PLA DE CONVIVENCIA C.P. JAUME EL CONQUERIDOR 1.- Marc normatiu i Estatuts Europeus per als centr es educatius democràtics sense violència. 2.- Anàlisis del context

o Zona on està ubicat el centre. o Tipus d’alumnat i Tipus de famílies. o Nivell de participació AMPA o Serveis externs que comparteixen les instal·lacions:

� Escola Matinera � Escola d’Estiu.

3.- Criteris d’organització: Elaboració del Pla. Coordinació amb altres documents. Seguiment i avaluació del Pla. 4.- Objectius 5.- Comportaments problemàtic en el centre. Concept ualització del conflicte; tècniques de prevenció i resolució.

La Mediació escolar o Definició o Estratègies

6.- Activitats previstes per a la consecució dels o bjectius. Activitats de prevenció Activitats de resolució 7.- Protocol d’actuació: Diagnòstic i derivació : conflicte, alteració lleu o greu, bullying, Model d’actuació davant un conflicte. Model d’actuació davant una alteració lleu i greu. Model d’actuació davant del bullying.

1.- Marc normatiu i Estatuts europeus

• Decret del Consell de la Generalitat Valenciana sobre drets i deures de l’alumnat dels Centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana (246/1991, de 23 de desembre) (DOGV de 03.01.92)

• Decret del Govern Valencià, pel que s’aprova el Reglament orgànic i funcional de las escoles d’ Educació Infantil i dels col·legis d’educació Primària (233/1997, de 2 de setembre) (DOGV de 08.09.97

• Decret del Govern Valencià pel que se crea l’observatori per a la convivència escolar (PREVI) (233/2004, de 22 de desembre).

• Llei Orgànica de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (1/2004, de 28 de desembre)

• REVI. Pla de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència (Des de el 30 de setembre de 2005).

• Ordre de 23 de novembre de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, por la que se regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcades dins del Pla de Convivència en els centres escolares de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV de 09.12.2005

• Ordre de 31 de març de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport , per la qual se regula el pla de convivència dels centres docents (D=GV Núm. 5.255, de 10.05.2006).

.- Estatuts europeus per als centres educatius demo cràtics sense violència.

1.– Tots els membres de la comunitat educativa tenen dret a un centre segur i sense conflictes. Cada individu té la responsabilitat de contribuir a la creació d’un ambient positiu que facilite l’aprenentatge i el desenvolupament personal.

2.– Tots tenen dret a ser tractats i respectats per igual amb independència de les seues característiques personals (sexe , raça , religió , e t c. . . ) . Tots gaudeixen de llibertat d’expressió sense risc de discriminació o repressió.

3.– La comunitat educativa garantitza que tots els seus membres coneixen els seus drets i responsabilitats .

4.– Cada centre educatiu democràtic posseeix un òrgan de presa de decisions triat democràticament i compost per representants dels estudiants, professors , pares i altres membres de la comunitat d'educativa, segons siga procedent. Tots els membres d'este òrgan tenen el dret de vot.

5.– En un centre educatiu democràtic, els conflictes són resolts amb la col·laboració de tots els membres de la comunitat educativa , d’una manera constructiva i sense violència. Tot centre educatiu té personal i alumnes preparats per a previndre i resoldre els conflictes a traves d’actuacions de mediació i consens.

6.– Tot cas de violència és investigat i tractat el més aviat possible , i és examinat en profunditat ja siguen alumnes o qualssevol altres membres de la comunitat educativa els implicats.

7.– El centre educatiu forma part de la comunitat local. La cooperació i l'intercanvi d’informació amb altres entitats locals són essencials per a la prevenció i la resolució dels problemes .

2.- Anàlisis del context o Zona on està ubicat el centre.

El C.P. Jaume el Conqueridor de Catarroja està situat a la part sud-oest del terme municipal de Catarroja llindant pel sud amb el terme d’Albal. La zona en concret es coneguda pel nom de “El Secanet”, referint-se a la partida de camps que tenia eixe nom. Actualment està quasi envoltat de vivendes de nova construcció per la part nord, per la part est el parc de “El Secanet” i per l’oest per “Florida, centre de formació” i el Poliesportiu.

