pla d’acció per a l’energia sostenible del municipi de les … · 2016-11-30 · taula 14...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Les Franqueses del Vallès

Document I I.I Avaluació d’emissions. Inventari Diagnosi i Estratègia Energètica

Octubre 2009

Àrea de Medi Ambient Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Les Franqueses del Vallès I

ÍÍNNDDEEXX

1. INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL .............................................................................. 1

1.1 PROGRAMES, PLANS I ACCIONS ....................................................................................... 1

1.2 EL PACTE D’ALCALDES/SSES A LES FRANQUESES DEL VALLÈS ................................... 5

1.3 ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS ....................................................................................... 6

2. AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI .................................................................... 7

2.1 METODOLOGIA EMPRADA PER L’AVALUACIÓ D’EMISSIONS DEL MUNICIPI .................. 7

2.1.1 CONSIDERACIONS RESPECTE A LES DADES I TRACTAMENT ................................................ 8

2.1.2 CONTEXT CLIMÀTIC DELS ANYS D’ANÀLISI ............................................................................... 8

2.2 RESUM DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI LES FRANQUESES DEL VALLÈS. 10

2.3 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI ................................................ 14

2.3.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA ....................................................................................... 14

2.3.2 DADES DE LES EMISSIONS DE GEH .......................................................................................... 21

2.4 EMISSIONS DE GEH A NIVELL D’AJUNTAMENT ............................................................... 31

2.4.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA ....................................................................................... 31

2.4.2 DADES D’EMISSIONS DE GEH .................................................................................................... 38

2.5 AVALUACIÓ D’EMISSIONS LLIGADES A LA MOBILITAT: TRÀNSIT URBÀ I TRANSPORT PÚBLIC ................................................................................................................................. 42

3. RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS ................................................................ 44

3.1.1 GEH AL MUNICIPI .......................................................................................................................... 44

3.1.2 GEH COMPETENCIA DE L’AJUNTAMENT ................................................................................... 45

4. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA ................................................................ 46

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Les Franqueses del Vallès II

5. PLA D’ACCIÓ ............................................................................................................. 50

6. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES .............................................................................. 54

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ............................................................................... 55

Índex figures

Figura 1 Caràcter de la temperatura durant l’any 2005. Font: AEMET http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/resumenes?w=1 ..................................... 9

Figura 2 Evolució de les emissions totals de GEH del Municipi de Les Franqueses del Vallès per a als anys 2000-2006 ................................................................................................................ 10

Figura 3 Emissions de GEH per càpita del Municipi de Les Franqueses del Vallès comparat amb el rati de la mitjana estatal i catalana ......................................................................................... 11

Figura 4 Contribució d’Emissions en CO2eq de Catalunya dins de l’Estat Espanyol i de Les Franqueses del Vallès dins de Catalunya per a l’any 2005 ..................................................... 11

Figura 5 Emissions en CO2eq de l’any 2005 i 2007, per àmbits de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès ............................................................................................................................... 12

Figura 6 Consum energètic per sectors del Municipi Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 14

Figura 7 Evolució del consum energètic per sectors del Municipi de Les Franqueses del Vallès per sectors des de l’any 2000 fins a l’any 2006 ............................................................................ 14

Figura 8 Evolució del rati tep/hab per a Les Franqueses del Vallès i Barcelona des de l’any 2000 fins a l’any 2006 ..................................................................................................................... 15

Figura 9 Percentatge consum energètic per fonts de Les Franqueses per a l’any 2005 en kWh ... 16

Figura 10 Evolució del consum energètic per fonts del Municipi de Les Franqueses del Vallès des de l’any 2000 fins a l’any 2006 ............................................................................................... 16

Figura 11 Consum energètic per fonts al sector domèstic per a l’any 2005, any de referència ...... 17

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Les Franqueses del Vallès III

Figura 12 Evolució del consum energètic per fonts del sector domèstic al Municipi de Les Franqueses del Vallès, des de l’any 2000 fins al 2006. .......................................................... 18

Figura 13 Consum energètic per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 ...................................................................................................................... 18

Figura 14 Evolució del consum energètic per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès, des de l’any 2000 fins al 2006. .......................................................... 19

Figura 15 Consum energètic del sector transport al Municipi de Les Franqueses del Vallès, des de l’any 2000 fins al 2006. ........................................................................................................... 19

Figura 16 Intensitat energètica local de Les Franqueses del Vallès per als anys 2005 i 2006 ....... 20

Figura 17 Producció local d’energies renovables i sostenibles ...................................................... 20

Figura 18 Emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 ....................................................................................................................................... 21

Figura 19 Evolució de les emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Les Franqueses del Vallès des de l’any 2000 fins a l’any 2006 .............................................................................. 21

Figura 20 Emissions de GEH per fonts en t CO2 eq de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 ............................................................................................................................................... 22

Figura 21 Emissions de GEH per fonts del Municipi de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2000-2006 ....................................................................................................................................... 23

Figura 22 Emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 ...................................................................................................................... 24

Figura 23 Evolució de les emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi de Les Franqueses del Vallès entre els anys 2000-2006 ................................................................... 24

Figura 24 Emissions de GEH per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 ...................................................................................................................... 25

Figura 25 Evolució de les emissions de GEH per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès per als anys 2000-2006 ...................................................................... 25

Figura 26 Evolució de les emissions de GEH del sector transport per fonts des de l’any 2000 fins a l’any 2007 ............................................................................................................................... 26

Figura 27 Evolució de les emissions de GEH associades al tractament de residus per als anys 2005 i 2006 ............................................................................................................................ 28

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Les Franqueses del Vallès IV

Figura 28 Emissions de GEH associades al tractament de residus del Municipi de Les Franqueses del Vallès ............................................................................................................................... 28

Figura 29 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua donat el consum total d’aigua del Municipi de Franqueses del Vallès per a l’any 2005 ............................................................... 29

Figura 30 Evolució de les emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua per als anys 2005-2007 ....................................................................................................................................... 29

Figura 31 Emissions de GEH estalviades per la producció d’electricitat al municipi de Les Franqueses del Vallès ............................................................................................................ 30

Figura 32 Consum energètic final Ajuntament Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 per àmbit ...................................................................................................................................... 31

Figura 33 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals per a l’any 2005 [litres CL] ....... 36

Figura 34 Consum energètic final per fonts de l’Ajuntament Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 ....................................................................................................................................... 37

Figura 35 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per als anys 2005 i 2007 .................................................................................................................... 38

Figura 36 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per sectors ................................................................................................................................... 39

Figura 37 Emissions de GEH per tipologia d’equipaments municipals de Les Franqueses del Vallès ..................................................................................................................................... 40

Figura 38 Emissions de GEH en CO2 eq. de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per fonts per a l’any 2005 ...................................................................................................................... 41

Figura 39 Emissions de GEH lligades a la mobilitat: trànsit urbà i transport públic per als anys 2005 al 2007 ................................................................................................................................... 42

Figura 40 Emissions de GEH per tipologia de vehicles del parc mòbil de Les Franqueses del Vallès ..................................................................................................................................... 43

Índex taules

Taula 1 Evolució emissions GEH anuals per al Municipi de Les Franqueses del Vallès entre els anys 2000 i 2006 .................................................................................................................... 11

Taula 2 Rati emissions GEH per càpita de Les Franqueses del Vallès, de la mitjana estatal i de la mitjana Catalana .................................................................................................................... 11

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Les Franqueses del Vallès V

Taula 3 Emissions GEH totals d’Espanya, Catalunya i Les Franqueses del Vallès ....................... 12

Taula 4 Emissions GEH totals de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès .............................. 12

Taula 5 Consum energètic per sectors del Municipi de Les Franqueses del Vallès per sectors des de l’any 2000 fins a l’any 2006 ............................................................................................... 15

Taula 6 Rati consum energètic per habitant des de l’any 2000 fins al 2006 .................................. 15

Taula 7 Consum energètic en kWh de Les Franqueses del Vallès entres els anys 2000 al 2006 . 17

Taula 8 Emissions en tCO2 eq per sectors de Les Franqueses del Vallès entres els anys 2000 al 2006 ....................................................................................................................................... 22

Taula 9 Emissions en tCO2 eq per fonts de Les Franqueses del Vallès entres els anys 2000 al 2006 ....................................................................................................................................... 23

Taula 10 Emissions en tCO2 eq per fonts de Les Franqueses del Vallès al sector domèstic entres els anys 2000 i 2006 .............................................................................................................. 24

Taula 11 Emissions en tCO2 eq per fonts de Les Franqueses del Vallès al sector serveis entres els anys 2000 al 2006 ............................................................................................................ 26

Taula 12 Emissions de GEH del sector transport per fonts des de l’any 2000 fins a l’any 2007 ..... 27

Taula 13 Taula residus recollits a Les Franqueses del Vallès durant l’any 2005-2007 .................. 27

Taula 14 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua del Municipi de Les Franqueses del Vallès entre els anys 2005 i 2007 ..................................................................................... 30

Taula 15 Consums energètics per àmbits de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per al 2005 [kWh] ............................................................................................................................ 31

Taula 16 Consums energètics per àmbits de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per al 2007 [kWh] ............................................................................................................................ 31

Taula 17 Resum consum energètic enllumenat públic i emissions associades per als anys 2005 i 2007 ....................................................................................................................................... 32

Taula 18 Resum consum energètic semàfors i emissions associades per als anys 2005 i 2007 ... 32

Taula 19 Taula resum consums energètics associat al consum d’electricitat, Gas Natural i Gasoil C als equipaments municipals de Les Franqueses del Vallès per als anys 2005 i 2007 ............. 33

Taula 20 Classificació equipaments municipals de Les Franqueses del Vallès per tipologia ......... 34

Taula 21 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals per a l’any 2005 I 2007 ............ 36

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Les Franqueses del Vallès VI

Taula 22 Consum energètic final per fonts de l’Ajuntament Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 I 2007 ............................................................................................................................ 37

Taula 23 Emissions GEH totals de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès ............................ 38

Taula 24 Emissions GEH de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per àmbits i per habitant ............................................................................................................................................... 39

Taula 25 Consums energètics i emissions GEH per tipologia d’equipaments municipals .............. 40

Taula 26 Emissions de GEH per fonts de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès .................. 41

Taula 27 Emissions de GEH lligades a la mobilitat: trànsit urbà i transport públic per als anys 2005 al 2007 ................................................................................................................................... 42

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Les Franqueses del Vallès 1

DDOOCCUUMMEENNTT II:: PPLLAA DD’’AACCCCIIÓÓ PPEERR LL’’EENNEERRGGIIAA SSOOSSTTEENNIIBBLLEE

1. INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL

Els estudis realitzats no deixen lloc a dubte, el nostre model de consum energètic és clarament insostenible pel que suposa d’esgotament de recursos no renovables i per l’emissió de gasos amb capacitat per modificar els vectors climàtics.

Les administracions han començat a reaccionar i a adoptar compromisos per aconseguir una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, fonamentada en una major eficiència energètica i en el pes creixent de les energies alternatives. El clima i la política energètica de la UE ocupen un paper molt rellevant en els programes polítics de la UE, tal com revisarem en el apartat següent però han de donar lloc a accions concretes i mesurables que possibiliten la consecució dels objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables.

1.1 PROGRAMES, PLANS I ACCIONS

El fenomen de la influència de l’activitat humana sobre el clima es posa de manifest a l’escena política a la 1a Conferència Mundial del Medi Ambient Humà a Estocolm, l’any 1972. Des de llavors, la comunitat internacional encapçalada per les Nacions Unides i la Unió Meteorològica Mundial enceta un llarg procés d’anàlisi i investigació.

La Cimera de Rio de 1992 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament) dóna un impuls definitiu a la necessitat d’abordar aquest problema global que no admet solucions pal:liatives sinó únicament preventives. Es defineix i s’obre a la signatura el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que es concreta en el Protocol de Kyoto (1997) com a instrument per establir compromisos per a la reducció d’emissions en els països industrialitzats.

La Unió Europea (UE) el signa l’any 1998 i inicia un procés de lideratge polític i legislatiu en aquest àmbit, que manté avui. L’any 2002, la UE ratifica el Protocol de Kyoto.

Per la seva banda, el Parlament espanyol, per unanimitat, ratificà el Protocol de Kyoto també l’any 2002 i assumeix el repartiment de compromisos de reducció que la UE planteja entre els seus estats membres. L’any 2005 és el primer any de funcionament del mercat de drets d’emissió europeu, com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets d’emissió. Això permet que dins els inventaris d’emissions es pugui diferenciar per primera vegada aquelles que provenen dels sectors sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissió, de la resta d’emissions (anomenades dels sectors difusos).


Al detectar el problema del canvi climàtic mundial, la Organització Meteorològica Mundial (OMM) y el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) van crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvio Climàtic (IPCC) en 1988. Una de les principals activitats es fer avaluació periòdica dels coneixements sobre el canvi climàtic, analitzant de forma exhaustiva, objectiva i oberta la informació científica tècnica i socieconòmica rellevant per entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per activitats humanes, les seves repercussions i les possibilitats d’adaptació al mateix. El IPCC consta de tres Grups de treball i d’un equip especial. A continuació es recullen algunes conclusions del IV informe IPCC (2007) rellevants a l’objecte del projecte que ens ocupa, diferenciant entre els Grups de treball que els aporten:

L'aportació del Grup de Treball I al Quart Informe d'Avaluació del GIECC descriu els avenços assolits en la percepció dels impulsors, tant humans com naturals, del canvi climàtic, el canvi climàtic observat, els processos climàtics i la seva assignació, així com estimacions de canvi climàtic pel futur, conclou:

Les concentracions atmosfèriques globals de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós han augmentat notablement des del 1750 arran de les activitats humanes i actualment superen amb escreix els valors preindustrials determinats a partir de l'expansió de nuclis de gel durant molts milers d'anys. Els increments globals en la concentració de diòxid de carboni són deguts principalment a l'ús de combustibles fòssils i al canvi en els usos del sòl, mentre que els de metà i òxid nitrós són deguts principalment a l'agricultura.

L'escalfament del sistema climàtic és inequívoc, tal com s'ha fet palès mitjançant les observacions dels increments de les temperatures mitjanes atmosfèriques i oceàniques globals, la fusió generalitzada de la neu i el gel, i l'augment del nivell mitjà del mar a tot el planeta.

Pel que fa a les properes dues dècades, es preveu un escalfament aproximat de 0,2 °C per dècada en una sèrie d'escenaris d'emissió de l'informe SRES1. Fins i tot si les concentracions de tots els gasos amb efecte d’hivernacle i els aerosols s’haguessin mantingut constants als nivells de l'any 2000, caldria esperar un escalfament addicional d'aproximadament 0,1 °C per dècada.

Les aportacions del Grup de treball II avaluen i fan referència a la percepció científica actual dels impactes del canvi climàtic en els sistemes naturals, controlats i humans, així com a la seva capacitat adaptativa i vulnerabilitat.

«és segur que els canvis regionals recents de la temperatura han tingut uns impactes perceptibles en molts sistemes físics i biològics».

La contribució del Grup de Treball III al Quart Informe d'Avaluació es centra en noves publicacions referents als aspectes científics, tecnològics, ambientals, econòmics i socials de la mitigació del canvi climàtic

1 Informe SRES es refereix a l’informe especial sobre escenaris d’emissions del GIECC (2000).


Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) han augmentat des de l’època preindustrial, amb un increment del 70% entre el 1970 i el 2004

Amb les actuals polítiques de mitigació del canvi climàtic i les pràctiques associades de desenvolupament sostenible, les emissions mundials de GEH continuaran creixent durant les properes dècada

Aporten un seguit de tecnologies i pràctiques claus de mitigació per sectors.

Els canvis en l'estil de vida i els patrons de comportament poden contribuir a la mitigació del canvi climàtic en tots els sectors. Les pràctiques de gestió també hi tenen un paper positiu

Les opcions d'eficiència energètica per a edificis nous i per a edificis existents poden reduir considerablement les emissions de CO2 amb un benefici econòmic net. Hi ha moltes dificultats per extreure aquest potencial, però també presenta grans beneficis associats

Els residus posteriors als consumidors representen una petita part de les emissions mundials de GEH31 (< 5%), però el sector de residus pot contribuir positivament a la mitigació de GEH a baix cost, i pot fomentar el desenvolupament sostenible

Les polítiques que atribueixen, explícitament o implícitament, un preu del carboni poden crear incentius perquè els productors i consumidors inverteixin significativament en productes, processos i tecnologies associats a baixes emissions de GEH. Aquestes polítiques poden incloure accions econòmiques, finançament governamental i normatives

L’Informe Stern (2007) constitueix obligada referència per aportar una lectura econòmica al canvi climàtic. Planteja la necessitat d’un anàlisis econòmic global, abordant les conseqüències a llarg termini, analitzar a fons l’economia dels riscos i examinar les possibilitats de canvis importants. Les principals conclusions afirmen que es necessari una inversió equivalent al 1% del PIB mundial per tal de mitigar els efectes del canvi climàtic i que no fer-se la inversió podria comportar una recessió del 20% del PIB global. L’informe també suggereix la imposició d’ecotaxes per minimitzar els desequilibris socioeconòmics.

La comunitat internacional i la UE estan ja treballant intensament per fixar nous compromisos de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020. En la darrera Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, tots els signants del conveni, inclosos els EUA, es comprometien a establir, abans de l’any 2009, compromisos de reducció per al període 2013-2020. Aquest llarg procés configura un marc molt clar i molt regulat que emmarca l’acció per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en els pròxims anys.

A nivell europeu són diverses també les iniciatives orientades a promoure accions orientades a la mitigació del canvi climàtic.


La COM (2008) 30 final. Dos veces 20 para el 2020. El canvi Climàtic una oportunitat per Europa, mostra con el clima i la política energètica de la UE ocupen un paper molt rellevant en els programes polítics de la UE. El Consell Europeu va establir dos objectius claus:

Reduir al menys un 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle d’aquí a 2020, podent arribar aquest % al 30% en cas d’aconseguir un acord mundial que comprometi a altres països desenvolupats a aconseguir reduccions “comparables de les emissions i als països en desenvolupament econòmicament més avançats a contribuir adequadament en funció de les responsabilitat i capacitat respectives”

Aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE en 2020

En concordança amb aquets objectius es constitueix el Pacte d’alcades/alcaldesses, promogut pel comissari de l’Energia de la Unió Europea, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2, disminuir el consum energètic i potenciar la implantació de fonts d’energia renovable. A aquest efecte te com objectiu impulsar definir les accions que el municipi haurà d’implantar per superar el objectius establerts per la UE per al 2020, anant més enllà de la reducció del 20% de les emissions de Gases d’efecte hivernacle en el municipi.

També la política estatal es fa reflexe de la preocupació i necessitat d’accions orientades a la mitigació del canvi climàtic.

L’any 2007, Espanya presentà el segon Plan nacional de asignaciones i la Estrategia española de cambio climático y energía limpia horizonte 2007-2012-2020 aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissions). Per tal d’assegurar la reducció d’emissions, impulsar la reducció en els sectors difusos, aplicar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático i augmentar la conciència pública i l’ús responsable de la energía, la Estratègia recull 198 mesures, i 75 indicadors pel seu seguiment. Les mesures s’agrupen en dos àrees, al temps que està previst que les Administracions públiques aportin un total de recursos al Pla de 2.367 milions d’euros, un 20,2 per al període 2008-2012.% i

• Canvi climàtic, amb 11 àrees d’actuació, cooperació institucional, mecanismes de flexibilitat, cooperació i països en desenvolupament, comerç drets d’emissió, embornals, captura i emmagatzematge de CO2, sectors difusos, adaptació al canvi climàtic, difusió i sensibilització, investigació e innovació tecnològica i mesures horitzontals.

• Energia Neta, amb 4 àrees d’actuació: eficiència energètica, energies renovables, gestió de la demanda, investigació, desenvolupament i innovació en el desenvolupament de tecnologies de baixa emissió de CO2.

Està previst que el Pla generi un estalvi de 87,9 millions de tones equivalents de petroli (el equivalent al 60% del consumo d’energia primària en Espanya durant 2006) i permetrà una reducció d’emissions de CO2 a la atmòsfera de 238 milions de tones.


A Catalunya el Pla de l’Enegia de Catalunya 2006-2015 va fixar les línies d’actuació que haurien de permetre assolir un nou model energètic per a Catalunya. Els eixos de la nova política energètica són l’estalvi, l’ús d’energies renovables, garantir el subministrament i la recerca. Segons explica el document, les raons per la redacció del nou Pla abans de finalitzar el anterior van ser bàsicament una redefinició dels objectius de la política energètica catalana, el canvi produït en les hipòtesis de partida de d’anterior Pla, d’incompliment dels objectiu de l’anterior Pla (especialment pel que respecta a les energies renovables i a l’estalvi i eficiència energètica), l’aparició de nous condicionants europeus i mundials (Protocolo de Kyoto), noves perspectives en aspectes com el preu del petroli i la necessitat d’una major integració de la política energètica catalana amb altres polítiques sectorials.

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 és el primer que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de Govern de la Generalitat de Catalunya. El Pla marc de mitigació del canvi climàtic quantifica els esforços a fer per cada sector i identifica les accions que cal dur a terme per a la mitigació de les seves emissions. El desplegament d'aquest Pla es durà a terme a través de dos programes d'actuacions específiques per als períodes 2008-2010 i 2011-2012, que concretaran les accions a desplegar, detallant el departament responsable, el pressupost, el termini d'execució i la previsió de reducció d'emissions. El cost global de la implementació del Pla s’estima en 196,1 milions d'euros a l'any.

Finalment citar el Catàleg de propostes per la Mitigació i adaptació local al canvi climàtic (2008) elaborat per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona on es recull una sèrie de propostes que poden posar en marxar des de els municipis per tal de contribuir a la mitigació del canvi climàtic. El Catàleg presenta les propostes d’acció dividides en vuit àmbits diferenciats, que abasten els diferents nivells d’intervenció possible: energia, residus, aigua, mobilitat, urbanisme i edificació, medi litoral i sistemes naturals, compra sostenible i consum responsable i un últim àmbit general per aspectes d’abast més ampli. Suposa un notable esforç per passar de l’àmbit programàtic al de les accions.

1.2 EL PACTE D’ALCALDES/SSES A LES FRANQUESES DEL VALLÈS

El Ple de l’Ajuntament Les Franqueses del Vallès es va adherir el 29 de juliol del 2008 al Pacte d’Alcaldes/ Alcadesses contra el canvi climàtic promogut per la Direcció General d’Energia i Transport de la Comissió Europea. L’objectiu del qual és impulsar mesures en matèria d’estalvi i eficiència energètica i foment de les energies renovables.

L’objectiu de l’Ajuntament, en compliment del PAES, és definir les accions que Les Franqueses del Vallès ha de dur a terme per superar els objectius establerts per la UE per al 2020, anant més enllà de la reducció del 20% de les emissions de Gases d’efecte hivernacle en el municipi -segons ens hem compromès a través del Pacte d’Alcaldes/ Alcadesses -.

Concretament els municipis que s’adhereixen al Pacte es comprometen a: “fer seus els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 per cent per l’any 2020 mitjançant la creació de plans d’acció per


l’energia sostenible”. Per assolir aquest objectiu estratègic de reducció d’emissions, Les Franqueses del Vallès també es compromet a dur a terme les següents accions operatives:

Elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte .

Elaborar un informe biennal per l’avaluació, control i verificació dels objectius.

Organitzar el Dia de l’Energia.

Informar de les fites obtingudes en acompliment del Pla d’Acció.

Participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes per l’Energia sostenible a Europa.

La Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de donar suport als Ajuntaments a adherir-se, va endegat un programa de suport regulat en un model de conveni a través del qual la Diputació presta suport tècnic per a l’elaboració del Pla Acció per l’Energia Sostenible (d’ara en endavant PAES), objecte del present contracte.

El suport de Diputació als municipis adherits es concreta en el finançament, el disseny general i la metodologia que cal seguir per redactar el PAES. També donarà suport als tècnics municipals per fer el seguiment i avaluació del Pla d’Acció, a organitzar de campanyes de sensibilització i buscarà finançament extern per implantar les actuacions que es derivin del PAES.

1.3 ANTECEDENTS ADMINISTRATIUS

En data 25 de novembre 2008 la Presidència Delegada de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va dictar els Decrets d’aprovació per la realització de l’Estudi per l’avaluació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi i per la redacció del Pla d’Acció per l’energia sostenible Les Franqueses del Vallès (LFV), s’atorgaren les respectives partides pressupostaries amb número de expedient 2008/10138.


2. AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI

Aquest document és principal pel desenvolupament del projecte i dels compromisos adoptats pel Pacte d’Alcaldes/esses respecte al Pla d’Acció de l’Energia Sostenible (PAES). Un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible és aquell document on es concretaran les accions que ha de dur a terme un ajuntament per tal de superar els objectius establerts per la UE per al 2020, anant més enllà de la reducció del 20% de les emissions de GEH al seu municipi, tal i com s’ha compromès en signar el Pacte d’Alcaldes.

Aquest document presenta les dades de partida respecte a les quals s’efectuen els anàlisis corresponents que conseqüentment donaran lloc al Pla d’Acció i bianualment serviran per executar el Pla de Seguiment del PAES.

Ens centrem en el grup de les emissions difuses que són sobre les que es compromet a intervenir el pacte d’alcaldes i alcaldesses. El document diferencia entre les emissions generals que es produeixen en el terme municipal i les emissions que són directament responsabilitat d’activitats i instal·lacions municipals.

2.1 METODOLOGIA EMPRADA PER L’AVALUACIÓ D’EMISSIONS DEL MUNICIPI

La redacció del PAES s’ha basat en el document de la Gerència de Serveis del Medi Ambient: Guia metodològica per l’elaboració dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible als municipis de la província de Barcelona.

Metodològicament les directrius generals per fer els càlculs es basen en:

a) DESGEL: Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte d’hivernacle Local. Programa elaborat pel grup d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Mandat 2004-2007.

b) Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. http://www.diba.cat/xarxasost/indi/home.asp

c) AMBIMOV. Metodologia elaborada pel Departament Planificació Territorial i Obres Públiques per desenvolupar Plans de Mobilitat Urbana. Per les emissions associades al transport.

d) Factors d’emissió proporcionats per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic.

e) Altres organismes de referència com l’IPCC (International Pannel on Climate Change).

