pla d’acciÓ de l'agenda local 21 d’andratx · de decisions i que l’assignació de...

Amb el suport de:

Coordinació tècnica:

PLA D’ACCIÓ DE L'AGENDA LOCAL

21 D’ANDRATX

JULIOL 2008

PLA D’ACCIÓ DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX

Pàgina 3

ÍNDEX

ÍNDEX............................................................................................................................................ 3

AGENDA LOCAL 21: PLA D’ACCIÓ........................................................................................... 5

Context Global: De Rio 1992 a Aalborg + 10...................................................................... 5

Compromisos d’Aalborg...................................................................................................... 6

1. - Governabilitat........................................................................................................... 6

2 .- Gestió local cap a la sostenibilitat ........................................................................... 6

3 .- Béns naturals comuns ............................................................................................. 7

4 .- Consum i elecció d’estils de vida responsables ...................................................... 7

5.- Urbanisme i disseny ................................................................................................. 8

6.- Millor mobilitat, menys trànsit ................................................................................... 8

7.- Acció local per a la salut ........................................................................................... 8

8.- Una economia local activa i sostenible..................................................................... 9

9.- Igualtat social i justícia.............................................................................................. 9

10.- Del local al global.................................................................................................. 10

Context Local: Agenda 21 d’Andratx................................................................................ 11

El pla d’acció de l’agenda 21 d’Andratx....................................................................... 11

PLA DE PARTICIPACIÓ ............................................................................................................ 13

INTRODUCCIÓ..................................................................................................................... 13

Desenvolupament de la Agenda Local 21 d’Andratx ...................................................... 13

Campanya d’Agenda Local 21 d’Andratx .................................................................... 13

Sessions Informatives d’Agenda Local 21................................................................... 17

Diagnòstic de Sostenibilitat i Fòrum Ciutadà ............................................................... 20

Grups de Treball i Pla d’Acció...................................................................................... 22

Reunions Tècnics amb els Departaments ................................................................... 24

Pla de Participació de l’Agenda Local 21 d’Andratx ....................................................... 25

Fòrum Ciutadà ............................................................................................................. 25


Pàgina 4

Grups de Treball .......................................................................................................... 26

Enquestes de Participació ........................................................................................... 27

Altres mecanismes de Participació.............................................................................. 27

PLA D’ACTUACIÓ...................................................................................................................... 29

INTRODUCCIÓ..................................................................................................................... 29

Pla d’Actuació d’Andratx ................................................................................................... 30

Estructura del Pla d’Actuació d’Andratx....................................................................... 30

Fitxes d’Accions ........................................................................................................... 33

Accions Prioritàries ...................................................................................................... 37

Termini d’execució de les accions ............................................................................... 39

Accions per tipologia.................................................................................................... 41

Accions per àrea temàtica ........................................................................................... 42

PLA DE SEGUIMENT................................................................................................................. 44

INTRODUCCIÓ..................................................................................................................... 44

EL PAPER DE L’AJUNTAMENT EN EL SEGUIMENT....................................................... 44

SISTEMA D’INDICADORS .................................................................................................. 45

EL FUTUR MÈS PRÒXIM .................................................................................................... 46

ANNEX I: INDICADORS DE SEGUIMENT ................................................................................ 48


Pàgina 5

AGENDA LOCAL 21: PLA D’ACCIÓ

Si cerquem la paraula “agenda” al diccionari trobem una definició senzilla: Llibret o quadern amb totes les dates de l’any on s’anota el que s’ha de fer cada dia . Doncs l’Agenda local 21 no deixa de ser un llibret o quadern amb totes les dates d’un parell d’anys on entre tots anotem el que s’ha de fer a Andratx perquè sigui un poble més sostenible i tinguem una millor qualitat de vida.

Dit d’altra forma, l’Agenda Local 21 és un procés a llarg termini que pretén dur a terme unes actuacions dirigides cap al desenvolupament sostenible del municipi. L’Agenda Local 21 es concreta en un document que sorgeix de la participació i el consens entre els ciutadans del municipi i els seus representants polítics, així com els diversos agents que intervenen de qualque forma en la gestió municipal.

Aquest Pla d’Acció Local és una passa més en el procés de l’Agenda Local 21 d’Andratx impulsada per l’ajuntament amb l’assistència tècnica de GRAM. Aquest document és bassa en el Decret 123 / 2002 sobre la implantació de l’Agenda Local 21 als municipis.

CONTEXT GLOBAL: DE RIO 1992 A AALBORG + 10

Des de la Cimera de Rio el 1992 i l’adopció el 1994 dels principis de sostenibilitat expressats a la Carta europea de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat – Carta d’Aalborg, la visió dels pobles i ciutats ha evolucionat a través del Pla d’acció de Lisboa «De la Carta a l’acció», de 1996; la Declaració de Hannover dels líders municipals d’Europa a les portes del segle XXI, de l’any 2000, i la Declaració de Johannesburg, de 2002. Considerem la Conferència “Inspiració pel futur – Aalborg+10” de 2004 una fita en aquest procés.

En el compliment de les responsabilitats de govern i gestió locals, els pobles i ciutats estam cada cop més subjectes a la pressió combinada de la globalització econòmica i el desenvolupament tecnològic. Ens enfrontem a un canvi econòmic fonamental i a amenaces, tant naturals com causades per l’activitat humana, que posen en perill les nostres comunitats i els nostres recursos. Afrontem reptes de grans proporcions: crear ocupació en una economia basada en el coneixement, combatre la pobresa i l’exclusió social, garantir una protecció eficaç per al nostre medi ambient, reduir la nostra petjada ecològica, respondre a canvis demogràfics i gestionar la diversitat cultural, així com impedir els conflictes i mantenir la pau a comunitats que han estat devastades per la guerra.

Les ciutats i pobles tenen un paper central pel que fa a assegurar un desenvolupament sostenible i abordar els reptes a què ens enfrontem en cooperació amb tota la resta d’àmbits de govern. Aquest paper central exigeix que adoptem un enfocament més enèrgic i integrat de la política local, mitjançant l’harmonització dels


Pàgina 6

objectius mediambientals, socials, culturals i econòmics. Al mateix temps, hem d’assegurar-nos que els nostres esforços per millorar la nostra qualitat de vida local no posen en perill la qualitat de vida de persones d’altres regions del món o la de les generacions futures.

En l’àmbit de la vida quotidiana, els Ajuntaments som el nivell de govern més proper als ciutadans europeus i tenim oportunitats úniques per influir en el comportament individual a favor de la sostenibilitat a través de l’educació i la sensibilització. Podem oferir suport local en la implementació de les estratègies i polítiques europees, com ara l’estratègia de Lisboa, l’estratègia europea de desenvolupament sostenible, el sisè Programa d’acció ambiental, la futura Estratègia temàtica sobre el medi ambient urbà de la Unió Europea; les iniciatives europees sobre el canvi climàtic, la salut i el govern, com també en la implementació dels Objectius de desenvolupament del mil·lenni de la UE i el Pla d’implementació de Johannesburg.

COMPROMISOS D’AALBORG

Així, segons l’anterior, els compromisos d’Aalborg es concreten en els següents:

1. - GOVERNABILITAT

Ens comprometem a potenciar els nostres processos de presa de decisions mitjançant una democràcia més participativa. En conseqüència, treballarem per:

- Avançar en la visió compartida a llarg termini d’una ciutat o poble sostenible.

- Incorporar la capacitat de participació i de desenvolupament sostenible a la comunitat local i l’administració municipal.

- Convidar tots els sectors de la societat local a participar eficaçment en la presa de decisions.

- Fer que les nostres decisions siguin obertes, responsables i transparents.

- Cooperar eficaçment i conjuntament amb municipis veïns, altres ciutats i pobles, i altres àmbits de govern.

2 .- GESTIÓ LOCAL CAP A LA SOSTENIBILITAT

Ens comprometem a implementar cicles de gestió eficaços, des de la seva formulació fins a la seva implementació i avaluació. En conseqüència, treballarem per:

• Enfortir l’Agenda 21 Local o altres processos de sostenibilitat local i atorgar-los un paper central en el govern local.


Pàgina 7

• Oferir una gestió integrada cap a la sostenibilitat, basada en el principi preventiu i d’acord amb la futura Estratègia temàtica sobre el medi ambient urbà de la UE.

• Establir objectius i terminis en el marc dels Compromisos d’Aalborg i crear i seguir l’instrument de control dels Compromisos d’Aalborg.

• Assegurar que els temes de sostenibilitat són centrals en els processos de presa de decisions i que l’assignació de recursos es basa en criteris ferms i amplis de sostenibilitat.

• Cooperar amb la Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles i les seves xarxes per fer el seguiment del nostre progrés cap a l’assoliment dels nostres objectius de sostenibilitat i avaluar-lo.

3 .- BÉNS NATURALS COMUNS

Ens comprometem a assumir plenament la responsabilitat de protegir, preservar i garantir un accés equitatiu als béns naturals comuns. En conseqüència, treballarem per:

- Reduir el consum d’energia primària i incrementar el percentatge d’energies renovables.

