualitat possible a què pot arribar segons el seu estat d’alteració morfològica permanent.


Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-20094

L’objectiu ambiental de qualsevol massa d’aigua superficial és assolir el bon estat o potencial ecològic, però també el bon estat químic. El bon estat químic s’assoleix si no es superen uns llindars establerts per a les concentracions d’una sèrie de substàncies considerades prioritàries o perilloses (contaminants com ara metalls pesants, hidrocarburs, plaguicides, etc.).

OBJECTIUS AMBIENTALS EN AIGÜES SUPERFICIALS

BON ESTAT QUÍMIC

Qualitat hidromorfològica

SUBSTÀNCIES PRIORITÀRIES

Per assolir els objectius ambientals no n’hi ha prou amb tenir aigua de bona qualitat. Cal també que l’entorn físic de la massa d’aigua estigui en bon estat.

Les concentracions al medi de les substàncies prioritàriesno poden superar els llindars establerts.

Hidrocarburs Detergents Plaguicides

QUALITAT BIOLÒGICA

La diversitat, l’abundància i el tipus d’animals, plantes i algues que es troben en una massa d’aigua són indicatius de la seva qualitat biològica.

Qualitat fisicoquímica

Compliment dels nivells establerts per als principals paràmetres que determinen la qualitat física i química de l’aigua.

BON ESTATO POTENCIAL

ECOLÒGIC

Els diferents indicadors de qualitat i llindars per establir el bon estat ecològic i químic es poden consultar al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (www.gencat.cat/aca)



NIVELLS DE DIFERENCIACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS EN MASSES D’AIGUA SUPERFICIAL

NIVELL 1CATEGORIA

DE LA MASSA D’AIGUADiscrimina els indicadors sobre els quals es fixen els objectius.

NIVELL 2TIPOLOGIA

DE LA MASA D’AIGUADiscrimina els llindars de quali-

tat exigibles per a cadascun dels indicadors.

NIVELL 3MASSA D’AIGUA

Permet ajustar el llindar per a algun indicador en casos

concrets.

Els objectius de les masses d’aigua subterrània

Els objectius ambientals de les aigües subterrànies es fixen tenint en compte l’estat quantitatiu i l’estat químic de les masses d’aigua.

L’objectiu d’estat quantitatiu ha de garantir un equilibri en el balanç d’aigua dels aqüífers és a dir, que la taxa mitjana anual d’extracció a llarg termini no excedeixi els recursos disponibles d’aigua, de manera que no comporti una tendència a la disminució de la quantitat d’aigua emmagatzemada. En aqüífers situats en àrees costaneres, a més, cal que el règim d’extracció d’aigua no provoqui fenòmens d’intrusió d’aigua marina, que comporten la salinització de l’aigua i, per tant, una pèrdua de qualitat.

L’objectiu d’estat químic exigeix que l’aigua no presenti concentracions de contaminants superiors a les fixades a les normes de qualitat, que no es manifestin efectes de salinització, i que no es posi en risc el bon estat dels ecosistemes aquàtics superficials amb els quals està vinculada.

Dins de cada categoria de massa d’aigua superficial, el nivell de qualitat que s’exigeix a cadascun dels indica-dors emprats depèn del tipus al qual pertany la massa d’aigua. Els tipus són agrupacions de masses d’aigua d’una mateixa categoria que tenen característiques naturals comunes. Per exemple, els rius d’alta muntanya i les rieres litorals pertanyen a tipus diferents dins de la categoria dels rius. I seguint amb aquest exemple, per un mateix indicador que s’empri per valorar la qualitat biològica dels rius, no es fixarà el mateix objectiu en un riu d’alta muntanya que en una riera litoral, atès que les condicions en un i altre cas són ben diferents. Dins d’un mateix tipus, les particularitats específiques de cada massa d’aigua poden també donar lloc a lleugeres diferenciacions dels objectius ambientals, per bé que això es redueix a casos molt concrets.

Els objectius de cada massa d’aigua i per a cada un dels elements de qualitat fisicoquímica i biològica, així com els llindars de qualitat de l’estat químic es poden consultar al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (www.gencat.cat/aca)



Els objectius de les zones protegides

Més enllà dels objectius ambientals establerts per a les masses d’aigua, hi ha definits també uns objectius específics per a les zones protegides directament vinculades a l’aigua. La declaració de zones protegides respon a la necessitat d’atendre la singularitat de certs àmbits on, pels usos als quals es destina l’aigua, les activitats que s’hi desenvolupen, els valors ambientals intrínsecs que contenen, o la vulnerabilitat que presenten, requereixen del manteniment d’unes condicions específiques addicionals.

A la majoria de les zones protegides, el compliment dels objectius ambientals de les masses d’aigua és su-ficient per garantir la preservació dels valors ambientals pels quals han estat protegides, de manera que no són necessaris objectius addicionals. En alguns casos, però, els motius que donen lloc a la protecció d’una zona fan necessaris uns objectius específics, sovint recolzats en normatives comunitàries. Habitualment, aquests objectius específics consisteixen en l’establiment de llindars de qualitat per a alguns paràmetres fisicoquímics o microbiològics no contemplats en els objectius ambientals generals de les masses d’aigua, però que són importants a l’hora de garantir que l’aigua sigui apta per a l’ús pel qual es protegeix. Les zones protegides per a les quals es defineixen aquest tipus d’objectius específics, alguns d’ells provinents de nor-mativa específica, són:

• zones de captació d’aigua destinada al consum humà• zones destinades al bany• aigües continentals que requereixen de protecció per a ser aptes per a la vida dels peixos• zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

En d’altres casos, els objectius específics es basen en una major exigència de qualitat per als mateixos in-dicadors per als quals es fixen els objectius ambientals de les masses d’aigua. Aquest tipus d’objectius són d’aplicació a les reserves naturals fluvials, que són trams de riu on l’activitat humana és gairebé inexistent i, per tant, l’estat de conservació és molt bo, i ha de continuar sent molt bo. L’objectiu de qualitat que s’exigeix a aquestes zones correspon a l’estat en condicions pràcticament naturals i inalterades.

OBJECTIUS AMBIENTALS DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

BON ESTATQUANTITATIU

Manteniment dels nivells piezomètrics i

control dels fenòmens d’intrusió marina.

BON ESTATQUÍMIC

Compliment dels llin-dars establerts en la concentració de subs-tàncies potencialment

contaminants.



OBJECTIUS AMBIENTALS EN ZONES PROTEGIDES

Zones de captació d’aigua destinada al consum humà

Zones de bany

Zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari

Trams de protecció de la vida piscícola

Reserves naturals fluvials

ZONES PROTEGIDES AMB OBJECTIUS ESPECÍFICSS’estableixen objectius ambientals addicionals als de les masses d’aigua, atès

que els motius pels quals es dóna protecció a aquestes zones així ho requereixen

Objectius específics per garantir aigua de qualitat suficient per als tractaments de potabilització

Preservació i manteniment del molt bon estat ecològicTrams de rius naturals en molt bon estat

Objectius específics per garantir aigua apta per al banyDirectiva bany (2006/7/CE)

Objectius específics en relació als nitratsDirectiva nitrats (91/676/CEE)

Objectius específics de qualitat de l’aigua pergarantir que és apta per a la vida dels peixosDirectiva vida piscícola (2006/44/CE)



Els objectius ambientals del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és l’instrument que regeix la planificació de l’aigua a les conques internes de Catalunya, àmbit en el qual la Generalitat de Catalunya té plenes competències en aquesta matèria.

El Pla, d’acord amb allò que estableix la Directiva marc de l’aigua, i d’acord amb la diagnosi de compliment dels objectius ambientals a cada una de les masses d’aigua, determina un seguit d’actuacions a emprendre, per mitjà del Programa de mesures. De l’anàlisi del possible compliment o no dels objectius ambientals definits en cada massa d’aigua, un cop executades les actuacions previstes, s’originen els objectius del Pla. Aquests objectius preveuen que, en algunes masses d’aigua, s’assoliran els objectius ambientals, mentre que en altres masses d’aigua, de manera justificada, quan les mesures necessàries per a assolir-los resulten inviables a causa de limitacions tècniques o econòmiques insalvables, es preveu que no s’assoliran els objectius am-bientals a curt termini, per la qual cosa el Pla proposa pròrrogues en el seu assoliment. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, i les seves posteriors revisions, determina uns objectius en el termini de vigència del Pla, que és de 6 anys, prenent com a referència els objectius ambientals definits d’acord amb els requeriments de la Directiva marc de l’aigua. Per tant parlem d’objectius ambientals, als quals cal tendir, i d’objectius del Pla, els quals cal complir en el termini de vigència de cada Pla.



XARXES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA DE CATALUNyA

Tipus de control Categoria Xarxa1

Vigilància

Aigües superficials

(rius, embassaments, estanys, zones humides, aigües costaneres i badies)

Control de l’estat o potencial ecològic

Control de substàncies prioritàries· en rius, subxarxes de control en aigua, sediments i peixos· en aigües costaneres i badies, subxarxes de control en aigua i sediments

Control d’estacions de referència en rius

Aigües subterrànies Control de la qualitat fisicoquímica

Operatiu



Control de l’estat o potencial ecològic en masses d’aigua en risc

Control del riu Ebre aigües avall de Flix

Control de substàncies prioritàries en masses d’aigua en risc· en rius, subxarxes de control en aigua, sediments i peixos· en aigües costaneres i badies, subxarxes de control en aigua i sediments

Possibles altres controls relacionats amb l’aplicació de noves mesures o amb nous incompliments dels objectius

1 Les xarxes de control de les diferents categories d’aigües superficials es presenten en aquesta taula de forma agrupada, raó per la qual el nombre de xarxes que hi apareixen és inferior al nombre total de xarxes existents.

El seguiment i control de les masses d’aigua

Tal i com estableix la Directiva marc de l’aigua en el seu capítol 8, l’Agència Catalana de l’Aigua va elaborar el corresponent Programa de Seguiment i Control, que va ser aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juny de 2008, per tal de valorar l’estat dels ecosistemes aquàtics superficials i de les aigües subterrànies des d’un punt de vista integrador dels diferents elements que conformen aquests sistemes (les comunitats biològiques, els elements químics, les substàncies contaminants perilloses, l’estructura i morfologia de l’hàbitat i els boscos de ribera i la quantitat d’aigua). Aquest nou Programa de Seguiment i Control és operatiu des de gener de 2007, i detalla tots els aspectes del control de les masses d’aigua en les vessants de control de vigilància (per valorar l’estat general i la tendència), control operatiu (per valorar l’eficàcia de les mesures preses per a millorar o conservar el medi), i control d’investigació (per incrementar el coneixement de l’efecte de certes pressions i la seva repercussió sobre l’estat del medi). Aquest Programa de Seguiment i Control també incorpora el seguiment de les diferents figures de protecció vinculades als sistemes aquàtics, com és el cas de la protecció de les aigües de bany (Directiva 2006/7/CE), la protecció per a la vida piscícola (Direc-tiva 2006/44/CE), les zones vulnerables per aportació de nitrats d’origen agrari (Directiva 91/676/CEE), les zones protegides per a la captació d’aigua per al consum humà (d’acord amb els tractaments de potabilització i compliment de la Directiva 98/83/CE), o les Directives de protecció ambiental (Directiva 92/43/CEE), etc.

