poum d’argentona document resum del ......d’avaluaciÓ ambiental barcelona, setembre del 2018...

POUM D’ARGENTONA

DOCUMENT RESUM DEL

PROCEDIMENT

D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

Barcelona, setembre del 2018

CONSULTORIA

Nom: LAVOLA 1981, SA

Adreça: Rambla Catalunya, 6, 2a planta

08007 Barcelona

Telèfon contacte: 93 851 50 55

Fax: 93 851 50 56

E-mail: [email protected]

Coordinador: Laura Cid

Tècnic redactor: Silvia Martín i Mar Vives

neussabria

Diligència

3

DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

POUM D’ARGENTONA

POUM D’ARGENTONA

DOCUMENT RESUM DEL PROCEDIMENT

D’AVALUACIÓ AMBIENTAL PROMOTOR DEL PLA

AJUNTAMENT D’ARGENTONA

REDACTOR DEL PLA

Land Urbanisme i Projectes Slp

EQUIP REDACTOR DELS DOCUMENTS AMBIENTALS

5


POUM D’ARGENTONA

1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS .............................................................................................. 7

1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA ........................................................................................................................................... 7

1.1.1 OBJECTIUS DEL PLA .......................................................................................................................................................... 8 1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA ....................................................................................................................... 10

2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA ................ 15

2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL ................................................................ 15

2.2 TRAMITACIÓ ........................................................................................................................................................ 15

2.3 VALORACIÓ DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ........................................................................................ 17

2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL ..................................................................................................................................................... 17 2.3.2 SÍNTESI DELS CONTINGUTS I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ................................................... 18 2.3.3 SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL ............................................................................................................................ 22

3 CONSULTES AMB LES ADMINISTRACIONS AFECTADES ......................................................... 30

3.1 FASE D’AVANÇ..................................................................................................................................................... 30

3.1.1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA .......................................................................................................................................... 30 3.1.2 ALTRES INFORMES AMB CONSIDERACIONS SOBRE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC ............................................. 33

3.2 FASE D’APROVACIÓ INICIAL ............................................................................................................................... 34

3.2.1 INFORME DE L’ÒRGAN AMBIENTAL ................................................................................................................................ 34 3.2.2 INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES ....................................................................................................... 36

4 SÍNTESI DEL PROCÉS DE PARTICIAPCIÓ CIUTADANA ............................................................ 39

4.1 FASE D’AVANÇ DEL PLA ..................................................................................................................................... 39

4.1.1 FASE D’APROVACIÓ INICIAL ............................................................................................................................................. 41

5 CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 51

5.1 VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS .................................... 51

5.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN ............................................................. 53

5.2.1 DETERMINACIONS PER ALS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT DERIVAT ..................................................................... 53 5.2.2 DETERMINACIONS PER ALS PROJECTES DERIVATS DEL PLA ........................................................................................ 55 5.2.3 DETERMINACIONS DERIVADES DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA .......................................... 56

5.3 PLA DE SEGUIMENT ........................................................................................................................................... 58

5.3.1 INDICADORS AMBIENTALS DE SEGUIMENT .................................................................................................................... 59

5.4 DIFICULTATS DETECTADES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ ............................................................................. 62

7


POUM D’ARGENTONA

1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS

En el marc de la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona i per finalitzar la

tramitació d’Avaluació Ambiental Estratègica, es redacta el present document d’acord amb allò

previst en relació a la Memòria Ambiental en l’article 115.d del Decret 305/2006, de 24 de juliol,

pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en relació amb l’article 12 de la Llei estatal

9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi

ambient, i d’acord amb allò previst en l’article 24 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació

ambiental de plans i programes.

No obstant, la nomenclatura del present document respon a la nova llei d’avaluació ambiental

(Llei 21/2013, d’11 de desembre, d’Avaluació Ambiental), l’article 24.d) de la qual determina

que, prenent en consideració les al·legacions en fase d’informació pública, l’òrgan substantiu

haurà de remetre:

“Un document resum en què el promotor descrigui la integració en la

proposta final del pla o programa dels aspectes ambientals , de l'estudi

ambiental estratègic i de la seva adequació al document d'abast , del

resultat de les consultes realitzades i com aquestes s'han pres en

consideració”.

Així mateix, tot i que l’inici de la tramitació és anterior a la nova llei d’avaluació ambiental, i per

tant és d’aplicació el marc normatiu fixat per la Llei 6/2009, es dóna compliment a l’esmentat

article de la Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental en el que es requereix un document resum que

descrigui la integració en la proposta final del pla o programa dels aspectes ambientals, de

l’estudi ambiental estratègic i de la seva adequació al document d’abast, del resultat de les

consultes efectuades i com aquestes s’han tingut en compte.

1.1 DESCRIPCIÓ DEL PLA

A continuació es presenten les dades bàsiques del pla:

Taula 1 Dades bàsiques del pla

TIPUS DE PLA PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)

ÒRGAN PROMOTOR Ajuntament d’Argentona

MUNICIPI Argentona

ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ

TERRITORIAL Àmbit Metropolità de Barcelona

PLANS TERRITORIALS I

URBANÍSTICS APROVATS DE RANG

SUPERIOR

Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010)

Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials

Estratègiques de l’àmbit del Maresme (2009)

Pla Director Urbanístic de la reserva de sòl per a

l’establiment de la línia orbital ferroviària (2010)

8

SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT DEL PLA 2.530,46 Ha

SÒL URBÀ I SÒL URBANITZABLE

ACTUAL

Sòl urbà: 391,95 Ha

Sòl urbanitzable: 14,51 Ha

SÒL URBÀ I SÒL URBANITZABLE

PREVIST PEL PLA

Sòl urbà: 389,66 Ha

Sòl urbanitzable: 14,23 Ha

EQUIP REDACTOR DELS

DOCUMENTS D’AVALUACIÓ

AMBIENTAL

Lavola 1981, SA

Direcció dels treballs: Laura Cid Espinach, ambientòloga

Tècnics responsables: Sílvia Martín, ambientòloga; Mar

Vives, ambientòloga

1.1.1 OBJECTIUS DEL PLA

L’objecte del POUM d’Argentona és la revisió del Pla General d’Ordenació urbana vigent al

municipi (aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 14

d’octubre de 1987), tenint en compte el grau de desenvolupament de les seves determinacions,

i la necessitat d’adaptar-se a la legislació i pla planificació urbanística i sectorial actuals, als

nous criteris socials i ambientals, i a les futures necessitats del municipi.

Les diferents propostes del POUM responen als objectius, de diferent temàtica, que s’exposen

sintèticament a continuació:

• Renovació i rehabilitació urbana: a diferència de l’anterior PGOU, que proposava un

planejament de caràcter expansiu, aquesta Pla aposta per un planejament de

consolidació, reajust i remodelació urbana. Així mateix, prenen importància les tasques de

rehabilitació urbana i de patrimoni i la millora de la qualitat urbana, ambiental i de serveis.

En aquesta voluntat renovadora, el nou pla s’inclina per un model urbà que garanteixi el

reequilibri dels diferents àmbits municipals.

• Renovació del centre urbà de la Vila: s’aposta per un procés d’imbrincació de la trama

urbana central en l’entorn i una potenciació del seu sector comercial, fent palesa la

voluntat de renovar i revitalitzar aquesta àrea.

• Renovació del patrimoni edificat de les cases d’estiueig: per garantir el manteniment

d’aquest patrimoni, s’opta per facilitar la incorporació de nous usos que en propiciïn la

renovació.

• Renovació de les urbanitzacions: les urbanitzacions existents continuen creixent i, per

aquest motiu, es detecta la necessitat de facilitar la implantació de serveis amb usos

comercials o de serveis per abastir necessitats pròpies alhora que es proposa la

possibilitat d’introduir l’ús bifamiliar en aquestes peces.

• Emplaçament de l’estació del ferrocarril orbital: es preveu la reserva de l’àmbit on s’ha

d’implantar l’estació del ferrocarril orbital, entre els carrers Carreres Candi i Mataró.

• Veïnat de Sant Miquel del Cros: el nou Pla comporta la valoració més acurada de les

previsions d’expansió per aquest barri incloses en el Pla de les Àrees Residencials

9


POUM D’ARGENTONA

Estratègiques (AREs) del Maresme, proposant-ne una reducció de nous habitatges i la

compatibilització d’aquests amb els usos terciaris.

• Revisió del sòl urbanitzable: aquest objectiu es desagrega en tres:

o Pel que fa al sòl urbanitzable residencial, s’opta per una previsió limitada

fomentant la compleció de l’estructura urbana central. Segons això, l’expansió

territorial es limita al Sector del Collell.

o En referència al sòl urbanitzable per activitats econòmiques, bàsicament de

tipus industrial, es proposa el creixement del sector Industrial Nord.

o Finalment, es fa esment a part dels terrenys del Torrent d’en Vera i turó de

Cerdanyola, proposant l’estructuració de les activitats que s’hi donen a través

d’un Pla especial específic.

• Sòl no urbanitzable, la importància del sector primari: la regulació acurada del sòl no

urbanitzable s’aborda a partir dels criteris següents:

o Conservació de la biodiversitat, del patrimoni natural i del paisatge

o Manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients

rurals

o Protecció i desenvolupament de l’activitat agrícola

o Preservació i potenciació dels valors propis dels espais naturals

• Equilibri i complementarietat en l’activitat econòmica: s’aposta per recolzar i potenciar

els sectors econòmics existents, facilitant la diversificació i complementarietat de les

activitats econòmiques, sobretot pel que fa als serveis i el turisme d’espais naturals.

• Política del sòl i habitatge: el Pla assumeix que la nova demanda d’habitatges no ha

d’ésser necessàriament coberta amb nous habitatges i, per això, reconeix l’existència

d’habitatges buits i proposa una densificació de l’edificació existent. A banda d’això,

s’avalua una peça d’habitatge de protecció pública.

• Equipaments i serveis municipals: es reserven sòls per a nous equipaments i serveis

públics per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

• Àmbits específics de l’àrea urbana: el Pla no limita els usos de les següent peces del

sistema d’equipaments sinó que en delimita els àmbits de manera la tasca de fixar

usos, programació i prioritats en aquests espais recaurà sobre els consistoris

municipals en el moment de la seva execució:

o Can Doro

o Plaça del Vendre

o Antiga Velcro

o P.A. Puig i Cadafalch

10

o Cementiri Vell

• Mobilitat: es proposa un model integral de la mobilitat del municipi, per l’optimització

dels recorreguts viaris existents i el complement de nous. Com a criteris d’actuació es

fixen els següents:

o Prioritzar els modes no motoritzats

o Disposar d’una xarxa d’itineraris per a vianants accessible

o Desenvolupar una xarxa d’itineraris per a bicicletes

o Garantir la connexió en les diferents xarxes de transport

o Garantir l’accés a la xarxa de transport col·lectiu

o Fomentar l’ús racional del vehicle privat.

o Preveure una dotació mínima d’aparcament fora de la via pública

• Revisió de la normativa urbanística: aquesta tasca ha permès actualitzar i adequar la

normativa vigent a la planificació i legislació actual alhora que ha facilitat la correcció i

l’ajust de les diverses disfuncions detectades. A més a més, ha suposat una important

tasca de refós i s’ha aprofitat l’ocasió per dur a terme una ambientalització de la

normativa per tal d’integrar-hi criteris de sostenibilitat.

1.1.2 PRINCIPALS DETERMINACIONS DEL PLA

Pel que fa als continguts del Pla, d’acord amb el seu règim urbanístic, el territori a què afecta

aquest POUM es classifica en:

• Sòl urbà (consolidat i no consolidat)

• Sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat)

• Sòl no urbanitzable

Taula 2 Classificació del sòl en el POUM

RÈGIM DEL SÒL SUPERFÍCIE

(HA)

Sòl urbà 389,66

Sòl urbanitzable 14,23

Sòl no urbanitzable 2.126,54

Font: Equip redactor

Pel que fa al model de ciutat que proposa el POUM d’Argentona, des de l’òptica ambiental, pren

rellevància el fet que es planteja a mode de Pla de reestructuració urbana, tot incorporant de

11


POUM D’ARGENTONA

manera transversal criteris i accions encaminades a incrementar la sostenibilitat en termes

globals del municipi i sense perdre de vista la necessitat d’impulsar l’activitat econòmica al

terme.

En consonància amb l’anterior, a nivell de sòl urbà, es tracta d’una proposta que prioritza la

consolidació, el reajust i la remodelació urbana per sobre de la previsió de noves àrees

d’expansió urbana. S’aposta, en aquest sentit, per la completar i redefinir la normativa

urbanística amb criteris de preservació i millora de la qualitat urbana i ambiental i, alhora,

permetre el reequilibri de les diferents àrees de la vila. Cal fer esment específic a la incidència del

POUM sobre la qualitat del paisatge urbà preveient, entre d’altres, projectes de millora del

paisatge urbà (remodelació de l’entrada sud, remodelació de l’entrada nord, passeig i carril bici a

la Ronda de Llevant, plantació d’arbrat en carrers existents...).

El POUM proposa un increment d’habitatges nous dins sectors, plans de millora urbana i polígons

d’actuació de sòl urbà no consolidat que, juntament, amb la possibilitat de compartimentació de

les edificacions en zona Unifamiliar aïllat i els habitatges potencials en solars en nucli urbà i

urbanitzacions, representant un total de 1.328 habitatges (723 de nova construcció). En

concret, els àmbits d’actuació previstos en el POUM es resumeixen en el quadre que es mostra a

continuació: Taula 3. Àmbits d'actuació en sòl urbà

CODI NOM ÚS SUPERFÍCIE

(M2)

PA 1 Can Raimí Res 340.021

PA 2 Can Cabot 1 Res 245.153

PA 3 Can Cabot 2 Res 21.173

PA 4 Ampliació Polígon Nord Ind 12.422

PA 5 Les Escomes Ind 42.280

PA 6 La Plana Res 3.259

PA 7 Dalipà Res 26.243

PA 8 Can Serra del Puig Res 15.983

PA 9 Passatge de la Ben Plantada Res 3.319

PA 10 Mas Cavaller Res 5.015

PA 11 Can Baladia (discontinu) Hoteler 11.994

PA 12 Can Cirés Res 3.597

PA 13 Serra Lladó Res 8.080

PA 14 Can Guri Res 28.533

12

PA 15 Passeig Burriac 1 Res 3.290

PA 16 Passeig Burriac 2 Res 1.078

PA 17 Dalipà 2 Res 3.208

PA 18 Dalipà 3 Res 38.982

PA 19 Rocar d'en Serra Res 3.661

PA 20 Sant Ramon Res 2.087

PA 21 C/ Sant Jaume Res 443

PA 22 ARE El Cros Res 39.000

PMU 1 Plaça del Cementiri Res 1387

PMU 2 Forn d'en Guardià Res 13614

PMU 3 Sant Crist Res 10856

PMU 4 Antiga Velcro Equipament 2928

Font: Equip redactor

S’entén, doncs, que el POUM aposta per limitar la previsió de nou sòl urbanitzable, especialment

de tipus residencial. De fet, pel que fa al sectors de creixement en sòl urbanitzable, el Pla objecte

d’estudi només en preveu un, el qual ja estava plantejat en l’anterior planejament general del

municipi. Es tracta del Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD) El Collell que ocupa un total de 14,23 ha,

previst per consolidar la trama urbana del sector nord d’Argentona, entre d’altres objectius. La

resta de necessitats residencials hauran de resoldre’s, doncs, mitjançant reestructuracions

urbanes (major densitat residencial en edificacions i parcel·les grans, reordenació de sectors

mitjançant Plans de Millora Urbana,...). En referència al sòl urbanitzable per a activitats

econòmiques, el Pla s’encamina cap a la optimització i densificació de l’espai industrial existent

Quant al sòl no urbanitzable, el POUM n’incorpora una regulació acurada, mirant d’emmirallar la

important extensió i valor dels espais d’interès natural existents a Argentona però tenint en

compte també les seves característiques i usos actuals. S’incorporen com a àrees d’especial

protecció l’Espai d’Interès Natural de Sant Mateu-Céllecs i la possible ampliació del PEIN

Montnegre-Corredor. Per altra banda, s’estableixen dos àmbits específics a regular mitjançant

un Pla Especial de protecció i millora del medi rural en el sòl no urbanitzable, que són:

1.- El Pla Especial de recuperació ambiental i paisatgística dels marges de la Riera

d’Argentona, amb la finalitat de promoure la recuperació ambiental de l’arbrat i vegetació dels

marges de la riera, i potenciar aquesta riera i el seu entorn com a principal eix vertebrador i

referència visual bàsica del paisatge, i principal connector ecològic de la vall,

2.- El Pla Especial d’integració paisatgística i recuperació ambiental de l’àmbit del Torrent de

Vera, amb la finalitat de regular el seu ús per a activitats pròpies de la zona agrícola,

13


POUM D’ARGENTONA

determinar l’ordenació dels camins d’accés, així com la protecció i foment de l’activitat

agrícola i hortícola de la zona.

