Jaume Vicens Rivas4rt d'ESO A – IES FELANITX

Biologia i Geologia, Tema 7 “Les transformacions als ecosistemes”22 d'Abril de 2009

Pèrdua de Biodiversitat(Del tema “Les transformacions als ecosistemes”)

Índex

Introducció....................................................................................Pàgina 1

BiodiversitatQuè és la biodiversitat?................................................................Pàgina 1Causes............................................................................................Pàgina 2Accions per frenar l'abús.............................................................Pàgina 5Exemple de pèrdua de biodiversitat............................................Pàgina 6Bibliografia....................................................................................Pàgina 7

IntroduccióAmb aquest projecte vull intentar explicar un problema cada vegada més greu al nostre

planeta: la pèrdua de la biodiversitat, explicant les causes i les solucions que hi pot haver-hi, i sense oblidar-nos d'explicar què és la biodiversitat i els seus relacionats.

Què per què és un problema greu la pèrdua de biodiversitat? Perque significa la limitació d'espècies al nostre planeta; durant molts milers d'anys l'espècie humana va crèixer sense que la seva influència sobre la resta dels éssers vius fos decisiva per a la seva existència però en els dos últims milenis el seu creixement ha estat exponencial, ha ocupat quasi tots els ecosistemes de la Terra i la seva pressió sobre les altres espècies és imparable. Els humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense precedents.

Els canvis introduits són massa ràpids i els ecosistemes tendeixen a simplificar-se, o sigui, passen a ser cada vegada més vulnerables. Els efectes negatius de l'ésser humà sobre els altres éssers vius es fan cada vegada més palpables.

Què és la biodiversitat?S'entén per biodiversitat, o diversitat biològica, el conjunt de totes les espècies existents, els

seus gens i els ecosistemes en els que s' integren. El fet de que encara es desconegui el nombre d'espècies existents, paral·lelament a l' elevada taxa d'extinció que pateixen, justifica ampliament la necessitat d' actuar amb vistes a la protecció i el manteniment de la biodiversitat.

A partir de la conferència de Rio de Janeiro (1992) en el terme biodiversitat s'engloben tres conceptes:

Varietat d'espècies que hi ha sobre la Terra.

Diversitat d'ecosistemes en el nostre planeta

Diversitat genètica: els diferents gens que contenen els individus els permeten evolucionar, enriquir-se pel creuament sexual i adaptar-se millor a les diferents condicions ambientals.

Causes de la pèrdua de la biodiversitatHi ha diferents fets que són els causants de la pèrdua de la biodiversitat que a continuació

s'explicaran.

La deforestació La deforestació global

La deforestació es produeix per moltes raons: la demanda de combustible, de fusta i de noves terres per a l'agricultura fan que els boscos del món estiguin en una excessiva explotació. Els boscos de la zona temperada d'Europa i Amèrica foren els primers en sufrir una greu deforestació. La major part dels boscos europeus foren destruits fa molts de temps per satisfer la demanda de terres de cultiu i de matèries primeres. Més de la meitat dels boscos del est dels Estats Units despareixeren per la mateixa causa.

En aquestes àrees, els seus habitants han après la lliçó i ara protegeixen els boscos i realitzen grans esforços per plantar-ne altres de nous.

Els arbres que cobreixen l'escorça terrestre es divideixen en dos grups: les selves tropicals i els de la zona temperada. Els boscos de la zona temperada poden tornar-se a plantar però és impossible replantar una selva tropical. L'home no pot recrear la diversitat de vida que hi ha en aquests boscos.

La deforestació de les selves tropicals És important explicar el

problema de la deforestació a Amèrica que és on més hi abunda, més se'n xerra i que serveix d'exemple de les altres zones del món on hi ha selves tropicals: 6 milions de quilòmetres quadrats de selva plujosa repartits entre nou països constitueixen la conca de l'Amazones. Segons estimacions de la FAO: del 1981 al 1985, es varen desforestar a Brasil uns 25.300 quilòmetres quadrats cada any. Segons l'institut nacional brasiler de recerca entre 1987 i 1988 la taxa de deforestació va ser de 35.000 quilòmetres quadrats anuals, equivalent a 4 quilòmetres cada hora. Es creu que al conjunt de l'Amazònia ja s'ha perdut entre el 5% i el 12% de la seva selva originària, encara que en alguns llocs s'està produint la regeneració d'un bosc secundari, pero el seu major problema és que és relativament pobre en espècies en comparació amb la selva original.