o Tipus d’alumnat i famílies. L’alumnat que assisteix a la nostra escola es pot dir que és molt divers, doncs la situació on està l’escola dins del terme del poble de Catarroja condiciona que es matricule alumnat de la zona més pròxima i també de qualsevol zona de la localitat. Per aquest motiu hi ha alumnat de la zona pròxima urbanitzada (zona de Rambleta i plaça de la Regió) que té un nivell socioeconòmic i cultural mig-baix i decideix vindre a l’escola per que és una escola de la seua zona sense més motivació. La resta de l’alumnat que ve de diferents punts del poble ho fa decidint el model d’escola que li agrada, siga pel pati, pel menjador, per les activitats que s’ofereixen dins i fora de l’horari lectiu, pel model d’escola etc., aquest tipus d’alumnat normalment té un nivel socioeconòmic i cultural mig-alt. Tenim una ràtio quasi al 100% de l’autoritzada, inclós cal esmentar que a 3 anys passem dels 20 alumnes per aula, sols tenim alguna vacant esporàdicament en alguns nivells educatius. Des de fa quasi ja 5 anys està matriculant-se al centre alumnat procedent de països diversos, en concret de la zona de Magreb, de Latinoamèrica i de països de l’Est d’Europa. Actualment tenim en concret alumnat d’aquestos països: Argèlia,Marroc, Argentina,Uruguai, Bolívia, Equador, Colòmbia, Brasil, Bósnia, Ucraïna, Rumania, Bulgària. Aquesta població va arribant a Catarroja de manera irregular, tant pels moments del curs en que s’incorporen com per la diversitat d’edats de l’alumnat. Per tot això es fa necessari el plantejar una estratègia el més adequada possible per tal d’atendre aquesta escolarització tan diversa. D’aquesta necessitat naix un Projecte de Compensatòria Municipal i el disseny d’un Pla d’Acollida a nivell de Centre. La concreció més directa del pla a més a més l’atenció a les famílies quan arriben és l’Aula d’Acollida enfocada com a taller de llengua o acceleració lingüística per tal d’oferir l’aprenentatge de les llengües oficials valencià i castellà, prioritzant la minoritzada.

o Nivell de participació de l’AMPA La informació des de l’escola als pares es fa mitjançant “El Full” que repartim els divendres. En cadascuna de les aules hi ha un pare o una mare com a delegat d’aula, per tal de coordinar les activitats de la classe o del cicle amb les famílies. L’AMPA es reuneix una vegada al mes i

o Serveis externs que comparteixen les instal·lacions : � Escola Matinera: organitzada per l’Ajuntament està ubicada

al nostre centre. Acull al nostre alumnat i a l’alumnat del C.P. Paluzié. El seu horari és de 7 a 9 del matí.

� Escola d’Estiu: des de finals de juny fins el 31 de juliol.

3.- Criteris d’organització: Elaboració i aprovació del Pla: El Pla de Convivència és responsabilitat de tota la comunitat educativa. El Pla de Convivència ha estat elaborat per l’Equip directiu d’acord amb les directrius del Consell Escolar i del Claustre El/la tutor/a aplicarà el protocol d’actuació i posarà en pràctica les mesures oportunes. Els/ les mestres especialistes col·laboraran amb els tutors en l’aplicació del protocol. La psicòloga a petició de l’Equip Directiu o del tutor/a assessorarà i ajudarà en qualsevol fase del procés al professorat i a les famílies i realitzarà els tallers i programes que siguen de la seua competència. El Pla de Convivència serà aprovat pel Consell Escolar del Centre Coordinació amb altres documents: El Pla de Convivència formarà part del Projecte Educatiu del Centre i serà coherent amb la resta de documents del centre. A la PGA s’inclouran les actuacions previstes al Pla de Convivència per a cada curs. Seguiment i avaluació del Pla: El seguiment del Pla de Convivència correspon a la Comissió de Convivència del Consell Escolar. Serà avaluat pel Consell Escolar

4.- Objectius Per a desenvolupar aquest pla de convivència ens hem basat en els següents principis o objectius generals:

• L’escola és una institució educativa i no coercitiva.

• L’escola és un espai ideal per aprendre a conviure.

• El conflicte és part consubstancial de la vida.

• Quan hi ha un conflicte es precís diagnosticar-lo bé.

• Cal prendre decisions apropiades: prevenció, mediació, correcció.

• És imprescindible avaluar les decisions.

• El millor aprenentatge de la convivència es l’exemple. Cal ensenyar amb afecte.

• La participació és l’eix de la convivència.

• Per a l’aprenentatge de la convivència no podem deixar sola a l’escola.

• Sense utopia no hi ha educació.

• Considerem els aspectes de convivència com continguts a desenvolupar i part de la formació de l’alumnat. S’ha de tindre en compte la convivència i la participació com a part de l’aprenentatge.

