pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal de santa … · desenvolupament sostenible del poum de...

Ajuntament de Santa Eugènia

de Berga

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC (DIE) (Redactat per Assessors Ambientals de Catalunya, SL ACC)

Redacció Ferran Navarro Acebes arquitecte

GestióDavid Mongil, Tècnic GSHUA

Joaquim Garcia, Tècnic GSHUA Gener 2016

DOCUM

ESTRAT

AVANÇ D

URBANÍS

SANTA E

(OSONA

VIC, GENE

ENT INIC

TÈGIC

DE PLA D’O

STICA MU

EUGÈNIA D

)

ER DE 2016

CIAL

ORDENACI

NICIPAL

DE BERGA

IÓ

ÍNDEX 3

ÍNDEX

0 SÍNTESI DEL PERFIL AMBIENTAL ............................................... 4

1 INTRODUCCIÓ ............................................................................ 6

1.1 RELACIÓ AMB EL PLANEJAMENT TERRITORIAL .................................. 8

1.1.1 PLANEJAMENT GENERAL ................................................................... 8

1.1.2 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS .................. 9

1.1.3 CATÀLEG DEL PAISATGE DE LES COMARQUES CENTRALS .................... 11

1.2 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE ......... 12

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ........................ 14

2.1 PERFIL AMBIENTAL DE L’ÀMBIT ESTUDIAT ...................................... 14

2.1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ÀMBIT ................................................... 14

2.1.2 CLIMATOLOGIA I CANVI CLIMÀTIC ................................................... 16

2.1.3 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL ......................................................... 20

2.1.4 CICLE DE L’AIGUA .......................................................................... 25

2.1.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC ................................................................... 33

2.1.1 GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS ......................................... 39

2.1.2 SOSTENIBILITAT EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ ...................... 39

2.1.3 BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL ............................................ 41

2.1.4 QUALITAT DEL PAISATGE ................................................................ 51

2.1.5 RISC AMBIENTAL ........................................................................... 53

2.1.6 DETERMINACIÓ DE LA SENSIBILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI ........ 55

2.2 OBJECTIUS AMBIENTALS .............................................................. 57

2.2.1 JERARQUITZACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ............................... 61

2.2.2 INDICADORS AMBIENTALS .............................................................. 61

3 ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ................................. 64

3.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES .................................................... 64

3.1.1 ALTERNATIVA 0 ............................................................................. 64

3.1.2 SOLUCIONS COMUNES A LES ALTERNATIVES 1 I 2 ............................. 66

3.1.3 ALTERNATIVA 1: VARIANT .............................................................. 67

3.1.4 ALTERNATIVA 2: RONDA ................................................................. 68

3.1.5 JUSTIFICACIÓ URBANÍSTICA DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA ............... 68

3.1.6 DESENVOLUPAMENT DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA ........................... 69

3.2 VALORACIÓ AMBIENTAL ............................................................... 72

3.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA ................ 77

4 ANNEX DE MAPES ..................................................................... 83

4 SÍNTESI DEL PERFIL AMBIENTAL

0 SÍNTESI DEL PERFIL AMBIENTAL

Més del 47% del total del municipi presenta pendents inferiors al 5%. Cal en aquest punt fer especial èmfasi en el turó de Puigsacost que presenta pendents superiors al 30%.

Es tracta d’un municipi petit. Majoritàriament planer i amb predomini de l’ús agrari. El poblament es concentra al nucli urbà tot i que també hi ha poblament dispers. Hi destaca la presència de dos polígons industrials.

Destaca la presència de rouredes de roure martinenc a l’extrem SE del terme, així com algunes taques reduïdes d’hàbitats d’interès comunitari (boscos de ribera, pinedes i prats mediterranis). Destaquen pel seu valor natural (tot i la seva poca extensió, 0,95% del terme municipal i en tendència regressiva) les zones de bosc caducifoli de ribera, especialment concentrades al llarg dels cursos fluvials del torrent de Santa Eugènia i la riera de Vilalleons. L’HIC més representat son els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) que es concentra a les zones elevades de l’est del T.M.

Dins el terme municipal de Santa Eugènia no s’hi detecta cap espai natural protegit sota una figura de planejament sectorial. No obstant, el PTPCC protegeix l’entorn de ribera del Gurri, així com zones forestals i agràries del municipi a través del sistema d’espais oberts.

El planejament vigent del municipi de Santa Eugènia ve definit pel Text Refós de les normes subsidiàries de planejament general (NN.SS.) de 2005, el qual planteja diversos sectors urbanitzables i de millora urbana encara no executats.

Els conreus herbacis, son la coberta més representada al municipi i ocupen més del 63% del total. Els boscos densos que s’ubiquen a les zones amb pendents més elevats, ocupen poc més del 7% del total municipal. Les diferents tipologies de sòl urbanitzat ocupen prop d’un 10% del terme.

A l’entorn del nucli urbà, cal destacar tres espais lliures que per la seva ubicació i ús públic tenen una importància especial al municipi: d’una banda la zona de Can Baranera, de l’altra el sector de Puigsacost i per últim el sistema d’espais lliures urbans que separa les zones industrials del nucli urbà.

No es detecten riscos rellevants de tipus geològic o en relació als incendis forestals, especialment pel què fa a la seva possible incidència sobre la població. Tampoc es preveuen riscos tecnològics rellevants. Cal tanmateix tenir en compte els riscos geològics associats al turó de Puigsacost (en cas que es prevegin creixents prop d’aquesta zona).

El Riu Gurri és l’eix estructurador de la xarxa fluvial municipal. Destaquen igualment la riera de Vilalleons, el torrent de Santa Eugènia i el torrent del Migdia.

SÍNTESI DEL PERFIL AMBIENTAL 5

La inundabilitat del riu Gurri no afectaria zones poblades del municipi. No obstant, el nucli urbà de Santa Eugènia es pot veure afectat pel risc d’inundació de la riera de Vilalleons i el torrent de Santa Eugènia. Es detecta la necessitat de realització d’un estudi d’inundabilitat per a la Riera de Santa Eugènia i la de Vilalleons.

S’observa la problemàtica greu de la contaminació de les aigües subterrànies causada pels nitrats de fonts agràries. La massa d’aigua subterrània present a l’àmbit estudiat, presenta un estat general “dolent”, principalment per un estat químic “Dolent” que tal i com detalla l’ACA: El principal problema que afecta a l'estat químic de la massa d'aigua és la contaminació difusa per nitrats d'origen agrari.

Cal destacar que Santa Eugènia (com la majoria de municipis de la plana de Vic) és localitza dins la designació de zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

No es detecten problemes rellevants en relació a la qualitat de l’aire al terme municipal.

La contaminació acústica al municipi no es considera un problema rellevant, tot i que existeixen alguns focus emissors de soroll destacables.

La major part del municipi està classificat com una zona E2 en relació a la vulnerabilitat a la contaminació lumínica.

Des del punt de vista de la connectivitat ecològica, no es tracta d’un municipi amb especial interès des d’aquest punt de vista a una escala territorial. Tot i així a escala local s’identifiquen les zones connectores de més interès que coincideixen amb les zones arbrades i els cursos hídrics. Cal fer esment a la infraestructura prevista pel PTPCC que si es desenvolupa pot posar en perill la funció de connectivitat longitudinal del T.M.

La major part del terme municipal es pot considerar que forma un paisatge de mosaic agroforestal, on la matriu subjacent són els camps de conreu. El nucli urbà de Santa Eugènia i els polígons industrials adjacents formen una unitat paisatgística clarament diferenciada. El T.M. de Santa Eugènia de Berga, es situa a la unitat paisatgística denominada “Plana de Vic”.

Les zones més vulnerables a nivell visual del municipi es localitzen a les vessants N del turó de Puigsacost i els entorns del turó de Sant Marc.

Malgrat no estigui protegit sectorialment, el turó del Puigsacost, és un entorn natural de certa importància i interès a nivell municipal, al limitar directament amb el nucli urbà i oferir visuals sobre tota la Plana de Vic. A més, cal destacar que aquest turó té, a nivell geomorfològic, les mateixes característiques que els turons de la Plana Ausetana (localitzats principalment a Tona), els quals formen part del PEIN. El motiu d’inclusió al PEIN és que aquest turons reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics i un gran atractiu en el conjunt de les conques centrals catalanes.

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA

6 INTRODUCCIÓ

1 INTRODUCCIÓ

L’empresa ACC Assessors Ambientals de Catalunya S.L., realitza el present Document Inicial Estratègic, en endavant DIE, en el marc dels treballs ambientals del POUM de Santa Eugènia de Berga. Aquest document servirà per tal d’avaluar en fase prèvia les possibles repercussions ambientals que es podrien derivar de l’aprovació i desplegament del Pla d’ordenació Urbanística Municipal (POUM) del municipi.

El DIE pretén prevenir els impactes previstos i definir una estratègia de desenvolupament sostenible del POUM de Santa Eugènia de Berga, que queda circumscrit dins l’àmbit del seu terme municipal i integrar des de bon principi un seguit de criteris i objectius ambientals en la documentació del pla. Aquest DIE és part de la documentació necessària per a completar la tramitació del POUM.

Pel que fa als objectius generals del POUM, tal com es detallen al document d’avanç:

Resoldre les comunicacions territorials de manera respectuosa amb el territori i el paisatge.

Completar l’estructura viària interna del nucli, cohesionar àrees deslligades i trencar l’efecte barrera de la B‐520.

Reduir el potencial residencial actual, potenciant la posada en marxa de les àrees estratègiques que completin l’àrea urbana.

Preveure sòl per activitats econòmiques. Completar el sistema d’equipament (gent gran) i d’espais lliures, establint

un sistema de recorreguts que els connecti entre ells i amb els torrents. Protegir i potenciar a l’hora el sòl rústic com autèntic valor del municipi per

raons econòmiques, paisatgístiques i culturals. Regular el teixit edificat al nucli, tenint en compte les característiques

actuals i la voluntat del Pla en cada zona, intentant establir unes condicions urbanístiques més sostenibles.

FONAMENTS DE DRET

La disposició final 11ª de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, determina que són aplicables els seus articles de caràcter bàsic a les Comunitats Autònomes un cop transcorregut un any des de la seva entrada en vigor. Així mateix, la seva disposició transitòria 1ª concreta que la llei esmentada és d’aplicació a tots els plans l’avaluació ambiental estratègica dels quals s’iniciï a partir del dia de la seva entrada en vigor. La Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, recull el marc normatiu a Catalunya relatiu a l’avaluació ambiental dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient aprovats per l’Administració o pel Govern, pels ens locals i pel Parlament, d’aplicació en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal.

INTRODUCCIÓ 7

L’article 86 bis del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, disposa que l’avaluació ambiental del planejament urbanístic que hi estigui sotmès s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics. Aquesta integració es regeix per aquest precepte, per la disposició transitòria divuitena del Decret legislatiu esmentat, i per l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, en allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal en matèria d’avaluació ambiental. A continuació es presenta l’esquema legal aplicable en el marc de l’avaluació ambiental estratègica d’acord amb el document de novetats legals elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya:

Il·lustració 1: Marc legal aplicable. Font: DTES.

Pel que fa a la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica (DOGC núm. 6920 de 24.7.2015), cal destacar, des del punt de vista de l’AAE:

Disposició addicional vuitena

1. Mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica continguda a la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes en la present disposició.

8. Vigència de la Llei 6/2009.

Els procediments d’avaluació ambiental estratègica iniciats a partir de l’entrada en vigor de la Llei 16/2015 es regeixen per les prescripcions de la Llei 6/2009 en allò que no contradigui la normativa bàsica continguda en la Llei de l’Estat 21/2013 i en la resta per les prescripcions d’aquesta normativa bàsica.


8 INTRODUCCIÓ

Pel que fa al procediment al que s’ha de sotmetre el POUM objecte de la present AAE, aquest es detalla al següent esquema:

Il·lustració 2: Esquema procés Avaluació Ambiental Estratègica Ordinària. Font: DTES.

1.1 RELACIÓ AMB EL PLANEJAMENT TERRITORIAL

A més de presentar els plans i programes que poden tenir alguna influència sobre el planejament objecte del present document, en aquest apartat es pretén també presentar les principals determinacions dels plans territorials i urbanístics que són d’aplicació a l’àmbit estudiat. Així es pararà especial atenció a les determinacions de:

Normes Subsidiàries (NNSS) El Pla territorial parcial de les comarques centrals (PTPCC). Catàleg de paisatge de les comarques centrals.

1.1.1 PLANEJAMENT GENERAL

El planejament vigent del municipi de Santa Eugènia ve definit pel Text Refós de les normes subsidiàries de planejament general (NNSS), aprovades definitivament el 22 de setembre de 2005. Posteriorment, s’han aprovat algunes modificacions puntuals de planejament general. En relació als sectors de planejament derivat, cal destacar el del Pla Parcial El Català (ja executat), així com els del Pla Parcial Puigsacost i Pla Parcial Ronda, ambdós situats al sud del nucli urbà i pendents de desenvolupar.

En relació al sòl no urbanitzable, aquest es divideix en les següents zones:

Valor agrícola – clau 10. Comprèn els terrenys que es preserven del procés d’edificació, parcel·lació i urbanització donat el seu valor agrícola.

Protecció de l’edificació rústega – clau 11. Comprèn els terrenys ocupats per edificacions antigues aïllades i els seus entorns, que mereixen conservar-se pel seu valor i caràcter de les construccions i dels seus jardins i arbrats pròxims. La seva preservació és fonamental per la permanència de la configuració del paisatge d’aquest municipi.

INTRODUCCIÓ 9

Reserva forestal – clau 12. Comprèn els terrenys ocupats per masses arbòries que al constituir un element bàsic en la caracterització del paisatge, han d’ésser conservades.

Protecció del paisatge – clau 13. Comprèn aquells terrenys, que per les seves característiques naturals i paisatgístiques, han d’ésser objecte d’una especial protecció pel seu valor formal i ecològic.

Il·lustració 3: Planejament municipal vigent. Font:Equip redactor.

1.1.2 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

Santa Eugènia de Berga, es troba dintre de l’àmbit del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC) que va ser aprovat definitivament el 16 de Setembre de 2008. D’entre les propostes del PTPCC, cal destacar, per la seva afectació sobre l’àmbit d’estudi, les següents:

SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

El Pla proposa tres tipus bàsics de sòl segons el grau de protecció que els atorga enfront a les transformacions:

Sòl de protecció especial que inclou aquells terrenys els valors dels quals aconsellen el seu manteniment indefinit com a no urbanitzables. Incorpora doncs, per una banda els sòls inclosos en la xarxa d’espais


10 INTRODUCCIÓ

d’interès natural i els connectors ecològics, així com les àrees inundables definides per l’ACA. A Santa Eugènia de Berga aquesta categoria de sòl afecta l’entorn fluvial del riu Gurri (a l’extrem occidental del terme municipal) i la zona forestal situada a l’extrem SE (on s’ubica el Pantà de Sala d’heures).

Sòl de protecció territorial que inclou aquells terrenys que no són adequats per al desenvolupament urbà per motius de: riscos (geològics, inundabilitat, servituds funcionals, orografia ...), qualitat paisatgística, reserves estratègiques per a la localització, la connectivitat i les condicions de l’àrea. A Santa Eugènia de Berga es classifica una part significativa del terreny agrari del municipi, la situada a la meitat oest com a sòl de protecció territorial pel seu valor agrari i/o paisatgístic. Així mateix, es fa una reserva de sòl de protecció territorial per a la preservació de corredors d’infraestructures a la part central del terme (configurant una franja transversal).

Sòl de protecció preventiva que inclou aquells espais que no tenen un valor excepcional ni condicionants físics que els facin objectivament inadequats per al desenvolupament urbanístic i alhora són compatibles amb l’estratègia de desenvolupament del sistema d’assentaments urbans proposada pel Pla. Aquesta categoria de sòl es concentra a Santa Eugènia de Berga a la resta de sòl no urbanitzable.

EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS

El Pla estableix estratègies diferenciades segons es tracti d’assentaments de nuclis i àrees urbanes o àrees especialitzades. El Pla estableix les següents estratègies de creixement per a cada nucli o àrea urbana:

1. Creixement potenciat 2. Creixement mitjà 3. Creixement moderat 4. Canvis d’ús i reforma interior 5. Millora urbana i compleció 6. Manteniment del caràcter rural

El PTPCC estableix per al municipi estudiat l’estratègia de creixement moderat. Per tant proporcionat a la seva realitat urbana existent.

INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT

Entre els objectius del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC) recollits al PTPCC, cal destacar per a l’àmbit de Santa Eugènia de Berga que es preveu dues propostes d’àmbit supramunicipal que afecten directament l’àmbit. En primer lloc, el traçat de l’eix transversal ferroviari i, en segon lloc, un bypass viari, paral·lel a l’anterior, que enllaçaria l’autovia C-17 amb l’eix transversal (C-25) per Santa Eugènia. És al voltant d’aquests dos

INTRODUCCIÓ 11

corredors en estudi on es fa una reserva de sòl de protecció territorial. D’altra banda, el Pla també preveu una variant de la B-520 al seu pas pel nucli de Santa Eugènia i el condicionament de l’actual carretera. Les determinacions del PTPCC sintetitzades en el present apartat, troben la seva expressió gràfica en la següent il·lustració:

Il·lustració 4: Espais oberts, estratègies d’assentaments i act. d’infraestructures. Font: PTPCC.

1.1.3 CATÀLEG DEL PAISATGE DE LES COMARQUES CENTRALS

El Catàleg del paisatge de l’àmbit territorial de les comarques centrals no s’ha aprovat i per tant no es disposa d’informació definitiva ni vinculant. De totes maneres s’ha pogut consultar el mapa d’unitats del paisatge definides de forma no definitiva per a l’àmbit territorial citat.

El T.M. de Santa Eugènia de Berga, es situa a la unitat paisatgística denominada “Plana de Vic”. Tal com es pot veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 5: Unitats del paisatge. Font: Observatori del paisatge.


12 INTRODUCCIÓ

1.2 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

Els principis generals per a un desenvolupament urbanístic sostenible són:

1. Compactació i optimització del sòl urbà existent.

És important que es prioritzi un creixement urbà agrupat, un creixement urbà que vagi en detriment de l’expansió urbana de forma extensiva, és a dir, es tracta de propiciar un entorn urbà compacte i amb una bona diversitat d’usos.

És important potenciar la renovació i rehabilitació d’àrees urbanes obsoletes i la dotació d’equipaments en el sòl urbà consolidat.

Cal adoptar densitats raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin tipologies urbanes més eficients i fomentin una riquesa i diversitat més grans en les relacions socials i econòmiques.

2. Cohesió social i millora de les condicions de vida de la població.

La previsió de nous creixements urbans i la millora dels existents, junt amb la millora dels equipaments i espais públics han de garantir assolir el llindar de qualitat de vida i fomentar la cohesió social enfront del risc de segregació social, davant la separació dels ciutadans sobre el territori en funció de la seva capacitat d’accés a l’habitatge o davant els perills de la formació de “guetos”.

