pensar amb el cor, sentir amb la ment - octaedro .cat · com la neurociència i la biologia, per...

Mercè Traveset Vilaginés

Pensar amb el cor, sentir amb la ment

Recursos didàctics d’educació emocional sistèmica multidimensional

Col·lecció Pedagogia sistèmica multidimensional

Primera edició: maig de 2014

© Mercè Traveset Vilaginés

© D’aquesta edició:Ediciones OCTAEDRO, S.L.Bailèn, 5, pral. – 08010 BarcelonaTel.: 93 246 40 02 – Fax: 93 231 18 68www.octaedro.com – [email protected]

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització del seus titulars, llevat de les excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos al CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

ISBN: 978-84-9921-549-5Dipòsit legal: B. 10.799-2014

Coberta: Tomàs CapdevilaDisseny i producció: Editorial Octaedro

Impressió: Novagràfik

Imprès sobre paper ecològic

La qualitat de vida d’una persona depèn de la seva capacitat per sentir les emocions de forma adequada i per regular-les en resposta a les

circumstàncies de la vida.

Ignacio Morgado

9

Sumari

Presentació 11

1. L’educació emocional sistèmica multidimensional 17

2. Proposta d’un programa d’educació emocional des d’un enfocament sistèmic 41

3. Àmbits i recursos didàctics del programa 47

Bibliografia 157

Annex: mostra d’activitats realitzades 163

Índex 171

11

Presentació

L’autèntica màgia és aquellacapaç d’educar cors lliures,i projectar rajos d’esperança i llummés enllà de la foscor,aquella capaç de mirar a la soluciói posar en contacte les persones,amb la seva força amorosa, el seu destíi les seves potencialitats.

Aquest llibre té una intenció molt clara: mostrar la visió sistèmica i multidimensional del món emocional i donar eines als docents, pa-res i mares per ajudar els infants i joves a conèixer-se millor i a en-fortir-se emocionalment.

Ens cal una Educació que ofereixi als alumnes eines per apren-dre a descodificar la seva interioritat, saber què els està passant a cada etapa de la seva vida, conèixer el seu món intern, els seus im-pulsos, les seves emocions, els seus pensaments, sentits i significats i així poder ser-ne més conscients; aprendre a conèixer el món que els envolta i ocupar el seu lloc, ubicar-se i ampliar la mirada a les múltiples dimensions que els habiten i poder respondre al context que els toca viure.

Aquest llibre ofereix recursos per afavorir la construcció de la pròpia subjectivitat a partir del desenvolupament d’una sèrie de competències que ajuden a conèixer-se a un mateix i a interpretar i transformar el món sistèmic i multidimensional en el que viu i di-gerir els canvis que estan succeint. Aquests recursos possibiliten

Pensar amb el cor, sentir amb la ment12

acompanyar l’alumne a gestionar i generar relacions emocional-ment saludables amb si mateix, els altres, amb l’entorn i amb el món.

Sabem que aquesta és una tasca que s’ha de dur a terme en tots els àmbits educatius, però donat el gran dèficit existent i la difi-cultat de vehicular-la dins el currículum, es poden dissenyar pro-grames específics d’educació emocional. El que segueix n’és una mostra, que s’ha experimentat amb adolescents en forma de crèdit optatiu durant molts anys. Moltes de les activitats proposades han estat realitzades i enriquides al llarg d’aquests anys i millorades per aquesta pràctica. Si bé va dirigit a l’educació secundària, mol-tes de les activitats es poden fer a primària amb els canvis metodo-lògics pertinents.

El programa s’estructura en set àmbits temàtics:

1. La condició humana i la valoració de la vida.2. La construcció d’un bon autoconcepte i de la identitat. ¿Qui

sóc?3. Les relacions humanes i els vincles.4. Habilitats emocionals.5. Habilitats cognitives.6. Habilitats socials.7. Ètica i valors.

En cada àmbit hi ha una breu explicació teòrica, seguida dels ob-jectius, continguts i recursos didàctics i metodològics per posar-ho en pràctica.

Està basat en diverses aportacions teòriques de diferents models conceptuals: aportacions de la psicologia dinàmica, la psicologia so-cial, la dinàmica de grups, aportacions del model constructivista, humanista i de la teoria de sistemes, molt especialment des de l’en-focament de Bert Hellinger i la seva aplicació a la pedagogia, anome-nada pedagogia sistèmica, les aportacions de la neurociència, les intel·ligències múltiples i les teories sobre el desenvolupament i el creixement personal.

Alguns àmbits estan basats en el programa de Competència So-cial de Manuel Segura. Es recullen també les necessitats i els con-flictes dels adolescents, detectats a través de la investigació feno-

13Presentació

menològica. Així, moltes activitats i escenes han estat creades pels mateixos alumnes, fruit dels anys d’experimentació del crèdit.

La meva experiència de molts anys de treball docent i psicològic amb adolescents i nens, així com la meva filla adolescent, m’han ensenyat tantes coses, m’han fet tants regals… Per poder connec-tar amb ells ens cal una mirada oberta sense judici, cal ser un in-vestigador dels fenòmens que la vida ens va presentant, cal fer-se preguntes: On estan mirant? On miro jo? Així anem seguint unes pistes, anem descobrint com generar ponts, com establir converses significatives.

