planeas 2010
DESCRIPTION
Revista 2010. L'alimentacio. Ceip Les Planes ( La LlagostaTRANSCRIPT
Giuseppe Arcimboldo
P3A P4A
P5A 1rA
2nA 3rA
4tA 5èA
6èA
Menja bé, tu
hi guanyes!
ÍNDEX
Editorial
Índex
1. Nutrició ..............................................................................1
2. Dieta saludable....................................................................5
3. Tipus d’aliments ..................................................................9
4. L’esmorzar (menjar sa).....................................................25
5. Malalties derivades de l’alimentació ..................................27
6. L’alimentació en altres cultures i ètnies ............................29
7. Literatura relacionada amb l’alimentació ..........................31
8. Passatemps .......................................................................35
9. Menjar bé i de tot (menjador) ...........................................37
10. Sant Jordi (guanyadors dels Jocs Florals 2010) ....................38
EXPOSICIÓ DELS TREBALLS DE SANT JORDII ELS PUNTS DE LLIBRE
EDITORIAL
Com cada any ja torna a ser aquí la revista de Les Planes, en la realització de la qualhan contribuït tots els grups de l’escola amb el seu esforç.
Aquest curs, la revista gira entorn al tema de l’alimentació, ja que pensem que ésmolt important treballar-lo des de l’escola per millorar hàbits alimentaris, qualitatde vida i salut.
També hi trobareu un apartat on s’inclouen els guanyadors/es dels Jocs Florals,entre d’altres coses.
Per últim, agraïm la col·laboració de tots els companys i dels alumnes per dur aterme la publicació de Planeas.
La Comissió.
1
LA NUTRICIÓ
El procés digestiu consisteix a obtenir nutrients dels aliments perquè l'organismeels pugui aprofitar. Té lloc en l'aparell digestiu i comprèn tres fases: la digestió,l'absorció i l'eliminació de rebuigs.
Esquema d l’aparell digestiu1.L'aparell digestiuL'aparell digestiu està format pel tub digestiu i les glàndules annexes.
• El tub digestiu està format per un tub des de la boca fins a l'anus. Elsòrgans que travessa són: la boca, la faringe, l'esòfag, l’estómac, l'intestíprim i l'intestí gros.
• Les glàndules annexes s'encarreguen de fabricar uns líquids, els sucsdigestius. Aquestes glàndules són les glàndules salivals, el fetge i elpàncrees.
PLANEAS 2010
2
2.La digestió
La digestió consisteix a descompondre els aliments per obtenir-ne nutrients.El procés és el següent:• A la boca els aliments s'esmicolen amb les dents i es barregen amb la saliva. Aixòrep el nom de bol alimentari.• El bol alimentari passa per la faringe i l'esòfag fins arribar a l’estómac.• A l’estómac es produeixen els sucs gàstrics que ajuden a desfer els aliments iformen una massa que es diu quim.• El quim passa a l'intestí prim, on es produeix el suc intestinal. El quim estransforma en quil, una pasta formada pels nutrients dels aliments i les substànciesde rebuig.
Esquema de la digestió
3
3.L'absorció
Els nutrients que conté el quil han de passar a la sang. L'absorció consisteix en elpas dels nutrients a la sang i té lloc en l'intestí prim. Aquest té unes vellositatsintestinals amb capil·lars sanguinis per poder absorbir els nutrients.
4.L'eliminació dels rebuigs
Després de l'absorció en l'intestí prim queden les restes dels aliments que no espoden digerir. Aquestes passen a l'intestí gros i es transformen en excrements ques'expulsen a l'exterior per l'anus.
LA PIRÀMIDE ALIMENTÀRIA
La piràmide dels aliments: És un esquema dels diferents grups d'aliments i de lesracions que n'hem de prendre al dia. Està construïda de tal forma que els alimentsque es troben a la base són més importants en la nostra dieta que els aliments quees troben en el vèrtex superior.
PLANEAS 2010
4
Els nutrients són les substàncies de les quals obtenim l'energia que necessitem,
aquests nutrients provenen dels aliments que ingerim. Hi ha tres tipus de
nutrients:
1. Els nutrients constructors: són les proteïnes que es troben en la carn, el
peix, els ous, els fruits secs, la llet i els seus derivats. Són importants pel
nostre cos i per la nostra dieta per a créixer, per defensar-nos de les
infeccions i per substituir les parts del cos que es renoven constantment,
com per exemple la pell o els cabells.
2. Els nutrients energètics: els nutrients energètics són de dos tipus. Els més
energètics són els hidrats de carboni, també anomenats sucres i es troben
en el pa, la pasta, l'arròs, els cereals i la fruita. L'altre tipus d'aliments
energètics són els lípids, que també es poden anomenar greixos i els trobem
en els dolços, les llaminadures, els olis i les mantegues. Són importants per al
nostre cos i per la nostra dieta ja que constitueixen l'energia per al nostre
organisme, sense aquesta energia no podríem caminar ni córrer i els nostres
òrgans no podrien complir la seva funció.
3. Els nutrients reguladors: Pertanyen a aquest grup l'aigua, la fibra, les
vitamines i les sals minerals que ho podem obtenir a través de les verdures i
hortalisses, la sal, etc. Són importants per al nostre cos i per la nostra dieta
perquè controlen que totes les funcions del nostre organisme es portin a
terme adequadament.
CINQUÈ A i BCICLE SUPERIOR
5
NOTÍCIA
La dieta mediterrània, patrimoni de la humanitat
El 7/7/2007, el Govern espanyol, amb el suportde la Generalitat de Catalunya, ha sol·licitat a laUNESCO, Organisme Cultural de les NacionsUnides, que la dieta mediterrània, que siguiconsiderada Patrimoni Cultural de la humanitat.La dieta mediterrània, que es caracteritza perun alt consum de verdures, llegums, fruites,peix i sobretot oli d'oliva, és valorada moltpositivament per la seva antiguitat, per ser unaalimentació completa i variada, perquè defensamoltes malalties i perquè evita la obesitat.