• Considerem la convivència, no com a mera aplicació de mesures

disciplinàries, sinó com un fi educatiu a treballar. La convivència és un objectiu formatiu en si mateix i fonamental de tot procés educatiu. Per a aconseguir una convivència en el centre i per a aconseguir un clima participatiu i democràtic és necessari potenciar aquestes conductes.

• El conflicte és inherent a la vida en comú de les persones. La tasca

educativa estarà en la recerca d’alguna solució al conflicte de forma democràtica, dialogada i pacífica, mantenint una certa harmonia en les relacions entre les persones.

• Encara que hi haja una bona gestió global de la convivència, els

problemes apareixeran, perquè són propis de qualsevol sistema de relacions humanes, però la prevenció contribueix a reduir-los. Quan siga necessària una correcció o sanció tindrà un propòsit formatiu, de manera que es garanteixca tant el bon funcionament general com la socialització ordenada i autònoma de l'individu la conducta de la qual requerisca l'aplicació de mesures disciplinàries. La disciplina ha d'afavorir objectius educatius estimulant canvis cognitius, emocionals i conductuals.

5.- Comportaments problemàtics al centre. Conceptua lització del conflicte; tècniques de prevenció i resolució.

Comportaments problemàtics al centre.

Els tipus de conflictes més freqüents són: • Disrupció en l'aula: parlar a deshora, alçar-se sense permís, parlar amb

els companys... • Distracció i falta d'atenció. • Oblit del material per al desenvolupament de la classe. • Pèrdua de respecte entre iguals o a menors durant el recreació o en les

entrades i eixides al centre. • Desobediència a les ordres educatives i formatives del mestre-família. • Xicotetes baralles en espais comuns (banys, pati,

corredors,menjador…), insults de tipus racista o sobre les característiques físiques.

Les seues causes són: • En l'alumnat podem trobar falta de motivació, dificultats d'aprenentatge,

impulsivitat i poca reflexió, falta de ferramentes per a resoldre els conflictes adequadament, absència d'un referent d'autoritat,…

• En algunes famílies trobem falta de col·laboració i/o implicació en els aspectes escolars (no revisen si porten el material a classe, ni si tenen tasques per a casa, etc.), i inclús a vegades, poca responsabilitat de la família davant del centre en casos puntuals. A vegades s'assenyala que és necessari un canvi d'actitud, per exemple en la dosificació de la televisió, ordinador i videojocs, en la insistència en els valors (respecte, solidaritat, companyerisme,…), límits i normes clares,…

Conceptualització del conflicte

Socialment predomina la concepció tradicional del conflicte que ve associada a quelcom de negatiu, no desitjable, sinònim de violència; en conseqüència, com alguna cosa que convé corregir i especialment evitar. Sovint es pot confondre el conflicte com un estat natural de la persona amb alguna de les seves respostes (violència, agressivitat). En aquest document quan parlem de conflicte ens referim a la concepció següent: Davant la visió negativa i pessimista del conflicte volem desenvolupar una visió positiva i optimista que, en primer lloc, el situe con allò que realment és: “un procés natural, necessari i potencialment positiu per a les persones i per als grups socials. En altres paraules, el conflicte és consubstancial a la vida. Sempre que hi ha vida hi ha conflicte i, a més, no té per què ser necessàriament negatiu. En moltes ocasions aquesta valoració dependrà fonamentalment de la forma com l’encarem i no tant del conflicte en si mateix” Xesús R. Jares

Estructura del conflicte segons Xesús R. Jares

Tècniques de prevenció i resolució:La Mediació esco lar (com organitzem el servei de mediació)

En què consisteix:

• És un procés de resolució de conflictes que compta amb la

intervenció d'una tercera persona, el mediador o mediadora, que

intenta que les parts en conflicte arriben a un acord mitjançant el

diàleg.

• La mediació ha de ser lliure i voluntària, i ha de ser acceptada per les dues parts en conflicte.

• El mediador o mediadora ha de ser acceptat o acceptada per les

parts en conflicte i ha de ser neutral i imparcial.

Quins són els seus objectius?

• Treballar els conflictes de forma constructiva i creativa.

• Fomentar el clima de diàleg, tolerància i cooperació.

• Evitar la "cronificació" dels problemes i l’aparició de conductes violentes.

• Responsabilitzar a l’alumnat dels seus problemes i la seua solució.

• Aprendre a comprendre els problemes per a poder solucionar-los.

Estratègies que empra el mediador o la mediadora:

• Escolta activament.

• Demostra interès i anima les parts en conflicte perquè arriben a un acord.

• Genera confiança en les parts en conflicte.