3. Cercar fórmules que permetin la flexibilitat i la mixticitat dels usos del sòl.

Potenciar, sempre que sigui compatible, la mixticitat i la barreja de sòl residencial, activitats econòmiques i equipaments i serveis, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes als serveis bàsics de la ciutat.

4. Foment de la construcció sostenible que fomenti l’estalvi i l’ús eficient dels recursos naturals.

Dotar les noves àrees urbanitzables amb els sistemes adients d’urbanització (xarxes separatives de clavegueram, soterrament de bona part dels serveis i infraestructures, dotació de xarxa de fibra òptica i de gas, l’enllumenat públic amb sistemes d’estalvi energètic o la utilització de sistemes ecològicament sostenibles).

De manera complementària caldria disposar dels instruments normatius per tal d’afavorir la construcció sostenible, així com l’ús d’energies alternatives, sistemes passius,..., pels habitatges, tant de nova promoció com en la remodelació dels existents.

5. Prevenció de riscos naturals i tecnològics.

Considerar les àrees de risc en l’assignació dels usos del sòl (zones inundables, inestables, amb risc d’incendi,...) i regular de forma acurada la implantació d’activitats de risc.

INTRODUCCIÓ 13

6. Reducció i valorització dels residus.

Fomentar la reutilització i reduir l’abocament de residus mitjançant la promoció de la deixalleria i els sistemes de recollida selectiva.

Contemplar les millors alternatives de contenidorització selectiva (àrees de vorera i àrees d’aportació) considerant el soterrament de contenidors i la informatització de la recollida. Preveure la generació i la gestió de residus de la construcció i la demolició, tant restes d’obra com terres d’excavació.

Aquest residus s’hauran de tractar correctament mitjançant gestors autoritzats, ja siguin plantes de reciclatge o dipòsits controlats de runes, excepte aquells materials (terres) que es puguin utilitzar en altres obres (rebliment de carreteres...), tot això seguint les directrius establertes per la legislació vigent.

7. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació.

Establir, o proposar, normatives encaminades a reduir la contaminació produïda per les activitats, siguin industrials i del sector terciari, com també i especialment de les activitats ramaderes.

8. Millora de la mobilitat.

Afavorir les condicions objectives per incentivar l’autocontenció i l’autosuficiència, tot disminuint els recorreguts de mobilitat obligada.

Garantint la mobilitat, amb especial atenció a les persones amb mobilitat reduïda, fonamentada en el transport públic mitjançant un correcte disseny dels sistemes d’assentaments i una correcta integració dels espais de transport i de la logística en la matriu territorial i urbana que minimitzi l’impacte ambiental per fragmentació i/o ocupació del sòl.

9. Permeabilització i desfragmentació del territori.

És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori i en conseqüència la connectivitat dels espais lliures, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació de teixits i paisatges rurals.

10. Conservació de la biodiversitat i el patrimoni en general.

És important garantir la conservació en xarxes d’espais d’interès natural, de mostres suficients i ecològicament viables d’ecosistemes, hàbitats i espècies i els àmbits de connexió per a la dispersió d’espècies i altres elements del patrimoni natural d’interès geològic, paisatgístic, ... així com el patrimoni cultural civil i religiós. També és important introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures urbans.

11. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans.

Cal fixar objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el territori i protegir les unitats més excepcionals i que donen identitat al municipi.


14 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS


L’objectiu d’aquest apartat és oferir una visió holística; global, sintètica i integrada dels principals requeriments ambientals que cal tenir en compte a l’hora de proposar una ordenació per a l’àmbit objecte d’avaluació ambiental.

2.1 PERFIL AMBIENTAL DE L’ÀMBIT ESTUDIAT

A més d’analitzar punt per punt a través de diversos subapartats els elements definidors del perfil ambiental, al final d’aquest apartat es presentarà el plànol de sensibilitat ambiental on es provarà de presentar de forma integrada els valors ambientals més importants de l’àmbit estudiat.

2.1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ÀMBIT

El municipi és un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic (7,01 Km2). Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l'est amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l'oest amb Malla i al nord-oest amb Vic.

Il·lustració 6: Situació. Font: ICGC.

El riu Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les rieres que el solquen; entre d'altres destaquen el torrent del Molí d'en Moles i la riera de Vilalleons, a la qual vessen les aigües el torrent del Llopard, per l'esquerra, i la riera del Reguer i el torrent de Santa Eugènia, per la dreta.

El municipi comprèn, a més del poble de Santa Eugènia de Berga, cap administratiu, el Raval de Taradell, que havia estat en terres del municipi de Taradell. El raval anomenat de Santa Eugènia o el Serrat de Calldetenes, que en part pertanyia a Santa Eugènia de Berga, va integrar-se al terme de Calldetenes el 1995. És un dels més planers de la comarca. Exceptuant un petit sector muntanyós a la part oriental, cobert de roures i de pins, la resta

REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 15

del municipi és essencialment pla i es troba bàsicament ocupat de conreus i de masies. Geomorfològicament les terres es van formar durant el període terciari.

Il·lustració 7: Ortofoto. Font: ICGC.

Travessa el municipi una carretera local (B-520) que uneix el poble de Santa Eugènia de Berga amb Taradell i Vic. Altres vies menors porten als diferents indrets del terme.

L’evolució demogràfica de la darrera dècada ha seguit un creixement més o menys sostingut, dels 1.955 habitants (hab) de l’any 1999 es va passar als 2.261 hab. que marcava el padró de 2010, i s’ha davallat lleugerament fins als 2.204 hab. a l’últim padró (2015). Cal destacar que la població va créixer en gairebé 130 hab. entre 2005 i 2006, passant dels 2.046 als 2.178 hab.

Santa Eugènia de Berga havia estat una població amb un caràcter bàsicament rural. Les activitats agràries han mantingut certa rellevància al terme, que en gran part és conreat. Els principals conreus són els cereals (blat, ordi, blat de moro) i el farratge. Aquest, està principalment destinat al bestiar boví, que juntament amb el porcí constitueixen la base ramadera del terme.

Paral·lelament a les activitats primàries s'han desenvolupat els sectors industrials que s'hi relacionen. Gran part de la població ocupada de Santa Eugènia de Berga, treballa en aquest sector. Destaquen les empreses del ram de l'alimentació, del paper i cartró, del tèxtil i la transformació de metalls. Destacar per la seva magnitud, l’antic escorxador Explasa, que ara es de l’empresa Le Porc Gourmet. Aquestes activitats es localitzen principalment als polígons industrials “Explasa” i “Can Bolló”, contigus al nucli de Santa Eugènia per l’oest.



2.1.2 CLIMATOLOGIA I CANVI CLIMÀTIC

La climatologia de la Plana de Vic, on s’insereix el territori de Santa Eugènia, se la considera submediterrània de tendència continental. Submediterrània donat que no existeix el període eixut estival propi dels climes típicament mediterranis; i de tendència continental a causa de la gran amplitud tèrmica, registrant-se alguns anys valors entre els 45º-50ºC d’amplitud anual, o fins i tot, al llarg d’un dia la oscil·lació ha arribat als 28ºC, essent similars a les que s’enregistren en els territoris més allunyats del mar. Cal destacar el fenomen d’inversió tèrmica, aquest fet comporta temperatures molt baixes a l’hivern i la condensació de la humitat en forma de boires espesses i persistents en dies anticiclònics.

Les temperatures mitjanes dels mesos més freds es troben al voltant dels 4ºC mentre que les temperatures dels mesos mes calorosos es troben entorn dels 20-25ºC. Les precipitacions a la plana són menys de les esperades degut a les cadenes muntanyoses que barren el pas dels fluxos humits. Aquestes volten entre 650 i 850 litres per m3/anual i cauen majoritàriament a la tardor i l’hivern.

Canvi Climàtic

El marc del problema del canvi climàtic és global però, en canvi, els impactes i les eventuals accions d’adaptació són diferents per a cada territori. De les conclusions (que poden afectar la zona estudiada) de la diagnosi presentada a l’Estratègia Catalana Contra el Canvi climàtic se'n desprèn:

Augment significatiu i robust de la temperatura, del nombre de mesos càlids i secs o molt secs i disminució dels mesos freds.

Les tendències projectades en precipitació no són tan robustes, però es projecta una reducció mitjana de l’aportació de cabal als nostres rius que a llarg termini (2071-2100) podria arribar a ser entre el 16 al 34%.

Disminució de la velocitat del vent amb un major rang de variabilitat. Tendència estadísticament significativa, a totes les fondàries, de l’augment

de la temperatura de l’aigua del mar observada des de 1973 (l’Estartit). Pel que fa als territoris de Catalunya més vulnerables als impactes del

canvi climàtic, la diagnosi apunta que el Pirineu i el litoral, i dins aquest àmbit especialment el delta de l’Ebre, són les àrees geogràfiques que presenten una major vulnerabilitat.

Pel que fa a la previsió dels efecte futurs del canvi climàtic, a Catalunya cal referir-se a la documentació de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), concretament a l’Annex II sobre La generació d’escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya durant el segle XXI. Amb una resolució horitzontal dels resultats fins a 10 km. Es consideren tres zones de Catalunya (Pirineu, Interior i sistema Litoral -Prelitoral):


Il·lustració 8: Zonificació de les simulacions climàtiques regionalitzades. Font (ESCACC).

Es tracta d’una regionalització dinàmica desenvolupada emprant un model de pronòstic meteorològic (el model WRF), dues simulacions diferents del model de circulació general i tres escenaris d’emissions de GEH (A2 -greu-, A1B -intermedi- i B1 -moderat).

Santa Eugènia de Berga es situa a la regió interior. Les principals característiques de l’escenari on s’ubica el municipi tal com és definit a l’ESCACC es detalla a continuació:

- La T de l'aire a 2 m augmenta la mitjana anual entre +0,7 ºC a +1,8 ºC en 50 anys (A2, A1B i B1). A mitjans segle XXI la T mitjana podria arribar a ser de +1,3 ºC.

- La precipitació mitjana anual varia entre +12,2% i -22,0% en 50 anys (A2, A1B i B1) (no tots els valors són estadísticament significatius). A mitjans segle XXI la precipitació mitjana podria disminuir -7,2%.

- Velocitat mitjana anual del vent a 10 m augmenta entre +0,2% i -5,7% en 50 anys (no tots els valors són estadísticament significatius). A mitjans segle XXI la velocitat mitjana del vent podria disminuir -2,6%.

Escala estacional

Estiu: A mitjans segle XXI la T mitjana augmenta +1,9 ºC al nord de la zona Interior (escenari A1B). Força incertesa per la precipitació mitjana estival.

Hivern: A mitjans segle XXI augment de la T mitjana entre +0,3 ºC i +1,1 ºC. La majoria de simulacions proporcionen augments de precipitació mitjana hivernal que poden arribar a +30% al nord de la zona, però les simulacions amb l’escenari A2 mostren poca variació o lleugera disminució d’aquesta variable.

Primavera: A mitjans segle XXI augment de la T mitjana de +1,3 ºC al nord de la zona Interior (escenari A1B). Tret d’una simulació amb l’escenari A1B, la resta de simulacions proporcionen disminucions de la precipitació en aquesta zona, que podrien ser superiors a -25%.



Tardor: Augments intermedis de temperatura, però grans incerteses per a la precipitació.

Fenòmens extrems

Augment de la freqüència de mesos molt càlids. Disminució de la freqüència de mesos molt freds. Augment considerable de mesos secs, però augment apreciable de mesos

molt plujosos. Augment dels mesos amb velocitat mitjana del vent força baixa o poc

ventosos. Per a la majoria de simulacions, disminució important del nombre de dies

de glaçada (dies amb temperatura mínima igual o inferior a 0 °C) respecte del 1971-2000. En general, augmenta lleugerament el nombre de nits tropicals (dies amb temperatura mínima igual o superior a 20 °C).

Poca variació o lleuger augment del nombre de dies amb precipitació abundant (dies amb precipitació diària superior a 20 mm), i augment (especialment al sud d’aquesta zona) de la longitud màxima de la ratxa seca (màxim nombre de dies consecutius en un any amb precipitació inferior a 1,0 mm).

Els principals impactes provocats pel canvi climàtic i sobre els quals el POUM hi pot tenir algun efecte són:

Fort impacte en els recursos hídrics. Majors condicions de sequera i augment del risc d'incendis forestals. Afectació en els cultius de secà i cereals. Afectació en el poder de generació elèctrica d'origen eòlic.

Pel que fa als sectors i sistemes més vulnerables als impactes climàtics, la diagnosi determina que els principals sectors i sistemes més vulnerables al canvi climàtic a Catalunya són (es detallen només aquells que poden tenir afecció al T.M. de Santa Eugènia de Berga):

Aigua: És el sistema més vulnerable als impactes climàtics observats i futurs a Catalunya. De les afectacions sobre l’aigua i la seva gestió en depenen molts dels impactes derivats sobre altres sectors i sistemes. La diagnosi tècnica efectuada apunta clarament a la disminució de la disponibilitat d’aigua, les seves alteracions fisicoquímiques i les alteracions en masses d’aigua subterrànies així com en els règims estacionals.

Agricultura i ramaderia: Sector molt vulnerable als impactes climàtics ja observats i futurs sobre la producció agrícola de cereals, fruita dolça, oliveres o vinya. La menor disponibilitat d’aigua aconsella l’adaptació de les polítiques agràries cap a l’impuls de productes pròxims i d’alta qualitat (com la vinya i l’olivera).

Biodiversitat: Sistema molt vulnerable per les afectacions ja observades en els canvis fenològics, migracions i composició d’espècies i canvis funcionals.


Boscos (gestió forestal): Sistema molt vulnerable amb afectacions ja observades com els canvis en la distribució de les espècies, la major aridesa i erosió de sòls i l’augment del risc d’incendis forestals.

Mobilitat i infraestructures de transport: Sistema molt vulnerable als impactes climàtics associats a fenòmens meteorològics extrems. Les afectacions sobre el transport viari, ferroviari comporten importants implicacions econòmiques i socials.

Alhora, i tenint en compte les infraestructures de comunicació al municipi de Santa Eugènia de Berga, els efectes del canvi climàtic previstos a les infraestructures i el medi urbà, aconsellen la revisió dels criteris de disseny davant d’un possible augment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems (com pluges torrencials), tant pel que pugui suposar el manteniment i les tècniques constructives com pel risc que pugui comportar l’efecte barrera per a la lliure circulació de les aigües superficials. Pel que fa a les xarxes pluvials, que actualment es dimensionen per esdeveniments amb períodes de retorn petit (de l’ordre de deu anys), s’hauria de considerar la possibilitat que es produís un augment considerable del risc d’inundació i que, per tant, calgués ampliar-ne la capacitat i condicionar les àrees inundables com a sistemes de laminació de grans avingudes.

ALTIMETRIA

Com s’ha dit, el municipi es situa en una zona majoritàriament planera situada al voltant dels 500 metres sobre el nivell del mar. Les úniques zones amb elevacions destacables es situen a l’extrem est i sud est del municipi, coincidint amb les zones arbrades i de més interès ecològic del municipi.

Il·lustració 9: Altimetria. Font: ICGC.



Destaca també, a l’extrem sud del nucli urbà el Puigsacost, que com es veurà més endavant també presenta un elevat valor ambiental (tant des del punt de vista geològic i del risc d’erosionabilitat com des del punt de vista paisatgístic i de l’oferiment de serveis ambientals).

CLINOMETRIA

L’orografia planera descrita més amunt també es tradueix en la distribució dels pendents.

Il·lustració 10: Pendents. Font: ICGC.

Més del 47% del total del municipi presenta pendents inferiors al 5%. Cal en aquest punt fer especial èmfasi en el turó de Puigsacost que presenta pendents superiors al 30%. Tal com es pot veure a la següent taula:

Taula 1: Pendents al municipi. Font: ICGC. Pendents Superfície (Ha) % respecte el total municipal

Menys del 5% 331,81 47,04%

5 - 10% 184,88 26,21%

10 - 15% 64,78 9,18%

15 - 20% 32,48 4,60%

Més del 20% 91,47 12,97%

2.1.3 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL

Els conreus herbacis, son la coberta més representada al municipi i ocupen més del 63% del total. Els boscos densos que s’ubiquen a les zones amb pendents més elevats, ocupen poc més del 7% del total municipal. Les diferents tipologies de sòl urbanitzat ocupen prop d’un 10% del terme. El resultat detallat es pot observar a la següent taula:


Taula 2: Usos del Sòl al T.M. Font. CREAF. Usos del sòl Superfície (Ha) % respecte el total municipal

Conreus herbacis (no arrossars) 446,78 63,34%

Boscos densos (no de ribera) 49,68 7,04%

Urbanitzat residencial compacte 35,20 4,99%

Prats i herbassars 31,38 4,45%

Zones industrials i comercials 24,21 3,43%

Sòls nus forestals 19,21 2,72%

Conreus llenyosos (no vinyes) 19,00 2,69%

Matollars 18,68 2,65%

Urbanitzat residencial lax 14,92 2,11%

Granges 8,83 1,25%

Plantacions de pollancres 7,55 1,07%

Boscos densos de ribera 6,69 0,95%

Boscos clars (no de ribera) 5,61 0,79%

Càmpings 4,29 0,61%

Plantacions de plàtans 3,64 0,52%

Carreteres 3,30 0,47% Zones d'esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf)

1,74 0,25%

Zones d'extracció minera 1,38 0,20%

Cementiris 0,82 0,12%

Lleres naturals 0,70 0,10%

Zones verdes urbanes 0,43 0,06%

Prats i herbassars - Boscos tallats arreu 0,39 0,06%

Llacs i llacunes continentals 0,34 0,05%

Embassaments 0,25 0,04%

Grans vials i zones d'aparcament 0,22 0,03%

Basses agrícoles 0,19 0,03%

Destaquen pel seu valor natural (tot i la seva poca extensió, 0,95% del terme municipal i en tendència regressiva) les zones de bosc caducifoli de ribera, especialment concentrades al llarg dels cursos fluvials del torrent de Santa Eugènia i la riera de Vilalleons.

Il·lustració 11: Mapa de cobertes del sòl -4rta edició 2009. Font CREAF.



Santa Eugènia comprèn una ocupació del sòl disseminada en masos i habitatges rurals que s’estén per tot el terme municipal, i una ocupació agrupada formant el nucli urbà de Santa Eugènia. El poble, distingeix clarament entre el nucli antic, més compacte i complex en usos, l’eixample residencial, de menor densitat i complexitat urbana, i els polígons industrials d’Explasa i Can Bolló.

