prediagnòstic social de sabadell · 2016-03-01 · 2 prediagnòstic social de sabadell 2016...

Prediagnòstic Social de Sabadell #sbdsocial2025

Document base PEASRegidoria d’Acció Social

Sabadell, 10 de febrer de 2016

Prediagnòstic Social de Sabadell 2016 2

Prediagnòstic social de Sabadell, 2016 Aquest document ha estat elaborat per la Secretaria Tècnica d’Acció Social. Ajuntament de Sabadell Sabadell, febrer de 2016.

Permesa la reproducció, sempre que se n’esmenti la procedència i no es faci amb finalitats comercials.


Sumari

1. INTRODUCCIÓ 4

2. PROCÉS PER A L’ELABORACIÓ DEL PEAS 7

2.1 OBJECTIU I PRINCIPIS RECTORS DEL PLA ESTRATÈGIC ......................................................................................7 2.2 EL PLA DE TREBALL ..................................................................................................................................7

3. REPTES DE L’ENTORN: DEMOGRAFIA, RENDA I MERCAT LABO RAL 9

3.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ...............................................................................................................9 3.2 ESTRUCTURA DE LES LLARS .............................................................................................................10 3.3 EVOLUCIÓ DEL MERCAT DE L’HABITATGE ...........................................................................................10 3.4 NOU COMPORTAMENT DE L’OCUPACIÓ I DE L’ESTRUCTURA DE L’ATUR.....................................................11 3.5 RISC DE POBRESA. PRIVACIONS .......................................................................................................12

4. NECESSITAT SOCIAL I RESPOSTA DEL SISTEMA 15

4.1 NECESSITAT DETECTADA I COBERTURA DE LES PRIVACIONS ....................................................................15 4.2 NECESSITAT I COBERTURA DE LA MANCA D’AUTONOMIA.......................................................................20 4.3 NECESSITAT I COBERTURA DEL RISC SOCIAL A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA I ALTRES MALTRACTAMENTS .........22 4.4 MALTRACTAMENTS A LES DONES I A LA GENT GRAN .............................................................................24

5. PERFILS D’ATENCIÓ PRIORITÀRIA 24

6. RESUM DE FACTORS DE DESIGUALTAT SOCIAL 31

7. PRINCIPALS NECESSITATS SOCIALS SEGONS EDATS I GRAU D’EXCLUSIÓ 32


1. INTRODUCCIÓ Teniu a les mans el document de prediagnòstic de tendència social a Sabadell. Es tracta del document base amb el que s’inicia el procés per a l’elaboració del Pla Estratègic d’Acció Social de Sabadell 2016-2025 (PEAS). Durant el primer semestre de 2016 es desenvoluparan una sèrie de jornades participatives i tallers de treball, amb l’objectiu d’acabar consensuant una diagnosi social de ciutat i una estratègia conjunta per a l’àmbit social. Objectiu final: estratègia de ciutat a llarg termin i La finalitat del PEAS és la d’establir uns objectius comuns i consensuats per a abordar i combatre les causes i factors generadors de desigualtats. Un consens que es vol assolir dins del conjunt de l’Ajuntament però també amb els principals agents i entitats de la ciutat. Amb la voluntat que el PEAS sigui realment estratègic, s’ha dissenyat un procés participatiu amb l’objectiu que un dels productes finals sigui una estratègia compartida i consensuada pel conjunt dels agents clau de la ciutadania. Per assolir aquesta fita caldrà trobar un mínim comú denominador. Pocs objectius però compartits i ambiciosos, on tots els agents i institucions puguin concentrar esforços per a canviar la realitat. Aquest enfocament de trobar un mínim comú denominador no ha de significar, però, que no s’entrin a analitzar en detall el conjunt de problemàtiques i desigualtats socials que existeixin. Per aquesta raó, el procés també preveu la celebració de tallers paral·lels que determinin objectius més específics, ja sigui per territori (barris) o ja sigui per sectors (discapacitat, dependència, infància, etc.). Un procés participatiu ampli i sectorial Per tal que el resultat final sigui de consens i pugui perdurar a llarg termini, el procés per a l’elaboració del PEAS s’ha dissenyat de manera que es garanteixi una participació àmplia i de qualitat del sector social sabadellenc. No es tracta doncs d’un procés obert al conjunt de ciutadans i ciutadanes a títol personal, sinó que s’adreça al conjunt d’agents, institucions i persones implicades directament en aquest sector. Prediagnòstic de tendència social: el document base del procés El Prediagnòstic de tendència social a Sabadell és el document inicial del diagnòstic social de la ciutat, del qual partiran les propostes estratègiques de transformació que regiran fins l’horitzó de 2025, és a dir, el Pla Estratègic d’Acció Social de Sabadell.

Es tracta d'una radiografia de la realitat actual d esprés de la recessió iniciada l’any 2008. D'aquesta realitat, s’ha fet un esforç de síntesi i divulgació, amb l’objectiu que tothom que s’involucri en el procés pugui comprendre i assumir una visió global de la situació social actual.

En l’elaboració del document s’ha intentat fugir d’ un excés de tecnicismes i s’ha tendit elaborar un document molt esquemàtic i clar que resumeixi els punts clau i les principals conclusions. Així mateix, s’ha dotat


d’evidència quantitativa totes les afirmacions i conclusions que es posen damunt la taula. La part diagnòstica del document, doncs, no té un objectiu d’exhaustivitat i profunditat analítica, sinó que vol aportar una informació clau, una visió global sobre la situació, que desencadeni reflexions de valor durant el procés participatiu i que permeti situar el debat en quins són els principals aspectes per transformar la realitat social que ens envolta.

La finalitat d’aquest document no és assenyalar vol untats o prioritats polítiques, sinó que és un document analític , que es basa en dades quantitatives i informació qualitativa. En tot cas s’ha defugit d’incloure-hi posicionaments o prioritzacions polítiques. Aquests tindran el seu lloc en la definició estratègica del propi PEAS.

El document es divideix en 6 blocs. El primer dels blocs fa un breu repàs del pla de treball proposat per a l’elaboració del Pla Estratègic d’Acció Social.

El segon bloc fa una anàlisi descriptiva de les variables demogràfiques més rellevants. S’analitza l’evolució de la població, així com la seva distribució per sexe, edat i lloc de naixement i es fa una breu anàlisi de l’estructura de les llars i l’evolució de l’ocupació.

El tercer bloc fa un repàs sintètic de les principals necessitats socials detectades i es contraposen a l’actual resposta del sistema públic, tant municipal com supramunicipal. L’objectiu és identificar quines són aquelles necessitats i problemes als quals no s’està donant resposta o s’està fent d’una manera deficient.

El quart i cinquè bloc fan un esquema molt sintètic dels principals perfils de persones amb necessitats que s’han detectat, així com dels factors generadors de desigualtat. L’objectiu és disposar d’un esquema molt clar dels perfils als quals cal donar resposta i dels factors que estan empenyent les persones a l’exclusió. L’últim bloc recull un esquema gràfic que representa les principals necessitats socials detectades.

Un procés per enriquir el document El present document no és ni molt menys un document tancat. Es tracta d’un document viu que s’anirà enriquint durant el procés d’elaboració del PEAS. Es pretén que durant l’elaboració del diagnòstic i del Pla els participants se sentin estimulats a aportar tot allò que millori la identificació de problemàtiques i els faci pensar en propostes de millores, a mig i llarg termini, per superar els factors que bloquegen el ple desenvolupament social de la ciutat.

