P.P.: Cunya publicitària català

Abelino: 12 casacabeles tiene mi caballo... nanana

Montse: Abelino!

Abelino: Eh, què?

Montse: Estem a la radio.

Abelino: Ah sí, sí com es deia... ehm.... Se'm puja la tensió

Montse: (Ronca)

Abelino: (Cop a taula) Montserrat, desperta!

Montse: Eh? Ah, es que no m'he pres la medicació per la narcolepsia. Ay, escolta, estem en directe.

Abelino: Uy... eh... Es que no he dormit bé per què estic estudiant idiomes nous, com per exemple anglès.

Montse: A veure, que no et crec, mostra'm el que saps.

Abelino: Hello mi name are Abelino, Wat are you name? Tu my sista iingli men, ai pay a bech, ai in the nait.

Montse: Goita tu, com aprèn de ràpid! Ja sabeu noies, està solter i sap llengües.

Abelino: A més, tinc terres en Aragó i Andalusia.

Montse: Ja veus, i saps dir alguna cosa més romàntica, com el francès?

Abelino: Volez vous quoi ce avec moi? Ce coi?

Montse: No sé el que ha dit però sona molt bé, sí, sí. Bé, no ens entretenim més.

Abelino: Doncs avui comença el programa.

Montse: Sí, sí un programa dedicat als avis avorrits a les seves cases que no paren de veure la ruleta de la fortuna.

Abelino: Això s'ha acabat, comença “Se'm puja la tensió”.

P.P.: Música Joselito 5s

Laura: Saps que Ainhoa?

Ainhoa: Què vols pesada?

Laura: Aquest cap de setmana estic amb la meva yayona!

Ainhoa: D'acord, sí, molt bé, però a mi que m’importa...

Laura: D'acord, què borde que estàs. No em mosseguis!

P.P.: Efecto gruñido 3 segons

Ainhoa: Ho sento, Laura

Montse: Ejem.. Noies, us voleu comportar...

Abelino: Montse, jo t’ho vaig dir que aquesta noia no sabia comportar-se... no entenc per què les vam escollir.

Montse: Perdona? Estaràs parlant de la teva néta, Laura, no?

Abelino: Però què t’has pensat? És clar que no! Parlo de l’Ainhoa!

Montse: Ehmm... Senyor Abelino, no et fiquis amb la meva neta per que te las veuràs amb mi, eh... La meva neta és molt bona persona i molt intel·ligent!

Abelino: Ui, quina por!! Perdona, senyora Montse, però la que es una borde de les dues és la teva néta... Els modals els té... Ves a saber tu...

Laura: Vinga, eh, ja està, no? Què pesats. Ah... I... Ainhoa, estàs perdonada.

Ainhoa: Sí, te raó la Laura. Ja val! Ah... I... Gràcies!

Abelino: No val la pena discutir... Comencem d'una vegada!

Montse: Benvinguts a la secció més avorrida d’aquest programa.

Abelino: On podreu dormir durant uns minuts...

P.P.: Efecte ronquido

Laura i Ainhoa: Eh, no os passeu! Què la nostra secció és molt entretinguda.

Montse: Era broma noies... Una broma!

Abelino: ENTRE BOMA I BROMA LA VERITAT SE ASOMA!

Laura: De què vas yayo?

Abelino: Més respecte que sóc el teu avi!

Montse: Després la meva néta no té modals...

Abelino: Calla senyora, calli!

P.P.: Efecte APM “ui lo que te ha dicho”

Ainhoa: Ja val! Podem començar la secció, ja?

Montse: Que sí, que sí... IMPACIENTS!

Abelino: Aquesta secció parla sobre que pots fer per divertir-te i passar temps amb els teus avis.

Montse: Per informar-nos tenim a la Laura i a l’Ainhoa.

Abelino: Bon dia noies, què porteu avui?

Laura: Per aquest cap setmana os aconsellem...

P.P.: Efecte redoble de tambores 3 segons

Ainhoa: Podeu sortir a donar un tomb amb els vostres avis per el poble o ciutat!

Laura: En aquesta ocasió podeu aprofitar per escoltar les famoses histories del avis.

Ainhoa: Típiques històries que expliquen en menjars familiars o en qualsevol moment en família.

Laura: Són aquelles històries que te'n saps de memòria. Encara no entenc com la gent no vol anar a visitar als seus avis, passar temps amb ells...