LES HAMBURGUESES UN MENJAR QUE VE DE LLUNY!
Segur que et penses que les hamburgueses són untipus de menjar modern, doncs no és així. L'origen del'hamburguesa es remunta a l'antic Egipte, fa més dequatre mil anys .
Sabem que en segle XIII els soldats de l'emperadormongol Genguis Khan ja menjaven filets de carnpicada, i sembla que d’allí va passar a Rússia, on es fael bistec tàrtar: Carn picada amb moltes espècies,que es menja crua.
El nom d'hamburguesa, però, prové de la ciutat alemanya d'Hamburg, on se’nmenjava habitualment en el segle XIV. En aquells temps l'hamburguesa ja esmenjava com ho fem avui: el filet de carn picada posat entre dues llesques de pa.
Com que en general la carn no era de gaire qualitat se solia acompanyar d’espèciesque la feien més saborosa .
En el segle XIX l'hamburguesa va passar a Anglaterra i, d’allí, als Estats Units, onvan tenir un èxit rotund. Avui dia l'hamburguesa es un dels plats més popularsarreu del món.
PLANEAS 2010
6
RECEPTA
Pebrots del piquillo farcits de crema de nous
Ingredients per a 4 persones:
50 g de nous pelades.200 g de mató.1 pot de pebrots del piquillorostits.
Preparació:
Tritura 50 g de nous pelades. Pela un gra d’all i pica’l molt fi. En un bol, barrejal’all amb els 200 g de mató. Afegeix–hi les nous triturades i una mica de sal i pebre.Barreja–ho fins que obtinguis una crema espessa. Escorre els pebrots del piquillo ifarceix-los amb cura amb la barreja de mató, alls i nous.
MENÚ EQUILIBRAT PER UN DIA
Desdejuni:- Suc de taronja.- Una torrada amb mantega o melmelada.- Un got de llet amb cacau.
Esmorzar:- Un entrepà de pernil dolç.
Dinar:- Macarrons amb tomàquet.- Escalopa de vedella amb enciam, una llesca de pa i aigua.- Una peça de fruita.
Berenar:- Un got de llet amb cereals.
Sopar:- Puré de verdures.- Peix, una llesca de pa i aigua.- Iogurt.
Treballs realitzats pels nens i nenes de 4t A.
7
LA DIETA
Una dieta, perquè sigui saludable, ha de ser equilibrada i suficient.
• Una dieta equilibrada ens aporta la quantitat adequada de cada nutrient.
• Una dieta suficient aporta l’energia que necessitem, però no més. Quan es
menja massa, pot aparèixer l’obesitat.
RECOMANACIONS PER A UNA DIETA SALUDABLE
Per portar una dieta saludable es poden seguir unes recomanacions generals:
• Fer cinc àpats al dia: esmorzar, a mig matí, dinar, berenar i sopar.• Prendre aliments variats. D'aquesta manera és més fàcil que prenguem tots els
nutrients que necessitem.• No abusar dels aliments preparats, ja que de vegades contenen massa greixos i
massa sucre.• No prendre gaire sal, perquè pot fer mal a l'aparell circulatori.
LA NOSTRA DIETA SALUDABLE
Menú
RECEPTA: ERIÇONS DOLÇOSRECEPTA: ERIÇONS DOLÇOSRECEPTA: ERIÇONS DOLÇOSRECEPTA: ERIÇONS DOLÇOS
Ingredients:- 150 g de mantega.- 160 g de galetes.- 120 g de cacau amarg en pols.- 3 rovells d’ou.
- 100 g de sucre.- 4 cullerades de suc de taronja.- 50 g de pinyons.- Encenalls de sucre de colors.
Esmorzar Got de llet amb cereals i suc de taronja.
A mig mati Entrepà de pernil salat, un plàtan i aigua.
Dinar Llenties i llom a la planxa amb una mica de pa,
un iogurt i aigua.
Berenar Un got de llet amb galetes.
Sopar Verdura bullida i peix a la planxa, aigua i flam.
PLANEAS 2010
8
PREPARACIÓ:
1. Tallar la mantega a daus, posar-ho en un vol i deixar que es desfaci atemperatura ambient. Afegir el sucre i batre-ho tot, fins a obtenir una cremaespumosa i blanquinosa.
2. Incorporar els rovells d’ou, d’un en un, barrejant amb molt de compte. Afegir elcacau en pols, el suc de taronja i, per últim, les galetes picades .
3. Barrejar bé i formar 10 mandonguilles amb la pasta obtinguda . Aplanar-les unamica per la part de sota i donar-los la forma d’eriçó .
4. Arrebossar les figueretes amb els encenalls de sucre de colors i posar-lesseparades en una safata coberta amb paper d’alumini. Introduir els pinyons pelscostats, com si fossin les punxes d’un eriçó .
5.Posar-ho a la nevera i deixar-ho reposar durant una hora .
EL NOSTRE POEMA
ELS ALIMENTS
A mi m’agrada menjar,
sípia i calamar.
També m’agrada la xocolata,
i les maduixes amb nata.
Hem de menjar aliments variats,
verdura, fruita i estofats.
No podem abusar dels greixos
però si podem menjar molts peixos.
Els hidrats de carboni ens donen energia
però és millor menjar vitamines cada dia.
La llet i el formatge estan molt bons
com també ho estan els bombons.
BON PROFIT !!!!!!
Treballs realitzats pels nens i nenes de 4t B.
9
Els nens i nenes dela classe dels cargols-P3A,mengem fruita elsdivendres.
PLANEAS 2010
10
Mmm... Ens agrada molt!
11
PLANEAS 2010
12
13
SOM LA CLASSE DELS PEIXOS DE P4A
AQUEST ANY PER CELEBRAR ELCARNAVAL ENS HEMDISFRESSAT D’ALIMENTS ICUINERS.
VAN ANAR AL MERCAT DEL POBLE A COMPRAR FRUITES I PEIX . HEM APRÈSMOLTES COSES I ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ.
VAN TASTAR LES FRUITES I VANOBSERVAR ELS PEIXOS.
