pla especial de la zona volcànica de la garrotxa....pla especial de la zona volcànica de la...

Pla especial de la Zona Volcànica de la

Garrotxa.

MemòriaJuliol 2006

Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Memòria 1

PLA ESPECIAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

MEMÒRIA

Juliol de 2006


Equip de treball del Pla Especial: � Xavier Carceller . Doctor arquitecte.

� Xavier Mayor . Doctor en biologia. Màster en Biologia Vegetal i Ecologia. Màs-ter en Enginyeria i Gestió Ambiental.

� Joaquim Garcia . Geògraf. Màster en Sistemes d’Informació Geogràfica.

� Ricard Belmonte . Biòleg. Màster en Ecologia.

� Miquel Campos . Biòleg. Biòleg. Màster en Biologia Animal, Vegetal i Ecolo-gia.

� Gustavo Zambrano . Arquitecte. Màster en Medi Ambient Urbà i Sostenibilitat.

� Erundina González . Geògrafa.

� Viviana Parra . Arquitecta. Màster en Medi Ambient Urbà i Sostenibilitat.

� Marga Rodríguez . Llicenciada en Ciències Ambientals.

� Julian Castillo . Arquitecte. Màster en Medi Ambient Urbà i Sostenibilitat.

� Laura Camprubí. Llicenciada en Ciències Ambientals.

� Rosa Pont . Estudiant de Ciències Ambientals.


PLA ESPECIAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. M EMÒRIA

Índex

MEMÒRIA INFORMATIVA................................ ......................................................................................................................................................................... 5 1. Justificació de la revisió...................... ................................................................................................................................................................................. 6

1.1. Modificacions de l’àmbit del Parc Natural........................................................................................................................................................................6 1.2. Noves bases cartogràfiques .............................................................................................................................................................................................7 1.3. Coneixement molt superior del territori. Informació de qualitat ........................................................................................................................................7 1.4. Articulació amb el nou planejament territorial i urbanístic ................................................................................................................................................7 1.5. Integració del Parc a Natura 2000 ....................................................................................................................................................................................7 1.6. Adequació a les legislacions promulgades posteriorment..........................................................................................................................................7 1.7. Resposta a altres requeriments nous ...............................................................................................................................................................................7 1.8. Repercusió d’actuacions de gran incidència sobre el Parc ..............................................................................................................................................7

2. Encaix territorial del Parc Natural ............. .......................................................................................................................................................................... 9 2.1. El Pla Director Urbanístic del sistema urbà de la conca alta del Fluvià ...........................................................................................................................9

2.1.1. Document d’anàlisi prèvia .............................................................................................................................................................................................................................................9 2.1.2. Objectius i criteris .......................................................................................................................................................................................................................................................11 2.1.3. Conclusions.................................................................................................................................................................................................................................................................13

2.2. El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la connectivitat ecològica entre els espais del Pla. .......................................................................................14 2.3. El planejament urbanístic municipal ...............................................................................................................................................................................15

2.3.1. Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olot (2003).....................................................................................................................................................................................................15 2.3.2. Pla general de Sant Joan les Fonts (2003) ..................................................................................................................................................................................................................19 2.3.3. Normes subsidiàries de planejament municipal de Les Preses (2003).........................................................................................................................................................................22 2.3.4. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Feliu de Pallerols (2003)......................................................................................................................................................................24 2.3.5. Normes subsidiàries de planejament de Santa Pau (1987)..........................................................................................................................................................................................25 2.3.6. Pla d’ordenació urbanística municipal de Mieres (en tramitació) ..................................................................................................................................................................................25 2.3.7. Normes subsidiàries de Castellfollit de la Roca (1997) ................................................................................................................................................................................................25 2.3.8. Normes Subsidiàries de Les Planes d’Hostoles (1982, modificació 1997)....................................................................................................................................................................26 2.3.9. Normes Subsidiàries de Sant Aniol de Finestres (1992) ..............................................................................................................................................................................................26 2.3.10. Normes Subsidiàries de Vall de Bianya (1982) ..........................................................................................................................................................................................................26 2.3.11. Normes Subsidiàries de Montagut (1994) ..................................................................................................................................................................................................................26

2.4. Síntesi .............................................................................................................................................................................................................................26 3. Elements de referència per a la revisió del PEZV G ......................................................................................................................................................... 28

3.1. Informes i treballs de base per a la revisió .....................................................................................................................................................................28 3.1.1. Directrius per a la revisió del Pla especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. (Informe intern) ......................................................................................................28 3.1.2. Auditoria operativa del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa ...................................................................................................................................................................30 3.1.3. Estratègia per a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ...................................................................................................................................31 3.1.4. Treball de base en l’àmbit originari del Parc ...............................................................................................................................................................................................................35 3.1.5. Treballs de base en àmbits d’ampliació del Parc ........................................................................................................................................................................................................36 3.1.6. Estudis de connectivitat ecològica ...............................................................................................................................................................................................................................37 3.1.7. Avaluació i propostes de conservació de la fauna i la gestió forestal per a la revisió del Pla especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ....................................40


3.1.8. Estudi paisatgístic de la Zona Volcànica .....................................................................................................................................................................................................................41 3.2. Altres referències ............................................................................................................................................................................................................42

3.2.1. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la xarxa Natura 2000 ................................................................................................................................................................42 3.2.2. L’agricultura del Parc Natural en el context de la política agrícola comuna (PAC) .......................................................................................................................................................44 3.2.3. Planificació forestal del Parc Natural............................................................................................................................................................................................................................47 3.2.4. La Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits (CETS) i el model turístic i d’usos públics del Parc Natural. ........................................................................................49 3.2.5. L’estat de les aigues en el Parc Natural . .....................................................................................................................................................................................................................51

3.3. Síntesi .............................................................................................................................................................................................................................56 ANNEX ...................................................................................................................................................................................................................................... 58 CARACTERITZACIÓ DELS HÀBITATS DEL PARC NATURAL DE L A ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. EL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA I LA XARXA NATURA 2000.... ......................................................................................................................................... 58 MEMÒRIA D’ORDENACIÓ ................................ .................................................................................................................................................................... 105 1. Objectius i directrius de la revisió del Pla .... .................................................................................................................................................................. 106 2. Característiques generals del Pla Especial ...... .............................................................................................................................................................. 118

2.1. Àmbit territorial ........................................................................................................................................................................................................118 2.2. Documentació i estructura ............................................................................................................................................................................................118 2.3. Sistema de planejament ...............................................................................................................................................................................................118 2.4. Metodologia...................................................................................................................................................................................................................119

2.4.1. Fases i aspectes bàsics de l’elaboració del Pla ........................................................................................................................................................................................................119 2.4.2. Les unitats visuals com a element central en l’esquema metodològic del Pla. ...........................................................................................................................................................122

3. Descripció de l’ordenació....................... .......................................................................................................................................................................... 125 3.1. Descripció general ........................................................................................................................................................................................................125 3.2. Àmbits específics d’ordenació ......................................................................................................................................................................................126

3.2.1. Unitats visuals ...........................................................................................................................................................................................................................................................126 3.2.2. Zones ........................................................................................................................................................................................................................................................................126 3.2.3 Àmbits de proteccions complementàries.....................................................................................................................................................................................................................129

3.3. Articulació amb el planejament municipal.....................................................................................................................................................................129 3.4. Altres aspectes rellevants de l’ordenació .....................................................................................................................................................................129

3.4.1. Unificació territorial dels nivells de coneixement ........................................................................................................................................................................................................129 3.4.2. Recursos hídrics........................................................................................................................................................................................................................................................129 3.4.3. Patrimoni geològic .....................................................................................................................................................................................................................................................130 3.4.4. Conservació i ús sostenible de la biodiversitat ...........................................................................................................................................................................................................130 3.4.5. Ordenació dels espais agraris....................................................................................................................................................................................................................................130 3.4.6. Ordenació dels espais forestals .................................................................................................................................................................................................................................131 3.4.7. Model d’ús públic.......................................................................................................................................................................................................................................................131 3.4.8. Àrees exteriors d’influència........................................................................................................................................................................................................................................131 3.4.9. Desenvolupament del Pla Especial............................................................................................................................................................................................................................132

ANNEX 1 ................................................................................................................................................................................................................................. 133 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA I INSTITUCIONAL ... ....................................................................................................................................... 133 Annex 2............................................ ....................................................................................................................................................................................... 145 ESPAIS D’INTERÈS NATURAL PREFERENT................. ..................................................................................................................................................... 145



MEMÒRIA INFORMATIVA


1. Justificació de la revisió La Llei 2/1982, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, disposa art. 3) que el Pla especial de protecció de l’espai natural ha de desenvo-lupar el règim de protecció establert per la Llei i definir detalladament els usos permesos en cada zona. D’acord amb això, i en el marc del que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals, en relació als plans especials de protecció del medi natural i del paisatge (art. 5), el Pla Especial vigent va ser aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 1994. Des d’aquell moment i, en realitat des de molt abans, el Pla Especial ha estat l’instrument bàsic d’ordenació del Parc Natural. En efecte, cal assenyalar que l’elaboració tècnica de Pla va tenir lloc durant els anys 1987 i 1988. Aquest darrer any es van produir la seva aprovació inicial per la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el subsegüent procés d’informació pública. El document sot-mès a informació pública, amb les modificacions corresponents, esde-vingué el marc de referència per a l’emissió dels informes perceptius i per altres actuacions de la Junta de Protecció, tot i no haver estat apro-vat encara definitivament. Conseqüentment, pot considerar-se que el Pla Especial ha assolit els quinze anys de vigència fàctica. Actualment, es disposa d’un coneixe-ment de territori i d’una experiència de gestió molt superiors, i també de mitjans tècnics més evolucionats. Paral·lelament, han aparegut nous reptes, requeriments socials i realitats que el Parc ha d’assumir i aten-dre. Tots aquests motius, que seran exposats amb més detall posterior-ment, han fet plantejar la necessitat d’adaptar el Pla Especial a les noves necessitats mitjançant la seva revisió. Amb aquesta perspectiva, el Parc ha promogut aquest darrers anys di-versos treballs preparatoris de la revisió que, com es veurà, permeten la formulació immediata d’un nou pla.

En aquest context, l’objecte del present document és establir les direc-trius bàsiques que han d’orientar el procés de revisió del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en endavant, PEZVG), a partir dels elements aportats pels treballs esmentats, de l’experiència de gestió acumulada i de la identificació dels nous requeriments i necessitats. Ni el Pla Especial vigent, ni tampoc les disposicions legislatives esmen-tades al punt anterior, estableixen les condicions que han de donar lloc a la revisió del Pla Especial. Tanmateix, són moltes les causes que fan indispensable aquesta revisió. El temps transcorregut des de la seva elaboració, amb els canvis de tot tipus que ha tingut lloc durant aquest període, constitueix per sí sol un motiu suficient. Més concretament, poden esmentar-se les raons següents:

1.1. Modificacions de l’àmbit del Parc Natural

Diversos límits del Parc Natural han estat modificats en cinc o-casions1. En general, s’ha tractat de variacions en els límits in-terns derivades de la classificació pel planejament urbanístic municipal com a urbans o urbanitzables de terrenys inclosos fins aquell moment en el Parc. En ocasions, aquestes pèrdues de superfície s’han compensat amb la incorporació de nous àmbits. Una especial significació ha tingut l’ampliació que ha comportat la inclusió en el Parc de la major part del municipi de Sant Feliu de Pallerols (2001), amb un increment de superfície considera-ble. En conjunt, la superfície del Parc ha passat d’11.190 ha. a 13.752,1 ha., de les quals 980,6 són reserves naturals2. Pa-ral·lelament, les pèrdues per reclassificació urbanística del sòls han estat, des de la creació del Parc, de 68,48 ha.

Òbviament les noves àrees precisen d’un ordenació coherent amb les preexistents. D’altra banda, la important expansió que el Parc ha experimentat cap el sud requereix un replantejament

1 Decrets 276/1999 (Castellfollit de la Roca i Santa Pau), 261/2001 (Sant Feliu de Palle-rols), 57/2003 (Les Preses), 58/2003 (Sant Feliu de Pallerols) i 172/2003 (Olot). 2 Font: Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2003.


global d’alguns aspectes de l’ordenació, com la dels usos pú-blics. Així mateix, és convenient preveure amb anticipació l’ordenació d’altres àrees de futura incorporació al Parc, com a mesura cautelar i per assolir una ordenació més racional i cohe-rent que la derivada d’un conjunt d’addicions successives de ter-ritoris.

1.2. Noves bases cartogràfiques

Un dels aspectes que van limitar en el seu moment la redacció del Pla Especial fou la baixa qualitat de la cartografia disponible (E:1/20.000), que ha comportat indefinicions i freqüents proble-mes d’interpretació. Les actuals bases cartogràfiques digitals de l’ICC (topogràfics i ortofotoplànols a E:1/5.000) permeten un trac-tament gràfic adient i d’interpretació inequívoca. Tanmateix, l’actualització de l’ordenació del Parc no pot limitar-se a una simple transcripció de límits, com es dedueix de les altres consi-deracions que es formulen.

1.3. Coneixement molt superior del territori. Infor -mació de qualitat

L’experiència de gestió, les línies de recerca i els projectes car-togràfics desenvolupats pel Parc, així com l’existència d’un sis-tema d’informació geogràfica aplicat a la gestió (projecte Vulcà), han generat una informació de qualitat excepcional, pels contin-guts, la diversitat temàtica i les possibilitats d’interrelació. Aquest fet, possibilita una ordenació molt més acurada i eficaç, especi-alment en aquells àmbits del Parc no incorporats recentment.

1.4. Articulació amb el nou planejament territorial i urbanístic

Actualment l’àmbit del Parc es troba immers en un conjunt de processos de planificació (Pla territorial parcial de les comarques de Girona, Pla director urbanístic, plans urbanístics munici-

pals,....), que obliga a actualitzar-ne els continguts per tal d’assolir, des d’una perspectiva anticipativa, la necessària cohe-rència global que permeti tractar adequadament aspectes com el lligam amb el sistema global d’àrees protegides de Catalunya (PEIN) i la connectivitat ecològica externa en general, la relació amb el sistema urbà del Fluvià, la incidència d’actuacions exter-nes amb impacte potencial sobre el Parc i els seus valors, etc.

1.5. Integració del Parc a Natura 2000

La incorporació del Parc a la xarxa comunitària Natura 2000 és un fet de gran transcendència per al seu futur. D’acord amb la Directiva 92/43/CEE, caldrà fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels tipus d’hàbitats naturals i de les espècies contemplats als Anne-xos I i II de la Directiva, respectivament, presents en el Parc.

1.6. Adequació a les legislacions promulgades posteriorment

És el cas, entre altres, de les lleis 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i 2/2002, d’urbanisme, i els seus des-plegaments reglamentaris.

1.7. Resposta a altres requeriments nous

(Connectivitat ecològica interna i externa, Carta Europea del Tu-risme Sostenible als Espais Protegits, Conveni Europeu del Pai-satge, etc.).

1.8. Repercusió d’actuacions de gran incidència sobre el Parc

Un estudi recent d’avaluació dels espais naturals protegits de Catalunya situa el Parc natural de la Zona Volcànica de la Gar-


rotxa entre aquells que han patit impactes negatius molt greus des de la seva declaració. Això posa de manifest la seva extra-ordinària vulnerabilitat com a conseqüència, entre altres factors, d’uns condicionants territorials molt singulars3.

El Parc presenta la peculiaritat d’englobar un sistema urbà alta-ment dinàmic que s’ha consolidat com una continuïtat física gai-rebé total entorn el Fluvià, amb l’expansió dels nuclis urbans i la creació de noves infraestructures viàries. Això ha representat la pràctica fragmentació del Parc en dues parts i el consegüent trencament de la connectivitat ecològica, efecte que cal evitar que es consumi totalment i, en la mesura possible, corregir i compensar. Les noves infraestructures viàries, especialment la N-260 i la se-va variant han comportat, malgrat les importants millores introdu-ïdes al projecte inicial, un increment d’aquesta fragmentació en-torn el Fluvià, a més d’altres impactes.

Paral·lelament, la pressió d’una població de quasi 40.000 perso-nes, majoritàriament urbana, que resideix dins del perímetre ex-terior del Parc genera importants tensions territorials de caràcter periurbà, de manera que sovint requereix del Parc un esforç de gestió que pot anar en detriment dels aspectes més caracterís-tics de la gestió d’un espai protegit, si no es disposa d’una plani-ficació adequada.

El conjunt d’aquests factors, que no es dona en altres espais na-tural protegits de Catalunya, fa del Parc natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa un territori vulnerable i de gestió compara-tivament més complexa, fet que implica la necessitat d’una orde-nació i una gestió especialment acurades i dinàmiques, a més d’uns mitjans superiors, en comparació amb la majoria d’espais protegits.

3 GERMAIN, J.; MALLARACH, J.M. 2003. Avaluació del sistema d’espais natural protegits de Catalunya. ICHN.


2. Encaix territorial del Parc Natural

A l’hora d’emprendre l’ordenació del territori del Parc Natural i de l’aprofitament dels seus recursos cal partir d’una perspectiva territorial més ampla. D’una banda, per l’important pes específic del Parc en el conjunt del territori de la Garrotxa i les nombroses interaccions amb l’entorn que cal considerar, tant en els aspectes ambientals com socials i econòmics. Així mateix, es dóna la circumstància, gairebé inexistent en els altres parcs catalans, de la presència a l’interior del Parc dels princi-pals nuclis urbans de la comarca, fet que genera tensions territorials derivades d’expectatives d’expansió urbana, de problemàtiques periur-banes, etc. Hi ha dos aspectes que requereixen una atenció especialment acurada. D’una banda, l’articulació del Parc i dels seus instruments de planificació amb els diversos instruments d’ordenació integral del territori per tal d’assolir un model territorial global coherent i eficient. En aquest sentit, el Pla Director Urbanístic que s’elabora paral·lelament a aquest Pla Especi-al esdevé particularment transcendent, ja que ha d’establir l’ordenació d’un àmbit territorial que comprèn els principals sistemes urbans de la Garrotxa i també la capçalera del Fluvià, situada fora del Parc, però de la qual aquest en depèn hidrològicament. Per un altre cantó, el manteniment de la connectivitat ecològica entre el Parc i el seu entorn, primordialment amb els espais del sistema bàsic d’espais protegits de Catalunya constituït pel Pla d’espais d’interès Natu-ral (PEIN). Així mateix, cal considerar des d’una perspectiva territorial més ampla, aspectes com la prevenció d’incendis forestals, el tractament paisatgístic dels àmbits perifèrics i, en general, aquells projectes, planificacions i activitats externs que poden incidir sobre l’espai protegit.

2.1. El Pla Director Urbanístic del sistema urbà de la conca alta del Fluvià

D’acord amb la Llei 2/2002, d’urbanisme, correspon als plans di-rectors urbanístics, de conformitat amb el planejament territorial i atenent les exigències del desenvolupament regional, d’establir:

− Les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal.

− Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.

− Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els crite-ris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl.

− La concreció de les grans infraestructures.

− La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats.

Fins al moment, el procés d’elaboració del Pla Director Urbanís-tic (en endavant, PDU) ha donat lloc a dos documents, en els quals el Parc esdevé un element bàsic en el model d’ordenació del territori plantejat. 2.1.1. Document d’anàlisi prèvia 4 El primer document, d’anàlisi prèvia a la redacció del PDU, es centra en el sistema urbà format entorn d’Olot a la conca alta del Fluvià (municipis de Castellfollit de la Roca, Olot, Les Preses, Sant Joan les Fonts, Vall d’en Bas i Vall de Bianya) per bé que, al mateix temps, posa una èmfasi especial en les interrelacions d’aquest sistema i el Parc Natural. Tot i que el Parc representa

4 CANOSA, Xavier (coord.). Diagnosi del Pla Director Urbanístic de Coordinació Territorial de la Garrotxa. Sistema urbà de la Conca alta del riu Fluvià. Departament de Política Terri-torial i Obres Públiques; Direcció General d’Urbanisme, març 2002.


sols poc més del 16% de la superfície comarcal, dins del seu pe-rímetre extern hi resideix el 87% de la població i s’hi troben les àrees amb una activitat més intensa, atès que s’hi troben els principals elements d’aquest sistema urbà amb una clara ten-dència a configurar un continu urbà.

El document atorga al Parc Natural la funció de catalitzador i lu-bricant del nucli central del PDU i d’instrument per aplicar políti-ques sostenibles en l’àmbit supramunicipal. Parteix de la base que el model de desenvolupament econòmic de la Garrotxa (i, per tant el model territorial) ha de ser diferent al d’altres regions que no situen el seu centre urbà - centre principal d’activitats dins d’un Parc Natural. Aquesta és una circumstància singular que no és dóna en cap altre Parc Natural del nostre país. En aquest context, es formulen un conjunt de reflexions sobre el model territorial a adoptar (no necessàriament allunyat de l’existent). Tot i que no resulta molt recomanable fer-ne una lec-tura parcial, en destacarem a continuació aquells aspectes amb una incidència més directa sobre l’ordenació de la Zona Volcàni-ca:

− El Parc Natural com a àmbit de cohesió del PDU. Possibili-

tat d’aplicar a la resta del territori la coherència assolida en la redistribució dels usos urbanístics.

− El Fluvià com a identificador. Necessitat d’una ordenació que, des d’una perspectiva global, tingui en compte el seu caràcter d’eix sobre el que s’articula el sistema urbà, les seves excepcionals qualitats paisatgístiques i en reforci el paper de connector biològic i de relació entre els municipis.

− Protecció dels espais que limiten els sistemes urbans. Cal evitar que l’ordre establert a l’interior del Parc no vagi en detriment dels espais limítrofs externs, especialment les planes agrícoles no urbanitzades de Bianya, Riudaura i Vall d’en Bas. Aquestes planes desenvolupen funcions hidrolò-giques (recàrrega de l’aqüífer), connectores, etc. i cal evi-tar-ne l’ocupació indiscriminada.

− Connectivitat ecològica. El model ha de plantejar una xarxa interconnectada dels diferents sistemes naturals on la tra-ma urbana no fragmenti o aïlli parts del territori. La neces-sària coherència de la trama urbana i viària s’ha d’assolir sense aïllar el mosaic rural i forestal que l’envolta.

− Àmbits o elements a protegir especialment. Els vinculats a l’aigua (superficial i subterrània), els sòls volcànics5, els d’alt valor agrícola, el vulcanisme la diversitat de la vegeta-ció i de la fauna.

− Reforçar el paper de Sant Feliu de Pallerols i Castelfollit de la Roca com a “portes” del Parc Natural.

− Redefinir un sistema d’espais lliures propi i adequat al con-junt de municipis, en absoluta relació amb el medi natural.

− Necessitat de millores en la connexió interna del sistema urbà de l’eix del Fluvià (infraestructures de comunicació i de serveis). Les comunicacions han de tendir a potenciar els sistemes de transport públic. Necessitat de reforçat les connexions amb els sistemes de Vic, Ripoll, Figueres i Gi-rona.

− Redistribuir i descentralitzar l’estructura bàsica d’equipaments comarcals.

− Corregir el model de difusió apostant per la compactació, la mixtificació d’usos i la zonificació excessiva per tal de mi-nimitzar el consum de sòl. Plantejar polítiques de sòl que minimitzin els creixements en extensió dins l’espai protegit, millorin les condicions del sòl existent, recuperin estructures urbanes obsoletes, i indiquin tant la incompatibilitat d’aquests usos en determinades zones de la vall del Fluvià com la necessitat d’orientar nous creixements industrials en zones situades fora del Parc Natural i que poden rebre no-ves ocupacions industrials amb un menor impacte ambien-tal i paisatgístic.

5 En el Parc Natural existeixen més de 1.000 ha. de sòls amb un interès volcànic que no es troba en cap altre lloc de la península.


− Sòl residencial6. Afavorir els programes de recuperació, re-novació i rehabilitació de les estructures urbanes preexis-tents i prioritzar les actuacions es espais urbans no conso-lidats, tot repensant les polítiques de creixement en baixa densitat practicades.

− Mantenir i enriquir la diversificació dels sectors econòmics, amb una especial sensibilitat territorial, racionalitzant el consum d’infraestructures de serveis i potenciant les activi-tats que millorin i integrin la qualitat del territori.

− El turisme ha de planificar-se i gestionar-se d’acord amb les capacitats d’acollida dels medis natural, cultural i social de la zona, cercar la diversificació i evitar la massificació, des-envolupar-se de tal manera que redueixi al màxim el con-sum d’aigua, energia i sòl i eviti la contaminació. L’atorgament al Parc de la Carta Europea del Turisme Sos-tenible als Espais Protegits li ha de permetre liderar aquest procés i esdevenir un model de referència.

2.1.2. Objectius i criteris 7 Aquest document formula els objectius i criteris per a la redacció del Pla Director Urbanístic. La seva funció és anàloga a la de les presents “Bases, objectius i directrius....” en relació al PEZVG. Òbviament, resulta indispensable que entre els objectius i criteris orientadors dels dos plans s’estableixi la màxima sintonia i cohe-rència.

El PDU es fixa com a principal objectiu redefinir l’actual model cap a una ordenació territorial basada en la singularitat del terri-tori, el manteniment de l’alta diversificació d’activitats que en el mateix es produeixen, i la no descapitalització dels sòls i els

6 Els planejaments existents i les revisions en tramitació significaran doblar l’extensió del sòl urbanitzable residencial. 7 Pla Director Urbanístic de Coordinació Territorial del Sistema Urbà de la Conca Alta del Fluvià. Consell Comarcal de la Garrotxa, març 2004.

seus valors naturals. Aquest nou model, adreçat a assolir un desenvolupament urbanístic sostenible, adopta polítiques de sòl destinades evitar ocupacions innecessàries, optimitzar l’ocupació i l’ús dels sòls urbans ja ordenats i la recuperació de les estructu-res urbanes obsoletes i evitar la consolidació del continu urbà. Així mateix, planteja una moratòria per a nous sòls urbanitzables industrials i mesures per evitar la periurbanització i l’artificialització del sòl no urbanitzable. En conjunt, es tracta de minimitzar la petjada ecològica de la població que viu al sistema urbà de la Conca Alta del Fluvià.

Cal remarcar molt especialment que un dels objectius establerts és el de limitar els nous creixements residencials i industrials dins del Parc a aquells previstos en els sòls ja classificats pels planejaments vigents. Paral·lelament, s’opta també per un nou model integral de mobili-tat sostenible, en el marc del qual es defineixen les actuacions relatives a les infraestructures viàries bàsiques, s’estableixen cri-teris de potenciació dels mitjans públics de transport i de la xarxa de camins i senders; es fomenta igualment la integració de la planificació de l’ús del sòl amb l’oferta de transport públic i es preveuen mesures per minimitzar l’impacte ambiental de les in-fraestructures. Pel que fa a les infraestructures de serveis, els objectius definits persegueixen ordenar-les i racionalitzar-les des d’una visió global del sistema i promoure un ús racional de l’energia. D’altra banda, el PDU propugna una intervenció activa en el sòl no urbanitzable a partir de la comprensió i valorització dels es-pais naturals sobre els que s’assenta el sistema urbà; en particu-lar el document assenyala que, per al conjunt de pobles que formen el sistema urbà de la Conca Alta del Fluvià, el fet d’organitzar-se principalment dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l'evidència d'haver desenvolupat un sistema social i econòmic diversificat són accents d’especial re-llevància pel model del futur que caldrà significar des del PDU.


En aquest context, es defineix un conjunt d’objectius per a la va-lorització i la protecció dels sistemes naturals i, en general, per a l’ordenació i la gestió del sòl no urbanitzable, molts dels quals in-cideixen directament en la planificació del Parc Natural: De caràcter general per al sòl no urbanitzable

– Establir una terminologia i normativa unificada del sòl no

urbanitzable, evitant la dispersió de conceptes i criteris ac-tualment existent, d’acord amb els criteris del PEZVG.

– Definir les figures de planejament derivat per tal d’assolir

els objectius de valorització i protecció dels sistemes natu-rals i del paisatge i els àmbits d’actuació, en base a tres ti-pus de qualificacions urbanístiques de protecció dins el sòl no urbanitzable :

o Àrees de protecció especial : que inclouria les àrees

PEIN, el Parc Natural, els connectors ecològics de la serra de Sant Valentí i la vall del Riudaura i la zona compresa entre la serra de Finestres i Rocacorba, la plana agrícola de la Vall d’en Bas, el Fluvià i la totali-tat del seu sistema hídric, els cursos fluvials i les se-ves zones d’influència, les zones i els elements natu-rals de valor local situats fora de l’àmbit del Parc Na-tural.

o Àrees de protecció funcional : que inclouria les pla-nes fluvials, les zones boscoses i les planes agríco-les.

o Àrees de protecció preventiva : que inclouria la plana agrícola de Tapioles i les zones reservades per a sis-temes generals.

– Protegir les corones urbanes reforçant les aportacions que

en termes de qualitat fan les zones no urbanitzades que conformen els límits entre sistema urbà construït, el Parc Natural i les àrees PEIN. Evitar l’artificialització i periurba-

nització del sòl no urbanitzable en els espais no especial-ment protegits

– Relacionar l’estructura verda interior del sistema amb els

espais lliures que el limiten i amb l’estructura consolidada en el sòl no urbanitzable.

– Recuperar el Fluvià com a identificador humà, ambiental i

cultural, reforçar el seu paper biològic, de connexió i de re-lació entre els municipis i així garantir la recuperació de l’espai fluvial per a l’aigua, el bosc i el lleure, i com a ele-ment identificador d’una cultura urbanística d’un sistema urbà que ha fet del riu el seu eix vertebrador.

Espais agrícoles i forestals

– Valoritzar, potenciar les valls agrícoles, entenent que la se-

va importància va més enllà del seu elevat valor agrícola, ja que actuen com a zones de captació de l’aqüífer i això les fa indispensables per a poder garantir els abastaments en el futur i la qualitat de l'ecosistema del Fluvià que neix en aquesta zona.

– Protegir els sòls agrícoles de la Vall d’en Bas (de protecció

especial), la Vall del Riudaura i la Vall de Bianya (de pro-tecció funcional) i la plana de Tapioles (de protecció pre-ventiva). Redactar i tramitar, amb caràcter d’urgència, el Pla Especial Urbanístic que garanteixi la protecció dels sòls agrícoles de la vall d’en Bas i de la capçalera del Fluvià, d’acord amb els criteris i objectius marcats des del PDU.

– Potenciar i consolidar el sector primari, especialment en les

zones qualificades d’alt valor agrícola com són els sòls de la Vall d’en Bas.

– Garantir el control de possibles incendis forestals, a partir

del plans existents i establint una xarxa d’infraestructures (punts d’aigua i accessos) que amb la correcta gestió de


les zones forestals amb més risc de combustió permetés prevenir els riscos d’incendis forestals.

Espais de protecció especial

– Activar els processos de definició, planejament i gestió dels

espais naturals mereixedors de protecció especial situats dins l’àmbit del PDU. Establir un Pla especial dels espais no urbanitzables situats fora de l’àmbit del Parc Natural.

– Tractar els espais protegits, dins i fora del Parc Natural,

com un sistema territorial integral i cercar nous mecanis-mes de gestió per la zona PEIN de l’Alta Garrotxa.

– Significar en el planejament la singularitat del territori, que

conformen els sòls volcànics, l’aigua, tant pel que fa als cursos fluvials com als recursos subterranis, els sòls d’alt valor agrícola, el vulcanisme, la rica i variada vegetació i part de la fauna. Aquests són elements diferencials de la comarca i la seva protecció passa per assumir-los com un bé patrimonial i així considerar-los en el planejament su-pramunicipal reforçant el seu valor i evitant-ne la seva de-gradació.

Connectivitat ecològica

– Definir les zones de connectivitat ecològica i paisatgística,

amb especial atenció a aquelles que connecten zones PE-IN i Parc Natural, de forma que s’estableixi una xarxa inter-connectada dels diferents sistemes naturals (boscos, camps, conreus) on la trama urbana no fragmenti i aïlli parts del territori. Aquest objectiu es proposa concretar-lo principalment en dues zones : la serra de Sant Valentí (en-tre les valls del Riudaura i de Bianya) i la zona que connec-ta les serres de Finestres i Rocacorba. Aquesta protecció inicial haurà d’ajustar-se al que determinin les "Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecolò-giques i paisatgístiques entre els espais protegits" elabora-

des pel Departament de Medi Ambient i el que resulti del futur Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió bio-lògica entre espais lliures de Catalunya.

– Impulsar un Pla de protecció integral dels espais fluvials

comarcals, considerant el seu paper essencial com a con-nectors ecològics.

– Considerar els efectes sobre la fragmentació d'hàbitats i la

connectivitat ecològica en els informes ambientals dels plans urbanístics que es desenvolupin dins l’àmbit de sis-tema urbà de la Conca Alta del Fluvià i en els posteriors desplegaments normatius.

– Revisar els planejaments urbanístics i els projectes de

grans infraestructures que puguin causar impactes severs en la connectivitat ecològica definida pel PDU.

– Considerar, com a requeriment dins l’àmbit del PDU, la

permeabilitat de les grans infraestructures lineals.

– Incorporar els criteris de connectivitat ecològica i paisatgís-tica, de forma explícita i concreta en el planejament urba-nístic, com la no coalescència dels nuclis urbans, industri-als i comercials.

2.1.3. Conclusions

Els documents de base del PDU plantegen un marc urbanístic adient per al desenvolupament de la planificació del Parc Natural i, per tant, per a l’encaix entre PDU i PEZVG. El Parc Natural esdevé un element territorial fonamental en la concepció de l’ordenació del PDU el qual, a més, en consolida la protecció en la mesura que descarta noves ampliacions de sòls urbanitzables dins del perímetre extern del Parc, l’emmarca en un sistema integrat amb les espais del PEIN pròxims i altres es-


pais d’interès natural, amb una èmfasi especial en el manteni-ment de la connectivitat ecològica. En aquest context, contem-pla el PEZVG no sòls com l’instrument d’ordenació del Parc, sinó també com a referent per a l’ordenació dels sòl no urbanitzable en el conjunt de l’àmbit del PDU.

Cal assenyalar que aquest àmbit és més ampli que el del Parc, per bé que no comprèn la totalitat d’aquest. Sí n’inclou, però, la major part, on es troben aquelles àrees més pressionades pels sistemes urbans i també les àrees més significatives pels seus valors naturals. En general, els objectius plantejats sobre el model territorial, el sistema urbà, les polítiques de sòl, de mobilitat i d’infraestructures i serveis, el tractament dels sòls rurals, les ac-tuacions estratègiques etc., faciliten la formulació d’un PDU ple-nament congruent amb els objectius del Parc Natural i en perme-ten l’adequada integració en el context territorial en què es troba immersa la major part del seu àmbit.

2.2. El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la connectivitat ecològica entre els espais del Pla.

Tot i que el PEZVG va ser aprovat (1994) amb posterioritat al PEIN (1992), la seva elaboració i tramitació (llevat de la part final d’aquesta) es produïren amb anterioritat , de manera que el PE-ZVG no recull totes les disposicions establertes pel PEIN en re-lació a la Zona Volcànica. Atès el caràcter de pla territorial secto-rial del PEIN, la revisió del Pla Especial ha de recollir i integrar adequadament les determinacions del PEIN, les quals són sinte-titzades a continuació. El PEIN assenyala com a principals problemes d’aquest espai els derivats de:

− La fragilitat i la vulnerabilitat d’algunes formacions caracte-rístiques de la singularitat geològica del conjunt volcànic.

− La vulnerabilitat d’algunes comunitats i espècies vegetals centreuropees i atlàntiques situades al límit de les seves àrees de distribució.

− La fragilitat de diverses espècies de flora i fauna rares o endèmiques.

− La inestabilitat geològica en petites àrees als fons de vall i serres transversals.

− La intensa activitat antròpica i la pressió dels assentaments urbans interiors.

Les principals mesures plantejades són aquestes:

− Promoure la inclusió de les rouredes de roure pènol, roure-

des acidòfiles de roure africà, fagedes amb joliu, vernedes i avellanoses en la delimitació de superfícies forestals d’àrea reduïda a que fa referència l’article 10 de la Llei 12/1985, d’espais naturals.

− Impulsar projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestals.

− Promoure la inclusió en el Parc Natural del sector de la ser-ra de Finestres delimitat indicativament pel propi PEIN.

− Es declaren com a estrictament protegides les espècies de la flora: Isopyrum thalictroides, Galanthus nivalis, Aconit-hum pyrenaicum i Oplismenus undalatifolius y de la fauna invertebrada: Molopidius spinicollis, Carabus granulatus, Platysoma vulgaris, Belisarius xambeui, Pisidium subtruca-tum, Abida secale, Bofiliella subarcuata, Cuculia argentea i Graellsia isabelae.

La revisió del PEZVG ha de considerar, doncs, aspectes com la protecció dels àmbits de superfícies forestals d’àrea reduïda i


dels hàbitats de les espècies estrictament protegides pel PEIN, la incorporació de nous àmbits de la serra de Finestres, etc., a més de donar una resposta adequada a les problemàtiques es-mentades.

Així mateix, el PEZVG ha de prestar una especial atenció als àmbits de connexió biològica amb els espais del PEIN veïns: Al-ta Garrotxa, Puigsacalm i serra de Santa Magdalena, Collsaca-bra, Muntanyes de Rocacorba, etc. (vegeu 3.1 f).

2.3. El planejament urbanístic municipal

2.3.1. Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olot (2003) Principals aspectes amb incidència sobre el Parc Natural D’acord amb l’Estudi d’impacte ambiental del POUM, les principals qüestions que aquest planteja i que afecten al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es poden agrupar en quatre grans blocs:

– Les infraestructures viàries que travessen el municipi. Fonamen-talment, la variant pel nord del nucli urbà i la connexió amb l’Eix del Capsacosta.

– La modificació dels límits interns del Parc. Les modificacions ja van ser introduïdes en l’ordenació del Parc mitjançant el Decret 172/2003, de 8 de juliol, de modificació del Decret 82/1994, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Pla especial de la Zona Volcà-nica de la Garrotxa, pel que fa a la delimitació interna de l'espai al municipi d'Olot.

– La definició d’un sistema d’espais lliures que actuïn com espais coixí entre la ciutat i el Parc (grans parcs o parcs del sistema ur-bà)

– Les implantacions d’equipaments en sòl no urbanitzable. En concret, àrees d’esport i lleure a les Planotes, Pla de Dalt i Sant

Roc una àrea d’equipaments mediambientals a la zona de Cuní - La Canya, entorn la depuradora.

D’altra banda, en la revisió del PEZVG caldrà també prendre en conside-ració l’ordenació del sòl no urbanitzable, tant la regulació general d’usos com les distintes qualificacions que aplica el POUM, inclosos els siste-mes generals adscrits a aquest sòl (hidrogràfic, comunicacions viàries, equipaments, espais lliures, etc.). Així mateix. Serà necessari valorar aquells aspectes del Catàleg de béns protegits que poden afectar el Parc. Totes aquestes qüestions són desenvolupades a continuació. Sistemes Els sistemes urbanístics compresos dins del sòl no urbanitzable tenen la consideració de sistemes generals i els són d’aplicació les disposicions que per a cada sistema s’estableixen al Títol II de les normes del Pla. Dins del Parc es troben els sistemes següents:

– Sistema hidrogràfic. Comprèn, a més del domini públic hidràulic els altres terrenys inundables que han de restar lliures d’edificació. Directament vinculats es troben els àmbits de sòl no urbanitzable qualificats com d’espai de bosc de ribera. El POUM adopta mesures preventives (impedir edificació en les àrees inundables), mesures de millora hidràulica (substitució de ponts) i mesures de protecció (plans especials de desenvolupament). Paral·lelament,

– Sistema de comunicacions viàries. Afecten el Parc els vials de la

denominada Xarxa viària territorial (amb els seus espais de pro-tecció i servitud d’acord amb el que disposa la legislació especí-fica, els quals no poden ser edificats), així com la xarxa de ca-mins.

– Sistema d’espais lliures.

o Els parcs urbans, els espais de protecció i servituds, i les àrees d'esport i oci s'articulen per a constituir espais o-berts més amplis i significatius a nivell urbà (estructura


verda contínua entre ells o a través dels espais naturals del sòl no urbanitzable).

o Els cursos hídrics també s'integren com a elements qua-lificadors dels espais lliures i del paisatge i se’n potencia la seva funció de corredors biològics (Ridaura, Fluvià,...).

o L'estructura dels espais verds defineix les parts constru-ïdes de la ciutat (forma urbana), entesos com a límits de la ciutat (Les Tries, Tussols-Basil), com a penetracions dels espais naturals a l'interior (Parc Nou), com a inter-rupcions del continu urbà (Cuní), etc.

o Els espais verds que es troben en situació perifèrica te-nen per objecte establir espais coixí amb el PNZVG. No són només límits estables, sinó que ha de comportar la sistematització d'espais lliures on es produeixi el contac-te dels ciutadans amb el Parc, i a on dirigir una part im-portant dels visitants per a reduir la freqüentació en la resta de l'espai natural protegit.

El fet que el sistema d’espais lliures sigui plantejat com a xarxa continua permet la potenciar la connectivitat ecològica amb els sistemes naturals del Parc i, en general, la biodiversitat urbana. Cal destacar al respecte que l’article 461 de les Normes disposa que els espais no urbanitzables que d’acord amb el règim d’ús o protecció tenen la consideració d’espais lliures d’edificació, conjuntament amb el sistema de grans parcs previs-tos pel POUM en les altres classes de sòl, determinen una estructura contínua d’espais lliures que envolta i fa permeable el sistema urbà olotí de forma que garanteix la connectivitat biològica, paisatgística del territori on s’enclava; en aquest sentit, es prohibeix qualsevol transformació d’aquests espais que pugui alterar aquesta funció. El sistema d’espais lliures comprèn cinc categories:

o Parcs del sistema urbà. - De gran superfície i que donen servei al sistema olotí, són

àrees boscoses, prats i alguns cursos d'aigua. - Funció de coixí entre el sistema urbà i el Parc. - Complementaris amb terrenys de municipis veïns (Les Tri-

es, Cuní, Parc Baix del Riudaura, St. Roc-Collell).

- Contribueixen a definir la forma urbana. - Els Tries, Parc Nou, la Moixina, Cuní, St. Roc, els Tussols,

Els Feixes, tenen una notable freqüentació a causa de la seva proximitat creixent a les zones habitades i per l'exis-tència en molts casos de fonts naturals d'aigua.

- S'incorpora el Bosc de Tosca pel seu caràcter supramuni-cipal.

o Parcs urbans. - Espais lliures d'important extensió que donen servei a un o

més barris de la ciutat. - La seva posició és en gairebé tots els casos intraurbana.

o Parcs i jardins locals. - De dimensió menor però en contacte amb els habitatges, i

en general estan previstos d'equipaments per a una utilit-zació més intensa.

o Espais de protecció i servitud. - Espais que no són edificables amb tal de protegir la segu-

retat de les persones i de les coses. Se situen entorn de cursos hídrics, xarxa viària, infraestructures tècniques ur-banes i altres.

- Proporcionen des del punt de vista visual una ampliació dels espais oberts i en alguns casos permeten la seva uti-lització com a parcs urbans.

o Àrees d'esport i lleure. - Espais lliures d'edificació en què es considera la implanta-

ció d'instal·lacions i usos esportius (no recintes tancats). - Se situen com a complement o en proximitat dels grans

parcs o parcs urbans Totes aquestes qualificacions són aplicades a les zones de contacte entre el Parc i els sòls urbans i urbanitzables. Destaquen en aquest sen-tit la qualificació Parcs del sistema urbà entre sòl urbà i el Ridaura o la d’Àrees d’esport i lleure en punts contigus a diversos barris o en equipa-ments esportius existents en aquestes àrees o, fins i tot, a l’interior del Parc (Batet). També cal esmentar la qualificació de Parcs del sistema urbà entorn el Fluvià a les proximitats de la zona de Tussols – Basil.


Regulació del sòl no urbanitzable Tot el sòl no urbanitzable està inclòs en l’àmbit del Parc Natural (art. 453). El POUM regula en aquesta classe de sòl les condicions d’ús i d’edificació i estableix condicions específiques de protecció del paisatge. Així mateix, defineix com a elements bàsics en sòl no urbanitzable i regu-la específicament els següents:

– Estructura de la propietat del sòl

– Edificacions i elements construïts existents

– Xarxa viària rural

– Xarxa hidològica

– Els camps de conreu

– Àrees boscosos i/o de vegetació singular

– Elements naturals que configuren la topografia Pel que es refereix a la zonificació, el POUM d’Olot estableix les catego-ries següents:

– Espai agrícola.

o Terrenys o camps destinats a conreus agrícoles, prats o pas-tures, i instal·lacions o edificacions necessàries per al seu desenvolupament.

o Usos permesos: - agrícoles, ramaders o d'explotació de recursos naturals. - uso ramader extensiu i intensiu (caràcter d'explotació fami-

liar agrària). - activitats o equipaments d'interès públic. - edificacions determinades en el Catàleg del POUM i en ca-

tàleg del Pla Especial (art. 50.2 de la Llei d’Urbanisme). - habitatge familiar relacionat amb l'activitat agrícola, rama-

dera o d'explotació de recursos naturals. o No es permet la divisió de finques en què resulten superfíci-

es inferiors a 4,5 ha. – Espai de muntanya i bosc.

o Terrenys que pel seu pendent, per l'existència de boscos i per la seva importància en la configuració de l'entorn i del paisatge estan sotmesos a importants limitacions d'ús i edifi-cació. Es destinen a usos que no alteren el seu caràcter fo-restal, els seus valors ecològics i paisatgístics.

o Usos permesos: el forestal i instal·lacions que per la seva funcionalitat es faci necessari emplaçar en aquest tipus d'es-pai.

o En general són lliures d'edificació (només es permeten les edificacions estrictament necessàries). Es mantenen les edi-ficacions existents, i s'admeten les obres de manteniment amb restriccions.

o No es permet la divisió de finques en què resulten superfíci-es inferiors a 25 ha.

o Es consideren d'especial protecció els boscs de roure pènol. Respecte a la gestió forestal sostenible serà d'aplicació el Pla especial de la Zona Volcànica (art. 39 i 92-97).

– Espai de bosc de ribera.

o Terrenys afectats per la dinàmica dels rius, així com la franja del llit d'inundació i terrenys amb vegetació pròpia dels sòls humits o de ribera.

o Usos permesos: - el forestal. - activitats vinculades a l'explotació de l'energia hi-

dràulica. o Es prohibeixen noves edificacions. o Es considera d'especial protecció el bosc de ribera. o S'aplica el Pla especial de la Zona Volcànica (art. 35 i 36). o No es permet la divisió de finques en què resulten superfíci-

es inferiors a 25 ha. o Els moviments de terra i extracció d'àrids dels llits de rius es

restringeixen. – Espai de l'Altiplà Basàltic de Batet.

o Àrea no urbanitzable en la que el poblament es troba dis-


pers. La delimitació s’estén més enllà de l’àmbit estricte de l’altiplà fins als sòls urbans situats al peu d’aquest.

o El principal objectiu de la normativa és la preservació de les característiques paisatgístiques fonamentals per part de les futures construccions.

o Usos permesos (dins de les limitacions establertes per als àmbits catalogats): - agrícoles, ramaders o d'explotació de recursos naturals. - uso ramader extensiu i intensiu (caràcter d'explotació fami-

liar agrària). - activitats o equipaments d'interès públic. - habitatge familiar relacionat amb l'activitat agrícola, rama-

dera o d'explotació de recursos naturals. o No es permet la divisió de finques en què resulten superfíci-

es inferiors a 4,5 ha. – Espai volcànic representatiu.

o Terrenys més representatius i identificables de la morfologia volcànica. Són no edificables, i part d'aquest espai coincideix amb les diverses reserves naturals, en les que s’aplica el Pla Especial de la Zona Volcànica.

o Usos permesos: - usos agrícoles que no necessiten construccions. - ramaderia extensiva que no necessiten construccions. - activitats o equipaments d'interès públic.

o Són lliures d'edificació (només es permeten les edificacions estrictament necessàries). Es mantenen les edificacions e-xistents, i s'admeten les obres de manteniment amb restric-cions.

o No es permet la divisió de finques en què resulten superfíci-es inferiors a 4,5 ha.

o Els conreus agrícoles i explotacions ramaderes actuals es conservaran i tindran continuïtat, i les noves es restringeixen previ permís municipal. S'haurà de donar avís en cas de l'-abandó d'alguna activitat, a fi de el manteniment del paisat-ge.

o La construcció, modificació o urbanització de vies seran ob-

jecte de plans especials. o Es prohibeixen les extraccions d'àrids i la col·locació de car-

tells de propaganda. Catàleg de béns protegits Aquest catàleg relaciona, classifica i reglamenta (mitjançant les normes especifiques que conté i les fitxes on s’individualitzen les mesures de protecció), els béns del patrimoni cultural, natural i paisatgístic, que són objecte de protecció. A tal efecte, estableix la classificació següent:

– Béns culturals

o Conjunts o Edificis - Monuments Singulars o Edificis - Esglésies i Capelles o Edificis - Singulars o Edificis - Cases o Construccions o Elements o Espais Urbans

– Béns d'interès natural

o Reserves Naturals Integrals. Coincideixen amb les reserves naturals declarades per la Llei 2/1982, més la part del Bosc de Tosca que forma part d’Olot.

o Reserves Naturals Parcials. S’aplica aquesta denominació (encara que no té aquesta consideració jurídica als efectes de la Llei 12/1985, d’espais naturals) als paratges de la Moi-xina.

o Paratges Naturals. 8 indrets (meandre aiguamoix del Fluvià, bosc de roure pènol de Tossols, gorgues del Collell, roureda de Cuní, boscos del Parc Nou, bosc del salt de les Bigues, boscos del Triai, alzinars de Can Solà de Batet).


– Espais d'interès paisatgístic

o Elements naturals i comunitats vegetals d'interès pel paisat-ge (29 àmbits: turons, bosquets, riberes, etc.).

o Àrees d'unitat paisatgística (Batet-Les Tries, Les Feixes, Garrinada-Montsacopa, Les Fonts-La Moixina-Pla de Llacs, Sant Roc-Tossols-El Collell).

o Zona de protecció de vistes panoràmiques (carreteres de Santa Pau i de Batet i zona de vistes panoràmiques de la carretera de Sant Joan de les Abadesses).

El propi Catàleg especifica que la majoria de béns catalogats provenen majoritàriament de diversos plans i catàlegs previs, entre ells el PEZVG de 1994. Pel que fa als béns d’interès natural, les normes del Catàleg estableixen que amb caràcter general i per tot allò no regulat per aque-lles serà d’obligat compliment el que disposa el PEZVG. Articulació amb el PEZVG A més de la disposició del Catàleg de béns protegits anteriorment es-mentada, les normes urbanístiques del POUM contenen diverses regula-cions al respecte. Cal destacar l’art. 453.3, el qual disposa que: “Seran d’aplicació les disposicions del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, les quals tindran caràcter preferent sobre les previsions del present POUM quan comportin un grau més elevat de protecció o en aquells aspectes no tractats en el present Pla; en la resta de situacions s’aplicaran les determinacions del POUM.” Els articles 462, 465 i 473, entre altres, contenen disposicions de caràcter similar referents a aspec-tes concrets de l’ordenació. D’altra banda, els criteris utilitzats per a la zonificació del sòl no urbanit-zable poden resultar fàcilment compatibles amb els del Pla Especial. Tanmateix, la complexitat de nivells de protecció que el POUM aplica a determinades parts del territori, on es superposen la zonificació del sòl no urbanitzable i diversos tipus de catalogacions, així com l’exhaustivitat de les regulacions que estableix, faran molt complexa una aplicació clara i inequívoca dels criteris d’articulació de l’article 453.3, reproduït al parà-graf anterior.

Finalment, en relació als altres plans especials vigents a l’interior del Parc amb anterioritat al POUM, aquest incorpora el Pla Especial Tussols – Basil (1991). En el cas del sector Moixina – Pla de Llacs, la situació és més complexa: el POUM integra majoritàriament les determinacions del Pla especial de 1993, per bé que l’Annex 2 de les normes urbanístiques disposa que és vigent exclusivament la delimitació i la regulació dels “espais per a usos hostaler-recreatiu” i dels “edificis i usos incompatibles” situats al sud del vial de Sant Jordi, la qual no és reproduïda als plànols de zonificació del POUM; d’altra banda, d’acord amb la fitxa 197 del Ca-tàleg de béns protegits, són preceptives les actuacions contingudes al PEZVG i al Pla Especial Moixina – Pla de Llacs, pel que fa als espais d’interès preferent. Cal recordar al respecte que el PEZVG de 1994 havia inclòs aquest espai en el Catàleg d’espais d’interès preferent. 2.3.2. Pla general de Sant Joan les Fonts (2003) Principals aspectes amb incidència sobre el Parc Natural

– El PG vigent és el resultat de la revisió de l’antic Pla general de 1986. Un dels motius de la revisió ha estat “La pertinença del municipi al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al que aporta el 20% de la seva extensió territorial, elements natu-rals de singular valor i una clara voluntat d’intensificar la identitat local com aportació a la identitat del Parc Natural”. En aquest sentit, una de les directrius estratègiques que han orientat els treballs ha estat “Reafirmar-se com corresponsable i impulsor de les estratègies ambientals que garanteixin la consecució dels objectius de protecció que persegueix el Parc Natural”.

– En aquest context, s’entén que son objectius compartits amb el Parc Natural i, per aquest motiu, es proposa:

o El manteniment dels objectius conservacionistes i proteccio-nistes del PNZVG en els àmbits on aquest te competències

o La recuperació i aplicació de les conclusions i recomanaci-ons, que passats els anys encara mantenen la seva vigèn-cia, del Campus Europeu del Medi Ambient a La Garrotxa


o La definició d’àmbits amb funcions connectors amb la incor-poració del Parc de les Mulleres

o La concreció d’un Pla Especial per la rehabilitació i recupe-ració del riu Fluvià al seu pas per Sant Joan

o El sanejament i recuperació de la riera Turonell, afectada per les situacions industrials pròximes.

o Incrementar el domini públic del sòl en zones de major fragili-tat ambiental, amb preferència per les zones protegides del Turonell i Les Mulleres

o La recuperació i millora de la rica xarxa de camins rurals e-xistents al municipi.

o Un tractament específic dels espais frontera amb el Parc Na-tural, des del propi planejament local.

o La introducció de conductes de sostenibilitat en les pràcti-ques urbanes que afectaran tant als aspectes d’ordenació com als estrictament normatius.

o L’aportació de zones amb finalitat connectora dels sistemes naturals

– A més, el PG es planteja definir els espais frontera entre les si-tuacions urbanes i les zones protegides per tal de facilitar la con-secució dels objectius locals i de protecció que es comparteixen amb el Parc

– Així mateix, és un objectiu del planejament definir i protegir a-quells àmbits d’especial interès pel seu valor com a connectors biològics dins els espais d’interès naturals, considerant tant els aspectes que afecten als usos del sòl admissibles per aquesta finalitat, com aquells espais que per la seva particular naturale-sa, trams fluvials, tenen un especial interès connector, com a-quells que actuen com a nexe d’unió entre conques hidrogràfi-ques.

– El PG proposa també la modificació dels límits interns del Parc, per tal de fer efectives les ampliacions de sòl urbanitzable que preveu i, de forma paral·lela, la dels límits externs, amb l’objecte

d’ampliar el Parc en les zones nord i oest del municipi, fent coin-cidir el límit del Parc amb el del terme municipal.