D’altra banda, la mirada que des de la Regidoria d’Acció Social es dóna al procés identifica dos dèficits importants des d’un inici: això és, la necessitat de millorar la cobertura de l’emergència i la urgència social; i l’aprofundiment de l’acció transformadora de la política social per combatre la desigualtat. És per això que l’anàlisi de l’emergència social i dels factors causants de desigualtat s’abordaran en moments diferents.

Pel que fa a l’emergència social, s’abordaran en una jornada específica, mentre que la resta de reflexions i propostes s’abordaran en dues grans jornades participatives: una de diagnosi i una de proposta. El contingut referent a l’abordatge dels factors de desigualtat serà el que es farà servir per a elaborar el PEAS. El referent a l’emergència social es farà servir per enriquir tant el Pla


de Xoc Social de l’Ajuntament, com per a introduir millores en els objectius i el funcionament dels serveis municipals, especialment el Servei d’Urgències i Emergències Socials (SUES) de Sabadell. El paper dels i les professionals d’Acció Social Ha estat una voluntat política clara involucrar als i les professionals d’Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell en l’elaboració d’aquest Pla. Aquesta implicació s’està buscant des de la convicció que cal integrar més l’acció pública entre l’administració i la societat civil, així com que és imprescindible desenvolupar aquestes tasques de direcció i gestió del coneixement des de la implicació del conjunt de treballadors i treballadores de l’administració. És per aquesta raó que al novembre de 2015 es va celebrar una jornada participativa de treball en què es va analitzar tant la realitat social com la resposta del sistema. El present document també ha estat elaborat per professionals de l’Ajuntament de Sabadell. Ha estat un important esforç que ha requerit un treball llarg d’anàlisi i síntesi de dades quantitatives pròpies i de fonts secundàries, la revisió de documentació i informes, així com l’anàlisi dels resultats de la jornada participativa interna. La dinamització de les jornades participatives també anirà a càrrec de professionals d’Acció Social de l’Ajuntament.


2. PROCÉS PER A L’ELABORACIÓ DEL PEAS

2.1 Objectiu i principis rectors del Pla Estratègic El Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS) serà el producte final d’un procés participatiu que s’allargarà des de gener fins a juliol de 2016. Aquest document final té la voluntat de ser una eina que permeti articular una resposta conjunta a les necessitats socials de la ciutat, de tal manera que es produeixi una transformació social de manera efectiva. Més concretament, l’objectiu general del PEAS és el següent:

Abordar i combatre els factors causants de les desi gualtats

que condueixen les persones a l’exclusió

Dins el marc participatiu del PEAS, és voluntat del Govern municipal que el document final compleixi 5 principis. Es tracta d’uns principis que es consideren imprescindibles per a què el Pla acompleixi l’objectiu general detallat.

1. Viabilitat: El Pla ha de ser possible amb el pressupost de l’Ajuntament i les estructures de què es disposa.

2. La Simplicitat: Per generar canvis significatius, el document i estratègia

resultants han de ser comprensibles per part dels diferents agents públics i privats.

3. El Consens i la Participació: El full de ruta ha de ser fruit d’una

diagnosi conjunta i d’un consens. Ha de ser un veritable Pla de ciutat.

4. La Llarga temporalitat i Adaptabilitat: L’objectiu és que el Pla pugui ser d’aplicació durant 10 anys. Ha d’anar més enllà d’un Pla de mandat i permetre l’adaptabilitat a noves situacions.

5. L’evidència i impacte: La concreció i la mesura de l’impacte de totes

les accions portades a terme pel Pla. 2.2 El pla de treball El procés participatiu parteix d’un document base que defineix una visió global i inicial de la realitat social de la ciutat i d’una proposta de pla de treball. Aquest pla de treball està composat per tres grans fases:

1. Diagnòstic: Durant aquesta etapa les diferents trobades i jornades se centraran a analitzar tant l’actual situació social de la ciutat com la resposta que dóna el sistema.


2. Proposta i planificació: En la segona fase del procés se celebrarà una

jornada de proposta, en la qual es prioritzaran objectius i línies estratègiques sobre la base de la diagnosi conjunta que s’haurà fet prèviament. Durant aquesta etapa també es recolliran propostes d’actuacions i d’aspectes de millora organitzatius i de gestió.

3. Desplegament: En l’última fase, que s’iniciarà a partir del setembre de

2016, els diferents serveis i equips de l’Ajuntament de Sabadell elaboraran els seus fulls de ruta amb les accions per a donar resposta als objectius conjunts, però també amb nous objectius de caràcter territorial (per barris) o sectorials (discapacitat, infància, adolescència, etc.)

Per tal de garantir que en els moments clau del procés sempre hi ha consens, s’han posat en marxa diferents espais de participació representativa, on hi ha els principals agents implicats: política, tècnica i món associatiu i moviments socials. Més concretament s’han establert els següents espais:

• Comissió política: En formen part representants polítics de les formacions tant de govern com de l’oposició.

• Comissió de govern: En formen part responsables polítics del govern municipal.

• Comissió tècnica interna: Espai de participació conformat per responsables tècnics dels serveis de l’Ajuntament que tenen implicació directa o indirecta en l’àmbit social.

• Entitats i moviments socials: Les entitats i moviments socials participaran de manera directa en el procés. Els principals moments en què hi prendran part són tres jornades: d’Emergència Social, de Diagnosi i de Planificació i proposta.

Les dates en què se celebraran els principals espais participatius adreçats al sector social són els següents:

�� Presentació del PEAS a la Taula Acció Social i Cons ell de Discapacitats – 18.02.2016 �� Jornada Emergència Social – 20.02.2016 �� Jornada Diagnosi – 16.04.2016 �� Tallers Interns per a professionals d’Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell– abril-maig �� Jornada de Planificació i propositiva – maig �� Presentació pública del PEAS – Juliol

Participació presencial i en línia Per a poder participar en les jornades caldrà fer la inscripció com a membre d’una entitat o agrupació. Les inscripcions es podran fer a través d’invitacions que s’enviaran via correu electrònic o a través del formulari que hi ha a disposició pública a la plataforma Consensus. (http://www.consensus.cat/sabadell/).


3. REPTES DE L’ENTORN: DEMOGRAFIA, RENDA I MERCAT LABORAL

En aquest apartat s’analitzen les principals tendències de l’entorn que tenen un impacte important en les problemàtiques socials i en la resposta del sistema.

3.1 Evolució de la població

El creixement continuat de població s’estanca. La població a Sabadell l’1 de gener de 2015 és de 207.826 persones. L’estructura de la piràmide d’edat ens mostra la contracció en les edats d’entre els 10 i 34 anys, la concentració en edat laboral (pressió ocupacional), el predomini femení en els majors de 75 anys i el sobreenvelliment amb tendència a créixer.

10000 8000 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000 8000 10000

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

90-94

95-99

100 i mésHomes 2015

Dones 2015

La població d’infants i adolescents ha crescut i representen el 19,13%, 39.294 infants en edat escolar i preescolar, per sobre del 18,48% de Catalunya. Del total de la població infantil, el 23% són de nacionalitat estrangera.

La població jove adulta, de 18 a 34 anys, ha anat minvant de forma absoluta i relativa. Del 30,31% que representaven el 2011 ha passat al 22,23%. Avui està formada per 46.211 persones. Per contra, els majors de 65 anys a Sabadell han crescut i ja són 37.994 persones, el 18,28% de la població. A Catalunya són el 18,31%.