Els càlculs d’emissions s’han de realitzar a dos nivells complementaris:Diferenciant entre les emissions de tot el terme municipal i les que són pròpies de l’activitat que desenvolupa l’ajuntament. I per aquestes dos nivells les dades es donaran tant per fonts energètiques com per sectors.


El càlcul de les emissions del sector transport s’ha fet en base al càlcul del subindicador 25.1 xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat .

L’Annex I presenta en detall la metodologia i indicadors emprats pels càlculs.

2.1.1 Consideracions respecte a les dades i tractament

En el present document es descriuen les dades municipals de Les Franqueses del Vallès de consums energètics i les emissions associades de GEH per als anys 2005 (any de referència en base a l’inici de l’aplicació de la directiva sobre drets d’emissions) i 2006.

El document presenta també les dades associades al consum energètic de l’Ajuntament tenint en compte els àmbits on pot intervenir directament com són els equipaments municipals, l’enllumenat públic i semàfors, la flota de vehicles municipals tant pròpia com externa i el transport públic. Les dades aportades corresponen als anys 2005 i 2007.

Es senyalen a continuació les consideracions més destacables que s’han de tenir en compte a l’hora d’interpretar les dades:

ザ No s’ha pogut disposar de les dades complertes de consum energètic a nivell municipal per a l’any 2007, per tant s’ha utilitzat l’any 2006 per a analitzar la evolució dels consums energètics.

ザ S’ha disposat de les dades del 65% de les pòlisses dels equipaments municipals per a comptabilitzar els consums energètics associats. .Pel seguiment bianual de les emissions de CO2, s’hauran de completar les dades d’equipaments.

ザ Donat que no s’ha disposat de les dades per a l’any 2005 d’alguns equipaments educatius, importants consumidors de gas natural, com ara l’Escola Bressol Corró d’Avall- les 3 bessones i el CEIP Bellavista- Joan Camps i Giró, s’ha suposat un consum igual al de l’any 2007.

2.1.2 Context climàtic dels anys d’anàlisi La climatologia i el consum energètic mantenen una clara relació, principalment pel que respecta a la refrigeració tant per consums com per emissió GEH.

Donat que principalment l’any de referència és l’any 2005, es presenta a la Figura 1 l’evolució de les temperatures de l’aire durant les 4 estacions. A més es descriu de forma general els anys climatològics del 2006 y 2007.

A l’any 2005, durant l’hivern i a la meitat oriental de Catalunya es van registrar valors de temperatura mitjos normals. La primavera va ser molt càlida donant temperatures màximes primaverals sobre el període 1971-2000. L’estiu va presentar valors mitjos de temperatura de caràcter extrem. L’any 2005 es va presentar com el segon any més càlid del últims 45 anys.


L’any 2006 va tenir un caràcter tèrmic extremadament càlid, és a dir, amb una temperatura mitja del màxim registrat en el període de 1971-200. L’any 2006 va suposar un nou rècord de Temperatura mitja per a Barcelona. L’any 2006 va ser en general, un any de forts contrasts tèrmics, tal y com es pot veure a la Figura 1 tot i que amb un marcat predomini dels valors més alts de temperatura.

L’any 2007 va tenir una temperatura mitja per a Espanya superior al Període de Referència però va se la més baixa registrada entre 2000 y 2007. A l’hivern es van registrar temperatures càlides i a l’estiu climatològic va tenir un caràcter normal en el conjunt estatal.

Figura 1 Caràcter de la temperatura durant l’any 2005. Font: AEMET http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/resumenes?w=1

EC =Extremadament Càlid: Les temperatures sobrepassen el valor màxim registrat en el període de referència 1961 – 1990.

MC =Molt càlid: f < 20%. les temperatures registrades es troben a d’interval corresponent al 20% dels anys més càlids.

C =Càlid: 20% ≤ f < 40%.

N =Normal: 40% ≤ 60%. Les temperatures registrades es situen al voltant de la mitjana.

F =Fred: 60% ≤ f < 80%.

MF =Molt Fred: f ≥ 80%.

EF =Extremadament Fred: Les temperatures no arriben el valor mínim registrat en el període de referència 1961 – 1990


2.2 RESUM DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Les activitats que es realitzen a Les Franqueses del Vallès han generat un volum de GEH per a l’any 2005 de 137.937 tones de CO2 equivalent i per a l’any 2006 de 134.108 tones de CO2 equivalent.

L’origen de les emissions procedeix principalment del consum d’electricitat i del consum de Gas Natural, en un 58.5 % i un 26.9% respectivament, tot i que la principal font energètica del municipi és el Gas Natural situant-se en un 45% del total de consums energètics front al 38% corresponent a la electricitat. La producció d’energies renovables al municipi representa un estalvi del 0.004% d’emissions respecte el total.

Entre els anys 2005 i 2006 s’ha produït un lleuger augment del consum d’energia d’un 2,2% imputable a l’augment de consum d’electricitat i de Combustibles Líquids probablement relacionat amb l’augment de població del municipi (15.196 habitants al 2005 i 15.817 al 2006). Tot i haver experimentat aquest augment de consum, s’ha experimentat una disminució d’emissions totals de GEH del municipi d’un 2.8%, donat que el rati d’emissions de CO2 per kWh del mix elèctric espanyol ha millorat substancialment.

Cal a dir que la disminució d’emissions de tones de CO2 eq per kWh en el mix elèctric és un factor important, així doncs donat que al 2006 es va generar més electricitat a partir del sistema energètic hidràulic i minihidràulic i es va generar menys electricitat a partir de sistemes energètics amb un alt rati d’emissions de CO2 per kWh, com el fuel-gas, el total d’emissions de CO2eq per

kWh generat va disminuir en un 10.8% ( 4812005

2 kWh

grCO eq ; 4342006

2 kWh

grCO eq ) [1]

A la Figura 2 es pot apreciar les emissions de GEH generades a partir de les activitats realitzades al Municipi de Les Franqueses del Vallès durant els anys 2000 i 2006 per fonts.

Figura 2 Evolució de les emissions totals de GEH del Municipi de Les Franqueses del Vallès per a als anys 2000-2006

0

20,000

40,000

60,000

80,000

100,000

120,000

140,000

160,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[tC

O2e

q]

Renovables [tCO2eq]

Fuel [tCO2eq]

Gasolina [tCO2eq]

Gasoil [tCO2eq]

GLP [tCO2eq]

ELECTRICITAT [tCO2eq]

GAS NATURAL [tCO2eq]


Taula 1 Evolució emissions GEH anuals per al Municipi de Les Franqueses del Vallès entre els anys 2000 i 2006

Emissions GEH degut al consum energètic [tCO2eq]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

TOTAL 116,582 110,582 125,487 124,476 125,747 137,937 134,108

Les emissions de GEH per càpita de Les Franqueses del Vallès (9.08 per a l’any 2005) estan per sobre de la mitja catalana però per sota de la mitja espanyola. Val a dir que el municipi de Les Franqueses del Vallès manté una notable activitat industrial que representa un 56.7% del consum d’energia de tot el Municipi. (Veure Figura 3 i Taula 2)

Figura 3 Emissions de GEH per càpita del Municipi de Les Franqueses del Vallès comparat amb el rati de la mitjana estatal i catalana

9.99

8.468.48

9.79

7.94

9.08

0.00

2.00

4.00

6.00

8.00

10.00

12.00

Les Franqueses delVallès

Mitjana Estatal Mitjana Catalunya

[tC

O2

eq/c

apit

a]

2005

2006

Taula 2 Rati emissions GEH per càpita de Les Franqueses del Vallès, de la mitjana estatal i de la mitjana Catalana

Rati emissions per càpita [tCO2eq/càpita] 2005 2007

Les Franqueses del Vallès 9.08 8.48

Mitjana Estatal 9.99 9.79

Mitjana Catalunya 8.46 7.94

La generació de GEH a partir de les activitats generades a Les Franqueses del Vallès representa un 0.23 % de les emissions derivades de les activitats realitzades a Catalunya. (Veure Figura 4)

La generació de GEH a partir de les activitats generades a Catalunya representa un 13% de les emissions de GEH de tot l’estat Espanyol. (Veure Figura 4)

Figura 4 Contribució d’Emissions en CO2eq de Catalunya dins de l’Estat Espanyol i de Les Franqueses del Vallès


dins de Catalunya per a l’any 2005

Emissions en CO2eq de l’any 2005 per a Espanya i Catalunya

13%

87%

Catalunya

Espanya

Emissions en CO2eq de l’any 2005 per a Les Franqueses del Vallès i Catalunya

0%

100%

Franqueses delVallès

Catalunya

Taula 3 Emissions GEH totals d’Espanya, Catalunya i Les Franqueses del Vallès

Emissions Total GEH [tCO2eq] 2005

Espanya 440,887,490

Catalunya 59,251,920

Les Franqueses del Vallès 137,937

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats de l’Ajuntament han representat un total de 2.953,31 tones de CO2eq per a l’any 2005. Aquesta dada és una estimació ja que no s’ha disposat de dades complertes dels consums energètics de tots els equipaments, ni de la totalitat de la flota de vehicles. Les emissions de GEH generades les activitats de l’Ajuntament representarien un 2.14 %, com a mínim, de les emissions totals del municipi. Aquest percentatge és remarcable tenint en compte la forta activitat industrial del municipi. Tot i l’augment de població, les emissions totals de GEH s’han mantingut estables durant l’any 2007, siguent un total de 2.962,69 tones de CO2eq.

Taula 4 Emissions GEH totals de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès

2005 2007

T CO2 eq totals 2.953,31 2.962.69

Habitants Franqueses 15.196 16.325

T CO2 eq/habitant 0.194 0.181

Dels àmbits analitzats de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès es pot analitzar que el conjunt d’equipaments municipals representen l’àmbit que genera més emissions de GEH donat el seu consum energètic.

Figura 5 Emissions en CO2eq de l’any 2005 i 2007, per àmbits de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès


1,2131,129

1,3501,435

301398

90 90

0

200

400

600

800

1,000

1,200

1,400

1,600

2005 2007

[tC

O2e

q]

Enllumenat públic i Semàfors

Equipaments municipals

Flota de vehicles municipals

Transport públic


2.3 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI

2.3.1 Dades energètiques de partida

Consum final d’energia de Les Franqueses del Vallès per sectors

El repartiment sectorial del consum energètic total associat a les activitats generades a Les Franqueses del Vallès mostren que el 56% del total procedeixen de la indústria i el 15% del sector domèstic.

Figura 6 Consum energètic per sectors del Municipi Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005

2%

56%

0%

14%

15%

13%

PRIMARI

INDUSTRIAL I ENERGÈTIC

CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES

SERVEIS

USOS DOMÈSTICS

TRANSPORT

La industria ha tingut una important projecció afavorida per la proximitat a Granollers i per les bones comunicacions amb Barcelona. Els rams de major creixement són el químic, el de la metal·lúrgia i el tèxtil, repartits entre els quatre polígons industrials: el del Pla de Llerona, el de la Ribera del Congost, el del Ramassar i el del Polígon 10.

En el següent gràfic es mostra l’evolució del consum energètic des de l’any 2000 fins a l’any 2006.

Figura 7 Evolució del consum energètic per sectors del Municipi de Les Franqueses del Vallès per sectors des de l’any 2000 fins a l’any 2006

050,000,000

100,000,000150,000,000200,000,000250,000,000300,000,000350,000,000400,000,000450,000,000500,000,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[kW

h]

TRANSPORT

USOS DOMÈSTICS

SERVEIS

CONSTRUCCIÓ I OBRESPÚBLIQUESINDUSTRIAL I ENERGÈTIC

PRIMARI


Taula 5 Consum energètic per sectors del Municipi de Les Franqueses del Vallès per sectors des de l’any 2000 fins a l’any 2006

Consum energètic [kWh]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

Primari 4,858,157 5,196,781 5,478,749 6,261,217 6,519,857 6,830,901 7,184,536

Industrial 273,068,425 271,740,796 264,311,887 268,487,044 256,901,015 251,271,766 256,480,254

Construcció 801,713 1,035,592 18,238,274 21,749,816 22,679,327 1,400,730 1,650,893

Serveis 28,206,277 27,525,484 29,095,665 33,843,740 34,735,483 60,021,270 64,508,877

Domèstic 44,080,247 47,491,470 47,128,108 55,771,902 61,966,672 66,877,984 64,505,471

Transport 44,697,159 47,390,899 50,022,248 54,830,572 55,614,120 56,995,022 58,941,377

Total 395,711,978 400,381,022 414,274,931 440,944,290 438,416,474 443,397,672 453,271,409

Tots els sectors han experimentat un augment del consum energètic a excepció del sector industrial. Cal a dir que l’increment més acusat s’ha experimentat en el sector serveis i transport.

El Valor Afegit Brut del municipi està format en un 57,2% del sector industrial, un 34, 8% pel sector serveis, un 6,4% del sector de la construcció i un 1,6% pel sector de l’agricultura. [3]

El percentatge més elevat del VAB del sector industrial correspon a les empreses químiques i del metall i les de transformació de metalls. [3]

Es presenten a continuació la evolució de consum energètic del municipi per habitant i any del municipi comparant-lo amb el rati de Barcelona. Si bé el consum energètic i la població han augmentat, però el rati ha anar disminuint donat que el creixement de la població ha estat més significatiu.

Figura 8 Evolució del rati tep/hab per a Les Franqueses del Vallès i Barcelona des de l’any 2000 fins a l’any 2006

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

tep

/hab Les Franqueses del Vallès

Barcelona

Taula 6 Rati consum energètic per habitant des de l’any 2000 fins al 2006

Rati consum energètic per habitant [tep/hab]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

Les Franqueses del Vallès 2.66 2.56 2.53 2.59 2.48 2.43 2.39

Barcelona 1.41 1.48 1.44 1.45 1.46 1.51 1.40


Malgrat els significatius consums del sector industrial les competències de l’Ajuntament per poder incidir-hi són minses. Seguidament es revisen els consums energètics del sector serveis, transport i domèstic on l’Ajuntament sí té més capacitat d’actuació, tot i que en conjunt no sigui competència directe.

Consum final d’energia de Les Franqueses del Vallès per fonts

El consum energètic sectoritzat per fonts mostra que la font energètica principal del Municipi per al 2005 és el Gas Natural en un 45% i la energia elèctrica en un 38%.

Figura 9 Percentatge consum energètic per fonts de Les Franqueses per a l’any 2005 en kWh2

45%

38%

1%

16%0%

GAS NATURAL [kWh]

ELECTRICITAT [kWh]

GLP [kWh]

Combustibles líquids [kWh]

Renovables [kWh]

Entre els anys 2000 i 2006 es pot apreciar que la majoria de consums energètics han augmentat, especialment el consums d’electricitat, tal i com es recull a la Figura 10 i Taula 7.

Figura 10 Evolució del consum energètic per fonts del Municipi de Les Franqueses del Vallès des de l’any 2000 fins a l’any 2006

0

50,000,000

100,000,000

150,000,000

200,000,000

250,000,000

300,000,000

350,000,000

400,000,000

450,000,000

500,000,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

kWh

Renovables [kWh]

Combustibles líquids [kWh]

GLP [kWh]

ELECTRICITAT [kWh]

GAS NATURAL [kWh]

2 No es disposa del consum energètic associat al tractament de residus


Taula 7 Consum energètic en kWh de Les Franqueses del Vallès entres els anys 2000 al 2006

Consum energètic [kWh]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

GAS NATURAL 198,269,122 196,233,112 193,970,886 198,440,130 197,882,325 199,362,187 199,056,130

ELECTRICITAT 137,656,613 140,661,269 153,376,570 169,408,143 166,247,169 167,719,034 175,867,240

GLP 5,375,100 5,414,514 5,268,070 5,099,093 5,153,572 4,984,288 4,340,185

Combustibles líquids 54,413,996 58,075,412 61,663,156 68,001,444 69,138,091 71,337,266 74,013,500

Gasoil 38,232,068 42,036,290 45,639,877 51,793,111 53,414,031 56,584,865 59,580,814

Gasolina 16,105,554 15,957,303 15,897,652 16,110,523 15,682,917 14,696,222 14,408,468

Fuel 76,374 81,818 125,627 97,810 41,143 56,179 24,218

Renovables 9,855 12,045 12,045

TOTAL 395,714,831 400,384,307 414,278,682 440,948,810 438,411,303 443,390,730 453,265,010

Sector domèstic per fonts del Municipi de Les Franqueses del Vallès

El consum energètic del sector domèstic a Les Franqueses del Vallès representa el 15.1 % del total per a l’any 2005. Aquest consum energètic procedeix del consum de Gas Natural, en un 57%, i d’electricitat, en un 34%.

Figura 11 Consum energètic per fonts al sector domèstic per a l’any 2005, any de referència

57%34%

4% 5%

GAS NATURAL [kWh]

ELECTRICITAT [kWh]

GLP [kWh]

Gasoil [kWh]

Com es pot apreciar a la Figura 12 el consum de Gas Natural i energia elèctrica ha anat augmentant any rere any fins l’any 2006.


Figura 12 Evolució del consum energètic per fonts del sector domèstic al Municipi de Les Franqueses del Vallès, des de l’any 2000 fins al 2006.

0

10,000,000

20,000,000

30,000,000

40,000,000

50,000,000

60,000,000

70,000,000

80,000,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[kW

h]

Gasoil [kWh]

GLP [kWh]

ELECTRICITAT [kWh]

GAS NATURAL [kWh]

Sector serveis per fonts del Municipi de Les Franqueses del Vallès

El consum energètic del sector serveis a Les Franqueses del Vallès representa el 13.5 % del total per a l’any 2005. Aquest consum energètic procedeix principalment del consum d’electricitat en un 86% i de Gas Natural en un 8%.

Figura 13 Consum energètic per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005

8%

86%

0%4%

2% GAS NATURAL [kWh]

ELECTRICITAT [kWh]

GLP [kWh]

Gasoil [kWh]

Fuel [kWh]

Com es pot apreciar a la següent figura el consum d’energia elèctrica en el sector terciari ha anat augmentant, incrementar-ne el consum energètic globalment.


Figura 14 Evolució del consum energètic per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès, des de l’any 2000 fins al 2006.

0

10,000,000

20,000,000

30,000,000

40,000,000

50,000,000

60,000,000

70,000,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[kW

h]

Fuel [kWh]Gasoil [kWh]GLP [kWh]ELECTRICITAT [kWh]GAS NATURAL [kWh]

Sector transport per fonts del Municipi de Les Franqueses del Vallès

El consum energètic associat al transport a Les Franqueses del Vallès suposa un 12.9 % del total.

L’evolució del sector transport mostra un augment del consum de gasoil als últims anys amb una augment global de consum de combustible.

Figura 15 Consum energètic del sector transport al Municipi de Les Franqueses del Vallès, des de l’any 2000 fins al 2006.

0

10,000,000

20,000,000

30,000,000

40,000,000

50,000,000

60,000,000

70,000,000

80,000,000

90,000,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006 2007

kWh

Fuel [kWh]

Gasolina [kWh]

Gasoil [kWh]

Intensitat energètica local del Municipi de Les Franqueses del Vallès

La intensitat energètica, és a dir l’eficiència energètica de l’economia local expressada com a la quantitat d’energia que s’utilitza per obtenir la producció de béns, i per tant la riquesa del municipi, ha augmentat lleugerament donat el significatiu increment de consum energètic, tot i que hi ha hagut un augment del PIB.


En la següent figura es pot observar la variació de la Intensitat Energètica de Les Franqueses del Vallès. Cal a dir que la tendència òptima hauria de ser disminuir.

Figura 16 Intensitat energètica local de Les Franqueses del Vallès per als anys 2005 i 2006

0.0590.058

0.050

0.055

0.060

0.065

0.070

2005 2006

[kW

h/€

]

Producció local d’energia del Municipi de Les Franqueses del Vallès

La producció d’energies renovables sostenibles al municipi mitjançant la tecnologia fotovoltaica ha experimentat un augment en potència instal·lada entre els anys 2004 al 2006. L’any 2006 tot i haver mantingut la potència instal·lada respecte el 2005 (4 instal·lacions amb un total de 11 kW) es va experimentar un descens del nivell d’autoabastament local amb fonts energètiques renovables i sostenibles donat l’augment de població.

Figura 17 Producció local d’energies renovables i sostenibles

12,0459,855

12,045

0.7615

0.6680

0.7926

02,0004,0006,0008,000

10,00012,00014,000

2004 2005 2,006

[kW

h]

0.6000

0.6500

0.7000

0.7500

0.8000

0.8500

[kW

h/h

ab]

Renovables [kWh]

Renovables[kWh/hab]

El grau d’autoabastament energètic amb recursos renovables és molt baix situant-se en un 0.0027% per a l’any 2005.


2.3.2 Dades de les emissions de GEH

Emissions de GEH de tot el municipi per sectors

Es presenten a continuació les emissions de GEH generades a Les Franqueses del Vallès per sectors.

A la figura pot observar-se que el principal sector generador de GEH és el sector industrial un 51%) seguit del sector terciari, domèstic i transports.

Figura 18 Emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005

2005

51%

0%

19%

14%

11%1% 1%

3%

PRIMARI



TERCIARI

USOS DOMÈSTICS

TRANSPORT

CICLE URBA DE L'AIGUA

TRACTAMENT RESIDUS

La tendència global en els darrers anys ha estat d’augment del consum energètic, en la Figura 19 s’aprecia aquesta evolució:

Figura 19 Evolució de les emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Les Franqueses del Vallès des de l’any 2000 fins a l’any 2006

0

20,000

40,000

60,000

80,000

100,000

120,000

140,000

160,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[tCO

2e

q]

TRACTAMENT RESIDUS

CICLE URBA DE L'AIGUA

TRANSPORT

USOS DOMÈSTICS

TERCIARI



PRIMARI

Cal a dir que no s’ha disposat de les dades de residus i de consum d’aigua per als anys 2000-2004, i per tant no s’han incorporat les emissions associades corresponents.


Taula 8 Emissions en tCO2 eq per sectors de Les Franqueses del Vallès entres els anys 2000 al 2006


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

PRIMARI 1,399 1,453 1,536 1,743 1,831 1,946 2,029

INDUSTRIAL 78,652 73,337 76,185 72,186 69,958 73,858 71,048

CONSTRUCCIÓ 373 423 8,536 8,765 9,457 674 716

TERCIARI 11,659 9,936 11,830 11,951 12,662 26,655 26,324

DOMÈSTIC 12,680 13,829 14,088 16,556 18,133 19,283 19,039

TRANSPORT 11,818 12,547 13,258 14,553 14,771 15,158 15,688

CICLE URBA DE L'AIGUA 577 590

TRACTAMENT RESIDUS 3,846 3,663

Total 116,581 111,524 125,433 125,754 126,812 141,997 139,098

Emissions de GEH de tot el municipi per fonts

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats desenvolupades al Municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 58% del consum d’energia elèctrica i en un 27% al consum de Gas Natural. (Veure Figura 20)

Figura 20 Emissions de GEH per fonts en t CO2 eq de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005

27%

58%

1%

11%

3% 0%

0%



GLP [tCO2eq]

Gasoil [tCO2eq]

Gasolina [tCO2eq]

Fuel [tCO2eq]

Renovables [tCO2eq]

Entre els anys 2005 i 2006 s’ha produït un lleuger augment del consum d’energia d’un 2,2% principalment degut a l’augment de consum d’electricitat i de Combustibles Líquids condicionat per l’increment de la població al municipi (15.196 habitants al 2005 i 15.817 al 2006). Tot i haver experimentat aquest augment de consum, donat que el rati d’emissions de CO2 per kWh del mix


elèctric espanyol ha millorat substancialment s’ha experimentat una disminució d’emissions totals de GEH del municipi d’un 2.78%. (Veure Figura 21 i Taula 9)

Cal a dir que la disminució d’emissions de tones de CO2 eq per kWh en el mix elèctric és un factor important, així doncs donat que al 2006 es va generar més electricitat a partir del sistema energètic hidràulic i minihidràulic i es va generar menys electricitat a partir de sistemes energètics amb un alt rati d’emissions de CO2 per kWh, com el fuel-gas el total d’emissions de CO2eq per

kWh generat va disminuir en un 10.8% ( 4812005

2 kWh

grCO eq ; 4342006

2 kWh

grCO eq ) [1]

Figura 21 Emissions de GEH per fonts del Municipi de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2000-2006

0

20,000

40,000

60,000

80,000

100,000

120,000

140,000

160,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[tC

O2e

q]

Renovables [tCO2eq]

Fuel [tCO2eq]

Gasolina [tCO2eq]

Gasoil [tCO2eq]

GLP [tCO2eq]



Taula 9 Emissions en tCO2 eq per fonts de Les Franqueses del Vallès entres els anys 2000 al 2006


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

Gas Natural 36,857 36,478 36,058 36,888 36,785 37,060 37,003

Electricitat 64,010 57,390 71,780 68,271 69,325 80,673 76,326

GLP 1,273 1,282 1,248 1,208 1,220 1,180 1,028

Gasoil 10,317 11,344 12,316 13,977 14,414 15,270 16,078

Gasolina 4,104 4,066 4,051 4,105 3,996 3,745 3,671

Fuel 21 23 35 27 11 15 7

Renovables -4 -6 -5

Total 116,582 110,582 125,487 124,476 125,747 137,937 134,108


Emissions de GEH del sector domèstic per fonts

Les emissions de GEH generades al sector domèstic del municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 55% al consum d’electricitat i en un 36% al consum de Gas Natural. (Veure Figura 22)

Figura 22 Emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005

36%

55%

4% 5%

GAS NATURAL [tCO2 eq]

ELECTRICITAT [tCO2 eq]

GLP [tCO2 eq]

Gasoil [tCO2 eq]

Cal destacar que tot i que el consum energètic de GN (57%) és superior al del consum d’energia elèctrica (34%), el rati d’emissions de CO2 eq per kWh és superior al mix elèctric i per tant les emissions generades són superiors.

