pàjarus de catalunya js 25-01-13 · animals de ploma literària francisco ibáñez 116 quim monzó...

Pàjarus de Catalunyai altra fauna d’estar per casa

© Jordi Cantavella i Cussó, pel text

© Jaume Capdevila, pels dibuixos

© David Pérez González, per la foto de l’autor

© 9 Grup Editorial, per l’edicióAngle Editorial

Muntaner, 200, àtic 8a 08036 Barcelona T. 93 363 08 23

[email protected]

Primera edició: febrer de 2013ISBN: 978-84-15695-17-2Dipòsit legal: B-306-2013Imprès a Romanyà Valls

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic,

ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes,

sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Pàjarus de Catalunya JS 25-01-13.indd 4 25/01/13 13:34

Jordi Cantavella

Pàjarusde Catalunya

i altra fauna d’estar per casa

Amb il·lustracions de Kap


taula

Introducció

anIMals POlÍtICs en aCtIu

(o no)Artur Mas 20

Oriol Junqueras 22

Alícia Sánchez-Camacho 23

Pere Navarro 24

Joan Herrera 25

Felip Puig 27

Josep Anglada 29

Jordi García Albiol 30

Alejo Vidal-Quadras 32

Carme Chacón 34

Albert Rivera 35

Daniel Sirera 36

Dolores Serrat 37

anIMals POlÍtICs en VIes d’eXtInCIÓ

(encara que n’hi ha algun que no s’extingirà mai)Jordi Pujol 40

Pasqual Maragall 42

José Montilla 43

Joan Laporta 44

Carod-Rovira 46

Joan Puigcercós 47

Joan Saura 49

Àngel Colom 50


PÀJARUS CantaIres

i altra fauna musicalJoan Manuel Serrat 54

Lluís Llach 55

Ovidi Montllor 56

Núria Feliu 56

Quimi Portet 59

Albert Pla 60

Gerard Quintana 61

Pep Sala 62

Doctor Eduard Estivill 64

El Sobrino del Diablo 66

Paco en la luna 68

esPÈCIes InVasOres

(algunes són benignes i profitoses)Matthew Tree 72

Federico Jiménez-Losantos 73

Nelson Poblete 74

Daniel Brühl 76

Mario Vargas Llosa 77

Albert Llovera 79

Sharif 81

esPÈCIes eXtInGIdes

i alguna plaga i totIvá 84

Pepe Rubianes 85

Joan Antoni Samaranch 86

TERTULIANUS DIARIUSPilar Rahola 90

Salvador Sostres 91

Miquel Calçada 93

Víctor Amela 95


esPÈCIes teleVIsIVes

i algun frikie acoloritElisenda Roca 98

Jordi Évole 99

Ferran Monegal 100

Judit Mascó 102

Jorge Javier Vázquez 103

Josep Cuní 105

Carmen de Mairena 106

Aramís Fuster 108

BÈstIes eCOnÒMIQues

(en falten moltes per catalogar)Fèlix Millet 112

Josep Lluís Núñez 113

anIMals de PlOMa lIteràrIa

Francisco Ibáñez 116

Quim Monzó 118

Francesc Miralles 119

Care Santos 120

Neus Català 122

Joan-Lluís Lluís 123

artIstes d’HàBItats dIVersOs

Albert Boadella 126

Nacho Vidal 127

Maria Lapiedra 129

Ferran Adrià 131

Pep Guardiola 132

altres esPÈCIes en General

Talibà de la ceba 136

Català anticatalà 137

Pixapins... 139


Quissoflauta 141

Ciutadà del món (versió pija) 142

Culé 144

Perico 146

El rockero català 147

Polític 148

Captador de socis d’ONG 149

Banquer 151

Tertulià 152

Kumbaià 153

Intel·lectual 155

Ciutadà normal 157

Nota final 159


13

Introducció

Aquest llibre és una obra científica, seriosa i força innovadora. És la primera vegada que s’ha fet una classificació acurada de tota la fauna que corre per casa nostra i que ens feia tanta man-dra triar, investigar, controlar, fotografiar, fúmer-li una escopeta-da i dissecar-la.

