plàstica 1 - tandemedicions.com · recursos didÀctics orientacions metodològiques, activitats...

Plàstica 1GUIA DIDÀCTICA

TR

AM

RECURSOSDIDÀCTICS

Orientacions metodològiques,activitats complementàries per explotar el llibre de l’alumne, més material per als mestres i les mestres.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Quadern de via 2,de reforç. Fitxes imprimibles i fotocopiables.

Quadern de via 3,d’ampliació. Fitxes imprimibles i fotocopiables.

PROJECTETRAM

Presentació i característi-ques del projecte, materialsque el componen, contribu-ció de cada àrea al desenvo-lupament de les competèn-cies bàsiques i estructuradidàctica de les unitats.

PROGRAMACIONS

Continguts i objectius de lesunitats didàctiques.

SOLUCIONSSolucions

de les activitats del llibre

de l’alumne.

AVALUACIÓ

Indicacions per a l’avaluació.Inclou propostes d’avaluacióinicial i final i també fulls decontrol.

ProjecteTRAM Recursos per als mestresCONTINGUTS DE LES GUIES DIDÀCTIQUES

DE LLENGUATextos orals del llibre de l’alumne.

CD

GUIES ENFORMAT PDF• Projecte TRAM

• Avaluacions

• Programacions (també en Word)

• Solucions

• Recursos

• Atenció a la diversitat

ACTIVITATS INTERACTIVES

PLA LECTOR

CATÀLEG DE PUBLICACIONS •GUIES DIDÀCTIQUES •

MÉS RECURSOS •ENLLAÇOS D’INTERÈS •

www.tandemedicions.com

s per als mestres

MAQUETACIÓQuinto A Estudio Gráfico S.L.

CORRECCIÓAlfatara Serveis lingüístics i editorials

IL·LUSTRACIÓ DE LA COBERTAJordi Sales

FOTOGRAFIESAci, Aisa, Arxiu ECSA, Cover, Index,Marc Enseñat

Primera edició: maig del 2007

© 2007, Iraida Llucià,per les il·lustracions

© 2007, Tàndem EdicionsCarrer San Vicent, 93, 1a.46007 Valè[email protected]

DISSENY DE LA COL·LECCIÓ Cass

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ Montserrat Estévez

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA Anna Canals

DIRECCIÓ EDITORIAL Rosa Serrano

REDACCIÓ

Cristina Picazo

IL·LUSTRACIONS

Iraida Llucià

EL PROJECTE TRAM per a l’educació primària 8

ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA (PLÀSTICA) 12Contribució de l’àrea

a les competències bàsiques 12

Estructura didàctica 14

L’avaluació en la LOE 17

L’avaluació en el projecte TRAM 18

Avaluació inicial 19

Avaluació final 22

Fulls de seguiment 25

Objectius d’etapa i criteris d’avaluació de cicle 28

EL TREBALL UNITAT A UNITAT 29Programació de continguts i objectius didàctics

Orientacions i recursos didàctics

ARBRES PLENS DE LÍNIES 29

UN MAR DE PUNTS 33

UN CEL DE COLORS 39

LES TEXTURES DE LA TERRA 43

LES FORMES QUE ENS ENVOLTEN 47

ELS ANIMALS QUE MÉS ENS AGRADEN 516

5

4

3

2

1

ÍNDEX

7

PresentacióHui, a principi d’un segle nou, ens trobem ambuna societat que ha canviat radicalment en elsdarrers anys, i amb uns alumnes que tenenuns interessos i unes necessitats diferents.L’any 2007, amb la implantació de la LOE, s’i-nicia una època de canvis.

Des de Tandem Edicions ens proposem donarresposta a aquestes noves necessitats delsalumnes, de l’escola i de la societat i hem pre-parat amb il·lusió un nou projecte basat en elspostulats de la nova llei.

Volem oferir al professorat una eina útil i efi-caç perquè puga desenvolupar la seua tascadocent, uns materials que puguen adequar-sea cada situació d’aprenentatge i a les neces-sitats educatives de cada centre, de cada aulai, en definitiva, de cada alumne o alumna.

Esperem haver-ho aconseguit.

8TRAM 1 Plàstica EL PROJECTE TRAM

TÀNDEM EDICIONS ofereix per a aquestnou curs una proposta trencadora, una novalínia de materials didàctics per a l’educacióprimària. Mantenim així el compromís derenovació pedagògica i qualitat de l’educació.

Els canvis socials, pedagògics i legislatiushan marcat el nou plantejament didàcticdels nostres materials.

El nou projecte l’hem anomenat TRAM,perquè, a poc a poc, tram a tram, de maneraprogressiva, els xiquets i les xiquetes apren-dran a...

saber fer

tenir criteri propi

ser autònoms

reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge

verbalitzar i comunicar els seus aprenentatges

tenir iniciativa

En definitiva, tram a tram aprendran a aprendre,a preparar-se per aconseguir desenvoluparles capacitats bàsiques i les competènciesque regeixen les relacions personals,socials i professionals de la societat actual.

EL PROJECTE

TRAMper a l’educació

primària


Aspectes didàctics del projecte TRAM de Cicle inicial

Respectant la LOE, apostem per...

La TEMPORITZACIÓ TRIMESTRAL d’acord amb els períodes avalua-tius escolars. Els llibres dels alumnes tenen les UNITATS (12)agrupades de quatre en quatre per trimestres. Cada unitatcorrespon a uns quinze dies de treball.

Els llibres de plàstica, d’acord amb la metodologia de treball i lacàrrega horària, seqüencien els continguts en 6 UNITATS, duesper cada trimestre, cada una de les quals correspon al treballd’un mes, aproximadament.

Una ESTRUCTURA DIDÀCTICA COHERENT de les unitats en funcióde la seqüència lògica d’aprenentatge:

1. sondeig dels coneixements previs

2. treball mitjançant les activitats i atenent a la diversitat

3. activitat procedimental d’avaluació final de les competènciestreballades en la unitat

Una atenció especial a les DIVERSITATS de ritmes d’aprenentatge.

Les ACTIVITATS D’APRENENTATGE són intencionadament diverses is’hi treballen les competències bàsiques proposades des delscurrículums:

– activitats dirigides

– activitats obertes

– activitats en grup i individuals

– activitats de treball dels eixos transversals

– activitats procedimentals i manipulatives

– activitats de reflexió

S’ha fet èmfasi en l’explicitació de la TRANSVERSALITAT, dedicantesforços a pautar bé la VERBALITZACIÓ del treball dels alumnes(autoreflexió).

Aspectes formals del projecte TRAM de Cicle inicial

Clars i ordenatsFàcils de fer servirAtractiusAmb gran quantitat de dibuixos i fotografiesManejablesElaborats amb materials resistents i de qualitat

Paginació

Programa i contingut

Format horitzontal per a facilitar el treball de plàstica

Activitats numerades

Enunciats dirigits a l’alumne

Lletra gran

Pàgines de mida estàndard,amb forats i troquelades perquè

cada educador puga reagrupari organitzar els materials

Sistema d’enquadernació en espiral que permet treballar amb la pàgina plana


UNS LLIBRES PER AL SEGLE XXI,

MODERNS I REALMENT

NOUS


Materials del projecte

PROJECTE

TRAMC I C L E I N I C I A L

Llen

gua

Mús

ica

Plàs

tica

Llibre de l’alumne/a • • •Guia didàctica (per curs) • • •Quaderns de via 2 (reforç) i via 3 (ampliació) •CD àudio • •Lectogrup (quaderns d’eficàcia lectora) •Llibres de lectures •Quinze són quinze (quaderns de càlcul mental)

Quaderns de capacitats bàsiques •

12TRAM 1 Plàstica COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La plàstica és un camp específic de l’art que,com la resta de manifestacions artístiques,representa la realitat amb un llenguatge o codiespecífic. El llenguatge plàstic, igual que laresta de disciplines artístiques, amb les qualscomparteix característiques relacionades ambels fenòmens de la creació i de la interpretació,té capacitat per representar la realitat i, pertant, per explicar el món.