Ainhoa: Unes de les primeres activitats per fer en el cap de setmana podria ser anar-te amb el teu avi a jugar a la petanca.

Laura: També podeu anar a comprar al mercat o bé, a la perruqueria, a posar-vos guapos.

Ainhoa: També, podeu acompanyar-la en un dels cursets d'aqua-gym.

Laura: Pots acompanyar als avis a fer algunes partides al Bingo, Dominó, etc...

Ainhoa: També són ells els que et poden ensenyar, no?

Laura: Ah, sí? Com?

Ainhoa: Doncs et poden ensenyar a com jugar a les cartes, per exemple.

Laura: És veritat, jo sempre que vaig al poble acabem jugant al bar, amb altres nens o bé, amb els avis del poble. És molt entretingut.

Ainhoa: També pots veure algunes de les seves pel·lícules preferides.

Laura: Cinema clàssic, com per exemple, les pel·lícules de Mari-Sol.

P.P.: Música “Corre corre caballito Mari-Sol” 5 seg.

Ainhoa: O la pel·lícula “Un rayo de luz” que tracta sobre d’infància de Mari-Sol.

Laura: Ella marxa a viure amb el seu avi, allà coneix a una colla d’amics on juguen tots junts i creen històries.

P.P.: Música “Estando contigo” 5 segons

Ainhoa: La pel·lícula “Ha llegado un ángel”. En aquesta a Mari-Sol se li mor el pare.

Laura: Al final, ha de anar a viure amb el seu oncle, però ell té un problema econòmic per la seva xicota.

P.P.: Música “Tómbola” 5 segons

Ainhoa: “Tómbola”. Aquesta historia tracta sobre Marisol. És una nena molt divertida i alegre que li agrada molt cantar.

Laura: Però un dia, reben un quadre en un museu. Marisol explica els fets però ningú li creu.

Montse: Noies, heu acabat ja?

Laura: Crec que això és tot. Oi, Ainhoa?

Ainhoa: Sí, això ha sigut tot per avui.

Laura i Ainhoa: Fins la setmana que ve. Adéu!

Montse&Avelino: Adéu nétes!

P.P.: Música “Me gustas mucho, me gustas mucho tú” 5 seg.

Abelino: Passem a publicitat.

P.P.: Anunci panaderia

P.P.: Anunci fruiteria

Montse: I després d’escoltar l’agenda passarem a una nova secció.

Abelino: Sí, sí, en aquesta, la gent podrà trucar al programa i explicar-nos el seu problema.

Montse: Després podrà escollir entre demanar consells a Rosario el nostre pitoniso, o a la àvia Conchita.

Abelino: Que tal si comencem?

P.P.: Música tarot o lo que sea y passa a fons.

Diego: Estem aquí un dia més al “Consultori” amb el nostre pitoniso, Rosario.

Pitoniso: Em dic Rosario Gonzalo Armando Sánchez de la Torre VI. Molt bon dia Diego.

Diego: Molt bon dia. També estem amb la veu de la sabiduria, Conchita.

Conchita: Bueno dia, hijo mio.

Diego: Ara començarem la nostra secció basada en consultes que ens fan els nostres oients. Els oients poden escollir entre consultar a la seva fortuna

Rosario: Aquí estic per ajudar-te, mi amor.

Diego: o amb la veu de la sabiduría.

Conchita: Aquí estoy yo mi arma.

Diego: Ja tenim la primera trucada.

P.P.: Timbre telefono

Noa: Hola.

Diego: Hola, com et dius?

Noa: Noa.

Diego: Bon dia, Noa. Quina és la teva consulta?

Noa: Vull consultar a Rosario. Tinc 47 anys i crec que la meva parella em posa les banyes.

Rosario: No te preocupes mi amor, yo te echo las cartas y te ayudo. Verás, pues sí, tienes razón. Tienes una carnicería?

Noa: Sí, sí, el meu germà.

Rosario: Pues te los está poniendo con un hombre que trabaja en una carnicería y que es cercano tuyo.

Noa: Amb el meu germà!? Es gay? (Llanto)

Rosario: (Silenci) Perdona, ¿¡eres una mujer!? Ay, madre mía. Eh.. Sí, sí, no me he equivocado, tu marido es maricón.