Regulació del sòl no urbanitzable

– Els criteris i objectius adoptats pel PG són:

o Mantenir els nivells de protecció establerts al PEZVG en a-quest municipi, amb la voluntat d’adaptar el planejament lo-cal al que dicti la revisió d’aquest planejament especial.

o Definir els espais frontera entre les situacions urbanes i les zones protegides per tal de facilitar la consecució dels objec-tius locals i de protecció que es comparteixen amb el Parc

o Regular la rehabilitació i conservació del patrimoni arquitec-tònic existent en l’àmbit rural, propiciant la seva recuperació per activitats residencials i redefinint altres usos compatibles amb la fragilitat i valor natural de la zona.

o Definir i protegir aquells àmbits d’especial interès pel seu va-lor com a connectors biològics dins els espais d’interès natu-rals, considerant tant els aspectes que afecten als usos del sòl admissibles per aquesta finalitat, com aquells espais que per la seva particular naturalesa, trams fluvials, tenen un es-pecial interès connector, com aquells que actuen com a ne-xe d’unió entre conques hidrogràfiques.

o Definir un règim específic d’edificació i usos per les indústri-es existents en sòl no urbanitzable, a partir del criteri de no obviar la seva existència i de procurar, en els casos en que sigui possible, el seu trasllat a zones més adients per l’activitat industrial, i en els casos en que la seva naturalesa, l’estructura existent i el seu nivell de consolidació no perme-tin el trasllat, aplicar les condicions ambientals i paisatgísti-ques necessàries per tal de fer compatible la seva perma-nència dins el sòl no urbanitzable del municipi i per tant dins el Parc Natural. .

o Redefinir el nucli de Begudà, així com la seva normativa ur-banística d’aplicació.


o Proposar al Parc Natural la modificació dels límits externs en els termes anterioment descrits.

o Propiciar la especial protecció dels sòls agrícoles i forestals de forma que el nou marc urbanístic permeti millorar les condicions de les explotacions existents adequant i moder-nitzant les infraestructures que aquelles precisen pel seu òp-tim desenvolupament, tant des del punt de vista de l’activitat econòmica que signifiquen com des del que valora la seva contribució a la conservació dels valors naturals i paisatgís-tics d’aquestes zones rurals del Parc Natural.

– El PG regula entre els sistemes generals el que nomena Sistema

natural, el qual comprèn els terrenys destinats a la titularitat pú-blica pel seu valor natural. Dintre d’aquests hi ha:

o Àrees d’especial protecció: xarxa hídrica i boscos grafiats.

o Espais d’interès preferent d’acord amb el PEZVG de 1994:

- Volcà Aiguanegra. - Volcà de l’Estany. - Volcans Bellcaire. - Volcà Puig de l’Os. - Cingles de Fontfreda. - Cingles la Canova. - Cingle Can Sordet. - Cingle Guaeda Soms. - Cingle el Turonell. - Mulladius del Rec de Verlets.

o Plans especials de protecció local: - PE Sector les Mulleres. - PE Riberes del Fluvià.

El PG disposa que les àrees d’especial protecció i els espais d’interès preferent obtenen la seva especial protecció de la nor-mativa del PEZVG, qualsevol modificació d’aquesta que afecti aquestes zones s’incorporarà automàticament a aquest PG.

– Zonificació

o Terrenys d’especial protecció:

- Àrees d’especial protecció. Inclouen els boscos singulars i més representatius, així com els boscos de ribera i els conjunts volcànics representatius. S’admeten únicament els aprofitaments forestals i els usos agropecuaris tradicio-nals i es prohibeixen les edificacions de nova planta.

- Reserves naturals. Espais naturals que han de ser objecte d’una especial protecció, conservació i millora, amb la fina-litat d’evitar qualsevol acció que pugui reportar el deterio-rament, la transformació o la desfiguració de la seva geo-morfologia o de la seva flora.

- Àrees de protecció de la xarxa fluvial. Terrenys de les vo-res dels rius i torrents i, en general, les zones que per llurs característiques naturals, geològiques o ambientals, han de ser objecte d’una especial protecció. No podran ser edi-ficats ni dedicats a usos que suposin una transformació de les seves condicions naturals.

- Espai agrícola d’especial interès. Terrenys amb aprofita-ment agrícola constituïts per sòls de primera qualitat. Úni-cament s’admeten els usos de caràcter agrícola i es prohi-beix qualsevol tipus d’edificació de nova planta.

- Espai forestal de protecció de vessants. Terrenys exposats a processos d’erosió bé perquè posseeixen una cobertura vegetal molt esclarissada, o bé perquè estan situats en pendents superiors al 50 per cent. Únicament seran ad-mesos els aprofitaments forestals amb limitacions i no s’admeten les edificacions de nova planta.

o Terrenys amb valor agrícola i forestal:

- Espai agrícola permanent. Terrenys destinats prioritària-ment a l’aprofitament agrícola en els què s’apliquen les


normes generals d’ús i edificació establertes pel PG i pel PEZVG.

- Espai forestal lliure permanent. Terrenys de muntanya que, per raó de la inclinació del sòl, per l’existència de boscos i per la seva importància en la configuració del pai-satge, impliquen notables limitacions en l’edificació. S’admeten únicament els usos lligats a la naturalesa i des-tí de la finca, així com les edificacions previstes amb ca-ràcter general en el PG i el PEZVG.

- Enclaus agrícoles a l’espai forestal. S’aplica un règim anà-leg a l’exposat al paràgraf anterior.

o Indústries en sòl no urbanitzable.

o Nucli rural de Begudà. Catàlegs

– A l’espera de la redacció del Pla especial de protecció del patri-moni que preveu el POUM, aquest defineix un Pre-catàleg d’elements que pel seu interès arqueològic, històric, artístic, pai-satgístic o arquitectònic, han de disposar, de forma urgent, d’una especial protecció. Integren aquest Pre-catàleg un total de 19 e-lements.

– Així mateix, als efectes del catàleg de masies i cases rurals pre-vist a la Llei 2/2002, les normes urbanístiques contenen un an-nex amb la relació d’habitatges existent en sòl no urbanitzable, la qual es podrà ampliar amb aquells altres l’existència dels quals amb anterioritat al PG sigui acreditada.

Articulació amb el PEZVG Directriu estratègica: mantenir els nivells de protecció establerts al PE del Parc Natural pel que afecte al municipi, amb la voluntat d’adaptar el planejament local al que dicti la revisió del PEZVG.

L’article 103 de les normes urbanístiques disposa que règim d’edificació i usos del sòl serà l’establert en PEZVG. 2.3.3. Normes subsidiàries de planejament municipal de Les Preses (2003) Principals aspectes amb incidència sobre el Parc Natural El Parc inclou la major part del sòl no urbanitzable de les Preses, motiu pel qual el PEZV de 1994 ha estat considerat, juntament amb el plane-jament municipal revisat, el punt de partida per al procés de revisió. Conseqüentment, la regulació del sòl no urbanitzable i, en particular la del Bosc de Tosca que compta amb un Pla Especial propi (1985, modifi-cació 1997), esdevenen aspectes amb una rellevància molt destacada. Les NNSS integren bàsicament la zoniificació del Pla Especial esmentat. En aquest context, les Normes subsidiàries pretenen assolir nous graus de protecció en el sòl no urbanitzable tant actius com passius, que es concreten, entre altres, en les mesures següents

– Qualificar la vall del Corb i el peu de la carretera de La Pinya com a Reserva agrícola d’interès paisatgístic especial.

– Ajustar els límits de la Reserva natural volcànica de l’àmbit del Bosc de Tosca a les determinacions del PEZVG i a les concreci-ons de l’Anàlisi del Marc Físic inclòs a la Diagnosi Urbanística prèvia a les Normes subsidiàries.

– Delimitació de l’àmbit del Parc de Pedra com a model d’actuació activa sobre la protecció d’una àrea de reserva natural que in-clou un espai d’interès preferent, i que es pretén com a element desencadenant d’un canvi en la valoració que té del Bosc de Tosca un sector de la població.


Regulació del sòl no urbanitzable

– Reserva natural volcànica.

o Correspon al conjunt de paratges que conformen el Bosc de Tosca. Es divideix en tres subzones: d’especial interès geo-lògic i paisatgístic, d’interès botànic o forestal i d’interès geo-lògic o paisatgístic.

o Únicament s’admeten els usos preexistents compatibles. o Prohibició d’activitats extractives, d’aprofitaments forestal i

d’obertura de nous camins. o Consideració de les artigues com a unitats físiques indivisi-

bles a efectes parcel·latoris. o Únicament s’admeten noves edificacions, en condicions res-

tringides, a la tercera de les subzones esmentades.

– Reserva agrícola o agropecuària.

o Comprèn els espais agrícoles, prats i pastures no inclosos en algunes de les altres zone, així com els diversos assen-taments rurals, amb l’objecte de possibilitar les activitats a-grícoles i ramaderes i, en general a les vinculades als usos assenyalats com a compatibles. Es localitza al peu de la ser-ra de Xenacs i a algunes planes pròximes al Fluvià.

– Agrícola d’interès paisatgístic especial.

o Comprèn la vall del Corb, el pla de Can Xon i la seva prolon-gació a l’altra banda de la C-152.

o Sols podran edificar-se edificacions de nova planta amb ca-ràcter complementari dels edificis dels edificis o agrupacions preexistents, sempre que formin un conjunt unitari i integrat.

– Àrea d’influència al voltant del camí al veïnat de Pocafarina.

o Correspon a un sector en l’àrea del Bosc de Tosca que, per la seva situació urbanística, és objecte d’una regulació es-pecial, amb possibilitat d’admetre implantacions edificatories per habitatges, amb certes limitacions.

– Reserva forestal.

o S’aplica als espais muntanyosos no inclosos en espais d’interès preferent.

o Solament s’autoritzaran les activitats i instal· lacions relacio-nades amb el valor que es protegeix, així com els de caràc-ter agrícola i/o ramader que siguin compatibles.

o La possibilitat d'edificació resta restringida a aquells casos estrictament necessaris per al desenvolupament de les acti-vitats silvopastorals o les de gestió del Parc Natural.

– Zones de protecció.

o Protecció de vessants i Protecció de marges fluvials o És d’aplicació la normativa de la zaona de Reserva forestal

amb limitacions addicionals.

– Espais naturals d’interès preferent.

o S’aplica a aquells espais que tenen aquesta condició d’acord amb el catàleg corresponent del PEZVG de 1994: la Fageda del Corb i el la reserva natural del volcà del Racó.

o No edificables i restricció estricta d’usos i aprofitaments. Articulació amb el PEZVG

L’article 3 de les normes urbanístiques estableix que la regulació de tota l'àrea inclosa dins l'àmbit del PEZVG, haurà de coordinar-se i adequar-se a aquest Pla. Els criteris de zonificació poden compatibilitzar-se amb els que utilitzi el Pla Especial. Tanmateix, la normativa presenta la dificultat de la seva inadequació a la Llei 2/2002.


2.3.4. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Feliu de Pallerols (2003)

Principals aspectes amb incidència sobre el Parc Natural La redacció d’aquest Pla va anar paral·lela a l’ampliació del Parc Natural en aquest municipi. La nova delimitació del Parc va ser establerta pel Decret 58/2003, de 20 de febrer. Els objectius del POUM en relació al Parc, els quals a l’hora en defineixen són aquests:

– Reflectir l'ampliació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, posant de manifest el seu paper com a connector entre diferents espais del PEIN.

– Definir, amb vocació de permanència, els límits interns del nou àmbit de l'espai protegit tenint en compte criteris mediambien-tals, morfològics i paisatgístics i, a la vegada, aquells aspectes relatius a les necessitats, actuals i futures, de desenvolupament de la població.

– Establir, a l'entorn del nucli urbà de Sant Feliu de Pallerols un àrea de transició, entre el sòl urbà i urbanitzable i el Parc Natural de manera que faciliti una adequada relació entre l'espai protegit i el propi nucli i permeti donar resposta als requeriments, actuals i futurs, per al desenvolupament de la població.

– Plantejar, en l'àrea de transició, dues categories en funció de la seva proximitat al nucli urbà o, pel contrari, de la seva colindàn-cia amb les àrees del Parc, definint, en cada cas, els respectius nivells de protecció i els usos admesos o els usos prohibits.

– Establir criteris per al tractament del sòl no urbanitzable del mu-nicipi, diferenciant, l'espai forestal i de protecció de vessants, l'espai agrícola i l'espai de bosc de ribera i de dinàmica fluvial, i plantejant tractaments específics per a cadascun d'aquests àm-bits. Coordinar aquestes propostes amb els òrgans gestors del Parc Natural i amb el procés de revisió del Pla especial del Parc de la Zona Volcànica.

Regulació del sòl no urbanitzable De forma anàloga al cas d’Olot anteriorment exposat, El POUM defineix i regula els elements bàsics en aquesta classe de sòl, fixa les condicions d’ús i d’edificació (amb un desenvolupament més gran de l’aplicació d’aquells articles de la Llei 2/2002 que regulen les condicions edificatòri-es en sòl no urbanitzable) i estableix condicions específiques de protec-ció del paisatge. El POUM atorga a tot l’àmbit inclòs en el Parc la consideració de protec-ció especial d’acord amb les qualificacions següents:

– Zona de protecció especial. Espai agrícola.

o Àrees de sòl no destinades a l’aprofitament agrícola perma-nent, les quals són reservades pel POUM per aquest ús ex-clusiu.

o Ús exclusivament agrícola. A les masies existents, apart de l'ús d'habitatge, es permet l'ús turístic-hoteler

o Prohibició de qualsevol tipus d’edificació de nova planta en aquesta zona, excepte a l’anomenada zona intermèdia, limí-trof amb la massa forestal.

– Zona de protecció especial. Espai forestal.

o Inclou les àrees cobertes de vegetació arbòria, així com al-tres que, per la seva situació i característiques han de ser també objecte d’aquesta qualificació

o Els terrenys no podran ser dedicats a utilitzacions que impli-quin transformació del seu destí o naturalesa forestal.

o Prohibició de qualsevol tipus d’edificació (amb excepcions). o Normes específiques de protecció relatives a tancaments,

publicitat, moviments de terres, obertures de camins, etc.

– Zona de protecció singular.

o Àrees declarades com a Reserva Natural per la Llei 2/1982, i altres assenyalades en funció del seu caràcter i de les pre-visions del planejament anterior.


o Només s’admeten els usos compatibles amb les seves codi-cions naturals i amb els objectius de protecció especial.

o No edificables. Catàleg de béns protegits Comprèn dues categories: béns d’interès arquitectònic, arqueològic o històric (castells, molins i masies situats alguns d’ells dins del Parc) i béns d’interès científic i paisatgístic. Aquests darrers comprenen els volcans i 12 àrees entre les quals es troben el castell de Colltort, els prats i l’ermita de Santa Cecília, el santuari de la Salut, Sant Iscle de Colltort, etc. Catàleg de masies i cases rurals D’acord amb l’art. 50 de la Llei 2/2002, el POUM relaciona en aquest catàleg un conjunt de 133 edificacions rurals susceptibles de construcció o rehabilitació. Articulació amb el PEZVG La disposició addicional segona de les normes urbanístiques estableix que a la zona del Parc Natural, a part de les disposicions del POUM serà d’aplicació el PEZVG. Aquesta aplicació es veurà, a la pràctica, afavorida pel fet que la redac-ció del POUM es va fonamentar en els treballs de base encomanats pel Departament de Ambient de cara a l’ampliació del Parc, els quals són també utilitzats en la revisió d’aquest Pla Especial (vegeu 3.1 e) . Per aquest motiu, els criteris de zonificació utilitzats fan que aquesta pugui compatibilitzar-se fàcilment amb la que ha d’establir el Pla Especial.

2.3.5. Normes subsidiàries de planejament de Santa Pau (1987)

Es remeten al PEZVG pel que fa a l’ordenació urbanística del sòl no urbanitzable a l’interior del Parc Natural

2.3.6. Pla d’ordenació urbanística municipal de Mieres (en tramitació)

Mieres no disposa de planejament urbanístic, per bé que actualment tramita el seu POUM. Aquest document qualifica com a espais d’interès natural protegits els espais inclosos en el PEIN i, per tant, l’àmbit del Parc Natural. El POUM es remet a la normativa específica de cada espai protegit, a més d’establir les disposicions següents. Condicions d’ús: Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per la mateixa, pugui afectar de forma apreciable als citats llocs, ja sigui individualment o en combina-ció amb altres plans i projectes, es sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions en el lloc, tenint en compte els objectius de conservació del mencionat espai. Aquests plans o projectes s’hauran de sotmetre a informació pública. En aquestes àrees es prohibeix qualsevol tipus d’edificació, la tala d’arbrat autòcton i qualsevol modificació que desvirtuï les característi-ques de l’entorn. S’admeten les obres de consolidació i de millora de les construccions tradicionals existents d’acord amb els criteris de la present normativa. Aquestes obres s’hauran de justificar en funció del programa familiar dels residents i es realitzaran amb respecte a l’entorn. 2.3.7. Normes subsidiàries de Castellfollit de la Roca (1997)

La reduïda superfície del municipi, englobat tot ell dins dels límits externs del Parc, fa que només 45 ha. formin part d’aquest. S’apliquen a aquests sòls dues qualificacions: rural, amb l’objectiu de conservar la situació actual, i lliure permanent, amb règim de protecció estricta que correspon als espais rurals i encinglerats.


2.3.8. Normes Subsidiàries de Les Planes d’Hostoles (1982, modificació 1997)

Les Normes Subsidiàries apliquen a l’àmbit del Parc Natural la categoria de Reserva Natural. Aquesta zona s’entén saturada amb les edificacions existents, per bé que s’admeten les obres de conservació, millora i am-pliació dels edificis rurals existents quan tinguin per objecte mantenir l’ús de l’habitatge i els usos agropecuaris, amb un límit de volum. Així mateix, s’estableixen condicions d’ús, volum i estil. No obstant això, alguns usos permesos no s’avenen amb el PEZVG de 1994.

2.3.9. Normes Subsidiàries de Sant Aniol de Finestres (1992)

La normativa enuncia diferents tipus de zones en sòl no urbanitzable, però a aquestes no se’ls associa un articulat propi. En el cas de la Zona d’especial protecció, aplicada a l’àmbit del Parc, les Normes estableixen que serà obligatori l’informe preceptiu per part de la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, previ a l’atorgament de les autoritzacions necessàries per a l’execució de qual-sevol pla, obra, moviment de terres o explotacions dels recursos natu-rals, a l’interior o a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo. Pel que es refereix a l’àmbit de la serra de Finestres que no pertany al Parc, però que és objecte del present Pla Especial (vegeu 5), és qualifi-cat com a Zona rústica.

2.3.10. Normes Subsidiàries de Vall de Bianya (1982)

Actualment es tramita la revisió de planejament municpal (aprovació inicial, 2002). Les NN.SS. de 1982 apliquen les qualificacions de zona forestal (vessant SE de la serra de Sant Valentí i serra d’Aiguanegra), de bosc de ribera i protecció de cursos fluvials (marge esquerre de la riera de Ridaura i marge dret del Fluvià) i zona agrícola (enclavaments de la serra de Sant Valentí.

2.3.11. Normes Subsidiàries de Montagut (1994)

Les normes recullen en un plànol d’ordenació la zonificació del PEZVG de 1994 aplicable a la part d’aquest municipi que pertany al Parc Natural. En el mateix plànols es reprodueix la normativa del Pla Especial d’aplicació a aquestes zones. Tanmateix, en la resta de la documentació normativa del Pla consultada no s’han trobat altres remissions al Pla Especial. Únicament s’estableix que qualsevol intervenció que requereixi llicència municipal precisarà de l’informe preceptiu en el cas de la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

2.4. Síntesi

2.4.1. La coherència amb el Pla Director Urbanístic de la Conca Alta del Fluvià, que actualment es formula de forma paral·lela al Pla Especial, és un element clau per assolir un adequat encaix territorial del Pla Especial. Els documents del Pla Director elaborats fins al moment mostren uns plantejaments compatibles amb els objectius del Parc Natural i els que s’estableixen per a la revisió del seu Pla Especial (vegeu 5), de manera que ambdós plans poden complementar-se mútuament sobre la base d’un model territorial i uns enfocaments estratègics unitaris.


2.4.2. En relació al PEIN, atès el seu caràcter prevalent com pla territo-rial sectorial i el fet que esdevé el marc adequat per a integrar el Parc Natural en la xarxa catalana d’espais protegits, el Pla Especial haurà d’aplicar i desenvolupar les seves determinacions de caràcter general i les relatives a la Zona Volcànica de la Garrotxa en particular. En aquest context, establirà la delimitació definitiva de l’espai i fixarà les mesures adequades per a garantir la connectivitat ecològica amb altres espais veïns, a més d’altres aspectes anteriorment esmentats.

2.4.3. Pel que es refereix al planejament urbanístic municipal, la pro-mulgació de la Llei 2/2002 ha accelerat la revisió de molts dels instru-ments de planejament general. Tot i que el règim urbanístic que s’aplica als territoris del Parc Natural pren en consideració normalment els objec-tius de protecció d’aquell i la prevalència del Pla Especial, i que el diver-sos plans han estat sotmesos al procediment d’avaluació d’impacte am-biental, ni s’han considerat els efectes acumulatius ni s’ha evitat, per tant, la tendència al continu urbà esmentada a 2.8.

D’altra banda, els criteris d’ordenació del sòl no urbanitzable són hetero-genis i es detecta una gran quantitat de buits, duplicitats que generen problemes d’interpretació i altres incongrüènces, de manera que pot afirmar-se que ni el PEZVG de 1994 ni la intervenció de la Junta de Pro-tecció en la tramitació de tots aquests plans. han pogut garantir una or-denació urbanística suficientment cohesionada i unitària. Cal, doncs, que el nou Pla Especial estableixi una ordenació bàsica del sòl nou urbanit-zable comuna per a tot el seu àmbit: zonificació, normes d’ús del sòl i d’edificació, etc., a partir de la qual el planejament urbanístic municipal pugui desenvolupar altres aspectes addicionals (catàlegs de masies i cases rurals, catàlegs de béns protegits, ordenacions complementàries i de detall, etc.).


3. Elements de referència per a la revisió del PEZVG

Un aspecte especialment remarcable en relació a altres processos de planejament anàlegs és l’existència d’una gran quantitat de treballs pre-vis i recents destinats a preparar la revisió del Pla. Han consistit en in-formes diversos, en avaluacions crítiques (de caràcter global o sectorial) de la idoneïtat de les determinacions del PEZVG de 1994 i del seu grau de compliment, amb les consegüents propostes de millora, etc. En altres supòsits, els treballs han estat estudis de base que han completat i des-envolupat la exhaustiva informació generada o recopilada pel Parc, en els seus diversos àmbits territorials, actuals o futurs (valls del Fluvià, del Ser i del Brugent, serra de Finestres,...), o bé en matèries concretes (connectivitat ecològica, paisatge,...). Els resultats d’aquests treballs han de desenvolupar un paper decisiu en la configuració del futur Pla Especial, per bé que no totes les seves pro-postes poden ser adoptades mecànicament, sinó que hauran d’adequar-se en funció de la seva idoneïtat en relació als objectius i directrius esta-blerts per la Junta de Protecció i las condicionats del marc jurídic.

3.1. Informes i treballs de base per a la revisió

3.1.1. Directrius per a la revisió del Pla especial del Parc Na-tural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. (Informe intern) 8 L’informe assenyala que quinze anys després de la redacció del PEZVG ens trobem al final d’una primera etapa que s’ha caracteritzat, per una banda, per la implantació d’un model de gestió integrada del territori que ha compatibilitzat el desenvolupament socioeconòmic amb l’objectiu de protecció i conservació dels recursos naturals, i per una altra banda, per

8 CANOSA, Xavier. 2001. Directrius per a la revisió del Pla especial del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

la consolidació d’un model de relació humana i institucional que ha fet de la zona volcànica una marca d’identitat socioecològica avui acceptada i valoritzada de forma general. El tancament d’aquesta primera etapa passaria per la modificació del Pla Especial basada en cinc línies de treball:

– Incorporar la recerca aplicada desenvolupada durant aquest pe-ríode.

– Donar resposta a les demandes municipals d’expansió urbana.

– Rectificar el límits externs del Parc per atendre noves demandes d’ampliació i per adequar el Parc al PEIN.

– Atendre l’impacte de les noves infraestructures.

– Adequar-se al marc legal vigent i actualitzar el document. La revisió Pla Especial ha de donar resposta als reptes i les situacions que afectaran el futur del Parc, dels que l’autor destaca:

– Una reflexió sobre el territori més madura que neix en tots i cada un dels municipis que formen el Parc i que, en els seus proces-sos de revisió del planejament urbanístic local, plantegen qüesti-ons que van més enllà de fixar nous límits pels seus creixements i que no solament afecten a la pell del territori si no a la seva es-tructura supramunicipal, al model de desenvolupament a què es tendeix i, en conseqüència, als objectius de conservació i pro-tecció pels quals es va crear el Parc.

– El reconeixement socioecològic per part dels habitants del Parc de que sobre el territori protegit s’assenta un sistema urbà cada vegada mes complex i articulat, i per tant més ric.

– La consolidació sobre el territori d’unes infraestructures viàries que responen a un model de desenvolupament diferent de l’actual i que provoca noves situacions de relació territorial i en els comportaments socioeconòmics.

– Els dèficits estructurals en tecnologies econòmiques (saneja-ment, energia, residus, etc.) que s’agreugen a l'haver de supor-


tar majors demandes sobre bases mal dimensionades i en al-guns casos obsoletes.

– Els canvis produïts respecte als usos del sòl en les zones perifè-riques al Parc i els induïts i previsibles que provocaran la materi-alització d’un model no expressat però que ja mostra els primers elements bàsics del que serà la seva estructura territorial en un futur.

Per altra banda, la definició d’un model territorial articulat sobre l’eix del Fluvià no pot ser ajornada i, en aquest sentit, es treballa en el futur Pla Director. Es considera ineludible la participació del Parc en la definició del model territorial del sistema urbà de la conca alta del Fluvià, partici-pació que podria significar:

– Revaloritzar i reafirmar l’aposta formativa i cultural que ha repre-sentat i ha de representar el Parc Natural en relació a la comar-ca.

– Aportar informació de qualitat que permeti valorar l’impacte que sobre l’ecosistema en que actuem tenen o tindran les determina-cions derivades del model territorial.

– Definir la naturalesa i activitats admissibles tant als espais situats a l’interior del seu àmbit competencial com a la perifèria del Parc o a altres àmbits externs però amb influencia directa sobre el mateix, a on la tria d’un model o un altre pot afectar directa i ne-gativament l’objectiu de conservació i protecció que la voluntat popular diposita en el Parc.

– Compartir els criteris per la implantació de les tecnologies eco-nòmiques sobre un territori, els valors del qual són els principals protagonistes.

– Aportar criteris de protecció del sòl agrícola situat a la perifèria del parc i que forma les conques dels rius, garantia de supervi-vència dels aqüífers.

– Definir criteris de sostenibilitat que permetin un desenvolupa-ment socioecològic en la línia marcada pel Parc i desenvolupada els últims anys.

– Treballar amb criteris de capacitat de càrrega i petjada ecològica per comprendre els efectes de les dinàmiques municipals sobre els recursos ecològics.

Com a conseqüència, es defineixen un conjunt d’objectius i de criteris per regir la revisió del Pla Especial, els quals es relacionen als quadres annexos, i es formulen propostes des dels punts de vista metodològic, procedimental i d’articulació amb els planejaments i les propostes d’infraestructures que incideixen en el Parc.

OBJECTIUS PER A L A REVISIÓ DEL PEZVG

o Actualitzar el document en funció de la informació disponible sobre nous valors de la zona, reconeguts al llarg dels 13 anys de gestió del Parc.

o Incorporar els canvis funcionals i estructurals produïts dins dels seu àmbit territorial des de 1987.

o Homogeneïtzar el tractament dels sòls classificats i les normatives aplicables dins els diferents planejaments municipals.

o Modificar els límits del Parc.

o Valorar i recollir els canvis sobre l’estructura orgànica del territori produïts per actu-acions consolidades o previstes.

o Valorar i prevenir les conseqüències de l’aplicació de la legislació urbanística esta-tal.

o Diferenciar en la nova normativa les normes bàsiques d’aquelles complementàries o de les directrius.

o Adaptar el document al marc jurídic vigent.

o Corregir mancances i disfuncions de l’actual PEZVG.

o Actualitzar la cartografia en base als sistemes d’informació disponibles.

o Redefinir l’objectiu dels catàlegs i actualitzar-los.


3.1.2. Auditoria operativa del Pla especial de la Zona Volcà-nica de la Garrotxa 9 Té com a objectiu avaluar la coherència interna i l’aplicació del PEZVG, per tal de trobar-ho virtuts i mancances que aportin nous criteris pel mi-llor compliment de la Llei 2/1982. L’esquema de la metodologia seguida es mostra en el quadre següent: Entre les propostes formulades cal destacar les següents:

9 GERMAIN, Josep; CAMPOS, Miquel. Auditoria operativa del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. ICHN. Maig 2002.

– La primera fa referència al model de planificació del Parc. En a-

quest sentit es remarca que la programació detallada i la concre-ció de les actuacions a dur a terme no haurien de ser formulades directament des del Pla Especial sinó que, d’acord amb els ob-jectius, normes i recursos establerts per aquest, aquesta tasca hauria de correspondre a un pla de gestió. Paral·lelament, el Pla Especial hauria d’establir els mecanismes de coordinació per ga-

CRITERIS PER A LA REVISIÓ DEL PEZVG o Fer del Parc un element catalitzador, aglutinador i dinamitzador del territori.

o Millorar els aspectes ambientals, socials (qualitat de vida) i paisatgístics.

o Actuar com a nucli de millora ambiental de tota la comarca.

o Mantenir les funcions de control del sòl no urbanitzable i reduir els impactes sobre els recursos naturals.

o Reafirmar la condició del Parc d’interlocutor amb els municipis i de generador d’inversions.

o Cercar una major implicació de tots els actors en la gestió unitària del sòl no urba-nitzable.

o Aprofundir en la tasca d’assessorament en les polítiques i actuacions que poden afectar el Parc i millorar la capacitat actual d’actuació i decisió.

o Aportar l’experiència de l’equip estor per tal de millorar l’actitud dels habitants i predisposar els ens locals en una major implicació.

o Definir clarament objectius mi estratègies.

o Relació normativa entre els planejaments urbanístics locals, els PALS i el PEZVG.

o Claredat jeràrquica en el text normatiu.

o Instrumentat eines d’aplicació, gestió, divulgació i informació precises, entenent que es persegueix una homogenització i racionalització dels aspectes normatius per tot l’àmbit del Parc.

o Cercar el la documentació del PEZVG la simplicitat en l’exposició, la concreció en la detecció de causes i la claretat en les propostes d’actuació.


rantir la coherència entre plans i programes sectorials destinats a planificar aspectes específics de la seva gestió i establir els me-canismes de seguiment dels vectors i paràmetres ambientals corresponents.

De fet, aquesta proposta de l’Auditoria representa un nou model de planejament del Parc que passaria d’un instrument gairebé únic (Pla Especial), amb les consegüents rigideses sobre la ges-tió, a un sistema coherent d’instruments de planificació, més a-daptable i flexible. El sistema plantejat és anàleg al que ja ha havia estat adoptat amb anterioritat en el Parc Natural de Cap de Creus per la Llei 4/1998. D’acord amb aquesta Llei, el Pla Especial és l’instrument de planificació bàsic i de vigència indefinida que estableix l’ordenació integral de l’espai protegit, de caràcter estratègic, sens perjudici d’ordenar de forma detallada aquells aspectes de caràcter permanent que no requereixin instruments específics. Sota la prevalència jeràrquica del Pla Especial, es desenvolupen el pla rector d’ús i gestió (PRUG) i plans i programes de caràcter sectorial. El PRUG és un instrument de programació de la gestió a termini mitjà (quatre anys) que pot contenir també normes de caràcter temporal. Els plans i programes sectorials, de caràcter molt especialitzat, poden tenir configuracions molt diverses, amb l’objecte de regular i/o programar de forma detallada aspectes específics de l’actuació del Parc.

– El PEZVG hauria de desenvolupar aspectes insuficientment ate-

sos en relació a les funcions dels òrgans del Parc tot reforçant la intervenció d’aquests, les activitats primàries, els espais limítrofs amb els nuclis urbans, etc., així com els instruments de suport i cooperació amb la propietat i els ens locals. També hauria de preveure un programa d’adquisicions estratègiques de sòl.

– El PEZVG hauria d’assumir les determinacions del PEIN en a-

quest espai, inclosa la futura ampliació per la serra de Finestres.

– Cal reforçar la capacitat d’intervenció de la Junta de Protecció ambun increment de les seves competències executives, Entre altres aspectes això hauria de referir-se al caràcter vinculant dels seus informes, a l’extensió de la preceptivitat d’aquests a actua-cions externes al Parc que puguin afectar els valors protegits per la Llei 2/1982 (plans programes i projectes hidrològics, urbanís-tics i d’infraestructures, gestió de fertilitzants i de residus rama-ders,...) o a la possibilitat d’aplicar altres mesures de protecció de l’ordenament jurídic del Parc. També es considera necessari desenvolupar les funcions dels altres òrgans del Parc.

– Pel que fa a la zonificació i l’ordenació, el PEZVG hauria

d’establir un règim diferenciat entre els espais que tenen la con-dició de reserva natural i la resta. Així mateix, caldria evitar una excessiva proliferació de zones, fer els seus límits fàcilment identificables i no incórrer en una dispersió normativa que en di-ficulti la interpretació.

3.1.3. Estratègia per a la gestió del vulcanisme al Parc Natu-ral de la Zona Volcànica de la Garrotxa 10 Tot i que la finalitat d’aquest treball no es circumscriu a la revisió del PEZVG, conté una sèrie de propostes i recomanacions per al planeja-ment de la Zona Volcànica, les quals han de ser objecte d’una atenció especial. L’estratègia es desenvolupa en tres àmbits temàtics diferenciats: la re-cerca, la conservació i la divulgació. Als efectes del Pla Especial consi-derarem especialment el segon àmbit, sense oblidar però els altres. Els principals elements de la diagnosi són exposats a la taula que es reprodueix en la pàgina següent. Les conclusions de la diagnosi exposen les principals problemàtiques detectades les quals, per bé que d’una

10 FERRÉS, Dolors; PLANAGUMÀ, Llorenç. Estratègia per a la gestió del vulcanisme al Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Març 2000.


magnitud netament inferior a les de les existents en el moment de la formulació del PEZVG, poden marcar les línies d’actuació bàsiques en aquesta matèria per a la revisió del Pla: “Tot i que en general la geomorfologia dels cons volcànics ha millorat per l’aturada de les extraccions i per els projectes de restauració que s’han desenvolupat, es constata que en forces casos:

− Ha mancat una gestió d’usos del sòl adequats per realçar la mor-fologia dels cons i cràters.

− S’ha produït la pèrdua de visibilitat i possibilitat d’observació dels afloraments més significatius per abocaments de runes, esllavis-saments i creixement de la vegetació. En certs casos s’ha reduït també l’accessibilitat del públic.

Aquests processos, però, són generalment reversibles i es poden corre-gir amb l’aplicació d’actuacions adequades. “ Les principals recomanacions per a la conservació dels valors volcànics aplicables al PEZVG són:

− Elaboració d’un Pla Especial per al volcà Montsacopa (ja previst pel PEZVG vigent).

− Ampliació dels límits del Parc Natural en els termes municipals de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles (volcans de Sant Marc i del Puig Roig i cingleres basàltiques del Brugent.

− Catàleg d’espais d’interès preferent.

o Incorporar-hi el volcà del Cairat i la Tuta de Colltort.

o Unir en un sol espai catalogat els volcans de Fontpobra i de Can Tià (incloent aleshores la Tuta); en aquest supòsit unifi-car també les reserves naturals parcials corresponents.

o Impulsar una política d’adquisició de terrenys en reserves naturals i d’acords amb els propietaris.

− Potenciar la identificació visual de la morfologia volcànica. Fer extensibles les actuacions ja previstes en el Pla Especial a tots

els altres edificis volcànics que presenten cràter (Roca Negra, Montsacopa, Puig Astrol, Comadega...). Es tracta de recuperar i conservar els prats i els conreus en els cràters i en els peus dels cons per a facilitar l’observació i la interpretació de la geomorfo-logia dels edificis volcànics. Prioritzar les accions en el Roca Ne-gra, Croscat i cràter del Llacunagra.

− Afloraments d’interès geològic.

o Revisar la relació continguda en el PEZVG amb la incorpo-ració dels descoberts més recentment i, si és el cas, amb l’exclusió d’alguns dels actualment contemplats.

o Adoptar les mesures pertinents per facilitar l’estabilització i la conservació dels talussos dels afloraments més importants.

o Condicionar i senyalitzar els afloraments d’interès per a la divulgació que es trobin tapats per esllavissades o per vege-tació 11, per tal de formar una xarxa adequada per a la seva correcta observació, dotada dels elements necessaris (se-nyalització, etc.).

o Prioritzar les actuacions a dur a terme mitjançant criteris d’interès didàctic i de vulnerabilitat.

o Establir un procediment per a l’avaluació d’afloraments efí-mers producte d’obres públiques o privades a l’interior del Parc.

− Integrar les àrees i els afloraments d’interès en el planejament municipal.

− Revisar periòdicament els valors volcànics en funció de les no-ves recerques.

− Revisar la toponímia del Pla Especial.

− Inventariar i cartografiar (E. 1:5.000) altres elements d’interès per a la gestió: tossols i bufadors.

11 Entre els afloraments afectats es troben els del Traiter, la Pomareda, el Puig de Martinyà i Can Xerbanda). També ha estat afectat el del Racó per abocaments de runes.


Finalment, cal assenyalar que l’Estratègia planteja el següent ordre de prioritats d’actuació pel que fa a la conservació:

I. o Catalogar els afloraments del Parc. o Netejar els afloraments (Pomareda, Pista Mas el Cros, Vall dels Arcs, Racó, Can Tià,

Roca Negra). o Contractar assessorament pel seguiment obres, afloraments i temàtiques varies en

vulcanisme. o Grederes Montsacopa o Revisió Pla Especial o Unificar Pla Especial i Planejaments municipals (sobretot afloraments)

II. o Estudi per conservar l’observació de la geomorfologia i els afloraments amb un acurat

tractament paisatgístic. o Adequació (senyalitzacions i acord propietaris) dels afloraments

III. o Estudi per l’estabilització dels talussos dels afloraments. o Catàleg de tossols. o Inventari de Bufadors. o Adequació afloraments (Sant Martí Vell, Fibresa, Puig Subià, Roca Negra, Polígon

industrial Pla de Baix)


DOCUMENTS REVI-SATS TRACTAMENT CORRECTE TRACTAMENT INCORRECTE

NORMATIVA I LÍMITS PARC NATURAL

• La normativa és suficientment estricta per conservar els valors vulcanològics.

• Les figures de conservació dels valors vulcanològics (àrea, reserva i aflorament) són les adequades.

• Límits del Parc Natural, cal una ampliació a la Vall del Brugent (Vall d’Hostoles). • Conservació i adequació d’afloraments

CATÀLEG D'ÀREES D'INTERÈS I RESERVES NATURALS

• L’estat de les àrees o reserves naturals és generalment bo des d’una perspectiva geomorfològica, tot i les pro-blemàtiques d’impacte antròpic o erosió (Santa Margari-da, Montsacopa, Montolivet, Puig de Martinyà etc).

• Pèrdua de percepció de la geomorfologia, per la desaparició de zones de prats o conreus en els cràters. (Volcans de Roca Negra, del Puig Astrol o del Comadega, per exemple)

• No adquisició pública de reserves naturals. • Pèrdua d’afloraments, morfologies (tossols i colades) i en conseqüència de l’observació de

processos geològics, pel creixement urbanístic. • Edificis interessants no catalogats com a reserves naturals • Pèrdua de l’accés per a visites pedagògiques i científiques a algunes reserves naturals (Garri-

nada) • Toponímia incorrecte d’algunes reserves naturals.

CATÀLEG D’AFLORAMENTS D'INTERÈS

• Restauració de la gredera del volcà del Croscat. • Neteja de la cinglera de Castellfollit de la Roca i de les

cingleres del Molí Fondo, Boscarró i Fonfreda.

• Llistat d’afloraments d'interès excessivament ampli. • Pèrdua d’afloraments per la proliferació de la vegetació i/o esllavissaments (afloraments dels

volcans del Traiter, de la Pomareda, del Puig de Martinyà i de Can Xerbanda). • Pèrdua d’afloraments per abocament de runes (volcà del Racó) • Pèrdua de nous afloraments per incapacitat d’avaluar-los • Possible impacte de sobrefreqüentació en alguns afloraments.

ALTRES PLANEJAMENTS • Alguns planejaments s’adapten als límits i a la normativa del Pla Especial en les àrees d'interès.

• Alguns planejaments no s’adapten a la normativa, ni coincideixen amb els límits i el nombre d’àrees d'interès establertes en el Pla Especial.

• Molts planejaments no inclouen els afloraments d'interès dins el seu municipi. • En general els plans municipals no integren adequadament els valors volcànics en la trama

urbanística (zones verdes, accessos, etc.)

ACTUACIONS DE RESTAURA-CIÓ I PLANS D’ORDENACIÓ

• Restauració de la gredera del volcà del Croscat. • Clausura de grederes furtives (volcans de Roca Negra,

del Puig Jordà, etc.) • Restauració de la gredera de Can Barranc (volcà del

Cairat)

• Pla d’ordenació Tossols-Bassil. • No execució de les restauracions del Pla especial de la Moixina i d’espais catalogats.

Estratègia per a la gestió del vulcanisme al PNZVG (2000). Diagnosi de la conservació .


3.1.4. Treball de base en l’àmbit originari del Parc 12

Aquest estudi comprèn l’àmbit del Parc Natural anterior a l’ampliació en el municipi de Sant Feliu de Pallerols (2003). S’ha desenvolupat en pa-ral·lel i de forma coordinada en els municipis de la vall del Fluvià i en els de la valls del Ser i del Brugent. Així mateix, les cartografies de síntesi per a l’ordenació i la gestió són també conjuntes per a tot l’àmbit. El procés metodològic (vegeu quadre annex) seguit ha estat el següent:

12 Treballs de base per a la revisió del Pla especial del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2003.

• Document I; Municipis de la vall del Fluvià (ARDA) • Document II: Municipis de les valls del Ser i del Brugent (MINUÀRTIA, ESTUDIS

AMBIENTALS)

– Anàlisi i selecció de la informació

A partir de les bases de dades integrades en el PROJECTE VULCÀ, basat en el SIG MIRAMON s’ha fet una selecció de les bases temàtiques d’interès. Paral·lelament, s’han realitzat con-sultes a tècnics i/o experts vinculats al Parc Natural en diferents àmbits d’interès per als objectius dels treballs. La informació de partida s’ha representat cartogràficament als mapes temàtics descriptius.

– Valoració del medi natural

S’ha realitzat una diagnosi de la qualitat del medi natural al Parc en base a l’aplicació d’uns criteris de valoració. Per tal d’aplicar aquests criteris, s’ha estructurat el treball en una sèrie d’àmbits temàtics:

o Geologia o Hidrologia o Sòls o Flora i vegetació o Fauna

Aquesta diagnosi de la qualitat del medi natural comprèn meto-dològicament diverses etapes: establiment dels criteris de valo-ració, informació dels diferents elements de les bases i definició dels criteris de combinació de les diferents bases: elaboració de cartografies de qualitat ambiental. Per a cadascun dels vectors del medi: geologia, flora, vegetació, fauna, etc., s’estableix la forma en què es combina la informació –ja valorada- continguda en les bases digitals per tal d’obtenir-ne la síntesi i donar lloc als mapes temàtics de qualitat ambiental .

– Anàlisi de la vulnerabilitat del territori.

Aquesta fase ha consistit en avaluar la vulnerabilitat del patrimo-ni natural tenint en compte quatre tipus de factors:

o La vulnerabilitat intrínseca (o fragilitat) dels propis elements del medi, és a dir, aquella que depèn de la seva pròpia evo-


lució per mecanismes naturals (erosionabilitat, contaminabili-tat, dinàmica de poblacions...)

o Els usos del territori o Els impactes actuals i els previsibles o La situació legal i administrativa (grau de protecció, situació

urbanística, etc.

El resultat d’aquesta anàlisi s’ha representat als mapes de vulne-rabilitat.

– Avaluació ambiental i definició de unitats d’ordenació i propostes

de gestió. Les fases anteriors han permès definir una sèrie d’unitats segons dos plantejaments diferenciats:

o La zonificació del territori en funció de la qualitat ambiental i l’estat de conservació per tal d’obtenir unitats de cara a la ordenació

o L’avaluació del territori per delimitar diferents àrees amb cri-teris d’homogeneïtat en les propostes de gestió.

El resultat d’ambdós processos d’anàlisi s’ha representat a la Carto-grafia de Síntesi. El quadre següent mostra la relació de la cartografia digital contingu-da al treball.

D-1 Litologia D-2 Morfologies volcàniques D-3 Permeabilitat D-4 Piezometria D-5 Sòls D-6 Vegetació D-7 Cadastre de rústica D-8 Activitats productives, serveis i equipaments D-9 Planejament urbanístic D-10 Zonificació del PEZVG de 1994 Q-1 Àrees d’interès geològic Q-2 Característiques hidrològiques Q-3 Àrees d’interès edafològic

Q-4 Àrees d’interès per a la vegetació Q-5 Àrees d’interès faunístic V-1 Erosionabilitat del substrat V-2 Contaminabilitat de les àrees subterrànies V-3 Erosionabilitat dels sòls V-4 Vulnerabilitat de la vegetació V-5 Àrees d’interès per a la fauna vulnerable V-6 Impactes S-1 Síntesi de les àrees d’interès S-2 Zones d’especial interès connector S-3 Síntesi de la presència d’impactes o vulnerabilitat de les àrees d’interès S-4 Avaluació de les formacions forestals S-5 Avaluació de les formacions herbàcies S-6 Avaluació de les aigües subterrànies

Aquesta cartografia, juntament amb la determinació dels aspectes clau i les recomanacions a considerar en el Pla Especial (geologia, hidrologia, edafologia, flora i vegetació, i vulnerabilitat del territori) esdevenen les bases més immediates per a la formulació del Pla. 3.1.5. Treballs de base en àmbits d’ampliació del Parc 13 Es tracta d’uns treballs elaborats pels mateixos equips que els exposats al punt anterior, amb criteris similars. El segon d’ells comprèn també, a més de la part del municipi de Sant Feliu de Pallerols inclosa posterior-ment en el Parc, l’àmbit de possible ampliació de la serra de Finestres (municipis de les Planes d’Hostoles i de Sant Aniol de Finestres). És plantejat com a estudi de base per a la revisió del Pla Especial i, amb aquesta finalitat, procedeix a determinar, diagnosticar i cartografiar les

13 MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. Estudi de base per a l’ampliació del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en el terme municipal de St. Feliu de Pallerols, PNZVG, 1999.

PNZVG; MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. La Proposta d'ampliació del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols : docu-ment per a les sessions de participació . PNZVG, 2000.


aspectes clau a considerar en el Pla Especial i a definir les recomanaci-ons i requeriments de protecció consegüents. Això es duu terme en rela-ció al medi físic, la flora i vegetació, la fauna i el medi socioeconòmic. També es procedeix a l’avaluació del planejament urbanístic i a la identi-ficació dels impactes ambientals. En relació al treball esmentat a d), que tenia per objecte l’àmbit “primitiu” del Parc Natural on el nivell i la qualitat de la informació generada són molt elevats, en aquest cas la informació disponible ha estat molt inferior. Per aquest motiu, els aspectes tractats i les propostes no han pogut as-solir el mateix aprofundiment. Atès que la generació d’aquesta informació requereix un període dilatat de temps, l’ordenació d’aquests àmbits pel Pla Especial haurà de ser forçosament menys acurada. Tanmateix, la diagnosi i la cartografia de les àrees d’interès per a la geologia, la vegetació i la fauna, així com altres continguts dels treballs esmentats, són suficients per aconseguir uns resultats de planificació vàlids, per bé que hauran de ser revisats i complementats a mesura que els nivells d’informació s’equiparin als de la resta del Parc.

3.1.6. Estudis de connectivitat ecològica14

Actualment la preservació de l’entorn requereix desenvolupar una xarxa d’espais protegits com a elements bàsics de la protecció “in situ” de la biodiversitat. Això implica l'existència d’un conjunt d’espais protegits per 14 MAYOR FARGUELL, Xavier; BELMONTE ZAMORA, Ricard. Anàlisi i determinació a escala de detall de les zones d’interès connector en relació al Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Sabadell, 2000. MAYOR FARGUELL, Xavier; BELMONTE ZAMORA, Ricard. Aprofundiment dels estudis de connectivitat ecològica dins el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Sabadell, 2001. MAYOR FARGUELL, Xavier. Delimitació cartogràfica digital del sistema de connexions ecològiques del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. 2002. (revisió del treball del mateix autor titulat: Anàlisi i determinació a escala de detall de les zones d’interès connector en relació al PNZVG)

raó dels seus valors naturals però també el desenvolupament d’espais d’interès connector que en facilitin la seva interconnexió i assegurin així l’objectiu que han d’acomplir. L’estudi de la connectivitat ecològica ha permès interpretar la relació funcional entre espais protegits i determinar aquells àmbits del territori que són estratègicament més interessants per a dur a terme aquesta funció, i establir-ne els criteris i propostes d’actuació corresponents. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de manera pionera a Catalunya, ha analitzat la situació del seu territori en relació a la con-nectivitat ecològica. Ho ha fet principalment per entendre millor la relació que té amb els espais del PEIN circumdants, la qual cosa dóna una visió innovadora del paper que determinats espais externs tenen en relació al Parc, i per entendre millor alguns efectes que des de fora és palès que l’afecten internament. Això ha de contribuir a establir la xarxa d’espais protegits i orientar convenientment les accions futures en relació als as-pectes de relació del Parc citats. Com a resultat dels estudis corresponents, s’ha determinat un sistema bàsic de connectivitat ecològica del Parc Natural. Aquest sistema es basa en un conjunt d’espais i elements territorials d’interès que assegu-ren estratègicament les connexions ecològiques. Ho fan tant pel que fa a les connexions ecològiques externes, és a dir de relació amb els espais del PEIN circumdants, com pel que fa a les connexions ecològiques in-ternes, a causa del importants problemes de fragmentació per efecte de barrera que es donen entre diversos àmbits interns. El sistema de connectivitat ecològica determinat implica disposar d’espais amb una qualitat d’entorn tal que atresorin capacitat de mantenir moviments poblacionals a través seu. Això ha de permetre l’intercanvi d’individus entre el Parc i els espais del PEIN circumdants i assegurar la connectivitat interna d’aquell, una qualitat intrínseca desitjable en qual-sevol espai protegit. A partir de l’estudi de les dues dimensions principals de la connectivitat ecològica, la permeabilitat ecològica (vegeu imatge 1) i la fragmentació per efecte de barrera (vegeu imatge 2), es van determinar els elements


territorials necessaris per tal d’assegurar la connectivitat ecològica entre el Parc i els espais del PEIN immediats: “Alta Garrotxa”, “Serres de Mi-lany-Santa Magdalena-Puigsacalm”, “Collsacabra” i “Muntanyes de Ro-cacorba”. I també els corresponents a la connectivitat ecològica interna del Pla, bàsicament en relació a la barrera ecològica de l’eix “Castellfollit de la Roca – Les Preses” i a la barrera potencial de l’eix “Olot – Santa Pau”. Assegurar la permeabilitat a través d’aquesta barrera ecològica implica no renunciar a aquelles relacions poblacionals que es puguin donar de manera més directa. Per això, cal mantenir els espais de permeabilitat existents a través de la barrera generada. A més, fer-ho té un important sentit pedagògic pel que fa al tractament adient de la connectivitat inter-na d’un espai protegit. Això significa procurar mantenir aquests àmbits de connectivitat, tot i que malmesos, per tal que es tinguin en compte a l’hora de planificar l’entorn considerant criteris de connectivitat ecològica.

El sistema de connexions ecològiques proposat considera dos nivells estructurals i funcionals per tal de garantir la connectivitat ecològica. En primer lloc estableix, les connexions ecològiques amb els espais del PEIN més propers a través d’àmbits amplis i de qualitat d’entorn adients. En segon lloc, estableix una anella d’espais ecològicament permeables amb la finalitat de superar l’estructura de barrera que conformen el teixit urbà i la xarxa viària establerts entre Castellfollit de la Roca i Les Preses, tot passant per Sant Joan Les Fonts i Olot. En tercer lloc, procura man-tenir i millorar la permeabilitat ecològica remanent que, de manera més directa, permeti realitzar moviments a través d’aquesta barrera, i alhora evitar que potenciïn les barreres o se’n constitueixin de noves. Essencialment el sistema de connexions ecològiques del Parc contem-pla:

– Una Zona d’Especial Interès Connector (ZEIC-A) de relació di-recta amb l’espai del PEIN “Alta Garrotxa”.


– Tres Zones d’Especial Interès Connector de Proximitat (ZEIC-P) de relació amb els espais del PEIN “Collsacabra”, “Serres de Mi-lany-Santa Magdalena-Puigsacalm” i “Muntanyes de Rocacor-ba”.

– Diversos Trams Fluvials d’Especial Interès Connector (ZEICs), de relació amb els espais del PEIN circumdants abans esmen-tats.

– Diversos Trams Fluvials d’Interès Connector Local (ZIC-L), de re-lació amb els espais del PEIN circumdants abans esmentats.

– Diverses Zones d’Interès Connector Local (ZIC-L), de relació in-terna del PNZVG.

– Una Zona d’Interès Connector General (ZIC-G) de relació exter-na del PNZVG pel sector est a través de la Serra del Torn.

També destaca el paper de la Vall d’en Bas com a element territorial complementari de gran interès estratègic pel seu contingut en elements i processos ecològics favorables al bon funcionament del sistema de con-nexions que constitueix, donades les dificultats de relació interna especi-alment pel costat occidental del Parc, una semi-anella addicional de re-forç anomenada segon cinturó de connectivitat. La representació bàsica del sistema de connexions ecològiques del PNZVG està reflectida en la imatge 3. Els criteris d’actuació establerts per tal d’implementar i d'assegurar la funcionalitat del Sistema de Connexions Ecològiques internes del Parc es poden resumir en els següents:

– Incorporació del Sistema de Connexions ecològiques del Parc als diferents documents de planificació territorial i urbanística (in-clòs el present Pla Especial) que afectin el seu territori o el seu entorn.

– Mantenir les característiques de permeabilitat ecológica en a-quells elements del sistema de connectivitat ecològica.

– Evitar l’anastomosi de teixit urbà i l’efecte de barrera que pugui anar en detriment de la funcionalitat del sistema de connectivitat ecològica del Parc Natural.

– Consideració específica en els estudis d’impacte ambiental que puguin afectar el sistema de connectivitat ecològica del Parc.