- Millorar la qualitat de l’aigua, estalviar aigua i utilitzar l’aigua de manera més eficaç.

- Promoure i incrementar la biodiversitat i estendre els espais naturals i els espais verds designats i tenir-ne cura.

- Millorar la qualitat de la terra, preservar la terra ecològicament productiva i promoure l’agricultura i silvicultura sostenibles.

- Millorar la qualitat de l’aire.

4 .- CONSUM I ELECCIÓ D’ESTILS DE VIDA RESPONSABLES

Ens comprometem a adoptar i facilitar l’ús prudent i eficient dels recursos i a encoratjar el consum i la producció sostenibles. En conseqüència, treballarem per:

- Evitar i reduir els residus, i incrementar la reutilització i el reciclatge.

- Gestionar i tractar els residus d’acord amb els principis de les millors pràctiques.

- Evitar el consum d’energia innecessari i millorar l’eficàcia de l’energia final.

- Fer procediments de compra sostenibles.


Pàgina 8

- Promoure de manera activa la producció i el consum sostenibles, especialment de productes amb etiqueta ecològica, orgànics, ètics i de comerç just.

5.- URBANISME I DISSENY

Ens comprometem a atorgar un paper estratègic al urbanisme i el disseny per resoldre els problemes ambientals, socials, econòmics, culturals i relatius a la salut en benefici de tots. En conseqüència, treballarem per:

- Reutilitzar i regenerar zones abandonades o desfavorides.

- Evitar expansions urbanes descontrolades mitjançant l’assoliment de densitats urbanes apropiades i prioritzant el desenvolupament de zones industrials abandonades enfront de nous emplaçaments no urbanitzats.

- Garantir l’ús mixt d’edificis i urbanitzacions amb un bon equilibri de llocs de treball, habitatges i serveis, i donar prioritat a l’ús residencial en els centres urbans.

- Garantir la conservació, la renovació i la utilització / reutilització apropiades del nostre patrimoni cultural urbà.

- Complir els requisits del disseny i la construcció sostenibles i promoure l’arquitectura i les tecnologies de construcció d’alta qualitat.

6.- MILLOR MOBILITAT, MENYS TRÀNSIT

Reconeixem la interdependència del transport, la salut i el medi ambient, i ens comprometem a promoure enèrgicament opcions de mobilitat sostenibles. En conseqüència, treballarem per:

- Reduir la necessitat de transport motoritzat privat i promoure alternatives atractives i accessibles per a tothom.

- Augmentar la proporció de desplaçaments fets amb transport públic, a peu i en bicicleta.

- Promoure la transició a vehicles de baix nivell d’emissions.

- Desenvolupar un pla de mobilitat urbana integrat i sostenible.

- Reduir l’impacte del transport en el medi ambient i la salut pública.

7.- ACCIÓ LOCAL PER A LA SALUT


Pàgina 9

Ens comprometem a protegir i promoure la salut i el benestar dels nostres ciutadans. En conseqüència, treballarem per:

- Sensibilitzar la població i prendre mesures pel que fa als factors determinants de la salut més amplis, la majoria dels quals es troben fora del sector sanitari.

- Promoure la planificació del desenvolupament de la salut a la ciutat, un mitjà per construir i mantenir aliances estratègiques a favor de la salut a les nostres ciutats.

- Reduir les desigualtats en la salut i abordar la pobresa, la qual cosa requerirà informes regulars sobre el progrés en la reducció de les diferències.

- Promoure la valoració de l’impacta en la salut com un mitjà perquè tots els sectors centrin els seus esforços en la salut i la qualitat de vida.

- Mobilitzar els planificadors urbans perquè tinguin en compte la salut en les seves estratègies i iniciatives urbanístiques.

8.- UNA ECONOMIA LOCAL ACTIVA I SOSTENIBLE

Ens comprometem a crear i garantir una economia local pròspera que doni accés al treball sense perjudicar el medi ambient. En conseqüència, treballarem per:

- Adoptar mesures que estimulin i donin suport a la ocupació local i la creació d’empreses.

- Cooperar amb les empreses locals per promoure i implementar bones pràctiques empresarials.

- Desenvolupar i implementar principis de sostenibilitat per a la ubicació de les empreses.

- Promoure mercats de productes locals i regionals d’alta qualitat.

- Fomentar un turisme local sostenible.

9.- IGUALTAT SOCIAL I JUSTÍCIA

Ens comprometem a assegurar comunitats inclusives i solidàries. En conseqüència, treballarem per a:

- Desenvolupar i implementar programes per prevenir i pal·liar la pobresa.

- Garantir un accés equitatiu als serveis públics, l’educació, les oportunitats de treball, la formació, la informació i les activitats culturals.

- Fomentar la inclusió social i la igualtat de gènere.


Pàgina 10

- Millorar la seguretat de la comunitat.

- Garantir habitatges i condicions de vida de qualitat i socialment integrats.

10.- DEL LOCAL AL GLOBAL

Ens comprometem a assumir la nostra responsabilitat global a favor de la pau, la justícia, la igualtat, el desenvolupament sostenible i la protecció del clima. En conseqüència, treballarem per:

- Desenvolupar i seguir un enfocament estratègic i integrat per atenuar el canvi climàtic, i treballar per aconseguir un nivell sostenible d’emissions de gasos hivernacle.

- Atorgar a la política de protecció del clima un paper central en les nostres polítiques relatives a energia, transport, compres, residus, agricultura i silvicultura.

- Conscienciar de les causes i impactes probables del canvi climàtic, i integrar accions preventives en la nostra política relativa al canvi climàtic.

- Reduir el nostre impacte en el medi ambient global i promoure el principi de justícia mediambiental.

- Reforçar la cooperació internacional de les pobles i ciutats i desenvolupar respostes locals a problemes globals conjuntament amb els governs locals, les comunitats i els grups d’interès pertinents.


Pàgina 11

CONTEXT LOCAL: AGENDA 21 D’ANDRATX

EL PLA D’ACCIÓ DE L’AGENDA 21 D’ANDRATX

Segons el Decret 123/2002 (article 8), el Pla d’Acció, és el document que, basant-se en el Diagnòstic, defineix les propostes a realitzar, amb inclusió de l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, les accions i els recursos per dur a terme la millora sostenible del municipi.

Pel que fa al Pla d’Acció, fet que ocupa aquest projecte, l’article 4 del decret 123/2002 especifica la següent informació a tenir en compte que ha d’incloure, la qual ha d’incloure, com a mínim:

- El Pla de Participació: és el document del Pla d’Acció que regula la participació dels diferents actors implicats (Administració i Fòrum) en la forma, la definició i priorització de les solucions, l’estructura organitzativa dels participants en l’Agenda Local 21, les responsabilitats, les pràctiques i el procediment per desenvolupar el Pla d’Acció.

- El Pla d’Actuació: és el document del Pla d’Acció que defineix les accions a

realitzar per solucionar els punts febles o potenciar els punts forts detectats en el Diagnòstic. Aquestes accions es defineixen progressivament d’accions generals (d’objectius i àmbits d’abast general) a accions concretes (en projectes precisos i particulars). El Pla d’Actuació ha de definir les Línies Estratègiques, les quals se subdividiran en Programes i aquests en Accions.

- El Pla de Seguiment: és el document del Pla d’Acció que defineix un sistema

d’avaluació continua i periòdica del desenvolupament i dels resultats obtinguts per implantar el Pla d’Acció.


Pàgina 12

PLA DE PARTICIPACIÓ


Pàgina 13

PLA DE PARTICIPACIÓ

INTRODUCCIÓ

Parlar d’Agenda Local 21, és parlar de sostenibilitat. Però parlar d’ Agenda 21, també és parlar de participació, de decidir, prioritzar, d’exposar punts de vista ciutadans, tècnics, polítics, etc, punts de vista oposats i/o diversos per crear un consens per realitzar l’aportació d’Andratx al desenvolupament sostenible. Agenda local 21 és aplicar la màxima de pensar de forma global i actuar de forma local.

La participació de la ciutadania en un procés d’Agenda Local 21 és una part fonamental d’aquesta. Són els ciutadans d’un municipi els que realment coneixen les febleses del seu lloc de residència, i són els que posteriorment s’hauran d’implicar en la solució de moltes d’aquestes. La seva participació en la gestió municipal permet que es sentin el poble més seu, es preocupin més pels problemes que hi pugui haver, i en definitiva que s’impliquin en fer del seu poble un lloc millor per viure.

Cal remarcar que la PARTICIPACIÓ és més que expressar les teves opinions, sinó també escoltar, comprendre, assimilar i respectar les opinions dels altres.

Aquest pla pretén documentar com ha estat la participació ciutadana fins el moment actual i establir les bases perquè el procés de participació continuí al llarg del temps.