És un municipi amb un caràcter principalment residencial que al llarg del temps ha anat creixent a dos nivells: d’una banda de forma disseminada per tot el terme municipal, sobretot amb habitatges lligats a l’activitat agrària, i de l’altra el creixement residencial del nucli de Santa Eugènia que s’ha anat desenvolupant al llarg dels últims 30 anys basat en una tipologia urbana de baixa densitat edificatòria i que és el més important per nombre d’habitatges.

El creixement urbà del nucli s’ha dut a terme mitjançant la construcció de zones residencials de mitja i baixa densitat que s’estenen de nord a sud a banda i banda de la carretera (B-520). S’han fotografiats diversos punts del T.M. tal com es pot veure a la següent il·lustració. Les fotografies serveixen per il·lustrar diversos apartats del present document.

Il·lustració 12: Punts fotografiats. Font: ACC 2016

El nucli antic. Aquest és el sector urbà amb més diversitat d’usos tot

combinant l’ús residencial amb l’ús de comerços i serveis, és en aquesta àrea on s’agrupen una part important d’equipaments del municipi. El nucli antic és la zona més compacta i amb una estructura urbana més complexa, i s’estructura al voltant de la Plaça Major, on trobem l’església i l’Ajuntament.


L’eixample residencial. Com s’ha dit anteriorment, el creixement del municipi fora dels límits del nucli antic s’ha produït en diferents etapes mitjançant el desenvolupament d’àrees residencials de baixa densitat que es diferencien del nucli antic per dos factors principals, d’una banda es tracta d’una estructura menys compacta, és a dir, de més baixa densitat que en general es tradueix en edificis amb cotes de planta baixa més un pis o més dos pisos en alguns sectors. D’altra banda, el propi tipus de creixement sovint determina una complexitat d’usos més baixa.

Fotografia 1: Vista del nucli urbà des del Puigsacost (punts 142 – 143). Font: ACC 2016

Fotografia 2: Vista del Català (punt 136). Font: ACC 2016

Sòl industrial. La indústria representa els segon sector que més activitat

genera - després del sector serveis- a Santa Eugènia de Berga. Els sòls industrials del municipi es concentren al nord oest del nucli urbà i representen una mica més del 2% del sòl municipal. Es tracta de dos polígons contigus, el polígon industrial Explasa i el polígons industrial Can Bolló. En els dos casos es tracta d’indústria aïllada respecte a la parcel·la i majoritàriament orientada al sector agroalimentari.

Fotografia 3: Vista de la zona industrial des del Puigsacost (punt 136). Font: ACC 2016



Fotografia 4: Panonràmica global des del Puigsacost (punt 136). Font: ACC 2016

Espais lliures. Cal en aquest punt destacar tres espais lliures que per la

seva ubicació i ús públic tenen una importància especial al municipi: d’una banda la zona de Can Baranera de l’altra el sector de Puigsacost i per últim el sistema d’espais lliures urbans que separa les zones industrials del nucli urbà. El primer cas, Can Baranera, és una zona no construïda situada al nord de la zona del nucli antic, limitant al nord amb el carrer Pompeu Fabra a l’oest amb la carretera d’Arbúcies i a l’est amb el carrer Pirineu. La importància d’aquest espai rau en el fet que es troba al bell mig de la part nova del poble. Aquest espai, es planteja com a una connexió verda entre el nucli antic i l’Eixample. Es tracta d’un espai lliure que en un futur pot assumir funcions de centralitat urbana.

El sector de Puigsacost és un espai ocupat per camps de conreu i que per la seva proximitat al nucli urbà, es una zona popular per a passejades i altres activitats d’oci.

Per últim les zones verdes situades a l’est dels polígons industrials presenten potencial per a actuar de zona de transició entre els dos tipus de sòls urbans. A més de parcs, places i espais verds, Santa Eugènia de Berga disposa d’una xarxa d’arbrat viari que s’estén a bona part dels carrers. A continuació es pot veure de forma esquemàtica l’estructura dels espais lliures urbans i la seva relació amb el conjunt del sòl no urbanitzable.

Il·lustració 13: Estrucutura dels espais lliures al voltant del nucli urbà. Font: ACC-2015


Fotografia 5: Vista de la zona de SNU on es proposa d’implantar-hi la variant a l’est del nucli (punt 135) Font: ACC 2016.

El sistema d’equipaments. La majoria es troben situats al centre urbà:

l’Ajuntament, el centre d’assistència primària (CAP), i la sèu d’entitats, entre d’altres. Els equipaments esportius es reparteixen entre dos espais, d’una banda a la zona esportiva del Sot de les Bruixes, a l’oest del nucli urbà, hi ha el camp de futbol i una zona esportiva. D’altra banda, a l’est del nucli urbà a la zona propera al càmping és on es situen la pista polivalent i la piscina municipal. Aquests equipaments estan dividits per l’afecte barrera de la carretera, tot i que cap d’ells està situat a més de 10 minuts a peu del centre urbà.

2.1.4 CICLE DE L’AIGUA

La Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. Aquest fet s’ha tingut en compte en l’elaboració del present apartat.

HIDROLOGIA SUPERFICIAL

El municipi de Santa Eugènia de Berga es localitza completament dins la conca del Ter. El principal curs fluvial del seu territori és el riu Gurri, que conforma el límit occidental del terme municipal. Destaca també la riera de Vilalleons, que travessa el terme des de l’extrem SE, al pantà de Sala d’heures, fins l’oest on conflueix amb el Gurri. Convé igualment mencionar els torrents de Santa Eugènia i del Migdia, que des del sud, travessen el nucli urbà per desembocar a la riera de Vilalleons, al nord del poble.

Així mateix, la plana agrícola de Santa Eugènia de Berga es troba solcada per nombrosos recs i canals, dels quals destaca el Rec de Fontanelles.

La hidrologia superficial a l’entorn de l’àmbit estudiat es presenta en la següent il·lustració:



Il·lustració 14: Hidrologia. Font: ICGC.

INUNDABILITAT

Les zones inundables són aquells indrets on les inundacions tenen lloc de manera recurrent i amb magnituds diverses. Amb l'objectiu de millorar la convivència amb el risc d'inundacions, la Unió Europea ha elaborat la Directiva 2007/60/CE, transposada a la legislació espanyola mitjançant el RD 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió de riscos d'inundació.

D'acord amb les seves competències, l'Agència Catalana de l'Aigua elabora estudis hidrològics i hidràulics per posar-los a disposició dels organismes competents en la planificació del territori i en el disseny i l’establiment de les mesures de protecció de les persones i els seus béns.

L'Agència ha desenvolupat i desenvolupa tot un seguit de treballs de diferent grau de precisió, contingut i àmbit territorial, entre els quals destaca la planificació dels espais fluvials (PEF) de les conques catalanes.

La presència de diversos cursos fluvials que travessen el terme municipal, unit a les característiques pròpies del clima mediterrani, en què es produeixen pluges torrencials a la primavera i sobretot a la tardor és quelcom que es troba íntimament relacionat amb risc d’inundacions.

El següent plànol mostra la delimitació de les zones inundables del riu Gurri al seu pas per Santa Eugènia de Berga. Tal com es pot observar, l’afectació a zones poblades del municipi és inexistent.


Il·lustració 15: Inundabilitat del Gurri i inundabilitat criteris geomorfologics resta. Font: ACA.

No passa el mateix en les zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics de les conques de la riera de Vilalleons i el torrent de Santa Eugènia. En aquest cas, algunes zones del nucli urbà de Santa Eugènia es podrien veure afectades pel risc d’inundació. És per aquest motiu que caldrà aprofundir en detall en l’estudi de la inundabilitat amb l’objectiu de zonificar, si cal, zones de risc d’inundabilitat a les àrees on es prevegin nous creixements i en el conjunt del sòl urbà, incloent en aquest estudi la perspectiva de la mitigació dels efectes del canvi climàtic sobre el risc d’inundació (probable manteniment de la pluviositat però augment dels episodis extrems –augment de cabals i velocitats-).

Il·lustració 16: Inundabilitat Gurri i criteris geomorfologics al voltant del nucli urbà. Font: ACA.



QUALITAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Aquest apartat es desenvolupa a partir de l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua elaborada per l’ACA que s’obté de l’execució del Programa de Seguiment i Control (PSiC) que l’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme a les masses d’aigua de Catalunya. Les dades presentades en aquest apartat corresponen a l’últim informe disponible pel període 2007-2012. Cal tenir en compte conceptes importants:

Les dades de la valoració de cada una de les masses d’aigües s’obté de la informació recollida en un o varis punts de mostreig situats en cada una de les masses d’aigua. Tot i que els punts de mostreig són representatius de les masses d’aigua, això no significa que en la totalitat de la massa d’aigua es donin aquestes condicions. De totes maneres, la informació es mostra a nivell de tota la massa d’aigua.

En la valoració de l’estat general de les masses d’aigua (combinació final de diversos elements de qualitat), s’ha afegit la categoria “proper a bo” entre les categories d’estat “bo” i “dolent”. Aquesta nova categoria pretén diferenciar aquelles masses d’aigua que mostren algun indici o símptoma de mal estat (algun element de qualitat que cal verificar i seguir), d’aquelles masses d’aigua que presenten evidents signes de mal estat (diversos elements de qualitat corroboren el seu mal estat). La categoria “proper a bo” no té caràcter normatiu, però permet una millor diferenciació de l’estat de les masses d’aigua per a la seva correcta gestió i tractament.

L’avaluació de l’estat de les masses d’aigua té en compte l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, així com els paràmetres fisicoquímics i hidromorfològics que els condicionen, i la qualitat de l’aigua i nivells piezomètrics en el cas de les aigües subterrànies.

El següent arbre jeràrquic mostra l’esquema general de l’elaboració dels estats que valoren la qualitat de les aigües superficials:

L’estat general s’estableix a partir de la combinació de l’estat químic i l’estat ecològic (el més restrictiu dels dos). L’estat químic es diagnostica a partir del compliment d’unes determinades normes de qualitat ambiental per a un llistat de substàncies prioritàries i preferents (contaminants com plaguicides, metalls, dissolvents orgànics, etc.) establertes en la normativa vigent. L’estat ecològic es mesura a través de la combinació de l’anàlisi de la qualitat biològica, la qualitat fisicoquímica i la qualitat hidromorfològica. Per a cada


una d’aquestes tres diagnosis es poden usar un o diversos elements de qualitat, com poden ser l’anàlisi de peixos, invertebrats o algues en la qualitat biològica, en rius; els nutrients, etc.

L’estat general en aigües superficials es mostra en tres nivells, “Bo”, “proper a bo” “dolent” (en vermell). L’estat ecològic i la qualitat biològica es mostren en cinc nivells de qualitat: “molt bo”, “bo”, “mediocre”, “deficient” i “dolent”. L’estat químic es mostra en dos nivells: “bo” i “dolent”.

Al T.M. de Santa Eugènia de Berga s’hi detecta una massa d’aigua superficial d’acord amb l’avaluació de les masses d’aigua elaborada per l’ACA, es tracta del Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la conca del Mèder i la riera de Rimentol presenta un estat general proper a bo. Un estat ecològic mediocre i una qualitat biològica categoritzades de “bo” i una qualitat fisicoquímica “dolent” i un estat químic “bo”, tot plegat es pot veure a la següent taula:

Taula 3: Diagnosi de la qualitat de les aigües superficials. Font: ACA.

Codi Nom Massa d'aigua Estat

general Estat

ecològic Qualitat biològica

Qualitat fisicoquímica

Estat químic

2000195

Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la conca del Mèder i la riera

de Rimentol.

Proper Bo

Mediocre Bo Dolent Bo

Fotografia 6: Vista del riu Gurri a la Palanca dels Taradells, entre el T.M de Vic i Santa Eugènia de Berga. (punt 116) Font: ACC 2016.

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

Santa Eugènia es localitza al sud de la unitat hidrogeològica de la Plana de Vic-Collsacabra, falcada entre les unitats d’Artús per l’est, Montseny-Guilleries per l’oest i la Llobregat- Congost al sud. El terme municipal es troba completament dins de l’àmbit de la massa d’aigua subterrània.



La unitat de la Plana de Vic-Collsacabra correspon a les formacions terciàries formades per calcàries, els gresos de Folgueroles i les margues eocenes de Vic que formen l’aqüífer captiu.

El T.M. es situa en l’àmbit de l’aqüífer de les margues i llims de la plana de Vic. Excepte el sector sud oriental que es situa a l’aqüífer dels gresos de Folgueroles.

Il·lustració 17: Aqüífers. Font: ACA.

QUALITAT DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA

Pel que fa a les aigües subterrànies, d’acord amb la caracterització de les masses d’aigua de Catalunya elaborada per l’ACA, l’estat general s’estableix a partir de la combinació de l’estat químic i l’estat quantitatiu (el pitjor dels dos). L’estat químic es determina a partir del compliment o no de determinats llindars de qualitat establerts per a cada massa d’aigua, mentre que l’estat quantitatiu mesura el nivell piezomètric o reserves d’aigua i la seva tendència en el temps. El següent arbre jeràrquic mostra l’esquema general de l’elaboració dels estats per a les aigües subterrànies:

L’estat químic es mesura amb els elements de qualitat fixats a la Directiva 2006/118/CE (nitrats, plaguicides, metalls pesants, sulfats, clorurs, etc.), mentre que l’estat quantitatiu es mesura mitjançant l’anàlisi dels nivells piezomètrics de les aigües subterrànies (quantitat d’aigua que contenen), ajudat de l’anàlisi de la seva tendència en el temps, i les repercussions o efectes sobre ecosistemes dependents (zones humides vinculades, etc.).


D’acord amb l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua elaborada per l’ACA La massa d’aigua subterrània present a l’àmbit estudiat, presenta un estat general “dolent”. Degut a un estat químic “Dolent” que tal com es detalla per l’ACA: El principal problema que afecta a l'estat químic de la massa d'aigua és la contaminació difusa per nitrats d'origen agrari.

Cal destacar que Santa Eugènia (com la majoria de municipis de la plana de Vic) és localitza dins la designació de zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Decret 283/1998, de 21 d’octubre i Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició de la Directiva 91/676 CEE, que estableix les mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües continentals causada pels nitrats de fonts agràries). En els municipis vulnerables l’aplicació del Codi de bones pràctiques agràries (ordre 22 d’octubre de 1998) és d’obligat compliment.

Segons el document IMPRESS, les principals pressions sobre la massa d’aigua subterrània de la Plana de Vic-Collascabra són les dejeccions ramaderes, els abocaments industrials, els sòls contaminats, els dipòsits controlats de residus i els abocaments d’EDARs, el que genera una pressió total per estat químic alta.

L’impacte comprovat sobre l’estat químic demostra efectivament que la concentració mitjana de nitrats a la massa supera els 50mg/l i es detecten valors puntuals de clorurs superiors a 250 mg/l i d’organoclorats i metalls localment elevats.

ABASTAMENT I SANEJAMENT

L’únic recurs de cabals municipals són els provinents de la compra d’aigua en alta d’Osona Sud.

Pel que fa a capacitat de regulació, l’abastament disposa d’un dipòsit regulador de capacitat 1.500m³, situat a la cota 586. Del dipòsit surt una conducció de diàmetre 160mm de PVC que alimenta tota la població, excepte la zona alta que no te prou pressió i s’alimenta directament d’una connexió a la derivació d’Osona Sud mitjançant una canonada de PVC de diàmetre 110 mm. Aquesta canonada creua tota la població per acabar alimentant al Puigsacost, a la part més alta del municipi.

Aquesta connexió a la derivació d’Osona Sud presenta un problema, i es que no té un control de nivell de clor de l’aigua que es distribueix directament a la xarxa, ja que encara que l’aigua ve clorada d’Osona Sud, el fet de recórrer uns quants quilòmetres abans d’arribar a la seva distribució, fa que baixi substancialment el nivell de clor lliure. A més no es possible una recloració en aquest punt ja que no es tindria prou temps de contacte abans d’arribar al consum. La solució (tal com la comenten els tècnics de SOREA) passa per anular aquesta connexió directe a Osona Sud i distribuir únicament des del dipòsit de Saladeures. Per aquest motiu cal instal·lar un grup de pressió que



alimenti la zona del Puigsacost. Aquest grup estarà composat de dues bombes, amb variador de freqüència i quadre elèctric.

La xarxa d’abastament d’aigua del municipi es pot veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 18: Esquema d’abastament. Font: SOREA .

Les dades de consum per al període 2011-2013 han estat facilitades per l’ACA. Tot plegat es pot veure detalladament en la següent taula:

Taula 4: Volums facturats a Santa Eugènia de Berga (origen xarxa i fonts pròpies). Font: ACA.

Any Domèstic Industrial

Total %2 Dotació1 (l/pers./dia) Volum (m3) %2 Volum (m3) %2

2013 93.930 -1,44 404.154 26,40 498.083 20,01 246 2012 95.304 3,16 319.742 -45,08 415.046 -38,47 241 2011 92.387 - 582.172 674.659 249

En relació al sanejament d’aigües residuals, el Consell Comarcal d’Osona és també l’administració actuant en matèria de sanejament d’aigües residuals de la comarca pel que fa a la gestió dels sistemes de sanejament, depuradores (EDAR) i xarxa de col·lectors en alta, el control dels abocaments, la tramitació dels expedients de permís d'abocament al clavegueram i via camió cisterna, les inspeccions a indústries i les sancions corresponents.

El municipi de Santa Eugènia de Berga queda inclòs dins el sistema de sanejament de Vic, juntament amb els municipis de Vic, Gurb, Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes arribant a una població sanejada de 44.590 habitants (16,7 Km de col·lectors).

1 Volum total excloent l'industrial. Mesurament directe de fonts pròpies. 2 Percentatge respecte l’any anterior.


El tipus de tractament és biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor, i el cabal de disseny és de 34.560 m3/dia, cosa que significa una població equivalent de disseny (h-e) de 204.166 habitants.

Tenint en compte aquestes dades, es considera que el sistema de sanejament de Santa Eugènia té una capacitat suficient per tractar els cabals generats per possibles nous creixements que plantegi el POUM.

2.1.5 AMBIENT ATMOSFÈRIC

Per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda controlar les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i per l’altre, el control i vigilància de la presència dels contaminants a l’aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió).

D’acord amb l’estudi de “Delimitació de zones de Qualitat d’Aire (ZQA)” de la Generalitat, Santa Eugènia de Berga pertany a la Zona 6: Plana de Vic.

A partir de les dades obtingudes els període (2007-2012 ) en els diferents punts de mesurament de la XVPCA ubicats a la ZQA 6, es realitza la valoració de la qualitat de l’aire corresponent a la zona esmentada:

A la Zona de Qualitat de l'Aire 6, plana de Vic, els nivells mesurats pel diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, plom i el benzè estan per sota dels valors límit fixats per la normativa vigent.

Pel que fa als nivells mesurats d'arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s'han superat els valors objectiu establerts a la legislació.