Cada generació obeeix a un context determinat i n’és el fruit. Ob-servar i descodificar el que succeeix és apassionant i sobretot ens permet fer de referents adults. Per molt que canviïn les coses, les ge-neracions anteriors, «els grans» som necessaris, útils. Si els nostres pares, avis, besavis se n’han sortit, nosaltres i els joves també: som l’èxit de totes les generacions anteriors. En la història de cada famí-lia rau un pou de saviesa, cal ajudar els joves a mirar això, omplir la motxilla amb els diamants i ajudar-los a deixar enrere aquelles situacions que no són seves. Cal ajudar-los a sentir dignes les seves arrels i a aixecar les ales i volar tant alt com els sigui possible per inventar i crear el nou món que ara es requereix.

Encara avui dia l’educació consisteix sobretot a ensenyar conei-xements sobre el que ens envolta, però no s’ensenya com està consti-tuït l’ésser humà. Per això no sabem com viure en equilibri, no sa-bem com tenir una actitud tranquil·la i assossegada en moments de crisi. Això és així perquè no sabem com manejar les energies inter-nes que tenim. L’equilibri s’aconsegueix quan les energies internes i externes estan regulades. És necessari que l’ésser humà s’entengui a si mateix a més de comprendre o entendre el seu entorn.

Es requereix una educació la finalitat de la qual sigui aconseguir l’harmonització d’homes i dones, la cooperació, la inclusió i la pau entre tots els pobles, una educació que es proposi anar més enllà d’allò racional, dels continguts acadèmics, i doni lloc als contextos, al món emocional visible i invisible i als processos fenomeno-lògics que succeeixen dia a dia. Les aportacions de Bert Hellinger creador de les constel·lacions familiars seràn una eina fonamental per aconseguir-ho.


Ara ja sabem que l’ésser humà està constituït per una xarxa im-mensa de complexitats neuronals, sensorials, psíquiques, socials i espirituals, que s’afecten contínuament. Tant la física moderna, com la neurociència i la biologia, per citar només alguns camps de la cièn cia, mostren descobertes que van en aquesta direcció.

La visió de sistemes en connexió ens dóna una amplitud panorà-mica de l’ésser humà. Ens calen, però, instruments pedagògics per accedir a la profunditat i complexitat de les diferents realitats i els diferents universos que ens habiten.

Les categories de la vida no són estàtiques, fixes i immutables, sinó la instantània d’un procés en continu moviment. La noció d’evolució aplicada a l’educació ens posa en contacte amb la idea de procés, canvi i desenvolupament. L’evolució ens diu d’on venim i explica les arrels i el context històric de la nostra existència; ens diu on estem i cada fenomen de diversitat és una explosió de les múlti-ples possibilitats que tenim. La diversitat és un dels camins per on l’univers explora el seu futur.

Una mica d’història…

Fa molts anys vaig començar a treballar en diversos programes per desenvolupar l’autoconeixement i la interioritat dels infants. Pri-merament a infantil i primària, a l’escola Santa Perpètua de Mogo-da, en una experiència pionera a inicis de la dècada de 1980, vam emprendre l’aplicació de la psicomotricitat relacional de Lapierre i Aucutourier, integrant la informació simbòlica i lúdica de l’aula de psicomotricitat al treball de l’aula, desenvolupant projectes holístics on treballàvem el cos i el món emocional i tractàvem d’entrellaçar ponts de comprensió dels fenòmens cognitius utilitzant instruments de lectura i escriptura i creativitat inspirats en les escoles de Reggio Emilia. Vaig tenir l’honor de conèixer Loris Malaguzzi, qui deia que «l’escola mata la creativitat i la identitat dels infants». Seria la nostra inspiració per fer una escola viva, motivadora i amb uns aprenentat-ges significatius.

Anys més tard, vaig seguir amb una experiència de Salut Comu-nitària que vàrem iniciar a Bilbao i Santander a principis de la dèca-

15Presentació

da de 1990 amb un programa dirigit a adolescents dels instituts de secundària. Era un programa preventiu on, amb idees de la psicolo-gia humanista, Gestalt, bioenergètica i psicoanalítica, vàrem crear un recurs per donar eines als joves per comprendre el seu propi pro-cés adolescent. La metodologia consistia principalment en el teatre i el role-playing amb escenes de la vida quotidiana. Va tenir una gran acceptació.

L’any 1999, treballant com a psicopedagoga a l’institut de secun-dària de Viladecavalls, vaig iniciar un programa que s’anomenava «Coneixem-nos millor» i que tenia com a finalitat el desenvolupa-ment del coneixement d’un mateix, els altres i el món que ens envol-ta, posant un especial èmfasi en el coneixement de la interioritat. Era una continuació del programa de Bilbao amb les aportacions del programa de Competència Social de Manuel Segura de Canàri-es. L’any 2002 vaig conèixer el treball de Bert Hellinger i el de Ma-rianne Franke, i el seu llibre Eres uno de nosotros va ser una font d’inspiració que em va dur a fer les primeres aplicacions de la visió sistèmica a les aules. A continuació vaig aprendre algunes activi-tats en la formació (al 2003, primera promoció) de Pedagogia Sis-tèmica a Madrid, amb Angèlica Olvera i la seva filla Angy Malpica, que realitzava al CUDEC Mèxic activitats molt interessants amb els adolescents.