3.1.7. Avaluació i propostes de conservació de la fauna i la gestió forestal per a la revisió del Pla especial del Parc Na-tural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 15 Es tracta d’un document de caràcter eminentment propositiu que efectua una avaluació del PEZVG de 1994 pel que fa a la compatibilització de les activitats humanes i la conservació i millora de la biodiversitat forestal, en especial de la fauna vertebrada i dels seus hàbitats. A partir d’aquesta avaluació formula un exhaustiu conjunt de propostes de millora de la normativa del Pla, així com d’altres mesures a incorporar-hi. Es constata que el PEZVG de 1994 presta més atenció a la geologia i el paisatge que a la diversitat biològica, raó pel que es creu necessari in-crementar les propostes vinculades a la conservació de la fauna i dels seus hàbitats. En aquest sentit, els quadres annexos reprodueixen les principals mancances del Pla, a criteri dels autors del treball, i també les del Pla General Forestal del Parc, complement tècnic a les normes d’aquell (vegeu 3.2.3). Atès que la majoria de la superfície del Parc és forestal, bona part de les aportacions fan referència a la gestió dels boscos i de la resta dels sis-temes naturals. Aquestes propostes afecten 35 articles de la normativa del PEZVG de 1994, plantegen la inclusió en ella d’una nova secció (“Protecció dels sistemes naturals i del paisatge”) en el capítol 3 i, final-ment, inclouen un conjunt de mesures addicionals adreçades al futur programa d’actuacions del Pla. Les propostes de modificacions normatives fan referència a aspectes com el tractament dels espais exteriors de les edificacions, protecció de les aigües, dels cursos hídrics i de les riberes, aprofitaments silvícoles en general i en àrees de reserva natural, obres de vialitat, esteses elèctri-ques, granges, activitats extractives, etc. Les actuacions proposades tenen com a objecte la compra de terrenys i la custòdia del territori, 15 CAMPRODON, Jordi. Avaluació i propostes de conservació de la fauna i la gestió fores-tal per a la revisió del Pla especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Solsona, 2001.

l’elaboració d’una guia tècnica, la realització d’estudis i recerca, i la di-vulgació i formació.

Mancances de base del Pla Especial vigent

o No s’adopta una visió multicriteri de la gestió dels hàbitats, on es valorin i es rela-cionin aspectes biològics, ambientals, sòcio-econòmics i d’ús lúdic.

o Poc pes dels aspectes relacionats amb la conservació de la diversitat biològica, sobretot pel que fa a la conservació i millora de la fauna i els seus hàbitats.

o Consideracions força genèriques a la gestió forestal, tot i concretar alguns aspec-tes clau, com la densitat de pistes o la gestió genèrica per diferents tipus de bosc. De fet, part d’aquests criteris es recullen en el Pla Forestal General, però sense que aquest inclogui aspectes relacionats amb la conservació de la diversitat biolò-gica.

o Una mancança remarcable del Pla Especial és la seva poca definició cartogràfica. Per exemple, no inclou una cartografia detallada dels hàbitats ni de les zones sen-sibles per a la fauna o d’interès faunístic destacat.

o Tampoc inclou la catalogació, seguiment i avaluació de l’estat de conservació d’aspectes bàsics dels sistemes naturals, com són les espècies vulnerables i dels hàbitats fràgils.

o No hi ha un tractament dels aspectes e gestió i conservació d’espais oberts, de gran interès biològic i paisatgístic i deficitaris i en regressió en el conjunt del Parc Natural.

o La freqüentació turístico-recreativa s’ha incrementat i diversificat en els últims anys, des de l’apropiació del Pla Especial. El seu tractament, sobretot pel que fa a inci-dència sobre la fauna i els hàbitats, és a hores d’ara insuficient.

Mancances de base del Pla General Forestal

o El PGF és més concret pel que fa a les propostes de gestió dels boscos. No obs-

tant, no recull cap proposta de conservació i millora de la diversitat biològica, fet que significa una gran mancança en el conjunt de normes i criteris a seguir pels gestors del Parc Natural.

o El Pla només tracta els boscos, però no els espais forestals no arbrats (matolls i pastures) que s’haurien d’incloure.

o El PGF vigent estableix la distribució diametral ideal a partir de la fracció de cabuda coberta. La justificació està en el criteri de la protecció del sòl. Hauria d’incorporar una visió multifuncional, on es tinguessin en compte els criteris de conservació de la diversitat biològica i del paisatge.


3.1.8. Estudi paisatgístic de la Zona Volcànica 16 L’objectiu és subministrar elements d’avaluació del paisatge, per tal de facilitar la integració dels factors paisatgístics en el procés de revisió del PEZVG. El treball es divideix en tres parts:

– Qualitat i fragilitat del paisatge.

El quadre següent sintetitza el procés seguit per avaluar la qualitat i la fragilitat del paisatge, el qual combina aspectes relacionats amb la visibi-litat del territori i amb la capacitat del paisatge per absorbir impactes.

16 MINUÀRTIA, ESTUDIS AMBIENTALS. El Paisatge del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa” : Treball previ per a la revisió del Pla especial del Parc Natural. 2002.

Pel que es refereix, en concret, a la qualitat del paisatge, s’han iden-tificat i delimitat 22 unitats visuals (vegeu la figura annexa), per a ca-racteritzar a continuació el paisatge de cada unitat visual i avaluar-ne la qualitat. Aquestes unitats visuals poden permetre altres aplicaci-ons en la redacció del PEZVG. La delimitació de les unitats visuals s’ha dut a terme resseguint els diferents elements geomorfològics com carenes, colls, cingleres,

Determinació de conques visu-als des de punts panoràmics

Determinació de perfils visuals i de visuals dinàmiques des de

les principals carreteres

Visibilitat del territori

Determinació de la capacitat dels diferents tipus de paisatge

per absorbir impactes

Caracterització del tipus de paisatge en les diferents Unitats

visuals en què s’ha dividit el Parc

Avaluació de la qualitat del paisatge de les Unitats visuals

Risc de percepció d’un impacte

Fragilitat del paisat-ge

Unitats visuals


etc., que definien conjunts separats visualment per la topografia. Detecció de processos de canvi.

– Detecció de processos de canvi.

S’ha dut a terme mitjançant la comparació de les successives imatges del Mapa d’usos del sòl de Catalunya.

– Identificació d’elements singulars i característics del paisatge del

Parc.

S’han identificat diferents tipologies exemplificades a través de casos significatius que han estat objecte d’anàlisi.

Cartografia paisatgística generada o Integració de conques visuals o Integració de visuals dinàmiques o Visibilitat des de punts panoràmics i carreteres o Capacitat de les cobertes de sòl per a la integració d’impactes o Unitats visuals. Delimitació, caracterització, qualitat global del paisatge o Risc de percepció d’impactes o Fragilitat del paisatge o Canvis en els usos del sòl o Conques visuals o Perfils visuals i visuals dinàmiques

3.2. Altres referències

3.2.1. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la xarxa Natura 2000 El Parc ha estat proposat pels governs català i estatal per formar part de la xarxa comunitària Natura 2000. La integració en aquesta xarxa, que és actualment l’instrument bàsic de la política comunitària de conservació de la natura te un transcendència molt rellevant, ja que significa una

projecció important pel al Parc, el reforçament jurídic i la implicació de la UE en la seva protecció i la possibilitat d’accés a noves fonts de finan-çament. La configuració de Natura 2000 va ser establerta per la Directiva 92/43/CEE, coneguda com a Directiva d’hàbitats, com a xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació. La Directiva té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat mitjan-çant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori comunitari. Les mesures que siguin adoptades en virtut de la Directiva han de tenir com a finalitat el manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, de los hàbitats natu-rals i de les espècies silvestres de la fauna y de la flora d’interès comuni-tari. La relació d’aquest hàbitats i espècies és establerta, respectivament, pels annexos I i II de la Directiva. Natura 2000, integrada per llocs on es trobin tipus d’hàbitats naturals que figuren a l’Annex I de la Directiva i d’hàbitats d’espècies que figuren l’Annex II, haurà de garantir el manteniment o, si és el cas, el restabli-ment, en un estat de conservació favorable, dels tipus d’hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies de que se tracti en la seva àrea de distri-bució natural. D’acord amb l’article 6 de la Directiva, els estats han de fixar per als es-pais inclosos a Natura 2000 les mesures de conservació necessàries que implicaran, si és el cas, plans de gestió adequats, específics als llocs o integrats en altres plans de desenvolupament, i les mesures apropia-des reglamentaries, administratives o contractuals, que responguin a les exigències ecològiques dels tipus d’hàbitats naturals de l’Annex I i de les espècies de l’Annex II que hi són presents. Així mateix, els estats han d’adoptar les mesures apropiades per a evitar el deteriorament d’aquests hàbitats, així com les alteracions que repercu-teixin en les espècies que hagin motivat la designació de les zones, en la mesura en que aquestes alteracions puguin tenir un efecte apreciable en allò referent als objectius de la Directiva.


Cal doncs, concretar en l’àmbit del Parc les mesures esmentades als paràgrafs anteriors. Tot i que no és obligat que el PEZVG ho faci, sembla evident que, atès el caràcter estratègic d’aquesta qüestió per al futur del Parc Natural, ha de tenir un tractament adequat en el Pla. A continuació s’exposen la metodologia i els primers resultats. Com a primera mesura, l’equip redactor del Pla ha complementat els treballs de base amb la identificació i la caracterització dels distints tipus d’hàbitats presents en l’àmbit del Pla Especial, a partir de la Cartografia d’hàbitats de Catalunya. Han estat identificats 42 hàbitats (vegeu imatge 4) i recategoritzats ecològicament en 8 classes (vegeu imatge 5). La relació dels hàbitats, la seva avaluació i les propostes i criteris generals de tractament són exposats a l’Annex d’aquesta Memòria. L’adequada conservació de tots aquests tipus d’hàbitats (siguin o no contemplats a la Directiva d’hàbitats) ha de formar part dels objectius generals de conser-vació de la biodiversitat en el Parc.

Paral·lelament, en el context de Natura 2000, han estat identificats 14 tipus h’àbitats que figuren a l’Annex I de la Directiva i s’ha avaluat la situació de cada un d’ells tot formulant els criteris d’actuació consegüents per mantenir-ne o restablir-ne un estat de conservació favorable, tal com mostra l’Annex d’aquesta Memòria. També s’han analitzat aquelles espècies esmentades a l’Annex II de la Directiva presents en el Parc i relacionades amb els hàbitats d’interès comunitari. Caldrà seguir un procés similar en relació als hàbitats de les altres espècies esmentades a l’Annex II de la Directiva existents en l’àmbit del Parc. Totes aquestes referències permeten al Pla Especial definir mesures d’aplicació directa o de desenvolupament posterior per a garantir l’estat de conservació favorable d’aquests hàbitat i espècies, amb una cura especial per a aquells designats per la Directiva com a prioritaris.


3.2.2. L’agricultura del Parc Natural en el context de la políti-ca agrícola comuna (PAC) 17

En general en els municipis del Parc, especialment aquells que aporten més terrenys agraris, s’han donat durant les dues darreres dècades uns processos i unes tendències similars.

D’una banda, la progressiva disminució i envelliment de la població agrà-ria, especialment pel que fa als titulars de les terres, és parcialment com-pensada per l’increment en alguns casos molt notable (Sant Feliu de Pallerols, Santa Pau,...) del règim de tinença d’arrendament que ha im-plicat un rejoveniment notable de la població laboral.

Tot i que la disminució del nombre d’explotacions ha estat general, això no ha implicat necessàriament un descens de la superfície agrícola utilit-zada (SAU). Aquesta disminució s’ha donat a Mieres, St. Joan les Fonts, etc., però el procés ha estat contrari a Santa Pau (lleuger increment), a Sant Feliu de Pallerols o a Montagut. En qualsevol cas, l’abandó de con-reus i pastures afecta sobretot zones de pendents alts, però també àrees pròximes als nuclis urbans (Olot, Sant Joan les Fonts, Les Preses,...).

Resulta interessant assenyalar que dins de les SAU tenen una important presència les pastures permanents, localitzades normalment en vessants muntanyosos i capçaleres de rieres i torrents i, en ocasions, en els crà-ters volcànics. Aquestes pastures presenten sovint uns valors biològics i paisatgístics molt remarcables i resulten molt directament afectades pels processos d’abandonament. A Santa Pau, arriben a representar més

17 FONTS:

– Plans d’acció local per a la sostenibilitat de Santa Pau, Montagut, Mieres, Olot, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts i Sant Aniol de Finestres.

– COMISIÓN EUROPEA; DIRECCIÓN GENERAL DE AGRICULTURA. 2003. La a-gricultura y el medio ambiente. Brussel·les.

– COMISIÓN EUROPEA; DIRECCIÓN GENERAL DE AGRICULTURA. 2003. Resu-men de la reforma de la PAC. Newsletter, julio de 2003. Brussel·les.

d’una tercera part de la SAU i a Sant Aniol de Finestres dues terceres parts, tot i que generalment predominen els conreus.

Els conreus són quasi exclusivament herbacis i molt majoritàriament de secà. Normalment es tracta de farratges i cereals per a gra. Atesa l’elevada pluviometria alguns d’aquests conreus corresponen als de zo-nes de regadiu en altres indrets de Catalunya. En bona part, aquestes produccions són destinades a la ramaderia.

Precisament, la ramaderia s’ha mantingut a l’alça durant els anys 90 (en algun cas com Sant Joan les Fonts, amb un fort increment (56,6%). Tra-duïts a unitats ramaderes, el porcí i el boví esdevenen molt hegemònics, especialment el primer. Aquest predomini ha anat lligat a un fort procés d’intensificació de l’activitat ramadera que ha generat impactes ambien-tals i paisatgístics rellevants. El major nombre d’unitats ramaderes es localitza a Santa Pau, el municipi més excedentari pel que fa a dejecci-ons ramaderes, per bé que la majoria també ho són en funció del cens actual o el permès, segons els casos.

La incorrecta gestió dels purins i dels fems ha incidit greument en la qua-litat de les aigües subterrànies, tal com s’exposa en l’apartat dedicat a la hidrologia. L’aplicació de la legislació actual que obliga a justificar les hectàrees disponibles per a la correcta utilització agrícola d’aquests resi-dus, la presentació de plans de gestió i l’aplicació del Programa comarcal de gestió de les dejeccions ramaderes poden permetre reconduir la situ-ació. Tanmateix, és important considerar diverses àrees del Parc com a saturades i, en general, impedir determinats tipus d’explotacions noves i fomentar decididament l’extensificació del sector.

A més del nitrogen procedent de les dejeccions ramaderes, cal conside-rar l’aportació d’adobs químics al medi, amb l’augment dels nitrogenats. En general, cal una utilització més estricta dels productes fitosanitaris, aspecte aquest de difícil regulació efectiva des del Parc Natural.


La reforma de la PAC acordada el 2003 condicionarà decisivament el desenvolupament de l’activitat agrària en tot el territori comunitari i el Parc Natural no n’és una excepció. La seva incidència sobre l’economia agrària local, les condicions ambientals, els requeriments normatius i, en definitiva, en el propi paisatge futur del Parc, ha de ser considerada ade-quadament en els seus plantejaments estratègics i en les seves determi-nacions .

Des d’una perspectiva mediambiental, la reforma de la PAC pretén millo-rar la integració ambiental en l’activitat agrària. D’una banda, la majoria d’ajuts directes queden desvinculats de la producció, amb la consegüent reducció de molts dels incentius per a la producció intensiva que planteja riscs cada cop més grans per al medi ambient. Per un altre cantó, els beneficiaris estan obligats a mantenir les terres en bones condicions agronòmiques i ambientals. S’introdueix el principi de condicionalitat al qual estaran subjectes obligatòriament tots els beneficiaris d’ajuts i que implica el compliment d’un conjunt de normes europees en l’àmbit del medi ambient, la salubritat alimentària i la sanitat i benestar animal. L’incompliment d’aquestes normes implicarà la retallada dels ajuts direc-tes, sens perjudici de les sancions establertes per les normatives especí-fiques.

Així mateix, s’estableix la modulació com a mesura obligatòria a partir de 2005. Aquest concepte comporta la transferència als estats de part dels ajuts directes destinats fins ara a grans explotacions, per tal d’incorporar fons addicionals per al finançament de les noves mesures de desenvolu-pament rural que integraran els aspectes esmentats al paràgraf anterior. En definitiva les noves possibilitats d’ajut es referiran a aspectes com aquests:

a) Incentius per a millorar la qualitat dels productes agraris, els pro-cessos de producció, la comercialització i la promoció (traçabili-tat)

b) Adequació a les exigències d’adaptació a les legislacións comu-nitàries, encara no incorporades a la legislació estatal.

c) Mesures destinades a afavorir el benestar dels animals i la sani-tat animal

d) Ajuts als joves agricultors

e) Aplicació de Natura 2000. Atès que la Zona Volcànica es troba en procés d’incorporació a la xarxa Natura 2000, aquest concep-te afecta directa i favorablement l’àmbit del Pla Especial, on es podran atorgar ajuts en relació amb els requeriments derivats de l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE, a les quals s’ha fet referèn-cia a 3.2.1.

f) Silvicultura, a traves de primes anuals als propietaris o, en el cas de titularitat pública, d’ajuts d’inversió per raons ecològiques i socials.

Més concretament, pel que es refereix als aspectes considerats com a fonamentals en el binomi agricultura - medi ambient, es plantegen les mesures següents:

a) Canvi climàtic. Les principals fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle en l’agricultura són el N2O (adobs nitrogenats), metà (fermentació intestinal) i CH2 i N2O (gestió de fems). Les possi-bles mesures passen pel foment d’una aplicació més eficient dels adobs, la millora dels sistemes de digestió anaeròbia, im-pulsar la producció de biomassa i l’agricultura ecològica.

El desenvolupament de la biomassa agrícola renovable pot con-tribuir també a reduir les emissions dels sectors de l’energia i el transport, al mateix temps que beneficiï el sector agrari. La re-forma de la PAC introdueix sistemes de “crèdits de carboni” que ofereixen als pagesos incentius econòmics per a produir biomas-sa.

b) Nitrats. La reforma de la PAC inclou com a mesura de condicio-nalitat en els ajuts, el compliment de les disposicions derivades de l’aplicació de la Directiva 91/676/CEE, de nitrats. Cal recordar que actualment es promou en l’àmbit del Pla Especial una decla-


ració de zona vulnerable als nitrats, que implicarà uns requeri-ments més estrictes.

c) Productes fitosanitaris. El 6è Programa comunitari d’acció medi-

ambiental, fa avinent la necessitat d’incentivar una utilització di-ferent dels productes fitosanitaris. En aquest sentit, les mesures agroambientals faciliten el compliment de compromisos com el manteniment de registres, la reducció de l’ús, la utilització de tèc-niques integrades de gestió de plagues o la conversió a l’agricultura ecològica. D’altra banda, entre les mesures de con-dicionalitat es troba l’observança de les disposicions legals deri-vades de la reglamentació de la UE sobre comercialització de productes fitosanitaris.

d) Protecció del sòl. Les mesures agroambientals incentiven el

desenvolupament de la matèria orgànica dels sòls, la millora de la seva biodiversitat, la reducció de l’erosió, la contaminació i la compactació a través de mesures com els ajuts a l’agricultura ecològica i la protecció i el manteniment de terrasses, l’ús més segur de productes fitosanitaris, la gestió integrada de conreus, els sistemes de pastoreig de baixa intensitat, la reducció de la in-tensitat ramadera i la utilització de compost homologat.

La reforma de la PAC inclou entre els factors de condicionalitat els respecte a les normes agrícoles i ambientals que afavoreixin la protecció contra l’erosió i el manteniment de la matèria orgàni-ca i l’estructura del sòl.

e) Gestió de l’aigua. La PAC recolza les inversions destinades a mi-

llorar les infraestructures de rec i les tècniques per reduir el con-sum d’aigua. Així mateix, el compliment de les disposicions deri-vades de les directives 200/60/CE (Directiva marc de l’aigua) i 80/68/CEE, sobre protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació, entra en els supòsits de condicionalitat.

f) Conservació de la biodiversitat. Com s’ha dit, amb la reforma de

la PAC s’han intensificat els ajuts a les zones amb restriccions derivades de l’aplicació de la Directiva d’hàbitats, la qual afecta

directament la Zona Volcànica. Al mateix temps, la condicionali-tat sobre els ajuts inclou el compliment de les disposicions deri-vades d’aquesta Directiva i d’altres reglamentacions relaciona-des amb el manteniment dels hàbitats.

En definitiva, entre els objectius bàsics del Pla Especial haurà de figurar l’adopció de les mesures al seu abast destinades a assolir una imple-mentació de la PAC que compatibilitzi el desenvolupament rural i la mi-llora de les condicions ambientals. Aquestes mesures podran ser de caràcter normatiu o programàtic. Pel que fa a les primeres, el Pla haurà de desenvolupar algunes de les disposicions de caràcter general esmentades, molt particularment les que permetin un estat de conservació favorable per als hàbitats d’interès comunitari (vegeu Annex 1) i les espècies d’interès comunitari presents a la Zona Volcànica. D’altra banda, en la regulació de les construccions directament vinculades a les activitats agràries, el Pla haurà de mantenir una flexibilitat suficient per permetre el compliment dels requeriments funcionals i normatius derivats de noves disposicions comunitàries com les relatives a benestar animal. En el segon cas, el programa d’actuació del Pla Especial haurà d’establir línies programàtiques que, més enllà dels requeriments normatius, per-metin una gestió activa d’impuls de les activitats agràries ambientalment adequades i de la implantació en el Parc dels objectius de Natura 2000 a través, entre altres mesures, de l’accés al finançament comunitari.


3.2.3. Planificació forestal del Parc Natural

– El Pla general forestal18.

El Pla general forestal del Parc transposa i tradueix en termes de gestió forestal les determinacions del PEZVG de 1994. Divideix els terrenys forestals en unitats de gestió definides mitjançant el creuament dels diversos tipus de comunitats vegetals (16 tipus) i de les àrees d’atenció especial per a la vegetació (21 tipus), d’acord amb els plànols corresponents del Pla Especial. Aquest creuament, aplicat a les comunitats forestals presents en el Parc, ha permès definir un total de 62 unitats de gestió en funció del ti-pus de vegetació, el nivell d’interès i el grau de fragilitat, distribu-ïdes de la forma següent:

o Alzinars (14 tipus d’unitats de gestió) o Rouredes de roure martinenc (14) o Bosc caducifoli mixt (7) o Bosc de roure pènol (2) o Fagedes (11) o Vernedes (4) o Avellanoses (9) o Tremoledes (4) o Pinedes secundàries (1) o Castanyedes (1) o Arbredes (6)

El Pla general forestal defineix per a cada unitat de gestió criteris específics d’ordenació i gestió dels aprofitaments fustaners. Aquestes unitats de gestió han esdevingut la referència per a l’avaluació dels plans tècnics de gestió i millora forestal de les finques i per als informes del Parc sobre autoritzacions

18 ENGINYERIA I GESTIÓ FORESTAL. 1989. Pla General Forestal del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

d’aprofitaments forestals. Tanmateix, el Pla Especial no contem-plava la figura del Pla general forestal com instrument de desen-volupament ni li atorgava la necessària cobertura tècnica i jurídi-ca.

Com s’ha vist a 3.1.7, el Pla general forestal presenta algunes insuficiències de plantejament en relació als requeriments actu-alment exigits al Parc, notòriament superiors als habituals en el moment de la seva redacció: manca de consideració dels aspec-tes relatius a la biodiversitat, abast restringit als boscos sense considerar altres tipus de terrenys forestals, manca d’un visió multifuncional....). D’altra banda, el nombre excessiu i la frag-mentació de les unitats de gestió, aspecte derivat del propi PE-ZVG de 1994, dificulta l’operativitat de la gestió. El nou Pla Especial ha d’atorgar al Pla general forestal una co-bertura jurídica, fixar-ne els objectius, directrius i continguts, con-cretar més les normes generals per als aprofitaments forestals, establir una zonificació dels espais forestals més adequada que esdevingui un marc adient per a l’ordenació forestal i preveure’n la revisió per tal d’adequar-lo al nou marc normatiu i a la nova ordenació.

– El Pla de prevenció d’incendis (PPI)19.

El PPI efectua un estudi dels combustibles forestals en l’àmbit del Parc (sense l’ampliació del 2001) i en el seu entorn, analitza les infraestructures existents (viàries, línies de transport d’energia elèctrica i punts de reserva d’aigua) considerades com a factors de risc i/o com a elements de suport a l’extinció d’eventuals incendis, i procedeix a la inventariació dels mitjans d’alerta i detecció disponibles i a l’anàlisi dels incendis enregis-trats entre els anys 1988 i 1997.

19 CATALUNYA ENGINYERIA I GESTIÓ. 2.000. Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.


A continuació, el PPI duu a terme l’avaluació del risc d’incendi fo-restal i la definició de punts, zones i nivells de risc que es con-creta en tres nivells (alt, mitjà i baix) cartografiats en el Mapa de combustibles forestals i risc d’ignició. Aquests nivells han estat establerts en funció de les característiques dels combustibles, la topografia i la infraestructura preventiva i d’extinció.

Destaca l’escassa coincidència territorial entre les zones de risc d’ignició i les zones més propícies a la propagació, fet que esde-vé un factor limitant . Això pot explicar, en part, la poca significa-ció fins ara d’aquesta problemàtica en el Parc Natural; en efecte, la superfície cremada durant el període anteriorment esmentat ha estat sols de 13, 85 ha. (8,64 ha. de superfície arbrada). Les causes es troben majoritàriament en negligències en el desenvo-lupament de les activitats agràries i forestals i no s’ha constatat en cap cas l’origen per causes naturals. D’altra banda, el nombre més elevat d’incendis s’ha produït en època hivernal, la de pluvi-ometria més baixa.

Tanmateix, cal remarcar la presència d’importants masses fores-tals d’alta combustibilitat en zones exteriors limítrofs amb el Parc (especialment pel S. i per l’E.), circumstància que fa a alguns sectors altament vulnerables front a incendis originats fora del seu àmbit.

Així, dins del Parc, les zones de més alt risc corresponen a Sant Julià del Mont i el serrat de les Medes (en aquest cas, cal afegir altres formacions forestals pròximes incorporades posteriorment al Parc), tant per les seves condicions intrínseques com pel fer de trobar-se en els límits a que fa referència el paràgraf anterior. També cal destacar la solana del Puig de la Cau i la Muntanya de Vivers. Per contra, les fagedes i rouredes de les serres del Corb, Marboleny i Finestres, així com les continuïtats formades pels conreus i els sistemes urbans, actuen com a barreres per a una possible propagació.

A partir dels tres nivells de risc esmentats, el PPI estableix un conjunt d’unitats i subunitats d’actuació en el marc de les quals es planifiquen les mesures de prevenció i es determinen les prio-ritats. Aquestes mesures es concreten en actuacions sobre el combustible (estassades estratègiques), infraestructura preventi-va (arranjament de camins i construcció de punts d’aigua) i am-pliació i millora dels equips de les 7 ADFs presents en el territori.

De cara a la revisió del Pla Especial, cal assenyalar els aspectes següents:

o D’acord amb la legislació vigent, el Pla Especial ha de consi-derar la problemàtica dels incendis forestals.

o El treball de base per a la revisió del Pla Especial exposat a 3.1.4 incorpora les dades del PPI. Cal remarcar, entre altres aspectes, la cartografia sobre vulnerabilitat de la vegetació, la qual es fonamenta en el mapa esmentat de combustibles forestals. Aquest fet ha de facilitar l’adequat tractament d’aquesta problemàtica en el Pla.

o La cartografia de les àrees externes al Parc d’alta combusti-bilitat que conté el PPI, permetrà al Pla Especial establir zo-nes d’influència en les quals sigui preceptiva la intervenció de la Junta de Protecció en la tramitació de plans, projectes i altres autoritzacions que puguin incidir sobre el Parc pel que fa al risc d’incendis forestals.

o Així mateix, el Pla Especial haurà de contemplar la revisió del PPI per abastar els àmbits ampliats posteriorment i els d’ampliació futura, i també per assolir una integració més gran, a través del Pla general forestal del Parc, amb les acti-vitats d’explotació forestal.


3.2.4. La Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits (CETS) i el model turístic i d’usos públics del Parc Natural.

L’adhesió del Parc Natural d’aquesta Carta ha implicat l’obligació de dur a terme un diagnòstic del territori, una estratègia de desenvolupament del turisme sostenible i un programa d’actuació a cinc anys. Els objectius establerts per la Carta han comportat la necessitat de revi-sar els objectius del Parc en matèria de desenvolupament econòmic i social i, en aquest context, el model turístic i d’usos públics, fet que s’ha materialitzat en els documents esmentats els quals, d’altra banda, consti-tueixen la referència adient perquè el PEZVG s’hi adeqüi correctament. La revisió del PEZVG de 1994 ha de comportar doncs, a la seva vegada, una redefinició del model d’ordenació dels usos públics d’acord amb els objectius de la CETS i amb l’estratègia i el programa d’actuació adoptat per a la seva implantació en el Parc. A continuació es descriuran aquells aspectes dels documents esmentats (que denominarem com Carta Europea del Turisme Sostenible a la Gar-rotxa – CETSG) amb més incidència sobre el Pla Especial. La CETSG fixa com a objectius del Parc:

– Desenvolupar una política de qualitat. – Ordenar i gestionar la freqüentació turística. – Promoure, comunicar i desenvolupar un marketing responsable. – Formar, educar i sensibilitzar. – Protegir i valoritzar el patrimoni. – Donar suport a l'economia local i millorar la qualitat de vida dels

habitants. Per bé que tots aquests objectius, el quals seran desenvolupats a conti-nuació, han de tenir el seu reflex en el PEZVG, atès el seu caràcter d’instrument bàsic d’ordenació del Parc, són el segon i el cinquè els que

el pertoquen més directament, motiu pel qual seran analitzats amb més detall.

a) Desenvolupar una política de qualitat.

Els objectius específics són: garantir l qualitat de l’oferta turística, adequar-la a la demanda i dotar de mitjans a les empreses turís-tiques locals per aplicar plans de qualitat. Les actuacions a dur a terme passen per continuar l’aplicació del Programa de qualitat integral de la Garrotxa i la creació d’un sistema d’acreditació de qualitat per les empreses turístiques de la Garrotxa.

b) Ordenar i gestionar la freqüentació turística.

Com a objectius específics es plantegen:

o Conèixer el volum de visitants, els llocs més freqüentats, els

motius de la visita, el mètode de desplaçament, l’època de la visita i el grau de satisfacció.

o Repartir millor el turisme en l’espai i el temps per evitar pro-blemes derivats de la hiperfreqüentació, i millorar també la rendibilitat dels establiments turístics.

Això comporta, entre altres actuacions, les destinades a adaptar la mobilitat comarcal a les necessitats dels turisme: millorar el transport públic, elaborar un Pla d’accessibilitat per a discapaci-tats, afavorir els desplaçaments suaus i millorar, diversificar i planificar adequadament els indrets d’interès que s’ofereixen als visitants així com les infraestructures necessàries com els apar-caments, centres i punts d’informació, etc. Cal, doncs, afavorir la mobilitat a peu, en BTT, a cavall i en transport públic, mitjançant la creació, adaptació i senyalització d’una xarxa de senders que transcorrin per indrets d’interès turís-tic i cobreixin satisfactòriament les demandes del senderisme comarcal. L’augment d’opcions pel que fa a aquests desplaça-ments i activitats es planteja també com un element de gestió de


la freqüentació, ja que diversifica l’espai visitat, allarga la durada de l’estada i atrau noves clienteles.

D’altra banda, la distribució estratègica dels aparcaments és un element important per a la gestió del fluxos de visitants, ja que la seva existència potencia les visites en aquells espais on s'ubi-quen. Una adequada distribució d'aparcaments pot incentivar la utilització del transport públic. A més, regulant la seva cabuda es pot controlar la intensitat de la freqüentació, els plafons informa-tius potencien la informació prèvia immediata a la visita i una cor-recta senyalització pot incentivar la utilització d'itineraris pedes-tres. Conseqüentment, millorar i diversificar els aparcaments, tant existents com de nova creació, i planificar la seva localitza-ció, capacitat i equipament, d’acord amb els criteris anteriors, esdevenen tasques essencials en l’ordenació dels usos públics en el Parc.

c) Promoure, comunicar i desenvolupar un marketing responsable.

Amb aquesta finalitat es proposen: crear una oferta de qualitat específica per a l’espai protegit que afavoreixi la desestacionalit-zació i l’accés a nous segments de mercat; un Programa anual de comunicació interna de la comarca; desenvolupar la comuni-cació externa, realitzar un estudi de mercat; un Pla de marketing i comercialització; i un Pla de senyalització comarcal.

d) Formar, educar i sensibilitzar.

Es tracta d’augmentar la conscienciació de la població local i visi-tant, així com de garantir la formació contínua dels tècnics i ges-tors del territori sobre el turisme sostenible i la de tots els actors del turisme sobre els temes de desenvolupament sostenible. Com a conseqüència es planteja un conjunt d’actuacions desti-nades a sensibilitzar la població local (en particular la població escolar) i forana, i a formar tant els professionals del turisme com els gestors del territori.

e) Protegir i valoritzar el patrimoni.

Entre els objectius específics establerts al respecte cal esmentar:

o Conservar i millorar la qualitat del medi natural, tant al Parc com a la resta de la comarca.

o Planificar i controlar els usos turístics del territori per reduir-ne els impactes sobre el medi.

Aquests objectius es desenvolupen a través d’actuacions desti-nades a:

o Zonificar tot el territori segons els seus usos turístics poten-

cials (i introduir aquesta zonificació en el PEZVG), atenent a la vulnerabilitat específica respecte a la gea, la flora i la fau-na.

o Elaborar estratègies de gestió del medi natural del Parc.

o Controlar i millorar la qualitat de les aigües

o Conservar els sòls.

o Planificar la gestió forestal.

o Fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables en el sector turístic,

o Elaborar un programa de recuperació, valorització i utilització de fonts i camins, etc.

f) Donar suport a l'economia local i millorar la qualitat de vida dels

habitants.

Es pretén crear una dinàmica de col·laboració intersectorial i afa-vorir la potenciació mútua entre el turisme i els altres sectors e-conòmics. Com a actuacions concretes es contemplen la creació d’un polígon i viver d’empreses artesanals i d’una línia de pro-ductes agroalimentaris de qualitat i d’interès per al turisme. En definitiva, els criteris de la CTES i l’estratègia i del programa d’actuació per a la seva implementació en el Parc han


d’esdevenir un referent per la definició del model turístic i d’usos públics en el Pla Especial i per a la regulació dels equipaments, serveis i activitats corresponents, que permeti corregir algunes disfuncions actuals i fomentar un desenvolupament adequat d’aquests usos.

Actualment el Parc disposa de 3 centres d’informació propis (Ca-sal dels Volcans, Can Pasavent i Can Serra), el Centre de do-cumentació de Can Jordà i 28 punts d’informació acreditats (molts d’ells en l’entorn del Parc). Així mateix, cal esmentar les àrees de recepció de Can Serra, Santa Margarida, Can Passa-vent i el Parc Nou i l’àrea d’accés restringit de Can Jordà. A més existeixen una trentena d’itineraris pedestres senyalitzats. A aquests equipaments i serveis d’atenció als visitants cal afegir els de gestió municipal (serra de Xenacs, Parc de Pedra, Museu dels Volcans, etc.) i els de caràcter privats que comprenen des de l’educació ambiental fins els hotels, els càmpings i els restau-rants. En general es detecta una certa congestió en l’àrea central del Parc, on es concentra el major nombre de visitants i també el d’iniciatives privades, la qual es pot considerar que es troba al límit de la seva capacitat de càrrega.

3.2.5. L’estat de les aigues en el Parc Natural 20.

El Programa d'estudi i control del sistema hidrogeològic del Parc es va iniciar a finals de l’any 1994. Un dels objectius principals establerts en ell, correspon a la planificació i seguiment d'unes xarxes de control del nivell de les aigües subterrànies, és a dir, de la piezometria; de la qualitat quí-mica de les aigües subterrànies; i dels cabals circulants a la xarxa super-ficial i a les principals surgències dels sistemes aqüífers.

20 Font: JOAN BACH

Al llarg d’aquests anys s’ha donat continuïtat a les xarxes de control de piezometria i de la qualitat de les aigües subterrànies, des de la primera campanya iniciada a finals de l'any 1994. Aquesta línia iniciada pel Parc a l'any 1994, està d'acord amb les directrius de la política hidràulica cata-lana.

Per a poder tenir una unitat amb sentit hidrogeològic, l'àmbit d'estudi considerat és el conjunt del territori del Parc, més la capçalera de la con-ca del riu Fluvià, representada a nivell de l’aqüífer al·luvial per la plana de la Vall d'en Bas i la continuació de l'al·luvial del Fluvià fins a Sant Jaume de Llierca, afegint-hi també la vall de Bianya i, a partir de l’any 2002, el terme de Sant Feliu de Pallerols.

A cadascun dels informes anuals realitzats des de l’any 1995 es presen-ta la valoració i interpretació dels resultats de les mesures i els valors analítics obtinguts en les campanyes realitzades. Es poden visualitzar els resultats en taules de dades, gràfics d’evolució en el temps i també ma-pes de cadascuna de les variables controlada a cada campanya.

A continuació es fa un resum de les principals conclusions obtingudes en aquest estudi en els dos principals àmbits d’estudi: la piezometria i la qualitat de les aigües.

a) Piezometria

En el període que es porta d’observació les precipitacions han estat molt irregulars (fig.1), de manera que, per una banda, el re-torn dels nivells a uns valors que es consideren relativament alts s’ha produït quan les precipitacions han estat molt superiors a la mitjana (superiors a 1.400 l/m2). Per l’altra, en els anys per sota la mitjana, el descens es continu i de valors absoluts força consi-derables. Per tant, tot i que el sistema retorna a un estat de ni-vells alts, també s’observa com els descensos solen ser relati-vament ràpids quan els anys no són extraordinàriament plujosos (fig. 2).


Així, amb el nivell d’explotació actual si no es donen precipitaci-ons superiors a la mitjana no es recupera una situació de nivells relativament alts. Per contra, els anys amb quanties de precipita-ció menors a la mitjana comporten un descens important dels ni-vells, per què sol donar-se, a més, una major extracció relacio-nada amb l’ús agrícola. Aquest fet queda reflectit en la major os-cil·lació observada en els anys 1997, 1998, 1999 2000 i 2001 dels nivells de la Vall d’en Bas, respecte a altres zones del terri-tori (fig. 2).

b) Qualitat de les aigües

A partir dels resultats obtinguts en les campanyes realitzades en aquest any 2003, es continua constatant l'existència de proble-mes en la qualitat de les aigües en la zona del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i en la zona de la Vall d'en Bas i Vall de Bianya, degut a la presència d'aigües amb concentraci-ons pel damunt dels màxims admissibles, sobretot de nitrats i ni-trits.

Les zones més afectades per aquesta problemàtica (fig. 3) cor-responen a tota la Vall d'en Bas en general, a les rodalies de l'antic abocador de RSU de la zona del Croscat, i de manera més dispersa en zones del pla d'Olot, de la zona de la Canya-Sant Joan les Fonts, vall de Bianya, vall del Ser, Pla de Beguda i Pla de Politger.

Pel que respecte als resultats obtinguts dels continguts en ni-trats, cal ressaltar que sense arribar als valors extraordinària-ment alts de l’any 1996, en aquest any 2003 s’ha donat una ten-dència a l’augment de les concentracions coincidint amb un any de precipitacions pel damunt de la mitjana. També cal valorar que la persistència de valors relativament alts, en les campa-nyes de l’any 1997, 1998, 1999, 2000 i 2001, anys de pluges poc abundants, pot donar a entendre que, en aquestes zones el ni-vell de fons de nitrats és precisament el que s’està detectant. De manera que, l’efecte dels episodis de pluges abundants sembla que comporta el rentat de la zona no saturada i com a conse-

qüència l’increment de nitrats a l’aigua. Aquest procés es va evi-denciar l’any 1999, en alguns punts, en detectar-se un increment de la concentració en la repetició de la segona campanya, realit-zada precisament desprès d’un episodi de pluja intensa (superior a 200 mm en dos dies). En aquest any 2003 els nivells detectats de nitrats corresponen a valors relativament elevats, que indica-ria una mobilitat dels nitrats en coincidir amb un any de precipita-cions elevades.

La persistència de les activitats que generen compostos de ni-trogen a l’aigua i que es realitzen damunt del territori, sobretot: l’excés d’adobat a les zones agrícoles, l’eliminació d’excedents de residus ramaders i la mala gestió d’aigües residuals urbanes, són l’origen d’aquesta problemàtica que sembla difícil d’aturar.

També cal tenir present que sembla que la mobilització dels ni-trats es realitza bàsicament a partir de les pluges i del reg, per això en detectar concentracions altes en punts determinats pot ser fruit de la seva ràpida mobilització com a resultat de l'episodi plujós o del reg.

Pel que fa als continguts alts de nitrits, així com els d’amoni, te-nen l’origen en la mateixa problemàtica que els nitrats i per tant, dels compostos del nitrogen, de manera que, la seva presència en uns determinats valors ens indica, sobretot, la situació res-pecte al potencial d’oxidació-reducció en què es troba l’aigua en l’aqüífer en el moment del mostreig.

A la problemàtica general cal afegir, a més, la generada per l’existència de l’antic abocador de residus sòlids urbans a la ves-sant del volcà del Croscat. En el seu entorn s’han detectat en els anys que es porta de funcionament de les xarxes de control, va-lors alts de nitrats, nitrits i amoni que s’atribueixen a la lixiviació cap a les aigües subterrànies que les aigües meteòriques produ-eixen dels residus. L’efecte contaminant de l’abocador queda corroborat amb els valors alts de determinats metalls, sobretot, d’alumini i ferro, però també de manganès, seleni, zinc i coure, detectats en el control de contaminants que es realitza conjun-


tament amb l’ACA. A partir dels resultats obtinguts als anys 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 i 2003, s’observa una ten-dència a la disminució de les concentracions d’aquests metalls en els punts de les rodalies de l’abocador. Amb la informació disponible no es pot dir si aquesta tendència és fruit de l’acondicionament fet per evitar l’entrada de les aigües meteòri-ques dins de l’abocador i evitar els lixiviats cap a les aigües sub-terrànies, o bé, els valors d’aquests darrers anys són més baixos per la manca de pluges abundants que ajuden a mobilitzar els contaminants. Caldrà, però, mantenir el seguiment dels punts si-tuats en la zona d’influència per poder saber quina és l’evolució d’aquesta problemàtica.

Sense pretendre ser alarmistes, els resultats obtinguts posen de manifest l'estadi inicial del que pot ser una greu problemàtica de pèrdua de qualitat de les aigües subterrànies, fruit d’un conjunt d’activitats que es realitzen damunt del territori, a les que cal buscar solucions d'immediat.

Fig. 1. Precipitacions anuals dels anys 1990 a 2003 i valor mitjà d’aquest període,

a l’estació meteorològica del Parc Nou d’Olot.

Estació Parc Nou

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 20012002 2003

Pre

cipi

taci

ons

(mm

)

Promig del període = 1.014 mm

Fig. 1. Precipitacions anuals dels anys 1990 a 2003 i valor mitjà d’aquest període,

a l’estació meteorològica del Parc Nou d’Olot.

Estació Parc Nou

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 20012002 2003

Pre

cipi

taci

ons

(mm

)

Promig del període = 1.014 mm


10 m d’oscil.lació

452

454

456

458

460

462

464

466

01/01/1994 02/01/1995 03/01/1996 03/01/1997 04/01/1998 05/01/1999 06/01/2000 06/01/2001 07/01/2002 08/01/2003 09/01/2004

Cota de l'aigua (m)

371240034 - Masota371240048 - Mirà371240049 - Serra 2371240053 - Corominola371240059 - Punxa371240072 - Pladevall

Vall d'en Bas - Sector nord (pous < 30m)

1994 1996 1997 1998 19991995 2000 2001 2002 2003

10 m d’oscil·lació

Fig. 2. Representació de les mesures de nivell de l’aigua realitzades en el període 1994-2003, aalguns pous superficials, inferiors a 30 m de fondària, de la zona nord de la Vall d’en Bas(al

nord de Les Preses).

10 m d’oscil.lació

452

454

456

458

460

462

464

466

01/01/1994 02/01/1995 03/01/1996 03/01/1997 04/01/1998 05/01/1999 06/01/2000 06/01/2001 07/01/2002 08/01/2003 09/01/2004

Cota de l'aigua (m)



1994 1996 1997 1998 19991995 2000 2001 2002 2003

10 m d’oscil·lació10 m d’oscil.lació

452

454

456

458

460

462

464

466

01/01/1994 02/01/1995 03/01/1996 03/01/1997 04/01/1998 05/01/1999 06/01/2000 06/01/2001 07/01/2002 08/01/2003 09/01/2004

Cota de l'aigua (m)



1994 1996 1997 1998 19991995 2000 2001 2002 20031994 1996 1997 1998 19991995 2000 2001 2002 2003

10 m d’oscil·lació

Fig. 2. Representació de les mesures de nivell de l’aigua realitzades en el període 1994-2003, aalguns pous superficials, inferiors a 30 m de fondària, de la zona nord de la Vall d’en Bas(al

nord de Les Preses).


Fig. 3.- Mapa de continguts en nitrats a l’aigua a partir de les mostres obtingudes a la campanya realitzada al novembre de 2003. Les franges de colors s’obtenen a partir d’una interpolació matemàtica entre els pous analitzats.

Límit zona estudiada

Punts de la xarxa de control

Concentració de Nitrat

Zona no estudiada

Inferior a 25 mg/l

Entre 25 mg/l i 50 mg/l



Superior a 100 mg/l

MAPA DE NITRATS - 2ª campanya 2003 SIMBOLOGIA

Àmbit: aqüífer al·luvial-volcànicData campanya: novembre 2003Escala impressió: 1:63.000

Unitat de Geodinàmica Externai d'Hidrogeologia

MAPA N.: 3.2.27


3.3. Síntesi

3.3.1. Els nombrosos treballs realitzats entre els anys 2000 i 2003 per encàrrec del Parc Natural amb l’objecte de preparar la revisió del PEZVG de 1994 constitueixen un bagatge importantíssim, de manera que cal considerar la redacció del nou Pla com la culminació d’un procés en el què s’han assolit uns nivells d’informació i de diagnosi territorialitzats veritablement alts i sense precedents en altres casos anàlegs. Aquests treballs, contenen elements suficients que fan possible afrontar immedia-tament la redacció del nou Pla Especial. En síntesi, poden classificar-se en tres grups. En primer lloc, cal esmentar els treballs d’avaluació global del pla antic, (CANOSA, v.3.1.1 i GERMAIN/CAMPOS, v.3.1.2), els quals contenen també recomanacions i propostes sobre la configuració, els enfocaments generals i els objectius del nou planejament. Un segon grup el formen estudis temàtics directament adreçats a formu-lar directrius o recomanacions especifiques i propostes, de vegades molt concretes, per a incorporar en el Pla. És el cas de l’Estratègia per a la gestió del vulcanisme (3.1.3) que determina un conjunt de mesures i de prioritats. També es situa en aquest àmbit el treball molt propositiu de CAMPRODON (3.1.7) sobre conservació de la fauna i gestió forestal, el qual diagnostica un conjunt de mancances en el PEZVG de 1994 pel que fa a aquestes matèries i planteja un nombre important d’esmenes con-cretes al text normatiu i altres aspectes a incloure. Així mateix, cal es-mentar els treballs sobre el paisatge del Parc Natural (MINUARTIA, v. 3.1.8) i sobre la connectivitat ecològica interna i externa (MAY-OR/BELMONTE, v.3.1.6), que desenvolupen matèries necessàries per a la revisió del Pla però gairebé no estudiades fins aquell moment. Finalment, els treballs de base d’ARDA/MINUARTIA a les valls del Flu-vià, el Ser i el Brugent, el municipi de Sant Feliu de Pallerols i la serra de Finestres, (3.1.4 i 3.1.5) esdevenen el nucli central per a la revisió, ja que integren tota la informació disponible (inclosos alguns dels treballs ante-riorment esmentats), diagnostiquen i efectuen recomanacions en quasi

totes les matèries que han de ser objecte del Pla i incorporen cartografi-es digitals en què es delimiten les diverses àrees en funció dels diversos elements d’interès i de vulnerabilitat. 3.3.2. A més dels informes i treballs de base objecte del paràgraf ante-rior, cal considerar altres elements de referència que marcaran decisi-vament els objectius i els continguts del Pla. En primer lloc, la implantació de la xarxa comunitària Natura 2000 (v.3.2.1) és un dels principals reptes de futur. En aquest sentit, l’existència de la Cartografia d’hàbitats de Catalunya, actualment en la recta final de la seva elaboració, permet una resposta solvent als reque-riments de la protecció dels diversos tipus d’hàbitats existents en el Parc i, en particular, dels considerats d’interès comunitari per la Directiva d’hàbitats. Aquest darrer aspecte ha de resultar essencial perquè el Pla Especial estableixi les bases i les mesures derivades de la integració de la Zona Volcànica en la xarxa Natura 2000. D’altra banda, la nova política agrària comuna ofereix al Pla Especial, la possibilitat de coadjuvar a la implantació d’un model de desenvolupa-ment rural basat en la millora de la qualitat, de les condicions ambientals i en la reducció dels impactes generats per les activitats agràries. A-quests aspectes han de tenir la seva integració en el Pla a través dels objectius, les regulacions i les línies programàtiques, tal com s’ha expo-sat a 3.2.2. Així mateix, la relació entre el Pla Especial i la planificació forestal del Parc, esdevé particularment rellevant en un territori on la cobertura fores-tal és majoritària. En concret (v. 3.2.3), de l’anàlisi del Pla general fores-tal i del Pla de prevenció d’incendis, es dedueix que el Pla Especial hau-rà d’integrar aquests dos plans dins dels seus instruments de desplega-ment i establir les directrius necessàries per a dur a terme la seva revisió de forma interelacionada i sota criteris unitaris. L’Estat quantitatiu i qualitatiu de les aigües superfícials i subterrànies del Parc és un factor essencial per a la qualitat ambiental i la conservació


global del sistema. Depèn no sòls de les activitats i dels usos del sòl en el territori del Parc, sinó que també dels que es desenvolupin en tota la capçalera alta del Fluvià. Les oscil·lacions en els nivells peiezomètrics, amb tendència a la baixa, i un procés de pèrdua de qualitat de les aigües potencialment greu, són elements preocupants que la planificació i la gestió del Parc han de condsiderar degudament (v. 3.2.5).

Una darrera qüestió a considerar és la necessitat d’establir un nou model d’usos públics (turístics i de lleure) que corregeixi algunes disfuncions detectades i, sobretot, que signifiqui un salt qualitatiu a partir de la posa-da en pràctica dels compromisos, estratègies i actuacions derivats de l’aplicació al Parc de la Carta Europea del turisme Sostenible als Espais Protegits (3.2.4).


ANNEX CARACTERITZACIÓ DELS HÀBITATS DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. EL PARC NATURAL DE LA ZONA VOL-CÀNICA DE LA GARROTXA I LA XARXA NATURA 2000


1. CARACTERITZACIÓ DELS HÀBITATS DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

1.1 Introducció Recentment s’ha aconseguit un salt qualitatiu en la disponibilitat d’informació ambiental d’extensió territorial amb la elaboració d’una cartografia digital dels hàbitats de tot Catalunya. Aquesta és fruit de la col·laboració entre el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH) i la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i representa la cartografia dels hàbitats en el territori català basada en la interpretació i adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document “CORINE biotopes manual”, editat per la Comissió Europea el 1991.

La consideració dels hàbitats és important perquè permet, entre altres coses, copsar l’estat actual en unitats territorials identificables en base a les característi-ques abiòtiques i biòtiques que són el fruit de les capacitats d’un territori determi-nat. Els hàbitats són doncs espais contenidors de diversitat biològica i llocs on es desenvolupen els processos relacionats amb les interaccions entre els organis-mes i entre aquests i el medi abiòtic. Ens serveixen com a elements de descrip-ció i definidors d’àmbits territorials ja que, de fet, són el reflex dels sistemes eco-lògics existents i ens proporcionen una aproximació a la qualitat ecològica dels sistemes ecològics actuals. Per tant, són una interpretació de fort contingut eco-lògic de la realitat territorial.

Conseqüentment, per tal de caracteritzar els hàbitats del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) hem utilitzat la cartografia digital d’hàbitats disponible al Sistema d’Informació Ambiental del DMAH. Aquesta cartografia està definida a escala 1:50.000 i considera un total de 282 tipus d’hàbitats per a tota Catalunya, els quals es corresponen amb els definits per la UE en la llista Corine, amb algunes concrecions pròpies.

Addicionalment, cal considerar que la Unió Europea determina, a través de la Directiva 92/43/UE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre, com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats tenen un especial interès. D'entre els hàbitats d'interès comunitari, la Directiva a més defineix els hàbitats prioritaris com aquells amenaçats de desa-parició presents en el territori de la UE, la conservació dels quals és responsabili-

tat especial a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribu-ció natural inclosa en el seu territori (taula 5).

La determinació dels hàbitats s’ha fet considerant el conjunt de territori que con-templa la revisió del Pla especial del PNZVG com a àmbit d’interès directe. Això inclou els espais corresponents a les 23 unitats visuals que aquesta revisió con-sidera.

Com s’ha esmentat anteriorment, per a caracteritzar els sistemes ecològics exis-tents actualment ens basem en els hàbitats. Hem caracteritzat els hàbitats pre-sents a partir de la informació digital i amb la finalitat de poder estructurar aquest apartat. Ho hem fet incialment considerant una reclassificació amb sentit ecològic dels mateixos donat el nombre relativament alt d’hàbitats presents (són 42 els tipus d’hàbitats presents dins del PNZVG).

Efectivament analitzem els hàbitats a partir de la recategorització ecològica en 8 classes, aconseguint d’aquesta manera una aproximació amb un contingut con-ceptual ecològic sòlid però de conjunt. Aquesta recategorització considera bàsi-cament tres conceptes ecològics rellevants: els nivells de biodiversitat, d’estructura i de pertorbació potencial dels sistemes presents. D’aquesta manera s’obté una agrupació dels diferents hàbitats en classes o categories, de manera que siguin útils per a valorar grans peces de característiques ecològiques simi-lars que ens ajudin a definir diferents àmbits funcionals i estructurals, aplicables al conjunt de territori del PNZVG i per a les unitat visuals que aquesta revisió ha determinat.

1.2 Base conceptual de la reclassificació d’hàbitat s La base conceptual en la qual es basa la reclassificació sosté d’acord amb la teoria ecològica els següents arguments i criteris bàsics: Idealment, podem considerar les zones eminentment urbanes com a sistemes ecològics profundament transformats per l’home, el qual n’és l’espècie dominant. L’ecosistema urbà podem considerar-lo com a un sistema amb un nivell de per-torbació molt alt en relació a les necessitats d’altres espècies i un sistema amb nivells de diversitat biològica relativament baixos.

D’altra banda, les zones de conreu, en comparació a les zones urbanes, són zones menys pertorbades o pertorbades amb menys intensitat, però amb una clara influència antròpica. Els nivells potencials de diversitat són, de manera general, superiors als de les zones urbanes, tot i que no deixen de ser relativa-ment baixos per les pròpies limitacions que imposa l’activitat agrícola. La presèn-


cia de conreus de regadiu afegeix un grau de llibertat respecte dels conreus de secà entenent que l’aigua deixa de ser un factor limitant.

Les zones de vegetació escassa i aquelles amb estructura herbàcia, arbustiva i arbòria, amb graus de complexitat respectivament en augment, tenen nivells de pertorbació antròpica potencialment més baixos que els fins ara considerats. Contràriament, la diversitat és potencialment més alta.