Pel que fa a l'ozó troposfèric s'han detectat 3 superacions del llindar d'informació horari a la població en dos dels tres punts de mesurament d'aquesta zona ubicats a Manlleu (1 hora de superació) i Vic (2 hores de superació), mentre que l'any passat es va superar en 46 ocasions. S’ha superat el valor objectiu per a la protecció de la salut humana als 3 punts de mesurament existents a la zona. D'altra banda, no s'ha enregistrat cap superació del llindar d'alerta.

En relació al valor objectiu de l’ozó per a la protecció de la vegetació, s’ha superat als punts de mesurament de Tona (zona esportiva), Vic (estadi) i Manlleu (hospital comarcal).

Finalment, per complir el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, s'ha portat a terme una campanya de mesures de precursors de l'ozó troposfèric al punt de mesurament de Tona.

Segons el PRTR-España (Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants), a Santa Eugènia només existeixen dos establiments inclosos a l’inventari. Es tracta d’un escorxador que va emetre 6.235 Kg/any de fòsfor (any 2013) i una indústria de ceràmica per a la construcció que va emetre 199.000 Kg/any d’òxids de sofre (any 2007), 20.300 Kg/any de fluor i compostos inorgànics (2008) i 90.800 Kg/any de partícules PM10 (any 2007).



CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Qualsevol activitat humana comporta un nivell d’emissió sonora més o menys elevat essent la contaminació acústica un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. La contaminació acústica es defineix com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi.

Segons el tipus, la durada, el lloc i el moment on es produeixen, els sons poden ser molestos, incòmodes i arribar a alterar el benestar fisiològic o psicològic dels éssers vius; llavors en diem soroll i es considera contaminació.

D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

La Llei 16/2002 estableix com a mínim les següents zones:

Zona de sensibilitat acústica alta3 (A): comprèn els sectors del territori

que requereixen una protecció alta contra el soroll.

Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del

territori que admeten una percepció mitjana de soroll.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del

territori que admeten una percepció elevada de nivell sonor.

Els valors límits d’immissió per a les zones descrites es presenten en la següent taula:

Taula 5: Zonificació acústica del territori. Font: DTS.

Zonificació acústica del territori Valors límits d’immissió en dB(A)

Ld4

(7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h) ZSA alta (A) 60 60 50

ZSA moderada (B) 65 65 55

ZSA baixa (C) 70 70 60

Aquestes zones poden incorporar els valors límits dels usos del sòl d’acord amb la taula següent:

Taula 6: Valors límits d’acord amb els usos del sòl. Font: DTS.

Usos del sòl Valors límits d’immissió en dB(A)

Ld (7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h)

ZSA alta (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - -

(A2) Predomini de sòl d’ús sanitari docent i cultural

55 55 45

(A3) Habitatges en medi rural 57 57 47

(A4) Predomini de sòl residencial 60 60 50

ZSA moderada (B)

3 En endavant ens hi referirem amb les sigles ZSA. 4 Ld, Le, Ln = índex d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament.


(B1) coexistència de sòl residencial i infraestructures

65 65 55

(B2) Predomini de sòl d’ús terciari diferent a C1

65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial

65 65 55

ZSA baixa (C)

(C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

(C3) Àrees del territori afectats per infraestructures de transport, o d’altres equipaments públics

- - -

A Santa Eugènia la contaminació per soroll no és un problema greu donat que es tracta d’un municipi principalment rural. Tot i així, existeixen alguns focus de soroll, entre els que destaquen:

La carretera principal del municipi, la B-520, malgrat la intensitat de trànsit sigui moderada (11.300 vehicles diaris), es considera un focus de soroll important.

S’han donat problemes de soroll a causa de les activitats existents als polígons industrials (per exemple pels sistemes de refrigeració de l’empresa Le Porc Gourmet). Malgrat entre els polígons industrials i les zones residencials existeixi una ampla franja de zones verdes, aquesta es considera que no actua com una pantalla acústica, ja que la vegetació existent és escassa.

S’ha disposat del mapa de capacitat acústica, es presenta a continuació:

Il·lustració 19:Mapa de capacitat acústica. Font: Ajuntament de Santa Eugènia de Berga.



L’Ajuntament disposa d’una ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions vigent des de setembre de 2001. L’ordenança inclou els valors guia d’immissió de l’ambient exterior i interior per a diferents zones de sensibilitat acústica, tal com s’ha vist al MCA.

CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

El principal objectiu d’aquest apartat ha de ser garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn i del Decret 190/2015, de 25 d’agost, que desplega aquesta llei.

A part de la llei i del decret que la desplega, la normativa de referència sobre la contaminació lluminosa és el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, en especial el què estableix la instrucció tècnica ITC-EA-03.

D’acord amb el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada el 19 de desembre del 2007, el nucli urbà de ha estat inclòs a la zona de protecció moderada (E3), resta ha estat inclosa a les zones E2 de protecció alta. No es detecten zones de màxima protecció (E1) al T.M., tal com es pot veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 20: Protecció contra la contaminació lluminosa. Font: ICGC i DTES.

Per tal de facilitar el compliment de la llei vigent, es presenta a continuació la taula de prevenció de la contaminació lluminosa i els valors d’il·luminació:


Taula 7: Prevenció de la contaminació lluminosa. Zones

E1 Zones

E2 Zones E3

Zones E4

Annex II Decret 190/2015

Làmpades vespre Tipus I Tipus III Tipus III Tipus III nit Tipus I Tipus II Tipus III Tipus III

Flux de l’hemisferi superior (%) vespre 1 5 10 15

nit 1 1 5 10

Il·luminació intrusiva (lux) vespre 2 5 10 25

nit 1 2 5 10

Intensitat lluminosa max. direcció àrees protegides (cd) 2.500 7.500 10.000 25.000

Luminància màx. rètols lluminosos (cd/m2)* 50 400 800 1.000

Luminància per enllumenat exterior ornamental (cd/m2) **

Mitjana 5 5 10 25

Màxima

10 10 60

150

*Superfícies de l’element d’enllumenat exterior comercial i publicitari (cd/m2)

S≤0,5 m2 0,5 m2<S≤2m2 2m2< S≤10m2 S>10 m2

1.000 800 600 400

ALTRES RECOMANACIONS

Alçada del llum (m) Índex d'enlluernament

4,5 4.000

4,5 - 6 5.500

6 7.000

Tipus de trànsit Il·luminació zona de vehicles Il·luminació zona de vianants

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10

Trànsit baix 15 6

Trànsit escàs 10 5

Làmpades Tipus I. Làmpades que tinguin menys del 2 % de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780 nm. En el cas de LED, han de tenir menys de l’1% per sota dels 500 nm i longitud d’ona predominant per sobre dels 585 nm.

Tipus II. Làmpades que tinguin menys del 5 % de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780 nm. En el cas de LED, han de tenir menys de l’15% per sota dels 500 nm.

Tipus III. Làmpades que tinguin menys del 15% de radiància per sota dels 440 nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780 nm.

Les làmpades han de complir amb el percentatge de radiacions electromagnètiques establerts anteriorment. En el cas de no poder justificar documentalment aquest percentatge, s’accepten les làmpades que emeten llum de temperatura de color igual o inferior a 3.000 K com a tipus II, i com a tipus III les làmpades amb temperatura de color superior a 3.000 K i igual o inferior a 4.200 K.

En tots els casos es pot utilitzar una tipologia de làmpada establerta per a zones de protecció més elevada.

Totes les làmpades que s’instal·lin a l’enllumenat exterior han de ser de classe d’eficiència energètica A, A+ o A++ i complir amb les restriccions de mercuri



de les directives de la Unió Europea, amb l’excepció de les làmpades instal·lades en enllumenats de seguretat, senyals i anuncis lluminosos i en l’enllumenat nadalenc.

En el cas que, per les exigències funcionals de la instal·lació s’hagin d’utilitzar làmpades diferents a les anteriors, s’han de tenir en compte les millors tecnologies disponibles en eficàcia energètica i d’acord amb l’art. 9.d) de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, han d’emetre preferentment en la zona de l’espectre visible de longitud d’ona llarga.

*La luminància emesa per l’enllumenat exterior comercial i publicitari en funció de la zona de protecció envers la contaminació lumínica en què està ubicat i la seva superfície (S) ha de ser inferior al nivell més restrictiu que li correspongui.

**En el cas d’il·luminació per realçar elements singulars de la superfície de façanes o monument s’apliquen els valors de luminància màxima. L’enllumenat exterior ornamental s’ha de mantenir apagat en horari de nit.

CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA

La contaminació electromagnètica és la causada per la presència de radiacions del espectre electromagnètic que poden causar riscs, danys o molèsties als essers vius. Segons la OMS s’ha comprovat científicament que els camps relativament intensos produeixen efectes perjudicials als éssers vius, de totes maneres, encara no es té coneixement dels efectes de les radiacions de freqüència baixa.

Al municipi de Santa Eugènia és important destacar que hi transcorre una línia d’alta tensió, en direcció sud-nord, de 220kV. Cal tenir en compte que aquesta línia ja no passa per sobre de les escoles (malgrat que en alguns plànols de la cartografia de l’ICGC encara s’indica així).

La Comissió Internacional per a la Protecció de les Radiacions No Ionitzants (ICNIRP) ha establert com a principi de protecció per a l'exposició a la radiació electromagnètica que, per a freqüències d'entre 10 i 300 GHz, la densitat de potència podrà ser com a màxim de 61 V/m (10 W/m²). Per a telefonia mòbil en GSM 900 el nivell és de 41 V/m (4,5 W/m²).

D’acord amb això, s’estableixen unes distàncies de separació reglamentàries, entre els espais ocupats normalment per les persones i les línies elèctriques.

Caldrà tenir en compte aquesta distància de protecció en cas que es plantegin nous sòls urbanitzables a l’entorn de la línia d’alta tensió.


2.1.1 GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS

A Santa Eugènia de Berga l’any 2014 la generació mitjana de residus per habitant era 1,00 Kg/hab/dia, gairebé igual que la mitjana comarcal i lleugerament per sota de la mitjana catalana. Pel que fa als residus industrials, d’acord amb les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el 97,3% dels residus industrials eren valoritzats el 2012.

Taula 8: Recollida selectiva i la generació de residus a Santa Eugènia de Berga (2014). Font: Idescat.

Santa Eugènia de Berga Osona Catalunya

Residus municipals Generació per càpita (kg/hab./dia) 1,00 1,13 1,33 Recollida selectiva (%) 62,5 59,5 38,3

Residus industrials Establiments amb DARI 2013 24 714 14.386 Generació de residus (tones) 2013 7.851,53 134.296,83 3.628.750,64 Tractament de residus (% de valorització) 2012

97,3 82,3 77,8

L’Estudi Ambiental Estratègic aprofundirà en aquest sentit exposant la previsió de generació de residus que es derivaran del desenvolupament del pla i una descripció de les previsions de la proposta del POUM en matèria de residus que haurà de ser coherent amb els següents criteris:

Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. En aquest sentit, caldrà preveure, els espais reservats suficients per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus.

Així si es preveu seguir amb el model actual, una recollida viària de residus domèstics via contenidors, caldrà concretar la seva ubicació i la superfícies física indispensable i necessària per executar aquest tipus de recollida selectiva.

Representar, la concreció física de la ubicació de la deixalleria municipal, així com la resta d’espais públics destinats a gestionar els residus municipals, amb la qualificació adequada, en aquest cas de “sistema urbanístic de serveis tècnics ambientals o d’equipament comunitari”, sempre que aquesta zonificació també inclogui l’ús de serveis tècnics ambientals en la normativa urbanística del POUM.

Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals contemplades i concretades en el Pla territorial sectorial d’infraestructures.

2.1.2 SOSTENIBILITAT EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

CONSUM ENERGÈTIC

El consum d’electricitat a Santa Eugènia de Berga, d’acord amb les dades de l’ICAEN ha oscil·lat i augmentat lleugerament en els últims 6 anys però amb una distribució per sectors de consum força estable.



Taula 9: Consum elèctric a Santa Eugènia de Berga. Font: ICAEN. CONSUM [kWh] 2009 2010 2011 2012 2013 Total 34.681.825 33.845.325 35.339.456 35.398.693 35.049.331 Primari 117.794 114.144 132.722 118.165 94.519 Industrial 26.711.055 25.668.234 27.566.249 27.543.239 27.463.452 Construcció i obres públiques 39.824 18.062 27.250 17.169 6.928 Terciari 4.449.662 4.512.047 4.273.858 4.248.544 4.226.819 Usos domèstics 3.363.490 3.532.838 3.339.377 3.471.576 3.257.613

A Santa Eugènia de Berga, d’acord amb les dades de l’ICAEN, el consum de gas ha estat exclusiu per a usos industrials fins al 2013. Tal com es pot veure a la següent taula:

Taula 10: Consum de Gas canalitzat a Santa Eugènia de Berga. Font: ICAEN CONSUM [kWh PCS] 2008 2009 2010 2011 2012 2013

TOTAL 65.217.628 60.591.778 63.799.068 68.045.788 65.456.320 52.428.703 INDUSTRIAL 65.217.628 60.591.778 63.799.068 68.045.788 65.456.320 52.167.235 DOMÈSTIC 0 0 0 0 0 261.468

PRODUCCIÓ ENERGÈTICA

Pel que fa a la generació bruta d’electricitat als diferents municipis catalans, el municipi del Santa Eugènia de Berga, no és generador d’energia.

ENERGIES RENOVABLES

Pel que fa a les energies renovables, la seva utilització és una opció cada cop més estesa per a la satisfacció de les necessitats energètiques de la societat. L’impacte ambiental de les emissions derivades de la combustió de derivats del petroli, així com l’oscil·lació dels preus de les fonts d’energia tradicionals, entre d’altres, estan obligant a buscar noves alternatives, més respectuoses ambiental i socialment i no vinculades a recursos finits, com el petroli.

Entre les energies renovables, les que s’han desenvolupat més i de les quals se n’està estenent més el seu ús són l’eòlica i la solar (tant la tèrmica com la fotovoltaica). Pel que fa a l’energia solar, l’energia generada –tant si parlem d’instal·lacions fotovoltaiques com de solars tèrmiques- depèn, entre d’altres coses, de la radiació solar que rebin.

A Santa Eugènia de Berga, la mitjana anual de la radiació solar incident (irradiació global diària que incideix sobre superfície horitzontal) en tot el territori municipal es situa en un rang mitjà entre els 15 i els 15,5 MJ/m2, suficient per a garantir el bon funcionament de qualsevol instal·lació d’energia solar.

Pel que fa a l’energia eòlica, cal tenir en compte el mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya que ha estat elaborat conjuntament pels departaments de Medi Ambient i d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

El mapa és un annex del decret regulador de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya i té naturalesa de Pla Territorial Sectorial.

El mapa defineix 3 zones:


a) Zona incompatible (23% del territori). b) Zona d’implantació condicionada a la Declaració d'Impacte Ambiental (16,6% del territori). c) Zona compatible prèvia autorització ambiental.

S’entén que per tal que la producció d’energia a partir del vent sigui viable s’ha de garantir una velocitat mitjana del vent superior a 5 m/s a 10 m d’alçada. D’acord amb el mapa de recursos eòlics de Catalunya, Santa Eugènia de Berga es troba fora de les zones amb vents forts durant tot l’any. A més tal com s’ha exposat en apartats anteriors d’aquest mateix document, entre els canvis esperats derivats del canvi climàtic els dies de vent tendiran a disminuir.

2.1.3 BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL

FAUNA

ÀMBIT FORESTAL TURONS TESTIMONI

L’àmbit forestal a Santa Eugènia de Berga queda representat principalment al sud est del T.M., a la Zona de Sala-d’heures i el Pla del Lleopard. Els Turons testimoni de margues gris blavoses son representats al municipi pel Puigsacost. En ambdós àmbits, l'abundància d'ocells és inferior a la dels boscos extensos de la perifèria de la Plana de Vic. No obstant, aquests bosquets de la Plana poden acollir espècies d'espais oberts arbrats, que difícilment es troben en masses forestals extenses.

Algunes d'aquestes espècies d’ocells són: la xixella (Columba oenas), l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el mussol banyut (Asio otus), la puput (Upupa epops), el picot verd (Picus viridis), la piula dels arbres (Anthus trivialis), la griva (Turdus viscivorus), el papamosques gris (Muscicapa striata), l'oriol (Oriolus oriolus), el gratapalles (Emberiza cirlus), etc.

Respecte als mamífers de preferències forestals, a part de la presència possible de diverses espècies de ratpenats, es pot citar l'abundor de l’esquirol (Sciurus vulgaris), la geneta (Genetta genetta) i el senglar (Sus scrofa).

Els ambients oberts, els prats, sobretot els més secaners, estan associats a una bona diversitat de rèptils: el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), el sargantaner gros (Psamodromus algirus), les serps blanca (Elaphe scalaris), verda (Malpolon monspessulanus) i llisa meridonal (Coronella girondica).

Les bardisses i els arbusts tenen una funció molt important com a lloc de refugi i de reproducció de moltes de les espècies de rèptils ja citades, d’ocells com el bitxac comú (Saxicola torquata), entre d’altres, que també els fan servir de talaia. Alguns mamífers s’hi amaguen, com la llebre (Lepus europaeus).



ÀMBIT FLUVIAL

L’àmbit fluvial està representat a Santa Eugènia de Berga principalment per tres cursos fluvials d’importància secundària que són: el Gurri, la riera de Santa Eugènia i la riera de Vilalleons, aquestes dues últimes properes als límits del sòl urbà. Els invertebrats, suposen la fauna més variada i abundant. El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes-lusitanicus), en regressió constant arreu del país, es considera pràcticament extingit. Amb tot i això, existeixen bastants més espècies d’invertebrats aquàtics, moltes de les quals comencen a ampliar l’extensió amb el sanejament de les aigües urbanes i industrials. És el cas dels annèl·lids (Helobdella, Hirudo), mol·luscs gasteròpodes o cargols d’aigua (Ancylus fluviatilis, Physa), insectes dípters (Tabanidae, Dolichopodidae), odonats (Anax, Platychnemis), heteròpters o sabaters (Gerris, Notonecta, Micronecta), efemeròpters (Caenis, Baetis, Procloeon, Cloeon), coleòpters (Ditiscus) i tricòpters o cuques de capsa (Psychomiidae, Hydroptilidae, Hydropsychidae). És remarcable el poblament osonenc d'odonats. S’hi ha localitzat fins a trenta-sis espècies, el cinquanta- cinc per cent de les descrites pel conjunt de Catalunya, el cinquanta-un per cent de les ibèriques i el trenta-dos per cent de les europees.

La fauna vertebrada aquàtica ha patit moltes extincions, la més representativa la de la llúdriga (Lutra lutra), que actualment no hi és present, però tampoc se’n pot descartar el retorn espontani.

Pel que fa als peixos hi abunden nombroses espècies introduïdes: el carpí vermell (Carassius auratus), la carpa (Cyprinus carpio), el peix gat (Ictalurus melas) i la gambúsia (Gambusia holbrooki).