Al llarg d’aquests anys vaig anar aprofundint en l’estudi de la interioritat humana, centrada, en aquest cas, en la construcció del món interior dels joves. Així va néixer aquesta experiència i les acti-vitats que vaig anar creant any rere any.

Es va aplicar com a crèdit optatiu, com activitats de tutoria i en combinació de treball curricular en les aules de reforç i d’atenció a la diversitat. Es va convertir en una experiència pionera d’educació emocional sistèmica en un centre de secundària, on era realitzada per tots els alumnes de segon i tercer d’ESO. L’ànima d’aquests joves està entrellaçada en aquestes pàgines. Amb ells vaig rejovenir, em vaig divertir i sobretot vaig descobrir com són les noves generacions. Vaig aprendre a confiar en ells. A tots els dedico aquest llibre.

L’any 2005 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya em va concedir una llicència d’estudis que em va permetre estructurar aquest treball pioner d’Educació Emocional Sistèmica.


Al 2012 va ser publicat en castellà pel CUDEC Mèxic i ara us pre-sento una nova versió, amb una actualització teòrica i d’activitats i continguts.

La teoria i la pràctica estan imbricades, d’una destil·la en l’altra, i en aplicar la visió sistèmica al món emocional, ens obrim a nous conceptes per abordar l’educació de la interioritat humana, on la xarxa d’elements impulsius, emocionals, cognitius està teixida amb fils d’una complexitat immensa. Per tant, aquest no és només un lli-bre d’educació emocional, ja que les emocions no es poden aïllar dels altres ingredients de la constitució humana.

És també una proposta metodològica vivencial, experiencial, on es fan servir recursos molt variats: escenes, relaxació, meditació, visualitzacions, debats, genograma, fotograma, pel·lícules, poemes, etc. El treball escrit és secundari i sempre vindrà després de la vi-vència. Es tracta de prendre consciència de les sensacions, emocions i cognicions i generar un estat de consciència de les persones més ampli.

17

1 L’educació emocional sistèmica multidimensional

Les emocions són sistèmiques i quàntiques; ens enllacen als sistemes a què pertanyem i ens traslladen a diverses realitats multidimensionals, més enllà de l’espai i el temps, així com als diversos nivells del ser. Són la wifi de les nostres antenes parabòliques per comprendre la realitat, contextualitzar-nos en ella i prendre consciència del nostre ser; per això es requerirà fer-les conscients, ja que bona part del nostre món emocional és inconscient.

1.1. La visió sistèmica multidimensional

Què ens aporta l’epistemologia sistèmica en la temàtica de les emo-cions? Des de l’enfocament sistèmic, l’educació emocional d’un nen no pot ser només aprenentatge de recursos i habilitats per identificar i regular les emocions, ja que les emocions i els sentiments sempre es-tan associats a un context i no se’ls pot aïllar del mateix i difícilment es poden estudiar de forma lineal; en bona mesura són inconscients i estan teixits en tota la xarxa d’interaccions que el subjecte estableix. Suposa mirar la gran complexitat de l’individu i significa ampliar la nostra mirada a les múltiples dimensions que ens conformen.

Una pinzellada sobre la jerarquia i l’ordre als nostres cervells

Sovint ens oblidem que som éssers tricerebrats. Tots tenim clar l’or-dre d’aparició: primer es va desenvolupar un cervell primitiu i arcaic


denominat reptilià, que tenia funcions fonamentals per a la supervi-vència. La necessitat d’adaptació al mitjà va augmentar la complexi-tat del nostre cervell fins a arribar al cervell denominat emocional.

Els mamífers, per sobreviure, necessitaven afecció i viure en co-munitats, per això el cervell mamífer o cervell emocional és essen-cial per a la vinculació i aquesta, al seu torn, essencial per a la vida i la supervivència. Després es va desenvolupar el neocòrtex, que ens va oferir un salt evolutiu enorme amb el desenvolupament del llen-guatge, i un hiperdesenvolupament cognitiu i de la raó, que ens ha portat a grans avanços científics i tecnològics, en detriment del cer-vell més arcaic i emocional.

La visió del món racional i lògica ha donat prioritat al neocòrtex en detriment d’escoltar i donar valor a la informació dels altres dos cervells: el reptilià i el mamífer.

L’educació, com sabem, s’ha centrat i se centra a desenvolupar habilitats i competències per al món conscient i racional i som molt analfabets respecte a com gestionar el món emocional i relacional.

Els dos hemisferis cerebrals

El nostre cervell té dos hemisferis: el dret i l’esquerre. A l’escola hem donat un excessiu valor a l’hemisferi esquerre, com si la seva «ma-nera de funcionar» fos millor que la del dret. L’hemisferi esquerre és molt concret i a la humanitat ens ha estat molt útil per al desenvo-lupament de la ciència, la tecnologia, etc., per a un paradigma que mirava les parts al microscopi. Podem preguntar-nos per què. La resposta no es farà esperar: perquè aquesta era la nostra necessitat. Ara estem davant de nous reptes i necessitem tenir una visió més global de la realitat, més integrada.