La població es va sobreenvellint i augmenta el risc de dependència entre les persones. Les projeccions de població de gent gran situen la taxa d’envelliment el 2020 al voltant del 20% de la població, amb un increment de

La població infantil ha crescut per efecte de la na talitat en la població nouvinguda.


3.410 persones els propers 5 anys. D’altra banda, la taxa de sobreenvelliment es preveu que se situï al voltant del 17,3%, amb un increment de 1.342 persones.

Envelleixen i creixen moderadament les persones amb discapacitat. La taxa de discapacitat legalment reconeguda és del 6,4%1, lleugerament per sobre del 6,03% de Catalunya. Per edats han anat perdent pes les persones de 16 a 44 anys i, en canvi, n’han guanyat els majors de 75 anys. Pel que fa a la tipologia, gairebé sis de cada deu persones té una discapacitat física, seguit per persones amb malalties mentals (19%).

La població nouvinguda es redueix de forma signific ativa. És un procés que s’inicia el 2011 i que atura la tendència a l’augment que venia produint-se. Avui representen el 10,3% de la població de Sabadell.

L’estructura per edats i sexe de la població nouvinguda és radicalment diferent al de la població autòctona: a) es concentra en edats laborals, b) el 15% és menor de 18 anys i el 0.4% major de 65 anys.

3.2 Estructura de les llars Augmenta la diversitat de la tipologia de llars 2. És a dir, augmenten les llars unipersonals, les que no tenen fills, i les llars monoparentals i disminueixen alhora les llars amb fills. Així, trobem per exemple, que les llars sense fills representen ja gairebé el 60% de les llars i superen a les que hi conviuen fills3.

L’augment de la diversitat en la tipologia de llars i la reducció de les persones que hi viuen obliga a què la intervenció social contempli aquesta complexitat i s’adeqüi a ella.

3.3 Evolució del mercat de l’habitatge D’ençà 2011 hi ha hagut un canvi d’escenari notable a l’entorn immobiliari , producte i causa, a la vegada, d’una important recessió econòmica. L’aturada del sector residencial provoca entre altres conseqüències que l’habitatge perdi el seu valor actiu, però que en canvi mantingui tot allò de passiu que el grava. La seqüela, des del punt de vista de la realitat del mercat, és l’existència simultània d’importants estocs de pisos construïts sense ocupar i d’un endeutament generalitzat de les empreses, de les entitats financeres i dels consumidors i consumidores, que impossibilita l’accés al crèdit financer, a més d’altres problemes derivats.

1 IDESCAT. Dades de 2012. 2 Les darreres dades disponibles sobre l’estructura de les llars a Sabadell són del Cens de l’any 2001 i han quedat desfasades. Per aquest motiu s’han pres de referència les de Catalunya, extretes de l’Encuesta Continua de Hogares (ECH) 2013, de l’INE. 3 La tipologia i la composició de les llars a Catalunya segons el PaD. Fundació Bofill, 2014.

La població nouvinguda té una distribució territori al desigual significativa, un fet amb efectes en l’acc ió social.


De forma simultània, els preus de lloguer o compra dels habitatges es mantenen en uns nivells que impossibiliten l’accés d’aquelles persones als quals els ha caigut la renda disponible. En síntesi, els canvis en l’entorn pressionen perquè han situat l’habitatge –de forma directa o indirecta– com un dels principals factors de privació material i exclusió d’una franja cada cop més àmplia de població.

3.4 Nou comportament de l’ocupació i de l’estructur a de l’atur

Apareixen factors de notable impacte com la discontinuïtat en l’ocupació, l’atur de llarga durada , la minva significativa de salaris i l’increment de persones sense cobertura de prestació d’atur durant la desocupació.

Així trobem que un percentatge important d’homes de mitjana edat, pares de família en la seva majoria, s’ha afegit al d’un jove o una dona com a perfil majoritari. Un perfil de desocupació que tendeix a la llarga durada4. Això és així atès que els llocs de treball perduts han estat fonamentalment en sectors ocupats per perfils masculins (indústria i construcció). Sectors que tindran previsiblement una recuperació molt lenta5, i on serà molt difícil que s’ocupin aquestes persones. La recol·locació en altres sectors també es preveu lenta, per la baixa formació dels col·lectius.

L’atur entre la població de més de 45 anys també s’ha incrementat de forma notable. Més de la meitat dels aturats tenen 45 anys o més. Atur de llarga durada i discontinuïtat (intensitat en la desocupació), per un costat, i pèrdua de la protecció dels subsidis en les famílies, per un altre, equival a una desestabilització i minva constant d’ingressos.

Com a derivada de l’evolució del mercat laboral, és interessant observar l’evolució de les persones protegides per subsidis de desocupació i les que ja no ho estan. El gràfic que segueix mostra l’evolució a l’alça de les persones sense cobertura de prestació d’atur , situant-se avui en 7.906 persones a Sabadell, amb un increment interanual del 2,6%.

13

.37

0

13

.61

2

13

.79

7

13

.78

2

13

.67

4

13

.52

0

13

.65

0

13

.08

7

12

.74

4

12

.18

9

11

.90

3

10

.81

9

10

.63

9

10

.17

6

9.8

86

9.0

23

6.3

18

6.0

08

6.4

65

6.4

81

7.0

59

7.4

44

7.8

46

7.2

20

7.6

62

7.7

02

7.8

77

7.6

46

7.8

04

7.9

06

8.0

97

7.3

15

32% 31% 32% 32% 34% 36% 36%36% 38% 39% 40%

41% 42% 44% 45%45%

set'

11

de

s'1

1

ma

rç'1

2

jun

y'1

2

set'

12

de

s'1

2

ma

rç'1

3

jun

y'1

3

set'

13

de

s'1

3

ma

rç'1

4

jun

y'1

4

set'

14

de

s'1

4

ma

rç'1

5

jun

y'1

5

Nombre d'aturats segons si cobren algún subsidi

Persones aturades no

cobertes per cap

prestació d’atur

Persones aturades

cobertes per subsidi o

prestacions

contributives

4 Les persones aturades de més de 12 mesos s’han incrementat un 5% entre els anys 2013-2014, i representen un 44% de la població desocupada. Entre els aturats de més de 45 anys la proporció dels que busquen feina fa més d’un any és del 61%. Butlletí del perfil de l’atur. Op Cit 5 Només la construcció, que representa el 17% de l’ocupació creada interanual (2013-2014) és capaç de contractar persones de més de 12 mesos a l’atur. Butlletí del perfil de l’atur. Op Cit


3.5 Risc de pobresa. Privacions La recessió econòmica ens ha deixat un nou panorama de la pobresa, que destaca per l’increment de les desigualtats de renda i l’augment de població en risc de pobresa, entre la qual, augmenten de manera sostenible les situacions de pobresa severa, és a dir, les que pateixen carències materials bàsiques (privacions). Tot i que no hi ha dades disponibles que ens permetin una lectura local, intentarem aproximar-nos-hi des de la perspectiva catalana i europea6.

El llindar de risc de pobresa són els ingressos per sota dels quals la població es considera en risc de pobresa (taxa de risc de pobresa) . A Catalunya, el llindar ha crescut tot i que el 2014 la renda disponible anual per persona s’ha incrementat en un 0,8% respecte l’any 20137. Això és indicador que creixen les desigualtats de renda8.

