prÀctica (segona entrega parcial) "arc de l'esperança"

Fotografia Digital

PRÀCTICA (Segona Entrega Parcial) Projecte Fotogràfic Promocional del Monument Arc de L’Esperança Panoràmica del monument

Juan Ramón Vidal Pardo

Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Grau en Multimèdia

Fotografia Digital. Curs 2012-13/1_PRÀCTICA

Fotografia Digital Pràctica (Segona entrega parcial) Projecte fotogràfic sobre un monument

Curs 2012-13/1_PRÀCTICA Juan Ramón Vidal Pardo

2

Introducció

“Un arc-falç que penetra a la terra, surt i s’enlaira, emfatitzant el concepte

d’arrelament” és la descripció que fa de la seva obra Enric Pladevall, escultor nascut

a Vic a l’any 1951. Arc de L’esperança, l’obra que ens ocupa, és un monument que

commemora l’esdeveniment de la Diada Nacional de Catalunya i que es troba a la

ciutat del Prat de Llobregat. Es va construir a l’any 2011 i des de llavors ha estat

l’escenari dels actes centrals d’aquesta celebració com la tradicional ofrena floral, acte

on participen autoritats i diverses entitats de la ciutat.

Enric Pladevall es posseïdor d’una trajectòria artística molt prolífica i reconeguda, tant

a l’àmbit nacional com internacional. A banda de les seves exposicions itinerants per

tot el món també té obra publica a Corea, Barcelona, Vic, Manresa o Girona.

Escultures públiques destacables són “Androgyne Planet” al Centennial Olympic Park

d’Atlanta (USA) i “L’arbre de la Vida” a Cosmocaixa de Barcelona.

Per fer aquesta segona entrega de la pràctica vaig escollir un dia assolellat,

concretament el diumenge 28 d’octubre entre les quatre i les cinc de la tarda, únic

període del dia on la plaça queda il·luminada quasi totalment en aquesta època de

l’any. A causa de la proximitat d’edificis al voltant del monument tinc molt limitades les

possibilitats a l’hora de situar la càmera i em veig obligat a fer servir distàncies focals

curtes amb l’inconvenient que suposa la deformació de les imatges. En un principi vaig

considerar l’enquadrament vertical com el més idoni, però vaig cometre l’error de

disparar en automàtic i em vaig trobar amb diferents exposicions a cada sèrie (la

veritat és que en aquell moment tampoc vaig pensar en bloquejar l’exposició amb el

botó corresponent). Després, ja en manual, vaig experimentar amb l’enquadrament

horitzontal que va ser el definitiu.

Totes les fotografies estan fetes amb el trespeus. L’equip és el mateix que la primera

entrega: Nikon D7000 i objectiu zoom 28-80mm f3,5-4,5 amb filtre skylight i para-sol de

pètals. Per calcular l’exposició vaig guiar-me per l’exposímetre incorporat a la càmera i

per l’indicador d’altes llums. Vaig combinar autofocus (amb bloqueig per fer les series)

amb focus manual.



3

Fotografies de base

Foto_Base_01 ISO 200 18 mm f/11 1/160 seg.




4


Panoràmica



5

Procés de treball

Els arxius RAW s’obren amb Adobe Camera RAW. No he fet cap ajust degut a que

considero que és mes adient fer-ho una vegada acabada la composició panoràmica.

Les tres fotos de base tenen la mateixa exposició i un ajust per separat podria crear

salts tonals a la panoràmica, encara que Photomerge pugui compensar aquest tipus

de problemes.

Així, doncs, obro totes tres imatges a Photoshop, les redimensiono per treballar amb

una mida d’arxiu més reduïda que em permeti treballar amb fluïdesa i finalment les

deso en PSD, format que m’assegurarà el màxim de qualitat.