Noa: (Llanto)

Rosario: Enga, ta’ luego guapo, digo... guapa.

Diego: Bé, un dubte menys. Passem amb la següent consulta.

P.P.: Timbre telefono

Diego: Sí? Amb qui parlo?

Coy: Hola, sóc la Carlota.

Diego: Amb qui vols parlar?

Coy: Amb la Conchita.

Conchita: Hola niña. Cuéntame lo que te pasa que yo te ayudo.

Coy: Veuràs, la meva àvia té un xicot molt jove que es vol quedar l’herència.

Conchita: Y cual es el problema?

Coy: Es que em fotrà fora de l’herència.

Conchita: Ayyyyy, ayayayyy, niña. Fiatetú, pa comenzar, tú has

de querer a tu abuela con novio o sin novio.

Coy: Però el novio que té no és bò, només li vol pels diners.

Conchita: AAAAh, claro. Verás tú, verás. Yo de ti, compraba una faja ahí abajo en los chinos y lo metía en la cama del hombre ese. Ya te digo yo, problema solucionao.

Coy: Vale, moltes gràcies.

Conchita: De na’ mi arma. Adios.

Diego: D'acord, continuem amb les trucades.

P.P.: Timbre telefono

Diego: Bon dia, amb qui estic parlant?

Rosario: Un momento, cariño, perdón por interrumpirte. Tengo la presencia de que esta llamada puede determinar diferentes conflictos.

P.P.: Chanchan

Conchita: Hijo, tu dices eso porque estas celoso.

Rosario: Pero que me dice?Cállese que está más palla que paca.

Conchita: Mira niño, eh, a mí no me levantes la voz. Que yo, con mi edad, se mucho más que tú y podría ser tu madre, así que un respeto pa los mayores.

Rosario: Normal que puedas ser mi madre tu puedes ser el mayor descubrimiento para los geólogos

(Los dos a la vez)

Conchita: Me cago en la madre que te parió copón. Que a mí no me faltes el respeto, encima, llamándome vieja. Tú crees que esa es manera de hablar a una señora. Que vergüenza de paísblablabla...

Rosario: Prehistórica! Que solo se te puede descubrir tu edad mirando la caída de tus tetas. Dios míorecógetelas de tus tobillos ¡golfa cierra bares!

Diego: Doncs aquí s’acaben les consultes per avui. Esperem que us hagi agradat i fins el pròxim programa

P.P.: Enredo

P.P.: Música “Maquillaje” 5 seg i passa a fons durant 15 segons

Montse: Hola a tothom, avui tenim la nova secció anomenada “Com veig al meu net”. Una secció per riure i saber que opinen molts avis.

Abelino: També comptem amb la Purificació i la Juana, dos àvies que ens explicaran com veuen als adolescents i especialment, als seus nets.

Montse: Bon dia, Juana.

Abelino: Bon dia, Purificació.

Juana: Hola, bon dia!

Puri: Perdoneu, abans de tot, m'agrada més que em digueu Puri. Bon dia. Què, com t'ha anat el matí, Juana?

Juana: Bé, però.. ¿Tu ho veus normal, que he passat per un parc públic i, estaven una colla de joves fent un “botellon”? Com diria la meva néta: M'he quedat flipant, tia!

Puri: Oi, noia, i aquest vocabulari? I quins impresentables! Nosaltres de petites, no teníem ni la ocurrència de fer això. Com a canviat la gent, mare meva!

Juana: Però, és què això no és lo pitjor. T'has fixat en les noies d'avui dia com vesteixen?

Puri: Sí, sí, la meva néta va més en pilotes que vestida. I a sobre,

li dius alguna cosa i et contesten d'una manera... Buff! És que a sobre són maleducats!

Juana: I t'has fixat el meu net? Si es descuida, duu els pantalons pels genolls. No m'agrada gens ni mica, va tot el dia ensenyant el cul!

Puri: I la meva néta s'ha fet un forat al nas, i porta com una arracada. Sembla una vaca! No sé com les mares els hi deixen fer-se aquestes coses...

Juana: Ja veus, la xicota del meu nét porta a la llengua un.. un d'això... Com es diuen....

Puri: Piercing.

Juana: Sí, això... Doncs el que deia, que porta un a la llengua i cada cop que parla se li veu la boca lletgíssima.