Les categories d’hàbitats establertes són, doncs, les següents (vegeu taula 1): hàbitats antròpics urbans; conreus, on es diferencien els conreus de secà i els de regadiu a causa de les diferents característiques ecològiques d’aquests; hàbitats biodiversos, amb una aproximació de més detall en una subcategorització que determina el tipus estructural de la vegetació en quatre classes principals: vege-tació escassa, vegetació herbàcia, arbustiva i arbòria; i aigües continentals, con-siderant aquestes com a un recurs vital per a la majoria d’espècies, un element vertebrador del territori des del punt de vista ecològic i directament relacionat amb els nivells de biodiversitat a causa de la varietat d’hàbitats que poden estar associats.

1.3 En relació a les bases cartogràfiques disponibl es Per a caracteritzar els hàbitats que es troben en la zona d’estudi s’ha utilitzat la cartografia dels hàbitats en el territori català basada en la interpretació i adapta-ció de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document “CORINE biotopes manual”, editat per la Comissió europea el 1991. Aquesta base es troba actualitzada amb data 30/4/2003 i està disponible a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Per a caracteritzar els hàbitats d’interès s’ha utilitzat la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari de l’annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva hàbitats), modificada per la Directiva 97/62/CE. Aquesta base de dades està actualitzada amb data de 15/5/2001. A causa a les discrepàncies sorgides entre les dues bases cartogràfiques, s’ha assimilat el contingut de la base de dades de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari als polígons que es troben en la base dels hàbitats de Catalunya, actualitzats més recentment. Aquesta assimilació d’atributs s’ha efectuat a partir d’unes taules d’equivalències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d’interès comunitari proporcionades pel Departament de Medi Ambient i Habitat-ge.

L’estat de conservació dels hàbitats i la seva superfície aproximada a Catalunya s’ha determinat a partir de la informació disponible en la base de dades associa-da a la cartografia d’hàbitats d’interès comunitari, ja que en la relativa als hàbitats de Catalunya no s’especifica aquesta informació.

1.4 Caracterització dels hàbitats del Parc Natural

Àmbit general de revisió del Pla

En base a l’esmentat anteriorment, els hàbitats biodiversos arboris representen més de la meitat de la superfície de les unitats visuals considerades (62%), amb una gran presència d’alzinars (40%). D’aquests, els més abundants són els alzi-nars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (34%). Les rouredes representen el 13% de la superfície, sent les de roure martinenc (Q. humilis), calcícoles de la muntanya mitjana les majoritàries (7%). Les fagedes representen aproximadament el 7%, amb predomini de les fagedes mesòfiles i xeromesòfiles (5%). En conjunt, es troben 16 hàbitats boscosos amb un recobriment menor del 5%, dels quals 7 són boscos caducifolis o planifolis (rouredes de roure pènol, castanyedes, bedollars o tremoledes), 4 boscos aciculifolis (pinedes de pi roig o de pi blanc), 1 bosc mixt de roure martinenc i pi roig, 2 boscos o bosquines de ribera o de llocs molt humits (vernedes i freixenedes), i 2 boscos d’esclerofil·les (alzinars de terra baixa o alzinars i roures de terra baixa).

El segon hàbitat en importància pel que fa a la superfície es correspon als con-reus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses (22%). També es troben conreus extensius de secà, plantacions de coníferes, plantacions de planifolis de sòls humits i alguns camps condicionats com a pastura intensiva, tots ells en una proporció menor del 1%.

Els hàbitats antròpics representen aproximadament el 5% de la superfície consi-derada, principalment àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. Les pedreres i explotacions d’àrids i runam representen menys del 0,05% de la superfície de l’àmbit.

Els hàbitats biodiversos arbustius representen aproximadament el 3% de la su-perfície. Es contabilitzen 9 hàbitats biodiversos arbustius que ocupen menys de l’1% de superfície cadascú. Els més abundants són els conreus abandonats, les bardisses mesòfiles amb aranyoner i les avellanoses mesohigròfiles de barrancs i fondals ombrívols. També trobem bruguerars silicícoles i landes de gòdua.

Els hàbitats biodiversos herbacis ocupen poc més del 2% de la superfície, amb una representació majoritària de prats calcícoles i mesòfils de la muntanya mitja-na (2%). També es troben fenassars xeromesòfils, joncedes calcícoles de la muntanya mitjana i prats de dall.

Els llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa densa, representen una superfície aproximada del 0,5%. Pel que fa als hàbitats


de vegetació escassa, els cingles i penyals calcaris de muntanya representen aproximadament el 0,1%.

En conjunt, hi ha una gran varietat d’hàbitats dels quals la majoria ocupen una superfície menor del 5% respecte del total. Dels 42 hàbitats observats en total, els dos hàbitats principals representen més de la meitat de la superfície de l’àmbit d’estudi (55%), mentre que només 4 hàbitats superen el 5% de superfície respecte el total. Entre tots quatre, sumen gairebé dues terceres parts de la su-perfície de l’àmbit d’estudi (68%). Aquests hàbitats són: alzinars (boscos o mà-quies de Quercus ilex) muntanyencs (34%); Conreus herbacis extensius de re-gadiu o de contrades molt plujoses (21%); rouredes de roure martinenc (Q. humi-lis) calcícoles de la muntanya mitjana (7%); fagedes mesòfiles i xeromesòfiles (5%).

D’altra banda, el nombre d’hàbitats que tenen una representació menor de l’1% respecte el total de l’àmbit d’estudi són 31, repartits entre les diferents unitats visuals. El nombre d’hàbitats diferents que es troben en aquestes varia des de 4 a 24, depenent de la superfície implicada i la diversitat de condicions ambientals que s’hi pot trobar.

Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari, en general es tracta d’hàbitats no prioritaris amb un cas d’hàbitat prioritari en “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)” (codi 91E0) i un cas d’hàbitat prioritari condicionat a la rique-sa d’orquídies, cas de “Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea)” (codi 6210). En general tenen un estat de conservació mitjà o bo. Això és especialment rellevant ja que si considerem tot el territori català, aquests mateixos hàbitats tenen un estat de conservació mitjà i en algun cas dolent (codi 3270, “Rius amb vores llotoses colonitzades per herbas-sars nitròfils del Chenopodion rubri i del Bidention”).

Tanmateix, segons les dades disponibles es considera que 4 hàbitats d’interès comunitari tenen poca representació superficial a Catalunya. Aquests són els “Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi” (codi 3250) i els “Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del "Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp)” (codi 3270), els quals tenen una representació superficial de menys de 700 ha; i les “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)” (codi 91E0) i les “Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera” (codi 92A0), els quals tenen una representació superficial d’entre 700 i 7000 ha a Catalunya.

Els hàbitats d’interès comunitari es poden trobar principalment en les zones de més relleu de l’àmbit, en molts casos associats a cons volcànics, rieres i pen-dents.

Cal destacar la important continuïtat territorial dels hàbitats en general i dels d’interès comunitari en particular dintre i fora de l’àmbit d’estudi, amb especial esment als alzinars muntanyencs a causa de la seva distribució. És l’únic hàbitat d’interès comunitari que es troba en totes les unitats visuals.

Els hàbitats d’interès comunitari menys repartits són les “Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera” (codi 92A0); “Pinedes mediterrànies” (codi 9540); “Fage-des acidòfiles” (codi 9120); “Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp)” (codi 3270); “Rius medi-terranis amb vegetació del Glaucion flavi” (codi 3250). Són hàbitats que es poden trobar en 1 o 3 unitats visuals (vegeu taula 5). D’altra banda, els alzinars munta-nyencs, els boscos mixts d'alzina i roures i els prats medioeuropeus, seminatu-rals, sobre calcari es troben repartits per tot l’àmbit d’estudi.

Àmbit concret de les unitats visuals

En la figura 3 es pot veure que la tendència general de que hi hagin més superfí-cie d’hàbitats biodiversos arboris es compleix en pràcticament totes les unitats visuals, amb casos on els conreus o les àrees urbanes tenen una presència tant o més important, com per exemple la UV-02, UV-03 o la UV-06 (vegeu taula 3) i amb casos on els hàbitats biodiversos arboris representen gairebé el total de la unitat (UV-18, UV-20 o UV-23). També es pot observar un predomini generalit-zat, a causa de la superfície que ocupen, dels alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs. Aquests són els hàbitats biodiversos arboris més abundants en gairebé totes les unitats visuals a excepció de la UV-04 (on té la mateixa proporció que les rouredes de roure martinenc calcícoles de la muntanya mitjana), la UV-10 (on predominen les fagedes mesòfiles i xeromesòfiles i boscos caducifolis mixts amb roure pènol -Quercus robur- o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics) i la UV20 (principalment amb fagedes mesòfiles i xeromesòfiles). En les unitats visuals on els hàbitats majoritaris són els conreus, la predominància dels alzinars respecte els altres hàbitats biodiversos arboris acostuma a no ser tant marcada (UV-02 o UV-06).

Totes les unitats visuals es caracteritzen per tenir com a màxim 6 hàbitats dife-rents amb una superfície superior al 5%. Sense prejudici d’això, la UV-01 i la UV-10 són les que tenen el nombre d’hàbitats més elevat, mentre que la UV-18, la UV-17 i la UV-08 són les que tenen el nombre més baix d’hàbitats (4 la primera i 7 les altres dues). Són unitats visuals on la presència d’alzinars és força impor-tant, el relleu no fa apte el conreu extensiu i les dimensions de les unitats visuals són modestes.

Els alzinars es troben principalment en les unitats visuals properes a la serra del Torn i a les del sud de l’àmbit d’estudi, mentre que en les unitats visuals de l’interior del parc la presència de fagedes i conreus és molt més notable.


UV-01, UV-02

Les terres agrícoles i les àrees antròpiques ocupen aproximadament el 49% del conjunt de les dues unitats i es localitzen en els espais de plana. Importàn-cia dels espais fluvials en la vertebració dels espais d'interès natural d'aquesta UV. Les zones boscoses representen un 39% de la superfície del conjunt de les dues subunitats. Presència d’hàbitats d'interès comunitari prioritari: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0), en un estat de conserva-ció mitjà. Presència d’hàbitats d'interès comunitari no prioritaris (prioritaris si són prats rics en orquídies): prats i fàcies emmatades, sobre calcari (codi 6210); i hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340), es-tanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos de grans espigues d'aigua (Potamion) (codi 3150) i alberedes, salze-des i altres boscos de ribera (codi 92A0).

UV-03

Els espais biodiversos es localitzen en la periferia de la unitat, ocupant els espais amb el pendent més pronunciat, mentre que els espais agrícoles (40%) es loca-litzen en l'interior més pla. Més del 50% de la unitat està recoberta per hàbitats boscosos, sent dues terceres parts rouredes de roure martinenc (Quercus humi-lis) calcícoles o silicícoles de la muntanya mitjana. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340) en un estat de conser-vació bo.

UV-04

El 70% de la superfície ocupada per boscos i el 22% està ocupat per conreus, principalment herbacis extensius de regadiu. Predominen les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana, als vessants nord i els alzinars (Q. Ilex) muntanyencs en els vessants sud. Presència d’hàbitats d'interès comunitari prioritari: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0), en un estat de conservació bo. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340) en estat de conservació entre mitjà i bo.

UV-05

Composta principalment per boscos esclerofil·les, majoritàriament alzinars (bos-cos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (67%) i rouredes calcícoles i silicí-coles (12%). Els conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses representen aproximadament el 16% de la superfície de la unitat. Pre-sència d'hàbitats d'interés comunitari no prioritari: alzinars i carrascars (codi 9340), en estat de conservació bo.

UV-06

Zona eminentment agrícola amb nombroses interdigitacions d'espais biodiversos boscosos i arbustius. Als vessants es troben els alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs i rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles de la muntanya mitjana. Una dotzena més d'hàbitats ocupen una su-perfície menor del 3%. Presència d’hàbitats d'interès comunitari no prioritari: alzinars i carrascars (codi 9340) en un estat de conservació mitjà o bo.

UV-07

Composta principalment per alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) munta-nyencs, en els vessants amb una continuïtat important. També es troben conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses en el fons de vall. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340) en un estat de conservació mitjà o bo.

UV-08

Continu d'hàbitats boscosos establert a banda i banda de la vall que la travessa en sentit est-oest. El 85% de la unitat conté boscos esclerofil·les, majoritàriament alzinars muntanyencs i de terra baixa. Presència d'hàbitats d'interès comu-nitari prioritaris: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion, codi 91E0) en bon estat de conservació. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340) en un estat de conservació mitjà.

UV-09

Dades no disponibles per manca de cartografia digital dels hàbitats de Catalu-nya.

UV-10

Unitat caracteritzada per una important presència d'hàbitats boscosos diversos i d'espais de conreu disposats d'oest a est. Més de la meitat de la superfície (57%) està ocupada per fagedes, rouredes, castanyedes i tremoledes. Important pre-sència de conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses (23%). Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150) en bon estat de conservació. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340) en estat de conservació bo; fagedes acidòfiles (codi 9110) en estat de conservació mitjà.

UV-11

A la plana predominen els conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses, mentre que als vessants predominen els alzinars muntanyencs. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi


9340). Presència d’hàbitats d'interès comunitari no prioritari: fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9159).

UV-12

Gairebé la meitat de la superfície de la unitat està coberta per alzinars munta-nyencs (47%). Altres hàbitats amb un recobriment >10% són les fagedes mesòfi-les i xeromesòfiles i els conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. Presència d’hàbitats d'interès comunitari prioritari: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0) en un estat de conservació mitjà. Hàbitat d'interès comunitari no prioritari en estat de conservació mitjà: fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150); alzinars i carrascars (codi 9340); costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (codi 8210); rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) (codi 9240); jon-queres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion (codi 6420), ambdues en estat de conservació mitjà.

UV-13

Recobriment del 73% de boscos esclerofil·les amb predomini dels alzinars (bos-cos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs amb el 58%. Presència d’hàbitats d'interès comunitari prioritari: Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0). Presència d’hàbitats d'interès comunitari no prioritari: alzi-nars i carrascars (codi 9340); Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis; codi 9240); fagedes calcícoles xero-termòfiles (codi 9150); i costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (codi 8210).

UV-14

Presència majoritària d’alzinars muntanyencs i boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà, que representen el 75% de la superfície de la unitat. Presèn-cia d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340); i fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150).

UV-15

Presència majoritària d’alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) munta-nyencs (66%) i conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujo-ses (18%). Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritari: alzinars i car-rascars (codi 9340); fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150); prats calcíco-les i mesòfils (6210).

UV-16

Presència majoritària d’alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) munta-nyencs (70%) i conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujo-ses (12%). Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritari: alzinars i car-rascars (codi 9340); fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150); castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa (codi 9260); i prats calcícoles i mesòfils (6210).

UV-17

Important continu dels hàbitats boscosos dins de la unitat i amb les unitats adja-cents. El 73% de la unitat està recoberta per boscos, principalment alzinars mun-tanyencs (69%). Els conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses i la vegetació herbàcia representen el 13% de la superfície respectiva-ment.

UV-18

Pràcticament tota la unitat (96%) està recoberta per alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs. Presència d’hàbitats d'interès comunitari priorita-ri: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0), en un estat de conservació mitjà. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340) en un estat de conservació entre bo i mitjà.

UV-19

Més del 80% de la superfície de la unitat està recoberta per boscos, majoritària-ment coberta per alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (62%), situats a les zones elevades. Presència d'hàbitats arbustius o herbacis discrets entre masses boscoses, localitzats en zones planeres i parts culminals de vessants, representant el 19% de la unitat. Hàbitats d'interès comunitari priori-tari: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0), en un estat de conservació mitjà. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340) en un estat de conservació bo; fagedes calcíco-les xerotermòfiles (codi 9150) en un estat de conservació mitjà.

UV-20

Aproximadament el 96% de la unitat són boscos, majoritàriament caducifolis o planifolis (62%) i esclerofil·les (33%). Les fagedes mesòfiles i xeromesòfiles ocupen el 50% i es troben en els fons de valls i obagues. Els alzinars munta-nyencs es troben en les parts culminals de les vessants i solells, ocupant un 27% de la superfície de la UV. Presència d’hàbitats d'interès comunitari prioritari: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0), en un estat de


conservació mitjà. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: Alzinars i carrascars (codi 9340) en un estat de conservació entre mitjà i bo; Fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150) en un estat de conservació mitjà.

UV-21

Presència majoritària d’alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) munta-nyencs (65%) i conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujo-ses (19%). Presència d’hàbitats d’interès comunitari prioritari: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0). Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars (codi 9340).

UV-22

Presència d’alzinars muntanyencs (24%), rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana (18%) i conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses (13%). Presència d’hàbitats d'interès comunitari prioritari: vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion; codi 91E0). Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzinars i carras-cars (codi 9340); Ffgedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150); i prats calcícoles i mesòfils (6210).

UV-23

Presència majoritària d’hàbitats arboris, amb una clara predominància dels alzi-nars muntanyencs (84%). Els altres hàbitats que es troben en la unitat no supe-ren el 5% de superfície individual. Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritaris: prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea, codi 6210. Aquests són prioritaris si són prats rics en orquí-dies); fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi 9150); alzinars i carrascars (codi 9340); costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (codi 8210).

Criteris i propostes generals de tractament

La preservació i restauració dels hàbitats passa per l’actuació a nivell dels com-ponents biòtics i abiòtics dels que en formen part, així com de la disponibilitat i correcta aplicació de les eines de planejament i gestió. D’aquesta manera, a continuació es proposen una sèrie de criteris i propostes de caire general:

1. Assegurar la qualitat dels hàbitats en general i especialment els d'interès comunitari prioritari.

2. Determinar l’estat de conservació dels hàbitats i establir un pla prioritzat de manteniment i millora de la qualitat.

3. Mantenir la continuïtat d’aquells hàbitats boscosos per els quals s’hagi de-terminat convenient aquesta continuïtat.

4. Asssegurar la permanència d’aquells hàbitats de superfície reduïda, sobretot d’aquells pels quals s’ha establert un interès especial, que es considerin vul-nerables a les pertorbacions.

5. Garantir la continuïtat i l'estat de conservació favorable dels hàbitats associ-ats a la xarxa fluvial.

6. Assegurar els hàbitats de conreus considerant una estructura en mosaic rica en elements instersticials biodiversos.

7. Establir un règim de protecció estricta als hàbitats d'alt interès biològic.

8. Per aquells hàbitats en espais de connexió ecològica mantenir les qualitats de permeabilitat ecològica, de baixa pertorbació i evitar-ne la fragmentació i la fragmentació per efecte de barrera.


2 . EL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNI-CA DE LA GARROTXA I LA XARXA NATURA 2000 El PNZVG ha estat proposat pels governs català i estatal per formar part de la xarxa comunitària Natura 2000. La configuració de Natura 2000 va ser establerta com a xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació per la Directiva 92/ 43/ CEE. Aquesta Directiva té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats i de la fauna i flora en el territori comunitari.

La integració en aquesta xarxa és rellevant, ja que és l’instrument bàsic de la política comunitària de conservació de la natura i significa una projecció impor-tant pel al Parc, el reforçament jurídic i la implicació de la UE en la seva protecció i la possibilitat d’accés a noves fonts de finançament.

Natura 2000, està integrada per llocs on es trobin tipus d’hàbitats (que figuren a l’Annex I de la Directiva) i d’hàbitats d’espècies (que figuren l’Annex II). Aquesta xarxa haurà de garantir el manteniment o, si és el cas, el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels tipus d’hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies de que se tracti en la seva àrea de distribució natural. Els estats són els que han d’adoptar less mesures corresponents per tal de fixar quins són els espais, quines les mesures de conservació i d’evitació del deteriorament dels hàbitats.

Cal doncs, concretar en l’àmbit del Parc les mesures esmentades als paràgrafs anteriors. Tot i que no és obligat que el PEZVG ho faci, sembla evident que, atès el caràcter estratègic d’aquesta qüestió per al futur del Parc Natural, ha de tenir un tractament adequat en el Pla.

2.1 Hàbitats d’interès comunitari Pel que fa a Natura 2000, han estat identificats aquells dels hàbitats esmentats que figuren a l’Annex I de la Directiva, per tal d’establir la seva distribució territo-rial i nivell de presència. Es tracta de 14 tipus d’hàbitats d’interès comunitari, un dels quals és de caràcter prioritari (codi 91E0). També hi ha un cas d’hàbitat prioritari condicionat a la riquesa d’orquídies (codi 6210). En general tenen un estat de conservació mitjà o bo. Els hàbitats d’interès comunitari es poden trobar principalment en les zones de més relleu de l’àmbit, en molts casos associats a

cons volcànics, rieres i pendents. Els hàbitats d’interès comunitari presents al PNZVG són els següents:

• Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyo-sa densa.

• Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres pro-peres.

• Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus

• Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles.

• Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes.

• Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé roure-des pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics.

• Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa.

• Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o gar-rigues.

• Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuo-sum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris rus-cínic i catalanídic septentrional.

• Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa.

• Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa.

• Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cer-rioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà.

• Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs.

• Cingles i penyals calcaris de muntanya. A la taula 5 podeu observar la correspondència de nomenclatura entre els hàbi-tats d’interès comunitari i els hàbitats de Catalunya, amb els corresponents codis d’identificació. També valoracions en relació a la representació que tenen al PNZVG i a Catalunya, també sobre el seu estat de conservació.


Seguidament es caracteritza breument la situació de cadascun dels hàbitats d’interès comunitari al Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, en base a l’assimilació dels hàbitats d’interès comunitari als corresponents de la cartogra-fia dels hàbitats de Catalunya. Cal fer esment a la manca de cartografia digital dels hàbitats de Catalunya en part de l’àmbit d’estudi. Les estadístiques que es presenten s’han extret de les dades disponibles. També es proposen un seguit d’actuacions relatives als hàbitats d’interès comunitari, sense prejudici de les actuacions concernents a la fauna, flora i vegetació. Són els següents: Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sen se vege-tació llenyosa densa. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 24a, es correspon amb els hàbitats d’interès comunitari no prioritari “Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi”, amb codi 3250; i “Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp)” amb codi 3270. Es troben en tres unitats visuals, la UV-01, UV-02 i UV-03, associats a cursos fluvials, concreta-ment trams del Fluvià, la riera de Riudaura i la riera de Bianya. Valoració La continuïtat territorial és elevada, fora i dintre de l’àmbit d’estudi, inclús al seu pas per nuclis urbans. L’estat de conservació de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi és mitjà, mentre que a Catalunya es considera mitjà en el cas dels “Rius mediterra-nis amb vegetació del Glaucion flavi” (codi 3250) i dolent en el cas dels “Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp)” (codi 3270). Es considera que l’hàbitat ocupa molt poca superfície en el conjunt de Catalunya (menys de 700 ha). Criteris d’actuació

• Cal especificar adequadament la tipologia d’hàbitat present (si és codi 3250 o codi 3270) per tal de poder ajustar adequadament la concreció de les propostes.

• Es proposa la preservació i millora dels hàbitats atès la escassa repre-sentació territorial a Catalunya i la seva elevada continuïtat territorial en l’àmbit d’estudi.

• Adequació i preservació de les ribes dels cursos fluvials interessats, considerant la proximitat que sovint es dona de nuclis urbans o xarxa viària, amb el consegüents efectes pertorbadors.

• Establir els mecanismes necessaris per vetllar per la qualitat de l’aigua, especialment en aquells trams propers a nuclis urbans, camps de con-reu o explotacions ramaderes.

• Establir un tractament de vora adequat del teixit urbà i la xarxa viària per tal de minimitzar l’efecte pertorbador i fragmentador en aquests hàbitats.

Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens , Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cir-sium acaule ,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 34b, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) “Prats -i fàcies emmata-des- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea)”, amb codi 6210. Es troba en 15 unitats visuals: la UV-10, UV-11, UV-12, UV-15, UV-16, UV-17, UV-18, UV-19, UV-20, UV-22, UV-23, a més de les UV-02, UV-03, UV-04, UV-05. Està associat principalment a espais de plana adjacents a àrees bosco-ses. Valoració El trobem, per exemple, al Pla de Sant Iscle, al Pla de Sant Julià o a les Costes de Simó. També es troba en algunes planes de l’interior de volcans, com és el cas del volcà del Traiter o el volcà de Santa Margarida. És un hàbitat distribuït en zones relativament petites i discontínues (48 localitzacions amb una superfície mitjana de 5 ha), amb una presència més elevada en les unitats visuals de la meitat sud de l’àmbit d’estudi. L’estat de conservació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi es considera mitjà, igual que a la resta de Catalunya. Es considera que l’hàbitat ocupa força superfície a Catalunya (més de 7.000 ha). Són espais que estan localitzats majoritàriament adjacents a masses boscoses. En aquest con-text ajuden a augmentar la diversitat biològica del conjunt de la zona. Criteris d’actuació

• No es considera necessari establir una continuïtat territorial d’hàbitats d’aquest tipus.

• Es pot considerar la seva formació en espais on es cregui convenient la presència d’espècies que li són pròpies i/o per tal de reduir la distància entre clapes a fi i efecte d’afavorir possibles intercanvis de diversitat bio-lògica, sense prejudici de les característiques dels hàbitats existents (com per exemple en la UV-04 i UV-07).


• Preservar aquests espais d’activitats que puguin ocasionar una degra-dació dels mateixos, com per exemple el pasturatge intensiu.

Prats dalladors amb fromental ( Arrhenatherum elatius ) dels estat-ges submontà i montà, principalment dels Pirineus. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 38b, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari “Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenat-herion)”, amb codi 6510. Es troben en 4 unitats visuals: la UV-01, UV-02, UV-03, UV-06, localitzades al nord de l’àmbit d’estudi. El trobem en espais de plana com, per exemple, el Pla de l’Estany o els Camps del Pacient. També el trobem en vessants associades a volcans, com és el cas del volcà de l’Estany o el volcà de les Bisaroques. Valoració És un hàbitat distribuït en petites zones (12 localitzacions) amb una superfície mitjana de 2 ha. La continuïtat territorial es considera baixa. No es disposa de dades sobre l’estat de conservació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi ni a Cata-lunya, així com de la superfície que ocupa l’hàbitat a Catalunya. Criteris d’actuació

• Cal assegurar el tractament agrícola i ramader tradicional per tal de mantenir l’estrucctura i composició que li són pròpies.

• Preservar-lo d’activitats que puguin ocasionar una degradació dels ma-teixos, com per exemple el pasturatge intensiu o l’abandonament.

• Afavorir el manteniment d'espais biodiversos associats a aquest hàbitat mitjançant el tractament adequat dels marges i separacions.

Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 41b, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari “Fagedes calcícoles xerotermòfiles”, amb codi 9150. Es troba principalment a 10 unitats visuals de la meitat sud de l’àmbit d’estudi: UV-10, UV-11, UV-12, UV-13, UV-14, UV-16, UV-19, UV-20, UV-22, UV-23. Segons la car-tografia digital disponible també es troben en petits espais de la UV-01 i la UV-02, fet atribuïble a un patent efecte de vora. Valoració

Els espais esmentats es corresponen principalment amb obagues, com la de la serra del Corb, la serra de Marboleny i el serrat de la Planella fins a la serra de Finestres. Això li confereix una elevada continuïtat territorial. Des d’aquestes zones també hi ha una continuïtat vers el sud especialment en unitats visuals com la UV-19 i la UV-20. És un hàbitat distribuït en zones principalment adja-cents (76 localitzacions amb una superfície mitjana de 12 ha). L’estat de conser-vació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi es considera entre bo i mitjà, mentre que a la resta de Catalunya es considera mitjà. Es considera que l’hàbitat ocupa força superfície (més de 7.000 ha) a Catalunya. Criteris d’actuació

• Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses. • Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consi-

deri els valors de preservació de valors naturals i de lleure, tot afavorint i mantenint masses madures.

• Garantir i afavorir la continuïtat territorial de l’hàbitat. • Mantenir uns usos del sòl adequats en la franja perimetral amb camps

de conreu per tal d’evitar l’aparició d’elements pertorbadors. • Limitar la potencial obertura de camins.

Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 41c, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari “Fagedes acidòfiles”, amb codi 9120. Es troba en 1 unitat visual: la UV-10 i es correspon principalment amb la fageda d’en Jordà, tot i que també es pot trobar al bosc de les Llongaines, al vessant est del Puig de la Costa o al vessant nord del volcà de Santa Margarida. Valoració Està distribuït en zones relativament petites amb l’excepció de la fageda d’en Jordà, que representa la meitat de la superfície de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi. En total es comptabilitzen 7 localitzacions amb una superfície mitjana de 17 ha (sen-se considerar la superfície corresponent a la fageda d’en Jordà). No es disposa de dades sobre l’estat de conservació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi ni a Catalunya, així com de la superfície que ocupa l’hàbitat a Catalunya. Criteris d’actuació

• Al tractar-se d’un hàbitat molt localitzat caldrà preservar l’hàbitat d’elements pertorbadors.

• Garantir la conservació de l’hàbitat a través d’una gestió forestal adient.


• Fer compatible l’ús lúdic de l’espai (especialment la fageda d’en Jordà) amb la conservació dels seus valors. Fent especial atenció als proces-sos erosius derivats de les activitats que s’hi realitzen.

• Limitar la potencial obertura de camins. Boscos caducifolis mixts amb roure pènol ( Quercus robur ), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico -cantàbrics. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 41d, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari “Rouredes de roure pènol i boscos mixts del Carpinion betuli”, amb codi 9160. Es troba en 6 unitats visuals situades a la meitat nord de la unitat: la UV-01, UV-02, UV-03, UV-04, UV-06, UV-10. El trobem principalment en obagues, com per exemple al vessant nord del turó de Pujou, en els espais planers de la meitat nord de la UV-10 o al Bac de les Tries. Valoració L’hàbitat té una presència important a la UV-10 i també es pot trobar en petites clapes localitzades a l’exterior de l’eix urbà d’Olot - Sant Joan les Fonts - Caste-llfollit de la Roca. És un hàbitat distribuït en zones discontínues (68 localitzaci-ons amb una superfície mitjana de 9 ha, si bé en la UV-10 es troba una que ocupa 158 ha). Es considera que aquest hàbitat conté comunitats ben estructu-rades. No es disposa de dades sobre l’estat de conservació mitjà de l’hàbitat a Catalunya, així com de la superfície que hi ocupa. Criteris d’actuació

• Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses. • Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consi-

deri els valors de preservació de valors naturals i de lleure, tot afavorint i mantenint masses madures.

• Preservar l’espai d’elements pertorbadors. • Establir zones de transició adequades entre aquests hàbitats i les fonts

de pertorbació que els puguin afectar, especialment l’eix les Preses - Olot - Sant Joan les Fonts - Castellfollit de la Roca.

• Garantir la connectivitat territorial especialment en aquells espais relaci-onats amb espais d’interès connector, com és el cas de la riera de Riu-daura.

Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i d e terra baixa. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 41p, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari “Castanyedes”, amb codi 9260. Es troba en 7 unitats visuals: la UV-1, UV-06, UV-07, UV-10, UV-11, UV-16, UV-17. El trobem a la zona central de l’àmbit d’estudi, com al Cadebosc, la castanyeda de Colltort, al vessant est del volcà de Santa Margarida o al vessant nord del volcà de Rocanegra. Valoració És un hàbitat distribuït en zones relativament petites i discontínues (15 localitza-cions amb una superfície mitjana de 5 ha) sense presència en les unitats visuals perimetrals. No es disposa de dades sobre l’estat de conservació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi ni a Catalunya, així com de la superfície que ocupa l’hàbitat a Catalunya. Criteris d’actuació

• Preservar l’hàbitat d’elements pertorbador, especialment en aquelles zones incloses en espais d’interès connector.

• Limitar la potencial obertura de camins • Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de

l’hàbitat. Pinedes de pi blanc ( Pinus halepensis ) amb sotabosc de mà-quies o garrigues. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 42aa, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comu-nitari no prioritari “Pinedes mediterrànies”, amb codi 9540. Es troba en 1 unitat visual: la UV-13, en el límit est de l’àmbit d’estudi, al voltant del collet de Colitzà i amb una superfície de 7 ha. Valoració L’hàbitat té continuïtat cap a fora del Parc. No es disposa de dades sobre l’estat de conservació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi ni a Catalunya, així com de la superfície que ocupa l’hàbitat a Catalunya. Criteris d’actuació


• A causa de la seva singularitat i localització en l’àmbit d’estudi, a més de per al seva continuïtat fora del Parc, es recomana la preservació d’aquest hàbitat.

• Limitar la potencial obertura de camins dins l’àmbit de l’hàbitat. • Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de

l’hàbitat. Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (La-mium flexuosum ), de la terra baixa plujosa i de l'estatge sub-montà, als territoris ruscínic i catalanídic septen trional. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 44f, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari prioritari “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)”, amb codi 91E0. Es troba en 12 unitats visuals: la UV-01, UV-02, UV-04, UV-07, UV-08, UV-11, UV-12, UV-13, UV-14, UV-15, UV-21, UV-22. Valoració Està relacionat principalment a cursos fluvials, sobretot en unitats visuals perime-trals de l’àmbit d’estudi. El trobem, per exemple, en molts trams del Ser i els seus torrents tributaris, així com en trams del Fluvià, del Brugent i del Clot d’Esparregons. És un hàbitat directament relacionat amb rius d’interès connector. La continuïtat territorial és important, tot i que es produeix en espais poc pertor-bats. Es troben 23 localitzacions amb una superfície mitjana de 6 ha. L’estat de conservació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi es considera entre mitjà i bo, mentre que a la resta de Catalunya es considera mitjà. L’hàbitat ocupa poca superfície (de 700 a 7.000 ha) a Catalunya. Criteris d’actuació

• Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses atès la escassa representació territorial a Catalunya i la seva continuïtat territorial en l’àmbit d’estudi.

• Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consi-deri els valors de preservació de valors naturals i de lleure, tot afavorint i mantenint masses madures.

• Adequació i preservació dels boscos de ribera dels cursos fluvials inte-ressats, tenint en compte esepcialment els trams situats a prop de la xarxa viària, amb el consegüents efectes pertorbadors.

• Establir un tractament perimetral adequat de la xarxa viària per tal de minimitzar l’efecte pertorbador i fragmentador en aquests hàbitats.

• Establir els mecanismes necessaris per vetllar per la qualitat de l’aigua, especialment en aquells trams propers a camps de conreu o explotaci-ons ramaderes.

Freixenedes de Fraxinus angustifolia , de terra baixa. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 44l, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari “Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera”, amb codi 92A0. Es troba en 1 unitat visual: la UV-07. Es troba als voltants del Camp de Bac, en espais de pendent suau, amb una superfície aproximada de 3 ha. Valoració Al tractar-se d’una única localització, es considera que ’hàbitat no té continuïtat dins l’àmbit d’estudi. L’estat de conservació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi es considera mitjà, igual que a la resta de Catalunya. Es considera que l’hàbitat ocupa poca superfície (de 700 a 7.000 ha) a Catalunya. Criteris d’actuació

• Assegurar la protecció d’aquestes masses boscoses a causa de la seva singularitat i localització en l’àmbit d’estudi.

• Garantir la conservació a través d’una gestió forestal adient que consi-deri els valors de preservació de valors naturals i de lleure, tot afavorint i mantenint masses madures.

• Adequació de la preservació i gestió dels boscos de ribera dels cursos fluvials interessats.

• Establir els mecanismes necessaris per vetllar per la qualitat de l’aigua, especialment en aquells trams propers a camps de conreu o explotaci-ons ramaderes.

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex ) de terra baixa. 45d. Boscos mixts d'alzina ( Quercus ilex ) i roures ( Quercus faginea , Q. x cerrioides , Q. pubescens ), de terra baixa i de l'estatge submontà. 45e. Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex ) muntanyencs. Identificació


Hàbitat de Catalunya amb codi 45c i 45e, Es corresponen amb l’hàbitat d’interès comunitari no prioritari “Alzinars i carrascars”, amb codi 9340. Són hàbitats direc-tament relacionats amb rius d’interès connector. Valoració Els alzinars de terra baixa es troben principalment en les unitats visuals perime-trals del nord, est i sud de l’àmbit d’estudi, amb menys presència de conreus (8 unitats visuals en total). Tenen una continuïtat important sobretot fora de l’àmbit d’estudi. Els boscos mixts d’alzina i roures de terra baixa es troben dispersos en 16 unitats visuals, amb poca continuïtat territorial, si bé cal dir que són més abundants en la meitat sud de l’àmbit d’estudi. Els alzinars muntanyencs estan presents en totes les unitats visuals. Tenen una continuïtat territorial important, tant dins com fora de l’àmbit d’estudi, preferent-ment en zones on la presència de conreus i zones antròpiques és poc important. Globalment, es troben en totes les unitats visuals de l’àmbit d’estudi. Està asso-ciat principalment als vessants, sobretot de solana. Les unitats visuals amb menys distribució són les de la meitat nord-oest de l’àmbit d’estudi, coincidents amb els espais més agrícoles i urbanitzats. La continuïtat territorial és força im-portant tant dintre com fora de l’àmbit d’estudi, si bé aquests hàbitats són més discontinus i de menor superfície en les unitats visuals més agrícoles i urbanitza-des (UV-03, UV-09 o UV-10, per exemple). L’estat de conservació mitjà dels hàbitats en l’àmbit d’estudi es considera entre bo i mitjà, mentre que a la resta de Catalunya es considera mitjà. L’hàbitat ocupa força superfície (més de 7.000 ha) a Catalunya. Criteris d’actuació

• Preservar els alzinars de terra baixa a causa de al seva disposició prin-cipalment en els espais perimetrals del Parc i la seva continuïtat fora del Parc.

• Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de l’hàbitat.

• Establir els mecanismes necessaris per vetllar per la degradació poten-cial de l’hàbitat produïda per les explotacions agro-ramaderes que es puguin trobar en les proximitats.

• Afavorir la continuïtat territorial de les masses boscoses d’alzinars mun-tanyencs especialment en la meitat nord de l’àmbit d’estudi i dls boscos mixts de roure i alzina en relació als rius d’interès connector adjacents, com per exemple el Fluvià.

• Preservar les masses boscoses d’alzinars muntanyencs i els boscos mixts de roure i alzina, especialment en aquelles zones definides com d’interès connector o com a vulnerables per a la vegetació.

Cingles i penyals calcaris de muntanya. Identificació Hàbitat de Catalunya amb codi 62b, Es correspon amb l’hàbitat d’interès comuni-tari no prioritari “Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola”, amb codi 8210. Es troba en 6 unitats visuals: la UV-10, UV-11, UV-12, UV-13, UV-14, UV-23. Valoració Aquesta última comprèn el 68% de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi i on es troba la continuïtat territorial més important. Es troba associat a espais rocosos amb pendents importants com és el cas de la serra dels Segalars. És un hàbitat escàs distribuït en zones relativament petites i discontínues (22 localitzacions amb una superfície mitjana de 2 ha), amb una presència gairebé restringida als pendents escarpats que es troben al centre i al sud de l’àmbit d’estudi. L’estat de conser-vació mitjà de l’hàbitat en l’àmbit d’estudi es considera mitjà-bo, mentre que a la resta de Catalunya es considera mitjà. Es considera que l’hàbitat ocupa força superfície (més de 7.000 ha) a Catalunya. Criteris d’actuació

• A causa de la seva singularitat i localització en l’àmbit d’estudi es reco-mana la preservació d’aquests hàbitats.

• Es considera que no cal un afavoriment de la continuïtat territorial d’aquest hàbitat. Si cal però, adequar els hàbitats circumdants a la pre-servació de les característiques d’aquest hàbitat.

2.2 Espècies en relació als hàbitats d’interès comu nitari La Directiva d’hàbitats estableix en el seu annex II una relació d’espècies d’interès comunitari. Consegüentment, es consideren les espècies esmentades a l’Annex II de la Directiva existents en l’àmbit del Parc. En el Parc segons la rela-ció d’espècies de fauna presents a l’apartat 5è del document 3 d’annexos del Treball de Base per a la Revisió del Pla Especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest apartat fa la definició i aplicació de criteris de valoració del patrimoni natural i defineix els criteris de valoració tant pel que fa a


les espècies com pel que fa a als hàbitats, així com determina el procediment d’aplicació de criteris.

En base a les espècies de fauna que apareixen en aquest apartat de valoració específica i posant-les en relació al llistat corresponent a l’annex 2 de la Directiva d’hàbitats, això és en relació amb les que apareixen en el Reial Decret 1193/1998, de 12 de juny, pel que es modifica el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodi-versitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres.

El resultat d’aquesta confrontació de dades ha estat la següent relació d’espècies de fauna:

• Barbus meridionalis - Barb de muntanya

• Mauremys leprosa – tortuga de rierol

• Rhinolophus ferrum-equinum – rat-penat de ferradura gran

• Rhinolophus euryale – rat-penat de ferradura mediterrani

• Rhinolophus hipposideros - rat penat de ferradura petita

• Myotis capacinii – rat-penat de peus grans

• Miniopterus shreibersii – rat-penat de cova

• Luttra luttra – llúdriga

• Cerambyx cerdo

• Lucanus cervus

• Rosalia alpina

• Callimorpha quadripunctata

• Euphydryas aurinia

• Graellsia isabellae

• Vertigo angustior

El resultat d’aquesta confrontació de dades ha estat la següent relació d’espècies de flora:

• Narcissus pseudonarcissus

En aquest apartat es valoren individualment les espècies de fauna pertenyents a l’Annex II presents al PNZVG.

a) VERTEBRATS

Peixos – Cypriniformes - Cyprinidae

• Barbus meridionalis

Rèptils – testudinata - Testudinidae

• Mauremys leprosa

Mamífers – Chiroptera - Rhinolophidae

• Rhinolophus ferrum-equinum

• Rhinolophus euryale

• Rhinolophus hipposideros

Mamífers – Chiroptera - Vespertilionidae

• Myotis capacinii

• Miniopterus shreibersii

Mamífers - Carnivora - Mustelidae

• Luttra luttra

• Barbus meridionalis - Barb de muntanya.

Es tracta d’una espècie autòctona i és la única espècie de peix protegida legal-ment al PNZVG, on és relativament abundant.

Habita els cursos fluvials de muntanya i els cursos mitjas, en aigües ben oxige-nades i corrents, suportant bé periodes estivals de minva de cabal i concentració d’oxigen dissolt en l’aigua. Els hàbitats susceptibles d’estar relacionats són els d’àmbit fluvial, per exemple el 44f i 44l. Mauremys leprosa – tortuga de rierol Els estudis de base estableixen com a criteri de valoració d’aquesta espècie la raresa en tant que espècies de molt alt interès per la seva molt escassa presèn-cia al territori estudiat i en el conjunt de Catalunya, i perquè es troben en regres-sió a Catalunya.


S’ha localitzat a les Planes d’Hostoles, Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. Viu en llocs diversos, com rius, llacs, llacunes, tolls, embassaments, sèquies de rec, etc. Per les característiques de l’hàbitat descrit aquest es pot assimilar als hàbitats 24a, 44f, 31aa, 31ab, i a hàbitats fluvials en general. Rhinolophus ferrum-equinum – rat-penat de ferradura gran

Els estudis de base estableixen com a criteri de valoració d’aquesta espècie la raresa en tant que espècies d’interès per la seva escassa presència al territori estudiat o perquè experimenten porcessos de regressió.

Habita en zones amb arbres i matollars no molt densos. Requereix d’abundància d’aigua. Regions calcàries. Viu en coves i/o construccions humanes. Caça en zones obertes, pendents, parets rocoses. Té la localitat més important de repro-ducció a les Baumes de Caixurma, just fora el límit nord-est del Parc. Es podria assimilar als hàbitats 41k i 45e.

Rhinolophus euryale – rat-penat de ferradura mediterrani

Els estudis de base estableixen com a criteri de valoració d’aquesta espècie la raresa en tant que espècies d’interès per la seva escassa presència al territori estudiat o perquè experimenten porcessos de regressió

Habita regions càlides i boscoses, preferentment en zones calcàries amb abun-dància de coves i aigua. A vegades en golfes càlides. Troglòfil. Viu en coves com a refugis estivals i hivernals. Caça a les pendents i també en boscos o matollars relativament espessos. Té la localitat més important de reproducció a les Bau-mes de Caixurma, just fora el límit nord-est del Parc, i presenta una única locali-tat coneguda dins el Parc a Santa Maria dels Arcs (Santa Pau). Es podria assimi-lar als hàbitats 31ab, 41k, 45e.

Rhinolophus hipposideros - rat penat de ferradura petita

En aquest cas l’espècie figura en els treballs de base sobre l’ampliació del PN-ZVG. El motiu de la inclusió és el fet d’estar protegida a nivell legal.

S’ha localitzat a les planes d’Hostoles, Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. Està present en regions càlides en muntanya mitjana. Habita zones amb boscos i penyes. Pot viure en cases abandonades i coves. Caça en boscos i parcs aclarits i matollars. Es podrien assimilar als hàbitats arboris i arbustius dels vessants, com per exemple 45c, 45d, 45e, 62b.

Myotis emarginatus - rat-penat d’orelles dentades

En aquest cas l’espècie figura en els treballs de base sobre l’ampliació del PN-ZVG. El motiu de la inclusió és el fet d’estar protegida a nivell legal.

S’ha localitzat a Sant Feliu de Pallerols. És una espècie termòfila. Es refugia en construccions humanes, coves i refugis subterranis. Habita a la plana i a la mun-tanya baixa, en llocs humits i llocs calcaris. Es podria assimilar als hàbitats 44l, 45c, 34g, 34n.

Myotis capacinii – rat-penat de peus grans

Els estudis de base estableixen com a criteri de valoració d’aquesta espècie la raresa en tant que espècies d’interès per la seva escassa presència al territori estudiat o perquè experimenten porcessos de regressió.

Habita regions calcàries, especialment en boscos o matollars propers a aigua. Troglòfil. Viu en coves com a refugis estivals i hivernals. Acostuma a caçar sobre l’aigua. No s’ha trobat cap localització concreta en els documents consultats, però per les característiques de l’hàbitat descrit, aquest es podria assimilar a hàbitats associats a cursos fluvials, 31ab, 41k o 45e.

Miniopterus shreibersii – rat-penat de cova

Els estudis de base estableixen com a criteri de valoració d’aquesta espècie la raresa en tant que espècies d’interès per la seva escassa presència al territori estudiat o perquè experimenten processos de regressió

Troglòfil. Habita a les planes i terrenys muntanyosos, de regions calcàries. Viu en refugis estivals en coves i en els espais amplis de les teulades. I en refugis hi-vernals en coves. Caça en espais oberts a bastant distància del refugi. No s’ha trobat cap localització concreta en els documents consultats, però per les carac-terístiques de l’hàbitat descrit, aquest es podria assimilar a 34b, 38b, 31ab, 41k, 45e com en el cas anterior.

Luttra luttra – llúdriga

La llúdriga té en tota mena d’ambients aquàtics temporals o no el seu hàbitat. Inclòs tolera els ambients salads o salabrosos sempre i quan tingui una font d’aigua dolça a la vora. Tot i aquesta generalitat, requereix de la conservació de l’estructura dels marges i els llits, tant pel que fa al l’estrcutura geològica com el biològica. En aquest sentit, els hàbitats vinculats als espais fluvials dins del PN-ZVG són importants com a espais de potencial desenvolupament de poblacions de llúdriga.

Els estudis de base estableixen com a criteri de valoració d’aquesta espècie la raresa en tant que espècies de molt alt interès per la seva molt escassa presèn-cia al territori estudiat i en el conjunt de Catalunya, i perquè es troben en regres-sió a Catalunya.


El seu hàbitat preferit està situat a les vores dels rius amb boscos de ribera, vegetació densa o parets de pedra. Aigües oligotròfiques. Es podria assimilar en general als hàbitats fluvials amb boscos de ribera, com els hàbitats 44f, 31aa, 31ab.

b) INVERTEBRATS

Quant als invertebrats, per determinar la presència en les unitats visuals de les espècies recollides en l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, s’ha pres com a base el Catàleg faunístic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Nebot, 1995). Aquesta informació s’ha completat amb les espècies observades en locali-tats inèdites que hi figuren en l’Atles dels invertebrats de la Garrotxa que merei-xen especial atenció (Nebot, 1999) i que són posteriors a 1995. Les citacions es corresponen a les recollides per Nebot (1999) posteriors a 1975 i que estan din-tre de l’àmbit d’estudi. També s’ha incorporat la informació referent a les unitats visuals que no pertanyien al Parc el 1995. Així, a continuació es detalla la relació d’espècies:

• INSECTA

o Coleoptera

� Cerambyx cerdo

� Lucanus cervus

� Rosalia alpina

o Lepidoptera

� Callimorpha quadripunctata

� Euphydryas aurinia

� Graellsia isabellae

• MOLUSCOS

o Gasteropoda

� Vertigo angustior

Cerambyx cerdo Adults terrícoles d’hàbits xeròfils. Les larves són xilòfagues, viuen sobre Quercus vius tot i que trambé s’han descrit sobre altres gèneres. Es troba en clara regres-sió a causa principalment de la tala sistemàtica de quercíneas sobre les quals es desenvolupa. La supervivència de la espècie en molts indrets no es veu afavori-da pels plantejaments de la silvicultura actual, amb una tendència cap a la pro-

ducció d’espècies de creixement ràpid i una extremada higiene forestal amb fumigacions i retirada d’arbres vells i morts. Hi ha citacions a Olot (la Moixina, Sant Roc, Parc Nou), Sant Joan les Fonts (Begudà). Es podrien assimilar als hàbitats 41d, 41k, 41l, 43d, 45c, 45d o 45e.

Lucanus cervus - escanyapolls Es distribueix per bona part del continent europeu i les seves poblacions es tro-ben en recessió; la causa més important d’això seria la pèrdua d’hàbitats. Es troba en hàbitats boscosos amb presència de soques o arbres caiguts. Les lar-ves s’alimenten de fusta en avançat estat de descomposició, ocupant els troncs al voltant de 5 anys després de la seva mort. Demostren una marcada preferèn-cia pel roure, tot i que també es pot relacionar amb castanyers, freixenedes, pollancredes, vernedes i rarament en coníferes. La majoria d’autors coincideixen en que la principal amenaça per la pervivència de la espècie es troba en la pèr-dua de l’hàbitat, tot i que el grau de desconeixement de la biologia de la espècie és important. Hi ha citacions a Olot (Parc Nou, Mas Bernat, la Moixina), les Pre-ses, Sant Feliu de Pallerols (Mas Colltort), Sant Joan les Fonts (Begudà). Es podrien assimilar als hàbitats 45c, 45d, 45e, 44f, 44l, 43d, 41p.

Rosalia alpina Adults d’hàbits diürns, es localitzen sobre troncs abatuts en les clarianes assole-llades de les fagedes. Les larves són xilòfagues i descomponedores de fusta, principalment de Fagus sylvatica tot i que també ha estat citada en altres gène-res. Es tracta d’una espècie ecològicament molt especialitzada, que tan sols es desenvolupa en fagedes més o menys ben conservades, essent sempre rara. La seva distribució està estretament lligada a la distribució del faig. Se sospita que les poblacions estan en regressió, juntament amb les fagedes. Els factors que afecten a la seva supervivència són la destrucció del seu hàbitat, la reforestació amb coníferes, les pràctiques silvícoles que comporten fumigacions, la retirada de troncs morts i arbres vells i la desforestació. No hi han citacions dins l’àmbit d’estudi, encara que sí que s’han localitzat individus a la Vall d’en Bas. Tot i aixó, aquesta espècie es recull en la obra de Nebot (1995). Es podrien assimilar als hàbitats 41b i 41c.

Callimorpha quadripunctaria És una espècie d’àmplia distribució tan a nivell europeu com peninsular, abun-dantment citada a totes les comarques catalanes. La seva singularitat radica en que es troba inclosa dins l’annex II de la Directiva 92/43/CEE. Valls rocalloses de sols calcaris, rarament per sota de 1000 m. Hàbitats humits, xèrics i antròpics. Dins l’àmbit d’estudi n’existeixen referències a Olot i Begudà. Hi ha citacions a Olot, Santa Pau (estanys de Can Jordà) i Sant Joan les Fonts (Begudà). Es po-


drien assimilar a hàbitats antròpics o conreus, amb espais boscosos propers a ells, com per exemple 86a, 86b, 41d, 41k.

Euphydryas aurinia Viu preferentment en llocs humits i prats, tant a la plana com a la muntanya fins als 2.500 m, tot i que a la península Ibèrica sembla més associada a l’alzinar. Segons Stefanescu (1988), a Catalunya sembla que les seves poblacions ocu-pen àrees extenses i estan formades per un gran nombre d’individus. Sembla que la tendència de les seves poblacions és estable, tot i que presenta una di-nàmica de població fluctuant, ja que es donen anys amb poblacions molt abun-dants i altres amb un nombre reduït d’individus. Hi ha citacions a Olot, Santa Pau (el Sallent, Can Jordà). Segons Stefanesu (1988) sembla que a Can Jordà es manté una població de tipus tancat, força diferent de la resta de poblacions cata-lanes i altament vulnerable. Rosas et al. (1992) considera com a possibles ame-naces la destrucció de l’hàbitat per la urbanització, els canvis d’ús tradicional del sòl i l’agricultura intensiva. Es podrien assimilar als hàbitats 34b, 38b, 43d, 45c, 45d o 45e.

Graellsia isabellae L’oruga s’alimenta principalment de pi roig (Pinus sylvestris) i en menor grau de pinassa (Pinus nigra). Alguns autors esmenten altres espècies de pi. La espècie és gairebé un endemisme ibèric, havent-hi sis poblacions ben definides, una de les quals es troba a Catalunya. Segons Rosas et al. (1992) hi ha una tendència de les poblacions a dispersar-se i formar noves colònies, ajudats per les fre-qüents repoblacions de pi. Hi ha citacions a Castellfollit de la Roca. sEs podrien assimilar als hàbitats 42aa, 42n, 42r, 42s, 43d.

Vertigo angustior

Es troba en prats inundats i indrets d’humitat elevada, entre herbes o sota pedres i soques dels arbres. Fora de Catalunya, no es coneix distribució a la Península. Hi ha citacions a Olot (aiguamolls de la Moixina, font de Cal Xai, fonts de Sant Roc). Es podria assimilar als hàbitats 31aa, 31ab, 31s, 31v, 44f

c) FLORA

Pel que fa a les espècies de flora també s’ha procedit de la mateixa manera. Comparant el llistat d’espècies de flora que determina el treball de base abans esmentat i el llistat d’espècies vegetals de l’annex 2 de la directiva d’hàbitats

convenientment actualitzades només s’ha trobat una coincidència: Narcissus pseudonarcissus. És espècie de la famíllia de les Amaryllidaceae que es localitza en prats, relleixos de roca, bosc clars sobretot a l’alta muntanyà i al montà als Pirineus, entre els 800 i els 2400 m d’altitud. Els estudis de base estableixen com a criteri de valoració d’aquesta espècie (Narcissus pseudonarcissus) l’interès biogeogràfic i més concretament en tant que espècie que té a l’espai el seu límit de distribució altitudinal o meridional als Paisos Catalans.

Tanmateix, cal especificar que en el llistat de l’annex de la directiva es reefereix molt concretament a la subespècie Narcissus pseudonarcissus L. subsp. nobilis (Haw.) A. Fernande s que en el Banc de dades de la Biodiversitat (BIO-CAT) ni en el Banc de dades de les figures i els instruments de protecció del Patrimoni Natural a Catalunya (PROTNAT) no figura com a subespècie present a Catalunya.


Taula 1. Superfície d’hàbitats corresponent a l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG atenent a la reclassificació ecològica.