Quant a la qualificació del sòl el POUM estableix, d’acord amb el seu destí, diferents sistemes o

zones.

Els sistemes comprenen els sòls d’ús públic necessaris per assegurar el desenvolupament de

les funcions del territori i les activitats bàsiques de servei als ciutadans, i es delimiten en:

• Sistema de comunicacions

o Subsistema viari (Clau V)

o Subsistema ferroviari (Clau F)

• Sistema d’espais lliures públics

o Subsistema d’equipaments i dotacions (Clau Eq)

o Subsistema de serveis tècnics (Clau St)

• Sistema d’equipaments comunitaris

o Subsistema de parcs i jardins urbans (Clau Ell)

o Subsistema hidràulic (Clau H)

• Sistema d’habitatges dotacionals públics.

Les zones comprenen els sòls d’aprofitament privat, que es qualifiquen d’acord amb les seves

característiques i emplaçament, determinant la seva edificabilitat, el seu ús e intensitat

• Sòl urbà

o Nucli Antic (Clau 1)

o Primeres cases d’estiueig (clau 2)

o Illes d’eixample (Clau 3)

o Eixample suburbà (Clau 4)

o Cases adossades (Clau 5)

o Eixample unifamiliar en el nucli urbà (Clau 6)

o Unifamiliar aïllat (Clau 7)

o Industrial (Clau 8)

• Sòl urbanitzable delimitat

14

o Sectors de desenvolupament residencial

• Sòl urbanitzable no delimitat

• Sòl no urbanitzable

o PEIN Pla d’espais d’interès natural (Clau PEIN)

o Protecció Forestal (Clau PF)

o Agroforestal (Clau AF)

o Protecció agrícola (Clau PA)

o Protecció hidrogràfica (Clau PH)

o Finques rurals protegides (Clau FR)

Així mateix, es delimita un àmbit de possible ampliació del PEIN Montnegre-

Corredor

15


POUM D’ARGENTONA

2 DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

2.1 RAO PER LA QUAL EL PLA ES SOTMET A AVALUACIÓ AMBIENTAL

D’acord amb allò establert a l’article 5 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de

plans i programes, s’han de sotmetre a Avaluació Ambiental els plans i programes relacionats al

seu Annex I, entre els quals consten els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (Apartat 2.a

Annex I).

Tot i que actualment està en vigor la Llei 21/2013, de 11 de desembre, d’Avaluació Ambiental, en

tant que l’inici de tramitació del POUM va ser anterior a l’aprovació i publicació d’aquesta, el marc

legal correspon al vigent en l’inici de la tramitació, és a dir, la Llei 6/2009.

2.2 TRAMITACIÓ

A la taula que segueix es fa un repàs de les fases seguides durant l’avaluació ambiental i dels

documents elaborats per a cada fase del procés, tot fent constar algunes dades de referència

com la data o la localització dels documents per la seva consulta.

16

Taula 4. Procés de tramitació del Pla Especial i de l’avaluació ambiental

FASE DE TRAMITACIÓ DEL

PLA DOCUMENTS GENERATS

DATA

D’EMISSIÓ/PUBLICACIÓ

LOCALITZACIÓ I

CONSULTA

Aprovació de l’avanç de Pla Avanç del Pla + ISA preliminar 25 d’abril de 2014

Consultes Document de Referència 22 de juliol de 2014

BDAA1 (Departament

de Territori i

Sostenibilitat)

Aprovació inicial del Pla Proposta de Pla + Estudi Ambiental

Estratègic 12 de gener de 2015

Informació pública i

consultes a les

administracions afectades

Informe relatiu a l’aprovació inicial

(si s’escau) 14 d’agot de 2015

Proposta de Pla + Document resum

del procediment d’AAE pendent

Informe sobre la proposta de

Document resum del procediment

d’AAE

pendent


d’AAE pendent BADAIA1 (DTES)

Resolució de la Comissió Territorial

d’Urbanisme de conformitat amb el


d’AA

pendent

Aprovació provisional

Nota: En gris es marquen els documents a emetre per l’òrgan ambiental i en negre els que ha de presentar el

promotor.

Cal tenir en compte que al llarg del transcurs del procediment d’avaluació ambiental del POUM

d’Argentona ha tingut lloc un canvi significatiu en la legislació en matèria d’avaluació ambiental

estratègica. Així doncs, cal tenir en compte que segons la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de

simplificació de l’activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals

de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei

6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica

continguda a la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar

les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les

regles contingudes en la disposició addicional vuitena.

Amb tot, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental a què fa esment la Llei 6/2009 passa a denominar-

se Estudi Ambiental Estratègic (EAE d’ara en endavant) segons la Llei 21/2013.

1 BADAIA: Banc de Dades d’Avaluació Ambiental

17


POUM D’ARGENTONA

2.3 VALORACIÓ DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

2.3.1 ESTRUCTURA FORMAL

L’EAE del POUM d’Argentona s’estructura de la següent manera:

0. Document de Síntesi

1. Introducció i antecedents

1.1 Marc normatiu

1.2 Descripció del Pla

1.3 Relació amb altres plans i programes

1.3.1 Instruments de planejament territorial i urbanístic

1.3.2 Plans territorials sectorials

1.3.3 Plans d’acció municipals

2. Requeriments ambientals significatius

2.1 Aspectes i elements ambientalment rellevants

2.1.1 Descripció general de l’àmbit d’estudi

2.1.2 Característiques topogràfiques i marc geològic

2.1.3 Cicle de l’aigua

2.1.4 Ocupació i consum del sòl

2.1.5 Anàlisi del patrimoni natural

2.1.6 Paisatge i patrimoni històric

2.1.7 Riscos naturals i tecnològics

2.1.8 Mobilitat

2.1.9 Ambient atmosfèric

2.1.10 Consum de recursos i producció de residus

2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla

2.2.1 Mapa de sensibilitat ambiental

2.3 Objectius i criteris ambientals del Pla

2.3.1 Objectius, criteris i obligacions ambientals predeterminades

2.3.2 Objectius ambientals del Pla

2.3.3 Indicadors de seguiment

3. Descripció i avaluació d’alternatives

3.1 Alternatives considerades

3.1.1 Alternativa 0

3.1.2 Alternativa 1

3.1.3 Alternativa 2

3.2 Avaluació i justificació ambiental de l’alternativa seleccionada

4. Descripció ambiental del Pla

4.1 Síntesi descriptiva del contingut del Pla

4.1.1 Estructura documental

4.1.2 Classificació del sòl i model de ciutat

4.1.3 Qualificació del sòl

4.1.4 Principals actuacions en sòl urbà

4.1.5 Actuacions en sòl no urbanitzable

4.1.6 Plans Especials previstos de caire ambiental

4.1.7 Mesures de protecció ambiental previstes

4.2 Avaluació ambiental dels sòls objecte de transformació

4.3 Incidències sobre els recursos, la generació de residus, les infraestructures i les emissions

4.3.1 Abastament d’aigua potable

4.3.2 Sanejament d’aigües residuals

4.3.3 Potència elèctrica

4.3.4 Generació de residus

4.3.5 Emissions de gasos d’efecte hivernacle

5. Determinació dels impactes significatius sobre el medi ambient

5.1 Matriu d’impactes

5.1.1 Identificació dels probables efectes significatius

5.1.2 Matriu d’impactes

5.2 Efectes ambientals derivats de la mobilitat generada

6. Valoració global del Pla

6.1 Compliment dels objectius i criteris adoptats

6.2 Conclusió sobre l’avaluació global del Pla

18

6.2.1 Adequació de l’EAE al Document de Referència

6.2.2 Dificultats detectades

7. Pla de seguiment

8. Plànols

Per tant, l’estructura de l’EAE s’adapta a allò que s’estableix a la normativa (article 70 del Decret

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme).

Pel que fa al punt de vista formal, l’EAE segueix un ordre lògic i dependent. La definició

d’objectius ambientals s’ha fet a partir dels aspectes ambientals rellevants detectats a la fase

de diagnosi. Aquests objectius ambientals han estat la base de l’avaluació ambiental, i

conseqüentment tant l’avaluació d’alternatives com la justificació de l’ordenació adoptada s’ha

realitzat conforme els objectius ambientals plantejats. Així, els apartats de diagnosi, objectius i

avaluació ambiental del pla i de les alternatives es troben estretament lligats entre sí, de manera

que l’avaluació ambiental s’ha centrat en els aspectes ambientals més rellevants del territori,

seguint l’esquema següent:

2.3.2 SÍNTESI DELS CONTINGUTS I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

2.3.2.1 IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS

L’anàlisi ambiental del terme municipal d’Argentona permet arribar a la següent diagnosi en

relació als aspectes ambientalment més rellevants:

• Un model urbanístic basat en la baixa densitat, en un terreny amb pendents alts i uns

plans aprovats supramunicipals per executar que pot generar tensions ambientals.

• Existència d’una xarxa hídrica estructurada en la riera d’Argentona, que passa pel centre

del terme i amb un medi hídric tant superficial com subterrani sotmès a pressions i

impactes, que el fan vulnerable i en disminueixen la qualitat.

• Un municipi situat el centre d’eixos de permeabilitat ecològica de caràcter territorial i

fluvial amb presència d’un patrimoni natural rellevant, amb el domini de l’espai forestal.

• Presència d’un patrimoni reconegut a través d’espais naturals protegits i catàlegs.

• Un paisatge complex, amb espais d’alta exposició visual, elements de valor paisatgístic

relacionats amb les zones de valor natural i patrimonial i espais agrícoles, que estan

amenaçats per la convivència amb activitats i usos urbans inadequats.

Mesures

correctores i

preventives

Avaluació

ambiental del Pla

Objectius i

criteris

ambientals

Aspectes

ambientalment

rellevants

Àmbit i abast del

Pla

Avanç de Pla i

alternatives

Redacció de la proposta de Pla

19


POUM D’ARGENTONA

• Els riscos naturals més significatius d’Argentona són el d’incendi i el d’inundabilitat

• La xarxa de camins del sòl no urbanitzable és molt important per a la connectivitat

interna i social del municipi, tot i existir una elevada dependència del vehicle privat.

• La qualitat de l’aire és acceptable, amb emissions del nivell de la mitjana de Catalunya.

D’altra banda, també la qualitat acústica i llumínica és acceptable en les àrees

residencials, excepte en el barri d’El Cros.

• Els nivells de consum d’aigua i energia i la producció de residus per càpita són moderats

i existeix deficiència de connexió a la xarxa de sanejament

2.3.2.2 DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS

A partir de la diagnosi i dels objectius ambientals inclosos en altres documents de planejament

superior, l’EAE planteja diferents objectius ambientals. Aquests objectius ambientals s’han

jerarquitzat i agrupat segons si es consideren prioritaris, rellevants o secundaris:

OBJECTIUS PRIORITARIS

Objectiu 1: Garantir un creixement racional del municipi en continuïtat amb el nucli, preveient la prèvia

compleció de la trama urbana existent i evitant l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i

infraestructures vinculades a aquests usos, així com una correcta inserció dels plans aprovats i de les

propostes del POUM.

Objectiu 2: Garantir la connectivitat ecològica i la conservació dels espais i elements de valor natural

presents al municipi no protegits per cap figura ambiental.

OBJECTIUS RELLEVANTS

Objectiu 3: Protegir i potenciar l’agricultura.

Objectiu 4. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs

en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.

Objectiu 5: Preservar la qualitat del paisatge i els elements del patrimoni històric, arqueològic,

arquitectònic i natural.

Objectiu 6: Vetllar per la mobilitat sostenible.

OBJECTIUS SECUNDARIS

Objectiu 7: Vetllar per la qualitat atmosfèrica, lumínica i acústica i electromagnètica, tot promovent, alhora

l’eficiència energètica, la construcció sostenible i una gestió adequada dels residus.

Objectiu 8. Minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades al pla i preveure

mesures per reduir la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic.

A més a més, l’EAE detalla una sèrie de criteris per tal de concretar els objectius ambientals

proposats i, si s’escau, els objectius plantejats es desglossen en subobjectius per tal de facilitar

la seva incorporació al Pla.

2.3.2.3 MATRIU DE COHERÈNCIA

L’avaluació ambiental de l’EAE es basa en els aspectes ambientals rellevants i significatius del

pla, tot considerant els aspectes que segons la legislació vigent (Directiva 2001/42/EC i Decret

305/2006) han de ser contemplats.

Es mostra a continuació una taula que relaciona els aspectes ambientals més rellevants de la

diagnosi ambiental del municipi amb els objectius ambientals plantejats i segons la priorització

establerta.

20

ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS OBJECTIUS AMBIENTALS PRIORITZACIÓ

OBJECTIUS

Un model urbanístic basat en la baixa

densitat, en un terreny amb pendents

alts i uns plans aprovats

supramunicipals per executar que pot

generar tensions ambientals.

Objectiu 1: garantir un creixement racional del

municipi en continuïtat amb el nucli, preveient

la prèvia compleció de la trama urbana existent

i evitant l’ocupació innecessària del sòl per a

usos urbans i infraestructures vinculades a

aquests usos, així com una correcta inserció

dels plans aprovats i de les propostes del POUM

Prioritari

Existència d’una xarxa hídrica

estructurada en la riera d’Argentona,

que passa pel centre del terme i amb

un medi hídric tant superficial com

subterrani sotmès a pressions i

impactes, que el fan vulnerable i en

disminueixen la qualitat.

Objectiu 2: garantir la connectivitat ecològica i

la conservació dels espais i elements de valor

natural presents al municipi no protegits per

cap figura ambiental

Prioritari

Objectiu 4. compatibilitzar el planejament amb

el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús

d’aquest recurs en el marc d’un model

urbanístic globalment eficient.

Rellevant

Un municipi situat el centre d’eixos de

permeabilitat ecològica de caràcter

territorial i fluvial amb presència d’un

patrimoni natural rellevant, amb el

domini de l’espai forestal.





Prioritari

Presència d’un patrimoni reconegut a

través d’espais naturals protegits i

catàlegs.





Prioritari

Un paisatge complex, amb espais

d’alta exposició visual, elements de

valor paisatgístic relacionats amb les

zones de valor natural i patrimonial i

espais agrícoles, que estan

amenaçats per la convivència amb

activitats i usos urbans inadequats.

Objectiu 3: protegir i potenciar l’agricultura Rellevant

Objectiu 5: preservar la qualitat del paisatge i

els elements del patrimoni històric,

arqueològic, arquitectònic i natural

Rellevant

Els riscos naturals més significatius

d’Argentona són el d’incendi i el

d’inundabilitat

No s’ha plantejat cap objectiu ambiental específic referit a

aquest aspecte si bé s’incorporen mesures per fer front als

riscos esmentats

La xarxa de camins del sòl no

urbanitzable és molt important per a

la connectivitat interna i social del

municipi, tot i existir una elevada

dependència del vehicle privat.

Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible Rellevant

La qualitat de l’aire és acceptable,

amb emissions del nivell de la mitjana

de Catalunya. D’altra banda, també la

qualitat acústica i llumínica és

acceptable en les àrees residencials,

excepte en el barri d’El Cros.

Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible Rellevant

Objectiu 7: vetllar per la qualitat atmosfèrica,

lumínica i acústica i electromagnètica, tot

promovent, alhora l’eficiència energètica, la

construcció sostenible i una gestió adequada

dels residus.

Secundari

Objectiu 8. minimitzar les emissions de gasos

amb efecte d’hivernacle vinculades al pla i

preveure mesures per reduir la vulnerabilitat

als efectes del canvi climàtic

Secundari

Els nivells de consum d’aigua i energia

i la producció de residus per càpita




Rellevant

21


POUM D’ARGENTONA

són moderats i existeix deficiència de

connexió a la xarxa de sanejament

urbanístic globalment eficient.





dels residus.

Secundari

2.3.2.4 ANÀLISI D’ALTERNATIVES

Per a la redacció de l‘Avanç de planejament que va servir de base per a la confecció del POUM, es

van considerar tres alternatives diferents a partir de la informació i anàlisi urbanístic i territorial

realitzat.