DESENVOLUPAMENT DE LA AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX

El passat 19 de juliol del 2007, el Ple de l'Ajuntament d'Andratx per unanimitat va signar l'adhesió a la Carta d’Aalborg per la qual el consistori es comprometia a assumir tot un seguit de principis de sostenibilitat en la gestió municipal.

Des de juliol del 2007, s’han dut a terme diverses actuacions encaminades a concretar el compromís assumit per treballar per un Desenvolupament Local més Sostenible i la creació de l'Agenda Local 21 d'Andratx, com un instrument cap a la Sostenibilitat.

CAMPANYA D’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX

Durant els mesos d'octubre a desembre va tenir lloc la Campanya d'Agenda Local 21 d'Andratx, a través de la qual es van recórrer totes les localitats del municipi amb l'objectiu de conèixer la percepció ciutadana respecte als aspectes bàsics de la realitat socioeconòmica i ambiental del municipi.

A continuació, es descriuen el nombre d'actuacions i les zones cobertes que van tenir lloc durant la Campanya d'Agenda Local 21:


Pàgina 14

CAMPANYA D'AGENDA LOCAL 21 ANDRATX

Ajuntament 2 dies

Plaça d'Espanya 2 dies

Supermercat Caprabo 2 dies

Supermercat SYP 2 dies

Parc Sa Taulera 1 dia

C/ Constitució (comerç) 1 dia

Institut 1 dia

Col·legi Públic 1 dia

S'Arracó 1 dia

Camp de Mar (comerç) 1 dia

Port d’Andratx/ Supermercat 2 dies

Port d’Andratx/ Comerç 2 dies

Sant Elm 1 dia

DIES TOTALS 19

A més de les zones especificades, es van repartir enquestes en les següents oficines i centres públics:

- Col·legis del municipi. - Institut d’Estudi Secundari - Biblioteques


Pàgina 15

- Centres Culturals - Poliesportiu - Ajuntament d’Andratx.

Finalment, el nombre d'enquestes recollides van ser 345 distribuïdes de la següent manera per zones:

Enquestes Realitzades

La Vila Andratx 207

Port d’Andratx 59

Camp de Mar 22

S’Arracó 36

Sant Elm 21

Enquestes totals 345

Dels resultats de la Campanya, que van ser publicats en el Diagnòstic de Sostenibilitat del Municipi, es pot destacar que, en general, els resultats obtinguts d’aquesta enquesta han estat negatius a gairebé tots els camps, la gent no està satisfeta amb la realitat social, econòmica i ambiental del municipi.

El tema que s’ha estat valorat més positivament, per part dels ciutadans, és el de serveis i equipaments esportius; mentre que el tema amb uns pitjors resultats és el del transport públic. Un altre aspecte que cal remarcar, és el dels elevats resultats a algunes preguntes de No sap / No contesta, la qual cosa implica que molta gent no coneix la realitat del seu municipi. Molts pocs temes han estat valorats positivament, això cal estudiar-lo amb deteniment i tema a tema.


Pàgina 16


Pàgina 17

SESSIONS INFORMATIVES D’AGENDA LOCAL 21

Paral·lelament a la realització de la Campanya van tenir lloc, també per tot el municipi, distintes sessions informatives amb diferents nivells de participació, entre les quals cal destacar la sessió celebrada a l'Escola de Música d’Andratx, i a la qual van assistir més de cent persones. I les sessions que van tenir lloc a l’IES Baltasar Porcel, destinades als alumnes de 4t d'ESO, 1r i 2n de Batxillerat; a les quals va haver una gran participació.

A continuació es mostra el quadre de sessions informatives d'Agenda Local 21 que es van realitzar durant els mesos d'octubre a gener:

Sessions Informatives

Nº Assistents

Dates

IES +200 30-10-2007

Escola de Música +100 17-11-2007

Ajuntament 15 21-11-2007

Port d’Andratx 15 24-11-2007

S’Arracó 20 18-01-2008

A les sessions es va explicar que és una Agenda Local 21, i els objectius del projecte de Agenda Local 21 per a Andratx. Varen venir veïnats, distintes associacions ciutadanes, així com polítics i funcionaris de l’Ajuntament d’Andratx.

Les persones que assistiren varen poder realitzar preguntes, a més de contestar a les enquestes i unes plantilles per així conèixer quin és el seu punt de vista del municipi.

Les plantilles que es repartiren a les diverses reunions serviren per tenir una ràpida visió d’allò que pensen els veïnats del municipi. S’havien d’escriure tres aspectes que


Pàgina 18

agraden d’Andratx i tres actuacions per millorar. Com a conclusions, es poden establir les següents:

Aspectes Positius del municipi Aspectes per Millorar

And

ratx

Territori i paisatge: agrada la tranquil·litat i la bellesa paisatgística, els espais naturals.

Agrada molt el patrimoni històric, arquitectònic i cultural.

Dels esports destaca el palau d’esports.

Per últim agrada molt el passeig per vianants.

Per millorar destaca la neteja dels carrers, els aparcaments a la via pública, el creixement urbanístic, les instal·lacions sanitàries, els parcs públics i zones verdes i les voravies.

Port

d’A

ndra

tx

La tranquil·litat i la bellesa paisatgística, el passeig per vianants d’Andratx al Port, el passeig marítim del Port.

Agrada també l’Ajuntament, els centres culturals i el patrimoni històric, arquitectònic i cultural.

Els veïnats del Port demanen més locals socials, així com més escoletes i instal·lacions sanitàries.

S’ha de millorar la neteja dels carrers i els aparcaments a la via púbica.

S’A

rracó

Lo més agradable que destacaren va ser la tranquil·litat i la bona relació entre els veïns del poble.

Els assistents a la presentació de S’Arracó varen queixar-se de la urbanització, dels pocs habitatges per als joves i també que s’ha de millorar el reciclatge.

Aju

ntam

ent La tranquil·litat i la bellesa

paisatgística, , la qualitat de la costa i les platges i l’edifici de l’Ajuntament.

El que més urgent s’ha de millorar segons els treballadors de l’Ajuntament és la recollida selectiva del fems, seguit dels aparcaments a la via pública. Després trobem el creixement urbanístic, els espais naturals, els camins rurals i la neteja dels carrers.


Pàgina 19

Inst

itut

La tranquil·litat i bellesa paisatgística, el passeig per vianants, el palau d’esports i altres instal·lacions esportives.

També agrada molt el casal de joves.

La majoria creu que s’ha de millorar el transport públic, el creixement urbanístic.

Demanen més centres d’oci al municipi per la joventut.

L’estat de les carreteres també s’hauria de millorar, així com els serveis sanitaris.

Com a conclusions de totes les sessions informatives, es pot dir que allò que més agrada del municipi als assistents és la tranquil·litat i la bellesa paisatgística, el passeig per a vianants d’Andratx al Port, el patrimoni històric, arquitectònic i cultural, el Palau d’Esports i l’edifici de l’Ajuntament.

En canvi allò que menys agrada, o que s’hauria de millorar, és la neteja del carrers, els aparcaments a la via pública, les instal·lacions i serveis sanitaris, el reciclatge i recollida selectiva del fems, el transport públic i els centres socials.


Pàgina 20

DIAGNÒSTIC DE SOSTENIBILITAT I FÒRUM CIUTADÀ

Aquests treballs tècnics es van estendre al llarg de tres mesos i van culminar en un document Diagnòstic del municipi que va ser presentat al primer Fòrum Ciutadà de l'Agenda Local 21 d'Andratx el passat 12 de Març en l'Escola de Música municipal i al qual van assistir unes 110 persones.

Els desequilibris detectats més significatius han relacionats amb l'augment de la pressió humana dels últims anys com a conseqüència de l'augment de població significatiu per sobre de de el 16% en els últims anys i de l'augment de vistes turístiques de fins al 23%, la qual cosa significa l'existència d'una població equivalent de 20 mil habitants en temporada alta (el doble de la població censada).

La conseqüència directa de l'augment de la pressió humana ha estat l'increment significatiu del consum de recursos naturals (aigua, energia i desenvolupament urbanístic) destacant l'important augment del consum energètic del 26,6% en els últims quatre anys i del consum aigua del 17,35% en el mateix període.


Pàgina 21


Pàgina 22

GRUPS DE TREBALL I PLA D’ACCIÓ

Seguint amb la metodologia del procés de creació d'Agenda Local 21, es van crear i convocar els Grups de Treball de l'Agenda, amb l'objectiu d’una vegada exposats els punts febles detectats en la Campanya d'Agenda Local 21 i del Diagnòstic de Sostenibilitat, realitzar les propostes de millora per al municipi, la qual cosa constituirà el Pla d'Acció de l'Agenda Local 21 que constitueix aquest document.