PLANEAS 2010
14
A TALLERS HEM REPRESENTAT LESFRUITES AMB AQUAREL.LES I AMBPLASTILINA.
EN LA PANTALLA DIGITAL ENS AGRADA VEURE PEL.LICULES, I TAMBÉ ....DIBUIXAR. ESPEREM QUE US AGRADIN ELS PEIXOS QUE HEM DIBUIXAT.
15
LA CLASSE DELS ÀNECS (P4B)HOLA PAPES I MAMES, AVIS I ÀVIES, GERMANS I GERMANES... SOM LACLASSE DELS ÀNECS.AQUEST ANY HEM TREBALLAT DIFERENTS ASPECTES DE L’ALIMENTACIÓ,COM PODEU VEURE A CONTINUACIÓ:
• ENS HEM DISFRESSAT D’ALIMENTS.
• HEM ANAT AL MERCAT A COMPRAR:
• HEM EXPERIMENTAT AMB LES FRUITES...
PLANEAS 2010
16
• HEM DISECCIONAT PEIX....
I TAMBÉ HEM DIBUIXAT FRUITES A LA PISSARRA DIGITAL...
17
ELS ALIMENTS A LA NOSTRA VIDA
Els nens i nenes de la classe dels Elefants i de lesGirafes durant aquest any hem treballat molt sobreels aliments.Els hem tastat i d’altres els hem preparat amb lesnostres pròpies mans.
HEM ELABORAT PANELLETS
PLANEAS 2010
18
PAAMB
OLI
UN RAJOLÍD’OLI ...
NO T’OBLIDISDE LA SAL!
ESTABONÍSSIMMM !
HO PODEMTASTAR ? JA?
19
PLANEAS 2010
20
Cal canviar l’aigua un cop a la setmana i al cap d’un mesaproximadament, ja estan llestes per menjar. NYAMMMMMM!!!
P5 A ELEFANTS/ P5 B GIRAFESP5 A ELEFANTS/ P5 B GIRAFESP5 A ELEFANTS/ P5 B GIRAFESP5 A ELEFANTS/ P5 B GIRAFES
Hem treballat els arbres fruiters i hem tastat els seus fruits.Els que més ens van agradar van ser el coco i l’ametlla.
21
D’on vénen els aliments?D’on vénen els aliments?D’on vénen els aliments?D’on vénen els aliments?
A la classe hem parlat de l’origen dels aliments. Alguns aliments vénen de l’hort,uns altres de la granja i alguns del mar.
A l’HORT s’ha de preparar la terra i regar. Alguns dels aliments que trobem al’hort són patates, pastanagues o cebes.
Els pescadors pesquen els peixos al MAR i els porten a la llotja. Després arriben almercat.
A la GRANJA s’ha de netejar els corrals i alimentar els animals. De la granjavénen els ous, la carn i la llet.
Visita al mercatVisita al mercatVisita al mercatVisita al mercat
Hem anat al mercat. Hem vist parades de fruita, de peix, d’embotits, d’ous ipollastre.
Hem comprat els ingredients per feruna broxeta de fruites.
PLANEAS 2010
22
RECEPTA:RECEPTA:RECEPTA:RECEPTA:
“BROXETA DE FRUITES”“BROXETA DE FRUITES”“BROXETA DE FRUITES”“BROXETA DE FRUITES”
Ingredients:Ingredients:Ingredients:Ingredients: kiwi, mandarina, taronja, poma, maduixa, pera.
Com es fa?Com es fa?Com es fa?Com es fa?
1. Ens rentem les mans.
2. Pelem les fruites.
3. Les tallem.
4. Repartim les fruites per taules.
5. Repartim els pals per punxar la fruita.
6. Cadascú punxa les diferents fruites finstenir la broxeta sencera.
7. Finalment ens mengem la fruita !
Bon profit !
23
D’on vénen els aliments.D’on vénen els aliments.D’on vénen els aliments.D’on vénen els aliments.Alguns aliments vénen de l’hort, altres del mar i uns altres de lagranja. De l’hort ve l’enciam i els tomàquets, de la granja el conill i delmar les sardines.
L’hort.L’hort.L’hort.L’hort.A l’hort cal preparar la terra, plantar, cavar i recollir les hortalisses.De l’ hort recollim pebrots, maduixes i pastanagues.
El mar.El mar.El mar.El mar.Els pescadors surten de matinada, tiren les xarxes i després lesrecullen plenes de peix. Posen el peix en caixes amb gel i el porten a lallotja on es fa la subhasta. Del mar ve el lluç, les anxoves i el pop.
La granja.La granja.La granja.La granja.A la granja cal netejar les gàbies i els corrals, donar menjar alsanimals, munyir les vaques i recollir els ous. De la granja ve el conill iel pollastre.
Anem al mercat a comprar.Anem al mercat a comprar.Anem al mercat a comprar.Anem al mercat a comprar.La nostra classe ha anat al mercat a comprar plàtans i llet. Al mercathi ha peixateries, carnisseries, xarcuteries, forn de pa i fruiteries.
PLANEAS 2010
24
Recepta del batut de plàtansRecepta del batut de plàtansRecepta del batut de plàtansRecepta del batut de plàtansIngredients:Ingredients:Ingredients:Ingredients:
12 plàtans 6 l. de llet.Elaboració.Elaboració.Elaboració.Elaboració.S’ha de treure la pell dels plàtans i tallar-los.S’han de posar a dins d’un recipient.S’ha d’afegir la llet.S’ha de batre.S’ha de refredar a la nevera...
25
ENQUESTA: L’ESMORZAR A L’ESCOLA
És molt recomanable esmorzar a casa abans d’anar a l’escola perquè contribueix auna adequada distribució de l’energia al llarg del dia, ajuda a assolir les necessitatsnutricionals i millorar el rendiment intel·lectual i físic.
L’ esmorzar es pot repartir en dues vegades: la primera a casa i l’altra a l’hora del’esbarjo a mig mati. És convenient que sigui complert: llet o derivats, pa, cereals,fruita o suc, i pel segon esmorzar la millor opció és un entrepà.