Introducció d'espècies no autòctonesPotser és un dels majors perills actuals per a la biodiversitat. L’activitat humana ha facilitat

la dispersió d’espècies fora dels seus hàbitats, les quals entren en competència amb les espècies autòctones, o bé s’alimenten d’elles, actuen com a paràsits, contagien malalties, etc. com a conseqüència, les poblacions autòctones poden entrar en decliu i, fins i tot, extingir-se, el que condueix a modificacions profundes dels ecosistemes.

Les causes d’aquesta introducció són variades. introducció d’espècies vegetals i animals en l’agricultura i ramaderia, introducció d’espècies depredadores en la lluita biològica contra les plagues, introducció d’espècies com a mascota o bé, accidentalment, com a conseqüència del comerç mundial.

L'agricultura i la ramaderia intensiva L'agricultura intensiva

Les opinions sobre de si és idoni o no l'ús de l'agricultura itinerant com a forma d'explotació sostenible de la terra al bioma de les selves plujoses estan dividides entre els que la consideren una manera de malmetre la selva i empobrir i deteriorar el sòl i els que la consideren com una forma d'explotació ecològicament ben adaptada a les condicions de la selva.

En les condicions tradicionals de feble densitat de població i creixement demogràfic insignificant, amb llargs períodes de guaret abans de reprendre el conreu de les mateixes parcel·les, el conreu itinerant és una forma òptima d'aprofitar els recursos naturals de la selva, mentre que en condicions de creixement demogràfic accelerat, escurçament dels períodes de guaret i intensificació del conreu sense atenir-se a les precaucions prescrites consetudinàriament per cada unitat, inevitablement condueix a l'empobriment del sòl i a la destrucció d'extenses porcions de selva.

La sobreexplotació del sòl i les aigües subterrànees es deu als nostres esforços per potenciar la producció agrícuola a curt termini per alimentar a un nombre de persones creixent. Les pèrdues del sòl en els ecosistemes naturals, generades per l'erosió és compensat pels processos naturals de generació del terra però en l'agricultura s'accentua la pèrdua de sòl de manera que es produeix un desequilibri que comporta irremediablement a l'esgotament dels recursos del sòl deixant el terreny infèrtil.

La ramaderia intensiva La transformació dels ecosistemes forestals tropicals en pastures destinades a bestiar boví

productor de carn ha esdevingut, de molt, l'activitat amb un impacte més gran sobre l'equilibri ecològic als tròpics humits americans. Gairebé tothom està d'acord que, mentre a les àrees de la selva plujosa d'Àsia i d'Àfrica l'explotació forestal i l'agricultura itinerant són els principals agents de la pèrdua de biodiversitat, és sobretot la ramaderia la que afecta les àrees homòlogues de l'Amèrica tropical.

Les conseqüències del procés ramaderitzador són ses següents: la conversió de les selves plujoses en pastures per al bestiar boví constitueix un veritable desastre ecològic. Només el procés de substitució de l'estructura d'una selva plujosa per l'arquitectura força més simple d'una pastura, ja comporta un negatiu procés de simplificació. D'aquesta manera, se passa d'una biomassa per hectàrea que pot assolir entre 350 i 400 tones, a una que en molts pocs casos sobrepassa les 20. Però el vertader problema no és tant la dràstica reducció de biomassa com la impossibilitat de l'agroecosistema ramader de convertir-se, com la selva que ha desplaçat, en un sistema de producció autosostingut. Si la pastura no és enriquida mitjançant adobs químics i pesticides que evitin la incursió de plagues i males herbes diverses, tendeix a perdre la seva productivitat a mesura que passi el temps.

La introducció de plantes transgèniquesLes espècies vegetals autòctones són substituïdes per unes poques llavors modificades

genèticament, la selecció artificial de les quals les fa més vulnerables que els seus parents salvatges a malalties, sequeres, o plagues. Tan sols tres espècies -el blat, l'arròs i la dacsa- proporcionen la meitat de l'aliment mundial; unes altres quatre -les creïlles, l'ordi, els moniatos i la mandioca- porten el total a tres quartes parts.