L’hemisferi dret sembla que percep en imatges i de forma més abstracta. En realitat, sempre hem funcionat amb els dos; potser el que ara es requereix és la integració de tots dos i alinear per fi la part més racional amb la més emocional. Alguns autors parlen de la part masculina i la femenina.

Alinear i integrar els dos cervells i els dos hemisferis requereix dues coses molt relacionades:

191. L’educació emocional sistèmica multidimensional

• Desenvolupar l’hemisferi dret per mirar aquestes dimensions ocultes misterioses, les nostres imatges, allò subtil, les nostres emocions inconscients.

• Permetre l’accés, obrir xemeneies perquè la creativitat pugui te-nir un lloc en l’educació.

Actualment, per fi, la neurociència i molts autors, com Vaillant, el metge cirurgià espanyol Mario Alonso, Joe Dispensa, Bruce Lipton i molts altres, destaquen la importància del món inconscient, tan injuriat per la ciència racionalista, per posar-nos en contacte amb realitats no visibles. Bert Hellinger diu que els éssers humans ens resistim molt a entrar en l’inconscient perquè la nostra por principal és deixar de pertànyer a un grup, ser exclosos pel fet d’aconseguir una consciència diferent a la dels nostres iguals gràcies a veure di-mensions desconegudes per la resta.

Les múltiples dimensions

La visió sistèmica i multidimensional aplicada al món emocional ens aporta una atenció molt especial a les arrels de la persona, als seus vincles i a allò que la pot ajudar a desplegar les seves ales, així com a accedir a la informació i les emocions de les diferents dimen-sions que la conformen.

Diu un proverbi àrab: «Beneïts siguin els pares que donen arrels i ales als seus fills».

Les arrels ens donen nutrients, força i l’experiència de com els avantpassats van resoldre els seus assumptes i també ens mostren els errors que es van cometre, per no repetir-los. Si l’escola honora les arrels de tots els seus alumnes, està dignificant la seva identi-tat i això té un efecte potent, obre el cor a totes les famílies, tothom sent que hi té un lloc. Els valors que genera són la pertinença, el respecte, l’agraïment i l’admiració. Això s’aplica a tots els àmbits educatius, la història de l’escola, dels equips, el recorregut dels mes-tres, etc.

Els vincles són les artèries per on circula tota la informació, les emocions i les creences. Són com una malla, ens abriguen, ens donen calor, ens ubiquen, ens donen seguretat, ens fan confiar, ens donen


força, ens sostenen, ens connecten amb els nostres sistemes i amb quelcom més gran. Sovint també ens connecten amb el desordre que hi ha en els sistemes i per això necessitem aprendre a ordenar-los. Un ésser humà, com un arbre ben arrelat, i amb un tronc pel qual circula la saba vincular en ordre, estén les seves ales cap a horit-zons infinits de la imaginació, de les possibilitats, i cap a la realitza-ció dels seus somnis.

Així un/a mestre/a es deixa impregnar com un full en blanc de tots els fenòmens que passen, deixa que succeeixin, els acull, els re-cull, els ordena i permet la presència i que destil·lin les seves aro-mes i els seus sentits. Un/a mestre/a està al servei de quelcom més gran: una força que cada alumne/a porta incrustada en la seva pell, però que fins ara havia d’amagar, dissimular o deixar a la porta d’en-trada. Aquí les arrels, les famílies i la identitat de cadascun són els convidats d’honor i porten regals inesperats, permeten l’emergència d’un camp d’aprenentatge, d’una xarxa de sabers feta d’un fil invi-sible per on transiten el passat, el present i el futur. Això ens aporta una experiència real, sentida, viscuda d’una educació que es dirigeix al ser complet que som i obre el cor de l’escola a tots els sistemes, contextos als quals pertanyem sense excloure ningú.

L’educació emocional sistèmica multidimensional il·lumina el que batega en les profunditats del nostre ésser. Ens col·loca en sin-tonia amb les pròpies arrels, ens enganxa amb més força a la vida i a la xarxa de relacions de la qual formem part, i ens ofereix una sèrie d’olis essencials per a una existència més plena, més harmònica, més alegre i més solidària.

Aquesta educació posa la mirada en el desenvolupament de la consciència, la interioritat i la complexitat de dimensions vinculars transgeneracionals, intergeneracionals, intrageneracionals i inter-personals. La inclusió d’aquesta informació omple de sentit l’apre-nentatge i vincula el ser, el pensar, el sentir i el fer.

La dimensió transgeneracional (avantpassats)Conté informació emocional d’on provenim, les arrels i la nostra cul-tura. Aquesta dimensió és molt profunda, sovint inconscient i gene-ra sentiments de pertinença, admiració o problemes de rebuig, fal-ta de reconeixement, exclusions… Pot tenir greus repercussions en


l’autoestima d’una persona. L’objectiu de treballar aquesta dimensió és afavorir la reconciliació amb les pròpies arrels i respectar les dels altres.

La dimensió intergeneracional (pares i fills)El lloc que ocupa i els vincles establerts amb la família d’origen se-ran les primeres impressions que dibuixaran els colors amb què percebem el món i com ens relacionem. Això té connexió amb les jerarquies i els límits.