A l’escola hem fet una enquesta de l’esmorzar que portaven els i les alumnes durantdues setmanes per observar si duen una alimentació adequada. Aquests són elsresultats:
EDUCACIÓ INFANTIL
17,14 Dolços
21,70 Fruita0,16 Altres
Làctics3,77
Entrepà salat 47,33
9,91 Entrepà dolç
CICLE INICIAL
Fruita14%
Dolços17%
Entrepà dolç21%
Entrepà salat44%
Làctics4%
PLANEAS 2010
26
CICLE MITJÀ
0,29 Altres
Làctics 11,78
12,55 Fruita
13,32 Dolços
5,41 Entrepà
dolç
Entrepà salat 56,66
Alimentació Cicle Superior
Fruita12%
Dolços17%
Entrepà dolç6%Entrepà
salat31%
Làctics34%
Finalitzant, aquests gràfics representen, per cicles, els percentatges globals sobreels aliments de l’esmorzar que més consumeixen els i les alumnes de la nostraescola. Com podeu observar, l’esmorzar que més predomina i, que per tant, cada diaesmorzen els alumnes és l’entrepà salat.
Continueu-hi, així! Encara que és important consumir més fruita.
27
MALALTIES DERIVADES DE L’ALIMENTACIÓ
Els alumnes de sisè A i sisè B hem fet una recerca sobre les malalties derivades d’unadesequilibrada alimentació i les seves conseqüències.
Les malalties més comunes són:
• Anorèxia nerviosa: és una malaltia alimentària mental i la persona té una pèrdua degana i vol perdre pes d’una manera obsessiva; tenen una imatge distorsionada delseu cos, és a dir, es veuen grassos o grasses quan realment tenen un pes normal.Les persones que tenen anorèxia rebutgen tots aquells aliments que tenen un valorcalòric alt i es limiten a ingerir pocs aliments, molts cops acompanyats per unexcessiu exercici físic per tal de mantenir en forma obsessiva el seu pes.
Quins són els símptomes que produeix l’anorèxia?• Rebuig per mantenir el pes corporal per
sobre del mínim normal segons l’edat i latalla.
• Distorsió mental del pes, el tamany o laforma del propi cos.
• Tenir un únic objectiu: estar prim/a • El caràcter és irritable• Pot donar lloc a patir una depressió • Fer exercici físic intens• Por intensa a augmentar el pes • Ús de dietes per controlar el pes.
• En les dones, absència de almenys trescicles menstruals consecutius
• Hiperactivitat i preocupació excessivapels estudis, sense disfrutar d’ells.
• Preocupació per les calories delsaliments.
• Dolor abdominal
• Preocupació pel fred • Vòmits• Preocupació per la preparació dels àpats • Obsessió per la balança• Tendència a mentir • Estrenyiment
• Bulímia: és un desordre alimentari causat per l’ansietat i per una preocupacióexcessiva pel pes corporal i l’aspecte físic. Les persones que pateixen bulímia tenenperíodes de compulsió a menjar i després se senten culpables i intenten vomitar allòque han menjat. També tenen una baixa autoestima, d’aquí el sentiment deculpabilitat per haver menjat massa. La bulímia no produeix pèrdues excessives depes com a l’anorèxia.
PLANEAS 2010
28
Quins són els símptomes que produeix la bulímia?1. Es comença amb dietes per millorar l’aspecte físic.2. Desig de menjar aliments molt dolços i rics en greixos.3. Els sentiments de cansament, ansietat, soledat i avorriment provoquen ingestes
d’aliments de manera compulsiva.4. Alteracions menstruals.5. Augment de caries dentals.6. Deshidratació.7. Sentiment de culpabilitat per la ingesta d’aliments.8. Ansietat o compulsió per menjar.9. Vòmits i abús de medicaments laxants i diürètics.
• Obesitat Infantil: L'obesitat és l'acumulació excessiva de greix corporal i es pot detectarper l'augment del pes corporal. Quan es supera el 10% del pes ideal, segons l'edat, la talla iel sexe, es considera sobrepès. En canvi quan es supera el 20% ja parlaríem d'obesitat.Els nens amb sobrepès es troben en una situació de risc ja que poden patir malalties com ladiabetis, hipertensió, problemes de cor, problemes ortopèdics de peus i columna vertebral,depressió, trastorns psicològics, etc... i tot això afecta la seva qualitat de vida irepresenta una greu amenaça per ells de cara al futur. El grup que més preocupa és el denens i nenes de 3 a 5 anys ja que és en aquesta edat quan el període de creixement és mésfort i quan es creen els hàbits alimentaris. Un nen que de petit és obès, té un 70% depossibilitats de ser obès quan sigui gran.Ja fa temps que l'estil de vida de les famílies i els nens ha variat degut a diferentsfactors que fan que augmenti l'obesitat i el sobrepès infantil. Alguns d'aquests aspectessón:- L'activitat física infantil s'ha reduït i ha augmentat el sedentarisme al substituirl'exercici per la televisió o els jocs d'ordinador.- La manera d'alimentar-se ha variat radicalment. Menjars més hipercalòrics, menysequilibrades, poc sans, presència de molt menjar pre-cuinat, massa sal, massa pastisseriaindustrial i massa begudes ensucrades.Està en mans de les famílies que es redueixi el sobrepès i l'obesitat infantil.
Observacions alumnes de sisè
- Hem de fer més exercici i jugar menys amb l’ordinador (Joan, 6è A)- Saber controlar els greixos que tenen certs aliments.( Marc, 6è A)- Menjar més fruites, verdures...i menys dolços (Alejandro, 6èA)- No obsessionar-nos amb el pes i tenir més autoestima ( Anna, 6è A)- Consumir més sucs naturals i no envasats ( David, 6è A)- Pensar positivament la imatge del teu cos ( Manel, 6è A)- No fer tonteries amb el menjar perquè en altres països els nens i nenes passen
gana i no tenen menjar ( Sergi, 6è A)- Fer una dieta equilibrada i sana ( Dani, 6è A)
29
En aquestes dues pàgines us ensenyem com es fan alguns dels plats típics dels països delsnens i nenes que venen a l’Aula d’Acollida de l’escola. Són totes receptes fàcils de fer ivan acompanyades amb una foto del plat. Esperem que us agradin molt i ... BON PROFIT!