Entre els amfibis, destaquen la salamandra o salamàndria (Salamandra salamandra), el tritó verd, el gripau o galàpet comú (Bufo bufo), corredor (Bufo calamita) i d’esperons (Pelobates cultripes), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus) i la reineta (Hyla meridionalis).

Entre els rèptils aquàtics, existeixen la serp d’aigua (Natrix maura), abundant, i la serp de collaret (Natrix natrix). A la ribera, també és present el delicat vidriol, llisona o serp de vidre (Anguis fragilis). D’altra banda, no es descarta la coexistència de la introduïda, i voraç depredadora, tortuga de Florida (Trachemys scripta).

Pel que fa als ocells, crien amb èxit diverses espècies autòctones: l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el xot o xuta (Otus scops), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), l’oriol (Oriolus oriolus), el tallarol gros (Sylvia borin) i el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el gavià argentat (Larus cachinans). La xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) i el blauet (Alcedo atthis) són presents durant la migració.

Entre els ocells d’ambients circumdants, que troben aliment i refugi a les riberes, amb densitats molt altes, es pot citar el mosquiter comú


(Phylloscopus collybita), moltes mallerengues (Parus sp.) i molts fringíl·lids. Així mateix, els abellerols (Merops apiaster) aprofiten els talussos verticals de rius i torrents per perforar-hi les galeries on instal·len els seus nius.

Entre els mamífers aquàtics, destaca la rata d’aigua o rat-buf (Arvicola sapidus), escassa, i exemplars de visó americà (Mustela vison). A les torrenteres, solen tenir-hi els caus els teixons o toixons (Meles meles), detectat en el punt 125 (punts fotogràfics).

L'ÀMBIT AGRÍCOLA

Els camps de conreu suposen espais imprescindibles per a l’estada i l’alimentació de molts ocells. Els camps han esdevingut espais imprescindibles per a l’estada i l’alimentació de molts ocells sedentaris com el xoriguer (Falco tinnunculus), l’òliba (Tyto alba), el mussol comú (Athene noctua), així com comunitats de fringíl·lids, de pàrids i de sílvids; estivals com el falcó mostatxut (Falco subbuteo); però sobretot hivernants, com el pinsà comú, el tord comú i estornells (Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor). També hi conviuen espècies de vertebrats oportunistes, típics de l’espai agrícola mediterrani, com la garsa (Pica pica) o l’oreneta comuna, la musaranya comuna (Crocidura russula), la mostela (Mustela nivalis) i la guineu (Vulpes vulpes).

Són una font de recursos tròfics bàsica per a molts ocells de mida mitjana que nidifiquen al bosc com el colltort (Jynx torquilla), la tórtora (Streptopelia turtur), el tudó (Columba palumbus), el cucut (Cuculus canorus), etc. Als límits entre bosc i camps, s’hi afegeixen ocells com el picot verd (Picus viridis), l’abellerol (Merops apiaster), entre d’altres.

En aquest llindar, hi viuen altres vertebrats, com el teixó (Meles meles), l’eriçó fosc (Erinaceus europaeu), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) o carnívors com la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela nivalis), la geneta (Genetta genetta). Espècies comunes com la perdiu (Alectoris rufa), pràcticament extingida a la Plana i molt alterada per encreumanets, la guatlla (Coturnix coturnix) i el conill (Oryctolagus cuniculus) han patit en conjunt una davallada poblacional molt forta els darrers decennis, fruit d’una gestió cinegètica incorrecta, la intensificació agrícola i, en el cas del conill per malalties. Destacar el poblament de senglar (Sus scrofa).

Durant les migracions, de pas, i sobretot a l’hivern, són habituals altres rapinyaires, com l’aligot (Buteo buteo) i el xoriguer (Falco tinnunculus), el mussol comú (Athene noctua) i l’òliba (Tyto alba), més escassa, a la recerca de petits mamífers com la musaranya comuna (Crocidura russula) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus).

A part d’aquests ocells nocturns, tota una munió de petits mamífers voladors surten de capvespre de sota les teules i de les escletxes del arbres a la captura d’insectes: els ratpenats, com el de ferradura gran (Rhinolophus



ferrum- equinum) i el de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), entre molts d’altres.

Com a mamífers més grans, terrestres, s’ha de destacar la presència de l’eriçó i la llebre europea. Com a carnívors, la mostela (Mustela nivalis), el gorjablanc o fagina (Martes foina) i la guilla o guineu (Vulpes vulpes).

HÀBITATS

Els hàbitats tenen un interès especial des de la perspectiva de l’ecologia ja que defineixen territorialment una característica abiòtica i biòtica de cada espai que porta associada una qualitat d’interpretació ecològica del lloc. Els hàbitats més representats a Santa Eugènia de Berga, d’acord amb la segona versió de la cartografia dels hàbitats de Catalunya, són els conreus herbacis i ocupen prop del 70% del total municipal. Les àrees urbanes són el segon hàbitat més representat. Biogeogràficament, les terres de Santa Eugènia es troben dins el domini de la vegetació euro-siberiana amb un bosc potencial de roure martinenc (Quercus humilis) que ocupa actualment prop del 3% del total del municipi. La distribució dels hàbitats es detalla amb exactitud a la següent taula:

Taula 11: Hàbitats. Font: DTES.

Hàbitats Superfície

(Ha) % respecte el total municipal

Conreus herbacis extensius de secà 493,22 69,92%

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 83,94 11,90%

Vivers de plantes llenyoses 20,35 2,88% Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana

19,17 2,72%

Terrers calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus

18,75 2,66%

Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i altres planifolis de sòls humits

14,96 2,12%

Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

11,97 1,70%

Rouredes (de Quercus pubescens, Q. x cerrioides), sovint amb alzines (Q. ilex), de terra baixa

11,05 1,57%

Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 9,92 1,41%

Altres boscos mixtos de caducifolis i coníferes 5,84 0,83%

Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials 5,72 0,81% Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus pubescens) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana

5,47 0,77%

Camps condicionats com a pastura intensiva 3,16 0,45% Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.)..., mesòfiles, de la muntanya mitjana

1,61 0,23%

Boscos mixtos amb abundància d'auró blanc (Acer campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central

0,27 0,04%

La distribució espacial dels hàbitats es presenten en la següent il·lustració:


Il·lustració 21: Hàbitats. Font: DTES.

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

Els hàbitats d’interès comunitari (HIC’s), llistats a l’annex I de la Directiva 97/62/CEE, són una selecció dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE. L’HIC més representat son els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) que es concentra a les zones elevades de l’est del T.M. Cal destacar també les alberedes, salzedes i altres boscos de ribera situats a l’entorn del riu Gurri. Els detalls del recobriment principals dels HICs es presenta a la següent taula:

Taula 12:Hàbitats d’interès comunitari. Font: DTES.

Hàbitats d'interès comunitari Superfície

(Ha) % respecte el total municipal

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 7,88 1,12%

Pinedes mediterrànies 5,84 0,83%

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 2,76 0,39% Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)

2,51 0,36%

Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del Carpinion betuli 0,27 0,04%

La distribució espacial dels HICs es presenta a la següent il·lustració:



Il·lustració 22: Hàbitats d’interès comunitari. Font: DTES.

ÀREES D’INTERÈS FAUNÍSTIC I FLORÍSTIC

El Departament d’Agricultura defineix un seguit d’Àrees d’interès faunístic i florístic (AIFF) a partir de la suma de les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades de les quals tenim una informació especialment detallada i més precisa que la publicada en els diferents llibres i atles de distribució de les espècies a tot el territori català.

Al T.M. estudiat no s’hi detecta cap AIFF.

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

Dins el terme municipal de Santa Eugènia de Berga no trobem cap espai natural protegit sota una figura de planejament sectorial. L’espai protegit més proper és el de Savassona, a uns 2 Km respecte l’extrem oriental del municipi, inclòs dins el PEIN i la Xarxa Natura 2000.

Tal com s’ha mencionat anteriorment, cal tenir en compte que el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC) classifica tot l’entorn fluvial de la riu Gurri al seu pas per Santa Eugènia de Berga com a sòl de protecció especial pel seu valor natural i de connexió. Igualment, la zona forestal situada a l’extrem SE del terme, anomenada bosc de Sala d’Heures, es classifica com a sòl de protecció especial.

Així mateix, el PTPCC classifica les zones agràries situades a la meitat oest del terme municipal, com a sòl de protecció territorial, pel seu valor paisatgístic i agrari.


Il·lustració 23: PEIN i Xarxa Natura 2000. Font: DTES.

L’entorn del Gurri, tot i no formar un bosc de ribera massa extens, destaca per l’estat de conservació, el seu baix grau d’intervenció i pel paper com a connector fluvial principal de la Plana de Vic, i per tant, la seva preservació és de gran importància a nivell de connectivitat ecològica. A escala local, la riera de Vilalleons i el torrent de Santa Eugènia també juguen un paper rellevant en aquest sentit.

En relació a possibles àrees de gestió cinegètica dins el municipi només trobem àrees de caça privada.

Malgrat no estigui protegit sectorialment, el turó del Puigsacost, és un entorn natural de certa importància i interès a nivell municipal, al limitar directament amb el nucli urbà i oferir visuals sobre tota la Plana de Vic. A més, cal destacar que aquest turó té, a nivell geomorfològic, les mateixes característiques que els turons de la Plana Ausetana (localitzats principalment a Tona), els quals formen part del PEIN. El motiu d’inclusió al PEIN és que aquest turons reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics i un gran atractiu en el conjunt de les conques centrals catalanes. Es tracta de testimonis relictuals de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. A més, s'ha de considerar l'especial fragilitat d’aquestes formacions, fàcilment erosionables i amb processos que poden esdevenir irreversibles.

FORESTS DEL CATÀLEG D’UTILITAT PÚBLICA

L’àmbit de Santa Eugènia de Berga no es troba dins de cap forest inclòs al catàleg.



ALTRES ESPAIS PROTEGITS

S’han estudiat altres elements de protecció del medi o de reconeixement dels valors ambientals que no son presents dins el T.M. estudiat, els quals anomenem a continuació:

Àrees d’interès geològic.

Espais naturals de protecció especial:

o Parcs nacionals.

o Paratges naturals d'interès nacional.

o Reserves naturals integrals.

o Reserva natural parcial.

o Parcs naturals.

o Reserva natural de fauna salvatge.

Xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona.

Zones humides

CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

Actualment és sabut i contrastat que per garantir la conservació de la biodiversitat és bàsic preservar no només els espais més valuosos des del punt de vista natural sinó que també cal garantir els principals fluxos ecològics entre aquests. Segons les teories de la conservació dels ecosistemes, per a garantir la conservació dels fluxos naturals entre els espais d’interès cal planificar i gestionar la matriu territorial on es troben immersos aquests espais cercant el màxim de permeabilitat biològica, i reforçar la connectivitat entre els espais d’interès natural mitjançant eixos de connexió principals. Entenem per connectivitat el grau de connexió física entre els paisatges identitaris (naturals o antropogènics) d’un lloc. La connectivitat es troba amenaçada bàsicament per dos factors:

(1) L’existència d’elements lineals que creen barreres. Solen ser infraestructures terrestres, com carreteres, vies de tren o canalitzacions artificials d’aigua, tot i que les línies elèctriques aèries també interfereixen negativament, tant en la connectivitat funcional com en la paisatgística. Aquestes barreres només poden ser travessades per la fauna o pels vianants exposant-se a un elevat risc i, per tant, es consideren mancades de permeabilitat. (2) L’aparició d’àrees edificades disperses en el territori, especialment urbanitzacions i polígons industrials. Aquestes àrees no només són barreres que dificulten la connectivitat funcional, sinó que solen alterar significativament el paisatge circumdant característic d’un indret.

En aquest sentit al municipi de Santa Eugènia de Berga no s’hi observa d’acord amb l’Inventari d’estructures de connectivitat a la xarxa viària de Catalunya cap infraestructura de connectivitat. Una anàlisi a escala supracomarcal dels principals fluxos de connectivitat terrestre i fluvial, situa


Santa Eugènia de Berga en una zona fora dels principals eixos orogràfics i fluvials

Il·lustració 24: Principals eixos estructurants i de connexió ecològica del territori de la Catalunya central. Font: DTS.

Així doncs, des del punt de vista de la connectivitat al municipi s’observa que les zones més aptes per la connectivitat, identificades a partir de la valoració conjunta de diverses variables (geomorfologia, hidrologia, anàlisi ecològica, etc.), es concentren a les zones arbrades i els cursos fluvials. Tenint en compte la previsió per part del PTPCC de desenvolupament d’una infraestructura viària i ferroviària que podria creuar transversalment el municipi s’ha considerat adient identificar les zones més aptes per a la connectivitat també en aquesta zona amb l’objectiu de facilitar (mitjançant el reconeixement i la protecció d’aquests sòls de valor connector a l’entorn de la infraestructura prevista per part de la nova proposta del POUM) que el disseny de la infraestructura tingui en compte les zones més aptes per a la connectivitat i asseguri el manteniment de la connectivitat longitudinal, com a mínim a les dues zones més aptes identificades (encerclades en lila a la següent il·lustració):



Il·lustració 25: Connectivitat ecològica (Amb propostes viàries del PTPCC). Font: ACC-2016 a partir de diverses fonts.

D’altra banda es presenta a continuació el mapa de connectivitat amb la proposta de noves vitalitats proposades pel POUM a l’alternativa 1 de planejament (que com es veurà més endavant en aquest mateix document correspon a l’alternativa escollida).

Il·lustració 26: Connectivitat ecològica (Amb punts de conflicte tenint en compte la proposta del POUM que s’avalua en aquest document). Font: Equip redactor i ACC 2016.

La proposta de desplaçar cap al nord la Ronda Sud de Vic millora des del punt de vista de la connectivitat longitudinal perquè es deixa d’afectar zones amb elevat potencial connector tant a la zona de la confluència del Gurri amb la Riera de Vilalleons com a les zones arbrades situades al sud de la Serra de Sant Marc. A més la proposta inclou la construcció d’un túnel en aquesta


mateixa serra que ajudarà a disminuir l’efecte barrera que es derivarà de l’eventual construcció d’aquesta infraestructura. Caldrà emperò parar atenció a les zones marcades en lila al mapa on coincideixen àrees aptes per la connectivitat tant social com ecològica i que la proposta ha de tenir en comte per a assegurar les actuacions necessàries per al manteniment de la connectivitat en aquests punts.

D’altra banda la proposta del POUM també preveu la construcció d’una variant a l’oest del nucli urbà, En aquest cas des del punt de vista de la connectivitat aquesta variant presenta dos punts sobre els que cal parar especial atenció en el seu disseny, es tracta de la zona més propera al Puigsacost i la zona per on es travessa la riera de Vilalleons. A continuació podem veure’n el detall:

Il·lustració 27: Punts crítics pel que fa a la connectivitat de la nova variant proposada (esquerra: Puigsacost, Dreta: Riera de Vilalleons). Font: ACC 2016 i Equip redactor.

2.1.4 QUALITAT DEL PAISATGE

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya crea el catàleg de paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials, i d’aquesta manera adopta els principis i estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del paisatge promogut pel Consell d’Europa. La zona estudiada s’emmarca en l’àmbit de les Comarques Centrals d’acord amb la zonificació dels catàlegs del paisatge.

A falta de la finalització dels treballs corresponents al catàleg del paisatge de les Comarques Centrals, el paisatge de Santa Eugènia es pot definir a través de 3 unitats paisatgístiques bàsiques: el paisatge agrari (corresponent als camps agrícoles, hortes i pastures), el forestal (corresponent als boscos i entorns de ribera) i el paisatge urbà (corresponent a les zones urbanitzades i infraestructures).

En el cas de Santa Eugènia de Berga, el paisatge agrari és localitza a les zones més planeres i forma la matriu subjacent d’aquest territori. No obstant, aquest paisatge es veu de vegades fragmentat per zones forestals esfilagarsades que ressegueixen majoritàriament els cursos fluvials que solquen el terme municipal, especialment la riera de Vilalleons o el riu Gurri. D’aquesta manera, es pot parlar d’un paisatge en mosaic agroforestal, però on la presència del conreu és clarament majoritària. Tal com es pot veure a la següents simulacions:



Il·lustració 28: Vista del nucli amb les zones urbanitzables en primer terme i al fons el nucli de Vic. Font: ICGC.

Il·lustració 29: Vista del nucli des del sud. Amb la zona industrial en primer terme i el curs de la Riera de Vilalleons i el bosc de ribera associat. Font. ICGC.

D’altra banda, les zones més elevades del municipi, situades principalment al voltant del turó de Puigsacost, turó de Sant Marc i l’àmbit del pantà de Sala d’Heures, es troben bàsicament ocupades per bosc dens i formen clarament una unitat paisatgística diferenciada.

Per últim el paisatge urbà agrega principalment el nucli urbà de Santa Eugènia de Berga i els polígons industrials adjacents, així com algunes agregacions de masos i explotacions agràries.

Per últim s’ha considerat adient presentar l’anàlisi de les visibilitats des dels punts d’observació considerats principals, que coincideixen amb les zones de


major freqüentació i les mes elevades. Gràcies a la recent publicació de les dades LIDAR per part de l’ICGC s’ha pogut elaborar l’anàlisi de les visibilitats considerant les pantalles visuals (arbres, edificacions, etc.). Tot plegat es pot veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 30: Visibilitats Font: ACC, 2016.

2.1.5 RISC AMBIENTAL

Es considera el risc ambiental com aquelles contingències desfavorables tant pel que fa als efectes sobre les persones com a la resta de l’entorn. Aquestes poden ser derivades de l’acció contundent dels riscos d’esfondraments i d’inestabilitat de vessants, de les inundacions fluvials, i també les que són de caire sísmic. A la vegada, s’ha considerat la sequera i els incendis forestals, a més de l’exposició als riscos tecnològico-industrials.

PERILLOSITAT GEOLÒGICA

Els anomenats riscs geològics solen trobar-se fortament condicionats per trets característics bàsics del territori i en gran part per la seva geomorfologia.

Tal com s’ha vist, la major part del terme municipal presenta terrenys majoritàriament planers, amb pendents inferiors al 5%. Només trobem zones amb pendents elevats (superiors al 20% i en alguns casos al 50%) als entorns dels turons de Puigsacost i Sant Marc, així com a la vall que forma la riera de Vilalleons quan entra al municipi pel SE.

Tot i que, a priori, caldrà preveure perillositats molt baixes enfront a moviments de vessant o en relació al risc d’esfondraments, es recomana l’elaboració d’un estudi geològic específic en cas que es prevegin zones de desenvolupament urbanístic al voltant del turó de Puigsacost.



RISC D’INUNDACIONS (vegeu apartat 2.1.4 d’aquest mateix document).