Aquesta dimensió enllaça completament amb l’anterior, ens marca emocionalment d’una forma intensa. La relació d’una gene-ració amb l’anterior, i d’aquesta amb la següent, ens parla de com transmetem la vida i com la rebem, amb quines expectatives, càr-regues, progressos. És una relació desigual; els pares donen, els fills reben. Aquí l’objectiu serà treballar amb els alumnes, observar com acullen la vida i què els estan donant. El sentiment de fons a treba-llar és l’agraïment i la ubicació.

La relació mestres-alumnes també es situa en aquesta dimensió.

La dimensió intrageneracional (els iguals)La lleialtat a la pròpia generació i al context històric. Naixem en un context històric determinat, fet que condiciona també en bona mesura les nostres propostes emocionals, a què donem valor… Per exemple, les persones de la postguerra estaven molt marcades per l’impuls de la supervivència i de la por. Això suposava unes accions dirigides a l’esforç, al treball, al sacrifici, al dolor. En canvi, els nois i les noies d’avui són fills de l’abundància, es caracteritzen per una gran falta d’esforç, han de trobar un sentit a la seva vida. La gran incertesa del món actual dibuixa en bona mesura les seves respos-tes. Hem de tenir en compte aquests elements si volem incidir en la seva educació. Els sentiments d’aquesta dimensió són la fraternitat, la complicitat, etc.

La dimensió intrapersonalL’individu com un sistema físic-emocional-mental-espiritual. Es tracta de veure on dirigeix la mirada una persona, com ha incor-porat tots aquests vincles i interaccions, de quins recursos interns disposa, en quina etapa evolutiva es troba, quines habilitats i quines


estructures ha construït per aprendre a navegar per la vida i a viure. Per treballar aquesta dimensió observarem quins són els sentiments de fons que predominen: confiança/desconfiança, autonomia/de-pendència, iniciativa, sentiment de culpa, afany de superació, senti-ment d’inferioritat, identitat, confusió…

Interacció emoció/sentiments

És necessari veure la interacció entre les respostes emocionals, que solen ser molt viscerals i inconscients (amb indicadors corporals, fruit de l’activació del sistema límbic i l’amígdala), i els sentiments, que com esmenta Damasio (2004) són fruit de les imatges internes que hem construït en el curs de la nostra història.

Per tant, una reacció emocional no és només una resposta a un estímul extern o intern aïllat, sinó conseqüència de les representa-cions mentals que han activat un sistema cerebral específic. L’essèn-cia de la tristesa o l’alegria és la percepció coordinada de determi-nats estats corporals i qualsevol pensament superposat.

El nostre cervell funciona de forma sistèmica i complexa, tot està interconnectat, per la qual cosa educar les emocions és d’una gran complexitat.

1.2. Educació i emocions

L’acte educatiu és relacional: pares-fills, mestres-alumnes, alum-nes-coneixement…

Ens podem imaginar que l’educació d’una persona s’estructura com un enfilat de ponts, de vincles que van dibuixant un mapa, una xarxa interna i externa en cada persona; forma la representació que cadascú es fa del món. La qualitat d’aquests ponts dependrà del combustible que circuli per ells. Ens referim a la comunicació verbal i no verbal, els sentiments, les emocions, els pensaments, les idees… però també circula tota la història de la família i la cultura a la qual pertany. Els vincles són les grans artèries per on transita una gran quantitat d’informació que ens va nodrint i és aquí on poden pro-duir-se manques, desordres que afectaran al desenvolupament de la


persona, al seu aprenentatge; així es va dissenyant el seu potencial i la seva riquesa com a ésser humà. Tota aquesta informació, que és, en bona mesura, inconscient, ens situa i ens dóna un lloc.

S’acostuma a dir que el món emocional ha estat exclòs de l’Edu-cació. Ens podem preguntar quin és el lloc de les emocions i els sen-timents i quina pot ser la seva funció per a la millora del processos de desenvolupament personal i de l’aprenentatge. Com opera el món emocional? Com es construeix? Què ha de passar perquè una perso-na maduri emocionalment? Com gestionar i generar relacions emo-cionalment saludables amb un mateix, els altres, l’entorn i amb el món?

Per a què ens serveixen les emocions?

Les emocions són el vehicle que ens connecta amb els altres i amb nosaltres mateixos, són una energia que ens vincula a la xarxa. Quan els vincles estan interromputs es produeixen greus patologies; se’ns mostren uns éssers desconsiderats i molt perillosos per a si mateixos i per als altres, i sabem com l’absència del sentir amb uns altres és un fre per a la relacions, l’absència d’empatia pot generar grans contro-vèrsies i conflictes en les relacions humanes.

Les emocions són aquest pont. Elles són un detonador, un botó que desencadena processos físics, psíquics, espirituals… Ens poden traslladar a una velocitat supersònica a un altre temps i espai. S’ha comprovat en els accidents de cotxe causats per parlar pel mòbil, per exemple: no és solament pel fet de tenir el mòbil a la mà, sinó que la informació rebuda en un moment donat produeix tal impacte emocional que ja no estem presents en el cotxe, ens hem traslladat a una altra realitat espacial i temporal i per això descendeix l’atenció i augmenta el perill d’accident. Els impactes emocionals ens en vien a un camp energètic determinat, en el passat, dins la família o a qual-sevol fet de la nostra biografia. El mateix passa a l’aula: sovint els alumnes no hi són presents perquè alguna qüestió familiar, perso-nal, etc., els està segrestant.