La presència del llenguatge plàstic és constant enla vida dels infants. El repte de l’educació plàsti-ca, però, no és solament posar els alumnes encontacte amb l’art plàstic, sinó, també, que gau-disquen de la seua dimensió estètica i lúdica; ésa dir, que, d’una banda, arriben a adquirir capaci-tats de reconeixement i, de l’altre, coneguencodis i procediments específics del llenguatgeplàstic.

La comunicació verbal és el fonament de totaprenentatge, la competència comunicativaesdevé, per tant, una competència clau per al’aprenentatge, atés que saber interaccionaroralment (escoltar, expressar-se i conversar) voldir saber expressar i interpretar fets, concep-tes, emocions, sentiments i idees. Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvolupament de lesaltres competències bàsiques.

Els llibres de plàstica del projecte TRAM propo-sen la descoberta, l’observació i el diàlegsobre les obres artístiques i, a la vegada, l’a-prenentage d’un llenguatge que permetrà alsalumnes expressar i comunicar experiències,emocions, sentiments i idees.

Els alumnes han de descobrir que el llenguatgeplàstic és un dels més universals. Permet lacomunicació no solament entre persones quetenen la mateixa llengua sinó fins i tot entre elsqui empren llengües ben diferents.

La competència en el coneixement i la interac-ció amb el món físic és una competència inter-disciplinària que aglutina els sabers escolarsque permeten comprendre la societat i el mónque l’envolta amb la finalitat que l’alumnat façaun ús responsable dels recursos naturals, tingacura del medi ambient i realitze un consumracional i responsable.

Els llibres de plàstica del projecte TRAM contri-bueixen a l’adquisició i al desenvolupament dela competència en el coneixement i la interaccióamb el món, ja que les activitats se serveixendel medi com a mitjà per a la creació artística.

La competència per aprendre a aprendre és detipus metodològic; comporta tenir i guiar totauna sèrie d’habilitats per aconseguir el propiaprenentage i, per tant, ésser capaç de conti-nuar aprenent amb eficàcia d’una manera autò-noma. Aquesta competència implica ésserconscient, gestionar i controlar les pròpiescapacitats i també regular les que entren en jocen el procés d’aprenentage (l’atenció, la con-centració, la memòria, la comprensió i l’expres-sió lingüística, entre altres). Per a desenvoluparaquesta competència cal ser conscient del quese sap i del que cal aprendre, de com s’apréni de com es poden gestionar i satisfer els objec-tius personals.

Contribució de l’àrea a les competències bàsiquesEls llibres del projecte TRAM han estat pensats especialment per treballar les competències bàsiques

Àrea d’Educacióartística (Plàstica)

13TRAM 1 Plàstica COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les propostes dels llibres del projecte TRAMafavoreixen el desenvolupament de la compe-tència per aprendre a aprendre, ja que poten-cien capacitats fonamentals per a l’aprenentat-ge autònom, com l’atenció, la concentració, lamemòria, l’esperit crític i les capacitats d’obser-vació, d’anàlisi i d’experimentació. Les pàginesd’entrada de cada unitat dels llibres de plàsticaestan pensades perquè l’alumne hi centre l’a-tenció i hi busque respostes per a introduir elscontinguts que es desenvoluparan en la unitat.La unitat facilita a l’alumne el procés de conso-lidació de la motricitat fina i l’adquisició de tèc-niques bàsiques per a l’expressió plàstica. Enaquest projecte també hem volgut afavorir l’ex-perimentació, cabdal en les activitats pensadesperquè els alumnes exploren les possibilitatsexpressives. D’aquesta manera poden dominarestratègies d’aprenentatge que contribueixen aadquirir una altra de les competències bàsi-ques, la competència en autonomia i iniciativapersonal.

La competència matemàtica implica l’habilitatper comprendre, utilitzar i relacionar operacionsbàsiques, símbols i formes d’expressió i raona-ment matemàtic, així com el coneixement d’as-pectes quantitatius i espacials de la realitat.La geometria dóna a l’alumne conceptes, voca-bulari i representacions gràfiques que són ele-ments indispensables en la creació plàstica.

Finalment, l’àrea de plàstica, entesa com unespai comú on xiquets i xiquetes comparteixenexperiències i manifestacions culturals, contri-bueix a desenvolupar la competència social iciutadana. Aquesta competència suposa com-prendre la realitat social en què es viu, afrontarla convivència i els conflictes emprant el judiciètic basat en els valors i pràctiques democràti-ques i exercir la ciutadania, contribuint a laconstrucció de la pau i la democràcia i mante-nint una actitud constructiva, solidària i respon-sable davant el compliment dels drets i obliga-cions cívics.

Els continguts dels llibres de plàstica del pro-jecte TRAM afavoreixen aquesta competènciaatés que la participació col·lectiva i activa enles manifestacions culturals fomenta el treballen equip, l’assumpció de responsabilitats i lasociabilització dels infants.

14TRAM 1 Plàstica ESTRUCTURA DIDÀCTICA

Estructura didàcticaCada una de les sis unitats del llibre presenta l’estructura següent:

La il·lustració de la portadeta mostra dos elements: un fons quepresenta plàsticament el contingut central de la unitat i un personatgede ficció que crida l’atenció de l’alumne. Serveix per a presentarl’escenari o rerefons temàtic de la unitat (bosc, mar, animals…) i latècnica o contingut plàstic (línia, punt, color, volum…) que s’hi treballarà.

L’expressió verbal també té dos elements: un títol que fa referència ala realitat de la il·lustració de fons i una frase per a motivar l’observa-ció i l’interés.

L’objectiu del conjunt és afavorir l’observació, l’interés i el diàleg.

1

1

ELS ARBRES NUSTENEN LES BRANQUESCOM SI FOREN CAMINS

CAP AL CEL.

ARBRESPLENS

DE LÍNIES

Presentació de la unitat

El personatge de ficció, conegut i que fa de fil conductor de totes lesunitats, presenta una obra d’art acompanyada d’una breu referènciade l’autor.

Es tracta de fomentar l’interès, la lectura, la valoració i el respectedavant de l’obra artística.

A més, els xiquets i xiquetes es van familiaritzant amb manifestacionsartístiques i culturals del seu entorn, reals, interessants i adequades.

Aquesta pàgina proposa exercicis per a reforçar l’observació de l’obrad’art i per a motivar l’expressió verbal i plàstica.

1

Obs

erva

ció

del

quad

re

7

el que creia que eren de veritat les coses que l’envoltaven.

Va començar pintant paisatges, però a poc a poc va anar pintant

Va nàixer a Holanda.PIET MONDRIAN (1872-1944)

Observació d’una obra

Obs

erva

ció

del

quad

re

Observa el quadre. Fixa’ten les branques de l’arbre.Digues com estan pintades:

amb un sol colord’un sol traç, sense alçarel pinzell,amb moltes pinzelladesde colors diferents,amb un pinzell prim, amb pinzells de diferentsgruixos, les branques més fines sónles que s’allunyen del tronc.

Imagina i dibuixa unafulla de l’arbre:21

8


Les pàgines centrals presenten una sèrie d’exercicis per a:

– Adquirir nous conceptes i el vocabulari corresponent.

– Descobrir i adquirir procediments i tècniques per a l’expressió plàstica.