L’abast i diversitat dels controls que s’hi detallen han comportat l’organització de la gran quantitat de punts objecte de control en xarxes, enteses aquestes com a conjunts de punts amb un objectiu de control comú. En total es comptabilitzen 35 xarxes de control, 27 en aigües superficials i 8 en aigües subterrànies. Algunes d’aquestes xarxes de control es poden subdividir en subxarxes per ajustar el control, i el seu nombre pot va-riar al llarg del temps per tal d’ajustar-se a les necessitats del moment (per ex. algunes xarxes d’investigació poden augmentar o poden desaparèixer un cop assolit l’objectiu de la investigació, etc.).

El seguiment i control


XARXES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA DE CATALUNyA

Operatiu Aigües subterrànies

Control operatiu de nitrats

Control operatiu de salinitat

Control operatiu de plaguicides

Control operatiu d’episodis de contaminació

Possibles altres controls relacionats amb l’aplicació de noves mesures

Quantitatiu Aigües subterrànies Control de l’estat quantitatiu

Investigació

Rius Control de l’episodi de sequera de 2008

Aigües superficials i/o subterrànies

Possibles controls que es derivin de l’anàlisi de dades i de la cercade coneixement en determinades circumstàncies, incidents i/o accidents

Zones protegides



Control de zones de captació d’aigua destinada al consum humà

Control de zones de protecció d’espècies aquàtiques d’interès econòmic

inclou una subxarxa de control de trams fluvials de proteccióde la vida piscícola

Control de zones de bany en aigües costaneres i continentals

Control de zones sensibles

Control de zones vulnerables en aigües superficials

Control de zones per a la protecció d’hàbitats i d’espècies

Control en reserves naturals fluvials

Aigües subterràniesControl de zones de captació d’aigua destinada al consum humà

Control de zones vulnerables en aigües subterrànies

Cadascuna de les xarxes i subxarxes està formada per diverses estacions, que són els punts on es prenen les mostres o es mesuren els paràmetres associats a cada tipus de control. Les estacions de mostreig es situen dins de cada massa d’aigua de tal manera que puguin aportar informació representativa i integradora de la massa d’aigua a valorar. En alguns casos una mateixa massa d’aigua pot estar valorada per diversos punts de mostreig (aigües costaneres, aigües subterrànies, i alguns estanys i zones humides), mentre que en d’altres cada massa d’aigua està valorada per un sol punt de mostreig (rius, embassaments, i alguns estanys i zones humides). En ocasions, també, les zones protegides dins de les masses d’aigua poden estar valorades per punts de mostreig addicional si el cas ho requereix.



ESTACIONS DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA SUPERFICIAL

Categoria Masses d’aigua Control de vigilància Control operatiu

Rius 3691 3691 1381

Embassaments 30 30 3

Estanys 40 32 -

Zones humides 72 83 21

Aigües costaneres 36 342 97

Badies 2 13 111 Inclou les 2 masses d’aigua de transició, corresponents a l’estuari del riu Ebre2 El seguiment periòdic dels 37 estanys alpins del Pirineu no s’ha programat en aquest cicle del Programa de Seguiment i Control.

NOMBRE DE XARXES NOMBRE DE SUBXARXES NOMBRE D’ESTACIONS


Aigües epicontinentals

15 29 608

Aigües costaneres i badies

12 15 608

Aigües subterrànies 8 - 1.825

TOTAL 35 44 3.041

El control de l’estat de les aigües superficials

Les aigües superficials engloben les aigües epicontinentals (rius, embassaments, estanys i zones humides), les aigües costaneres i les badies del Delta de l’Ebre (els Alfacs i el Fangar).

Xarxes de controlEl control de l’estat de les aigües superficials es realitza mitjançant la xarxa de vigilància, formada per es-tacions ubicades en punts representatius de cadascuna de les masses d’aigua. Les dades obtingudes en aquests punts permeten determinar l’estat o potencial ecològic i l’estat químic de cada massa d’aigua.

El control de les masses d’aigua es complementa amb una xarxa de control operatiu, l’objectiu de la qual és obtenir informació addicional en masses d’aigua considerades en risc d’incompliment dels objectius ambientals, i sobre les quals s’aplica o s’hauran d’aplicar mesures de recuperació o millora. Les dades obtingudes en les estacions de control operatiu serveixen de recolzament al control de vigilància, i permeten seguir l’evolució de les masses d’aigua i diagnosticar amb major precisió l’estat en què es troben.

En l’actualitat, el conjunt de xarxes i subxarxes integren més de 3.000 punts de control repartits per tot el territori. Cal tenir en compte que un mateix punt de control pot donar informació a una o més xarxes (pot variar els elements de qualitat que es mesuren en cada cas).



XARXES DE CONTROL DE VIGILÀNCIA DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

XARXES DE CONTROL OPERATIU DE LES AIGÜES SUPERFICIALS



ELEMENTS DE QUALITAT

PARÀMETRES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Rius Embassaments Estanys Zones humides Costaneres Badies

Indicadors biològics

índex IPS (diatomees)concentració de clorofil·la

(fitoplàncton)

índexs de clorofil·la ide grups algals (fitoplàncton)

índex QAELS (microcrustacis i

macroinvertebrats)

concentració de clorofil·la (fitoplàncton)


índex IBMWP (macroinvertebrats)

índexs de diatomees i demacròfits

mètode CARLIT (macroalgues)abundància i paràmetres fisiològics

de Cymodocea nodosaíndex IBICAT (peixos)

· masses d’aigua natural: índex IBICAT· masses d’aigua fortament modificades:

presència i densitat d’espècies autòctones

composició taxonòmica i densitat d’espècies autòctones i exòtiques

(peixos)

índex de macroinvertebratsíndex POMI

(Posidonia oceanica)

composició taxonòmica i densitat d’espècies autòctones i

exòtiques (peixos)índex MEDOCC (macroinvertebrats)

composició taxonòmica de lacomunitat de macroinvertebrats

Indicadors fisicoquímics

condicions tèrmiques*

condicions d'oxigenació* (concentració d'oxigen dissolt, percentatge de saturació)

grau d’acidificació*

nutrients (amoni, nitrits, nitrats, fosfats) índex FAN (nutrients i salinitat)

transparència

índex FAN (nutrients i salinitat)

transparènciasalinitat (conductivitat, anions i cations majoritaris)

carboni orgànic total transparència transparència carboni orgànic total

Indicadors hidromorfològics

règim hidrològic

- fluctuació de fondàriaíndex ECELS

(condicions morfològiques)- -connectivitat fluvial

condicions morfològiques

Substàncies prioritàries

metalls pesants (plom, cadmi, mercuri, níquel)

dissolvents clorats i no clorats

plaguicides (clorats, fosforats, triazines)

hidrocarburs aromàtics policíclics

nonilfenols i octilfenols

* Paràmetres complementaris que es mesuren però no s’utilitzen per a l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua

CATEGORIA TIPUS DE CONTROLFREQÜèNCIES DE MOSTREIG EN AIGÜES SUPERFICIALS EPICONTINENTALS(els números indiquen nombre de mostrejos en sis anys)

FBT MIN PEX FPK MAC FAN FQ HM EQ

RiusVigilància 1 2 1 - trimestral 1 1

Operatiu 3 anual 2 - mensual 1 anual

EmbassamentsVigilància - - 0 3 3 - 1

Operatiu 1 anual anual anual

EstanysVigilància 3 3 0 3 3 1 11

Operatiu 3 3 1 3 3 1 3

Zones humidesVigilància - 2 2 - - 22 22 1

Operatiu - 3 2 - - 32 32 3

Aigües costaneresVigilància 2 trimestral anual 3 trimestral 32

Operatiu - mensual - - mensual trimestral

BadiesVigilància 2 trimestral - 3 trimestral 32

Operatiu - mensual - - mensual trimestral1 A Banyoles es preveu analitzar l’estat químic tres vegades en sis anys.2 Cada mostreig consta de dues campanyes.

Elements de qualitat i paràmetres utilitzats per a la seva valoració

Freqüències de control



ELEMENTS DE QUALITAT

PARÀMETRES DE CONTROL DE L’ESTAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Rius Embassaments Estanys Zones humides Costaneres Badies


índex IPS (diatomees)concentració de clorofil·la

(fitoplàncton)

índexs de clorofil·la ide grups algals (fitoplàncton)

índex QAELS (microcrustacis i

macroinvertebrats)



índex IBMWP (macroinvertebrats)

índexs de diatomees i demacròfits

mètode CARLIT (macroalgues)abundància i paràmetres fisiològics

de Cymodocea nodosaíndex IBICAT (peixos)

· masses d’aigua natural: índex IBICAT· masses d’aigua fortament modificades:

presència i densitat d’espècies autòctones

composició taxonòmica i densitat d’espècies autòctones i exòtiques

(peixos)

índex de macroinvertebratsíndex POMI

(Posidonia oceanica)

composició taxonòmica i densitat d’espècies autòctones i

exòtiques (peixos)índex MEDOCC (macroinvertebrats)

composició taxonòmica de lacomunitat de macroinvertebrats

Indicadors fisicoquímics

condicions tèrmiques*

condicions d'oxigenació* (concentració d'oxigen dissolt, percentatge de saturació)

grau d’acidificació*

nutrients (amoni, nitrits, nitrats, fosfats) índex FAN (nutrients i salinitat)

transparència

índex FAN (nutrients i salinitat)

transparènciasalinitat (conductivitat, anions i cations majoritaris)

carboni orgànic total transparència transparència carboni orgànic total

Indicadors hidromorfològics

règim hidrològic

- fluctuació de fondàriaíndex ECELS

(condicions morfològiques)- -connectivitat fluvial

condicions morfològiques

Substàncies prioritàries

metalls pesants (plom, cadmi, mercuri, níquel)

dissolvents clorats i no clorats

plaguicides (clorats, fosforats, triazines)

hidrocarburs aromàtics policíclics

nonilfenols i octilfenols

* Paràmetres complementaris que es mesuren però no s’utilitzen per a l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua

CATEGORIA TIPUS DE CONTROLFREQÜèNCIES DE MOSTREIG EN AIGÜES SUPERFICIALS EPICONTINENTALS(els números indiquen nombre de mostrejos en sis anys)

FBT MIN PEX FPK MAC FAN FQ HM EQ

RiusVigilància 1 2 1 - trimestral 1 1

Operatiu 3 anual 2 - mensual 1 anual

EmbassamentsVigilància - - 0 3 3 - 1

Operatiu 1 anual anual anual

EstanysVigilància 3 3 0 3 3 1 11

Operatiu 3 3 1 3 3 1 3

Zones humidesVigilància - 2 2 - - 22 22 1

Operatiu - 3 2 - - 32 32 3

Aigües costaneresVigilància 2 trimestral anual 3 trimestral 32

Operatiu - mensual - - mensual trimestral

BadiesVigilància 2 trimestral - 3 trimestral 32

Operatiu - mensual - - mensual trimestral1 A Banyoles es preveu analitzar l’estat químic tres vegades en sis anys.2 Cada mostreig consta de dues campanyes.

