penedès econòmic 14

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JOSEP AMETLLER I CIVILLGerent i propietari de casaametller

L’atur puja al juny un 0,51% a l’Alt Penedès malgrat el descens a Catalunya i Espanyapàg. 4

pàg. 16

OK AL CENTRE COMERCIAL

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 14 juliol 2012

PENEDÈS ECONÒMICEs redueix a la meitat l’activitat notarial per la crisi immobiliària i l’empresarialpàg. 6

El futur centre comercial de la Girada serà una font d’ingressos molt important per al municipi pàg. 2-3

Les darreres retallades del govern espanyol deixen tocats els ajuntamentspàg. 9

Els bancs proposen alternatives per les participacions preferentspàg. 8

2 Penedès Econòmic juliol 2012

L’ANÀLISI

Evitar la pèrdua de capitalitat i de negoci. Aquests són dos dels principals objectius que han fa-cilitat, després de diversos anys d’estira-i-arronces, el consens po-lític a l’Ajuntament de Vilafranca per permetre l’aprovació del Pla especial de la zona comercial i terciària de la Girada II. Hi van votar a favor CiU, el PSC i el PP, la CUP i ICV s’hi van abstenir i ERC s’hi va posicionar en contra. Enrere queden desenes de propos-tes, de debats de model de ciutat i de posicions enfrontades entre els principals grups amb representa-ció a l’Ajuntament de Vilafranca.El pla especial urbanístic aprovat permetrà desenvolupar un sector de 27.627 m2, amb una edifica-bilitat màxima de 21.683 m2 i 11.000 m2 d’ocupació màxima amb edificis. En aquest solar, ubicat entre el ba-rri de la Girada i la variant de l’N-340, es contruiran quatre grans naus independents però amb una imatge homogènia, separades per carrers. Un 25% es destinarà a oficines i usos complementaris i el 75% serà comercial. D’aquest darrer, el 90% seran locals de més de 800 m2 i el 10% per a co-merços d’entre 500 i 800 m2. Els desenvoluparà l’empresa “RA-TISBONA Promociones y Ges-tiones Inmobiliarias RATISBO-NA SL & CIA. S. COM .La parcel·la CT-1, amb una su-perfície de 16.774,00 m2, és en l’actualitat una parcel·la indivisa,encara que es defineix en aquest pla com a dues “zones d’edificació”: CT-1 (zona EDIFI-CI 1) de 9.812,79 m2 de superfí-cie, i CT-1 (zona EDIFICI 2) de superfície 6961,21 m2 (EDIFI-CIS 2a i 2b). La parcel·la CT-2a té una superfí-cie de 3.472,96 m2 (EDIFICI 3), i la parcel·la CT-2b té una super-fície de 7.380,04 m2 (EDIFICI 4).El conjunt de les parcel·les de l’àmbit d’aquest Pla Especial, pre-senten una forma sensiblementrectangular, segons queda definit als plànols. Presenta unes mesures aproximades 229,40 m per 90,93 m. El costat llarg està alineat amb el carrer Ronda de Mar.En un dels quatre edificis hi hau-

rà Mercadona, amb un sostre co-mercial de 2.500 m2 dels 6.624 m2 que podria ocupar i que, de moment, no executa perquè edi-ficarà una planta baixa i un pàr-quing. Els altres tres contindran grans botigues d’esports, brico-latge, jardineria i decoració o del sector de la restauració. De fet, ja s’han interessat pel projecte grans marques com Decathlon i Aki, que ja tenen botigues a Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Gel-trú. Els altres contenidors tindran 2.300 m2, 5.100 m2 i 3.700 m2 de sostre comercial. Pel que fa a la superfície d’aparcament, si es construís tot el que el pla especial permet, hi hauria 432 places de pàrquing,

OLGA AIBAR

ubicades a l’illa del darrere i a sota dels edificis.Els titulars dels terrenys de la

parcel·la CT-1 (que ocupa el 60,72% del total de l’àmbit d’aquest pla) són la societat Ba-

L’aprovació del pla especial de la Girada II dóna llum verda al nou centre comercial però, de moment, no hi haurà cinemes per motius econòmics

El centre comercial de la Girada, focus de dinamització econòmica de la Vila

constdel 2002, SL., amb un 35,52% de l’àmbit total i un 58’50% de la parcel·la CT-1; Ma-nel Durán Ventura (13’36% de l’àmbit total i un 22% d ela CT-2); Germans Bolet, S.L. (5’92% de l’àmbit total i el 9’75% de la CT-1); Ramon, Antonio, Joan i Ana Ma. Bolet Badia (5’92% de l’àmbit total i 9’75% de la CT-1). Les parcel·les CT-2a i CT-2b ocupen el 39,28 % del total de l’àmbit d’aquest pla. D’aquest, el 12,57% és propietat de la societat barcelonina Tamburini Blanch, S.L. mentre que RATIS-BONA Promociones y Gestiones Inmobiliarias RATISBONA SL & CIA. S. COM., té el 26,71 %.El regidor d’Urbanisme a

l’Ajuntament de Vilafranca, Josep Maria Martí, afirmava que el pla especial “permet un tipus de co-merç que fins ara no tenia cabuda a Vilafranca”, un tipus de comerç que, la majoria, anem a buscar a altres indrets com Vilanova, Sant Pere de Ribes o Barcelona, una fuga de clients que, des de Vila-franca es vol evitar. Un comerç, però, limitat a grans botigues per evitar perjudicar el comerç local. De fet, en aquesta qüestió hi ha jugat un paper clau l’associació de comerciants “Cen-tre Vila”, que temia que un equi-pament de les característiques que es plantejava fa uns anys, un estil semblant al de L’illa Diagonal de Barcelona, els acabés mermant el

EL PLA ESPECIAL PERMET UN TIPUS DE COMERÇ QUE, FINS ARA, NO TENIA CABUDA A VILAFRANCA

Penedès Econòmic 3juliol 2012

L’ANÀLISI

negoci i deixés buit i sense vida el centre de la ciutat. I no era deba-des, ja que un estudi realitzat pel Patronat de Comerç i Turisme, apuntava que un 30% de les boti-gues del centre haurien de tancar, si es desenvolupés un model simi-lar al de la ciutat comtal.Fins al moment, no està clar si el centre comercial inclourà cine-mes, ja que l’Ajuntament no en té constància i no pot obligar el sector privat a posar-ne. De fet, la societat Milà Center, propietària dels terrenys on havien de fer-se els multicinemes, n’ha venut una part a Mercadona. Una venda contra la qual l’associació “Centre Vila” va interposar un contenciós perquè consideren que la societat hauria de retornar a l’Incasòl els terrenys ja que no s’hi va edificar en els quatre anys que tenia de termini. En aquests moments, el contenciós està aturat a l’espera

de la celebració de l’assemblea ge-neral de socis del “Centre Vila”, prevista per al setembre. Així es va decidir en la reunió informa-tiva que l’associació va celebrar l’11 de juliol al Casal per explicar detalladament als associats el pro-jecte i les implicacions que podria comportar per al comerç local si, tal com era previst, s’aprovava el projecte en el ple municipal del 24 de juliol.Durant el debat en el ple, des d’ERC es va insistir què troben a faltar un percentatge destinat a oci cultural en el projecte. El regidor Pep Quelart va criticar els canvis de posicionament, tant de CiU i PSC, sobre el centre co-mercial al llarg dels anys que ha durat el procés i el fet que totes les propostes incloïen cinemes i ofertes d’oci.Sobre aquest aspecte, el regidor d’Urbanisme, afirmava a Penedès Econòmic que “el projecte actual és molt diferent del que hi havia abans, que era un centre comecial pur i dur, en el qual podien ubi-car fins a 70 botigues. Aquest no és el model de ciutat que entenem nosaltres”. De fet, en la memòria informa-tiva del pla especial, a la qual ha tingut accès Penedès Econòmic, s’afirma que, en l’actualitat, do-nades les possibilitats que es presentin dins del context de l’economia a curt i a llarg ter-mini, “es considera inviable una proposta d’edificació conjunta o simultània, per les dificultats reals d’obtenció de finançament per al desenvolupament conjunt de les edificacions del projecte”. Per aquesta raó, es deixa sense efecte l’acord de la Junta del Govern Lo-cal del 12 de febrer de 2007, que obligava a incloure la construc-ció de multicines com a part del conjunt d’edificacions, per poder “desenvolupar el sector d’acord a les possibilitats reals que presenta l’economia actual”. La memòria també apunta que, en l’actualitat, “existeixen acords comercials i d’interès per part d’operadors comercials per instal·lar-se a la zona, sempre que existeixi la pos-

sibilitat d’instal·lar-se sense la necessitat de dependre de tercers operadors i activitats”.El grup d’ICV-EUiA va demanar durant la discussió d’aquest punt el ple una millor accessibilitat i mobilitat per comunicar el centre de la vila amb la zona de la Gi-rada, a més d’un aparcament de

bicicletes. Per Bernat Villarroya, és “lògic que el terreny comercial es destini a grans superfícies co-mercials, però cal acompanyar-ho d’actuacions de cohesió socials amb els comerços que es trobin al centre de la Vila”. La CUP va presentar una bate-ria de millores pel projecte. La primera d’elles demanava que les empreses tinguessin un compro-

mís social, laboral i amb el terri-tori per poder vendre productes de proximitat. També veien ne-cessari un Pla estratègic comer-cial i un informe de l’impacte econòmic sobre el comerç inte-rior de Vilafranca. D’altra banda, els agradaria que l’Ajuntament reunís un major consens del pro-jecte de centre comercial amb les associacions de comerciants de la Vila. El PP, PSC i CiU van destacar la creació de llocs de treball que es produirà amb l’obertura de Mer-cadona i altres botigues, a més de l’ampliació de l’oferta comercial de la vila. L’alcalde, Pere Regull, va comen-tar que “hem d’aconseguir donar la possibilitat, a la població de Vilafranca i de l’Alt Penedès, de trobar l’oferta que necessiten”.El temps d’espera per a l’aprovació del projecte ha estat durament criticat pels propietaris dels te-rrenys que fa més de deu anys que esperen poden desenvolupar la zona. De fet, el que ha desencallat ara el projecte no ha estat un acord dels propietaris, sinó dels grups polítics de l’Ajuntament, un acord que podria haver-se pro-

duït abans i ja faria diversos anys que s’hauria fet realitat el projec-te. Alguns dels interessats afirma-ven de forma anònima que “hi hagut molta demagògia, tant dels governants com de l’oposició, en aquest afer; hem perdut molt de temps en debats estèrils i ara ho paguem tots”. Crítiques a banda, el que està clar és que, finalment, el projecte del centre comercial de la Girada tira endavant i serà una realitat que revitalitzarà el barri amb un gran supermercat, que era la principal demanda dels veïns, i grans boti-gues que atrauran molts clients, tant de Vilafranca i comarca, com de les rodalies, amb el que això implica de possibilitat de negoci per als establiments del barri.A partir d’ara, ja es podran de-manar les primeres llicències d’obres a l’Ajuntament de Vila-franca. Tanmateix, segons esta-bleix el dictamen del Pla especial, per a la concessió de la llicència d’obres de la primera edifica-ció que es construeixi, s’haurà de presentar conjuntament un projecte d’urbanització de la to-talitat de l’espai lliure privat, el qual serà vinculant per a totes les parcel·les.

La parcel·la CT-1:Amb una superfície de 16.774,00 m2, és en l’actualitat una parcel·la in-divisa, encara que es defi-neix en aquest pla com a dues “zones d’edificació”: CT-1 (zona EDIFICI 1) de 9.812,79 m2 de superfície, i CT-1 (zona EDIFICI 2) de superfície 6961,21 m2 (EDIFICIS 2a i 2b).

La parcel·la CT-2a:Té una superfície de 3.472,96 m2 (EDIFICI 3)

CT-2b:Té una superfície de 7.380,04 m2 (EDIFICI 4).

Superfície edificable:Edifici 2a: 1.482,92 m2Edifici 2b: 1.314,40 m2Edifici 1: 3.943,22 m2Edifici 3: 1.539,45 m2Edifici 4: 2.720 m2

DADES TÈCNIQUES

ES CONSIDERA INVIABLE UNA PROPOSTA D’EDIFICACIÓ CONJUNTA PER LA DIFICULTAT DE FINANÇAMENT


ACTUALITAT

L’atur a l’Alt Penedès arriba al 15’73% i ja afecta gairebé 8.800 penedesencs

Contràriament al que ha succeït al conjunt de Catalunya, on el descens de l’atur ha estat el més important registrat durant el mes de juny en 16 anys, la taxa d’atur ha pujat a la nostra comarca du-rant el mes de juny un 0’51%, després de tres mesos consecutius de baixades. En concret, 45 per-sones van ingressar a les fi les de l’INEM i ja són un total de 8.796 els penedesencs que es troben sense feina. La taxa d’atur regis-trat de juny és del 15,73%, se-gons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomuni-tat Penedès Garraf.Aquesta dada contrasta amb la si-tuació de les comarques costane-res com el Garraf, on la incidència del turisme estiuenc és major, fet que ha comportat noves contrac-tacions i ha implicat que hi hagi 13.093 parats registrats al juny, és a dir, 874 desocupats més (+7%) que un any enrere i 529 menys (-4%) que al maig d’enguany. La taxa d’atur registrat de juny és del 16,42%. Per sectors, en el de l’agricultura l’atur va pujar al juny a l’Alt Pene-dès un 19’81%, segurament pel fi nal de l’esporga, mentre que a la indústria va baixar un 0’99%, a la construcció va caure un 2’91%, al sector serveis va pujar un 0’50% i 13 persones (-2’09%) estaven sense ocupació anterior. Les activitats administratives i serveis auxiliars tenen 19 parats més (+1,60%) i les activitats pro-fessionals, científi ques i tècniques 12 desocupats més (+4,14%). Redueixen atur la construcció, les indústries manufactureres, el transport i emmagatzematge, en-

tre d’altres. En termes interanuals, la ocupa-ció ha baixat a l’Alt Penedès un 8’97%, cosa que representa un increment de 724 persones res-pecte el mateix període de l’any passat. Si mirem tot just cinc mesos enrere, l’atur ha caigut un 1’52%, el que vol dir que 130 persones més tenen feina. L’atur afecta un 51% d’homes i un 49% de dones, principalment d’entre els 35 i els 44 anys, segui-

da de la franja dels 25 als 34 i dels 45 als 54. Tanmateix, es dóna la circumstància que els homes atu-rats s’han reduït en 33 persones (-0,74%) mentre que les dones parades han augmentat en 78 persones (+1,83%) respecte al mes anterior. Els municipis on l’atur és més elevat són Torrelles de Foix, amb una taxa del 22,72%, se-guit de Sant Quintí de Mediona (19,08%), Vilafranca (18,44%) i Santa Margarida i els Monjos (18,40%), mentre que els que tenen més ocupació són Vilobí (8,94%), Les Cabanyes (9,24%) i Torrelavit (9,32%).La contractació registrada en el segon trimestre de l’any va ser de 7.078 persones, la majoria (2.848) per circumstancies relacionades

En el segon trimestre de l’any, es van signar 7.078 nous contractes, la majoria per circumstàncies relacionades amb la producció

contractes més), mentre que els indefi nits gairebé no han variat (+0,6%; 125 més). En el cas d’Espanya, s’observa una certa desacceleració, tot i que el ritme de creixement és molt més intens (+12%) que a Cata-lunya. En el conjunt de l’Estat, l’atur es redueix un 2,1% intermensual-ment (98.853 aturats menys) mentre que s’incrementa un 12% interanualment (493.468 aturats més). En termes interanuals, les comunitats que registren un in-crement més important són Cas-tella i Lleó (+18,4%), Cantàbria (+18,2%) i Astúries (+17,5%).

amb la producció, 2.615 van ser contractes per Obra i Servei, 916 d’interinitat, 618 indefi nits, 7 de formació, 18 de pràctiques, 14 de relleu, 28 jubilacions parcials i 14 d’altres tipus.A Catalunya, l’atur va caure al juny per quart mes consecutiu, situant-se la xifra d’aturats regis-trats en 615.576. Aquest descens ha estat el més intens dels últims quatre mesos (-2,4%; 15.356 aturats menys); però comparant amb els mesos de juny d’anys anteriors, la reducció ha estat la més lleu (-3,3% el 2009; -3,6% el 2010, i -3,2% el 2011). En balanç anual, l’atur ha aug-mentat de 39.182 persones (+6,8%); una mica més del que ho va fer al maig (+6%). El des-cens ha estat més intens entre

els homes (-2,9% enfront del -1,9% de les dones) i sobretot en-tre els joves (-9,8%). Per sectors d’activitat, l’agricultura ha estat l’únic sector on ha augmentat el nombre d’aturats (+0,1%), i en l’altre extrem hi ha els serveis que és el sector on més s’ha reduït l’atur (-2,7%; 10.319 persones menys). Al juny es comptabilitzen 200.266 contractes laborals a Catalunya: 20.348 indefi nits (el 10,2%) i 179.918 temporals (el 89,8%). Respecte de maig, la contracta-ció ha crescut un 10,8% (19.576 contractes més), fonamentalment els temporals (+12,1%; 19.451

L’ATUR HA PUJAT UN 0’51% A LA COMARCA RESPECTE AL MES PASSAT, PRINCIPALMENT A L’AGRICULTURA

Font: Xarxa d’Observatoris Locals del Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona a partir de les dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Aturats a Espanya

Aturats a Catalunya

Aturats al Penedès

615.576 = 22,2%

4.615.269 = 24,4%

8.796 = 15,73%

OLGA AIBAR


Un total de tres projectes de des-envolupament rural i urbà a l’Alt Penedès seran subvencionats pel programa FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional). De la comarca es van presentar dotze projectes, vuit dels quals no van rebre subvenció i el pro-jecte restant, el de la depuradora d’aigües residuals de Subirats, va ser desestimat. Els projectes de Sant Quintí de Mediona, els Monjos i Sant Cugat Sesgarri-gues, han estat els escollits per Europa. En concret cada ajunta-ment rebrà una dotació correspo-nent a la meitat del pressupost. En total, els fons FEDER, ges-tionats per la Direcció General d’Administració Local, destina-ran 24,5 milions d’euros repartits en 97 projectes.Un dels projectes que no rebrà subvenció europea és el de la nova biblioteca i arxiu municipal a l’edifici de les antigues escoles municipals de Sant Sadurní. Des de l’Ajuntament segueixen inte-ressats a tirar endavant el projec-te, per al qual disposen 770.000 euros dels 2,8 milions del cost total calculat. De moment, bus-caran finançament a la Diputació de Barcelona i la Generalitat, per la via del seu Arxiu, i així no per-judicar les arques municipals.El projecte per recuperar la masia de Can Balaguer, a Castellet i la Gornal, per destinar-la a centre de formació forestal també haurà d’esperar. La idea és gestionar mi-llor la zona forestal a través d’una protecció més acurada i personal format per tal de reduir els incen-dis. Amb un milió de pressupost, l’Ajuntament mirarà d’obtenir fons del PUOSC i la Xarxa de Municipis de la Diputació.Tampoc s’han aprovat les millo-res d’accessibilitat al conjunt mo-numental de Sant Martí Sarroca; les rehabilitacions del palau dels Marquesos de Llió, a Sant Pere de Riudebitlles, i la sala de la Socie-tat Cultural Hortonenca, a Sant Llorenç d’Hortons; els nous equi-paments del Palau Reial del Vi, a Vilafranca, la segona fase de la pista polivalent de Pontons, el pla per conservar l’església de Santa Magdalena del Pla del Penedès, i el Sender de la Via Augusta.