Per al plantejament de les alternatives en qüestió es va considerar necessari fer palès el fet que

el municipi compta amb una important part del territori inclosa en diferents figures de protecció

de rang superior, amb una morfologia complicada i amb una estructura urbana molt consolidada.

Tot això fa que les alternatives que es plantegen no permetin grans diferències entre elles.

• Alternativa 0, que no contempla la revisió del pla vigent, mantenint l’evolució

urbanística del municipi segons la previsió del mateix.

• Alternativa 1, la qual preveu fer una reconsideració sobre els terrenys ja classificats en

el vigent PGOU que no s’han desenvolupat, un nou creixement residencial en nou sòl

urbanitzable i la protecció del sòl no urbanitzable.

• Alternativa 2, que preveu el desenvolupament de l’alternativa 1 més uns nous

creixements residencials i industrials.

Les alternatives considerades han estat avaluades prenent esguard el seu impacte en cada

aspecte ambiental rellevant identificat prèviament i en el grau d’assoliment dels objectius

ambientals establerts. Finalment, s’ha optat per l’alternativa de menor impacte ambiental.

A l’apartat de Síntesi de l’avaluació ambiental (2.3.3.) es descriuen més detalladament les

alternatives i s’exposa un resum de la seva anàlisi ambiental.

2.3.2.5 VALORACIÓ DE L’INFORMACIÓ EMPRADA

Per l’elaboració de la diagnosi i l’avaluació ambiental del Pla s’ha utilitzat informació de base

actualitzada, procedent de fonts fiables com són:

• Institut d’Estadística de Catalunya

• Sistema d'Informació Territorial de la xarxa d’espais lliures (SITxell)

• Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró

• Bases cartogràfiques del Departament de Territori i Sostenibilitat

• Bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

• Mapa de cobertes del sòl del CREAF

• Agència Catalana de l’Aigua

• Servei Meteorològic de la Generalitat de Catalunya

• Departament d’Interior-Protecció Civil

22

• Ajuntament d’Argentona (Pla Estratègic d’Argentona, Auditoria municipal)

• Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya

• Institut Català de l’Energia

• Agència de Residus de Catalunya

Tanmateix, el promotor ha contractat la realització dels següents estudis de detall en motiu

d’aquest pla, fet que ha permès ampliar la informació disponible per l’avaluació ambiental del

pla:

• Estudi Inundabilitat (ABM serveis d’enginyeria i consulting, S.L.)

• Estudi d’identificació de riscos geològics (GeoConsultores Técnicos y ambientales, S.L.)

Així mateix, la informació disponible s’ha complementat amb el treball col·laboratiu amb l’equip

redactor de la documentació del POUM així com amb diferents visites de treball de camp in situ

que han permès el detallat d’algun dels aspectes analitzats.

2.3.2.6 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

A mode de conclusió i valoració global del POUM, s’exposen tot seguit els punts forts i febles del

POUM i del procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica:

Punts forts:

• Informació de base completa

• Estudis d’inundabilitat i de riscos geològics específics

• Ambientalització de la normativa, especialment del SNU.

• Inclusió de millores en els criteris de desenvolupament dels sectors més sensibles.

• Desenvolupament d’un procés de participació ciutadana potent.

• Bona coordinació amb l’equip redactor del Pla.

Punts febles:

• Perllongament del procés de tramitació, complicant la compilació i tractament unitari de la

informació.

• Poc marge de temps entre que es va disposar de la documentació per l’aprovació inicial i

l’entrega de l’EAE.

2.3.3 SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL

2.3.3.1 AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES

Tal com s’ha apuntat en el punt 2.3.2.4. del present Document Resum del procediment

d’Avaluació Ambiental, es contemplen 3 alternatives (Alternativa 0, planejament vigent;

Alternativa 1, reconsideració PGOU i creixement residencial moderat; Alternativa 2,

reconsideració PGOU i creixement residencial i industrial).

23


POUM D’ARGENTONA

En l’EAE, un cop realitzada la descripció de les alternatives plantejades, es considera que

l’alternativa que s’adequa millor a la realitat urbanística i territorial del municipi, i que compleix

en major mesura amb els objectius ambientals és l’alternativa 1 i, per tant. aquesta és

l’alternativa seleccionada.

A continuació es recull la valoració ambiental de les alternatives plantejades en relació nivell

d’assoliment que permet cadascuna respecte els objectius ambientals específics del POUM

d’Argentona i, de manera global, respecte els criteris per a un desenvolupament urbanístic

sostenible.

El grau de coherència de cada alternativa amb els diferents objectius i criteris es resumeix a

partir del següent codi de colors:

GRAU DE COHERÈNCIA ENTRE L’ALTERNATIVA I L’OBJECTIU CODI

L’alternativa plantejada és totalment coherent amb l’objectiu.

L’alternativa plantejada no és del tot coherent amb l’objectiu o

dependrà de com es concreti la proposta.

L’alternativa plantejada no és coherent amb l’objectiu.

24

Objectiu ambiental Alternativa

0

Alternativa

1

Alternativa

2

Criteris per a un desenvolupament urbanístic

sostenible

PR

IOR

ITA

RIS

Objectiu 1 Garantir un creixement racional del municipi

en continuïtat amb el nucli, preveient la prèvia

compleció de la trama urbana existent i evitant

l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i

infraestructures vinculades a aquests usos, així com

una correcta inserció dels plans aprovats i de les

propostes del POUM

Objectiu 2: garantir la connectivitat ecològica i la

conservació dels espais i elements de valor natural

presents al municipi no protegits per cap figura

ambiental


0

Alternativa

1

Alternativa

2

RE

LL

EV

AN

TS

Objectiu 3: protegir i potenciar l’agricultura

Objectiu 4. compatibilitzar el planejament amb el cicle

natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en

el marc d’un model urbanístic globalment eficient

Objectiu 5: preservar la qualitat del paisatge i els

elements del patrimoni històric, arqueològic,

arquitectònic i natural

Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible


0

Alternativa

1

Alternativa

2

SE

CU

ND

AR

IS

Objectiu 7: vetllar per la qualitat atmosfèrica, lumínica i

acústica i electromagnètica, tot promovent, alhora

l’eficiència energètica, la construcció sostenible i una

gestió adequada dels residus

Objectiu 8. minimitzar les emissions de gasos amb

efecte d’hivernacle vinculades al pla i preveure

mesures per reduir la vulnerabilitat als efectes del

canvi climàtic

2.3.3.2 AVALUACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA

Tal i com s’ha exposat anteriorment, l’alternativa seleccionada (alternativa 1) permet

l’assoliment complet d’alguns objectius ambientals, mentre que en d’altres no té prou capacitat

per fer-ho completament o bé el seu compliment recau en l’aplicació de les mesures ambientals

que es proposen. Específicament es detalla en la taula següent la valoració ambiental del pla

respecte els objectius ambientals adoptats:

25


POUM D’ARGENTONA

Objectiu ambiental Nivell de compliment

de l’objectiu ambiental Justificació

PR

IOR

ITA

RIS

Objectiu 1: garantir un creixement racional del

municipi en continuïtat amb el nucli, preveient

la prèvia compleció de la trama urbana existent

i evitant l’ocupació innecessària del sòl per a

usos urbans i infraestructures vinculades a

aquests usos, així com una correcta inserció

dels plans aprovats i de les propostes del POUM

Satisfactori

Es considera que la proposta d’ordenació compleix satisfactòriament

amb l’objectiu atès que planteja un model de ciutat basat en la

consolidació dels nuclis de població actuals i que només es preveu un

nou creixement al polígon industrial nord respecte al planejament

vigent. Alhora, la proposta del pla revisa d’altres propostes del

planejament vigent i incorpora determinacions que garanteixen la

integració de criteris ambientals i la minimització dels impactes. Així

mateix, s’aposta per un creixement compacte i en continuïtat, de

manera que es considera que s’evita una ocupació innecessària del

sòl.

D’altra banda, els criteris d’ordenació i desenvolupament d’aquests

sectors es basen en criteris de racionalitat, i condicionen aquest

creixement a que aquest es realitzi d’una manera ordenada i evitant

l’aparició de discontinuïtats i buits urbans. Els creixements preveuen

usos complementaris al residencial, fet que permet la mixticitat

d’usos i una major diversificació urbana, minimitzant alhora les

necessitats de desplaçaments per satisfer les necessitats bàsiques.





Majoritari

L’alternativa escollida, de manera general, i les propostes del pla, de

manera particular, donen compliment majoritàriament a aquest

objectiu. Es valora positivament el fet que el Pla incorpora el paper

ecològic de la riera d’Argentona i, en general, de la xarxa hidrogràfica

present al municipi, preveient-ne la seva preservació i millora. Alhora,

la normativa del pla recull mesures en aquest sentit. La regulació del

sòl no urbanitzable, d’altra banda, s’adequa als espais d’interès

natural del municipi.

26



RE

LL

EV

AN

TS

Objectiu 3: protegir i potenciar l’agricultura Majoritari

Es considera que aquest objectiu s’assoleix majoritàriament. S’aborda

la preservació de l’espai agrícola i el manteniment de l’activitat, així

com l’establiment de mesures pel foment i promoció pel

desenvolupament agrícola, i forestal. Per això, protegeix determinades

àrees que mantenen conreus, especialment enfront de la pressió

urbanística. Es proposa com a objectiu el desenvolupament de les

activitats agràries actuals i aquells altres usos relacionats amb les

mateixes que siguin compatibles. Es considera un punt rellevant atès

que l’activitat agrícola ben gestionada pot mantenir la qualitat del

paisatge del sòl rústic, alhora que pot ser una activitat productiva.




urbanístic globalment eficient

Satisfactori

Es considera que aquest objectiu es compleix satisfactòriament donat

que els usos previstos al sector no impliquen un consum substancial

d’aigua ni alteren les condicions dels cursos superficials, ni de les

aigües subterrànies presents a l’entorn. D’altra banda, el pla incorpora

el requeriment de tenir en compte criteris tècnics en la construcció de

nous habitatges per a la racionalització del consum d’aigua, el

reciclatge d’aigües grises de lavabos i dutxes, i la recollida separativa

d’aigües negres i aigües de pluja. A més a més, en referència al cicle de

l’aigua, el Pla preveu la correcció dels actuals problemes referents a

infraestructures de sanejament que presenten diverses

urbanitzacions.

Objectiu 5: preservar la qualitat del paisatge i

els elements del patrimoni històric, arqueològic,

arquitectònic i natural

Majoritari

Aquest objectiu s’acompleix majoritàriament ja que Pla estableix

disposicions específiques per a la protecció de la biodiversitat i el

paisatge, amb la protecció de l’arbrat i la vegetació, dels elements

característics dels paisatges agrícoles (marges de conreu, etc.), així

com les condicions d’integració en el paisatge de les edificacions i

noves actuacions. Paral·lelament, el “Catàleg de masies i cases rurals”

27


POUM D’ARGENTONA

així com el “Pla Especial i Catàleg del patrimoni arquitectònic,

arqueològic, paisatgístic i ambiental” que inclou, permeten identificar i

delimitar les edificacions i masies tradicionals a conservar, preservar

o recuperar, així com elements més rellevants de l’entorn natural, a

protegir. Així mateix, la normativa del POUM estableix els requeriments

necessaris per a garantir l’adequació de les instal·lacions,

construccions i usos admissibles en sòl no urbanitzable, amb

l’objectiu de preservar el seu valor ambiental i paisatgístic, fent-lo

compatible amb l’ús d’aquest sòl no urbanitzable.

Objectiu 6: vetllar per la mobilitat sostenible Satisfactori

El Pla compleix satisfactòriament amb aquest objectiu donat que

recull les determinacions que estableix l’Estudi d’Avaluació de la

Mobilitat Generada (EMAG) i estableix mesures que aposten per la

mobilitat sostenible.

Així, en l’EAMG es descriu amb detall les actuacions necessàries per a

garantir una adequada oferta de transport públic, així com les

necessàries per la millora de les actuals xarxes de mobilitat del

municipi.

D’altra banda, el POUM aposta per potenciar la mobilitat sostenible

preveient, entre d’altres, una via verda que uneixi diferents poblacions

des d’Argentona a Vilassar, així com una xarxa de carrils bici d’àmbit

més local. Alhora, també incorpora la reserva per a l’emplaçament de

l’estació ferroviària, en una posició òptima en relació a la seva

accessibilitat des de la trama urbana de la Vila.

28



SE

CU

ND

AR

IS





dels residus.

Satisfactori

El Pla dóna compliment a aquest objectiu donat que recull a la

normativa determinacions que fan referència als aspectes relacionats

amb la contaminació atmosfèrica, l’eficiència energètica, la

construcció sostenible i la correcta gestió dels residus.

Alhora, en el desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que

s’ha identificat que poden donar-se impactes en aquest sentit es

preveuen mesures específiques per tal de minimitzar l’afectació a la

població.

Objectiu 8. minimitzar les emissions de gasos

amb efecte d’hivernacle vinculades al pla i

preveure mesures per reduir la vulnerabilitat als

efectes del canvi climàtic

Satisfactori

Tal com es desprèn del càlcul d’emissions per a la proposta de sectors

de creixement del Pla, i tenint en compte les dades de creixement

poblacional previstes pel POUM, les emissions totals per habitant del

municipi es situarien en els 6.013 kg/hab/any, produint-se, per tant,

una lleu disminució respecte als valors actuals (en referència a la

càrrega per habitant), els quals situen la dada en uns 6.090

kg/hab/any. D’altra banda, convé destacar que la normativa del Pla

incorpora requeriments d’integració de mesures d’eficiència

energètica en instal·lacions i edificacions que permetran una reducció

dels efectes derivats de la urbanització i que tenen afectació sobre el

canvi climàtic.

29


POUM D’ARGENTONA

30

3 CONSULTES AMB LES ADMINISTRACIONS AFECTADES

Les consultes al públic i a les administracions afectades s’han realitzat a les fases següents:

Avanç del pla:

• Informació pública de l’avanç del pla durant 30 dies

• Consultes de l’òrgan ambiental a les administracions afectades i al públic interessat en

referència a l’abast de l’avaluació

Aprovació inicial

• Informació pública de l’avanç del pla durant 45 dies

L’objectiu d’aquest apartat és avaluar el grau de consideració d’aquelles aportacions efectuades

per les administracions afectades que tinguin implicacions en l’avaluació ambiental.

Així, s’esmenten a mode de resum les aportacions de caire ambiental recollides en els informes

dels òrgans del Departament de Territori i Sostenibilitat i d’altres administracions afectades,

emesos en les fases d’avanç de pla, aprovació inicial i, si s’escau, en la proposta de Document

resum, i s’avalua la seva incorporació en el Pla.

3.1 FASE D’AVANÇ

3.1.1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA

En data 16 de maig de 2014 es va sol·licitar a l’òrgan ambiental (Oficina Tècnica d’Acció i

Avaluació Ambiental de Barcelona) l’emissió del Document de Referència, presentant la

documentació corresponent a l’avanç de planejament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

d’Argentona juntament amb el seu Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar.

En base a aquesta informació l’òrgan ambiental va emetre, amb data de 22 de juliol de 2014, el

Document de Referència, que determina l’abast de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ara

Estudi Ambiental Estratègic, EAE) i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i

identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat.

A continuació es resumeixen les principals determinacions del Document de Referència pel que

fa a l’avaluació ambiental i als continguts de l’EAE així com la manera en que han estat

incorporades:

31


POUM D’ARGENTONA

REQUERIMENT DOCUMENT DE REFERÈNCIA RESOLUCIÓ DEL REQUERIMENT

Caldrà donar compliment a allò establert en el seu article 2.6, segons

el qual els espais de protecció especial han de mantenir la condició

d’espai no urbanitzat i, amb aquesta finalitat, han de classificar-se de

sòl no urbanitzable i atendre al règim establert en aquest article, si bé,

excepcionalment, i de manera justificada, es pot incloure alguna peça

en sectors o polígons per garantir definitivament la permanència com

a espai obert mitjançant la incorporació al sistema d’espais lliures

públics.

Recollit a l’apartat 1.3.1 de l’EAE i inclòs en la

normativa del Pla.

En relació amb l’anterior, cal assenyalar que l’annex 2 de l’ISA del

PTMB identifica els punts crítics per a la connectivitat ecològica

d’Argentona-Mataró (28), d’Argentona (29) i, a prop de l’extrem sud

del terme municipal, de Cabrera-Mataró (27).