FBT FitobentosMIN MacroinvertebratsPEX PeixosFPK FitoplànctonFAN Fanerògames marines:

Posidonia oceanica (aigües costaneres)Cymodocea nodosa (badies)

MAC MacroalguesFQ FisicoquímicaHM HidromorfologiaEQ Substàncies prioritàries



XARXES DE CONTROL EN SEDIMENTS I BIOTA

Tipus de control Estacions Paràmetres Freqüència de mostreig

Sediment en rius 29

· metalls pesants (mercuri, cadmi, plom i níquel)

· compostos orgànics: hidrocarburs aromàtics policíclics, plaguicides organoclorats, nonilfenols, octilfenols, cloroalcans, Di(2-etilexil)ftalat DEHP i pentaclorofenols

Anual1

Biota (peixos) en rius

39


· compostos orgànics: hidrocarburs aromàtics policíclics, plaguicides organoclorats, nonilfenols, octilfenols, cloroalcans, Di(2-etilexil)ftalat DEHP i pentaclorofenols

Anual1

Sediment en aigüescostaneres

136


· compostos orgànics: hidrocarburs aromàtics policíclics, plaguicides organoclorats, nonilfenols, octilfenols, cloroalcans, Di(2-etilexil)ftalat DEHP, pentaclorofenols, éters difenílics polibromats i parafines

· Control de vigilància:tres cops en sis anys

· Control operatiu: Anual

1 Dos cops l’any a les estacions de l’Ebre aigües avall de Flix.

Control en sediments i biota

En rius i en aigües costaneres, els controls de la qualitat de l’aigua es complementen amb analítiques de la presència de substàncies tòxiques al sediment i a la biota. Aquestes analítiques es realitzen en mostres preses principalment en zones on l'acumulació d'aquest tipus de substàncies és més probable per la pressió actual o històrica exercida per les activitats humanes.

Les dades obtingudes en aquestes estacions s’utilitzen per interpretar i complementar la diagnosi de l’estat químic de les aigües superficials. Els nivells de qualitat dels valors acumulats en sediments i biota no estan encara definits, i requereixen d’una anàlisi temporal per valorar la seva tendència i comparació amb altres indrets semblants.



XARXES DE CONTROL EN SEDIMENT I BIOTA

Control d’estacions de referència

La xarxa d’estacions de referència està integrada per punts de control situats en zones on la intervenció hu-mana és nul·la o insignificant, de tal manera que els valors obtinguts dels paràmetres mesurats en aquests punts poden assimilar-se a les condicions naturals. La informació obtinguda a les estacions de referència no s’utilitza per a la valoració de l’estat de les masses d’aigua, sinó per determinar les condicions de referència de les diferents tipologies de massa d’aigua, que són la base a partir de les quals s’estableixen els llindars dels objectius de qualitat per als diferents indicadors.

Fins al moment només està definida la xarxa d’estacions de referència en rius, però en el futur està previst definir xarxes similars per a la resta de categories de masses d’aigua superficial.



XARXA DE REFERèNCIA EN RIUS(els números indiquen nombre de mostrejos en sis anys)

Elements de qualitat ParàmetresFreqüència de

mostreig


índex IPS (diatomees) 2

índex IBMWP (macroinvertebrats) 2

índex IBICAT (peixos) 1

Indicadors fisicoquímicscondicions tèrmiques; oxigenació; salinitat; estat dels nutrients; grau d’acidificació; carboni orgànic total

2

Indicadors hidromorfològics per determinar 1

XARXA D’ESTACIONS DE REFERèNCIA



ESTACIONS DE CONTROL DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

Tipus de control Nombre d'estacions

Control de vigilància 753

Control quantitatiu 464

Control operatiu

control operatiu de nitrats 559

control operatiu de salinitat 167

control operatiu de plaguicides 112

control operatiu d'episodis de contaminació 1681 El nombre d’estacions utilitzades per al control de les aigües subterrànies està subjecte a lleugeres variacions d’un any a un altre

Control de l’estat de les aigües subterrànies

Per fer el seguiment de l’estat de les 53 masses d’aigua subterrània delimitades a Catalunya, es realitzen controls mitjançat un seguit d’estacions (fonts, pous, sondejos i mines) distribuïdes per tot el territori.

Xarxes de controlEl control de l’estat de les aigües subterrànies es realitza per mitjà de la xarxa de vigilància, les xarxes de control operatiu i la xarxa de control quantitatiu.

Les xarxes de vigilància i de control operatiu permeten, conjuntament, determinar l’estat químic de les masses d’aigua subterrània. El control de vigilància, integrat en una sola xarxa, mesura la qualitat físicoquímica general de les masses d’aigua. Les xarxes de control operatiu aporten informació addicional, que permet valorar de forma més acurada l’estat químic de les masses d’aigua i la seva evolució, fet especialment rellevant a les masses d’aigua amb risc d’incomplir els objectius mediambientals i en aquelles masses d’aigua on es duen a terme mesures per millorar el seu estat. Dins el control operatiu de les aigües subterrànies hi ha definides quatre xarxes: la xarxa operativa de nitrats, la xarxa operativa de salinitat, la xarxa operativa de plaguicides i la xarxa operativa d’episodis de contaminació.

Per determinar l’estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània es realitzen mesures dels nivells pie-zomètrics a les estacions que conformen la xarxa de control quantitatiu. Aquesta informació s’utilitza, a més, per avaluar els recursos disponibles a les aigües subterrànies.



XARXES DE CONTROL QUANTITATIU I DE VIGILÀNCIA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

XARXES DE CONTROL OPERATIU DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES



FREQÜèNCIES DE MOSTREIG DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

Tipus de control Freqüència

Control de vigilància Anual

Control quantitatiu Mensual o en continu1

Control operatiu de nitrats Semestral

Control operatiu de salinitat Anual

Control operatiu de plaguicides Anual

Control operatiu d'episodis de contaminació Anual1 La instal·lació d’equips de medició en continu en determinades estacions permet obtenir dades d’oscil·lació del nivell piezomètric en continu, a la resta es realitzen mesures mensuals del nivell.

PARÀMETRES PER AL CONTROL DE L’ESTAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

Tipus de control Paràmetres

Control de vigilància

· temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox

· cations majoritaris, anions majoritaris i metalls traça

· components del cicle del nitrogen

Control quantitatiu · nivell piezomètric

Control operatiu de nitrats· temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox

· components del cicle del nitrogen

Control operatiu de salinitat· temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox

· clorurs

Control operatiu de plaguicides· temperatura, pH, conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, potencial redox

· compostos plaguicides i metabòlits

Control operatiu d'episodis de contaminació

· microcontaminants

Elements de qualitat i paràmetres utilitzats per a la seva valoració

Freqüències de mostreig

Control d’investigació

El control d’investigació es posa en marxa quan es detecten episodis de contaminació sense un origen clar, quan apareixen incompliments sistemàtics dels objectius ambientals de les masses d’aigua i se’n desconeixen les causes, o per qualsevol altra situació que requereixi millorar el coneixement del medi i els elements de valoració del seu estat. L’objectiu d’aquest tipus de control és donar resposta a les incerteses associades a aquestes situacions. Un bon exemple el constitueix el control de l’episodi de sequera patit a Catalunya l’any 2008, engegat per l’Agència Catalana de l’Aigua per poder valorar els efectes sobre l’estat ecològic de les masses d’aigua i sobre la concentració de contaminants en zones de captació d’aigua per a l’abastament.

Els controls d’investigació, per la seva pròpia naturalesa, no es poden planificar amb antelació.



XARXA DE CONTROL DE ZONES DE CAPTACIÓ D’AIGUA DESTINADA AL CONSUM HUMÀ

CategoriaNombre

d'estacionsParàmetres Freqüència de mostreig

Rius 56

Paràmetres generals de qualitat fisicoquímica, metalls, fluorurs, plaguicides, organoclorats volàtils i semivolàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics

Captacions per a:

· >30.000 persones:mensual

· <10.000 persones: trimestral

· de 10.000 a 30.000 persones: dos cops al trimestre

Embassaments 151

Estanys 1

Aigües costaneres

3

Metalls pesants, dissolvents clorats, plaguicides (clorats, fosforats, triazines), hidrocarburs aromàtics policíclics, nonilfenols i octilfenols, éters difenílics polibromats

Trimestral

Aigües subterrànies

402 Per determinar Per determinar

1 Inclou el pantà d’Utxesa, que a efectes de caracterització de masses d’aigua està considerat com a zona humida.

TIPUS DE ZONA PROTEGIDA CONTROL DE L’ESTAT DE LES ZONES PROTEGIDES

Zones de captació d’aigua destinada al consum humàXarxa de control de zones de captació d’aigua destinada al consum humà

Zones de bany Xarxa de control de zones de bany

Trams de protecció de la vida piscícolaXarxa de control de trams fluvials de protecció de la vida piscícola

Zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari

Xarxa de control de zones vulnerables

Reserves naturals fluvials Xarxa de control de reserves naturals fluvials

Altres zones protegides Xarxes de control de vigilància de les masses d’aigua

Control de l’estat de les zones protegides

Les zones protegides vinculades a les masses d’aigua també estan subjectes a seguiment i control, per tal de conèixer l’estat en què es troben i valorar el grau de compliment dels objectius ambientals que hi són d’aplicació.

En zones protegides amb objectius ambientals específics, les xarxes de control són independents de les del control de les masses d’aigua. Els paràmetres i les freqüències de mostreig de les estacions són exclusius de cada xarxa, per bé que en alguns casos existeixen estacions compartides, que formen part a la vegada del control de les zones protegides i del control de les masses d’aigua.

A la resta de zones protegides, on els objectius ambientals coincideixen amb els de les masses d’aigua, el control es realitza a través de les xarxes de vigilància de l’estat de les masses d’aigua. En aquests casos, les mateixes estacions serveixen a la vegada per diagnosticar l’estat de les masses d’aigua i el de les zones protegides que alberguen.