• Guarda confidencialitat i absoluta reserva del que es parla en les

sessions de mediació.

• Fa preguntes aclaridores.

• Sintetitza i resumeix els aspectes més importants.

• No pren decisions, no acusa ni castiga. Com ho fa: (passos per a mediar un conflicte “John Paul Lederach Entrada:

• Donar la benvinguda a les persones i presentar-se com a mediador. • Explicar les normes bàsiques :

1.- Els mediadors no prenen partit. 2.- Parlar i escoltar per torns sense ofendre ni insultar. 3.- Cooperar per a canviar la situació.

• Preguntar a cada persona: ¿Estàs d’acord amb aquestes normes?

Conta’m: • Dir: per favor explica’ns que passà i com et vares sentir. • Preguntar: Què vols? I Per què? • Escoltar activament.: clarificar, resumir i reformular.

Arreglar:

• Crear opcions: • Explicar el funcionament de la pluja d’idees:

1. Dir qualsevol idea se t’ocorrisca 2. No jutjar ni discutir les idees. 3. Aportar el major número d’idees. 4. Esforçar-se en pensar idees originals.

• Dir: Penseu en les idees que us podrien convenir als dos. • Avaluar les diferents opcions. • Seleccionar les opcions més interessants. • Preguntar: És justa eixa opció? ¿Podreu complir-la? ¿Penseu què

funcionarà?

Acordar:

� Demanar a les persones que formulen un pla d’acció. ¿Qui farà què? Com? Quan?

� Demanar a cada persona que resumisca el pla. � Preguntar: Està el problema arreglat? � Signar el acord o contracte.

La Mediació escolar (com organitzem el servei de m ediació)

Què es pot tractar mitjançant la mediació?

La majoria dels conflictes que sorgeixen en la relació entre dues persones, grups o cultures de la comunitat escolar. Els conflictes que no es puguen solucionar des del Servei de Mediació Escolar seran solucionats aplicant el Decret de drets i deures de l’alumnat. Com organitzaríem el servei de mediació a l’escola?

� Coordinació:

o La Cap d’estudis.

� Mediadors:

o Mestres formats (curs de mediadors).

� Funcionament: La Cap d’estudis obrirà cada dia la Bústia de Medicació per comprovar si hi ha alguna demanda. En cas que fora així es derivaria segons el conflicte i l’edat de les persones afectades al mediador/a corresponent. Aquest mediador/a farà la mediació i emplenarà la fitxa corresponent passant una còpia a la Cap d’Estudis que la guardarà a un arxiu. Després el/la mediador/a farà un seguiment dels acords. En cas de que alguna de les parts mediades incomplira l’acord, el/la mediadiador/a ho comunicaria a la Cap d’Estudis per tal de prendre les mesures corresponents.

El servei de mediació té un espai físic anomenat Sala de Mediació. Allí hem disposat d’una taula rodona que facilita l’escolta activa per tal de crear un espai de comunicació.

A principi de curs la Cap d’Estudis elaborarà un horari de mediació que es farà públic.

Així mateix, es constituirà un grup de treball format pels mediadors/res i coordinat per la Cap d’estudis per tal de dur a terme les següents funcions:

� Servei de Mediació Escolar.

� Intercanvi d’experiències i posada en comú.

� Disseny d’activitats i dinàmiques de grups per a que els/les tutores les desenvolupen en la tutoria.

� Formació continua sobre el servei de la mediació escolar.

� Avaluació del servei de Mediació Escolar. 6.- Activitats previstes per a la consecució dels o bjectius. Gestió democràtica de l’aula i de l’escola. Dins del marc legal l’alumnat pot participar en el Consell Escolar, però aquesta participació serà real si a l’aula també es fa servir la democràcia. Pensem que és necessari potenciar les assemblees d’aula i l’assemblea de delegats/ades.

L’Assemblea de Classe És la primera opció per poder democratitzar l’aula i l’escola. Per aquest motiu l’assemblea d’aula serà una proposta organitzativa dins l’activitat setmanal a totes les aules de Primària del Centre, serà una reunió de tot l’alumnat d’una classe per tal de prendre decisions. A Educació Infantil les assemblees s’utilitzaran com a eina per a decidir els projectes de treball que van a dur endavant. A l’Assemblea, tots parteixen d’un pla d’igualtat, on la mestra és un membre més, tant en les propostes com en la utilització del temps i l’espai.

Cal diferenciar l’assemblea d’aula de la tutoria. Els conflictes els revisarem i intentarem solucionar seguint el programa de “Millora de la Convivència” que tenim a l’escola.