TAMAL EN HOJAS (Cuba)
Dificultat: FàcilPersones: 5 o 6Temps: 1 horaIngredients:
• 15 o 20 panotxes de blat de moro• un quilo de carn de porc o vedella• picant• sal• oli
Elaboració:Pelem les panotxes i reservem les millors fulles. Desgranem i molem el blat de moro a labatedora amb una mica d'aigua. Aquesta massa la colem amb un xinès utilitzant només elsuc. Sofregim en oli la ceba, els alls, el picant i la carn ben picats fins a daurar-ho.Seguidament agreguem el suc de blat de moro, la sal al nostre gust i removemconstantment fins que es redueixi. Rentem bé les fulles de la panotxa, les ajuntem de duesen dues i posem al mig prop de 3 o 4 cullerades de la massa. Emboliquem i dobleguem lespuntes i el lliguem en forma de regal (tamal). Una vegada que els acabem els posem a unacassola amb aigua fins a bullir durant uns 10 minuts. Retirem les fulles i ja estan llestosper menjar!
AREPAS (Veneçuela)Dificultat: Fàcil Persones: 8Temps: 20 minutsIngredients:
• 2 tasses de farina de blat de moro precuinat
• 2 tasses i mitja d'aigua
• sal al gust
Elaboració:Posem l'aigua en un recipient amb la sal, després agreguem lentament la farina i la pasta deblat de moro. Amb aquesta massa formem truites rodones petites (de la grandària de lamà, ni molt gruixudes ni molt fines). Les podem rostir, fregir o bullir.
PLANEAS 2010
30
CUÑAPÉS (Bolívia)Dificultat: MitjanaPersones: 6Temps: 35 minutsIngredients:
• 1 tassa de midó de yuca
• 3 tasses de formatge fresc ratllat
• 1 ou
Elaboració:Esmicolem el formatge amb una forquilla, barregem el midó de yuca amb el formatge iagreguem l'ou batut – la consistència de la massa ha de ser tova, enganxosa -. Fem unesboletes i les posem en motlles – com els que fem servir per a les magdalenes -. Les deixemreposar un quart d’hora abans de coure-les. Posem aquestes boletes al forn – que estaràprèviament calent – durant aproximadament 20 minuts.
AMANIDA DE COUSCOUS (Marroc)Dificultat: FàcilPersones: 4Temps: 40 minutsIngredients:
• 250 grams de Couscous• 2 tomàquets• 200 grams de mozarella• fulles fresques d’alfàbrega i menta• nous, panses, dàtils (opcional)• mig got de suc de llimona• mig got d’oli d’oliva• sal
Elaboració:• Posem el couscous en un bol i li afegim aigua bullida – que el cobreixi -. El tapem amb un
drap durant 10 minuts i li posem un raig d’oli i ho removem tot. Tallem el tomàquet, lamozarella, les fulles de menta i l’alfàbrega. Ho barregem tot amb el couscous, li afegimel suc de llimona, l’oli i la sal.
Els nens i nenes que han participat amb aquestes receptes són: el Jorge Verdura –Cuba-, laKimberly del Valle – Veneçuela -, la Valeria Campos i el Moisés Prada –Bolívia -, i l’AjoubChamsy i la Youssra Sahboun – Marroc -; i han col·laborat en fer la introducció els dos nous“fitxatges” d’aquesta temporada: l’Ariani Vaca i el Cristian David Vaca – Bolívia -.
31
LA POESIA I L’ALIMENTACIÓ
Els alumnes de 2n, estem immersos dins el gènere literari de la poesia i els seus autors.Amb aquest treball de l’alimentació, ens hem apropat a Miquel Martí i Pol, un dels poetescatalans més populars, el qual va tenir la capacitat de combinar paraules i fer-ne poesiestot deixant petites guies de felicitat gastronòmica.Aquestes quatre poesies treballades a classe ens han servit com a exemples per a després,confeccionar les nostres pròpies. Un treball d’allò més divertit! Veieu-ne els resultats!
OUS FERRATS
Quan es couen, quins esclats,els ous ferrats,fins i tot, si no es vigila,poden fer alguns disbarats.
I un cop cuits, ben presentats,els ous ferrats,se’ls mengen sense ganyotesfins i tot els desganats.
Miquel Martí i Pol(Bon profit!, 1999)
CROQUETES
Se’ns esmolen les dentetesquan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidoresno te’n menges, les devores.
En qualsevol ocasió,si hi ha croquetes millor.
Miquel Martí i Pol(Bon profit!, 1999)
PATATES FREGIDES
Ni eixutes ni humides,són bones les bonespatates fregides.
Rosses per fora, i per dinsflonges com el pa calent,satisfan el paladarmés exigent.
Un pot menjar-se-les soles,però acompanyen molt béels plats de carn més diversosquan ens convé.
Ni eixutes ni humides,són bones les bonespatates fregides.
Miquel Martí i Pol(Bon profit!, 1999)
PA AMB TOMÀQUET
Déu ens do ser catalansper menjar bon pa amb tomàquetamb un raig d’oli discreti un pols de sal si fa falta;pa de pagès si pot serque és més saborós que els altresi tomàquet ben madur,però que no ho sigui massa.
Déu ens do un tall de pernilo llonganissa ben amplaperquè acompanyin el paben sucadet amb tomàquet;pernil de bon mastegar,llonganissa de la Plana,que els osonencs en aixòtenim molta anomenada.
Déu ens do tot el que he diti bons amics a la taulaper compartir el que mengemi fer petar la xerrada,que conversar amb els amicssempre sol despertar ganai el menjar, si és compartitresulta més saludable.
Miquel Martí i Pol(Bon profit!, 1999)
PLANEAS 2010
32
ANEM A FER GALETES.