Control de zones de captació d’aigua destinada al consum humà



XARXA DE CONTROL DE LES ZONES AMB CAPTACIONS D’AIGUA DESTINADA AL CONSUM HUMÀ



XARXA DE CONTROL DE ZONES DE BANy

Categoria Nombre d’estacions ParàmetresFreqüència de

mostreig

Rius 1

Enterococs intestinals i Escherichia coli Anual1Embassaments 9

Estanys 2

Aigües costaneres 239

Badies 61 Durant la temporada de bany (juny-setembre) es prenen mostres setmanalment a les platges (aigües costaneres i badies), i quinzenalment en les

zones de bany interiors.

Control de zones de bany

XARXA DE CONTROL DE ZONES DE BANy



Control de trams fluvials de protecció de la vida piscícola

XARXA DE CONTROL DE TRAMS FLUVIALS DE PROTECCIÓ DE LA VIDA PISCÍCOLA

Categoria Nombre d’estacions Paràmetres Freqüència

Rius 37Metalls dissolts, clor residual i total, amoni, demanda biològica d’oxigen (DBO5), temperatura

Mensual

XARXA DE CONTROL DE TRAMS FLUVIALS DE PROTECCIÓ DE LA VIDA PISCÍCOLA



XARXES DE CONTROL DE ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D’ORIGEN AGRARI

CategoriaNombre

d’estacionsParàmetres

Freqüència de mostreig(els números indiquen nombre

de mostrejos en sis anys)

Rius 3041 Nutrients Mensual

Embassaments 20Clorofil·la, nutrients, transparència

3

Estanys 1 2

Zones humides 4 Clorofil·la, nutrients 22

Aigües costaneres i badies

112 Clorofil·la, nutrients, transparència Trimestral

Aigües subterrànies 1.268Temperatura, pH, conductivitat, potencial redox, oxigen dissolt i components del cicle del nitrogen

Anual

1 Inclou 2 masses d’aigua de transició, corresponents a l’estuari del riu Ebre. 2 Cada mostreig consta de dues campanyes.

Control de zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari

XARXES DE CONTROL DE ZONES VULNERABLES



XARXA DE CONTROL DE RESERVES NATURALS FLUVIALS

CategoriaNombre

d’estacionsParàmetres Freqüència de mostreig

Rius 37Paràmetres de valoració de l’estat ecològic

Cada 6 anys

Control de reserves naturals fluvials

XARXA DE CONTROL DE RESERVES NATURALS FLUVIALS



Determinació i representació de l’estat de les masses d’aigua

A partir de les dades obtingudes a través de les diferents xarxes de control, i mitjançant la comparació d’aquestes dades amb els objectius definits per a les masses d’aigua, s’avalua l’estat de cada massa d’aigua.

L’estat en les aigües superficials es determina a partir de l’estat ecològic i l’estat químic. Mentre que l’estat ecològic es representa en cinc nivells de qualitat, de molt bo a dolent, l’estat químic es presenta només en dos nivells de qualitat, bo o dolent, de manera que en l’estat final només es diferencia el nivell bo de l’inferior a bo.

En les aigües subterrànies l’estat es defineix a partir de l’estat químic i l’estat quantitatiu, que s’expressen en dos nivells de qualitat: bo o dolent. L’estat final de les masses d’aigua subterrània s’obté de la combinació de l’estat químic i l’estat quantitatiu, prenent el pitjor dels dos valors.

A les fitxes que es presenten a continuació, es mostra en mapes i taules el nivell de qualitat de les masses d’aigua expressat mitjançant aquesta classificació de colors.

La informació emprada per assignar el nivell de qualitat a cada massa d’aigua és l’obtinguda als punts de mostreig de les diferents xarxes de control, tal i com s’ha explicat al capítol anterior. Cal tenir en compte que tot i que el punt de mostreig es considera representatiu de la massa d’aigua, això no significa que en tota la massa d’aigua hi hagi la mateixa qualitat, sinó que la massa d’aigua, de forma predominant, està en la qualitat indicada. En el cas de les aigües costaneres i subterrànies, cada massa d’aigua és valorada per un conjunt de punts de mostreig que confereixen una valoració integrada de la massa d’aigua.


L’estat del medi

RIUS ..........................................................................................................30• Indicadors de qualitat biològica• Indicadors de qualitat fisicoquímica• Qualitat biològica• Qualitat fisicoquímica• Estat/Potencial ecològic• Estat químic• Localització de les principals afeccions• Principals problemàtiques que condicionen el compliment dels objectius

EMBASSAMENTS .......................................................................................40• Potencial ecològic• Estat químic• Localització de les principals afeccions• Principals problemàtiques que condicionen el compliment dels objectius

ESTANYS ....................................................................................................44• Estat/Potencial ecològic• Estat químic• Localització de les principals afeccions• Principals problemàtiques que condicionen el compliment dels objectius

AIGÜES DE TRANSICIÓ ...............................................................................48• Estat/Potencial ecològic• Estat químic• Localització de les principals afeccions• Principals problemàtiques que condicionen el compliment dels objectius

AIGÜES COSTANERES .................................................................................52• Indicadors de qualitat biològica• Qualitat biològica• Qualitat fisicoquímica• Estat/Potencial ecològic• Estat químic• Localització de les principals afeccions• Principals problemàtiques que condicionen el compliment dels objectius

AIGÜES SUBTERRÀNIES .............................................................................60• Paràmetres indicadors de l’estat químic: Clorurs• Paràmetres indicadors de l’estat químic: Nitrats• Estat químic• Estat quantitatiu• Localització de les principals afeccions• Principals problemàtiques que condicionen el compliment dels objectius

Les fitxes es presenten organitzades per categories de massa d’aigua. Per tal d’ajustar-se a les categories definides a la Directiva marc de l’aigua, en el cas de les zones humides es presenten de forma diferencia-da les masses d’aigua caracteritzades com a estanys d’aquelles caracteritzades com a aigües de transició.L’índex de fitxes és el següent:


L’estat del medi

Presentació dels resultats

Diatomees

Macroinvertebrats

Diatomees i macroinvertebrats

30 Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-2009

Indicadors de qualitat biològica:diatomees, macroinvertebrats i peixos

Peixos

IndicadorNIVELL DE QUALITAT

Molt bo Bo Mediocre Defi cient Dolent Dades parcials Total

DiatomeesNre masses d'aigua 89 56 41 23 10 148 367

% masses d'aigua 24% 15% 11% 6% 3% 41% 100%

Macro-invertebrats

Nre masses d'aigua 118 70 50 21 5 103 367

% masses d'aigua 32% 19% 14% 6% 1% 28% 100%

Peixos*Nre masses d'aigua 124 33 28 22 26 134 367

% masses d'aigua 34% 9% 8% 6% 7% 36% 100%

* Els resultats de peixos corresponen a una sola mètrica (% d’espècies autòctones)

S’assoleixen els objectius de qualitat per a les diatomees en un 66% de les masses d’aigua amb dades.Les diatomees són organismes molt sensibles a la contaminació orgànica de l’aigua i de resposta ràpida a les alteracions. Per això els valors baixos de l’índex IPS poden trobar-se tant en llocs que reben habitualment càrregues elevades de nutrients com en llocs amb aportacions pun-tuals recents. El tram més urbanitzat del Besòs, el tram baix de l’Anoia, el tram més baix del Llobregat des de St. Joan Despí, i el tram mig de la Tordera és on es concentren la majoria de masses d’aigua amb nivells de qualitat defi cient o dolent.

Els indicadors biològics emprats basats en les poblacions piscícoles estan pendents de verifi cació i intercalibració amb alguns estats membres de la Unió Europea.

Dia

tom

ees

Mac

ro-

inve

rteb

rats

Pei

xos

S’assoleixen els objectius de qualitat per als macroinvertebrats en un 71% de les masses d’aigua amb dades.Els macroinvertebrats són també sensibles a la contaminació orgànica, però tenen una resposta més lenta i sostinguda a les alteracions que les diatomees. Valors baixos de l’índex IBMWP es corresponen amb zones amb afectació més o menys continuada de la qualitat de l’aigua.Les masses d’aigua del tram mig de l’Anoia des de Capellades, el tram més baix del Llobregat i el Foix per sota de Vilafranca del Penedès presen-ten, en general, nivells de qualitat molt baixos. En altres trams com la zona més urbanitzada del Besòs, tram mig i baix de la Tordera, o el tram baix de la Muga i el Llobregat de la Muga, hi ha també diverses masses d’aigua amb qualitat defi cient o dolenta.

Un 67% de les masses d’aigua amb dades presenten comunitats de peixos dominades per espècies autòctones.Els peixos són sensibles a la contaminació de l’aigua, però també a les alteracions hidromorfològiques. Mostren una resposta més lenta que la resta d’indicadors als canvis ambientals. Valors baixos dels índexs de peixos denoten ecosistemes fl uvials alterats per condicions fi sicoquímiques o de caràcter hidromorfològic.L’indicador previst per a valorar l’estat dels peixos, l’índex IBICAT, no s’ha usat de cara als resultats d’aquest informe atès que el procés d’intercalibració a nivell europeu dels índexs de peixos està encara en procés. Per aquest motiu, la informació que es presenta en relació als peixos respon als resultats d’una sola mètrica (% d’espècies autòctones) que ha estat altament correlacionada amb l’alteració de l’hàbitat fl uvial. En propers informes és previst donar ja resultats de l’índex IBICAT, un cop acabats els processos d’intercalibració i validació de l’índex.Les conques del Llobregat i del Ter concentren la majoria de masses d’aigua amb comunitats de peixos dominades per les espècies introduïdes, afavorides per les alteracions del règim hidrològic, manca de cabals circulants adequats, i poca connectivitat fl uvial. L’eix de l’Ebre i els trams baixos del Segre, el Fluvià i la Muga també presenten una elevada incidència d’espècies introduïdes. Algunes activitats de lleure poc respectuoses poden també afavorir l’increment d’espècies exòtiques als rius i malmetre el seu bon estat.

Peixos

RiusDades 2007-2009

31Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-2009

Nutrients

Matèria orgànica


Indicadors de qualitat fi sicoquímica:nutrients, matèria orgànica i salinitat

Salinitat

S’assoleixen els objectius de qualitat per als nutrients en un 69% de les masses d’aigua amb dades.La presència de nutrients està bàsicament relacionada amb abocaments d’aigües residuals urbanes. L’amoni, els fosfats i en menor mesura els nitrats són els paràmetres que ho posen de manifest i que més sovint superen els llindars de qualitat establerts. La contribució de l’activitat agrícola als nutrients en aigües superfi cials és molt dispersa i es concentra en indrets on el cabal circulant és molt baix. Les conques més afectades són aquelles amb masses d’aigua que reben la infl uència de nuclis urbans importants que no disposen de sistemes de sanejament amb eliminació de nutrients. Les conques del Besòs, el baix Llobregat, l’Onyar i el Gurri són les que presenten un major nombre de masses d’aigua amb una càrrega excessiva de nutrients, juntament amb els afl uents del Segre que drenen la zona de regadius de la Plana de Lleida. A la Muga, el Fluvià, la Tordera, l’alt Llobregat i el Cardener, el Francolí, el Segre i les rieres litorals hi ha diverses masses d’aigua amb excés de nutrients, però la incidència és menys generalitzada.