Reclassificació ecològica Superfície (ha) Superfície (%)

Aigües continentals 68,54 0,43

Biodivers arbori 9.919,63 62,16

Biodivers arbustiu 556,51 3,49

Biodivers herbaci 384,14 2,41

Vegetació escassa 50,40 0,32

Conreu de secà 63,85 0,40

Conreu de regadiu 3.437,08 21,54

Antròpic 788,00 4,94

Dades no disponibles 688,93 4,32

Total 15.957,08 100,00

Figura 1. Distribució de la superfície per classes d’hàbitat corresponent a l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG atenent a la reclassificació ecològica.

0 ,4

6 2 ,2

3 ,5 2 ,4 0 ,3 0 ,4

2 1 ,5

4 ,9 4 ,3

-

1 0

2 0

3 0

4 0

5 0

6 0

7 0

Aigües

continentals

Biodivers

arbori

Biodivers

arbustiu

Biodivers

herbaci

Vegetació

escassa

Conreu de

secà

Conreu de

regadiu

Antròpic

Dades no

disponibles

Superfície (%)


Taula 2. Superfície de cadascun dels hàbitats de l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG.

Reclassificació Codi Hàbitat Superfície (ha) Superfície (%) Aigües continentals 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 68,54 0,43Total Aigües continentals 68,54 0,43

Antròpic 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 772,85 4,84 86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 8,61 0,05 86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 6,54 0,04Total Antròpic 788,00 4,94

Biodivers arbori 41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 875,11 5,48 41c Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes 192,15 1,20 41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics,

pirenaico-cantàbrics 631,56 3,96

41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 5,91 0,04 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 1.147,91 7,19 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 297,52 1,86 41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 68,15 0,43 41s Bedollars secundaris, pirinencs 1,65 0,01 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 75,44 0,47 42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues 7,07 0,04 42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus 3,86 0,02 42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal 9,01 0,06

42s Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies 12,44 0,08 43d Boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la mun-

tanya mitjana 32,53 0,20

44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

130,94 0,82

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 2,82 0,02 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 495,52 3,11 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de

terra baixa i de l'estatge submontà 492,48 3,09

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 5.437,55 34,08Total Biodivers arbori 9.919,63 62,16


Biodivers arbustiu 31aa Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d'ambients frescals de la muntanya mitjana

16,15 0,10

31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catala-nídic septentrional

131,02 0,82

31ac Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d'ambients secs de la mun-tanya mitjana

6,11 0,04

31ad Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de colonització, estadis inicials del bosc 3,49 0,02

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana

144,91 0,91

31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa)

43,16 0,27

31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 14,30 0,09 32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les con-

trades mediterrànies marítimes 51,01 0,32

87a Conreus abandonats 146,36 0,92Total Biodivers arbustiu 556,51 3,49

Biodivers herbaci 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espu-nyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

248,29 1,56

34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyi-della blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània

4,29 0,03

34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

107,66 0,67

38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principal-ment dels Pirineus

23,91 0,15

Total Biodivers herbaci 384,14 2,41

Vegetació escassa 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 50,40 0,32Total Vegetació escassa 50,40 0,32

Conreus de regadiu 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 3.315,75 20,78 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls hu-

mits 121,32 0,76

Total Conreus de regadiu 3.437,08 21,54

Conreus de secà 81a Camps condicionats com a pastura intensiva 22,75 0,14 82c Conreus herbacis extensius de secà 40,30 0,25 83f Plantacions de coníferes 0,80 0,00Total Conreus de secà 63,85 0,40

Dades no disponibles 688,93 4,32

Total general 15.957,08 100,00


Taula 3. Superfície d’hàbitats corresponent a cadascuna de les unitats visuals de l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG atenent a la reclassificació ecològica.

Reclassificació ecològica Superfície (ha) Superfície (%) Reclassificació ecològica Superfície (ha) Superfície (%)

Aigües continentals 34,67 2,78 Aigües continentals 31,72 1,42

Biodivers arbori 731,24 58,59 Biodivers arbori 617,86 27,56

Biodivers arbustiu 26,52 2,12 Biodivers arbustiu 78,33 3,49

Biodivers herbaci 11,82 0,95 Biodivers herbaci 77,03 3,44

Vegetació escassa - - Vegetació escassa - -

Conreu de secà 40,30 3,23 Conreu de secà - -

Conreu de regadiu 282,08 22,60 Conreu de regadiu 692,99 30,91

Antròpic 121,35 9,72 Antròpic 533,31 23,79

Dades no disponibles - - Dades no disponibles 210,53 9,39

Total UV1 1.247,99 100,00 Total UV2 2.241,78 100,00

Figura 2. Distribució de la superfície per classes d’hàbitat de l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG.

0,4 0,1 0,8 0,0 0,0 0,9 0,3 0,1 0,3 1,6 0,0 0,7 0,1

5,51,2

4,00,0

7,2

1,9 0,4 0,0 0,5 0,0 0,0 0,1 0,1 0,2 0,8 0,03,1 3,1

34,1

0,3 0,1

20,8

0,3 0,0 0,84,8

0,1 0,0 0,94,3

-

5

10

15

20

25

30

35

40 24a

31aa

31ab

31ac

31ad

31p

31s

31v

32l

34b

34g

34n

38b

41b

41c

41d

41e

41k

41l

41p

41s

41u

42aa

42n

42r

42s

43d

44f

44l

45c

45d

45e

62b

81a

82b

82c

83f

83g

86a

86b

86c

87a

Dades no disponibles

hàbitats

Superfície (%)



Aigües continentals 2,15 0,43 Aigües continentals - -





Conreu de secà - - Conreu de secà - -



Dades no disponibles - - Dades no disponibles - -

Total UV3 497,16 100,00 Total UV4 718,28 100,00


Aigües continentals - - Aigües continentals - -







Antròpic - - Antròpic 6,54 0,99


Total UV5 123,10 100,00 Total UV6 658,45 100,00





Biodivers herbaci - - Biodivers herbaci - -





Antròpic - - Antròpic - -


Total UV7 447,46 100,00 Total UV8 931,55 100,00



Biodivers arbori - - Biodivers arbori 1.088,89 64,92

Biodivers arbustiu - - Biodivers arbustiu 28,50 1,70

Biodivers herbaci - - Biodivers herbaci 39,77 2,37

Vegetació escassa - - Vegetació escassa 5,13 0,31


Conreu de regadiu - - Conreu de regadiu 393,36 23,45

Antròpic - - Antròpic 32,34 1,93

Dades no disponibles 203,41 100,00 Dades no disponibles 89,42 5,33

Total UV9 203,41 100,00 Total UV10 1.677,41 100,00






Vegetació escassa 4,91 0,57 Vegetació escassa 1,71 0,37



Antròpic 25,44 2,94 Antròpic - -


Total UV11 864,27 100,00 Total UV12 461,57 100,00





Biodivers herbaci - - Biodivers herbaci - -


Vegetació escassa 4,18 0,76 Vegetació escassa 0,05 0,01





Total UV13 550,26 100,00 Total UV14 634,20 100,00











Total UV15 468,70 100,00 Total UV16 532,59 100,00











Total UV17 123,94 100,00 Total UV18 196,05 100,00









Conreu de regadiu - - Conreu de regadiu - -



Total UV19 221,30 100,00 Total UV20 304,85 100,00







Conreu de secà - - Conreu de secà 22,59 1,67



Dades no disponibles - - Dades no disponibles 185,56 13,70

Total UV21 549,23 100,00 Total UV22 1.354,80 100,00

Reclassificació ecològica Superfície (ha) Superfície (%)

Aigües continentals - -

Biodivers arbori 893,04 94,13

Biodivers arbustiu 14,06 1,48

Biodivers herbaci 6,83 0,72

Vegetació escassa 34,42 3,63

Conreu secà 0,15 0,02

Conreu regadiu 0,20 0,02

Antròpic - -

Dades no disponibles - -

Total UV23 948,70 100,00


Figura 3. Distribució de la superfície per classes d’hàbitat corresponent a cadascuna de les unitats visuals de l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG atenent a la reclassificació ecològica.

Unitat Visual 1

2,8

58,6

2,1 0,9 0,03,2

22,6

9,7

0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 2

1,4

27,6

3,5 3,40,0 0,0

30,923,8

9,4

0

20

40

60

80

100

Unitat Visual 3

0,4

54,0

1,7 2,1 0,0 0,0

40,9

0,9 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 4

0,0

69,8

7,50,5 0,0 0,0

19,8

2,6 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 5

0,0

78,5

1,9 3,90,0 0,0

15,7

0,0 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 7

0,0

58,9

2,6 0,0 0,0 0,0

38,5

0,0 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 8

0,0

88,8

1,8 0,0 0,0 0,0

9,4

0,0 0,00

20

40

60

80

100Unitat Visual 6

0,0

25,8

4,1 1,9 0,0 0,0

67,2

1,0 0,00

20

40

60

80

100


Unitat Visual 9

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

100,0

0

20

40

60

80

100Unitat Visual 10

0,0

64,9

1,7 2,4 0,3 0,0

23,5

1,95,3

0

20

40

60

80

100

Unitat Visual 11

0,0

55,8

5,6 6,90,6 0,0

28,2

2,90,0

0

20

40

60

80

100

Unitat Visual 13

0,0

87,5

4,20,0 0,8 0,0

7,5

0,0 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 14

0,0

82,2

11,5

0,0 0,0 0,06,2

0,0 0,00

20

40

60

80

100 Unitat Visual 15

0,0

77,2

2,9 1,4 0,0 0,0

18,4

0,0 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 16

0,0

77,5

4,8 6,10,0 0,0

11,6

0,0 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 17

0,0

73,1

1,4

12,6

0,0 0,0

13,0

0,0 0,00

20

40

60

80

100

Unitat Visual 12

0,0

77,6

2,35,9

0,4 0,0

13,8

0,0 0,00

20

40

60

80

100


Unitat visual Codi Nom hàbitat Superfície (ha)

%

1 El Fluvià 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 34,67 2,78 31aa Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d'ambients frescals de la muntanya mitjana 5,75 0,46 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 10,45 0,84 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 0,00 0,00 32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marí-

times 2,38 0,19

34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània

4,29 0,34


4,33 0,35

38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus 3,21 0,26 41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 2,56 0,21 41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics 86,32 6,92 41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 0,00 0,00 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 126,23 10,11 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 19,09 1,53 41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 3,55 0,28 42s Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies 1,35 0,11 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà,

als territoris ruscínic i catalanídic septentrional 16,62 1,33

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 225,14 18,04 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge sub-

montà 2,65 0,21

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 247,72 19,85 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 245,63 19,68 82c Conreus herbacis extensius de secà 40,30 3,23 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 36,45 2,92 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 121,35 9,72 87a Conreus abandonats 7,95 0,64 Total El Fluvià 1.247,99 100,00


%

2 Plana d'Olot 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 31,72 1,42 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 51,19 2,28 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 8,20 0,37

Taula 4. Superfície dels hàbitats de cadascuna de les unitats visuals de l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG.


34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 11,93 0,53

34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa 58,95 2,63

38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus 6,15 0,27 41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 0,05 0,00 41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics 158,32 7,06 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 203,50 9,08 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 21,17 0,94 43d Boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana 32,53 1,45 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà,


45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge sub-montà

12,55 0,56

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 181,50 8,10 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 639,85 28,54 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 53,14 2,37 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 533,31 23,79 87a Conreus abandonats 18,95 0,85 Dades no disponibles 210,53 9,39 Total plana d'Olot 2.241,78 100,00


%

3 Sant Cosme 24a Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa densa 2,15 0,43 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 2,36 0,47 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 2,78 0,56 32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marí-

times 0,19 0,04

34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 3,23 0,65


38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus 2,18 0,44 41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics 30,05 6,04 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 78,80 15,85 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. X cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 76,59 15,41


45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 82,96 16,69 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 198,13 39,85 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 5,10 1,03 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 4,48 0,90 87a Conreus abandonats 3,27 0,66 Total Sant Cosme 497,16 100,00


%

4 Begudà 31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional 4,85 0,67

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 33,69 4,69 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 0,80 0,11 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium

acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 1,53 0,21


41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics 8,11 1,13 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 237,74 33,10 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 8,96 1,25 42s Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies 11,09 1,54 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà,


45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 227,37 31,65 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 136,05 18,94 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 5,83 0,81 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 18,32 2,55 87a Conreus abandonats 15,06 2,10 Total Begudà 718,28 100,00


%

5 Pla del Pelegrí 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 2,38 1,93

31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 2,90 2,35


34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 1,86 1,51

41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 9,59 7,79 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. X cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 5,04 4,09 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 5,71 4,64 45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 76,32 62,00 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 19,32 15,69 Total Pla del Pelegrí 123,10 100,00


%

6 Altiplà de Batet

31aa Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d'ambients frescals de la muntanya mitjana 1,24 0,19

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 2,76 0,42 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 0,20 0,03 31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 3,84 0,58 32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marí-

times 0,70 0,11

38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus 12,36 1,88 41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics 5,67 0,86 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 10,89 1,65 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 55,85 8,48 41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 4,16 0,63 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge

submontà 6,95 1,05

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 86,45 13,13 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 437,75 66,48 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 4,54 0,69 86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 6,54 0,99 87a Conreus abandonats 18,55 2,82 Total altiplà de Batet 658,45 100,00


%

7 Torrent de can Bosquet

31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l’estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional 2,08 0,22

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 2,18 0,23


31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 9,15 0,98 31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 4,71 0,51 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 0,00 0,00 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. X cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 10,27 1,10 41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 3,28 0,35 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà,


44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 2,82 0,30 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 47,02 5,05 45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. X cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l’estatge

submontà 17,28 1,86

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 464,47 49,86 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 358,68 38,50 87a Conreus abandonats 5,83 0,63 Total Torrent de can Bosquet 931,55 100,00


%

8 Solell de Reixac

31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional 3,54 0,79

44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional 17,51 3,91

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 139,28 31,13 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge


45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 220,04 49,18 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 41,98 9,38 87a Conreus abandonats 4,44 0,99 Total Solell de Reixac 447,46 100,00


%

9 Bosc de Fe-rragut

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 0,00 0,00

Dades no disponibles 203,41 100,00 Total Bosc de Ferragut 203,41 100,00



%

10 Plana de Jordà 31aa Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d'ambients frescals de la muntanya mitjana 9,16 0,55

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 10,22 0,61 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 8,34 0,50 32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marí-

times 0,78 0,05



41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 323,82 19,30 41c Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes 192,15 11,46 41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics 343,09 20,45 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 81,11 4,84 41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 15,75 0,94 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 2,87 0,17 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 4,61 0,28 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge sub-

montà 63,68 3,80

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 61,81 3,68 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 5,13 0,31 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 392,56 23,40 83f Plantacions de coníferes 0,80 0,05 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 23,73 1,41 86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 8,61 0,51 86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 0,00 0,00 Dades no disponibles 89,42 5,33 Total Plana de Jordà 1.677,41 100,00


%

11 Capçalera del Ser




31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 9,19 1,06 31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 3,88 0,45 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium


41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 124,80 14,44 41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals 5,91 0,68 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 77,16 8,93 41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 19,43 2,25 41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 20,60 2,38 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà,


45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà

49,32 5,71

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 173,22 20,04 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 4,91 0,57 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 243,49 28,17 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 25,44 2,94 87a Conreus abandonats 24,35

2,82 Total Capçalera del Ser 864,27

100,00


%

12 Vall dels Arcs 31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l’estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional 10,65 2,31

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 0,10 0,02 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium

acaule,... de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 27,30 5,92

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 95,19 20,62 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 26,80 5,81 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 0,16 0,03 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà,


45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 0,00 0,00 45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l’estatge sub-

montà 6,72 1,46

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 218,02 47,24


62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 1,71 0,37 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 63,77 13,82 Total Vall dels Arcs 461,57 100,00


%

13 Vall de Sama-riu


31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 5,55 1,01 41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 17,78 3,23 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 14,02 2,55 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 9,29 1,69 42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues 7,07 1,29 42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus 3,86 0,70 42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal 9,01 1,64 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà,


45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 42,22 7,67 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge


45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 323,25 58,74 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 4,18 0,76 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 41,07 7,46 87a Conreus abandonats 6,34 1,15 Total Vall de Samariu 550,26 100,00


%

14 Capçalera del Brugent


31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 0,91 0,14 32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marí-

times 46,97 7,41

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 1,25 0,20 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 33,82 5,33 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 5,29 0,83


44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional 0,53 0,08

45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. X cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l’estatge submontà

95,88 15,12

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 384,79 60,67 62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 0,05 0,01 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 39,55 6,24 87a Conreus abandonats 3,65

0,57 Total Capçalera del Brugent 634,20

100,00


%

15 El Codolòs 31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional 13,53 2,89



41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 26,92 5,74 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà,



18,28 3,90

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 310,85 66,32 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 82,65 17,63 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 3,82 0,82 Total el Codolòs 468,70 100,00


%

16 Pla de Sant Iscle


31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 1,14 0,21 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 1,52 0,28 31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 1,14 0,21 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium




41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 6,68 1,25 41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 18,16 3,41 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 10,90 2,05 45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. X cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l’estatge

submontà 4,19 0,79

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 372,65 69,97 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 61,76 11,60 Total Pla de Sant Iscle 532,59 100,00


%

17 La Codina 31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional 1,73 1,39



41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 2,64 2,13 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 1,82 1,47 45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 86,10 69,47 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 16,06 12,96 Total la Codina 123,94 100,00


%

18 Riera de Co-golls



45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 187,88 95,83 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 3,90 1,99 Total riera de Cogolls 196,05 100,00


Unitat visual Codi Nom hàbitat Superficie (ha)

%

19 Torrent de Matabous


31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 5,59 2,53 31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 0,09 0,04 31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 0,07 0,03 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium


41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 28,78 13,00 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 0,00 0,00 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 11,75 5,31 45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 136,13 61,51 Total torrent de Matabous 221,30 100,00


%

20 Torrent de la Fosca


31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 3,37 1,11 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium


41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 152,64 50,07 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 21,45 7,04 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 17,09 5,61 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge


45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 83,26 27,31 Total torrent de la Fosca 304,85 100,00


%

21 Torrent del Vallac



41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 30,85 5,62


41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 9,99 1,82 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà,


45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. X cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l’estatge submontà

15,61 2,84

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 357,09 65,02 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 105,43 19,20 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 16,02 2,92 Total torrent del Vallac 549,23 100,00


%

22 Vall del Bru-gent


31ac Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d'ambients secs de la muntanya mitjana 6,11 0,45

31ad Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de colonització, estadis inicials del bosc 3,49 0,26 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 5,45 0,40 31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) 0,66 0,05 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium



41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 107,04 7,90 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 244,14 18,02

41s Bedollars secundaris, pirinencs 1,65 0,12 41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 1,38 0,10 44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà,



118,07 8,71

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 325,67 24,04 81a Camps condicionats com a pastura intensiva 22,59 1,67 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 187,93 13,87 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 12,44 0,92


86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 30,19 2,23 87a Conreus abandonats 36,72 2,71 Dades no disponibles 185,56 13,70

Total 1.354,80 100,00


%

23 Serra de Finestres

31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional

11,39 1,20


1,40 0,15

34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

6,83 0,72

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles

14,52 1,53

41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana

5,98 0,63

41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula)

4,91 0,52

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa

31,54 3,32


6,09 0,64

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs

830,00 87,49

62b Cingles i penyals calcaris de muntanya

34,42 3,63

81a Camps condicionats com a pastura intensiva

0,15 0,02

82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses

0,20 0,02

87a Conreus abandonats

1,27 0,13

Total Serra de Finestres

948,70 100,00


Figura 4. Distribució de la superfície per classes d’hàbitat a cadascuna de les unitats visuals de l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PN-ZVG.

Unitat Visual 1

3 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0

7

0

10

2 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0

18

0

20

0 0

20

3 3

10

0 0 0 1 00

10

20

30

hàbitats

Unitat Visual 2

1 0 0 0 0 2 0 0 0 1 03 0 0 0

7 9

1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1

8

0 0

29

0 0 2

24

0 0 1

9

0

10

20

30

hàbitats

Unitat Visual 3

0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 06

0

16 15

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

17

0 0

40

0 0 1 1 0 0 1 00

20

40

60

hàbitats

Y

Unitat Visual 4

0 0 1 0 05

0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0

33

1 0 2 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0

32

0 0

19

0 0 1 3 0 0 2 00

10

20

30

40

hàbitats

Unitat Visual 5

0 0 0 0 0 2 2 0 0 2 0 0 0 0 0 0 08 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 0

62

0 016

0 0 0 0 0 0 0 00

20

40

60

80

hàbitats


Unitat Visual 10

0 0 0 1 0 1 0 0 0 2 0 0 0

19

11

20

0 05

1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 04 4

0 0

23

0 0 0 1 1 0 05

0

10

20

30

hàbitats

Unitat Visual 6

0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 2 0 0 1 0 28

1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 113

0 0

66

0 0 1 0 0 1 3 00

20

40

60

80

hàbitats

Unitat Visual 7

0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 2

50

0 0

39

0 0 0 0 0 0 1 00

20

40

60

hàbitats

Unitat Visual 8

0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0

21

3

34

0 06

0 0 0 0 0 0 1

31

0

10

20

30

40

hàbitats

Unitat Visual 9

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

100

0

50

100

hàbitats

y


Unitat Visual 11

0 0 1 0 0 1 1 0 0

7

0 0 0

14

0 0 1

9

2 20 0 0 0 0 0 0 1 0 0

6

20

1 0

28

0 0 03

0 03

00

10

20

30

hàbitats

Unitat Visual 14

0 0 3 0 0 0 0 07

0 0 0 0 0 0 0 0 5 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 015

61

0 0 6 0 0 0 0 0 0 1 00

20

40

60

80

hàbitats

Unitat Visual 15

0 0 3 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 6 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 4

66

0 0

18

0 0 1 0 0 0 0 00

20

40

60

80

hàbitats

Unitat Visual 12

0 0 2 0 0 0 0 0 0 6 0 0 0

21 0 0 0 6

0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 1

47

0 0 14

0 0 0 0 0 0 0 0 0

20 40 60

hàbitats

Unitat Visual 13

0 0 2 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 3 0 0 0 2 1 1 2 0 0 3 0 8 7

59

1 0 7 0 0 0 0 0 0 1 0

0 20 40 60 80

hàbitats


Unitat Visual 19

0 0 2 0 0 3 0 0 0

16

0 0 013

0 0 0 0 0 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 0 0

62

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00

20

40

60

80

hàbitats

Unitat Visual 20

0 0 1 0 0 1 0 0 0 2 0 0 0

50

0 0 07

0 0 06

0 0 0 0 0 0 0 06

27

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00

20

40

60

hàbitats

Unitat Visual 16

0 0 4 0 0 0 0 0 0 6 0 0 0 1 0 0 0 0 0 3 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 1

70

0 012

0 0 0 0 0 0 0 00

20

40

60

80

hàbitats

Unitat Visual 17

0 0 1 0 0 0 0 0 09

0 4 0 0 0 0 0 0 0 2 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0

69

0 013

0 0 0 0 0 0 0 00

20

40

60

80

hàbitats

Unitat Visual 18

0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

96

0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 00

2040

6080

100

hàbitats


Unitat Visual 21

0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7 0 0 0 2 0 0 0 0 0 1 0 0 4

83

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00

20406080

100

hàbitats

Unitat Visual 22

0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2 0

8

0 0 0

18

0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0

9

24

0 2

14

0 0 1 2 0 03

14

0

10

20

30

hàbitats

Unitat Visual 23

0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 3 1

87

4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00

2040

6080

100

hàbitats


Codi Nom hàbitat

24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 31aa Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesohigròfiles, d'ambients frescals de la muntanya mitjana

31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional

31ac Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d'ambients secs de la muntanya mitjana

31ad Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de colonització, estadis inicials del bosc


31s Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa)

31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum)

32l Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes

34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània


38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles

41c Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes

41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics

41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals

41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana

41l Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana

41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa

41s Bedollars secundaris, pirinencs

41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula)

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues

42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus

42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal

42s Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies

43d Boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana

44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa



62b Cingles i penyals calcaris de muntanya

81a Camps condicionats com a pastura intensiva

82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses

82c Conreus herbacis extensius de secà

83f Plantacions de coníferes

83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural

86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam

87a Conreus abandonats

Llegenda de relació dels hàbitats presents en l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG i els codis corresponents.


Codi Nom hàbitat Codi HIC

Nom HIC Prioritat Presència (n UV)

EC (UV) IS (CAT)

EC (CAT)

3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi

No prioritari 3 mitjà rr mitjà 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vege-tació llenyosa densa

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp)

No prioritari 3 mitjà rr dolent

34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cir-sium acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea)

No prioritari (prioritari si són prats rics en or-quídies)

15 mitjà c mitjà

38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)

No prioritari 4 - - -

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles No prioritari 12 bo - mitjà c mitjà

41c Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes 9120 Fagedes acidòfiles


41d Boscos caducifolis mixts amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaico-cantàbrics

9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixts del Carpinion betuli


41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa

9260 Castanyedes


42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues

9540 Pinedes mediterrànies No prioritari 1 - - -

44f Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (La-mium flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Al-no-Padion)

Prioritari 12 mitjà - bo r mitjà

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No prioritari 1 mitjà r mitjà

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 8 45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus fagi-

nea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'es-tatge submontà

16


9340 Alzinars i carrascars No prioritari

23

bo - mitjà c mitjà

62b Cingles i penyals calcaris de muntanya 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupí-cola

No prioritari 6 mitjà - bo c mitjà

* Hàbitats d'interès comunitari no presents en l'àmbit d'estudi IS (CAT): índex de superfície de l’hàbitat a Catalunya r, (ocupa poca superfície, de 700 a 7000 ha); rr, (ocupa molt poca superfície, menys de 700 ha); c, ( ocupa força superfície , més de 7000 ha) EC (UV): estat de conservació mitjà de l’hàbitat a l’àmbit d’estudi EC (CAT): estat de conservació mitjà de l’hàbitat a Catalunya

Taula 5. Hàbitats d'interès comunitari (HIC) que es troben a l’àmbit territorial de la revisió del Pla Especial del PNZVG.


‘


MEMÒRIA D’ORDENACIÓ


1. Objectius i directrius de la revisió del Pla

La Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa és l’òrgan rector per a portar a terme la gestió del Parc Natural (art. 6.1 Llei 2/2002). Són atribucions de la Junta redactar i aprovar inicialment i pro-visionalment el PEZVG (art. 4 Decret 113/1983, de 12 d’abril). Una vegada acordada la revisió del Pla Especial vigent, aprovat pel De-cret 82/1994, de 22 de febrer, amb les seves successives modificacions, la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, en sessió celebrada el 25 de maig de 2004 va aprovar els objectius i les directrius per a la formulació del nou Pla. D’acord amb el que disposa l’art. 25 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, l’objectiu general del Pla Especial és establir les mesures necessàries per a aconseguir la conservació dels qualificats valors naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants. Atès el que disposa l’art. 1 de la Llei 2/1982, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, aquesta conservació es referirà a la flora, a la constitució geològica i a l’especial bellesa, i en atenció al caràcter singu-lar del territori determinat per la configuració del seu relleu i per la vege-tació que el cobreix. En els àmbits declarats com a reserva natural l’objectiu de la protecció és protegir d’una manera absoluta les formacions geològiques i geomor fològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats, de ma-nera que les activitats restin supeditades a les necessitats de la seva conservació estricta i als fins científics, culturals i d’investigació, d’acord amb el que disposa l’article 3.6 de la Llei 2/1982. En aquest context, s’han adoptat els objectius sugüents per a la revi-sió del Pla especial de la Zona Volcànica de la Gar rotxa:

OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL DE LA ZONA

VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

1. Actualitzar i perfeccionar la planificació del Parc Natural en funció dels coneixements adquirits, de l’experiència de gestió assolida i dels nivells i les tecnologies d’informació disponibles, per tal d’atendre adequada-ment i des d’una perspectiva de sostenibilitat els nous requeriments científics, jurídics i socials.

2. Incorporar al Parc la serra de Finestres, així com diver-ses zones adjacents als límits actuals, i estendre la plani-ficació a aquests i als altres territoris integrats durant els darrers anys.

3. Dotar el Parc d’un sistema de planejament estructurat sobre la base del Pla Especial, que incrementi la seva capacitat de protecció, de gestió i de resposta a les no-ves demandes. Completar els mecanismes d’avaluació i seguiment de la planificació i la gestió, per tal d’optimitzar-ne l’eficiència i l’eficàcia.

4. Completar l’encaix territorial del Parc, mitjançant la cor-recta articulació amb els diversos nivells de planejament territorial i urbanístic, que inclogui un tractament dife-renciat dels àmbits que formen part del sistema urbà de la conca alta del Fluvià, consideri els possibles impactes externs i estableixi criteris per a canalitzar eventuals ne-cessitats d’expansió urbana de forma que es respecti l’àmbit del Parc Natural.

5. Aprofundir en la protecció i la valorització del patrimoni geològic, amb especial atenció al vulcanisme quaternari del qual el Parc constitueix el millor exponent a la penín-


sula ibèrica, i preservar adequadament els sòls i les ai-gües.

6. Garantir la conservació i l’ús sostenible de la biodiversi-tat mitjançant la protecció de varietat d’ecosistemes, hàbitats i espècies existents i l’aprofitament sostenible dels recursos vius. En particular, considerar els requeri-ments de la connectivitat ecològica interna i amb l’exterior i assolir la integració efectiva del Parc a la xar-xa Natura 2000 a través de la implantació de mesures que permetin mantenir o recuperar, en un estat de con-servació favorable, els hàbitats contemplats a la Directi-va 92/43/CEE.

7. Conservar la qualitat dels diversos paisatges presents a la Zona Volcànica, garantir-ne el manteniment i canalit-zar i harmonitzar la seva evolució, mitjançant l’aplicació d’estratègies, normatives i actuacions destinades a la seva protecció, planificació, gestió i, si és el cas, restau-ració.

8. Fomentar un desenvolupament rural basat en la qualitat i en la millora mediambiental tot coadjuvant a la implan-tació en la Zona Volcànica de la nova política agrària comuna i a la millora de les condicions del món rural.

9. Redefinir el model d’usos públics en el Parc en funció de la capacitat de càrrega dels diversos àmbits i d’acord amb els compromisos adquirits amb l’atorgament de la Carta Europea del Turisme Sostenible.

10. Reforçar la capacitat de gestió del Parc Natural tot in-crementant, al mateix temps, la participació i la corres-ponsabilització dels agents públics i privats de la zona en la planificació i la gestió del Parc, amb una especial con-sideració a la seva població rural.

Per tal d’assolir els objectius esmentats, i d’acord amb l’establert per la Junta de Protecció, la redacció del nou Pla Especial s’ha ajustat a les directrius següents:

DIRECTIUS 1. Configuració general del Pla Especial

1.1. Àmbit territorial. L’àmbit del Pla Especial comprendrà, sens per-judici d’aquelles altres àrees que es puguin afegir durant la seva tramitació:

1.1.1. Els espais actualment inclosos en el Parc Natural d’acord

amb el Decret 71/1986, de 13 de febrer i el Decret 82/1994, de 22 de febrer i les seves successives modifi-cacions (Decret 276/1999 de 13 d’octubre 1999, Decret 251/2002, de 22 d'octubre 2002) i el Decret 261/2001, de 25 de setembre).

1.1.2. El sector meridional de la serra de Finestres que forma

part del PEIN, d’acord amb el Decret 328/1992, de 14 de desembre

1.1.3. Les propostes municipals que consten als corresponents

expedients de la Junta de protecció, pel que fa a les àre-es que deriven dels processos de revisió dels planeja-ments urbanístics dels municipis que formen part del Parc Natural les quals són relacionades al quadre següent: Municipi de Sant Joan les Fonts

1. El sector d’unes 20 ha situat a l’extrem l’oest del municipi.

2. Els següents sectors d'especial valor connector i d'interès natural in-trínsec:

- Capçalera de la Vall de Begudà, al vessant nord de la serra de Sant Julià del Mont, amb una superfície de 83 ha. Permet integrar la conca alta del riu Turonell en una zona d’alt valor ecològic.


- Zona oriental del municipi, que vessa a la vall dels Angles, fins ar-ribar al límit del terme municipal de Montagut, d’una superfície aproxi-mada de 100 ha. Un cop complementada amb l’ampliació de l’espai contigu del municipi de Montagut, presenta un potencial connector amb l'Alta Garrotxa, permetent corregir, en part, la barrera formada pel con-tinu urbà Olot- La Canya- Sant Joan-Castellfollit-Pla de Politger. Municipi de les Preses

La franja situada al peu de la Serra de Xenacs, entre els límits actuals del Parc Natural i el límit del sòl urbà i urbanitzable establert per la revi-sió de les Normes Subsidiàries (12 ha). Municipi d’Olot Els diversos sectors de sòl urbà que el nou POUM ha reclassificat a sòl no urbanitzable incorporant-los a l’àmbit de Parc Natural. (11’4 ha)

1.1.4. Les zones que han estat proposades als informes de la

Junta de protecció sobre els documents de revisió dels planejaments urbanístics dels municipis que formen part del Parc Natural.

Municipi de les Preses

- La zona agrícola del Pla de Matabosc compresa entre la C-152 a l'est, el límit actual del Parc a la carretera de la Pinya al nord, el límit del terme municipal a l’oest i el rec que confronta amb la carretera del Corb, a la intersecció amb la carretera C-152, al sud: (11 ha) Municipi d’Olot

- Les finques de propietat municipal procedents de la execució dels plans parcials que es localitzen en l’àmbit que va des de l’escola Bisa-roques fins a creuar el riu Fluvià. (1 ha)

1.1.5. Així mateix, el Pla establirà les zones d’influència neces-

sàries als efectes del que disposa l’article 29.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, en relació a l’emissió per la Junta de protecció d’informe preceptiu previ a l’atorgament de les autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de ter-res o explotacions dels recursos naturals a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo. Aquestes zones d’influència seran establertes en funció de factors hidro-

lògics, paisatgístics i de connectivitat ecològica, de riscs, etc. i podran comprendre àmbits distints segons cada un dels factors esmentats.

1.2. Model de planificació del Parc Natural

La complexitat territorial i de gestió del Parc Natural requereix una planificació coherent, rigorosa i estricte, però al mateix temps, àgil i flexible, amb capacitat d’adaptació a una realitat i a uns requeriments de gestió altament dinàmics. Això, no pot ser assolit amb únic instrument de planificació, que for-çosament generaria rigideses en la gestió. Es fa necessària l’aplicació cohesionada d’un conjunt d’instruments, en la línia ja a-doptada pels darrers parcs naturals declarats al nostre país que permetin atendre els requeriments a llarg, a mitjà i a curt termini. D’acord amb aquest criteri, i en funció de la legislació vigent, es plan-teja per al Junta de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa un sistema de planificació integrat pels instruments següents:

1.2.1. Pla especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa. És l’instrument bàsic de l’ordenació del Parc, establert per la Llei 2/1982, amb prevalència jeràrquica sobre els altres. Ha de fixar la imatge global de futur del Parc, establir els aspectes estratègics i, en principi, im-mutables de l’ordenació de l’espai, l'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i definir les mesures ac-tuacions necessàries per implantar-la. Aquestes podran ser establertes directament pel propi Pla Especial o deri-vades cap els seus instruments de desnvolupament.

En una primera aproximació, sobre la base de les darre-res disposicions declaratòries de parcs naturals a Cata-lunya, el Pla Especial ha d’establir:

– Les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió.


– L'ordenació i la regulació dels usos i les activitats en l'àmbit del Parc Natural i, quan sigui en cas, en el seu entorn.

– La zonificació del territori, amb la reglamentació de-tallada de cada zona.

– Les disposicions adequades per a la protecció estric-ta dels indrets amb elements d'interès especialment rellevant.

– La determinació de les mesures de protecció ade-quades per a la defensa, recuperació i protecció dels sistemes naturals, dels hàbitats i de les espècies de fauna i de flora presents al Parc .

– Les mesures necessàries per promoure i garantir el desenvolupament sostenible en l'àmbit del Parc i els seus municipis, i la qualitat de vida dels seus habi-tants.

– Directrius per al Pla rector d’ús i gestió i per als plans, programes i projectes específics.

– Totes aquelles altres mesures necessàries per a la conservació del medi i per al desenvolupament sos-tenible de l'espai protegit.

Les presents Directrius per a la redacció del PEZVG desenvolupen aquests aspectes en funció de la realitat actual del Parc i dels objectius i requeriments de gestió futurs. D’acord amb la legislació vigent, el Pla Especial té vi-gència indefinida, sens perjudici de les modificacions puntuals que puguin resultar oportunes o de la seva revi-sió quan el Govern l’estimi necessària.

1.2.2. Pla rector d’ús i gestió (PRUG). Té per objecte, durant el seu període de vigència, programar les actuacions i es-tablir les determinacions necessàries per al desenvolu-pament de la gestió del Parc Natural d’acord amb la re-

gulació del Pla Especial. El PRUG, pot també contenir normes de caràcter temporal i s’ha de revisar cada qua-tre anys

1.2.3. Plans, programes i projectes específics. Desenvolupen

el PEZVG i, si és el cas, el PRUG en aspectes especí-fics, tant en el conjunt de l’àmbit del Parc en aspectes sectorials (pla general forestal, plans de recuperació d’espècies, programes de recerca, etc.) com en àmbits, amb caràcter integral (ordenació detallada de reserves naturals) o sectorial (ordenació dels usos públics en un indret determinat).

1.3. Integració dels treballs de base

La revisió del PEZVG es fonamentarà en les informacions, diagnosis i propostes desenvolupades en els treballs de base encomanats pel Parc Natural. Tanmateix, la metodologia emprada haurà de tenir en compte els inferiors nivells d’informació i de diagnosis dsponibles a les àrees d’ampliació recent o futura del Parc en relació a l’àmbit ori-ginal.

1.4. Integració en el sistema Vulcà

Les bases cartogràfiques generades hauran de ser compatibles i in-tegrables en el sistema d’informació geogràfica del Parc Natural, per tal de permetre la seva aplicació futura a la gestió de l’espai protegit.

1.5. Estructura.

1.5.1. El Pla tindrà una estructura compacta que cercarà facili-

tar la comprensió de les seves determinacions. El consti-tuiran, com a mínim, els documents següents:

– Memòria descriptiva, justificativa i d’ordenació – Plànols d’informació – Plànols d’ordenació – Normes


– Programa i avaluació econòmica .

1.5.2. S’adoptarà una zonificació unitària de tot l’àmbit del PE-ZVG, entorn de la qual s’hi desenvoluparan els diversos nivells de protecció, per tal d’aconseguir una ordenació integrada i evitar la dispersió normativa.

1.5.3. La zonificació s’efectuarà en funció del valor naturalístic,

de les vulnerabilitats i de les funcionalitats de cada àmbit del Parc i evitarà una excessiva fragmentació en les zo-nes.

1.5.4. Els inventaris i catàlegs s’integraran, respectivament, en

la memòria i en les normes del Pla. 1.5.5. El programa del Pla establirà les línies estratègiques per

al desenvolupament de les actuacions necessàries, els programes d’actuacions corresponents i les directrius, prioritats i dotacions per a la seva aplicació mitjançant els PRUGs succesius. Així mateix podrà preveure l’execució directa d’actuacions de caràcter estratègic o urgent.

1.6. Reserves naturals

1.6.1. Concreció cartogràfica dels límits. El Pla concretarà so-

bre les bases cartogràfiques actuals els límits de les re-serves naturals establerts pel Decret 71/1986, per tal de resoldre les diverses disfuncions i les dificultats d’interpretació que el text legislatiu i la cartografia dispo-nible en aquell moment han originat.

1.6.2. Determinacions específiques. El PEZVG establirà objec-

tius i determinacions específiques per a cada una de les reserves naturals, els quals podran ser desenvolupats a través dels altres instruments de planificació esmentats a 2.2.

1.7. Programa de participació pública i institucional

Com a primera mesura per a la formulació del nou PEZVG s’implementarà el Programa de participació pública i institucional proposat per l’equip redactor (Annex 1) per tal d’instrumentar mecanismes assequibles i operatius que complementin els esta-blerts legislativament i permetin una participació efectiva de les institucions públiques i privades i dels particulars en general en el procés de revisió del Pla Especial.

2. Naturalesa jurídica

2.1. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.

El Pla Especial tindrà el caràcter de Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, als efectes del que disposa l’article 5 de la Llei 12/1985, d’espais naturals.

2.2. Pla d’ordenació dels recursos naturals.

Així mateix, d’acord amb l’article 4 de la Ley 4/1989, de conservación de los espacios naturales y de la flora y fauna silvestres, el PEZVG tindrà la consideració de Pla d’ordenació dels recursos naturals, d’acord amb el que estableix el seu article 4. Conseqüentment, els seus continguts hauran d’incorporar les determinacions a què fa re-ferència la disposició esmentada.

3. Encaix territorial

3.1. Integració amb altres instruments de planejament.

El PEZVG haurà de cercar la correcta integració, d’acord amb els objectius de la Llei 2/1982, amb els processos de planificació exis-tents o futurs que afectin la Zona Volcànica o el seu entorn territorial. Sens perjudici de la prevalència que li atorguen les disposicions es-


mentades al punt 3, caldrà trobar les fórmules d’harmonització adi-ents en el context d’una ordenació sostenible del territori.

3.2. Adequació al nou marc legislatiu.

El Pla adequarà els seus continguts als establerts per la Llei 2/2002, d’urbanisme i a aquelles altres disposicions de caràcter general pos-teriors a la data de la seva aprovació.

3.3. Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

S’incorporaran les determinacions del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, que siguin d’aplicació a la Zona Volcànica, especialment les relatives a la protecció dels àmbits de superfícies forestals d’àrea reduïda i dels hàbitats de les espècies estrictament protegides pel PEIN i la incorporació de nous àmbits de la serra de Finestres. Així mateix, s’establiran mesures per a garantir la connectivitat ecològica amb els espais del PEIN veïns.

3.4. Pla director urbanístic de la Garrotxa.

Al tractar-se d’un pla urbanístic d’ordenació integral del territori d’àmbit supramunicipal que comprèn el Parc i el seu entorn comar-cal, l’articulació entre els dos instruments és fonamental. La coinci-dència en el temps dels dos processos d’elaboració propicia la seva cohesió, completament necessària. El PEZVG tindrà en compte les reflexions del document Diagnosi del Pla Director Urbanístic de Co-ordinació Territorial de la Garrotxa i es cercarà l’establiment d’objectius i criteris d’ordenació compartits.

3.5. Sistema urbà del Fluvià.

En la mateixa línia del paràgraf anterior, i dins del model unitari d’ordenació que ha d’implantar en el Parc, el PEZVG durà a terme un tractament específic del sistema urbà que es desenvolupa entorn el Fluvià (Castellfollit, Sant Joan les Fonts, Olot, les Preses...), ate-ses les seves característiques i problemàtiques territorials específi-ques, que s’haurà de traduir en objectius i determinacions diferenci-

ats, amb una particular atenció al manteniment i l’augment de les discontinuïtats urbanes.

3.6. Planejament urbanístic municipal.

El PEZVG haurà de garantir un model unitari d’ordenació del sòl no urbanitzable en tot el seu àmbit, sens perjudici de les competències urbanístiques municipals i dels continguts que la Llei 2/2002 assigna als plans d’ordenació urbanística municipals. Així mateix, fixarà els criteris per a l’aplicació en el Parc del nou règim jurídic del sòl no ur-banitzable establert per la Llei. En general, s’intentarà compatibilitzar la zonificació i les regulacions del Pla Especial amb les dels plans municipals tot evitant duplicitats. Quan això no resulti possible s’establirà la necessitat d’adequació d’aquests en un termini de dos anys, tal com disposa la Llei 12/1985. En qualsevol cas, s’homogeneïtzarà el tractament dels sòls no urba-nitzables de manera que la zonificació del Pla i la normativa associ-ada esdevinguin un mínim denominador comú que podrà ser desen-volupat pels planejament municipals en tots aquells aspectes especí-fics o de detall que els ajuntaments estimin convenients. D’altra banda, tot i que el Pla Especial no pot esdevenir un instru-ment d’ordenació integral del territori, ni te capacitat per modificar la classificació del sòl, haurà de facilitar criteris per a orientar i canalit-zar les necessitats d’expansió urbana d’aquells nuclis immersos en el Parc que necessàriament ho requereixin.

4. Patrimoni natural/recursos naturals

4.1. Geologia

4.1.1. Criteri general. Es mantindrà el protagonisme dels fac-tors geològics en l’ordenació i les característiques gene-rals del PEZVG de 1994, amb les actualitzacions i addi-cions que resultin necessàries.


4.1.2. Estratègia per a la gestió del vulcanisme. Es prendran en consideració les recomanacions de l’Estratègia per a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa.

4.1.3. Nous volcans protegits. Es donarà un tractament equiva-

lent al de la resta d’edificis volcànics als volcans del Cai-rat, la Tuta de Colltort, Sant Marc i Puig Roig.

4.1.4. Àrees de tractament especial. D’acord amb els treballs

de base, s’integraran en la zonificació i en les regulaci-ons del Pla aquelles àrees que requereixen un tracta-ment especial, per raó del seu interès geològic o per ra-ons de prevenció de riscs (inestabilitat geodinàmica, e-rosió, etc.).

4.1.5. Afloraments i altres elements d’interès geològic.

S’actualitzarà l’Inventari d’afloraments d’interès geològic, s’establiran normes de protecció per a tots els aflora-ments inventariats i mesures actives de gestió per a-quells afloraments d’interès excepcional. Es preveuran mesures i procediments per aquells afloraments i altres elements d’interès geològic que puguin ser descoberts durant la vigència del Pla. Així mateix, es prendran en consideració altres elements d’interès (tossols, bufadors, etc.)

4.2. Edafologia

4.2.1. Criteri general. Es vetllarà per evitar actuacions suscep-

tible de generar pèrdues de sòl en tot l’àmbit del PEZVG i s’integraran les informacions sobre edafologia genera-des pel Parc, molt superiors a les existents en el mo-ment de la redacció del PEZVG de 1994.

4.2.2. Prevenció de l’erosió. Es preservarà la funció protectora

d’aquells sòls forestals especialment vulnerables i s’establiran mesures per mantenir els elements de pro-

tecció dels conreus, els prats i les pastures. Es preveurà l’elaboració d’un mapa de vulnerabilitat de sòls per al conjunt del Parc.

4.2.3. Protecció de sòls d’interès. Es protegiran estrictament

els sòls d’interès cartografiats en els treballs de base. En especial s’aplicaran qualificacions amb un alt nivell de protecció als sòls volcànics singulars. Si és el cas, es crearan qualificacions específiques per aquests sòls.

4.3. Recursos hídrics

4.3.1. Protecció de la xarxa hídrica i dels aqüífers. S’establirà

una qualificació especial per a la protecció de la xarxa hídrica i de la vegetació i el paisatge associats. Es pre-servaran els espais de protecció hidrològica. S’evitarà la implantació d’activitats generadores d’alt consum hídric, s’establiran mecanismes d’estalvi per a les noves activi-tats o l’ampliació de les existents i es preveuran actuaci-ons de control i, si és el cas regularització, cessament o revisió, de les extraccions hidràuliques. Es plantejarà com a objectiu la millora de la qualitat dels aqüífers. Es reforçarà la intervenció de la Junta de Protecció en els procediments d’aprovació o d’autorització d’aquells plans, projectes i activitats exteriors al Parc i suscepti-bles d’afectar-ne el règim hídric. Es programaran actua-cions de restauració i millora en els cursos fluvials tant pel que fa a la vegetació, com a la qualitat de les aigües o a l’eliminació d’obres hidràuliques en desús.

4.3.2. Control d’activitats contaminants. Es potenciarà el sane-

jament d’aquells assentaments deficitaris i es reforçarà la intervenció de la Juns de Protecció sobre aquelles ac-tivitats interiors o exteriors al Parc susceptibles de con-taminar-ne les aigües.

4.3.3. Fonts d’interès públic. S’identificaran les fonts d’interès

públic, s’establiran mesures de protecció en el seu en-


torn i es preveuran actuacions de millora per aquells ca-sos en què resultin necessàries.

4.4. Biodiversitat

4.4.1. Criteri general. La conservació i l’ús sostenible de la bio-

diversitat han d’esdevenir una finalitat bàsica del PEZVG el qual ha d’adoptar les determinacions necessàries, amb un nivell d’exhaustivitat i de precisió superiors als del Pla de 1994. Es tindran en compte les estratègies específiques a nivell europeu i estatal i els treballs previs per a l’Estratègia catalana.

4.4.2. Protecció dels ecosistemes i dels hàbitats. Es durà a

terme una diagnosi sobre els distints tipus d’hàbitats e-xistents en el Parc i el seu estat de conservació amb l’objecte de garantir, a través de la zonificació i la norma-tiva a ella associada, un estat de conservació favorable de mostres suficients i adequades de la varietat d'hàbi-tats existents i dotar de proteccions específiques els hà-bitats de baixa representació superficial.

4.4.3. Natura 2000. El PEZVG establirà les mesures previstes

pels articles 4 i 6 de la Directiva d’hàbitats, per tal de ga-rantir manteniment o el restabliment, en un estat de con-servació favorable, dels hàbitats naturals inclosos en l’Annex I de la Directiva o dels hàbitats de les espècies de l’Annex II, que es troben dins de l’àmbit del Pla. Amb aquesta finalitat, com a document addicional als treballs de base esmentats a 3.1, s’elaborarà una diagnosi sobre aquells dels hàbitats esmentats que es troben dins del Parc i els seus requeriments de protecció.

4.4.4. Protecció de les espècies de la fauna i de la flora. El PE-

ZVG incrementarà les mesures per a la protecció de les espècies les quals s’incorporaran de forma més sistemà-tica en la normativa del Pla. Igualment, s’integraran en la zonificació les àrees d’interès faunístic i els prats

d’interès per a la biodiversitat delimitats als treballs de base, així com les localitats d’interès florístic i les infor-macions existents en el Parc sobre espècies declarades estrictament protegides per la legislació de caràcter ge-neral i pel PEIN. Així mateix, es preservaran estricta-ment els boscos madurs, es fomentarà el manteniment dels conreus tradicionals i els seus espais intersticials i, en general, es conservaran els espais oberts en les masses contínues d’arbrat. Es preveuran plans de recu-peració d’espècies amenaçades, actuacions per al co-neixement d’espècies poc estudiades (invertebrats, briò-fits, etc.) i mesures de conservació ex situ.

4.4.5. Connectivitat ecològica. Es prestarà una atenció particu-

lar a la conservació i, si és el cas, la recuperació de la connectivitat ecològica. Amb aquesta finalitat, s’establiran les normes de caràcter general necessàries, es consideraran especialment les diverses zones d’interès connector a nivell intern i extern identificades en els treballs de base, es potenciarà la continuïtat dels ecosistemes vinculats a la xarxa hídrica i dels elements intersticials dels teixits agrícoles, i es determinaran les actuacions de recuperació que calgui dur a terme.

4.4.6. Aprofitament sostenible de la biodiversitat

a) Aprofitaments agrícoles i ramaders. El Pla Especial prendrà en consideració els reptes i les oportunitats que implica la implantació de la PAC, per tal d’assolir en la Zona Volcànica un model de desenvolupament agrari fonamentat en el respecte al medi ambient.

Caldrà tenir en compte, en primer lloc, el fet que la producció agrícola del Parc sigui destinada majorità-riament al consum ramader, especialment vaquí, a-consella un tractament integrat d’ambdues activitats. El Pla Especial fomentarà l’extensificació de la rama-deria, atesa la forta intensificació produïda i les seves


repercusions sobre els aqüífers. No obstant això, admetrà, en localitzacions adequades, les activitats i instal·lacions de caràcter ramader contemplades a l’Annex 3 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la in-tervenció integral de l'Administració ambiental, excep-te les noves granges porcines que restaran prohibi-des. Pel que es refereix a les instal·lacions de rama-deria intensiva preexistents, s’establiran les tol·leràncies necessàries per permetre la seva ade-quació als futurs requeriments legislatius i funcionals; en qualsevol cas, quan es tracti d'edificis, ins-tal·lacions o usos que generin efectes negatius sobre el medi, serà condició indispensable per a l'autoritza-ció d'obres de consolidació, augment de volum o mo-dernització la correcció prèvia o simultània d'aquests efectes. Totes aquestes activitats estaran vinculades, en qualsevol cas i tal com estableix la legislació, a la correcta gestió de les dejeccions ramaderes mitjan-çant els corresponents plans de gestió o altres ins-truments que puguin establir-se que, en qualsevol dels casos hauran de comptar amb l'informe de la Junta de Protecció. El Pla Especial inclourà també altres mesures desti-nades a fomentar les pràctiques agràries ambiental-ment adequades i a la protecció dels terrenys de va-lor per al conreu. Així mateix, el Pla replantejarà els paràmetres volumètrics fixats per a les edificacions agràries, per tal d’adaptar-los a les necessitats actu-als i previsibles dels processos productius agraris. La regulació posarà èmfasi en les condicions d’emplaçament i d’adequació paisatgística. D’altra banda, s’establiran mesures actives de pro-tecció i de foment dels aprofitaments agrícoles i ra-maders extensius en els prats i pastures de munta-

nya. En general, la ramaderia extensiva ordenada es potenciarà en els espais oberts (llevat de zones en pendent amb processos o risc imminent d’erosió), molt especialment en aquells en perill d’abandonament. Paral·lelament, es mantindrà el suport a la conserva-ció i promoció dels productes i de les varietats agríco-les pròpies i/o tradicionals de la zona.

b) Aprofitaments forestals. Es mantindrà l’estratègia d’articulació amb els instruments de planificació fo-restal (Pla general forestal del Parc i plans tècnics e gestió i millora forestal) tot incrementant les mesures destinades a la conservació de la biodiversitat fores-tal i incorporant una visió multifuncional. En la zonifi-cació dels espais forestals s’aplicaran criteris adients per a garantir el seu correcte desplegament pel Pla general forestal de la Zona Volcànica, la protecció es-tricta dels boscos d’alt interès biològic (rouredes de pènol, fagedes amb joliu, avellanoses, vernedes,... i boscos madurs, en general), i normes d’aplicació di-recta que permetin canalitzar adequadament els a-profitaments i les infraestructures vinculades a a-quests. Així mateix, s’integraran adequadament en la zonificació i en la normativa que se’n derivi els reque-riments específics dels boscos que desenvolupen una funció de protecció de vessants. Es mantindrà, amb les modificacions necessàries, la regulació acu-rada de la vialitat forestal i es regularan específica-ment els aprofitaments silvícoles en les àrees de re-serva natural. Així mateix, s’ampliaran les prescripci-ons tècniques per als diversos tipus d’aprofitaments silvícoles i es procurarà una major integració dels re-queriments de prevenció d’incendis en la planificació i en la gestió dels boscos mitjançant la revisió dels ins-truments de planificació corresponents.


c) Aprofitaments cinegètics. Es mantindrà l’estratègia de suport a l’actuació de les societat cinegètiques locals canalitzada a través del plans d’aprofitament cinegè-tic. Es prestarà atenció a la compatibilitat d’aquestes activitats amb les de caràcter turístic i recreatiu, es-pecialment en les zones d’alta freqüentació.

4.5. Paisatge

4.5.1. Conveni Europeu del Paisatge. El PEZVG prestarà una

atenció especial a l’aplicació dels criteris emanats del Conveni Europeu del Paisatge. A tal efecte, per tal de fomentar una gestió sostenible de tots els tipus de pai-satges existents en el Parc, n’identificarà les diverses u-nitats, les avaluarà i establirà en cada cas uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística que actuaran com a elements vertebradors de les propostes del Pla.