LÍDIA OÑATE

Sant Quintí, els Monjos i Sant Cugat Sesgarrigues rebran la meitat de dotació per als seus projectes de desenvolupament local i urbà

Els fons europeus subvencionaran el 25% dels projectes de l’Alt Penedès

Ajuntament de Sant Quintí de Mediona

El projecte de l’espai Joan Amades - Les Deus està seg-mentat en dues parts i pretén unir les dimensions del patri-moni cultural i el natural. Amb un pressupost de 911.028,44 euros, l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona vol posar en funcionament un equipa-ment que faci les funcions de Casal de la Festa Major, però també de punt de trobada, as-saig i oferir espais de taller. Al-hora busca que sigui un Cen-tre d’Interpretació del folklore català i quintinenc a través de

la figura de l’etnòleg i folklorista Joan Amades. L’Ajuntament l’ha escollit pel seu vincle amb el mu-nicipi, ja que Amades va estar ca-sat amb una quintinenca i va fer vida durant força anys al poble.La idea del projecte és “recollir tot el folklore i tradicions festives centenàries lligades a la Festa Ma-jor i Corpus”, explicava l’alcalde de Sant Quintí, Ramon Creixell. A més, es vol donar èmfasi als balls centenaris que han tingut presència al municipi de forma ininterrompuda com els gegants, capgrossos, el drac, els bastoners

o el ball de diables. A més s’exposaran els balls que s’han anat recupe-rant en els darrers anys com el ball de pandere-tes, el d’en Serrallonga, o el de les gitanes. Un altre apartat explica-rà la situació geogràfica i història de Sant Quintí.La dimensió del patrimoni natu-ral inclourà tres zones: Mediona, el riu Bitlles, i les Deus. A través de la figura del riu, es narrarà l’esdevenir de Sant Quintí al llarg de la història. També es buscarà

que els visitants atrets per les Deus aprenguin sobre el mu-nicipi. “Amb aquest projecte volem reactivar la vida comer-cial i cultural de Sant Quintí”, comentava Creixell.

Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues

L’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues realitzarà diverses actuacions emmarcades en el Projecte de Desenvolupament Turístic del municipi, valo-rades en 421.314,20 euros. Una d’elles és l’arranjament de les fresqueres que es van localitzar fa més de quatre anys sota la plaça de l’església, quan s’estaven fent unes obres. Des de l’Ajuntament volen donar a conèixer les fresque-res, unes càmeres que servien per conservar els aliments. Per l’alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues, Montse Albet

Noya, és “una mostra de la ma-nera de fer i viure d’abans que te-nim l’oportunitat de veure”. Des del punt de vista antropològic és una troballa molt important. Actualment, la Diputació de Barcelona està realitzant una in-vestigació sobre el seu valor. Fins al moment se sap que moltes de les fresqueres, fetes d’argila, eren comunitàries i emmagatzemaven aliments quotidians de l’època com la cansalada, cereals, queviu-res frescos, etc. La majoria d’elles estan intactes, cosa que augmenta el valor.Actualment l’equip de govern està

treballant en el projecte bàsic, que incorpora una senyalització al municipi i l’adequació d’un espai de centre de promoció turística, vinculat a les fresqueres, a la plaça de l’Església. “És un projec-te molt ben pensat i molt important per a la dina-mització econòmica del municipi a través de la promoció turística”, explicava Albet Noya.D’altra banda, també es dissenya-rà i implementarà un projecte de desenvolupament turístic a través de les Tecnologies de la Infor-

mació i de la Comunicació. La idea és que els visitants puguin fer consultes via mòbil a través de les xarxes socials, a més de disposar d’informació a la Xar-xa relacionada amb les fresque-res i Sant Cugat Sesgarrigues.

Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

El projecte dels Monjos, valo-rat en 635.590,10 euros, està segmentat en dues fases i se centra en la rehabilització de les cobertes de l’ala nord i de llevant del castell i convent de Penyafort. Amb l’import del fons europeu es durà a terme la primera d’elles, que consis-teix a rehabilitar la coberta de la zona de l’església, la façana lateral i la torratxa, que és la part més malmesa del castell.Des de l’Ajuntament esperen que el concurs i la licitació de les obres es facin abans que

acabi l’any i, així, l’obra es podria executar a principis de l’any que ve. Les obres s’allargarien diver-sos mesos i a finals de 2013 es-taria acabada. Imma Ferret, alcal-dessa dels Monjos, va comentar a Penedès Econòmic que l’equip de govern està “molt content, ja que gràcies a aquesta aportació podrem tirar endavant la rehabi-litació de la coberta del Castell i, en un futur, de tot el conjunt”.Aquesta rehabilitació va lligada a un projecte d’arranjament de la zona del celler per posar en valor els espais municipals i patrimo-

nials. Així s’augmentarà l’oferta turística del mu-nicipi, que actualment ja rep força visitants, grà-cies a les visites guiades al castell, els refugis i el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), entre altres equipaments. “Cada vegada estem impulsant més el paquet turístic, sobretot des que van assistir al Saló del Turisme d’enguany”, explicava Ferret. Amb la zona del castell i l’església renovada esperen aug-

mentar visitants i promocionar encara més el turisme patrimo-nial i cultural i, de retruc, el co-mercial i gastronòmic, que any rere any va guanyant adeptes com amb la Fira Remeiart.

ACTUALITAT


ACTUALITAT

Els altpenedesencs han signat 122 testaments menys entre 2006 i 2011, segons dades del Col·legi de Notaris de Catalun-ya. Això suposa una reducció del 9%, que coincideix amb la que ha tingut lloc a tot el territori català, on el 2011 es van signar un total de 109.730 testaments, 10.000 menys que al 2006. Precisament l’any passat va ser dels pitjors pel que fa a la signa-tura de testaments, tant a Cata-lunya com a la nostra comarca, i se situa a nivells de fa 10 anys (1.290 testaments el 2001), i això tenint en compte que aleshores a l’Alt Penedès hi havia un 32,6% menys de població. La caiguda de testaments es tro-ba en la reducció de la compra d’habitatges des que el 2007 va començar la crisi econòmica.Per províncies, Barcelona és on se signen més testaments. Con-cretament el 2011 se’n van ator-gar un total de 80.044, prop de 12.000 menys que el 2006, just abans d’iniciar-se la tendència decreixent. Girona i Tarragona, amb 12.032 i 11.275 testaments signats respectivament, se situen en segon i tercer lloc, seguides de Lleida, on la xifra de testaments l’any 2011 se situa en 6.379.El notari de Vilafranca Francisco Javier Ferreres Ortí, delegat del Districte de Vila-

franca al Col·legi de Notaris de Catalunya, que és el que engloba tota la comarca de l’Alt Penedès, considera que aquesta davallada de testaments és “raonable” i de fet “hauria esperat una baixa-da més gran” perquè “el que no era normal era la signatura de tantes hipoteques” a causa de la bombolla immobiliària. Ferreres pensa que “hem d’arribar a una estabilització, a un nivell estàn-dard, normalitzat”, en el nombre d’hipoteques.

Si ens fixem en l’evolució dels darrers anys a l’Alt Penedès, des de just abans de la crisi, veurem com la tendència de testaments ha anat a la baixa. Tot i així, es dóna una peculiaritat que no té lloc a Catalunya. Mentre que el 2006 a tot el territori català es va assolir la xifra més alta de testa-ments, a l’Alt Penedès això passa el 2010, segurament per un efec-

te rebot després que el 2009 quedés una plaça de

notari vacant

IVET BOLTÀ a Sant Sadurní i baixessin molt els testaments. De tota manera, conclou el notari, “hem de mirar en genèric, i es veu una tendència general a la baixa”.Ferreres destaca que, malgrat tot, un 80% dels catalans opta per fer testaments, davant del 60% dels ciutadans de la resta de l’estat. El notari es mostra optimista: “Que el 80% dels catalans facin testa-ment explica que la gent aprecia les bondats del sistema, que els dóna una solució ja que ordena la successió d’una manera rao-nable i correcta”. Per Francisco Javier Ferreres, “els catalans som molt pràctics i de caràcter inde-pendent, i ens agrada deixar les coses ordenades de la manera que vulguem. I tenim el Dret Civil Català, que ens permet fer el tes-tament amb moltes possibilitats, i fins i tot canviar-lo al llarg de la vida segons les circumstàncies”. El notari defensa que fer el tes-tament és útil perquè l’herència quedi a mans de qui cadascú de-cideixi i no segons dicti la llei, que no diferencia en les particu-laritats i tracta l’herència a parts iguals. Fer un testament és senzill i no arriba als 40 euros, un cost congelat des de 1989. L’augment de l’esperança de vida ha endarrerit 10 anys l’edat en què es firma el testament. El grup fins a 70 anys ha superat, amb 22.847 testaments signats a tot Catalun-ya, la franja que tradicionalment encapçalava la classificació, els de 50 a 60 anys, que han firmat 558 testaments menys. Sobre la població d’entre 40 i 50 anys, Fe-rreres pensa que ara estan amb la batalla del dia a dia per arribar a

final de mes, però que més en-davant faran el testament.Amb l’augment de l’esperança de vida, els ciutadans de 80 a

90 anys i de més de 90 han as-solit màxims històrics de signa-tura de testaments l’any 2011.

Catalunya continua sent el territori on més testaments se signen, un 80%, davant del 60% de ciutadans que ho fan a la resta d’Espanya

Els testaments a l’Alt Penedès i a Catalunya baixen un 9% per la crisi

L’AUGMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA ENDAR-REREIX EN 10 ANYS L’EDAT EN QUÈ SE SOLIEN SIGNAR MÉS TESTAMENTS

L’any passat també va ser quan es va arribar a una diferència més gran de testaments signats entre homes i dones en favor de les do-nes (56%). Els casats segueixen sent els que més en fan (un 60%) però s’aprecia una lleugera dismi-nució l’any passat.La signatura de testaments no és el que més ha disminuït de l’activitat notarial, però delata

l’estat en què es troba el sector. El Col·legi de Notaris quantifica el descens de l’activitat en pràc-ticament un 50% en el període 2006-2012, sent especialment remarcables el descens en la cons-titució de societats (50%) i en les transaccions immobiliàries (70%). Una manera de compen-sar la reducció de la feina que desenvolupen els notaris seria si s’aprovés el pla estratègic plan-

tejat pel ministre de Justícia, Al-berto Ruiz-Gallardón, perquè els notaris, en tant que funcionaris, puguin assumir tasques no con-flictives, com divorcis amb pa-relles sense fills o casaments, per descongestionar la justícia.Els notaris veuen aquesta pos-sibilitat com un servei més a la societat, no per contrarestar la baixada d’activitat. Ferreres asse-gura que “no s’ha de centrar tot en el tema immobiliari; si puja o baixa l’activitat, t’adaptes”, i que en la vida ordinària es requereixen molts altres serveis dels notaris, com tractar esquerdes, xocs de vehicles o, en el cas de Vilafranca, transaccions de finques rústiques. El delegat del Col·legi a Vilafran-ca insisteix que “la idea és donar un servei a les persones, donar-los una solució a un problema”, i tot això ho fan molt a prop de la gent, ajudant-los en el que calgui: “Si cal anar a un hospital perquè volen deixar fet un testament, agafes el cotxe i hi vas”. El nombre de notaris de l’Alt Penedès són sis, distribuïts entre Vilafranca (4), Sant Sadurní (1) i els Monjos (1), englobats en l’anomenat Districte de Vilafran-ca. El delegat Ferreres considera que n’hi ha suficients perquè trac-ten els temes amb celeritat, amb dos dies de màxim.

LA FRENADA IMMOBILIÀRIA I DE CONSTITUCIÓ D’EMPRESES FA BAIXAR L’ACTIVITAT NOTARIAL UN 50%

1

4Vilafranca

Sta. Margaridai els Monjos

1St. Sadurní

d’Anoia

Notaris a l’Alt Penedès


ACTUALITAT

Les vinyes del Penedès són una de les imatges d’una nova campanya de promoció turística impulsa-da pel Departament d’Empresa i Ocupació i l’Agència Catalana de Turisme (ACT) de la Gene-ralitat sota el lema “Catalunya. M’agrada compartir”.La Generalitat de Catalunya ha apostat per una campanya que prioritza l’originalitat i la crea-tivitat per tal de rendibilitzar al màxim la inversió amb el me-nor cost possible. Aquest estiu, l’objectiu principal que perse-gueix la Generalitat amb aquesta campanya és reforçar el mercat de proximitat català, el de la resta d’Espanya i, a escala internacio-nal, l’europeu.La campanya es caracteritza per la voluntat de trobar la màxima col·laboració ciutadana - empre-ses, entitats, ciutadans catalans i turistes - en la difusió dels atrac-

tius turístics de Catalunya.La campanya té com a epicentre Internet i l’entorn 2.0. El bloc de campanya i les xarxes socials són els elements centrals a partir dels quals s’articulen la resta d’accions i es converteixen en plataformes de promoció i sobretot canals de participació i d’interacció en temps real amb el públic, a través d’accions promocionals, concur-sos i sorteigs.Una de les novetats destacades és la creació de la figura dels “am-baixadors sobre rodes de Cata-lunya”, que ofereix la possibili-tat d’incorporar les imatges de la campanya turística a tots els propietaris de tràilers, autobusos i autocars de transport que ho desitgin i que poden convertir-los en elements de publicitat rodant de Catalunya de manera gratuïta.A aquesta campanya s’ha adherit recentment l’empresa penedes-enca Transports Montserrat per rotular els seus vehicles de merca-deries que realitzen rutes interna-

cionals. D’aquesta manera, “con-tribuïm a traslladar la imatge de les vinyes del Penedès per Europa per poder atraure més turistes”, segons Montserrat Montserrat, directora comercial. Transports Montserrat ja va ser pionera fa més de 50 anys en re-tolar i identificar tots els camions de la seva flota, no amb número,

com feien altres empreses del sec-tor, sinó batejar els camions amb noms molt arrelats en la cultura catalana com l’Hereu, la Pubilla, l’Empordà, Cavall Bernat, Costa Brava o Catalunya. Per això, se-gons fonts de l’empresa, des del primer moment es van apuntar a aquesta nova iniciativa de retolar i promocionar Catalunya per tot

Transports Montserrat promociona les vinyes del Penedès per tot Europa

Europa.L’Agència Catalana de Turisme assumeix la retolació dels vehi-cles, que es durà a terme a tallers ubicats a les quatre demarcacions catalanes. A través del bloc de la campanya magradacompartir.ca-talunya.com, es pot triar l’idioma i la imatge que es vulgui lluir a la part posterior del vehicle.

REDACCIÓ

Foto

: Fèl

ix M

iró


ACTUALITAT

Després d’uns mesos des que es-clatés l’estafa de les participacions preferents, les entitats bancàries que havien venut aquests pro-ductes complexos i d’alt risc han començat a oferir solucions a les persones afectades. L’objectiu és convertir aquests productes, cata-logats com a “tòxics” per la Unió Europea, en altres més segurs pels bancs com els dipòsits, les accions o els bons convertibles.

Dipòsits És l’opció que més acceptació té entre els afectats. L’oferirà Banc Mare Nostrum (BMN), Caja Es-paña-Duero i Cajasur, a més de Bankia, que planteja la mateixa alternativa per als més de 3.000 milions que encara té en circula-ció procedents de dues emissions fetes per l’antiga Caja Madrid.

Es tracta de bescanviar les parti-cipacions preferents per dipòsits amb una rendibilitat, que varia segons l’entitat bancària. En el cas de BMN, ofereixen un interès del 2,65%. La liquiditat es po-drà recuperar als quatre anys, tot i que el client podrà avançar-ho un any a canvi de renunciar als interessos del darrer trimestre. Aquest és uns dels terminis més curts que han ofert els diferents bancs. Segons fonts de Caixa Penedès, l’oferta ha tingut molt bona acollida i ja han aconseguit canviar més d’un 91% de les par-ticipacions preferents. El termini fi nalitzarà aquest 31 de juliol.

Bescanvi per accionsEl canvi per accions és un risc si es té en compte la situació actual del mercat. Banc Santander va oferir un canvi per títols de manera im-mediata. Aquest any les accions de l’entitat han perdut un 8,75%

del seu valor. El Banc Sabadell, que va absorbir la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), ha triat la mateixa opció, però amb un seguit de condicions. El bescan-vi s’ha fet efectiu pel 90% de les participacions preferents en curs. Si els ja accionistes esperen fi ns al 31 de desembre per efectuar el bescanvi, el Banc Sabadell ofereix el 12% més sobre el preu que en aquest moment tinguin les seves accions en borsa. A partir de l’1 de gener els títols del banc ja valen el 46% menys. Aquesta oferta (del 12% més) seria bona només si el preu de les accions es recupera en els propers mesos. En cas contrari podria comportar pèrdues.

Bons convertiblesÉs l’opció que més s’ha repetit. És un altre producte complex, però

LÍDIA OÑATE

Dipòsits, accions o bons convertibles són les tres alternatives que ofereix la banca per donar una solució als afectats per les preferents

La banca se les enginya per assimilar el risc de les participacions preferents

recupera la liquiditat del client en un termini determinat: es con-verteix en accions, i aquestes es poden vendre. CaixaBank, Ban-ca Cívica, BBVA, Banc Popular i Bankinter han ofert aquesta op-ció. En el cas de CaixaBank can-via el 30% de les preferents per accions (amb venciment el 2012 i juny del 2013) i en obligacions subordinades, però amb un ter-mini de deu anys (fi ns el 2022).

Entitats ja subhastadesLes fi rmes subhastades podran donar una solució per a les seves participacions prefents segons el que hagi proposat el banc que les ha comprat. A diferència de la CAM, adquirida per Banc Sa-badell, per a Unnim, lliurada al BBVA, encara no existeix una so-lució clara per les seves preferents.

Es podrien canviar per bons con-vertibles, però la integració total amb el banc no serà efectiva fi ns al segon semestre de 2012.

Entitats pendents de subhastar Banc de València, Catalunya Caixa i Novagalicia Banc no han plante-jat cap solució global als afectats per les participacions preferents. Catalunya Caixa comptava oferir una via als afectats (té 500 milio-ns en preferents) una vegada es produís la subhasta. Mentrestant, l’entitat ofereix solucions perso-nalitzades als seus clients.En el cas de Novagalicia Banc, tot i afi rmar treballar en una solució per als seus 43.000 afectats, s’ha convertit en el primer banc con-demnat a tornar els diners a uns clients que van adquirir el pro-ducte el 2008.