Nut

rien

tsM

atèr

ia

orgà

nica

Sal

init

at


Bo Inferior a bo Dades parcials Total

NutrientsNre masses d'aigua 240 107 20 367

% masses d'aigua 65% 29% 6% 100%

Matèria orgànicaNre masses d'aigua 272 75 20 367

% masses d'aigua 74% 20% 6% 100%

SalinitatNre masses d'aigua 281 64 22 367

% masses d'aigua 77% 17% 6% 100%

S’assoleixen els objectius de qualitat per a la matèria orgànica en un 78% de les masses d’aigua amb dades.Nivells elevats de matèria orgànica són indicatius d’infl uència per abocaments d’aigües residuals urbanes. El TOC (carboni orgànic total) n’és un excel·lent paràmetre traçador que habitualment va unit als nutrients, tot i que presenta un nivell d’incompliment inferior atesa la major efi ciència en l’eliminació de matèria orgànica en la major part dels sistemes de sanejament.Com en el cas dels nutrients, les conques més afectades són aquelles amb masses d’aigua que reben la infl uència de nuclis urbans importants.

S’assoleixen els objectius de qualitat per a la salinitat en un 81% de les masses d’aigua amb dades.La major o menor concentració de sals a l’aigua dels rius depèn principalment de les característiques geològiques naturals de cada conca, però els abocaments d’aigües residuals, l’activitat industrial i les explotacions mineres poden contribuir signifi cativament a la salinització de rius que, en condicions naturals, mantindrien un baix contingut en sals.Els eixos dels rius Llobregat i Cardener són el principal àmbit on l’activitat humana, en aquest cas les explotacions de sal del Bages, donen lloc a problemes importants de salinització de cursos fl uvials. Els efectes prenen una especial rellevància perquè afecten recursos estratègics per a l’abastament d’un elevat nombre de persones. En d’altres zones, com la zona més urbana del Besòs, el tram baix de l’Anoia des d’Igualada, l’Onyar o el Llobregat de Muga des de la Jonquera, els abocaments d’aigües residuals, siguin urbanes o industrials, són l’origen de concentracions de sals superiors als llindars de qualitat. En alguns casos, com la capçalera del Cardener i el riu de Saldes, les elevades concentracions de sals no tenen una explicació clara, i és difícil diferenciar l’aportació natural de la possible afecció humana, per la qual cosa caldrà implementar-hi un control d’investigació.

RiusDades 2007-2009


NIVELL DE QUALITAT BIOLÒGICA

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Dades parcials Total


% masses d'aigua 17% 20% 24% 11% 4% 24% 100%

S’assoleixen els objectius de qualitat biològica en un 49% de les masses d’aigua amb dades.La qualitat biològica de les masses d’aigua s’ha determinat en base al pitjor dels nivells de qualitat resultants dels indicadors de macroinvertebrats i diatomees, ponderada pels resultats de l’indicador de peixos.Els resultats mostren nivells de qualitat bons i molt bons al Pirineu i a molts dels afluents dels rius principals. Els eixos dels rius més importants, en canvi, presenten majoritàriament un nivell de qualitat inferior a bo. Algunes conques, com les del Besòs, el Llobregat, el Francolí o la Muga acumulen moltes masses d’aigua on no s’assoleixen els objectius de qualitat biològica. Les masses d’aigua per a les quals no es disposa de prou dades per valorar el seu nivell de qualitat suposen gairebé un 25% del total, i es localitzen principalment al Pirineu i en d’altres zones amb poca pressió antròpica, raó per la qual és d’esperar que els controls que s’hi han de dur a terme en els propers anys mostrin, en la majoria de casos, una bona qualitat biològica.

RESULTAT PER CONQUES

Rius


Dades 2007-2009

Qualitat biològica

S’assoleixen els objectius de qualitat fisicoquímica en un 59% de les masses d’aigua amb dades.Les conques amb una elevada concentració d’usos del sòl urbans, industrials o agrícoles, i sobretot els rius amb poc cabal i sense capacitat de dilució de la contaminació que reben, concentren la majoria de casos de manca de qualitat fisicoquímica de l’aigua. A les conques del Besòs i el baix Llobregat, i als afluents del Segre a la depressió central catalana, aquests problemes són generalitzats. A la resta de conques, els casos de masses d’aigua que presenten una qualitat fisicoquímica insuficient són puntuals o bé afecten àmbits més localitzats. Les subconques de l’Onyar i el Gurri, a la conca del Ter, o la zona de Sils, a la Tordera, en són bons exemples.


NIVELL DE QUALITAT FISICOQUÍMICA

Bo Inferior a bo

Dades parcials Total

Nre masses d'aigua 217 130 20 367

% masses d'aigua 59% 35% 6% 100%

Rius



Dades 2007-2009

ESTAT O POTENCIAL ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Defi cient Dolent Dades parcials Total


% masses d'aigua 15% 15% 37% 11% 4% 18% 100%


S’assoleixen els objectius d’estat o potencial ecològic en un 36% de les masses d’aigua amb dades.La majoria dels rius a Catalunya presenten, segons aquests resultats, un estat o potencial ecològic mediocre. Moltes d’aquestes masses d’aigua estan molt a prop de poder assolir el bon estat ecològic, i només l’incompliment puntual d’algun indicador penalitza el seu estat actual fi ns al nivell de mediocre. En molts casos, l’impediment per assolir el bon estat prové de les alte-racions hidrològiques, manca de cabals adequats o manca de poblacions de peixos autòctons en bon estat. Les previsions són que en els propers anys, i gràcies a l’aplicació de les mesures programades, el percentatge de masses d’aigua que assoleixi el bon estat ecològic sigui signifi cativament més elevat. La conca del Besòs i la part baixa de la conca del Llobregat, inclosa la conca de l’Anoia, són els àmbits on els rius presenten un estat o potencial ecològic pitjor, i on serà més lent i complicat assolir els nivells de qualitat ambiental fi xats com a objectiu.

Rius


Estat / Potencial ecològic

Dades 2007-2009

S’assoleixen els objectius d’estat químic en un 75% de les masses d’aigua amb dades.Les substàncies responsables de l’incompliment dels objectius de bon estat químic a les masses d’aigua són principalment plaguicides (clorpirifós, endosulfans i hexaclorociclohexans), nonilfenols i octilfenols presents a les aigües residuals de proce-dència industrial i, en menor grau, metalls pesants.La majoria de casos afecten les zones més industrialitzades i poblades de la conca del Besòs, el baix Llobregat i l’Anoia, on les concentracions de nonilfenols i octilfenols superen en diverses masses d’aigua els límits establerts. Algunes d’aquestes masses d’aigua presenten també problemes per presència de plaguicides i metalls pesants, sobretot níquel dissolt. A la resta de les conques internes, els incompliments d’estat químic es limiten a algunes masses d’aigua, principalment per presència de nonilfenols. A les planes agrícoles del Segrià i comarques veïnes, diverses masses d’aigua presenten incompliments per plaguicides (clorpirifós i endosulfans bàsicament). Crida l’atenció l’incompliment en endosulfans en alguns rius i rieres de la conca del Segre a la Cerdanya i zona d’influència, així com en alguns rius i rieres de la Noguera Pallaresa on caldrà corroborar aquests incompliments en posteriors mostrejos, i investigar, si s’escau, el possible origen.


ESTAT QUÍMIC

Bo Dolent Dades parcials Total


% masses d'aigua 56% 19% 25% 100%

Rius


Estat químic

Dades 2007-2009

Al districte de conca fluvial de Catalunya elcompliment dels objectius del PGDCFC és del 59%.

Dades parcials12%

No compleix29%

Compleix59%

COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA DE GESTIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNyA (PGDCFC)

Objectius a 2015Previsió que fa el Pla de gestió sobre les masses d'aigua que han d'assolir el bon estat l'any 2015 d'acord amb el Programa de mesures. En determi-nades masses, el Pla prorroga l'assoliment del bon estat més enllà del 2015. Són d'aplicació al districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes).

Rius


Localització de les principals afeccions

Dades 2007-2009

Principals problemàtiques que condicionen l’estat de les masses d’aigua

CONTAMINACIÓ PUNTUAL D’ORIGEN URBÀ O INDUSTRIALEls abocaments urbans i industrials juntament amb la poca capacitat de dilució del cabal circulant al riu, i la descàrrega ocasional al medi d’aigües residuals pel sobreeiximent de col·lectors en períodes de pluja, són els principals factors que condicionen els problemes de contaminació puntual. La seva incidència és significativa en conques amb una elevada concentració d’usos urbans i industrials i rius de poc cabal. Als rius Llobregat i Cardener, l’excés de salinitat de l’aigua per efecte dels runams salins acumulats a la conca minera del Bages són també un problema de contaminació important.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARIL’ús de plaguicides, i ocasionalment la sobrefertilització dels camps són els principals factors que poden donar lloc a fenòmens de contaminació difusa de l’aigua dels rius. Les zones d’agricultura intensiva de regadiu són les més afectades per aquest tipus de contaminació, juntament amb àrees on l’ús generalitzat de dejeccions ramaderes com a font d’adob pot excedir la capacitat de càrrega dels camps.

ALTERACIONS MORFOLòGIQUESL’ocupació dels espais fluvials per a diferents usos i activitats humanes condiciona la qualitat morfològica de lleres i riberes. La construcció d’infraestructures per a la protecció d’aquests usos trenca la connectivitat entre el riu i els seus espais laterals adjacents. La presència de barreres transversals al riu limita el pas de l’aigua, els sediments i les espècies de fauna. Les preses amb capacitat de regulació poden, a més, alterar el règim de cabals i per tant la geomorfologia dels rius.

ALTERACIONS DE LA hIDROLOGIALes captacions d’aigua per a usos consumptius, les derivacions cap a minicentrals hidroelèctriques i la regulació del règim de cabals per part dels em-bassaments són els principals elements d’alteració de la hidrologia dels rius catalans.


POTENCIAL ECOLòGIC

Òptim Bo Mediocre Deficient Dolent Total

Nre masses d'aigua 14 12 2 1 1 30

% masses d'aigua 47% 40% 7% 3% 3% 100%

FACTORS CLAU QUE CONDICIONEN EL POTENCIAL ECOLòGIC DELS EMBASSAMENTSSituació en la conca: integra variables de la conca, com la superfície acumulada aigües amunt o els usos del sòl.Taxa de renovació: integra variables de l’embassament com la mida, la morfologia i el règim d’explotació.