Si els temes que sorgeixen a l’Assemblea d’Aula poden interessar o són adreçats per a tota l’escola cal canalitzar-los cap a l’assemblea de delegats/ades.

Per fer-la funcionar cal elegir el delegat i la delegada (un xic i una xica) representants de la classe, els quals han de tenir un perfil determinat per tal de representar com cal a la seua classe.

A l’assemblea d’aula cal aconseguir que:

• S’aprenga a respectar el torn de paraula i a parlar com cal centrant-se en el tema que s’estiga tractant.

• Donar una participació de l’alumnat en les propostes de treball, d’organització i de convivència a l’aula propiciant un debat sobre les propostes.

• Entenem que els acords de l’assemblea són per a complir-los tothom, doncs han estat aprovats col·lectivament i cal acceptar les decisions acordades.

• Que l’alumnat prenga decisions per ells mateixos. • Amb la participació s’ha d’afavorir el respecte a l’altre, l’acceptació de les

diferències dels conflictes.

• Millora l’expressió oral. (realment estem treballant a l’assemblea l’expressió oral). La dinamització de l’assemblea estarà a càrrec del professorat tutor.

L’Assemblea de Delegats/ades.

• Formen part de l’assemblea de delegats/ades els delegats de les aules des de Primer fins a Sisé de Primària.

• La periodicitat serà de tres setmanes, de manera que no es repetixquen els temes i també per tal que les propostes de les aules arriben a l’assemblea, així com les propostes de l’assemblea de delegats/ades arriben a les assemblees d’aula.

• Cadascun dels delegats/es tindrà una llibreta per anotar el que es tracte a l’assemblea.

• La dinamització de l’assemblea de Delegats/ades serà per part del Director que s’encarregarà d’assistir també a les reunions.

• D’entre tots els assistents a l’Assemblea de Delegats elegiran el President i Presidenta de l’Assemblea, els quals elaboraran una acta de la sessió per tal de no oblidar temes pendents, així com per passar còpia a tots els membres de l’assemblea per a treballar a les aules.

• En iniciar cada curs escolar, a l’Assemblea es decidiran els temes a treballar i d’alguna forma s’ordenaran cronològicament. Tasques que estan assignades als delegats/ades:

• Assistir a l’assemblea de delegats: • Informar a l’assemblea de delegats les propostes de l’assemblea d’aula. • Informar a l’assemblea d’aula de les propostes de les altres aules. • Assumir responsabilitats del pla de treball de l’assemblea. • L’alumnat del consell escolar formen part de l’assemblea de delegats i

seran els encarregats de portar les propostes de l’assemblea al consell escolar i la informació del consell escolar a l’assemblea.

Activitats de prevenció:

PROJECTE JOCS DE PATI

Els Jocs de Pati són activitats lúdiques amb les que perseguim donar alternatives

a les necessitats del nostre alumnat i desenvolupar estos objectius educatius:

• Promoure activitats lliures i educatives a l’esplai.

• Donar una oferta àmplia i variada d’activitats alternatives als esports

tradicionals.

• Augmentar les possibilitats de participació.

• Fomentar actituds socials com ara la coeducació, la cooperació, la

responsabilitat, el respecte pel material i l’autonomia.

• Evitar altres tipus d’activitats no desitjades que pogueren resultar

perilloses o antieducatives.

Dinàmica de funcionament.

A l’hora del pati els xiquets i xiquetes, seguint unes normes, aniran a la

“Paradeta” a demanar el material que necessiten per jugar als jocs que trien. Durant el

pati tenen llibertat per jugar a allò que han triat i poden acabar i per tant tornar el

material quan decidisquen o al sentir la consigna de finalització (acordada prèviament),

de manera que abans de la finalització del pati tot el material quede arreplegat (les

normes de tornada del material seran molt estrictes per evitar problemes a l’horari).

Els mestres que vigilen el pati no tindran cap funció extra. Sols hauran de tenir

en compte que es respecten les normes de participació.

En quant a la “Paradeta”, s’encarregaran del seu funcionament l’alumnat

voluntari de 6é que s’organitzaran en grups per a fer torns sobre el calendari.

Horari Paradeta:

� Hora d’agafar material: d’ 11:00 a 11:15 � D’11 a 11:25 es pot tornar el material a la paradeta. � Últim avís per a tornar el material: 11:25 (consigna: 2 tocs curts de

sirena), fins a les 11:30 que es tanca la paradeta Normes Jocs de pati

1) Jugar a jocs de pati és voluntari, però si no participes respecta a qui ho fa. 2) Abans d’anar a la paradeta consulta l’horari setmanal de la teua classe i pensa

a que vols jugar.