4.5.2. Unitats visuals. A tal efecte, es consideraran les unitats

visuals definides al treball de base corresponent, amb l’objecte d’integrar-hi d’una forma coherent els nivells d’informació desiguals existents i definir en cada cas uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística per a la re-dacció del Pla Especial i, en general, per a orientar les decisions dels òrgans del Parc en els respectius àmbits.

4.5.3. Vulnerabilitat paisatgística. El PEZVG considerarà les

aportacions del treballs de base pels que fa als nivells de vulnerabilitat paisatgística i la capacitat de les cobertes del sòl per a la integració d’impactes en les distintes zo-nes del Parc.

4.5.4. Protecció de la morfologia volcànica. Es protegirà la mor-

fologia dels volcans i se’n potenciarà la identificació amb una distribució adequada de la ocupació del sòl.

4.5.5. Sòls agrícoles d’interès paisatgístic. S’ampliarà l’aplicació d’aquesta qualificació del PEZVG de 1994 a la totalitat dels prats i pastures de muntanya, a aquells si-tuats a l’entorn immediat dels aparells volcànics i en de-terminats espais periurbans com a instrument d’equilibri territorial i de protecció de la imatge urbana.

4.5.6. Paisatges singulars. S’establiran tractaments diferenciats

per aquells paisatges altament singulars: altiplà de Batet, Bosc de Tosca, Moxina – pla de Llacs,...

4.5.7. Assentaments rurals. S’establiran les disposicions opor-

tunes per al manteniment i la millora paisatgístics dels assentaments existents a l’interior del Parc i de les edifi-cacions disseminades, les quals inclouran, quan sigui necessari, el tractament adequat del seu entorn i la mi-llora de les condicions de habitabilitat.

4.5.8. Prevenció i correcció d’impactes. S’establiran mesures

normatives per evitar els impactes negatius sobre el pai-satge de les construccions i instal·lacions.

5. Patrimoni cultural

5.1. Patrimoni arqueològic.

Es protegiran estrictament els jaciments arqueològics existents en el Parc.

5.2. Patrimoni arquitectònic.

El PEZVG protegirà l'entorn i les condicions paisatgístiques de les edificacions catalogades pels catàlegs municipals i, en el seu defec-te, pel catàleg del PEZVG de 1994, tot complementant l’actuació de les administracions competents.


6. Turisme i usos públics

6.1. Carta europea del turisme sostenible.

Els principis i orientacions de la Carta i els instruments específics de la seva aplicació en el Parc (Estratègia per un desenvolupament tu-rístic sostenible i el consegüent programa d’accions plurianual), se-ran les principals referències del Pla Especial a l’hora d’establir l’ordenació de les activitats turístiques i dels usos públics en general.

6.2. Model d’usos públics.

D’acord amb això, es definirà un nou model que comportarà la des-congestió de les zones més pressionades (Fageda de Jordà, Cros-cat, Santa Margarida,...) tot evitant l’acumulació en aquests indrets de les iniciatives públiques i privades, així com una adequada cana-lització dels fluxos de visitants en el conjunt del Parc que respongui a les prestacions i als sistemes de mobilitat, propis d’un espai protegit. Es potenciaran expressament aquelles formes i modalitats que com-portin la plurifuncionalitat, la integració en les economies locals, l’aprofitament del patrimoni construït, signifiquin el mínim impacte sobre l’entorn i l’especificat de realitzar-se en un espai protegit.

6.3. Accessibilitat i xarxa viària

6.3.1. Regulació de l’accessibilitat

El Pla Especial canalitzarà les activitats turístiques i els usos públics mitjançant les restriccions necessàries a la mobilitat motoritzada amb mitjans individuals i a les acti-vitats perilloses per a la conservació de l’espai, la creació estratègica d’àrees d’aparcament i el foment del trans-port públic i d’altres formes alternatives de desplaça-ment, amb un especial impuls del senderisme.

6.3.2. Xarxa comarcal de senders. En aquest sentit, com a e-

lement estructurador del nou model d’usos públics, s’adoptarà la xarxa comarcal de senders promoguda per

l’AGTAT (Associació Garrotxa Terra d’Acolliment Turís-tic), de tal manera que es transformin els actuals itinera-ris de senders senyalitzats en una veritable xarxa.

6.3.3. Inventari de camins tradicionals. S’incorporarà al Pla

l’inventari de camins tradicionals promogut pel Consell Comarcal, per tal de coadjuvar al manteniment i, si és el cas, la recuperació del seu ús públic, i esdevenir la base per a l’establiment de la xarxa de senders objecte del paràgraf anterior.

6.4. Equipaments i activitats turístiques

El Pla Especial tipificarà i regularà específicament les condicions d’emplaçament dels distints tipus i variants d’equipaments i serveis turístics, així com les diverses modalitats d’activitats turístiques i de lleure admissibles, incloses aquelles no vinculades a localitzacions específiques. 6.5. Àrees d’ordenació especial

Es preveuran actuacions de detall per ordenar els usos públics en aquells indrets que per les seves característiques o problemàtiques ho requereixin com, per exemple, el volcà Montsacopa.

7. Col·laboració amb entitats i suport a la poblaci ó rural . El Pla Especial promourà la cooperació amb els agents públics i privats, la gestió compartida amb les administracions locals i la implicació de les entitats representatives dels interessos econòmics i socials de la zona. Així mateix, intensificarà la col·laboració i el suport a la població rural amb el foment de noves fórmules com, per exemple, l’aplicació de les diverses opcions i eines de Custòdia del Territori.


8. Recerca . El programa del PEZVG contemplarà com a línia estratègica de l’actuació del Parc la potenciació de la recerca aplicada a la gestió, inclo-ses les accions necessàries per dotar a les àrees recentment incloses en el Parc i les de futura incorporació d’uns nivells d’informació als assolits en la resta del Parc. 9. Seguiment .

9.1. Seguiment del Pla Especial.

El programa del PEZVG preveurà el desenvolupament d’un progra-ma de el seguiment destinat a verificar el nivell de compliment i d’eficàcia de les seves determinacions i de les dels altres instru-ments de planificació del Parc. 9.2. Seguiment dels sistemes naturals i de la qualitat ambiental.

Així mateix, preveurà el desenvolupament de programes de segui-ment dels principals vectors ambientals i de l’estat de conservació dels hàbitats en general i dels d’interès comunitari en particular, d’espècies singulars, de les reserves naturals i altres espais d’interès natural preferent, dels afloraments d’interès geològic, etc.

10. Participació pública i institucional Les mesures adoptades en el Programa de participació pública i institu-cional (Annex 1) a que fa referència el punt 1.7 d’aquestes Directrius, han de possibilitar que els valors, opinions, preocupacions i desigs de les institucions locals, del públic en general i de la població dels municipis del Parc en particular, puguin ser incorporats raonadament en les decisi-ons dels organismes competents sobre el Pla Especial, en el marc dels objectius de conservació legalment establerts. D’altra banda, l’abast d’aquesta participació no s’ha de restringir a la defensa dels interessos individuals i col·lectius legítims, sinó que tindrà com a objectiu últim fo-

mentar la implicació i corresponsabilització dels actors institucionals, socials i econòmics en la gestió del Parc Natural.


2. Característiques generals del Pla Especial

2.1. Àmbit territorial El Pla especial comprèn tot l’àmbit preexistent del Parc Natural i hi incorpora les àrees descrites a l’apartat 1.1 d’aquesta Memòria d’ordenació dels municipis de Sant Joan les Fonts, Olot, Les Preses, Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles; destaca per la seva grandària el sector meridional de la serra de Finestres (1.143 ha.). En total, la superfície del Parc comprèn 15.302 ha., el que represen-ta un increment de 1.550 ha. D’altra banda, el Pla Especial delimita també tres tipus d’àrees exte-riors d’influència, les quals són descrites a 3.4.8. Així mateix, el Pla Especial ha procedit a adaptar cartogràficament els límits de les reserves naturals creades per la Llei 2/2002. La con-creció topogràfica d’aquests límits va ser establerta pel Decret 71/1986, de 13 de febrer; tanmateix, la manca de cartografia ade-quada obligà a utilitzar exclusivament referències cadastrals, en a-quells moments ja obsoletes en molts casos, circumstància que ha causat sovint confusions, dubtes i inseguretat sobre els límits reals de les reserves. Les posteriors revisions cadastrals han accentuat encara més aquestes distorsions. El Pla Especial duu a terme la no-va concreció topogràfica sobre ortofotoplànols a escala 1:5.000, amb un nivell de precisió suficient per resoldre la problemàtica esmenta-da. D’altra banda, s’ha redefinit l’àmbit de les reserves dels volcans de Fontpobra i de Can Tià, tot unificant-los per incloure el del volcà de la Tuta de Colltort, situat entre els dos i identificat posteriorment a l’aprovació de l’antic Pla Especial. En total, les 22 reserves naturals integrades en el Parc comprenen una superfície de 1.059 ha. Cal assenyalar també que el Pla delimita altres volcans que no havi-en estat declarats com a reserves naturals per la Llei 2/1982 (els del Cairat, de Repàs, de Repassot, de Claperols, de Sant Marc i del

Puig Roig), els qualifica com a espais d’interès natural preferent (ve-geu 3.2.2) i inclou en el Programa d’actuació la promoció de la seva declaració com a reserves naturals. Aquests volcans corresponen a àmbits incorporats posteriorment al Parc o bé a descobriments cien-tífics també ulteriors. Així mateix, el Pla incorpora l’estany de Can Jordà a la Reserva natural de la Fageda de Jordà. 2.2. Documentació i estructura Amb relació amb el PEZVG de 1994, aquest Pla Especial presenta una estructura més compacta, amb l’objecte de facilitar el coneixe-ment i la interpretació de les seves determinacions. Integren el Pla Especial els documents següents:

– Memòria informativa i d’ordenació – Annex a la Memòria. Treballs de base – Unitats visuals. Tractament i ordenació – Normes – Programa d’actuació i avaluació econòmica – Plànols d'ordenació

Tenen caràcter normatiu les Normes, el Programa i els plànols d’ordenació, així com els objectius i les determinacions relatives a les unitats visuals contingudes en el document “Unitats visuals. Trac-tament i ordenació”. 2.3. Sistema de planejament El Parc Natural és concebut en aquest Pla com una peça d’un siste-ma territorial més ampli amb el que manté una interelació perma-nent, de la qual en depèn en bona mesura la seva conservació. Al mateix temps, el Parc ha d’esdevenir un element actiu per a propiciar la sostenibilitat global d’aquest sistema. Per aquest motiu, el Pla Especial es planteja integrat en un sistema de planejament multiescalar d’àmbit territorial més ampli en el què


un correcte encaix amb el planejament territorial (Pla director territo-rial de la Garrotxa, Pla d’espais d’interès natural,...) i urbanístic resul-ta primordial i ha de cercar efectes sinèrgics sobre tot el territori. Al mateix temps, per tal d’evitar algunes rigideses que ha causat en l’activitat del Parc l’existència d’un únic instrument de planejament propi (el Pla Especial de 1994), es crea un sistema de planejament intern més flexible i dinàmic, en el què el Pla Especial esdevé l’instrument bàsic i jeràrquicament prevalent però, al mateix temps, diverses funcions són delegades en instruments de desenvolupa-ment, entre els que destaca el Pla rector d’ús i gestió, de vigència quadriennal, concebut per a la programació de la gestió i per a la re-glamentació d’aspectes que exigeixen una reconsideració periòdica. Aquest sistema és completat amb altres plans, normes i programes específics, de caràcter sectorial o d’escala més detallada, i pels catà-legs. Els gràfics següents esquematitzen aquest sistema de planejament.

2.4. Metodologia

2.4.1. Fases i aspectes bàsics de l’elaboració del Pla El quadre annex mostra l’esquema de la metodologia adoptada per a l’elaboració del Pla especial. En síntesi, poden distingir-se quatre fases que, tanmateix, no corresponen estrictament a etapes temporals succes-sives, ja que sovint el seu desenvolupament s’ha superposat i interaccio-nat: a) Els treballs de base. Han estat descrits a la Memòria informativa (ve-geu l’apartat 3.1). Com s’ha vist, es tracta d’un conjunt de treballs previs preparatoris: d’avaluació del Pla especial de 1994, de diagnosi integrada


dels diversos àmbits del Parc o de caràcter sectorial. Aquests treballs han estat complementats per l’equip redactor en diverses temàtiques monogràfiques (apartats 2 i 3.2 de la Memòria informativa). En conjunt s’han assolit uns nivells d’informació i de diagnosi previs molt remarcables, superiors als habituals en altres processos de planejament similars, que responen als requeriments especialment complexos de la gestió d’aquest Parc Natural. Tanmateix, no són homogenis en tot el territori. Per exemple, en les àrees incorporades al Parc el 2001 el grau de coneixement és encara netament inferior als dels territoris primigenis del Parc. Aquesta heterogeneïtat en la distribució territorial de la infor-mació disponible ha estat un factor determinant a l’hora de definir el mè-tode de treball per a l’elaboració del Pla Especial. b) Sobre els fonaments esmentats al paràgraf anterior, s’han definit els elements rectors destinats a orientar i cohesionar l’elaboració del Pla:

– Els objectius i directrius per a la redacció del Pla Especial (vegeu l’apartat 1 d’aquesta Memòria d’ordenació).

– Els criteris d’ordenació sectorial (protecció de la gea, les aigües, el sòl, la biodiversitat i el paisatge; edificació; usos públics; orde-nació dels recursos naturals i de les infraestructures, etc.)

– Els criteris de zonificació, exposatsmés endavant a 3.2.

c) En funció dels treballs esmentats al paràgraf a) i dels elements rectors i cohesionadors exposats al paràgraf b), els treballs s’han desenvolupat simultàniament i de forma interrelacionada en els diversos àmbits i esca-les que es relacionen a continuació, descrits amb més detall al punt 3 d’aquesta Memòria (Descripció de l’ordenació):

– L’àmbit del Parc pròpiament dit.

– Les seves àrees exteriors d’influència pel que fa a la hidrologia, la connectivitat ecològica i el risc d’incendis forestals.

– Les unitats visuals en què s’estructura el Parc, en el marc de les quals s’ha integrat la informació, s’han definit uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística i els criteris i mesures de plane-jament per assolir-los (vegeu 2.4.2).

– Les zones en què ha estat dividit el Parc, en el marc de les uni-tats visuals, per tal de concretar les condicions d’ús i d’edificació.

– Els espais d’interès natural preferent, per tal de dotar d’un trac-tament especialment acurat les reserves naturals i altres àrees d’interès més rellevant.

– Els àmbits de proteccions complementàries. Àrees que requerei-xen mesures addicionals de protecció per raons concretes (aflo-raments d’interès geològic, boscos madurs, zones d’interès per a la connectivitat ecològica interna del Parc, etc.).

d) A partir dels treballs, els criteris i els àmbits territorials exposats als paràgrafs anteriors, han estat desenvolupats els aspectes normatius i programàtics de l’ordenació del Pla Especial recollits en els documents corresponents (Normes i Programa d’actuació).


PLA ESPECIAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. ESQUEMA METODOLÒGIC

UNITATS VISUALS

(23)

Espais d’interès

natural preferent

(EINP)

Treballs de base

• Diagnosi • Objectius de quali-

tat ambiental i pai-satgística

• Criteris d’ordenació

• Zonificació

• Directrius

• Normes

• Actuacions

ORDENACIÓ PLA ESPECIAL: • Plànols • Normativa

• Programa

• Prioritats

Objectius i directrius gene-rals del Pla

Criteris d’ordenació sectorial

Criteris de zonificació


2.4.2. Les unitats visuals com a element central en l’esquema metodològic del Pla. El treball de base “Estudi paisatgístic de la Zona Volcànica” (vegeu Me-mòria informativa, 3.1.8) va dividir l’àmbit del Parc Natural en 22 àmbits que corresponen a àrees visualment unitàries, delimitades per elements morfològics de tancament clarament perceptibles. La metodologia utilit-zada per a l’elaboració del Pla Especial (vegeu el quadre de la pàgina anterior) ha adoptat aquestes unitats visuals com a element central per a la integració de la informació i dels criteris rectors i per a la definició dels objectius concrets i de les mesures de planejament. S’ha afegit una nova unitat visual que correspon al vessant meridional de la serra de Fines-tres, incorporada al Parc pel Pla Especial, com s’ha dit a 2.1. La utilització de les unitats visuals i el seu pes específic en la configura-ció del Pla, es troben justificats en la mesura que han esdevingut un context adient per:

– Permetre la integració de la informació territorial disponible i de nivells d’informació no sempre homogenis.

– Implementar en el Parc una estratègia paisatgística a partir de

l’aplicació dels criteris del Conveni Europeu del Paisatge i, en aquest context:

o Definir uns objectius de qualitat diferenciats i d’unes actuaci-

ons prioritàries per als diversos àmbits paisatgístics en què s’estructura el Parc.

o Establir un tractament diferenciat per al sistema urbà Caste-

llfollit-Les Preses-Olot-Santa Pau.

o Esdevenir el marc per a la definició de la zonificació i d’altres determinacions bàsiques del Pla Especial. inicial

El Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000), es troba en el mo-ment de la formulació del Pla Especial en procés de ratificació per part de l’Estat espanyol. En ell es formulen, per primera vegada en un docu-ment internacional d’aquest rang, les bases per a una política integral de paisatge, a partir de la premissa que tots els tipus paisatges han de ser objecte d’una gestió adequada des d’una perspectiva de sostenibilitat. Amb aquesta finalitat, i entre altres mesures, cada part es compromet a:

– Identificar els seus propis paisatges en tot el territori i analitzar-ne les característiques, així com les forces i les pressions que els transformen.

– Avaluar els paisatges identificats tenint en compte els valors

particulars atribuïts per les parts interessades i la població. – Establir objectius de qualitat paisatgística en relació amb els

paisatges identificats i avaluats, després d’una consulta pública.

La metodologia utilitzada pel Pla Especial pretén esdevenir una experi-ència inicial d’introducció d’aquests principis i pautes a un procés de planificació del territori i dels seus recursos naturals, a partir de d’esquema següent que adopta l’equiparació unitat visual – paisatge:


El quadre i el gràfic següents mostren, respectivament, la relació i exten-sió superficial de les unitats visuals i la seva localització:

Unitat visual Sup. Total Sòl Urbà Sup. Parc1 1267,76 146,89 1120,872 2249,55 699,72 1549,833 497,16 12,40 484,764 925,15 42,59 882,575 123,10 123,106 658,45 658,457 931,55 931,558 447,46 447,469 262,15 262,15

10 1677,41 20,05 1657,3511 864,27 26,81 837,4712 461,57 461,5713 550,26 550,2614 637,25 637,2515 468,70 468,7016 532,59 532,5917 123,94 123,9418 196,05 196,0519 221,30 221,3020 304,85 304,8521 547,36 78,40 468,9622 1360,92 123,15 1237,7723 1143,33 1143,33

Total 16452,15 1150,01 15302,14


El tractament de cada una de les unitats visuals és mostrat en el docu-ment d’aquest Pla Especial “Unitats visuals. Tractament i ordenació”. Per a cada una de les 23 unitats visuals s’han elaborat unes fitxes i uns plànols en els què han estat sistematitzats la informació, la diagnosi, l’establiment d’uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística i la de-terminació de les mesures consegüents per a incorporar al planejament. L’estructura de les fitxes és la següent:

1. Dades generals 2. Litologia i geomorfologia 3. Hidrologia 4. Edafologia 5. Flora i vegetació 6. Hàbitats 7. Fauna 8. Connectivitat ecològica 9. Patrimoni cultural 10. Activitats productives 11. Turisme i ús públic 12. Paisatge 13. Normatives específiques 14. Interaccions amb l’exterior 15. Conclusions i objectius del planejament

Una vegada recopilades les dades de caràcter general (apartat 1: muni-cipis, límits, superfície, propietat del sòl), els apartats 2 al 12 han estat dedicats a la integració i la diagnosi sectorials dels aspectes geològics, hidrològics, edafològics, biològics, culturals, sòcioeconomics i paisatgís-tics, per bé que aquests darrers han incidit també transversalment en els altres àmbits temàtics. En cada un d’aquests àmbits s’ha seguit la seqüència següent:

CARACTERÍSTIQUES DE LA UNITAT

ELEMENTS D’INTERÈS VULNERABILITATS I RISCS

IMPACTES

ASPECTES CLAUS/OBJECTIUS DEL PLA

CRITERIS D’ORDENACIÓ Una vegada definits sectorialment els criteris d’ordenació (d’acord amb els objectius, directrius i criteris exposats a 2.4.1 b), analitzades les nor-matives específiques preexistents (apartat 13) i identificades les princi-pals interaccions amb l’entorn exterior (apartat 14), s’ha recuperat la visió de conjunt de cada unitat visual per a establir-hi uns objectius integrats de qualitat ambiental i paisatgística (apartat 15), al voltant dels quals s’han reordenat els criteris d’ordenació anteriorment esmentats. Aquests criteris d’ordenació han estat posteriorment materialitzats en els docu-ments generals d’ordenació del Pla (plànols, normes i programa d’actuació), juntament amb els criteris de caràcter general derivats de l’aplicació directa dels objectius, directrius i criteris exposats a 2.4.1b). A nivell gràfic, el tractament de cada unitat visual s’ha concretat en els plànols següents:

1. Àmbits i elements d’interès. 2. Riscs i vulnerabilitats del territori. 3. Activitats productives, serveis i equipaments. Impactes. 4. Ordenació: zonificació, elements puntuals protegits i altres mesu-

res.


3. Descripció de l’ordenació 3.1. Descripció general

Una vegada exposades al punt anterior els conceptes bàsics i les carac-terístiques generals del Pla, a continuació s’exposaran amb més detall alguns elements concrets de l’ordenació adoptada. En síntesi, poden remarcar-se al respecte els aspectes següents:

– S’amplia l’àmbit del Parc Natural, es concreta cartogràficament el les reserves naturals i s’estableixen unes àrees exteriors d’influència per raons hidrològiques, de connectivitat ecològica i de prevenció d’incendis forestals.

– Es posa una èmfasi especial en l’encaix i articulació amb els al-

tres instruments d’ordenació del territori que inicideixen en el Parc a la recerca de sinèrgies que propiciïn la sostenibilitat terri-torial. En particular s’ha procurat la complementarietat amb el Pla director territorial de la Garrotxa, redactat en paral·lel. Així mateix s’ha contribuït al desenvolupament de la xarxa del Pla d’espais d’interès natural – PEIN, mitjançant la delimitació dels àmbits de connectivitat ecològica amb els espais veïns i l’establiment de mesures de preservació de la seva funció pro-tectora. A l’escala municipal es fixen mesures per a una correcta articulació amb el planejament urbanístic (vegeu 3.3).

– Es formulen les bases i les estratègies per a l’efectiva integració

del Parc a la xarxa Natura 2000 (vegeu 3.4.4).

– S’estableixen unes normes generals d’ordenació comunes a tot el Parc (règim del sòl, articulació amb el planejament municipal, usos, edificació, disposicions generals de protecció dels siste-mes naturals i del paisatge,...) i altres de caràcter sectorial (usos públics, aprofitaments dels recursos, naturals, ordenació de la xarxa viària, infraestructures, etc.).

– Per a la concreció territorial de les mesures d’ordenació,

s’instrumenten tres tipus d’àmbits, molt interelacionats i física-ment superposats (unitats visuals, zones i àmbits de proteccions complementàries). El seu tractament gràfic i normatiu es duu a terme de forma diferenciada, però al mateix temps integrada (plànol d’ordenació nº3 i títol 3 de les Normes), per a evitar la dispersió normativa i facilitar la comprensió del Pla. Aquests àm-bits, ja exposats a 2.4, es descriuen al punt següent (vegeu 3.2).

– En aquest context, les reserves naturals i aquells altres espais

considerats d’interès més alt són objecte d’una qualificació es-pecífica (espais d’interès natural preferent – EINP), amb un trac-tament més detallat (vegeu l’annex 2 d’aquesta Memòria) que ha tingut la seva transcripció en les Normes i en el Programa d’actuació del Pla.

– Es regulen els mecanismes de gestió, tot reforçant la capacitat

operativa de la Juns de Protecció, al mateix temps que es fo-menten les actuacions de custòdia del territori i es potencia cor-responsabilització en la gestió del Parc dels sectors públics i pri-vats implicats.

– S’implanta en el Parc un nou model d’ús públic fonamentat en la

Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits (ve-geu 3.4.7).


– En el marc de les unitats visuals corresponents es determinen objectius i mesures específiques per a l’àmbit septentrional del Parc, inclòs en l’àrea d’influència del sistema urbà del Fluvià (ve-geu les unitats visuals 1-2 al document “Unitats visuals. Tracta-ment i ordenació”).

– Es dissenya un Programa d’actuació estructurat en un conjunt

d’àmbits d’actuació i de programes específics (vegeu 3.4.9), marc de referència per als futurs plans rectors d’ús i gestió i els altres instruments de desplegament que el propi Pla Especial crea i conigura com a sistema de planejament integrat. El Pro-grama d’actuació estableix també un conjunt d’actuacions priori-tàries.

3.2. Àmbits específics d’ordenació

Com s’ha dit, un element central de l’ordenació adoptada el constitu-eix un conjunt articulat d’àmbits físics que responen a nivells succes-sius de definició de les determinacions del Pla Especial. Tots aquests àmbits són delimitats en el plànol d’ordenació nº3 i també en els plànols d’ordenació de les diverses unitats visuals del document “Unitats visuals. Tractament i ordenació”. 3.2.1. Unitats visuals

Com s’ha esmentat, en el marc de les unitats visuals s’estableixen una part essencial dels objectius i de les determinacions del Pla Es-pecial, entre aquestes la zonificació i la determinació dels àmbits de proteccions complementàries. Les unitats visuals i el seu tractament ha estat descrits a 2.4.2.

3.2.2. Zones

A continuació, es descriuen les diverses zones en què ha estat divi-dit l’àmbit del Parc i els criteris de zonificació utilitzats. Les referènci-es als mapes corresponen als treballs de base descrits al paràgraf 3.1.4 de la Memòria informativa tot i que en els àmbits d’ampliació són també aplicables als plànols equivalents dels treballs de base a què fa referència el paràgraf 3.15.

a) Espais d’interès natural preferent (clau 1). Inclouen les reserves

naturals i altres espais d’interès excepcional ja catalogats en el PEZVG de 1994 o proposats pels treballs de base. L’objectiu en les reserves naturals és la protecció absoluta de la geomorfolo-gia volcànica, evitar aquelles activitats que directament o indirec-tament puguin afectar-la negativament i establir per a cada una d’elles una estratègia de gestió adequada. En els altres casos, l’objectiu és la preservació estricta dels espais com a base per a una gestió especialment acurada.

b) Espais de protecció de ribera (clau 2). Inclouen tota la xarxa hí-

drica i la vegetació associada. L’objectiu és la preservació del domini públic hidràulic, la qualitat de les aigües i de la vegetació de ribera per l’important valor intrínsec d’aquesta, el seu caràcter d’hàbitat faunístic d’interès i d’element de connectivitat ecològi-ca, així com de la seva funció estructuradora del paisatge.

c) Espais forestals.

c.1. Boscos d’alt interès biològic (clau 3.1). Corresponen, en primer lloc, a àrees boscoses qualificades en els treballs de base (mapa Q-4) com de” molt alt interès” o de “interès excepcional” per a la vegetació. Es tracta fonamentalment de les fagedes i de les rouredes de roure pènol (els bos-cos de ribera queden inclosos en la categoria 2). També comprenen alzinars de la serra de Sant Julià del Mont.


Així mateix, s’inclouen en aquesta categoria altres tipus de boscos qualificats com d’interès faunístic en els treballs de base, i també els boscos madurs d’alzinars, rouredes de roure pènol i de roure martinenc i fagedes, delimitats pels serveis tècnics del Parc Natural.

L’objectiu és propiciar l’assoliment de l’estat potencial de les comunitats forestals i la seva conversió en bosxos ma-durs. Subzona 3.1.a. S’aplica a aquells boscos d’alt interès bio-lògic situats en àmbits de protecció edafològica i de ves-sants (vegeu c.2). El règim d’aquesta subzona és el resul-tant de l’aplicació combinada del de les subzones c.1 i c.2.

c.2. De protecció edafològica i de vessants (clau 3.2). L’objectiu és mantenir la continuïtat i la qualitat de les masses arbrades i preservar estrictament la seva funció protectora. Per aquest motiu les activitats que comportin la pèrdua de la funció protectora de la vegetació hauran de ser rigorosament restringides.

Corresponen a sòls ja delimitats en la majoria de caos pel PEZVG de 1994 i qualificats en el mapa de vulnerabilitat dels sòls dels treballs de base (mapa V-3) com a “sòls amb inestabilitat geodinàmica”, “sòls inestables segons l’estructura de la vegetació” i “sòls vulnerables a l’erosió si el recobriment vegetal és alterat”.

S’hi inclouen també aquells sòls de valor edafològic quali-ficats en el mapa Q-3 com de “molt alt interès” o de “inte-rès excepcional” que es trobin en vessants muntanyosos.

c.3. Prats d’interès biològic (clau 3.3). Espais oberts de discon-tinuïtat en les masses forestals, d’interès florístic, faunístic i/o paisatgístic. L’objectiu és evitar la seva ocupació per la vegetació arbustiva i arbòria tot potenciant l’activitat rama-

dera adequadament ordenada. Integren els prats qualifi-cats en els treballs de base (mapa S-5) com a “prats d’elevat interès biogeogràfic o florístic” més altres identifi-cats en els ortofotoplànols, en els treballs de camp i en el mapa de vegetació (mapa D-6) en la categoria de “prats i pastures diversos”, quan es troben englobats en masses forestals.

c.4. Forestal de recuperació (clau 3.4). Àrees forestals degra-

dades per incendis, sobrepastura, processos erosius, etc., identificades en els treballs de base o de camp. L’objectiu és fixar les normes necessàries per frenar els processos de degradació i establir les mesures i actuacions per a la recuperació dels ecosistemes forestals.

c.5. Altres terrenys forestals (clau 3.5). Terrenys forestals d’acord amb la Llei 6/1988, no inclosos en les categories anteriors. Com la resta d’espais forestals, tenen la condició de no edificables. L’objectiu és mantenir la presència i la qualitat de les masses arbrades, sens perjudici de la con-servació i la recuperació d’espais oberts existents o ocu-pats per la vegetació arbòria com a conseqüència de l’abandó de les activitats ramaderes.

d) Espais agrícoles.

d.1. D’interès edafològic (clau 4.1). Inclouen aquells delimitats en els treballs de base, situats en terrenys no forestals. En concret corresponen a aquells qualificats en el mapa Q-3 com de “molt alt interès” o de “interès excepcional”, gene-ralment sòls volcànics singulars, únics a la península ibèri-ca. L’objectiu és mantenir l’extensió i la qualitat d’aquests sòls i evitar activitats que impliquin la seva desaparició o degradació.


d.2. D’interès paisatgístic (clau 4.2). Corresponen fonamental-ment als conreus i prats de muntanya que configuren les digitacions i el peu de les serres de Finestres i del Corb i altres formacions muntanyoses, d’una qualitat paisatgística molt remarcable, a més d’un valor faunístic rellevant.

S’aplica també aquesta qualificació a zones agrícoles im-mediates als edificis volcànics, amb l’objecte de protegir el reconeixement visual dels volcans quan amb altres qualifi-cacions no resta suficientment garantida. Un tercer supòsit d’aplicació correspon a determinats es-pais agrícoles periurbans de plana, de transició entre els paisatges urbans i forestals, que permeten la percepció global de la imatge urbana i esdevenen un element d’equilibri i de diversitat en el paisatge.

En general, en cas de coincidència amb sòls d’interès eda-fològic, s’ha aplicat aquesta darrera qualificació.

L’objectiu és mantenir els elements configuradors d’aquest tipus de paisatge (terrasses, conreus, prats, marges, fei-xes, xarxa hídrica, etc.) i evitar actuacions distorsionado-res de les perspectives visuals.

d.3. D’ús agrari preferent (clau 4.3). Terrenys de plana i ús bà-

sicament agrícola, sense especial valor edafològic ni quali-ficables com d’interès paisatgístic d’acord amb els criteris exposats al paràgraf anterior, malgrat que generalment presenten també valors d’aquest tipus. L’objectiu és man-tenir globalment la seva condició agrària i controlar la pressió de les activitats no agràries (turístiques, comerci-als, infraestructures, etc.). S’hi poden admetre comple-mentàriament usos forestals i ramaders extensius i, even-tualment, usos ramaders intensius, equipaments i serveis.

e) Espais singulars amb tractament específic. Espais amb una enti-tat pròpia i un paisatge diferenciat, que ocupen una part més o menys gran d’una unitat visual o es troben a cavall entres dues d’elles, que requereixen un tractament unitari no factible única-ment amb els criteris de zonificació anteriors.

e.1. Bosc de Tosca (clau 5.1). L’ordenació detallada es desen-

voluparà a través d’un pla especial, d’acord amb les crite-ris establerts per aquest Pla.

e.2. Moixina - Pla de Llacs (clau 5.2). Es regirà pel pla especial aprovat per a aquest àmbit l’any 1993 i les disposicions complementàries d’aquest Pla Especial.

e.3. Altiplà basàltic de Batet (clau 5.3) (Es regirà pel POUM d’Olot de 2003 i les disposicions complmentaries d’aquest Pla Especial.

f) Espais periurbans amb qualificació específica. Espais que, per

les seves característiques o problemàtiques de caràcter periur-bà, no els és d’aplicació cap de les qualificacions anteriors.

f.1. Espais lliures de transició (clau 6.1). S’aplica a espais que

formen part del sistema d’espais lliures establert pel plane-jament general, que no han estat qualificats com a agríco-les d’interès paisatgístic, i que desenvolupen un paper de tancament dels sòls urbans i de transició entre aquests i el Parc. Puntualment, s’aplica a espais qualificats pel plane-jament com a sistemes de serveis tècnics, quan no escau cap altra qualificació.

f.2. Espais periurbans densament edificats (clau 6.2). S’aplica a espais pròxims als sòls urbans ocupats majoritàriament per edificacions residencials o d’altres tipus, on el Pla Es-pecial es remet al planejament municipal.


3.2.3 Àmbits de proteccions complementàries

Es superposen i complementen la zonificació esmentada diversos àmbits d’interès que disposen de normes de protecció addicionals. Aquests àmbits són grafiats amb línies discontínues i identificats amb sigles específiques, per tal de facilitar-ne la identificació. En concret, es tracta, entre altres, dels següents:

– AIG. Afloraments d’interès geològic. D’acord amb la cartografia

digital facilitada pels serveis tècnics del Parc.

– BM. Boscos madurs. D’acord amb la cartografia digital facilitada pels serveis tècnics del Parc.

– FJ. Fagedes amb joliu. D’acord amb la cartografia digital facilita-da pels serveis tècnics del Parc.

– VE. Vernedes. D’acord amb la cartografia digital facilitada pels serveis tècnics del Parc.

– JA . Jaciments arqueològics. D’acord amb la cartografia digital facilitada pels serveis tècnics del Parc.

– ZIC. Zones d’interès connector. D’acord amb el treball de base corresponent (vegeu Memòria informativa, 3.1.6).

– ALT . Altres elements d’interès.

3.3. Articulació amb el planejament municipal Com s’ha vist a l’apartat 2.3 de la Memòria informativa, l’heterogeneïtat de planejaments urbanístics i la concurrència de normatives ha generat sovint interpretacions distintes i inseguretat. Per tal de racionalitzar l’ordenació urbanística del Parc, el Pla Espe-cial, d’acord amb els criteris dels documents previs del Pla director territorial, estableix una ordenació bàsica comuna del sòl no urbanit-zable del Parc consistent en la zonificació i els altres àmbits especí-fics d’ordenació esmentats a 3.2, així com les seves respectives re-

gulacions i les delimitacions contingudes en els plànols d’ordenació corresponents. Així mateix, el Pla estableix criteris per a cohesionar la redacció dels catàlegs municipals de masies i cases rurals en l’àmbit del Parc. Aquesta ordenació de ser transposada als plans d’ordenació urba-nística municipal com a base unitària de l’ordenació del sòl no urba-nitzable en els diversos municipis. Els plans d’ordenació urbanística municipal i, si és el cas, el seu planejament derivat, podran desenvo-lupar i detallar aquesta ordenació comuna amb la creació de subzo-nes, normativa complementària, els catàlegs de masies i cases ru-rals i de béns protegits i altres determinacions anàlogues.

3.4. Altres aspectes rellevants de l’ordenació 3.4.1. Unificació territorial dels nivells de coneixement

Un dels programes específics de desenvolupament del Pla Especial (vegeu el Programa d’actuació) tè com a objecte assolir en els àm-bits incorporats l’any 2001 i els de nova incorporació, un nivell de coneixement equivalent a l’existent a la resta del Parc. En funció dels resultats, en el seu moment, es completaran o revisaran en aquests àmbits les determinacions del present Pla Especial, quan resulti ne-cessari. 3.4.2. Recursos hídrics El Pla no admet actuacions que puguin produir una alteració signifi-cativa de la quantitat i la qualitat dels recursos hídrics en el Parc. Amb aquesta finalitat l’aprofitament dels recursos hídrics s’ha de compatibilitzar amb la capacitat de recuperació dels aqüífers i el manteniments dels sistemes naturals. Aquests preceptes són d’aplicació també en l’àrea d’influència hidrològica del Parc que el


Pla delimita (vegeu 3.4.8). El Pla fixa també mesures de protecció de les riberes, del domini públic hidràulic i de les fonts i les sorgències. D’altra banda, el Pla preveu l’atermenament del domini públic hidràu-lic en els principals cursos fluvials i la realització d’inventaris de pous i captacions, de cara a la seva regularització, revisió o clausura, se-gons procedeixi. Pel que fa a la qualitat de les aigües, el Pla Especial estableix mesu-res d’inventariació dels focus contaminants, de seguiment i, d’acord amb la legislació específica, de revisió si és el cas de les autoritzaci-ons. Es regulen amb especial cura en aquest sentit les activitats ra-maderes intensives, de manera que, entre altres condicions, no s’autoritzarà cap granja ni l’ampliació de les existents si no ofereixen garanties suficients per a l’adequat tractament d’eliminació dels resi-dus que produeixin. 3.4.3. Patrimoni geològic

El PEZVG de 1994 ha estat possiblement al nostre país el pla que ha integrat amb més profunditat els requeriments geològics. El pre-sent Pla Especial manté aquest nivell i el complementa en determi-nats aspectes, d’acord amb els nous coneixements assolits i amb l’Estratègia per a la gestió del vulcanisme (vegeu Memòria informati-va, 3.1.3). Així, el Pla incorpora nous elements de diagnosi, estén la protecció a altres volcans i actualitza la relació i el tractament dels afloraments d’interès geològic i preveu la catalogació dels tossols i bufadors. 3.4.4. Conservació i ús sostenible de la biodiversitat

El Pla introdueix noves mesures per a la protecció de la diversitat d’hàbitats i d’espècies presents en el Parc. En concret, estableix normes per a la protecció dels hàbitats de baixa representació terri-

torial en el Parc o en el conjunt de Catalunya i incrementa la protec-ció dels hàbitats de les espècies d’interès i/o amenaçades. Es decla-ren noves comunitats forestals d’àrea reduïda en el Parc i s’augmenta la relació d’espècies estrictament protegides. Així ma-teix, s’incorporen amb més exhaustivitat els requeriments de conser-vació de la fauna en la regulació de les obres i altres activitats i pre-veu estratègies i altres actuacions per a la protecció de les espècies d’interès. Pel que es refereix als hàbitats d’interès comunitari i la xarxa Natura 2000, el Pla diagnostica la presència i l’estat de conservació d’aquests hàbitats i disposa mesures normatives i programàtiques adreçades a garantir-ne un estat de conservació favorable. Així ma-teix s’efectua una primera determinació d’hàbitats d’espècies d’interès comunitari i es preveu la realització de les actuacions ne-cessàries amb la mateixa finalitat, entre les quals destaca el Pla d’ordenació i gestió dels hàbitats relacionats amb Natura 2000. El Pla presta també una especial atenció a la connectivitat ecològica, tant externa com interior, tal com s’exposa reiteradament en el de-curs d’aquesta Memòria. Finalment, els requeriments per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat s’han incorporat normativament en la regulació dels di-versos tipus d’aprofitaments i d’activitats en el Parc, així com en les línies de desenvolupament fixades pel Programa d’actuació. 3.4.5. Ordenació dels espais agraris Anteriorment (vegeu 3.2 b) han estat exposats els criteris de zonifi-cació i ús del territori. El Pla Especial propicia un model de desenvo-lupament basat en la qualitat dels processos productius i en la millo-ra ambiental, en la línia de la PAC i, en aquest context, l’accés al fi-nançament comunitari. Es potencia el suport a les explotacions exis-tents, es flexibilitzen en aquests casos alguns dels requeriments


normatius a les edificacions per tal de permetre’n l’adequació a les noves normatives comunitàries, es fomenta l’extensificació ramadera i es posa una especial èmfasi en el manteniment dels conreus i prats tradicionals i dels seus elements característics. Paral·lelament, de-terminades formes de ramaderia intensiva són limitades o, fins i tot, no se n’admeten noves explotacions. El Programa d’actuació conté una línia específica de gestió destinada al suport i la millora de les activitats agràries, en la qual el Pla específic de desenvolupament rural sostenible constitueix el pincipal instrument de desplegament del Pla Especial en aquest àmbit. D’altra banda, el Pla restringeix la circulació motoritzada en la majo-ria de vials dels espais agraris i forestals, la qual queda reservada als veïns, al desenvolupament de les activitats agràries i forestals i als serveis públics vinculats amb les administracions i l’execució i el manteniment de les infraestructures. Així mateix, el Pla recull i protegeix la xarxa de camins públics tradi-cionals (plànol d’ordenació nº2), els quals són grafiats provisional-ment fins a l’aprovació desl inventaris municipals corresponents. 3.4.6. Ordenació dels espais forestals Sobre la base de la regulació preexistent i d’acord amb els criteris de zonificació i de regulació exposats a 3.2. c), el Pla regula els aprofi-taments forestals amb una èmfasi més elevada en la consideració de la multifuncionalitat dels boscos i amb una simplificació d’alguns cri-teris tècnics per tal d’assolir una operativitat més gran. Es preveu la revisió del Pla general forestal del Parc per adequar-lo a aquests cri-teris i a la delimitació actual del Parc, tot dotant-lo de cobertura jurí-dica. Disposicions anàlogues s’adopten per al Pla de prevenció i ex-tinció d’incendis i s’estableix la condició que ambdós plans es formu-lin de forma coordinada i complementària. Com s’ha dir són objecte d’una protecció especialment estricta els boscos madurs, els boscos

de ribera i, molt especialment, les vernedes i les fagedes amb joliu a més, lògicament, de les rouredes de roure pènol. 3.4.7. Model d’ús públic Tal com s’ha exposat a 3.1 s’implanta en el Parc un nou model d’ús públic fonamentat en la Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits (Memòria informativa, 3.2.4).

Amb aquesta finalitat s’adopten mesures per a impedir la intensifica-ció d’aquests usos a les àrees més congestionades, i es potencia la creació d’una xarxa de senders, integrada en la xarxa comarcal, com a element estructurador entorn de la qual puguin distribuir-se, d’acord amb la zonificació del Pla, les noves iniciatives. També es considera la funció d’alguns espais limítrofs amb les àrees urbanes com a portes del Parc i elements de descongestió. La circulació mo-toritzada per aquests usos és restringida als vials del sistema viari bàsic del Parc (plànol d’ordenació nº 2) i a aquells altres que els ins-truments de desenvolupament del Pla Especial, particularment el Pla específic d’ordenació de l’accessibilitat (peça bàsica per a la implan-tació del nou model, juntament amb la xarxa de senders) puguin de-terminar. Així mateix, i a partir dels criteris esmentats, es regulen la implanta-ció i les característiques de les edificacions i instal·lacions per a e-quipaments i serveis d’ús públic, així com la realització d’activitats esportives, de lleure i altres activitats amb una intervenció més sis-temàtica i decisòria de la Junta de Protecció, amb la qual cosa s’omple un buit en la normativa existent. 3.4.8. Àrees exteriors d’influència

Com s’ha dit, el Pla estableix tres tipus d’àrees exteriors d’influència per raons hidrològiques, de connectivitat ecològica o i de risc d’incendis forestals, les quals són delimitades al plànol d’ordenació


nº1. Les Normes del Pla detallen aquells plans, projectes i activitats que, tot i desenvolupar-se fora del Parc, poden incidir negativament sobre els valors protegits. En aquests casos la seva aprovació o au-torització requerirà l’informe preceptiu de la Junta de Protecció. L’àrea de protecció hidrològica comprèn la conca del Fluvià i les dels seus tributaris que hi conflueixen abans de creuar el Parc o dins d’aquest. L’àrea de protecció de la connectivitat ecològica correspon a la pro-posta del treball de base a què fa referència el punt 3.1.6 de la Me-mòria informativa. L’àrea de risc per a la propagació d’incendis forestals, s’ha fonamen-tat en la cartografia del vigent Pla de prevenció d’incendis del Parc i té caràcter provisional fins a l’establiment de la delimitació definitiva en la revisió del pla esmentat (vegeu 3.4.6). 3.4.9. Desenvolupament del Pla Especial

D’acord amb els objectius generals del Pla Especial exposats a la Memòria d’ordenació, i de forma complementària amb les altres de-terminacions d’aquest Pla, el Programa d’actuació estableix la realit-zació de 26 programes específics com a marc bàsic per al desenvo-lupament i aplicació del Pla Especial. Aquests programes específics es troben distribuïts en 9 àmbits d’actuació, definits prèviament, els quals comprenen els diversos aspectes necessaris per al desenvo-lupament del Pla Especial. D’altra banda, de les accions concretes que es plantegen en els pro-grames específics, vuit tipus es consideren de caràcter estructural - i per tant prioritaris - ja que tenen com a objecte els instruments fo-namentals per al desplegament i la implementació del Pla Especial. La relació d’aquests accions estructurals és la següent:

– Pla rector d’ús i gestió (PRUG).

– Estratègies per a la gestió del vulcanisme i per a la conservació de la flora, la fauna, els líquens, els briòfits, etc.

– Pla d’ordenació i gestió dels hàbitats relacionats amb Natura 2000.

– Pla de desenvolupament rural sostenible. – Revisió del Pla general forestal. – Estratègia i programes d’acció per a l’aplicació al Parc de la Carta

Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits (en aquells aspectes propis del Pla Especial).

– Pla d’ordenació de l’accessibilitat. – Pla d’avaluació i seguiment de l’estat del Parc Natural. La formulació del PRUG s’iniciarà immediatament després de l’aprovació del Pla Especial, del qual constitueix l’instrument bàsic per al seu desplegament. En efecte, el PRUG ha d’especificar les ac-tuacions necessàries per a la implementació dels diversos progra-mes específics que componen aquest Programa d’actuació, quantifi-car-les econòmicament i fixar-ne les prioritats. Així mateix, i amb continguts anàlegs, ha d’incloure aquells altres àmbits d’actuació ne-cessaris per a la completa programació de la gestió del Parc Natural i els programes específics i actuacions corresponents. Les altres accions estructurals podran dur-se a terme en paral·lel al PRUG; en cas contrari hauran de ser programades per aquest dar-rer, el qual n’establirà les prioritats. Així mateix, el Programa d’actuació determina les actuacions priora-tàries que caldrà dur a terme durant els dos primers anys des de l’aprovació del Pla Especial. A partir del tercer any, com a màxim, el PRUG establirà la programació quadriennal detallada i esdevindrà el marc per a la formulació del programes i pressupostos anuals del Parc Natural.


ANNEX 1 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA I INSTITUCIONAL


Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Programa de participació pública i institucional

Index:

1. Introducció 2. Interlocutors clau 3. Criteris generals 4. Proposta de mesures de participació per a les distintes fases del Pla Especial 5. Quadre-resum 6. Bibliografia


1. Introducció Aquest document te com a objecte la formulació d’un Programa de participació pública i institucional en el procés de formulació i de trami-tació del planejament, d’acord amb la proposta presentada, en el seu moment, per la UPC dins de l’oferta econòmica i tècnica per a la realit-zació dels treballs d’assistència tècnica per a la revisió del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El Pla Especial és una peça clau per a l’aplicació de la Llei 2/1982, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La seva funció és l’ordenació detallada dels usos, els aprofitaments i les altres actuacions amb incidència física en un territori, la conservació del qual ha estat considerada com d’interès general pel Parlament de Catalunya, atesos els seus excepcionals valors naturals i culturals. Com a conseqüència, el Pla Especial incidirà de forma directa en la configuració del model territorial de la comarca de la Garrotxa i sobre les activitats econòmiques i les condicions de vida dels habitants del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de la Comarca en general. Cal tenir en compte al respecte que, per bé que l’àmbit del Parc Natural representa poc més del 16% de la superfície comarcal, conté territoris de més de la meitat del municipis i els seus límits ex-terns engloben els nuclis urbans més importants i les àrees amb més activitat econòmica, amb gairebé tres quartes parts de la població de la comarca. La transcendència i les implicacions del Pla fan doncs necessari que la seva elaboració, tot i mantenint el rigor tècnic necessari, esdevingui un procés dinàmic, flexible i obert, no sols a les Administracions públiques, sinó també a la participació de la ciutadania i els agents socioeconò-mics.

Aquesta participació ha de significar l’adopció de mesures específiques que possibilitin que els valors, opinions, preocupacions i desigs de les institucions locals i del públic en general puguin ser incorporats raonada-ment en les decisions dels organismes competents en relació al Pla Espe-cial, lògicament amb un respecte estricte dels objectius de conservació legalment establerts. D’altra banda, l’abast d’aquesta participació no s’ha de restringir a la defensa dels interessos individuals i col·lectius legítims, sinó que cal cercar també la corresponsabilitat en els processos de decisi-ons i en la seva aplicació. En general, la legislació vigent incentiva la participació institucional i públi-ca durant la tramitació dels plans i regula mecanismes a tal efecte. Per exemple, la Llei 2/2002, d’urbanisme, estableix com un dels principis ge-nerals de l’acció urbanística el de la publicitat i la participació en els pro-cessos de planejament i de gestió urbanístics (art 8) i disposa que es ga-ranteix i s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participa-ció dels ciutadans en aquests processos. Tanmateix, els instruments arbitrats per la legislació (notificacions, infor-mes preceptius, informacions públiques, al·legacions, recursos, etc.), inse-rits en els procediments administratius i condicionats per aquests, poden resultar insuficients per assolir els objectius marcats. Això succeeix espe-cialment quan es tracta de processos amb forts continguts tècnics i jurí-dics, com és el cas del planejament. Cal, doncs, preveure mecanismes assequibles i operatius que comple-mentin els establerts legislativament i permetin una participació efectiva de les institucions públiques i privades i dels particulars en general en el pro-cés de revisió del Pla Especial. A l’hora, això no ha de significar una ralen-tització dels processos d’elaboració i de tramitació del planejament que, per la seva complexitat, requereixen normalment un període de temps considerable.


El present Programa de participació pública i institucional en la formu-lació i tramitació del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa es formula amb aquestes finalitats i defineix un conjunt de mesures destinades a facilitar l’accés a la informació i a assolir una implicació més gran dels agents institucionals, socials i econòmics, així com del públic en general. Amb aquesta finalitat, a continuació s’identificaran els interlocutors claus, s’elegiran els instruments d’informació i de participació estimats com a més adequats i es definirà un conjunt de mesures concretes per a cada una de les diverses fases que comportarà l’elaboració, la trami-tació i l’ulterior execució del Pla Especial.

2. Interlocutors clau Sens perjudici de la informació i la participació del públic en general, cal determinar aquells interlocutors públics i privats que per raons insti-tucionals o de representativitat dels sectors socials i econòmics més directament implicats hauran de ser objecte d’una atenció especial, per tal d’assolir el nivell d’acord més gran possible.

2.1 Nivell institucional

a) Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Ga r-rotxa

Òrgan encarregat de dur a terme la gestió del Parc Natural, d’acord amb la Llei 2/2002. Li correspon també l’aprovació i-nicial i provisional del Pla. La seva composició integra repre-sentants de departaments de la Generalitat, del Consell Co-marcal de la Garrotxa i de l’Institut d’Estudis Catalans. Per

aquests motius ha de desenvolupar un paper central en tot el procés.

b) Consell Comarcal de la Garrotxa

Atesa la importància del Parc Natural en el conjunt de la comar-ca, esdevé un dels interlocutor clau.

c) Ajuntaments

Els ajuntaments, com administració més pròxima al territori i als habitants, i també per les seves competències, han d’esdevenir un dels actors més determinants en el Pla Especial. En aquest sentit, caldrà una especial atenció a aquells ajuntaments que te-nen tot el seu territori no urbanitzable o la major part d’ell dins de l’àmbit del Pla Especial.

En concret, el Parc Natural comprèn territoris d’11 ajuntaments:

− Castellfollit de la Roca

− Mieres

− Montagut

− Olot

− Les Planes d'Hostoles

− Les Preses

− Sant Aniol de Finestres

− Sant Feliu de Pallerols

− Sant Joan les Fonts

− Santa Pau

− La Vall de Bianya


d) Departaments de la Generalitat

El Departament de Medi Ambient i Habitatge com a respon-sable del Parc Natural i per les seves competències en matè-ria de conservació de la natural, gestió forestal i cinegètica, aigües, vigilància rural, entre altres, esdevé lògicament el primer referent. Tanmateix, altres departaments l’activitat dels quals incideix especialment en el territori objecte del Pla Especial han de ser especialment considerats. Aquests departaments es tro-ben generalment representats en la Junta de Protecció. Cal esmentar, però, particularment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques la intervenció del qual, per les seves competències en urbanisme i planificació territorial, entre altres, esdevé particularment transcendent en relació al Pla Especial. Els altres departaments a considerar especial-ment en la tramitació i la gestió del Pla són els d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; de Comerç, Consum i Turisme; de Tre-ball i Indústria; de Cultura i de Consum, Turisme i Comerç.

e) Consell de Protecció de la Natura Òrgan consultiu de les institucions de la Generalitat, en ma-tèria de conservació de la natura. Ha d’emetre informe pre-ceptiu sobre el Pla.

f) Centre de la Propietat Forestal

Igualment, ha d’emetre informe preceptiu sobre el Pla. Cal tenir en compte, que l’àmbit del Pla Especial és ocupat majo-ritàriament per terrenys forestals de propietat privada.

g) Pla Director Urbanístic de la Garrotxa L’articulació entre aquest Pla actualment en redacció, el qual ha de fixar l’ordenació global del territori de la Garrotxa i el Pla Es-pecial, és un altre element que requerirà una atenció especial. Conseqüentment, la coordinació entre els redactors i els orga-nismes responsables respectius esdevé indispensable.