MÈTRIQUES UTILITZADES EN LA VALORACIÓ DEL POTENCIAL ECOLòGIC• Concentració de clorofil·la a• % de cianobacteris• % d’oxigen hipolimnètic

S’assoleixen els objectius de potencial ecològic en un 87% de les masses d’aigua.Recentment s’ha revisat el protocol de valoració del potencial ecològic dels embassaments. El nou protocol dóna un major pes als indicadors biològics, penalitza principalment l’excés de nutrients a l’embassament i la manca d’oxigen al fons, elements que condicionen el seu bon estat. És per això que els resultats de potencial ecològic corresponen exclusivament a dades de l’any 2009. Als embassaments del Pasteral i de Sant Martí de Tous no es disposa de dades de 2009, i per tant es presenten els resultats de 2008, avaluats mitjançant el protocol anterior (ECOEM).Els resultats mostren que el compliment dels objectius de potencial ecològic és generalitzat als embassaments catalans. D’entre els 4 embassaments que no assoleixen el bon potencial ecològic, el cas de Foix és el que presenta un estat més dolent amb excés de nutrients a l’aigua.

Embassaments


Dades 2009

Potencial ecològic

ESTAT QUÍMIC



% masses d'aigua 63% 0% 37% 100%

S’assoleixen els objectius d’estat químic al 100% de les masses d’aigua amb dades.Durant els tres primers anys del Programa de Seguiment i Control (2007-2009) s’ha avaluat l’estat químic del 63% dels em-bassaments catalans delimitats com a masses d’aigua, i en cap cas s’han detectat incompliments dels objectius establerts.

Als embassaments de Catalunya també es fa el seguiment de la presència del musco zebrat, una espècie invasora que va penetrar a Catalunya a principis del 2000, i que provoca greus desequilibris en l’ecosistema i en els usos de l’aigua.

2007 2008 2009

larves nre/l estació larves nre/l estació larves nre/l estacióPresència del musclo zebrat

Rialb >O1 estiu - - - - no consolidada

Riba-roja 13,9 primavera 5,7 primavera 8,3 primavera consolidada

Flix 0,04 primavera 4,24 primavera 3,88 primavera consolidada

Utxesa2 - - - - 0,02 primavera no consolidada

A la resta d’embassaments de Catalunya no s’han trobat larves ni adults de musclo zebrat en els mostreigs realitzats per l’ACA durant el període 2007-2009

1 Positiu en mostra qualitativa2 Utxesa, a efectes de la caracterització de masses d’aigua, s’ha considerat una zona humida artificial dins la categoria dels estanys

PRESÈNCIA DEL MUSCLO ZEBRAT ALS EMBASSAMENTS CATALANS

Embassaments


Dades 2007-2009

41

Estat químic

No compleix15%

Compleix85%


Les afeccions mostrades en aquest mapa són indicatives tan sols dels resultats del 2009. A l’embassament de Foix, les dades històriques permeten confirmar les afeccions posades de manifest per aquests resultats. A la resta d’embassaments, els resultats del 2009 podrien estar condicionats per circumstàncies excepcionals en la gestió de cada embassament. Una taxa de renovació més baixa del que sol ser habitual podria ser la causa, per exemple, dels resultats del 2009 a la Baells, un embassament on la qualitat de l’aigua sol ser bona.


Objectius a 2015Previsió que fa el Pla de gestió sobre les mas-ses d'aigua que han d'assolir el bon estat l'any 2015 d'acord amb el Programa de mesu-res. En determinades masses, el Pla prorroga l'assoliment del bon estat més enllà del 2015. Són d'aplicació al districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes).

Embassaments


Dades 2007-2009

42


CONTAMINACIÓ PUNTUAL AMB ORIGEN URBÀ O INDUSTRIALL’entrada de contaminació puntual a través dels rius pot ser un problema en alguns embassaments si les aportacions de nutrients són elevades. En aquests casos les condicions tròfiques de l’embassament poden patir alteracions significatives i donar lloc a una pèrdua de la qualitat de l’aigua. D’entre els embassaments catalans, el de Foix és el més afectat per aquesta problemàtica.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARIIgual que en el cas dels rius, la sobrefertilització dels camps i l’ús de plaguicides són els principals factors que poden donar lloc a fenòmens de contami-nació difusa de l’aigua dels embassaments. L’entrada de contaminació difusa té lloc fonamentalment a través dels rius, tot i que també hi pot contribuir l’escorrentia de zones agrícoles adjacents. Les zones d’agricultura intensiva de regadiu són les més afectades per aquest tipus de contaminació, junta-ment amb àrees on l’ús generalitzat de dejeccions ramaderes com a font d’adob pot excedir la capacitat de càrrega dels camps.

ALTERACIONS DE LES MASSES D’AIGUA PER LA PRESÈNCIA D’ESPÈCIES INVASORESA la gran majoria dels embassaments de Catalunya, les espècies exòtiques introduïdes són dominants dins la comunitat de peixos. Moltes d’aquestes espècies tenen caràcter invasor, i algunes d’elles poden condicionar l’estat tròfic de l’embassament. Els problemes ambientals més significatius, però, són sobre les comunitats biològiques dels rius adjacents, on les poblacions autòctones de peixos es poden veure severament afectades per l’arribada d’espècies exòtiques des dels embassaments. A banda dels peixos, hi ha altres espècies de gran capacitat invasora, com el musclo zebrat, que afecten o amenacen els embassaments catalans. La seva presència i proliferació pot provocar desequilibris en l’ecosistema, i sobretot greus danys econòmics derivats d’afeccions als usos i les infraestructures dels embassaments.

FREQÜENTACIÓL’elevada freqüentació d’alguns embassaments, per les possibilitats d’ús lúdic i recreatiu que ofereixen, pot comportar un major risc d’alteració de la seva qualitat ambiental. Activitats lligades a l’ús recreatiu d’aquestes masses d’aigua, com la navegació o la pesca, són els principals vectors d’entrada d’espècies exòtiques.



DINS DE LA CATEGORIA D’ESTANYS ES CONSIDEREN DOS GRUPS DIFERENCIATS DE MASSES D’AIGUA:

Els estanys profunds: Profunditat superior a 6 m o altitud superior a 800 m.

ESTAT ECOLÒGIC determinat segons

ESTAT O POTENCIAL ECOLòGIC



% masses d'aigua 8% 37% 24% 8% 14% 9% 100%

INDICADORS DE QUALITAT BIOLòGICA

Fitoplàncton

Altra flora aquàtica:Macròfits i vegetació helofítica

Macroinvertebrats

INDICADORS DE QUALITAT FISICOQUÍMICA

Nutrients

Grau d’acidificació

Transparència

Salinitat

Condicions tèrmiques

S’assoleixen els objectius d'estat o potencial ecològic en un 49% de les masses d’aigua amb dades.Els estanys de Banyoles, Basturs i Montcortès presenten un bon estat ecològic. La valoració de l'estat ecològic d'aquestes masses d'aigua s'ha fet amb dades del període 2007-2009.Als estanys del Pirineu un 68% de les masses d'aigua estan en bon o molt bon estat ecològic. L'estat ecològic d'aquests es-tanys s'ha valorat a partir de les dades de 2007 i 2008 del Programa de seguiment de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). En les masses d'aigua per a les quals la CHE no disposa de dades, s'han utilitzat els resultats del document IMPPRESS de l'Agència Catalana de l'Aigua. A les zones humides caracteritzades com a estanys soms (menys de 6 metres de profunditat), tan sols un 25% de les masses d'aigua amb dades assoleixen un bon estat o potencial ecològic. La majoria de les zones humides en bon estat es localitzen a les comarques gironines, principalment a la zona de les Alberes. D'entre les que no assoleixen el bon estat ecològic, els casos que presenten els nivells de qualitat més baixos són els Herbassars de Castelldans, a les Garrigues, i la Sèquia Major, a Salou. En el cas de les zones humides, les dades utilitzades corresponen al període 2003-2008.

Estanys


Dades 2003-2009


Les zones humides: Profunditat inferior a 6 m i altitud inferior a 800 m.

ESTAT ECOLÒGIC determinat segons

Dins de la categoria dels estanys, només hi ha una massa d’aigua per a la qual es disposa de dades d’estat químic. És l’estany de Banyoles, que mostra un bon estat. A la resta, la valoració de l’estat químic està prevista per als propers anys, dins l’actual cicle del Programa de Seguiment i Control.

ESTAT QUÍMIC



% masses d'aigua 1% 0% 99% 100%

INDICADORS DE QUALITAT BIOLòGICA(índex QAELS)

Invertebrats

INDICADORS DE QUALITAThIDROMORFOLòGICA (índex ECELS)

Morfologia del litoral

Aspecte de l’aigua

Activitat humana a l’entorn

Vegetació

Estanys

Dades 2007-2009


Estat químic

No compleix15%

Compleix85%


Als estanys alpins del Pirineu, les principals afeccions significatives són el represament i la perforació de les cubetes en algunes masses d’aigua que solen comportar canvis del nivell de l’aigua que afecten les comunitats litorals. A les zones humides, en canvi, les afeccions són variades i, sovint, específiques de cada llacuna. Són freqüents les alteracions de l’entorn immediat de les llacunes i dels hàbitats naturals, en general degudes a un excés de freqüentació o trepig. També presenten una mala qualitat de l’aigua principalment deguda a l’excés de nutrients que, segons el cas, tenen origen agrícola, urbà o industrial i una entrada difusa o bé puntual.



Estanys


Dades 2003-2009


CONTAMINACIÓ PUNTUAL AMB ORIGEN URBÀ O INDUSTRIALEls abocaments d’aigües residuals condicionen la qualitat de l’aigua en algunes zones humides, bé sigui per abocament directe o a través dels rius, canals o sèquies que hi van a parar. En la majoria de casos es tracta d’abocaments urbans, amb origen en depuradores o petits nuclis de població sense sanejament.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARIUn elevat nombre de zones humides es troben en espais on els usos agraris són predominants. Aquesta concentració d’activitat agrícola al voltant de les zones humides converteix la contaminació difusa, originada per un ús excessiu de fertilitzants, en un dels principals factors que condicionen l’estat d’aquestes masses d’aigua.

ALTERACIONS hIDROMORFOLòGIQUES DE LES ZONES hUMIDESEl desenvolupament d’activitats agrícoles i usos urbans al voltant de les zones humides és el principal factor d’alteració de les condicions morfològi-ques naturals d’aquests espais. La construcció d’infraestructures (canals de drenatge, motes, comportes de regulació) i les entrades i sortides d’aigua vinculades a les activitats humanes (abocaments, retorns de regadiu, etc) provoquen modificacions severes de la hidrologia natural, que poden donar lloc a canvis importants en l’ecologia de les zones humides afectades.

ALTERACIONS hIDROLòGIQUES DELS ESTANYS ALPINSAls estanys alpins dels Pirineus, els aprofitaments hidroelèctrics han comportat modificacions hidromorfològiques molt importants en algunes masses d’aigua.



Les zones humides de transició es troben localitzades al llarg de tota la costa catalana. Les badies i l’estuari es troben únicament a la desembocadura de l’Ebre.