Els punts crítics per a la connectivitat

esmentats s’analitzen a l’apartat 2.1.5.4 i

s’inclouen mesures en relació a aquest

anàlisi per als sectors de creixement

previstos.

En referència als connectors, corredors fluvials i punts crítics de

referència, caldrà atendre a allò establert en els articles 2.23 i 2.24,

relatius als connectors ecològics i les actuacions en els trams

urbanitzats dels cursos fluvials i en les zones verdes i parcs urbans

amb funció connectora o de transició. En concret, el primer precepte

esmentat determina, entre d’altres, que els plans i projectes que

afectin les àrees identificades com a punts crítics per la connectivitat

a l’ISA del PTMB, vetllaran pel compliment de les propostes de

protecció i millora de la connectivitat recollides al seu annex 2.

S’han inclòs mesures derivades de l’anàlisi

dels punts conflictius per a la connectivitat

a la normativa del Pla.

Respecte als espais de protecció preventiva, l’article 2.9 de les NOT

estableix que, en cas que calgui procedir a la seva transformació, serà

necessari analitzar amb detall els valors que hi concorren i cercar la

compatibilització màxima de les actuacions amb el manteniment dels

elements i valors de major interès, especialment en els espais

qualificats d’elevat interès a l’annex 3 de l’ISA del PTMB. En aquest

sentit, l’annex de referència disposa, entre d’altres,que en l’àmbit del

Maresme- Mataró sud les possibles transformacions s’hauran d’ubicar

preferentment en els sòls de protecció preventiva amb menys valors,

indicant que, en cas que calgui ocupar sòls actualment agrícoles, es

reduirà al màxim l’impacte negatiu sobre el conjunt de l’activitat

agrària.

L’ocupació de sòls agrícoles productius per

part de les propostes del Pla es consideren

mínimes i, per tant, es considera que el seu

impacte sobre el conjunt de l’activitat

agrària és reduït.

Així mateix, caldrà prendre en consideració, entre d’altres, les

determinacions dels articles 2.12, 2.15, 2.19, 2.21, 3.27, 3.28, 3.30, i

la disposició addicional cinquena de les NOT, referents al sòl subjecte

a riscos, al règim d’usos i edificacions existents en els espais oberts,

al patrimoni geològic de Catalunya, a les construccions, instal·lacions

i parcel·lacions urbanístiques no emparades pel planejament, a la

determinació específica sobre àmbits provinents de processos de

parcel·lació rústica, a la conservació de zones humides i elements

singulars d’interès geològic en el planejament urbanístic, i a les

condicions i determinacions d’ordre ambiental, respectivament.

Les determinacions referents al compliment

a les NOT del Pla Territorial es recullen en la

normativa del Pla.

Pel que fa a la biodiversitat, la permeabilitat ecològica i el patrimoni

natural, l’informe de la Secció de Biodiversitat i Activitats

Cinegètiques, de 15 de juliol de 2014, estableix, de forma sintètica,

que el planejament haurà de ser congruent i compatible amb els

valors naturals que han motivat la designació de l’espai del PEIN i de la

xarxa Natura 2000, i els condicionants que estableixen la normativa

vigent.

Recollit a l’apartat 1.3.2.1 de l’EAE

Respecte les àrees d’interès faunístic i florístic identificades al

municipi, motivades per acollir flora amenaçada, determina que la

proposta dels sectors de creixement haurà de garantir-ne la

supervivència, en la seva àrea de distribució actualment coneguda.

La normativa del Pla inclou una mesura

referent a aquest aspecte.

De la mateixa manera, indica que el planejament haurà de tenir

present preservar (i recuperar) el sentit natural dels espais fluvials,

atès el seu interès connector i la seva importància per a la

conservació de la biodiversitat, així com els espais agroforestals del

municipi situats fora dels espais naturals protegits, de manera

conjunta amb la xarxa hídrica, per tal d’evitar la disminució de la

connectivitat ecològica. Així mateix, caldrà valorar les possibles

afectacions de la proposta de sectors de creixement sobre els

El Pla incorpora mesures per potenciar el

paper connector dels espais fluvials, en

concret per als cursos que afecten als

sectors de desenvolupament.

La proposta de creixement al SUD El Collell

inclou àrees forestals catalogades com a

hàbitats d’interès comunitari

32

hàbitats d’interès comunitari, i preveure mesures per garantir la

preservació d’una mostra suficientment representativa, atesa la seva

consideració d’espais d’interès específic. Respecte a les forests

públiques, es requereix considerar la compatibilitat dels creixements

amb els instruments d’ordenació d’aquestes forests, així com amb la

finalitat per la qual es van declarar.

En matèria de protecció contra la contaminació acústica, l’informe

tipus de la Direcció General de Qualitat Ambiental estableix que el

planejament urbanístic ha de contenir, de forma sintètica, la

zonificació acústica del territori, la qual ha d’assegurar pels edificis

d’ús residencial com a mínim els objectius de qualitat acústica

corresponents a la zona de sensibilitat acústica moderada, B1, per a

les àrees urbanitzades existents, i a la zona de sensibilitat acústica

alta, A4, per a nous desenvolupaments urbanístics. Així mateix,

s’inclourà la zona de soroll de les infraestructures de transport

existents, que haurà de ser sol·licitada a les administracions titulars

de les mateixes, i les seves limitacions per a determinats usos del sòl,

activitats, instal·lacions, construccions o edificacions.

Els nivells admissibles de soroll a cada zona

s'adequaran al “Mapa de soroll i capacitat

acústica del municipi d’Argentona”, que

estableix els objectius de qualitat acústica

del municipi per a cada zona en funció dels

usos del sòl, a partir de la zonificació

acústica del territori i dels valors límit

d'immissió, d'acord amb les diferents zones

de sensibilitat acústica per als tres períodes

temporals diferenciats: dia, vespre i nit.

Es recorda que caldrà donar compliment a allò establert en diferents

textos normatius llistats a les pàgines 5 i 6 del DR Incorporat al punt 2.3.1 de l’EAE

Caldrà tenir en compte el segon informe sobre el canvi climàtic a

Catalunya, la Circular 1/2012, de continguts mínims de l’anàlisi de

GEH en els POUMs, i les determinacions del Pla d’acció per a l’energia

sostenible resultant de l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes

contra el canvi climàtic.

Incorporat al punt 4.3.5 de l’EAE

Modificacions sobre

la identificació dels

elements

ambientalment

rellevants en l’àmbit

del Pla

Pel que fa a les activitats extractives en

funcionament, la comunicació de l’Oficina de

Gestió Ambiental Unificada, de 23 de maig de

2014, en cita la de Can Busqué, situada al

paratge de Malloles de Can Pins, tot

adjuntant còpia de l’autorització ambiental

corresponent.

Incorporat al punt 4.1.4.1 de l’EAE

Diverses àrees d’interès faunístic i florístic,

motivades per acollir flora amenaçada

d’acord amb el Decret 172/2008,

corresponent a Arisarum simorrhinum i Carex

grioletii, ambdues catalogades com a

vulnerables.


Alhora, s’identifiquen dues forests titularitat

de l’Ajuntament d’Argentona,corresponents

al Rocar i a la Font Picant, així com una forest

d’utilitat pública (CUP 49), titularitat de

l’ajuntament de Mataró.


En relació amb l’anterior, cal tenir en compte

que el municipi es classifica de zona d’alt risc

d’incendi forestal, d’acord amb allò establert

en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual

s’estableixen mesures de prevenció

d’incendis forestals.


Respecte a la fauna, el document relaciona

diverses espècies de peixos, amfibis, rèptils,

aus i mamífers, bona part de les quals

constitueixen espècies protegides de la

fauna salvatge autòctona.


Així mateix, cal tenir en compte que, segons

la informació facilitada per la Subdirecció

General de Seguretat Industrial, Argentona es

reconeix com a municipi veí a establiment

subjecte a la legislació d’accidents greus,

afectat pel centroïde de 1.500m.


El DR introdueix diverses modificacions referents objectius

ambientals plantejats a l’ISA preliminar.

L’EAE ha incorporat totes les

determinacions del DR en referència als

objectius ambientals del Pla.

33


POUM D’ARGENTONA

Caldrà completar la justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa

d’ordenació proposada, d’acord amb allò que s’indica en els apartats

4.1.5 i 4.2.

S’han pres en consideració, tot i que no

s’han recollit, les aportacions fetes en

relació a les alternatives del POUM per part

de dos particulars recollides al document de

referència (rebudes també via

suggeriments amb la corresponent resposta

per part de l’equip redactor a l’informe

d’aportacions i propostes ciutadanes que

acompanya al Pla). No obstant, s’han fet

ajustos a l’alternativa 1 presentada en la

fase d’avanç en relació a l’ampliació del

polígon industrial nord i a la zona

d’equipaments prevista pel planejament

vigent al sud de la riera de Clarà.

En el marc del present document de referència, cal recordar que, entre

les alternatives que finalment s’estudiïn a l’ISA, cal incloure

l’alternativa zero, consistent en la no realització del Pla, tal com es

recull al document preliminar aportat. De la mateixa manera, caldrà

garantir que les opcions estudiades són raonables i viables. En

conseqüència, en cas que les alternatives proposades afectin sòls de

protecció especial, com succeeix a les alternatives 1 i 2 presentades,

caldrà justificar la seva adequació a les determinacions del

planejament territorial aplicable.

Incorporat al punt 3 de l’EAE

3.1.2 ALTRES INFORMES AMB CONSIDERACIONS SOBRE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC

A banda de les determinacions que es deriven del Document de Referència emès pel

Departament de Territori i Sostenibilitat, s’han tingut en compte les determinacions derivades

dels següents informes, destacant les següents conclusions:

ADMINISTRACIÓ APORTACIONS INCORPORACIÓ

EN EL PLA

Informe tècnic de medi

ambient (Ajuntament

d’Argentona)

Respecte al conflicte entre el PTMB i les alternatives 1 i 2,

s’especificava que es justifiqués l’adequació a les determinacions

del planejament territorial aplicable les dues propostes (1 i 2)

incloses dins sòl de Protecció Prioritària

Es considera

Respecte als Objectius, criteris i indicacions ambientals, el DR ha

modificat i reestructurat una part d’ells i introduït alguns de nous.

L’ISA els ha incorporat, però en alguns dels objectius es mostren

incorreccions

Es considera

Respecte a les determinacions per al desenvolupament de

l’alternativa seleccionada, s’esmenta que cal introduir els càlculs

d’emissions de CO2

equivalents a les diferents alternatives

Es considera

parcialment

L’ISA presentat amb la proposta de POUM a aprovar inicialment té

algunes mancances derivades de canvis que s’han plantejat a la

normativa i plànols però que no s’han traslladat al mateix ISA

Es considera

Informe tècnic de

l’arquitecte municipal

(Ajuntament d’Argentona)

S’especifiquen les referències de la normativa per determinar

l’abast de l’avaluació ambiental Es considera

34

3.2 FASE D’APROVACIÓ INICIAL

3.2.1 INFORME DE L’ÒRGAN AMBIENTAL

Amb data 14 d’agost de 2015 l‘Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona va

emetre el seu corresponent informe en relació al document aprovat inicialment del POUM

d’Argentona.

L’informe conclou que el POUM està realitzant correctament el tràmit d’avaluació ambiental, tot i

que hi fa algunes indicacions que es resumeixen a continuació, tot indicant la manera en que

s’han resolt:

Valoració de la documentació presentada

Actualitzar el marc normatiu referit a l’avaluació ambiental estratègica.

S’han incorporat, a l’apartat de Marc normatiu de l’EAE, les referències corresponents a la Llei

21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental i a la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de

simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i dels

governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

Tenir en compte les principals determinacions dels estudis d’inundabilitat i d’identificació dels

riscos geològics del POUM.

S’ha incorporat la informació corresponent derivada dels esmentats estudis a l’anàlisi de riscos

naturals de l’apartat de requeriments ambientals significatius de l’EAE i, tenint en compte les

conclusions d’aquests estudis, s’ha revisat la proposta de mesures ambientals.

Justificar l’adequació de les alternatives a les determinacions del planejament territorial

aplicable i completar l’anàlisi d’alternatives verificant l’adequació als criteris ambientals

corresponents.

Tenint en compte el gra de detall de les diferents alternatives plantejades, únicament s’ha

pogut avaluar l’adequació de l’alternativa seleccionada als criteris ambientals proposats per a

cadascun dels objectius ambientals, valoració continguda en l’apartat 3.2 de l’EAE.

Actualitzar el document ambiental d’acord amb la darrera versió del POUM

Tant l’EAE com el present Document Resum han estat actualitzats segons la informació

treballada amb l’equip redactor per a l’aprovació provisional del POUM d’Argentona.

Estimar la incidència del POUM sobre el consum de recursos, la generació de residus, les

infraestructures i les emissions de GEH tenint en compte el potencial demogràfic global.

S’ha actualitzat l’apartat d’incidència sobre els recursos, la generació de residus, les

infraestructures i les emissions de gasos d’efecte hivernacle tenint en compte el potencial

demogràfic global i no només el sector de creixement previst.

Tenir en compte les principals determinacions del PAES, valorant l’adequació del Pla a les

mateixes.

Es considera que les propostes del Pla s’ajusten al pla d’acció del PAES i, en qualsevol cas,

s’atendarà al que pugui establir, si s’escau, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en aquest

sentit.

35


POUM D’ARGENTONA

Model de desenvolupament urbà

Pel que fa a l’admissió de l’ús bifamiliar, caldrà limitar aquesta possibilitat preferentment a

aquelles àrees ambientalment adequades properes al nucli urbà.

En primer lloc cal fer referència al fet que aquesta previsió normativa excepcional d’autoritzar

habitatges bifamiliars en les urbanitzacions de parcel·la gran deriva del procés de participació

ciutadana. Amb tot, es preveu una incidència inferior al 5% de les parcel·les existents per aquest

casos, en uns àmbits que són en bona part de primera residència i que permeten certa

densificació d’aquests àmbits sense una major ocupació de sòl, amb una incidència molt baixa

en l’increment de la mobilitat.

D’altra banda, d’acord amb els criteris municipals, s’ha modificat el redactat de l’articulat per tal

d’evitar la partició de les parcel·les o la promoció de dos habitatges per parcel·la, i restringir

l’autorització únicament a casos de vincles familiars comuns i amb una edificació única.

Valors ambiental

Garantir que la regulació dels sòls inclosos al PEIN i la XN200 que depassen l’àmbit territorial

del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs

proporciona un nivell de protecció coherent amb el mateix.

S’ha incorporat al POUM un alt nivell de protecció pels espais PEIN i XN2000 que depassen

l’àmbit territorial del Pla Conreria-Sant Mateu-Céllecs

Recaptar informe del Consorci del Parc de la Serralada Litoral

Es disposa del corresponent informe del Consorci del Parc de la Serralada Litoral (emès en data

26 de febrer de 2015).

Estudiar la possibilitat de connectar els terrenys del límit est del municipi que confronten amb

el Parc del Montnegre i el Corredor amb l’espai de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, incorporant

els terrenys agrícoles i forestals compresos entre el turó d’en Martí i el marge esquerre de la

riera d’Argentona com a àmbit de possible ampliació del PEIN.

L’àmbit de la possible ampliació del PEIN Montnegre-Corredor que s’ha inclòs en el POUM, es el

que han valorat i consensuat els diferents grups municipals de l’Ajuntament, i que ha estat

exposat a informació pública, sens perjudici de que en el tràmit específic de l’expedient

d’ampliació del PEIN Montnegre-Corredor, i en raó de nous estudis valoratius s’ampliï o es

modifiqui el mateix.

Estudiar la possibilitat de classificar de sòl urbanitzable no delimitat l’àmbit SUD 1 (El Collell).

L’equip redactor del POUM ha estudiat la classificació de la segona fase del sector el Collell, i no

es considera possible la seva qualificació com a sòl urbanitzable no delimitat atès que s’hauria

de considerar com un nou sector, diferenciat del de la primera fase. Aquest fet no permetria

acumular en aquesta segona fase la major part de les cessions per a espais lliures d’ambdós

sectors. Es conclou que la delimitació en un sòl sector, a desenvolupar per fases, permet situar

una major acumulació de l’edificació i la nova zona escolar prevista en l’àmbit contigu a l’àrea

urbana actual i desplaçar la major part de terrenys de cessió per a espais lliures a l’àmbit més

allunyat d’aquesta, amb majors valors ambientals i paisatgístics a preservar.