Llindar de risc de pobresa a Catalunya. Composició de la llar. 2014

Un adult Un adult i dos infants Dos adults Dos adults i dos infants

9.767€ 15.628€ 14.651€ 20.512€

Si el llindar de risc augmenta, creix en conseqüència la taxa de risc de pobresa. Així, a Catalunya ha passat del 17% el 2008 al 20,9% el 2014. És a dir, 21 persones de cada 100 estan en risc de patir pobr esa.

Taxa de risc de pobresa CAT ESP EUR

2014 20,9% 22,2% 16,9%

A quines persones afecta més el risc de pobresa? Avui, el rostre de la pobresa és el d’un menor . Els infants, adolescents i joves destaquen de manera notable i greu per la seva vulnerabilitat, que s’ha accentuat els darrers anys, i afecta el 28,8% de la seva població. El 2007 era del 18,9% i el 2011 del 26,4%.

Grup d’edat Total

Menys de 16 anys 28,8%

6 A partir de 2013 els estudis de pobresa adopten l’Estratègia Europa 2020, complementant el tradicional indicador de taxa de risc de pobresa, amb un de nou anomenat AROPE. La taxa AROPE afegeix a la taxa de risc de pobresa (basada només en el llindar de renda relativa) la introducció de dos nous indicadors que fan referència a: a) la població amb privacions severes i b) a la població amb baixa intensitat d’ocupació. És a dir, identifica la població que amb risc de pobresa està en risc d’exclusió. Es tracta d’un indicador que s’aproxima millor a la realitat que s’atén des dels Serveis Socials. A diferència de l’anàlisi de renda, relatiu i més pròxim a l’estudi de les desigualtats, les situacions de privacions materials (AROPE) afecten a persones i famílies de forma més directa. 7 Estadística de distribució personal de la renda i risc de pobresa. Any 2014. IDESCAT, juliol de 2015. 8 Es tracta d’una mesura de desigualtats (de relació entre rendes) però que no és un bon indicador de la mesura de la capacitat econòmica de certa població en un territori. Per exemple, mentre la renda neta mitjana disponible puja, com és el cas de Catalunya, les desigualtats simultàniament creixen, és a dir, augmenta la població amb risc.


De 16 a 64 anys 20,6%

65 i més 14,4%

Al seu torn, dins la població de menors en situació de risc de pobresa, destaquen notablement per la seva vulnerabilitat el s adolescents de 14 a 17. En aquest cas, el risc de pobresa pren valors de fins el 34% , que podem considerar com a molt greus. Per contra, els infants al voltant dels 2 anys són els menys afectats.9

Altra població a qui afecta significativament el risc de pobresa són: les llars amb progenitors desocupats o ocupats amb intermitència; dones monoparentals; famílies nombroses al marge de la situació laboral dels progenitors; població nouvinguda i població major de 70 anys10.

Dins la població en risc de pobresa, cal destacar aquella que realment està afectada per una carència o dificultat mesurable (privació). Això és, la Taxa de privació material severa 11, expressada per la Taxa AROPE, que mesura la capacitat de la persona o la llar d’accedir a determinats béns o serveis materials, per si mateixa.

Taxa AROPE. Catalunya 2013, 2014 12 Baixa intensitat de treball Privació severa Taxa AROPE

2013 10,8% 6,1% 24,3%

2014 12,0% 6,3% 26,0%

De la Taxa AROPE per a Catalunya, cal destacar que al voltant del 6% de la població es troba en situació de risc de privacions severes . És a dir, que tenen privacions en com a mínim 4 indicadors de carència. Així, per exemple, l’any 2014 el 3,1% de les llars manifesten que no es poden permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. La proporció el 2013 era del 2%.

9 Infancia, pobreza y crisis econòmica. Col. Estudios Sociales núm. 4. Sara Ayllón Gatnau. Obra Socials “la Caixa”. 2015. 10 VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España. FOESSA, 2014. 11 Es defineix com el percentatge de població que presenta una mancança forçada d’almenys 4 dels 9 ítems que conformen la privació material: pagar sense endarreriments rebuts de l’habitatge o de compres ajornades; poder anar de vacances almenys una setmana a l’any; poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l’equivalent vegetarià) almenys cada dos dies; poder afrontar despeses imprevistes; poder permetre’s un telèfon (incloent telèfon mòbil) o un ordinador; poder permetre’s una rentadora; poder permetre’s un cotxe; poder mantenir l’habitatge a una temperatura adient. Es complementa amb la intensitat de treball a la llar que es calcula dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en què aquests poden treballar. 12 Op Cit VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España. FOESSA, 2014.

La persistència dins del risc de pobresa afecta de forma significativa les oportunitats de desenvolupament f utur dels

i les menors.


O, també, que les llars que no poden mantenir l’habitatge a temperatura adequada han passat de ser del 5,2% el 2013 al 9,3% el 2014. La persistència de la recessió, com es veu, fa que la privació severa es mantingui o bé evolucioni a l’alça. Factors com la intermitència de l’ocupació tenen una importància clau, però també la minva dels salaris actuals en certs segments, com ho demostra que hi ha un 11,8% de població amb feina en situació de risc de pobresa 13.

La privació s’accentua quan la persona o família no té suport puntual o estable d’una xarxa familiar o veïnal . En aquest sentit, es pot dir que el component d’ajuda mútua ha estat notable com a factor d’inclusió des de l’esclat de la recessió. En concret, el 79,6% de les llars a Catalunya l’han tingut. És a dir, 3 de cada 10 llars. Entenent aquesta com la interdependència entre la família, els veïns o l’accés a la xarxa d’entitats d’ajuda social. Hi ha, però, alguna dada significativa a Catalunya en aquest sentit: el 4,7% de les llars en situació de privació severa tenen una clara realitat d’aïllament social, és a dir, que manifesten no tenir suport en cas de necessitat econòmica o de cures personals14. Aquest fet justificaria una acció social de detecció de l’emergència social més intensa i proactiva , que permetés identificar aquests casos que no arriben a cap institució o agent perquè estan aïllats.

Taula resum de taxa de pobresa i privació

13 Informe INSOCAT per a la millora de l’acció social. Núm. 4 . ESCAT juliol de 2014. 14141414 Op Cit VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España. FOESSA, 2014.

Perfils emergents amb major vulnerabilitat

�� Infants i adolescents

�� Nouvinguts

�� Vídues

�� Famílies nombroses

20,9%Infants 28,8%Adults 20,6%Gent Gran 14,4%

26,0%12,0%6,3%

No pot menjar proteïna un cop a la setmana 3,1%Pobresa energètica 9,3%Sense suport de cap mena 4,7%

Població en risc de pobresa a Catalunya

Privacions severes

Població amb privacions AROPEBaixa intensitat de treball


4. NECESSITAT SOCIAL I RESPOSTA DEL SISTEMA Quines són les necessitats més ateses i quina resposta estan donant les entitats socials i els poders públics.

L’Ajuntament té la voluntat de donar valor a l’actuació conjunta del sistema local de Serveis socials, mitjançant la coordinació i la col·laboració amb la xarxa d’agents socials del municipi. Especialment en allò que implica atendre la urgència i l’emergència social.

4.1 Necessitat detectada i cobertura de les privaci ons Ja hem vist que les privacions materials detectades han crescut de manera sostinguda i notable, convertint-se avui en la principal necessitat atesa i en factor de desigualtat. De la privació se’n deriven, per exemple, dificultats per accedir a l’alimentació i nutrició adequada, a l’habitatge d igne i a la capacitat energètica d’una llar, entre d’altres. Per donar-hi resposta l’Ajuntament disposa d’ajuts econòmics puntuals per als ciutadans i ciutadanes que es troben en aquestes situacions (prestacions d’urgència social ).