A continuació s'exposa en una taula la relació de Grups de Treball constituïts així i el grau d'assistència per cada grup, els assumptes tractats i els dies en els quals es van celebrar les diferents reunions:

GRUP DE TREBALL Data de la Convocatòria

Numero d’assistents

Medi Ambient Urbà 10-04-2008 26

Entorn Natural i Urbanisme 17-04-2008 22

Educació, Cultura i Esports 24-04-2008 22

Serveis Socials, Integració i Seguretat

30-04-2008 17

Promoció Econòmica, Turisme i Comerç

8-05-2008 20

Reunió de Conclusions del Procés Participatiu

15-05-2008 25

El nombre d’assistents acumulats al llarg del procés de participació en els Grups de Treball va ser un total de 66 assistents. Del procés participatiu es van extreure més de tres-centes propostes de millora repartides entre els diferents temes tractats entre els quals cap destacar els següents aspectes com a prioritaris:

- Millorar la gestió de l'aigua i reduir el consum. - Millorar la gestió de la Recollida Selectiva. - Millora de la gestió urbanística. - Reduir el tràfic circulatori i solucionar el problema d'aparcaments en el municipi. - Millora dels serveis educatius. - Promoció dels serveis socials. - Promoció del comerç i promoció turística. - Foment de la inserció laboral.


Pàgina 23


Pàgina 24

REUNIONS TÈCNIQUES AMB ELS DEPARTAMENTS

Durant els mesos de juny i juliol d’enguany, s'ha dut a terme l'última fase dels treballs tècnics abans de l'aprovació definitiva, per part del Ple Municipal, del Pla d'Acció de l'Agenda Local 21 i abans de la seva posterior ratificació per part del futur Fòrum Ciutadà, previst per al pròxim mes de setembre.

Els treballs tècnics han consistit en la definició dels objectius, per part dels Departaments de l'Ajuntament, de les diferents actuacions de millora plantejades durant tot el procés de participació i especialment de les millores plantejades pels Grups de Treball.

A continuació exposem el calendari de reunions que han tingut lloc amb els Departaments de l'Ajuntament d'Andratx per a la concreció dels objectius del Pla d'Acció:

DEPARTAMENT Data de la Reunió

Medi Ambient 12-06-2008

Urbanisme 19-06-2008

Educació, Formació i Joventut 19-06-2008

Serveis Socials 24-06-2008

Turisme, Comerç i Promoció Econòmica 26-06-2008

Esports 3-07-2008

Seguretat 3-07-2008

Cultura 9-07-2008

Vies i Obres 9-07-2008

Batlia 9-07-2008


Pàgina 25

PLA DE PARTICIPACIÓ DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX

Com s’ha dit anteriorment, segons l’article 8 del decret 123/2002, el Pla de Participació és el document del Pla d’Acció que regula la participació dels diferents actors implicats (Administració i Fòrum) en la forma, definició i priorització de les solucions, l’estructura organitzativa dels participants en l’Agenda Local 21, les responsabilitats, les pràctiques i el procediment per desenvolupar el Pla d’Acció.

Els mecanismes de Participació que s’estableixen son els següents:

- Fòrum Ciutadà - Grups de Treball - Enquestes de Participació - Altres mecanismes de Participació

FÒRUM CIUTADÀ

Definició: Òrgan assessor i consultiu de participació ciutadana directa en el procés de desenvolupament de l'Agenda Local 21, de difusió d'actuacions i d'implicació de tota la societat d’Andratx en la definició i condicions del seu futur com a municipi, convocat per primera vegada el passat 12 de març de 2008.

Membres: L'accés al Fòrum Ciutadà és obert i amb vocació de reunir a ciutadans, representants d'associacions del municipi, ONG, sindicats, professors universitaris, membres dels Grups de Treball, Fòrums i Consells Sectorials, etc.

Funcions: Les funcions del Fòrum Assessor de Ciutadans són les següents:

- Aprovar les Adaptacions del Pla d'Actuació de l'Agenda.

- Aprovar el Pla de Seguiment i de Participació.

- Prioritzar Iniciatives i Projectes del Pla d'Actuació.

- Proposar Noves Accions del Pla d'Actuació.

- Aprovar els resultats del Seguiment del Pla d'Acció a través de l'Observatori de Sostenibilitat.

- Ser informat de l'adopció i seguiment de les propostes realitzades en els Grups de Treball constituïts.


Pàgina 26

Mecanismes de Participació: La participació es realitzarà a través d’almenys una convocatòria anual i presencial, en la qual després de l'exposició i debat corresponent s'obrirà un termini prudencial per a la recepció de propostes.

Si bé s’estableix almenys una convocatòria anual per enguany, a més de la primera convocatòria del Fòrum que va tenir lloc el passat mes de març, es fa necessari una segona convocatòria abans de finalitzar el present any, amb l'objectiu de ratificar el Pla d'Acció d'Andratx.

GRUPS DE TREBALL

Definició: Són aquells grups de treball temàtics organitzats des de l'Oficina d'Agenda Local 21 amb l'objecte d'introduir el procés participatiu en el desenvolupament dels objectius de l'Agenda. Els Grups de Treball constituïts són: Medi Ambient Urbà; Entorn Natural i Urbanisme; Educació, Cultura i Esports; Serveis Socials, Integració i Seguretat; Promoció Econòmica, Turisme i Comerç.

Membres: L'accés als Grups de Treball és obert i amb vocació de contenir a ciutadans, representants d'associacions del municipi, les ONG, sindicats, professors universitaris, etc.

Funcions: Les funcions que se'ls encomanen a cadascun dels Grups de treball són les següents:

- Propostes i aprovació de les accions del Pla d'Acció de l'Agenda.

- Propostes i aprovació de mecanismes de seguiment i indicadors.

- Seguiment del Pla d'Acció i de les propostes realitzades.

Mecanisme de participació: La participació en els Grups de Treball serà a través de reunions presencials que tindran lloc dues vegades a l'any i a través d'intercanvi d'informació contínua on-line amb els membres dels grups. S'estableix la primera convocatòria per a abans que finalitzi l'any, una vegada aprovat el Pla d'Acció per part de Fòrum Ciutadà.

En funció del grau de participació i de les necessitats es podran constituir Grups de Treball per Zones i Grups de Treball Temàtics.


Pàgina 27

ENQUESTES DE PARTICIPACIÓ

Definició: són consultes per a conèixer la percepció ciutadana entorn a propostes que poden formar part del Pla d'Acció de l'Agenda i on se sol·licita la valoració i/o prioritat que se li atorga a la proposta plantejada per a afrontar la seva millora. No cal una programació inicial encara que el propi Pla d'Actuació estableix com objectius la realització de diverses enquestes entorn de diferents aspectes de l'Agenda.

ALTRES MECANISMES DE PARTICIPACIÓ

Definició: Són diverses actuacions de participació dinàmica que poden desenvolupar-se al llarg de l'any sense una planificació inicial i que tendeixen a fomentar el grau de participació i d'implicació dels veïns del municipi en l'Agenda Local 21. Les actuacions poden ser jornades informatives, tallers didàctics, fòrums de debat, etc.


Pàgina 28

PLA D’ACTUACIÓ


Pàgina 29

PLA D’ACTUACIÓ

INTRODUCCIÓ

Pla d’Actuació és el document del Pla d’Acció que defineix les accions a realitzar per solucionar els punts febles o potenciar els punts forts detectats en el Diagnòstic. Aquestes accions es defineixen progressivament d’accions generals (d’objectius i àmbits d’abast general) a accions concretes (en projectes precisos i particulars). El Pla d’Actuació ha de definir les Línies Estratègiques, les quals se subdividiran en Programes i aquests en Accions.

El Pla d’Actuació d’Andratx estructura en accions, agrupades en programes per assolir les línies estratègiques, es a dir, avançar cap a la sostenibilitat.

1 Línees estratègiques

2 Programes

3 Accions

Figura 1 Nivells de concreció del Pla d’actuació

Línies Estratègiques. Són grans eixos i grans objectius generals per a la millora del municipi, la progressió cap a una major sostenibilitat i la millora de la qualitat de vida.

Programes d’actuació. Són camps concrets inscrits en cada línia estratègica i defineixen els àmbits en els quals s’ha d’actuar per assolir l’objectiu proposat a la Línia Estratègica. El temes importants no són tots d’un sòl programa, sinó de molts.

Accions.: són les accions en què se subdivideix cada Programa del Pla d’Actuació i que responen a cada objectiu de cada Programa. A més, són les propostes concretes i necessàries per dur a terme el Pla d’Actuació per aconseguir la sostenibilitat.

En el Decret 123 / 2002, de 4 d’octubre, sobre la implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears es distingeix en Línees estratègiques, programes, accions i projectes. Degut al nivell de detall d’alguna acció i abstracte de alguns projectes, per simplificar la tasca i decisió del Fòrum Ciutadà s’ha unificat el definit com les accions i projectes al decret com a accions.


Pàgina 30

PLA D’ACTUACIÓ D’ANDRATX

ESTRUCTURA DEL PLA D’ACTUACIÓ D’ANDRATX

El Pla d’Actuació que es presenta, fruit dels treballs realitzats per part dels Grups de Treball i del procés participatiu que ha tingut lloc a través de la Campanya de Participació i de les Sessions Informatives d'Agenda Local 21. Aquest Pla està constituït per un total de 122 Accions emmarcades en 5 Línies Estratègiques que coincideixen amb els temes tractats pels Grups de Treball.