No, no rondineu tant. La ciència és la que mana, i si ha estat necessari sacrificar algun exemplar ho hem fet sense dubtar; ni ens ha tremolat la mà que aguantava el ganivet.

Ha estat una feinada d’allò més feixuga, pompeufàbrica. Hem de confessar que no ens esperàvem que a Catalunya hi hagués tanta varietat de bestioles; ens hem trobat fins i tot amb espècies endèmiques de gran interès. També hem fet una tria de les prin-cipals espècies invasores que creiem que mereixien un apartat especial. El projecte ens ha crescut massa i aviat ens hem adonat que necessitàvem suport econòmic.

Afortunadament, hem comptat amb generosos ajuts i col·la-boracions desinteressades tant per part de l’Estat com de les insti-tucions públiques catalanes i fins i tot europees, així com d’orga-nismes privats. Tots plegats han fet que els nostres esforços hagin donat com a fruit aquest «magnífic» llibre que teniu a les mans.

La Comissió Europea per a la Protecció de la Fauna i els Ca-rallots (CEPFC) ha donat tot el seu suport a la nostra tasca inves-tigadora tot aportant un paquet de xiclets que hem mastegat amb molta il·lusió malgrat que estaven caducats i que no eren de ma-duixa.

Vam demanar suport econòmic a l’Organització Mundial de la Biodiversitat del Baix Llobregat (OMBBL). Ens van lliurar un


14

sobre que era buit. Després de molt insistir, ens va arribar un se-gon sobre. En el seu interior hi havia una bonica il·lustració i el següent missatge: «El barrendero les desea felices pascuas». No vam tornar a insistir-hi.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va col·laborar amb un taló de dues xifres —sense fons— i una foto-grafia signada del Molt Honorable President amb un aspecte de pin-up que no li esqueia gaire tenint en compte la seva edat, que el conjunt de llenceria no era de la seva mida, que les mitges es-taven foradades i que no anava depilat.

El Ministerio de Cultura del Govern central ens va informar que podia aportar a la causa la respectable quantitat de 2.000 eu-ros, però abans nosaltres els havíem de lliurar 20.000 euros en concepte de solidaritat. Quan ens vam negar a aportar aquesta morterada ens van acusar d’insolidaris, egoistes, lladres i man-tinguts. A més, ens van provocar tot dient que no teníem coyons.

L’Ajuntament de Barcelona també va reaccionar davant del nostre projecte i ens van cardar una multa per no tenir extintor al nostre lloc de treball i una quantitat extra en concepte d’impost per a les escombraries.

Ens havien dit que a l’Orfeó Català hi havia un personatge que repartia diners a tort i a dret. Naturalment, ens va faltar temps per anar-hi corrents tot parant la mà per veure si en trèiem algu-na cosa de profit. Entre ell i la seva filla ens van buidar el que ens quedava a les nostres carteres.

Les FAES es van limitar a comunicar-nos que si hi havia es-pècies en extinció a Catalunya era el nostre problema, que ells només es preocupaven del lince ibérico i que el que hauríem de fer és extingir-nos nosaltres. Quan vam insistir per reclamar ajut econòmic es van limitar a riure i un guàrdia civil ens va fer fora del despatx amb quatre plantofades.

Finalment, ja desesperats, vam demanar ajut a l’Església... Els fills del nostre fotògraf encara no poden asseure’s. A més de la profanació rectal rebuda per les pobres criatures, no van deixar anar ni un euro i ens van excomunicar entre olors de santedat i d’aixella suada.


15

No ens va quedar cap altra remei que —conservant intacta la nostra dignitat— pregar, de genolls i amb llàgrimes als ulls, que l’editorial que ha publicat el llibre que teniu ara a les mans es gratés la butxaca i invertís en aquest producte. Els havíem en-xampat en un moment de feblesa.