– Desenvolupar i/o reforçar la motricitat fina.

En cada làmina es proposa normalment una sola activitat.

La dificultat creix progressivament.

Tipu

s de

lín

ies:

lín

ia r

ecta

,lín

ia c

orba

,lín

ia p

olig

onal

Dibuixa les branques seguint el model:3

9

1

línia recta línia corba línia poligonal

Pàgines amb activitats d’aprenentatge

Tipu

s de

lín

ies:

lín

ies

d’in

teri

or

Ompli l’interior amb les línies indicades:5

11

1

Líni

es d

’int

erio

r

Ompli el dibuix amb línies seguint la direcció proposada:9

15

1


Són dues pàgines on es proposa l’elaboració d’una producció plàsticaamb l’ús progressiu de materials diversos, especialment reciclats, i di-ferents tècniques de manipulació.

En la primera pàgina es presenta el resultat final de la produccióplàstica (en fotografia) i el material necessari.

En la segona pàgina s’exposen ordenadament els diferents momentsdel procés de realització del projecte.

Totes dues pàgines es distingueixen formalment de la resta per la tramade fons del color de l’àrea.

ARBRE DE TARDOREl talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

17

1

MATERIAL:Bastonet, pot de iogurt,

plantilla, llapis de colors, retoladors, plastilina, cola.

El talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

18

RETALLA UNA TIRA DE PAPER.

Dibuixa-hi una sanefa, folra el pot de iogurt i retalla el que sobre.

2

MUNTA L’ARBRE. Doblega les capçadesde l’arbre per la línia de punts. Encola-les entre si i fica-hi el bastonet al mig.

3 PLANTA L’ARBRE. Fica una bola de plastilina dins el pot i clava-hi l’arbre. Encola les fulles a la copa de l’arbre.

4

REPASSA LA PLANTILLA, PINTA-LA

I RETALLA-LA. Ompli amb línies l’escorça i les fulles.

1

Plantilles per a la realització del projecte que es proposa en la secció«El talleret».

El suport és una cartolina normalment blanca, retallable i de mésresistència que la resta de les pàgines del llibre.

Pla

ntill

a

19

1

Plantilles

Pla

ntill

a

21

1

17TRAM 1 Plàstica AVALUACIÓ

A

L’avaluació en la LOEL’avaluació s’ha convertit en un valuós instrument de seguiment ivaloració dels resultats obtinguts i de millora dels processos quepermeten obtenir aquests resultats.

Resulta imprescindible establir procediments d’avaluació dels dife-rents àmbits i agents de l’activitat educativa, alumnes, professors,centres, currículum, administracions, i comprometre les autoritatscorresponents a passar comptes de la situació existent i el desen-volupament experimentat en matèria d’educació.

La importància que es concedeix a l’avaluació en la nova llei esmanifesta en el tractament dels diferents àmbits en què s’ha d’a-plicar, que abasten els processos d’aprenentatge dels alumnes,l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directiva,el funcionament dels centres docents, la inspecció i les administra-cions educatives.

Així s’entén l’avaluació en la nova llei educativa:

Artículo 20. Evaluación.

1. La evaluación de los procesos deaprendizaje del alumnado será conti-nua y global y tendrá en cuenta suprogreso en el conjunto de las áreas.

2. El alumnado accederá al ciclo edu-cativo o etapa siguiente siempre quese considere que ha alcanzado lascompetencias básicas correspon-dientes y el adecuado grado demadurez.

3. No obstante lo señalado en elapartado anterior, el alumnado queno haya alcanzado alguno de losobjetivos de las áreas podrá pasar alciclo o etapa siguiente siempre queesa circunstancia no le impida seguircon aprovechamiento el nuevo curso.En este caso recibirá los apoyosnecesarios para recuperar dichosobjetivos.

4. En el supuesto de que un alumnono haya alcanzado las competenciasbásicas, podrá permanecer un cursomás en el mismo ciclo. Esta medidapodrá adoptarse una sola vez a lolargo de la educación primaria y con unplan específico de refuerzo o recupera-ción de sus competencias básicas.

5. Con el fin de garantizar la continui-dad del proceso de formación delalumnado, cada alumno dispondrá alfinalizar la etapa de un informe sobresu aprendizaje, los objetivos alcanza-dos y las competencias básicasadquiridas, según dispongan lasAdministraciones educativas.

Asimismo las Administraciones edu-cativas establecerán los pertinentesmecanismos de coordinación.

Artículo 21.Evaluación de diagnóstico.

Al finalizar el segundo ciclo de la edu-cación primaria todos los centrosrealizarán una evaluación de diag-nóstico de las competencias básicasalcanzadas por sus alumnos. Estaevaluación, competencia de lasAdministraciones educativas, tendrácarácter formativo y orientador paralos centros e informativo para lasfamilias y para el conjunto de lacomunidad educativa. Estas evalua-ciones tendrán como marco de refe-rencia las evaluaciones generales dediagnóstico que se establecen en elartículo 144.1 de esta Ley.

AVALUACIÓ

L’objectiu de l’avaluació inicial ésconéixer la situació de partidadels alumnes. És indispensableper programar l’ajut educatiu mésconvenient a cada cas i per podermesurar-ne el creixement madura-tiu.

L’avaluació inicial ha de servir pera detectar nivells d’assolimentdels continguts i les competènciesbàsiques que suposadament l’a-lumnat ha treballat amb anteriori-tat i per poder ajustar els diversoscomponents de l’activitat docent ales característiques detectades.

EN EL PROJECTE TRAM, els mes-tres trobareu una proposta d’ava-luació inicial del curs fotocopiableamb els criteris d’avaluació corres-ponents, en aquesta guia, i tambéuna activitat d’observació que potservir d’avaluació inicial dels conei-xements previs en cada una de lesunitats del llibre de l’alumne.

AVALUACIÓ INICIAL

Té com a objectiu valorar la progra-mació que s’està desenvolupant aclasse, observar si els continguts iles activitats són els adequats perajustar la intervenció educativa ales necessitats que es detecten.

EN EL PROJECTE TRAM es propo-sen activitats d’avaluació formati-va en les unitats del llibre delsalumnes. Es fa èmfasi en la valo-ració de l’adquisició de les compe-tències bàsiques. A més, en laguia didàctica trobareu les progra-macions de les unitats (els objec-tius didàctics i els continguts) queus facilitaran l’exercici de l’avalua-ció formativa.

AVALUACIÓ FORMATIVA

Té com a objectiu donar informa-ció sobre les capacitats assolidesper l’alumnat al final del curs,cicle o etapa. Serveix per a qües-tionar-se la funcionalitat de l’àreaen el conjunt del currículum i laseua adequació al projecte curri-cular de centre. De la mateixamanera que les avaluacions iniciali formativa, l’avaluació additiva téuna funció reguladora: la informacióque se n’obté ha d’adreçar-se mésa adequar les decisions següentssobre l’aprenentatge de l’alumnatque no a certificar els nivells d’a-prenentatge assolits.

EN EL PROJECTE TRAM, els mes-tres trobareu en aquesta guia unaproposta d’avaluació final del cursfotocopiable amb els criteris d’ava-luació corresponents.

I la secció «El talleret» pot ser uti-litzada com a eina avaluativa delprocés d’aprenentatge dels alum-nes en cada unitat del llibre.

AVALUACIÓ FINAL

L’avaluació en el projecte TRAMA Tandem Edicions entenem l’avaluació com un dels principals com-ponents de l’acció educativa. L’avaluació regula el procés educatiu,és un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Perquè siga efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de perme-tre la revisió dia a dia del procés educatiu. D’aquesta manera, ésmés fàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de tro-bar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabi-litat.