S’ha registrat una tendència a l’alça constant i significativa de les prestacions durant aquest anys, com a resposta puntual i efectiva. Aquests ajuts s’han donat fonamentalment per accedir a un habitatge, per evitar talls de subministraments, per ajudar a pagar quotes de lloguer o hipoteca, per accedir a medicació específica o per ajudar a comprar material i llibres escolars. Així, la despesa en prestacions també s’ha incrementat de forma sostinguda des del 2011.

PRESTACIONS 2011 2014

Despesa 376.135€ 904.933€

Durant aquest període de recessió, la tipologia de les prestacions ha experimentat canvis. Si bé s’han mantingut les relacionades amb la problemàtica residencial, que avui és el principal motiu de cobertura amb més del 60%, hi ha hagut un augment notable de les orientades a les necessitats de la infància i adolescència en risc . Aquestes representaven el 2011 el 4% de les prestacions i avui són prop d’un 17%.

TIPOLOGIA PRESTACIONS 2014

Habitatge 28,6%

Subministraments 24,5%

Subsistència 13,7%

Infància 17,4%

Altres 15,8%

100%

L’altre instrument de resposta a mig i llarg termini és la Renda Mínima d’Inserció (RMI). Prestació de gestió compartida amb la Generalitat. La RMI a


Sabadell es caracteritza actualment per l’augment sostingut del nombre de beneficiaris, especialment els infants . El 2013 eren 15,2 per 1.000 habitants, mentre que el primer semestre de 2015 van augmentar fins a 15,9 per cada 1.000h. Això situa Sabadell per damunt de la mitjana dels municipis de la província de Barcelona (14,5)15. Pel que fa als beneficiaris menors d’edat, l’increment interanual ha estat del 25%, arribant als 1.393 actuals.

Un dels efectes de la privació, quan no està coberta per una renda mínima, és la dificultat d’accés a una alimentació adequada. La tendència durant aquests anys ha estat d’un creixement constant de beneficiaris del dispositiu actual de garantia alimentària (Rebost Solidari), fins arribar a les 2.300 persones al mes. Així mateix, el nombre de lots d’alimentació lliurats per perso na segueix augmentant. Això és: hi ha una major precarització de les famílies que s’atenen. Les famílies que accedeixen al Rebost Solidari tenen un temps mitjà de permanència d’entre 3 i 6 mesos, en funció de les seves necessitats individuals.

REBOST SOLIDARI 2013 2014

Famílies ateses mes (mitjana) 2.500 2.300

Famílies ateses any 3.857 4.157

Lots entregats 63.461 67.356

En relació a això, les situacions de dificultats d’alimentació en in fants i adolescents prenen gravetat. Aquesta necessitat es detecta i s’aborda a través d’un conjunt articulat de mesures específiques de garantia alimentària . Pel que fa a la detecció, actualment hi ha vigent el Protocol per a la detecció i seguiment d’aquestes situacions, signat per la Generalitat i la Federació de Municipis de Catalunya.

Com a mesura principal per arribar a cobrir totes les situacions de dificultat d’alimentació, l’Ajuntament posa a disposició de les famílies, conjuntament amb el Consell Comarcal, els ajuts de menjador escolar , que garanteix l’àpat del migdia en condicions nutricionals adequades. Entre els cursos 2014/2015 i 2015/2016 la demanda d’ajuts menjador ha crescut un 48%. Els ajuts aprovats han passat de 2.250 el curs passat a 3.156, amb una aportació extra de l’Ajuntament per a garantir l’ajut a 205 infants que no havien entrat en la convocatòria del Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, enguany s’està cobrint també la demanda en aquells centres educatius de secundària que no disposen de servei de menjador (i per tant, d’accés a l’ajut estàndard). Cal mencionar també l’esforç per garantir l’alimentació en les llars d’infants de la xarxa de la ciutat. També, el 2014 es va començar a cobrir l’esmorzar escolar i els infants en risc tenen garantit el berenar en el marc dels Centres de Tarda.

15 Els municipis comparables són Badalona, Cornellà de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró, Reus, Sant Cugat del Vallés, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa.


També, per garantir la continuïtat en períodes no escolars , la Regidoria, el Rebost Solidari i Creu Roja tenen un dispositiu especial per vacances . Es tracta de l’entrega d’un lot especial individual que completa el que es lliura a la família.

Els reptes en la lluita contra les privacions estan al voltant de la garantia d’ingressos dels ciutadans, estables i dignes, que permetin un desenvolupament digne de les famílies, especialment si ha menors. Alhora, també caldrà ajustar i millorar les prestacions, el dispositiu de garantia alimentària i la tipologia d’ajuts de menjador.

En relació als canvis en el context immobiliari que hem vist, aquests han provocat un increment significatiu de les situacions de risc d’ exclusió residencial i l’emergència de noves necessitats d’habitatge . Per exemple, un sobreendeutament de les llars que no permet els pagaments d’hipoteques i de lloguers en el mercat privat i, de retruc, un increment notable dels processos de desnonaments.

Davant d’aquesta realitat, la resposta ha estat diversa: d’una banda a través de prestacions econòmiques i, d’altra, a través de serveis d’intermediació com el d’Ofideute.

Prestacions per lloguer o hipoteca 2014

Prestacions 945

També destaca l’emergència de famílies amb ingressos inferiors als 500€ mensuals, que no poden accedir ni tan sols a l’oferta pública d’habitatge. La resposta pública ha vingut de la mà de l’oferta del Fons d’Habitatges d’Emergència Social16, parc d’habitatge públic destinat a ingressos que no arriben a accedir a l’oferta generalista d’HPO. Es tracta d’habitatge exclusivament de lloguer.

16 El Fons d’Habitatge d’Emergència Social (PHES) és un parc d’habitatges de l’Ajuntament de Sabadell destinat a cobrir situacions d’emergència social residencial

Hi ha un protocol d’actuació en situacions de desnonaments quan hi ha presència de menors.

El punt de partida del Fons d’Habitatges d’Emergènc ia Social era de 239 habitatges.

A data d’avui, se’n disposa de 136 més.


Aquest Fons d’Habitatges d’Emergència Social ha donat cobertura al 65% de la demanda detectada. En paral·lel, també s’ha intervingut amb les entitats financeres amb l’objectiu que alliberin el seu parc per a ser destinat a la demanda social. En aquest sentit, s’han pogut derivar 43 famílies a aquests habitatges.

L’habitatge social es completa amb una oferta pública específica per a altres col·lectius, que presenten altres factors de vulnerabilitat. És el cas de la gent gran, les persones amb discapacitat i malaltia mental. Per això es disposa d’habitatges amb serveis. Es tracta d’un recurs d’habitatge accessible, que promou l’autonomia i la xarxa relacional com alternativa a situacions d’aïllament, institucionalització o exclusió, a l’hora que ofereixen serveis oberts al barri i a la ciutat. L’oferta actual és de 333 habitatges en tres equipaments: Complex Sant Oleguer, Complex Alexandra i el Complex del Parc Central.

Els reptes en l’àmbit de l’exclusió residencial es troben en l’ajust entre el preu de l’oferta actual, pública o privada, i la realitat d’uns salaris a la baixa. D’altra banda, existeix un clar repte en la millora de la intermediació, la detecció i cobertura de situacions d’infrahabitatge.