Figura 23 Evolució de les emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi de Les Franqueses del Vallès entre els anys 2000-2006

0

5,000

10,000

15,000

20,000

25,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[tCO

2eq]

Gasoil [tCO2 eq]

GLP [tCO2 eq]


GAS NATURAL [tCO2 eq]

Taula 10 Emissions en tCO2 eq per fonts de Les Franqueses del Vallès al sector domèstic entres els anys 2000 i 2006


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

Gas Natural 4,405 4,662 4,360 5,359 6,209 6,954 6,416

Electricitat 6,865 7,688 8,208 9,597 10,289 10,665 11,000


GLP 764 770 749 725 733 709 617

Gasoil 646 710 771 875 902 956 1,006

Total 12,680 13,829 14,088 16,556 18,133 19,283 19,039

Emissions de GEH del sector serveis per fonts

Les emissions de GEH generades al sector serveis del Municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 94% al consum d’electricitat i en un 3% al consum de Gas Natural. (Veure Figura 24)

Figura 24 Emissions de GEH per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005

94%

0%3%1%

2% GAS NATURAL [tCO2 eq]


GLP [tCO2 eq]

Gasoil [tCO2 eq]

Fuel [tCO2 eq]

L’evolució de les emissions de GEH com consum de Gas Natural al sector serveis s’ha mantingut més o menys constant fins l’any 2006, en canvi les emissions de GEH d’energia elèctrica han crescut molt entre els anys 2004 i el 2005, donat l’important augment de consum d’energia elèctrica. (Veure Figura 25 i Taula 11)

Figura 25 Evolució de les emissions de GEH per fonts del sector serveis al Municipi de Les Franqueses del Vallès per als anys 2000-2006

0

5,000

10,000

15,000

20,000

25,000

30,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

[tC

O2e

q]

Fuel [tCO2 eq]Gasoil [tCO2 eq]GLP [tCO2 eq]ELECTRICITAT [tCO2 eq]GAS NATURAL [tCO2 eq]


Taula 11 Emissions en tCO2 eq per fonts de Les Franqueses del Vallès al sector serveis entres els anys 2000 al 2006

Emissions GEH per fonts [tCO2eq]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006

Gas Natural 586 713 757 1,045 1,044 922 816

Electricitat 10,371 8,479 10,298 10,075 10,767 24,858 24,636

GLP 293 295 287 278 281 272 237

Gasoil 408 448 487 552 569 603 635

Fuel 1 1 1 1 0 0 0

Total 11,659 9,936 11,830 11,951 12,662 26,655 26,324

Emissions de GEH del sector transports per fonts

Les emissions de GEH generades al sector transports del Municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 20% al consum de benzina i en un 80% al consum de gasoil per a l’any 2005

Figura 26 Evolució de les emissions de GEH del sector transport per fonts des de l’any 2000 fins a l’any 2007

0

2,000

4,000

6,000

8,000

10,000

12,000

14,000

16,000

18,000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006 2007

tCO

2 eq

Gasoil [tCO2eq]

Gasolina [tCO2eq]

Fuel [tCO2eq]


Taula 12 Emissions de GEH del sector transport per fonts des de l’any 2000 fins a l’any 2007

Emissions GEH degut al parc mòbil de Les Franqueses del Vallès [tCO2eq]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Turismes benzina 3,281 3,254 3,237 3,292 3,166 2,947 2,866 2,748

Motos 551 550 528 532 536 534 598 624

Turismes Gasoil 5,060 5,635 6,161 7,001 7,468 7,590 8,187 8,556

Camions i furgonetes 2,669 3,435 3,253 3,625 3,942 3,986 4,248 4,478

Tractors industrials 86 110 140 163 156 147 149 162

Autobusos 271 295 366 431 577 658 721 779

Total 11,918 13,279 13,685 15,044 15,845 15,861 16,769 17,347

Emissions de GEH associades al tractament de Residus

Els residus generats a Les Franqueses són els responsables del 2.72 % de les emissions totals. A la següent taula es resumeix la quantitat anual de residus segregats i dipositats a contenidors per a l’any 2005 i 2006 de tot el Municipi.

Taula 13 Taula residus recollits a Les Franqueses del Vallès durant l’any 2005-2007

Residus recollits a Les Franqueses del Vallès [kg]

2005 2006 2007

Paper i cartró 294.640 330.390 352,210

Envasos lleugers 88.460 115.480 140,590

Vidre 171.190 216.900 244,250

Matèria Orgànica 265.820 696.880 666,530

Resta 5.524.120 5.215.340 5,392,620

Total 6.344.230 6.583.990 6,796,200

La gestió dels residus s’inicia en la recollida dels residus als contenidors i deixalleries fins a les plantes de tractament de voluminosos i plantes de valorització (per tal de reciclar la major quantitat de materials i tractar adequadament els residus), plantes de triatge i a Ecoparc per a valoritzar les fraccions resta i orgànica a través de tractaments mecànics biològics. [4]

Per tal de realitzar una quantificació estimada de les emissions associades al tractament de residus s’han tingut en compte les emissions estalviades pel reciclatge de paper, cartró, vidre i


envasos lleugers, i les emissions associades al tractament de la fracció resta i orgànica mitjançant compostatge i dipòsit amb recuperació.

Les emissions de GEH generades segons el tipus de tractament aplicat en la gestió de residus de Les Franqueses del Vallès es mostren en la següent figura.

Figura 27 Evolució de les emissions de GEH associades al tractament de residus per als anys 2005 i 2006

-1,000

0

1,000

2,000

3,000

4,000

5,000

2005 2006 2007

t C

O2

eq

Diposit amb recuperació

Compostatge

Reciclatge vidre

Reciclatge envasos lleugers

Reciclatge paper y cartró

Figura 28 Emissions de GEH associades al tractament de residus del Municipi de Les Franqueses del Vallès

Emissions de GEH associades al tractament de residus [tCO2 eq]

Coeficient [gr CO2/t residu] 2005 2006 2007

Reciclatge paper y cartró -264,700

-78 -90 -93

Reciclatge envasos lleugers -1,810,046

-160 -209 -254

Reciclatge vidre -667,690

-114 -145 -163

Compostatge 320,000

85 223 213

Dipòsit amb recuperació de biogàs 744,668

4,114 3884 4,016

Total 3,846.29 3,663.02 3,718.21

Es pot apreciar que el total d’emissions es manté pràcticament constant, donat que tot i que s’han generat més residus l’any 2006 que el 2005, s’ha segregat un major volum d’aquests i per tant, aplicant el coeficient, el total d’emissions ha disminuït.


Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua

El cicle urbà de l’aigua compren totes les activitats de captació, transport, potabilització, distribució i depuració. El consum principal energètic en el cicle urbà de l’aigua és el consum d’electricitat, per tant en el present estudi s’han contemplat tan sols les emissions associades al consum elèctric del cicle urbà de l’aigua.

A la següent figura es mostra en percentatge la contribució de cadascuna de les etapes al total del cicle urbà de l’aigua donat el consum total al Municipi de Les Franqueses del Vallès.

Figura 29 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua donat el consum total d’aigua del Municipi de Franqueses del Vallès per a l’any 2005

17%

8%

0%

26%

49%

0% Captació i transport

Potabilització

Dessalinització

Distribució

Sanejament i depuració

Reutilització (terciaris)

En la següent figura es pot apreciar l’evolució del total d’emissions de GEH generades a partir del consum d’aigua de Les Franqueses del Vallès. La disminució de tones de CO2 eq ve motivada principalment per una disminució de consum d’aigua i per una millora del rati tCO2 eq/kWh del mix elèctric espanyol.

Figura 30 Evolució de les emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua per als anys 2005-2007

0

100

200

300

400

500

600

700

2005 2006 2007

[t C

O2

eq]

Reutilització (terciaris)

Sanejament i depuració

Distribució

Dessalinització

Potabilització

Captació i transport


Taula 14 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua del Municipi de Les Franqueses del Vallès entre els anys 2005 i 2007

Emissions de GEH associades al tractament de residus [tCO2 eq]

2005 2006 2007

Captació i transport 99 101 103

Potabilització 45 50 52

Dessalinització 0 0 0

Distribució 149 151 155

Sanejament i depuració 283 287 294

Reutilització (terciaris) 0 0 0

TOTAL 577 590 603

Estalvi d’emissions de GEH degut a la instal:lació d’energies renovables al municipi

L’estalvi d’emissions al Municipi ha estat inferior a l’any 2006 respecte el 2005 donat la disminució del rati d’emissions de GEH per kWh de la xarxa, tot i haver mantingut la producció d’electricitat fotovoltaica.

Figura 31 Emissions de GEH estalviades per la producció d’electricitat al municipi de Les Franqueses del Vallès

56

4 0.0003310.000381

0.000279

01234567

2005 2,006

tCO

2eq

0.000000

0.000100

0.000200

0.000300

0.000400

0.000500tC

O2e

q/h

ab

tCO2eq

tCO2eq/hab


2.4 EMISSIONS DE GEH A NIVELL D’AJUNTAMENT

2.4.1 Dades energètiques de partida

Consum energètic final de l’Ajuntament

Les dades de consum energètic total de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès associades a l’enllumenat públic, semàfors, equipaments i la flota de vehicles representen un 1.79 % del total del municipi, sent el seu valor de 7.950.542 kWh per a l’any 2005. Cal a dir que no es disposa del total de dades de consum energètic dels equipaments, disposant tan sols dels consums associats al 65% de les pòlisses i que el consum energètic de Gas Natural per a alguns equipament correspon a l’any 2007

Els equipaments municipals representen un 50% del consum energètic associat a les activitats percentatge de consum energètic més elevat que el consum associat a l’enllumenat públic i semàfors.

Figura 32 Consum energètic final Ajuntament Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 per àmbit

32%

50%

14% 4%




Transport públic

Taula 15 Consums energètics per àmbits de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per al 2005 [kWh]

Consums energètics Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per al 2005 [kWh]

EE GN GLP CL Total 2005

Enllumenat públic i Semàfors 2,520,868 2,520,868

Equipaments municipals 2,021,123 1,929,458 81,771 4,032,352

Flota de vehicles municipals 1,082,311 1,082,311

Transport públic 315,011 315,011

Total 7,950,542

Taula 16 Consums energètics per àmbits de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per al 2007 [kWh]

Consums energètics Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per al 2007 [kWh]

EE GN GLP CL Total 2007

Enllumenat públic i Semàfors 2,549,652 2,549,652

Equipaments municipals 2,155,941 2,593,353 76,666 4,825,961

Flota de vehicles municipals 1,432,189 1,432,189

Transport públic 315,011 315,011

Total 9,122,813


Consum energètic de l’enllumenat municipal

Es presenten la taula resum del consum energètic en l’enllumenat públic de Les Franqueses del Vallès.

Taula 17 Resum consum energètic enllumenat públic i emissions associades per als anys 2005 i 2007

Núm. de quadres 89

Núm. punts llum

2005/2008 4608

Làmpada majoritària VSAP % 89%

Any 2005 Any 2007

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum

total (kWh) Cost total

(€) Tn CO2 eq.

2.520.868 - 1.212,54 2.549.652 - 1.129,50

Consum energètic de semàfors

Es presenten la taula resum del consum energètic de semàfors de Les Franqueses del Vallès. No es disposa dels consums segregats de semàfors ja que el registre del seu consum està inclòs dins de l’enllumenat públic.

Taula 18 Resum consum energètic semàfors i emissions associades per als anys 2005 i 2007

Núm. TOTAL d'unitats semafòriques: 55

Núm. d'unitats semafòriques amb

làmpades incandescents : 39

Potència làmpada

majoritària: -

Núm. d'unitats semafòriques amb

LEDS:23

Potència làmpada majoritària: -

Any 2005 Any 2007

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum

total (kWh) Cost

total (€) Tn CO2 eq.

- - - - - -

Eficiència energètica del edificis públics

Les Franqueses del Vallès disposa d’un total de 44 equipaments segons la següent distribució:

ザ 4 Centres administratius i oficines

ザ 13 centres educatius

ザ 6 Equipaments esportius

ザ 11 centres culturals, centres cívics i biblioteques

ザ 9 centres classificat en altres tipus


ザ 1 bomba d’aigua

De les pòlisses elèctriques i de Gas Natural de les que s’ha disposat es pot concloure que el 50% del consum prové de consums energètics d’electricitat, el 48% de Gas Natural i el 2% de Gasoil C.

Entre els anys 2005 i 2007 s’ha experimentat un lleuger augment dels consum energètics, especialment de Gas Natural, en els equipaments municipals. A nivell de consum d’aigua la tendència ha estat d’augment (115.2%) donat que s’han realitzat moltes zones noves d’enjardinament amb reg automàtic. Part del sector Z, tota la via Europa, Les rotondes de Bellavista , La Pl. de Santa Margarita, la Pl. d’Àngel Guimerà....

Taula 19 Taula resum consums energètics associat al consum d’electricitat, Gas Natural i Gasoil C als equipaments municipals de Les Franqueses del Vallès per als anys 2005 i 2007

Número TOTAL equipaments 44

Número de centres Administratius i oficines 4 Número de centres

educatius 13 Número

d'Equipaments esportius

6

Número de centres socio-culturals, cívics i

biblioteques 11

Número de bombes d'aigua 1 Número d'altres 9

Any 2005 Any 2008

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq.

4.032.352 257.273 1.350 4.836.587 276.192 1.458

Consum per tipologia d'equipaments

Any 2005 Any 2008

Tipologia equipament Consum

total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum

total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Administració i oficines municipals 490,581 67,885 235,969 555,764 67,017 230,774

Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 895,999 21,655 251,170 1,155,391 33,825 320,712

Equipaments esportius 2,132,978 121,310 631,484 2,207,783 121,785 626,143

Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 471,058 46,424 212,280 893,590 53,565 270,158

Bombeig d'aigua 0 0 0 22,740 0 10,074

Altres (mercats, cementiris, ...) 41,736 0 20,075 1,320 0 585


En la ¡Error! La autoreferencia al marcador no es válida. es mostra la classificació dels equipaments per tipologia que s’ha realitzat.

Taula 20 Classificació equipaments municipals de Les Franqueses del Vallès per tipologia

Codi Nom Tipologia

LF-1 Ajuntament Administració i oficines municipals

LF-2 Pavelló Esportiu SEAE Equipaments esportius (amb i sense piscina)

LF-3 Pavelló Esportiu PATRONAT corro d'Avall Equipaments esportius (amb i sense piscina)

LF-4 CEIP Joan Sanpera i Torras Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-5 CEIP Guerau de Liost Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-6 Centre de Recursos Agraris Administració i oficines municipals

LF-7 Can Ganduxer Administració i oficines municipals

LF-8 Oficina d'Atenció a la Ciutadania Bellavista Administració i oficines municipals

LF-9 Centre Cultural de Bellavista - biblioteca Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-10 Centre Cultural Bellavista Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-11 Escola d'adults Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-12 Viver d'empreses Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-13 Nau de Can Ganduxer Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-14 Vestidors del magatzem de la Brigada Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-15 Consell del Poble de Corró d'Amunt Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-16 Pistes municipals de petanca, Bar Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-17 Casal Cultural Corró d'Avall Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-18 Centre Cultural de Marata Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-19 centre cultural Corró d'Amunt Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-20 Nau de can Ganduxer Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-21 Magatzem Brigada Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-22 Aula polivalent i benestar Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-23 Can Penyes - Escola de Música Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-24 Cal Gabatx - circuit ferroviari Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-25 Camp de Futbol Orient Equipaments esportius (amb i sense piscina)


Codi Nom Tipologia

LF-26 Zona esportiva Llerona. Camp de futbol, et Equipaments esportius (amb i sense piscina)

LF-27 Zona esportiva municipal de Corró d'Avall, camp de futbol, etc Equipaments esportius (amb i sense piscina)

LF-28 Zona esportiva Corro d'Amunt, camp de futbol, etc Equipaments esportius (amb i sense piscina)

LF-29 Consell del Poble de Corró d'Amunt Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-30 Casal d'Avis i Centre Social de Bellavista Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-31 Consell del Poble de Llerona Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

LF-32 Casa del mestre de Llerona Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-33 Casa del mestre de Marata Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-34 Casa del Bon Repòs Altres (mercats, cementiris, ...)

LF-35 Escola Municipal de Música Claudi Arimany Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-36 Escola bressol Corró d'Avall - les 3 bessones Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-37 CEIP Bellavista- Joan Camps i Giró Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-38 CEIP Camins Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-39 Escola bressol Bellavista (Massagran) Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-40 IES Lauro Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-41 IES Les Franqueses Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-42 Can Font Centre d'Art i Noves Tecnologies Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-43 Escola bressol Cavall Fort Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

LF-44 Astúries parc Bombeig d'aigua


Consum energètic flota de vehicles municipals i externalitzats per combustibles i per departaments

En la següent figura es mostra el consum de combustibles líquids per al 2005 tant de la flota de vehicles municipals (manteniment, jardineria, policia administració i altres) com de la flota de vehicles externalitzats (recollida de residus i neteja de vials i jardineria).

Figura 33 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals per a l’any 2005 [litres CL]

3% 13%2%

28%54%

Manteniment

Cotxes propis diesel

Cotxes propis benzina

Recollida residusi neteja vials

Total Jardineria/Administració/Social

El consum anual més important correspon al serveis de jardineria, contractat a les empreses TALHER, FVO i part corresponent a la flota municipal la qual inclou altres consums corresponents a l’Ajuntament i que no s’han pogut segregar. És significatiu també el consum associat a la recollida de residus i neteja de vials. Aquest consums representen respectivament el 54% i el 28% del consum energètic dels vehicles comptabilitzats en el present document.

Taula 21 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals per a l’any 2005 I 2007

Consum Combustibles Líquids en la Flota de Vehicles municipal tant pròpia com externa [l CL]

2005 2007

Manteniment 2964 2,964

Cotxes propis diesel 15,238 15,139

Cotxes propis benzina 2,819 3,764

Recollida residus i neteja vials 31,986 64,475

Total Jardineria/Administració/Social 61,530 65,218

TOTAL 114,537 151,560


Consum energètic final de l’Ajuntament per fonts

El consum energètic de les activitats generades per l’Ajuntament per fonts segons dades facilitades mostren que la principal font energètica de consum és la electricitat en un 57% per a l’any 2005, seguida de Gas Natural.

Figura 34 Consum energètic final per fonts de l’Ajuntament Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005

24%

57%

0%19% Total Gas natural

Total Electricitat

Total Gasos LicuatsPetroli

Total Combustiblesliquids

Taula 22 Consum energètic final per fonts de l’Ajuntament Les Franqueses del Vallès per a l’any 2005 I 2007

Consum energètic Ajuntament [kWh]

2005 2007

Total Gas Natural 1,929,458 2,593,353

Total Electricitat 4,541,991 4,705,593

Total GLP 0 0

Total Combustibles Líquids 1,479,093 1,823,867

TOTAL 7,950,542 9,122,813

Producció de Renovables -709 -1,899

Producció d’energia de titularitat municipal

Des de mitjans de l’any 2005, a la llar d’infants Les Tres Bessones i la llar d’infants Massagran, s’han instal:lat plaques fotovoltaiques per incorporació a xarxa.


2.4.2 Dades d’emissions de GEH

Emissions de l’Ajuntament

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats de l’Ajuntament han representat un total de 2.953,31 tones de CO2eq per a l’any 2005. Aquesta dada és una dada provisional i que cal completar amb les dades de les que no s’ha disposat. Les emissions de GEH han experimentat un augment entre els anys 2005 i 2007. A la següent taula figuren les dades principals d’emissió de GEH de l’Ajuntament que s’han graficat a la figura posterior.

Taula 23 Emissions GEH totals de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès

2005 2007

T CO2 eq totals 2.953,31 3.052,33

Habitants Franqueses 15.196 16.325

T CO2 eq/habitant 0.194 0.187

L’increment de població condiciona que el rati d’emissions de CO2 eq per habitant sigui decreixent.

Figura 35 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per als anys 2005 i 2007

2,200.00

2,300.00

2,400.00

2,500.00

2,600.00

2,700.00

2,800.00

2,900.00

3,000.00

3,100.00

2005 2006 2007

[t C

O2

eq]

0.175

0.180

0.185

0.190

0.195

0.200

[t C

O2

eq/h

abit

ant]

Emissions en tCO2 eq

Emissions en tCO2eq/hab

Lineal (Emissions en

Del total d’emissions generades el 48% procedeix dels equipaments municipals i el 41% de l’enllumenat i semàfors. Com es pot veure a la següent figura l’augment d’emissions totals són derivades principalment dels consums en equipaments municipals i de la flota de vehicles municipals tant pròpia com externalitzada. Les millores en l’enllumenat públic han possibilitat a disminució d’emissions en aquest sector.


Figura 36 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per sectors

1,2131,129

1,3501,435

301398

90 90

0

200

400

600

800

1,000

1,200

1,400

1,600

2005 2007

[tC

O2e

q]




Transport públic

El detall de les emissions de GEH per equipaments i per font està recollit a l’Annexe I.

A la següent taula es recullen les emissions segregades per sectors de l’Ajuntament.

Taula 24 Emissions GEH de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per àmbits i per habitant

2005

[t CO2 eq] 2007

[t CO2 eq] 2005

[tCO2eq/hab] 2007

[tCO2eq/hab]

Equipaments 1,213 1,129 0.0798 0.0692

Enllumenat 1,350 1,435 0.0888 0.0879

Flota vehicles 301 398 0.0198 0.0244

Transport públic3 90 90 0.0059 0.0055

Donat que els equipaments municipals són el sector que més emissions generen, es presenten a continuació les emissions segregades per tipologies d’equipaments. En relació als equipaments municipals i en valors absoluts, els equipaments d’esports són els que més emissions de GEH generen (47% del total d’emissions d’equipaments municipals) juntament amb els centres escolars (19 % del total d’emissions d’equipaments municipals), tal i com mostra la Figura 37 .

3 Les dades de les que s’ha disposat corresponen a l’any 2008


Figura 37 Emissions de GEH per tipologia d’equipaments municipals de Les Franqueses del Vallès

321

626

212270

0 1020 1

231236

251

631

0

100

200

300

400

500

600

700

Any 2005 Any 2007

[tC

O2e

q]

Administració i oficinesmunicipals Educació (escoles bressol,CEIPS, IES; altres)Equipaments esportius (amb isense piscina) Centres socio-culturals, centrescívics i biblioteques Bombeig d'aigua

Altres (mercats, cementiris, ...)

El rati d’emissions de CO2 eq va disminuir lleugerament l’any 2007 donat la disminució del rati d’emissions per kWh elèctric i probablement en relació a l’increment de la població al Municipi.

Taula 25 Consums energètics i emissions GEH per tipologia d’equipaments municipals

Consum energètic [kWh] Emissions CO2 [tCO2eq]

2005 2007 2005 2007

Administració i oficines municipals 490,581 555,764 236 231

Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 895,999 1,155,391 251 321

Equipaments esportius (amb i sense piscina) 2,132,978 2,207,783 631 626

Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 471,058 893,590 212 270

Bombeig d'aigua 0 22,740 0 10

Altres (mercats, cementiris, ...) 41,736 1,320 20 1

Emissions de l’Ajuntament per fonts

El 57% de les emissions de les activitats generades per l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès procedeixen del consum d’electricitat fet que fa que, tot i haver incrementat el consum energètic des de l’any 2005, el lleuger augment d’emissions ve motivat de les accions derivades del Pla Nacional d’Energies Renovables 2008-2012, que influeix directament en el rati d’emissions de CO2 per kWh.


Figura 38 Emissions de GEH en CO2 eq. de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per fonts per a l’any 2005

24%

57%

0%19% Total Gas natural

Total Electricitat

Total Gasos LicuatsPetroli

Total Combustiblesliquids

Taula 26 Emissions de GEH per fonts de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès

Emissions GEH Ajuntament per fonts [tCO2eq]

2005 2007

Total Gas Natural 356.95 479.77

Total Electricitat 2,184.70 2,084.58

Total GLP 0.00 0.00

Total Combustibles Líquids 411.66 487.77

TOTAL 2,953.31 3,052.33


2.5 AVALUACIÓ D’EMISSIONS LLIGADES A LA MOBILITAT: TRÀNSIT URBÀ I TRANSPORT PÚBLIC

Les emissions lligades als autobusos corresponents al transport públic representen un 1% del total d’emissions del parc mòbil per a l’any 2005. La flota de vehicles municipal tant pròpia com externalitzada representa un 2%.

Els principals generadors d’emissions de GEH són els turismes i els camions i furgonetes, amb un 67% i un 25% del total respectivament.

Durant els últims anys el parc mòbil de les Franqueses del Vallès ha experimentat un augment principalment a l’augment d’unitats de turismes i de camions i furgonetes.

Figura 39 Emissions de GEH lligades a la mobilitat: trànsit urbà i transport públic per als anys 2005 al 2007

0

2,000

4,000

6,000

8,000

10,000

12,000

14,000

16,000

18,000

ANY 2005 ANY 2006 ANY 2007

Parc mòbil Les Franqueses del Vallès

Flota municipal (pròpia i externa)

Transport públics

Taula 27 Emissions de GEH lligades a la mobilitat: trànsit urbà i transport públic per als anys 2005 al 2007

ANY 2005 ANY 2006 ANY 2007

Parc mòbil Les Franqueses del Vallès 15,470 16,330 16,859

Flota municipal (pròpia i externa) 301 3504 398

Transport públics 90 90 90

4 La dada corresponent a la flota municipal per a l’any 2006 és una estimació.


Figura 40 Emissions de GEH per tipologia de vehicles del parc mòbil de Les Franqueses del Vallès

19%

3%

48%

25%

1% 4%

Emissions Benzines turismes

Emissions benzines motos

Emissions Gasoil turismes

Emissions Gasoil camions i furgonetes

Emissions Gasoil tractors industrials

Emissions Gasoil autobusos


3. RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS

A continuació es resumeixen les principals dades d’emissions de GEH atenent a l’àmbit municipal i l’àmbit competència de l’Ajuntament.

3.1.1 GEH al municipi

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats desenvolupades al Municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 58% del consum d’energia elèctrica i en un 27% al consum de Gas Natural, tot i que la principal font energètica del municipi és el Gas Natural. La producció d’energies renovables al municipi representa un estalvi del 0.004% d’emissions respecte el total.

El principal sector generador de GEH és el sector industrial (un 51%) seguit del sector terciari, domèstic i transports

El consum energètic sectoritzat per fonts mostra que la font energètica principal del Municipi per al 2005 és el Gas Natural en un 45% i la energia elèctrica en un 38%.

El consum energètic del sector domèstic a Les Franqueses del Vallès representa el 15.1 % del total per a l’any 2005. Aquest consum energètic procedeix del consum de Gas Natural, en un 57% i d’electricitat, en un 34%.

El consum energètic del sector serveis a Les Franqueses del Vallès representa el 13.5 % del total per a l’any 2005. Aquest consum energètic procedeix principalment del consum d’electricitat en un 86% i de Gas Natural en un 8%.