Aquesta dependència gairebé exclusiva de pocs conreus és perillosa; les malalties es poden estendre ràpidament entre els monocultius, com ja s'esdevingué amb el conreu de la creïlla , a Irlanda durant la dècada dels quaranta del segle XIX, que causà la mort d'una cinquena part de la població.

La presència de llavors híbrides als nostres camps ha contribuït a la disminució de diversitat de plantes. Així, si a principis de segle hi havia a Europa tres centenars de varietats de pomes, ara en trobem als mercats només tres o quatre. Però potser la conseqüència més important ha estat la pèrdua d'ofici per part dels agricultors: comprant les llavors a les empreses proveïdores han deixat de transmetre's i perfeccionar les tècniques de creuament. Els agricultors dels països del Sud encara no depenen dels híbrids. O bé segueixen mantenint l'agricultura tradicional, o bé creuen les llavors híbrides de segona generació amb espècies pròpies, aconseguint plantes de qualitat. Un cultiu transgènic és aquell en què s´utilitzen llavors que tenen una modificació genètica procedent de la seva mateixa espècie o de qualsevol altre ésser viu, per dotar a l´organisme receptor d´unes propietats que no té, a fi i efecte de ser resistents a herbicides, plagues, etc. Els impactes dels transgènics en el medi ambient van des la disminució de la biodiversitat i els efectes imprevisibles sobre la cadena tròfica.

D’altra banda els impactes a nivell planetàri passen per una globalització econòmica que comportarà la reducció al màxim de la població agrícola mundial i que deixarà a moltes persones

que viuen encara del camp en situació precària sobretot en paisos com Àfrica, Amèrica del Sur i Àsia, on les petites explotacions agrícoles o les economies rurals de subsistència es substituiran per zones de superproducció on es podran utilitzar els productes prohibits a Europa i EEUU. El fet que siga en països del Sud on existeixen les majors reserves de biodiversitat, els fa d'una banda més vulnerables a la contaminació genètica, i de l'altra, al patentament d'espècies autòctones per part de multinacionals.

(Gràfic). Evolució de l'ús d'espècies transgèniques

Accions per frenar l'abúsSi bé és cert que l'home, des dels inicis de la història, s'ha servit de la natura per subsistir,

mai s'havia arribat a la paradoxa que l'abús que se'n fa obligués a adoptar simultàniament mesures que en garantissin la protecció. Les mateixes empreses que contaminen, dissenyen sistemes de qualitat mediambiental; les polítiques que busquen potenciar la indústria, diuen intentar al seu torn el respecte a les lleis de protecció de la natura; i, per acabar, els mateixos ciutadans sensibilitzats pel deteriorament del medi ambient obvien que també és a les seves mans treballar pel desenvolupament sostenible.

I encara que la pèrdua de diversitat biològica o de la varietat de formes de vida ha estat un procés natural des del principi dels temps (per exemple, a la Península Ibèrica les pintures rupestres de les Coves d'Altamira posen de manifest que el bisó era una espècie comuna fa 12.000 anys), l'era industrial ha deixat darrera seu uns nivells de destrucció que la Natura no pot reparar. L'exemple més aclaridor de com l'home ataca el medi el tenim a les selves tropicals, que concentren la major diversitat biològica de tot el planeta i que estan sent devastades en les dues últimes dècades. Temudes i gairebé inaccessibles fins als anys 70, els estudiosos i investigadors van començar a apreciar amb detall tot el potencial de vida d'aquestes selves tropicals gairebé al mateix temps que les multinacionals començaven a consumar la destrucció i l'explotació dels seus recursos naturals, en una escala mai abans registrada en una altra regió del món.

A continuació, un recull propostes a nivell familiar de com afavorir-la:

A favor dels boscos

Utilitzar paper reciclat, fer servir els dos costats dels fulls de paper i evitar el consum de paper blanquejat amb clor. Potenciar l'ús del paper reciclat a l'escola, oficina, associació de pares, veïns o consumidors, ONG, sindicat...