BMN OFEREIX RECUPERAR LA INVERSIÓ EN PREFERENTS MÉS INTERESSOS EN QUATRE ANYS

Productes que ofereixen els bancs a canvi de les participacions preferents

Accions del Sabadell

IMMEDIATA

No se sap les condicions però es preveu que siguin

com les que va aplicarBanc Sabadell

Canvi per bonsconvertibles

PRETÉN CANVIAR LA MEITAT DELS 3.430 MILIONS EN

PREFERENTS AQUEST MES I L’ALTRA MEITAT AL JUNY DEL

2013

Els bons tenen unarendibilitat del 6,5%

anual

Canvi per accions

IMMEDIATA

Canvi del 90% de les preferents. Si es manté fins al 31 de desembre del 2012, ofereix el 12% més del valor dels títols. A partir del gener

les accions valen el 45% menys

Sense solucions

-

Té 903 milions en circulació amb 43.000 afectats


FINS AL JUNY DEL 2013

Els convertibles són un altre producte complex, que es con-verteixen sempre en accions

(renda variable). Mentre no són títols ordinaris, la rendibilitat

pel 100% de les preferents és de fins al 9% trimestral (depen-

drà de l’emissió.) Es podran canviar per accions.


FINS AL 2018

La rendibilitat oferta arriba al 6,75% anual -es paga trimestral- fins a l’abril

del 2018, quan es converteixen en accions. A més, s’ofereixen finestres

d’interès de liquiditat -o conversió anticipada- els dies 4 d’abril i 4

d’octubre de cada any

A l’espera del BBVA

-

Ha tornat a cancel·lar el pagament del cupó. La in-tegració amb BBVA, que la va comprar, no es produirà

fins al segon semestre de l’any

Sensesolucions

-Pendent desubhasta

Canvi de dipòsit

A CINC ANYS

Rendibilitat del 5% al venciment (l’interès es cobrarà al cap de 5 anys.) El canvi anterior va ser

per accions; els títols de Bankia han perdut el 71% del seu

valor des del gener

Sense solucions

-

Esperava oferir una solu-ció després de privatitza-ció, que s’ha endarrerit. Té un saldo viu de 500 milions en preferents

Dipòsits

TRES ANYS

Devolució del 100% mitjançant un dipòsit amb garantia del FGD transco-

rreguts tres anys

Canvi per dipòsits

QUATRE ANYS

Penalització del 2% si hi ha una amortització

anticipada. Es recuperael 100% de l’invertit

Canvi per dipòsits

QUATRE ANYS

Tipus d’interès de fins al 2,65% depenent d’allò

intervingut en preferències i data de subscripció

Tipus desolució

VENCIMENT

Observacions

Canvi per accions

IMMEDIATA

Les accions han perdut el 7% del valor en borsa des del mes

de gener

Canvi per dipòsits

CINC ANYS

100% del valor nominal,el canvi ha de ser per a la totalitat de l’invertit


AL 2014

Continua pagant el cupó, ja que no va entrar en pèrdues. Va

oferir canvi per bonsconvertibles amb venciment

al 2014, i un interèsanual del 7%

Obligacions subordinadesi bons convertibles

VENCIMENT AL JUNY DEL 2012,JUNY DEL 2013 I AL DEL 2022

Canvi del 30% en bons convertibles en accions (la meitat amb vencimental juny del 2012 i l’altre meitat al juny

del 2013) i el 70% restant enobligacions subordinades

a 10 anys.

L’OMIC DE VILAFRANCA HA ATÈS 40 CONSULTES

Prop de 40 persones han de-manat informació sobre les participacions preferents a l’Ofi cina Municipal del Con-sumidor de Vilafranca. Alguns d’ells han tramitat reclama-cions via administrativa. Des de l’OMIC afi rmen que molts clients ja han bescanviat les seves participacions pels pro-ductes que oferien les entitats bancàries, però aconsellen re-clamar una indemnització ja que “en el moment de vendre-les no es va informar deguda-ment del producte”, explica la tècnica de l’OMIC. Calculen que encara queda un 40% de participacions per bescanviar.


Enguany l’entrada de les vacances ha estat marcada per una nova bateria de retallades del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, molt més agressiva que les anteriors i amb la qual espera aconseguir recaptar 65.000 mi-lions d’euros en dos anys i mig. La pujada de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), sens dubte, ha estat la que més polèmica i in-dignació ha generat. A partir de l’1 de setembre, l’IVA passarà a

ACTUALITAT

Estocada als ajuntaments per la darrera bateria de retallades del president Rajoy

O. AIBAR - L. OÑATE

L’increment de l’IVA, la supressió de la paga extra als funcionaris i laretallada del subsidi d’atur han estat les mesures més polèmiques

ser del 18 al 21% en la majoria de productes. En el cas del reduït, el canvi serà de 8 al 10%, mentre que el superreduït es mantindrà en el 4%. Els ajuntaments seran els majors damnificats, ja que hauran de sumar als seus pressu-postos, ja tancats, una nova par-tida corresponent a l’augment de l’IVA, ja que no el poden desgra-var com les empreses. La despesa suposarà 500.000 euros anuals més a l’Ajuntament de Vilafran-ca, mentre que al de Sant Sadur-ní la xifra ascendeix als 120.000 euros. El seu alcalde, Josep Ma

Ribas, explica que amb la pujada de l’IVA, “deixarem de fer algu-

nes coses ja previstes, ja que no podem retallar despeses fixes com

la llum o l’aigua.” A nivell ciuta-dà, l’increment de tres punts de l’IVA no serà del tot real, ja que alguns productes i serveis, excepte els de primera necessitat, patiran augments molt més elevats pels canvis que s’han produït entre els grups de productes. Per exemple, anar al cinema o a la perruqueria suposarà un 13% més. Els funcionaris tampoc s’han sal-vat aquesta vegada. Perdran la paga extra de Nadal i veuran re-duïts els dies de lliure disposició.Una altra de les mesures és la re-ducció del subsidi d’atur. L’import

els pXavier Cardona, president de l’ADEG

El conjunt de les noves mesures i retallades del Govern de l’Estat és al-tament negatiu per a l’economia perquè su-posarà un retrocés en el consum i, de retruc, en la inversió, a més d’un impacte directe sobre l’ocupació. Sense un pa-quet de mesures que aju-din a revifar l’economia i a disminuir el nombre d’aturats del país, això no

servirà de res. L’augment de l’IVA suposarà un im-pacte sobre l’IRPF d’entre 13 o 15 punts que, o bé l’absorbeixen les compan-yies i empreses en base als seus beneficis, o bé dismi-nuirà encara més el con-sum, fet que serà mortal de necessitat. Respecte a la resta de mesures, em sem-bla una actitud miresable per part de l’Administració treure la paga de Nadal dels funcionaris quan te-nen tres ministeris que podrien tancar, en concret el d’Educació, Cultura i Sa-nitat. En el cas de Catalun-

ya, el tema encara és més greu. Les mesures engros-sen un altre greuge que, combinat, és insostenible i és el de l’atac constant i ferotge a la llengua i la cultura catalanes per part del Govern de Madrid, un setge que és predemocrà-tic i que apunta a un in-tent d’anihilació de la cul-tura catalana. La situació és descoratjant i pot petar en qualsevol moment.M’agradaria que les mesu-res que ha pres el Govern servissin per a solucionar els problemes que tenim, però no ho veig.

Francesc Simó, gerent de la UEP

Fa temps que des de les principals organitzacions empresarials i les insti-tucions econòmiques es proposava incrementar l’IVA i reduir les cotit-zacions empresarials a la Seguretat Social. Tanma-teix, el govern va primar l’increment del IRPF. El resultat ha estat més recaptació però menys consum. L’augment de l’IVA i la reducció de les

cotitzacions a la Seguretat Social que s’aplicaran al setembre són mesures que volen recaptar més i alhora millorar la competitivitat de l’economia productiva, a través de la devaluació de costos, ja que la devaluació monetària no es pot dur a terme per la pertinença a la Unió Econòmica i Mone-tària (zona euro). L’increment de preus durà a la contracció del con-sum, que repercutirà en el creixement econòmic en un context marcadament recessiu com l’actual. Tam-bé tindrà un impacte en

el sector turístic, un dels més dinàmics de la nostra economia, a llarg termini, ja que pot fer minvar el marge de les empreses que han contractat paquets per temporada i que ja tenen els preus compromesos. La mesura reforçarà els ingressos fiscals de l’Estat, però a un alt cost social, i només es podrà justificar si millora la percepció i la confiança de l’economia espanyola, es restableix el finançament extern i es normalitza la concessió de crèdits a empreses, famí-lies i administracions.

es Francesc Rica, secretari de la UGT

Retallar 65.000 milions d’euros és una barbari-tat per al consum i per l’activitat econòmica del país. Són diners que deixen d’entrar a l’Estat i que ens fan endinsar-nos en una espiral que con-demna a més retallades pressupostàries.A diferència del model econòmic d’altres països d’Europa, com França, on

s’apliquen més impostos a petrolieres, bancs i a les grans fortunes, el model polític espanyol està desti-nat a perjudicar la gent més feble del sistema i no grava les persones que guanyen molts diners. No s’està fent cap política d’estímul econòmic més enllà de la reforma laboral, que l’únic que fa és abartir els costos econòmics del país. Aquet fet implicarà que compe-tim amb països com els del Nord d’Àfrica i l’Àsia pels costos laborals perquè no podrem fer-ho per qualitat. Així que ens podem con-

vertir en “les màquiles” d’Europa. Molta gent està sense prestació d’atur i els joves marxen a treballar i a investigar a Europa o a altres països i s’enduen les patents fora. Els fun-cionaris han patit una reducció salarial del 22% i, en d’altres sectors de l’administració pública, s’ha arribat al 30% de re-tallada de sou i ja porten tres anys sense conveni. Si el govern no canvia de política econòmica, estem abocats a una crisi que s’allargarà més enllà del 2014-15.

Albert Rodríguez, CCOO de l’Alt Penedès-Garraf

Aquesta reforma deixa clar que estem davant d’un conjunt de mesu-res que volen desmuntar l’actual model social. No és una resposta als pro-blemes econòmics de la societat. És una bateria de propostes econòmiques, laborals, socials i institu-cionals que volen canviar les bases de l’organització social construïda al llarg

dels darrers anys.Aquestes últimes modifica-cions segueixen en la ma-teixa línea de fer recaure tot l’esforç en els mateixos: els treballadors i treballadores.No entraré a especificar quines són les noves mesu-res, però sí a incidir sobre alguns aspectes, com al fet que el subsidi per majors de 52 anys passa a ser a par-tir de 55 anys, es perden els salaris de tramitació, i altres mesures que no afavoreixen el creixement i la sortida de la crisi i augmentaran la po-bresa i la desigualtat. Sigui l’IVA, la prestació d’atur o

la paga extra, són mesures que augmenten la pobresa de les persones. Aquesta última actuació del go-vern respon al desig de trencar el paper dels sin-dicats que, fins ara, era el de mantenir un equilibri entre patronals i treballa-dors, i, alhora, fer d’agent de cohesió social. En definitiva, creiem que aquesta Reforma Laboral no ens traurà de la cri-si, no farà baixar l’índex d’atur, empobreix les persones i condemna els joves i els sectors mes des-protegits.

L’AUGMENT DE L’IVA SUPOSARÀ 500.000€ MÉS A L’AJUNTAMENT VILAFRANQUÍ

es mantindrà en els primers sis mesos, però baixarà fins a la mei-tat en els següents mesos amb un màxim de 24 mensualitats.Un dels canvis que afectarà el fu-tur de l’Administració local és la reducció del 30% dels regidors. Pels partits polítics vilafranquins és una “mesura populista”, ja que molt probablement deixaran de ser regidors aquells que tinguin una dedicació menor. A més, “es debilitarà els governs i es posarà en perill la bona governabilitat”, ja que els regidors hauran de re-partir-se més àrees de treball.


ACTUALITAT

Hi havia una vegada, ... Un home que va decidir cavar un pou en un terreny que posseïa. Va triar un lloc i va aprofundir fins als cinc metres, però no va trobar aigua. Pensant que aque-ll no era el lloc idoni, va buscar un altre lloc i es va esforçar més, arribant fins als set metres, però aquesta vegada tampoc va trobar aigua. Va decidir provar una tercera ocasió en un altre lloc, i cavar en-cara molt més, però quan va arribar als deu metres, va concloure que en el seu terreny no hi havia aigua i que el millor era vendre’l.Un dia va anar a visitar l’home al qual havia venut el terreny, i es va trobar amb un preciós pou.- Amic, molt has hagut de cavar per trobar aigua; re-cordo que jo vaig picar més de vint metres i no vaig tro-bar ni rastre, va dir-li.- T’equivoques, va contes-tar-li. La veritat és que jo només he excavat dotze metres, però, a diferència de tu, sempre ho vaig fer al mateix lloc.

L’esforç és un d’aquells valors que, fa pocs anys, començàvem a oblidar. En temps d’opulència, tot sol ser molt més fàcil. La situació actual ens fa re-viure el que sovint anome-no els “nous vells valors”. Ara que tot costa molt més,

tornem a retrobar el signifi-cat de vells valors, com el de l’esforç i en conseqüèn-cia tornem a valorar més la consecució de les nostres fites (el que aconseguim i el que tenim). L’esforç no és un fi en si mateix, sinó un mitjà ne-cessari per assolir deter-minats objectius.Cal transmetre la idea que tan sols és possible as-solir un determinat fi mit-jançant l’esforç, i que tan sols aquells que realment insisteixen i són constants en el temps, poden assolir els seus objectius.No hi ha cap personatge rellevant que hagi assolit l’èxit sense una immensa dosi de tenacitat i de cons-tància en el treball.Una persona incapaç d’esforçar-se mai acon-segueix realitzar els seus somnis i viu subjecta a allò que la vida li dóna. Corre el risc de portar una exis-tència de mancances i limitacions en tots els as-pectes. Combrego amb la idea que no existeix el fracàs, excepte quan deixem d’esforçar-nos.Són temps d’esforços, més que pocs anys enrere. Aprofito l’ocasió per desi-tjar un bon estiu i unes millors vacances a tots els lectors, merescudes sens dubte, després de mesos d’intens esforç.

Esforç constant

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

PENEDÈS ECONÒMIC

En motiu de les vacances d’estiuel proper número del

Penedès Econòmic apareixeràel mes de setembre

i les últimes més sorprenents. La programació de cursos de l’ADEG per a l’estiu s’impartirà a les seus de Vilafranca del Pe-nedès i de Vilanova i la Geltrú, als matins. Més informació a www.adeg.cat.

L’ADEG OBRE A L’ESTIU PER A TOTS ELS PÚBLICS

L’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Pe-nedès (ADEG) ha preparat una programació de cursets i tallers per al mes de juliol. Són pro-postes diferents a les habituals, pensades per a tots els públics, obertes a tothom i molt assequi-bles. Es tracta d’aprofitar l’estiu i, a banda del lleure i el descans, formar-se en qualsevol de les parcel·les que farceixen el calen-dari de l’ADEG, algunes d’elles prou suggerents, d’altres més estimulants, unes més curioses

LA USOC GUANYA LES ELECCIONS SINDICALS ALS CELLERS TORRES

La Unió Sindical Obrera de Ca-talunya (USOC) s’ha imposat a Comissions Obreres (CCOO) en les darreres eleccions sindi-cals als Cellers Miguel Torres, SA de la DO Penedès. La USOC ha aconseguit 15 representants i CCOO, 2, cosa que els atorgarà una majoria amplia en el Co-mitè d’Empresa. Els cellers de Torres a Vilafranca donen feina a prop de 700 persones i són la companyia vinícola més impor-tant de la DO Penedès.

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 17 de juliol la llei per transformar les caixes en fundacions privades de caràcter especial, cosa que permetrà que aquestes puguin preservar la seva obra social després de la seva constitució en bancs.El procés de transformació haurà de ser sol·licitat per les assemblees de les caixes interessades, que tindran sis mesos per realitzar la petició. El procediment serà tu-telat per la Generalitat, segons va explicar el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en la con-ferència de premsa posterior a la reunió del Govern. La nova normativa afectarà les caixes que hagin perdut el con-trol majoritari del banc en el qual s’han transformat, per la qual cosa “la Caixa” no estarà subjecta a la llei, ja que es manté com a titular de la majoria del capital de CaixaBank. En canvi, la llei sí que afecta les caixes que van optar per crear un banc després de la seva fusió, com és el cas d’Unnim (Sabadell, Terrassa i Manlleu), Catalunya Bank (Ca-talunya, Manresa i Tarragona) i també les que es van integrar en un Sistema Institucional de Pro-tecció (SIP) com és Caixa Pene-dès a Banc Mare Nostrum i Caixa Laietana a Bankia. Fins al moment, fonts de l’Obra Social de Caixa Penedès han ex-plicat a Penedès Econòmic que l’entitat vol reservar-se l’opinió sobre la normativa fins que apa-regui publicat al Diari Oficial de

la Generalitat. Segons la llei, les fundacions que es creïn disposaran del patrimoni segregat en el moment de la trans-ferència de l’activitat financera als bancs, ja “totalment sanejats”,

explicava el conseller, que assegu-ra que “les fundacions naixeran sense deutes significatius”. Amb aquesta regulació, el Govern de la Generalitat confia que l’obra social de les caixes catalanes es mantingui.El patronat d’aquestes fundacions estarà constituït per una assem-blea d’un màxim de 20 membres que seran representants de les entitats fundadores o vinculades

històricament a les caixes, patro-cinadors o institucions actives en els àmbits d’interès de les caixes, a més d’un màxim de cinc persones a títol individual. Els patrocina-dors presents en el patronat po-dran ser els bancs que han gene-rat les caixes o que han acabat per canalitzar els negocis d’aquestes caixes. Del total dels membres del patronat, el 75% hauran de ser persones privades jurídicament. El text de la llei suggereix que els patrons estiguin relacionats amb el món de la cultura, la ciència, l’economia o amb aquells camps amb els quals la fundació vulgui desenvolupar l’activitat. La Fun-dació també tindrà un director general, escollit pel patronat, que tindrà veu, però no vot, en el màxim òrgan de govern de la Fundació. Amb aquesta normativa, el Go-vern vol també assegurar-se el control de les obres socials, ja que el control de les fundacions és competència del Departament de Justícia de la Generalitat.

S’aprova la llei que convertirà les caixes en fundacionsLes fundacions seran presidides per un patronat principalment privat, sota el control de la Generalitat

REDACCIÓ

EL GOVERN ASSEGURA QUE LES FUNDACIONS NAIXERAN SANEJADES

Caixa Penedès gestiona la residència d’avis Inglada Via


ACTUALITAT

Una vintena de joves de diver-sos punts de Catalunya es van aplegar, entre els dies 13 i 15 de juliol, a Vilafranca per participar en el Fòrum de Joves Emprene-dors.Aquest programa de formació de la Jove Cambra de Catalunya, que enguany coordinava el jove pene-desenc Èric Enguita, estava dirigit a joves d’entre 18 i 35 anys, que en el seu entorn personal, profes-sional o assosciatiu que podrien necessitar desenvolupar les seves habilitats directives i potenciar la capacitat de lideratge i treball en equip. Això és precisament el que van fer durant el cap de setmana amb diverses activitats a l’alberg municipal.La conferència inaugural va anar a càrrec d’Albert Bosch, el primer català que va creuar l’Antàrtida des del mar fins al Pol Sud i el primer espanyol en fer-ho sense assistència. L’acte va ser presi-dit per l’alcalde de Vilafranca,

Pere Regull, qui va felicitar la Jove Cambra de Catalunya per l’organització del fòrum i per la seva contribució a la societat: “durant molts anys, aquest país ha viscut en un món irreal on el jove emprenedor era una espècie en perill d’extinció. S’ha oblidat la cultura de l’esforç. La crisi ens ha posat a lloc i ens ha evidenciat que l’administració no és totpo-derosa i qüestiona la ideologia del

proteccionisme”, va assenyalar. Bosch va exposar la seva experièn-cia, l’esperit d’emprendre, sota el títol “Emprendre, una aventura personal. Risc, incertesa, lliber-tat...”. Al llarg de la seva ponèn-cia, Bosch va encoratjar els assis-tents a “ser sempre emprenedors” i va fer un símil entre l’aventura i l’emprenedoria, ja que ambdues requereixen esforç, constància i dedicació.