El consum energètic associat al transport a Les Franqueses del Vallès suposa un 12.9 % del total. L’evolució del sector transport mostra un augment del consum de gasoil als últims anys amb una augment global de consum de combustible.

La intensitat energètica, és a dir l’eficiència energètica de l’economia local expressada com a la quantitat d’energia que s’utilitza per obtenir la producció de béns, i per tant la riquesa del municipi, ha augmentat lleugerament donat el significatiu increment de consum energètic, tot i que hi ha hagut un augment del PIB (0,058 a 0,059)

Les emissions de GEH generades al sector domèstic del municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 55% al consum d’electricitat i en un 36% al consum de Gas Natural.

Les emissions de GEH generades al sector serveis del Municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 94% al consum d’electricitat i en un 3% al consum de Gas Natural


Les emissions de GEH generades al sector transports del Municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen en un 20% al consum de benzina i en un 80% al consum de gasoil per a l’any 2005

Els principals generadors d’emissions de GEH són els turismes i els camions i furgonetes, amb un 67% i un 25% del total respectivament.

Durant els últims anys el parc mòbil de les Franqueses del Vallès ha experimentat un augment principalment a l’augment d’unitats de turismes i de camions i furgonetes.

Els residus generats a Les Franqueses són els responsables del 2.72 % de les emissions totals.

L’evolució del total d’emissions de GEH generades a partir del consum d’aigua de Les Franqueses del Vallès ha disminuït lleugerament motivat principalment per una disminució de consum d’aigua i per una millora del rati tCO2 eq/kWh del mix elèctric espanyol.

L’estalvi d’emissions al Municipi ha estat inferior a l’any 2006 respecte el 2005 donat la disminució del rati d’emissions de GEH per kWh de la xarxa, tot i haver mantingut la producció d’electricitat fotovoltaica.

3.1.2 GEH competencia de l’Ajuntament

Les dades de consum energètic total de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès associades a l’enllumenat públic, semàfors, equipaments i la flota de vehicles representen un 1.79 % del total del municipi sent el seu valor de 7.950.542 kWh per a l’any 2005. Cal a dir que no es disposa del total de dades de consum energètic dels equipaments, disposant tan sols dels consums associats al 65% de les pòlisses i que el consum energètic de Gas Natural per a alguns equipament correspon a l’any 2007.

Els equipaments municipals representen un 50% del consum energètic associat a les activitats percentatge de consum energètic més elevat que el consum associat a l’enllumenat públic i semàfors.

El consum anual més important correspon al serveis de jardineria, contractat a les empreses TALHER, FVO i part corresponent a la flota municipal la qual inclou altres consums corresponents a l’Ajuntament i que no s’han pogut segregar. És significatiu també el consum associat a la recollida de residus i neteja de vials. Aquest consums representen respectivament el 54% i el 28% del consum energètic dels vehicles comptabilitzats en el present document.

El consum energètic de les activitats generades per l’Ajuntament per fonts segons dades facilitades mostren que la principal font energètica de consum és la electricitat en un 57% per a l’any 2005, seguida de Gas Natural.


Les emissions de GEH generades a partir de les activitats de l’Ajuntament han representat un total de 2.953,31 tones de CO2eq per a l’any 2005 (dades incomplertes)

Del total d’emissions generades el 48% procedeix dels equipaments municipals i el 41% de l’enllumenat i semàfors. Les millores en l’enllumenat públic han possibilitat a disminució d’emissions en aquest sector.

En relació als equipaments municipals i en valors absoluts, els equipaments d’esports són els que més emissions de GEH generen (47% del total d’emissions d’equipaments municipals) juntament amb els centres escolars (19 % del total d’emissions d’equipaments municipals)

El 57% de les emissions de les activitats generades per l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès procedeixen del consum d’electricitat

Les emissions lligades als autobusos corresponents al transport públic representen un 1% del total d’emissions del parc mòbil per a l’any 2005. La flota de vehicles municipal tant pròpia com externalitzada representa un 2% d’aquest parc mòbil.

4. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA

En aquest apartat es presenta de manera sintètica la situació del municipi de Les Franqueses del Vallès respecte a les emissions de GEH emeses. Revisa els principals sectors i activitats emissores i conseqüentment els principals àmbits susceptibles d’actuació. Les conclusions exposades, resultat de les dades analitzades, serviran per enfocar l’estratègia i el Pla d’Acció en aquells punts rellevants i més significatius i que suposin una reducció major.

Cal fer notar que, tot i l’esforç fet, no s’ha pogut disposar de la totalitat de dades. No obstant s’han pogut completar algunes series en base a extrapolacions i anàlisis de tendències. Pel cas del consum corresponent als equipaments han estat considerats un 65%, circumstància que caldrà tenir en conte en la pròxima revisió del PAES.

Algunes circumstancies contextuals que cal considerar es que en els últims anys el municipi ha tingut un important creixement demogràfic, urbanístic i també econòmic (mantenint-se el sector primari i desenvolupant-se el industrial). Fruit d’aquest desenvolupament recent també cal fer notar la important xarxa de serveis existent.

D’altra banda, cal reflectir també el model urbanístic municipal poc dens i poc compacte que comporta una major ocupació territorial i condiciona fortament la il·luminació pública, la mobilitat, els equipaments etc.

Les principals conclusions es centren en els següents punts que es resumeixen a continuació i que, en coherència, es traduiran en accions concretes que integraran el Pla d’Acció.


Caldrà fer un esforç important per tal de millorar el control de les dades de consums i documentar i registrar la informació.

El municipi hauria de disposar d’un sistema informàtic de comptabilitat energètica (com ara el wincem) que possibiliti el control i seguiment de les dades, així com recursos humans pel seu funcionament.

La manca de dades per anys, sectors o fonts ha condicionat que els càlculs s’hagin fet en alguns casos sobre estimacions de tendències i, en altres no siguin dades completes (per exemple respecte els equipaments) resultant, probablement, inferiors a les dades reals. Fet que s’haurà de tenir en conte en revisions posteriors dels càlculs. Tanmateix influeix també en la estratègia energètica a definir.

La definició de accions de disminució de consums es fonamentarà més sobre la visió de conjunt i l’experiència sobre les accions amb més repercussió o incidència energètica que sobre les dades quantitatives.

El consum energètic municipal és elevat per al nombre d’habitants que té el municipi. La estructura urbanística del municipi poc compacta i les necessitats d’enllumenat públic, una xarxa de serveis dimensionada per una població en creixement i, per tant, encara poc eficient, i uns equipaments amb necessitats de millora i control energètic (edificis antics) poden ser algunes causes d’important consum.

Les energies renovables tenen una escassa significació. S’ha de potenciar la implantació d’energies renovables tant a nivell municipal com a nivell de l’Ajuntament.

En l’àmbit municipal convé destacar:

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats desenvolupades al Municipi de Les Franqueses del Vallès procedeixen majoritàriament del consum d’energia elèctrica tot i que la principal font energètica del municipi és el Gas Natural. El consum d’energia elèctrica és elevat i per tant “penalitza” en el càlcul dels GEH, a més, la producció d’energies renovables al municipi representa només un estalvi del 0.004% d’emissions respecte el total. Per tant reduir el consum elèctric resulta una prioritari.

El principal sector generador de GEH és el sector industrial seguit del sector terciari, domèstic i transports. Per tant, tot i no estar dintre de l’àmbit del PAES, probablement convindria promoure algun tipus d’actuació orientat a incrementar el compromís industrial amb l’eficiència i la minimització del consum energètic.


El consum energètic dels sectors serveis, transport i domèstic han experimentat un creixement important any rere any, especialment pel que respecta al consum elèctric. Resulta per tant significatiu i susceptible d’actuacions de millora.

A nivell ciutadà, la mobilitat constitueix un repte molt important, màxim en un municipi on les dependencies funcionals d’altres municipis són importants i la estructura urbanística és poc compacta.

El vector residus i aigua són també susceptibles de millores. En tant millori la implantació de la recollida segregada de les fraccions, tal i com s’ha donat progressivament entre el 2005-2007- i la política de reducció i reutilització d’aigües continuï implantant-se repercutirà positivament en el balanç GEH.

En l’àmbit de competència de l’Ajuntament convé destacar:

El consum energètic més elevat procedeix dels equipaments (tot i no disposar dels consums de tots els equipaments), molts d’ells ineficients tant per la seva estructura arquitectònica com pel nombre d’usuaris. Els equipaments municipals representen un percentatge de consum energètic més elevat que el consum associat a l’enllumenat públic i semàfors. Es necessari desenvolupar actuacions sobre els diferents equipaments municipals que possibilitin la reducció de consums tal i com millores d’aïllaments, substitució d’il:luminació, control i gestió energètica, substitució d’equips de baix rendiment energètic...

La sectorització de consums d’equipaments per tipologia: Administració, cultura, edificis, esports, salut, serveis socials, educació i altres permet identificar tendències i punts de millora:

Les emissions més significatives en quan a volum es donen als equipaments esportius i centres educatius. És necessari actuar sobre aquestes tipologies d’instal:lacions. Convé recordar que el control sobre els gestors i equipaments amb gestió externa són responsabilitat de l’Ajuntament.

Respecte a la categoria de centres “edificis cultural” caldria analitzar de manera singular i detallada cada instal·lació., valorant no sols els consums sinó també la eficiència i conveniència del centre atenent al servei i nombre d’usuaris.

Les actuacions realitzades respecte l’enllumenament públic han comportat una reducció d’emissions com a conseqüència de la reducció de consums elèctrics d’enllumenat. No obstant, el Pla d’adequació Lumínica està en desenvolupament i es de preveure la continuïtat de la millora.


Els consums associats a la flota de vehicles municipals són significatius i elevats. Cal realitzar un millor control de la flota de vehicles municipals i incorporar mesures per la reducció dels consums i reducció de GEH.

Donades les perspectives de creixement de població i conseqüentment d’urbanització, enllumenat, equipaments... convé incorporar energies renovables tant per aconseguir estalvis energètics (col·lectors solars tèrmics, geotèrmica, biomassa...) com generació d’energia per incorporació a xarxa (plaques fotovoltaiques).

La repercussió de les emissions GEH de l’Ajuntament sobre els consums totals del municipi és de 2.13% aproximadament. Cal insistir en el paper exemplificador que ha de tenir l’administració local però també –tot i no ser competència directa- en la necessària incidència sobre aquells sectors on te capacitat d’actuació com el sector serveis, transport i domèstic

L’ Ajuntament te, entre altres, la funció de proporcionar serveis com l’enllumenat públic, el manteniment i gestió d’equipaments. La despesa energètica que suporta per consum municipal en equipaments està entre un 10-20 % per sobre de la que suporten altres ajuntaments del nostre àmbit geogràfic i cultural, el que indica clarament un àmbit d’intervenció, màxim tenint en conte que és la energia elèctrica la que te major pes als equipaments . L’enllumenat públic suposa també un àmbit d’acció per la important repercussió en el volum de consum. Atès que l’emissió de GEH es relaciona fonamentalment amb el consum energètic, el fet d’assolir els objectius que determina el Protocol de Kyoto passa necessàriament per l’estalvi energètic i el foment de les energies renovables. Finalment, tot i no tenir competències directes, convé desenvolupar altres accions orientades a la promoció de la nova cultura energètica.


5. PLA D’ACCIÓ

La definició de les accions de mitigació del canvi climàtic d’escala local demana, requereix tenir una composició clara de l’escenari en què es troba el municipi per tal de trobar els punts en els quals la incidència sigui major, i, en segon lloc, establir un pla d’acció que incorpori aquesta informació. Revisat i descrit l’escenari en els punts anteriors passem a establir el Pla d’Acció que haurà de estar en coherència amb els resultats obtinguts.

Les línies d’actuació demostren que una major eficiència energètica i un pes més important de les energies renovables són els principals instruments que tenim al nostre abast per mitigar els efectes del canvi climàtic.

S’han elaborat un total de trenta-tres fitxes que corresponen a accions diferents. Cada fitxa descriu l’abast de l’acció, planteja els objectius (de mitigació o adaptació), exposa breument la metodologia d’aplicació, els beneficis que es poden esperar de la seva aplicació i relaciona també els agents implicats. Atès que les accions correctores impliquen en general uns costos,es fa referència a les possibles fonts de finançament. Finalment, s’inclouen diferents indicadors que han de permetre seguir en el temps els resultats assolits.

Les diferents accions estan codificades i estructurades seguint els criteris definits per la DIBA en el següent model de fitxa. La codificació dels diferents camps s’ha realitzat seguint les següents consideracions que es presenten a la següent plana:


Codi: El codi de l’acció es basarà en la taula d’àmbits d’aplicació del PAES:

Taula 1. Àmbits d’aplicació del PAES.

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

1.D

IRE

CT

E

1.1.

EN

ER

GÈ

TIC

1.1.1Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió 1.1.1/núm. acció

1.1.2.Enllumenat públic 1.1.2/núm acció

1.1.3.Semàfors 1.1.3/núm acció

1.1.4.Flota municipal de vehicles 1.1.4/núm acció

1.1.5. Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, platges, etc.)

1.1.5/núm acció

1.1.6. Altres 1.1.6/núm acció

1.2.

NO

ES

TR

ICT

AM

EN

T E

NE

RG

ÈT

IC

1.2.1.La gestió dels residus 1.2.1/núm acció

1.2.2.El cicle de l’aigua 1.2.2/núm acció

1.2.3.Transport públic municipal (si s’escau) 1.2.3/núm acció

1.2.4.El planejament 1.2.4/núm acció

1.2.5.L’adquisió de béns i serveis 1.2.5/núm acció

1.2.6. Altres (normativa, construcció,…) 1.2.6/núm acció

2. IN

DIR

EC

TE

2.1.

NO

ES

TR

ICT

AM

EN

T E

NE

RG

ÈT

IC

2.1.1.Domèstic 2.1.1/núm acció

2.1.2.Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. 2.1.2/núm acció

2.1.3.Mobilitat urbana 2.1.3/núm acció

2.1.4. Participació Ciutadana 2.1.4/núm. acció

2.1.5. Altres 2.1.5./ núm. acció

El codi_acció és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1.2.2/5 serà:

Àmbit directe

No estrictament energètic Temàtica:Cicle de l’aigua

Acció nº 5 d’aquest tipus

1.2.2 /5


Títol: Nom que identifiqui l’acció proposada.

Emissions de CO2eq estalviades (Tn/any): Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció.

Àmbit: Directe o indirecte, d’acord amb la taula 1.

Temàtica: La temàtica prové de la taula 1.

Tipologia:

CP (la gestió dels consums propis i de la prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc.

PDR (la planificació, desenvolupament i la regulació): a través del planejament i, entre altres, a través de la redacció d’ordenances i mesures fiscals, etc.

AM (l’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions municipals): a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament: Ambientalització

ER (la producció i subministrament amb energies renovables): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, etc.) o bé donant suport a la ciutadania per promoure la instal:lació de renovables, per exemple a través de compra d’electricitat verda.

Descripció: Descripció detallada, ha de ser un resum de la mesura proposada. S’ha d’incloure quin n’és l’objectiu. Ha de quedar clar, quan es faci referència a plans i projectes, si l’acció és redactar o executar o ambdues coses i que s’ha inclòs en els costos.

Interrelació amb d’altres accions del PAES: Esmentar amb quines altres accions del pla es relaciona.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...: Esmentar accions incloses en d’altres plans que hi estiguin relacionades.

Prioritat tècnica: D’acord amb l’objectiu bàsic del PAES i en funció de la influència de l’acció sobre l’objectiu final determinar la prioritat de l’acció: alta, mitjana, baixa.

Execució de l’acció: L’acció pot ser que sigui puntual o bé s’hagi de fer d’una forma continuada o periòdica. Les opcions seran: Puntual; Periòdica.

Cost d’inversió (€), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs.

Impacte sobre el cost de manteniment: Determinades actuacions poden suposar noves infraestructures/equipaments amb una nova despesa de manteniment que caldrà tenir en compte. Però d’altres actuacions poden suposar una reducció del cost de manteniment de les infraestructures/equipaments existents (com la substitució de bombetes per LEDS) i per tant el cost de manteniment nou pot ser inferior al que hi havia o no modificar-se. Donada la dificultat prevista per a calcular l’increment o decrement del cost de manteniment es demana que s’estimi si el cost de manteniment serà igual, inferior o superior a l’existent. Així les opcions seran: augmenta, es manté, disminueix.


Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat): Aquest paràmetre ha de permetre valorar l’eficiència dels € invertits sobre l’objectiu de reducció d’emissions.

Termini d’amortització (anys): Temps que es tarda en amortitzar l’acció.

Responsable: Especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució de l’acció.

Agents implicats: Entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.

Indicadors de seguiment:L’empresa ha de proposar 1, màxim 2, indicadors específics que permetin avaluar la consecució de l’acció. Han de ser fàcils de calcular.

Indicadors objectiu i/o de xarxa infuenciats: Identificar quins seran els indicadors clau influenciats en la mesura.

Recursos estalviats: Recursos estalviats: especificar quin és el recurs que es preveu estalviar amb l’acció (energia, aigua, residus, materials) i en quines unitats es valora

Estalvi associat: Quantitat de recurs estalviat.


6. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES

El Pla de Seguiment ha d’anar encarat a complir dos objectius:

Ser una eina operativa per a la gestió del PAES.

Ajudar al municipi a presentar de manera bianual l’informe de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

El Pla de Seguiment que es presenta especifica el indicadors de seguiment de les diferents accions del PAES. Presenta dos tipus d’indicadors principals:

Full d'Indicadors Generals, que permeten mostrar l’evolució del consum energètic i de les emissions GEH del Municipi i de l'Ajuntament.

Full d’indicadors de seguiment de les accions definides en el Pla d'Acció, que permetin avaluar la consecució de l'acció. Hi ha 62 indicadors definits per a les 33 accions considerades:

o Indicadors de realització de l'acció SI/NO

o Indicadors de percentatge d'accions respecte del total. Exigeix que l'Ajuntament defineixi el total d’accions a realitzar

o Indicadors absoluts (consum d'energia, d'aigua, etc)

o Indicadors relatius (variació del consum al realitzar l'acció)

Per tal de calcular i complimentar els indicadors, es necessari disposar de les dades de seguiment. El Pla de Seguiment presenta també les taules on abocar la recollida d’informació.


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

[1] AEMET. Resum climatològic anual de 2005 , 2006 i 2007 http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/resumenes?w=1

[2] Font de dades del Mix des de l’any 200 al 2004 inclosos. DESGEL. Del mix del 2005-2007 Oficina Catalana de Canvi Climàtic a partir de dades d’UNESA.

[3] IDESCAT. Base de dades del Municipi de Les Franqueses del Vallès. Valor afegit Brut per grans sectors. Establiment d’empreses industrials per branques d’activitat (IAE)

[4] AMB. Àrea Metropolitana de Barcelona. Gestió de residus http://www.amb.cat/web/emma/residus/

http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/resumenes?w=1

http://www.amb.cat/web/emma/residus/


Document I I.II Pla d’Acció

Octubre 2009


Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de

Les Franqueses del Vallès 1

La definició de les accions de mitigació del canvi climàtic d’escala local demana, requereix tenir una composició clara de l’escenari en què es troba el municipi per tal de trobar els punts en els quals la incidència sigui major, i, en segon lloc, establir un pla d’acció que incorpori aquesta informació. Revisat i descrit l’escenari en els punts anteriors passem a establir el Pla d’Acció que haurà de estar en coherència amb els resultats obtinguts.

Les línies d’actuació demostren que una major eficiència energètica i un pes més important de les energies renovables són els principals instruments que tenim al nostre abast per mitigar els efectes del canvi climàtic.

S’han elaborat un total de trenta-tres fitxes que corresponen a accions diferents. Cada fitxa descriu l’abast de l’acció, planteja els objectius (de mitigació o adaptació), exposa breument la metodologia d’aplicació, els beneficis que es poden esperar de la seva aplicació i relaciona també els agents implicats. Atès que les accions correctores impliquen en general uns costos,es fa referència a les possibles fonts de finançament. Finalment, s’inclouen diferents indicadors que han de permetre seguir en el temps els resultats assolits.

Les diferents accions estan codificades i estructurades seguint els criteris definits per la DIBA en el següent model de fitxa. La codificació dels diferents camps s’ha realitzat seguint les següents consideracions que es presenten a la següent plana:



Codi: El codi de l’acció es basarà en la taula d’àmbits d’aplicació del PAES:

Taula 1. Àmbits d’aplicació del PAES.

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

1.1.1Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió 1.1.1/núm. acció

1.1.2.Enllumenat públic 1.1.2/núm acció

1.1.3.Semàfors 1.1.3/núm acció

1.1.4.Flota municipal de vehicles 1.1.4/núm acció

1.1.5. Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, platges, etc.)

1.1.5/núm acció 1.1.

EN

ER

GÈ

TIC

1.1.6. Altres 1.1.6/núm acció

1.2.1.La gestió dels residus 1.2.1/núm acció

1.2.2.El cicle de l’aigua 1.2.2/núm acció

1.2.3.Transport públic municipal (si s’escau) 1.2.3/núm acció

1.2.4.El planejament 1.2.4/núm acció

1.2.5.L’adquisió de béns i serveis 1.2.5/núm acció

1.D

IRE

CT

E

1.2.

NO

ES

TR

ICT

AM

EN

T E

NE

RG

ÈT

IC

1.2.6. Altres (normativa, construcció,…) 1.2.6/núm acció

2.1.1.Domèstic 2.1.1/núm acció

2.1.2.Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. 2.1.2/núm acció

2.1.3.Mobilitat urbana 2.1.3/núm acció

2.1.4. Participació Ciutadana 2.1.4/núm. acció 2. IN

DIR

EC

TE

2.1.

NO

ES

TR

ICT

AM

EN

T E

NE

RG

ÈT

IC

2.1.5. Altres 2.1.5./ núm. acció

El codi_acció és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1.2.2/5 serà:

Àmbit directe

No estrictament energètic Temàtica:Cicle de l’aigua

Acció nº 5 d’aquest tipus

1.2.2 /5



Títol: Nom que identifiqui l’acció proposada.

Emissions de CO2eq estalviades (Tn/any): Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció.

Àmbit: Directe o indirecte, d’acord amb la taula 1.

Temàtica: La temàtica prové de la taula 1.

Tipologia:

CP (la gestió dels consums propis i de la prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc.

PDR (la planificació, desenvolupament i la regulació): a través del planejament i, entre altres, a través de la redacció d’ordenances i mesures fiscals, etc.

AM (l’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions municipals): a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament: Ambientalització

ER (la producció i subministrament amb energies renovables): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, etc.) o bé donant suport a la ciutadania per promoure la instal·lació de renovables, per exemple a través de compra d’electricitat verda.

Descripció: Descripció detallada, ha de ser un resum de la mesura proposada. S’ha d’incloure quin n’és l’objectiu. Ha de quedar clar, quan es faci referència a plans i projectes, si l’acció és redactar o executar o ambdues coses i que s’ha inclòs en els costos.

Interrelació amb d’altres accions del PAES: Esmentar amb quines altres accions del pla es relaciona.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...: Esmentar accions incloses en d’altres plans que hi estiguin relacionades.

Prioritat tècnica: D’acord amb l’objectiu bàsic del PAES i en funció de la influència de l’acció sobre l’objectiu final determinar la prioritat de l’acció: alta, mitjana, baixa.

Execució de l’acció: L’acció pot ser que sigui puntual o bé s’hagi de fer d’una forma continuada o periòdica. Les opcions seran: Puntual; Periòdica.

Cost d’inversió (€), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs.



Impacte sobre el cost de manteniment: Determinades actuacions poden suposar noves infraestructures/equipaments amb una nova despesa de manteniment que caldrà tenir en compte. Però d’altres actuacions poden suposar una reducció del cost de manteniment de les infraestructures/equipaments existents (com la substitució de bombetes per LEDS) i per tant el cost de manteniment nou pot ser inferior al que hi havia o no modificar-se. Donada la dificultat prevista per a calcular l’increment o decrement del cost de manteniment es demana que s’estimi si el cost de manteniment serà igual, inferior o superior a l’existent. Així les opcions seran: augmenta, es manté, disminueix.

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat): Aquest paràmetre ha de permetre valorar l’eficiència dels € invertits sobre l’objectiu de reducció d’emissions.

Termini d’amortització (anys): Temps que es tarda en amortitzar l’acció.

Responsable: Especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució de l’acció.

Agents implicats: Entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.

Indicadors de seguiment:L’empresa ha de proposar 1, màxim 2, indicadors específics que permetin avaluar la consecució de l’acció. Han de ser fàcils de calcular.

Indicadors objectiu i/o de xarxa infuenciats: Identificar quins seran els indicadors clau influenciats en la mesura.

Recursos estalviats: Recursos estalviats: especificar quin és el recurs que es preveu estalviar amb l’acció (energia, aigua, residus, materials) i en quines unitats es valora

Estalvi associat: Quantitat de recurs estalviat.

Pag 1

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE LES FRANQUESES DEL VALLES

Acció Codi Títol Emissions de CO2eq estalviades (Tn/any)

1.1.1 01

Millores en l’aïllament tèrmic als sostres, portes i finestres dels equipaments municipals

22.05

Àmbit Temàtica Tipologia

Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió CP

Descripció L’acció proposa millores en l’aïllament tèrmic en aquells edificis on s’ha identificat més necessari. Un aïllament adequat a finestres i portes permet reduir consums energètics en la climatització, evitant fuites de calor al hivern i demanda de refrigeració a l’estiu. Cal controlar, doncs, l'estanquitat de fusteria dels equipaments municipals per a evitar infiltracions d'aire i substituir o millorar els tancaments de façanes i cobertes inspeccionant portes, finestres i sostres abans de les temporades d'ús de calefacció i aires acondicionats. Per tal d'aconseguir un bon aïllament es proposen les següents accions: ▪ Substitució marqueteries no estanques de materials poc aillants per marqueteria de PVC. Una marqueteria amb

una menor transmitància permetrà un millor aïllament tèrmic, els materials de més a menys transmitància són: marcs metàl·lics, marcs metàl·lics amb RPT, marcs de fusta i marcs de PVC.