A partir d’aleshores, el projecte estava en marxa.Com a bons professionals, aquest distingit equip de científics

es va gastar tota la molla rebuda per part de l’editorial en cerve-ses i cubates per celebrar l’esdeveniment.

Tot i així, una altra vegada sense diners per al projecte, vam decidir que havíem de treballar, i així ho vam fer, amb la gran professionalitat que ens caracteritza i fent ús de tots els trucs possibles per arribar a dur a terme les nostres investigacions so-bre la nostra estimada fauna.

Però no tot són bones notícies: dissortadament, també hem comprovat que hi ha espècies amb un alt risc d’extinció i d’al-tres que ja han desaparegut definitivament. La biodiversitat zoo-lògica del nostre país corre perill; protegim-la, és cosa de tots, al bosc no juguis amb foc, ell mai no ho faria, som sis milions, se’ns pixen a sobre i diuen que plou, en català, si us plau, Figo traïdor...


anIMals POlÍtICs en aCtIu (o no)


20

Nom científic: Capgrossus sobiranusNom vulgar: granota saltadoraAltres denominacions: Artur MasHàbitat: en el punt de mira dels fusells de la caverna. Al bell mig del rovell de l’ou

Com és lògic en aquesta mena d’amfibis, abans de ser granota era un simple capgròs que no despertava gaire interès; ni tan sols havia d’aparèixer en aquest recull.

Però els darrers esdeveniments històrics han enxampat de ple aquesta colla d’arreplegats científics i han estat testimonis de com aquest capgròs ha reaccionat d’una manera que pocs espera-ven. Essent un animal polític, ha protagonitzat un dels actes més impensables i inèdits dins del món de la política: fa l’efecte que ha escoltat la veu del seu poble.

Ha passat de ser un capgròs un exemplar adult. Ha passat de ser un polític que simbolitzava la correcció i l’«això no toca» a ser un estadista (o, segons molts, un irresponsable). Ha passat de ser un polític més a ser protagonista dins de la història del nostre país.

Podria haver reaccionat de la mateixa manera que han reaccio-nat la majoria dels nostres polítics en democràcia; és a dir, mi-rant cap a una altra banda i anar a la seva. Però ha agafat les reg-nes de la història amb les dues mans i ha esperonat el cavall amb un coratge que ens ha deixat a tots perplexos, seguidors seus o no.

Per una vegada, un polític català ha parlat de la mateixa ma-nera aquí i a Madrid. Ho ha fet amb la mesura i el tacte que re-quereix la situació, però ha deixat ben clar que aquest país té tot el dret a triar el seu futur i, malgrat les amenaces, ha posat les ei-nes democràtiques a l’abast dels ciutadans per mirar que aquests aconsegueixin ser els protagonistes del seu propi destí.


21

Com era d’esperar, la granota ha rebut atacs per totes bandes i ha estat torpedinada sota la línia de flotació en aparèixer —pocs dies abans de les eleccions— un malintencionat però escandalós article al diari madrileny El Mundo en el qual, amb proves dub-toses, s’acusava diversos polítics de CiU d’evadir capital a Suïssa i de ser posseïdors de comptes bancaris amb fortunes no declara-des. Tot el que envolta l’article resulta poc creïble, però hi ha tants casos de corrupció reals dins del món de la política que re-sulta evident que aquest afer ha influït força sobre el resultat fi-nal de les eleccions del 15 de novembre, ens les quals CiU ha perdut molta força, tot i guanyar-les.

Joc brut? Oportunisme? Amb el temps tot s’acaba més o menys aclarint.

De tota manera, el resultat de les votacions ha donat una ma-joria clara als que són partidaris del plebiscit, malgrat que hi hagi divisió de criteris.

En el moment en què aquest llibre aparegui a les llibreries po-den haver passat moltes coses en aquest país, i segurament n’es-taran passant de ben grosses. Esperem que la democràcia tingui més força que la Constitució obsoleta que tant utilitzen els que mai no han cregut en el sistema democràtic.