La naturalesa sembla haver construït l’aparell de la racionali-tat no solament sobre l’aparell de regulació biològica, sinó a par-tir d’aquest. Els mecanismes per al comportament més enllà dels


impulsos estarien tant a la zona subcortical com en el neocòrtex, i recerques recents apunten cap a la hipòtesi que les emocions i els sentiments proporcionen el pont entre els processos racionals i irra-cionals, entre les estructures corticals i subcorticals. Damasio sosté que no hi ha una àrea central que processi totes les informacions, més aviat diu que la integració mental es crea «a partir de l’acció concertada de sistemes a gran escala, per mitjà de conjunts sincro-nitzats d’activitat neural en regions separades del cervell».

Ens podem preguntar també: quin lloc tenen les emocions en l’ètica, en la construcció del bé comú? Les emocions poden fer ac-tuar, poden paralitzar, totes poden ser útils, són indicadors, però hem d’aprendre a gestionar-les. Tenir ètica forma part de la intel·li-gència emocional, saber discernir, saber fer el bé i tenir les emocions adequades. L’ètica sense emocions és un aprenentatge dogmàtic que no està vinculat a l’ésser, i per tant és una màscara. La clau està en les emocions, no és suficient saber què és el bé, cal sentir-ho. La fi-nalitat d’una educació ètica serà una comunitat de sentiments que ens faci partícips i membres de la mateixa comunitat. L’ètica no pot prescindir de la part emotiva de l’ésser humà, perquè una de les se-ves tasques és posar ordre, organitzar, per aprendre a viure. Existeix un «sentir social» que es modela i s’aprèn. Damasio diu que si les emocions es donen en el teatre del cos, els sentiments es donen en el teatre de la ment.

Les emocions pressuposen una cultura comuna, és a dir, que sentim i ens emocionem d’acord a l’entorn en el qual hem nascut i en el qual vivim. Tots els sentiments es susciten en creences que els sustenten. El benestar de la persona i de la societat passa per tenir les emocions adequades en la situació adequada. Les emocions per-meten al nen, des de petit, fer-se un mapa del món, li diuen de què cal protegir-se, què és bó, què és dolent, quan cal enfadar-se i quan cal riure. Amb les emocions es va omplint de continguts individuals.

Si som capaços de vincular els aprenentatges i el món emocional, l’aula esdevé un espai ple de vida i els processos són cada cop més significatius, plens de sentits i significats.

47

3 Àmbits i recursos didàctics del programa


Àmbit 1//La condició humana i la valoració de la vida

Apartat teòric

El primer valor que pretenem transmetre és l’estima per la vida tal com ens ha arribat, veient-la com un fil que ve de molt lluny i conti-nua a través nostre, malgrat les guerres, malalties, dificultats…

La vida ens ha arribat i si qualsevol dels nostres avantpassats no hagués existit, nosaltres no seríem els qui som. Suposa un valor ho-norar-los i admirar-los.

Formem part d’un sistema familiar, d’una cultura i un país deter-minat. És necessari transmetre també que som habitants d’un pla-neta, fills de la Terra, i ensenyar la poliidentitat com suggereix Edgar Morín, la consciència antropològica (unitat/diversitat), la conscièn-cia ecològica (reconeixement del nostre vincle vital amb la biosfera), la consciència cívica terrenal; és a dir, la responsabilitat i la solidari-tat amb els fills de la Terra.

Cada persona porta una informació hereditària que està impresa en el més profund del seu ser, de l’inconscient col·lectiu dels sistemes als quals pertany i marca a cada persona de forma molt particular. El llinatge d’on provenim determina de manera molt significativa a què donem valor. Cada sistema familiar és un món, amb unes creen-ces, valors, emocions, teixides al llarg de la seva història, que influi-ran en moltes decisions. Tot allò que succeeix ens acompanya: èxits, fracassos, desgràcies… No només s’hereta el patrimoni material, sinó també totes aquelles construccions simbòliques, i per tant de base, que ha anat configurant aquella família.

Incloure aquest element en el currículum d’educació emocional es tradueix en ajudar als nostres alumnes a reconciliar-se amb les seves arrels, siguin quines siguin. Implica restablir la cadena d’admiració que com un fil invisible enllaça les generacions vives amb les perdudes.

Això suposa posar-nos en contacte amb la força que cada alum-ne porta ja incorporada. La força de la seva pròpia història. Suposa col·locar-nos com a docents en una posició d’humilitat, just al lloc

493. Àmbits i recursos didàctics del programa

que ens correspon en la cadena de la seva educació, i saber que quan arriben a l’escola porten un bagatge incorporat en les seves cèl·lules que nosaltres hem de respectar. Això jugarà a favor de l’aprenentat-ge; en cas contrari, crearà símptomes. Un alumne mai pot escollir entre els valors de la família i els de l’escola. La família, amb tot el que suposa, sempre tindrà el primer lloc. Si nosaltres ho respectem, podrà incorporar el que li volem ensenyar.