Evitar els productes de paper d'un sol ús, d'usar i tirar, com gots i plats de paper, sotagots, filtres de cafè, bosses de cel·lofana (es pot anar a comprar amb les bosses de la compra anterior).

Evitar l'excés d'embalatges i el paper de regal. Reutilitzar les fotocòpies i els papers en brut. Separar el paper i dipositar-lo als contenidors selectius, no només a casa, també a l'oficina, a

l'escola i a la fàbrica. S'ha de tenir en compte que el bric, el paper tèrmic de fax i el paper encerat o plàstic no són reciclables.

A favor de la biodiversitat de l'entorn

Evitar comprar productes que continguin o emprin gasos de clor o brom, destructors de l'ozó: CFC, HCFC, metil-cloroform, bromur de metil.

Si es necessita un nou frigorífic o congelador, cal escollir-ne un, si és possible, de tecnologia greenfreeze.

Evitar els aires condicionats. Per refrescar-se respectant el medi ambient, que és de tots, es poden emprar ventiladors de sostre o sistemes de condicionament d'aire per evaporació o absorció.

A les cases, evitar aïllants d'escuma sintètica. En lloc d'aquests es poden emprar aïllants naturals: arlita, arliblock, perlita, llana mineral, suro, grava.

Utilitzar extintors amb base d'aigua, nitrogen, gas carbònic o argó, no els de gas haló.

A favor de la biodiversitat dels mars

Consumir espècies pescades amb arts selectives, menys invasives i empobridores del mar. Informar-se de les talles mínimes legals de cada espècie. Consumir peix fresc de talla legal.

No comprar "pezqueñines". Exercir la pressió que ens atorga la condició de clients perquè no es venguin peixos

immadurs o espècies pescades amb arts no selectives (com les xarxes de deriva).

A favor de la biodiversitat de la fauna

Complir, si s'és caçador o pescador, la normativa que regula les activitats cinegètiques. No menjar caça fora de temporada, llevat que es tracti d'espècies de viver. No abusar d'animals que estan en el límit de l'equilibri, com els percebes, ocellets... Denunciar la venda d'animals d'espècies protegides en ocelleries o en qualsevol altre lloc. No alterar l'entorn salvatge dels animals, respectant caus, nius, abeuradors... Respectar els boscos, els camps i les platges, i no deixar escombraries ni cap rastre que hi

hem estat.

Exemple de pèrdua de biodiversitat: Lynx IbèricEl linx ibèric o linx marró és un felí molt semblant al serval, però més gran, és d'aspecte robust, amb unes potes llargues i una cua curta amb una borla negra en l'extrem que sol mantenir alçada batent-la en moments de perill o excitació. Les seves característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids la finalitat dels quals possiblement sigui la de descompondre la rodona silueta del seu cap, afavorint d'aquesta manera el seu camuflatge.

El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de la seva conservació. La població de linx ibèric s'ha vist dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d'aproximadament 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda a un nombre entre 84 i 143 individus adults. A més, les seves supoblacions, aïllades entre elles, contenen menys de 50 individus madurs fèrtils, cosa que en dificulta la reproducció. Les causes d'aquesta regressió són:

La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats en carreteres. La destrucció del seu hàbitat per part de l'home, per la construcció de carreteres o

embassaments, repoblacions forestals, la construcció d'urbanitzacions, etc. La reducció de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus), la seva principal presa.

El linx ibèric només està present al sud-oest de la Península Ibèrica, ocupant principalment la brolla i bosc mediterrani. Fins a fa uns cent anys es podia trobar en gairebé tota la Península Ibèrica, però actualment la seva distribució n'ocupa menys del 5%. Per a la seva supervivència necessita una gran cobertura vegetal i una presència abundant de la seva principal presa: el conill.

Per tal d'intentar mantenir les poblacions de linx, els conservacionistes han criat i alliberat conills als seus territoris; a més, les poblacions salvatges d'aquest lagomorf han desenvolupat una immunitat natural a la mixomatosi.

Bibliografia

Xtec – www.xtec.esPotentiel R&D – www.rutmp.frViquipèdia – ca.viquipedia.orgConsumer Eroski – http://revista.consumer.es