3) Per demanar un joc d’equip cal que tingueu clar qui va a jugar.

4) Qui demana el material se fa responsable.

5) Cada joc té el seu espai, i només es pot jugar en eixe espai. 6) A l’escoltar la consigna els responsables han de tornar el material a la

“paradeta” abans que finalitze el pati.

7) Si el material es perd o es trenca farem una investigació amb el/la responsable, els implicats i els mestres d’Educació Física, per tal de decidir qui és responsable, i per tant haurà de pagar el material.

8) Qui no respecte les normes serà sancionat i no podrà participar en jocs de pati

durant el temps que dure la sanció. 9) A la bústia de suggerències pots deixar les teues propostes de millora.

10)

Altres Activitats ACTIVITAT A QUI VA ADR EÇADA RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ

Presentació del Pla de Convivència.

Famílies Equip Directiu i Psicòloga

Principi de curs (enguany a tots els pares, en cursos successius a les families noves)

Presentació del Pla de Convivència.

Alumnat a partir de 3r. E.P.

Tutors/res Principi de curs

Debat sobre els “Estatuts Europeus per a centres democràtics sense violència”

Famílies Equip Directiu i Psicòloga

Primer Trimestre.

Analitzar el conflicte i donar una resposta creativa per a la seua resolució. Presentar el Sevei de Mediació Escolar.

Alumnat a partir de 3r.

Cap estudis Primer trimestre

Analitzar el conflicte i donar una resposta creativa per a la seua resolució. Presentar el Servei de Mediació Escolar. Creació de titelles per a fer una dramatització on es resol un conflicte mitjançant la mediació. (personatges: Violenta, Conflictet, Problemon, Paueta, Punxeta i la Fada de les Paraules)

E. I, 1r. Cicle

Cap estudis i tutors/res d’ E. I, 1r. Cicle

Primer trimestre

Elaboració en cada classe de les normes que van a regir la marxa de la tutoria basades en les normes generals. En E.I. estarà més basat en hàbits

Tots els cursos Tutors/res Primer mes de classe.

Comunicació a les famílies de cada tutoria de les normes

Tots els cursos Tutors/res Primer mes de classe.

Integar en el PCC de forma transversal els continguts

Tots els cursos Tutors/res Tot el curs

que potencien l’educació per a la pau i la convivència: Dia pau, Drets humans, Drets i obligacions del ciutada, La solidaritat. Desenvolupar activitats d’aprenentatge cooperatiu on sols s’alcancen els objectius si tots ho han aconseguit.

Tots els cursos Tutors/res Tot el curs

Dinàmiques de grup per a treballar: Educació en valors

Tots els cursos Tutors/res Una vegada al mes.

Dinàmiques de grup per a treballar: Resolució de conflictes.

Tots els cursos Tutors/res Una vegada al mes.

Dinàmiques de grup per a treballar: Habilitats socials.

Tots els cursos Tutors/res Una vegada al mes.

Treballar activitats que aconsegisquen un desenvolupament cognitiu

Tots els cursos Tutors/res Tot el curso

Formació permanent del professorat, tant dels mediadors com de la resta.

professorat CCP Tot el curso

Formació de l’alumnat com a mediadors per poder mediar xicotets conflictes.

Alumnat CCP Tot el curso

Implantació del PAP Alumnat Tutors/res Tot el curso Implantació del PLA D’ACOLLIDA

Alumnat Tutors/res Tot el curso

Dins de les celebracions del dia de la pau declarar a l’escola com a un espai de pau, fer un mural al pati on quede plasmada la declaració.

Alumnat Tutors/res Gener

Activitats de resolució: ACTIVITAT A QUI VA ADREÇADA RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ

Servei de Mediació (s’explica anteriorment tot el funcionament)

A tota la comunitat educativa

Cap d’Estudis Mediadors Els tutors fomentaran ús del servei a la tutoria.

Tot el curs

El padrí o padrina (és una espècie de tutor particular, que exercís les seues funcions a banda del tutor/a corresponent del curs. La seua missió és ser un model de conducta positiva que supervise i guie a un l’alumne concret que presente problemes de conducta amb freqüència)

A l’alumnat que presenta alguna peculiaritat ja siga conductual o congnitiva.

La Cap d’Estudis Mestres voluntaris

Quan siga necessari. Al principi es realitzen reunions mol sovint i a poc a poc es van dilatant fins que sols cal una revisió de tard en tard.