Puri: Aix, nena, i què em diràs de la moda aquesta de dibuixar-se amb tinta, o no sé amb que s'ho faran, un dibuixos que, es veu, que són per sempre, però son fastigosos i caríssims!

Juana: I ja no et parlo de la música que escolten... Mira, la meva néta, abans de ahir, em va dir que ella escoltava musica drap. Es veu, que són negres cantant de manera vulgar o en anglès... Bé, i l'altre que em va dir era... Aix... Com.. Aix, nena, sí, era com... “esquirles”

Puri: Mare meva.. Amb la bona música que escoltàvem nosaltres!

P.P.: Tracktelefon, Música corre correcaballito

Puri: Ui, que m’estan trucando una altre vegada del Movistar. Què pesats!

Juana: Però, Purificació, tu no saps que los mòbils no es poden tindre aquí en la radio? Què produeixen interferències.

Puri: És veritat. Doncs, ara mateix l'apago però, Juana, has vist

quin tono de telèfon que tinc? A què mola mazo?

Juana: D'on l'has tret aquesta cançó?

Puri: Pues mira, no te lo creuràs però va posar un cable al ordinador i me la va passar por “blutack”.

Juana: què és això de blutack?

Montse: Escolteu, yayonas, es pot saber de què parlareu avui?

Puri: Ah, no res... Comencem!

Juana: Anda, sí, comencem!

P.P.: Múscia “Mi carro” 3 segons

Puri: Avui parlarem sobre com veiem als nostres nets i adolescents en general.

Juana: Sí, doncs a mi em sembla que els adolescents d’avui dia son molt irresponsables

Puri: A més de irresponsables, MALEDUCATS!

Juana: El meu net, Joan, ja comença a dir paraulotes com: lleig, fastigós... I només té 3 anys! Imaginat quan tingui 10. Mare meva, la que m'espera...

Puri: Doncs, els nens del meu poble, ja han començat a dir paraulotes! Aquesta paraula que comença per 'P' i acaba per 'A'...

Juana: Puta, no?

Puri: Home, ho dic jo així perquè no s’escolti la paraulota i tu vas i ho dius! Tela marinera… TELA!

Juana: Home, les coses clares i espesses!

Puri: Sí, però dona, estem aquí parlant de que els joves són mal educats. Parlen malament, contesten… I tu vas i dius una paraulota en la que estem en contra…

Juana: Perdona, dona, perdona...

Puri: Perdonada! Però ara tornem per segona vegada al tema...

Montse: Mireu, millor us deixo per que em teniu farta! FAR-TA! Com podeu parlar així?

Puri: Ui, però tu de què vas?

Juana: Sí, eh. Escolta, la “jove” aquesta dient-nos que està farta de nosaltres.

Montse: Mireu senyores, passo de entrar en aquesta baralla de que mira el que m’ha dit, mira l’altre. Que no home que no! MARUJES DE...

P.P.: Censura 2 segons

Puri: Juana de mi vida, de mi corason, has escoltat lo que nos ha dicho?

Juana: Sí, sí... La senyora aquesta mal educada. No té respecte a ningú, ni a res. És una poca vergonya.

Abelino: Prou ja, senyores! Estem aquí per treballar. Si no ho respecteu, tallem la connexió!

Juana: A mi no em manis a callar!

P.P.: Música “Maquillaje” 5 segons

Montse: Passem a publicitat

PP anunci perruqueria per gossos

PP anunci videoclup

Abelino: I comencem amb una nova secció.

Diego: “Cuina amb l'àvia”

* C L A P S *

Conchita: Avuir farem una resepta que será fasil i economica pa los tiempo de quirsis.

Diego: Aprendrem a fer servir el pa en mes d'un us a la cuina.

Conchita: Porque ya sabes tu, que cuando se pone duro la gente se piensa que no sirve pa na.

Abelino: I això o fareu cada setmana?

Conchita: Claro que sí mi arma

Diego: Amb coses com aquestes o les que han dit a l'agenda, pots passar més temps amb la teva àvia.

Abelino: Bé, sembla interessant, podeu començar.

P.P.: Cocinero Cocinero

Conchita: Per comensar avuit haremo una reseptas de pan.

Diego: Quines seràn?

P.P.: Redoble

Conchita: Pue verá, hoy haremo primero una pechá de miga, i despué otra jartá de torrija.

Diego: Oh, que bó! *-* Què necessitarem per fer les “migues”?