Completar la regulació del PA.4, PA.18 i SUD.1 establerta a la normativa del POUM, als efectes

de preveure el compliment de les mesures esmentades al document ambiental. Per al SUD.1

caldrà tenir en compte les conclusions de l’avaluació ambiental de la Modificació puntual del

36

PGOU a l’àmbit.

La regulació dels polígons PA4 Ampliació Polígon Nord, PA18 Residencial El Cros, i el sector

urbanitzable SUD1, s’han adequat per al compliment de les mesures específiques definides al

document ambiental.

Mantenir la qualificació actual d’espais lliures dels terrenys vora el curs hidrogràfic que

discorre pel nord del polígon industrial de Can Negoci o bé preveure les mesures necessàries

per minimitzar el seu possible impacte sobre el curs fluvial.

Atès l’interès municipal per a disposar dels terrenys qualificats d’equipaments ambiental i de

gestió de residus urbans al polígon industrial de Can Negoci, s’han incorporat a la Normativa les

mesures necessàries per minimitzar el seu possible impacte sobre el curs fluvial.

En cas que l’àmbit dels PMU 2, 3, 4 i 6 comprengui sòls en els quals s’hi hagin desenvolupat

alguna de les activitats potencialment contaminants del sòl on es prevegi el canvi d’ús del sòl

o l’establiment d’alguna activitat diferent de les potencialment contaminants, caldrà donar

compliment a les determinacions del Decret 9/2005.

S’ha incorporat a la normativa dels PMU 2, 3, 4, i 6, que en el cas que s’hagin desenvolupat en el

passat alguna de les activitats potencialment contaminants, recollides en l’annex 1 del Reial

Decret 9/2005, caldrà donar compliment a les determinacions d’aquesta norma.

Cal atendre les consideracions contingudes en l’apartat d’anàlisi ambiental pel que fa la

normativa i el catàleg de masies.

S’han atès les consideracions contingudes en l’apartat d’anàlisi ambiental pel que fa la

normativa i el catàleg de masies. No obstant, cal tenir en compte que, per coherència

administrativa i atesos els acords municipals recents d’aprovació d’aquest expedient per part

de l’Ajuntament, es considera que el POUM ha d’incorporar íntegrament les determinacions

d’aquest Catàleg aprovat, adaptant únicament les seves determinacions a la nomenclatura i

zonificació del nou POUM.

3.2.2 INFORMES DE LES ADMINISTRACIONS AFECTADES

Tot seguit es recullen les aportacions amb incidència ambiental realitzades per les diferents

administracions i organismes dels que s’ha rebut informe:

PARC DE LA SERRALADA LITORAL (XARXA DE PARCS NATURALS)

DATA:26 DE FEBRER DE 2015 Nº REGISTRE:I.0. 03/15 49020

Fins que no es revisi el Pla especial, la regulació de l’espai d’ampliació està supeditada a la

normativa genèrica del PEIN i de les pròpies disposicions del Decret 150/2013. Tanmateix, es

recomana establir una disposició transitòria que inclogui els objectius del Pla especial per als

terrenys adjacents.

El POUM ha completat l’articulat de la regulació de l’Àmbit de possible ampliació de l’EIN

Montnegre-Corredor per tal que transitòriament els objectius d’aquest Pla especial siguin

d’aplicació en aquest àmbit

Cal tenir en consideració els Plans d’infraestructura bàsica d’àmbit supramunicipal amb

l’objectiu que existeixi una coherència i coordinació en el desenvolupament dels diferents

Plans.

En la delimitació de camins s’han tingut en compte els Plans de prevenció d’incendis forestals

37


POUM D’ARGENTONA

de la Diputació de Barcelona i del Parc de la Serralada Litoral,

DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL

DATA: 10 DE MARÇ DE 2015 Nº REGISTRE: 02608/6733/2015

Els nous desenvolupaments urbans hauran d’evitar que s’incrementi de manera significativa

el risc d’incendi forestal i, a més, el PAM per a incendis forestals caldrà tenir-lo

permanentment actualitzat i vigent

Es considera que els sectors de creixement previstos no suposen un element potencial de risc

pel que fa als incendis forestals, alhora que cal tenir en compte que el Pla recull mesures en

aquest sentit, preveient-se franges de protecció perimetral per a tots els àmbits residencials.

D’altra banda, s’incorpora en el present document una determinació referida a la necessitat

d’instar a l’Ajuntament a actualitzar el PAM per al planejament que derivi d’aquest POUM.

Pel que fa al risc d’inundacions caldrà tenir en compte els criteris de la IRP/971/2010 i adoptar

les mesures necessàries per a reduir aquest risc, atenent a l’informe de l’ACA

Aquesta determinació s’avalua mitjançant la valoració de l’informe de l’ACA (en aquest mateix

apartat).

DIRECCIÓ GENERAL DE DESENVOLUPAMENT RURAL

DATA:23 DE MARÇ DE 2015 Nº REGISTRE: S0005-7412/2015

Es recomana que com a norma genèrica, no es limitin les construccions vinculades a les

explotacions agrícoles, ramaderes o forestals pel bé del desenvolupament rural del municipi.

S’ha incorporat el text especificat en l’informe.

Substituir les limitacions constructives pel que fa a magatzems agrícoles i construccions

auxiliars.

S’ha incorporat el text especificat en l’informe.

Substituir totes les referències a les dimensions màximes admeses en les construccions

ramaderes, hípiques i centres de jardineria de l’article 213 de la normativa del POUM.

S’han eliminat les referències a les dimensions màximes admeses i s’ha incorporat el text

especificat en l’informe.

Es recomana incorporar la necessitat d’avaluar o justificar l’afecció agrària en aquelles fitxes

Pla especial del catàleg de masies i cases rurals que admetin determinats usos

Els usos esmentats s’admeten únicament en les edificacions existents i condicionats a que han

de permetre el manteniment de la explotació agrícola existent. Es considera que condicionar

aquests usos a la necessitat d’avaluar i justificar, per part del promotor, l’impacte que pot tenir

en els espais agraris propers, no tindria cap efectivitat real.

Cal fer notar que, contràriament, l’informe de la D. G. de Turisme sol·licita que es justifiqui el

requisit que imposa el POUM de que el turisme rural ha de permetre el manteniment de

l’explotació agrària existent.

38

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

DATA:20 D’ABRIL DE 2015 Nº REGISTRE: 2006/024814/B

Per al PA.4-Ampliació Polígon Nord, caldrà realitzar una actuació perimetral allunyada de

l'espai fluvial, per tal de reduir la inundació perimetral. El projecte constructiu haurà de ser

autoritzat per I'ACA.

S’ha incorporat aquesta determinació en l’article corresponent de la normativa (art. 171. PA 4 –

Ampliació Polígon Nord).

Per al PA El Cros, s’identifiquen certs emplaçaments residencials que estan dins la zona

inundable per un període de retorn de 100 anys i dins zona inundable per a Q500 amb

inundabilitat moderada.

S’ha incorporat aquesta determinació en l’article corresponent de la normativa (art. 185. PA 18-

Residencial El Cros).

Es condicionen diverses zones urbanes a la realització per part de l’Ajuntament del PAM relatiu

a inundacions i d’actuacions constructives per limitar la inundabilitat d’aquests espais.

S’han incorporat aquestes determinacions en l’article 99 Protecció en front els riscos

d’inundació.

Es proposa la inclusió d’una reserva de sòl i pressupost necessari per la instal·lació d’un

sistema de depuració propi en els sectors de planejament derivat.

S’han incorporat aquestes determinacions en l’article 193. SUD 1- Collell.

Caldrà tenir en compte les consideracions respecte aigües pluvials i abocaments de masies o

cases rurals no connectades a la xarxa municipal.

S’han incorporat aquestes determinacions en l’article 249. “Xarxa d’aigües pluvials”, art. 251.

“Xarxa de clavegueram. Condicions dels abocaments d’aigües” de la Normativa, i art. 13

“Condicions de les infraestructures de serveis” del Catàleg de masies i cases rurals.

39


POUM D’ARGENTONA

4 SÍNTESI DEL PROCÉS DE PARTICIAPCIÓ CIUTADANA

En aquest apartat es realitza síntesi dels mecanismes activats per facilitar tant la divulgació i

comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació

d’al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d’informació pública

del Pla.

És important destacar que el procés de redacció del POUM d’Argentona ha anat acompanyat d’un

Programa de Participació ciutadana (d’ara en endavant PPC), amb accions diverses plantejades

per tal de recollir i fer partícips a la població del procés endegat. Aquest PPC s’ha definit d’acord

amb el que estableix la Llei d’Urbanisme i es considera que ha permès aconseguir un òptim nivell

de consens social en el què la majoria de la població i dels agents socials hi poden veure

reflectides les seves expectatives.

Amb tot, en aquest apartat també s’avalua el grau de consideració de les aportacions de caire

ambiental realitzades en el marc de les consultes a les administracions afectades i al públic

afectat, en tant que les aportacions derivades del propi procés de participació ciutadana queden

recollides en l’Informe d’aportacions i propostes ciutadanes del POUM d’Argentona.

4.1 FASE D’AVANÇ DEL PLA

La taula següent recull els processos i mecanismes que s’han dut a terme en aquesta fase de

tramitació del POUM.

Taula 5. Mecanismes de participació en fase d’avanç

TIPUS DATA VALORACIÓ

Informació pública avanç de

planejament (30 dies).

13/04/2014 –

17/06/2014 32 suggeriments

Realització de 3 sessions de participació ciutadana

1a sessió 06/03/2014

Introducció dels treballs i presentació de les eines

de participació. Presentació dels resultats dels

estudis territorials i ambientals. Dinàmica de

participació sobre la percepció ciutadana d’aspectes

rellevants des del punt de vista ambiental.

Assistència: 40 persones

2a sessió 13/03/2014

Presentació dels estudis socioeconòmics elaborats.

Dinàmica de participació.

Assistència: 40 persones.

3a sessió 20/03/2014

Diagnosi urbanística: exposició general del marc

normatiu i de l’estructura de la documentació del

POUM. Exposició dels criteris generals. Presentació

dels estudis de mobilitat. Debat entorn del model

d’evolució urbanística.

Assistència: 35 persones

Altres mecanismes de participació ciutadana

40

SIG on-line Al llarg de tota la

fase d’avanç i

d’aprovació inicial

S’han registrat més de 300 visualitzacions del mapa

i en total s’han recollit 19 aportacions.

Enquesta de percepció i expectatives

ciutadanes

S’ha obtingut un total de 145 enquestes amb un

gran nombre d’opinions, propostes i expectatives.

Presentacions específiques per a col·lectius directament relacionats amb el POUM

Reunions de seguiment internes amb

l’Ajuntament i la Comissió de

Seguiment del POUM

Periòdicament

S’han dut a terme més d’una cinquantena de

reunions de treball específiques.

Reunions amb el consell de la Vila i

altres administracions Dates diverses

Reunions sectorials (associació

esportiva, agrupació de comerciants,

consell de patrimoni, agrupació de

pagesos i representants de les

urbanitzacions).

Dates diverses

Durant el període d’informació pública, es van rebre un total de 32 suggeriments a l’avanç de pla.

Si bé la totalitat d’aquests suggeriments es van presentar fora de termini, les seves aportacions

van ésser igualment valorades.

41


POUM D’ARGENTONA

4.1.1 FASE D’APROVACIÓ INICIAL

La taula següent recull els processos i mecanismes que s’han dut a terme en aquesta fase de

tramitació del POUM.

Taula 6. Mecanismes de participació en fase d’aprovació inicial

TIPUS DATA VALORACIÓ

Aprovació inicial i Informació pública projecte de pla (45

dies)

27/01/2015 –

19/03/2015 144 al·legacions.

Altres mecanismes de participació ciutadana

Oficina del POUM Durant el període

d’informació pública

En fase d’aprovació inicial es

van atendre més de 45

consultes ciutadanes.

Presentacions específiques per a col·lectius directament relacionats amb el POUM

Reunions de seguiment internes amb l’Ajuntament i la

Comissió de Seguiment del POUM Periòdicament

S’han dut a terme més d’una

cinquantena de reunions de

treball específiques.

Reunions amb el consell de la Vila i altres

administracions Dates diverses

Reunions sectorials (associació esportiva, agrupació de

comerciants, consell de patrimoni, agrupació de pagesos

i representants de les urbanitzacions).

Dates diverses

Tal i com s’ha recollit, en total es van presentar un total de 144 al·legacions en termini legal i 3

d’extemporànies, les quals han sigut igualment valorades. A continuació es detallen les

aportacions del públic amb rellevància ambiental rebudes durant aquest període d’exposició

pública i la manera com l’equip redactor hi ha donat resposta

42

PERSONA/ENTITAT/ÒRGAN APORTACIONS AL PLA INCORPORACIÓ EN EL PLA

Joan Navarro Fernández

En el catàleg de masies s’augmenti la divisió horitzontal a cinc

unitats; que es redueixi la superfície resultant a 150 m2 per

l’habitatge principal i a 80 m2 els habitatges secundaris; es

redueixi el sostre a 600 m2 per a usos hotelers.

S’informa desfavorablement, ja que es considera que aquestes peticions produirien

una densificació excessiva i impròpia del sòl no urbanitzable. En aquest cas, la

normativa del sòl no urbanitzable fixada en el POUM, pretén el manteniment i la

rehabilitació de l’edificació ja existent, però sense incorporar nous usos

residencials o la densificació d’aquests, ja que d’acord amb la legislació urbanística

vigent aquests usos residencials s’han d’implementar en les zones urbanes o

urbanitzables del municipi, que són les que disposen dels serveis i equipaments

adients per al seu desenvolupament.

Francisco Villegas Acién

El topall de 1.200 m2/sostre per a usos hotelers, s’hauria

d’establir fins a 1.500 m2.

S’informa desfavorablement la sol·licitud d’augmentar el sostre addicional per a

usos hotelers ja que aquesta és una edificabilitat addicional que se suma a la que

resulta de l’aplicació de l’edificabilitat de 0,18m2/m2 a la superfície de la parcel·la.

Eliminar la necessitat de tramitar una pla de millora urbana

d’ordenació de volums per assolir una alçada màxima de 10,50.

S’informa desfavorablement l’eliminació de l’obligació de tramitar un PMU per a

l’ordenació de volums i l’adequació paisatgística de la nova edificació al seu entorn

ja que aquesta es situarà en una posició enlairada enmig d’un àmbit d’habitatges

unifamiliars de PB+1.

No s’ha dibuixat amb traços discontinus l’actual accés existent i

que permet fer anualment la neteja de terres acumulada a la

riera.

L’accés que permet fer la neteja de la riera, està en sòl qualificat d’espai lliure

públic, i per tant, no és necessari fixar dins el POUM aquest accés o els camins

situats dins aquest espai lliure. No obstant, i atès que aquest espai lliure

s’incorpora al PMU Forn d’en Guardià, haurà d’esser dins el desenvolupament

d’aquest planejament derivat, en el que s’hauran de fixar en el seu cas, l’accés, les

plantacions i l’adequació d’aquest espai lliure.

Joan Vives Álvarez

Regularitzar la situació de la institució PANCHO TENIS

ARGENTONA, pel qual seria d’interès per el poble poder classificar

la zona i compatibilitzar amb l’ús esportiu – recreatiu.

S’informa favorablement l’al·legació en tant que en la parcel·la situada en sòl no

urbanitzable s’hi realitza una activitat esportiva des de fa molts anys. Per tal de

poder mantenir l’activitat es considera adequat qualificar aquests terrenys

d’equipaments privat esportiu, que és un dels usos permesos en sòl no

urbanitzable per a la Llei d’urbanisme.

Ramon Armengou Foix

Es determini el significat de l’entorn de protecció de 50 m i la

seva aplicació, tenint en compte que reduint-la a una parcel·la

d’uns 3.000m2 seria més que suficient per no general cap

problema visual.

Les determinacions per a fixar l’entorn de protecció d’aquesta edificació han estat

incloses en el Catàleg de Patrimoni elaborat per l’Ajuntament, aprovat

definitivament en data 19 de març de 2015. Aquest s’ha tramitat d’acord amb el

procediment establert en la legislació urbanística vigent, amb l’exposició pública

corresponent, i la participació d’entitats cíviques ciutadanes com és el cas del

Consell de Patrimoni del municipi, que ha tutelat i validat l’ idoneïtat de les seves

propostes. Es considera, per coherència administrativa i atesos els acords

municipals recents d’aprovació d’aquest expedient per part de l’Ajuntament, que el

POUM ha d’incorporar integrament les determinacions d’aquest Catàleg aprovat,

adaptant únicament les seves determinacions a la nomenclatura i zonificació del

43


POUM D’ARGENTONA

nou POUM. S’informa per tant, desfavorablement la modificació de les

determinacions i/o dimensions de l’entorn de protecció fixades en el Catàleg de

Patrimoni recentment aprovat.