▪ Substitució de vidres simples per vidres de doble acristal·lament d’aïllament tèrmic reforçat (ATR) a les finestres dels equipaments municipals per tal de millorar l’aïllament tèrmic i reduir consums energètics en climatització (estalvis del 61 al 77%) als següents equipaments visitats: Ajuntament, Vestuaris camp futbol el Complex Poliesportiu Municipal, CEIP Joan Sanpera, Escola Adults i Oficina de l'Atenció a la Ciutadania

▪ Instal·lació mecanismes de tancament a les portes per a evitar fugues tèrmiques i millores en l'ajustament de portes als següents equipaments visitats: Ajuntament, Escola d'Adults i CEIP Joan Sanpera

▪ Revestiment portes fredes ▪ Instal·lació de "burletes" a finestres i portes per a evitar corrents d'aire Un bon aïllament aumenta el confort de la dependència evitant corrents d'aire i canvis de temperatura sobtats. S'ha de recordar que el diseny de l'edifici, i per tant de l'aïllament tèrmic és el primer factor d'estalvi al consum de calefacció. És necessari també la reparació d'obertures i punts de fuita que puguin haber i la restitució de cambres d'aire, com per exemple a l'edifici de l'Ajuntament. L’ICAEN ofereix subvencions per a la rehabilitació energètica de l’envoltant tèrmica dels edificis existents d’ús diferents al d’habitatge. Els càlculs s’han estimat per al conjunt d’equipaments tenint com a mostra representativa els 10 equipaments visitats Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/02, 1.1.1/03

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria Ambiental del Municipi Les Franqueses del Vallès, Ecoauditoria Ajuntament Les Franqueses del Vallès, CTE (Codi Tècnic de la Edificació). Plan de Acción 2008-2012, al sector Edificació, rehabilitació de la envolvent dels edificis existents (IDAE) Prioritat tècnica Responsable

Alta Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

Execució de l’acció

Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs

53.306

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats

Es manté Ajuntament- Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) ICAEN- Institut Català de l’Energia

2,42

Termini d’amortització (anys)

5,6

Indicadors de seguiment Recursos estalviats(4)

nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament Consum en equipaments municipals Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció Energia (kWh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (kWh/any)

Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 70.224 Consum final d’energia de l’Ajuntament

Pag 2



1.1.1 02 Instal·lació de portes dobles o portes giratòries en accessos a edificis públics. 0,86


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió

CP

Descripció Per tal d’aconseguir un bon aïllament tèrmic és necessari la instal·lació de portes dobles o portes giratòries en accessos a edificis públics, cosa que permet una disminució del consum energètic en climatització. Les portes exteriors han de tancar-se per si mateixes. Alguns dels equipaments de Les Franqueses del Vallès presenten deficiències d’aïllament derivades dels accessos que provoquen consums energètics addicionals pel personal ubicat als espais de pas o a la recepció a més de la sensació de desconfort. L’acció proposa una substitució progressiva de portes per portes dobles o giratòries en els accessos a edificis públics, especialment en aquells de més afluència i/o pitjor aïllament. Alguns dels equipaments identificats són els següents: Edifici Ajuntament, Escola d’Adults, C. Bellavista, Centre d’Atenció Ciutadana. Inicialment s’han comptabilitzat un total de 16 portes.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/01, 1.1.1/03

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria Ambiental del Municipi Les Franqueses del Vallès, Ecoauditoria Ajuntament Les Franqueses del Vallès. Plan de Acción 2008-2012, al sector Edificació, rehabilitació de la envolvent dels edificis existents (IDAE)

Prioritat tècnica Responsable

Baixa Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


puntual


8.400




9,80 ICAEN- Institut Català de l’Energia


36.3




Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 2.729

Consum final d’energia de l’Ajuntament

Pag 3



1.1.1 03 Increment aïllaments externs en façana o interiors als vidres 0.77



CP

Descripció El vidre de les finestres permet el pas de la radiació solar però en canvi reté els infrarojos. Aquest fet origina un sobreescalfament dels espais interiors, anomenat efecte hivernacle profitós en climes freds, però molt negatiu en climes càlids. Per tal d’aprofitar o evitar aquest fet durant l’any s’han de dur a terme les següents accions:

▪ A l’estiu, utilització de mecanismes de protecció solar exteriors a l’edifici i allunyats de la façana, com els tendals, persianes o les lamel·les, per conservar un ambient més fresc.

▪ A l’hivern, utilització de sistemes de control solar interiors als vidres, com persianes i cortines. oberts

durant el dia per permetre que entri la calor i tancats de nit per evitar que se’n vagi. Cal a dir que la utilització de Proteccions Solars s’haurà d’adaptar en funció de la orientació.: Per a orientacions cap al Sud, es recomana proteccions solars fixes o semifixes. Per a orientacions a l’Oest i al Nord-oest es recomana lames horitzontals o verticals mòbils. Per a orientacions al Est i Oest es recomana proteccions solars mòbils. També es pot utilitzar pel·lícules reflectores que redueixen la transmissió de calor , deixant passar la llum necessària. Els càlculs s’han estimat aplicant aquesta mesura al 20% d’equipaments.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/01, 1.1.1/02

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Auditoria Ambiental del Municipi Les Franqueses del Vallès, Ecoauditoria Ajuntament Les Franqueses del Vallès. Plan de Acción 2008-2012, al sector Edificació, rehabilitació de la envolvent dels edificis existents (IDAE)


baixa Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


puntual


8.000 €




10,46


24.2






Pag 4



1.1.1 04 Millores en l’aïllament tèrmic del poliesportiu municipal 42



CP

Descripció El poliesportiu municipal és la dependència amb un major consum d’energia de tot el municipi. Es requereixen millores en l’aïllament tèrmic d'instal·lacions (piscina, hidromassatge, sauna, etc.)A la zona de piscines cobertes hi ha problemes de condensació als sostres donat un mal aïllament tèrmic del sostre i les claraboies existents. Per tal de minimitzar l’efecte de les condensacions sobre la cara interior de vidre i perfils, caldrà incrementar-ne l’aïllament.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/01

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...


Alta SEAE

Execució de l’acció Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

puntual


SENSE DADES


Disminueix Ajuntament- Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Patronat municipal d’Esports

SENSE DADES ICAEN- Institut Català de l’Energia

Termini d’amortització (anys) SENSE DADES


Consum del POLIESPORTIU MUNICIPAL Variació de consum del POLIESPORTIU MUNICIPAL Energia (kWh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat



Pag 5



1.1.1 05 Substitució de sistemes de calefacció amb gasoil per altres amb gas natural 8,11



CP

Descripció És necessari substituir les calderes de gasoil per altres de gas natural com la de l’Escola d’Adults (92.88 Kw), el poliesportiu municipal (30.8-59.3 kW) i el camp de futbol de Llerona (estimada en 30.8-59.3 kW). D’aquesta manera s’evitaria també el emmagatzematge de dipòsits de gasoil a les dependències municipals. Les calderes de gasoil generen en la combustió un volum d’emissions de CO2eq superior a les emissions de CO2 generades a partir de la combustió de Gas Natural. Cal a dir que la combustió de gasoil genera també emissions de SO y SO2, que contribueixen a la pluja àcida. Cal afegir que les calderes de Gas Natural tenen major rendiments que les calderes de combustibles líquids ja que la seva regulació és més precisa. És recomanable la instal·lació de calderes de condensació o d’alta eficiència quan es substitueixin les calderes de gasoil.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/06; 1.1.1/07

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Plan de Acción 2008-2012, al sector Edificació, millora de la eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents (IDAE) Pla RENOVE d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aire condicionat. ICAEN




Puntual


12.592



Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Ajuntament- Benestar social

1,55 Patronat d’esports

Termini d’amortització (anys) ICAEN- Institut Català de l’Energia

6,3


nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament Consum en equipaments municipals Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció.

Combustibles líquids amb un elevat rati d’emissions de CO2eq (litres gasoil)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 7.856 litres Gasoil C (S’hauria d’aportar un 5794.26 m3 GN)


Pag 6



1.1.1 06 Substitució de màquines de climatització velles per altres amb major eficiència 3,83



CP

Descripció La tendència del municipi és obtenir la climatització a través de bombes de calor, que calefacten i refrigeren l’equipament en funció de la època de l’any. Els equips de producció de calor han de presentar una bona eficiència energètica que , com a mínim, arribi als valors de rendiment (COP) que estableix la normativa. Cal substituir aquells equips que no arribin als valors de rendiment mínims. Els nous equips de climatització hauran de disposar de qualificació energètica A. Abans, però, caldrà establir les eficiències energètiques dels equips actuals per a determinar quines s’hauran de substituir. Per a poder optimitzar el funcionament de tots els equips és fonamental que existeixi un pla de manteniment preventiu, així com un programa d’inspeccions periòdiques d’eficiència energètica. Inicialment l’acció contempla la substitució de 10 equips d’aire condicionat.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Plan de Acción 2008-2012, al sector Edificació, millora de la eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents (IDAE) Pla RENOVE d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aire acondicionat. ICAEN




Puntual


12.000




3,14


10,2


% equips classificació energètica A sobre el total Consum en equipaments municipals Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció Energia (kWh/any)




Pag 7



1.1.1 07 Substitució de calderes antigues de baix rendiment 16,15



CP

Descripció Els equips de producció de calor han de presentar una bona eficiència energètica que, com a mínim, arribi als valors de rendiment (COP) que estableix la normativa. Les calderes convencionals presenten rendiments de l’ordre del 90%. Amb la introducció dels sistemes de condensació (que aprofiten el calor latent del vapor d’aigua dels gasos de combustió) s’augmenta significativament el seu rendiment- fins al a l’hora de que es redueixen les emissions de CO i NOx al disminuir les temperatures dels gasos de combustió, que finalment s’evacuen a la atmosfera. Convé recordar que el manteniment de la instal·lació, resulta fonamental en el rendiment energètic. A les calderes, aquest podria quedar per sota del 60% si, per exemple, faltessin aïllaments a la caldera, hi hagués brutícia a la caldera, no hi ha una adequada regulació de la quantitat d’aire aportat pel cremador a la combustió,... Les Calderes de Gas Natural del CEIP Joan Sanpera i del Pavelló esportiu són de l’any 1983. Inicialment l’acció contempla la substitució de les calderes dels edificis del Pavelló Esportiu i del CEIP Joan Sanpera per calderes amb un rendiment del 95%. Per a la resta de calderes cal establir les eficiències energètiques dels equips actuals i substituir aquelles que tinguin rendiments menors als establerts a la normativa. Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/05; 1.1.1/06

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Plan de Acción 2008-2012, al sector Edificació, millora de la eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents (IDAE)


mitjana Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


puntual


22.500



Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Patronat d’esports

1,4 Patronat de Cultura i Educació


6,4






Pag 8



1.1.1 08

Incorporació als emissors (radiadors) antics, de ferro colat en ocasions deteriorats, de vàlvules termostàtiques o cronotermostats

2,56



Descripció Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors o un regulador per a les calderes. El control y regulació de les temperatures als radiadors mitjançant cronotermostats o vàlvules termostàtiques més un rellotge programador ajuden a aconseguir un important estalvi energètic (entre el 10 i el 20%). La mateixa acció recomana la substitució dels radiadors en mal estat o deficient manteniment –com ara radiadors no purgats- amb ineficiències energètiques. En algunes instal·lacions es troben radiadors de ferro colat, o ferro fos, que tot i tenir una gran resistència a la corrosió i als impactes, denoten el pas del temps i resulten menys eficients. Aquells en mal estat haurien de substituir-se És proposa aplicar l’acció de manera progressiva en els centres de major consum i principalment en tots els centres escolars: CEIP Joan Sanpera, CEIP Guerau de Liost, CEIP Camins, CEIP Les Franqueses II, Escoles bresol Cavall Fort, Masagran etc. Els calculs s’han realitzat per al CEIP Joan Sanpera i Torres

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/ 06

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... PAEE-AGE:Plan de Ahorro y Eficiencia energética en los Edificios de la Administración General del Estado (IDAE). Directiva 2006/32/CE. Pla RENOVE. ICAEN




puntual


2.000



Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Patronat de Cultura i Educació

0,78 ICAEN- Institut Català de l’Energia


3,6


nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament Energia (kWh/any)




Pag 9



1.1.1 09

Revisar la ubicació dels emissors de climatització respecte a la distribució de mobiliari i de punts de fuita

1,28



Descripció Un disseny adequat de la distribució de les estàncies per al seu ús, obtenint un estalvi energètic important. La millor col·locació dels radiadors, por motius de confort, és sota les finestres i lliure d’obstacles i elements que el tapin (els rendiments dels radiadors col·locats sota mobles és un 5% inferior als que estan col·locats lliures d’objectes). En general, s’ha d’evitar col·locar radiadors davant de superfícies acristallades amb vidre simple, perquè una gran part del calor cedit es perdria a través de l’acristallament. Una disposició òptima dels radiadors pot significar un guany de 0.5ºC sobre la temperatura de referència, gracies a la millor distribució de calor en tota la estància.




Baixa Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


Puntual


10.000




7,83


36,2






Pag 10



1.1.1 10

Implantació de temperatures de confort. Regular termòstats per mantenir la calefacció a 20ºC i la refrigeració a uns 25ºC.

21,60



Descripció Una de les accions més important per tal de reduir consums energètics en la climatització és la regulació de temperatures de confort, establint 20ºC al hivern i 25ºC a l’estiu. Per cada grau superior als 20ºC, al hivern, es gasta un 5% més d’energia en calefacció. Per cada grau inferior als 25ºC, a l’estiu, es gasta un 8% més d’energia en refrigeració. Les dades obtingudes són el resultat d’aplicar una temperatura de 23-24ºC al hivern als edificis d’Administració, cultura i altres edificis municipals, excloent els que disposen de control centralitzat de temperatures.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Ecoauditoria Ajuntament Les Franqueses del Vallès,




Puntual


0 €




No aplica


No aplica






Pag 11



1.1.1 11 Gestió informatitzada del procés de climatització 39



CP

Descripció La Gestió informatitzada del procés de climatització possibilita minimitzar el consum energètics de la instal·lació mantenint els paràmetres de confort a uns nivells raonables y, per un altra banda, assegura un funcionament correcte dels equips, facilitant, les tasques de manteniment. En funció de la complexitat de les instal·lacions de climatització, es poden establir dos tipologies de control: el control local de cadascun dels equips, instal·lacions poc complexes, i el control centralitzat per a instal·lacions amb un grau de complexitat elevat. Aquest últim es composa de un centre de control que rep informació de cadascun dels equips i de l’estat de les variables de l’aire ambient de les dependències climatitzades mitjançant una programació establerta o manualment des de el centre de control, es pot comandar cadascun dels equips de la instal·lació i fer el seguiment y/o control de les variables que intervenen en el procés de climatització, consums , rendiments, temperatura i humitat, etc...)




Mitjana Gestor Energètic


Peròdica


3.000 €


Es redueix Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat)

No aplica


No aplica


realitzat/no realitzat Energia kWh/any




Pag 12



1.1.1 12

Eliminació d’ACS (Aigua Calenta Sanitària) en equipaments (a excepció del centres escolar, sanitaris, esportius i determinats centres culturals) i substitució de termos elèctrics

0,93



Descripció La presencia d’ACS en la majoria dels equipaments i instal·lacions municipals comporta consum innecessari per l’escalfament i/o acumulació de l’ACS. Es restringirà l’ús als equipaments sanitaris, escolars, esportius i determinats centres culturals. Les dades obtingudes són el resultat de la eliminació d’ACS a l’Ajuntament, la Oficina d’Atenció a la Ciutadania i el Centre Cívic Bellavista- Biblioteca municipal.




Mitja Equipaments: Gestor energètic


Puntual


0


Baixa Ajuntament - Serveis Municipals i Medi Ambient


No aplica


No aplica






Pag 13



1.1.1 13

Instal·lació de plaques solars tèrmiques per a A.C.S. en equipaments escolars, sanitaris i esportius.

15,95



Descripció Instal·lació de plaques solars termiques en els centres escolars del municipi que no en tenen, CAP, instal·lacions esportives i determinats centres culturals, per tal d'aconseguir una contribució solar mínima del 50% en la producció d'aigua calenta sanitaria (d'acord amb el que estableix el CTE-DB-HE4). Es proposa la eliminació d'ACS en la resta d'equipaments (acció 1.1.1./13). Els centres escolars de més recent construcció han implantat plaques solars tèrmiques i geotèrmica però la resta de centres no. S'ha previst una instal·lació per el CEIP amb una superficie de captadors de 20 m2 La utilització de col·lectors solars tèrmics per a escalfar aigua suposa in important estalvi energètic. La aplicació de la Energia Solar Tèrmica en equipaments municipals proporciona una imatge de respecte amb el medi ambient. És fonamental que les plaques solars tèrmiques existents es conservin en bon estat i que es realitzi un seguiment i manteniment adequat. Els càlculs realitzats corresponen a una instal·lació tipus de 20 m2, instal·lada sobre teulada plana.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2012 Plan de Energias Renovables (PER)


Mitja Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


Puntual


20.000 €


Augmenta Ajuntament:

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Patronat d’Esports

1,25 Patronat de Cultura i Educació


13,9


Superficie plaques solars instal·lada Consum en equipaments municipals Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció Energia (kWh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (kWh/any) Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Consum final d’energia de l’Ajuntament 36.000

Producció local d'energies renovables

Pag 14



1.1.1 14 Instal·lació d'un equip de cogeneració de Gas Natural al poliesportiu municipal 134



CP

Descripció Donat els elevats consums energètics del centre esportiu municipal, la instal·lació d’un equip de cogeneració aconseguiria importants estalvis energètics. La generació simultània d’electricitat i calor en una planta de cogeneració pot arribar a estalviar un 30% de la energia primària. Cal incorporar també col·lectors solars tèrmics com a recolzament per l’aportació d’energia a l’ACS.

Relació amb d’altres accions PAES



Alta SEAE

Execució de l’acció Àrea d’Obres Serveis i Medi Ambient

Puntual


160.215 €


Augmenta Ministerio de Industria

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) ICAEN

1,19 IDAE


2,8


realitzat/no realitzat Electricitat generada


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES

Pag 15



1.1.1 15 Millores en la il·luminació interior dels equipaments. 20,20



CP

Descripció El consum energètic d’electricitat associat a la il·luminació s’estima en un 50% per a oficines, del 20% al 30% en hospitals i del 10 al 15% a escoles, per aquest motiu duent a terme millores en la il·luminació es poden aconseguir reduccions importants, com per exemple:

▪ Substitució de reactàncies mecàniques per electròniques en tots els fluorescents: La substitució de les reactàncies electromagnètiques per reactàncies electròniques comporta una reducció del 20% de la energia consumida. A més s’incrementa la vida de les làmpades, cosa que fa que el cost del manteniment sigui menor. A més s’augmenta el confort general eliminant-ne els sorolls produïts pel camp electromagnètic i donat que la llum és més agradable, sense parpellejos ni efectes estroboscòpics, mitjançant el funcionament a alta freqüència. Reducció dels mals de cap i esgotaments de la vista atribuïts al parpelleig produït per les reactàncies magnètiques.

▪ Substitució halògens i bombetes incandescents per fluorescents i bombetes baix consum ▪ Col·locació adequada de les lluminàries: En general, els fluorescents, no són apropiats per a locals freds,

com les àrees d’emmagatzematge refrigerat, perquè la entrega de llum a una làmpada fluorescent decreix a mida que disminueix la Temperatura ambient. En general, les làmpades fluorescents produeixen la entrega pic de llum a una Tª de 25ºC aproximadament, a una Tª de 0ºC, el flux lluminós es pot reduir fins a un 50% aproximadament.

D’acord amb les visites realitzades als equipaments, i donat que la substitució de làmpades ja s’havia realitzat gairebé a la totalitat d’equipaments, s’ha comptabilitzat la substitució de les reactàncies electromagnètiques per reactàncies electròniques. Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/ 16



Mitja Ajuntament


Puntual


32.000 €


Disminueix Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Benestar Social

1,58 Dinamització Econòmica

Termini d’amortització (anys) Institut Català de l’energia (ICAEN)

5,2




Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 45.591 Consum final d’energia de l’Ajuntament

Pag 16



1.1.1 16 Substitució de focus halògens per LED’s d’alta potencia 14,46



CP

Descripció La tecnologia LED (Light Emitting Diode) permet una dissipació de calor menor als focus incandescents. Aquesta diferència permet que la emissió de llum sigui més eficaç. Els estalvis energètics són del 80%, i els costos de manteniment redueixen en un 46%. És recomana aquest tipus de tecnologia en punts d’il·luminació a la façana e l’Ajuntament i als equipaments esportius com camps de futbol. L’acció s’iniciarà, com a proba pilot, amb la il·luminació a la façana del Ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/ 15 1.1.2/ 01

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’adequació lumínica


Mitjana Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


Puntual


1.500 €


Disminueix ICAEN

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) IDAE

0,10


0,3


nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament Consum en equipaments municipals Variacio de consum en els equipaments objecte de l'acció Energia (kWh/any)




Pag 17



1.1.1 17

Instal·lació de sistemes de control i regulació per a il·luminació en passadissos i vestíbuls i sanitaris

0,10



Descripció La instal·lació de sistemes de control i regulació en els espais de pas i vestíbuls, mitjançant detectors de moviment i presència, cèl·lules de nivell per la llum natural o calendaris i horaris preestablerts, pot suposar estalvis d’energia molt important de fins al 65% en el consum energètic per a il·luminació, depenent del tipus d’instal·lació. La instal·lació de detectors de presència o temporitzadors a les instal·lacions amb baixa freqüència d’usuaris i als lavabos i serveis dels equipaments permetrà obtenir un estalvi energètic important. Els càlculs s’han realitzat per a 6 detectors de presència en un mateix equipament.






Puntual


450


Augmenta Ajuntament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Institut Català d’Energia (ICAEN)

4,30


14


nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament Energia (kwh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (kwh/any)

Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 236


Pag 18



1.1.1 18

Promoure la realització d’auditories energètiques i plans de millora energètica en edificis

71



Descripció Generalitzar la realització planificada d’auditories energètiques de caire global i d’avaluacions energètiques en la resta d’instal·lacions municipals. Es proposa seguir amb el model d’avaluació Energètica utilitzat pel PAES. Les Auditories i avaluacions energètiques, com a revisió sistemàtica de la gestió energètica haurà de possibilitar tres objectius principals:

• Identificar la situació de partida de les instal·lacions i equipaments que no han estat avaluats per tal de planificar de manera singular les accions oportunes per la millora.

• Seguiment i verificació de les accions , millores i resultats obtinguts. • Avaluar l’impacte energètic de les noves instal·lacions per tal de planificar, a priori, mesures que acotin la

demanda, millorin l’eficiència i promoguin l’ús d’energies renovables. La realització de les avaluacions podria gestionar-se des de la nova figura del “gestor energètic” qui amb els recursos humans necessaris, podria liderar el projecte assegurant-se així del seguiment de la gestió.




Mitja Gestor Energètic


Periòdica


2.000 €/auditoria


SENSE DADES Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


SENSE DADES


SENSE DADES


nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 204269


Pag 19



1.1.1 19

Edificis de nova construcció i rehabilitació d’edificis existents amb alta qualificació energètica

No aplica



Descripció Promoure en la construcció dels nous edificis de competència municipal i la rehabilitació d’existents la obtenció del certificat de qualificació energètica, A y/o B. A tal efecte caldrà incloure en el plec de condicions de les noves construccions la exigència d’obtenció del Certificat d’Eficiència Energètica del Projecte i el Certificat d’Eficiència Energètica d’Edifici Acabat. Al “Plan de Acción 2008-1012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España (E4)” es planteja una modificació del Real Decret d’Eficiència Energètica d’Edificis Nous per a establir la obligatorietat de que els edificis nous de la Administració General de l’Estat arribi a una alta qualificació energètica. La mesura de l’estalvi energètic d’aquesta mesura es realitzarà a partir dels certificats d’eficiència energètica regulats pel Real Decret 47/2007, de 19 de gener, proporcionat pels organismes oficialment designats per les diferents Comunitats Autonòmiques per als seu control. L’indicador utilitzat serà el nivell de qualificació energètica, expressat per la escala de set lletres, des de la A fins la G, segons la escala oficial de l’annex II del Reial Decret 47/2007 en funció dels usos dels edificis.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/ 05; 1.1.1/ 06

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Plan de Acción 2008-2012, al sector Edificació, millora de la eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents (IDAE)



Execució de l’acció Planificació del Territori

Puntual Secretaria


No aplica




No aplica IDAE


No aplica


% edificis classificació energètica A sobre el total Energia (kWh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES No aplica


Pag 20



1.1.1 20

Definició de plans d’estalvi energètic en ordinadors, amb configuracions de tancament de monitors i/o discos, inactivitat i hibernació de sistemes, etc

1,76


DIRECTE Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió CP

Descripció Els aparells ofimàtics són les tecnologies més consumidores d’energia en oficines. Altres consumidors importants son impressores, fotocopiadores, fax i demés serveis auxiliars. Actualment la majoria dels equips incorporen sistemes d’estalvi energètic i compleixen amb les especificacions del programa Energy Start de l’Agencia de Protecció Ambiental dels Estats Units i amb altres tipus de certificacions com les TCO. Els ordinadors personals són els principals responsables del consum energètic procedent dels equips ofimàtics, especialment pel que respecta a les pantalles. Es planteja la conveniència de diversos tipus d’actuacions:

• Aplicar a tots els equips les opcions de gestió d’energia que incorporen actualment els sistemes operatius (normalment incideixen modificant els paràmetres d’us del monitor i del disc dur quan l’ordinador es troba en un període de menys activitat). En general, existeixen dues maneres efectives de reduir el consum elèctric quan no s’està treballant amb l’equip sense tenir que tancar-lo: la suspensió i la hibernació. Però a ser possible s’ha d’evitar deixar els ordinador i els altres dispositius ofimàtics encesos quan no es fa ús (en el cas dels ordinadors, sobretot s’ha d’evitar deixar la pantalla encesa, és el que més gasta i més si es de tub CRT).