L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no sola-ment una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valora-ció sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quinsprocediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a l’a-costen als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les compe-tències bàsiques.

Una avaluació en tres fases

Les tres fases de l’avaluació són les següents:

TRAM 1 Plàstica

NO

M:

Repa

ssa

amb

llapi

s les

form

es q

ue d

esco

brei

xes

i reta

lla-le

s:1

Nota: quan fotocopieu esta pàgina deixeu el revers en blanc, perquè els alumnes l’han de retallar.

A

AVALUACIÓ INICIALTRAM 1 Llengua

NO

M:

AVALUACIÓ INICIALTRAM 1 Plàstica

Apeg

a les

form

es q

ue h

as r

etalla

t en

l’ac

tivita

t 1 i

fes u

n d

ibui

xam

b els

elem

ents

que

has

desc

ober

t:2

A

NO

M:


Deco

ra l’

inter

ior

d’es

tes p

eces

de

vesti

r am

b sa

nefe

s. Ut

ilitz

a lín

ies,

pun

ts, s

èrie

s:

xAr

a, r

etalla

els

dibu

ixos

, ape

ga’ls

en

un

pap

er e

n b

lan

c i d

ibui

xa u

n p

erso

nat

ge.

3

Nota: quan fotocopieu esta pàgina deixeu el revers en blanc, perquè els alumnes l’han de retallar.

AVALUACIÓ FINAL

NO

M:

Fes

un d

ibui

x ut

ilitz

ant c

olors

fred

s o

càlid

s.1

TRAM 1 Plàstica

NO

M:

AVALUACIÓ FINAL

A

TRAM 1 Llengua

Pin

ta le

s for

mes

hum

anes

que

esti

guen

de

perfi

l am

b co

lors

càlid

s i l

es fr

onta

ls am

b fre

ds. L

es a

ltres

form

es p

inta

-les

amb

textu

res.

2

AVALUACIÓ FINAL

NO

M:

TRAM 1 Plàstica

Busc

a un

a fot

ogra

fia d

’un

obj

ecte

sen

zill,

reta

lla-la

i ap

ega-

la

a l’e

spai

indi

cat.

Dibu

ixa

el m

atei

x ob

jecte

en

cad

a un

dels

esp

ais

i pin

ta-lo

s de

man

eres

dife

ren

ts.

3

X

A


NOM DELS ALUMNES Con

trol

a l’h

abili

tat

mot

riu (

traç

)

Util

itza

corr

ecta

men

t el

s el

emen

tsde

l’al

fabe

t vi

sual

(lín

ia,p

unt…

)

Empr

a re

curs

os d

e si

ntax

i vis

ual

(pro

porc

ió,s

imet

ria)

Dom

ina

la s

ituac

ió e

spac

ial

És c

reat

iu e

n la

tem

àtic

a i e

n la

tèc

nica

Aplic

a le

s tè

cniq

ues

amb

crea

tivita

t

AVALUACIÓ FINALTRAM 1 Plàstica

NOM DELS ALUMNES El s

eu ll

engu

atge

és:

fig

urat

iu,

sim

bòlic

,abs

trac

te

Els

proc

edim

ents

que

em

pra

són

sim

ples

o m

ixto

s

El s

eu n

ivel

l tèc

nic

és d

’inic

iaci

ó,co

nsol

idac

ió o

per

fecc

iona

men

t

Rep

rese

nta

obje

ctes

en

tres

dim

ensi

ons

Util

itza

recu

rsos

vis

uals

(rit

me,

mov

imen

t,ha

rmon

ia)

Util

itza

el c

olor

com

a v

alor

expr

essi

u

És c

reat

iu e

xper

imen

tant

rec

urso

stè

cnic

s

A

AVALUACIÓTRAM 1 Llengua

NOM DELS ALUMNES

28TRAM 1 Plàstica OBJECTIUS I CRITERIS

OBJECTIUS(PRIMÀRIA)

L’àrea de Plàstica de l’Educació Primària té com a objectiu eldesenvolupament de les capacitats següents:

Experimentar, indagar i apreciar que l’art és una manera dedonar forma a les experiències, a les idees i a les emocions.

Explorar, conéixer i experimentar les possibilitats que ofereixl’experiència artística, la comunicació audiovisual, els mate-rials, mitjançant els llenguatges artístics i la realització deprojectes expressius i de comunicació.

Comprendre que les manifestacions artístiques i culturalsestan fetes per homes i dones i per a la gent, i representenles seues experiències.

Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres, entenentque és una manera de comunicar-se i d’expressar els senti-ments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats decadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i lesdels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg ienriquiment.

Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experièn-cies, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propii dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud.

Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativis-me, tot participant conjuntament en la planificació de lesactivitats i de la producció per a crear un sentit de comunitat,desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica deles activitats i compartint amb els companys i les companyesidees, valoracions i projectes.

Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes inda-guen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per afer arts plàstiques. Conéixer algunes de les institucions iprofessions dels àmbits artístics i culturals i interessar-seper les característiques del seu treball.

Compartir i reconstruir històries i pensaments que ens des-vetlen les manifestacions artístiques i culturals i descobrirque poden influir en la nostra manera de pensar i en els nos-tres propòsits.

Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques idesenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralis-ta en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les mani-festacions artístiques i culturals.

Utilitzar la comunicació audiovisual i les TIC per a la cercad’informació i conéixer els codis del llenguatge audiovisualper a elaborar produccions tant de forma autònoma com encombinació amb altres mitjans i materials.

Conéixer les intervencions artístiques urbanes, els museus,els teatres, els auditoris, els edificis arquitectònics i cultu-rals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de lesseues funcions socials vinculades a la vida del barri, delpoble o de la ciutat i a la noció de patrimoni.

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

CRITERIS D’AVALUACIÓ (CICLE INICIAL)

• Reconéixer i anomenar algunes de les característiques i deles possibilitats d'utilització plàstica, dels elements pre-sents en l'entorn natural, cultural i artístic.

• Expressar de forma senzilla i compartir amb els companysi les companyes el que ens desvetla una experiència cultu-ral o artística, individual o col·lectiva.

• Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objec-tes), que representen el món imaginari, afectiu i social i par-ticipar en produccions col·lectives.

• Emprendre processos de creació i producció artística i des-envolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte.

• Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l'hora de parti-cipar en projectes artístics col·lectius.

2

CONTINGUTS

Observació del quadre

L’arbre vermell, de Piet Mondrian.

La línia com a generadora de formes.

Utilització de la línia com a element bàsic per definir la forma i per establir frontera i continuïtat.

Nocions d’espai projectiu: dreta-esquerra, horitzontal-vertical, diagonal.

Pas de la gran motricitat a la motricitat fina imitant superfíciesnaturals.

Coordinació del gest i el traç, relació entre traç i intensitat,traç i rastre.

Valoració de l’ordre, la cura i l’atenció per afavorir un treball ben fet.

Domini del gest gràfic per obtenir la direcció de la línia i el ritme plàstic radial.

La imatge com a expressió de la realitat.

Expressió verbal de les idees que desvetla la visualització d’una obra.

Ús d’una obra per expressar-se donant pas a la imaginació.

El talleret

Arbre de tardor.

Descoberta, per mitjà de l’experimentació, de tècniques de reciclatge dels materials de rebuig de l’entorn.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Valorar les manifestacions artístiques com una forma de comunicació utilitzada per les persones.

Expressar verbalment les idees que desvetla la visualitzacióde l’obra.

Utilitzar la línia per definir la forma i establir relacions de frontera i continuïtat.

Dominar el gest gràfic per aconseguir crear ritme lineal.

Distingir les línies que configuren la imatge.

Consolidar la coordinació del gest i del traç.