Vilafranca va acollir un fòrum de joves emprenedors catalansREDACCIÓ

Des del passat 1 de juliol, l’empresa automobilística Seat, després d’un breu parèntesi, torna a tenir un concessionari oficial dels seus vehicles al Pe-nedès i el Garraf.La nova concessió ha estat ator-gada a Joumóvil S.A., vinculat al grup empresarial Jounou, que té una àmplia i dilatada experiència en la distribució del món de l’automoció amb

marques tan reconegudes com Opel, Honda i Hyundai,Les noves instal·lacions de Seat estan situades al C/ Castellet núm. 8 de Vilafranca. Es trac-ta d’una situació estratègica, ja que es troba just al costat de les altres instal·lacions del grup empresarial. En el con-cessionari, els clients podran trobar els últims models del nou Ibiza, Toledo i León.

Joumóvil SA, nou concessionari Seat

Foto

: Fèl

ix M

iró


EMPRESA

d’any aquestes instal·lacions, d’un total de 340 metres qua-drats útils, acullin el Centre de Serveis a les empreses, un servei d’allotjament d’emprenedors que vulguin començar en el món empresarial, per tal de do-tar-los d’un espai per tirar enda-vant el seu projecte.

ES TRASLLADA EL SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒ-MICA DE SANT SADURNÍ

El Servei de Promoció Econòmi-ca i Ocupació de l’Ajuntament, que fins ara ha estat a l’edifici de l’Índex, al carrer Pompeu Fa-bra, ha canviat d’ubicació i s’ha traslladat als baixos del carrer Doctor Barraquer 3-5, on tam-bé tindrà un nou telèfon, el 931 185 195.La nova ubicació del servei res-pon a la propera ampliació del catàleg de serveis que s’oferirà a emprenedors i empreses, ja que es preveu que cap a finals

ACORD ENTRE 4MES4 I GRÀFIQUES DEL FOIX

Les empreses 4mes4 i Gràfiques del Foix han signat un acord de venda d’una màquina lamina-dora. Ambdues empreses han decidit apostar per la innovació i la millora del servei al client en un moment en què el sector de la indústria està estancat, ja que consideren que en situacions com l’actual és quan més s’ha de lluitar. Tant des de 4mes4 com des de Gràfiques del Foix es mostren satisfets per la nego-ciació i deixen la porta oberta a futures col·laboracions.

Racionalisme individual

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Podria parlar del nostre estimat Penedès, i tam-bé de Catalunya, i tant en una terra com en l’altra, no canviaran les coses ja que hem estat educats en un racionalisme individual que només busca l’interès personal, hem de canviar per ser una societat més eficient.Fa uns dies ens va visitar l’Albert Bosch, l’emprenedor i aventurer que ens va fer una xerrada magistral, on, entre altres temes, va fer èmfasi en la nova ètica empresarial que fa falta. Ell no va voler que se sabés, però ens va acompanyar de forma altruista, quan el seu caché és bastant ele-vat, però com es tractava de joves emprenedors, no va voler cap recompensa econòmica.Aquí al Penedès, tenim les nostres coses bones i dolentes, però es evident que venim d’una terra i història de la pagesia, on el meu tros és el meu tros, i no veiem més enllà. Ens trobem en un moment, on sobreviuran els que remin junts i siguin innovadors.Segurament, el coopera-tivisme va en contra del sistema capitalista, per això no ha tingut èxit, i en contra del comportament

humà, però en conjuntures actuals continuo pensant que seria una gran solució per a molts autònoms i pe-tites empreses. Total, que no veiem més enllà de “lo nostre”, i això ens ens condueix cap a una societat pobra, dèbil, on el sistema mana, i ens inculca la por per controlar-nos. Hi farem alguna cosa? Començarem a educar els nostres fills i filles d’una forma diferent? Els que ara comencem en el món d’emprendre, la crisi ens ha ensenyat a compartir, a ser altruistes, i pot ser una de les bones coses que ens ha ensen-yat aquesta situació tant dolenta. Per tant, els joves que ve-nim xocarem, sí o sí, amb els grans, i el relleu gene-racional ja s’està donant, pel mateix desgast dels grans que ara manen, no-més espero que la transi-ció sigui pacífica, ordenada i que ens obrin pas al més ràpid possible. Resumint, ens toca lluitar pel bé comú, no pel bé in-dividual, ens toca crear un nou sistema cooperatiu, plantar cara al sistema ac-tual, educar els nens amb nous valors, i ens toca als joves anar obrint pas.

Prop d’una quarantena d’empresaris va assistir a la Jor-nada de seguretat als polígons d’activitat econòmica de l’Alt Penedès, que va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal, on es va debatre sobre la incertesa de la seguretat en els prop de 147 polígons que hi ha actualment a la comarca. Una de les solucions que es van perfilar amb més èxit va ser la mancomunació de ser-veis i personal de seguretat per mantenir vigilada la zona.La jornada estava organitzada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, amb la col·laboració de l’ADEG, la UEP, l’Ajuntament de Vilafranca, la Cambra de Co-

merç de Barcelona, i la Unió de Polígons Industrials de Catalun-ya, per copsar les inquietuds i la preocupació dels empresaris vers la seguretat als polígons i, així, prendre les mesures adients al respecte.L’Alt Penedès és una comarca molt dispersada territorialment, amb gairebe 600 km2, 27 muni-cipis i desenes de nuclis petits i

disseminats. Aquest ampli territo-ri, habitat per 105.000 persones, fa que la comissaria dels Mossos d’Esquadra tingui dificultats per mantenir la vigilància dels polí-gons que hi ha a la comarca. Per aquest motiu, l’inspector Ramón Chacón, cap de l’Àrea Bàsica Po-licial de l’Alt Penedès, aconsella als empresaris que contractin un servei de seguretat privada, ja que és una inversió. Des del desplegament dels Mossos d’Esquadra a l’Alt Penedès, ara fa cinc anys, l’índex de delinqüència ha disminuït any rere any. En el que portem de 2012, els delictes han baixat un 7,13%. En el cas dels robatoris a empreses, aquests s’han reduït pràcticament a la meitat en el primer semestre, en concret un 49%, una dada que deixa espai a l’optimisme.Segons l’inspector Chacón, cal prioritzar la prevenció i aconsella que a la menor sospita truquin al 112. “Els pobles de l’Alt Penedès són molt petits i tothom es co-neix. Per tant, quan vegin gent

estranya per les rodalies que ens avisin”, afegia Chacón. Durant la jornada es va insistir en la idea d’anar units en temes de seguretat, i bona mostra va ser la presentació de la Unió de Polígons Industrials de Catalun-ya (UPIC), una associació creada el 2005 amb l’objectiu de vetllar pels interessos de les àrees indus-trials d’arreu del territori català, que avui dia ja són unes 1.900, una cinquantena de les quals es-tan associades. A la jornada va assistir Francesc Ribera, direc-tor de l’UPIC, que va defensar l’associacionisme entre empreses com a clau d’èxit en la gestió dels polígons. En el cas de la seguretat privada mancomunada, un dels impediments per dur-la a terme és la legislació, que actualment no ho permet. En aquest sentit, el president de la UEP, Jordi Fe-rri, creu que la mancomunació de serveis ajudaria les empreses a minimitzar els seus costos, sobre-tot en aquests durs moments de crisi econòmica.

Els empresaris veuen amb bons ulls mancomunar la seguretatLa manca de vigilància als polígons industrials a l’Alt Penedès porta els empresaris a prendre mesures

REDACCIÓ

L’ALT PENEDÈS TÉ 147 POLÍGONS REPARTITS ENTRE ELS PROP DE 600 KM2 QUE TÉ LA COMARCA

bé ha ampliat el seu catàleg amb llibres de text i de segui-ment per a cursos d’idiomes i d’informàtica, entre d’altres. Sigui quina sigui la necessitat, no dubteu a consultar-ho. Us ho portaran a l’empresa.

LLIBRESDEMPRESA.CAT, LA LLIBRERIA DE L’ADEG

Amb el segell llibresdempresa.cat, l’ADEG ha aconseguit un bon posicionament com a lli-breria online especialitzada en títols d’economia i empresa. Un any i mig després de la seva posada en marxa (abans amb la marca AdegBooks), la llibreria ja s’ha guanyat la confiança de clients d’arreu de Catalunya. Un dels punt forts del servei és la immediatesa en el lliurament dels encàrrecs i la diligència en el tractament de les comandes. Ara, llibresdempresa.cat tam-


EMPRESA

La firma de moda per a la dona Naulover, que en el 2011 va facturar 18 milions d’euros, segueix la seva expansió in-ternacional implantat-se en el mercat d’Orient Mitjà, Rússia, Alemanya i França durant el 2012. Actualment el 40% dels ingressos del canal multimarca procedeixen de les seves vendes a l’exterior.Tant el disseny com la produc-ció es realitzen a Espanya. Ubi-

cada a Mediona, dóna treball a un total de 170 persones, que treballen en les seves pròpies instal·lacions de 9.000 m2 i unes altres 250 que col·laboren externament.Naulover exporta ja a l’Amèrica del Sud, Nord-amèrica i Euro-pa. A Espanya es pot trobar la marca en el seu flagship de Bar-celona, en els 84 corners d’El Corte Inglés i en més de 600 establiments multimarca.

Naulover s’expandeix per Europa i l’Àsia

El passat onze de juliol va tenir lloc la reunió del Consell de la Delegació de la Cambra a l’Alt Penedès, amb la qual es va tan-car la composició del Consell, que presideix Joan Amat, de Raventós i Blanc. S’incorporen al Consell, Robert Cardús, de Robert Cardús; Fèlix Hill, de Rovira i Martí, en representació de l’Associació Centre Vila de Vi-lafranca; Josep Mª Vall, de Gedia España; Miquel Rius, de Rius i Rius Assessors i Rafael Parera, de Parera Assessors, en represen-tació de la Unió de Botiguers de Sant Sadurní. Amb ells, el Con-sell queda completat amb la in-corporació de cinc nou membres que s’afegeixen als tres que ja hi eren en el Consell anterior i que continuen en el càrrec: Xavier Coll, de Xocolates Simón Coll; Josep Batet, de Miquel Torres i Josep Lluís Bonet, de Freixenet, i anterior president del Consell de la Delegació. A l’hora de formali-tzar el nou Consell de la Delega-ció, s’han tingut en compte cri-

teris de representació, per sectors productius i de territori dins la comarca. Així mateix, s’ha volgut incloure empreses de diferents mides i mercats, i representants de les respectives associacions de comerç d’àmbit local.Els mem-bres del Consell tindran per fun-ció proposar les mesures que con-siderin convenients en benefici de l’interès general de les empre-ses de la comarca. S’implicaran en les diferents àrees d’actuació de la delegació, impulsant la in-ternacionalització de les empre-

REDACCIÓ

Cinc nous membres al Consell de la Delegació de l’Alt Penedès

ses i promovent aliances amb les institucions públiques per sumar en favor de les empreses de la co-marca.El consell de la delegació està constituït per fins a un màxim de 10 vocals, establerts a municipis de l’àmbit territorial de la delega-ció corresponent. Estan designats pel Ple de la Cambra, a proposta del seu Comitè Executiu. Per la seva banda, el president del Con-sell de la delegació és nomenat pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

El passat 28 de juny de juny va tenir lloc l’acte de signatura de l’acord a través del qual es posa de manifest que el servei de ne-teja viària de la Fundació Priva-da Mas Albornà s’encarregarà de la neteja dels carrers i places del municipi de Sant Martí Sarroca els propers 12 mesos. Aquesta és la primera vegada que Mas Albor-nà gestiona la neteja en aquesta localitat. En un acte protocolari, l’alcalde de la localitat, Ramon Carbó, i el gerent de la Funda-ció, Xavier Cartanyà, van signar aquest acord, el qual permetrà la inserció laboral de tres opera-ris de neteja i de suport. Així, a partir de l’1 juliol, i cinc cops per setmana, una brigada de 3 perso-nes realitzarà la neteja manual del municipi, el buidat de papereres,

el manteniment dels escocells i el voltant dels contenidors. El con-sistori de Sant Martí se suma a la quinzena d’ajuntaments de la comarca que confien en la profes-sionalitat i el bon fer del servei de neteja viària, un servei que dóna feina a més d’una seixantena de

persones. Mas Albornà es dedi-ca des de fa més de 40 anys a la integració social i laboral de per-sones amb discapacitat i trastorn mental. És un col·lectiu de vora 350 persones i una de les empre-ses més grans de la comarca, amb 270 treballadors.

Mas Albornà acorda la neteja viària de Sant Martí Sarroca

REDACCIÓ

S’ha consolidat com la principal empresa de serveis dirigits als consistoris i no ha parat de créixer

L’alcalde R. Carbó i el gerent de la Fundació Xavier Cartanyà

La cimentera Portland Valde-rrivas, filial del grup FCC, ha proposat als seus treballadors un “ajustament de plantilla” per evitar que, a més del tanca-ment parcial d’una de les seves plantes, hagi de desmantetllar dues fàbriques més, segons va informar la companyia l’11 de juliol en un comunicat. L’acord s’emmarca en un pla de rees-tructuració que ha reunit el vistiplau dels sindicats majo-ritaris, CCOO i UGT. Serà un ajustament de 250 llocs de

treball, que s’aconseguirà amb prejubilacions i recol·locacions. Aquestes retallades se suma-rien al tancament parcial de la planta de Vallcarca durant deu mesos a l’any per traslladar la producció a la planta dels Monjos, que tancarà dos mesos a l’any, per crear una plantilla única. Tanmateix, només es traslladarà part de la plantilla de Vallcarca, integrada per uns 80 treballadors directes, a la fàbrica dels Monjos, que dóna treball a 130 persones.

Portland proposa retallar la plantilla


L’empresa catalana Futureco Bios-cience va inaugurar a principis de juliol les noves instal·lacions de la seva seu central al polígon indus-trial de Sant Pere Molanta (Olèr-dola), on han concentrat tots els departaments: R+D, oficines centrals, fabricació i distribució. Futureco Bioscence és líder a Europa i una de les deu primeres empreses del món en biopestici-des i biofertilitzants. Només en el darrer any ha augmentat un 35% les vendes en el sector, un dels més prometedors en aquests moments de crisi.Ara, l’empresa ha volgut fer un pas endavant i aglutinar els seus departaments a Olèrdola. Amb aquest canvi, s’ha triplicat la ca-pacitat que tenia fins ara al Parc Tecnològic de la Mediterrània de Castelldefels i a la planta de Sant Llorenç d’Hortons, i ja disposa de 2.300 m2. La construcció de la nau ha suposat una inversió d’1,5 milions d’euros per a l’empresa, que també ha triplicat la seva plantilla, que passa de 9 a 27 tre-balladors.A la inauguració, van assistir el director general de Futureco Bioscience, el director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Joan Sureda, i la regi-dora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Olèrdola, Arant-

zazu Torres. Per Juncosa, director general de Futureco Bioscience, les noves instal·lacions els apor-tarà un avantatge competitiu, ja que “tindrem més capacitat i una eficàcia major i podrem satisfer la demanda dels mercats creixents que tenim arreu del món en els propers tres anys”. Futureco Bios-cience va començar fa 20 anys, però és en els darrers 12 quan s’ha especialitzat en els mercats exteriors. La internacionalització els ha convertit en una empresa

capdavantera a nivell europeu i mundial en el sector de la bio-tecnologia aplicada a la protec-ció dels conreus. És precisament enmig del Penedès que aquests productes prenen més importàn-cia, sobretot ara que el sector del vi ecològic està en auge. Juncosa n’és conscient i per aquest motiu, no dubta d’afirmar que “el repte de l’empresa és consolidar el seu

LÍDIA OÑATE lideratge a Europa i esdevenir un referent mundial. El temps és important en aquest tipus de negoci i nosaltres portem 12 anys al capdavant”. Una de les vies per seguir creixent és establir contac-tes amb empreses de l’exterior, és a dir, socis estratègics que puguin invertir en nous projectes i així, poder seguir amb la recerca i in-novació, un dels departaments més costosos per a l’empresa. Fins al moment, Futureco Bioscience disposa d’una xarxa pròpia de distribució a Xile, Marroc, Bra-sil, Austràlia, Estats Units i Perú, al qual cal sumar el 90% de les vendes que fa a 25 països. Ara, ha arribat a un acord amb una firma japonesa, cosa que li permetrà ac-cedir al mercat nipó i introduir-se a la Xina i a Corea del Sud. Durant la inauguració de les instal·lacions Sureda va elogiar el treball fet fins ara de Future-co Bioscience, que reflecteix “els valors de compromís, passió, pa-ciència, excel·lència i que fa la fei-na ben feta”.Pel director general d’Indústria “aquest és un moment difícil” i una de les millors maneres de sor-tir-se’n és apostar per la interna-cionalització de les empreses. Per aquest motiu, el Govern de la Ge-neralitat s’ha marcat el repte de portar 1.500 empreses a l’exterior, gairebé un 10% més que les que hi ha actualment. “Sortir de la crisi va de dues coses”, explicava

L’empresa catalana de biotecnologia ha inaugurat la nova seu al polígon de Sant Pere Molanta, on concentra R+D, fabricació, distribució i oficines

Futureco Bioscience amplia les seves instal·lacions per ser un referent al món

EN EL DARRER ANY FUTURECO BIOSCIENCE HA AUGMENTAT LES VENDES UN 35% EN PRODUCTES BIOLÒGICS

Sureda, “d’innovació, és a dir, aprendre a fer les coses de manera diferent, i d’internacionalitzar-se, ja que amb la globalització els conceptes de temps, espai o ve-locitat han canviat. Algunes em-preses han entès que és al món on s’ha de competir i això ha fet que la indústria catalana pugui aug-mentar les exportacions i arribar a un rècord històric, 55.000 mi-lions d’euros de facturació, el que representa el 28% del PIB català i 16% del PIB d’Espanya”.En el primer trimestre de 2012 les exportacions de Catalunya han crescut un 8% respecte al mateix període de l’any anterior, que ja havien crescut un 18% respecte al 2010. “Això no es podria aconse-guir sense l’avantatge competitiu, tecnologia i la capacitat per fer-ho”, apuntava Sureda.Des de la Generalitat, ajuden a impulsar aquesta internaciona-lització, però és un procés que requereix temps. Primer es bus-ca la sensibilització de les em-preses, i aquelles que veuen amb capacitats, productes i compe-tències per ser internacionalit-zades entren en una segona fase. La Generalitat aporta assessors i consultors de forma gratuïta per realitzar un pla de negoci encarat a l’exterior. A través dels seus 34 centres de negoci repartits en di-versos punts del món, comença el punt d’arrencada dels processos d’internacionalització. Europa encara és el mercat prefe-rent, en especial Alemanya, An-glaterra, França o Holanda, tot i que també intenten arribar als

països emergents d’Àsia.Amb una facturació de 9 milions d’euros, Futureco Bioscience s’ha erigit com una de les empreses més rellevants en el mapa català de la ciència. Creada el 1993, la com-panyia ha apostat sempre per la recerca i el desenvolupament, dos pilars bàsics que l’han fet créixer al llarg de la seva trajectòria. El 1999 Futureco Bioscience va apostar pel negoci biotecnològic i va ser llavors quan va descobrir que els aminoàcids i i els orga-nismes biològics podien ser més efectius com a nutrients que els fertilitzants i pesticides d’origen químic. Amb el pas dels anys, el mercat de productes biològics per als conreus i l’agricultura ha anat augmentat. L’interès és creixent arreu del món, i també a Cata-lunya, “perquè hi ha més cons-ciència d’utilitzar productes nets i saludables, però sobretot perquè els pagesos exporten molta frui-ta i els mercats internacionals li-miten els residus i la qualitat del producte, a banda de donar-li un valor afegit”, explicava Juncosa.La regidora olerdolenca va donar la benvinguda a Futureco Bios-cience al nou polígon, de la qual va reconèixer la tasca com a em-presa capdavantera dins del seu sector a nivell mundial. Torres va explicar que des de l’Ajuntament “estem treballant perquè el polígon de Sant Pere Molanta disposi de les millors instal·lacions, facilitar els acces-sos i portar la fibra òptica per què així les empreses tinguin els mi-llors serveis”.