Fidels a l'estructura bàsica d'un model de sostenibilitat que cerca l'equilibri entre el desenvolupament econòmic (en gran mesura a Andratx turístic), amb el respecte als valors socioculturals i la protecció pel medi ambient, les 5 Línies Estratègiques queden emmarcades en aquest esquema de la següent manera:

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE LÍNIA ESTRATÈGICA

Desenvolupament Econòmic i Turístic

Economia i Turisme

Educació, Cultura i Esports

Valors Socials i Culturals Serveis Socials, Seguretat Ciutadana i Vial, Immigració i Habitatge

Entorn Natural Protecció del Medi Ambient

Medi Ambient Urbà

Aquestes Línies Estratègiques es desenvolupen en 27 Programes, en els quals s'emmarquen les 122 Accions del Pla d'Acció. Els Programes queden distribuïts de la següent manera:


Pàgina 31

LÍNIA ESTRATÈGICA PROGRAMA

MILLORA DE LA GESTIÓ URBANÍSTICA

APARCAMENTS

PARCS PÚBLICS I ZONES VERDES

GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS

ENTORN NATURAL (20 Accions)

GESTIÓ DEL LITORAL I LES PLATGES

MILLORA DE LA GESTIÓ DEL AIGUA

REDUIR EL CONSUM D'AIGUA

MILLORA DE LA GESTIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

REDUCCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS URBANS

REDUCCIÓ DEL TRÀFIC CIRCULATORI I DESPLAÇAMENTS

REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC PÚBLIC

REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC

MILLORA I FOMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC

MEDI AMBIENT URBÀ (29 Accions)

NETEJA

MILLORA DELS SERVEIS EDUCATIUS EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORTS

(32 Accions) PROMOCIÓ I FOMENT DEL PATRIMONI


Pàgina 32

PROMOCIÓ I FOMENT DE LA CULTURA

FOMENT I SUPORT DE LA JOVENTUT

PROMOCIÓ I FOMENT DE L'ESPORT

PROMOCIÓ DELS SERVEIS SOCIALS

REFORÇ DE LA SEGURETAT CIUTADANA I VIAL

PROMOCIÓ D'HABITATGES

SERV.SOC, SEGURETAT CIUTADANA I VIAL, IMMIGRANTS I HABITATGE

(20 Accions)

PROMOCIÓ DE LA INTEGRACIÓ D'IMMIGRANTS

PROMOCIÓ DEL COMERÇ

PROMOCIÓ TURÍSTICA

FOMENT DE LA INSERCIÓ LABORAL

ECONOMÍA I TURISME

(21 Accions)

FOMENT DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL I AMBIENTAL DEL TEIXIT EMPRESARIAL


Pàgina 33

FITXES D’ACCIONS

Per cada acció te una fitxes d’acció que contenen la informació bàsica i clau per desenvolupar el projecte.

Línea Estratègica (0)

Programa : (1)

Codi: (3)

Acció : (2) Accions relacionades: (4)

Prioritat: (5)

Objectiu: (11)

Descripció: (6)

Importància relativa del programa (8)

Vots dins GT (7)

Importància relativa de l’acció: (9)

Representativitat Final: (10)

Departaments implicats/ Valoració (12) Preguntes enquesta ciutadana (13)

Ejecutors: (14) Fonts de finançament: (15)

Partida pressupostària: (16)

Grau d’execució: (18) Termini: (19) Indicador: (17)

Tema: (20) Tipologia: (21)

Compromisos Aalborg relacionats: (22) Recursos necessaris: (23)


Pàgina 34

Llegenda:

0. Línea estratègica a la que pertany l’acció.

1. Programa: Indica el programa al qual pertany l’acció.

2. Acció: Títol de l’acció

3. Codi: Identificarà l’acció. Ex L5 / P3 / A2: l’acció 2 del programa 3 de la línea estratègica 5.

4. Accions relacionades: indica aquelles accions que guarden relació amb l'objectiu de l'acció.

5. Prioritat: Estableix l’ordre entre les accions al alhora de desenvolupar-se. No prioritari (C), prioritari (B) i molt prioritari (A). A més es presenten els percentatges de representativitat dels vots que va rebre l’acció al grup de treball,al Fòrum a la plaça i la ponderació final.

6. Descripció: Detall de l’acció

7. Vots dins el Grup de Treball: es el grau de suport que va tenir aquesta acció dins el seu grup de treball.

8. Importància relativa del programa: es la prioritat donat al programa per part del grup de treball ponderat amb el grau de participació dins auquest grup.

9. Importància relativa de l’acció: es la prioritat ponderada de l’acció tenint en compta la importancia del programa i els vots dins els grups de treballs.

10. Representativitat Final: es el reultat percentil de la importancia relativa de l’acció.

11. Objectiu: Finalitat que es persegueix amb l’acció.

12. Departaments implicats: es el grau de prioritat de l’acció que el Departament responsable estableix:

1- Minima prioritat/ 5- Máxima prioritat

13. Preguntes enquesta ciudadana: es el resultat del grau de valoratció que va tenir el tema de l’acció a l’enquesta de participació. El percentatge es en terms positius i per ha de llegir-se com nivell de satisfacció alt o molt alt.

14. Ejecutors: Entitats, administracions,etc responsables de dur a terme l’acció.

15. Fonts de finançament: es la font que afronta el pressupost de l’acció:


Pàgina 35

AJUNTAMENT AJU

GOVERN BALEAR GVB

CONSELL DE MALLORCA CIS

ALTRES TRES

Taula d’Abreviatures de referència de Fonts de finançament

16. Partida pressupostària: Si en el moment hi ha una partida pressupostària assignada per desenvolupar l’acció.

17. Indicador: Serviran per conèixer els resultats de l’acció i realitzar-ne un seguiment.

18. Grau d’execució: Moment en el que es troba l’acció. Actualment tots els projectes estan pendents.

Taula d’Abreviatures de referència del grau d’execució

19. Termini: Defineix horitzó temporal de l’acció, curt , mitjà o llarg termini.

20. Tema: Es la material a que fa referència l’acció:

Activitat Econòmica AEC

Aigua AIG

Educació EDU

En execució EXE

Acabat ACA

Pendent de començar PEN

Eliminat LIM


Pàgina 36

Energia ENE

Medi Ambient MAB

Mobilitat MOB

Patrimoni PAT

Participació Ciutadana PCI

Renou REN

Residus RES

Acció Social SOC

Turisme TUR

Urbanisme URB

Altres XYZ

Taula d’Abreviatures de referència del tema de l’acció

21. Tipologia: El Pla d’Acció engloba una gran diversitat d’accions que és poden classificar en 9 tipologies.

Tipologia Codi

Anàlisi / Estudi AES

Campanya informativa / Sensibilització CIS

Gestió GES

Creació / millora d’infraestructura INA

Creació / millora / aplicació de normativa / ordenança NOR

Manteniment i consolidació dels serveis MAN

Promoció d’alternatives sostenibles SOS


Pàgina 37

Contractació de personal / servei PER

Altres RES

Taula d’Abreviatures de referència de la tipologia d’acció

22. Compromisos Aalborg relacionats: Cada acció és fa referència al compromís d’Aalborg +10 en el que pot contribuir a avançar.

23. Recursos necessaris: estimació dels recursos econòmics i / o materials necessaris per a l’execució del proposat.

A l’annex II es troben les fitxes de totes les accions proposades.

ACCIONS PRIORITÀRIES

D'altra banda, de les 122 Accions que conté el Pla d'Acció, el procés de participació va establir un ordre de prioritat d'execució les quals seran objecte d'especial seguiment. L'ordre de prioritat queda reflectit en la corresponent fitxa de l'acció quedant definida la prioritat de la següent manera:

PRIORITAT A: Màxima Prioritat

PRIORITAT B: Mitjana Prioritat

PRIORITAT C: Mínima Prioritat

El gràfic següent representa el conjunt d'accions del Pla d'Acció ordenades per grau de prioritat i disposició de partida pressupostària. Les accions majoritàries són en general les de prioritat mínima (C), seguides de les de prioritat mitja (C) i finalment les de prioritat màxima (A). En general la majoria no disposen de partida pressupostària, sent les accions amb prioritat mitja (B) les quals tenen les partides pressupostàries més repartides. Cal destacar que gran nombre d'iniciatives prioritàries no tenen partida pressupostària definida.


Pàgina 38

Per Línia Estratègica i grau de prioritat, destaca la Línia de Medi Ambient Urbà amb un gran nombre d'accions establertes com prioritàries (A), seguida per la Línia Estratègica de Serveis Socials, Seguretat, Immigració i Habitatge, on a més la distribució és molt regular.