Desenvolupar les capacitats de percepció, d’associació i d’agrupament.

Iniciar les tècniques d’espai projectiu.

Valorar l’observació de l’entorn i la possibilitat de plasmar-lo creativament.

Descobrir tècniques de treball per mitjà de l’experimentació ambmaterials de l’entorn.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

1ARBRES PLENS

DE LÍNIES

TRAM 1 Plàstica PROGRAMACIÓ29

30TRAM 1 Plàstica RECURSOS DIDÀCTICS

Arbres diferents

• A partir de l’observació de diferents tipusd’arbres (eixides al bosc, fotografies…),dibuixa diferents siluetes d’arbres amb líniesque representen l’escorça utilitzant materialdivers: ceres dures, blanes, grafit,retoladors…

Ací en tens una mostra. Demaneu als alumnes que les omplin.

Com creixen els arbres

• Fes germinar un llegum i dibuixa les líniesque segueix el creixement de la tija cadatres dies, o mostra fotografies d’arbres de diferents edats. Observa com se separeni es multipliquen les branques.

Realitza la seqüència del creixement fent un tampó: cal utilitzar un cartó,sucar-lo en pintura i imprimir (tronc) sisvegades, plegar el cartó en forma de V i tornar a imprimir; s’ha de repetir fins que s’arribe a la brancada del final.

Pots realitzar el mateix treball amb pintura i pinzell.

Tipu

s de

lín

ies:

lín

ies

d’in

teri

or

Ompli l’interior amb les línies indicades:5

11

1

11

Tronc, branques, fulles

• Retalla i apega el rectangle sobre un fullseparant-ne les branques. Deixa també sobre el rectangle l’empremta dels dits amb colorsprimaris per aconseguir els colors de la tardor(magenta i roig) per fer les fulles de l’arbre.


1

Colors de tardor

• Retalla formes esgarrades de diari, apega-lessobre un paper i transforma-les amb retoladorsde colors.

Després pots fer composicions que tinguenvinculació amb la tardor.

Tipu

s de

lín

ies

Dibuixa i pinta les fulles:6

12

12Un altre arbre de tardor

• Una proposta alternativa a la que es plantejaen el llibre pot consistir a fer l’arbre diferent.Per això, repartiu tires de paper dels colorsde la tardor (groc, taronja, roig…)d’uns 6 cm d’alt x 30 cm de llarg.

Caldrà fer-hi plecs en ziga-zaga, dibuixar el contorn d’una fulla, retallar-la i pintar-hiamb llapis els nervis a l’interior. Desprésenrosca sis bastonets netejapipes fins a la meitat (per fer el tronc), separa’n les branques superiors, apega les fulles i separa també una miqueta els extrems de la base perquè s’aguante dret.

ARBRE DE TARDOREl talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

17

1

MATERIAL:Bastonet, pot de iogurt,

plantilla, llapis de colors, retoladors, plastilina, cola.

17

fulles apegades

bastonets netejapipes

2

CONTINGUTS


Barques al port de Cotlliure, d’André Derain.

Observació atenta de les obres pictòriques.

El punt com a element perfilador d’una figura, generador de textura ide color.

Expressió de la intensitat de color a partir de la sobreposició depunts i la separació entre ells, i de la pressió exercida.

Treball de ritmes donats, direccionalitat i recorreguts circulars.

Relació espacial projectiva entre mida i espai, proximitat i llunyania.

Relació fons i figura.

Descoberta de la pintura com a font d’informació.

Creació de situacions imaginàries per descobrir possibilitats creatives.

Descoberta i valoració de les manifestacions artístiques coma forma de comunicació.

El talleret

Guarnim l’arbre de Nadal.

El llenguatge plàstic com a element expressiu i informatiu de les tradicions de l’entorn.


Mostrar la comprensió d’explicacions procedents de l’observació d’una representació pictòrica.

Valorar les manifestacions artístiques com una forma de comunicació utilitzada per les persones.

Transformar una observació visual en una expressió verbal.

Comprendre intuïtivament la relació espacial projectiva entre mida i espai, proximitat i llunyania.

Consolidar la motricitat fina per expressar intensitat de color.

Operar reflexivament amb el punt com a element que configura elllenguatge plàstic.

Consolidar la coordinació per treballar ritmes donats, la direccionalitati els recorreguts circulars.

Reconéixer el punt com a element perfilador d’una figura.

Descobrir el punt com a generador de textura i de color.

Reconéixer i valorar els elements artístics de les tradicions populars.

Reconéixer elements plàstics que s’han convertit en símbols dedeterminades celebracions.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

2UN MAR

DE PUNTS



Un altre mar

• Prepara un fons marí damunt d’una cartolinablanca fent línies ondulades amb ceres blanes de color blanc i de tons blaus. Després escampa el color amb el dit. Amb la màquina de fer forats, fes uns quantsforats en un full blanc. Després, envernissa el fons de cera i, mentre el vernís encara és humit, escampa-hi al damunt els cercles fets amb la màquina de foradar,com si representaren l’escuma de les onades.

Estampació amb punts

• Dibuixa amb cera blana negra un motiurelacionat amb el mar. Pinta estampantpuntets fets amb bastonets per a les orelles.Per tal que l’estampació siga un procés net,convé que hi haja el mateix nombre de bastonets que de colors diferents per pintar.

Les safates de “pórex”, els plats de plàstic i els taps dels pots de vidre van molt bé per posar-hi la pintura.Es tracta de materials fàcils d’aconseguir i econòmics. Després es poden separarper reciclar-los.

La g

rand

ària

del

pun

t

Punteja seguint la grandària i el color indicats:3

27

2

27

Agr

upac

ió d

e pu

nts

Estampa pintura amb bastonets de netejar les orelles:4

28

28


2

Una peixera

• Consulta llibres d’animals marins (pots vincularl’activitat a una eixida al zoològic o a l’aquari).Dibuixa’n uns quants de mides i formes diferentssobre cartolina blanca i pinta-hi puntets de diferents mides amb llapis de colors.Després retalla els animals i subjecta-hi un trosset de corda pel darrere amb cintaadhesiva. Pinta de blau una capsa de galletes i esguita damunt pintura blanca amb unraspall de dents; una vegada la pintura estigaseca penja els peixos a l’interior de la capsa.

Un pescapeixos

• Fes un tub amb una cartolina blanca i uneix-ne les vores amb cinta adhesiva.Després dibuixa un peix de manera que la seua silueta coincidisca amb el perfildel tub de cartolina. A continuació,estampa-hi puntets de colors amb clarionsredons. Més tard caldrà retallar la figura i posar-hicinta adhesiva per ajuntar la boca. Per acabar, poseu un clip metàl·lic a la bocadel peix i només cal el pal d’una granera oun tub de cartó, un cordell i un imant per fer el joc de la pesca.

Pre

ssió

Pinta punts de colors fent diferents pressions amb la cera:5

29

2

fluixa normal forta

29


Continuant la fotografia

• Tria una foto d’una revista i apega-la al centre d’un full de paper.Amb llapis negre continua les formes que es veuen a la foto i pinta-les amb puntets de llapis de colors imitant els colors de la foto.

Així es treballaran la superposició,l’agrupament i la mida del punt.

Garlandes de Nadal

• Demaneu als alumnes que dibuixen en una cartolina quatre cercles iguals i que els pinten amb puntets. Es podenmesclar tècniques (estampats amb clarions de colors, amb bastonets per a les orelles o bé pintura amb llapis de colors). Desprésfeu-los plegar per la meitat i apegueu-los entre si. Finalment, hauran de fer-hi passaruna veta de colors virolats pel centre.