RISC SÍSMIC

El Sismicat, Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya, defineix diverses zones segons la seva perillositat a patir sismes i les característiques de cada lloc. Les actuacions d’un municipi davant d’una emergència sísmica queden reflectides en el Pla d’Actuació Municipal (PAM). També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir l’operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa.

Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal:

Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn associat de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1. del SISMICAT.

Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència (dany sofert per un municipi consistent en més de 50 edificis inhabitables o més d’un 10% del total d’edificis del municipi inhabitables) en el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla [SISMICAT].

La intensitat sísmica a Santa Eugènia de Berga és VII-VIII, i es supera el llindar d’intensitat per tant el municipi cal que tingui Pla d’Actuació Municipal.

RISCOS TECNOLOGICO-INDUSTRIALS - RISC QUÍMIC

D’acord amb el Mapa de Protecció Civil de Catalunya elaborat per la Direcció General de Protecció Civil, el T.M. estudiat no compta amb cap empresa inclosa dins el PLASEQCAT.

RISC DERIVAT DEL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

El T.M. queda fora de l’àmbit del TRANSCAT, no així el municipi veí de Vic.

RISC D’INCENDI

Els incendis forestals estan íntimament lligats al règim climàtic mediterrani. L’eixut estival, unit a les altes temperatures estableixen les condicions òptimes per a l’extensió del foc. Però si l’aparició d’incendis espontanis és un fenomen rar – tot i que periòdic en el temps -, l’acció antròpica tendeix a incrementar el nombre de successos, que poden ser devastadors en les condicions climàtiques esmentades.

El Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) estableix que el municipi de Santa Eugènia de Berga presenta un risc d’incendi molt baix. No existeix cap zona significativa del municipi que es pugui veure afectat per un risc elevat d’incendi forestal. Presenta una vulnerabilitat baixa i està exclòs dels perímetres de protecció prioritària.


2.1.6 DETERMINACIÓ DE LA SENSIBILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI

L’objectiu d’aquest apartat és oferir un anàlisi sintètic dels requeriments ambientals que s’han tingut en compte en el desenvolupament del present document. No es tracta aquí de proposar una ordenació concreta, sinó més aviat de presentar de forma integrada els requeriments ambientals més importants. Tot plegat ha de servir de base per a l’elaboració d’una proposta concreta d’ordenació, que a més del criteris urbanístics, territorials i socioeconòmics, consideri també els requeriments ambientals.

La determinació de la sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat mitjançant l’aplicació d’un model cartogràfic basat en SIG (Sistemes d’informació geogràfica) que ha integrat diferents aspectes del medi, que s’han considerat vinculants.

L’anàlisi de la sensibilitat ambiental es basa en considerar aquells elements que presenten un potencial més elevat per la biodiversitat, la connectivitat ecològica i un millor estat de conservació des del punt de vista ecològic. Per a fer aquesta valoració s’ha generat una capa d’informació en format ràster.

La nova capa ha estat generada a partir de la combinació de capes digitals d’informació de les diferents variables considerades. Així, a cada variable considerada se li ha assignat un rang de valors en funció de les seves característiques ambientals en el marc del context territorial en el que s’emmarca el present document.

El rang de valors té el seu límit inferior en 1, mentre que el seu límit superior depèn del rang valors que pugui adquirir la variable. Es valora cada punt del mapa respecte a una variable concreta el valor mínim de la qual és sempre 1 (ó 0 per aquelles variables que en un punt concret no apareixen) i per tant els valors que s’assignen a cada capa no serveixen per a valorar la importància d’aquesta capa respecte a la resta de capes, el que es pretén es obtenir una capa d’informació que valori el conjunt de les variables. Tot i així les capes que presenten molts registres, com en el cas de la capa referent als usos del sòl, s’han reclassificat mitjançant l’assignació de valors numèrics que responen al grau d’importància relativa d’acord amb l’anàlisi del perfil ambiental que s’ha desenvolupat en aquest mateix document.

Per a un píxel donat, el resultat representa el sumatori dels diferents valors de cadascuna de les variables, i dóna un valor relatiu (a mode d’índex) sobre l’interès i les potencialitats del punt en relació a la sensibilitat ambiental. En conseqüència, la intenció és poder establir el valor de l’espai en aquest sentit i, per tant, els resultats tenen vocació de ser comparatius entre punts. El resultat és per tant a valoració de la sensibilitat ambiental per a cada punt en relació a la resta del territori municipal.

A la següent taula, es presenten els valors que s’han assignat a cada capa per a l’obtenció del mapa de sensibilitat:



Taula 13: Reclassificació de les capes considerades per a determinar la sensibilitat ambiental. Font: ACC – 2015 a partir de diverses fonts.

1.-Usos del sòl Valors

Boscos densos de ribera 9

Aigües continentals 9

Boscos densos (no de ribera) 8

Prats i herbassars 8

Boscos clars (no de ribera) 7

Matollars 7

Canals i basses i agrícoles 6

Conreus 5

Plantacions de plàtans 5

Plantacions de pollancres 5

Sòls nus forestals 4

Zones d'extracció minera 3

Zones esportives i lúdiques 2

Vies de comunicació 1

Zones urbanitzades 1

2.-Hàbitats Valors

Boscos 6

Conreus 3

Prats i herbassars 4

Matollars 5

Àrees urbanitzades i camps abandonats 1

3.-Hàbitats d'interès comunitari Valor

Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion) 5

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 4

Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del Carpinion betuli 3

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 2

Pinedes mediterrànies 1

4.-Xarxa hidrogràfica Valor

Eix fluvial (àmbit d’influència de 25 metres com a màxim) 1

5.- Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals Valor

Sòl de protecció especial 1

Sòl de protecció preventiva 2

6.- Pendents Valor

Menys del 5% 1

5 - 10% 2

10 - 15% 3

15 - 20 % 4

més del 20% 5

7.- Visibilitats Valor

Zones visibles 1

Zones no visibles 0

En la següent il·lustració es presenta el resultat obtingut pel que fa a la determinació de la sensibilitat ambiental:


Il·lustració 31: Sensibilitat ambiental. Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

En coherència amb el que s’ha anat veien en els diversos apartats d’aquest document, les zones amb més sensibilitat ambiental es concentren al sud est del T.M. Cal però destacar els cursos fluvials en especial la Riera de Vilalleons i el Gurri que presenten trams amb sensibilitat a molt elevada així com la riera de Santa Eugènia que presenta trams d’elevada sensibilitat propers al nucli urbà. Per últim com ja s’ha vist cal destacar l’elevada sensibilitat del Turó de Puigsacost.

2.2 OBJECTIUS AMBIENTALS

Considerant, per una banda els objectius ambientals fixats en l’àmbit internacional, europeu, estatal, autonòmic i local i els principis per al desenvolupament urbanístic sostenible, i per l’altre els principals aspectes ambientals detectats en aquest mateix document, s’estableixen els objectius ambientals específics per al desenvolupament del POUM de Santa Eugènia de Berga.

Cal remarcar, que aquests objectius fan referència únicament a l’àmbit estricte del municipi de Santa Eugènia de Berga d’acord amb la proposta avaluada. Amb tot, estan plantejats amb visió integradora de manera que, encara que formalment s’apliquin a l’àmbit objecte del Pla, a la pràctica tenen com a objectiu millorar globalment els aspectes ambientals del conjunt del territori.



Es presenten a continuació per a cada element definidor del perfil ambiental municipal els objectius ambientals i els subobjectius que els desenvolupen, per posteriorment presentar els objectius de forma jerarquitzada.

OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL, MOBILITAT

A.- Model d’ocupació i ordenació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents. Promoure la mobilitat sostenible i una xarxa viària integrada.

1 Disminuir la superfície de sòl urbà o urbanitzable en espais vulnerables ambientalment. Prioritzar actuacions de reutilització i reciclatge en sòl urbà.

2 Promoure la compactació del nucli existent i respectar la tipologia edificatòria del municipi.

3 Estudiar el creixement del municipi a partir del desenvolupament dels sectors pendents del planejament vigent i propiciant un creixement compacte i continu.

4 Condicionar el planejament a l’estudi de la sensibilitat ambiental (apartat 2.1.6 del present document).

5 Dotar el municipi d’una xarxa d’espais verds urbans que facilitin una relació tova entre les zones urbanes i l’entorn no urbanitzable.

6 La rehabilitació o reconstrucció de les edificacions incloses en el catàleg de masies i cases rurals hauran de respondre a raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. Tenir en consideració en la elaboració de l’esmentat catàleg el document “Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals”.

7 Catalogar els camins rurals que permeten l’accés al sòl no urbanitzable i preveure les característiques que aquests hauran de tenir (amplada, tractament del ferm...) així com les distancies a les que es podrà situar qualsevol tanca o edificació.

CICLE DE L’AIGUA

B.- Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.

1 Prioritzar tipologies urbanístiques que comporten menor consum d’aigua. 2 Exigir en totes aquelles tipologies urbanístiques o edificatòries on resulti

viable, sistemes de captació i emmagatzematge d’aigües pluvials. 3 Fomentar la reutilització de les aigües pluvials, depurades, grises, etc.

Segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos. 4 Minimitzar els espais impermeables, establint superfícies màximes i

l’exigència de paviments porosos, per tal de facilitar la infiltració de l’aigua de pluja.


5 Preveure, en les zones lliures d’edificació del sòl urbà i urbanitzable, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria).

6 Adequar els creixements i les activitats a la disponibilitat d’aigua, i donar directrius de consum responsable i la conservació i millora de la qualitat de l’aigua.

7 Definir una xarxa separativa d’aigües residuals conduïdes a l’estació depuradora i aigües de pluja, amb la precaució de col·locar elements de registre que impedeixin els pas de materials en suspensió.

ATMOSFERA

C.- Ambient atmosfèric: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.

1 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. Mitjançant la potenciació de modes de transport més eficients i models d’assentament més compactes.

2 Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants. 3 Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. 4 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic o privat) i

evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

5 Fomentar l’ús d’energies netes i la reducció de l’ús de les energies no renovables.

6 Introduir mesures per a millorar l’ecoeficiència dels edificis en la normativa. 7 Regular la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i de

transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.

RESIDUS I MATERIALS

D.- Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o contenidorització. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

1 Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus.

2 Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i la seva gestió.

3 Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.



BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

F.- Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni en general: considerar la biodiversitat de l’entorn estudiat en l’ordenació. Amb l’objectiu de facilitar la integració de les zones amb elements naturals del sòl urbà i urbanitzable. amb el context ecològic en que s’emmarca.

1 Preservar els elements d’interès ambiental protegits, reconeguts o catalogats pel planejament territorial, urbanístic i sectorial, amb una proposta normativa coherent amb les determinacions del planejament de rang superior.

2 Preservar els sòls de valor agrícola del municipi, tenint en compte fomentant la perspectiva d’adaptació al canvi climàtic.

3 Garantir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari. Incloure mostres suficients d’altres hàbitats naturals i seminaturals no representats o insuficientment representats. En cas que això no sigui possible, aquests hàbitats s’inclouran preferentment dins del sistema d’espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent.

4 Fomentar la naturalització dels espais lliures. Tot evitant la proliferació d’espècies bioinvasores.

5 En relació als terrenys forestals, caldrà establir una zonificació i una regulació adequades, d’acord amb la legislació sectorial aplicable.

6 En relació amb la regulació de la xarxa de camins rurals i l’accés motoritzat al medi natural, caldrà atendre a allò que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 166/1988, de 8 de juliol, de desplegament.

7 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL

G.- Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.

1 Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals.

RISCOS

H.- Incloure l’anàlisi dels riscos al si del procés de planejament amb l’objectiu de fer front als riscos observats i prendre les mesures pertinents per a minimitzar-ne els efectes

1 Preveure les obres necessàries per a minimitzar el risc lligat a la inundabilitat, avaluat en l’estudi d’inundabilitat que s’hauria de realitzar, de la Riera de Vilalleons i de la Riera de Santa Eugènia. Així com una ordenació coherent amb la zonificació del risc d’inundabilitat.


2.2.1 JERARQUITZACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS

Objectiu 1 Model d’ocupació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionats ambientals existents. Promoure la mobilitat sostenible i una xarxa viària integrada.

Objectiu 2 Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni en general: considerar la biodiversitat de l’entorn estudiat en l’ordenació, amb l’objectiu de facilitar la integració de les zones amb elements del sòl urbà i urbanitzable amb el context ecològic que s’emmarca.

Objectiu 3 Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.

Objectiu 4 Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.

Objectiu 5 Ambient atmosfèric: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.

Objectiu 6 Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o contenidorització. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

Objectiu 7 Incloure l’anàlisi dels riscos al si del procés de planejament amb l’objectiu de fer front als riscos observats i prendre les mesures pertinents per a minimitzar-ne els efectes.

2.2.2 INDICADORS AMBIENTALS

Per a una valoració sistematitzada del compliment dels objectius ambientals plantejats per aquest DIE, es presenta en aquest apartat la proposta dels indicadors d’avaluació del pla. S’han assumit els indicadors bàsics plantejats al document “ Indicadors per a l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal” elaborat pel Departament de Territori i sostenibilitat. El càlcul dels indicadors es durà a terme a la fase d’aprovació inicial del POUM.

INDICADOR B1 – PERCENTATGE D’OCUPACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE.

L’indicador pretén estimar el nivell de pressió que exerceixen els diferents usos i activitats ubicades en el sòl no urbanitzable en l’estat actual. El càlcul consisteix a dividir la superfície de sòl no urbanitzable ocupada (SsnuO) per usos i activitats que incideixen en la fragmentació del territori per la superfície total del sòl no urbanitzable (Ssnu) i multiplicar el resultat per 100 per tal d’obtenir el percentatge d’ocupació.



SsnuO: superfície de SNU ocupada per usos i activitats que incideixen en la fragmentació del territori, d’acord amb els usos que es presenten a la següent taula (d’acord amb el nivell 3 del MCSC-2009).

Taula 14: Usos que incideixen en la fragmentació del territori. Font: DTES i MCSC. Nom ús Sup. (Ha) al SNU % respecte al total del SNU

Altres construccions

Grans vial

Moviments de terres

Hivernacles en bancals

Assentament agrícola residencial

Urbanitzacions

Cases aïllades

Colònies i nuclis aïllats

Centre urbà

Eixample

Habitatges unifamiliars

Granges

Naus d’ús agrícola

Serreries

Zones d’extracció minera

Polígon industrial ordenat

Polígon industrial sense ordenar

Indústries aïllades

Complexos comercials i d’oficines

Càmpings

Complexos administratius

Equipaments sanitaris

Cementiris

Equipaments educatius

Centres culturals

Zones d’esport

Camps de golf

Autopistes i autovies

Carreteres

Estacions d’autobusos

Àrees de serveis en xarxa viària

Vies de ferrocarril

Centrals eòliques i solars

Preses

Infraestructures elèctriques

Depuradores i potabilitzadores

Desalinitzadores

Telecomunicacions

Abocadors

Plantes de tractament

Zones verdes viàries

Zones verdes ferroviàries SNU sense usos fragmentadors

Càlcul de l’indicador 100 → ,

,100 %

Interpretació del resultat

i > 10% 5% < i ≤ 10% 3% < i ≤ 5% 2% < i ≤ 3% i ≤ 2% Pressió severa

Pressió important

Pressió mitjana

Pressió moderada

Pressió baixa


INDICADOR B2 – PERCENTATGE DE SÒL ARTIFICIALITZAT

L’objecte de l’indicador és estimar el consum de sòl al municipi, és a dir, la seva artificialització. El càlcul consisteix a dividir la suma de les superfícies artificialitzades del municipi per la superfície del municipi i multiplicar el resultat per 100 per tal d’obtenir el percentatge. Utilitzant les dades següents:

Surbana: superfície urbana actual en hectàrees. Surbanitzable: superfície urbanitzable planificada. SsistSNU: superfície de sistemes generals en SNU, excepte el sistema

d’espais lliures, sistema costaner i sistema hidrogràfic. Smunicipi: superfície total del municipi.

i= (Surbana+ Surbanitzable +SsistSNU / Smunicipi) x 100

INDICADOR B3 – PREVISIÓ DE NOUS HABITATGES

Es pretén amb aquest indicador es pretén avaluar si la previsió de nous habitatges prevista en el POUM avaluat és desmesurada tenint en compte el creixement de població previst. Per valorar aquest indicador comparem la població en número d’habitants que ocuparà el número d’habitatges nous previstos amb el creixement de població previst pel POUM d’acord amb la fórmula següent:

i= H+Ph /∆P i=

H: Núm. Hab. nous previstos en el període de temps de vigència del POUM. ∆P: Inc. de població previst en el període de temps de vigència del POUM. Ph: Mitjana dels habitants per llar al municipi.

Interpretació del resultat

La previsió de nous hab. segueix un criteri d’eficiència en el consum de ò

La previsió de nous hab. és coherent.

El núm. de nous hab. sobrepassa les previsions de creixement.

INDICADOR B4 – GRAU DE PROTECCIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE

L’objectiu d’aquest indicador és valorar la protecció del sòl no urbanitzable en base a la protecció fixada pel planejament territorial i sectorial. El mètode de càlcul és dividir la superfície de sòl de protecció especial del planejament urbanístic per la superfície de sòl de protecció especial fixada pel planejament territorial.

i = S1/S2

S1: Superfície del conjunt de zones en sòl no urbanitzable que contingui restriccions als usos genèrics admesos en sòl no urbanitzable per l’article 47 de la Llei d’urbanisme per raons de protecció ambiental. S2: Superfície total de sòl qualificat com a “sòl de protecció especial” pels plans territorials parcials en el municipi. El resultat no es pot situar per sota d’1, perquè en aquest cas no es donaria compliment a les determinacions del planejament de rang superior.


64 ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ


L’aplicació dels criteris d’ordenació i urbanització sostenibilista en el planejament, a fi d’assolir els objectius i criteris ambientals assenyalats en els punts anterior, s’ha realitzat mitjançant el treball conjunt amb l’equip redactor de la proposta d’ordenació i l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. De tot aquest procés se n’ha derivat la proposta analitzada, que correspon a l’alternativa 1. A més també s’ha tingut en compte l’alternativa 0 que correspon al planejament vigent i l’alternativa 2 que correspon a una segona proposta, finalment no desenvolupada.

3.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES

3.1.1 ALTERNATIVA 0

L’alternativa 0, representa, com s’ha dit, el manteniment del planejament vigent. La descripció de l’estat del planejament a Santa Eugènia de Berga s’ha presentat en apartats anteriors d’aquest mateix document. En aquest punt ens centrarem doncs en presentar de forma sintètica les característiques més importants des del punt de vista ambiental.

Il·lustració 32: Planejament municipal vigent. Font:Equip redactor.

ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ 65

En relació als sectors de planejament derivat, cal destacar el del Pla Parcial El Català (ja executat), així com els del Pla Parcial Puigsacost i Pla Parcial Ronda, ambdós situats al sud del nucli urbà i pendents de desenvolupar.