Quan la Línia Estratègica d'Entorn Natural destaca l'elevat nombre d'iniciatives amb grau de prioritat mínima (C) i la Línia Estratègica d'Educació, Cultura i Esports amb un elevat numero d'iniciatives amb prioritat mitja (B).

Respecte a la Línia Estratègica d'Economia i Turisme, queden la majoria de les accions distribuïdes entre accions amb prioritat mitja (B) i mínima (C).

A continuació es destaquen les 10 accions que han resultat prioritàries per al seu desenvolupament en el conjunt del Pla d'Actuació així com el Programa al que fa referència:


Pàgina 39

PROGRAMA ACCIÓ

Aprofitament d’aigües depurades MILLORA DE LA GESTIÓ AIGUA

Disminució de perdudes d'aigua a la xarxa

REDUCCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS URBANS

Campanyes de sensibilització i conscienciació ciutadanes de Recollida Selectiva especialment de Recollida de Residus Especials.

REDUCCIÓ DEL TRÀFIC CIRCULATORI I

DESPLAÇAMENTS

Promoció de zones per als vianants i de bicicleta i foment del ús de bicicleta

REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC PÚBLIC

Implantació de mesures d'eficiència energètica en enllumenat públic

MILLORA I FOMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC

Millora del servei de Transport Públic

Promoció i foment del patrimoni cultural del municipi PROMOCIÓ I FOMENT DEL

PATRIMONI Augmentar la catalogació del patrimoni urbà i rústic

REFORÇ DE LA SEGURETAT CIUTADANA I VIAL

Augment de la presència policial al carrer

PROMOCIÓ D'HABITATGES Registre d'habitatge desocupats i compra per part de les institucions de promocions en situació de fallida per HPP

TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES ACCIONS

L'estructura del Pla d'Actuació quant al terme per a la execució de les accions es pot apreciar en el següent gràfic on el 54,10% de les accions són d'execució en curt termini, seguides de les accions a mitjà termini amb el 30,33%, i les accions d'execució a llarg termini representen el 15,57% del total d'accions del Pla d'Acció.


Pàgina 40

Per Línia Estratègica, destaquen un gran nombre d'accions d'execució a curt termini en la Línia Estratègica Educació, Cultura i Esports així com en la de Serveis Socials, Seguretat, Immigració i Habitatge.

Les accions d'execució al mig termini posseeixen gran representativitat en gairebé totes les Línies Estratègiques i especialment en la de Medi ambient Urbà i Economia i Turisme.

Quant a les accions a llarg termini destaquen en les Línies Estratègiques d'Entorn Natural i Medi ambient Urbà.


Pàgina 41

ACCIONS PER TIPOLOGIA

La tipologia d'accions és una classificació que ve definida per part de la Xarxa Balear de Sostenibilitat i té per objectiu determinar el tipus d'acció que es tracta parteixi la seva execució. El tipus d'accions es classifiquen atenent a la següent qualificació :

Tipologia Codi

Anàlisi / Estudi AES

Campanya informativa / Sensibilització CIS

Gestió GES

Creació / millora d’infraestructura INA

Creació / millora / aplicació de normativa / ordenança NOR

Manteniment i consolidació dels serveis MAN

Promoció d’alternatives sostenibles SOS

Contractació de personal / servei PER

Altres RES


Pàgina 42

En la taula de dalt pot apreciar-se que per tipologia, les accions principals fan referència a Manteniment i Consolidació de Serveis, accions de Gestió, seguides d'accions que suposen la realització de Campanyes Informatives o de Sensibilització. Les accions minoritàries són les accions que suposen contractació de personal i aplicació de normativa.

ACCIONS PER ÀREA TEMÀTICA

La tipologia d'accions per àrea temàtica també és una classificació que ve definida per part de la Xarxa Balear de Sostenibilitat i té per objectiu determinar el tipus d'acció que es tracta a partir de l’àmbit de la seva execució.


Pàgina 43

PLA DE SEGUIMENT


Pàgina 44

PLA DE SEGUIMENT

INTRODUCCIÓ

El Pla de Seguiment: és el document del Pla d’Acció que defineix un sistema d’avaluació continua i periòdica del desenvolupament i dels resultats obtinguts per implantar el Pla d’Acció.

El pla de seguiment és un instrument que ha de permetre disposar d’informació per replantejar accions si cal, potenciar encerts, evitar errors, variar projectes, etc, es a dir per retroalimentar el procés de Agenda Local 21 .

Per assolir l’objectiu del pla de seguiment els indicadors són peça clau. Els indicadors són elements de quantificació que permeten mesurar l’evolució de cada Pla d’Acció i / o els seus resultats, i determinar si les actuacions realitzades en el marc del Pla d’Acció estan d’acord amb els objectius de l’Agenda Local 21.

Els dos principals actors implicats en el pla de seguiment seran l’Ajuntament d’Andratx i el Fòrum Ciutadà.

EL PAPER DE L’AJUNTAMENT EN EL SEGUIMENT

L’Ajuntament és el màxim responsable en impulsar l’Agenda 21. Un cop implantada, a més de l’execució de les accions l’Ajuntament serà responsable del seguiment i de facilitar que aquest es doni per part del Fòrum Ciutadà. Les responsabilitats de l’Ajuntament per el que fa al seguiment es resumeixen en:

- Anualment elaborar un informe de AL21. Aquest informe tindrà com a continguts minin:

o Informe de sostenibilitat del municipi, on es recolliran les dades dels indicadors clau de sostenibilitat del poble.

o Resum de l’estat d’execució del Pla d’Acció.

- Borrador del Pla d’Acció anual. En base al Pla d’Acció general l’Ajuntament presentarà cada any un Pla d’Acció per aquell any.

- Actualitzar, en mesura del possible anualment, les dades del Diagnòstic.

- Convocar Fòrum Ciutadà un cops a l’any. Per cada reunió l’Ajuntament intentarà realitzar la campanya de comunicació prou important com per incrementar la participació.

Aquestes tasques a més de garantir un bon seguiment per part de l’Ajuntament, facilitaran que es pugui realitzar per part del ciutadans mitjançant el Fòrum Ciutadà.


Pàgina 45

SISTEMA D’INDICADORS

El sistema d’indicadors de la AL21 està format per dos conjunts d’indicadors:

a. Indicadors de seguiment i resultats per a les accions del pla d’actuació. Aquest grup d’indicadors tenen per objectiu determinar el grau d’execució i els resultats obtinguts en el desenvolupament del pla d’actuació.

b. Indicadors de sostenibilitat. Aquest conjunt d’indicadors ens han de permetre valorar si es van realitzant avanços envers l’objectiu de la sostenibilitat.

El sistema d’indicadors de seguiment i resultats estan integrats a les fitxes del Pla d’Actuació. És a dir, hi ha tants indicadors com accions. La consulta d’aquest conjunt de indicadors ha de permetre determinar el grau d’execució i els resultats de les accions realitzades. La informació d’aquests indicadors es clau per realitzar replantejaments de les accions concretes si no està obtenint el resultats esperats.

Com indicadors de sostenibilitat s’han aplicat una adaptació dels 15 indicadors clau. El document tècnic per a l’aplicació de indicadors a AL21 de la Conselleria de Medi Ambient estableix un conjunt de 21 indicadors clau. Aquests són un mínim que permet definir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental d’un municipi.

Si es considera oportú en un futur s’ampliarà, en funció de l’accessibilitat de les dades i d’interès, el nombre d’indicadors de sostenibilitat. Si es considera oportú introduir un indicador és detallarà com es calcula per poder ser reproduït a llarg termini. A més és treballarà els indicadors clau mitjançant una base de dades desenvolupada des de la Conselleria de Medi Ambient.

Amb les dades disponibles s’han calculat els indicadors clau que ha estat possible (veure annex) :

• Indicador 1 Població de dret • Indicador 2 Ràtio de dependència • Indicador 3 Índex de pressió humana • Indicador 4 Capacitat d’allotjament • Indicador 5 Aturats sector serveis • Indicador 6 Índex d’estres turístic • Indicador 7 Taxa d’atur • Indicador 8 Equilibri per sector • Indicador 9 Atur per sectors • Indicador 10 Immigració • Indicador 11 Parc de vehicles • Indicador 12 Seguretat • Indicador 13 Usos reals del sol


Pàgina 46

• Indicador 14 D’usos del sol • Indicador 15 Sol protegit • Indicador 16 Transport públic • Indicador 17 Abastament d’aigua municipal • Indicador 18 Producció de residus • Indicador 19 Recollida selectiva • Indicador 20 Consum total d’energia total • Indicador 21 Consum d’energia elèctrica

EL FUTUR MÈS PRÒXIM

El quadre següent recull les fites més importants a curt termini per l’AL21 d’Andratx.

Data aproximada Actuació

31-Juliol-2008 Aprovació del Pla d’acció per l’Ajuntament

Setembre/ Octubre 2008 Ratificació del Pla d’Acció per part del Fòrum Ciutadà.