• Substitució progressiva d’equips per d’altres que compleixen especificacions Energy Star i TCO. Relació amb d’altres accions PAES



Mitja Gestor informàtic


Continuada


0


Es manté Ajuntament


0


0






Pag 21



1.1.1 21 Instal·lació de mecanismes d’estalvi d’aigua 1,15


Directe Dependències Municipals ja siguin de gestió directa o concessió

CP

Descripció L’acció va orientada a la reducció del consum d’aigua als equipaments. Compromet a la substitució progressiva d’aixetes, especialment de les doble aixetes, per aixetes amb temporitzadors (que s’accionen pressionant un botó i deixen sortir l’aigua durant un temps determinat, transcorregut aquest es tancarà automàticament) o aixetes electròniques (disposen d’un sistema d’obertura i tancament automàtic en posar les mans sota del sortidor d’aigua o en treure-les). La substitució de les aixetes es contempla tant per lavabos com per dutxes. Es recomana que per aquelles aixetes que, temporalment, no seran substituïdes s’instal·lin sistemes de reducció com ara airejadors o limitadors de cabal. Els sistemes de reducció poden suposar un 35% de reducció de l’aigua. Caldrà també instal·lar WC amb doble descàrrega (3 o 6 l a elecció) o un sistema d’un sol botó amb interrupció de descàrrega a la segona pulsació. Aquest sistema permet estalvi fins el 50% d’aigua del WC. Cal fer notar la conveniència de que els sistemes de descàrrega estiguin ben senyalitzats, identificant clarament a quina descàrrega correspon. Entre els centres on es prioritza aquesta actuació destaquen:

Els centres Escolars Els centres de Cultura (Centre Cultural de Bellavista, Can Ganduxer..) Edifici de Can Ribas

Relació amb d’altres accions PAES 1.2.2.



Mitja Ajuntament: Serveis Municipals


Continua


4.830 €


Es manté Agència Catalana de l’Aigua (ACA)


4,21


1,5


nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament Consum d’aigua en equipaments Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció Aigua (m3 /any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (m3 /any)


Pag 22



1.1.2. 01 Desenvolupament del Pla d’Adequació Lumínica 267,42


Directe Enllumenat públic CP

Descripció La elaboració dels Plans d’adequació Lumínica respon a la exigència del Reglament de la Llei 6/2001 de Ordenació del Enllumenat exterior. Hauria de concretar el programa de actuacions per a l’adaptació del enllumenat públic i les accions per promoure l’adequació de la il·luminació exterior de titularitat privada. El Pla d’Adequació Lumínica haurà d’incloure:

• L’anàlisi de la il·luminació exterior per zones de protecció contra la contaminació lluminosa del municipi. • Les actuacions necessàries prioritzades per adequar l’enllumenat existent a les exigències del Regalament

82/2005 • Calendari d’execució de l’adaptació, segons la incidència de la contaminació lumínica en el medi ambient • Cost d’execució • Valoració de la repercussió en la contaminació lumínica i l’estalvi energètic

Entre les accions d’estalvi energètic a implantar al executar el pla d’adequació lumínica destaquem Substitució lluminàries, Interruptors crepusculars, rellotges astronòmics, control dinàmic de la lluminositat, estabilitzadors-reductors de flux lluminós, implantació telegestió .....




Mitja (Alta per legislació) Ajuntament

Execució de l’acció Empresa responsable d’enllumenat públic

Puntual Gestor energètic


700.000 €


Es manté Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


2,62

Oficina per la Protecció de la Contaminació Lluminosa. Departament MA. Generalitat Catalunya.

Termini d’amortització (anys) Institut Català d’Energia (ICAEN)

8,5


Consum en l’enllumenat públic Variació de consum em l'enllumenat públic Energia (kwh/any)




Pag 23



1.1.2 02 Revisió del contracte d’enllumenat públic SENSE DADES


Directe Enllumenat Públic CP

Descripció L’enllumenat públic constitueix un punt crític d’intervenció donat els elevats consums municipals en aquest capítol. LFV te contractat el servei. És necessari incrementar i millorar la informació i control dels consums especialment en l’enllumenat públic, en aquest sentit es planteja la conveniència d’establir un contracte per resultats en que les prestacions assegurin la obtenció dels objectius fixats de:

• Gestió energètica necessària pel correcte funcionament de les instal·lacions objecte de contracte • Manteniment preventiu i correctiu • Garantia total • Obres de millora i renovació de les instal·lacions consumidores d’energia. • Inversions en estalvi energètic i energies renovables • Seguiment d’actuació per part del gestor energètic municipal • Altres




ALTA Ajuntament

Execució de l’acció Gestor energètic municipal

PUNTUAL/ CONTINUA


SENSE DADES


Nul Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient


SENSE DADES


SENSE DADES


realitzat/no realitzat Energia (kWh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES SENSE DADES


Pag 24



1.1.4 01

Renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles elèctrics i híbrids

127,09


Directe Flota municipal de vehicles CP

Descripció Els vehicles elèctrics són ara per ara una alternativa per desplaçar-se de manera més sostenible per les ciutats davant del progressiu augment del preu dels combustibles i la contaminació atmosfèrica i acústica. Els vehicles funcionen 100% amb bateries recargables, que s’alimenten de corrent elèctrica en lloc de benzina o gasoil. Les bateries es recarreguen amb endoll. Els cotxes elèctrics consumeixen molt poc, són silenciosos i no comporten emissions directes. La velocitat punta del vehicle elèctric és escassa – uns 80km – i la durada de les seves bateries és encara limitada. Com alternativa els automòbils híbrids són una bona alternativa. Els vehicles híbrids (HEVs) combinen el motor de combustió interna d’un vehicle convencional amb la bateria i el motor elèctric d’un vehicle elèctric, pel que resulta un estalvi de combustible que pot significar fins un 35% del consum de combustible, i comporten una reducció d’emissions molt significativa L’acció compromet a substituir al menys un vehicle de la flota municipal anualment. Es considera la substitució d’un total de 10 vehicles per l’any 2020

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.3/ 01 1.1.6/ 03

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Proyecto MOVELE Proyecto FOREVE (Foro Espanyol del Vehículo Eléctrico) Pla de Mandat 2008-2011. DIBA

)Prioritat tècnica Responsable

Baixa Ajuntament


Puntual


300.000 €


Es manté Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) IDAE

2,36 ICAEN

Termini d’amortització (anys) DIBA

9,5


nº vehicles sustituits respecte total definit per l'Ajuntament Consum en combustibles líquids de la flota municipal de vehicles Variacio de consum dels vehicles substituïts Energia (litres gasoil/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat (litres gasoil/any)

Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 14.173 (híbrid)

Consum final d’energia de l’Ajuntament 47.363 (elèctric) aportació de 65.000 kw/h e any

Pag 25



1.1.6 01 Implantació d’un sistema eficaç de comptabilitat energètica 35


Directe Altres: Gestió CP

Descripció És necessari implantar un sistema de comptabilitat energètica eficaç que possibiliti el control i seguiment de la informació segons necessitats. El programa WinCEM de comptabilitat energètica municipal, va estar promocionat des de l’ICAEN, si bé a data 31 de desembre 2009 l’ICAEN deixarà de fer el manteniment del programa. No obstant existeixen altres programes al mercat i el que cal és analitzar la oferta de manera acurada per determinar la conveniència d’un o altre. És necessari contemplar que la implantació d’un nou sistema requereix de personal, formació i temps de migració de l’antic sistema de comptabilitat energètica al nou sistema.




ALTA Ajuntament


PUNTUAL / PERODICA


0 €


NUL Àrea de Gestió Econòmica

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

No aplica


No aplica


realitzat/no realitzat




Pag 26



1.1.6 02 Creació de la figura de gestor energètic municipal. 35


Directe Altres: Gestió i promoció CP

Descripció La figura del gestor energètic ha de coordinar les actuacions municipals en l’àmbit del municipi. La gestió energètica te un objectiu final: aconseguir la màxima reducció dels consums municipals a partir de canvis de gestió i de canvis tecnològics en la mida que siguin viables per l’administració. La figura pot ser coberta per un tècnic depenent de l’Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient de l’Ajuntament. Les seves funcions es poden concretar de la següent manera:

• Control directe dels edificis i equipaments municipals: Control d’instal·lacions, consums energètics i despeses energètiques, necessitats de manteniment...

• Proposar actuacions de millores d’estalvi • Seguiment i control de millores implantades • Coordinar els departaments i les àrees relacionades amb la despesa energètica • Coordinar i gestionar l’Oficina de Gestió Energètica • Mantenir relació amb organismes i entitats • Promoció de campanyes per un consum sostenible de la energia • Altres


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’adequació lumínica


ALTA Ajuntament

Execució de l’acció Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

CONTINUADA


30.000 €/any


NUL


No aplica


No aplica


realitzat/no realitzat Energia




Pag 27



1.1.6 03

Definició d’incentius fiscals a nivell municipal per a la promoció de vehicles impulsats amb fonts renovables i noves tecnologies

4.758


Directe Altres PDR

Descripció El fort impacte de la mobilitat sobre la qualitat ambiental dels municipis i màxim en un municipi poc compacte com és Les Franqueses del Vallès on el transport privat és important, fa especialment recomanable potenciar que la renovació de vehicles inclogui criteris de diversificació energètica i de reducció de l’impacte ambiental i en concret del GEH. Aprovació d’incentius fiscals municipals per tal de promocionar l’ús de vehicles elèctrics o híbrids, amb biogàs, gas natural comprimit, gas liquat, metà, metanol, hidrogen o derivats d’olis vegetals, pila d’hidrogen... i acreditin que, d’acord amb les característiques del seu motor, no poden utilitzar un carburant contaminant. Els incentius fiscals es poden concretar en bonificacions, totals o percentuals, sobre l’IVTM (Impost sobre vehicles de tracció mecànica).




Baixa Ajuntament


Puntual


No aplica


Nul Ajuntament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Ciutadà

No aplica


No aplica


realitzat/no realitzat Número de bonificacions otorgades Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) totals 17.088.000

Consum final d'energia total

Pag 28



1.1.6 04

Creació d'una oficina de gestió energètica per a la planificació, seguiment i coordinació de les diferents actuacions orientades a l'eficiència energètica (manteniment i substitució d'equips, auditories energètiques, etc.)

5.577


Directe Altres AM

Descripció Es proposa la creació d’una Oficina de Gestió Energètica, pot ser aprofitant sinergies amb altres oficines d’atenció ciutadana i la figura del Gestor Energètic municipal. La oficina neix amb l'objectiu d'aplicar els compromisos municipals d'estalvi i eficiència energètica i coordinar els diversos projectes de gestió energètica dotarà tindrà funcions per la planificació, seguiment i coordinació de les diferents actuacions orientades a l’eficiència energètica d’ordre municipal. Per altra banda tindrà també funcions de caire divulgatiu i informatiu per la ciutadania, aportarà informació sobre respecte a la eficiència energètica i ús de renovables, actuacions que afectin als ciutadans com el Pla RENOVE d’electrodomèstics, el Pla de renovació del parc de vehicles, substitució de bombetes incandescents per les de baix consum, aïllament d’edificis..... La Oficina procurarà informació al ciutadà respecte a les actuacions, procediments més eficients, finançament, subvencions... Donat que la gestió de la Oficina l’ha de portar el Gestor Energètic, es preveu una dedicació parcial, en horari de matí i tarda, de forma que sigui possible donar accés als ciutadans i compatibilitzar les tasques amb les seves competencies i responsabilitats com a gestor energètic de l’Ajuntament. Relació amb d’altres accions PAES 1.1.6/2

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro i Eficiencia Energètica en España (E4)


Media Ajuntament


Continuada


No aplica


Nul

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Gestor Energètic: Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient

No aplica


No aplica


realitzat/no realitzat




Pag 29



1.1.6 05 Implantar Projecte 50-50 a les escoles 6,99


Directe Altres: Educació Ambiental AM

Descripció L’acció proposada te com a marc el projecte europeu EURONET 50-50. Es proposa ampliar la iniciativa del citat projecte, restringit inicialment a una mostra d’escoles, als centres educatius de Les Franqueses del Vallès. El projecte 50-50 es basa en crear un incentiu directe sobre aquells qui poden emprendre accions d’estalvi d’energia a les escoles promovent comportaments ambientals sostenibles i bones pràctiques. La proposta està pensada per a escoles i es basa en que el 50% de l’estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d’eficiència energètica empreses per aquestes els hi siguin retornats en forma de transferència econòmica - incrementant-se així el pressupost per a futures actuacions- o en forma d’inversions. L’altre 50% serà un estalvi net de les factures de l’Administració que paga les factures. Tothom guanya, l’escola en forma de recursos, l'Administració en forma de menors despeses en energia i la societat en conjunt degut a la disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi assolit. Convé que les diferents parts implicades estiguin representades mitjançant representats i comissions amb capacitat executiva. Sembla adient incorporar un equip extern d’especialistes en l’àmbit energètic que té com a principal funció realitzar els càlculs tècnics i, al mateix temps, assessorar el centre educatiu. Aquest òrgan ha de ser independent del centre i vinculat a l’administració pública per tal d’assegurar la imparcialitat d’uns càlculs que s’acaben traduint en un concepte monetari (l’incentiu). Addicionalment cal preveure la necessitat de recursos comunicatius i educatius per tal d’informar, formar i promoure els canvis de comportament i la corresponsabilitat de tots els agents implicats. Es proposa iniciar l’acció en les escoles i si es viable traslladar-lo a altres centres educatius i equipaments: CEIP Guerau de Liost, CEIP Bellavista, CEIP Camins, CEIP Les Franqueses II. Es preveu una reducció mínima del consum energètic d'un 2,5% anual a cada escola. Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... EURONET 50/50 (DIBA)


Mitja CEIP Guerau de Liost, CEIP Bellavista, CEIP Camins, CEIP Les Franqueses II.


Continua Equip d’experts en temes energètics i de comunicació ambiental

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Patronat de Cultura i Educació

SENSE DADES


Nul DIBA

SENSE DADES ICAEN

Termini d’amortització (anys) IDAE

SENSE DADES


nº actuacions respecte al total d'escoles Consum en escoles Variació de consum en les escoles objecte de l'acció Energia (kwh/any)




Pag 30



2.1.3 01 Promoure la formació en conducció eficient per a treballadors i ciutadans en general 1.585


Indirecte Mobilitat urbana AM

Descripció La conducció eficient permet adaptar la pràctica general de conducció als motors actualment existents, més preparats que els vehicles tradicionals per aconseguir una disminució en el consum de carburant. La formació en aquesta pràctica de conducció, permet modificar suficientment els hàbits dels conductors, assolint un conjunt d'objectius ambientals i de seguretat: • Disminució en el consum de carburant (estimat en una mitjana del 20%) • Reducció de la contaminació ambiental • Superior confort de conducció (conducció més suau) • Augment de la seguretat en carretera • Addicionalment, s'estima un augment de la velocitat mitjana del 10% en la conducció per ciutat L'institut Català d'Energia, mitjançant la subvenció de centres de formació, organitza cursos de conducció eficient, gratuïts per a diferents tipus d'usuaris: • Cursos per a ciutadans que disposen del permís de conduir per a vehicles tipus turisme. • Cursos adreçats a la formació de professors d'autoescola en matèria de conducció eficient • Cursos adreçats a formadors i instructors de conductors de vehicles pesants, de transport de viatgers o de

mercaderies • Cursos adreçats a conductors de vehicles pesants, de viatgers o de mercaderies. La promoció per part de l'Ajuntament d'aquests cursos formatius als responsables de la flota de vehicles municipals, així com als conductors en general, permetrà disminuir el consum de combustible i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a tot el municipi. Relació amb d’altres accions PAES



Mitja Ajuntament de les Franqueses del Vallès.


Periòdica


1.500 €


Es manté ICAEN

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Xarxa d’Autoescoles acreditades

No aplica


No aplica


nombre de persones que han rebut formació en conducció eficient Energía (kwh/any)




Mobilitat de la població

Pag 31



2.1.3 02 Actuacions per a promoure l'ús de la bicicleta com a mitjà de mobilitat quotidiana 239


Indirecte Mobilitat urbana CP

Descripció Malgrat algunes zones són poc propicies a l’ús de la bicicleta (ja sigui per la topografia o per la pressió del tràfic) convé fomentar el seu ús .La promoció adequada de l'ús de la bicicleta ha d'incloure, a més de programes d'educació i conscienciació, una millora en les infraestructures necessàries per al correcte desenvolupament de l'activitat. Tant els carrils bici com l'aparcament de la bicicleta formen part del mateix desplaçament. La existència d'una xarxa de carril bici i d’aparcaments en condicions adequades de comoditat i seguretat, pot afavorir l'ús d'aquest transport. Pel que fa als aparcaments, el Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), ha produït el Manual de Aparcamientos de Bicicletas que inclou directrius per a la seva implantació, aportant criteris per a la planificació de les ubicacions, tipologies, seguretat, etc. Per la seva banda, el document: "Anar en bicicleta, la solució capdavantera per a les ciutats", editat per la Comissió de les Comunitats Europees aporta informació vàlida per a l'usuari i el gestor de la bicicleta a les ciutats. L’acció proposa l’habilitació de trams de carrils bici i d’aparcaments per tot el municipi, prioritzant els serveis i equipaments així com àrees d’especial ús pels ciutadans. Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Projecte de xarxa de carrils bici, gener 1999 (DIBA) Pla de mandat 2008-2011 DIBA Manual de aparcamientos para biciletas. IDAE


Mitja Ajuntament de les Franqueses del Vallès


Puntual


10.000 €


Augmenta DIBA

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) ICAEN

No aplica IDAE


No aplica


km de carrils bici habilitats nombre d’aparcaments bici habilitats


Emissions de GEH (CO2eq) totals 854.475


Mobilitat de la població

Pag 32



2.1.3 03

Promoure una xarxa de camins escolars segurs per a l'accessibilitat als centres escolars i altres equipaments educatius

239


Indirecte Mobilitat urbana CP/AM

Descripció La Iniciativa dels camins escolars s'emmarca en la Carta Europea dels drets dels vianants, de 12 d'octubre de 1998, amb l'objectiu de facilitar la mobilitat dels estudiants, i permetre que aquests accedeixin als centres d'educació i altres equipaments a peu de manera autònoma i segura. Les actuacions en aquest sentit pretenen la recuperació de l'espai urbà per als vianants, amb un repartiment més equitatiu de l'espai públic amb el vehicle privat, el que fomenta sens dubte els desplaçaments a peu. Amb aquests objectius, les múltiples iniciatives desenvolupades pretenen incorporar l’educació per la mobilitat i la seguretat viària als centres escolars, fent que aquesta educació arribi tant als estudiants com a les famílies. El camí escolar és, doncs, una proposta d’educació per la mobilitat que pretén afavorir un accés segur i agradable d’anada i tornada de l’escola, i fer del carrer un entorn acollidor i formatiu per als nens que hi circulen i, per extensió, per a totes les persones que s’hi desplacen. La present acció de promoció de la xarxa de camins escolars incorpora l'elaboració d'estudis de mobilitat per raons educatives per a cada escola, que permetin conèixer el nombre d'alumnes que van caminant a l'escola així com una anàlisi dels recorreguts majoritaris, o l'organització de jornades d'intercanvi d'idees on hi participin tots els agents implicats. Aquest estudi podria derivar, en una següent fase d'actuació, en actuacions sobre l'espai públic: • Ampliació de voreres • Instal·lació de plataformes i passos de vianants elevats • Millora de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques • Optimització del temps dels semàfors per als vianants • Altres... Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla de mandat 2008-2011 DIBA


Baixa «Ajuntament de les Franqueses del Vallès»

Execució de l’acció Patronat de Cultura i Educació

Puntual


8.000 €


Augmenta


No aplica


No aplica

CEIP Joan Sanpere i Torras CEIP Guerau de Liost CEIP Bellavista CEIP Les Franqueses II CEIP Camins Altres


nº d'actuacions realitzades usuaris dels camins escolars segurs


Mobilitat de la població 854.475

Pag 33



2.1.5 1 Compensació d’emissions mitjançant plantació d’arbres al propi municipi. 37,65


Indirecte Altres AM

Descripció Tenint en compte els arbres poden retenir de 1 a 3 Tones de CO2/any i Ha, l'acció proposa l'inici d'un programa de reforestació localitzada als sòl no urbanitzable del municipi com a mesura de compensació de les emissions. L'acció està inclosa dins del projecte de reparcel·lació del Sector P tant el parc del Falgar com la Verneda són una sola unitat dins d’aquest projecte, que amb una superfície total de 170.549,14 m2 representa el 32% de la superfície del Pla Parcial del sector P. Total arbres al Falgar 3039. Total arbres a la Verneda 724.




Mitja Ajuntament de les Franqueses del Vallès


Puntual


63.062 €


Disminueix Serveis municipals


1,68


No aplica


nombre d'arbres plantats -


Emissions de GEH (CO2eq) totals No aplica

Pag 34


RESULTAT FINAL

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Emissions de CO2eq estalviades (Tn/any)

1.465.355 € 705 Tn CO2 estalviat/any Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat)

2.08 €/kg CO2 estalviat

Emissions ajuntament franqueses any 2005

Objectiu reducció 20%

2.953 TONES CO2 eq 591 TONES CO2 eq


Document I I.III Pla de Seguiment

Octubre 2009


- Indicadors de realització de l'acció SI/NO - Indicadors de percentatge d'accions respecte del total. Exigeix que l'Ajuntament defini el total d'accions a realitzar - Indicadors absoluts (consum d'energia, d'aigua, etc) - Indicadors relatius (variació del consum al realitzar l'acció)

TAULA ARXIU Taules de seguiment de dades dels equipaments i instal·lacions municipals Seguiment02_Taules equipaments_LFV.xls Taules de seguiment de dades de les instal·lacions d'enllumenat públic Seguiment03_Taules enllumenat públic_LFV.xls Taules de seguiment de dades dels semafors Seguiment04_Taules semaforsLFV.xls Taules de seguiment de dades de residus, aigua, vehicles i energies renovables Seguiment05_Taules residus_aigua_CL_EERR_LFV.xls

Per tal de disposar dels dades necessaris per realitzar el seguiment del Pla d'Acció, es necessari disposar de tots els dades. A les taules següents es mostra el sistema de recollida de dades:

Alguns d'aquests indicadors generals estàn relacionats amb el sistema definit per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

1. Full d'Indicadors Generals, que permiten mostrar l'evolució del consum energetic i de les emissions GEH del Municipi i de l'Ajuntament.

PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE LES FRANQUESES DEL VALLES

2. Full d'Indicadors de seguiment de les accions definides en el Pla d'Acció, que permetin avaluar la consecució de l'acció. Hi ha 62 indicadors definits per a les 33 accions considerades:

El Pla de Seguiment ha de facilitar l’impuls i l’avaluació continuada de la implantació del PAES i de l'assoliment dels objectius definits en el Pla d'Acció.L’element bàsic d‘aquest Pla de seguiment és el sistema d’indicadors de seguiment de les accions definides en el PAES

INDICADORS GENERALS

Codi Indicador Unitats Àmbit Ixarxa Any 2005 Any 2007 Any 2009

1 Emissions de GEH (CO2eq) totals Tn CO2 eq. Municipi 137.937 Dades incomplerts

1' Emissions de GEH (CO2eq) totals per habitant Tn CO2eq. /hab Municipi 9,08 Dades incomplerts

2 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Tn CO2 eq. Ajuntament 2.953 3.138

2' Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES per habitant Tn CO2eq. /hab Ajuntament 0,1943 0,1922

3 Consum final d'energia total kWh Municipi 443.390.730 Dades incomplerts

3' Consum final d'energia total per habitant kWh/hab Municipi X14 29.178 Dades incomplerts

4 Consum final d'energia de l’Ajuntament kWh Ajuntament 7.950.542 9.122.813

4' Consum final d'energia de l’Ajuntament per habitant kWh/hab Ajuntament 523 559

5 Producció local d'energies renovables kWh Ajuntament X16 12.045 12.045

6Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

%Ajuntament 0,0027% Dades incomplerts

7 Intensitat energètica local kWh/€ Ajuntament X15 0,0581 Dades incomplerts

8 Abastament d'aigua municipal l/habitant i dia Municipi X20 186 195

9 Percentatge de recollida selectiva % Municipi 12,93% 20,65%

10 Mobilitat de la població % Municipi X5 Sense dades Sense dades

habitants Les Franqueses del Vallés persones 15.196 16.325PIB Les Franqueses del Vallés € 7.624.952.933 7.646.063.113Parc Mobil Les Franqueses del Vallés Vehicles 11.058 12.509

Codi nº Títol AccióIndicador Unitats Any 2007 Any 2009

nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament

% 0

Consum en equipaments municipals kWh dades incomplerts

Variacio de consum en els equipaments objecte de l'acció

∆kWh


% 0



∆kWh


% 0



∆kWh

Consum del POLIESPORTIU MUNICIPAL kWh dades incomplerts

Variacio de consum del POLIESPORTIU MUNICIPAL

∆kWh


% 0



∆kWh

% equips classificació energètica A sobre el total

% 0



∆kWh


% 0



∆kWh

Millores en l’aïllament tèrmic del poliesportiu municipal41.1.1

1.1.1 7 Substitució de calderes antigues de baix rendiment

Millores en l’aïllament tèrmic als sostres, portes i finestres dels equipaments municipals

11.1.1

1.1.1 5 Substitució de sistemes de calefacció amb gasoil per altres amb gas natural

1.1.1 6 Substitució de màquines de climatització velles per altres amb major eficiència

Instal·lació de portes dobles o portes giratòries en accessos a edificis públics.

Increment aïllaments externs en façana o interiors als vidres

1.1.1 2

1.1.1 3

INDICADORS DE SEGUIMENT DE LES ACCIONS DEFINIDES EN EL PLA D'ACCIÓ



1.1.1 8 Incorporació als emissors (radiadors) antics, de ferro colat en ocasions deteriorats, de vàlvules termostàtiques o cronotermostats


% 0

1.1.1 9 Revisar la ubicació dels emissors de climatització respecte a la distribució de mobiliari i de punts de fuita


% 0


% 0



∆kWh

1.1.1 11 Gestió informatitzada del procés de climatització realitzat/no realitzat SI/NO NO

1.1.1 12 Eliminació d’ACS (Aigua Calenta Sanitària) en equipaments (a excepció del centres escolar, sanitaris, esportius i determinats centres culturals)


% 0

Superficie plaques solars instal·lada m2 instal·lats a l’any

sense dades



∆kWh

realitzat/no realitzat SI/NO NOElectricitat generada kWh 0nº actuacions respecte total a realitzar definit per l'Ajuntament

% 0



∆kWh


% 0



∆kWh

1.1.1 17 Instal·lació de sistemes de control i regulació per a il·luminació en passadissos i vestíbuls i sanitaris


% 0

Instal·lació d'un equip de cogeneració de Gas Natural al poliesportiu municipal

141.1.1

1.1.1 Implantació de temperatures de confort. Regular termòstats per mantenir la calefacció a 20ºC i la refrigeració a uns 25ºC.