Aleshores, s’obren les imatges amb Photomerge per realitzar la panoràmica. De totes

les possibilitats que ofereix l’aplicació la que m’ha donat millor resultat és la modalitat

automàtica amb correcció de distorsió geomètrica. Sóc conscient de que potser

hagués obtingut millors resultats si la solapació a les imatges fos una mica més gran,

factor que tindré molt en compte en futures situacions.



6

Doncs ja tenim la panoràmica creada per Photomerge oberta ara a Photoshop,

preparada per editar. Degut, segurament, a l’us de la posició de gran angular del meu

zoom (18mm) i també a la proximitat del motiu, la deformació a la composició

panoràmica és realment important. Només cal mirar a les fotografies de base els

canvis a la inclinació del edifici que es troba a darrera del monument per comprendre

de que es tracta.

El primer ajust per corregir aquestes deformacions és

Edició/Transformar/Perspectiva amb el que començaré a modificar la imatge,

corregint sobre tot la inclinació dels objectes més propers a les vores esquerra i dreta

de la fotografia.



7

Resultat de la panoràmica creada per Photomerge

Primers retocs amb Edición/Transformar/Perspectiva



8

Després, amb Edició/Transformar/Deformar, continuo la tasca de correcció tal i com

es mostra a continuació.

Una vegada aplicades aquestes dues eines de transformació, acabo de farcir els

espais en blanc realitzant una selecció dels mateixos amb l’eina vareta màgica,

ampliant aquesta selecció uns píxels amb Selecció/Modificar/Expandir, per acabar

amb Edició/Farcir/Segons el contingut. Finalment s’acaba de polir el resultat amb el

tampó de clonar.

Donat el vist i plau al tema de la transformació, arriba l’hora de realitzar el ajustos

tonals i de color. Per aquesta tasca creo tres capes d’ajust: nivells, to/saturació i

equilibri de color. M’adono de que probablement el cel estigui sobreexposat a la zona

propera al horitzó, tot i que no recordo que m’avises l’indicador d’altes llums de la

càmera quan vaig fer les fotografies. Primer separo el cel de la resta amb una selecció

per tractar-ho per separat però no m’agrada el resultat. Així que, finalment, tracto tota

la imatge alhora expandint una mica el rang tonal cap a les ombres i augmentant la

saturació lleugerament.

Finalitzo aquesta etapa retallant la fotografia. Això em permet eliminar els edificis de

l’esquerra i també una mica d’alçada a la part del cel.



9

Amb Illustrator he dibuixat la Senyera per després integrar-la a la composició. La meva

intenció és vincular-la al monument no només pel seu significat, sinó també per

simbolitzar alló que comenta l’autor de l’obra: “...penetra a la terra, surt i s’enlaira,

emfatitzant el concepte d’arrelament”. Intento representar aquesta idea al travessar les

dues imatges amb la banda que he dibuixat.



10

També s’ha incorporat a la imatge final l’escut del municipi del Prat de Llobregat. Per

fer-ho he recuperat una imatge del web del seu ajuntament i amb l’eina ploma he fet

els traçats corresponents simplificant alguns detalls. Finalment s’ha convertit el traçat

en selecció per incorporar-ho a la fotografia panoràmica.

Per acabar he afegit a la fotografia final cinc vianants, extrets d’altres imatges del

reportatge. S’han seleccionat amb l’eina de selecció ràpida acabant de polir després

amb el llaç i aplicant calat d’un pixel. Es pot veure una de les seleccions a la pàgina

següent.



11

Enllaç a l’Àlbum de Picasa

https://picasaweb.google.com/110722169054343331685/PRA_02?authuser=0&authke

y=Gv1sRgCNfhh6z5_PzxjAE&feat=directlink

https://picasaweb.google.com/110722169054343331685/PRA_02?authuser=0&authkey=Gv1sRgCNfhh6z5_PzxjAE&feat=directlink

https://picasaweb.google.com/110722169054343331685/PRA_02?authuser=0&authkey=Gv1sRgCNfhh6z5_PzxjAE&feat=directlink

prÀctica (segona entrega parcial) "arc de l'esperança"

Documents