Sindicat Unió de Pagesos de

Catalunya

Elaborar el corresponent Informe de Sostenibilitat Ambiental i

sotmetre’l al corresponent procediment d’avaluació d’impacte

ambiental, juntament amb tot el POUM.

El POUM ja incorpora l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que s’ha sotmès al

corresponent procediment d’avaluació d’impacte ambiental, juntament amb tot el

POUM.

Elaborar la corresponent Memòria Social, Econòmica, Estudi de

Mobilitat, i Programa de Participació Ciutadana que li es exigible

al POUM.

El POUM ja incorpora també la corresponent Memòria Social, Econòmica, Estudi de

Mobilitat, i Programa de Participació Ciutadana que li es exigible al POUM, tal com

fàcilment es pot comprovar i consultar en la documentació sotmesa a exposició

publica, i que esta disponible en les dependències municipals i en la web de

l’Ajuntament.

Concepcion Vilatersana

Que no es qualifiqui el terreny amb ús forestal, i es mantingui la

seva qualificació actual, que és d’equipaments, tant de caràcter

públic com privat.

Tot i que no es considera adequat qualificar els terrenys com a equipaments, sense

tenir la necessitat d’ubicar nous equipaments en sòl no urbanitzable, es creu

convenient qualificar la parcel·la a què fa esment l’al·legació, de protecció agrícola,

d’acord amb l’activitat que ja havia tingut tot aquest àmbit amb anterioritat i

facilitar, per tant, que activitats com la hípica que puguin encabir-se en terrenys

agrícoles amb aquesta qualificació urbanística.

Josep Prats Molist

Per a l’àmbit de la Unitat d’Actuació UA “El Cros Industrial”

d’Argentona establir totes les normes aclaratòries i transitòries

que calguin per garantir que no es produeixi contradicció, en

quan a normes més restrictives entre els paràmetres de la

modificació puntual del PGO i el nou POUM, a efectes d’aplicació

de la suspensió de llicències.

Pel que respecte a les restriccions a l’ús industrial a la subzona 8f (El Cros), cal fer

notar que aquesta “restricció a l’ús industrial” afecta únicament a aquesta parcel·la

que es troba situada dins el PA 18 – Residencial El Cros, a on actualment no hi ha

cap tipus d’instal·lació i que no ha estat mai un sòl industrial. Aquesta “restricció a

l’ús industrial”, volgudament més restrictiva que les limitacions a les emissions

admeses en la legislació ambiental, limita els usos industrials únicament a les

activitats innòcues amb relació als habitatges veïns del Cros. Per lo qual, s’informa

desfavorablement la seva eliminació.

Teresa Martí Barnusell

Que parts de la finca de Can Castells i de la casa nova de Can

Castells siguin qualificades d’agrícoles.

Es tinguin en compte usos complementaris i adients al tipus

d’ambient i sòl rústic o forestal per poder fer una mica rentables

les finques.

Que es puguin mantenir les construccions actuals així com que

es puguin ampliar o dividir horitzontalment les existents.

Que es puguin realitzar segregacions de les finques sempre que

es complexi la normativa vigent.

Es proposa qualificar de protecció agrícola les parts de les finques de Can Castells i

de la Casa Nova de Can Castells tal com sol·licita l’al·legació. Aquestes sòls ja havien

estat amb anterioritat, cultivats agrícolament.

Respecte a la resta de les peticions, es considera que el redactat actual, del Catàleg

de Masies ja preveu usos a les edificacions que no siguin els propis de les masies

per tal de fer més viable el manteniment de les edificacions situades en sòl no

urbanitzable. Així mateix, òbviament, es permet mantenir les construccions

actuals, així com dividir horitzontalment, o fer segregacions de finques rústiques,

sempre i quan es doni compliment a les normatives sectorials vigents.

44

Joan Matas Carretero Excloure el conjunt de finques del Collell de qualsevol catàleg

arquitectònic o arqueològic (Q-3-24).

La finca corresponen a la fitxa Q3-24 sobre restes arqueològiques ha estat inclosa

en el Catàleg de Patrimoni elaborat per l’Ajuntament i aprovat definitivament en

data 19 de març de 2015. Aquest s’ha tramitat d’acord amb el procediment

establert en la legislació urbanística vigent, amb l’exposició pública corresponent, i

la participació d’entitats cíviques ciutadanes com és el cas del Consell de Patrimoni

del municipi, que ha tutelat i validat l’ idoneïtat de les seves propostes. Es

considera, per coherència administrativa i atesos els acords municipals recents

d’aprovació d’aquest expedient per part de l’Ajuntament, que el POUM ha

d’incorporar integrament les determinacions d’aquest Catàleg aprovat, adaptant

únicament les seves determinacions a la nomenclatura i zonificació del nou POUM.

S’informa per tant, desfavorablement la modificació del Catàleg de Patrimoni amb

l’exclusió d’aquesta fitxa Q3-24 sobre restes arqueològiques.

María José Catalán Berga

Que els 35.000 m2 que estan formats per varies planes que des

de mitjans del segle passat han estat conreu, és conservi la

qualificació urbanística d’agrícola i no de forestal.

S’informa favorablement l’al·legació, i es proposa modificar la qualificació dels

terrenys situats al sud de la C-32, que han estat agrícoles tot i que en aquest

moment no estan conreats, per a adonar-los-hi la qualificació urbanística de

Protecció Agrícola.

Natura – Entitat de medi ambient Considerem necessària la preservació integral d’El Collell com a

espai agrícola i forestal per Argentona.

La proposta del POUM que s’ha aprovat inicialment manté el sector urbanitzable de

El Collell igual que el planejament vigent, i afegeix les condicions d’ordenació per

adaptar-lo millor a les característiques morfològiques i ambientals de l’àmbit,

indicant les parts que s’han de reservar com a espais lliures públics (39% de l’àmbit

total), per tal de preservar-les i mantenir les seves característiques.

Tan els estudis poblacionals, com els econòmics, inclosos en la memòria

d’ordenació del Pla justifiquen la necessitats d’aquest sector apte per urbanitzar,

per tal de satisfer les necessitats urbanístiques del municipi durant els propers

anys de vigència del POUM.

Aquest sector que es va aprovar l’any 2011 i està encara dins els terminis pel seu

desenvolupament, està també recollit en el Pla Territorial Parcial Metropolità de

Barcelona, que en preveu la necessitat de mantenir la seva qualificació per assolir

els objectius poblacionals previstos en el mateix.

El POUM manté per tant aquest sector, i en preveu el seu desenvolupament per

fases, de manera que a la primera fase només s’urbanitzi la part més propera a

l’àrea urbana actual, incorporant condicions per tal de que la segona fase no pugui

desenvolupar-se si la primera fase no s’ha edificat en un percentatge important,

per tal d’ocupar en tot moment el terreny estrictament necessari per a cobrir la

demanda i les necessitats urbanes del municipi.

45


POUM D’ARGENTONA

Tots per Argentona

Estudiar l’obligació de construir els nous edificis públics amb

qualificació energètica mínima B.

L’adaptació al canvi climàtic cada vegada més urgent i necessària, ha portat a la

Comunitat Europea a incrementar periòdicament les exigències d’eficàcia i estalvi

energètic que incorporen les Directrius europees en aquest àmbit.

La projecte de llei del canvi climàtic estableix per als nous edificis públics que es

construeixin a partir del 1 de gener de 2017 que hauran de tenir un consum

d’energia gairebé nul, calculat el consum d’acord amb la Directiva 2010/31/UE, i

l’energia requerida haurà d’estar àmpliament coberta per energia renovable i

produïda in situ.

En aquest sentit, es considera que l’obligació que els nous edificis públics tinguin

una qualificació energètica B, es un mínim necessari que va en la línia de les

directives europees per a minimitzar els efectes del canvi climàtic.

Determinar de forma clara, precisa i contundent, que el Pla

Especial de Torrent de Vera, seguirà els paràmetres de

conservació del sòl agrícola i forestal.

El manteniment com a sòl no urbanitzable de l’àmbit del Pla Especial del Torrent de

Vera, s’adequa a les determinacions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que

estableix aquest règim de sòl per a tots els àmbits que han sofert parcel·lacions

irregulars u ocupacions no reglades. El POUM fixa com a objectiu d’aquest Pla

Especial la recuperació ambiental, agrícola i paisatgística de tot aquest àmbit,

regulant les activitats agrícoles que son pròpies d’aquest àmbit i eliminant els

elements i activitats impròpies que en el seu cas es determinin.

Incorporar els paràgrafs eliminats del informe de medi

ambiental sobre modificació del relleu, moviments de terres i

comercialització d’elements geològics.

En la normativa del sòl no urbanitzable del POUM s’han incorporat les nombroses

consideracions de l’informe del tècnic de medi ambient de l’Ajuntament, adaptant-

les a criteris de simplicitat i eficàcia administrativa per a facilitar la seva aplicació

futura.

No continuar amb la tramitació del POUM fins que Incasol adopti

una postura clara en els terrenys del veïnat del Cros.

La proposta que incorpora el POUM, amb relació a l’ARE del Cros, estableix

expectatives menors adaptades als temps actuals, tal com s’esmenta en

l’al·legació.

En aquest sentit, cal a dir, que hi ha hagut nombroses reunions amb els tècnics de

l’Incasol per arribar a acords amb relació a la proposta final, o en altra cas quedarà

en vigència l’ordenament aprovat actualment (PDU de l’ARE del Cros)

Incorporar les directius que s’hauran de seguir quan es produeixi

la transformació del front de llevant per l’impacte de la LOF.

L’implantació de la Línia Orbital Ferroviària (LOF) tindrà una incidència urbanística

molt menor sobre el front de llevant de l’àrea urbana en el moment de la seva

execució, al estar aquesta totalment ocupada per edificacions i usos en activitat

(no obsolets). Les transformacions a mes llarg termini, i sobre tot el nucli antic,

46

s’hauran de valorar a partir del propi projecte i de les expectatives de transformació

que pugui anar generant al llarg de la seva implantació, i no tindria sentit, especular

en el moment actual amb afectacions o expectatives que no tindrien cap base real.

Estudiar l’ordenació del PMU 1 amb especial cura del impacte

visual.

El POUM incorpora indicativament per a l’ordenació del PMU 1 Polígon Nord que hi

hagi un franja d’espais lliures públics al costat de la carretera per tal de preservar

paisatgísticament l’entrada nord del municipi. L’esquema d’ordenació incorporat

als plànols del POUM, ja està adaptat als criteris que esmenta l’al·legació de

preservació de l’impacte visual i paisatgístic d’aquesta entra nord del municipi

Determinar la cessió del 10% del PMU3 Forn d’en Guardià,

obligació del promotor d’urbanitzar la zona verda i no

incrementar la densitat d’habitatges.

En el sòl urbà no consolidat, com en el cas del PMU Forn d’en Guardià, el POUM ja

incorpora la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic que preveu la legislació

urbanística, així com l’obligatorietat d’urbanitzar els espais lliures públics.

Especificar l’obligació de preservar les mines al PMU5 Can Doro.

Les mines d’aigua que passen pel PMU Can Doro estan protegides pel Catàleg de

béns. En aquest sentit no es pot fer cap actuació que no estigui permesa en

l’esmentat catàleg.

No reduir l’habitatge protegir ni les cessions de sòl al Collell.

La proposta del POUM que s’ha aprovat inicialment manté el sector urbanitzable de

El Collell, igual que el planejament vigent, però fixa quines parts hauran de ser

espais lliures públics, per tal de no urbanitzar-les i mantenir les seves

característiques.

Els estudis poblacionals, com econòmics, inclosos en la memòria d’ordenació del

Pla justifiquen la necessitats d’aquest sector apte per urbanitzar, per tal de satisfer

les necessitats urbanístiques del municipi durant la vigència del POUM, així com

també justifiquen que amb la reserva del 30% del sostre residencial, es compleix

amb les necessitats d’habitatge de protecció pública pel municipi d’Argentona.

Així mateix, es preveu que aquest sector en desenvolupi per fases, de manera que a

la primera fase només s’urbanitzi la part més propera a l’àrea urbana actual,

incorporant condicions per tal de que la segona fase no pugui desenvolupar-se si la

primera fase no s’ha edificat en un percentatge important, per tal d’ocupar en tot

moment el terreny estrictament necessari per a cobrir la demanda i les necessitats

urbanes del municipi

47


POUM D’ARGENTONA

Antonio Viñals Giralt en

representació de VIÑALS SOLER,

S.L.

Disconformitat amb l’ampliació de la zona residencial del CROS. L’àmbit a que fa referència l’al·legació correspon a l’anomenada ARE El Cros,

provinent d’un antic Pla Parcial residencial que va donar lloc a l’actual barri d’El

Cros.

La nova ordenació prevista al POUM, d’acord amb els criteris i objectius aprovats i

referendats per les entitats veïnals, redueix a la meitat els habitatges previstos a

l’ARE (100 hab.) per assolir el creixement que s’estima adequat per a la

consolidació dels equipaments i serveis del barri, i en cap cas admet activitats que

puguin reportar afectacions ambientals al barri consolidat.

En aquest sentit, el POUM reserva la part més propera a la zona industrial veïna per

a activitats econòmiques, establint la “subzona 8f (El Cros)” amb restriccions per a

l’ús industrial. Cal fer notar que aquesta “restricció a l’ús industrial” afecta

únicament a aquesta parcel·la que es troba situada dins el PA 18 – Residencial El

Cros, a on actualment no hi ha cap tipus d’instal·lació i que no ha estat mai un sòl

industrial. Aquesta “restricció a l’ús industrial”, volgudament més restrictiva que les

limitacions a les emissions admeses en la legislació ambiental, limita els usos

industrials únicament a les activitats innòcues amb relació als habitatges veïns del

Cros.

Per lo qual, s’informa desfavorablement la modificació sol·licitada de suprimir

l’ampliació de l’àrea residencial i destinar aquest àmbit a altres usos terciaris,

logístics, administratius, o altres.

Demana que es suprimeixi aquesta àrea residencial i es destini

aquest àmbit a usos terciaris, logístics, administratius i

d’equipaments públics i privats compatibles amb les zones

residencial i industrial existents

Disconformitat amb les restriccions de l’art. 157. Industrial.

Subzona 8f (El Cros)

Marcos Alberola

Que a les finques cadastrals 08009A00300004 i

08009A00300131, amb un ampli historial industrial,

qualificades pel POUM de Clau PA – Protecció Agrícola, es

qualifiquin com a zona urbana, tal com consta en el cadastre.

S’informa desfavorablement l’al·legació ja que dins els criteris i objectius del POUM,

es va fixar el de no estendre l’activitat industrial o comercial a l’altra costat de la

riera d’Argentona, per a mantenir el caràcter de sòl no urbanitzable i evitar

l’extensió en l’ocupació urbana d’aquests sòls.

No es considera possible la qualificació com a sòl urbà d’aquest sòl, que no ha

disposat mai de les característiques urbanes, ni la delimitació d’un sector

urbanitzable, ja que comportaria la consolidació i extensió de les activitats

industrials en aquest àmbit, en contra dels objectius del Pla.

48

No obstant, i atès que les instal·lacions ja van obtenir autorització en sòl no

urbanitzable, estaran subjectes al règim establert a la Disposició Transitòria Setena

del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual

s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme).

Montse Prades Oleas en

representació de “L’associació de

propietaris del Torrent de Vera”

Que es procedeixi a classificar el sòl de l’àmbit del Torrent de

Vera, de Sòl Urbanitzable

S’informa desfavorablement l’al·legació, atès que el Pla Territorial Metropolità de

Barcelona ja determina la impossibilitat de la qualificació dels àmbits afectats per

parcel·lacions urbanístiques no reconegudes en el planejament i legislació

urbanística vigents.

El POUM manté per tant, i en respecte al principi de jerarquia normativa, aquest

règim de sòl no urbanitzable per a tot aquest àmbit del Torrent de Vera, i en

determina la necessitat de redactar un Pla Especial per a la seva regulació.

El Pla fixa com a objectiu d’aquest Pla Especial la recuperació ambiental, agrícola i

paisatgística de tot aquest àmbit, per a millorar la qualitat i les condicions de les

activitats que s’hi desenvolupen, tot regulant les activitats agrícoles que son

pròpies d’aquest àmbit i eliminant els elements i activitats impròpies que en el seu

cas es determinin.