Instal·lació de plaques solars tèrmiques per a A.C.S. en equipaments escolars, sanitaris i esportius.

131.1.1

10

1.1.1 15

1.1.1 16

Millores en la il·luminació interior dels equipaments.

Substitució de focus halògens per LED’s d’alta potencia



1.1.1 18 Promoure la realització d’auditories energètiques i plans de millora energètica en edificis


% 0

1.1.1 19 Edificis de nova construcció i rehabilitació d’edificis existents amb alta qualificació energètica

% edificis classificació energètica A sobre el total

% 0

1.1.1 20 Definició de plans d’estalvi energètic en ordinadors, amb configuracions de tancament de monitors i/o discos, inactivitat i hibernació de sistemes, etc


% 0


% 0

Consum d’aigua en equipaments m3


∆m3

Consum en l’enllumenat públic kWh dades incomplerts

Variacio de consum em l'enllumenat públic ∆kWh

1.1.2 2 Revisió del contracte d’enllumenat públic realitzat/no realitzat SI/NO NO

1.1.3 1 SENSE ACCIOnº vehicles sustituits respecte total definit per l'Ajuntament

% 0

Consum en combustibles líquids de la flota municipal de vehicles

kWh dades incomplerts

Variacio de consum dels vehicles substituïts ∆kWh

1.1.5 1 SENSE ACCIO1.1.6 1 Implantació d’un sistema eficaç de comptabilitat energètica realitzat/no realitzat SI/NO NO

1.1.6 2 Creació de la figura de gestor energètic municipal. realitzat/no realitzat SI/NO NO

realitzat/no realitzat SI/NO NONúmero de bonificacions otorgades nº 0

1.1.6 4 Creació d'una oficina de gestió energètica per a la planificació, seguiment i coordinació de les diferents actuacions orientades a l'eficiència energètica (manteniment i substitució d'equips, auditories energètiques, etc.)

realitzat/no realitzat SI/NO NO

nº actuacions respecte al total d'escoles % 0

1.1.6 3 Definició d’incentius fiscals a nivell municipal per a la promoció de vehicles impulsats amb fonts renovables i noves tecnologies

1.1.6 5 Implantar Projecte 50-50 a les escoles

1.1.4 1 Renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles elèctrics i híbrids

1.1.2 1 Desenvolupament del Pla d’Adequació Lumínica

1.1.1 Instal·lació de mecanismes d’estalvi d’aigua 21



Consum en escoles kWh dades incomplerts

Variacio de consum en les escoles objecte de l'acció

∆kWh sense dades

1.2.1 1 SENSE ACCIO1.2.2 1 SENSE ACCIO1.2.3 1 SENSE ACCIO1.2.4 1 SENSE ACCIO1.2.5 1 SENSE ACCIO1.2.6 1 SENSE ACCIO2.1.1 1 SENSE ACCIO2.1.2 1 SENSE ACCIO2.1.3 1 Promoure la formació en conducció eficient per a

treballadors i ciutadans en generalnombre de persones que han rebut formació en conducció eficient

Persones 0

km de carrils bici habilitats km sense dadesnombre d'aparcamentts bici habilitats nº sense dadesnº d'actuacions realitzades nº sense dadesusuaris dels camins escolars segurs nº sense dades

2.1.4 1 SENSE ACCIO2.1.5 1 Compensació d’emissions mitjançant plantació d’arbres al

propi municipi.nombre d'arbres plantats arbres 0

2.1.3 2 Actuacions per a promoure l'ús de la bicicleta com a mitjà de mobilitat quotidiana

2.1.3 3 Promoure una xarxa de camins escolars segurs per a l'accessibilitat als centres escolars i altres equipaments educatius

1. Un full resum dels equipaments municipals i que és comú per tots els PAES. Atenció, aquest full s'ha d'omplir un cop s'han omplert els fulls 3, 4 i 5.

2. Un full amb els indicadors de consum de tots els equipaments i que és comú per tots els PAES. Atenció, aquest full s'ha d'omplir un cop s'han completat els fulls 3, 4 i 5.

3. Un full amb les dades generals dels equipaments: nom, adreça, superficie, usuaris, etc. Les dades de l'any d'alta i de baixa només s'han de posar si l'equipament ha estat donat d'alta o de baixa a partir de ll'any 2005, no és necessari buscar l'històric de cada equipament.

4. Un full amb les dades bàsiques de cadascuna de les polisses. Aquestes dades s'obtenen mirant les factures.

5. Un full amb on anar anotant els consums i els costos energètics en base a les factures, des de l'any 2005 en endavant

Tots els fulls tenen en comú la columna codi, d'aquesta manera us permetrà fer càlculs conjunts si ho necessiteu

S'ha d'actualitzar al full 5 el factor d'emissions derivat del consum electric, en gr CO2/kWh d'Electricitat


SEGUIMENT DE DADES DELS EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

El Pla de Seguiment ha de facilitar l’impuls i l’avaluació continuada de la implantació del PAES i de l'assoliment dels objectius definits en el Pla d'Acció.L’element inicial d‘aquest Pla de seguiment és la recollida de dades i la transformació d'aquests en les unitats objecte del seguiment: kWh, GEH, etc.

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS QUADRE RESUM

44

Número de centres Administratius i

oficines 4Número de

centres educatius 13

Número d'Equipaments

esportius 6Núero de centres socio-culturals, cívics i biblioteques 11

Número de bombes d'aigua 1 Número d'altres 9

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total

(kWh)Cost total (€) Tn CO2 eq.

Consum total (kWh)


4.032.352 257.273,17 1.351 4.836.587 276.192,00 1.458

Tipologia equipament

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total

(kWh)Cost total (€) Tn CO2 eq.

Consum total (kWh)


Administració i oficines municipals 490.581 67.885 235.969 555.764 67.017 230.774

Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 895.999 21.655 251.170 1.155.391 33.825 320.712

Equipaments esportius (amb i sense piscina) 2.132.978 121.310 631.484 2.207.783 121.785 626.143

Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 471.058 46.424 212.280 893.590 53.565 270.158

Bombeig d'aigua 0 0 0 22.740 0 10.074

Altres (mercats, cementiris, ...) 41.736 0 20.075 1.320 0 585

Any 2009

Any 2009

Número TOTAL equipaments

Consum per tipologia d'equipaments

Any 2005 Any 2007

Any 2007Any 2005

Codi Nom equipament TipologiaKWh/

superfície kWh/usuari €/ superfície €/ usuari kWh/

superfície kWh/usuari €/ superfície €/ usuari kWh/

superfície kWh/usuari €/ superfície €/ usuari LF-1 Ajuntament Administració i oficines municipals 87 1816 12 245 87 1816 12 245LF-2 Pavelló Esportiu SEAE Equipaments esportius (amb i sense piscina) #¡REF! #¡REF! #¡REF! #¡REF! #¡REF! #¡REF! #¡REF! #¡REF!LF-3 Pavelló Esportiu PATRONAT corro d'Avall Equipaments esportius (amb i sense piscina) 812 54474 31 2061 812 54474 31 2061LF-4 CEIP Joan Sanpera i Torras Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 64 581 2 22 64 581 2 22LF-5 CEIP Guerau de Liost Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 47 577 2 29 47 577 2 29LF-6 Centre de Recursos Agraris Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 11 2188 2 326 11 2188 2 326LF-7 Can Ganduxer Administració i oficines municipals 76 896 10 113 76 896 10 113LF-8 Oficina d'Atenció a la Ciutadania Bellavista Administració i oficines municipals 83 297 15 52 83 297 15 52LF-9 Centre Cultural de Bellavista - biblioteca Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 44 650 6 92 44 650 6 92LF-10 Centre Cultural Bellavista Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 27 398 4 53 27 398 4 53LF-11 Escola d'adults Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 24 164 2 12 24 164 2 12LF-12 Viver d'empreses Altres (mercats, cementiris, ...) 12 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 12 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-13 Nau de Can Ganduxer Altres (mercats, cementiris, ...) 0 0 0 0 0 0 0 0LF-14 Vestidors del magatzem de la Brigada Altres (mercats, cementiris, ...) #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-15 Consell del Poble de Corró d'Amunt Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-16 Pistes municipals de petanca, Bar Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-17 Casal Cultural Corró d'Avall Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 1 8 0 0 1 8 0 0LF-18 Centre Cultural de Marata Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-19 centre cultural Corró d'Amunt Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-20 Nau de can Ganduxer Altres (mercats, cementiris, ...) #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-21 Magatzem Brigada Altres (mercats, cementiris, ...) #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-22 Aula polivalent i benestar Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 312 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 312 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-23 Can Penyes - Escola de Música Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 8 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 8 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-24 Cal Gabatx - circuit ferroviari Altres (mercats, cementiris, ...) #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0LF-25 Camp de Futbol Orient Equipaments esportius (amb i sense piscina) #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-26 Zona esportiva Llerona. Camp de futbol, et Equipaments esportius (amb i sense piscina) #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-27 Zona esportiva municipal de Corró d'Avall, camp de futbol, etc Equipaments esportius (amb i sense piscina) #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-28 Zona esportiva Corro d'Amunt, camp de futbol, etc Equipaments esportius (amb i sense piscina) 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-29 Consell del Poble de Corró d'Amunt Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-30 Casal d'Avis i Centre Social de Bellavista Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 86 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 86 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-31 Consell del Poble de Llerona Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-32 Casa del mestre de Llerona Altres (mercats, cementiris, ...) 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-33 Casa del mestre de Marata Altres (mercats, cementiris, ...) 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-34 Casa del Bon Repòs Altres (mercats, cementiris, ...) 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0!LF-35 Escola Municipal de Música Claudi Arimany Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 41 136 0 0 41 136 0 0LF-36 Escola bressol Corró d'Avall - les 3 bessones Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 104 727 0 0 104 727 0 0LF-37 CEIP Bellavista- Joan Camps i Giró Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) #¡DIV/0! 353 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 353 #¡DIV/0! 0LF-38 CEIP Camins Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) #¡DIV/0! 5235 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 5235 #¡DIV/0! 0LF-39 Escola bressol Bellavista (Massagran) Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 429 3797 0 0 429 3797 0 0LF-40 IES Lauro Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0LF-41 IES Les Franqueses Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!LF-42 Can Font Centre d'Art i Noves Tecnologies Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0 #¡DIV/0! 0LF-43 Escola bressol Cavall Fort Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 0 0 0 0 0 0 0 0LF-44 Astúries parc Bombeig d'aigua #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0! #¡DIV/0!

Any 2009

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS Indicadors de consum

Any 2005 Any 2007

Codi NomPersona de

contacte Telèfon Adreça

Any d'alta

Any de baixa

Tipologia Superficie total (m2)

Superficie de coberta (m2)

Núm. usuaris-treballadors /dia

Horari

LF-1 Ajuntament Maria Mercè Miquel 93 846 76 76 Ctra. De Ribes, 2 - - Administració i oficines municipals 3152 1106 151De 8:00 a 15:00h excepte dimarts/dijous fins 18:00h. Cap de setmana tancat.

LF-2 Pavelló Esportiu SEAE Lydia Pensa 93 840 48 80 Zona esportiva municipal, s/n - - Equipaments esportius (amb i sense piscina) 4651 1629,58 136 De 8:00 a 23:00h.LF-3 Pavelló Esportiu PATRONAT corro d'Avall Maria Mercè Miquel 93 846 70 83 Zona esportiva municipal, s/n - - Equipaments esportius (amb i sense piscina) 1872 1700 28LF-4 CEIP Joan Sanpera i Torras Maria Mercè Miquel 93 849 55 94 C. Joan Maragall, s/n, Corró d'Avall - - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 4700 2336 517 De 8:00 a 13:00h i de 15:00 a 19:00hLF-5 CEIP Guerau de Liost Maria Mercè Miquel 93 846 32 16 c. de la Riera, 4, Corró d'Avall - - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 3923 2049 317 De 8:00 a 18:00hLF-6 Centre de Recursos Agraris Maria Mercè Miquel Masia de Can Ribas - - Administració i oficines municipals 11353 1033 58 De 8,30h a 15:00h excepte dimarts i dijous fins a les 18:00hLF-7 Can Ganduxer Maria Mercè Miquel Avda. de la Sagrera, 1 - - Administració i oficines municipals 999 85 De 9:00h a 13h i de 17:00 a 20'30hLF-8 Oficina d'Atenció a la Ciutadania Bellavista Maria Mercè Miquel C. d'Aragó, 24 - - Administració i oficines municipals 166 0 47 De 8:00 a 15:00h excepte dimarts i dijous de 8:00 a 18h.LF-9 Centre Cultural de Bellavista - biblioteca Maria Mercè Miquel C. d'Astúries, 1 - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 4432 1282,6 302 De dilluns a dissabte de 16:00 a 21:30h.

LF-10 Centre Cultural Bellavista Maria Mercè Miquel C. d'Astúries, 1 Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques LF-11 Escola d'adults Maria Mercè Miquel 93 840 26 53 c. de Rosselló, 37 - - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 1893 504 278 De 9:00 a 13:00h i de 15:00 a 20:00h.LF-12 Viver d'empreses Maria Mercè Miquel C. de can Gabatx, s/n - - Altres (mercats, cementiris, ...) 3600 983,92LF-13 Nau de Can Ganduxer Maria Mercè Miquel Avda. de la Sagrega, 1 - - Altres (mercats, cementiris, ...) 655 352,8 45LF-14 Vestidors del magatzem de la Brigada Maria Mercè Miquel Nau1 de les antigues naus militars - - Altres (mercats, cementiris, ...)LF-15 Consell del Poble de Corró d'Amunt Maria Mercè Miquel Ctra. De Cànoves, s/n - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques LF-16 Pistes municipals de petanca, Bar Maria Mercè Miquel Pl. de la Malagarba, s/n, Corró d'Avall - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 162LF-17 Casal Cultural Corró d'Avall Maria Mercè Miquel Av. Mossèn Pere Baixeres, s/n, Corró d'Avall - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 668 509,77 60LF-18 Centre Cultural de Marata Maria Mercè Miquel Plaça de Marata, s/n, Marata - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 97,44 97,44LF-19 centre cultural Corró d'Amunt Maria Mercè Miquel - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques LF-20 Nau de can Ganduxer Maria Mercè Miquel Ctra. Cànoves, s/n - - Altres (mercats, cementiris, ...)LF-21 Magatzem Brigada Maria Mercè Miquel - - Altres (mercats, cementiris, ...) 1391,76LF-22 Aula polivalent i benestar Maria Mercè Miquel C. de Cardedeu, 2-4 - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 60 0LF-23 Can Penyes - Escola de Música Maria Mercè Miquel C. De la Serra s/n - - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 371 87,24LF-24 Cal Gabatx - circuit ferroviari Maria Mercè Miquel Camí antic de Vic, 17, Corró d'Avall - - Altres (mercats, cementiris, ...) 348,47 45LF-25 Camp de Futbol Orient Maria Mercè Miquel - - Equipaments esportius (amb i sense piscina) LF-26 Zona esportiva Llerona. Camp de futbol, et Maria Mercè Miquel Parroquia de Santa Maria de Llerona, s/n, Llerona - - Equipaments esportius (amb i sense piscina) 166,22LF-27 Zona esportiva municipal de Corró d'Avall, camp de futbol, etc Maria Mercè Miquel - - Equipaments esportius (amb i sense piscina) LF-28 Zona esportiva Corro d'Amunt, camp de futbol, etc Maria Mercè Miquel 2009 - Equipaments esportius (amb i sense piscina) 44,55 34,23LF-29 Consell del Poble de Corró d'Amunt Maria Mercè Miquel Ctra. De Cànoves s/n - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 358,19LF-30 Casal d'Avis i Centre Social de Bellavista Maria Mercè Miquel C/ Extremadura, 34, Bellavista - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 1090 542,07LF-31 Consell del Poble de Llerona Maria Mercè Miquel Camí de Can Toni, s/n - - Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 183,67LF-32 Casa del mestre de Llerona Maria Mercè Miquel Antigues Escoles de Llerona - - Altres (mercats, cementiris, ...) 210 97,59LF-33 Casa del mestre de Marata Maria Mercè Miquel Altres (mercats, cementiris, ...) 108,12 108,12LF-34 Casa del Bon Repòs Maria Mercè Miquel Ctra. Ribes 7 - - Altres (mercats, cementiris, ...) 84,5 84,5LF-35 Escola Municipal de Música Claudi Arimany Maria Mercè Miquel Pl. de l'Escorxador, 3, Corró d'Avall 2008 - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 661 376,34 200LF-36 Escola bressol Corró d'Avall - les 3 bessones Maria Mercè Miquel C/ Sant Joaquim, 85 - - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 469 287,66 67LF-37 CEIP Bellavista- Joan Camps i Giró Maria Mercè Miquel c/Astúries, n2, Bellavista - - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 2985,87 437LF-38 CEIP Camins Maria Mercè Miquel c/ Rafael Alberti, núm2, Corró d'Avall 2008 - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 3164,13 54LF-39 Escola bressol Bellavista (Massagran) Maria Mercè Miquel c/Massagran - - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 389 327,14 44LF-40 IES Lauro Maria Mercè Miquel 2008 - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 1383,68 623LF-41 IES Les Franqueses Maria Mercè Miquel 2009 Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)LF-42 Can Font Centre d'Art i Noves Tecnologies Maria Mercè Miquel Ptge del Pedraforca, 22, Corró d'Avall 2007 - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 235,41 190LF-43 Escola bressol Cavall Fort Maria Mercè Miquel c/Martí i Pol, 35 2008 - Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 850 0 120LF-44 Astúries parc Maria Mercè Miquel - - Bombeig d'aigua

Tipologia Administració i oficines municipals Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)Equipaments esportius (amb i sense piscina) Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques Bombeig d'aigua Altres (mercats, cementiris, ...)

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS MUNICIPALS

PER CADA EQUIPAMENT: DADES GENERALS

Codi Nom Subministrament Núm. PolissaPotència contractada

(kW)Tarifa

Disposa de maxímetre

LF-1 Ajuntament Electricitat 021-9050-61784 80 3.0.2 BOE 29/09/07 NoLF-2 Pavelló Esportiu SEAE Electricitat 403409923 170 3

Gas natural 01.24514873-3 - 3,4LF-3 Pavelló Esportiu PATRONAT corro d'Avall Electricitat 13061283 50 3

Gas natural 0125000305-5 - 3,4Gas natural 01.25000349-9 - 3,2

Gas-oilLF-4 CEIP Joan Sanpera i Torras Electricitat 402822214 1215 62 3

Gas natural 01-14164784.4 - 3,4LF-5 CEIP Guerau de Liost Electricitat 021-2280-A2256 31,5 3

Gas natural 01-25523632-2 - 3,4LF-6 Centre de Recursos Agraris Electricitat 021-9150-A0186 160 3.0.2 BOE 29/09/07 No

Gas natural 01-24621793-3 - 3,3LF-7 Centre cultural de can Ganduxer Electricitat 1,11516E+11 80 3.0.2 NoLF-8 Oficina d'Atenció a la Ciutadania Electricitat 021-3402-59927 25 3.0.2 BOE 29/12/07 NoLF-9 Centre Cultural de Bellavista - biblioteca Electricitat 021-9005-A1336 315 3LF-10 Centre Cultural Bellavista Electricitat 031-9005-85578 160 3LF-11 Escola d'adults Electricitat 021-5275-30422 4,4 2.0.2 BOE 29/12/07 No

Electricitat 021-5275-30421 3,3 2.0.2 BOE 29/12/07 NoGas-oil

LF-12 Viver d'empreses Electricitat LF-13 Nau de Can Ganduxer Electricitat LF-14 Vestidors del magatzem de la Brigada Electricitat LF-15 Consell del Poble de Corró d'Amunt Electricitat LF-16 Pistes municipals de petanca, Bar Electricitat LF-17 Casal Cultural Corró d'Avall Electricitat LF-18 Centre Cultural de Marata Electricitat LF-19 centre cultural Corró d'Amunt Electricitat LF-20 Nau de can Ganduxer Electricitat LF-21 Magatzem Brigada Electricitat LF-22 Aula polivalent i benestar Electricitat LF-23 Can Penyes - Escola de Música Electricitat LF-24 Cal Gabatx - circuit ferroviari Electricitat LF-25 Camp de Futbol Orient Electricitat LF-26 Zona esportiva Llerona. Camp de futbol, et Electricitat

Gas-oilLF-27 Zona esportiva municipal de Corró d'Avall, camp de futbol, etc Electricitat


PER CADA EQUIPAMENT : DADES DE LES POLISSES

Codi Nom Subministrament Núm. PolissaPotència contractada

(kW)Tarifa

Disposa de maxímetre


PER CADA EQUIPAMENT : DADES DE LES POLISSES

LF-28 Zona esportiva Corro d'Amunt, camp de futbol, etc Electricitat LF-29 Consell del Poble de Corró d'Amunt Electricitat LF-30 Casal d'Avis i Centre Social de Bellavista Electricitat LF-31 Consell del Poble de Llerona Electricitat LF-32 Casa del mestre de Llerona Electricitat LF-33 Casa del mestre de Marata Electricitat LF-34 Casa del Bon Repòs Electricitat LF-35 Escola Municipal de Música Claudi Arimany Electricitat LF-36 Escola bressol Corró d'Avall - les 3 bessones Electricitat LF-37 CEIP Bellavista- Joan Camps i Giró Electricitat

Gas natural LF-38 CEIP Camins Electricitat

Gas natural LF-39 Escola bressol Bellavista (Massagran) Electricitat

Gas natural LF-40 IES Lauro Electricitat

Gas natural LF-41 IES Les Franqueses Electricitat

Gas natural LF-42 Can Font Centre d'Art i Noves Tecnologies Electricitat LF-43 Escola bressol Cavall Fort Electricitat

Gas natural LF-44 Astúries Parc Electricitat

Subministrament Disposa de maximetre

Electricitat SiGas natural NoGas-oilGLPBiomassaAltres: fuel-oil, llenya, ...

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALSPER CADA EQUIPAMENT: DADES DE FACTURACIÓ

Codi Subministrament data factura

(incloure l'any)

Consum (kWh) Any

2005Cost (€)

Consum de reactiva (KVA)

Cost reactiva

(€)

data factura (incloure

l'any)

Consum (kWh)

Any 2007Cost (€)


Cost reactiva

(€)LF-1 Electricitat 31-12-2005 274.182 37.010 € 18.366 0,00 31-12-2007 318.262 35.924 € 11.797 0,00LF-2 Electricitat 567.618 59.436 € 624.546 73.905 €

Gas natural 1.303.969 34.392 € 1.329.318 43.210 €LF-3 Electricitat 197.150 22.035 € 188.630

Gas natural Gas natural Gas-oil 18.643 1.086 € 29.269 1.705 €

LF-4 Electricitat 94.634 119.581Gas natural 205.506 11.181 € 197.319 7.899 €

LF-5 Electricitat 21.488 3.006 € 91.664 13.326 €Gas natural 161.334 6.299 € 303.247 11.839 €

LF-6 Electricitat 31-12-2005 126.386 17.223 € 3.603 -19,72 31-12-2007 95.256 15.603 € 3.514 7,58Gas natural 1.593 € 59.913 2.555 €

LF-7 Electricitat 76.165 9.618 € 70.345 10.142 €LF-8 Electricitat 31-01-2006 13.848 2.441 € 3.413 56,51 31-01-2008 11.988 2.792 € 1.729 44,80LF-9 Electricitat 196.241 27.697 € 182.466 31.476 €LF-10 Electricitat 120.200 15.935 € 108.000 17.033 €LF-11 Electricitat 31-01-2006 4.308 1.169 € - - 31-01-2008 6.720 761 € - -

Electricitat Gas-oil 41.200 2.280 € 36.050 4.520 €

LF-12 Electricitat 41.736LF-13 Electricitat LF-14 Electricitat LF-15 Electricitat LF-16 Electricitat 120 512 € 120 535 €LF-17 Electricitat 481 3.073LF-18 Electricitat LF-19 Electricitat LF-20 Electricitat LF-21 Electricitat LF-22 Electricitat 1.655 8.953

Gas natural 17.081 17.081LF-23 Electricitat 3.096 3.303LF-24 Electricitat 1.320LF-25 Electricitat 6.924 13.728LF-26 Electricitat 16.746 3.134 € 318 1.686 €


Codi Subministrament data factura

(incloure l'any)

Consum (kWh) Any

2005Cost (€)


Cost reactiva

(€)

data factura (incloure

l'any)

Consum (kWh)

Any 2007Cost (€)


Cost reactiva

(€)Gas-oil 21.928 1.227 € 21.973 1.280 €

LF-27 Electricitat LF-28 Electricitat LF-29 Electricitat LF-30 Electricitat 94.080 92.940LF-31 Electricitat LF-32 Electricitat LF-33 Electricitat LF-34 Electricitat LF-35 Electricitat 27.238 26.061LF-36 Electricitat 10.287 11.747

Gas natural 38.427 38.427LF-37 Electricitat 115.649 141.340

Gas natural 167.049 167.049LF-38 Electricitat

Gas natural LF-39 Electricitat 10.891 12.840

Gas natural 36.092 36.092LF-40 Electricitat

Gas natural LF-41 Electricitat

Gas natural LF-42 Electricitat LF-43 Electricitat

Gas natural LF-44 Electricitat 22.740Centres cuGas natural 444.907

Suma total Electricitat 2.021.123 2.155.941Suma total Gas Natural 1.929.458 2.593.353Suma total Gasoil 81.771 87.293


Codi Subministrament

LF-1 Electricitat LF-2 Electricitat


Gas natural Gas natural Gas-oil

LF-4 Electricitat Gas natural



LF-7 Electricitat LF-8 Electricitat LF-9 Electricitat LF-10 Electricitat LF-11 Electricitat

Electricitat Gas-oil

LF-12 Electricitat LF-13 Electricitat LF-14 Electricitat LF-15 Electricitat LF-16 Electricitat LF-17 Electricitat LF-18 Electricitat LF-19 Electricitat LF-20 Electricitat LF-21 Electricitat LF-22 Electricitat

Gas natural LF-23 Electricitat LF-24 Electricitat LF-25 Electricitat LF-26 Electricitat

data factura (incloure l'any)

Consum (kWh) Any 2009

Cost (€)Consum de

reactiva (KVA) Cost

reactiva (€)


Codi Subministrament

Gas-oilLF-27 Electricitat LF-28 Electricitat LF-29 Electricitat LF-30 Electricitat LF-31 Electricitat LF-32 Electricitat LF-33 Electricitat LF-34 Electricitat LF-35 Electricitat LF-36 Electricitat






Gas natural LF-42 Electricitat LF-43 Electricitat

Gas natural LF-44 Electricitat Centres cuGas natural

Suma total ElectricitatSuma total Gas NaturalSuma total Gasoil

data factura (incloure l'any)


Cost (€)Consum de

reactiva (KVA) Cost

reactiva (€)

000

1. Un full resum de la instal·lació d'enllumenat públic i que és comú per tots els PAES. Atenció, aquest full s'ha d'omplir un cop s'hagi completat els fulls 2, 3 i 4.