El racó de pensar: a un lloc de la classe i indicat amb un cartell hi haurà una cadira on poder seure i reflexionar sobre qualsevol conducta disruptiva. Per als mes menuts podem posar també el barret de pensar amb l’objectiu de que ens ajude a centrar l’activitat.

Alumnat Tutors Quan siga necessari.

Davant d’un problema que no es puga mediar (l’assetjament escolar, agressió física aplicació del RRI)

Alumnat Tutors Equip Directiu

Tot el curs

7.- Protocol d’actuació: 7.-1 Diagnòstic i derivació : conflicte, alteració lleu, alteració greu, bullying. Passos a seguir quan es detecta un conflicte, cond ucta disruptiva, o falta lleu o greu:

Detectar el problema (qualsevol membre de la comuni tat educativa)

Comunicar-ho

Recullen la informació sobre el fet Fan un pronòstic inicial Proposen mesures

7.-2 Model d’actuació davant un conflicte. 1.-Detectar el conflicte. 2.-Comunicar-ho al Tutor/a, Educadora o Encarregada de Menjador, Equip Directiu. 3.-Recollida d’informació per part del tutor/a;

• Descriure la conducta problemàtica. Assenyalar la situació escolar en la que apareix.

• Descriure la situació anterior en la que el alumne mostra la conducta problemàtica.

• Descriure la situació immediatament posterior a la conducta problemàtica.

• Assenyalar les conseqüències o reaccions immediates de les persones pròximes quan s’ha produït la conducta.

4.-Pronòstic inicial: • Analitzar la conducta està produïda per una disfunció del sistema

d’aprenentatge, a factors familiars, socio-ambientals, psicològics , marginals.

• Assenyalar els avantatges i desavantatges que l’alumne aconsegueix amb la conducta inadequada.

• Concretar l’origen del comportament. 5.- Proposta de mesures Servei de mediació escolar. Solució del conflicte = Signar el conveni (una còpia per a cada persona) 6.- Comunicació per part del mediador/a del procés de mediació:

• Al tutor/a • Als pares, si es considera adequat.

7.- Seguiment de l’acord per part del tutor/a i la cap d’estudis. 7.-3 Model d’actuació davant una alteració lleu o g reu. 1.-Detectar l’ alteració. 2.-Comunicar-ho al Tutor/a, Educadora o Encarregada de Menjador, Equip Directiu. 3.-Recollida d’informació per part del tutor/a ;

• Descriure la conducta problemàtica. Senyalar la situació escolar en la que apareix.

• Descriure la situació anterior en la que el alumne mostra la conducta problemàtica.

• Descriure la situació immediatament posterior a la conducta problemàtica.

• Assenyalar les conseqüències o reaccions immediates de les persones pròximes quan s’ha produït la conducta.

4.-Pronòstic inicial: • Analitzar la conductaestà produïda per una disfunció del sistema

d’aprenentatge, a factors familiars, socio-ambientals, psicològics , marginals.

• Assenyalar els avantatges i desavantatges que l’alumne aconsegueix amb la conducta inadequada.

• Concretar l’origen del comportament. 5.- Proposta de mesures que haurà de dur a terme el tutor/a

�Individuals amb l’alumne/a que han alterat la convivència: • Parlar amb l’alumne/a sobre el seu comportament i veure quina és la

seua actitud. • Establir un pla de modificació de conducta. • Sol·licitar l’ajuda de la psicòloga per establir el pla de modificació de

conducta. • Coordinar-se amb la família:

Reunió amb la família per tal de coordinar els criteris i accions a realitzar conjuntament.

Establir un calendari de reunions per tal de fer el seguiment. ����Col·lectives:

• Revisió d’agrupament. • Revisió de suports. • Taller d’habilitats de comunicació. • Taller d’habilitats socials. • Taller d’intel·ligència emocional. • Tècniques de relaxació i autocontrol. • Taller de desenvolupament d’autoestima. • Taller de desenvolupament de l’empatia.

����D’intervenció disciplinar: Aplicar el RRI tipificar la falta com a lleu o greu. Posar en marxa l’expedient disciplinari si es considera convenient. 7.-4 Model d’actuació davant del bullying. Actuacions de caràcter urgent: 1.- Coneixement de la situació i comunicació a l’Equip Directiu. 2.- Valoració inicial i primeres mesures:

• L’Equip Directiu amb l’assessorament de la psicòloga i el/la tutor/a de l’alumne/a faran una primera valoració i iniciarà les actuacions corresponents:

• Nomenament d’un/a instructor/a que realitzarà el Protocol de detenció • Totes les actuacions quedaran reflectides en un informe escrit (PREVI)

en l’arxiu de disciplina que custòdia Cap d’Estudis. • Mesures de suport a l’alumne/a afectat (víctima) • Revisió urgent de la utilització d’espais i temps al Centre amb els

mecanismes corresponents. • Segons el cas, denuncia del cas a les instàncies corresponents.