Avui més que mai, en temps de tants canvis, de tanta immigra-ció, desarrelament dels països d’origen, necessitem treballar en aquest sentit si volem que els nostres alumnes sàpiguen qui són i d’on vénen. Vol dir incloure el respecte a la diferència, a la diversitat i contextualitzar a cada persona.

Bona part dels conflictes de convivència i d’adaptació són causat per la necessitat de fer-se un lloc, de tenir una identitat. Els sociòlegs i els antropòlegs que estudien els fenòmens de la immigració expliquen que les bandes violentes en molts casos són una manera de tenir una identitat, fer-se veure i respectar. En definitiva, fer-se un lloc; si no ho aconsegueixen a través d’una via positiva, la violència és l’alternativa.

Aquesta dimensió és igualment necessària per a tots els alumnes, ja que avui la manca de famílies extenses crea famílies molt aïllades i es produeix certa confusió a l’entorn dels referents, fet que provo-ca un debilitament dels vincles afectius molt perillós per a la salut mental dels individus i una amenaça per a la convivència. Aquesta reconciliació amb les arrels els permet desenvolupar el sentiment de pertinença a la comunitat d’éssers vius i humans.

Aquesta mirada ens obliga a anar amb compte amb les nostres actituds, a no considerar ningú superior o inferior. Un alumne que sent que el mirem amb pena o rebuig se sent disminuït respecte a ell mateix i a la família de la qual prové. De ben segur, això crearà símptomes i conseqüències en la seva forma d’estar a l’escola i per descomptat en la seva relació amb l’aprenentatge.

En definitiva, aquesta dimensió és fonamental per ajudar els nos-tres alumnes a prendre la vida com un regal i, en conseqüència, sen-tir agraïment.

Aquest sentiment de fons és la primera pedra d’una estructura de la personalitat sana, amb una bona autoestima, un sentit de per-tinença i de formar part de la vida.


Continguts

On som?Identificar el lloc i l’espai en què viuen, tot el que reben d’ell, el mitjà natural, social i afectiu.

Teoria de sistemes • Funcionament dels sistemes humans. • Poliidentitat. • Sistemes als quals pertanyem: família, escola, ciutat, país, plane-

ta Terra…

D’on venim?Reconèixer el seu lloc en la família, ordre i jerarquies.

Cap a on anem?Els seus projectes, objectius, activitats d’oci, vocació, destinació de cadascun en relació amb la seva família d’origen.

Recursos didàctics

Joc del turistaJoc del marcianetJoc en xarxa: «som un nus en una xarxa de relacions»Joc dels blasonsGenogramaReportatge fotogràficHistòries d’amor i vidaCarta d’agraïment als paresCap a on anem?Les habitacions del meu cor

513. Àmbits i recursos didàctics del programa

Joc del turistaObjectiuIdentificar el lloc i l’espai on viuen els estudiants, les seves necessi-tats bàsiques i la necessitat de vincles. Observar com funcionen els sistemes humans.

Desenvolupament de l’activitatExpliquem als alumnes que imaginarem que som uns turistes que arriben a un país estranger per primera vegada. Què necessitem?

Pluja d’idees entre tots els alumnes: una casa, menjar, afecte, que ens acullin, una habitació, higiene…

La nostra funció serà anar sintetitzant les necessitats bàsiques:

• afecte, • necessitats fisiològiques, menjar, roba, higiene, • un lloc, un espai.

Aquestes estan associades a la supervivència al nou país.Fem el paral·lelisme amb el naixement d’un nadó en la família,

emfatitzant la posició del petit per rebre i la posició bàsica de la fa-mília per donar. Aquest donar i rebre estableix les primeres interac-cions, base dels primers vincles fonamentals d’un ésser humà i les primeres empremtes de la intimitat.

Més endavant, el turista va tenint altres necessitats: precisa que el guiïn, que el deixin explorar l’espai, que el valorin, que li diguin què pot fer i què no.

És a dir, va aprenent quines són les regles de joc i com funciona aquest país respecte a la llengua, els costums, les tradicions, i també s’adona de quin lloc se li assigna dins de la seva família i què s’espera d’ell. Sent si els seus pares estan tristos o alegres i aprèn com ha de comportar-se.

Quins sentiments pot tenir una persona que va sentir les seves necessitats bàsiques cobertes des que va néixer?

Quins sentiments pot tenir una persona que no ha tingut les ne-cessitats bàsiques cobertes?