2.2 Entitats

El Consell de Cooperació del Parc Natural reuneix la majoria d’entitats representatives dels diversos sectors socials i econòmics que desenvolupen la seva activitat en el Parc. En concret, integren el Consell de Cooperació les entitats següents:

– Granja Escola Colltort

– Consorci Forestal de Catalunya

– ADF Montagut-Vall de Bianya

– Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

– Associació de Veïns i Propietaris de Santa Pau

– Grup Cultural i Esportiu Passabigues

– Associació d'Amics de Santa Pau

– Associació de Veïns i Propietaris del Bosc de Tosca

– Associació d'Amics de la Vall d'Hostoles

– Associació de Veïns i Propietaris de Batet

– Centre Excursionista d'Olot

– Agrupació Naturalista de la Garrotxa

– Club Natació Olot

– Mancomunitat de Caçadors Coll de Bas-Joanetes

– Societat Esportiva i de Caça d'Olot


– Societat de Caçadors Castell d'Hostoles

– Mancomunitat de Caçadors de Montagut

– Societat de Caçadors de Begudà

– Societat de Caça Santa Magdalena

– Societat Joventut Ocellaire

– ADF de Santa Pau

– Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau

– Associació de Caçadors de Santa Pau

– Colla de Santa Pau

– Associació de Pares d'Alumnes de Santa Pau

– Associació de Veïns de les Fonts

– Associació de Cases de Colònies

– Grup de Joves de Castellfollit

– Associació de Veïns de Sant Roc

– ADF de les Preses

– Societat de Caçadors de les Preses

– Associació de Veïns de la Fageda

– Associació de Veïns del Sallent

– Associació de Veïns de Montolivet

– Associació d’Hostalatge de la Garrotxa

– Delegació de la Garrotxa-Ripollès del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya

– Associació Foment de la Pesca Esportiva

– Salvem les Valls

– Esbart de la Vall d’Hostoles (provisional)

– Associació de Veïns del Barri de Bonavista (provisional) Caldrà prestar una atenció especial a les entitats representatives de les activitats econòmiques dins del Parc (agràries, forestals i turístiques,

particularment), als representants de residents, als grups conservacionis-tes i a les entitats cinegètiques.

3. Criteris generals Com a conseqüència del que ha estat exposat als punts anteriors, els criteris adoptats per a la configuració del Programa han estat els següents: a) Plantejar la participació des d’una perspectiva glo bal en la vida

del Pla , de manera que comprengui no sols les etapes d’elaboració i de tramitació, sinó també la seva implementació i seguiment.

b) Establir objectius i mesures específiques per a cad a una

d’aquestes etapes i per les distintes fases que, di ns d’elles, es poden diferenciar : fase inicial de diagnosi i definició d’objectius i cri-teris generals, redacció, aprovació inicial i informació pública, aprova-ció provisional, aprovació definitiva i implementació i seguiment.

c) Implantar des de la fase inicial dels treballs d’el aboració del Pla,

la informació al públic i les consultes als òrgans del Parc, els ens locals i els interlocutors clau .

d) Cal tenir en compte que tradicionalment la participació en el planeja-

ment s’ha plantejat a partir del sotmetiment als tràmits informació pú-blica i institucional establerts per la legislació d’uns treballs de plante-jament tècnicament acabats i sovint de difícil comprensió al no especi-alistes. Aquest fet dificulta l’efectivitat de participació i resulta en molts casos dissuassori i desmotivador, de manera que sovint genera des-confiança i fins i tot conflictivitat. En el millor dels casos, encara que el planejament s’aprovi sense una excessiva oposició, no es pot assolir una veritable complicitat amb els sectors implicats.


e) Recollir les experiències positives , tant del procés d’elaboració i tramitació de l’antic Pla Especial que ara es revisa, com d’altres processos similars més recents desenvolupats a la comarca. És el cas, per exemple de la creació d’un sistema d’atenció pública per-sonal durant la informació pública i de l’exposició pública dels tre-balls (Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa), de la utilit-zació de mitjans telemàtics (Agenda 21 i Pla d’Ordenació Urbanís-tica Municipal d’Olot) o de la divulgació mitjançant CD-Roms.

f) Cercar la interactivitat , de manera que el Pla pugui recollir apor-

tacions molt diverses i es faciliti la corresponsabilització del mà-xim possible de sectors públics i privats.

g) Fer un dimensionat i una selecció realistes de les mesures , en

funció dels terminis fixats contractualment per a la redacció i d’uns terminis lògics de tramitació. Això significa, per exemple, basar-se en els òrgans del Parc i no crear-ne de nous, combinar adequada-ment els mitjans presencials i els telemàtics, etc.

h) Utilitzar a fons les noves possibilitats dels mitja ns telemàtics

sens perjudici dels mecanismes presencials i de con tacte per-sonal que esdevenen, en qualsevol cas, fonamentals i indispensa-bles.

4. Mesures de participació per a les distintes

fases del Pla Especial Les diverses mesures proposades són descrites a continuació en fun-ció de les distintes fases anteriorment esmentades i es mostren també en el quadre annex.

4.1 Fase inicial Comprèn l’anàlisi i avaluació dels treballs de base existents, la formulació a partir d’aquests dels elements de diagnosi corresponents i la discussió i adopció dels objectius i els criteris generals que han d’orientar la revisió del Pla Especial. En aquesta fase caldrà, en primer lloc, donar a conèixer les funcions que ha de desenvolupar el Pla Especial (el perquè i el per a què). D’altra ban-da, la participació, centrada en els òrgans del Parc, els ens locals i els interlocutors clau, tindrà com a finalitat assolir una diagnosi unitària que permeti a la Junta de Protecció definir uns objectius i criteris generals per a la redacció del Pla suficientment compartits. L’equip redactor elaborarà documents sintètics de base sobre diagnosi i sobre objectius i criteris per a la redacció del Pla que seran fets públics i debatuts als òrgans del Parc, així com amb els ens locals i amb determi-nats interlocutors clau, per tal d’assolir uns documents finals àmpliament compartits per a la seva aprovació per la Junta de Protecció. 4.2 Fase de redacció En aquesta fase, que ha de culminar amb el primer esborrany complert del Pla Especial elaborat en funció dels objectius i criteris adoptats en la fase anterior, es posarà una especial atenció al treball conjunt amb la Junta de Protecció i amb els ens locals del Parc Natural. Es tractarà d’aconseguir el màxim consens, a nivell polític i tècnic amb els agents institucionals, sens perjudici de la intervenció d’altres interlocutors clau (amb un especial èm-fasi amb els sectors turístic i agro-forestal) i de la informació al públic en general. Es proposa un sistema d’entrevistes i, si és el cas, de reunions col·lectives. En particular, caldrà establir una correcta articulació amb el planejament supramunicipal en elaboració i també amb el planejament urbanístic municipal.


Es proposa també la creació, dins de la web del Parc Natural, d’una pàgina específica per al Pla Especial on s’ubicaran la documentació i les noticies generades. Així mateix, contindrà una bústia per a consul-tes i opinions oberta al públic i, si es considera oportú, podria possibili-tar enquestes en moments claus del procés o incloure un fòrum de debat. Així mateix, es proposa l’edició del primer dels quatre butlletins electrò-nics que es preveuen per informar de l’evolució de la redacció i la tra-mitació del Pla. Aquests butlletins podran també difondre’s en format paper. Finalment, com en la resta del procés, caldrà prestar una especial a-tenció als mitjans locals de comunicació amb una informació directa i continuada. També en aquesta fase, serà important fixar amb els responsables de de la xarxa Natura 2000 dins de l’Administració de la Generalitat els objectius i les mesures que haurà de recollir el Pla per donar compli-ment als requisits de la Directiva d’hàbitats pel que fa a l’estat de con-servació favorable dels hàbitats i de les espècies que han motivat la inclusió de la Zona Volcànica en la xarxa esmentada. D’altra banda, els successius documents parcials seran accessibles a través de la web i, si es creu convenient, podran organitzar-se debats virtuals. 4.3 Aprovació inicial i informació pública L’objectiu principal d’aquesta fase en la què el projecte del Pla Especial sortirà a la llum pública una vegada aprovat inicialment per la Junta de Protecció, ha de ser aconseguir un grau de consens institucional i soci-al que, no sols eviti conflictivitats i faciliti els passos següents de la

tramitació del Pla, sinó que, en la mesura possible, permeti la creació de complicitats entorn els objectius i les mesures del Pla Especial. Lògicament una condició prèvia serà els objectius i criteris generals fixats en la fase anterior hagin estat suficientment consensuats i que el contingut del Pla sigui congruent amb aquells. Sens perjudici d’això, l’objectiu esmentat requerirà, en primer lloc, que el Pla resulti suficientment accessible i comprensible. D’altra banda caldrà també establir altres mecanismes addicionals adequats que complementin els de caràcter purament administratiu regulats per la legislació. Pel que fa al primer aspecte, es proposa, en primer lloc, la realització de documents de síntesi per a la difusió dels aspectes essencials del plane-jament: un segon butlletí electrònic (i la seva versió en paper) i un docu-ment en format de PowerPoint (PPT). Aquests documents i el conjunt de la documentació del Pla en format pdf seran accessibles des de la web del Pla Especial. Així mateix, tota aquesta documentació podrà publicar-se en CD-Rom i distribuir-se entre les entitats locals, les administracions actu-ants, etc. En relació al segon aspecte, es proposa el muntatge d’una exposició pú-blica del Pla i la creació d’un servei d’atenció i assessorament per als par-ticulars durant el període d’informació pública, tal com es va fer amb resul-tats altament positius l’any 1988 durant la tramitació de l’anterior Pla Es-pecial. Paral·lelament, es durien a terme sessions específiques de presen-tació i de debat amb els ens locals, entitats del Consell de Cooperació, etc. 4.4 Aprovació provisional Aquesta fase (que, en part, es solapa amb l’anterior) comprèn l’avaluació de les al·legacions i dels informes rebuts; la determinació d’aquelles modi-ficacions que, com a conseqüència, caldrà incorporar al Pla Especial, amb les negociacions consegüents; l’aprovació provisional d’aquest per la Jun-ta de Protecció, i la tramesa de l’expedient al Departament de Medi Ambi-


ent per a la seva elevació, si s’escau, al Consell de Govern de la Gene-ralitat. Es tractarà, lògicament que les modificacions adoptades responguin al consens assolit en les fases anteriors i el consolidin. Caldrà, per tant, dur a terme reunions amb ajuntaments i altres interlocutors clau, a més de les pròpies de la Junta de Protecció. Es proposa, a més, l’edició d’un tercer butlletí electrònic explicatiu de les principals modificacions i dels acords assolits, i la difusió a través de la web del Pla i dels mitjans de comunicació locals. 4.5 Aprovació definitiva L’aprovació definitiva del Pla haurà de comportar una àmplia divulgació de la seva versió final en format pdf, a través de la web i de l’edició en CD-Rom. Aquesta documentació s’haurà de trametre, tant a les diver-ses administracions actuants, com a les entitats i persones interessa-des i als mitjans de comunicació. Caldrà un especial èmfasi d’explicació a les administracions més directament implicades en les actuacions en la Zona Volcànica. Així mateix, es proposa la publicació d’un darrer butlletí electrònic.

4.6 Implementació i seguiment Aquesta darrera fase ha de procurar la implicació en la pràctica quotidiana de gestió i aplicació del Pla Especial, de les administracions actuants i dels sectors socials i econòmics més directament interessats. Al mateix temps, serà important que tots ells i el públic en general tinguin coneixe-ment periòdic del grau d’eficàcia del Pla Especial pel que fa a l’assoliment dels seus objectius globals, l’aplicació dels requeriments normatius i l’execució de les actuacions previstes, amb la determinació consegüent dels possibles dèficits que calgui resoldre. Això requerirà un sistema d’avaluació i de seguiment que podria esten-dre’s a la globalitat de la gestió del Parc Natural. La creació d’aquest sis-tema por constituir una de les determinacions programàtiques del futur Pla Especial. Finalment, la integració dels plànols normatius del Pla Especial en el pro-jecte Vulcà podrà facilitar també la seva utilització, no sols per als gestors de l’espai protegit, sinó també pels tècnics municipals, d’altres administra-cions actuants i privats.


5. Quadre – resum

Participació pública i institucional en les diferen ts fases de la revisió del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Objectius Actuacions

1. Fase inicial − Donar a conèixer les funci-ons del Pla Especial

− Difondre i debatre els ele-ments de diagnosi derivats dels treballs base

− Adoptar els objectius i els criteris generals de la Revi-sió, amb el màxim consens institucional

− Presentació de documents de treball: Elements de diag-nosi, Criteris i objectius, etc.

− Document de difusió dels objectius del Pla (format PPT)

− Reunió (ns) Junta de Protecció

− Contactes ens locals

− Entrevistes interlocutors clau

2. Fase de redacció Consensuar amb els agents institucionals, tant a nivell polític com tècnic, els aspectes de l’ordenació que afectin els seu àmbits territorials i/o com-petencials respectius

− Creació pàgina web: documentació, notícies, enquesta, bústia de consultes, fòrum, etc.

− Butlletí electrònic 1

− Publicació de propostes parcials a la web. Opinions on line

− Coordinació amb planejaments supramunicipals

− Reunió (ns) Junta de Protecció

− Reunions ajuntaments

− Reunions entitats Consell de Cooperació

− Entrevistes interlocutors clau

− Difusió a través dels mitjans de comunicació locals


3. Aprovació inicial i informació pública

− Facilitar l’accés i la com-prensió de la documentació del Pla

− Establir els canals no estrictament administratius necessaris

− Assolir un consens institu-cional i social elevat

− Document de difusió del Pla Especial en format PPT

− Presentació d’una versió del Pla Especial en format pdf, apta per a la difusió en CD-Rom i la implementació a la web per a consulta pública

− Tramesa de la documentació per a informes preceptius


− Exposició pública del Pla

− Servei d’atenció personal

− Reunions ens locals

− Reunions entitats Consell de Cooperació

− Difusió a través dels mitjans de comunicació locals

4. Aprovació provi-sional

Assolir un consens institucio-nal i social elevat

− Reunions prèvies amb ajuntaments, Junta de protecció i interlocutors clau


− Difusió a través de la web i dels mitjans de comunicació locals

5. Aprovació definiti-va

Facilitar l’accés a la documen-tació del Pla

− Realització d’una versió definitiva del Pla Especial en format pdf, apta per a la difusió en CD-Rom i la implemen-tació a la web

− Tramesa del Pla als ens locals i altres administracions actuants i a les entitats del Consell de Cooperació


6. Implementació i seguiment

− Coneixement públic del grau d’eficàcia del Pla Es-pecial

− Implicació de les adminis-tracions actuants i les enti-tats de la zona en els objec-tius del Pla

− Integració del Pla Especial en el projecte Vulcà

− Implementació d’un sistema d’avaluació i seguiment del nivell d’execució del Pla i de l’estat del medi

− Divulgació periòdica dels resultats


6. Bibliografia

− ALIÓ, M.A.; OLIVELLA, M. (1999). Guia per participar en l’aplicació de l’Agenda 21 Local. Diputació de Barcelona. Barcelona.

− BARLOW, J. (1995). Public participation in urban development: the European experience. Policy Studies Institute. London.

− FABRA, M. Ll. Dossier de formació de facilitadors. Tècniques i recursos per facilitar la participació en els grups. Agenda 21 de Barcelona.

− FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS. A2 Plan de Participación Social. (http://femp.es/life/html/docs/agenda3.pdf).

− FONT, N. (1998). New Instruments of Citizen Participation. UAB. Working Paper 152. Barcelona.

− ICLEI (1997). Local Agenda 21 Guidance training Programme: Public Participation. European Sustainable Cities & Towns Campaign.

− MALLARACH, J.M. (1999). La participació pública en la presa de decisions mediambientals. Generalitat de Catalunya. Departament de

Medi Ambient. (Not published).

− TÖTH NAGY, M. et altr. (1994). Manual on Public Participation in Environmental Decisionmaking. Budapest. (http://www.rec.org/REC/Publications/PPManual/Default.html).

− UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA; EQUIP D’ANÀLISI POLÍTICA. (2000). Agenda 21 de Barcelona: criteris per la participació

ciutadana. Bellaterra.


Annex 2 ESPAIS D’INTERÈS NATURAL PREFERENT


VOLCÀ DEL RACÓ DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC

DADES GENERALS ELEMENTS D’INTERÈS VULNERABILITAT IMPACTES CRITERIS D’ACTUACIÓ

/NORMES PARTICULARS

Municipi: Les Preses Superfície: 37,57 ha Descripció general: Espai situat a l’extrem nord de la serra de Xenacs, digitació septentrional de la serra del Corb, al sud del veïnat de Pocafarina. Espai de nota-ble interès paisatgístic als constituir un excel·lent mirador sobre les terres veïnes del pla d’Olot, La Fageda de Jordà i les serres del Corb i de Lleixeres. Reserva natural (Llei 2/1982). Unitats visuals: 9 i 10

ELEMENTS DETERMINATS PER L’ACTIVITAT HUMANA

El cràter. Aflorament d’interès situat al extrem NO de l’espai, a la zona de la gredera. Els sòls tipus andosòls són considerats de molt alt interès. La fageda amb boix (Buxo-Fagetum) que cobreix pràcti-cament tot el vessant occiden-tal del volcà es considerat de molt alt interès.

Les formacions vegetals po-den ser considerades com a fràgils als vessants occiden-tals, a que aquests tenen un fort pendent i inestabilitat potencial.

De forma localitzada la roure-da i l’alzinar són sobrepastu-rats i intensament explotats forestalment. La gredera de l’Avellana, en procés de revegetació natural i d’estabilització. La seva situa-ció en terrenys de fort pendent ha provocat moviments de terres amb la conseqüent ruptura i alteració de la fageda immediata. L’aflorament d’interès situat a la gredera es troba cobert per runes i vege-tació Alguns aterrassaments i des-forestacions produïts fa alguns anys a llevant del mas Can Racó.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini de la cobertura arbòria, amb algunes àrees de prats i conreus localitzades bàsicament al cràter i al peu del vessant oriental. Propietat del sòl: format per parcel·les privades de superfície gran. Construccions i instal·lacions: Es localitzen diversos vials al sector N de l’espai. Alguns són d’accés a habitatges (can Racó i el Soler) Presència de la gredera de l’Avellana a l’extrem NO de l’espai. Indús-tria contigua situada al NO del con volcànic, fora de l’àmbit de la reserva natural i del Parc..

L’espai es pot considerar en un estat de conservació global satisfactori.

a) Vetllar per conservar els usos tradici-onals tot mantenint identificable el crà-ter.

b) Controlar la pastura a l’interior dels

boscos, tot adoptant en cas necessari les mesures correctores oportunes.

c) Garantir la inaccessibilitat a la grede-

ra, per tal d’evitar-ne extraccions furti-ves i degradacions de l’aflorament.


ROUREDA DE CUNÍ DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Olot Superfície: 2,14 ha. Descripció general: Es tracta d’un terreny pràctica-ment pla situat a la part septentrional del Pla d’Olot i d’aquest municipi, al marge dret de la riera de Ridau-ra. L’espai es troba al damunt del corrent basàltic que forma el pla d’Olot, generat pel volcà la Garrinada.

Unitat visual: 2


Les rouredes de roure pènol (Isopyro-Qercetum roboris) que ocupen la major part de l’espai són considerades de molt alt interès. Proximitat a boscos de ribera situats a la riera de Ridaura. Especial interès per la fauna de la roureda de Cuní, per la població de quiròpters L’espai es troba immers en un àmbit d’interès connector.

Proximitat de nuclis urbans i una accessibilitat de l’espai que li confereix una funció de parc urbà.

Degradació de la roureda de roure pènol, derivada de la hiperfreqüentació de l’espai. Un fort trepig i calcigament de les comunitats vegetals provo-ca la progressiva ruderalitza-ció i envelliment de la roureda. Progressiu aïllament com a conseqüència de l’expansió urbana i la implantació de serveis tècnics a l’entorn. Contaminació estacional de les fonts de Cuní, generalment de tipus orgànic.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: espai totalment ocupat per formaci-ons arbòries. Propietat del sòl: l’espai pertany a una gran finca privada Construccions i instal·lacions: un vial limita l’espai per l’oest i un altre travessa per la part septentrional. Les fonts de Cuní.

Espai de notable valor biogeogràfic, sotmès a una forta pressió antròpica, a causa de la seva situació periurbana. Resulta necessària una ordenació dels usos públics que en garanteixi un desenvolupament compatible amb la preservació estricta del bosc.

a) Realització d’un pla d’ordenació que

reguli els usos públics tot limitant-los a determinades àrees convenientment equipades i contempli mesures de re-cuperació de la roureda.

b) Establiment d’un perímetre de protec-

ció a l’entorn de les fonts de Cuní. c) Evitar futures actuacions dins i fora

del Parc que incrementin l’aïllament de la zona.

ACTUACIONS a) Elaborar i executar el pla d’ordenació.

b) Promoure un conveni de col·laboració amb la propietat.


MULLADIUS DEL REC DE VERLETS DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC

DADES GENERALS ELEMENTS D’INTERÈS

VULNERABILITAT IMPACTES CRITERIS D’ACTUACIÓ

/NORMES PARTICULARS

Municipi: Sant Joan de les Fonts Superfície: 1,19 ha

Descripció general: Espai de petites dimensions situat al Pla de Gibrella, a l’oest del nucli urbà de Sant Joan de les Fonts. Els mulladius s’alimenten principalment per dues fonts, la de Fontfreda i la de Mulleres. Unitat visual: 1

ELEMENTS DETERMINATS PER L’ACTUACIÓ HUMANA

Importància de la zona humi-da del rec de Verlets. Vegetació aquàtica d'interès molt alt. Concretament her-bassar subaquàtic d’aigua dolça (Potamogetonetum denso-nodosi) El rec de Verlets té especial importància faunística. Forma part del ZIC-L “Pla de Gibrella”

La pròpia d’una zona humida, accentuada per la seva situa-ció periurbana.

La pastura regular de bestiar boví al bosc de ribera provo-ca alguna degradació localit-zada. L’excessiva freqüentació humana derivada del caràcter periurbà de l’espai. De forma estacional les dues fonts presenten contaminació orgànica.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini de la cobertura arbòria que alterna amb petites àrees ocupades per herbas-sars periòdicament inundats. Propietat del sòl. L’espai es reparteix en dues fin-ques privades de considerables dimensions. Construccions i instal·lacions: l’espai conté ins-tal·lacions de canalització d’aigües per al regadiu de conreus i prats.

Els ecosistemes que conté aquest espai són especialment vulnerables i fràgils, tant per la seva estructura com per la seva dimensió. Per tant, precisen una gestió especialment acura-da. La freqüentació humana excessiva representa un perill per els ecosistemes propis d’aquests tipus d’ambients aigualosos, gairebé inexistents a la Zona Volcànica de la Garrotxa.

a) S’evitarà la circulació indiscriminada de

vehicles o persones a l’interior de l’espai. b) Establiment d’uns perímetres de protecció

a l’entorn de les fonts de les Mulleres i de Fontfreda.

c) Evitar activitats cinegètiques a l’interior de

l’espai. d) Regeneració dels sistemes humits mitjan-

çant la inundació extensiva, per tal de res-tablir els aiguamoixos potencials.

ACTUACIONS: a) Elaborar un programa específic

d’actuacions per a l’aplicació dels criteris esmentats.

b) Promoure convenis de col·laboració amb la propietat per a l’aplicació del programa esmentat.


VOLCÀ D’AIGUANEGRA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Sant Joan de les Fonts

Superfície: 43,06 ha. Descripció general: Situat entre el veïnat d´Aiguanegra i el nucli urbà de Sant Joan de les Fonts. L’espai catalogat comprèn el pla de Cal Cairat i els vessants septentrionals sobre les Feixes de Soler i del Bec. Cal destacar la magnífica panoràmica sobre les valls de Bianya i del Fluvià, el pla de Begudà i una gran part de l’Alta Garrotxa. Reserva natural (Llei 2/2982) Unitat visual: 1


Els piroclastos del volcà d’Ai-guanegra són considerats de molt alt interès. Els andosòls de la part alta del cràter del volcà són conside-rats de molt alt interès. Les rouredes de roure pènol són considerades de molt alt interès per la vegetació. Aflorament d’interès al peu del torrent que l’imita l’espai per l’oest.

La vegetació presenta fragilitat pel fort pendent dels vessants del volcà.

Existeixen algunes espècies exòtiques plantades a les vessants pròximes al pla del Cairat. Una antiga gredera va provo-car la denudació del sòl a les parts més altes de l’espai, per bé que posteriorment s’ha produït un procés de recupe-ració..

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini de la cobertura arbòria, amb l’excepció del Pla del Cairat i les Feixes de Soler, els quals es troben ocupats per conreus i erms i per prats respectivament. Propietat del sol: Espai inclòs en una finca privada de grans dimensions.

Volcà de difícil identificació morfològica. La vegetació presenta un acceptable estat de conservació. Cal tenir en compte les possibilitats didàctiques de la part culminal de l’espai, que ofereix una de les millors visions sobre el paisatge del sector septentrional de la Zona Volcànica.

a) Manteniment de la distribució d’usos actu-als del sòl i de les seves intensitats.

b) Mantenir els criteris d’aprofitament forestal,

sense perjudici de la substitució dels e-xemplars d’espècies exòtiques.

c) Condicionar l’aflorament d’interès situat a

la part inferior de l’espai. .


VOLCÀ DE LA GARRINADA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Olot Superfície: 48,67 ha. Descripció general: El volcà de la Garrinada s’aixeca damunt el pla d’Olot, en línia recta amb els volcans d’Aiguanegra, de Montolivet i del Montsacopa, separat d’aquest últim per un estret collet, i envoltat en bona mesura per sòls urbans d’Olot. Es tracta d’un aparell singular amb tres cràters arrenglerats seguint la direc-ció nord-sud, situats a diferents altituds. Reserva natural (Llei 2/1982).

Unitat visual: 2

ELEMENTS DETERMINATS PER L’ACCIÓ HUMANA

El volcà es considerat d’interès excepcional per l’interès litològic dels seus dipòsits i per la morfologia singular i ben conservada, amb els seus tres cràters i algunes altres característiques úniques a la península ibèrica. Els sòls tipus andosòls són considerats d’interès excepci-onal. Les rouredes de roure pènol (Quercus robur) situades al nord de l’espai són considera-des de molt alt interès. Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritari; alzi-nars i carrascars.

Zones d'elevat pendent i substrat tou vulnerables a processos erosius.

Aquest volcà ha sofert un conjunt de degradacions de tipus diversos, algunes d’elles de caràcter recent i fruit sovint d’actuacions il·legals: – Ocupació de zones perifè-

riques per les parcel·les ur-banes contigües i cons-trucció de barraques.

– Obertura i eixamplament de camins i tancaments di-versos

– Àrees de vegetació degra-dada i transformada. Al vessant sud oest existeixen diverses arbredes de robí-nies i d’altres fortament de-gradades cobertes per ve-getació ruderal.

– Una estesa elèctrica que recorre el peu del con vol-cànic pel sud, oest i est.

– Dues àrees excavades situades al nord i sud est.

Aquestes actuacions han incidit, a més, negativament sobre l’ús públic de l’espai.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Els conreus es localitzen als tres cràters i al peu del vessant nord i oest. Prats i horts es troben situats a la part superior d’aquests conreus. Propietat del sòl: diferents propietats privades Construccions i instal·lacions: una densa estesa elèc-trica recorre el peu del con volcànic per l’oest, sud i est. Diversos camins voregen els cràters.

Malgrat que el volcà manté globalment les seves característiques morfològiques, la suma d’agressions continuades ha comportat un clar empitjorament del seu estat de conservació, impropi d’una reserva natural. Sense un restabliment previ de la disciplina urbanística i mediam-biental, les mesures de gestió (que, en qualsevol cas, han de ser intensives) esdevindran inefi-caces.

a) Mantenir els usos del sòl als tres crà-ters.

b) Corregir en la mesura possible els

impactes produïts per construccions, moviments de terres, tancaments, etc.

c) Recuperar la vegetació natural de les

àrees actualment denudades o ocupa-des per comunitats secundàries situa-des als vessants.

d) Millorar la imatge paisatgística del volcà. e) Recuperació i foment de l’ús públic

compatible amb la condició de reserva natural.

f) Establir, conjuntament amb l’Ajuntament

d’Olot mecanismes de vigilància i d’actuació específics que permetin im-pedir en el seu origen qualsevol acció que, directament o indirecta, pugui per-judicar els valors protegits.

ACTUACIONS: a) Promoure un protocol amb l’Ajuntament

d’Olot als efectes de que contempla el paràgraf e) dels criteris d’actuació es-mentats. Aquest protocol podria fer-se extensió a la resta de volcans contigus o envoltats pel teixit urbà.

b) Promoure un pla especial que determini

detalladament les actuacions de recupe-ració i millora necessàries i, si és el cas, la declaració d’utilitat pública a efectes expropiatoris.


VOLCÀ DEL MONTSACOPA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Olot Superfície: 23,69 ha. Descripció general: El volcà del Montsacopa és un dels quatre volcans que hi ha al nucli urbà d’Olot, està situat al centre mateix de la ciutat entre els volcans de la Garrinada, al NE, i el de Montolivet, al SO. El fons del seu cràter circular actualment està ocupat per camps de conreu. Als flancs sud i sud-oest del con hi ha antigues extraccions de piroclastos. Reserva natural (Llei 2/1982).

Unitat visual: 2


La gredera SO del volcà ha estat valorada com a valor patrimonial únic. Els dipòsits hidromagmàtics acumulats en forma cònica del volcà del Montsacopa són de molt alt interès. Els sòls tipus andosòls tenen una elevada capacitat per suportar vegetació, aquests són considerats sòls d’interès excepcional.

Les zones d'elevat pendent i substrat tou, situades al con volcànic tenen sòls vulnera-bles a processos erosius.

Àrees excavades situades a l’est i al SO de l’espai. Densa xarxa d’estesa elèctrica dins l’espai. Desforestació i profunda transformació de la vegetació

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini dels conreus i horts pe-riurbans. La resta es ocupat per prats i matollars. Propietat del sòl: El cràter pertany a una parcel·la privada, i el resta està dividit en diferents propietats privades. Construccions i instal·lacions: Dins l’espai es troben dues torres de guaita i el recinte fortificat de Sant Francesc. Una xarxa de línies elèctriques als vessants nord i est.

Volcà sotmès a una forta pressió urbana. La cobertura vegetal, molt transformada i amb poca presència arbòria, no s’adequa a la morfologia volcànica. Existència d’altres impactes puntuals. Cal una planificació detallada de les actuacions de recuperació i de millora necessàries.

a) Restauració de les grederes del volcà

del Montsacopa

b) Conservar els usos del sòl tradicionals al con volcànic del Montsacopa. Po-tenciar la conservació dels prats i con-reus en el fons del cràter.

c) Disminuir l’impacte paisatgístic de la

xarxa elèctrica i les àrees excavades. d) Facilitar la successió progressiva de la

vegetació natural en aquelles àrees no dedicades als horts periurbans. I conservació estricte de l’actual cober-ta de vegetació actual.

ACTUACIONS: a) Elaboració d’un pla especial pel volcà

del Montsacopa. Es prestarà una a-tenció particular als afloraments i a la geomorfologia de l’edifici volcànic.

b) Promoure convenis amb les empreses

titulars de les línies elèctriques que travessen reserves naturals, per tal de traslladar-les i/o reduir-ne l’impacte.


VOLCÀ DE MONTOLIVET DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Olot Superfície: 22 ha Descripció general: situat a l’oest del nucli urbà d’Olot, a 250 metres del riu Fluvià i a poca distància del volcà del Montsacopa. Es tracta d’un aparell senzill, identifi-cat per la torre (militar) situada al vessant est. Reserva natural (Llei 2/1982).

Unitat visual: 2


La gredera NO del volcà de Montolivet es considerada d’interès excepcional. Els dipòsits hidromagmàtics acumulats en forma cònica són de molt alt interès. Els andosòls, que tenen una gran capacitat de suportar vegetació, sigui agrícola o forestal, es consideren d’interès excepcional.

Zones d'elevat pendent i substrat tou tenen sòls amb més vulnerabilitat als proces-sos erosius.

Els derivats de la proximitat de la urbanització de Sant Pere Màrtir, que voreja gran part de la reserva. La construcció dels dipòsits d’aigua, el traçat de les tuberi-es d’impulsió i les pistes d’accés, representen un factor de degradació important al vessant est. Al vessant sud les plantacions de robínies han substituït a la vegetació natural. La intensa freqüentació d’algunes zones ha produït un augment del grau de ruderalit-zació i nitrificació de les com-unitats vegetals.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini de la superfície arbòria a la solana i a l’obaga exceptuant el sector SO on s’ha produït una substitució del bosc pel matollar. Propietat del sòl: Poques parcel·les de propietat priva-da. Construccions i instal·lacions: torre de guaita condici-onada com a repetidor de TV, gran dipòsit d’aigua al vessant est, una línia de baixa tensió passa pel sector sud contigua al límit de l’espai. i dos vials travessen la zona. Torre de guaita considerada com patrimoni cultural.

La proximitat del nucli urbà genera les principals amenaces per a l’espai. Malgrat això, l’estat de conservació del volcà pot considerar-se com acceptable, amb una bona identificació de l’estructura morfològica.

a) Incentivar la restauració de les zones

degradades (matolls, arbredes,...) amb bosc.

b) Disminuir l’impacte del dipòsit d’aigua i de l’estesa aèria.

c) Garantir la compartició d’antenes i repetidors, de manera que es minimit-zi l’impacte paisatgístic.


d’actuacions per a l’aplicació dels cri-teris esmentats.


c) Promoure convenis amb les empreses titulars de les línies elèctriques que travessen reserves naturals, per tal de traslladar-les i/o reduir-ne l’impacte.


VOLCÀ DE LES BISAROQUES DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Olot. Superfície: 8,17 ha. Descripció general: Situat al límit de l’altiplà de Batet i molt pròxim a l’espai urbà d’Olot. Cal destacar la vista panoràmica sobre el pla d’Olot. Pel nord entra el torrent de la Salut. Reserva natural (Llei 2/1982).

Unitats visuals: 2 i 6.


Els dipòsits hidromagmàtics acumulats en forma cònica són considerats de molt alt interès. Els prats i pastures del cràter són considerats de molt alt interès.

El vessant oest presenta especial fragilitat pel fort pen-dent.

Impacte visual i sobre la vege-tació del vessant SE de la línia elèctrica que travessa el volcà. El trial i d’altres pràctiques similars constitueixen un agent erosiu prou manifest en alguns camins i vessants del con volcànic. La proximitat al nucli urbà d’Olot agreuja aquesta problemàtica. Existeix una petita àrea desfo-restada a l’extrem NE de l’espai. Excessiu grau de ruderalitza-ció i nitrofilització de les com-unitats vegetals situades a l’entorn immediat del camí que condueix a la Font de la Salut. Els aprofitaments silvícoles intensius han provocat el canvi en la estructura de la vegeta-ció; a les zones més degrada-des es desenvolupen landes de gòdues i les brolles calcífu-gues d’estepes i brucs. Petites excavacions de greda als límits oriental i meridional del con volcànic.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: llevat del cràter, destinat a conreu, la resta és ocupat majoritàriament per vegetació arbòria. Propietat del sòl: una sola propietat privada Construccions i instal·lacions: Presència de la torre defensiva que pertany al ministeri de defensa. Una línia de transport d’energia elèctrica de 25 kV travessa el volcà longitudinalment. Contiguament al límit discor-re un camí rural. Al límit de l’espai es troba la font de la Salut, d’interès públic.

La morfologia del volcà resta ben conservada gràcies a les distribucions del sòl actuals. No obstant, determinats usos lúdics afavorits per la proximitat del nucli urbà d’Olot i les antigues pràctiques silvícoles intenses han provocat que l’estat de conservació de la vegetació es consi-deri com relativament deficient.

a) Manteniment de la distribució actual dels usos del sòl, remarcant el cràter.

b) Limitació dels accessos a la zona per

tal d’evitar la freqüentació indiscrimi-nada i canalitzar els usos recreatius.

c) Trasllat de la línia elèctrica a l’exterior

de la reserva natural i recuperació de les àrees afectades.

d) Prolongació dels torns de tallada als

aprofitaments forestals. e) Garantir la cicatrització natural de les

àrees excavades. f) Condicionament de l’antiga torre

defensiva com a mirador i arranjament dels camins d’accés per a l’ús de via-nants.

g) La propietat única dels terrenys pot

facilitar una gestió unitària, raó per la qual resulta aconsellable establir me-canismes de concertació.

ACTUACIONS a) Elaborar un programa específic

d’actuacions per a l’aplicació dels cri-teris esmentats.

b) Promoure un conveni de col·laboració amb la propietat per a l’aplicació del programa esmentat.

c) Promoure convenis amb les empreses titulars de les línies elèctriques que travessen reserves naturals, per tal de traslladar-les i/o reduir-ne l’impacte.


ALZINARS DE CAN SOLÀ DE BATET DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Olot Superfície: 1,45 i 6,25 ha Descripció general: constitueixen dues masses fores-tals pròximes l’una a l’altra. La abundància de grans blocs de lava que encatifen el sòl és una de les carac-terístiques remarcables. Unitat visual: 6


Es consideren d'alt interès els mollisols tipus Udolls presents a l’espai. Alzinars de Can Solà de Batet (boscos madurs) considerats d’alt interès. Són un bon e-xemple d’ecosistema mediter-rani no sotmès a una forta acció antròpica. El paisatge propi dels alzinars presenta valors estètics molt remarcables. La zona té un paper important en la configuració del mosaic paisatgístic que caracteritza l’altiplà de Batet, amb l’alternança de terres de con-reu i unitats de vegetació natural. Presència de l'hàbitat d'interès comunitari no prioritari: alzi-nars i carrascars en un estat de conservació bo.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: cobertura íntegrament arbòria. Propietat del sòl: una única finca de propietat privada Construccions i instal·lacions:

Es tracta de dues zones d’alzinars que es troben entre les de millor qualitat en el Parc, com a conseqüència d’una gestió privada acurada.

Conservació estricta de l’espai mitjançant el manteniment dels criteris de gestió aplicats fins ara.


VOLCÀ DE CABRIOLER DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC



/NORMES PARTICULARS

Municipi: El volcà occidental es troba al terme muni-cipal d’Olot i l’altre a Santa Pau. Superfície: 9 ha Descripció general: Es tracta de dos cons volcànics de dimensions molt semblants. Es localitzen entre el turó de la Costa de Pujol i la Fageda de Jordà. Reserva natural (Llei 2/1982).

Unitat visual: 10.


Conjunt volcànic considerat d’interès alt. Sòls de tipus andosòls consi-derats de molt alt interès. Les rouredes de roure marti-nenc amb falguera aquilina (Pteridio-Quercetum pubes-centis) considerades d’alt interès.

Presència puntual d’elements vegetals exòtics en els crà-ters.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Predomini dels boscos als ves-sants dels cons dels llavis volcànics, mentre que els fons dels cràters són ocupats bàsicament per con-reus. Propietat del sòl. Tres propietats privades Construccions i instal·lacions: al volcà occidental existeix una pista que discorre pel con volcànic de forma adaptada a la topografia. Al oriental existeixen també diverses pistes. També existeixen feixes a l’interior del cràter oriental amb una disposició esgla-onada.

La distribució d’usos reflexa fidelment la morfologia volcànica. Globalment l’estat de conserva-ció pot considerar-se com a bo, raó per la qual poden mantenir-se els criteris de gestió, sens perjudici d’algunes actuacions puntuals de millora.

a) Destinar els cràters únicament a conreus

agrícoles o pastures. b) Mantenir i protegir les feixes de conreu

del cràter oriental. ACTUACIONS: Establir acords amb els propietaris, si és el cas mitjançant convenis, per tal de garantir el manteniment de l’estat actual i la realització de les actuacions de millora derivades dels criteris anteriorment esmentats.


FAGEDA DE JORDÀ I VOLCÀ DEL PUIG JORDÀ DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Santa Pau Superfície: 260,23 ha. Descripció general: Situat en un pla, limi-tant al nord per la carretera comarcal d’Olot a Santa Pau i al sud per la serra del Corb. El volcà Puig Jordà constitueix una petita elevació (60 m) en un dels límits meridio-nals de la fageda. L’espai comprèn també l’estany de Can Jordà, així com una franja de fageda situada entre la carena de la Serra del Corb i les proximitats de Can Portell. Reserva natural (Llei 2/1982). Resten exclosos de l’àmbit tres enclavaments edificats Unitat visual: 10


La Fageda de Jordà és considera-da com d’interès excepcional. Correspon a un dipòsit singular creat per la colada de la lava procedent del Croscat. Aflorament del talús del vessant SO del volcà del Puig Jordà, considerat d’interès. Sòls amb un valor excepcional (andosòls amb capacitat agrològi-ca i forestal) sobre les laves piro-clàstiques del volcà del Puig Jor-dà. També els andosòls sobre la colada procedent del Croscat de la Fageda de Jordà són de molt alt interès. Presència a la Fageda de Jordà de fageda amb descàmpsia (Luzulo niveae-Fagetum festucetosum heterophyllae). Les fagedes acidó-files són hàbitat d’interès comuni-tari. Zona d'interès connector (ZIC-L) "Can Blanc - Can Xel", de perme-abilitat ecològica molt alta. Aquesta reserva conté alguns dels paisatges més representatius de la Zona Volcànica i també alguns dels paratges més freqüentats. Interès faunístic de l’estany de Can Jordà.

Es troben punts d’erosionabilitat molt alta a la base del volcà del Puig Jordà. Risc de freqüentació excessi-va i d’accés motoritzat indis-criminat atesa la desa xarxa de camins.

Hiperfreqüentació en alguns punts. Això provoca una progressiva degradació de les comunitats vegetals. Desenvolupament d’avellano-ses en algunes finques, objecte d’antigues tales seve-res. Petites bosquines d’origen antròpic .

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini d’una densa coberta vegetal arbòria. Propietat del sòl: una vintena de finques, una d’elles que inclou el volcà del Puig Jordà i la franja de la fageda del Corb, pertany a la Diputació de Girona. Construccions i instal·lacions: una densa xarxa de vials rurals envolta i penetra la fageda. Existeixen també 4 edificacions a l’interior de l’espai: Can Batet, Can Ermità, Can Falet i Can Fortet.

Aquest espai representa un conjunt de valors naturals excepcionals, a més de ser d’especial inte-rès turístic - recreatiu i d’ordre cultural. Els impactes esmentats no es poden considerar globalment significatius per a la conservació de l’espai, per bé que cal evitar un increment de la freqüentació.

a) Manteniment i conservació dels usos actuals. b) Ordenar l’accés de vehicles i vianants a

l’interior de la reserva tot considerant-lo al límit de la capacitat de càrrega d’usos turístics i re-creatius.

c) Col·locació de senyalització didàctica a l’aflorament del volcà del Puig Jordà.

d) Revisar la planificació dels boscos de titularitat pública.

e) Potenciar la regeneració natural de les àrees desforestades, si s’escau mitjançant la planta-ció de faigs o roures.

f) Els aprofitaments silvícoles s’hauran de regir pel que determina la normativa a les àrees de reserva natural. Es potenciarà l’estrat arbustiu propi del tipus de fageda de la zona.

g) Fomentar la tala selectiva d’arbres d’origen antròpic, que permeti la substitució per espèci-es autòctones.

h) La Junta de Protecció tindrà especial cura de la col·locació de la senyalització adequada, així com de la neteja i conservació dels sectors més concorreguts.

i) Considerar aquesta reserva entre les zones prioritàries per a l’adquisició de terrenys.

NORMES ESPECÍFIQUES: En un entorn de 500 m. al voltant de l’espai no s’admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, serveis i activitats existents que com-portin una intensificació dels usos públics. ACTUACIONS a) Elaborar un programa específic d’actuacions

per a l’aplicació dels criteris esmentats.

b) Promoure convenis de col·laboració amb la propietat per a l’aplicació del programa esmen-tat.


VOLCÀ DEL PUIG DE LA COSTA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Santa Pau Superfície:41,72 ha Descripció general: volcà situat a l’est de la fageda de Jordà, al sud del Croscat i a l’oest del DE Santa Margarida. Al peu del volcà es troba l’assentament de Can Xel. Reserva natural (Llei 2/1982). No inclou el conjunt d’edificacions agràries del vessant E, les quals tan-mateix resten dins de l’EINP establert per aquest Pla Especial. Unitat visual: 10


El conjunt volcànic. Sòls considerats d’un valor excepcional. Es tracta d’andosòls sobre laves piroclàs-tiques. Permeabilitat ecològica molt alta als vessants del volcà i a les planes boscoses.

Risc d’erosió alt a la base sedimentària del volcà.

Degradació dels boscos de caducifolis del vessant occi-dental a causa d’aprofitaments silvícoles intensius. Les obres d’aterrassament i obertura de pistes associades han provo-cat processos erosius i fort impacte visual. Diverses grederes situades a la part NE de l’espai produei-xen un impacte negatiu. La proximitat de Can Xel i l’ús derivat dels aparcaments en àrees pròximes, ha provocat la regressió dels prats xero-mesòfils de l’extrem NE del cràter. Degradació de la imatge paisatgística del volcà per part de les instal·lacions agropecuàries del sector sud.

CONCLUSIONS

Ocupció del sòl: Al con volcànic predominen els boscos i puntualment les formacions arbustives. El cràter es troba ocupat per prats i conreus. Propietat del sòl: Diverses parcel·les de propietat privada Construccions i instal·lacions: Existeix un grup d’edificacions rurals al vessant oriental, així com altres edificacions exteriors molt properes. Un vial que comunica Can Xel amb el veïnat de sa Cot travessa l’espai de nord a sud.

Volcà amb una morfologia fàcilment identificable, en contacte en la part NE amb el nucli urbà de Can Xel. Aquesta circumstància origina alguns problemes puntuals que, juntament amb algunes zones forestals excessivament explotades, esdevenen els principals aspectes a millorar. La resta es pot considerar en un estat acceptable de conservació.

a) Manteniment dels usos del sòl tradicionals al cràter i als seus vessants.

b) Potenciar la recuperació de les àrees forestals degradades així com la dels es-pais ocupats per comunitats forestals se-cundàries.

c) Fomentar la cicatrització natural i la restau-ració de les àrees denudades, afectades per excavacions.

d) Adequació paisatgística de les ins-tal·lacions agropecuàries exteriors.

NORMES ESPECÍFIQUES: a) Al camí de Can Xel a Sa Cot no és

d’aplicació la restricció a la circulació moto-ritzada establerta per les Normes del Pla Especial en relació als EINP, llevat que els instruments de desenvolupament del Pla Especial ho estableixin expressament.

b) En un entorn de 500 m. al voltant seu no

s’admeten noves actuacions ni modificaci-ons en els equipaments, serveis i activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics

c) Les actuacions en l’enclavament que no

forma part de la reserva natural, es regiran per la normativa pròpia de la zona d’ús a-grari preferent.

ACTUACIONS: Elaborar un programa específic d’actuacions per a la millora de la reserva, sobre la base de l’aplicació dels criteris esmentats i promoure acords i, si és el cas, convenis de col·laboració amb la propietat per a l’aplicació del programa esmentat.


VOLCÀ DEL CROSCAT DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Situat entre els termes de Santa Pau i d’Olot Superfície: 77,19 ha. Descripció general: L’últim volcà que va fer erupció a la península Ibèrica. Situat al nord del volcà de Santa Margarida, separat per la carretera comarcal d’Olot-Santa Pau. Es tracta del volcà més alt de la península amb 160 metres d’alçada relativa. Està constituït per un únic edifici de tipus con d’escòries i té una morfolo-gia cònica, desfigurada pel seu cràter en forma de ferradura esbocat cap a l’oest. Sobre la colada del volcà del Croscat ha crescut la fageda d’en Jordà. Reserva natural (Llei 2/2982) Unitats visuals: 6, 7 i 10. ELEMENTS DETERMINATS PER L’ACTIVITAT HUMANA

Aflorament de la gredera N-E considerat d’interès especial amb caràcter de valor patri-monial únic. Es valora la seva jovenesa i bon estat de con-servació. A més permet l’observació de l’estructura interna d’un con d’escòries. Sòls amb un valor excepcio-nal, es tracta de andosòls amb capacitat agrològica-forestal elevada, situats sobre laves piroclàstiques. Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritaris (alzi-nars i carrascars) al vessant sud del volcà. Els conreus situats a la ves-sant oest del volcà són consi-derats zona de molt alt interès faunístic. Permeabilitat ecològica molt alta als vessants.

Es detecta puntualment in-drets molt alta erosionabilitat a la base del volcà. Inestabilitat natural que pre-senten les roques volcàniques en el tall. La vessant oest del volcà del Croscat crea a causa de l’elevat pendent una forta inestabilitat per a les formaci-ons vegetals. El vessant est té sòls vulnerables a l’erosió si el recobriment vegetal és alterat. Alzinars de la vessant meridi-onal considerats com a molt fràgils davant qualsevol acció pertorbadora. Important pressió turística. Un dels indrets més freqüentats del Parc.

L’abocador d’escombraries d’Olot, actualment clausurat provocà un impacte negatiu encara apreciable en les aigües subterrànies. Els boscos presenten indicis de la intensitat dels antics aprofitaments, en especial els alzinars del vessant Sud. A causa de les explotacions de boscos inadequades, es pro-duïren importants modificaci-ons en l’estructura i composi-ció de les masses boscoses. Les pistes en indrets de fort pendent provocaren processos erosius d’importància conside-rable.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Predomini de la cobertura arbòria, amb l’excepció d’una part del cràter, desforestada i colonitzada per formacions arbustives. El sector Nord occidental es troba denudat com a conseqüència dels aprofitaments a cel obert efectuats fins l’any 1992. Propietat del sòl: Propietat pública (Generalitat de Catalunya). Gestionat pel Parc Natural Construccions i instal·lacions: una densa xarxa de vials es distribueixen irregularment per tota la superfí-cie del volcà. Torre de Guaita dels s. XVIII ubicada en el punt més elevat. Centre d’informació de Can Passavent.

Espai volcànic que patí fortes degradacions en etapes anteriors, especialment per la transforma-ció morfològica i l’antic abocador d’Olot. Es tracta d’un dels cons volcànics més representatius del vulcanisme quaternari de la Península Ibèrica i un indret particularment emblemàtic del Parc. Actualment, l’aspecte més delicat és la canalització de la pressió d’usos públics, atès que es tracta d’un dels indrets més visitats del Parc . La titularitat pública de l’espai en facilita una gestió adequada.

a) Mantenir l’actual ordenació dels usos públics sense permetre’n la intensificació.

b) Reforçar el procés de recuperació dels bos-

cos i de cicatrització de processos erosius amb les actuacions puntuals necessàries.

NORMES PARTICULARS: En un entorn de 500 m. al voltant seu no s’admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, serveis i activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics. ACTUACIONS: Elaborar un programa específic d’actuacions per a l’aplicació dels criteris esmentats.


TURÓ DE LA POMAREDA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC



/NORMES PARTICULARS

Municipi: Olot Superfície: 4,62 ha Descripció general: Es troba al NO del volcà Croscat , a tocar amb el límit del municipi de Sant Pau. Es tracta d’un petit aparell adventici del volcà Croscat. La seva morfologia era poc regular però fou comple-tament transformada per les extraccions a cel obert. Els afloraments, de gran interès pedagògic i la singularitat dels seus elements associats al vulca-nisme, fan del turó de la Pomareda un espai de gran interès científic i didàctic. Reserva natural (Llei 2/1982). Unitats visuals: 6 i 10.

ELEMENTS DETERMINATS PER L’ACTI-VITAT HUMANA

Dipòsits del con adventici de la Pomareda considerats d’interès excepcional pels fragments lítics de les seves laves escoriàcies que consti-tueixen el millor aflorament d’aglomerat volcànic de tot el vulcanisme català. A més als materials del Pomareda s’ha obtingut la datació absoluta més recent pel que fa a les manifestacions volcàniques. Es consideren de molt alt interès els andosòls associats al volcà de la Pomareda. Roureda de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris) al voltant de la Pomareda. A la zona Sud-oest de l’espai catalogat. La zona oest de la Pomareda constitueix una aportació moderada a la ZIC-L "Can Blanc - Can Xel" .

Inestabilitat natural de les roques volcàniques que poden acabar tapant part del aflorament.

L’espai es troba degradat degut a les activitats minaires que afecten més de la meitat de la superfície. És objecte d’expoliació de roques i minerals volcànics

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Són terrenys excavats i denudats pel desenvolupament d’explotacions mineres a cel obert. A l´extrem nord hi ha petits fragments d’àrees boscoses, i prats. Propietat del sòl: Una única propietat privada Construccions i instal·lacions: existeixen restes d’edificacions vinculades a l’explotació i camins perimetrals als límits nord i est.

Els afloraments d’interès científic i didàctic converteixen aquest espai en un dels indrets més interessants de la Zona Volcànica.

Potenciar l’ús didàctic i científic de l’aflorament. ACTUACIONS: a) Elaborar un programa específic de senya-

lització, protecció i ús públic. b) Promoure els acords necessaris amb la

propietat per a l’aplicació del programa esmentat, concretats si és el cas en un conveni de col·laboració.


VOLCÀ DE SANTA MARGARIDA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC



/NORMES PARTICULARS

Municipi: Santa Pau Superfície: 119,33 ha Descripció general: Es troba al Sud del Croscat, als contraforts de la serra de Lleixeres, separat per la carretera comarcal d’Olot-Santa Pau. Constitueix un dels extrems occidentals que tanca la cubeta de Santa Pua. Con volcànic amb una morfologia clara-ment definida és un dels elements més significatius del paisatge volcànic de la Garrotxa. Reserva natural (Llei 2/1982). Unitats visuals: 10 i 11


Afloraments considerats d’interès especial: Les ona-des piroclàstiques del volcà són considerades de valor patrimonial únic per la seva composició litologia conside-rada molt rara. L’aflorament del talús pista de la vessant N-E considerat de caràcter excepcional pel seu procés únic. Sòls amb un valor d’interès molt alt corresponent amb el tipus andosòls amb baixa capacitat agrològica- forestal. Presència de la orquídia Ophrys apifera subsp.trolii, considerada d’interès excep-cional, per ser poques les localitats del territori català amb presència d’aquesta espècie. Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritaris; els alzinars situats al vessant est del volcà. El volcà forma part de la zona d’interès connector (ZIC-L) “Can Xel- Santa Pau”. Gran importància pel que fa al paisatge de la clara morfo-logia del seu con volcànic.

Erosionabilitat del substrat considerat alt i en algunes àrees puntuals dels voltants del cràters i cons volcànics molt alta. Sòls vulnerables a l’erosió quan el recobriment vegetal és alterat. Són sòls desenvo-lupats als vessants dels edificis volcànics associats als marges de les cubetes i ocupats per masses bosco-ses d’alzinar. Considerades com a molt fràgils les formacions vege-tals d’alzinars i boscos cadu-cifolis situats en pendents superiors al 30%.

Els afloraments situats al flanc NE i NW del cràter del volcà es troben molt tapats per la vegetació i les esllavis-sades. Hiperfreqüentació del cràter que origina degradacions puntual en aquest i en les zones d’accés. Puntualment, problemes erosius en els marges d’algunes pistes forestals. Presència d’una granja indus-trial contigua al límit. Presència de petites excava-cions molt localitzades Existeixen algunes arbredes d’origen antròpic (pins i cas-tanyers) localitzades exclusi-vament a la meitat septentri-onal.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Con volcànic amb un predomini gairebé total de la coberta arbòria. El fons del cràter és ocupat per prat i pastures. Propietat del sòl: El cràter pertany a una mateixa parcel·la, la resta es distribueix en vuit finques grans. Totes de propietat privada. Construccions i instal·lacions: Existeix una densa xarxa de vials(pistes forestals i camins) que penetra i travessa tot l’espai. També existeixen diverses edifi-cacions d’ús i tipologia variada: ermita romànica, petit cobert, repetidor de televisió i xalet. Presència d’una ermita romànica i de la Font de Masdevall, d’interès públic al NE del volcà. Pels vessants del volcà discorre l’itinerari pedestre nº4 del Parc. Àrea d’aparcament d’accés al volcà.