Les zones humides de transició es troben localitzades al llarg de tota la costa catalana. Les badies i l’estuari es troben únicament a la desembocadura de l’Ebre.

Aigües de transició Nombre de masses d’aigua

Badies 2

Estuaris 2

Zones humides 36

S’assoleixen els objectius d’estat o potencial ecològic en un 31% de les masses d’aigua amb dades.D’entre les masses d’aigua de transició, les badies del Delta de l’Ebre presenten un potencial ecològic bo, i compleixen els objectius ambientals fixats per a aquestes masses d’aigua. En el cas de les zones humides costaneres, només 8 de les 36 masses d’aigua assoleixen el bon estat. La majoria d’aquestes zones humides es concentren als Aiguamolls de l’Empordà i al Delta de l’Ebre. El Delta del Llobregat és l’àmbit amb un major percentatge de zones humides que no assoleixen el bon estat o potencial ecològic.

*

Les masses d’aigua de transició agrupen un conjunt de masses d’aigua que presenten característiques molt diferenciades tot i tenir en comú la seva situació a cavall entre les aigües conti-nentals i costaneres.




% masses d'aigua 5% 20% 28% 17% 10% 20% 100%

* L’estat d’aquestes zones humides s’ha valorat, de manera provisional, mitjançant l’índex EQATg.

Transició


Dades 2003-2009


S’assoleixen els objectius d’estat químic en un 100% de les masses d’aigua amb dades.Durant el període 2007-2009 les úniques masses d’aigua de transició on s’ha avaluat l’estat químic són les badies del Delta de l’Ebre. En els propers anys aquests controls s’hauran d’extendre també a les llacunes litorals i a l’estuari de l’Ebre.

VALORACIÓ DE L’ESTAT ECOLòGIC I L’ESTAT QUÍMIC

• A les badies es fa seguint el mateix protocol que en les aigües costaneres.

• A les zones humides de transició l’estat ecològic es valora d’acord amb el protocol d’avaluació de l’estat ecològic en zones humides (ECOZO), que combina l’índex ECELS, de qualitat hidromorfològica, amb l’índex QAELS, de qualitat biològica. La valoració de l’estat químic depèn, com en la resta de masses d’aigua epicon-tinental, de la concentració de substàncies prioritàries.

• A l’estuari de l’Ebre els indicadors d’estat ecològic estan actualment en procés d’estudi. Els paràmetres i llindars establerts per a l’estat químic són els mateixos que en rius.

ESTAT QUÍMIC



% masses d'aigua 5% 0% 95% 100%

Transició


Dades 2007-2009

Estat químic

No compleix16%

Compleix76%

Dades parcials8%




Transició...


Dades 2003-2009Dades 2003-2009


CONTAMINACIÓ PUNTUAL AMB ORIGEN URBÀ O INDUSTRIALLa contaminació puntual és un problema en algunes llacunes costaneres situades en desembocadures de rius i zones d’aiguamolls. Generalment es tracta d’abocaments d’aigües residuals urbanes, directament a la zona humida o bé als rius, canals, sèquies o d’altres fonts d’alimentació que hi van a parar. L’origen dels abocaments solen ser efluents de depuradores o bé urbanitzacions, càmpings o petits nuclis de població sense sanejament. En menor mesura, es donen també casos d’abocaments d’origen industrial.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARILes zones deltaiques i les planes litorals són espais especialment aptes per a l’agricultura de regadiu, i per aquest motiu la pressió que aquesta activitat genera sobre les masses d’aigua de transició és en molts casos significativa. L’ús excessiu de fertilitzants dóna lloc a la contaminació de l’aigua i pot portar a l’incompliment dels objectius ambientals establerts.

ALTERACIONS hIDROMORFOLòGIQUES DE LES ZONES hUMIDESEl desenvolupament d’activitats agrícoles i usos urbans al voltant de les zones humides és el principal factor d’alteració de les condicions morfològi-ques naturals d’aquests espais. La construcció d’infraestructures (canals de drenatge, motes, comportes de regulació) i les entrades i sortides d’aigua vinculades a les activitats humanes (abocaments, retorns de regadiu, etc) provoquen modificacions severes de la hidrologia natural, que poden donar lloc a canvis importants en l’ecologia de les zones humides afectades.

ALTERACIONS DE LES MASSES D’AIGUA PER LA PRESÈNCIA D’ESPÈCIES INVASORESLa proliferació de la gambúsia a les llacunes litorals afecta severament les poblacions d’espècies autòctones de peixos pròpies d’aquests espais:el fartet i el samaruc. A les llacunes del Delta de l’Ebre, a més, ha aparegut una nova espècie invasora, el peix mòmia (Fundulus heteroclitus), que és un competidor directe del fartet i que a diferència de la gambúsia tolera bé els ambients salins, que fins ara eren el darrer reducte pel fartet. Una altra es-pècie invasora, la carpa, afavoreix l’eutròfia de les masses d’aigua on habita i pot alterar per tant la qualitat de l’aigua. A l’estuari de l’Ebre, la incidència d’espècies de peixos introduïdes és molt elevada i pot condicionar l’assoliment dels objectius de qualitat biològica. A banda dels peixos, a les aigües de transició trobem diverses espècies de macròfits de caràcter invasor amb capacitat de desplaçar les epècies natives i alterar els hàbitats naturals. La falguera d’aigua (Azolla filiculoides) i el jacint d’aigua (Eichhornia crassipes) en són dos exemples destacats.



Fitoplàncton

Macroinvertebrats


Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Dades parcials No aplica* Total

Fitoplàncton (dades de 2007-2009)

Nre masses d'aigua 14 12 3 2 3 2 0 36

% masses d'aigua 39% 33% 8% 6% 8% 6% 0% 100%

Macroinvertebrats(dades de 2007)


% masses d'aigua 58% 19% 0% 0% 0% 5% 17% 100%

Macroalgues(dades de 2007-2009)


% masses d'aigua 17% 17% 11% 0% 0% 0% 55% 100%

Posidonia oceanica(dades de 2006-2009)


% masses d'aigua 0% 25% 11% 8% 0% 0% 56% 100%

* No aplica el mostreig de l’indicador perquè no es troba present o bé el seu hàbitat no està suficientment representat a la massa d’aigua.


Indicadors de qualitat biològica:fitoplàncton, macroinvertebrats, macroalgues i posidonia

Macroalgues

Posidonia

S’assoleixen els objectius de qualitat per al fitoplàncton en un 76,5% de les masses d’aigua amb dades.El fitoplàncton respon ràpidament a canvis en les condicions nutricionals de les aigües costaneres: en general, la seva biomassa incrementa en resposta a una major presència de nutrients a l’aigua, fet que es tradueix en una major concentració de clorofil·la a present a l’aigua. Les masses d’aigua on no es compleixen els objectius es troben a la badia de Roses, al Maresme Sud i al Barcelonès, davant de la desembocadura del Llobregat i en alguns punts de la Costa Daurada (a Vilanova, Tarragona i Salou).Fi

topl

ànct

onM

acro

-in

vert

ebra

tsP

osid

onia

ocea

nica

Mac

roal

gues

S’assoleixen els objectius de qualitat per als macroinvertebrats en un 100% de les masses d’aigua amb dades.Els macroinvertebrats bentònics marins són sensibles als canvis ambientals, com ara la contaminació orgànica. El seu valor indicador és aplicable tant a nivell d’espècie, per la particular sensibilitat i tolerància de cadascuna a pertorbacions del medi, com a nivell de comunitat, que, en conjunt, varia en funció de l’estat del medi.

S’assoleixen els objectius de qualitat per a les macroalgues en un 75% de les masses d’aigua amb dades.Les macroalgues considerades en la valoració de l’estat ecològic són les comunitats que viuen sobre substrat rocós just a la línea de costa. Per això, són molt sensibles als increments de nutrients que es donen a les zones costaneres i someres, i a l’arribada de contaminants a la costa, tant des de terra com des del mar. Com que són de vida més llarga (uns pocs anys) que els organismes del fitoplàncton (de l’ordre de dies o setmanes), el seu estat reflecteix les condicions presents en un indret durant un termini de temps més llarg. Els objectius no s’assoleixen a la badia de Cadaqués i a les costes de Sitges, Vilanova, Salou i Cambrils.

S’assoleixen els objectius de qualitat per a Posidonia oceanica en un 56% de les masses d’aigua amb dades.Posidonia oceanica és una planta superior que viu, principalment, en fons sorrencs. És molt sensible a alteracions del medi, com ara la reducció de transparència de l’aigua, l’increment de nutrients, la contaminació química o bé, ja més dràsticament, l’eliminació directa de la planta o del seu hàbitat. És una planta de resposta lenta (de l’ordre de desenes d’anys) i el seu estat indica les condicions existents en el medi durant un termini llarg de temps. Els objectius no s’assoleixen a bona part de la costa sud de Catalunya, a les costes des de Sitges a Altafulla, des de Salou a Mont-roig del Camp i a l’Ametlla de Mar.


CostaneresDades 2006-2009

NIVELL DE QUALITAT BIOLòGICA



% masses d'aigua 14% 44% 17% 11% 8% 6% 100%

RESULTAT PER COMARQUES

S’assoleixen els objectius de qualitat biològica en un 62% de les masses d’aigua amb dades.En conjunt la qualitat biològica és, a la costa catalana, totalment heterogènia. A la costa nord de Catalunya, des de l’Alt Empordà fins al Maresme Nord, les masses d’aigua gaudeixen d’una qualitat bona i en alguns casos molt bona. Les comarques des del Barcelonès fins al Baix Camp presenten alteracions de la seva qualitat, pràcticament de forma continuada, amb algunes excep-cions. Des del Baix Ebre al Montsià, la qualitat és bona o molt bona. En els trams corresponents a Roses i Castelló d’Empúries, el Baix Llobregat i la badia de Tarragona és on es posa de manifest la pitjor qualitat biològica.

Costaneres


Dades 2006-2009

Qualitat biològica

NIVELL DE QUALITAT FISICOQUÍMICA



% masses d'aigua 11% 64% 11% 3% 6% 5% 100%


S’assoleixen els objectius de qualitat fisicoquímica en un 80% de les masses d’aigua amb dades.A pràcticament totes les comarques litorals la qualitat fisicoquímica és bona o molt bona. Les masses d’aigua on no es compleixen els objectius de qualitat es troben a les aigües costaneres de Roses i Castelló d’Empúries, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (des de Sant Adrià del Besòs fins a Castelldefels), i des de Tarragona a Cambrils (exceptuant el Cap de Salou).

Costaneres


Dades 2007-2009


S’assoleixen els objectius d’estat o potencial ecològic en un 56% de les masses d’aigua amb dades.Les masses d’aigua amb millor estat o potencial ecològic es troben, principalment, a les costes nord i sud de Catalunya. Les masses d’aigua on no es compleixen els objectius es situen als següents trams litorals: badies de Cadaqués i de Roses, tram des de Mataró a Altafulla, badia de Tarragona, tram des de Salou a Mont-roig del Camp i tram de l’Ametlla de Mar.