Antoni Pous Saltor en

representació de Francesc Parés

Puig

Disconformitat amb la classificació com a sòl no urbanitzable

dels terrenys llindants amb la Velcro, que s’hauria de qualificar

com a sòl industrial-comercial.

S’informa desfavorablement la classificació com a sòl industrial-comercial dels

terrenys llindants amb la Velcro, atès que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona

limita el creixement industrial en aquest àmbit, determinant el manteniment del

règim de sòl no urbanitzable per a la reserva d’un connector ecològic en aquests

terrenys, impossibilitant aquesta qualificació.

Inés Bartrina Rosell, José Maria

Bartrina Rosell i Jorge Bartrina

Rosell

Ampliar l’àmbit del sòl urbà consolidat industrial al costat del

centre ITV, delimitant un PAU per completar la urbanització.

S’informa desfavorablement l’ampliació del sòls industrials a l’altra costat de

l’autopista, que comportaria l’inici de l’ocupació i l’extensió de les activitats urbanes

en aquest àmbit que es vol mantenir dins el sòl no urbanitzable de caràcter

agrícola, tal com ja es va incloure en els criteris i objectius de l’Avanç del POUM..

Malco Par Cebrian en

representació de INMA SL

Que es reconsideri la possibilitat de enquibir un sector de sòl

urbanitzable residencial als terrenys de 42 ha de Sant Jaume de

Traià.

S’informa desfavorablement la qualificació d’un sector residencial en aquest àmbit

que es vol mantenir dins el sòl no urbanitzable de caràcter forestal, tal com ja es va

incloure en els criteris i objectius de l’Avanç del POUM.

Al marge de l’anterior, que es modifiqui la qualificació de

“Protecció Forestal” dels terrenys mes propers a l’ermita de Sant

Jaume, per a qualificar-los amb la clau PA o en el seu defecte

amb la clau AF (Agroforestal)

S’informa així mateix desfavorablement la modificació de qualificació de “Protecció

Forestal” dels terrenys mes propers a l’ermita de Sant Jaume, que respon a les

característiques forestal dels mateixos, per a qualificar-los amb la clau PA o en el

seu defecte amb la clau AF (Agroforestal)

49


POUM D’ARGENTONA

Mª Antonia Sagnier de Sentmenat

Que es classifiqui com a sòl urbà consolidat la peça més propera

a l’autopista, i es limiti la línea d’edificació a 25 m., o no s’hagués

de complir els paràmetres de separació a llindars

S’informa desfavorablement l’ampliació del sòls industrials a l’altra costat de

l’autopista, que comportaria l’inici de l’ocupació i l’extensió de les activitats urbanes

en aquest àmbit que es vol mantenir dins el sòl no urbanitzable de caràcter

agrícola, tal com ja es va incloure en els criteris i objectius de l’Avanç del POUM.

51


POUM D’ARGENTONA

5 CONCLUSIONS

5.1 VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS

A partir de l’avaluació ambiental del POUM d’Argentona es considera que el desenvolupament de

les actuacions previstes pel Pla impliquen el lògic impacte ambiental derivat de qualsevol procés

d’urbanització, si bé aquest impacte es considera moderat pel fet de tractar-se d’una proposta

en la què s’han tingut en compte de forma efectiva els principals requeriments ambientals

detectats a l’àmbit d’estudi, i en la que es recullen les mesures ambientals que suposaran una

reducció dels possibles impactes.

Destaca el fet que la proposta ha assumit com a primer objectiu la revisió del planejament

vigent, adequant-lo als nous criteris socials i mediambientals que regeixen en l’actualitat fruit de

la major sensibilització ciutadana en la preservació del medi ambient i la qualitat urbana. Amb

això, juntament amb el treball paral·lel entre els equips redactors de la documentació

urbanística i de la documentació ambiental, s’ha aconseguit una integració de criteris i objectius

de caire ambiental que han permès vetllar per la minimització dels impactes derivats del

desenvolupament del Pla. En aquest sentit s’ha de posar en valor que des de l’equip redactor del

POUM s’han incorporat com a pròpies dins els requeriments normatius dels sectors de

desenvolupament les mesures de caire ambiental efectuades per l’equip redactor dels

documents d’avaluació ambiental, així com d’altres mesures de caràcter més general aplicables

a qualsevol sector.

Alhora, es valoren molt positivament l’aposta del Pla per revisar i mantenir els sectors previstos

en el planejament vigent, millorant-ne els criteris de desenvolupament per tal d’adequar-los als

requeriments ambientals. Es considera a més, que s’ha dotat al pla dels instruments necessaris

per a garantir un creixement ordenat en el temps i sempre tenint present la necessitat de

mantenir un model compacte de ciutat a l’entorn del nucli existent.

A continuació és detallen, a manera de síntesi, les principals apostes de millora de la

sostenibilitat del Pla i els principals impactes a nivell genèric.

Principals apostes de sostenibilitat

o En referència a les àrees urbanes, destaca la reducció de la previsió d’habitatges de

l’ARE El Cros, tot fomentant una major mixticitat d’usos permetent la implantació d’usos

terciaris compatibles. A banda, s’estableixen limitacions restrictives dels possibles

usos industrials (zona 8f) de manera que només s’hi admetin aquelles activitats

industrials innòcues en relació als habitatges existents.

o En referència al creixement de tipus residencial, cal destacar el fet que el POUM té en

compte el potencial residencial del planejament vigent, l’admissió de l’ús bifamiliar en

determinades parcel·les i també la consolidació del potencial edificatori de solars del

nucli urbà i les urbanitzacions.

o En termes globals, el Pla comporta un lleuger decreixement de la superfície classificada

com a sòl urbà respecte el planejament general anterior del municipi.

52

o El POUM integra en sòl no urbanitzable els principals elements de valor ambiental

presents al municipi, i efectua una ordenació i regulació d’aquest que permet preveure

el manteniment de la qualitat ambiental i paisatgística del medi rural del terme

municipal. Destaca la incorporació de la delimitació de l’espai natural de la Conreria-Sant

Mateu-Céllecs i la proposta d’ampliació de l’espai Montnegre-Corredor.

o En termes globals, el Pla comporta un lleuger increment de la superfície classificada

com a sòl no urbanitzable respecte el planejament general anterior del municipi.

o També en relació al sòl no urbanitzable, destaca la protecció i el foment del

desenvolupament de l’activitat agrícola que ofereix la proposta del POUM, tot evitant la

instal·lació en sòls agrícoles d’instal·lacions d’activitats alienes.

o Si bé alguns àmbits de gestió i planejament confronten i/o són creuats per cursos

hidrogràfics, el POUM qualifica majoritàriament de sistema hidràulic i/ sistema d’espais

lliures els sòls associats a aquests cursos. S’incorpora un espai destinat a bassa de

laminació.

o La proposta del POUM ha reduït els equipaments previstos pel planejament vigent al

sud de la riera de Clarà, els quals afectaven a terrenys de pendent elevat i caràcter

forestal.

o Pel que fa al sòl urbanitzable, es limita l’expansió urbana al desenvolupament del sector

vigent del Collell. De fet, En termes globals, el Pla comporta un lleuger decreixement de

la superfície classificada com a sòl urbanitzable respecte el planejament general

anterior del municipi.

o Quant al SUD proposat (El Collell), cal tenir en compte que es destina un 60% de la seva

superfície a cessions

o En referència a l’activitat econòmica, el POUM simplifica la regulació aplicable a les

zones industrials i en preveu una major densificació. Es determina l’objectiu de no

estendre l’activitat industrial o comercial a l’altre costat de la riera d’Argentona per tal

de mantenir-ne els seus valors.

o En referència a l’ampliació industrial, el document presentat comporta una disminució

de la superfície respecte la proposta original, mantenint com a sòl no urbanitzable

l’entorn proper de la riera de Pins.

o El POUM incorpora el Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic,

Paisatgístic i Ambiental del municipi així com el Catàleg de Patrimoni.

o S’incorporen mesures ambientals específiques per al sector en sòl urbanitzable

proposat i per a l’ampliació proposada del polígon industrial nord més enllà de mesures

de caire genèric d’aplicació per a la resta d’àmbits previstos pel POUM (regulació de

sorolls i vibracions, estalvi i eficiència energètica, gestió de les aigües i els residus,

contaminació atmosfèrica, contaminació lumínica,...). Cal destacar, en concret, la

previsió de diverses mesures normatives en matèria d’integració paisatgística,

incorporant la necessitat de redactar estudis d’integració paisatgística per a

determinats sectors.

53


POUM D’ARGENTONA

o El POUM aposta per potenciar la mobilitat sostenible preveient, entre d’altres, una via

verda que uneixi diferents poblacions des d’Argentona a Vilassar, així com una xarxa de

carrils bici d’àmbit més local

Principals àrees d’atenció.

o Si bé el POUM manté, tal i com ja s’ha apuntat, els espais de protecció ambiental com a

SNU, existeixen 1,24 Ha afectades per la zona d’ampliació del polígon industrial Nord (PA

4) i alguns petits ajustos i modificacions dels límits del sòl urbà actual, els quals

majoritàriament reconeixen construccions i altres elements preexistents.

o En concret, en el cas de l’ampliació del polígon industrial, s’afecta a una zona de

sensibilitat ambiental molt alta, en part per ser un espai de cert interès per a la

connectivitat ecològica.

o Existeixen alguns àmbits en sòl urbà (PA 1 i 6) que afecten a alguna àrea d’hàbitats

d’interès comunitari en tant que mantenen el planejament general vigent com a zona

residencial.

o Igualment, part dels terrenys del SUD proposat que actualment presenten recobriment

arbori, resulten afectades amb la proposta de zones residencials, d’equipaments i de

vialitat. En referència també a aquest sector, cal tenir en compte la seva sensibilitat

ambiental en tant que és una àrea propera a espais protegits, s’hi identifiquen pendents

superiors al 20% i hi transcorre un curs hidrogràfic.

o Tenint en compte la presència de moltes zones amb pendents superiors al 20%, cal tenir

en compte que diversos àmbits de planejament i gestió proposats inclouen àrees o

marges amb pendent elevat. Aquest fet és d’especial atenció en relació amb el SUD

proposat, on algunes àrees resulten afectades per les zones residencials proposades.

5.2 DETERMINACIONS PER ALS PLANS I PROJECTES QUE ES DERIVIN

Cadascun a la seva escala de treball, caldrà que els instruments derivats d’aquest pla avaluïn la

seva adequació ambiental als objectius que per aquest Pla s’han determinat, seguint les

determinacions següents.

5.2.1 DETERMINACIONS PER ALS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT DERIVAT

Cadascun dels instruments de planejament derivat, sorgits del desenvolupament d’aquest

POUM, en funció del tipus i de la seva escala de treball, es considera que hauran de tenir en

compte en el seu plantejament, i en la documentació que l’acompanya, els següents aspectes:

• Hauran de tenir en compte i justificar adequadament la seva adequació als objectius

ambientals d’aquest POUM, sense prejudici dels objectius ambientals específics que

s’hagin de determinar per al pla derivat en qüestió.

• S’hauran de tenir en compte les mesures de protecció ambiental previstes a la normativa.

En aquest sentit, s’hauran d’atendre específicament els condicionants ambientals

específics per a cada sector inclosos a les fitxes dels sectors.

54

• Els terrenys de sectors urbanitzables amb pendents superiors al 20% s’inclouran dins del

sistema d’espais lliures. Aquest fet s’haurà de tenir especialment en consideració per al

Pla Parcial de desenvolupament del SUD 1 El Collell.

• Si bé es conclou que la perillositat respecte esfondraments és negligible en tot el

municipi, caldrà atendre a les recomanacions de l’Estudi d’Identificació de Riscos

Geològics d’Argentona, tramitat en el marc dels treballs d’aquest mateix POUM.

• Qualsevol actuació requerida per fer front al risc d’inundabilitat haurà de garantir la

màxima integració ambiental i paisatgística, minimitzant els seus efectes sobre la xarxa

hidrogràfica i la seva vegetació associada.

• Les actuacions d’infraestructura hidràulica que es projectin per a la millora de la capacitat

hidràulica de la llera del torrent Cireres, a fi i efecte de reduir el risc d’inundació del nucli

urbà d’Argentona, es necessari que es desenvolupin i dissenyin a partir d’una proposta

integral definida prèviament en un Pla Director d’Infraestructures Hidràuliques.

• Amb l’objectiu d’afavorir un canvi modal i una transició cap a un paradigma de mobilitat

més sostenible caldrà tenir en compte, de manera general en les propostes del POUM i, de

manera particular, les directrius en matèria de mobilitat que s’estableixen a l’Estudi

d’Avaluació de la Mobilitat Generada.

• En el desenvolupament dels sectors caldrà justificar la suficiència d’abastament d’aigua

potable i que les noves connexions a la xarxa d’abocament no afectaran el bon

funcionament del sistema general. Atenent a les recomanacions de l’ACA, caldrà que els

sectors de planejament derivat i de sòl urbà no consolidat incloguin una reserva de sòl i

de pressupost necessari per a la instal·lació d’un sistema de depuració propi, prèvia

avaluació, en cada cas, de si és viable la connexió al sistema públic de sanejament.

• A nivell general es matinaran les condicions de connectivitat social existents al terme

municipal (xarxa de camins).

• En els procediments corresponents a les obres d’edificació, els plans de millora urbana,

els plans parcials i els projectes d’urbanització que desenvolupin el POUM caldrà instar a

l’Ajuntament per actualitzar el PAM, especialment en matèria de risc d’incendi forestal.

• Les noves trames urbanes s’adequaran en la mesura del possible a les condicions

topogràfiques de l’espai on s’ubiquin i, sense perjudici de les solucions concretes

d’ordenació adequades en cada cas, establiran relacions de continuïtat i harmonia formal

amb les trames existents. Caldrà extremar l’observança d’aquests criteris en aquelles

àrees i nuclis que per la seva visibilitat són components significatius del paisatge o que

limiten amb el SNU.

• En el desenvolupament dels sectors urbanitzables caldrà establir les mesures

necessàries per garantir una correcta integració paisatgística d’aquells creixements que

puguin causar un major impacte visual.

• En la documentació d’avaluació ambiental dels plans parcials de delimitació que es

presenti per a iniciar el procediment d’avaluació ambiental haurà d’incloure la justificació

que els sòls delimitats destinats a usos anàlegs previstos pel POUM han estat

desenvolupats i se n’ha executat la urbanització, i en el cas dels sectors de sòl

55


POUM D’ARGENTONA

urbanitzable no delimitat, supeditar el seu desenvolupament a la consolidació prèvia del

sòl urbà no consolidat adjacent, així com també la justificació de la seva transformació

• Garantir l’aplicació de les mesures corresponents als elements identificats pel Catàleg de

Patrimoni Arquitectònic, Paisatgístic i Ambiental d’Argentona.

• En qualsevol cas, es recorda que el Pla Parcial de referència per a l’execució del SUD.1 El

Collell, haurà de ser, com a mínim, objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada.

Aquesta haurà d’atendre, específicament a:

o Condicions per al tractament de les zones verdes, especialment les adjacents

al sòl no urbanitzable.

o Realització d’un estudi previ de la vegetació existent que permeti, en cas

d’existir, garantir la màxima preservació de les espècies d’interès o protegides.

o Manteniment, en la mesura del possible, de la morfologia existent al sector

o Integració, com a mínim, de les mesures ambientals previstes per al sector.

• El desenvolupament urbanístic del sector ARE “El Cros”, així com de la nova línia orbital

ferroviària prevista en la zona d’influència de la riera d’Argentona, haurà de ser compatible

amb el nivell de risc identificat, d’acord amb la directriu de preservació front als riscos

d’inundació del Reglament de la Llei d’Urbanisme i els criteris establerts per l’Agència

Catalana de l’Aigua.

• El desenvolupament urbanístic del sector ARE “El Cros”, atenent a la seva situació

respecte a infraestructures viàries i a usos industrials, haurà de preveure actuacions

específiques envers a la contaminació acústica.

• Tal i com determina l’informe emès per l’ACA, per al PA 4 (ampliació polígon industrial), en

referència a la inundabilitat, caldrà realitzar una actuació perimetral allunyada de l’espai

fluvial per tal de reduir la inundació perimetral, el projecte constructiu de la qual haurà de

ser autoritzat per l’ACA.