3.- Comunicar la situació: A les famílies dels alumnes implicats (víctimes com agressors) A la Comissió de Convivència del Consell Escolar del Centre. Al tutor i equip de professorat. A altre personal del Centre si s’estims convenient. A altres instàncies externes al entre (socials, sanitàries i judicials) A la inspectora seguint el protocol del PREVI.

Pla d’actuació: La Cap d’estudis coordinarà la confecció d’un document on queden reflectides totes les actuacions: 1.- Amb els afectats directes:

• - Amb les víctimes Actuacions de suport i protecció expresa o indirecta. Actuació amb programes d’atenció i suport social. Actuacions de possible derivació a serveis externs (Socials, sanitaris)

• - Amb el/la agressor/a o agressors/res: Aplicació del RRI per part de l’Equip Directiu. Actuació de programes i tallers de modificació de conducta i ajuda personal Actuacions de possible derivació a serveis externs (Socials, sanitaris).

• - Amb els/les companys/nyes més directes afectats: Actuacions destinades a la sensibilització i suport entre companys i companyes. 2.- Amb les famílies dels afectats: Actuacions destinades a reconèixer indicadors de detecció e intervenció Actuacions destinades a informar sobre possibles suports externs i altres actuacions de caràcter extern. Actuacions de coordinació sobre criteris, pautes d’actuació i actuacions concretes entre família i Centre. Actuacions per a coordinar el seguiment. 3.- Amb els professors/res que estan en contacte amb les víctimes i agressors: Actuacions destinades a la sensibilització i prevenció de l’assajament escolar. Actuacions per acordar criteris i pautes d’intervenció i actuacions concretes. 4.- En el Centre en general:

• Amb els/les alumnes Actuacions destinades a la sesibilització i prevenció de l’assajament esccolar. Actuacions destinades a la detecció de possibles situacions i suport a la víctima. Actuacions destinades a la no tolerància amb l’assajament i la intimidació.

• Amb el professorat: Actuacions destinades a la sensibilització i prevenció de l’assajament esccolar. Actuacions destinades a la formació en el suport a les víctimes i en la no tolerància amb l’assajament i la intimidació. Actuacions destinades a l’atenció de les famílies dels afectats.

• Amb les famílies: Actuacions destinades reconèixer indicadors de detenció e intervenció Actuacions destinades a la formació en el suport a les víctimes i en la no tolerància amb l’assajament i la intimidació. Amb altres entitats i organismes: Actuacions destinades a establir mecanismes de col·laboració i actuació conjunta amb altres entitats i organismes que tinguen intervenció en aquest camp (Inspecció Educativa, experts en casos greus) Seguiment del Pla Es mantindran les reunions que se consideren necessàries amb els alumnes afectats, així com amb les famílies valorant les mesures adoptades i modificant el que es considere necessari. S’informarà a la Comissió de Convivència de tot el procés, i es podra requerir la seua intervenció quan es considere oportú.

S’informarà a la Inspectora per escrit de totes les actuacions desenvolupades. La transmissió d’informació sobre les actuacions desenvolupades, en cas de trasllat d’algun dels alumnes afectats, estarà subjecta a les normes d’obligatòria confidencialitat i de suport a la normalització de l’escolaritat dels alumnes.

En primer lloc volem aclarir que aquest Pla de Convivència és un esborrany que ha elaborat l’Equip Directiu seguint les directrius del Consell Escolar. Que quan tornem de vacances, aquest document passarà als Cicles, a l’AMPA i d’aquestos tornarà a la Comissió Pedagògica on es redactarà el document final arreplegant totes les esmenes que es facen des del cicles i l’AMPA i que siguen consensuades. Per últim, quan estiga el document final elaborat tornarà al Consell Escolar on s’aprovarà. Al document estan descrites totes les activitats que es fan actualment, ja que a l’escola fa 3 anys que un grup de mestres, alumnes i pares/mares van fer un curs de mediadors i van posar en funcionament un Servei de Mediació. Ara sols ens cal ampliar el número d’activitats per previndre. També hem afegit al final del document tot el material que hem elaborat per al servei de mediació: La fitxa de sol·licitud. La fitxa de mediació per al registre. El contracte de mediació. El power point que va fer la cap d’estudis per analitzar el conflicte i fomentar l’ús del servei de mediació.