2. Un full amb uns indicadors d'eficiència de la instal·lació d'enllumenat

3. Un full amb les característiques tècniques dels quadres de l'enllumenat: número de punts de llums, tipus de làmpades, etc.

4. Un full amb les dades bàsiques de cadascuna de les polisses. Aquestes dades s'obtenen mirant les factures.

5. Un full amb on anar anotant els consums i els costos elèctrics des de l'any 2005 en base a les factures.

Tots els fulls tenen en comú la columna codi, d'aquesta manera us permetrà fer càlculs conjunts si ho necessiteu.


SEGUIMENT DE DADES DE LES INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT PÚBLIC


Núm. de quadres 89

Núm. de punts de llum 4608

Làmpada majoritaria VSAP % 89%

Consum total (kWh)

Cost total (€)

Tn CO2 eq. Consum total

(kWh)Cost total

(€)Tn CO2 eq.

Consum total (kWh)

Cost total (€)

Tn CO2 eq.

2.520.868 1.213 2.549.652 1.129

Any 2007Any 2005

ENLLUMENAT PÚBLIC

QUADRE RESUM

Any 2009

ENLLUMENAT PÚBLICPER CADA QUADRE: INDICADORS DE REFERENCIA

Codi quadre PC/ PTIConsum / PTI

(kWh/kW)Cost/ Consum

(kWh/€)Cost / PIL

(€/kW)Consum / nº

punts de llumPC/ PTI

Consum / PTI (kWh/kW)

Cost/ Consum (kWh/€)

Cost / PIL (€/kW)

Consum / nº punts de llum

001 0 0

002 0 0

003 0 0

004 0 0

005 0 0

006 0 0

007 0 0

008 0 0

009 0 0

010 0 0

011 0 0

012 0 0

013 0 0

014 0 0

015 0 0

016 0 0

017 0 0

018 0 0

019 1.210 689

019-1 0 0

020 0 0

021 0 0

022 0 0

023 0 0

024 0 0

025 0 0

026 0 0

Any 2005 Any 2007




(kWh/€)Cost / PIL





Cost / PIL (€/kW)


Any 2005 Any 2007

027 488 0

028 670 687

029 0 0

030 0 0

031 0 0

032 0 0

033 0 0

033-1 3.833 4.990

034 0 0

035 533 649

036 512 394

037 580 417

038 184 314

039 164 256

040 1.046 655

041 683 582

042 905 574

043 0 0

044 0 0

045 504 349

046 0 0

047 538 562

048 943 897

049 609 822

050 538 626

051 569 683

052 0 0




(kWh/€)Cost / PIL





Cost / PIL (€/kW)


Any 2005 Any 2007

053 0 0

054 0 0

055 0 0

056 0 0

057 592 639

058 0 0

059 0 0

060 0 0

061 465 542

062 0 0

063 0 0

064 199 274

065 0 0

066 0 0

067 0 0

068 0 0

069 0 0

070 0 0

071 0 0

072 0 0

073 1.954 3.591

074 0 0

075 0 0

076 0 0

077 0 0

078 0 0

079 0 0




(kWh/€)Cost / PIL





Cost / PIL (€/kW)


Any 2005 Any 2007

080 0 0

081 0 0

082 0 0

083

084

085

086

087

PC: potencia contractadaPTI: Potència Total Instal·lada (làmpada + reactancia)Consum: consum total de l'any de referència (kWh) PIL: Potència Instal·lada de làmpades


Codi quadre

001

002

003

004

005

006

007

008

009

010

011

012

013

014

015

016

017

018

019

019-1

020

021

022

023

024

025

026

PC/ PTIConsum

/ PTI Cost/

Consum Cost /

PIL Consum

/ nº

Any 2009


Codi quadre

027

028

029

030

031

032

033

033-1

034

035

036

037

038

039

040

041

042

043

044

045

046

047

048

049

050

051

052

PC/ PTIConsum

/ PTI Cost/

Consum Cost /

PIL Consum

/ nº

Any 2009


Codi quadre

053

054

055

056

057

058

059

060

061

062

063

064

065

066

067

068

069

070

071

072

073

074

075

076

077

078

079

PC/ PTIConsum

/ PTI Cost/

Consum Cost /

PIL Consum

/ nº

Any 2009


Codi quadre

080

081

082

083

084

085

086

087

PC/ PTIConsum

/ PTI Cost/

Consum Cost /

PIL Consum

/ nº

Any 2009

Codi Adreça nº punts llum Tipus làmpada Sistema d'Encesa Regul. fluxDisposa de maximetre?

PTI (W) PIL(W)

001 NORD, RD. 82 VSAP Rellotge Astronòmic No No 11.550002 NORD, RD. 28 VSAP Rellotge Astronòmic No No 4.900003 NORD, RD. 42 VSAP Rellotge Astronòmic No No 6.250004 MAJOR, PL. 32 VSAP Cel. Fotoelèctrica No No 4.550005 GIRONA, C. 27 VSAP Rellotge Astronòmic No No 4.050006 CARDEDEU, C. 111 VSAP Cel. Fotoelèctrica No Si 14.070007 ESBARJO, PL. DE L' 132 VSAP Rellotge Astronòmic No No 18.900008 ALZINA, C. 35 VSAP Cel. Fotoelèctrica No Si 5.250009 BARCELONA, C. 20 VM Cel. Fotoelèctrica No No 2.600010 MALLORCA, C. 46 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 7.600011 VIA FERROCARRIL, C. 7 VSAP Rellotge Astronòmic No No 1.050012 VIA FERROCARRIL, C. 36 VSAP Rellotge Astronòmic No No 5.150013 ANTIC DE VIC, CAMI 26 VSAP Cel. Fotoelèctrica No Si 3.900014 SERRA, C. DE LA 27 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 4.050015 SERRA, C. DE LA 147 VSAP Rellotge Astronòmic No No 17.800016 MIGDIA, C. DEL 29 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 4.250017 SANT JOSEP, C. 79 VSAP Cel. Fotoelèctrica No No 9.000018 ESCOLA, CAMI DE L' 49 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 6.700019 FONT DE STA. EULALIA, PL. 109 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 14.375

019-1 SAGRERA, PL. DE LA 37 Altres: llum mescla, Rellotge Astronòmic No No 3.220020 SAGRERA, AV. DE LA 18 VSAP Cel. Fotoelèctrica No No 2.250021 MIGDIA, C. DEL 27 VM SECELUX No Si 6.125022 GAUDI, PTGE. 122 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 16.510023 TIL-LERS, PG. DELS 46 VSAP Rellotge Astronòmic No No 5.970024 JOAN MARAGALL, C. 33 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 4.950025 TAGAMANENT, C. 88 VSAP Rellotge Astronòmic No No 11.550026 RIBES, CTRA. DE 28 VSAP Rellotge Astronòmic Si No 4.200027 ANGEL GUIMERA, C. 29 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 4.150028 FONT, C. DE LA 53 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 7.475029 AMETLLA, CTRA. DE L' 8 VSAP Rellotge Astronòmic No No 1.120030 ANIMA, C. DE L' 41 VSAP Cel. Fotoelèctrica No No 6.150031 GORCS, AV. DELS 61 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 6.100032 FRANQUESES, AV. DE LES 131 VSAP Rellotge Astronòmic No No 19.500033 CLAVELL, CL 42 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 500

033-1 CANOVES, CTRA. DE 5 VSAP DIRECTA No No 4.550034 UNIO, C. 47 VSAP Rellotge Astronòmic No No 6.450

ENLLUMENAT PÚBLIC

PER CADA QUADRE: CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ


PTI (W) PIL(W)

ENLLUMENAT PÚBLIC


035 CALET, CAN PARC DE 88 VSAP Rellotge Astronòmic No No 14.050036 ONZE DE SETEMBRE, C. 91 VSAP Cel. Fotoelèctrica No Si 11.285037 GORCS, AV. DELS 16 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 2.400038 MARATA 17 VSAP Cel. Fotoelèctrica No No 2.550039 CAN GANDUXER, MASIA 38 Altres: llum mescla, Rellotge Astronòmic No No 2.900040 BARCELONES, C. 28 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 6.000041 VALLES, C. 36 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 5.400042 MARESME, C. 42 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 6.300043 POL. IND. AL RAMASSAR 23 VSAP Controlador horari No Si 3.450044 CAN PRAT, PL. 55 VSAP Controlador horari No Si 6.000045 JOAN MARAGALL, C. 57 VSAP Controlador horari No Si 8.550046 SANT PONÇ, PARC 20 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 3.000047 FRANÇA, C. 119 VSAP Rellotge Astronòmic No No 18.350048 FRANÇA, C. 89 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 14.150049 ITALIA, C. 66 VSAP Rellotge Astronòmic No No 10.900050 ALEMANYA, C. 54 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 8.100051 HOLANDA, C. 100 VSAP Cel. Fotoelèctrica No Si 17.000052 LLUIS COMPANYS, C. 67 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 10.550053 CAN GALLINA, PTGE. 44 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 6.600054 ANTIGA CASERNA MILITAR 15 VSAP Rellotge Astronòmic No No 2.250055 SANT ISIDRE, C. 98 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 14.390056 CANOVES, CTRA. DE 29 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 3.250057 PAU CASALS, C. 26 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 4.475058 JOSEP MARIA BOIXAREU GINESTA, C. 73 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 10.950059 AJUNTAMENT, PL. DE L' 146 Halogenurs metàl·licRellotge Astronòmic No Si 10.814060 CAL FORCAIRE, C. DE 46 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 8.400061 JOAN MARAGALL, C. 72 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 11.980062 CAL FORCAIRE, C. DE 45 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 10.950063 SERRA, C. DE LA 50 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 7.650064 MASIA CAN RIBES 64 VM Rellotge Astronòmic No Si 10.364065 CASAL D'AVIS, PL. 34 VSAP Cel. Fotoelèctrica No Si 3.460066 ALZINA, C. 20 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 3.000067 TORRE PINOS, C. DE LA 73 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 12.150068 TORRE PINOS, C. DE LA 46 VM Rellotge Astronòmic No Si 10.612069 NORD, RD. 25 VSAP Rellotge Astronòmic No No 3.750070 CAN JEP, C. DE 40 Fluorescents Rellotge Astronòmic No No 3.576


PTI (W) PIL(W)

ENLLUMENAT PÚBLIC


071 VIA FERROCARRIL, C. 8 VSAP Controlador horari No Si 1.200072 VESPRADA, PTGE. 146 Altres: llum mescla, Rellotge Astronòmic No Si 13.966073 CAN BALDICH, CAMI DE 12 VSAP Cel. Fotoelèctrica No No 1.600074 ESPOLSADA, PL. DE L' 59 Altres: llum mescla, Rellotge Astronòmic No Si 7.172075 GUARDAAGULLES, C. DELS 44 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 6.450076 CAN SANPERA, C. DE 73 Fluorescents Rellotge Astronòmic Si Si 9.496077 CAN CALET, C. DE 56 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 7.400078 BOSQUET DE LES PLANES, C. 89 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 8.950079 CAN CALET, C. DE 35 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 5.250080 CAN SANPERA, C. DE 32 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 4.800081 RIBERA DEL CONGOST, C. DE LA 24 VSAP Rellotge Astronòmic Si Si 3.600082 BARCELONA, C. 36 Fluorescents Rellotge Astronòmic No Si 5.024083 PARPERS, C. 49 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 6.900084 PARPERS, C. 32 VSAP Rellotge Astronòmic No No 0 4.500085 SECTOR U 37 VSAP Rellotge Astronòmic No No 5.550086 CADI, C. 23 VSAP Rellotge Astronòmic No Si 2.900087 MIL PINS, PARC 21 Altres: llum mescla, Rellotge Astronòmic No Si 1.330

Tipus de làmpades Sistema d'encesa

Regulador de flux

Disposa de màximetre

VSAP Cel. Fotoelèctrica Si SiVM Rellotge Astronòmic No NoHalogenurs metàl·lics Controlador horariFluorescentsFluroescents compactesIncandescència Altres: llum mescla, VSBP, halògenes, etc.

Codi Núm. Polissa potència contractada (kW) Tarifa

001 11,25 B.0 ALUMBRADO002 5,05 B.0 ALUMBRADO003 6 B.0 ALUMBRADO004 3,8 B.0 ALUMBRADO005 4,05 B.0 ALUMBRADO006 11,958 DOBLE TARIFA007 18,7 DOBLE TARIFA008 3,3 DOBLE TARIFA009 2,6 B.0 ALUMBRADO010 6,3 DOBLE TARIFA011 1,05 B.0 ALUMBRADO012 4,1 B.0 ALUMBRADO013 3,9 DOBLE TARIFA014 4,05 DOBLE TARIFA015 17,5 B.0 ALUMBRADO016 3061283 1,55 DOBLE TARIFA017 3760135 8,4 B.0 ALUMBRADO018 6,7 DOBLE TARIFA019 2549571-A 14,045 DOBLE TARIFA

019-1 2,57 DOBLE TARIFA020 3601699-C 1,85 B.0 ALUMBRADO021 6,125 OTROS022 16,91 OTROS023 3,7 DOBLE TARIFA024 3059151-R 4,95 OTROS025 3784305-9 10,95 DOBLE TARIFA026 3582547-0 3,3 OTROS027 425867395 0 DOBLE TARIFA028 13019591 0 OTROS029 0030 6,15 OTROS031 1151499 0 DOBLE TARIFA

ENLLUMENAT PÚBLIC

PER CADA QUADRE: DADES DE LES POLISSES


ENLLUMENAT PÚBLIC


032 0 B.0 ALUMBRADO033 0 OTROS

033-1 0,5034 11151974 0 B.0 ALUMBRADO035 3854397 0 OTROS036 3902475 0 OTROS037 0 DOBLE TARIFA038 1151785 0 B.0 ALUMBRADO039 1151627 0040 5081517 0 DOBLE TARIFA041 4086113 0 DOBLE TARIFA042 4086106 0 DOBLE TARIFA043 0 DOBLE TARIFA044 0 OTROS045 4091647 0 OTROS046 4088096 0 DOBLE TARIFA047 0 DOBLE TARIFA048 0 DOBLE TARIFA049 0 DOBLE TARIFA050 0 DOBLE TARIFA051 0 DOBLE TARIFA052 0 OTROS053 0 DOBLE TARIFA054 0 B.0 ALUMBRADO055 0 DOBLE TARIFA056 404920652 0 DOBLE TARIFA057 0 DOBLE TARIFA058 0 OTROS059 0 DOBLE TARIFA060 0 DOBLE TARIFA061 0 DOBLE TARIFA062 0 OTROS


ENLLUMENAT PÚBLIC


063 0 OTROS064 0 DOBLE TARIFA065 0 DOBLE TARIFA066 0 DOBLE TARIFA067 0 DOBLE TARIFA068 0 DOBLE TARIFA069 0 B.0 ALUMBRADO070 0 OTROS071 0 OTROS072 0 DOBLE TARIFA073 0074 0 DOBLE TARIFA075 0 OTROS076 0 DOBLE TARIFA077 0 DOBLE TARIFA078 0 OTROS079 0 DOBLE TARIFA080 0 DOBLE TARIFA081 0 DOBLE TARIFA082 0 OTROS083 430919079 0 DOBLE TARIFA084 430919045 0085 430917899 0086 428314247 0 DOBLE TARIFA087 0 OTROS

ENLLUMENAT PÚBLIC

PER CADA QUADRE: DADES DE FACTURACIÓ

Codi Companyia data facturaConsum

(kWh) Any 2005

Cost (€) data facturaConsum

(kWh) Any 2007


(kWh) Any 2009

Cost (€)

001 EIPSA002 EIPSA003 ENDESA004 ENDESA005 EIPSA006 EIPSA007 ENDESA008 EIPSA009 EIPSA010 EIPSA011012013 EIPSA014 EIPSA015016 FECSA017 FECSA018 FECSA019 FECSA 131.839 75.087

019-1 FECSA020 FECSA021 FECSA022 FECSA023 FECSA024 FECSA025 FECSA026 FECSA027 FECSA 14.150 0028 FECSA 35.534 36.411029 FECSA030 FECSA031 FECSA032 FECSA

ENLLUMENAT PÚBLIC



(kWh) Any 2005


(kWh) Any 2007


(kWh) Any 2009

Cost (€)

033 FECSA033-1 FECSA 19.166 24.949034 FECSA035 FECSA 46.946 57.103036 FECSA 46.631 35.855037 FECSA 9.283 6.675038 FECSA 3.120 5.340039 FECSA 6.230 9.718040 FECSA 29.282 18.342041 FECSA 24.605 20.947042 FECSA 38.019 24.107043 FECSA044 FECSA045 FECSA 28.721 19.902046 FECSA047 FECSA 64.066 66.866048 FECSA 83.969 79.867049 FECSA 40.201 54.235050 FECSA 29.032 33.822051 FECSA 56.855 68.316052 FECSA053 FECSA054 FECSA055 EIPSA056 FECSA057 FECSA 15.394 16.604058 FECSA059 FECSA060 FECSA061 EIPSA 33.456 39.026062 EIPSA063 FECSA064 FECSA 12.755 17.564

ENLLUMENAT PÚBLIC



(kWh) Any 2005


(kWh) Any 2007


(kWh) Any 2009

Cost (€)

065 FECSA066 EIPSA067 EIPSA068 EIPSA069 EIPSA070 EIPSA071 FECSA072 EIPSA073 FECSA 23.445 43.090074 EIPSA075 FECSA076 FECSA077 FECSA078 FECSA079 EIPSA080 EIPSA081 EIPSA082 EIPSA083 FECSA084 FECSA085 FECSA086 FECSA087 FECSA 70.162 72.995

Consums totals FECSA 1.546.072 1.509.150

Consums totals EIPSA 974.796 1.040.502

1. Un full resum de les instal·lacions dels semàfors i que és comú per tots els PAES. Atenció, aquest full s'ha d'omplir un cop s'hagi completat els fulls 2, 3 i 4.

2. Un full amb les característiques tècniques dels semàfors: adreça, tipus de làmpades, etc.

3. Un full amb les dades bàsiques de cadascuna de les polisses. Aquestes dades s'obtenen mirant les factures. Només pels aquells semàfors que no estan connectats als quadres d'enllumenat i que tenen quadre propi.

4. Un full amb on anar anotant els consums i els costos elèctrics des de l'any 2005 en base a les factures. Només pels aquells semàfors que no estan connectats als quadres d'enllumenat i que tenen quadre propi.

Tots els fulls tenen en comú la columna codi, d'aquesta manera us permetrà fer càlculs conjunts si ho necessiteu


SEGUIMENT DE DADES DELS SEMÀFORS


Núm. TOTAL d'unitats

semafòriques 55

semafòriques amb lampades incandescents

39

Potència làmpada majoritària

Núm. d'unitats semafòriques amb LEDS

23

Consum total (kWh)

Cost total (€)

Tn CO2 eq. Consum total

(kWh)Cost total

(€)Tn CO2 eq.

Consum total (kWh)

Cost total (€)

Tn CO2 eq.

Any 2005

SEMÀFORS

QUADRE RESUM

Any 2007 Any 2009

Codi AdreçaQuadre d'EP on està connectat

(en cas d'estar-ho)Núm. de làmpades

incandescents Potència làmpada Núm. de LEDS

Potència làmpada

S-1 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 8S-2 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 3S-3 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 3S-4 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 3S-5 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 5S-6 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 5S-7 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 3S-8 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 8S-9 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 3S-10 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 3S-11 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 2S-12 PLAÇA GAUDÍ - CRTA. DE RIBES 2S-13 CAMÍ DE CAN JEP (TÚNEL DE BELLAVISTA) 6S-14 CAMÍ DE CAN JEP (TÚNEL DE BELLAVISTA) 6S-15 CRTA. DE CÀNOVES - CRTA. DE RIBES 6S-16 CRTA. DE CÀNOVES - CRTA. DE RIBES 6S-17 CRTA. DE CÀNOVES - CRTA. DE RIBES 3S-18 CRTA. DE CÀNOVES - CRTA. DE RIBES 9S-19 CRTA. DE CÀNOVES - CRTA. DE RIBES 8S-20 CRTA. DE CÀNOVES - CRTA. DE RIBES 3S-21 CRTA. DE RIBES - AVGDA. STA. EULÀLIA 7S-22 CRTA. DE RIBES - AVGDA. STA. EULÀLIA 7S-23 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 6S-24 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 6S-25 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 5S-26 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 5S-27 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 3S-28 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 2S-29 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 8S-30 PLAÇA DE L'ESCORXADOR 3

SEMÀFORS

PER CADA SEMÀFOR: CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ

SEMÀFORSPER CADA SEMÀFOR: DADES DE LES POLISSES

Codi Núm. Polissapotència contractada

(kW)Tarifa

S-1S-2S-3S-4S-5S-6S-7S-8S-9S-10S-11S-12S-13S-14S-15S-16S-17S-18S-19S-20S-21S-22S-23S-24S-25S-26S-27S-28S-29S-30S-31S-32S-33

SEMÀFORSPER CADA SEMÀFOR: DADES DE LES POLISSES

Codi Núm. Polissapotència contractada

(kW)Tarifa

S-34S-35S-36S-37S-38S-39S-40S-41S-42S-43S-44S-45S-46S-47S-48S-49S-50S-51S-52S-53S-54S-55

SEMÀFORS

PER CADA SEMÀFOR: DADES DE FACTURACIÓ

Codi data facturaConsum (kWh)

Any 2005Cost (€) data factura


Cost (€) data facturaConsum (kWh)

Any 2009Cost (€)

S-1S-2S-3S-4S-5S-6S-7S-8S-9S-10S-11S-12S-13S-14S-15S-16S-17S-18S-19S-20S-21S-22S-23S-24S-25S-26S-27S-28S-29S-30S-31S-32

SEMÀFORS

PER CADA SEMÀFOR: DADES DE FACTURACIÓ

Codi data facturaConsum (kWh)

Any 2005Cost (€) data factura


Cost (€) data facturaConsum (kWh)

Any 2009Cost (€)

S-33S-34S-35S-36S-37S-38S-39S-40S-41S-42S-43S-44S-45S-46S-47S-48S-49S-50S-51S-52S-53S-54S-55

Total 0 0 0 0 0 0 0 0

1. Un full amb les dades de recollida i destinació dels residus del municipi.

2. Un full amb les dades de consum d'aigua del municipi.

3. Un full amb les dades de consum de combustibles de la flota de vehicles propia de l'Ajuntament, i dels serveis municipals.

4. Un full amb les dades de recollida generació d'energies renovables del municipi


SEGUIMENT DE DADES DE RESIDUS, AIGUA, VEHICLES I ENERGIES

0. En aquest archiu e presenta un full resum de les emissions derivades de residus, aigua, combustibles de la flota de vehicles i energies renovables. Atenció, aquest full s'ha d'omplir un cop s'hagi completat els fulls 1, 2, 3 i 4.


T residus% Recollida

selectivaTn CO2 T residus

% Recollida selectiva

Tn CO2 eq. T residus% Recollida

selectivaTn CO2 eq.

MUNICIPI 6.344 12,93% 3.846,29 6.796 20,65% 3.718,21

m3 aigua l/habitant i dia Tn CO2 m3 aigua l/habitant i dia Tn CO2 m3 aigua l/habitant i dia Tn CO2

MUNICIPI 1.033.476 186,33 775,54 1.164.132 195,37 830,36

AJUNTAMENTlitres CL Tn CO2 litres CL Tn CO2 litres CL Tn CO2

PROPIS 18.057 42,20 18.903 42,37SERVEIS 96.480 258,89 132.657 355,97TOTAL 114.537 301,09 151.560 398,34

kWhTn CO2

estalviadeskWh

Tn CO2 estalviades

kWhTn CO2

estalviades

MUNICIPI 12.045 12.045

AJUNTAMENT 709 0,341 1.899 0,841

QUADRE RESUM

Any 2009

Any 2009

Any 2009

CONSUM COMBUSTIBLES VEHICLES MUNICIPALSAny 2005

Any 2007

PRODUCCIO MUNICIPAL D'ENERGIES RENOVABLESAny 2005 Any 2007 Any 2009

Any 2005

RESIDUS MUNICIPALSAny 2007

Any 2007

ABASTAMENT D'AIGUA AL MUNICIPIAny 2005

RESIDUS MUNICIPALS LFV 2.005 2.007 2.009 2.011 2.013 2.015 2.017 2.019 2.020tones tones tones tones tones tones tones tones tones

PAPEL Y CARTON 295 352ENVASES 88 141VIDRIO 171 244MO 266 667TEXTILVOLUMINOSOSMAT OFIMATICOACEITES FRITOSDEIXALLERIA MOVILDEIXALLERIA FIJARESTO 5.524 5.393TOTAL 6.344 6.796 0 0 0 0 0 0 0

Percentatge recollida selectiva 12,93% 20,65%

habitants LFV 15196 16325kg/hab/any 417,493419 416,306279kg/hab/dia 1,14381759 1,14056515

AIGUA LFV 2.005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 2020m3 m3 m3 m3 m3 m3 m3 m3 m3

Abastament d'aigua municipal 1.033.476 1.164.132

habitants LFV 15.196 16.325

l/habitant i dia 186,33 195,37

COMBUSTIBLES VEHICLES LFV 2.005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 2020litres CL litres CL litres CL litres CL litres CL litres CL litres CL litres CL litres CL

PROPIS 18.057 18.903SERVEIS 96.480 132.657TOTAL 114.537 151.560

Nº vehicles propisNº vehicles ServeisTotal

km recorreguts v. propiskm recorreguts v. propisTotal

ENERGIES RENOVABLES LFV 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 2020kWh kWh kWh kWh kWh kWh kWh kWh kWh

Producció local d'energies renovables 12.045 12.045

habitants LFV 15196 16325

Renovables[kWh/hab] 0,7926428 0,73782542

pla d’acció per a l’energia sostenible del municipi de les … · 2016-11-30 · taula 14...

Documents