Espai volcànic especialment representatiu del Parc que en conjunt es pot considerar en bon estat de conservació, tant en la seva morfologia com en la coberta vegetal. Els impactes esmentats són molt puntuals i no poden considerar-se d’excessiva gravetat per a la conserva-ció de l’estat del volcà. Al tractar-se d’una zona altament freqüentada, l’ordenació dels usos públics, especialment en el cràter i els seus accessos esdevé essencial.

a) Mantenir la identificació visual de la mor-fologia volcànica: conservar els usos del sòl tradicionals.

b) Extreure els materials que cobreixen els afloraments situats al flanc NW i especi-alment al NE del cràter del volcà.

c) Regular la freqüentació de visitants a l’interior del cràter i adoptar les mesures oportunes per corregir l’impacte.

d) Potenciar les tallades selectives, dirigides a la substitució de les espècies foranies per autòctones.

e) Efectuar les mesures necessàries d’estabilització i si escau revegetació de les pistes forestals actualment existents.

NORMES ESPECÍFIQUES: a) En un entorn de 500 m. al voltant seu no

s’admeten noves actuacions ni modifica-cions en els equipaments, serveis i activi-tats existents que comportin una intensifi-cació dels usos públics.

b) Al camí que discorre per la vessant orien-

tal des de la carretera GI-524 fins al veï-nat de les Fages no és d’aplicació la res-tricció a la circulació motoritzada establer-ta per les Normes del PEZVG en relació

als EINP. ACTUACIONS: a) Elaborar un pla específic d’ordenació del

volcà, de caràcter normatiu, per a l’aplicació detallada dels criteris esmen-tats, que inclogui l’ordenació de l’ús pú-blic, l’adequació paisatgística de cons-truccions i instal·lacions i la restauració d’indrets degradats.

b) Promoure convenis de col·laboració amb

la propietat per a l’aplicació del programa esmentat, amb especial prioritat epl que fa a la zona del cràter.


VOLCÀ DEL TORRENT (COMADEGA) DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Santa Pau Superfície: 12,13 ha Descripció general: Situat al peu del vessant septen-trional de la serra de Lleixeres, al SO del volcà de Santa Margarida i al SE del veïnat de la Cot. Reserva natural (Llei 2/1982). Unitat visual: 10


Sòls amb un valor d’interès molt alt corresponent amb el tipus andosòls amb baixa capacitat agrològica- forestal. El límit sud de l’espai es troba en contacte amb la fageda amb boix (Buxo-Fagetum), considerada de molt alt inte-rès. Permeabilitat ecològica molt alta en els vessants i en els espais boscosos de plana.

Algunes de les pistes forestals originen erosió puntual del sòl en els trams de pendents més pronunciats.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini total de la cobertura arbòria. Propietat del sòl: Una única propietat privada Construccions i instal·lacions: El mas Can Torrent es troba situat immediatament exterior al límit nord de l’espai. Dos vials discorren pel perímetre occidental i oriental del volcà i diverses pistes de desembosc solquen els seus vessants.

L’estat de conservació, tant per la morfologia com per la vegetació, pot qualificar-se com a bo.

Mantenir l’estat actual de la reserva tot afavorint la restauració dels punts erosionats. Promoure, si s’escau, acords específics amb la propietat.


VOLCANS DEL PUIG DE L’ESTANY I DEL PUIG DE BELLAIRE DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Sant Joan de les Fonts Superfície: 32,97 ha. (Puig de l’Estany, 22,70 ha. i Puig de Bellaire, 10,27 ha.) Descripció general: Conjunt volcànic que limita pel SE el pla de Sant Cosme, format pels volcans del Puig de l’Estany i del Puig de Bellaire. Cal destacar el valor paisatgístic del pla de l’Estany situat entre ambdós volcans, no inclòs en l’EINP però qualificat com agrícola d’interès paisatgístic. El pla conserva una torbera fòssil de notable interès científic. Unitat visual: 3 Reserves naturals (Llei 2/1982): volcans del Puig de l’Estany i del Puig de Bellaire.


Volcans del Puig de l’Estany i del Puig de Bellaire. Es consideren àrees d'interès per a la vegetació les rouredes de roure pènol. Igualment, cal destacar els prats d'alt interès biogeogràfic i florístic ubicats a les parts més baixes del con volcànic del volcà l'Estany.

El volcà de l’Estany forma part del ZIC-L dels Sistema reparti-dor-receptor "Sistema d'Aigua-negra . Interès paisatgístic del pla de l’Estany i el seu entorn volcà-nic.

La gredera del peu del Puig del Bellaire Degradació paisatgística ocasionada per les edificaci-ons annexes del mas Bellai-re. Les comunitats de vegetació natural han estat profunda-ment degradades, i substituï-des per comunitats secundà-ries, en especial a l’extrem sudoriental del volcà del Puig de l’Estany. Degradació ocasionada per la pastura del bestiar boví. Notable grau de nitrofilització a les comunitats vegetals situades a l’entorn de les edificacions agràries.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: formada per un mosaic diversifi-cat; al volcà del Puig de Bellaire predomina la cober-tura arbòria, i al volcà del Puig de l’Estany es repar-teix l’ocupació entre les formacions arbustives i arbòries, i en menor grau les herbàcies.. Propietat del sòl: diverses propietats privades Construccions i instal·lacions: existeix una densa xarxa de vials que es localitzen preferentment a la part nord del Puig de l’Estany. També un vial envolta el Pla i es bifurca per penetrar al volcà del Puig de Bellaire.

La morfologia volcànica dels volcans no és actualment fàcilment apreciable. El volcà del Puig de l’Estany es troba en un estat de conservació força deficient per la desapa-rició de masses forestals i desordenada distribució dels usos del sòl. El volcà del Puig de Bellaire es troba en millor estat de conservació; cal destacar però l’impacte visual de les gran-ges i magatzems adjacents a aquest volcà. Cal tenir en compte el gran valor paisatgístic del contigu pla de l’Estany, susceptible d’ésser accentuat amb la recuperació de la seva vegetació.

a) S’evitarà la pastura a l’interior dels bos-

cos actuals o en procés de regeneració b) Promoure la restauració de les comuni-

tats forestals de con volcànic del Puig de Estany i de les àrees ocupades per for-macions arbustives al del Puig del Bellai-re. Es mantindran i generalitzaran els cri-teris de gestió aplicats fins ara als boscos actuals d’aquest volcà.

c) Recuperació dels primitius ambients

lacustres de les cotes baixes del pla de l’Estany.

d) Es promourà l’adequació paisatgística de

les edificacions dissonants del mas Be-llaire.


d’actuacions per a la millora de la reser-va, sobre la base de l’aplicació dels crite-ris esmentats, que abasti també el pla de l’Estany.

b) Promoure acords i, si és el cas, convenis de col·laboració amb la propietat per a l’aplicació del programa esmentat.


VOLCÀ DE PUJALÓS DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC



/NORMES PARTICULARS

Municipi: Olot Superfície: 14,08 ha Descripció: volcà situat en un dels extrems orientals de l’altiplà basàltic de Batet, gairebé al peu del puig de Godomà. Es tracta d’un dels volcans quaternaris més antics del Parc Natural. Reserva natural (Llei 2/2982). Unitat visual: 6.

ELEMENTS DETERMINATS PER L’ACTI-VITAT HUMANA

Espai d’alt interès per presen-tar elements morfològics característic del vulcanisme. Prats d'elevat interès biogeo-gràfic o florístic al vessant NO del volcà de Pujalós.

Risc d’erosió als vessants sud i oest del volcà.

Els alzinars es troben molt degradats a causa de la intensitat de l’explotació forestal. Els boscos caducifo-lis han estat transformats i substituïts per castanyedes. Fort impacte paisatgístic de l’estesa elèctrica. Les construccions exteriors immediates al volcà i les modificacions del relleu efec-tuades representen un factor de degradació paisatgística que s´estèn a una part del vessant nord-occidental alterant la morfologia volcàni-ca. Part dels vessants occidental i septentrional han estat desforestats i transformats en conreus, mitjançant la creació de feixes esgraonades.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: els boscos cobreixen la major part de l’espai, en especial tots els vessants meridionals. Propietat del sòl: diverses finques de propietat priva-da Construccions i instal·lacions: la línia d’alta tensió travessa l’espai pel mig i discorre pràcticament pel cim del volcà. Existeixen també vials vinculats a l’explotació forestal. El conjunt de construccions agràries del Mas Pujalós es troba en el con volcànic, immediatament exteriors al límit de l’espai catalogat.

Espai volcànic degradat, tant per pràctiques silvícoles inadequades, com per elements artifici-als que provoquen impacte paisatgístic. Entre aquests cal destacar la línia elèctrica que passa pel mig de l’espai. La distribució d’usos del sòl no es correspon amb la morfologia volcànica, en part a causa de transformacions efectuades en temps remots que, tanmateix, han aportat en ocasions altres elements d’interès.

a) Fomentar la reforestació de les àrees

degradades i, en general, dels vessants actualment ocupats per formacions her-bàcies i arbustives, sens perjudici del manteniment dels prats d’elevat interès del vessant NO.

b) Fomentar la desaparició de la vegetació arbòria al cràter.

c) Recuperació de l’alzinar, mitjançant la prolongació dels torns de tallada i amb l’aplicació de tallades discontinues o se-lectives. Aprofitament de les castanyedes, mitjançant tallades selectives adreçades a la recuperació del bosc caducifoli mixt primitiu.

d) Desplaçament fora de l’àmbit catalogat de la línia d’alta tensió i restauració de l’àrea afectada.

e) Fomentar actuacions d’adequació paisat-gística de les edificacions intensives i ex-teriors contigües, així com de les àrees adjacents degradades.




c) Promoure convenis amb les empreses titulars de les línies elèctriques que tra-vessen reserves naturals, per tal de tras-lladar-les i/o reduir-ne l’impacte.


VOLCÀ DEL PUIG DE MARTINYÀ DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Santa Pau Superfície: 50,07 ha Descripció general: Conjunt volcànic situat al nord de l’acabament occidental de la serra Santa Llúcia i a l’est del Croscat. Format per tres edificis volcànics: el Puig de Martinyà, el Torn i el Puigsafont. Reserva natural (Llei 1/1982). Resta exclòs el conjunt edificat de Can Mallola. Unitats visuals: 6 i 7.


Conjunt volcànic de molt alt interès, d’origen hidromagmà-tic. Cràter del Torn. Afloraments d’interès: - Gredera NO del Puigsafont. - Àrea oest del Puig de Marti-

nyà. Sòls de tipus andosòls amb interès excepcional al Pla del Torn i d’interès molt alt al Puig Safont. Prats d’elevat interès biogeo-gràfic o florístic als voltants del volcà El Torn.

Risc d’erosió a l’oest del volcà Puig Safont.

El Puig de Martinyà ha sofert notables transformacions morfològiques i una forta degradació a causa de les extraccions de gredes. Només el vessant oriental ha estat restaurat amb la sembra de gòdua, la resta d’àrees excavades i denudades pre-senten fases incipients de colonització vegetal. Fort impacte paisatgístic de l’estesa elèctrica. El pasturatge oví constant dificulta la recuperació de la vegetació.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: la cobertura arbòria predomina al Puig de Martinyà i el Puigsafont. La resta és ocupat per formacions herbàcies i arbustives. Propietat del sòl: Distribuïda en cinc parcel·les de propietat privada. Construccions i instal·lacions: una línia d’alta tensió travessa l’espai en sentit NE/SE, existeix una edifica-ció a l’interior de l’espai, Can Mallola, a més alguns vials perimetrals que uneixen els habitatges rurals i d’aquests parteixen un conjunt de vials que discorren per l’espai.

Conjunt volcànic degradat per l’impacte de la línia elèctrica i per les transformacions morfològi-ques, especialment al Puig de Martinyà, considerades d’especial gravetat.

a) Restauració de l’àrea afectada per l’extracció de gredes

b) Evitar l’explotació de la gredera amb la creació d’elements de tancament vegetal que impedeixin l’accés de vehicles i esta-bleixin una pantalla visual. Conservar l’aflorament i col·locació de senyalització didàctica.

c) Conservar els usos de sòl tradicionals al con volcànic del Torn mantenint perceptible el cràter.

d) Desplaçar fora de l’àmbit la línia elèctrica

e) Potenciar la reforestació de les àrees actualment ocupades per comunitats se-cundàries. Allargar el torn de tallada dels boscos en fase de recuperació i evitar-hi el pastoreig.

NORMES PARTICULARS Al conjunt d’edificacions de can Mallola, s’admetran les actuacions necessàries per al manteniment de l’activitat agropecuaria, les quals es regiran per la normativa pròpia de la zona d’ús agrari preferent. ACTUACIONS a) Elaborar un programa específic

d’actuacions per a la millora de la reserva, sobre la base de l’aplicació dels criteris esmentats.


c) Promoure convenis amb les empreses titulars de les línies elèctriques que traves-sen reserves naturals, per tal de traslladar-les i/o reduir-ne l’impacte.


VOLCÀ DEL PUIG DE LA GARSA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Olot Superfície: 8,5 ha Descripció general: situat en un dels extrems orientals de l’altiplà de Batet, al peu dels vessants meridionals del Puig Godomà, entre els volcans de Pujalós i de Puigsafont. Es tracta d’un dels aparells més antics de la zona on les fenòmens d’erosió natural han esborrat tota resta de cràter. Reserva natural (Llei 2/1982) Unitats visuals: Bàsicament es troba a la UV 6.


Formació volcànica conside-rada de molt alt interès. Barranc de Garrofàs (al peu de les vessant N i NE del volcà Puig de la Garça), con-siderat com d’interès excepci-onal. Es consideren de molt alt interès els andosòls associats al volcà.

L’àrea sud del volcà del Puig de la Garça presenta risc d’erosió del substrat alt.

L’extrem meridional del con volcànic es troba cobert per brolles calcífugues d’estepes i brucs. Impacte greu de l’estesa elèctrica que travessa l’espai pel vessant SE del volcà.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini de la cobertura arbòria. Propietat del sòl: fragmentada Construccions i instal·lacions: una estesa elèctrica d’alta tensió travessa l’espai pel vessant SE. Diversos camins discorren pel perímetre de l’espai i dues bifur-cacions penetren en l’interior.

Espai en conjunt en molt bon estat de conservació. L’alzinar, gràcies a l’aprofitament silvícola selectiu es troba en un excel·lent estat, tant per la seva composició florística com per l’estructura.

a) Manteniment de les actuals masses fores-

tals amb l’aplicació dels criteris de gestió seguits fins el moment.

b) Potenciació del restabliment del bosc a

l’àrea ocupada per brolles calcífugues. A-favoriment de la colonització natural d’aquest vessant.

c) Desplaçament fora de l’àmbit catalogat la

línia d’alta tensió i restauració de l’àrea a-fectada

ACTUACIONS: Promoure convenis amb les empreses titulars de les línies elèctriques que travessen reserves naturals, per tal de traslladar-les i/o reduir-ne l’impacte.


VOLCÀ DEL PUIG DE L’ÓS DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Sant Joan les Fonts. Superfície: 26,57 ha. Descripció general: situat a la vall de Begudà, al peu de la serra del Bosc. Reserva natural (Llei 2/1982). Unitat visual: 4.


Presència d’un aflorament d’interès geològic al sud de l’espai catalogat (aflorament del torrent Mal). Sòls del tipus andosòls consi-derats de molt alt interès. Es consideren de molt alt interès els boscos de ribera associats al torrent Mal, situats al límit sud de la unitat. Els hàbitats localitzats entre els vessants del volcà i els camps de conreu existents a la zona.

Erosionabilitat del substrat considerat alt al volcà, part dels vessant i al peu del volcà.

Els boscos i altres formacions vegetals han estat degradats i transformats per inadequats tractaments silvícoles. Que han provocat canvis a l’estructura dels alzinars i la degradació i nitrofilització generalitzada de les comuni-tats vegetals. Les pistes associades als aprofitaments forestals, ex-cessivament denses en algu-nes zones. El conjunt d’edificacions conti-gües esdevenen un element paisatgístic negatiu. Presència de dues grederes de petita dimensió situades a l’extrem SO.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini de la cobertura arbòria al vessant occidental, la resta es troba pràcticament desforestat i ocupat per conreus. Propietat del sòl: espai fragmentat en diverses par-cel·les de propietat privada. Construccions i instal·lacions: una densa xarxa de vials rurals, alguns d’ells perimetrals penetren a l’interior de l’espai.

Espai amb un estat de conservació molt deficient. La mala distribució d’usos que dificulta la identificació de la morfologia volcànica, l’estat dels boscos i els impactes a l’interior i als espais adjacents fan que sigui un dels espais amb la vegetació més degradada de la Zona Volcànica, que requereix doncs actuacions intensives de recuperació i de millora. La fragmentació de la propietat constitueix un factor addicional que dificulta la gestió d’aquesta reserva natural.

a) Potenciar la reforestació de tots els ter-

renys de pendents superiors al 20%, pro-longant els períodes de tallada.

b) Efectuar les mesures necessàries d’estabilització i si escau revegetació de les pistes existents, així com de les àrees afec-tades per excavacions.

c) Adequació paisatgística de les edificacions i àrees adjacents situades al límit de l’espai.

d) Condicionament de l’aflorament d’interès geològic

NORMES PARTICULARS Evitar nous aprofitaments forestals fins que no s’assoleixi una recuperació global de les àrees forestals, llevat d’aquells destinats expressa-ment a afavorir aquesta recuperació. ACTUACIONS a) Elaborar un pla específic d’actuacions per

assolir la recuperació i la millora globals de la reserva, sobre la base dels criteris es-mentats. Aquest pla podrà contenir també mesures normatives complementàries en cas que siguin necessàries.



VOLCÀ DEL PUIG ASTROL DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Olot Superfície: 2,29 ha. Descripció general: Situat a 600 metres al NO del volcà del Croscat, entre les masies de Ca l’Anton, Can Pelat i Soms, al damunt dels corrents basàltics de Batet. Reserva natural (Llei 2/1982)

Unitats visuals: 6 i 10.


Els dipòsits hidromagmàtics del volcà del Puig Astrol es consideren de molt alt interès perquè aquestes erupcions van ser menys freqüents que les de tipus estrombolià. Es consideren de molt alt interès els andosòls associats al Puig Astrol.

Es consideren vulnerables els alzinars muntanyecs típics (Quercetum mediterraneo-montanum) que ocupen la major part de l’espai.

Una part important de l’espai ha estat profundament altera-da i degradada per tales fores-tals abusives. Alguns alzinars han estat transformats en boscos joves molt mal estruc-turats. Les excavacions contigües al camí que limita meridional-ment l’espai posen en perill l’establiment del vessant.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: espai totalment forestal Propietat del sòl: Espai molt fragmentat, propietat corresponent a sis parcel·les privades. Construccions i instal·lacions: Un vial travessa la part sud de l’espai.

Volcà de dimensions reduïdes morfològicament ben conservat, però amb la cobertura vegetal fortament degradada. El cràter està forestat i això dificulta la identificació visual. La fragmentació de la propietat dificulta la gestió unitària.

a) Permetre la recuperació de les àrees fores-

tals degradades, tot evitant durant un perí-ode temporal suficient nous aprofitaments. Aquests podran realitzar-se al cràter, per tal de facilitar la identificació de la morfolo-gia volcànica.

b) Consolidar i restaurar l’àrea excavada per

assegurar la deguda estabilitat de la ves-sant.

NORMES ESPECÍFIQUES: Es prolongarà el temps necessari la prohibició de l’ anterior Pla Especial de nous aprofitaments en les àrees degradades que puguin pertorbar el restabliment de les condicions naturals.


VOLCÀ DE LES MEDES DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Es troba dividit entre els municipis de Sant Aniol de Finestres (E) i les Planes d’Hostoles (O). Superfície: 23,10 ha Descripció general: Conjunt volcànic que forma part de la serra de Medes, digitació de la serralada Trans-versal. Situat al Nord del pla de les Medes, l’espai conté els volcans Puig Rodó i de les Medes; Llacuna-gra podria tractar-se d’un tercer edifici. Reserva natural (Llei 2/1982) Unitats visuals: 18 i 19.


Els cons estrombolians dels les Medes i del Puig Rodó són considerades formacions geològiques d’alt interès. El cràter de Llacunagra. Sòls del tipus mollisòls amb capacitat agrològica i forestal màxima considerats de molt alt interès. Es consideren de molt alt o excepcional interès els prats calcícoles mesòfils (Mesobro-mion) de les zones planeres culminals, a més d'avaluar-se com d'alt interès biogeogràfic o florístic. Presència d'hàbitats d'interès comunitari no prioritaris: alzi-nars i carrascars en un estat de conservació entre bo i mitjà. Els trobem en gairebé tots els vessants, formant un continu dins i fora de la unitat

Erosionabilitat del substrat molt alta al vessant del volcà Puig Rodó. Els sòls dels vessants de Llacunagra són vulnerables a l’erosió si el recobriment vege-tal és alterat.

Explotació forestal molt inten-sa de l’alzinar muntanyenc de peu amb aplicació de tallades continues molt severes. L’emplaçament de la pollan-creda d’origen antròpic a l’interior de Llacunagra és inadequat ja que desvirtua la morfologia volcànica i perquè les característiques ecològi-ques del indret no són les apropiades per el desenvolu-pament d’aquestes plantaci-ons. La densa xarxa de pistes ha provocat fragmentació de les àrees forestals. Les pistes construïdes en àrees perime-trals han ocasionat processos erosius amb fort impacte per l’entorn.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: predomini de la cobertura arbòria, excepte als fons dels cràters. Propietat del sòl: dues parcel·les de propietat privada, una d’elles coincideix amb el cràter del Puig de les Medes. Construccions i instal·lacions: hi ha algunes pistes perimetrals que comuniquen el veïnat de les Medes amb les Encies i la vall de Cogolls. Són nombroses les pistes d’aprofitament forestal.

Aquest espai, amb un estat de conservació que pot considerar-se en general com a deficient, precisa d’un conjunt d’accions destinades a prevenir o minimitzar els impactes derivats de l’explotació forestal inadequada. El fet que la reserva es trobi únicament dividida en dues propie-tats pot afavorir-ne una gestió concertada i unitària.

a) Limitar els aprofitaments forestals de les

zones d’alzinars i permetre la cicatrització espontània de les pistes.

b) Reforestar els vessants nord-orientals ide

Llacunagra, per tal de frenar els processos erosius.

c) Adequar els usos del sòl per a la percepció

del cràer de Llacunagra. ACTUACIONS a) Elaborar un programa específic




VOLCANS DE ROCANEGRA I DEL PUIG SUBIÀ DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Terme municipal de Santa Pau Superfície: 52,42 ha. Descripció general: Conjunt volcànic format pel volcà Rocanegra i el volcà del Puig Subià. Situat en un dels extrems occidentals de la cubeta de Santa Pau i al peu d´un dels contraforts septentrional de la serra de Finestres, comprès entre els torrents de Rocane-gra i el de Pujolars. Reserva natural (Llei 2/1982), excepte l’espai cons-truït situat entre els dos volcans . Unitat visual: 11


Dipòsits del volcà de Rocane-gra, considerats d’interès ex-cepcional per la presència de roques màfiques o ultramàfi-ques d’origen estrombolià obtenint una formació geològica considerada rara, molt poc freqüent a la resta del país. Presència d’onades piroclàsti-ques d’interès sota el del Puig Subià fora del límit de la reserva Sòls amb un valor d’interès molt alt del tipus andosòls amb baixa capacitat agrològica- forestal i mollisòls amb elevada capacitat agrològica i forestal màxima. Unitats de vegetació d’alt inte-rès formades per alzinar mun-tanyenc (Quercetum mediterra-neo-montanum) Presència d’hàbitats d’interès comunitaris no prioritaris (alzi-nars i carrascars) al vessant sud del volcà de Rocanegra. El volcà de Rocanegra està inclòs dins de la zona d’interès connector (ZIC-L) “Can Xel-Santa Pau” Interès paisatgístic del conjunt.

Risc d’erosionabilitat del substrat alt als vessants dels volcans Sòls vulnerables a l’erosió quan el recobriment vegetal és alterat. Són sòls desen-volupats als vessants dels edificis volcànics associats als marges de les cubetes i ocupats per masses bosco-ses d´alzinar. Al sector N/NO i SO del de Rocanegra es desenvolupa un bosc jove en fase de recuperació d’antigues tales forestals. Els bardissars de la part alta del torrent de Rocane-gra al voltant de les Fages i les rouredes de roure martinenc del volcà de Rocanegra són zones que presenten alt risc d’incendi.

La vessant occidental del Puig Subià es troba fortament denudada amb processos erosius derivats d’intenses talades continues. Vinculat a això apareixen diverses pistes, aterrassaments i una construcció marginal amb un fort impacte negatiu. L’aflorament d’interès geolò-gic sota el Puig Subià es troba molt tapat per la vege-tació. Al vessant occidental del volcà de Rocanegra el bosc caducifoli autòcton es troba modificat per plantacions antròpiques. El Rocanegra ha estat objec-te d’expoliació continuada de minerals volcànics i d’enclavaments de roques màfiques i ultramàfiques

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: La coberta arbòria predomina al de Rocanegra, mentre que al Puig Subià alternen les superfícies forestals i les ocupades per formacions arbustives i herbàcies. Propietat del sòl: parcel·les relativament grans de propietat privada que s’estenen fora de l´àmbit cata-logat. Els límits de les parcel·les no s’adapten a la pròpia morfologia del volcà Construccions i instal·lacions: dos vials envolten el peu del con del de Rocanegra, un trencall d’un d’ells discorre per l’interior fins a les cotes superiors. El vessant occidental del volcà del Puig-Subià es carac-teritza per una densa xarxa de vials amb un fort pendent. L’itinerari nª4 del Parc transcorre pels peus del volcà de Rocanegra.

El volcà de Rocanegra presenta un estat de conservació acceptable enfront de la degradació del Puig Subià, especialment en la vessant occidental que es troba fortament denudada. L’ocupació per part del bosc dels antics conreus establerts dins del cràter del de Rocanegra dificulta la identificació visual de la seva morfologia.

a) Actuacions sobre la vegetació arbòria al

cràter del volcà de Rocanegra adreçades a potenciar la identificació visual del vol-cà. Foment ordenat en aquest indret de la ramaderia.

b) Potenciar la reforestació del vessant sud-occidental del Puig Subià i la restauració de les zones més degradades.

c) Manteniment de les actuals condicions que permetin la recuperació i posterior evolució progressiva dels boscos joves existents.

d) Gestió activa dels afloraments d’interès excepcional.

NORMES ESPECÍFIQUES: Al camí que discorre pel peu dels vessants septentrional i occidental del Rocanegra en direcció al veïnat de les Fages, no és d’aplicació la restricció a la circulació motorit-zada establerta per les Normes del Pla Espe-cial en relació als EINP.

ACTUACIONS:

a) Elaborar un programa específic d’actuacions per a l’aplicació dels criteris esmentats.



VOLCÀ DE SIMON DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Situat al terme municipal de Santa Pau.

Superfície: 7,93 ha.

Descripció general: El volcà de Simon es troba situat entre les cotes de 520 i 600 metres. Al peu d’aquest volcà es pot observar el resultat de les explosions de tipus hidromagmàtic, producte d’un magma ascen-dent al trobar nivells aqüifers.

Reserva natural (Llei 2/1982). Unitat visual: 11.


Espai considerat de molt alt interès per ser una formació volcànica d’origen hidromagmà-tic amb presència de bombes, blocs i gredes amb fragments lítics acumulats en forma còni-ca. Aflorament situat al sud est de l’espai considerat d’interès. Sòls amb un valor d’interès molt alt corresponent amb el tipus andosòls amb baixa capacitat agrològica- forestal

Risc d’erosió del substrat

considerat alt a la base

sedimentària del volcà.

L’aflorament d’interès geolò-gic es troba molt tapat per la vegetació. A més d’haver sofert una degradació pro-gressiva. Degradació dels boscos deguda a la intensitat dels passats aprofitaments silvíco-les, aquests sovint han estat substituïts per comunitats secundàries com els mato-llars de gòdua o la bardissa. Les masses forestals restants han quedat en forma d´àrees reduïdes i fragmentades. Presència alta de formacions d´origen antròpic com pollan-cres, pins, eucaliptus

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Discontinua, amb àrees cobertes per boscos sovint d’origen antròpic que alternen amb d’altres ocupades per formacions arbustives. Els prats i els conreus es localitzen al fons del cràter. Propietat del sòl: Propietat privada. Existeixen sis propietaris diferents. Construccions i instal·lacions: No existeix cap edifi-cació ni instal·lació permanent dins de l’espai. Diver-sos vials de fort pendent penetren a l’interior de l’espai.

L’estat de conservació de l’espai es pot considerar en general de força deficient, tant per la degradació de les masses forestals com per l’existència d’impactes puntuals dins l´àmbit catalogat i també en les àrees contigües. La fragmentació de la propietat fa més complexa la gestió d’aquesta reserva. El desordre en la distribució dels usos del sòl impedeix l’estructuració coherent del paisatge i dificulta la identificació de la morfologia volcànica.

a) Potenciació de la identificació visual de la morfologia volcànica, mitjançant la con-servació els usos de sòl tradicionals al cràter i als vessants i la potenciació de la reforestació del vessant NE.

b) Els tractaments silvícoles s’hauran

d’adreçar a la recuperació del bosc cadu-cifoli mixt o de l’alzinar, mitjançant les ta-llades selectives de les espècies forestals d´origen antròpic.

NORMES PARTICULARS S’evitaran els aprofitaments silvícoles excepte els necessaris per a la reforestació dels ves-sants i la recuperació de la vegetació forestal pròpia de la zona. ACTUACIONS a) Elaborar un programa específic

d’actuacions a la recuperació i la millora de les condicions ecològiques i paisatgís-tiques d’aquest volcà, d’acord amb els cri-teris esmentats.

b) Promoure convenis de col·laboració amb els propietaris per a l’aplicació del pro-grama esmentat.


VOLCANS DE CAN TIÀ, DE LA TUTA DE COLLTORT I DE FON TPOBRA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC

DADES GENERALS ELEMENTS D’INTERÈS VULNERABILITAT IMPACTES CRITERIS D’ACTUACIÓ /NORMES

PARTICULARS Municipi: L’espai es troba situat entre dos termes municipals; Santa Pau i Sant Feliu de Pallerols. El volcà deCan Tià es troba totalment dins el terme de Sant Feliu de Pallerols i l’espai del volcà de Fontrpobra té la meitat nord a Santa Pau i la sud a Sant Feliu de Pallerols. Superfície: 85,81 ha. Descripció general: Espai format per les reserves naturals del volcà de Can Tià i del volcà de Fontpobra, separats per 200 metres. Entremig de tots dos es troba, fora de la reserva el volcà de la Tuta de Coll-tort.. El volcà de Fontpobra està situat a l’extrem oriental de la serra de Lleixeres, mentre que el Can Tià es troba en el ves-sant meridional. Conté dues reserves naturals (Llei 2/1982). Unitat visual: 16 ELEMENTS DETERMINATS PER L’ACTIVITAT HUMANA

Tots tres volcans són conside-rats d’interès. Especial interès del cràter de Can Tià. L’aflorament de la gredera del volcà de Can Tià és considerat d’interès especial- procés únic. És tracta dún dipòsit d’onada piroclàstica humida, projeccions lapil·lítiques i escòries basàlti-ques. Els sòls tipus mollisòls del volcà de Can Tià presenten un interès molt alt. Presència dávellanoses (Polys-ticho-Coryletum avellanae) a la base del barranc de Can Tià, considerades de molt alt interès.

Els vessants desl vol-cans de Fontpobra i de la Tuta tenen uns sòls amb un nivell d’erosionabilitat alt si el recobriment vegetal és alterat.

La pista que travessa el cràter del Can Tià ha originat processos erosius de consideració i permet l’accés i freqüentació indiscrimi-nats. Al NO del cràter de Can Tià apa-reixen signes de processos ero-sius deguts al pas de motos tot terreny. A la part SE existeix una gredera abandonada, on es loca-litza l’aflorament d’interès geològic. La pastura intensiva de bestiar boví ha provocat al extrem oriental del volcà de Can Tià processos erosius. Láprofitament silvícola intensiu ha provocat al vessant meridional del volcà de Fontpobra, la degradació dels estrats herbaci i arbustiu que han estat desplaçats per la bardis-sa i per espècies d’origen antròpic (castanyer). La tala de gran part de la casta-nyeda i del bosc caducifoli del cràter del volcà ha suposat efectes negatius sobre els ecosistemes forestals i el sòl.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Cobert per formacions arbòries amb l’excepció del cràter del volcà de Can Tià que es troba ocupat per prats i matollars arbustius. Propietat del sòl: tres propietats, una d’elles ocupa el volcà de Can Tià i pertany a una societat anònima. Construccions i instal·lacions: un vial tra-vessa el cràter del de Can Tià i un altre voreja els seus llavis pels extrems meridio-nal i septentrional. Diversos vials d’origen forestal travesses l’espai del volcà de Fontpobra. Com a patrimoni catalogat es troba la masia de Can Tià.

El vessant meridional del volcà Fontpobra es troba fortament degradat, la resta dáquest espai es pot considerar en bon estat de conservació. El cas del volcà de Can Tià, els usos contribuei-xen a ressaltar la seva morfologia, però els impactes provocats per les pràctiques motociclistes, léxcessiva pressió ramadera, i la pista que travessa el cràter afecten negativament a l’espai. L’existència d’únicament tres propietats en aquesta reserva de dimensions relativament grans pot facilitar una gestió concertada amb criteris unitaris.

Unificar les dues reserves naturals i incorporar-hi el volcà de la Tuta, d’acord amb la delimitació de l’EINP adoptada pel Pla Especial.

Volcà de Can Tià: a) Reforçar la distribució dels usos del sòl, tot refo-

restant el vessant nord del cràter, i mitjançant pastura controlada del fons del cràter.

b) Adequar didàcticament la gredera. c) Evitar el trànsit de vehicles per a l’interior del

cràter i impedir l’accés motoritzat indiscriminat al volcà. Corregir les zones degradades per la circu-lació motoritzada.

Volcà de la Tuta: Potenciació de la identificació visual de la morfologia volcànica vetllant per el manteniment dels usos del sòl. Volcà de Fontpobra: a) Evitar qualsevol intervenció al vessant nord, pel

bon estat de conservació i la fragilitat de la seva vegetació.

b) Al sector meridional, potenciar la reforestació de les zones deforestades i la recuperació de la res-ta del sector. Permetre la recuperació de la cas-tanyeda de rebrot per evolucionar progressiva-ment vers un bosc mixt de caducifolis.

NORMES ESPECÍFIQUES: Al camí que voreja el volcà de Can Tià no és d’aplicació la restricció a la circulació motoritzada establerta per les Normes del Pla Especial en relació als EINP, llevat que els instruments de desenvolupa-ment del Pla Especial ho estableixin expressament. ACTUACIONS: a) Elaborar un programa específic d’actuacions per

a l’aplicació dels criteris esmentats.

b) Promoure convenis de col·laboració amb la propietat dels diversos volcans per a l’aplicació del programa esmentat


VOLCÀ DEL TRAITER DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Les Planes d’Hostoles Superfície: 36,41 ha Descripció general: Conjunt volcànic format per dos cràters. el del Traiter inferior és el situat a la part Nord de l’espai i el del Traiter superior està situat al SO d’aquest. El límit occidental de l’espai coincideix amb el del municipi de Sant Feliu de Pallerols. Limita per la part oriental amb el torrent d’Aiguavella. Reserva natural (Llei 2/1982). Unitats visuals: 17 i 21.


Formació geològica d’origen hidromagmàtic de molt alt interès. Especial interès del cràter . Aflorament d’interès a la grede-ra NE del volcà al límit de la reserva. Son de molt alt interès o interès excepcional els sòls mollisòls tipus udolls i els andosòls loca-litzats al volcà. Es consideren d’alt interès els alzinars muntanyecs (Querce-tum mediterraneo-montanum) del sur de l’espai. Les comunitats associades a la xarxa fluvial (torrent d’Aiguavella, situat al SE de l’espai) són també de molt alt interès: avellanosa (Polysticho-Coryletum) i verneda (Lamio-Alnetum)

El vessant nord del volcà presenta risc d’erosió en zones de pendent alt i sense cobertura arbòria.

L’antic intent de transformació en pastures dels alzinars ha provocat que la meitat nord de l’espai es trobi coberta per màquia i degradada pel des-envolupament de processos erosius. Les zones pròximes al cràter del Traiter inferior han sofert una transformació important amb progressiva ruderalitza-ció i nitrofilització de les comunitats vegetals i la con-seqüent degradació paisat-gística. Castanyeda d’origen antròpic al vessant nord del cràter del Traiter inferior. Els derivats de l’accés indis-criminat a traves del vial procedent del municipi de Sant Feliu de Pallerols.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Predomini de les formacions arbò-ries altes i baixes. El fons dels cràters són ocupats per terres de conreu. Propietat del sòl: Repartit en dos propietats. Una d’elles (meitat septentrional) pertany a una societat anònima. Construccions i instal·lacions: Existeix un camí veïnal amb certa intensitat de trànsit procedent del nucli urbà de Sant Feliu de Pallerols, que travessa l’espai per la part més oriental.

Conjunt volcànic amb una morfologia relativament ben conservada, que la distribució actual dels usos del sòl contribueix a ressaltar. Presenta un cert grau de fragilitat per la falta de cobertura vegetal en algunes zones, especialment en el vessant NE, de fort pendent. La hiperfreqüentació de la pista procedent de Sant Feliu de Pallerols podria generar efectes negatius a l’interior de l’espai.

a) Mantenir els usos del sòl tradicionals als cons volcànics, recuperant les àrees ac-tualment degradades, en especial a la part NE de l’espai i al cràer de Can Tià.

b) A les zones actualment en recuperació s’evitaran els aprofitaments silvícoles que facin perillar el procés.

c) Condicionar i preservar els afloraments d’interès geològic.

d) Garantir un ús adequat de la masia contigua, atesa la seva situació estratègi-ca.

e) Permetre l’evolució de la castanyeda a bosc alt, mitjançant la tallada selectiva de castanyers, i la recuperació del bosc ca-ducifoli mixt.

f) En cas d’increment de l’ús de la pista de Sant Feliu de Pallerols, caldrà adoptar mesures per impedir l’accés indiscriminat a l’interior de la reserva.

g) L’existència de dos úniques propietats pot facilitar una gestió concertada de la reser-va amb criteris unitaris.

NORMES ESPECÍFIQUES: En el camí veïnal esmentat no és d’aplicació la restricció a la circulació motoritzada establerta per les Normes del Pla Especial en relació als EINP. ACTUACIONS: a) Elaborar un programa específic




VOLCÀ DEL PUIG ROIG DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Sant Feliu de Pallerols. Superfície: 24,4 ha. Descripció general. Espai situat a l’extrem sud-est del Parc Natural, a l’obaga de la Salut, damunt del mas Sesquer. Unitat visual: 22.


Aflorament geològic situat al promontori que forma el Puig Roig i que constitueix l’únic "neck" o xemeneia desmesta-llada conegut a la Garrotxa. L’aflorament és conegut amb el nom de pedrera del Puig Roig. Presència d’habitats d’interès comunitari no prioritari: alzinars i carrascars. El vessant nord-oest del Puig Roig és ocupat per roureda de roure martinenc amb falguera de substrats àcids (Buxo-Quercetum-pubescentis teucrio-pteridietosum).

Les formacions forestals poden ser considerades com a fràgils ja que es localitzen sobre forts pen-dents que provoquen una inestabilitat potencial.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: el 100% de la superfície està ocupada per alzinars muntanyencs i rouredes se-ques de substrats àcids. Propietat del sòl: propietat privada del sòl repartida en finques de 5-25 ha.

L’únic neck o xemeneia de volcà desmantellat conegut a la garrotxa juntament amb l’aflorament de l’antiga pedrera converteixen l’espai en un indret d’alt interès científic i didàctic.

a) Potenciar l’ús didàctic i científic de

l’aflorament geològic.

b) Conservar i protegir les masses forestals. No permetre la seva disminució o sobre-explotació que pugin alterar la inestabilitat dels vessants i dels sòls volcànics.

ACTUACIONS: a) Promoure la tramitació de la declaració de

reserva natural parcial. b) Estudiar en detall els sòls d’origen volcà-

nic. c) Elaborar un programa específic d’actu

acions de senyalització, protecció i ús pú-blic.


VOLCÀ DE SANT MARC DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Sant Feliu de Pallerols. Superfície: 68.1 ha. Descripció general. Espai situat a l’obaga de la Salut, a l’extrem sude-est del Bac de la Feixassa, entre el torrent de la Fontperera i el rec de Rocalla, on al mig s’eleva el Puig del volcà de Sant Marc. Unitat visual: 22


Presència del con volcànic amb el seu cràter que corresponen al volcà de Sant Marc i un con de dejecció de materials volcànics. Dos afloraments geològics d’interès situats al vessant Sud-est del volcàt just a la fondalada del torrent de Fontperera: el del torrent de Carboners i la grede-ra del volcà de Sant Marc. Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritari: alzinars i carrascars. Al rec de Rocalla s’hi troben de dalt a baix formacions vegetals d’avellanosa amb un potencial d’espècies de distribució cen-treeuropea. Font dels Miradors. Zones planeres amb pastures d’interès per la fauna, espais oberts. Edifici religiós: Capella de Sant Marc.

Les formacions forestals poden considerar-se com a fràgils ja que es localitzen sobre forts pendents que provoquen una inestabilitat potencial. Sobreexplotació agrofores-tal. Hiperfreqüentació d’indrets d’interès volcànic o hidro-geològic. La part septentrional més baixa i pròximaall nucli de Sant Feliu s’hi troba en contacte amb la reserva de sòl per la variant C-152 del nucli de Sant Feliu de Pallerols

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: espai dominat per masses forestals de roure martinenc amb boix i alzinar muntanyenc típic. A la part més central amb formacions arbusti-ves dominades per bardisses. A la part més baixa del vessant i en pendents suaus s’hi troben prats de pastura. Propietat del sòl: propietat privada del sòl repartida en finques de 1-5 ha i de 5-25 ha Construccions i instal·lacions: S’hi troba la capella de Sant Marc, el mas la Peça i una edificació als Mira-dors.

Potenciar els espais oberts o arbustius existents per l’establiment de prats d’interès biogeo-gràfic de sòls volcànics sobre pendents suaus. La presència d’un con volcànic amb cràter obert, un con de dejecció de materials volcànics i dos afloraments geològics fan que aquest espai presenti un potencial científic i educatiu molt interessant.

a) Evitar qualsevol acció que pugui deterio-

rar la geomorfologia de l’espai b) Potenciar l’ús didàctic i científic de

l’aflorament geològic ACTUACIONS: a) Promoure la tramitació de la declaració de

reserva natural parcial b) Estudiar en detall els sòls d’origen volcà-

nic c) Elaborar un programa específic de senya-

lització, protecció i ús públic.


CINGLES DE CASTELLFOLLIT DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Castellfollit

Superfície: 9,56 ha Descripció general: Situat a la riba dreta del Fluvià, ran del límit NE, fins al aiguabarreig del torrent del Turonell (SE). Espectacular superposició de set emissions basàltiques agrupades en dos conjunts separats per un nivell piroclàstic i paleosòls, perfec-tament visible des de la carretera C-150. L’aflorament, de 50 metres d’alçada i un quilòmetre de llargada, permet l’observació de l’estructura interna de les colades.

Unitat visual: 1


La cinglera del Fluvià Nord és considerada de molt alt interès. Els marges del Fluvià a Caste-llfollit són àrees d´aflorament d´aigues subterrànies. Les mostres de roureda de roure pènol a Castellfollit, són considerades de molt alt inte-rès. Les cingleres basàltiques de Castellfollit de la Roca amb el nucli urbà damunt, esdevenen un del elements més caracte-rístics del Parc i una singularitat paisatgística d’interès molt rellevant..

Inestabilitat de la cinglera accentuada pel creixement de la vegetació. Risc de degradació de la vegetació de ribera, causat per la pertorbació associada als nuclis urbans i a la quali-tat de l'aigua.

.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Superfície coberta per vegetació de ribera i a la part sud per hortes. Propietat del sòl: Propietat poc fragmentada en l’àmbit nord i la part SE pertany a diferents propieta-ris. La franja fluvial és domini públic hidràulic. Construccions i instal·lacions: Situat al límit est es troba la Resclosa.

Els elements naturals que conté l’espai i la situació del nucli urbà al damunt del cingle, configu-ren un conjunt de valor paisatgístic excepcional. Els impactes negatius com la contaminació de les aigües i determinats impactes visuals són aspectes puntuals que haurien de ser objecte d’actuacions preventives i correctores.

a) Efectuar treballs periòdics de manteni-

ment de les parets de la cinglera. b) Evitar la contaminació del riu i seguir amb

les tasques de neteja de les voreres del riu.

c) Evitar actuacions als peus de la cinglera

que desvirtuïn paisatgísticament el con-junt i protegir especialment els conreus existents.

d) Crear un itinerari a la vorera del riu Flu-

vià. e) Mantenir i impulsar la col·laboració de la

Junta de Protecció amb l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca.


VOLCÀ DEL CAIRAT, VOLCÀ DE CLAPEROLS I VOLCÀ DE REP ASSOT DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS

Municipi: Sant Joan les Fonts Superfície: 48,65 ha. Descripció general. El volcà del Cairat, situat a la carena de la serra de Molera, és l’únic volcà en el Parc constituït per un sol edifici d’origen freatomag-màtic. Es tracta d’un cràter d’explosió sense con. Els seus materials freatomagmàtics s’estenen principal-ment cap el nord, on entren en contacte amb el volcà de Repàs i el de Repassot (con sense cràter), però també cap el sud on envolten el volcà de Claperols, que presenta un con sense cràter. Unitats visuals: 1 i 2.


Valors patrimonials únics del Cairat: el cràter obert directa-ment els els materials eocènics i els dipòsits piroclàstics produc-te d’un sol episodi freomagmàtic són considerats d’interès ex-cepcional. Considerats també d’interès excepcional els andosòls d’alguns indrets de les colades del volcà de Repassot i volcà de Repàs. Algunes mostres molt ben constituïdes d'avellanosa amb falgueres es troben al volcà de Repàs.

Els sòls dels dipòsits piro-clàstics del volcà del Cairat es troben afectats per processos erosius impor-tants.

L’antiga pedrera de Can Barranc.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Cobertura majoritàriament arbòria a la part central de l’àmbit delimitat. A la resta pre-dominen els conreus. Àrees denudades entorn la pedrera de Can Barranc. Propietat del sòl: Construccions i instal·lacions: Algunes construccions esparses de caràcter agrari.

Espai de característiques excepcionals pels seus valors volcànics, poc coneguts en els mo-ments de la promulgació de la Llei 2/1982 i de la formulació del Pla Especial de 1994. Cal adaptar el règim de protecció al grau d’interès.

L’excepcionalitat dels valors d’aquest espai requereix un règim equivalent al que la Llei 2/1982 atorga a la majoria del volcans del Parc. ACTUACIONS: a) Promoure la declaració de reserva natural

parcial del volcà del Cairat i els seus dipò-sits prioclàstics.

b) Mantenir els usos del sòl actuals.


FAGEDA DEL CORB DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Les Preses Superfície: 24,5 ha. Descripció general: Situat a l’obaga de la serra del Corb, entre el Puig Rodó i Roca Lladre.. Comprèn la digitació que passa pel collet de la Triola fins a Can Jordà. Unitat visual: 10


Destaca per la seva ubicació molt resguardada de l’influx mediterrani pel contrafort que davalla de Roca Lladre L'obaga del Corb és d'interès per la presència, amb excel·lent estat, de tres comunitats de fageda: amb joliu, amb el.lèbor verd i amb boix. S’hi localitzen el major nombre de mostres de fageda amb joliu (Scillo-fagetum) en el Parc i fageda amb el·lèbor verd, amb presèn-cia notable de boscos madurs. Alt interès per a la fauna. Coin-cideix amb una zona de Repo-blació Cinegètica. Es troben alguns prats i pastu-res d'alt interès biològic, als vessants de les serres del Corb.

Els nivells culminals de les serres del Corb són geodi-nàmicament inestables. Algunes estribacions d'a-questa presenten sòls vulnerables a l'erosió si el recobriment és alterat.

.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: Predomini pràcticament total de la coberta forestal. Propietat del sòl: propietat pública (Ajuntament de les Preses) i dues propietats privades. Construccions i instal·lacions: Alguns camins fores-tals.

Espai forestal en molt bon estat de conservació. Les fagedes amb joliu són molt fràgils degut a la seva pròpia composició estructural, les altres fagedes millor estructurades es troben afectades per la geodinàmica estructural de la serra, amb fortes pendents.

Evitar la degradació de l’estructura de les actuals formacions vegetals, tot mantenint el caràcter de bosc madur i, si és el cas, perme-tent la seva recuperació fins a constituir fage-des potencialment estables.


CAPÇALERA ALTA DEL BRUGENT DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Sant Feliu de Pallerols Superfície: 366,1 ha. Descripció general: Espai situat al vessant su la serra del Corb, a la part més alta de la conca del riu Brugent, en concret a les valls del Torrent de Marbo-leny i al torrent de les Cabanyes. També Unitat visual: 14.


El sector del vessant sud de la serra del Corb que correspon als torrents de Marboleny i de les Cabanyes amb el naixement del Brugent s'hi distribueixen, en bon estat de conservació, boscos climàcics d'alzinars, rouredes i avellanoses. El conjunt configura un continum forestal que pel seu estat de conservació i distribució es consideren d'interès per al manteniment de la biodiversitat. La presència als fondals de avellanoses i boscos mixtes que són indrets amb un potencial elevat de refugi d'espècies de la flora i la fauna amb caràcter centreeuropeu. Les coves de Rocalladre i de Cascarich són indrets d'interès geomorfològic com per la fauna.

Possible afectació per una línia elèctrica de 400 Kv. Vulnerabilitat als incendis forestals.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl. Sòl cobert per una massa forestal dominada per l'alzinar muntanyenc calcícola, amb intercalacions de boscos mixtes i rouredes de roure martinenc amb boix a les fondalades de les valls, a les parts més baixes del torrents s'hi localitzen bos-quets en galeria d'avellaners. A la part alta del solei hi ha una antiga zona cremada ocupada per brolla de brucs i landa. Propietat del sòl. La propietat del sòl es privada i la major part de l'espai presenta propietats de 5 a 25 ha. Construccions: s'hi troben dos masos amb línia elèctrica.

Espai d'especial interès pel continum forestal i el bon estat de conservació i diversitat elevada de boscos de boscos caducifolis i fondalades humides amb presència d'espècies de la flora i la fauna centreeuropees. Inclou coves i avencs d'interès per els invertebrats.

a) Garantir la continuïtat dels hàbitats bos-cosos amb especial atenció la conserva-ció d'aquelles comunitats de fageda, rou-reda, boscos mixtes i avellanoses com a indrets de refugi d'espècies centreeuro-pees.

b) Mantenir els espais oberts existents amb

la conservació dels marges, feixes i tan-ques vegetals amb espècies autòctones.

c) No permetre la degradació dels hàbitats

d'àmbit fluvial amb una incidència clara en l'explotació forestal dirigida a la conserva-ció del medi natural i no a l'explotació.

d) Potenciar la redacció de plans de gestió

agroforestal amb criteris de sostenibilitat ambiental i ecològica.

e) Restringir la incorporació de noves edifi-

cacions i l'ampliació d'aquestes, així com noves activitats.


AFLORAMENTS DEL BOSCARRÓ I DEL MOLÍ FONDO. AIGUAB. DEL FLUVIÀ I LA RIERA DE BIANYA DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Sant Joan les Fonts

Superfície: 9,74 ha. Descripció general: Aquest espai està situat a la confluència de la riera de Bianya i el riu Fluvià a uns tres quilòmetres d’Olot. L’acció erosiva d’aquests cursos d’aigua ha posat al descobert la superposició de tres colades de lava que es van escolar per les antigues lleres d’aquests rius. Els afloraments del Boscarró i Molí Fondo es localitzen en una antiga pedrera. Aquestes pedreres permeten observar les relacions entre les diferents colades i la seva estruc-tura interna. Unitat visual: 1


Els afloraments del Boscarró i del Molí Fondo són considerats d’interès excepcional, per ser els únics d’aquestes caracterís-tiques a tot Catalunya. Zona d’alt interès per tot tipus de visita pels processos geològics que es poden observar. Els sistemes fluvials generats entorn l’aiguabarreig i la fauna en ells integrada. Els relacionats amb l’aprofitament històric de l’aigua.

Immediatesa del nucli urbà de Sant Joan les Fonts. Fragilitat dels ambients aigualosos.

La vegetació que creix a les cingleres dificulta la bona observació dels afloraments.

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: el Boscarró es localitza en una zona de bosquina i el Molí Fondo al límit entre sòl urbanitzable i bosquines. Propietat del sòl: Un part important és domini públic hidràulic. Construccions i instal·lacions. Situat al costat de una antiga indústria paperera que aprofita l’energia hi-dràulica Aquest espai forma part de l’itinerari 16 del Parc.

Espai de situació periurbana on concorren elements d’interès molt diversos que permeten relacionar aspectes geològics, biològics, culturals i històrics.

L’espai ha de ser objecte d’una ordenació integrada que permeti potenciar els seus valors geològics i biològics, així com altres aspectes com els vinculats a l’explotació tradicional de l’aigua, i ordenar degudament els usos públics. ACTUACIONS: a) Elaborar un programa específic


b) Promoure actuacions concertades amb l’Ajuntament per a l’execució del progra-ma i la gestió de l’espai.


MEANDRE DEL COLLELL (RIU FLUVIÀ) DESCRIPCIÓ GENERAL ELEMENTS DEL MEDI FÍSIC


/NORMES PARTICULARS Municipi: Olot

Superfície:16,88 ha. Descripció general: Comprèn el meandre del Collell del riu Fluvià, les plantacions situades al seu entorn i dues masses de roureda de roure pènol. Unitat visual: 2


La presència de les masses madures de roure pènol més extenses del Parc . La vegetació de ribera, especi-alment pel potencial de recupe-ració que presenta la zona. Àrea considerada com de molt alt interès faunístic pel seu caràcter fluvial.

Pressió sobre l’espai pro-cedent dels nuclis urbans propers i de les ins-tal·lacions esportives conti-gües..

La substitució de la vegetació de ribera pròpia de la zona per espècies introduïdes: plàtans, robínies, negun-dos,...

CONCLUSIONS

Ocupació del sòl: cobertura forestal, amb algunes clarianes. Propietat del sòl: Una part de l’espai és domini públic hidràulic. La resta és de propietat privada. Construccions i instal·lacions: Tot i que no incloses en la delimitació, envolta les instal·lacions esportives del Pla especial Tossols - Basil.

Espai de situació periurbana on destaquen la qualitat de les rouredes i el potencial de recupe-ració dels sistemes fluvials.

a) Gestionar adequadament les masses de roure pènol tot mantenint o potenciant la seva maduresa i recuperar el sotabosc.

b) Fomentar la recuperació del bosc de

ribera. c) Ordena adequadament els usos públics. d) Mantenir les clarianes existents. ACTUACIONS: a) Elaborar un programa específic


b) Promoure actuacions concertades amb l’Ajuntament per a l’execució del progra-ma i la gestió de l’espai.

pla especial de la zona volcànica de la garrotxa....pla especial de la zona volcànica de la...

Documents