Dins de l’exclusió residencial destaca també l’augment de les situacions de pobresa energètica 17, especialment vinculades a talls de subministraments d’energia a les llars. Això ha forçat una resposta en termes d’ajuts econòmics més que notable, si tenim en compte que des del 2007 s’han incrementat en un 14.200%. Així, el 2007 es van donar 16 ajuts d’electricitat i aigua. El 2014 en van ser 2.856. El 52% dels beneficiaris ha tingut més d'un ajut d'aigua o d’electricitat, factor que indica una elevada vulnerabilitat d’aquestes famílies. La col·laboració d’entitats com ara Càritas i Creu Roja i de l’empresa CASSA ha estat important.

Serà rellevant en aquests àmbits de treball l’aplicació de la nova Llei 24/2015, de preservació dels drets residencials i energètics dels ciutadans, així com la capacitació de les famílies en la contractació i seguiment del consum elèctric.

Pel que fa al sensellarisme , l’atenció a la urgència combina situacions sobrevingudes, de no vinculació al territori (passavolants), amb situacions de sense llar ben conegudes. Tot i ser una problemàtica que no afecta a un volum important de població, sí que ho fa amb una intensitat molt elevada i sovint és causa i conseqüència d’altres factors d’exclusió associats (problemes relacionals, de salut mental, drogodependències, aïllament social, etc.).

El servei Sabadell Sostre en dóna resposta oferint allotjament temporal a persones sense sostre i es manté un seguiment dels casos que viuen en pensions i altres espais. Durant el 2014, 39 persones han estat ateses, població que ha vingut mantenint-se estable des del 2011. Així mateix, la col·laboració d’entitats socials amb tradició en l’àmbit resulta també fonamental

17 S’entén per pobresa energètica aquella situació que pateixen aquelles llars que són incapaces de pagar una quantitat d'energia suficient per donar satisfacció a les seves necessitats domèstiques (temperatura entre 18 i 21 graus) o que es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge (més d'un 10% dels ingressos de la llar).


en la detecció de l’emergència i l’abordatge d’aquesta necessitat. Hi destaca l’Operació fred, amb atenció i seguiment especial en cas de baixes temperatures.

Així mateix, durant el 2015 van passar pel Centre d’Emergències i Transeünts 23 persones, un equipament de la Policia Municipal on s’ofereix atenció residencial temporal d’urgència, als qual s’han d’afegir 36 casos en què no hi ha hagut necessitat d’allotjament. S’ha previst completar aquests recursos amb habitatges de transició, amb la voluntat de substituir les estades temporals en pensions i establiments hotelers, per ser compartit entre famílies o persones durant màxim dos mesos mentre no es resol l’accés a una solució estable. Els reptes en aquest àmbit de treball es poden resumir en millorar el circuit d’atenció entre totes les parts que intervenen, en ser més proactius i en dignificar els equipaments residencials, és a dir, augmentant el confort de cara a l’usuari/usuària.


4.2 Necessitat i cobertura de la manca d’autonomia

D’ençà el desplegament de la Llei de la Dependència, aproximadament el 5,3% de la població de la ciutat ha estat valorada com a dependent. D’aquestes, el 2014 hi havia 4.591 persones gaudint del recurs de PIA18.

El 60% tenen una prestació econòmica per a cuidador no professional, i un 28% tenen algun recurs comunitari, bàsicament SAD19 i la majoria d’ells (80%) reben a la vegada el SAD i la prestació per cuidador. Finalment, el 12% dels PIA tenen una plaça en una residència per a discapacitats o de gent gran.

Actualment l’Ajuntament de Sabadell disposa d’uns serveis atenció a la dependència que els situen comparativament per sobre de la mitjana d’altres ciutats de la província.

Indicadors dels Cercles de Comparació Intermunicipa l (Diputació de Barcelona): Indicadors 2013 Sabadell Estàndard

Nombre d'usuaris d'ajuda domiciliària per cada 1000 habitants 7,4 7,1

% de persones usuàries d'ajuda domiciliària de 65 anys i més sobre el total d'habitants de 65 anys i més 13,3% 11,6%

Hores mensuals de prestació d'ajuda domiciliària per persona usuària 14,5 12

% de persones usuàries SAD Dependència 58,1% 51,2%

% de persones usuàries de teleassistència de 65 anys i més sobre el total d'habitants de 65 anys i més

11,5% 9,6%

La ciutat de Sabadell disposa de 648 places de centre de dia (17 cada 1000h. > 65 anys), per a persones amb un nivell de dependència on poden fer rehabilitació i suposen un descans per les persones que en tenen cura habitualment. Hi ha registrades 1.074 places de residència que deriva en una cobertura de 28.27 per cada 1.000 majors de 65 anys, encara que amb una ràtio de places concertades d’11.08 per cada 1.000 majors de 65 anys. En aquest àmbit el clar repte és el del volum de places públiques, que se situa a zero.

18 PIA: Es tracta del pla de treball que prescriu els recursos adequats per al tractament de la dependència de la persona. 19 SAD: Servei d’atenció a domicili, bàsicament cura personal i ordre del domicili.

Els reptes dels propers anys vindran de la mà de la incorporació al sistema dels graus I de dependència , que

restaven a l’espera.

Les cobertures en matèria residencial són molt baix es respecte les de Catalunya (48 i 27 respectivament) i a més

no hi ha a la ciutat cap centre de titularitat públ ica.


Per atendre les persones amb algun tipus de discapacitat , Sabadell disposa del Servei d’Atenció a les Persones amb Discapacitat, que realitza les funcions d’orientar, assessorar i tramitar recursos i prestacions, així com coordinar diferents serveis o administracions que afecten un cas. El 40% de les problemàtiques que s’atenen estan relacionades amb aspectes econòmics i de recerca de feina; el 32% ho estan amb la recerca de recursos per estimular la vida social i relacional de la persona. La intervenció es complementa amb subvencions i suport a les entitats.

Per un altre costat, els professionals de l’atenció social constaten que la salut mental de les persones que atenen és un factor d’exclusió de primer ordre i amb tendència al creixement20. Pel que fa a la resposta del sistema s’intervé especialment en: a) fomentant l’autonomia personal i de l’entorn més immediat del malalt, i b) actuant en xarxa de forma integrada amb els altres serveis (de salut i judicials). Així, i des de les competències que es tenen, s’han vingut donant recursos a l’empara del sistema de dependència (SAD). Així com també tramitacions de sol·licituds d’incapacitacions, informes i un servei Pre Laboral: formació ocupacional i inserció en el mercat laboral ordinari (49 homes i 29 dones).

20 Document de retorn de les jornades amb professionals dels SSB. Ajuntament de Sabadell. Novembre de 2015.


4.3 Necessitat i cobertura del risc social a la inf ància i adolescència i altres maltractaments

La familiar i relacional és la primera xarxa de protecció dels individus. Aquest fet provoca que la feblesa o deteriorament d’aquests vincles relacionals més bàsics situï les persones en una situació de major risc social. Per exemple, hi ha un 4% de les llars a Catalunya amb un membre que ha sofert maltractament físic o psicològic i un 3.1% tenen algun membre amb problemes d’addició. Situacions que correlacionen positivament amb un risc notable d’exclusió severa21.