% masses d'aigua 0% 53% 17% 11% 14% 5% 100%


Costaneres


Dades 2006-2009


ESTAT QUÍMIC



% masses d'aigua 94% 0% 6% 100%


S’assoleixen els objectius d’estat químic en un 100% de les masses d’aigua amb dades.No s’han detectat incompliments dels objectius definits per a l’estat químic en aquelles masses d’aigua que presenten un risc d’incompliment mig i elevat dels objectius ambientals de la DMA. S’assumeix que en les masses sense risc o amb risc baix també s’assoleixen els objectius d’estat químic.

Costaneres


Dades 2007-2009

Estat químic

No compleix15%

Compleix85%




Costaneres


Dades 2006-2009


CONTAMINACIÓ PUNTUAL AMB ORIGEN URBÀ O INDUSTRIALEls principals factors que originen problemes per contaminació puntual a les aigües costaneres són els abocaments de les depuradores urbanes i in-dustrials, així com abocaments d’aigües residuals derivats de mancances en els sistemes de sanejament i els associats a períodes de fortes pluges (per exemple, sobreeiximents de col·lectors).

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARIEls principals factors d’aquest tipus de contaminació són la utilització en excés de fertilitzants i plaguicides als camps de conreu, que arriben a les aigües costaneres amb el rentat dels camps per la pluja, ja sigui directament o bé a través de rius i rieres.

ALTERACIONS MORFOLòGIQUES DEL LITORALL’artificialització de la costa amb la construcció d’infraestructures al litoral i la regeneració de platges són els principals factors que afecten la morfologia del litoral.

ALTRES PROBLEMÀTIQUESLa freqüentació de la costa i el seu ús lúdic mitjançant activitats de lleure a les platges, la realització d’esports nàutics o la navegació, és un factor que pot ocasionar problemes al medi per la generació de residus que porta associada. Un altre factor que cal tenir en compte és la pesca, potencialment problemàtica tant pels residus generats com per la pressió que pot suposar sobre la vida marina. Finalment, s’inclou en aquest apartat les masses d’aigua que incompleixen els objectius, però que encara no se’n poden concretar els motius, per manca de coneixement tècnic sobre com afecten de-terminades pressions a alguns indicadors biològics.



El 85% de les masses d’aigua subterrània compleixen els objectius específi cs per clorurs.La sobreexplotació dels aqüífers costaners no només comporta la minva del recurs subterrani sinó que afavoreix la salinització de l’aigua dolça, fet pel qual gran part dels incompliments es situen a les masses d’aigua costaneres. A zones molt industrialitzades la presència de clorurs també pot venir donada per contaminació d’origen industrial. Un cas especial és la conca potàssica del Llobregat – Cardener on els clorurs venen associats a la presència de runams salins.

MASSES D’AIGUA AMB INCOMPLIMENTS PER CLORURS

COMPLIMENT DELS NIVELLS DE QUALITAT

Masses d'aigua Compleix No compleix Total

Nombre 45 8 53

% 85% 15% 100%

Subterrànies


Paràmetres indicadors de l’estat químic

Clorurs Dades 2007-2009

El 64% de les masses d’aigua subterrània compleixen els objectius específi cs per nitrats.La presència de nitrats a les aigües subterrànies és la principal responsable del mal estat químic de les masses d’aigua subte-rrània. El gruix considerable de la zona no saturada a gran part del territori, i el temps de trànsit dels nitrats al sòl fan necessari un temps dilatat per a la seva eliminació.

MASSES D’AIGUA AMB INCOMPLIMENTS PER NITRATS

COMPLIMENT DELS NIVELLS DE QUALITAT

Masses d'aigua Compleix No compleix Total

Nombre 34 19 53

% 64% 36% 100%

Subterrànies


Paràmetres indicadors de l’estat químic

Dades 2007-2009Nitrats

El 49% de les masses d’aigua subterrània es troben en bon estat químic.Pel que fa a les masses d’aigua en mal estat en un 70% dels casos la presència de nitrats al medi n’és la responsable. També és responsable del mal estat químic la presència de sulfats (en un 30%), de clorurs (30%), lectures elevades de conductivitat elèctrica (en el 22% del casos), la presència d’amoni (15%), percloroetilè (15%) i tricloroetilè (7%).

INCOMPLIMENTS RESPONSABLES DEL MAL ESTAT QUÍMIC DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

ESTAT QUÍMIC

Masses d'aigua Bo Dolent Total

Nombre 26 27 53

% 49% 51% 100%

MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA

Paràmetre incompliment 6 8 9 10 11 12 14 16 17 18 21 22 23 24 25 26 27 28 29 32 36 37 38 39 48 49 53

Sulfat x x x x x x x x

Nitrat x x x x x x x x x x x x x x x x x x x Conductivitat elèctrica x x x x x x

Clorur x x x x x x x x

Amoni x x x x

Percloroetilè x x x x

Tricloroetilè x x

Subterrànies


Dades 2007-2008

Estat químic

El 89% de les masses d’aigua subterrània es troben en bon estat quantitatiu.Per al 2015 la previsió és que es trobin en bon estat el 96%. El mal estat quantitatiu es defi neix quan es constata un desequilibri entre les extraccions i els recursos subterranis disponibles.

PARÀMETRES INDICADORS DEL MAL ESTAT QUANTITATIU DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA

ESTAT QUANTITATIU

Masses d'aigua Bo Dolent Total

Nombre 47 6 53

% 89% 11% 100%

MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA

Paràmetres indicadorsde l’estat 14 19 32 33 38 39

Incompliment per clorurs (2007-2009) NO NO NO NO NO SI

Pressió signifi cativa:extraccions d’aigua SI SI SI SI SI SI

Evolució dels nivellspiezomètrics(2003-2008)

Afeccionspiezomètriques

locals

Tendènciadescendent




Tendència estable

Per tal de determinar si l’extracció d’aigua exerceix una pressió signifi cativa a les masses d’aigua s’ha tingut en consideració l’índex d’explotació de cada massa. Aquest índex és la relació entre el volum d’aigua que s’extreu d’una determinada massa i el volum explotable disponible.

Subterrànies


Dades 2003-2008

Estat quantitatiu

No compleix10%

Compleix90%




Subterrànies


Dades 2003-2009


CONTAMINACIÓ PUNTUAL D’ORIGEN URBÀ O INDUSTRIALAquesta problemàtica fa referència als abocaments de les aigües residuals, tant urbanes com industrials; el canvi d’usos del sòl; l’escolament i infiltració de l’aigua a través de sòls contaminats en dipòsits de residus tant industrials com urbans; les fuites en infraestructures lineals; i la històrica afecció lligada a runams salins que afecten la conca potàssica del Llobregat - Cardener.La pressió de les aigües residuals al medi varia en funció del tipus d’activitat (industrial o urbana), del volum i càrrega contaminant associada de les aigües residuals abocades i de la sensibilitat del medi. Un cop abocades al medi superficial, les aigües residuals arriben als aqüífers a través de l’escorrentia i la infiltració. D’altra banda, són nombroses les fonts de contaminació puntual de les aigües subterrànies lligades a l’activitat industrial, produïdes per accidents i fuites d’instal·lacions i del seu clavegueram. Aquesta problemàtica es troba distribuïda per tot el territori català, tenint especial incidència a les masses d’aigua subterrània situades a les conques del Besòs, baix Llobregat, Anoia i Francolí, on es localitzen grans focus d’activitat industrial i una alta densitat de població.Els runams salins acumulats a la conca potàssica del Llobregat – Cardener són responsables dels incompliments de la massa d’aigua situada en aquest àmbit, així com de les masses contigües receptores d’aquestes aigües.El 34% de les masses d’aigua que no assoleixen el bon estat es troben afectades per aquesta problemàtica, que és responsable del mal estat de les masses: 11 – Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers centrals, 16 - Al·luvials del Vallès , 17 - Ventall al·luvial de Terrassa, 22 - Al·luvials del Penedès i aqüífers locals, 24 - Baix Francolí, 25 - Alt Camp, 36 - Baix Besòs i pla de Barcelona, 37 - Cubeta d’Abrera, 38 - Cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat i 39- Delta del Llobregat.

ExTRACCIONS D’AIGUALes extraccions d’aigua dels aqüífers per a diferents usos (agrícola, industrial, abastament) repercuteixen en el volum d’aigua emmagatzemat, i poden provocar la minva del recurs. Quan aquestes extraccions es realitzen de manera significativa en aqüífers costaners es trenca l’equilibri entre flux d’aigua dolça i d’aigua del mar provocant la salinització dels mateixos.Altres problemàtiques que afecten el volum emmagatzemat d’aigua als aqüífers són els vivers de plantes freatòfites que requereixen de grans quantitats d’aigua, i les extraccions d’àrids que alteren la morfologia dels aqüífers al·luvials i augmenten la seva vulnerabilitat.Aquesta problemàtica afecta el 28 % de les masses d’aigua que no assoleixen el bon estat, i és responsable del mal estat de les masses: 14 - La Selva, 19 - Gaià-Anoia, 23 - Garraf, 29 - Cardó-Vandellós, 32 - Fluviodeltaic del Fluvià i la Muga , 33 - Fluviodeltaic del Ter, 38 - Cubeta de Sant Andreu i vall baixa del Llobregat i 39 - Delta del Llobregat.

CONTAMINACIÓ DIFUSA D’ORIGEN AGRARIL’activitat agrícola i les explotacions ramaderes intensives són les principals fonts de contaminació difusa de les aigües subterrànies. L’efecte més significatiu de l’adobatge inadequat, que històricament s’ha donat al territori, és majoritàriament la presència de nitrats, però també sulfats i compostos plaguicides, tant al sòl com a les aigües. Aquests compostos s’incorporen als aqüífers mitjançant el rentat de sòls i zones no saturades. Aquesta problemàtica es troba àmpliament estesa pel territori català i afecta el 52% de les masses d’aigua subterrània que no assoleixen el bon estat. La contaminació difusa d’origen agrari és responsable del mal estat de les masses: 6 - Empordà, 8 - Banyoles, 9 - Fluviovolcànic de la Garrotxa, 10 - Plana de Vic-Collsacabra, 12 - Prelitoral Castellar del Vallès-la Garriga-Centelles, 14 - La Selva, 16 - Al·luvials del Vallès, 18 - Maresme, 21 - Detrític neogen del Baix Penedès, 23 - Garraf, 26 - Prades-alt Francolí, 32 - Fluviodeltaic del Fluvià i la Muga, 48 - Al·luvial d’Urgell, 49 - Calcàries de Tàrrega i 53 - Delta de l’Ebre.



presentació -...

Documents