Il·lustració 33: Nucli urbà. Alternativa 0. Font: Equip redactor

Les previsions de creixement més destacables des del punt de vista de la seva afecció ambiental són les situades al sud del Puigsacost (PAU Puigsacost Alt,



Mig i Baix) que es situen en zones d’elevada sensibilitat ambiental en relació a la resta de polígons del sòl urbà.

En relació al sòl no urbanitzable, aquest es divideix en les següents zones:

Valor agrícola – clau 10. Comprèn els terrenys que es preserven del procés d’edificació, parcel·lació i urbanització donat el seu valor agrícola.

Protecció de l’edificació rústega – clau 11. Comprèn els terrenys ocupats per edificacions antigues aïllades i els seus entorns.

Reserva forestal – clau 12. Comprèn els terrenys ocupats per masses arbòries.

Protecció del paisatge – clau 13. Comprèn aquells terrenys, que per les seves característiques naturals i paisatgístiques, han d’ésser objecte d’una especial protecció pel seu valor formal i ecològic.

D’altra banda tal com es detalla a la memòria del Pla, s’han detectat un seguit de mancances urbanístiques a Santa Eugènia de Berga que deriven, entre d’altres raons, de la situació del Planejament vigent que correspon a l’alternativa 0. Aquestes mancances són indicades a la Memòria de l’Avanç de Pla.

3.1.2 SOLUCIONS COMUNES A LES ALTERNATIVES 1 I 2

Les dues alternatives que es plantegen parteixen d’un seguit de bases i criteris comuns compartits en ambdues alternatives (1 i 2). Aquest criteris són en síntesi:

EN RELACIÓ A LES COMUNICACIONS I A LA MOBILITAT

Encaix territorial: Desplaçar al nord el traçat de la ronda sud de Vic aprofitant els accessos existents a la C‐17 (accés sud Vic) i a la C‐25 (Calldetenes i Folgueroles), evitant que la nova infraestructura talli pel mig el terme municipal, passant entre Calldetenes i el nord de la Serra de Sant Marc mitjançant un túnel.

Com a complement, es preveu una solució a curt termini, que no implica un nou traçat viari si no la transformació del Camí del Bulló com a carretera. Aquesta nova carretera, adaptada al pas de camions, servirà com a solució ràpida i provisional per l’accés directe al polígon.

Variant B‐520: Es preveu el pas per l’oest del nucli, aprofitant la traça de l’antic camí Ral de Taradell a Vic. Aquesta variant voreja el Puigsacost fins al camí del Bulló. A partir d’aquí, la traça proposada és diferent en cada alternativa.

TRAMA URBANA

Prioritzar el desenvolupament del sector Centre. Es delimiten dues àrees de compleció AC1.1 i AC1.2.

Anella verda: S’estructuren el conjunt de places i parcs per tal de generar un sistema d’espais lliures comunicats entre ells preveient un itinerari al voltant de l’àrea urbana residencial. Aquest connector verd es recolza


sobre el Torrent de Santa Eugènia, el Passeig de la Font del Rossinyol i l’espai lliure del polígon industrial. Aquesta anella verda serveix també per a fer més permeable l’àrea urbana i afavorir el pas de la biodiversitat.

Noves reserves de sòl per activitat econòmica: es preveu ampliació del polígon industrial el Bulló, i es canvia l’ordenació de l’AMU 8.1 preveient usos terciaris, que donin front a la carretera.

Àmbits de sutura. Es preveuen alguns àmbits d’intervenció dins del teixit consolidat per tal de resoldre petites problemàtiques d’accessibilitat, urbanització o cessions pendents que no comporten la previsió de nova edificabilitat:

Millorar l’accessibilitat al nucli antic es preveu el tractament com a viari cívic dels carrers del nucli antic.

Regular els teixits urbans. La proposta de zonificació és comú a les dues alternatives adaptant la regulació del planejament vigent a la realitat consolidada i als criteris de codificació del Mapa Urbanístic de Catalunya.

SÒL NO URBANITZABLE:

Protecció dels espais naturals: o Sòl de protecció especial: Les àrees boscoses ‐ Puigsacost, el

bosc de Sala‐d’heures i la Serra de Sant Marc. o Àrees agrícoles.

Potenciar i regular les activitats econòmiques en sòl rústic. Potenciar la xarxa de camins rurals, recuperar traces de camins històrics i

definir els camins estructuradors. Pla Especial Puigsacost: millorar la urbanització del carrer de Puigsacost i la

seva connexió amb el camí antic de Taradell a Vic, regular les possibilitats d’ampliació dels habitatges existents i convertir l’antic dipòsit en desús en un mirador, lligat a l’obertura de nous itineraris verds des del nucli urbà.

Regularitzar la situació del Càmping mitjançant Pla Especial, garantint la seguretat en vers la inundabilitat del Torrent del Migdia i de manera respectuosa amb l’entorn.

3.1.3 ALTERNATIVA 1: VARIANT

L’alternativa 1 correspon a la proposta finalment escollida.

Aquesta alternativa aposta per desviar la B‐520 com a variant per l’oest de l’àrea urbana, dissuadint als vehicles del pas per l’actual travessia urbana:

Es preveu l’ampliació del polígon industrial del Bulló, AC5, que permetrà reservar nous sòls per activitats econòmiques i noves àrees d’aparcament per a camions.

Al nucli urbà es preveu completar el carrer escoles, des de l’accés sud de la B‐520 fins a la carretera de Sala‐d’heures. La compleció d’aquest carrer es realitza mitjançant 4 Àmbits de compleció: AC2, AC3, AC4 i AC8

Pel que fa a les dades dels àmbits previstos en aquesta alternativa, es poden veure a la següent taula:



Taula 15: Superficies Alternativa 1. Font: Equip redactor

La proposta de l’alternativa 1 es presenta a la Memòria i plànols de l’Avanç de Pla.

3.1.4 ALTERNATIVA 2: RONDA

L’alternativa 2 correspon a una proposta estudiada però no desenvolupada. Aposta per una ronda més propera a l’àrea urbana en el seu sector nord. Les principals característiques d’aquesta alternativa són explicades a la Memòria i plànols de l’Avanç de POUM.

Pel que fa a les dades dels àmbits previstos en aquesta alternativa, es poden veure a la següent taula:

Taula 16:Quadre de superfícies de l’alternativa 2. Font: Equip redactor

La proposta de l’alternativa 2 es pot consultar als plànols de l’Avanç del POUM.

3.1.5 JUSTIFICACIÓ URBANÍSTICA DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

Tal com es detalla a la memòria del pla des del punt de vista urbanístic es justifica l’alternativa 1 com la més adequada atenent a les següents consideracions destacables des del punt de vista dels seus efectes ambientals:

Millora de l’estructura de comunicacions: Per al pas alternatiu de la B‐520 es considera més adequada l’opció de l’alternativa 1. L’opció de


l’alternativa 2 no és prou clara en aquest sentit, ja que un cop arribat a la rotonda del Gener convida a continuar per la carretera d’Arbúcies.

Resoldre les problemàtiques de l’estructura urbana : L’alternativa 1 és més complerta ja que preveu la prolongació del carrer Escoles fins a la Carretera de Sala‐d’heures, dotant al nucli d’un nou accés rodat a la seva banda est.

Ajustar el creixement previst: Les dues alternatives presenten un creixement semblant que s’aproxima a l’escenari moderat previst a les projeccions demogràfiques i molt menor al previst al planejament vigent. Si bé és cert que l’alternativa 2 el nombre d’habitatges previst és més petit, la diferència no és substancial.

Nous sòls per activitats econòmiques: Les dues alternatives presenten una ampliació del polígon industrial del Bulló, tot i que l’alternativa 2 presenta un àmbit 4 hectàrees superior i 12.000 metres més de sostre terciari. Es considera més adequat la delimitació de l’alternativa 1 ja que respecta l’entorn natural del Bulló.

La resta d’objectius considerats, cohesionar el nucli urbà, delimitar el sistema hidràulic, protegir l’entorn natural amb una regulació compatible amb l’explotació econòmica, es resolen de manera comuna a les dues alternatives.

3.1.6 DESENVOLUPAMENT DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

En aquest apartat es presenta de forma sintètica les principals estratègies de desenvolupament que acompanyaran el desenvolupament, en fases posteriors del planejament, de les propostes plantejades per l’alternativa 1, que correspon a l’alternativa escollida.

ENCAIX TERRITORIAL

La ronda sud de Vic prevista al PTPCC travessa el terme municipal longitudinalment tallant el sòl rústic i travessant el Serrat de Sant Marc. La proposta del Pla opta per reinterpretar aquesta previsió adaptant‐la a una escala més precisa, respectant les preexistències (tant elements naturals com les activitats existents) i aprofitant els accessos existents a la C‐17 i la C‐25. Es preveu un traçat més al nord del terme, seguint el contorn de Vic, que preveu una rotonda per enllaçar amb la B‐520 i un túnel per travessar la Serra de Sant Marc.

ESTRUCTURA DE COMUNICACIONS INTERNA

El POUM proposa una variant de la B‐520 a l’oest que permeti descarregar el trànsit a l’interior del nucli i millori les comunicacions entre Vic i Taradell amb un pas més ràpid per Santa Eugènia de Berga. Aquesta variant es recolza sobre el nou Àmbit de Compleció 5 – ampliació Bulló, completant el nucli urbà per l’oest. La major part del traçat de la variant no presenta dificultats orogràfiques, tot i que entre el camí del Bulló i la B‐520 vorejant el Puigsacost



té alguns trams amb pendents del 8%. Tal com es pot veure a la Memòria de l’Avanç, on es defineix el perfil i seccions del tram sud de la nova variant.

El POUM proposa establir una xarxa de camins estructuradors.

ESTRUCTURA NUCLI URBÀ

La nova estructura viària del nucli urbà pretén resoldre els problemes de comunicació entre els diferents barris, en especial en sentit est‐oest, superar les barreres existents pel trànsit de la carretera d’Arbúcies i la topografia, i millorar la convivència dels vehicles i vianants als carrers del nucli antic:

Mitigar l’efecte barrera: Un cop executada la variant de la B‐520 el trànsit de la carretera d’Arbúcies disminuirà notablement i facilitarà petites actuacions sobre la urbanització que permetin millorar el creuament tant per trànsit rodat com per vianants.

Mallar l’estructura de carrers: o Desenvolupament del Sector Centre permetent relligar les àrees

est i oest. o Completar el carrer Escoles – vial de vora est.

Pacificar els carrers del nucli antic.

ESTRUCTURA DELS SISTEMES URBANÍSTICS

La proposta del POUM pretén generar una sèrie de recorreguts que per una banda permeti millorar les relacions i accessibilitat dels diferents equipaments a la vegada que uneixi els parcs i places existents previstos formant una estructura d’espais lliures que s’ha anomenat anella verda (veure plànols i Memòria de l’Avanç de POUM).

Aquesta anella verda es fonamenta en la preexistència del Torrent de Santa Eugènia que voreja el nucli per l’est i nord, de manera que aprofitant el seu entorn natural i els recorreguts a través dels espais lliures a l’interior del nucli urbà s’acaba configurant una estructura de connectors verds per recórrer tota l’àrea urbana i el seu entorn.

Aquest element permet millorar les relacions internes i a la vegada assegura la permeabilitat de l’àrea urbana facilitant que l’entorn natural travessi el nucli com a element de pas de fauna i com a element paisatgístic. S’aconsegueix connectar dos límits naturals del nucli, el Puigsacost i el Torrent de Santa Eugènia, a través de recorreguts verds dins l’àrea urbana.

La actuacions bàsiques per la creació d’aquesta estructura d’espais lliures són:

Nova àrea de centralitat. Amb nous equipament i espais lliures. Arranjament del Torrent de Santa Eugènia. Es preveu un itinerari per a

vianants des de la Font Xica fins al final del polígon del Bulló. Accessibilitat del Puigsacost. A través del Pla Especial previst per completar

la urbanització del carrer d’accés i regular les edificacions existents en sòl rústic es preveu transformar l’antic dipòsit en un mirador, preveient un camí d’accés i connexió fins a la zona esportiva de manera segura.


Dins d’aquesta estructura d’espais lliures es consideren tres tipologies, que tindran un tractament diferent:

Places o jardins urbans: espais acotats inserits a la trama urbana, que poden ser de caràcter més dur com són les places del nucli antic o amb un tractament més tou com les places amb jocs infantils o altres elements

Parcs urbans i espais connectors: grans espais dins la trama urbana, on la vegetació pren gran importància i es configuren com a àrees verdes de passeig, són els espais lliures del Passeig de la Font del Rossinyol o l’espai lliure del polígon del Bulló, que a la vegada fa de barrera vegetal entre la zona residencial i industrial. Aquests espais no generen una activitat pròpia però serveixen per comunicar i relacionar diferents places i equipaments.

Entorns naturals: espais relacionats amb l’entorn natural, situats fora de l’àrea urbana, però que es pretén apropar i incloure dins del sistema d’espais lliures. Es tracta de l’entorn del Torrent de Santa Eugènia i del Puigsacost. Aquests espais tenen riquesa pròpia i per tant el seu tractament és bàsicament un arranjament que permeti el pas dels vianants.

Per últim, pel que fa als àmbits de desenvolupament la proposta del POUM es desenvolupa a partir de tres tipus d’àmbit. Els Àmbits de compleció (on es preveuen creixements), els àmbit de remodelació (àmbits ja previstos als que es canvia l’ús admès) i els àmbits de sutura (per resoldre disconformitats sense generar nova edificabilitat). En síntesi els àmbits previstos són indicats a la Memòria i plànols de l’Avanç.



3.2 VALORACIÓ AMBIENTAL

Es confrontaran les alternatives descrites en el punt anterior amb els objectius ambientals definits en aquest mateix document a partir de la diagnosi ambiental realitzada.

L’alternativa més ben valorada és l’alternativa 1 finalment escollida que obté una puntuació orientativa lleugerament major que la de l’alternativa 2. Per la seva part l’alternativa 0 obté una puntuació sensiblement menor que les altres alternatives.

Les principals mancances de l’alternativa 0, respecte el compliment dels objectius ambiental definits deriven de:

Previsió de creixements al sud del Puigsacost en zones d’elevada sensibilitat ambiental.

Manca una estratègia d’estructuració dels espais lliures urbans i de la gestió de la relació amb els espais lliures periurbans.

Manca una regulació de les activitats en SNU coherent amb els objectius de protecció del medi natural.

S’observa una problemàtica relacionada amb la carretera B-520: Efecte barrera sobre la connectivitat cívica transversal al nucli urbà. Font de sorolls i emissions situada al centre del nucli urbà.

La zonificació del SNU no inclou les determinacions del planejament territorial ni recull de forma específica els elements de més valor ambiental (Hàbitats d’interès comunitari, zones aptes per la connectivitat, una regulació específica per a les zones fluvials locals).

Per la seva banda les alternatives 1 i 2 presenten un millor compliment dels objectius ambientals, en general aquesta millora depèn de tres grans estratègies ambientals del POUM:

La definició d’una anella verda al voltant del nucli amb itineraris verds al llarg de la mateixa.

La proposta de desplaçar al nord la ronda Sud de Vic. Propostes de zones de creixement continues al sòl urbà existent i sobre

una nova malla de comunicacions internes del nucli urbà

Aquesta informació es presenta de forma sintètica a la taula que segueix, les estratègies globals de cada alternativa es confronten de forma individual amb tots els objectius definits en apartats anteriors d’aquest mateix document.



Elements definidors del

perfil ambiental Objectiu global Objectius específics

Impactes ambientals5

Alt 0 Alt.1 Alt 2

OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL,

MOBILITAT

A: Model d’ocupació i ordenació del sòl: minimitzar

el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord

amb un model urbanístic globalment eficient i atent als

condicionants ambientals existents.

1 Disminuir la superfície de sòl urbà o urbanitzable en espais vulnerables ambientalment. Prioritzar actuacions de reutilització i reciclatge en sòl urbà.

1 3 3

Mentre l’Alternativa 0 preveu grans reserves de sòl urbanitzable al sud del Puigsacost, en zones sensibles ambientalment, les alternatives 1 i 2 descarten aquests creixements en sòl urbà. I es prioritzen creixements a l’entorn de les zones ja construïdes o al centre de les mateixes. 2 Promoure la compactació del nucli existent i respectar la tipologia edificatòria del municipi.

1 3 3

No es preveuen creixements residencials deslligats del nucli urbà existent ni canvis dràstics en la tipologia edificatòria prevista. 3 Estudiar el creixement del municipi a partir del desenvolupament dels sectors pendents del planejament vigent i propiciant un creixement compacte i continu.

2 3 3

El creixement previst es compacte i continu en les alternatives 1 i 2 que situa les àrees de creixement principalment al centre i est del nucli urbà.

4 Condicionar el planejament a l’estudi de la sensibilitat ambiental (apartat 2.1.6 del present document).

1 3 3

Es defineix una estratègia d’Anella Verda que inclou al seu si les zones amb elevades rellevància ambiental properes al nucli urbà: Puigsacost, Riera de Santa Eugènia i Riera de Vilalleons. Les altres zones amb elevada sensibilitat ambiental del T.M. situades a l’est del municipi. La proposta de Ronda Sud de Vic (Alt 1 i 2)millora des del punt de vista ambiental allò previst pel PTPCC. Tanmateix tant l’alternativa 1 com la 2 preveuen la Variant oest del nucli que en el seu tram sud afecta zones d’interès ambiental properes al Puigsacost. 5 Dotar el municipi d’una xarxa d’espais verds urbans que facilitin una relació tova entre les zones urbanes i l’entorn no urbanitzable.

1 3 3

Las proposta d’Anella verda fa les alternatives 1 i 2 coherents amb aquest objectiu

6 La rehabilitació o reconstrucció de les edificacions incloses en el catàleg de masies i cases rurals hauran de respondre a raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. Tenir en consideració en la elaboració de l’esmentat catàleg el document “Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals”.

2 3 2

5 1: Negatiu; 2: Neutral; 3: Positiu; SD/FP : Sense dades ó a valorar en fases posteriors del planejament.



L’alternativa 1 és la que més ha desenvolupat les propostes que fan coherents l’estratègia del Pla amb aquest objectiu ambiental.

7 Catalogar els camins rurals que permeten l’accés al sòl no urbanitzable i preveure les característiques que aquests hauran de tenir (amplada, tractament del ferm...) així com les distancies a les que es podrà situar qualsevol tanca o edificació.

1 3 3

Es cataloguen el camins, identificant-ne els que son estructuradors tant a l’alternativa 1 com a la 2.

CICLE DE L'AIGUA

B. Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua

i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient

i tenint en compte les especificitats descrites del cicle de l’aigua a la conca

potàssica catalana.

1 Prioritzar tipologies urbanístiques que comporten menor consum d’aigua.

3 3 3

2 Exigir en totes aquelles tipologies urbanístiques o edificatòries on resulti viable, sistemes de captació i emmagatzematge d’aigües pluvials.