Conchita:nesesitaremos un huevo de pan, una hoxo o nuevebarras, una pecha de agua i una mijina de xoriso. Si es xoriso del pueblo, mushomejó', en mi pueblo, lo mejore' xoriso.

Diego: D'acord àvia, ja ho tinc tot preparat. Ara, per on començo?

Conchita: Pues tirtura el pan, lo moja i lo frie.

P.P.: Efectotiturar/rallar/mojar o freir

Diego: I ja está?

Conchita: Verá tu, ahora. Tiene que coger el xoriso i freirlotambien i despué que lo veaahíbien, lo junta frititotodo.

P.P.: Efectofreir

Conchita: Ooh! Mubien, mubien, asin me gusta.

Diego: ara avia que fem?

Conchita: La torrija, mi niño, la torrija.

Diego: Espera, que això em sona. També necessitem pà?

Conchita: Sí, nesesitaremos un huevo, pang, leshe, asucar i aseite de oliva virjen esztra.

Diego: Jo vaigbatint l'ou. Quèmés hem de fer?

P.P.: Efecte batre ou

Conchita: Yo voi cortando el pang. Despué, mojamo el pan en huevo, leshe i despues o freimo'.

Diego: Així?

P.P.: Freír

Conchita: Olé tú, este es mi niño. Muackmuackmuack

Diego: Ay, “abuela”. D:

Conchita: Venga, va, vamo' a enseñarle a tu madre lo que has hecho.

Diego: Wee! ^^

P.P.: CocineroCocinero

Montse: Què t’ha semblat aquesta nova secció?

Abelino: M’agrada. La veritat és que és bastant útil a més que

aquests joves necessiten aprendre del sabis.

Montse: Tens raó, jo em faré unes “torrijas” boníssimes.

Abelino: Espero que portin coses noves la pròxima setmana, però com cuina la meva dona, ningú!

Montse: Bé, veiem que ens porten de nova secció.

Laura: Portem un reportatge sobre el comerç a Mollet.

Abelino: Per fi una mica de serietat, tot el dia “JIJI JAJA”.

Montse: I sobre que tracta el reportatge?

Laura: Parlarem sobre el comerç ja que cada cop estem més a prop de ser una ciutat dormitori i a més a Europa tenim una població envellida.

Abelino: I això és dolent?

Laura: Sí, perquè podríem acabar com una ciutat fantasma.

Montse: En realitat, els avis som els únics que comprem a Mollet.

Laura: Bé, guardeu-vos els comentaris per la secció. Comencem.

P.P.: Música Reportatge

Sara: Mollet del Vallès s’està convertint en una ciutat dormitori poc a poc, ja que el comerç no funciona massa bé. La gent prefereix anar a comprar a les a fores, a llocs com la Maquinista, Baricentro, etc.

Laura: A part de això, la gent sempre compra en botigues conegudes, normalment no canvien, sempre van a les mateixes tendes, on la mateixa gent, on els mateixes costums.

Sara: Encara que quedar-se aquí sigui mes còmode, la gent sempre marxa i acaba sent més car, només per la gasolina.

Laura: A més a més la gent de fora, tampoc ve a les botigues

d’aquí de Mollet, perquè a part de que no hi ha aparcament, no hi ha varietat de botigues i només triomfen els Bazars, Kebab, etc.

Sara: L’únic aparcament que hi ha lliure és el de les Pruneres que s’ha de pagar, quan abans, no hi havia parc, i era gratuït.

Laura: Penso que si el pàrquing fos gratuït, la gent vindria més, encara que sigui a fer algun dinar amb família, amics... O també a fer una volta per el parcs, o qualsevol cosa.

Sara: Deixem el tema dels pàrquings i comencem!

Laura: Em sortit al carrer i hem fet unes preguntes

Sara: Veiem les respostes...

Laura: A on sols comprar més?

P.P.: Track 1

Sara: Quin tipus de producte compres a Mollet/altres?

P.P.: Track 2

Laura: Creus que el tema del aparcament influeix les compres a Mollet?

P.P.: Track 3

Sara: Creus que hi ha poc aparcament a Mollet?

P.P.: Track 4

Laura: Sols comprar sempre en les mateixes botigues?

P.P.: Track 5

Laura: Doncs això han sigut les respostes de la gent. Què t’han semblat, Sara?