Rafael Juncosa, director de Futureco Bioscience, i autoritats

L’empresa és líder a Europa i una de les deu primeres al món en biopesticides i biofertilitzants

EMPRESA


La protagonista d’El quadern de l’emprenedor d’aquest mes és l’Adelina. Ella, juntament amb el seu marit, el Santi, són els qui han convertit les masoveries de Mas Palou, de la seva propietat, en un recurs per a l’enoturisme del Pe-nedès. Van començar l’any 1997 quan encara se’n sentia parlar molt poc. Per voluntat, per neces-sitat i també per responsabilitat, han fet d’aquesta fi nca agrícola situada al bell mig del Pla del Pe-nedès tot un exemple d’innovació en el sector de l’enoturisme.Van començar reformant i adap-tant una primera casa dels maso-vers amb capacitat per a 10 perso-nes, van seguir amb una segona i aquest mes inauguren L’ESPAI un entorn ,vinculat a les masies, po-livalent, per celebrar-hi reunions d’empresa en un entorn idíl·lic, o trobades familiars i festives.

Què és l’ESPAI de Mas Palou, com arribeu a aquesta idea?Portem ja molts anys coneixent les necessitats dels clients de l’enoturisme. Un client exigent i respectuós amb el que l’envolta i que busca, quan ve a casa nostra, un entorn tranquil, cuidat, serè, agradable i còmode. Hem escol-tat molt tot el que ens han anat demanant i hem anat adaptant les cases a les comoditats que sabem que esperen trobar quan arriben.Possiblement una de les diferèn-cies de Mas Palou respecte a al-tres ofertes és l’espai. En tenim i el tenim cuidat, tant el de dins de les cases com el de fora. I d’aquest espai n’hem fet virtut.Una zona de jocs infantils, una sala de jocs per a l’hivern, una

camp de petanca, la piscina, un camp de futbol...Justament aquest concepte de poder oferir zones diferents per a usos diferents, és el que ens va portar a pensar en aquest nou en-torn que porta per nom ESPAI i que simbolitza, d’alguna manera el que ens fa diferents.És un escenari entre vinyes molt ben equipat i on es poden fer di-ferents tipus de celebracions.Ens demanaven un espai d’aquestes característiques ben equipat i amb capacitat per a unes 50 o 60 persones...

Com s’arriba a construir un projecte tant complet com Mas Palou?La meva feina, en un important celler del Penedès, m’ha portat a haver de sortir molt de casa i fi xar-me en quines necessitats tinc quan surto i com els establi-ments “tradicionals” les satisfan. El caliu de l’entorn, l’espai aco-llidor, la cura pels detalls... En defi nitiva, m’agradaria sentir-me com a casa. I justament això és el que intentem que trobin els nos-tres clients.Però el que més ha guiat el nostre camí ha estat la il·lusió i la intuï-ció, creiem en el nostre projecte, n’estem convençuts i el tirem endavant. Em sembla necessari, quan tires endavant amb un pro-jecte d’aquestes característiques, saber abandonar la nostra zona de comoditat i buscar i practicar noves maneres de treballar.Ens sentim hereus d’aquest patri-moni i d’una responsabilitat molt gran per conservar-lo. El projecte de Mas Palou comporta molta

feina, inversió i maldecaps, però tenim el convenciment de cal tre-ballar per consevar-lo i optimit-zar-lo.Tenim, a més, la sort d’estar si-tuats al Penedès, que té un poten-cial enorme en l’enoturisme. Un potencial més reconegut pels de fora que per nosaltres mateixos.Hem intentat sempre cuidar, des de la senzillesa, tots els detalls, em sembla fonamental, és una forma de viure.

Mas Palou és una activitat com-plementària a d’altres que feu,

fi lles.Hem vist créixer el projecte, és molt tangible. A mesura que hi anem treballant es veuen els re-sultats de la feina. Però el més important és que vius sempre envoltat de gent que ve a passar-s’ho bé a casa, que reconeix l’entorn que tenim i en gaudeix.Si tens una actitud d’alerta, d’escolta, no deixes d’aprendre mai... Si escoltes el que et dema-na el client, acabes creant aquest clima de senzillesa i confort.

I negatives?La càrrega de feina que compor-ta, feina física... I, evidentment, la inversió constant que necessi-ta. Inversió per arreglar i diners per mantenir-ho. La por a equi-vocar-te no s’esvaeix mai.Un altre aspecte que de vegades pesa és que s’hi ha de ser sempre, si vols mantenir aquesta cura pels detalls, hi has de ser sempre pre-sent.L’entrevista es va acabant i l’Adelina amb aquesta barreja d’il·lusió, de força i de rigor, ens mostra a través de la seva nova pàgina web (http://www.maspa-lou.com/) l’exquisidesa del deta-ll, segell de la casa de Mas Palou.

Mas Palou, la senzillesa cuidada, la importància del detall

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

quines coses positives hi veus?Ha estat, i és, una feina compar-tida amb tota la família i, malgrat la feina, crec que ens ha ajudat molt en l’educació de les nostres

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La importància en els detalls : és necessari marcar-se estratègies i tenir una visió a mig termini, però els petits detalls són els que marquen la diferència. Tom Peters diu que la majoria d’empreses s’enfoquen a les accions però el que provoca les vendes són els detalls2- Abandonar la zona de confort: Malgrat que sigui on ens sentim més còmodes, les noves oportunitats demanen audàcia per descobrir-les. Diuen els experts que en moltes ocasions el que costa realment és començar a fer alguna cosa nova, abandonar aquesta zona de seguretat que tenim. 3- Il•lusió i intuïció: són dos elements imprescindibles en qualsevol nou projecte. La intuïció és barreja de raó i emoció i una sàvia conse-llera. La il•lusió és motor per avançar. Sabem que la planificació ens marca un camí i ens fa de guia, però és la intuïció la que ens indica quan convé donar un gir. 4- Escoltar el client: escoltar i prendre nota del que ens diu el client és la millor manera de trobar noves oportunitats.


L’ENTREVISTA

Pensem obrir màxim de 15 a 20 botigues l’any a tot Catalunya. Ara ja tenim una estructura pre-parada per encaixar-ho.

El més difícil deu ser passar de la primera botiga a la segona.Cada etapa té les seves difi cultats. Nosaltres, des del principi, no volíem només una botiga. Quan vam començar, vam reunir tot

l’equip i els vam dir: “D’aquí 10 anys serem líders a Catalunya en producte fresc”. I podem dir que ho som. És la importància de te-nir determinació, de saber on vo-líem anar a curt, mig i llarg termi-ni. I hem tingut un bon equip per aconseguir-ho. Jo no sabia diferenciar un cogom-bre d’un carbassó. Sóc de família de pagesos de vinya. Només te-níem un hort a la Rovira Roja, a Sant Martí Sarroca, i veníem el poc que collíem. Amb la parada fi xa al mercat de Vilafranca bus-càvem replicar el que havíem ex-perimentat a casa feia anys, quan

Com ho han fet per créixer un 400% en 4 anys malgrat la crisi?Nosaltres ho mirem d’una altra manera. Hem d’anar any a any, ja que l’entorn ens pot fer canviar.

Quin és el secret de l’èxit? Treballar amb il·lusió, aplicant el sentit comú dia a dia. I implicar l’equip, que té un paper molt im-portant, perquè se senti partícip en el projecte. No és fàcil perquè hi ha molts treballadors i, per tot arreu.

Com ho fan, per implicar-los?Fent que coneguin el dia a dia i els objectius de l’empresa, comu-nicant-nos amb ells i compartint la nostra il·lusió i repte. Sense les persones és impossible aconse-guir els objectius. Són la cara de l’empresa i transmeten al client el que es cou dins.

Com és que veiem moltes boti-gues de fruita i verdura que tan-quen i vostès n’obren tantes?N’obren i en tanquen a tots els sectors. Nosaltres no n’hem tancat mai cap perquè avaluem els riscos i les oportunitats per no equivocar-nos. Després, ens fi xem en les vendes orgàniques de qualsevol establiment. Si no venen el sufi cient, les reformem perquè puguin créixer en super-fície comparable: modifi quen la botiga, introduïm noves línies de producció, fem canvis de perso-nal, de gestió... La crisi no és ex-cusa per no créixer orgànicament. Cada any fem petites reformes a cada botiga. I cada any les analit-zem; si no perds cap client, n’has d’incorporar de nous.

anàvem a la paradeta del mercat setmanal, a Cal Valls, i després da-vant de l’Ajuntament.

Com va ser, que va engegar el negoci?Anava al mercat a vendre quan era petit, i m’agradava sentir l’olor dels tomàquets. Vaig treballar 8 anys en una multinacional al Penedès però tenia el cuquet de tornar als orígens. Era el meu somni; de petit jugava a descarregar els camions al magatzem. Engegar l’empresa era una barreja de romanticisme i pragmatisme de tenir diners per fer-ho i ser autosufi cients. Només teníem l’experiència al mercat, on vaig comprar el dret d’estar en una parada, mentre Mercadona comprava els drets de les altres parades del mercat. Llavors vam obrir la botiga al carrer del Nord, que ens anava molt bé, una altra a Martorell, Gelida i Vilanova. Quan en teníem 5 o 6, vam fer un altre salt. Si tens clar que vols créixer, fas més passos, i créixer és una condició sine qua non per sa-ber on has d’anar.

Com es fi nancen les botigues?S’autofi nancen. Hi reinvertim el 100%.

On està el límit del seu negoci?No en tenim, perquè ens agrada créixer perquè gaudim fent això. No ho fem ni per diners. És com un joc: t’agrada jugar per passar-ho bé i, si guanyes, fantàstic. Se-guirem creixent mentre el nostre entorn tingui ganes i ímpetu per fer el projecte més gran. Estem condemnats a créixer. Si no ho fem, haurem de fer un altre pen-

JOSEP AMETLLER I CIVILL Gerent i propietari de casaametller

“El secret per créixer és treballar amb il·lusió, aplicant el sentit comú”Josep i Jordi Ametller són els petits de cinc germans d’una família de pagesos de Sant Martí Sarroca que venien productes del seu hort al mercat de Vilafranca. Quan en Josep tenia 22 anys, va morir el seu pare, i amb el seu germà va decidir tornar als orígens i obrir una parada fixa de fruita i verdura al mercat municipal. Ara tenen 56 botigues a tot Catalunya. De 2007 a 2011, han augmentat la facturació de casaametller de 10 a 40 milions d’euros.

IVET BOLTÀ

“M’AGRADA MIRAR ENDAVANT I CONVERTIR LES DEBILITATS EN FORTALESES. ARA LA SITUACIÓ ÉS PROPÍCIA SI TENS L’EMPRESA SANEJADA”

Josep Ametller i Civill té 38 anys. Va néixer el 22 de juny de 1974 a Sant Martí Sarroca. Ac-tualment està cursant Program for Management Development (PMD) a ESADE, orientat a la direcció d’empreses. El 2008 va cursar els màsters Direcció de Projectes (Institut Català de Tecnologia), i Direcció de Petites i Mitjanes Empreses a ESDI (Universitat Ramon Llull). La seva primera formació va ser un segon grau en Electri-citat Industrial. Ha treballat nou anys a la multinacional Alcoa SCI al Penedès, en el seu manteniment elèctric, fi ns que el 2001 va crear casaame-tller, on destaca l’ampliació que ha portat a terme de la planta d’emmagatzematge i envasat, amb laboratori R+D, i l’adquisició d’una coopera-tiva de Múrcia que serveix a casaametller i altres clients d’Espanya i d’Europa.


L’ENTREVISTA

què hem hagut de treballar molt, però hem estat de sort.

Els han trucat d’escoles de ne-goci per explicar el seu model? I vostès han pres el model d’algú?No, ni una cosa ni l’altra. No te-nim res a explicar. És això, aixe-car-te amb il·lusió i tenir sentit comú, sacrifi ci i treballar dur, que ho portem a l’ADN. El sector de l’alimentació també té el seu mèrit, perquè no és temporal.

Els panells de l’entrada de les instal·lacions fan referència a la felicitat, la il·lusió...M’agrada mirar endavant i con-vertir les debilitats en fortaleses. Ara la situació és propícia per poder créixer, si tens l’empresa sanejada. Per exemple, pots tro-bar millors ubicacions, millors col·laboradors... Et passen per da-vant oportunitats de negoci.

Quan veu les notícies econòmi-

sament. El mateix créixer ens per-met fer millores.

Quines qualitats s’han de tenir per estar al davant d’aquest pro-jecte exitós? No fa vertigen, de vegades, i més en temps de crisi?Il·lusió, sentit comú per prendre les decisions adequades i ganes de treballar. I un component de sort, un entorn adient, i tenir clar on vas, perquè l’esforç inicial és molt gran, però si saps on vas, treus forces. També calen dots de lide-ratge, no perdre mai la credibilitat i ser honest amb un mateix i amb els clients i col·laboradors.

Sembla que tot hagi estat un camí de roses. No han tingut cap fracàs?Cap botiga ens ha donat pèrdues. En aquest sentit, no hem tingut cap fracàs. Però dia a dia hi ha en-trebancs i disgustos, però forma part del joc. No es pot dir que hà-gim tingut un camí de roses, per-

ques tan negatives, què pensa?Els empresaris haurien de tenir l’obligació de buscar-se la vida on calgui. En el sector agroalimenta-ri, a la zona on som, estem al pa-radís. Ara tots volen ser agrotec-nòlegs però hem de ser conscients que estem a un lloc ideal per ven-dre a fora. Però si ets pessimista et priva de veure les oportunitats. Diria a la gent que fos optimista.

Els àrabs diuen que si tots tin-guéssim la porta de casa neta, el món estaria net. Si tots féssim que la nostra empresa anés bé, el país sortiria de la crisi?Sí, la qüestió és implicar-se. No-més és voluntat de compromís amb la societat on estem. Com-promís, cultura de l’esforç, sa-crifi ci... El tema és què podem fer nosaltres pels altres. Pensem massa en què pot fer l’estat per nosaltres. Fa falta gent que tiri del carro i només ho pots fer amb im-plicació.

“El que tinc clar és que no vull ser una fruiteria sinó un model de casa de pa-gès d’abans, on una fa-mília pot comprar el que necessiti per subsistir (làc-tics, pa, elaborats, etc), a un preu competitiu”, expli-ca Josep Ametller. Excepte peix fresc, a ca-saametller es pot comprar de tot, productes d’un sol tipus, sota la seva mar-ca. Seguint la filosofia de promoure l’economia local han adquirit recentment una lleteria de la Múnia. La gran aposta de l’empresa són els elabo-rats. Fan truites, gaspa-txos, amanides, cremes de verdures (que pro-perament exportaran a l’estranger) o pizzes, i pro-perament vendran croque-tes, canelons i lassanyes. També aposten fort pels productes ecològics, i a fi-nals d’any esperen haver-

los incrementat fins a 25 o 30 referències. La resta de producció la conreen seguint el model d’agricultura tradicional, amb productes poc agressius, en més de 300 hectàrees que treballen directament o indi-rectament i que estan repar-tides per l’Alt Penedès (Cal Sègol i Cal Jorba, propietat de la família Ametller), Ma-resme, Múrcia i Almeria. Al prescindir d’intermediaris, la mateixa empresa controla tot el procés fins que el material es ven. “Vivim de les petites diferències, i tancant la ca-dena de valors mirem per la qualitat, per fidelitzar el client”, explica Josep Ametller.Les fruites i verdures les por-ten directament del camp a les botigues en un o dos dies, com feia la família al mercat de Vilafranca, fet que tant apreciaven els seus clients. Per seguir conservant gust i propietats, un cop als punts

de venda, el material es fa rotar perquè no perdi qua-litat estant a cambres.Fa cinc mesos que ca-saametller s’ha traslla-dat de Pacs del Penedès a Sant Pere Molanta, a l’antiga fàbrica de Galli-na Blanca. Estan en fase d’industrialització, però tot i les màquines no renuncia-ran al gust i la qualitat, que és la base de l’empresa.La companyia està en creixement. S’està implan-tant a Catalunya a un rit-me de 15 botigues l’any i el 2015 tenen previst fer el salt a Espanya.A casaametller, hi treballen 500 persones. Per a les 11 noves botigues que obri-ran a Barcelona, contrac-taran 100 persones, 30 de les quals seran majors de 50 anys al considerar-los un perfil idoni per aten-dre el públic en la venda d’aquest producte.

Foto

: Fèl

ix M

iró


OPINIÓ

El pes de les exportacions, tot ells sobre el PIB, ha pujat des d’un 22,8% en el 2009 fins al 30% a finas del 2011. I s’han duplicat les exportacions a zones de gran futur com Xina, Índia i Sud-amèrica.El més destacat és que ha estat el sector de major valor afegit (pro-ductes industrials i béns d’equip) el que més ha crescut, un 42% des de 2009, fins aconseguir els 153.100 milions (un 71% del total).5.- Falta de liquiditat del sector productiuLa injecció, a través de l’ICO de 57.000 milions al sector empre-sarial per pagar els deutes de les entitats locals i autonòmiques i finançar nous projectes empresa-rials.La morositat del sector públic i la falta de liquiditat de les em-preses ha estat un dels factors fonamentals de l’actual recessió econòmica. Si tots els diners que es van utilitzar per motius electo-rals s’haguessin destinat a aquest procés de reconversió empresa-rial, tindríem la meitat d’atur i d’insatisfacció social, i els seus di-rigents el doble dels vots perduts. Si, a l’anterior vam sumar el sane-jament de la resta del sistema fi-nancer problemàtic, tot això s’ha de traduir en una reducció de la morositat dels agents econòmics i noves perspectives per a la creació d’empreses i, amb això, la genera-ció d’ocupació.6.- Reducció de l’estoc immobi-liariSegons la XVII edició del Pulsí-metro Immobiliario, que elabora el Instituto de Práctica Empre-sarial, l’estoc d’habitatges sense vendre es reduirà un 23,6% en el 2012, fins als 611.250 habitat-ges i és previsible que l’activitat d’obra nova iniciï la seva recupe-ració en el 2013.A causa de la frenada de la produc-ció d’habitatges, sobretot a partir del 2008, les grans ciutats i les zones turístiques d’interès, estan esgotant el seu estoc d’habitatges de qualitat. És, doncs, previsible que els compradors i inversors interessats en aquestes zones s’anticipin ja que el procés de producció d’habitatges nous és especialment lent. Si hi hagués

Recentment, el Conse-jo Empresarial para la Competitividad, integrat

pels presidents de les nostres més grans empreses ha elaborat un in-forme sobre la nostra economia absolutament transcendental, com l’anterior Transforma Espa-ña, que vam publicar al seu mo-ment.En aquest document, es fa un re-pàs dels nostres problemes actuals i també de la nostra capacitat de reacció, de les reformes que estem aplicant, de les nostres potencia-litats i del futur del nostre país.És com una fusta a la qual con-vé agafar-se en aquest temporal provocat per múltiples actors interiors i exteriors i en el qual no han faltat els nostres oportu-nistes del món de la política i la informació, que es fan notar en l’abast de la catàstrofe i no en els moments inicials de la crisi, quan es pot evitar.Com que no es pot resumir el que és important, us recomano la lec-tura de tot el document del qual he seleccionat una part i l’he am-pliat amb les dades que van pro-porcionar en la seva presentació, dirigida per César Alierta i amb unes aportacions personals.