El dia 10 de febrer de 2010 vam anar d’excursió a Can Ribas on vam tenir l’oportunitat defer un taller de galetes. Els monitors ens van donar la recepta i, tots plegats, van elaborarles nostres galetes seguint els passos següents:Ingredients: 750 g de farina, 250 g de mantega, 300 g de sucre, 3 ous i xocolata.Elaboració: 1) Barrejar el sucre amb la mantega i els ous. 2) Remenar tota l’estona, afegirla farina de mica en mica fins obtenir una massa consistent que no s’enganxi al tacte. 3) Dela massa resultant, agafar trossos iguals i donar la forma que es vulgui a la galeta.Finalment, afegir la xocolata. 4) Col·locar les galetes a la safata, prèviament untada amb lamantega. 5) Posar-les al forn. BON PROFIT!
LA SOPA DE GALETS (2n A)Ens agrada la sopetaclareta i calenteta,grans galets i pilotesfan les sopes més bones.A l’hivern la sopetaens calenta la panxetai quan estem constipatsla mare la fica als plats.De pollastre o de peixvedella o verdura,quan la mare la serveixja res no ens atura.
LA TRUITA (2n B)La truita, mmmh què bona!per tota la gent: gran, petita o jove.Agrada de tots els saborsi no hi ha res més de saborós.Ja sigui freda o calentaens menjaríem més de trenta.Pot ser de patates, tonyina o espinacsla farem desaparèixer com si fóssim mags.També amb gambetes, formatge o pernilsegur que la mengem amb molt d’estil.És bona per dinar, esmorzar, berenar o sopar,fins i tot ens agrada si la posen a l’entrepà.A menjar, queda dit.Tingueu tots bon profit!
33
EL TASTET I LA MANDALA DELS FRUITS DE LA TARDOR
Els alumnes de 2n, a més de treballar l’alimentació amb poesies, per a lacelebració de la Castanyada vam fer un racó dels fruits de la tardor. Aprofitant aixíla temàtica del calendari, es va introduir el treball mitjançant aquesta poesia:
Al gener, calçots de l’hort.Al febrer, espàrrecs de marge.
Al març, les faves tendres.A l’abril, les cireres primeres.Al maig, maduixes vermelles.Al juny, albercocs i nespres.Al juliol, prunes de colors.A l’agost, ametlles i nous.
Al setembre, el raïm més dolç.A l’octubre, el rovelló del bosc.
Al novembre, castanyes torrades.Al desembre, prunes dins el pollastre.
Tot i així, vam fer un llistat d’aquells fruits característics de l’estació de la tardor,els quals, van tenir l’oportunitat de tastar-los. Mireu quines cares!
PLANEAS 2010
34
Com a última activitat, amb els fruits sobrants, les dues classes vanelaborar una mandala gegant que, després, va servir com a element dedecoració del nostre passadís. Els resultats van ser fantàstics!
2n A
2n B
35
BUSCA LES 10 FRUITES
M A D U I X A J R VD E N L D Y R E A SJ T L P L A T A N XR W M O P U A S O TA P C I R E R A M II R E E N E O C I RM I S R T I N A L PP I N Y A R J L L OU I S A N A A Q G MB H U E R U F S K A
PLANEAS 2010
36
TROBA LES 8 DIFERÈNCIES
37
MENJAR DE TOT I BÉ!
Una bona alimentació ha de tenir:
- Una dieta ben variada i basada en els diferents grups alimentaris.- Menjar-ne cada dia.- Preparar-los de diferents maneres.
És importantíssim:
Un bon esmorzar abans d’anar a escola i a l’horadel pati.Fer 5 àpats al dia (esmorzar, petit esmorzar a migmatí, dinar, berenar i sopar).
Al menjador de l’escola:
Introduïm nous aliments amb noves textures i formes depresentar-los. Sabem sempre què i com mengem.L’hora de menjar és una estona agradable i sense presses.
Ens rentem les mans abans i desprès de menjar.Utilitzem els estris de menjar i seiem correctament.Un cop acabat el dinar... sortim a jugar al pati.
S_ _ _ EP_ _ _, C_ _ _O_ _, LL_ _ _ _ _
LL _ _
F _ _ _ _ _V _ _ _ _ _ _
F _ R_ _ A _ _ S
PLANEAS 2010
38
Els alumnes de les classes de tercer A i tercer B hem realitzat aquest
petit projecte a partir de la visita a la pàgina web http://www.5aldia/ (edu365) i
hem après moltes coses. Us la recomanem!
En primer lloc, hem estudiat que el consum de
fruites i hortalisses fresques, sobret ot entre els més
joves, cada cop és més baix, mentre que el d’altres
productes transformats amb menys qualitat
nutricional i que poden arribar a ser perjudicials si
es mengen amb abundància, creix cada dia més.
Per això, i també perquè els nens i nenes estem en
edat de creixement corporal i perquè fem molta
activitat física, us volem recordar la importància
que té per a la correcta alimentació dels infants el
consum d’un mínim de cinc racions diàries d’entre fruites i hortalisses. Sabeu per
què? Doncs perquè aquests aliments són fonamentals per al correcte
desenvolupament dels nens i per obtenir els nutrient imprescindibles que són
essencials, degut a la seva riquesa en vitamines, sals minerals, fibra i carbohidrats.
A més, serveixen per prevenir malalties que apareixen a l’edat adulta com el
càncer i els problemes cardiovasculars.
Per tant, per adquirir una hàbits alimentaris saludables i mantenir una dieta variada
i equilibrada per poder créixer sans i forts cal menjar cada dia fruites i hortalisses
però també conèixer-les. Sabies que es poden classificar per famílies?
39
FAMILIES DE FRUITES I HORTALISSES
Fruita
- Cítrics : Llimona, taronja, mandarina.
- Fruites de llavor: Codony, nespra, pera, poma.
- Fruites tropicals: Alvocat, coco, dàtil, kiwi, pinya.
- Fruites d’os: Albercoc, cirera, préssec, pruna.