Les “boles” fetes per cada alumne es podenapegar en grups de deu amb una distànciad’uns 5 cm entre cadascuna.

Per acabar, podeu penjar estes tires del sostre de l’aula.

Pun

ts p

er p

inta

r

Transforma la llum en punts. Utilitza retoladors:10

34

34

ADORNEM L’ARBRE DE NADALEl talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

35

2

MATERIAL:Plantilla, cola, tub de paper

higiènic, tisores, clarions, bastonets de netejar les orelles,

pintura, dos safates.

35


2

Una coberta nadalenca

• Retalla una estrella i la seua cua (a part) sobre cartolina groga.

Pinta l’estrella amb puntets fets amb clarionssucats de pintura taronja, i la cua, amb puntetsfets amb bastonets per a les orelles sucats de pintura blanca. Apega la cua sobre una cartolina de color blau fosc i, per acabar,apega també l’estrella.

Sobre el fons blau es poden pintar uns puntsblancs amb cera blana i escampar-los amb el dit en totes direccions.

Pot servir de coberta per a l’àlbum de Nadal.

ADORNEM L’ARBRE DE NADALEl talleret

Act

ivit

at p

roce

dim

enta

l

35

2

MATERIAL:Plantilla, cola, tub de paper

higiènic, tisores, clarions, bastonets de netejar les orelles,

pintura, dos safates.

35

2

CONTINGUTS


Nit estrellada, de Vincent van Gogh.

Percepció intuïtiva de l’expressivitat del color.

Colors primaris, freds, càlids i complementaris.

Relació entre el llenguatge plàstic i el verbal.

Exploració de diferents materials i processos per obtenir imatgesdiferents d’un mateix element.

Valoració de l’esforç que suposa aprendre una tècnica per possibilitar la creativitat.

Confecció de formes no figuratives en ritme concèntric.

El gest com a element expressiu del pintor.

Expressivitat del color. Relació del color amb les sensacions i les emocions.

Creació de situacions imaginàries per experimentar diferents possibilitats creatives.

Relació entre el llenguatge de la imatge i el llenguatge verbal.

Valoració de les possibilitats d’expressió amb els diferents llenguatges.

El talleret

Volar en globus.

Experimentació de tècniques de manipulació de materialsde rebuig.


Interpretar el moviment del gest com un element expressiu del pintor.

Percebre intuïtivament l’expressivitat del color.

Observar i descriure l’ambient d’un quadre i buscar-li un títol adequat.

Experimentar les possibilitats creatives.

Elaborar formes no figuratives amb ritme concèntric a partir de consignes donades.

Identificar els colors freds i els colors càlids.

Relacionar el color amb les sensacions i les emocions.

Experimentar amb l’ús del color sobre fons fosc.

Identificar els colors primaris i experimentar amb l’obtenció dels secundaris.

Experimentar amb els colors per obtenir-ne gammes.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

3UN CEL

DE COLORS



Sols i més sols

• Pinta l’interior de plats de cartó blancs (com els de pastisseria) seguint les propostesd’esta pàgina.

Després apega els “sols” per parelles amb una veta de roba al mig i, per acabar,pengeu-los entre tots del sostre de l’aula.

Ens expressem amb els colors

• Proposeu als xiquets i les xiquetes quefacen un dibuix lliure amb colors freds i unaltre amb colors càlids.

Després podeu comentar col·lectivament els resultats i veure les diferències en els temes que s’han treballat i els colorsque són difícils d’ubicar (freds o càlids).

• Doneu a tots els alumnes el dibuix d’un mateix paisatge en blanc i negre. La meitat de la classe l’haurà de pintar ambllapis de colors càlids i l’altra meitat,amb llapis de colors freds. Despréscomenteu-ne els resultats col·lectivament.

Col

ors

càlid

s

Pinta el sol amb colors càlids seguint les propostes:4

44

Sol radiant, amb ceres blanes Sol tímid, amb ceres escampades amb el dit i una plantilla

Sol rialler, amb ceres escampades amb el dit

Sol emboirat, amb ceres blanes i reserves de cinta adhesiva

44

El

colo

r co

m a

mit

jà d

’exp

ress

ió

Acolorix els dos dibuixos. Tria quin vols pintar amb els colorscàlids i quin amb els colors freds. Explica-ho:6

46

46


3

Mirant per la finestra

• Dibuixa una finestra que no faça més de 10 cmd’alçada en una cartolina blanca i ressegueix-lapunxant amb un punxó de manera que es pugaobrir de bat a bat. Després dibuixa i pinta amb llapis de colors l’interior d’una habitació.Després retalla un cercle de cartolina blancad’uns 20 cm i pinta’n una meitat amb pintures al tremp de colors freds i l’altra meitatamb pintures de colors càlids.

Amb un enquadernador, fes un forat a uns 2 cm de l’espai de la finestra i al centre de la circumferència i uneix les dues peces de tal manera que el cerclepuga rodar. Comprova’n l’efecte: sembla que estigues veient un cel de colors canviants.

El

colo

r co

m a

mit

jà d

’exp

ress

ió

Pinta el sol amb colors càlids i el cel amb colors freds:7

47

3

47

Col

ors

prim

aris

: m

agen

ta,

groc

i b

lau

Pinta els núvols amb ceres dures utilitzant els colors primaris:8

48

COLORS PRIMARIS

magentagrocblau

48Molinet de colors

• Fes sis talls a les parets d’un got de cartó o de plàstic (longitudinalment).

Després obri’l i pinta’n les parets interiorsconvertides en hèlix amb una mescla de pintura i de sabó de llavar plats (el sabófa que es puga pintar sobre superfíciesplastificades). Utilitza els tres colors primarisi els tres que s’obtenen en barrejar-losentre si.

Tot seguit fes uns tallets a la base de cada hèlix, sempre a la mateixa banda,i alça’n la punteta. Després enrosca un rectangle de cartolina d’uns 35 x 20 cm al voltant d’un tap de suro; col·loca’l en undels extrems i fixa’l amb cinta adhesiva.

Per acabar, apega una llesca de tap de suro a l’extrem d’un furgadents i, quan la colaestiga seca, punxa el centre del molinet,i fes passar per dins del tub una canya de beure. Per acabar, clava els furgadents a l’extrem del tub de cartolina on hi ha el tap de suro.


Colors freds i colors càlids

• Demaneu als xiquets i les xiquetes que portenrevistes a classe. Identifiqueu entre tots els colors freds i càlids en les imatges de les revistes que han portat i feu que les retallen.

En una cartolina apegueu els colors freds per fer un fons i, en una altra, els colors càlids.

Després dibuixeu la silueta d’un sol,retalleu-la i apegueu-la sobre el fons.

Els colors expressen sentiments

• A partir de la lectura treballada a l’aula,proposeu als xiquets i les xiquetes que facen un dibuix amb ceres blanes sobre un full de color que haureu seleccionat.Heu de preveure que cal disposar com a mínim de dos fulls de colors càlids(taronja, roig) i de dos fulls de colors freds (blau, verd).

Podeu comentar el treball resultant a la classe.

Bar

reja

de

colo

rs p

rim

aris

Pinta els dibuixos amb ceres dures sumant colors i escriu elnom del color que ix:9

49

3

49

Els

col

ors

com

a m

itjà

d’e

xpre

ssió

Llig el poema i dibuixa i pinta el Planeta Melancòlic:10

50

EL PLANETA MELANCÒLICGianni Rodari

Joan Esquenadret,viatjant amb supersònic,arriba a la capitaldel planeta melancòlic.

Feia un dia de bon sol,amb un cel d’allò més blau,però la gent que passavafeia cara de gripau.

50

2

CONTINGUTS

Observació del quadreVil·les florentines, de Paul Klee.