1) UNA HISTÒRIA D’ÈXITLa història d’Espanya d’aquests últims anys és una història d’èxit social i econòmic comparable a casos tan reconeguts com Japó o Alemanya. Durant aquest perío-de, el nostre país ha aconseguit triplicar el seu pes en l’economia europea: 1960 (3,7%), 2010 (9,4%) i ha aconseguit sortir re-forçat de cadascuna de les crisis per les que ha passat en les dèca-des dels 70, 80 i 90.L’última crisi ha provocat greus desequilibris: dèficit públic i per compte corrent, elevat deute del sector privat, bombolla immobi-liària, atur...Per a la seva superació disposa d’importants fortaleses i un pro-grama intern de reformes que ha provocat que els desajustaments es vagin corregint.

2) DESAJUSTAMENTS EN PROCÉS DE CORRECCIÓ1.- Desendeutament de sector privat en marxa

En l’última dècada, Espanya ha duplicat la seva posició deutora neta (del 45% al 100%) del PIB. No obstant això, s’inicia a partir de 2010 un procés de correcció en el sector privat, tant per part de les famílies com de les empre-ses.El Banc d’Espanya publicava que, tant les famílies com les empre-ses, han continuat el seu procés de sanejament de manera que les xifres han descendit fins al nivell de 2007 per a les primeres i abril de 2008 per a les segones.2.- Reducció de dèficit per compte corrent i millora de la competiti-vitat de l’economia El dèficit per compte corrent s’ha reduït a la meitat. La millora de la competitivitat ha estat històri-ca. La reducció de costos laborals des del màxim aconseguit el 2009 ha estat d’un 6%, mentre que en l’Eurozona han augmentat un 3,7% de mitjana. Això ha permès, amb l’augment de la productivitat interior mesurada en termes de PIB per ocupat, una devaluació interior del 7% enfront del 1,4% de l’Eurozona. Sumat el control de la inflació, el resultat és que, en 3 anys, s’ha recuperat la mei-tat de la competitivitat perduda

en l’última dècada.3.- Ajustament fiscal i reestruc-turació de les administracions territorials. Provocat pel conjunt de mesures, en tots els àmbits del sector públic, amb l’objecte d’ajustar les despeses al nivell real d’ingressos públics. Les entitats territorials hauran de continuar amb la reducció dels seus costos de funcionament, especialment els municipis (són 8.000 i el 60% té menys de 1.000 habitants), les autonomies (gestionen el 40% de la despesa pública) i les se-ves empreses públiques. S’han de mantenir dos principis fona-mentals: la qualitat regulatòria que fomenti la seguretat jurídica i la defensa de la unitat de mer-cat, amb l’objectiu d’eliminar les traves i normes que dificulten el lliure moviment d’empreses, cosa que redunda negativament en el potencial de creixement i creació d’ocupació.4.- Canvi en el model productiuEl motor d’aquesta transforma-ció cap a un model productiu més equilibrat ha estat en sector exportador. En conjunt, les ven-des han augmentat un 18,2% des del 2007 enfront del 12% d’Alemanya o el 5% de França

SORTIREM, PER FI, DE LA CRISI?UN MISSATGE OPTIMISTA, PERÒ SOLVENT

LA MOROSITAT DEL SECTOR PÚBLIC I LA FALTA DE LIQUIDITAT DE LES EMPRESES HA ESTAT UN DELS FACTORS FONAMENTALS DE LA RECESSIÓ ECONÒMICA

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions


un finançament adequat co-mençaria a recuperar-se un dels motors principals per a la creació d’ocupació i riquesa del país, amb els seus efectes multiplicadors per a la resta de l’economia.Si les entitats financeres ajudessin amb el finançament d’aquest sec-tor bàsic per a l’ocupació, es pro-duiria una millora de la solvència dels seus clients i la revaloració dels seus actius immobiliaris, especialment, dels seus solars a les zones d’interès. Per a tots, és millor el finançament que la pro-visió.7.- La demanda interior és recu-perable?En les dades de la presentació es va fer una previsió negativa del com-portament de la demanda interna provocada per l’augment de l’atur, la caiguda del sou real i l’impacte de l’augment d’impostos. El mo-ment més difícil d’aquest escenari serà el trimestre en què estem. Si-tuació que es veurà compensada per l’efecte exportador i l’entrada de liquiditat ICO referits ante-riorment.Hi ha uns factors que són més difícils de quantificar, però que tenen una enorme importància. Vam dir que ningú consumeix més que el necessari quan té el seu futur en la incertesa. L’atur no afecta només les famílies que el sofreixen si no també els seus companys i amics que continuen treballant i que redueixen les se-ves compres immediatament. Si s’aconsegueix frenar el seu creixement, a l’assegurar la con-fiança en el futur, gran part de la població recuperaria el seu nivell de consum habitual, que està re-duint per prudència. Tindria més efecte multiplicador una estabili-tzació de l’atur que un increment salarial si no es frena la desocu-pació.La creació d’ocupació només pot venir dels nous emprene-dors. L’ocupació no la creen, en les situacions de depressió, els empresaris sinó els que no ho són i decideixen ser-ho ja que, els anteriors, tenen la seva capa-citat productiva infrautilitzada i necessitarien llargs períodes de creixement perquè es plantegin l’ampliació de les seves plantilles. El paper principal per a la creació de treball ha quedat reservat al sector productiu, ja que els grans motors de la dècada anterior, el sector immobiliari i el públic, ja no poden complir aquesta funció. Per a això han de comptar amb un pla favorable en tots els aspec-tes: laboral, fiscal, financer i fins i tot social i polític que incentivi noves vocacions.I si volem que els nous contrac-tats es converteixin en consumi-dors de béns motrius d’alt valor (habitatges i automòbils) neces-siten finançament i un horitzó d’estabilitat, perquè sense ell, ni s’atreviran ni les entitats els apro-

varan les operacions. Aquest tipus de treball estable ha de tenir uns avantatges i uns costos d’extinció que siguin acceptats pels empre-nedors perquè, si no, la solució de l’atur i la creació d’un consum de qualitat seran un fracàs.El refinançament dels deutes pendents d’amortització de les famílies i de les empreses, també ajudaria a millorar la solvència i el poder adquisitiu general, sense creixement de costos.No entenem la sobtada ansietat de la nostra societat després d’un període d’apatia tan llarg en el qual es va estar incubant el gran desastre econòmic actual, davant les reformes estructurals els efec-tes de les quals només es poden apreciar a mig i llarg termini i menys, la de creditors i entitats de valoració, les quals haurien de saber distingir entre els deutors que demanen els crèdits per espe-cular i els que ho fan per tirar en-davant amb esforç, cosa que, pel que sembla, no dominaven en la dècada anterior. Per què teníem millor valoració quan ens endeu-tàvem per consumir com a rics i especular sense límits que ara que estem ajustant el nostre nivell de vida per retornar deutes i per tre-ballar?I, finalment, també els consumi-dors haurien de fer una selecció d’informadors deixant de costat els professionals de la manipula-ció i de la catàstrofe que tant mal han fet a la societat, i haurien de centrar l’atenció en els que han demostrat solvència, professiona-litat i independència des d’abans de la nostra recessió (ex. Xavier Sala, Juan Velarde o Joaquim Muns). Si aquest periodisme sap tant d’economia per què no ens van avisar de la crisi? Si no es van adonar d’una crisi tan clara com la nostra per què han d’encertar ara? Si els preocupa tant la situa-ció dramàtica de la ciutadania, com els desnonaments, per què no van impedir amb la seva críti-ca que la bombolla immobiliària es desenvolupés tan enorme-ment? O és que van ser còmplices d’aquest procés especulatiu?

3) FORTALESESEspanya es troba ben posicionada a nivell internacional.És un dels principals mercats europeus, tant per PIB per càpita (4t), com per grandària (5è).Les inversions estrangeres han seguit fluint. És el 7è país recep-tor d’inversions del món acumu-lant tres aspectes claus que la fan atractiva:1.- La seva xarxa d’infraestructures modernitzada al llarg dels últims 20 anys.2.- La preparació tècnica: un 39% de població d’entre 25-34 anys té educació terciària, destacant la formació científica especialitza-da de primer nivell mundial i el prestigi de les escoles de negocis

(3 de les 20 més importants del món), 5è país del món en accés a banda ampla...3.- En clau estratègica, té 3 ca-racterístiques que molt pocs paï-sos posseeixen: ser membre de la Unió Europea, el mercat més ric del món, tenir la 7a plataforma mundial de consumidors per po-der de compra i la seva afinitat amb Sud-amèrica, segona àrea mundial per potencial de mig i llarg termini, segons la majoria d’analistes. Podria transformar-se a la seu operativa per aquesta zona de les multinacionals euro-pees, i això permetria crear a Es-panya centres de decisió. D’igual forma, podria ser la capçalera eu-ropea de les multinacionals llati-nes, seguint l’exemple de Cemex, la qual va situar part de la seva direcció estratègica i financera a Madrid.Espanya no només ha sabut atreure inversió estrangera, sinó que també ha estat capaç d’invertir a l’exterior. És el ter-cer país quant el pes de les seves inversions exteriors sobre el PIB, duplicant nacions com Itàlia, Es-tats Units o quatriplicant a Japó. Espanya és el segon inversor mundial a Sud-amèrica.Continua enfortint la seva posi-ció en sectors en els quals és ca-pdavanter (energies renovables, logística, transport, turisme o automoció) alhora que compta amb un important potencial per créixer en uns altres de futur, com la biotecnologia, el medi ambient, el tractament d’aigües, les TIC o l’activitat aeroespacial. Addicionalment, l’activitat inver-sora en R+D+i dels últims anys ha propiciat, a més d’alguns dels més ja esmentats, el desenvolu-pament d’altres sectors d’alt con-tingut tecnològic i valor afegit, com el de la tecnologia sanitària o l’administració electrònica.La gran empresa espanyola (més de 250 empleats) és de les més rendibles a nivell mundial, un dels factors que expliquen la seva elevada productivitat.Hi ha empreses capdavanteres en 12 dels 38 sectors en la revista Forbes.La meitat del resultat operatiu, abans d’interessos i impostos, de les empreses de l’IBEX 35 és atribuïble a la seva presència a l’exterior.Hi ha diversos factors que con-flueixen i que expliquen el bon comportament del sector expor-tador i les seves potencialitats: baixa sensibilitat al preu de les exportacions, diversificació geo-gràfica, diversificació per produc-te, fort comerç industrial amb creixent pes del comerç vertical alt (d’alt valor afegit) exemple les exportacions espanyoles de ser-veis no turístics han experimen-tat un creixement molt superior a la mostrada tant pel turisme com per l’exportació de béns.

4) PREVISIONS1.- La prima de risc hauria de re-duir-se a 150 punts2.- L’economia tocarà fons en el 4t trimestre d’aquest any per la qual cosa es preveu un creixe-ment zero, a partir d’aquest mo-ment, s’iniciarà el repunt i el PIB creixerà mig punt.3.- Del 24,4% d’atur, el 16% d’atur és estructural i el 8,4% deriva del cicle (ex. l’ajust del sec-tor de la construcció ha destruït 1,5 milions d’ocupacions des de l’inici de la crisi). La reforma la-boral, que l’ha alineat amb Euro-pa, les injeccions de liquiditat al sector productiu, la dinàmica del sector exportador i que el 30% de la força laboral es troba en sectors amb creixement positiu com el tu-risme, la consultoria i les activitats de R+D, són factors dinàmics per a la recuperació de l’ocupació.La taxa d’atur es podria situar en el 17,4% amb una creació a mig termini d’uns 700.000 llocs de treball. A més la contractació a temps parcial permetrà crear 800.000 ocupacions.4.- L’economia espanyola ha as-sentat les bases de la recuperació, ja que s’ha afrontat la recessió amb ajustos substancials en els des-equilibris generats per l’expansió i amb reformes estructurals en aspectes clau. No obstant això, els processos d’ajust estan avançats però no han conclòs. Per tant el creixement en el 2012 serà en-cara modest però s’han assentat les bases per a una nova etapa de creixement. Els reptes de produc-tivitat a Espanya s’uneixen al rep-te d’aconseguir augmentar quota d’exportacions per augmentar l’ocupació i invertir en intangibles que seria la més productiva, com proven els ràtios de productivitat i competitivitat de les empreses més grans i exportadores. La recuperació guanyarà vigor amb la restauració de la confiança, amb el tancament de les reformes del mercat laboral i el sistema fi-nancer i amb el reforçament del marc institucional de la Unió Europea. També les reformes en marxa permetran que sectors tra-dicionals de gran pes en el PIB, i on hi ha avantatges competitius clars, continuïn creixent: turisme, automòbil o el transport i logística els sectors en els quals ja existeixen empreses capdavanteres espanyo-les: biotecnologia, TIC, renova-bles o aeroespacial, són ja una rea-litat de creixement. El potencial de creixement és superior a la UE i, a més, hi ha marge de millora per la possibilitat d’avançar en la disciplina fiscal, per l’enfortiment del mercat interior, pel marge que hi ha per reduir traves administra-tives, pels efectes positius de les reformes recents que encara no s’han produït, pel compromís més ferm del Govern amb la reducció del dèficit i per la qualitat dels re-cursos productius.

OPINIÓ

TINDRIA MÉS EFECTE MULTIPLI-CADOR UNA ESTABILITZACIÓ DE L’ATUR QUE UN INCREMENT SALARIAL SI NO ES FRENA LA DESOCUPACIÓ

HAURÍEM DE FER UNA SELECCIÓ D’INFORMADORS DEIXANT DE COSTAT ALS PROFESSIONALS DE LA MANIPULA-CIÓ I DE LA CATÀSTROFE QUE TANT MAL HAN FET A LA SOCIETAT


OPINIÓ

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC

ISIDRE ALSO TORRENTSSecretari general ADEG

EL CONTUBERNI DEL PENEDÈS Al voltant del lideratge cada

dia se n’escriu més. Fan parròquia els xerrameques

que es posen davant d’un audi-tori per expendre coneixements apresos del no res. No me’n faig a la idea que un gregari vulgui alliçonar sobre les habilitats de gestionar un grup o condicionar una massa de consemblants. Per què hi ha tanta gent que es vol guanyar la vida des de la impos-tura? Per què hi ha tants escola-nets del coaching?Quan la crisi del 92, feien proces-só els executius desnonats per la crisi que s’havien reconvertit en consultors de qualitat i que vi-sitaven les empreses amb la pre-tensió d’encomanar l’epidèmia de les ISO. Si no tenies una 9000 no tenies cap possibilitat de so-breviure i quedaves amb el cul enlaire. En pocs anys, el país va encapçalar tots els rànquings pel que fa al nombre de certificacions de qualitat. Ara, vint anys després, amb la crisi del maleït quinquenni, han emergit els coach. Fins la seva arribada no sé com havíem pogut subsistir sense tota aquesta colla de redemptors, molts d’ells, la majoria, engalipadors de mena; d’altres, potser sí, amb una base acadèmica i un bagatge acredi-tat. En alguns casos, vet aquí la reen-carnació d’aquells entranyables venedors de mantes que, en el mateix lot, amb els abrigalls del llit, hi afegien una pinta, un raspall de dents, una gàbia amb una cadernera de plàstic i, si en-cara no en tenies prou, la sogra

i tot (aquest gag era un clàssic de les seves peroracions). No havies tingut l’oportunitat de dubtar-ne fins que arribaves a casa i t’adonaves que tot allò que t’havien venut, en realitat, no et feia cap falta.Avui dia -això és un fet constatat- aquell que és capaç de proferir tres frases seguides amb aparent convicció i sense embarbollar-se és considerat un expert de qual-sevol cosa; penseu en els inefables coach, per no parlar dels polítics (aquesta vegada els deixarem tranquils).He començat parlant de liderat-ges i impostures i he continuat parlant dels entabanadors. No

voldria que s’entengués com un pròleg irreverent i impenitent del que continuaré expel·lint en aquest article.Torno a burxar en la doctrina panpenedesenca promulgada des del melic vilafranquí. El pla estra-tègic orquestrat des de la Funda-ció Pro-Penedès tenia la preten-sió de ser rubricat com a quadern de ruta i bitàcola de tot l’atles: les tres comarques i bona part de l’altra. Tot i que ja fa més d’un any que es van presentar les línies mestres del pla, el procés no s’ha acabat i tampoc no sabem quin és el pas següent. Perquè estan de moda els eufemismes, algú diria que el document és obert.

L’acte del passat 16 de juliol, a La Fassina, suposa un canvi de gir i, no expressament, respon a una reivindicació, entre d’altres, de les organitzacions empresa-rials i sindicals que vàrem parti-cipar en el debat estratègic. Ja era hora que els alcaldes obrissin el meló i que, uns més que no pas els altres, es mullessin. Els orga-nitzadors pretenien que es parlés de promoció econòmica i es va parlar de tot una mica; cosa pre-visible si tenim en compte que fins ara no se n’havia parlat gaire, i pràcticament de res. Calia aquesta escenografia, tot i que això només ha estat el primer acte. Saludem el fet que els vila-franquins hàgim estat amfitrions d’aquesta primera convenció en forma d’esmorzar-col·loqui. Ara hem de ser capaços de donar el relleu i que el pal de paller de les estratègies esdevingui itinerant i siguin altres els escenaris de la concertació; és a dir, hem de ce-dir el protagonisme als altres co-participants, com ara el Vendrell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, però també hem de convidar a taula la resta dels cinquanta con-sistoris, fins que siguem acusats de contuberni. D’una altra ma-nera, si volem tenir aspiracions com a regió penedesenca, més enllà del dibuix comarcal, hem d’actuar amb una mica més de mà dreta i exercir un lideratge de-mocràtic i participatiu. Si no, ens passarà com fins ara, que pedalem tan de pressa que la resta del pilot no ens segueix i quan mirem en-rere ens adonem que estem sols. I així no hi ha manera.