- Fruites petites: Gerd, maduixa, raïm.
- Fruits secs: Ametlla, nou, castanya, avellana.
Hortalisses
- Tubercles: Batata, patata, iuca, moniato.
- Hortalisses d’arrel: Nap, pastanaga, rave, remolatxa.
- Hortalisses de bulb: All, calçot, ceba, porro.
- Hortalisses de tija: espàrrec, endívia.
- Hortalisses de fruit: Albergínia, tomàquet, oliva, mongeta.
- Hortalisses de fulla: Api, enciam, col, espinac.
- Hortalisses d’inflorescència: Bròquil, carxofa, coliflor.
- Hortalisses de llavor: Blat de moro, cigró, llentia.
Però a part d’aquesta informació tan interessant, a la web també hi ha
moltes activitats divertides:
PLANEAS 2010
40
ENDEVINALLES
Ets capaç de trobar la solució a aquestes endevinalles?
Surto de la terra, Tinc el cap rodói vermell groc o verd em pots veure. i si m’olores faigfortor. Em trobaràs als guisats
i amb l’oli acabem lligats.
Solució:.................................. Solució: ...........................
Sóc monjaperò no visc en un convent.Sóc verdaperò agrado a molta gent.
Vaig sempre en parella,sóc petiteta i vermella.
Solució: ....................... Solució: .........................
Al plat mitja lluna sóc.Al camp pel terra estic.Amb pernil t’enamoroi per postres t’adoro.
A la tardor i abans del fredpels boscos trec el barret.
Solució:............................. Solució:................................
Busca a la següent sopa de lletres 12 noms relacionats amb fruites i hortalisses.
41
REFRANYS I DITES POPULARS
En la cultura i la llengua catalana hi ha moltes dites i refranys
relacionats amb els aliments. A veure si saps trobar la paraula que
falta. Fixa’t en els dibuixos.
- Engegar a fregir e _ _ _ _ _ _ _ _: Locució que vol dir despatxar algú
de mala manera.
- Eixerit com un p _ _ _ _: Locució emprada per definir aquella persona
que és espavilada.
- Fer care de p _ _ _ _ agres: Locució que s’utilitza per definir algú
que té un aspecte descontent o de no trobar-se bé.
- S’ha acabat el b _ _ _ _ _ _: Expressió que dóna per acabada una
quëstió.
- Amb uns ulls com unes t _ _ _ _ _ _ _ : Frase feta per dir que algú
està admirat d’alguna cosa.
- Fer f _ _ _ : Frase feta sinònim de fallar.
PLANEAS 2010
42
GUANYADORSDELS JOCS FLORALS
23 d’abril de 2010
43
SANDRA SEGURA SIGUEIRO P3ALILI SUÁREZ CEBALLOS P3BYASMINE HUSSAIN CHAMBA P4ANICOLE CEÑO REA P4BARITZ JORGE ARRIBAS P5AIMANOL PARRILLA TORRICO P5BNATÀLIA MIGUELA RUFO 1AIRENE GARCÍA SILVESTRE 1BSARA VARÓN PUERTA 2ANAÏM MUÑOZ BLANCO 2BALBERT SANTAEULARIA CRIADO 3AEMMA HERMOSILLA SÁNCHEZ 3BDAVID MARTÍN RIBES 4APAULA RUBIO CORBELLA 4BJOEL FERNÁNDEZ SAHUQUILLO 5AJÉSSICA FLORES GATA 5BANNA ARREGUI CRESPO 6A
1R P
RE
MI
ISABEL PARDO PAJARES 6BIAN PIERRE ESPINOSA CÁCERES P3AALEIX CRIADO FERNÁNDEZ P3BRONNY ALEXIS IZA MASABANDA P4APAU MOLINA AYLLÓN P4BMOHAMED OCHEN P5AFRANCESC MACIÀ BOCANEGRA P5BALEXIA GONZÁLEZ RUBIO 1AANDREA LARA PÉREZ 1BAYA EL OUAHHABY 2ARAQUEL PÁRAMO ESCUDERO 2BNAYLA BALLESTA JIMÉNEZ 3AIVÁN GUERRERO BASO 3BMARC ALLEPUZ LÓPEZ 4AJAIRO MARTÍNEZ MONTERRUBIO 4BSARA RODRÍGUEZ ESCOBAR 5AANGEL MANZANEDA VÍLCHEZ 5BALINA MUÑOZ BLANCO 6A
2N P
RE
MI
JORDI ARÁN DE LA ROSA 6BLUIS ARANA SOLIZ P3ADAVID BARRIENTOS PERALTA P3BAITOR GARCÍA QUESADA P4ASALAH EDDINE ASSAKKACH P4BRUBÉN GARCÍA ARANDA P5AANASS MEZZOUR EL GHOURY P5BMARC LAFUENTE GARCÍA 1AJOEL SÁNCHEZ BARRIONUEVO 1BNESTOR RAMÍREZ RUIZ 2AALANIS ALBA GÓMEZ 2BMARÍA LÓPEZ PINTADO 3AMARINA SÁNCHEZ CASTRO 3BALEX ESPINOSA MILLÁN 4ASOUFIAN MARGHICH RAZZOUKI 4BSERGI DOBÓN SILVESTRE 5ALADY JENNY VARGAS VILLCA 5BJORGE VERDURA RODRÍGUEZ 6A
ES
FO
RÇ
DANA JORGE ARRIBAS 6B
PLANEAS 2010
44
1AM’agrada molt la maduixaPerquè la menja la bruixa
Natàlia Miguela Rufo
1BLa balena Magdalena
s’ha menjat una magdalenai s’ha fet una trena
Irene García Silvestre
45
2A
Em vaig menjar un bunyolque era com un sol
Sara Varón Puerta
2B
L’hivern
L’hivern es vesteix decolor blancCom la neu
Ai quin fred que fa!Què bonic es veu!