Sara: La veritat és que molts diuen el que nosaltres opinem, com el tema del pàrquing. Altres han dit coses noves com per

exemple ... .

Laura: És cert, hi ha gent que ja té la seva botiga de confiança aquí a Mollet, però també és cert que la majoria surt fora de la ciutat per a buscar el producte que vol.

Sara: Crec que si les persones, a part dels avis, s’impliquessin a comprar més en comerços de Mollet, podríem aconseguir en un futur, i parar aquest resultat de ciutat dormitori.

Laura: Doncs aquí acaba aquesta secció

Sara: Fins un altre programa, ens veiem la setmana que ve amb més i millor!

Las 2: Adeuuuu!

Abelino: Passem a publicitat

PP anunci zapatos

PP perruqueria persones

Montse: I per divertir als nostres oients fem una nova secció en el programa. Hem fet una història, que quasi tothom coneix, passada al futur. Farem…

P.P.: Redoble o (Sara haciendo el redoble)

Aitor: Polseres Velles.

Montse: I els nostres col·laboradors han vingut a ficar-nos una mà.

Diego: Qui ens ficarà mà?

Ainhoa: Això, jo ja sóc molt gran per que algú em fiqui mà.

Coy: Doncs a mi m’agradaria que algun jovenet em fiqui mà.

Montse: Bé, volia dir que ens donareu un cop de mà. No ens desviem de l’historia, així que, prosseguim.

Aitor: Sí! :D (Cantant la cançó de llençat)

Narrador: 60 anys després, els polseres velles van tornar a la seva estimada casa. L’hospital, això sí, tots 6.

Toni: Som 5, l’Ignasi ha mort.

Narrador: Bé, 5. El Roc va retornar al hospital perquè va tornar a estar en coma. En Toni per que va tenir un accident amb el taca-taca.

Cristina: I jo? Perquè no dius la causa per que he tornat?

Lleó: Tu calla, foca...

Cristina: Ostres Lleó, què hi fas tu aquí?

Lleó: És que avui hem donen l’alta! Suposo...

Narrador: La Cris es va recuperar, però va tornar per què li van detectar obesitat mòrbida, diabetis, etc.

Toni: Cristina, ja he vist que t’has recuperat de la anorèxia.

Cris: Si, com hem veus?

P.P: Efecte Hospital

Infermera: Bon dia, Lleó. Resulta que ja tenim els resultats de les proves.

Lleó: I com va?

Infermera: Bé... La veritat és que tens sífilis, gonorrea, sida, malària, però has millorat el càncer. Ja et queda menys temps a l’hospital.

Lleó: Bé! Això vol dir que em falta poc per sortir de l’hospital.

Infermera: mmm.... Bé, sí, en veritat, tens 3 mesos de vida si hi arribes.

Lleó: Merda! Almenys tinc els meus companys aquí. Muletes amunt!

Tots: Weee!!!! :3 (Toser)

Infermera: Vinga, Polseres, a dormir.

Narrador: Quan tots se’n van anar a dormir, en Roc es va quedar sol a l'habitació. La dona de la neteja, va passar la escombra per el terra, i sense voler, va desconnectar el cable que ajudava a respirar, a causa de la seva edat.

Roc: (Se muere)

Narrador: Ella, va seguir escombrant sense donar-se compte. Al dia següent, els polseres velles, van anar a veure al Roc, perquè el Toni ja no l’escoltava.

Toni: Roc, m’escoltes?

Lleó: Merda. L’han desconnectat.

Narrador: La Cristina va sortir a buscar una infermera, però pel camí es va entretenir menjant unes aletes de pollastre.

Cris: Ostres, unes aletes!

Narrador: De l’avarícia que tenia, es va tragar l’ós, i es va ofegar.

Lleó: On és la Cris?

Infermera: Nois la Cristina ha mort.

Lleó: Merda!

Narrador: Els polseres van tindre que assumir la mort de la Cristina i seguir cap endavant.

Lleó: Amb la mort del Roc i amb la de la cristina, ens tenim que repartir 0,3 % de la vida de cadascun.

Jordi: Es a dir que cada un de nosaltres té 2 vides.

Lleó: Merda! Ets tontu, a cadascun ens toca 1,5 vides.

Toni: 1,9 vides idiotes.

Lleó: ¡Merda! me he tornat a equivocar.