1 SD/FP SD/FP

3 Fomentar la reutilització de les aigües pluvials, depurades, grises, etc. Segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos.

1 SD/FP SD/FP

4 Minimitzar els espais impermeables, establint superfícies màximes i l’exigència de paviments porosos, per tal de facilitar la infiltració de l’aigua de pluja.

1 3 2

Els creixements previstos per les alternatives 1 i 2 son menors als previstos a l’alternativa 0 (disminuint els sòls impermeabilitzats). Tot i que amb nombres similars, l’alternativa 1 que preveu 245.741 m2 de nous àmbits urbanístics afecta un superfície lleugerament menor que l’alternativa 2 finalment descartada que preveu un total de 268.236m2 de sòl ocupats pels àmbits urbans.

5 Preveure, en les zones lliures d’edificació del sòl urbà i urbanitzable, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria).

1 2 2

6 Adequar els creixements i les activitats a la disponibilitat d’aigua, i donar directrius de consum responsable i la conservació i millora de la qualitat de l’aigua.

1 3 3

7 Definir una xarxa separativa d’aigües residuals conduïdes a l’estació depuradora i aigües de pluja, amb la precaució de col·locar elements de registre que impedeixin els pas de materials en suspensió.

2 3 3

ATMOSFERA C. Ambient atmosfèric: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat

1 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. Mitjançant la potenciació de modes de transport més eficients i models d’assentament més compactes.

2 2 2


de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.

2 Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants. 1 3 3

La proposta de nova variant (Alternativa 1 i 2) tot i que no disminuirà les emissions derivades del transport si que les allunyarà del centre urbà.

3 Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.

2 3 3

La disminució de trànsit per la B-520 derivada de la construcció d la nova variant tindrà disminuirà l’impacte acústic actual del transit de la B-520 al seu pas pel centre del nucli urbà.

4 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic o privat) i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

1 SD/FP SD/FP

5 Fomentar l’ús d’energies netes i la reducció de l’ús de les energies no renovables.

1 SD/FP SD/FP

6 Introduir mesures per a millorar l’ecoeficiència dels edificis en la normativa.

1 SD/FP SD/FP

7 Regular la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.

1 SD/FP SD/FP

RESIDUS I MATERIALS

D. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat

d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o

contenidorització. Minimitzar l’impacte de la construcció

sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

1 Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus.

2 SD/FP SD/FP

2 Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i la seva gestió.

1 SD/FP SD/FP

3 Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

2 SD/FP SD/FP

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT

ECOLÒGICA I PATRIMONI

NATURAL

E. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni en general: considerar la

biodiversitat de l’entorn estudiat en l’ordenació. Amb

l’objectiu de facilitar la integració de les zones amb

elements naturals del sòl urbà i urbanitzable. amb el context ecològic en que s’emmarca.

1 Preservar els elements d’interès ambiental protegits, reconeguts o catalogats pel planejament territorial, urbanístic i sectorial, amb una proposta normativa coherent amb les determinacions del planejament de rang superior.

1 3 3

La nova proposta del POUM permetrà l’adaptació de l’actual planejament vigent al planejament territorial, ja que les NNSS de Santa Eugènia son anteriors al PTPCC.



2 Preservar els sòls de valor agrícola del municipi, tenint en compte fomentant la perspectiva d’adaptació al canvi climàtic.

2 2 2

3 Garantir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari. Incloure mostres suficients d’altres hàbitats naturals i seminaturals no representats o insuficientment representats. En cas que això no sigui possible, aquests hàbitats s’inclouran preferentment dins del sistema d’espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent.

3 3 3

4 Fomentar la naturalització dels espais lliures. Tot evitant la proliferació d’espècies bioinvasores.

2 3 3

5 En relació als terrenys forestals, caldrà establir una zonificació i una regulació adequades, d’acord amb la legislació sectorial aplicable.

2 3 3

6 En relació amb la regulació de la xarxa de camins rurals i l’accés motoritzat al medi natural, caldrà atendre a allò que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 166/1988, de 8 de juliol, de desplegament.

2 3 3

7 Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial. 1 2 2

Es preveu una interpretació menys agressiva des del punt de vista de l’efecte barrera de la previsió del PTPCC re reserva viària per a la Ronda Sud de Vic. El POUM proposa un traçat més al nord amb menys afecció sobre les zones més aptes per a la connectivitat i a més es preveu un túnel a la zona del Serrat de Sant Marc. Amb tot tant a la Ronda Sud de Vic com a la nova variant oest caldrà definir estratègies i actuacions concretes que assegurin la funció connectora dels principals cursos fluvials i cívics i les zones arbrades i d’orografia complicada.

PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL

F. Integrar el paisatge en el procés de planejament

urbanístic i garantir-ne la qualitat.

1 Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals.

1 2 2

RISC AMBIENTAL

H- Incloure l’anàlisi dels riscos al si del procés de

planejament amb l’objectiu de fer front als riscos observats i

prendre les mesures pertinents per a minimitzar-

ne els efectes

1 Preveure les obres necessàries per a minimitzar el risc lligat a la inundabilitat, avaluat en l’estudi d’inundabilitat que s’hauria de realitzar, de la Riera de Vilalleons i de la Riera de Santa Eugènia. Així com una ordenació coherent amb la zonificació del risc d’inundabilitat.

2 SD/FP SD/FP

Assignació de valors numèrics orientatius 49 64 62



L’alternativa 2 obté una puntuació lleugerament més baixa atenent a les següents consideracions:

Preveu una superfície de sòl urbà lleugerament més elevada. L’alternativa 1 fa una proposta de xarxa urbana que permet una nova

sortida al nord est del nucli urbà. Fet que permetrà avançar en la des densificació del trànsit a la B-520.

La proposta d’ampliació de la zona industrial es situa en zones de més elevada sensibilitat ambiental, situant-se més a prop de la riera de Vilalleons que en el cas de l’alternativa 1.

Per últim pel que fa a la proposta de variant a l’oest del nucli, les alternatives 1 i 2 coincideixen en el tram sud de la proposta (amb les afeccions ambientals que ja s’ha descrit). En canvi difereixen en la solució proposada pel tram nord.

En el cas de l’alternativa 2 es proposa un tancament de la variant pel nord (enllaçant) amb la B-520 que passa molt a prop de la riera de Vilalleons i pot tenir un impacte important sobre aquest espai d’importància ambiental i social.

L’alternativa 1 tot i que també creua la riera de Vilalleons ho fa de forma més directa i per tant amb més possibilitats de minimitzar-ne l’impacte sobre la riera. En canvi defineix un triangle viari i urbà al voltant del Gener que pot generar l’aïllament d’una part del sòl no urbanitzable.

3.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

Objectiu 1 Model d’ocupació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionats ambientals existents. Promoure la mobilitat sostenible i una xarxa viària integrada.

L’aposta del POUM pel que fa al sòl urbà té en compte, a diferència de l’actual planejament, la sensibilitat ambiental del sòls situats al sud del Puigsacost i en descarta el creixement previst. Igual que ho fa a la mateixa zona del Puigsacost. Els creixements que es preveuen es donen de forma lligada a la trama urbana existent. Amb especial importància pel que fa a superfície cal destacar a la zona central l’AC 1, que es tracta d’una àrea no desenvolupada que es situa envoltada de zones construïdes del nucli urbà i presenta aptitud elevada per assumir usos urbans (sempre que se’n eviti l’excessiva densificació i es respecti la tipologia urbanística del municipi en aquesta zona).

L’aposta estratègica del POUM disminueix considerablement els creixements previstos, adaptant-se al context socioeconòmic actual, fet que comportarà evidents beneficis ambientals. Els altres creixements previstos al sòl urbà



relliguen l’estructura existent i es situen fora de les zones amb més sensibilitat ambiental.

Es proposa un creixement compacte i continu. La definició d’un espai que envolta el nucli urbà a partir del relligament de les zones de sistemes (equipament i zones verdes) anomenada Anella Verda és una aposta estratègica important, amb un impacte ambiental positiu que respon a diversos objectiu i sub-objectius ambientals tant des del punt de vista de l’estructura urbana com des del punt de vista de protecció del patrimoni i els serveis ambientals.

Tenint en compte les deficiències de mobilitat observades al nucli urbà, els creixements previstos es proposen amb coherència amb la definició d’una malla que estructura els carrers tant al nucli antic coma l’eixample. Es preveu també que amb la nova estructura de comunicacions es podrà pacificar el nucli històric.

Al sòl no urbanitzable es proposa una alternativa a la reserva de sòl per infraestructures pel que fa a la Ronda Sud de Vic. Aquesta infraestructura prevista tindrà un efecte barrera (social i ambiental) important sobre el territori de Santa Eugènia. La proposta del POUM la situa més al nord i amb una proposta de túnel que en millorarà sensiblement la integració paisatgística. Tot i l’impacte evident d’aquesta infraestructura i sense que sigui objecte d’aquest document valorar-ne la seva necessitat, la proposta que presenta el POUM millora ambientalment allò previst pel PTPCC perquè (1) S’allunya del nucli urbà, (2) Preveu un túnel (fora del límit del T.M.) que en millora sensiblement la integració paisatgística (3) El nou traçat deixa d’afectar zones amb especial interès connector. Caldrà emperò que en fases posteriors del planejament es plantegin un seguit de millores encaminades a assegurar la connectivitat Nord-sud al T.M. de Santa Eugènia de Berga tot detallant les zones i les actuacions de manteniment de la connectivitat que hauran d’anar associades a l’eventual desenvolupament d’aquesta infraestructura.

A més també en sòl no urbanitzable es proposa establir una xarxa de camins estructuradors a tot el T.M.

D’altra banda, com s’ha vista la carretera principal de Santa Eugènia de Berga la B-520 està sobrecarregada. El POUM respon a aquesta problemàtica proposant una variant a l’oest del nucli urbà tal com s’ha detallat en apartats anteriors d’aquest document. Per fer aquesta proposta s’han tingut en compte diferents criteris que han portat a definir la ubicació proposada en l’alternativa 1 com a la més raonable. Tot i això, aquesta proposta té un impacte ambiental associat, que es valora inicialment en aquest punt:

- Connectivitat: La variant, especialment la zona sud, la més propera al Puigsacost, córrer el risc de deixar isolat el Puigsacost, establint una barrera per la fauna. En aquesta zona passa per zones amb elevat pendent. Per tant, serà important preveure la permeabilitat d’aqueta variant per tal de permetre el pas de la fauna.


- Integració paisatgística: En la zona sud, la variant transcorre per un paisatge d’elevat valor paisatgístic, a la falda del Puigsacost i amb nombrosos camps de conreus i els seus marges arbrats. S’haurà de preveure la integració de la variant en aquesta zona. En la zona nord, la variant dividirà la zona agrícola a part de travessar diferents punts sensibles com la riera.

- Zona Can Bulló: La previsió de realitzar la variant molt pròxima a la zona de Can Bulló, fa que es pugui veure alterat el seu entorn natural.

- Zona central; donarà accés al polígon industrial al mateix temps que actuarà com a límit de creixement industrial a l’oest, la infraestructura tindrà un impacte més reduït tot i que caldrà també aplicar-hi criteris d’integració paisatgística, manteniment de la connectivitat transversal i minimització dels efectes del soroll a les zones habitades properes a la proposta.

- Zona nord: El traçat proposat dóna peu a que el territori entre el Gener i la variant pugui tenir una forta pressió urbanística, establint-lo com una possible zona de desenvolupament pròxima a Vic, per tant, es proposa establir alguna protecció del mateix per tal d’evitar-ho.

Per altre banda, la construcció d’aquesta variant comportaria nombrosos afectes socials i ambientals positius com serien:

- Alliberament de la B-520 de gran part del seu trànsit, la qual cosa faria que desapareixes l’afecte barrera social d’aquesta carretera i es pogués convertir en un eix cívic pel municipi i estructurador del mateix.

- Reducció dels nivells de soroll i emissions associats al trànsit en aquesta zona, la qual cosa faria millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

- Millora global de la mobilitat municipal, alliberant la B-520 de tot el trànsit que actualment passa per l’interior de Santa Eugenia de Berga per accedir a d’altres punts.

Per tot lo exposat, caldrà assegurar que la variant és compatible amb el manteniment dels valors ambientals de tot l’àmbit i principalment els de la zona del Puigsacost mitjançant el desenvolupament de la proposta incloent-hi els criteris d’integració paisatgística, protecció de sòls i de protecció del patrimoni natural. Per tant es important que tant l’estudi informatiu i principalment l’Estudi d’Impacte Ambiental d’aquesta variant facin una bona valoració de les alternatives d’ubicació, valorant també la no realització de la mateixa.

Pel que fa al camí del Bulló, seria necessari valorar els possibles impactes ambientals de marcar-lo com un ramal d’accés a la C-17, per tant, es valora necessari que el futur projecte vagi acompanyat d’un estudi d’impacte ambiental exhaustiu per tal d’avaluar-ne els possibles afectes al dotar-lo de les característiques per absorbir més trànsit i permetre l’accés a la C-17.



Pel que fa al creixement industrial, aquest es situa en continuïtat amb la zona industrial ja existent. I en el cas de l’alternativa 1 (l’escollida), els creixements queden circumscrits al sud de la riera de Vilalleons establint-hi aquí el límit nord de creixement. A més tampoc es supera el límit marcat per la nova variant proposada.

De la confrontació entre l’alternativa 2 i 1, podem veure que la 1:

- Ocupa 41.774 m2 menys que la 2. - Té un coeficient d’edificabilitat bruta de 0,70 quan la 1 el tenia de

0,50, la qual cosa fa que el sostre resultant sigui de 59.837,40 m2, 3.790,60 m2 inferior a la prevista en l’alternativa 2.

Per tant, podem veure que es densifica la zona industrial. Respecte a la zona prevista AC5 en la mateixa es detecten diferents cursos d’aigua, que hauran de ser tinguts en compte, un d’ells amb un marge arbrat de sanguinyol (Cornus sanguinea) i amb la presència de nombroses teixoneres (Meles meles).

Fotografia 7: Marge arbrat amb Cornus sanguinea (punt 125). Font: ACC 2016

Objectiu 2 Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni en general: considerar la biodiversitat de l’entorn estudiat en l’ordenació, amb l’objectiu de facilitar la integració de les zones amb elements del sòl urbà i urbanitzable amb el context ecològic que s’emmarca.

Les zones arbrades, que coincideixen, junts amb els cursos fluvials amb les zones de més elevada sensibilitat seran protegides, tal com es desprèn dels objectius definits a la memòria del Pla tot i que en l’actual fase de planejament no es fa una proposta concreta d’ordenació del SNU. Caldrà en aquest sentit que la proposta zonifiqui el SNU d’acord amb la funcionalitat ecològica i els valors ambientals observats.

L’aposta per crear una Anella Verda al voltant del nucli urbà tindrà un impacte ambiental positiu. Es tracta del manteniment dels valors ambientals i de les zones amb més sensibilitat ambiental del voltant del nucli: la riera de Vilalleons i la riera de Santa Eugènia, amb importants aportacions des del punt de vista dels servies ambientals ja que la proposta ajudarà a relligar el


nucli urbà amb l’entorn no urbanitzable amb una estratègia central de definició d’itineraris cívics-paisatgístics.

Objectiu 3 Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.

Els creixement previstos es plantegen en continuïtat amb el nucli existent i respectant la tipologia edificatòria dominant, no es preveuen creixements extensius d’elevat consum hídric.

Objectiu 4 Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.

Es desestimen zones de creixement de fort impacte paisatgístic a la zona sud del Puigsacost. Al mateix temps es posa en valor mitjançant l’estratègia de l’Anella Verda els sols periurbans del municipi incloent-hi un proposta de millora i adequació com a mirador de l’element del paisatge natural més destacat del municipi: el Puigsacost.

Caldrà en aquest punt prendre un seguit de mesures destinades a millorar el compliment d’aquest objectiu ambientals especialment a les infraestructures previstes: Variant, camí Bulló i Ronda Sud de Vic.

Objectiu 5 Incloure l’anàlisi dels riscos al si del procés de planejament amb l’objectiu de fer front als riscos observats i prendre les mesures pertinents per a minimitzar-ne els efectes.

S’han tingut en compte i la proposta del POUM es situa fora de les zones amb risc observades. Tot i així es vol insistir en aquest punt en la necessitat d’elaboració d’estudis d’inundabilitat de la Riera de Santa Eugènia i la de Vilalleons per poder obtenir una zonificació clara del risc i assegurar que les zones de creixement es situen fora de les zones amb risc d’inundabilitat (tenien en compte a l’hora de zonificar els riscos el marc general del canvi climàtic).

Objectiu 6 Ambient atmosfèric: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.

No s’observen actuacions que hagin de fer variar l’estat actual de l’ambient atmosfèric.

Objectiu 7 Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o contenidorització. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

La proposta del POUM en fase d’avanç no avança estratègies concretes en el camp de la gestió dels residus.

Es conclou que l’alternativa 1 és l’alternativa d’ordenació que millor assoleix els objectius ambientals de conservació de la biodiversitat i del



patrimoni natural i de manteniment de la identitat i la qualitat paisatgística del municipi. L’ordenació adoptada proposa un creixement, compatible amb els objectius ambientals, i en general representa una millora respecte a la situació actual.

La proposta avaluada comportarà impactes ambientals que caldrà corregir o compensar. Destaquen en aquest punt l’impacte de les infraestructures previstes (Ronda Sud de Vic, camí del Bulló i Variant) i l’augment en consum de recursos de les noves àrees de sòl urbà i d’activitats.

Caldrà, doncs, incorporar certes mesures correctores, preventives i/o compensatòries per tal de millorar el grau d’assoliment dels objectius ambientals, algunes d’elles ja tingudes en compte en aquesta primera fase fruit del treball conjunt dels diferents membres de l’equip redactor del POUM.

Aquestes mesures addicionals hauran d’anar encaminades a millorar la integració paisatgística i reducció de l’afecte barrera de les noves infraestructures proposades, millorar la gestió del cicle de l’aigua, la millora de l’ecoeficiència dins el marc de l’estratègia de minimització i adaptació al canvi climàtic, la minimització de l’impacte paisatgístic de les noves construccions i el manteniment com a zones verdes o espais lliures les zones més vulnerables des del punt de vista ambiental i establiment d’uns criteris normatius clars per reforçar aquest fi.


83 ANNEX DE MAPES

4 ANNEX DE MAPES

1.- Emmarcament

2.- Usos del sòl

3.- Inundabilitat

4.- Connectivitat

5.- Sensibilitat ambiental

Aquest estudi es signa a Vic, el 28 de Gener de 2016.

Joan Casas (ambientòleg) Guillem Boix (ambientòleg) Col. núm.: 628 Col. núm.: 612

pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal de santa … · desenvolupament sostenible del poum de...

Documents