• Per a l’àmbit de restauració ambiental i paisatgística del PEU La FEU, caldrà tenir en

consideració el fet que gran part dels terrenys s’inclouen a l’espai Geozona Castell de

Burriac, de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya.

5.2.2 DETERMINACIONS PER ALS PROJECTES DERIVATS DEL PLA

Sense perjudici de l’avaluació ambiental dels projectes no esmentats que segons la legislació

sectorial ho requereixin i atenent als supòsits d’avaluació d’impacte ambiental establerts per la

Llei 21/2013 (mentre no s’adapti la llei autonòmica), es determina que els següents projectes

derivats del POUM d’Argentona es sotmetin al procediment d’avaluació d’impacte ambiental:

• Les noves infraestructures lineals, o millores de les actuals, que hagin de travessar

necessàriament per sòls de protecció especial amb valor natural i connector hauran

d’incorporar un estudi específic que avaluï l’impacte de l’actuació pel manteniment de la

connectivitat ecològica. Aquest estudi haurà de preveure les actuacions específiques que

permetin el pas de les espècies de fauna i d’altres fluxos ecològics a través seu amb

facilitat i seguretat, ja sigui mitjançant passos de fauna, o com a resultat de la seva

56

adaptació, mitjançant viaductes, túnels, falsos túnels, ponts, etc., a les característiques

naturals, paisatgístiques i rurals de l’espai que travessin. Aquestes mesures, per tant,

hauran de garantir de manera específica el manteniment de la permeabilitat ecològica en

el tram de la infraestructura que travessa pel sòl de protecció especial d’interès

connector. En aquest sentit serà especialment necessari integrar aquests principis en el

desenvolupament de les infraestructures ferroviàries corresponents al corredor del

Mediterrani.

• En les infraestructures hidràuliques que es construeixin dintre de sòls de protecció

especial valor natural i connector s’hi hauran d’aplicar mesures preventives i correctores

adients per assegurar la permeabilitat de les infraestructures, tant en sentit transversal

com longitudinal respecte del curs d’aigua, i el manteniment de l’hàbitat i la funcionalitat

fluvial.

• En cas de que s’hagin de preveure noves infraestructures aèries de transport d’energia

elèctrica hauran de preveure la seva integració paisatgística en el territori, i no malmetre

les qualitats ambientals, especialment en sòl no urbanitzable, així com tenir present la

seva interacció amb la fauna existent en aquest entorn.

• Els projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les existents

observaran, amb caràcter general, la condició de potenciar els seus efectes positius i de

minimitzar el seu impacte.

• De manera general, en totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el territori

que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un

elevat risc de contaminació atmosfèrica o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho

determini la legislació sectorial vigent, serà necessari efectuar un estudi d’avaluació

d’impacte ambiental, d’acord amb la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental o la que

correspongui a nivell autonòmic un cop s’hagi dut a terme l’adaptació el que preveu el

Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, .

5.2.3 DETERMINACIONS DERIVADES DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

Les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi de mobilitat que acompanya al POUM es

descriuen a continuació:

VIANANTS:

La morfologia urbana del municipi caracteritzada per nuclis de població dispersos i allunyats

entre si dificulta la connexió a peu entre els diferents nuclis i amb les zones industrials.

L’espai per a vianants existent al nucli urbà compta amb notables mancances d’accessibilitat en

la majoria dels seus vials. Excepte la zona pacificada existent a l’entorn del carrer Gran

pràcticament tota la resta de vials disposen de voreres no accessibles.

Les mesures proposades per millorar la mobilitat a peu al municipi són:

• Definir la xarxa d’itineraris principals de vianants (V1). Es tracta dels itineraris

principals per a vianants que permetin connectar amb els pols de mobilitat més

rellevants. Aquests itineraris hauran de complir els criteris fixats en l’Ordre

VIV/561/2010 d’accessibilitat.

57


POUM D’ARGENTONA

• En els vials de nova urbanització cal garantir el compliment del decret 344/2006 i de

l’Ordre d’accessibilitat (V2).

• Millorar la qualitat i la continuïtat dels itineraris per a vianants.

• Ampliar la zona pacificada del nucli urbà.

TRANSPORT PÚBLIC:

L’oferta de transport públic existent al municipi és molt bona per connectar amb Mataró, , i no

tant amb Granollers, Dosrius i Òrrius. Tots els nuclis de població disposen d’un punt de parada,

tot i això només les parades del nucli urbà disposen d’una bona accessibilitat a peu.

Per tal de garantir l’oferta de transport públic en els futurs creixements es proposa:

• Garantir l’accés al transport públic (T1). Pràcticament tots els sectors previstos al

POUM disposen d’un punt de parada del transport públic a menys de 750 metres. Per

facilitar l’accés des d’aquells sectors que es troben a una distància superior es

proposa instal·lar 1 nou punt de parada (av. Nostra Senyora de Montserrat - plaça

Montserrat) sense necessitat de desviar el recorregut existent. S’estima que el cost

d’un pal de parada és de 480€.

• Garantir la demanda del transport públic (T2). Es considera que l’oferta de transport

públic existent és suficient per garantir la demanda futura.

• Garantir la intermodalitat amb la futura estació de la línia orbital ferroviària (T3). Es

proposa crear una parada d’autobús a l’alçada de l’estació, especialment en sentit

Granollers. L’adequació de dues marquesines suposa un import de 19.200€.

BICICLETES:

En aquests moments a Argentona no hi ha cap recorregut específic per a bicicletes en tot el

municipi, a excepció del recorregut existent a l’av. Molí Mateves en convivència amb el vianant. A

part, es disposa de rutes ciclables d’oci i lleure per a bicicletes BTT. L’ús de la bicicleta en el

municipi és poc habitual com a mode de desplaçament quotidià.

Les mesures proposades en el present estudi de mobilitat generada per facilitar la mobilitat en

bicicleta es basa en dues actuacions:

• Definir la xarxa d’itineraris principals per a bicicletes tenint en compte els criteris que

fixa el decret 344/2006 (B1). Aquesta xarxa està formada pel carril bici de l’av. Molí

Mateves, la prolongació proposada del carril bici per la Ronda de Llevant i la proposta

de carril bici a la carretera B-502.

• Garantir una dotació mínima d’aparcament per a bicicletes fora de la via pública (B2).

Caldrà preveure una dotació de 8.730 places d’aparcament per a bicicletes.

VEHICLE PRIVAT:

En aquests moments la xarxa viària d’Argentona no presenta problemes de saturació, ja que els

vials amb una major densitat de trànsit coincideixen amb la xarxa interurbana.

S’observen alguns problemes de circulació dins del nucli urbà i en els accessos a la C-60 i a la C-

32.

58

Amb el desenvolupament del POUM es proposa desenvolupar 3 accions que permetin garantir la

demanda generada pels nous creixements urbanístics:

• Criteris mínims en el disseny de la nova vialitat (C1).

• Definir la xarxa d’itineraris principals per a vehicles (C2).

La xarxa bàsica interna es preveu que estigui formada bàsicament pels eixos

següents: Ronda de Llevant, eix format pels carrers Eix carrers Indústria – Mare Anna

Ravell – Anselm Clavé – de les Parres, carrer Sant Julià, carrer dels Rosers, carrer de

l’Abad Escarré, carrer Joan XXIII i vialitat interna sector SUD 1.

Per garantir el funcionament d’aquesta jerarquització viària es preveu l’execució de 2

rotondes al llarg de la ronda de Llevant (a l’alçada del carrer Joan XXIII i al carrer Dos

de Maig) i una a la carretera de Vilassar (a l’alçada del carrer Bellavista). Amb aquests

enllaços es planteja afavorir l’accés al nucli urbà des de diversos punts i tant dels

vehicles procedents en sentit Granollers com en sentit Mataró.

• Tenir en compte les propostes recollides en l’estudi de trànsit del nucli urbà (C3).

APARCAMENT

L’oferta actual d’aparcament varia notablement en funció del nucli de població d’Argentona. Dins

del nucli urbà s’observen problemes d’aparcament a l’entorn del centre en determinades hores

punta. Per contra, a les urbanitzacions l’oferta existent fora de la calçada és molt elevada.

Les mesures proposades en aquest estudi per garantir la demanda d’aparcament del POUM es

centre en dues accions:

• Dotar de les places d’aparcament que fixa el decret 344/2006 i la normativa del

POUM als diferents sectors previstos al POUM (A1). En concret, segons les superfícies

residencials i nombre d’habitatges previstos caldrà preveure una dotació mínima de

788 places de turismes i 394 places de motocicletes.

Garantir una reserva de places de càrrega i descàrrega de mercaderies (A2). En aquests

moments no es disposa de suficient nivell de detall per determinar si en la superfície destinada a

ús comercial i industrial s’hi desenvoluparà algun tipus d’activitat comercial o d’oficines per

aplicar les ràtios de càrrega i descàrrega corresponents.

5.3 PLA DE SEGUIMENT

Tal i com es recull a l’apartat 7 de l’Estudi Ambiental Estratègic, la legislació per a l’avaluació

ambiental de plans i programes, estableix l’obligació de determinar mesures de supervisió i

control per a les diferents fases que comporta l’execució de l’actuació.

Així, per tal de poder realitzar un seguiment més efectiu de l’aplicació i la incidència real de les

mesures proposades pel POUM, així com de la seva incidència en els objectius ambientals, es

proposa un Pla de Seguiment ambiental vinculat directament als objectius ambientals i als

aspectes ambientalment rellevants detectats en l’EAE, juntament amb l’emissió de diferents

informes de verificació i seguiment.

Concretament, es proposa la realització d’un informe de seguiment als tres anys de l’aprovació

definitiva del POUM i, successivament amb la mateixa freqüència fins que es produeixi la seva

59


POUM D’ARGENTONA

revisió o fins que, ha proposta de l’Ajuntament i amb el vist i plau de l’òrgan ambiental, es

consideri que se’n pot modificar la freqüència o que es pot donar per finalitzat el pla de

seguiment pel fet d’estar garantit el compliment dels objectius ambientals previstos.

Aquest informes de seguiment hauran d’incorporar una descripció del grau d’aplicació de les

mesures previstes pel Pla i, si és possible, de la seva incidència en l’àmbit d’estudi; així mateix,

haurà d’incorporar una valoració de l’evolució dels indicadors plantejats així com del grau de

compliment dels objectius ambientals de l’EAE o qualsevol altra determinació continguda en el

present Document Resum del procediment d’avaluació ambiental del POUM d’Argentona.

Finalment, caldrà recollir totes les dificultats o incidències detectades en el procés de

desplegament del Pla, així com aquelles experiències d’èxit que calgui destacar.

Aquests informes els haurà de realitzar l’òrgan promotor del POUM (en aquest cas l’Ajuntament),

i hauran de trametre una còpia a l’òrgan ambiental (l’Oficina d’Acció i Avaluació Ambiental de

Barcelona) als efectes del seguiment previst a l’annex IV, punt 9, de la llei 21/2013, de 9 de

desembre.

5.3.1 INDICADORS AMBIENTALS DE SEGUIMENT

Es proposen un seguit d’indicadors ambientals poden servir tant per avaluar la sostenibilitat del

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, com per realitzar un seguiment dels objectius ambientals

establerts.

VECTOR INDICADOR RESULTAT TENDÈNCIA DESITJABLE

Model

urbà/usos del

sòl

1. Ocupació urbana del sòl.

Percentatge de sòl urbà i

urbanitzable respecte

superfície total

16,71%

-

2. Densitat del model.

Superfície de sòl urbà i

urbanitzable per habitant

353,8 m2/hab

3. Densitat del model.

Densitat promig d’habitatges

per ha de sòl urbà +

urbanitzable residencial.

Densitat bruta promig

14,5 habitatges/ha

Orientativament, seria assumible una

densitat neta de 30 habitatges/ha

4. Superfície de sòl

pavimentada/total

municipal2

16% (409,02 ha)

-

5. Superfície de sòl

pavimentada per habitant

313,14 m2/hab Disminuir

Biodiversitat

6. Superfície de sòl no

urbanitzable de protecció

ambiental respecte

superfície total

(45,72%) (1.157

ha del PEIN i/o parc

natural) -

2 A partir de la cartografia revisada de les cobertes del sòl del CREAF.

60


7. Superfície de sòl de

Protecció Especial (PTMB)

respecte superfície total i

respecte el SNU

2036.79 ha:

80,73% del total i

96,9% del SNU

8. Superfície d’hàbitats

d’interès comunitari respecte

la superfície total

1.647,2ha

d’hàbitat d’interès

comunitari: 65%

Amb un planejament destinat a la

protecció dels valors ambientals, es pot

afavorir el manteniment i fins i tot

l’augment de la superfície d’hàbitats

d’interès comunitari.

Riscos

ambientals

9. Percentatge del municipi

amb pendent superior al 20%

10. Superfície de sòl urbà i

urbanitzable amb pendent

superior al 20%

61%

(159,9 ha) (37,91

% del sòl urbà i

urbanitzable) La tendència per aquest indicador hauria

de ser no augmentar aquesta superfície.

11. Superfície de sòl urbà i/o

activitat significativa en zona

inundable

Consum

d’energia

12. Consum energia usos

domèstics, per persona

4,34 MWh/hab/any

En la situació actual, la tendència per

aquest vector hauria de ser de disminució

induïda per una major eficiència, fins a un

mínim considerat, i a partir del qual hauria

de tendir al manteniment de les taxes de

consum.

13. Consum energia usos

terciaris, per persona

1,24 MWh/hab/any

14. Consum energia per

transport per persona

5,63 MWh/hab/any

15. Producció d’energia per

fonts locals

MWh/hab/any

16. Percentatge d’energia

produïda per fonts locals

respecte el consum d’energia

del municipi

%

Emissions

GEH

17. Emissions de GEH al

municipi

72.595 Tn CO2/any

Amb una urbanització i edificació

sostenible, pot ser possible la disminució

del valor

18. Emissions de GEH per

persona 6 Tn CO2

19. Emissions de GEH per

usos residencials per

persona

0.82 Tn CO2

Cicle de

l’aigua

20. Volum d’aigua total

facturat

2.575 m3/dia

La tendència a curt termini hauria de ser el

manteniment del consum d’aigua i, a mitjà

– llarg termini, seria desitjable una

disminució progressiva. La Directiva marc

de l’aigua estableix com a objectiu general

el consum de 100l/hab/dia per a ús

domèstic.

21. Volum d’aigua facturat

per ús domèstic

147 l /hab-dia

22. Volum d’aigua per ús

agrícola 1.2 Hm

3/any

(2.758 l/hab-dia)

61


POUM D’ARGENTONA


23. Volum d’aigua facturat

per altres usos urbans

(industrial) 21

302.921 m3/any

(70m3/hab-dia)

24. Cabal tractat aproximat

(promig) EDAR 1.571,32m

3/dia

Disminució

25. Percentatge de cabal del

municipi d’ús domèstic

tractat a l’EDAR

7%

-

26. Cabal de saturació EDAR 45.600 m

3/dia

m3/dia. -

27. Percentatge de

reutilització de les aigües

residuals tractades:

%

Augment

28. Volum d’aigua

reutilitzada en els sòls

urbans per habitant:

%

Mobilitat

sostenible

29. Percentatge de

superfície viària per a

vianants i/o bicicletes

%

Augment

Qualitat

acústica

30. Persones exposades a

nivells sonors superiors als

admesos

Disminució

Gestió dels

residus

31. Percentatge de residus

sòlids urbans recollits

selectivament3

3 A partir de dades de l’IDESCAT (2013)

62

5.4 DIFICULTATS DETECTADES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ

No s’han identificat entrebancs rellevants que hagin suposat una dificultat afegida al procés de

tramitació ambiental del POUM.

Cal apuntar, però, que ha calgut un esforç per part de tot l’equip redactor a l’hora de buscar un

equilibri entre les necessitats socials i econòmiques del municipi i la realitat ambiental del

mateix a l’hora de buscar nous sòls aptes per urbanitzar.

Finalment posar de manifest la dificultat que suposa dur a terme el càlcul de les emissions de

CO2, segons les consideracions de l’informe tipus de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, associat

a les alternatives donat que sovint no es disposa de les dades necessàries per a fer el càlcul o,

fins i tot, les alternatives no es concreten si no són l’alternativa escollida.

63


POUM D’ARGENTONA

Direcció dels treballs:

Tècniques redactores:

Sílvia Martín Fernández,

ambientòloga

Mar Vives España,

Ambientòloga

Barcelona, setembre de 2018

poum d’argentona document resum del ......d’avaluaciÓ ambiental barcelona, setembre del 2018...

Documents