Percepció intuïtiva de qualitats sensorials a partir de la lectura de la imatge.

Textures naturals, artificials i visuals.

Relació entre el sentit visual i el tàctil.

Descoberta i manipulació de materials mitjançant la coordinació visomotora.

Tècnica del gratatge i procediment de subtracció.

Valoració de l’esforç i la constància per millorar la motricitat fina.

El color i la textura com a elements bàsics que defineixenles formes.

La llum, element diferenciador de superfícies.

Identificació i experimentació dels grafismes com a traducció visualde textures.

Experimentació amb trames com a traducció visual de les textures.

Expressió verbal del missatge que dóna una imatge.

El talleretMàscara i complements de disfressa.

Descoberta dels aspectes lúdics que es poden desprendrede les manipulacions i recerques plàstiques.


Percebre intuïtivament les qualitats sensorials de les textures a partir de la lectura de la imatge.

Identificar i experimentar grafismes com a traducció visual de les textures.

Experimentar amb les formes com a traducció visual de les textures.

Explorar i manipular diferents materials mitjançant la coordinacióvisomotora.

Experimentar la tècnica del gratatge o rascat. Observar els canvisque es produeixen quan s’utilitza la mateixa eina sobre suports de qualitats diferents.

Representar textures amb el procediment de sostracció.

Descobrir la llum com a element que evidencia les diferències entresuperfícies.

Afavorir l’experimentació i les tècniques de manipulació.

Gaudir dels aspectes lúdics que poden acompanyar les manipulacions i les recerques plàstiques.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

4LES TEXTURESDE LA TERRA



Textures

• Mescla pintures al tremp amb sabó de llavar plats i pinta un acetat (plàstictransparent) amb diferents colors.

Quan la pintura estiga seca, rasca-la amb un punxó per reproduir les textures de Paul Klee.

Una vegada acabat, pots penjar-ho als vidres de les finestres de l’aula.

Llençol de textures

• Retalla rectangles i quadrats de diferentsmides i proporcions, ompli’ls amb texturesseguint l’exemple d’esta pàgina i fes quatreforats a cada costat amb la màquina deforadar.

Cus les figures amb llana de colors,subjectant-ne els extrems amb cintaadhesiva.

Per grups, cosiu els treballs entre si finsque obtingueu un llençol de figures cosides que es pot exposar a la paret de l’aula.

Obs

erva

ció

del

quad

re

Observa el quadre pintatper Paul Klee i escriu què etsembla que hi ha plantat alcamp:

Reproduix quatre texturesde les que hi ha al quadre:21

62

62Te

xtur

es v

isua

ls

Fes textures amb línies i punts:3

63

4

63


4

Joc de textures

• Demaneu als alumnes que porten a classecatàlegs de supermercats i trieu i retalleufotografies d’elements amb superfícies molt texturades.

Proposeu que retallen rectangles de cartolina de 12 x 10 cm i els pleguen per la meitat de manera que quede una cartad’una mida de 6 x 10 cm. En una banda,retalleu un quadradet de 2 x 2 cm en el centrei en l’altra, apegueu la fotografia triada.Després es plega de manera que només es veja un fragment de la superfície.

Jugueu per parelles a esbrinar a quin elementcorrespon la textura.

Treball de les textures de fang

• Per a aquesta activitat necessites una pastaper modelar semblant al fang, però amb una gamma de colors molt més àmplia,que quan s’asseca no es trenca. La trobaràs facilment al mercat.

Pots treballar les textures en pla o en tresdimensions:– En pla, prepara amb el corró unes plaquesde fang d’1 cm de gruix i retalla-les enforma de rajola; amb la punta d’un punxódibuixa-hi la silueta de l’animal i, amb einesde modelar o altres estris que puguendeixar una empremta a la superfície(furgadents, taps de retoladors, puntes dellapis…) treballa-hi la textura.

– En tres dimensions, podeu proposarmodelar animals senzills de treballar, comara un eriçó, un conill, una serp, un gat…

La textura es treballa igual que la proposta de la rajola.

Text

ures

nat

ural

s

Digues què et sembla que hi ha en cada fotografia. Després,dibuixa en cada cas una textura que s’hi assemble:4

64

xQuè és? xQuè és?

xQuè és? xQuè és?

64Te

xtur

es v

isua

ls

Acolorix el dibuix i tria una textura llisa, suau, granulada o rasposa per a cada un dels elements:5

65

4

65

forat


Textures amb fons de color

• Pinta un acetat (plàstic transparent) amb pintura negra mesclada amb sabó de llavar plats. Quan la pintura estiga seca,rascant amb un punxó, fes-hi un dibuix en què es reproduesquen textures. Desprésgira l’acetat (per evitar que salte la pintura siafegim el treball a l'àlbum) i subjecta el fonsde colors amb cinta adhesiva, de maneraque les textures treballades deixen veure els colors del fons.

Pre

para

ció

de t

extu

res

Prepara textures, apegant-hi amb cola blanca els elementsde les fotografies:6

66

66

Text

ures

: pr

oced

imen

t de

sub

stra

cció

Pinta amb ceres blanes el paisatge, cobrix-lo amb tinta negra i,una vegada sec, rasca-ho amb un punxó fent-hi textures diferents:8

68

68Estampació de textures

• Prepara els tampons retallant trossets de cartó d’embalar d’uns 5 x 5 cm apegant-hiun tros de corda, sorra, botons… A l’altrabanda, apega un tap de suro i, quan està bensec, amb un pinzell pinta la superfície deltampó. Pensa que has de posar la quantitatjusta de pintura perquè no quede totempastifat.

Després imprimeix el tampó sobre un paper i,quan la pintura estiga seca, retalla el dibuix i apega’l sobre una cartolina. Pots acabar fentuna composició amb retoladors.

2

CONTINGUTS


Converses, de Jean Dubuffet.

Valor de l’escultura urbana com a manifestació artísticaen entorns propers, pròxims.

Formes de tres dimensions.

Relacions entre formes geomètriques i formes figuratives.

Formes a partir de la intersecció.

Noció de proporció.

Identificació de les característiques de diferents materials.

L’escultura com a font d’informació.

La relació entre les formes dóna nous significats a les imatges.

Imaginació i representació d’imatges.

Tècniques de manipulació.

Obertura i receptivitat envers les formes.

El talleret

Continuem les formes.

Tècniques de manipulació i obtenció de textures visuals.


Reconéixer en les figures de tres dimensions diferències bàsiques de forma i de color.

Observar i valorar l’escultura urbana de contextos pròxims.

Descobrir l’escultura com a font d’informació.

Identificar les característiques del material.

Percebre intuïtivament el missatge de la imatge i expressar-lo verbalment i plàsticament.

Percebre intuïtivament com la relació entre les formes dóna nous significats a les imatges.

Construir formes a partir de la intersecció.

Imaginar i representar imatges.

Mostrar-se receptiu envers les formes.

Relacionar fons i figura.

Establir relacions entre formes geomètriques i formes figuratives.

Iniciar-se en la noció de proporció.

Crear formes amb finalitat decorativa.

Observar i descriure les línies que configuren la imatge.

Afavorir l’experimentació i consolidar tècniques de manipulació.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

5LES FORMES

QUE ENSENVOLTEN



Les nostres mans

• Repassa el contorn de les dues mans i perfila’l amb un traç gros fet amb cera duranegra. Després observa les mans i dibuixa-hi les articulacions.

L’interior de les falanges pinta’ls amb ceresdures de diferents colors.

Un trencaclosques

• Una vegada treballada l’activitat, apega-la sobre una superfície rígida (cartolina o cartó d’embalatge) i al darrere dibuixa-hicinc o sis columnes de quatre fileres amb una línia ondulada. Després retalla-les i munta un trencaclosques. Cal guardar les peces dins d’un sobre.