Que guanyi la majoria.Esperem també que aquest polític no es faci enrere en el dar-

rer moment i accepti una almoina en lloc de la plena llibertat.

! Curiositat: quan aquest amfibi va arribar al poder, molts van creure que era un model publicitari, ja que era tot gua-pot i fotogènic. Ves quines coses!


27

Nom científic: Balus de gomus Nom vulgar: buldogAltres denominacions: Felip PuigHàbitat: sospitem que —presumptament— es trobaria molt a gust a la comissaria de la Via Laietana durant els anys del franquisme, naturalment al costat dels que talla-ven... el bacallà

Aquest animal tan agressiu no ens cau gens simpàtic, tot i que diuen que en les distàncies curtes guanya empatia. És cert que exercir de conseller d’Interior no resulta gaire agraït. És, de fet, la conselleria que més desgasta el polític que se’n responsabi-litza.

Físicament és impossible no destacar la seva semblança física a Franco, el dictador de merda que ens va donar pel sac durant quaranta anys. Només cal dibuixar-li el típic bigotet de fatxa a qualsevol de les seves imatges i ens sortirà un cabdillet força apanyat.

Aquesta inquietant semblança no és pas culpa seva. En canvi, la seva manera d’actuar sí que ho és, i el que demostra és que no és pas —presumptament— gaire lluny del protocol de la policia de l’antic règim.

Au, ja us heu emprenyat!Una mica de calma, reflexionem...No volem dir que els Mossos d’Esquadra siguin comparables

als maleïts grisos de la bòfia franquista. No, no i no! En general, la nostra policia és respectuosa amb els ciutadans als quals pro-tegeixen, i el seu nivell democràtic és molt alt. En podem estar cofois.

Però a qualsevol banda sempre s’hi pot introduir gent de mala qualitat, i el fet de no voler investigar seriosament actuacions de violència excessiva per part dels antiavalots provoca el despresti-


28

gi d’una institució que hauria de ser respectada per tots els cata-lans, fins i tot estimada. Els actes de violència policial contra els indignats el maig del 2011 van ser imperdonables, i el fet que aquest cànid els justifiqui tot dient que els indignats eren violents és una —presumpta— vergonya i una taca en la nostra història recent.

Tampoc no ajuda gaire el fet que es permeti l’ús de les bales de goma durant les actuacions dels Mossos. Ja hi ha un total de vuit víctimes que han perdut un ull per culpa d’aquestes armes. Estem parlant d’una mutilació molt greu.

El nostre gosset ha negat un munt de vegades que la darrera víctima que ha perdut un ull per culpa d’una bala de goma hagi estat per aquesta causa. Va insistir que els Mossos d’Esquadra no havien fet servir aquesta arma contra els manifestants. Les pos-teriors imatges gravades per diferents persones el van fer quedar com a un —presumpte— mentider, tot i que no dimitirà de cap de les maneres.

A banda de la cara violenta del personatge, cal recordar la seva —presumpta— cara corrupta, ja que va ser protagonista ex-cepcional de la famosa maragallada del 3% del març del 2005, quan Pasqual Maragall va denunciar el «problema» que tenia CiU en relació amb les comissions cobrades il·legalment a ADIGSA, la qual depenia d’un departament controlat per aquest buldog. Ell mai no va ser imputat, però sí molta gent del seu equip.

Amb el canvi de Govern, i per dissimular les mutilacions, el President —en connivència amb els seus socis parlamentaris no governamentals (ERC)— va traspassar el nostre buldog a la Conselleria d’Empresa per anar calmant les aigües.


anIMals POlÍtICs en VIes d’eXtInCIÓ

(encara que n’hi ha algun que no s’extingirà mai)


pàjarus de catalunya js 25-01-13 · animals de ploma literària francisco ibáñez 116 quim monzó...

Documents