Octubre/ Novembre 2008 Validació per el Comitè insular especialitzat de AL21.

Desembre 2008 Informació als Grups de Treball damunt el Pla d’Acció d’Andratx


Pàgina 47

ANNEX I: INDICADORS DE

SEGUIMENT


Pàgina 48

ANNEX I: INDICADORS DE SEGUIMENT

INDICADOR 1 : POBLACIÓ DE DRET

DEFINICIÓ

Es defineix la població de dret com el nombre d'habitants empadronats al municipi per any. Es tracta d'observar l'evolució de la població al llarg del temps.

CÀLCUL

Es defineix la població de dret com el nombre d'habitants empadronats al municipi per any. Es tracta d'observar l'evolució de la població al llarg del temps.

DADES

Andratx 8.333 8.477 8.655 9.034 9.454 9.841 9.404 9.906 10.410 10.939

20062005 2007Municipi 2002 2003 20041998 1999 2000 2001

GRÀFIC

Evolució de la Població del municipi d'Andratx

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

10.500

11.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Població

TENDÈNCIA TENDÈNCIA DESITJADA

INCREMENT ESTABILITZACIÓ

FONT COMENTARI

INE, AJU


Pàgina 49

INDICADOR 2 RATIO DE DEPENDÊNCIA

DEFINICIÓ

És el quocient de la població definida com dependent (menor o igual a 16 anys i major o igual a 64 anys) en relació a la població en edat laboral (entre els 16 i 64). Dóna una idea de l'estructura de la població i el seu envelliment

CÀLCUL

Rd: rati de dependència Rd= (Pd/Pl) Pd: població dependent Pl: població en edat laboral

DADES

POBLACIÓ DEPENDENT 1.525 1.538 7.347

Jove Gran Laboral GRÀFIC

Població dependent Andratx

14,65%14,77%

70,58%

Jove Gran Edat de Treballar


INCREMENTAR ESTABILITZAR

FONT COMENTARI

INE, AJU


Pàgina 50

INDICADOR 3 íNDEX DE PRESSIÓ HUMANA

DEFINICIÓ

És una estimació del nombre d'habitants reals del municipi. En aquest cas, el càlcul és anual i es fa a partir de la població empadronada i la població flotant.

CÀLCUL

Iph: índex de pressió humana Iph= Pn + Pf Pn: població de dret Pf: (nº places turístiques * taxa d’ocupació de la planta oberta)/100

DADES

Pendent de fer l’estudi

GRÀFIC


FONT COMENTARI

IC1


Pàgina 51

INDICADOR 4 CAPACITAT D’ALLOTJAMENT

DEFINICIÓ

Nombre de persones que és poden allotjar en un municipi en funció del nombre places turístiques i residencials del mateix

CÀLCUL

Capacitat total Allotjament= Cr+Ct

Cr Capacitat allotjament residencial= M ( Mitjana d’habitants per habitatge ) * N habitatges any “n”

Ct Places turístiques

DADES

Places Turístiques 3.606 Habitatges (mitja de 3 persones) 27.582

TOTAL 31.188

GRÀFIC

Evolució del número de vivendes a Andratx 2004-07

780080008200840086008800900092009400

2004 2005 2006 2007

Núm Vivendes



FONT COMENTARI

Conselleria Turisme

Aju

IC2


Pàgina 52

INDICADOR 5 ATURATS SECTOR SERVEIS

DEFINICIÓ

Evolució al llarg de l’any de les persones en atur del sector serveis

CÀLCUL

Nombre d’aturats per cada mes de l’any

DADES

Sectors Econòmics Andrtax Mallorca Balears Sector Serveis 68,10% 77,0% 76,3%

G F M A M J J A S O N D TOTA

L 2006 362 308 287 214 189 166 170 171 188 223 374 378 252,5

GRÀFIC


INCREMENTAR Sector Serveis lligat al turisme

FONT COMENTARI

SOIB IC4


Pàgina 53

INDICADOR 6 íNDEX D’ESTRES TURíSTIC

DEFINICIÓ

És la relació entre la quantitat de turistes que visiten el municipi i el nombre de residents en ell.

CÀLCUL

Et: estrès turístic Et= T/Pn T: nombre de turistes Pn: població de dret

DADES


GRÀFIC


FONT COMENTARI

IC3


Pàgina 54

INDICADOR 7 TAXA D’ATUR

DEFINICIÓ

És la població laboral disponible en situació d’atur respecte a la població activa total.

CÀLCUL

Ta: Taxa d'atur Ta= (Pat/Pac)*100 Pat: població aturada Pac: població activa

DADES

G F M A M J J A S O N D TOTA

L 2002 340 302 234 197 162 141 136 157 169 211 334 349 227,672003 342 293 273 204 159 150 160 212 190 227 355 366 244,252004 389 346 302 245 188 172 181 212 189 229 352 374 264,922005 511 427 367 292 238 202 202 238 214 254 419 443 317,252006 438 373 354 276 248 226 238 278 275 294 443 448 324,25

Taxa d’atur 2006 4,4% GRÀFIC

Evolució Població Aturada 2002-2007

200,00225,00250,00275,00300,00325,00350,00375,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Serie1


INCREMENTAR DISMINUIR

FONT COMENTARI

SOIB


Pàgina 55

INDICADOR 8 EQUILIBRI PER SECTOR

DEFINICIÓ

És la distribució de la població activa per sectors econòmics. Es tracta de veure en quin grau l'economia municipal depèn de cadascun dels sectors.

CÀLCUL

Es: equilibri del sector S Es= (Tjs/Tjt)*100 Tjs: núm. de treballadors en actiu al sector S Tjt: núm. total de treballadors en actiu del municipi

DADES

Sectors Econòmics Andrtax Mallorca Balears Sector agrícola-pesquer 2,50% 1,8% 1,8% Sector Industrial 4,70% 6,9% 7,1%

Sector Construcció 24,70% 14,3% 14,8% Sector Serveis 68,10% 77,0% 76,3%

GRÀFIC


DISMINUCIÓ DE LA DEPENDÈNCIA

DISMINUCIÓ

FONT COMENTARI

SOIB Forta Dependència del Sector Construcció

IC5


Pàgina 56


Pàgina 57

INDICADOR 9 ATUR PER SECTORS

DEFINICIÓ

És la població laboral disponible en situació d’atur segons el sector econòmic respecte a la població aturada total.

CÀLCUL

Tps: Taxa d'atur per sector S Tps= (Pps/Ppt)*100 Pps: població aturada al sector S Ppt: població aturada total

DADES

Activitat Econòmica 2005 2006 Tasa Atur 2006

Agricultura i Pesca 4,58 6,17 0,08 Indústria 6,75 7,42 0,10

Construcció 66,08 55,50 0,76 Serveis 235,33 252,50 3,44

Sense ocupació anterior 4,50 2,67 0,04

GRÀFIC


INCREMENTAR DISMINUÏR

FONT COMENTARI

SOIB


Pàgina 58

INDICADOR 10 IMMIGRACIÓ

DEFINICIÓ

És el nombre d’immigrants acollits al municipi per cada 1000 habitants.

CÀLCUL

Ti: Taxa d’immigració Ti= (Pi/Pn)*1000 Pi: població immigrant Pn: població de dret

DADES

Població Estrangera: nº Taxa Unió Europea 2.968 393,42

No Comunitaris 1.008 133,61Total 3.976 527,03

GRÀFIC

Origen de la població andritxola

Espanyols

Unió Europea

Estranger

Evolució de la Població per Origen

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2001 2002 2003 2004 2005

Balears Altra CA Estrangers


INCREMENTAR

FONT COMENTARI

AJU IC6


Pàgina 59

INDICADOR 11 PARC DE VEHICLES

DEFINICIÓ

És el nombre total de vehicles de tracció mecànica per cada cent habitants.

CÀLCUL

Vh: parc de vehicles Vh= ((Nt+Nf+a)/Pn)*100 Nt: núm. de turismes Nf: núm. de furgonetes A: altres vehicles Pn: població de dret

DADES

Any Vehículos habitantes vehicles/hab IMA 2002 7594 9454 80,3 2003 7826 9841 79,5 3,06% 2004 8228 9404 87,5 5,14% 2005 8602 9906 86,8 4,55% 2006 9256 10410 88,9 7,60% 2007 9803 10526 93,1 5,91%

GRÀFIC

Evolució del Nº vehicles/ 100 hab.

70,000

75,000

80,000

85,000

90,000

95,000

2002 2003 2004 2005 2006 2007

vehicles /100 hab.



FONT COMENTARI

AJU IC7


Pàgina 60


Pàgina 61

INDICADOR 12 SEGURETAT

DEFINICIÓ

Presència policia local en funció de la població

CÀLCUL

Nombre d’agents / població/1000 habitants

DADES

47 Agents de policia. 4,3 Ràtio per agent/1000 habitants 2,7 Ràtio per agent/1000 habitants de Mallorca.

GRÀFIC


INCREMENTAR INCREMENTAR

FONT COMENTARI

AJU IC8


Pàgina 62

INDICADOR 13 USOS REALS DEL SòL

DEFINICIÓ

Se analitza la evolució real dels usos del sòl. L’objectiu del càlcul és el coneixement real que és fa del sòl indistintament de la classificació

CÀLCUL

Cu: % de la superfície d’ús “u” respecte el sòl total del municipi.