M’agrada que nevi, quenevi amb intensitat
I que tot el paisatge quedi ben glaçat
Naïm Muñoz Blanco
PLANEAS 2010
46
3A[Extracte del conte original que ocupa quatre fulls]
Una vegada hi havia uns reis que vivien en un poble amb el seu fill. El seufill era príncep, es clar, i atreia a les noies. El rei es deia Arturo, la reinaMaría i el príncep Joel. Tots tres vivien en un castell que no es podia niveure de la gent que hi havia al voltant. Uns quilòmetres més avall d’on ellsvivien hi havia una casa on hi vivia una bruixa malvada….
…Jo et condemno que quantinguis dinou anys moriràs.Només et podrà salvar unaplanta de la Xina……En aquell moment una donapassava amb el seu cavall i alcistell portava la plantaaquella de la Xina……el príncep es va despertarpoc a poc i li va donar lesgràcies……el Joel la va convidar al seuaniversari i després de dosanys es van casar…
Albert Santaeularia Criado
3B[Extracte del conte original que ocupa quatre fulls]
Hi havia una vegada un poblat de Kenia que sempre feia molt bona olor.Feia olor a rosa i tot el poblat era feliç. Un dia en aquell poblat, va arribaruna pudor terrible……aquella olor venia del cim més alt d’Àfrica, el Kilimanjaro i era pujar al cim
i insertar la última moda en tecnologia: el“convertidor de pudors en aroma”……Al dia següent van començar la granescalada, seguint un mapa de 1936……es van llevar a les 5 de la matinada coml’altra vegada i van seguir pujant, després devuit hores de pujada van veure la cova de lapudor……Van insertar el Convertidor de pudors enaromes i van baixar en tres dies i dos nits
passant pel Camps 2 i el Camp 1. Quan van baixar fins el poblat, tothomtornava a ser feliç…
Emma Hermosilla Sánchez
47
4rt AA la llegenda de Sant Jordihi havia un drac, un rei,
una princesa i un cavaller.
El rei estava desesperat,fins que va arribar Sant Jordi
i va matar el dracsense moure el braç.
De la sang del drac,va créixer una flor
la va donar a la princesai li va agradar molt.
Això ho van celebrarfent el casament
de la princesa amb el cavaller.
David Martín Ribes
4rt BUN SOMNI DE FANTASIA
Un dia desitjava ser una fada amb unes ales molt grans, però el meu germàgran deia que no existien les fades, però jo li deia que era mentida.
Un dia vaig anar a dormir, tenia tanta son que fins a la nit del dia següentno em vaig despertar. Però mentre anava passat el dia, estava somiant queera una fada, amb ales molt grans, és el que jo volia ser. Era com estar adins del meu món.
Quan era de nit en el món aquell menjaven insectes, herba, flors,pol�len…Jo no estava segura si volia menjar d’això que menjaven. Peròdeien les altres fades que mengés i vaig dir que només una miqueta.Pensava en els plats de casa meva, allà seria igual, però quan vaig veure onposaven el menjar, vaig dir que per què el posaven en una fulla. Em vaigadonar que ja s’acabava el temps i em vaig despertar molt feliç.
Vaig dir que volia somiar una altra vegada, perquè m’agradava tant aquellmón de fantasia…
Paula Rubio Corbella
PLANEAS 2010
48
5A
EL MEU AMIC DOFÍ
Jo tenia un dofíque era molt gran,
i la gent anava al circper veure els seus salts.
Un dia es va lesionari no podia actuar,
i com no podia actuartota la gent va marxar.
Un dia es va recuperari jo em vaig alegrar,
i com podia saltar més alt,es va anar a un circ més gran.
El van cridar per actuari ell no ho volia fer,
llavors es va escapari de mi no es va separar més.
Joel Fernández Sahuquillo
5B
UN DESIG ES POT ACONSEGUIR
Un dia al capvespreva entrar un ocell,
surant al celper la finestra.
Jo vaig entrar,el vaig veure,em va mirari vaig seure.
Se’m va posar a la mài amb la veu de Panamà
va dir suaumentdesprés de respirar profundament.
“Vine,corre al desert sense sorra,el nostre rei no pot respirari només tu el pots sanar.”
Jo vaig arribari ningú em va parlar,
al rei vaig sanaron no podia respirar.
Un desig em va atorgarperò, què podia desitjar?
Ser una deessa,i em va convertir en una princesa.
Jessica Flores Gata
45
6A
SANT JORDI
Tot va començar un 23 d’Abrila un poble que es deia Can Febril,
un noi anomenat Jordi i el seu cavallvan anar trotant a una vall.
Quan van arribar a la vallvan veure una cova,però Jordi va anar sol
perquè el cavall tenia son.
Quan Jordi va arribarva veure una princesa,
que cridava tota sorpresa,la va agafar i se la va emportar.
Quan van aconseguir sortir,Un drac molt gran va dir:- No toquis el meu menjaro seràs el meu berenar!!
El cavall va anar trotantperquè Jordi ja estava lluitant,quan va arribar es va quedar
bocabadatperquè Jordi ja havia guanyat!
Anna Arregui Crespo
6B
SANT JORDI, LAROSA I EL DRAC
Hi havia una princesaque va marxar a un terreny
situat al Montsenyi va anar-hi per ser la presa.
En aquell terreny rocóshi havia un drac forçós,la princesa espantada
Ui, el drac se l’ha menjada!
Però un noi la va salvari ell sol el va matar,
aquell drac es va espantar,i l’espasa li va clavar.
De la sang del dragonetva aparèixer una rosetaque ella tota boniquetaera de color vermellet.
Aquell noi va regalar,una rosa a la princesa,
la princesa el va abraçari feliços van estar.
Isabel Pardo Pajares
P3B
P4B P5B
1rB 2nB
3rB 4tB
5èB 6èB
Les Planes, una
macedònia de
fruites ben
variades!
PRIMERS PREMIS D’EDUCACIÓ INFANTIL
SANT JORDI 2010
P3A Sandra Segura Sigueiro P3B Lili Suárez Ceballos
P4A Yasmine Hussain Chamba P4B Nicole Ceño Rea
P5A Aritz Jorge Arribas P5B Imanol Parrilla Torrico