Els i les professionals de l’atenció social bàsica22 destaquen com a preocupació la situació dels infants i adolescents actual. En concret, el fracàs i l’abandonament escolar, la manca d’igualtat d’oport unitats i les dificultats de relació de les famílies amb els centres educatiu s. Però també, la vulnerabilitat familiar, el dèficit de capacitats p arentals, la desatenció i, especialment, l’impacte en els menors de les situac ions de pèrdua de feina, d’habitatge, de salut, de relacions familiar s deteriorades . En definitiva, constaten una realitat de patiment infantil greu.

Des de l’aprovació de la LDOIA (Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l'Adolescència) ha millorat la detecció i l’abordatge de la Infància i adolescència en risc social. La llei ha representat un salt qualitatiu notable perquè reordena l’àmbit competencial entre l’administració local (prevenció) i l’autonòmica (desemparament i tutela). El desenvolupament de la LDOIA a la ciutat ha seguit dues línies bàsiques.

D’una banda, la millora de la detecció, dels indicadors de risc, dels circuits i de la coordinació amb els centres escolars i la xarxa d’atenció d’infants i adolescents, que va quedar concretada a través del document La intervenció socioeducativa. Manual de processos (2014).

En aquest sentit, hi ha al voltant de 300 infants i adolescents amb alt risc (desemparament i tutela) en seguiment per l’equip especialitzat de l’EAIA. D’altra banda, i pel que fa a l’absentisme escolar (de moderat a greu), els infants i adolescents detectats i en seguiment per part dels professionals de Serveis Socials són 373, un percentatge lleuger respecte al conjunt de la matrícula escolar.

En l’àmbit de la infància i l’adolescència és de vital importància subratllar les dades referents als nivells d’abandonament escolar, que a Catalunya són dels més elevats en comparació amb la Unió Europea: l’any 2013 se situava en el

21 Op Cit VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España. FOESSA, 2014. 22 Op.cit Document de retorn de les jornades amb professionals dels SSB. Ajuntament de Sabadell. Novembre de 2015

Els SSB tenen detectats i en seguiment al voltant d e 2.700 infants en risc social, sobre els quals s’intervé e n diferents

nivells.


24,7% mentre que la mitjana de la UE se situa en l’11,9%. Malgrat no es disposa de dades quantitatives referents a Sabadell, els agents clau del món educatiu a la ciutat subratllen que l’abandonament escolar és un clar repte a abordar, especialment en els barris amb situacions més desfavorides.

Un dels serveis clarament orientat a combatre l’abandonament escolar són els centres oberts o serveis socioeducatius, que a Sabadell reben el nom de centres de tarda. En aquest sentit, l’Ajuntament va arribar a les 150 places de Centres de Tarda (Centres Oberts) amb la inauguració del CT Concòrdia, i ha apostat pels serveis de suport familiar com el Servei de suport familiar (projecte PONTS), el SAF o el Punt de Trobada. No obstant això, els indicadors comparatius mostren que Sabadell té un dèficit en aquest àmbit.

Malauradament, cal encara millorar els indicadors de cobertura. En aquest sentit, serà important ampliar la cobertura a la franja d’edat dels 12 als 17 anys pel que fa als centres oberts, així com arriba r a disposar de 10 d’aquests centres, entenent que és el nombre de cen tres que pertocaria a Sabadell tenint en compte l’estàndard de ràtios.

Indicadors dels Cercles de Comparació Intermunicipa l (Diputació de Barcelona): Indicadors 2014 Sabadell Estàndard

Places de CO per cada 1000h. menors 3.2 6.6

Taxa d’ocupació 132 158

Despesa corrent per 1000h. menors 4€ 12€


4.4 Maltractaments a les dones i a la gent gran

Pel que fa a la protecció i l’atenció de situacions de violència exercida sobre les dones, Sabadell manté des de l’any 2001 el Centre d’Atenció a la Dona, amb l’objectiu d’oferir atenció social i residencial. Es tracta d’un equip multidisciplinari amb uns objectius comuns i una estreta coordinació, format per 8 professionals de diferents àmbits: auxiliars administratives, treballadores socials, psicòlogues i advocades. Durant l’any 2014 es van atendre 996 dones, fonamentalment per causa de violència i problemes de caire legal i psicològic.

Pel que fa als maltractaments també és important assenyalar que augmenta la presència i l’abordatge dels maltractaments a le s persones grans , entenent-lo com l’omissió de l’ajut necessari o el maltractament físic, psicològic, econòmic o sexual, l’abandonament o la negligència23.

En aquest sentit, l’Ajuntament està treballant en un protocol propi per atendre adequadament aquestes situacions.

5. PERFILS D’ATENCIÓ PRIORITÀRIA El present capítol fa un resum dels principals perfils d’atenció prioritària. És a dir, es fa un recull dels perfils de persones concretes que tenen necessitats socials, unes necessitats que els impedeixen viure amb dignitat i qualitat de vida suficients. Per a elaborar aquests perfils s’ha tingut en compte el coneixement qualitatiu dels professionals de serveis socials, dades quantitatives pròpies i secundàries, així com la revisió de documentació i informes externs a l’Ajuntament de Sabadell. En un primer moment es recull una taula de resum del conjunt de perfils detectats. Posteriorment es detalla una fitxa per cadascun dels grans grups de perfils establerts. Es tracta d’una proposta per identificar i ordenar els principals perfils que cal atendre de forma prioritària i des d’un abordatge transversal. A qui afecta i en quina mesura? Com és aquesta necessitat i com està relacionada amb altres? Quin nivell de gravetat té? A quantes persones afecta? En cadascuna de les fitxes es recull una descripció i una anàlisi. Finalment es recull un mapa gràfic que dimensiona el conjunt de perfils.

23 Op.cit. Document de retorn de les jornades amb professionals dels SSB. Ajuntament de Sabadell. Novembre de 2015

Privacions en la infància i adolescència

Risc de dèficit alimentari i nutricional

Risc d’exclusió residencial

Risc d’exclusió tractaments de salut

Risc de pobresa energètica

Pèrdua d’oportunitats

Privacions en adults sense fills

Risc de dèficit alimentari

Risc exclusió residencial Mal allotjament, sense sostre Vulnerabilitat gent gran, salut mental, discapacitats Emancipació dels joves

Risc d’exclusió tractaments de salut Odontològics, oftalmològics

Risc de pobresa energètica

Dependència i mobilitat reduïda

Sobreenvelliment Aïllament

Risc d’exclusió residencial Accés a residència digna

Risc de la salut dels cuidadors Gent gran, discapacitat, salut mental

Relacions familiars disfuncionals

Risc de maltractaments i desprotecció Dona, gent gran

Infància, adolescència i joventut en risc

Risc de maltractaments i desprotecció

Pèrdua d’oportunitats

Risc d’addiccions

RELACIONAT: Infància en risc, educació, emergència social, suport xarxa relacional, suport emocional, ocupació, habitatge.

La taxa de risc a la pobresa infantil és del 28,8% a Catalunya, 1.5 punts més que l’any anterior. Això situa el risc de privacions entre els infants i adolescents en una problemàtica d’atenció prioritària. El nou escenari sortit de la recessió econòmica es caracteritza per canvis en el comportament del mercat de treball i del residencial, que estan provocant nous perfils de pobresa i de desigualtat. D’una banda, la minva de salaris, la discontinuïtat en l’accés a l’ocupació o la llarga durada i l’esgotament de la seva protecció afecta especialment a progenitors amb fills a càrrec, que es veuen atrapats en una cadena vital d’ingressos inadequats que els aboca a privacions importants i els condemna a la desigualtat. Especialment greus són les privacions que afecten l’alimentació bàsica i la garantia nutricional en edats de creixement, com es el cas dels menors. Però també, les privacions que afecten la capacitat per mantenir o accedir a una residència digna, amb el suficient confort energètic, fruit de la convulsió que ha patit el mercat immobiliari durant aquest anys.