171

Índex

Presentació 11Una mica d’història… 14

1. L’educació emocional sistèmica multidimensional 171.1. La visió sistèmica multidimensional 17

Una pinzellada sobre la jerarquia i l’ordre als nostres cervells 17Els dos hemisferis cerebrals 18Les múltiples dimensions 19

La dimensió transgeneracional (avantpassats) 20La dimensió intergeneracional (pares i fills) 21La dimensió intrageneracional (els iguals) 21La dimensió intrapersonal 21

Interacció emoció/sentiments 221.2. Educació i emocions 22

Per a què ens serveixen les emocions? 231.3. Tipus de sentiments segons Bert Hellinger 25

Sentiments primaris 25Sentiments secundaris 28Sentiments adoptats 29Meta-sentiments 32

1.4. Etapes de maduració emocional a la llum de la mirada sistèmica i multidimensional 34Primer any de vida 34Segon any de vida 35Dels 3 als 6 anys 35Dels 6 als 12 anys 35Adolescència 36


Indicadors d’identitat 37Indicadors de difusió d’identitat 38Què necessita un nen per créixer saludablement? 38Amb quins obstacles es troben els adults? 38Delegacions que bloquegen el creixement 39

1.5. Pensar amb el cor, sentir amb la ment 39

2. Proposta d’un programa d’educació emocional des d’un enfocament sistèmic 41

2.1. Objectius 422.2. Metodologia 432.3. Tipus d’activitats 442.4. Criteris d’avaluació 452.5. Avaluació 452.6. Materials didàctics 462.7. Àmbits i recursos didàctics 46

3. Àmbits i recursos didàctics del programa 47Àmbit 1//La condició humana i la valoració de la vida 48

Apartat teòric 48Continguts 50

On som? 50Teoria de sistemes 50D’on venim? 50Cap a on anem? 50

Recursos didàctics 50Joc del turista 51Joc del marcianet 52Joc en xarxa: «Som un nus en la xarxa de relacions» 53Joc dels blasons 54Genograma 56Reportatge fotogràfic 56Històries d’amor i de vida 57Carta d’agraïment als pares 57Cap a on anem? 57Les habitacions del meu cor 58

Àmbit 2//La construcció d’un bon autoconcepte i de la identitat. Qui sóc? 59Apartat teòric 59

173Índex

Què és créixer i madurar? 59L’adolescència 60

Continguts 62Recursos didàctics 62

El meu nom 63Si fos un animal, quin seria? 63Si fos un arbre, quin seria? 64Biografia acadèmica 64La teva capseta màgica 65El meu cos i jo 67Xatejant amb el propi cos 68Ideal de bellesa 68Homenatge al nostre nen interior 69La màquina del temps 70La teva representació 72La cançó de l’ànima 72Jo sóc jo 72

Àmbit 3//Les relacions humanes i els vincles 74Apartat teòric 74

La dimensió intergeneracional 74La relació pares-fills 74

La dimensió intrageneracional 76La relació entre germans 76Relació entre alumnes 77

Actituds per tractar i prevenir el maltractament entre iguals 79Continguts 79Recursos didàctics 80

Mapa de les teves relacions 81Escenes familiars 81Tipus de famílies actuals 82No n’escullis un 82Debat televisiu sobre l’adolescència 84Les meves lleialtats 84Escenes entre iguals 85Línies generacionals 86Ser noi o noia al segle xxi 86Sexe i gènere 87Maltractament entre iguals 88Supòsits d’intimidacions 91Sexe/sexualitat 94


Quina sexualitat? 95Creences sobre la sexualitat 95La primera vegada 96Un embaràs no desitjat 98

Àmbit 4//Habilitats emocionals 100Apartat teòric 100

La teoria de les intel·ligències múltiples 100Aportacions de la neurociència 101El creixement de la ment 102Com s’ensenya a ser més abstracte? 104La peça que falta a la teoria de Piaget 104

L’inconscient 105Nova teoria dels nivells evolutius de la ment 105Ensenyar a viure 105

Una educació per ser feliços 105Continguts 106Recursos didàctics 106

Emocions i sentiments 107Què m’està passant 108Cardiograma 108Diagrama de les nostres emocions 110Les pors 111Transformar estats emocionals i sentiments 112Exercici de percepció 120

Àmbit 5//Habilitats cognitives 121Apartat teòric 121Continguts 121Recursos didàctics 122

Pensament conseqüencial 123Pensament causal 124Pensament amb finalitat 126El que volem 127Jo vull, jo necessito 128Pensament en perspectiva 129Alternatives i decisions 130

Àmbit 6//Habilitats socials 131Apartat teòric 131

Comunicació lògica i analògica 131L’empatia 131

Origen de l’empatia 131

175Índex

Com es desenvolupa la consciència i l’empatia? 132L’empatia sistèmica 133

Estils de comunicació 133Resolució de conflictes 136

Continguts 138Recursos didàctics 138

Escolta’m si et plau 139Diàleg obert 140Tot depèn del cristall amb què es mira 141Estils de comunicació 142Debat sobre un tema d’actualitat 143Conflicte: problema o oportunitat? 143Vine amb mi 144Mediació 146Donar les gràcies, dir «ho sento», demanar ajuda 146

Àmbit 7//Ètica i valors 147Apartat teòric 147

L’ètica del gènere humà 147Moralitat sistèmica 147Necessitat de valors 148Etapes en la construcció del criteri moral segons Kolberg 149

Nivell I: Pre-convencional (egocentrisme) 149Nivell II: Convencional (desig de ser acceptat) 149Nivell III: Post-convencional (principis morals) 150

Moralitat i context 150Continguts 150Metodologia 151Recursos didàctics 151

Què son els valors 152Agraïment 153Vull ser com tu 153El coratge 154Dilemes morals 155

Bibliografia 157Revistes 161

Annex: mostra d’activitats realitzades 163

pensar amb el cor, sentir amb la ment - octaedro .cat · com la neurociència i la biologia, per...

Documents