Obs

erva

ció

de l

’esc

ultu

ra

Contesta: Dibuixa les dos mans, utilitza els mateixos colors que en l’escultura:

21

80

x Què veus en l’escultura?

x De quin material creus queestà feta?

80


5

A partir de les mans

• Estampa la mà o fragments de la mà en diferents posicions sobre una cartolina. Una vegada estiga seca la pintura, transforma la forma impresa amb retoladors.

Resseguix-te la mà unes quantes vegades, canviant cada voltade posició. Pinta amb llapis de colors tots els espais que s’han creatde nou:

4

Sob

repo

sici

ó de

for

mes

82

82

Form

es a

par

tir

de t

aque

s

Continua les formes a partir del fragment:6

84

84La continuïtat de la forma

• Busqueu en revistes una fotografia que usagrade i retalleu-ne un fragment de 5 x 5cm. Es pot apegar en un dels angles d’unfull de paper. Continueu després les formes de la fotoamb llapis de colors.


Un mural col·lectiu

• Talla per la meitat el llarg d’un full de paper i apega els dos trossos per fer una tira de paper d’uns 60 x 10 cm. Després plega-la en ziga-zaga fins que n’aconseguisques sisfragments. Després dibuixa-hi la silueta,pinta-hi els personatges de forma que totssiguen diferents entre si i retalla’ls.

Pots fer un mural col·lectiu apegant les siluetesal voltant d’un dibuix del globus terraqüi pintatamb clarions de colors sobre paper d’embalar.També es pot treballar individualment dividintuna cartolina en sis requadres, pintant-los amb diferents textures i encolant-hi les siluetes.

Vestit sorpresa

• Plega una cartolina per la meitat i fes-hi un altre plec en una de les cares; dibuixa-hila meitat d’un personatge vestit amb uns pantalons, una camisa i un barret.

Retalla els pantalons, la camisa i el barret.Desplega la cartolina i completa el personatge dibuixant-lo amb llapis de colors.

Retalla formes geomètriques de revistes i apega-les a la part interior de la cartolina.

Figu

ra i

fon

s

Pinta els dos requadres amb dos fons diferents. Dibuixa i retalla sobre paper dos personatges (amb el sistema de la plegada en ziga-zaga) i encola’ls sobre els fons que has preparat:

7

85

5

85

Def

orm

ació

de

les

form

es

Dissenya els banyadors omplint-los amb formes de colors:10

88

88

2

CONTINGUTS


La vaca, d’Alexander Calder.

Valor de l’escultura com a manifestació artística en entorns pròxims.

Formes tridimensionals a partir del pla.

L’esbós.

Identificació de les característiques de diferents materials.

L’escultura com a font d’informació.

Percepció i expressió del missatge que dóna la imatge.

Imaginació i representació d’imatges.

Utilització de formes bàsiques per representar el que es veu.

La reflexió com a procés previ a la creació.

El talleret

Mòbil de micos.

Creació de textures.


Reconéixer en les figures de tres dimensions diferències bàsiques de forma i de color.

Observar i valorar l’escultura com a manifestació artística en els entorns pròxims.

Descobrir l’escultura com a font d’informació.

Identificar les característiques dels materials.

Percebre intuïtivament el missatge que dóna la imatge i expressar-lo verbalment i plàsticament.

Percebre intuïtivament la intenció de l’artista de vincular els colors primaris amb les formes simples.

Construir formes tridimensionals a partir del pla.

Imaginar i representar imatges.

Representar el moviment a partir de formes bàsiques.

Utilitzar les formes bàsiques per representar el que es veu.

Iniciar-se en l’esbós.

Reconéixer la necessitat de reflexió com a procés previ a la creació.

Realitzar textures.

Afavorir l’experimentació i les tècniques de manipulació.

Experimentar amb colors primaris i secundaris.

Crear textures visuals.

EX

PLO

RA

R I

PE

RC

EB

RE

INTE

RP

RE

TAR

I C

RE

AR

6ELS ANIMALS

QUE MÉS ENS AGRADEN



Un zoo

• Observa com són els mamífers de quatre potes i dibuixa’n un qualsevol amb les potes juntessobre una cartolina.

Després pinta amb retoladors la textura de la pell, retalla’l i exposa tots els animalsobrint-los una miqueta les potes perquès’aguanten drets.

Pots muntar un zoo amb els arbres del talleretde la Unitat 1.

Animals en moviment

• Utilitza el mateix sistema d’estampació.Imprimeix un mínim de deu imatges d’un ocell en diferents posicions sobre fulls de papers de la mateixa mida (10 x 10 cm aproximadament) i grapa’ls tots junts.

Si les pàgines de la llibreta es passen ràpid es pot comprovar el moviment de l’ocell.

Pin

tura

,re

tall

i do

blec

Pinta la vaca amb colors primaris, per davant i per darrere.Retalla-la. Doblega-la pels llocs indicats i s’aguantarà dreta:3

97

6

97R

etal

l i

pint

ura

Dibuixa figures sobre una cartolina i buida’n l’interior. Posa la plantilla sobre el full, pinta amb ceres blanes al voltant de la figura i escampa el color cap a dins amb el dit.

4

99

6

99


6

Màscares amb plats de cartró

• Pinta plats de cartó amb pintures al trempd’un color uniforme.Damunt pinta fenttextures, amb bastonets per a les orelles,per imitar la textura del pèl.

Fixa’t bé en les fotos. Dibuixa les formes del cos amb llapis benfluixet. Després repassa’l amb llapis de colors i pinta’l:6

La f

orm

a de

ls a

nim

als

101

6

101

La t

extu

ra d

els

anim

als

102

Pinta-ho tot amb llapis de colors. Posa pintura groga i magenta en una safata. Suca-hi bastonets de netejar les orelles i estampa’ls en la il·lustració per a fer els motius de la pell o les plomes:

7

102Animals per al zoo

• Repartiu unes quantes formes arredonidesretallades en papers de color de diferentsmides. Es pot jugar amb les formes percompondre el cos d’un animal, apegar-les,perfilar-les amb retolador negre i pintar-los el pèl amb llapis de colors.

• Amb formes arredonides retallades sobrecartolina de color (no poden ser molt grans,no més de 8 cm de llargada), munta el cos dels animals i apega les formes entre si;després pinta els elements que els falten ambceres blanes i posa-hi pinces d’estendre per simular-ne les potes (cal pintar també la fusta amb ceres blanes). Es poden afegir al zoo.


Figura amb moviment

• Plega dues cartolines per la meitat; en una, dibuixa-hi unes ales i, en l’altra, el cosd’un ocell, amb el mateix sistema de pintarque s’ensenya a les pàgines 103-104 del llibre (pots utilitzar el mateix paper de calcar pintatamb ceres blanes).

Pots reproduir la textura de les plomes de l’ocell amb ceres blanes i, per acabar, pinta-hi el bec i els ulls. Després envernissa-ho amb làtex o amb vernís per a ceres blanes i,una vegada sec, retalla-ho i subjecta dosbotons amb cinta adhesiva al dors de les ales.Tot seguit apega el cos de l’ocell a les ales,a un pal de gelat i a l’altre cos de l’ocell.Quan està tot sec, agafa’l pel pal de gelat i mou-lo amunt i avall perquè es moguen les ales.

La t

extu

ra d

els

anim

als

104

Fixa’t com ha quedat pintat amb les ceres transmeses pel paperque havies pintat.9

104

plàstica 1 - tandemedicions.com · recursos didÀctics orientacions metodològiques, activitats...

Documents