PRIVACIONS EN LA INFÀNCIA

I ADOLESCÈNCIA

RISC DE DÈFICIT ALIMENTARI

I NUTRICIONAL

Adolescència en risc

RISC D’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL

Impacte emocional desnonaments

Accés a residència digna

RISC D’EXCLUSIÓ

TRACTAMENTS DE SALUT

Odontològics, oftalmològics

RISC DE POBRESA ENERGÈTICA

Talls de subministraments

PÈRDUA D’OPORTUNITATS

Dificultats d’accés a recursos educatius

Abandonament i absentisme.


RELACIONAT: Dependència, maltractaments, emergència social, aïllaments, ocupació, habitatge.

El perfil de la llar en risc de pobresa i exclusió a Catalunya és el d’un home(54,5%) per un 45,5% de dones, amb una edat de 47,7 anys, de nacionalitat espanyola, amb estudis baixos o moltbaixos, desocupat, dels quals 8 de cada 10 de llarga durada. Però que també afecta a 4 de cada 10 ocupats(dels quals 1 de cada 4 amb contracteindefinit). La llar és de 3.2 membres de mitjana, on algun membre és menor de 18 anys(44,3%) i hi viu algun jove d’entre 18-24 anys (29,6%), que resideix a un municipi de més 100.000 habitants(46,4%), en concret a algun barridegradat o marginal. Font: EINSFOESSA 2013. La manca de suport familiar o comunal, l’aïllament d’algunes situacions a qualsevol edat, actua com un factor amplificador de la privació severa i, en conseqüència, de l’exclusió social. Hi ha certs perfils on es conjuren una sèrie de factors que els fan especialment de risc o fràgils: la viduïtat femenina (amb o sense fills), l’adolescència i joventut, la no nacionalitat, les addiccions o problemes de salut.

PRIVACIONS EN ADULTS SENSE FILLS

RISC DE DÈFICIT ALIMENTARI I NUTRICIONAL

Gent gran

Nouvinguts


Mal allotjament, sense sostre

Vulnerabilitat gent gran, salut mental, discapacitats

Emancipació dels joves

RISC D’EXCLUSIÓ

TRACTAMENTS DE SALUT

Odontològics, oftalmològics

RISC DE POBRESA ENERGÈTICA

Talls de subministraments


RELACIONAT: Promoció de l’autonomia, emergència soc ial, suport xarxa relacional, habitatge, maltractament persones grans.

El 5.3% de la població de Sabadell té valorada la seva situació de dependència, a la qual s’afegirà en breu els dependents de menor grau. És a dir, està detectada i dins el sistema. Un sistema ordenat i regulat que supera l’àmbit local d’intervenció, llevat de l’atenció a domicili. Així doncs, cal la provisió de serveis adequada per a la demanda actual. En aquest sentit, les ràtios a la ciutat són les esperades, i caldrà ajustar-les segons les projeccions de noves entrades al sistema de dependència i dimensió del sobreenvelliment. Així mateix, hi ha factors d’exclusió on s’ha d’actuar localment. Per exemple, sobre les situacions d’aïllament o quan la xarxa relacional és fràgil o nul·la. Com també sobre els factors propis de l’edat que fomentin el risc d’exclusió residencial: des de les condicions de l’habitatge fins a l’accés a una plaça de residència pública. En aquest sentit, hi ha un dèficit significatiu d’oferta pública a la ciutat.

DEPENDÈNCIA I MOBILITAT REDUÏDA

SOBREENVELLIMENT

Aïllament


Accés a residència digna

RISC DE LA SALUT DELS CUIDADORS

Gent gran, discapacitat, salut mental


RELACIONAT: Privacions, emergència social, salut, e ducació, emparament institucional.

Més enllà de les privacions materials que afecten els infants, adolescents i joves, hi ha altres factors de risc que bloquegen o dificulten les oportunitats de desenvolupament. Hi ha una correlació clara entre risc social i persistència en la pobresa o desigualtat. En aquest sentit, la probabilitat de maltractament és del 12% en llars en situació d’exclusió. La manca o dificultat d’escolarització o l’abandonament escolar, la negligència o el desemparament, la manca d’habilitats parentals normals, la disfunció de les relacions parentals o el maltractament situen els infants i adolescents en un punt de partida de desigualtat.

INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT EN RISC

RISC DE MALTRACTAMENTS I DESPROTECCIÓ

Adolescència en risc

PÈRDUA D’OPORTUNITATS

Dificultats d’accés a recursos educatius

RISC D’ADDICCIONS

Adolescents i joves en risc


RELACIONAT: Privacions, salut, emergència social, s uport xarxa relacional, habitatge.

La familiar i relacional és la primera xarxa de protecció dels individus. Aquest fet provoca que la feblesa o deteriorament d’aquests vincles relacionals més bàsics situï les persones en una situació de major risc social.

Per exemple, hi ha un 4% de les llars a Catalunya amb un membre que ha patit maltractament físic o psicològic, i un 3.1% tenen algun membre amb problemes d’addició.

La disfunció i el risc de violència afecta de manera severa especialment les dones, de qualsevol edat. La que prové de la parella o de la persona cuidadora (familiar o professional).

Una realitat que vulnera un dret bàsic, el de protecció i accés a una vida digna, que es fa necessari garantir.

RELACIONS FAMILIARS DISFUNCIONALS

RISC DE MALTRACTAMENTS I DESPROTECCIÓ

Dona, gent gran


6. RESUM DE FACTORS DE DESIGUALTAT SOCIAL

Desocupació de llarga durada, discontinuïtat de l’o cupació

Impacte en privacions. Emergència de nous perfils de necessitat.

Minva de les rendes de les classes populars

Baix nivell i intermitència d’ingressos, treballadors amb privacions, impacte en infants i adolescents: nutrició i habitatge; desigualtats a mig

termini.

Transformació de l’oferta residencial – habitatge

Desigualtat en la relació preu/renda disponible. Minva de l’oferta assequible. Esforç econòmic familiar per mantenir l’habitatge que

impacta en altres privacions. Pèrdua d’habitatge habitual.

Menors oportunitats per a infants i adolescents

Abandonament escolar, absentisme, desigualtats en el desenvolupament.

Pobresa energètica

Impacte en economia domèstica. Impacte en el confort d’infants i gent gran.

Aïllament, sense xarxa familiar o social de suport

Efecte amplificador de privacions i dependència. Impacte en despesa mèdica.

Problemes de salut, especialment de salut mental i addiccions

Efecte amplificador en incorporació laboral i privacions

Disfuncions relacionals o familiars

Efecte multiplicador de la situació d’exclusió. Desemparament de menors i gent gran.

Sobrecàrrega dels cuidadors no professionals

Salut mental, despesa mèdica.

Dinàmica comunitària

Degradació, disfuncions veïnals.

7. PRINCIPALS NECESSITATS SOCIALS SEGONS EDATS I GR AU D’EXCLUSIÓ De major a menor, persones afectades i gravetat (exclusió), per àmbit d’edat.

prediagnòstic social de sabadell · 2016-03-01 · 2 prediagnòstic social de sabadell 2016...

Documents