DADES

Has % Sòl Urbà i Urbanitzable 631,88 7,65 Sòl Rústic 7623,1 92,35

US SUPERFICI

E (ha) % Territori Cítrics 22.7 0,28% Coníferes 3352.5 41,17% Fruitals en secà 1021.5 12,54% Horts i cultius forçats 50.3 0,62% Improductiu 481.1 5,91% Labor en secà 608.3 7,47% Matorral 2079.7 25,54% Matorral amb coníferes 223.0 2,74% Olivar en secà 198.4 2,44%

GRÀFIC

Distribució del Sòl a Andratx (NNSS)

7,65%

92,35%

Sòl Urbà i Urbanitzable Sòl Rústic


Increment d’ocupacions urbanes en sòl rústic

ESTABILITZACIÓ D’USOS

FONT COMENTARI

CONSELL DE MALLORCA

AJU

IC9a


Pàgina 63

INDICADOR 14 INTENSITAT D’USOS DEL SÒL

DEFINICIÓ

És el nombre de hectàrees de sòl d’un ús per persona.

CÀLCUL

Iu= Su ( superfície del ús “U” / Població

DADES


GRÀFIC


FONT COMENTARI


Pàgina 64

INDICADOR 15 Sòl PROTEGIT

DEFINICIÓ

Superfície del municipi que disposa d'algun tipus de protecció respecte a la superfície total del municipi.

CÀLCUL

Spg: superfície protegida general (%) Spg= (Sf/St)*100 Sf: superfície protegida mitjançant figura f (has) St: superfície total del municipi (has)

DADES

AANP 1038,46 12,75%ANEI 4832,16 59,34%ARIP 1191,81 14,64%ARIP Boscos 378,15 4,64%SRG 28,74 0,35%AAPI (areas de asentamiento en paisaje de interés) 194,47 2,39%Areas Desenvolupament 397,01 4,88%Areas Transició-H 82,66 1,02%

GRÀFIC

Nivels de Protecció en Sól Rústic a Andratx

15,96%

5,06%

0,38%

13,90%

64,69%

AANP ANEI ARIP ARIP Boscos SRG


MANTENIR INCREMENTAR

FONT COMENTARI

CONSELL DE MALLORCA IC 10


Pàgina 65

INDICADOR 16 TRANSPORT PÚBLIC

DEFINICIÓ

És el nombre de desplaçaments realitzats en transport públic, considerant com a tal el transport amb autobús regular, per habitant i per any

CÀLCUL

tp: núm. de viatges en medi de transport públic per habitant (Nv/hab) Vp= Nv /Pn Nv: núm. total de viatges diaris en transport públic Pn: població de dret

DADES

2003 2004 2005 2006 2007PM-Andratx ( L102) 34.650 32.684 33.085 34.106 33.706Andratx-Port (L100) 22.885 24.156 25.904 28.547 29.721Port-Palma (L102) 27.882 34.415 41.013 47.114 46.311Total viatjers 85.417 91.255 100.002 109.767 109.738Població 9.841 9.404 9.906 10.410 10.939Vp=Nv/Pn 8,68 9,70 10,10 10,54 10,03

GRÀFIC

Evolució d'usuàris de Transport Pùblic a Andratx

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2003 2004 2005 2006 2007

PM-Andratx ( L102) Andratx-Port (L100) Port-Palma (L102) Total viatjers



FONT COMENTARI

TRANSABUS


Pàgina 66

INDICADOR 17 ABASTAMENT D’AIGUA MUNICIPAL

DEFINICIÓ

L'abastament és el volum total d'aigua que el municipi obté a partir de fonts d'extracció. Avalua el consum d'aigua. En cas que existeixin comptadors es recomana també el càlcul de consum real, de forma que es puguin avaluar les pèrdues de la xarxa d'abastament.

CÀLCUL

Am: abastament municipal d'aigua (l/hab dia) Am= Atr (Pn*365) Atr: abastament d'aigua total que entra a la xarxa (l) Pn: població de dret Cra: Consum real d'aigua Pa: Pèrdues d'aigua Pa= (Am-Cra)/Am

DADES

Vol. Aportado Vol. Facturado Consumo Municipal Rendimiento red

2003 1.007.443 839.858 44.550 88% 2004 1.119.322 916.337 35.224 85% 2005 1.211.031 932.324 44.897 81% 2006 1.342.384 971.304 55.138 76% 2007 1.359.954 970.410 67.458 76%

GRÀFIC

Evolució del volum d'aigua captat a Andratx 2003-2007

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1.300.000

1.400.000

2003 2004 2005 2006 2007

m3


Incrementar el consum i la dependència d’aigua dessalada

Estabilitzar el consum i la dependència d’aigua dessalada

FONT COMENTARI

Concessionaris IC 12


Pàgina 67

INDICADOR 18 PRODUCCIÓ DE RESIDUS

DEFINICIÓ

És la producció mitjana de residus per habitant any

CÀLCUL

Pr: producció de residus sòlids urbans de tot tipus (Kg/hab any) Pr= Rsu/(Pn*365) Rsu: producció de residus sòlids urbans anuals (kg) Pn: població de dret

DADES

EVOLUCIÓN DE LOS R.S.U DE ANDRATX material 2002 2003 2004 2005 2006 dif 2006-2002

masa 7.701.240 7.719.020 7.938.090 8.382.960 9.175.220 19,14%Masa +selectiva 8.151.822 8.254.923 8.464.394 9.004.465 9.927.661 21,78%

% selectiva 5,53% 6,49% 6,22% 6,90% 7,58% 37,12% GRÀFIC

Evolució de RSU d'Andratx 2002-2006

7.000.000

7.500.000

8.000.000

8.500.000

9.000.000

9.500.000

10.000.000

10.500.000

2002 2003 2004 2005 2006

RSU


INCREMENTAR MANTENIR

FONT COMENTARI

CONSELL DE MALLORCA IC 13


Pàgina 68

INDICADOR 19 RECOLLIDA SELECTIVA

DEFINICIÓ

Evolució dels pesos de les fraccions reciclables que es recullen al municipi.

CÀLCUL

Kilograms any per fracció recollida de forma selectiva

DADES

EVOLUCIÓN DE LOS R.S.U DE ANDRATX material 2002 2003 2004 2005 2006 dif 2006-2002

vidrio 276.700 320.200 307.540 339.780 404.640 46,24%cartón 143.280 183.840 185.480 234.760 280.375 95,68%

envases 28.600 29.860 31.280 44.960 65.420 128,74%selectiva 450.582 535.903 526.304 621.505 752.441 66,99%

masa 7.701.240 7.719.020 7.938.090 8.382.960 9.175.220 19,14%Masa +selectiva 8.151.822 8.254.923 8.464.394 9.004.465 9.927.661 21,78%

% selectiva 5,53% 6,49% 6,22% 6,90% 7,58% 37,12% GRÀFIC

Evolució de la RS d'Andratx 2002-2006

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

2002 2003 2004 2005 2006

Recollida Select iva

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

2002 2003 2004 2005 2006

Evolució de la Recollida Selectiva a Andratx 2002-2006

vidriocartónenvasesselectiva



FONT COMENTARI

CONSELL DE MALLORCA


Pàgina 69

INDICADOR 20 CONSUM TOTAL D’ENERGIA TOTAL

DEFINICIÓ

Consum total d’energia per habitant, considerant totes les fonts possibles: electricitat, combustibles, líquids, gas natural,

CÀLCUL

C= Consum total d’energia (tep)/hab.

DADES

GRÀFIC


FONT COMENTARI


Pàgina 70

INDICADOR 21 CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA

DEFINICIÓ

Consum d'energia elèctrica per persona que es dóna al municipi.

CÀLCUL

Ce: consum elèctric Ce= E/Pn

E: energia elèctrica consumida (tep) Pn: població de dret

DADES

KWh/anual Població KW/h/ hab.1999 45.559.738 8.477 5.3752000 48.119.561 8.655 5.5602001 59.255.617 9.034 6.5592002 63.457.657 9.454 6.7122003 69.483.909 9.841 7.0612004 74.507.914 9.404 7.9232005 77.626.190 9.906 7.8362006 80.344.189 10.410 7.718

GRÀFIC

Evolució de Consúm Energètic a Andratx 1999-2006

40.000.000

45.000.000

50.000.000

55.000.000

60.000.000

65.000.000

70.000.000

75.000.000

80.000.000

85.000.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

KWh


INCREMENTAR MANTENIR

FONT COMENTARI

GESA IC 15

pla d’acciÓ de l'agenda local 21 d’andratx · de decisions i que l’assignació de...

Documents