Narrador: mentre discutien, els dies van passar, i el Lleó estava apunt de rebre l’alta.

Toni: Què bé! d’aquí 1 setmana et donen l’alta.

Lleó: Si, però... ¡merda! no se si us tornaré a veure.

Jordi: És clar que ens veuràs perquè farem el possible per veure’ns.

Lleó: Sí, home, jo haig de recuperar 60 anys de la meva vida. Només he tocat una teta en la meva vida.

Jordi: Dons saps que et dic: què et bombin.

Narrador: En Jordi, va sortir de l'habitació i se’n va anar corrents, Bueno... corrents no perquè li faltava una cama.

Toni: Lleó, ets un idiota.

Narrador: Els últims dies a l’hospital van ser durs, ningú es dirigia la paraula. En Jordi, enrabiat, es va ajupir a la seva cadira, va sortir de l’habitació i va començar a impulsar-se i impulsar-se per ràbia. Al girar per un passadís, no es va fixar en el símbol de “perill terra mullat”, i es va relliscar, tenint tant mala sort de caure per les escales.

PP derrape

Infermera: Lleó, Toni... En Jordi ha mort tirant-se per les escales.

Lleó: Merda! Ja només quedem 2.

Narrador: Ja només quedaven 2 i per fi era l'últim dia a l’hospital per al Lleó.

Toni: Què bé, ja surts, ja surts!

Lleó: Merda!

Toni: Però què dius?

Lleó: No ho sé. Em surt per sí sol.

Toni: Espero que ens tornem a veure. Ah, i cuidat.

Narrador: En Lleó va arribar a sortir de l’hospital, al dia següent va morir a causa de la sífilis, gonorrea, sida i la malària.

Lleó: Al no tenir suficients diners, vaig compartir urna amb el senyor Benito, que com mai vaig arribar a sortir de l’hospital no vaig poder complir el pacte amb ell.

Narrador: Per un error desconegut, les cendres van acabar a les escombraries. I Així acaba la vida dels polseres velles, esperem que us hagi agradat.

Toni: Un moment, que jo segueixo viu. Perdre un polsera es dur però perdre'n 5... És un gra massa! Ara tinc 6 vides i no crec que les pugui complir totes 6, Bueno encara així esperem que us hagi agradat, un salut i fins la pròxima.

P.P.: Música algo

Aitor: Ara, farem una mini-secció dedicada a tots els avis que s’inventen paraules.

Ainhoa: Això li diem: “El diccionari”.

Laura: Comencem. Quines paraules heu portat?

Diego: La meva àvia diu “chochis”. A què no endevineu que significa?

Aitor: Chocho!

Diego: En realitat era per les llaminadures o “chuches”.

Aitor: Doncs el meu avi a dues cambreres els hi va dir: “Què os tocàis?” Però volia dir que si eren familiars.

Sara: La meva àvia diu “Asómate” com “Asomar-se a la ventana” però un dia vaig descobrir que era un intent de “Això mateix”.

Laura: La meva àvia diu Pitissuis per als Danoninos.

Ainhoa: I la meva, per a la pizza diu “picha”. Pot causar molts malentesos.

Sara: La meva mare en comptes de dir “bajita” diu “bagina”. També causa molts malentesos.

Diego: El meu avi diu Breskas, Fotolocke, Pulber, Joliester, Strafalarius, NIKE, Jackons, etc. Són intents de botigues de roba.

Aitor: La meva àvia compra al Canbrabo.

Ainhoa: La meva mare diu “pagar les llums” per referir-se a apagar-les.

Sara: La meva mare diu “fechar la puerta” que vol dir “tancar la porta amb clau”. Es veu que “fechar” es portuguès.

Abelino: Mare meva, doncs jo no sé que no enteneu. Està tot ben clar.

Montse: Ja veus. Bé, són joves, els cal aprendre dels majors.

Abelino: Però nosaltres també podem aprendre d’ells.

Montse: Tens raó. I fins aquí el programa d’avui.

Abelino: Recorda escoltar-nos la setmana que ve a la mateixa hora. Al 96.3 fm.

Montse: Segueix-nos en Tuirtel, Facebo...

Abelino: Google Plus, YouTube, i al nostre Blog. Que siguem vellets no vol dir que siguem antiquats!

Tots: Adéu! (Tos)

P.P.: Cunya anglès