JA ERA HORA QUE ELS ALCALDES OBRISSIN EL MELÓ I QUE, UNS MÉS QUE NO PAS ELS ALTRES, ES MULLESSIN


VINS&CAVES

Així com fa unes setmanes l’equip directiu i tècnic de R&R va retre visita a la Fundación Jerez-Con-trol y Certificación amb l’objectiu d’intercanviar coneixements i ex-periències sobre sistemes de con-trol i certificació en l’àmbit vi-tivinícola, recentment ha tingut lloc una trobada semblant amb el Consorci d’Inspecció i Control, representat pel seu Director Ge-rent, Gabriel Perés i Vilalta.En atenció i aplicació de les disposicions vigents sobre la matèria, els diferents Consells Reguladors de les DO catalanes han creat i confiat al Consorci d’Inspecció i Control (CIC) la tasca de verificació del compli-ment dels paràmetres establerts en els seus corresponents plecs de condicions (abans Reglaments).Recentment el CIC ha posat en marxa el seu sistema opera-tiu/auditor focalitzat, principal-

ment, en les instal·lacions dels operadors (cellers) i en els pro-ductes emparats per cada DO, incloent totes les fases del procés de producció (elaboració, emma-gatzematge i criança), envasat i etiquetat.

Les no conformitats que poten-cialment es puguin donar com a resultat de les auditories poden suposar la retirada de les certifi-cacions que emeten els Consell Reguladors, cosa que impossibi-litaria la venda amb el distintiu de la corresponent DO.

Aquesta auditoria és, doncs, se-gons explica Miquel Rius, ge-rent de la Consultoria R&R, “la dificultat a salvar per part dels operadors. En aquest sentit, en coherència amb la vocació de servei que ens caracteritza, i la in-quietud per estar a l’avantguarda de les necessitats del sector, hem cregut convenient oferir el servei d’auditories de situació, que té per objectiu identificar la nor-mativa que afecta les activitats de cada empresa, verificar la do-cumentació (permisos, llicèn-cies i autoritzacions), visitar les instal·lacions per a detectar si pot haver-hi incompliments o ano-malies i proposar mesures correc-tores quan calguin”.La trobada ha brindat l’oportunitat de comentar i des-granar aquesta nova situació, conèixer amb major profunditat l’operativa del CIC, així com es-trènyer llaços de col·laboració que permetin anar portant a terme la tasca que té encomanada.

Trobada entre Rius & Rius i el Consorci d’Inspecció i ControlNo superar les auditories pot suposar la retirada de la certificació que emeten els Consells Reguladors

REDACCIÓ

LA TROBADA VA PERMETRE CONÈIXER AMB PROFUNDITAT L’OPERATIVADEL CIC

Prop de 500 persones es van congregar a Caves Bolet el passat divendres 20 de juliol en la festa d’inauguració de les noves instal·lacions de criança, ubicades a la Finca Mas Lluet, a Castellví de la Marca. L’acte coincidia amb el cen-tenari de la casa pairal, d’estil modernista, llar i emblema de la família Bolet, una família que fa més de set generacions que es dedica al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi.La festa va estar amenitzada pel grup de Jazz Red Moods.Van assistir a l’acte Domè-nec Vila, director general d’Alimentació, Qualitat i In-dustries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-ció i Medi Natural (DAAM), i Pere Pujol, alcalde de Castellví de la Marca, municipi al qual pertanyen les instal·lacions i les finques vinícoles, totes de cultiu ecològic, des de 2004. Tant les autoritats com la resta d’assistents van visitar la masia

adjunta a la casa pairal, el mu-seu, el celler i la sala de tast.L’Antònia Bolet, mare de Jo-sep Anton Bolet Bolet, va descobrir la placa de ceràmi-ca commemorativa que dóna nom a la cava. Finalitzats els parlaments, va actuar el grup dansaire Dansa Vilanova dins el marc d’actuacions estivals “Gotes de cultura”, organi-tzades per l’Ajuntament de Castellví de la Marca, que es porten a terme des de fa anys en diferents llocs d’interès del municipi. Per acabar, es va servir un tast de productes de la terra acompanyats de vins i caves Bolet.L’any 1982 s’inicià l´embotellat dels vins i caves de collita prò-pia amb la marca Bolet, bateja-da així per retre homenatge al cognom familiar, procedent de les dues branques Can Planes i Mas Lluet.Les propietats de la família Bolet corresponen a les finques de Can Planes d’en Perull, Les Cunilleres i Mas Lluet.

Caves Bolet inaugura noves instal·lacions


VINS&CAVES

Al principi no hi ha contac-tes, ni diners, ni infraes-tructures, ni equips, però hi ha alguna cosa que un emprenedor sí que té: idees, ganes, passió, valor, capacitat de treball, il·lusió i compromís. Aquestes co-ses són les que fan que les empreses funcionin. El camí estarà ple de contra-temps, d’imprevistos, i serà un camí llarg, però no per això ens hem de negar a viure l’aventura. Intentar-ho val la pena.Pel que expliquen els em-prenedors que han triomfat, fer-ho requereix un gran esforç diari durant molts anys. Al no tenir recursos financers, no podrem con-tractar a ningú al prinicipi i haurem de fer-ho tot no-saltres: anar a la gestoria, fer les factures, la tasca comercial, l’execució dels treballs que arriben, etc.Hi ha un sèrie de passos que s’han de seguir obli-gatòriament si volem que el nostre projecte de ne-goci doni els seus fruits: primer de tot s’ha d’ampliar el nostre cercle social, conèixer persones que tinguin aquest esperit em-prenedor i que els seus negocis estiguin donant re-sultats. Aquestes persones són les més indicades per aconsellar-nos sobre qual-sevol tipus de decisió per al nostre negoci i fins i tot ens serveixen per conèixer més empresaris i, per què no, crear aliances.

Quan iniciem un negoci, moltes vegades sense di-ners, hem d’utilitzar de la millor forma les eines que tenim a disposició, des d’un ordinador tot adquireix valor, un estudi instal·lat a la nostra llar crearà l’ambient adequat per fer negocis i diners. Assaben-tar-se de tot el que envolta el nostre negoci per mitjà de notícies o canals RSS. Això ens permetrà que en qualsevol moment poguem aprofitar alguna oportunitat d’expandir el nostre negoci. Algunes persones busquen “LA IDEA” que encara nin-gú ha posat en marxa, al-guna cosa en la qual ningú ha caigut fins ara, però ja us dic que aquest tipus de coses succeeixen molt po-ques vegades en la vida. Per què no fixar-nos en un model de negoci que ens agradi encara que ja existeixi? Agafem-ne les fortaleses i millorem les de-bilitats. Si ho aconseguim, haurem creat una empre-sa, entrarem en el mercat ja existent, tindrem compe-tència i tindrem l’oportunitat de superar-la. Tot aquell que inicia aquest tipus d’aventures es me-reix el major respecte de la societat, encara que per una cultura espanyola ob-soleta es vegi la figura de l’empresari com una perso-na que explota el treballa-dor... quan precisament el que necessita aquest país són els emprenedors.

Emprendre, tot un repte

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado

Núm. 14 - juliol 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mails: [email protected]@penedeseconomic.comImpressió: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament,les opinions dels seus col·laboradors.

El consum de cava rosat s’ha triplicat en els darrers deu anys

El consum del cava rosat s’ha tri-plicat en els últims deu anys i cada vegada són més els cellers que s’animen a llançar al mercat no-vetats d’aquest tipus d’escumós. L’any 2011 es van vendre un total de 24 milions d’ampolles, mentre que el 2002, el consum va ser de 8 milions d’ampolles.La tendència de consum ha can-viat força en els últims anys. Se-gons xifres del Consell Regula-dor del Cava, als anys noranta hi havia molt poques empreses que elaboressin cava rosat i el 90% d’aquest cava es venia al mercat exterior. Actualment, ja són 160 les empreses que tenen caves ro-sats entre la seva oferta. A més, motivats per la fama aconseguida a l’estranger, el mercat interior està cada vegada més interessat en aquest escumós d’atractiu color.

Elaborades amb monestrell, gar-natxa tintera, pinot negre o tre-pat, aquestes varietats donen al rosat una singularitat cromàtica, que pot passar per una infinitat de tonalitats, des del color cirera, passant pel maduixa i fins a arri-bar al salmó. Seguint el mateix mètode

d’elaboració que els altres caves, es tracta d’un vi fresc, aromàtic i lleuger i, alhora, fi i elegant. Es recomana consumir-lo en aperi-tius i còctels, i casa a la perfec-ció amb els arrossos, el salmó i el sushi. Per acabar, un sorbet o unes maduixes també poden anar acompanyats d’un bon rosat.

REDACCIÓ

El 2011 es van vendre 24 milions d’ampolles, i ja són 160 les empreses que comercialitzen caves rosats

Miquel Pons, espònsor oficial del Campus Xavi Hernández

Les caves Miquel Pons, de la Granada, tornen a ser espònsor oficial del campus de formació futbolística del jugador interna-cional del Barça Xavi Hernández. Per segon any consecutiu, Miquel Pons col·labora amb el crack del Barça per a la formació esportiva de desenes de nens que partici-pen en les estades que organitza el Campus Xavi al Collell, molt a prop de Banyoles. La col·laboració de Miquel Pons amb el Campus Xavi és una mostra més del compromís del celler amb l’esport d’escola i for-matiu. Des de fa anys, Miquel Pons patrocina el club de fut-bol de la Granada i dóna suport a altres iniciatives relacionades amb l’esport base i de formació. Aquest és un dels compromisos de Miquel Pons; i per això el ce-ller s’associa una vegada més amb el jugador i amb el seu campus de formació, per donar-li suport i compartir els valors de l’ esforç, la dedicació, el respecte, la tradició

familiar i el sentiment català, que Xavi Hernández transmet.El gerent i director comercial de les caves, Pere Pons, va compar-tir una d’aquestes jornades for-matives al costat del mateix Xavi Hernández i va poder comprovar la gran humanitat i sensibilitat del crack català i de la seva famí-lia, que participa activament en aquest camp de formació que ja fa 14 anys que s’organitza amb gran èxit de participació.

Durant la visita al campus, Xavi Hernández va apadrinar els dos nous caves reserva de Miquel Pons, la novetat destacada del celler aquest any. Xavi, doncs, el millor titular del món, és l’ambaixador perfecte per als millors reserves: els de Miquel Pons. Els nous caves han tingut una gran acceptació entre crítics gastronòmics i clients en els pocs mesos que fa que es comercialit-zen.

REDACCIÓ

Pere Pons amb Xavi Hernández al Campus Xavi del Collell


VINS&CAVES

El temps de la verema és una època molt especial per descobrir l’essència i el caràcter singular de l’Heretat Segura Viudas i del seu envejable entorn natural, a Torrelavit. És per aquest motiu que des d’aquest tradicional ce-ller, la marca del qual va néixer l’any 1969, s’han decidit sumar a l’època de repòs i poda de les vinyes i al de la brotació dels ceps una oferta enoturística que coin-cideix amb el moment de collir els esforços de tot l’any. És, sense cap mena de dubte, un moment clau de plena activitat al celler, on acudeixen sense parar un rosari de tractors amb els raïms acabats de veremar. El visitant rep tot una classe magistral endinsant-se en les tasques que es porten a ter-me tant a les vinyes com al celler, a més de poder tastar i degustar els primers mostos de l’anyada i productes emblemàtics de Segu-ra Viudas. Es tracta de mostrar el corpus doctrinal d’aquest celler en ple rebombori per la verema, destacant una viticultura i una enologia que persegueix de forma obstinada l’equilibri sostenible amb el seu ric entorn natural.El control del vigor i la ventila-ció dels raïms per obtenir una major qualitat, la lluita contra les plagues minimitzant al màxim la utilització d’insecticides (com és el cas de la confusió sexual amb trampes de feromones per con-trolar l’extensió de les papallones

de l’espècie Lobesia Botrana), els estudis pluviomètrics detallats que es porten a terme a cada finca, els controls de maduració del raïm, les tasques manuals de la verema, la selecció de peus de ceps americans triats en funció de cada tipologia de sòl i de la va-rietat de raïm, com lluitar contra l’erosió de les vinyes plantades en pendents, la recepció dels raïms en caixes als celler i els exhaustius controls qualitatius a què són sot-

mesos, la selecció de llevats autòc-tons del Penedès que aporten una personalitat única als vins tran-quils i caves de Segura Viudas, el pas dels raïms per la desrapadora i la seva posterior premsa suau, la fermentació del most obtingut i la resta de processos d’elaboració són només alguns dels elements d’aquesta nova i atractiva aposta cavaturística. La visita també s’atura a gaudir de l’entorn ambiental, vegetal i faunístic de Segura Viudas, uns

REDACCIÓ actius molt centrats al voltant del cabal del riu Bitlles, que rep les aigües nítides i netes procedents de la depuradora del celler, que durant la verema treballa les 24 hores del dia. Els pollancres, els àlbers, la menta silvestre, el roma-ní, la xicoira, els fruits silvestres, els bolets, els picots i els seus nius, els senglars que durant la madu-ració dels raïms s’endinsen a les vinyes i causen greus destrosses, els insectes que es reprodueixen i es preparen per a l’hivern o les orenetes que han fet niu al sos-tre de l’Heretat i d’altres aus que migren cercant millor clima so-brevolant les vinyes són només alguns dels apunts naturalístics que es descobreixen al visitant i que s’han recollit en un quadern de vinya profusament il·lustrat. En aquest quadern s’afirma que actualment Segura Viudas és “una de les marques espanyoles més premiades en tasts nacionals i internacionals. I, segurament, la que encarna millor l’esperit dels ceps, la pluja, el vent i el sòl del Penedès”. Fins i tot s’ofereix un blog (www.diariodevina.com) on es mostra “com es transforma la vinya dia a dia i les harmonies que s’hi donen”. L’experiència també es comparteix a través de la pàgina a Facebook de Segura Viudas i s’ofereixen tastos virtuals a www.seguraviudas.es.L’entusiasta presentació d’aquesta nova iniciativa a la premsa ha estat presidida pel director de comunicació de Segura Viudas, Pere Bonet Ferrer, i dirigida pel

La verema i l’entorn natural del celler s’incorporen a la seva oferta enoturística

Nou brindis enoturístic de Segura Viudas

SEGURA VIUDAS ÉS “UNA DE LES MARQUES ESPANYOLES MÉS PREMIADES EN TASTS NACIONALS I INTERNACIONALS

director tècnic de la casa, Gabriel Suberviola, i pel seu director de viticultura, Sebastià Raventós. L’assessorament naturalístic ha vingut de part de Xavier Bayer, qui no té cap mena de dubte que els raïms i els homes que treballen en vinyes envoltades de naturale-sa són “millors”. Els periodistes també van poder conèixer una de les finques experimentals de Se-gura Viudas, la de Mas Bernich, a l’Anoia, i veremar els seus raïm de la varietat parellada.Segons Pere Bonet, la nova pro-posta de Segura Viudas, que s’obre a grups amb reserva prèvia, pretén “acostar-nos a les vinyes des de diverses mirades i gau-

dir de l’univers simbòlic, his-tòric i naturalístic que trobem a l’Heretat”. Afegeix que es tracta d’aprofitar “tot el coneixement científic i tecnològic per preser-var, recuperar i potenciar un pa-trimoni de gran valor que posa a l’abast de la gent el tresor de la vitivinicultura sostenible”. En definitiva, s’ofereix al visitant “ser testimoni d’una riquesa en cons-tant evolució que us portarà a re-cordar com es manifesta el paisat-ge, la cultura i les harmonies en els nostres vins”. Per descobrir-ho cal sol·licitar cita prèvia a través d’[email protected], o bé trucant telefònicament als nú-meros 938917070 ó 938917063.


VINS&CAVES

El vi Finca La Boltana 2011, un monovarietal íntegrament de xarel·lo elaborat per Alsina Sardà, ha estat guardonat per la Unión Española de Catadores amb el Bacus d’Or, en el marc del Tast-Concurs Nacional de Vins Joves Premis Bacus. En l’edició d’enguany van par-ticipar 700 vins de tot Espan-ya. El ministre d’agricultura, alimentació i medi ambient, Miguel Arias Cañete, va ser l’encarregat de lliurar el Bacus d’Or, a Madrid, el passat 28 de juny.

El jurat, integrat per 60 cata-dors professionals, va escollir el Finca La Boltana 2011 com a primer classificat en la seva categoria de varietats blanques autòctones no aromàtiques. Joan Alsina s’ha mostrat satis-fet “pel reconeixement atorgat a una varietat tan pròpia del Penedès i per la rellevància del guardó”. En la darrera pu-blicació de puntuacions Par-ker aquest vi ja va obtenir 90 punts, esdevenint un dels més ben puntuats entre els vins ela-borats sols de xarel·lo.

Els guanyadors del concurs Carta-ví Internacional 2011 van visitar les set denominacions d’origen a Catalunya, entre elles la DO Pe-nedès. Durant la primera setmana de juliol, els guanyadors, arribats d’Estats Units, van poder veure deu cellers i admirar diversos pa-ratges i rutes emblemàtiques del territori, com la ruta medieval de Vilafranca, la ruta modernis-ta de Barcelona i les sureres més antigues de l’Empordà, entre d’altres.La visita va servir per donar a conèixer la realitat de les zones vitivinícoles catalanes. El recorre-gut es va iniciar a les DO Costers del Segre i Penedès. El grup ame-ricà estava integrat pels dos res-taurants guanyadors del Cartaví Internacional 2011: el Mercat de Nova York i la Taberna de Haro de Boston. Ambdós inclouen en

les seves cartes de vins un elevat percentatge de vins catalans, a més de fer regularment tastos de vins i àpats maridats amb 100% productes catalans. També van ser presents periodistes dels mit-jans de comunicació The Lover’s journal, Examiner, Luxuryweb.com & View from the Cellar de Nova York, i Snooth.com, especia-listes en el sector del vi, tant en premsa escrita com en digital.

REDACCIÓ

Els guanyadors de Cartaví 2011 van visitar la DO Penedès

Jordi Bort, director general de l’Incavi va clausurar la seva esta-da a Catalunya i els va regalar un llibre sobre les diferents DO viti-vinícoles catalanes, editat en an-glès. La visita forma part del pro-grama de promoció internacional que duu a terme la patronal del vi català. A l’octubre està prevista l’entrega dels premis Cartaví In-ternacional 2012, que se celebra-rà a Washington.

Els restauradors, d’Estats Units, van conèixer de prop les set denominacions d’origen catalanes

Unes 250 persones van assistir el passat divendres 13 de juliol al 4t Sopar Solidari que Vallformosa va organitzar al celler que té a Vi-lobí del Penedès per recaptar fons per la lluita contra el càncer.Passades les nou del vespre, els assistents a l’acte es van dirigir a la sala “La Cúpula”, on es van fer els parlaments de presentació i el sopar solidari. L’actriu sit-getana Anna Barrachina va ser l’encarregada de conduir l’acte. Per la seva part, la presidenta de Vallformosa, Queta Domènech, va avançar algunes de les noves accions solidàries que Vallformo-sa presentarà properament. En aquest sentit, destacava que “Va-llformosa fa anys va emprendre aquest camí de manera pausada, però a partir d’ara, deixarem de

caminar per posar-nos a córrer i emprendre la cursa per la lluita contra el càncer”. Seguidament el Dr. Josep Mª Vilà, president de l’ICO, va presentar l’ens públic i la Dra. Candela Calle va explicar on varen anar destinats els diners del 3r Sopar Solidari. Va tancar el torn de parlaments la diputada al

Parlament de Catalunya Glòria Renom, agraint a la família Do-mènech aquesta iniciativa. A les postres es va fer el ja tradi-cional sorteig amb els premis que diverses empreses i comerços van cedir per col·laborar en aquesta causa i el grup X Gusto va oferir un espectacle músico-teatral.

Èxit de públic a la nit solidària per la lluita contra el càncer

REDACCIÓ

Unes 250 persones van assistir al 4t Sopar Solidari que Vallformosa va organitzar al celler de Vilobí

Set cellers de denominacio-ns d’origen de Catalunya i la Rioja elaboren dotze vins i caves dedicats a comparses de la Patum. Entre ells, tres de l’empresa Martí Serdà, de Santa Fe, elaborats en la DO Penedès. La iniciativa, que promou la botiga Milvins de Berga, rep el nom de Vins i caves de Patum. Cada com-parsa té estipulat un vi o cava, en funció dels sentiments que transmet. En total, n’han sor-

tit 12 varietats. Cada ampolla tindrà la seva etiqueta amb la foto de la comparsa i el nom i una explicació del vi. En el cas de Martí Serdà, seran “Els Àngels”, un vi blanc elaborat amb les varietats de Muscat, Macabeu i Parellada, “el vi dels músics”, un blanc elabo-rat amb Macabeu, Parellada i Muscat, i el vi dels Nans Vells, un vi negre criança, elaborat amb les varietats de Garnatxa i Cabernet Sauvignon.

Els vins de Martí Serdà, a la Patum

Alsina Sardà rep el Bacus d’Or 2011


VINS&CAVES

DUET VARIETAL: EL NOU NEGRE D’EMENDIS

Emendis, el celler familiar si-tuat a Sant Marçal, torna a sor-prendre amb un nou vi: el Duet Varietal. Elaborat amb un 80% de Syrah i un 20% d’Ull de Lle-bre, fermentat a una tempera-tura controlada de 25ºC i criat en un curt termini de temps en bótes noves de roure francès i americà, ofereix com a resultat un negre lleuger i floral. Un vi jove “molt fructuós que, amb un punt de fred, és ideal per pren-dre a l’estiu”, segons el director comercial, Jordi Ventosa.

LES CERVERES 2011 D’ORIOL ROSSELL JA ÉS AL MERCAT

Amb motiu de la celebració del Caixa Penedès Vijazz, l’empresa Oriol Rossell va presentar la nova collita del seu vi blanc les Cerveres, un monovarietal de Xarel·lo, procedent de la vinya del mateix nom, plantada l’any 1969.Per elaborar aquest vi, el raïm escollit se sotmet a una mace-ració pel·licular en fred, i des-prés a una fermentació i criança de sis mesos en bótes de roure francès.

nentatge fruit de la seva relació personal amb Nicolas Joly es passarà a certificar de forma ofi-cial com a biodinàmic. Josep M. Albet, propietari del celler, ja va interessar-se per la biodinàmica el 1977, però arran de la troba-da amb Joly, ha començat a tre-ballar en aquesta tècnica.

EL CELLER ALBET I NOYA ELABORARÀ EL PRIMER VI BIODINÀMIC

Amb més de 35 anys conreant i elaborant els primers vins eco-lògics de la península ibèrica, el celler penedesenc Albet i Noya farà ara el seu primer vi blanc biodinàmic: El Fanio.En els darrers quatre anys, Albet i Noya ha aplicat els diversos preparats biodinàmics i tècni-ques d’aquesta disciplina enca-minada a revitalitzar el sòl i op-timitzar la vitalitat dels aliments en la vinya i, fruit d’aquests coneixements i del llarg apre-

El celler Loxarel, dirigit per Josep Mitjans i Teresa Nin, ha decidit, 25 anys després de la seva incor-poració al Consell Regulador del Cava, fer un pas endavant i eti-quetar els seus escumosos sota els paràmetres del Mètode Tradi-cional de la DO Penedès. El mo-tiu d’aquesta decisió, segons els elaboradors, és poder identificar més clarament els seus productes amb el territori que representen.El celler, ubicat a la finca de Cal Mayol, a Vilobí del Penedès, fa deu anys que treballa amb el sis-tema d’agricultura ecològica i set anys que practica les tècniques biodinàmiques, a més de ser un dels fundadors d’un grup de tre-ball d’agricultura biodinàmica. Des de Loxarel consideren que l’extens territori que comprèn la

DO Cava, amb 159 municipis d’arreu d’Espanya, entre els quals n’hi ha de Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana o la Rioja, no permet aprofundir en les tipi-citats territorials tan clarament com el Mètode Tradicional de la DO Penedès, que només inclou les vinyes que es conreen en un territori molt concret i delimitat.

Sota els paràmetres del Mètode Tradicional de la DO Penedès, els elaboradors poden treballar amb les varietats autòctones de la zona com el sumoll o la garnatxa blan-ca, que a vegades no estan aprova-des sota els paràmetres de la DO Cava; i estan obligats a garantir processos de criança de 12 mesos, tres més que en la DO Cava.

Les Caves Loxarel deixen la DO Cava per anar a la DO PenedèsAmb aquest canvi el celler de Vilobí busca identificar millor els productes amb el territori penedesenc

REDACCIÓ

La Confraria del Cava Sant Sa-durní va segellar el seu agerma-nament amb la Denominació d’Origen Empordà, el passat 31 de juny, en un dels llocs més em-blemàtics de la comarca de l’Alt Empordà com és el Monestir de Sant Pere de Rodes. Una seixantena de persones va participar en els diferents actes que l’entitat penedesenca va fer a terres empordaneses, i que van començar ja entrat el migdia amb una visita completa al conegut ce-

ller Empordàlia. El recorregut per les instal·lacions de la firma viti-vinícola va incloure un tast de di-ferents productes que s’elaboren a l’empara de la DO Empordà. A la sala capitular del monestir es va investir Confrare de Mèrit de la Confraria del Cava Josep Blan-ch, president de la DO Empordà; Artur Suqué, president del Grup Castell de Perelada; Jaume Nadal, president de l’empresa Francisco Oller S.A., i el reconegut perio-dista Rafael Nadal.

La visita va acabar amb un dinar d’agermanament al mirador del celler Castell de Perelada.

La Confraria del Cava Sant Sadurní i la DO Empordà es van agermanar a Sant Pere de Rodes

Potenciar la cuina d’autor lo-cal. Aquest és l’objectiu princi-pal de Vilafranca Ve de Gust!, una iniciativa impulsada pel Patronat de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca S’ha creat un segell identifi-catiu present a l’exterior i a l’interior de cada establiment que garanteix el compliment d’unes premisses comunes als restaurants adherits. Els principals requisits són treballar amb productes de proximitat i de temporada, oferir una carta amb presència majoritària de vins i caves del Penedès, obrir els diumenges i indicar a les seves cartes de forma clara la disponibilitat de productes autòctons i tenir-les en tres idiomes.Els establiments que aposten per la cuina d’autor local i ac-tualment integren Ve de Gust! són Cal Ton, Casino, El Gat Blau, Mercat, El Racó de la Calma, Sharlotte, Can Belles i Trefí. Al llarg de l’any, s’aniran realitzant campanyes de pro-moció coincidint amb la tem-porada de diferents productes de la zona. La primera acció,

entre els dies 4 de juliol al 26 d’agost, coincideix amb la tem-porada del Préssec d’Ordal. Altres productes de referència del Penedès que es treballaran són l’ànec, el xató, el préssec d’Ordal, les catànies, els olis, les garlandes, la fruita seca, les verdures i hortalisses, els vins i caves i el gall negre.

Cada establiment potenciarà la seva creativitat creant un menú especial amb primers, segons, postres i vins on el préssec serà el protagonista. El client es podrà endur la minuta que inclou una recep-ta d’un dels plats estrelles del menú elaborat per cada restau-rant.

Vilafranca Ve de Gust! potencia la cuina local

S’HA CREAT UN SEGELL IDENTIFICATIU PER A CADA ESTABLIMENT COL·LABORADOR

Un dels productes de referència del Penedès


LLIBRES

Estan fora de perill els meus es-talvis al banc? Hauria d’enviar els meus diners a l’estranger? És el moment de comprar or o dòlars? Haig d’invertir en borsa? Hauria de comprar una caixa forta per guardar els di-ners a casa? Si tinc liquiditat, és una bona idea comprar un habitatge? Què puc fer si en un futur desapareix l’euro?

¿Qué hago con mi dinero? pretén ajudar a resoldre tots aquests interrogants. No esperis trobar-te amb un tractat d’inversions o amb una llista interminable de l’oferta de productes i ser-veis financers que existeixen al mercat. Tampoc vulguis trobar aquí receptes màgiques, ja que simplement, no existeixen. El que trobaràs en aquestes pàgi-

nes són les respostes a les pre-guntes que tots els espanyols d’un temps ençà ens venim fent respecte als nostres estalvis. Es tracta, en definitiva, del llibre que necessites si estàs preocu-pat per l’actual situació econò-mica i no vols que aquesta, en cas de deteriorar-se encara més, t’enxampi amb el peu canviat i amb els teus estalvis on no haurien d’estar. És una obra, en suma, per saber què fer amb els teus diners i per poder decidir amb bon criteri la teva estratè-gia financera.

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i MBA per IESE, Martí Saballs és subdirector del diari econòmic Expansión. En el seu nou llibre apunta ideees per gestionar els nos-tres estalvis en un moment d’incertesa. Es tracta d’un compendi de sentit comú que recull les seves experiències durant més de vint anys com a periodista econòmic en ciutats tan importants com Barcelona, Madrid, Lisboa, Buenos Aires o Nova York.

¡Acabad ya con esta crisis!PAUL KRUGMANCRITICA19,00€

Paul Krugman, Premi Prín-cep d’Astúries en Ciències So-cials l’any 2004 i Premi Nobel d’Economia l’any 2008, ha escrit un llibre realment con-trovertit en què les causes de l’actual crisi econòmica, els motius que condueixen al fet que en seguim sofrint avui les conseqüències i la forma de sortir-ne, recuperant els llocs

de treball i els drets socials amenaçats per les retallades, s’expliquen amb una claredat i senzillesa amb la finalitat que qualsevol persona ho pugui entendre. “Nacions riques en recursos, talent i coneixements –els ingredients necessaris per aconseguir la prosperitat i un nivell de vida decent per a tots- es troben en un estat d’intens

sofriment”. Com arribem a aquesta situació? I, sobretot com podem sortir-ne? Krugman planteja aquestes qüestions amb la seva habitual lucidesa i ens ofereix l’evidència que una ràpida recuperació és possible, si els nostres dirigents tenen“la claredat intel·lectual i la voluntat política” de posar fi a aquesta crisi.Paul Robin Krugman (Nova York, Estats Units, 1953) és un economista, divulgador i perio-dista nord-americà, un keynesià convençut i, per tant, amic de

la intervenció pública. Actual-ment és professor d’Economia i Assumptes Internacionals a la Universitat de Princeton. Paul Krugman és conegut pel públic en general com un crític obert de les polítiques econòmiques i generals de l’administració de George W. Bush. Ha escrit més 200 arti-cles i 21 llibres, alguns d’ells acadèmics, i altres de divulga-ció com la Economia Interna-cional: La teoria i política, un llibre de textos estàndard sobre l’economia internacional.

¿Qué hago con mi dinero?MARTÍ SABALLSALIENTA EDICIONES14,00€

Krugman critica les idees liberals i propugna les tesis keynesianes

Saballs insta qui tingui diners a fer-los treballar invertint en projectes

Conegut pel seu vessant es-portiu, l’autor del llibre, Josef Ajram, acumula dotze anys d’experiència en la borsa i més de nou anys dedicant-se al day-trading, i ha sortejat, amb una filosofia similar a la que l’ha portat al cim de l’esport de re-sistència, la crisi tecnològica, el crash immobiliari i el crash bancari mundial. El seu mètode

consisteix en alguns elements que es descriuen amb detall en aquest llibre, elements que tenen en comú l’observació, la perseverança i el fet de no quedar-se mai amb cap actiu al tancament de cada sessió. Aquest llibre, extret del seu reeixit curs sobre borsa i va-lors, introdueix el lector al món pràctic de la inversió utilit-

zant termes senzills i exemples amens per poder ser aplicats.Josef Ajram Tares, nascut a Bar-celona l’any 1978, és un atleta i trader espanyol que participa tant en curses de resistència com de triatló, ciclisme, moun-tain bike o maratons. El seu pare és sirià i la seva mare es-panyola. També treballa de tra-der intradia en la Borsa de Bar-celona i en la Borsa de Madrid. Ha escrit 3 llibres: Where is the limit, en el qual parla de les se-ves gestes esportives, Ganar en bolsa es posible, on comparteix

el seu sistema d’inversió, i La Solución, en el qual planteja solucions a la crisi econòmica actual. Ha finalitzat diversos ironmans, entre els quals, el d’Àustria, Suïssa, Alemanya i Corea del Sud.En els últims anys, Josef ha es-tat líder en comunicació, acon-seguint més de 100.000 visites al mes en el seu web i milers de seguidors a Facebook i Twitter.Ara aprofundeix al món digital oferint cursos de trading per poder arribar a més gent de for-ma senzilla i personalitzada.

Ganar en la bolsa es posibleJOSEF AJRAMPLATAFORMA15,00€

Guia pràctica per introduir el lector en el món del daytrading


HISTÒRIA

L’any 1970 va ser històric per al Japó. Enmig d’un període de notable desenvolupament econò-mic, la nació va rebre l’Exposició Mundial d’Osaka i es va prepa-rar escarrassadament per als jocs olímpics d’hivern de Sapporo el 1972. Aquests esdeveniments internacionals van incitar al Japó l’acceleració en la construcció d’una gran infraestructura de transports i es va aprovisionar del combustible necessari per a la seva transició ràpida cap a una societat urbanitzada, simbolitza-da per l’automòbil. Va ser llavors quan el Japó va assumir la privile-giada posició com a segona nació a nivell mundial en el mercat de fabricació d’automòbils.Tan ràpida expansió econòmica i urbanització van causar inci-dències importants, com grans embussos de trànsit i alts nivells de contaminació atmosfèrica. Al mateix temps, Honda es va es-pecialitzar en vehicles esportius d’altes prestacions. En vista dels problemes esdevinguts al Japó, la companyia va assumir la tasca urgent de desenvolupar un nou cotxe de passatgers econòmic i que es convertís en part essen-cial de les vides de les persones de l’època. Això va conduir a la creació de la primera generació de Civic, un model estratègic en aquest moment per a Honda.El desenvolupament del Civic va contrastar totalment amb la tradició d’Honda. En lloc de se-guir un desenvolupament basat sobretot en la visió del fundador de la companyia, Soichiro Hon-da, l’equip de desenvolupament del Civic va viatjar per diferents mercats mundials, adquirint el coneixement local i experiència de primera mà, i sobre això van fi xar la idea de crear el cotxe que just “es necessita ara.”Els models anteriors d’Honda es caracteritzaven per tenir motors d’altes prestacions, però man-caven d’espai, d’una insonorit-zació adequada i d’un correcte balanç de pesos, que són factors

importants a l’hora de crear un cotxe que amb l’estil de vida dels seus propietaris. Després de la refl exió, la companyia va decidir desenvolupar un nou model que fos compacte i àgil -un cotxe bàsi-cament acceptable per tot el món i que proporcionés el “màxim valor amb el mínim nombre de components mecànics.”Com recent arribat a la indústria

de l’automòbil, la decisió de la companyia per reconduir la pro-ducció i desenvolupar un cotxe global per als mercats del món, va ser una demostració veritable de l’esperit desafi ador d’Honda que ha seguit conservant fi ns als nostres dies.Quan, el disseny tradicional “mo-tor davanter, tracció posterior, tres volums” era l’estàndard del

corrent principal per als cotxes compactes, la companyia va triar audaçment “motor davanter, trac-ció davantera, dos volums” com el concepte per al “cotxe bàsic per a tothom.” Van enfrontar els membres del projecte amb mul-titud de nous desafi aments i difi -cultats en el procés de desenvolu-pament, i la superació d’aquests problemes van conduir al naixe-

ment de noves tecnologies. Una d’elles estava relacionada amb la reducció de pes. Disminuint el gruix de les fulles d’acer a unitats d’un mil·límetre i modifi cant-ne l’estructura, la companyia va su-perar la tecnologia convencional i va aconseguir uns nous nivells de lleugeresa del vehicle, que van contribuir enormement a la re-ducció dels costos i a un menor

REDACCIÓ

Honda està de celebració: el seu model més exitós, el Civic, es va llançar fa just quatre dècades. Des de 1972, la producció acumulada de les nou generacions d’aquest model supera els 20 milions. D’aquests, uns 2,5 milions s’han venut a Europa, mentre que a Espanya són 115.000 els Civic comercialitzats des de 1988, any en què el model va arribar al nostre país.

Aniversari Honda: el Civic compleix 40 anys

1a generació 1972-1979





HISTÒRIA

consum de combustible. També, Honda va escollir una suspensió de tipus independent, que oferia una gran sensació de conducció esportiva alhora que còmoda, en detriment de les suspensions rígides usades en la majoria dels cotxes compactes japonesos de l’època. Un altre concepte revo-lucionari va ser la introducció del motor transversal al mercat dels

compactes, on fi ns ara els motors verticals havien estat donant als seus cotxes una sensació “més es-paiosa”.Potser el factor més determiant de l’èxit de la primera generació del Civic va ser el seu disseny com a compacte de tres portes, que fi ns llavors era inusual al Japó malgrat el seu èxit als mercats d’Europa i Amèrica del Nord. El disseny del

“motlle” del Civic va desestimar l’obsessió tradicional per l’estil i va portar el concepte de “màxim valor del mínim espai mecànic” a l’extrem. Aquest disseny va aju-dar a gravar la seva imatge com el cotxe “de la gent”.Després de solament dos anys de disseny i proves, el desenvolu-pament va quedar complet, i el Civic va fer el seu debut, amb un

model de dues portes al juliol de 1972, seguit per una versió de tres portes al setembre. El model va causar un impacte important, es-pecialment entre la gent jove. Du-rant tres anys consecutius, des de 1972 a 1974, el Civic va guanyar el títol de Cotxe de l’any al Japó. Per a celebrar l’efemèride, Honda España ha llançat una promoció especial: es tracta del Pla de Man-

teniment de Postvenda de 3 anys, gratuït per al Civic si es fi nança l’automòbil amb Honda Finance (quota de 100 euros al mes). Així mateix, la marca japonesa ofereix un descompte promocional di-recte de 3.000 euros. Per tant un Civic 1.4 i-VTEC Comfort, amb un preu de tarifa de 18.900 euros, pot adquirir-se en aquest moment per 15.900 euros.



1a generació (1972-1979) - 9a generació (2012)




TECNOLOGIA

Va ser Internet abans d’Internet. L’invent digital per a pares i avis que va obrir el camí al sistema que avui dominen fills i néts. Gràcies a ell, tota una generació de francesos es va iniciar a la xar-xa. El Minitel era com un petit ordinador, amb pantalla i teclat, connectat a un telèfon. Avui an-dròmina vella, d’aquí a uns anys serà una relíquia cotitzada en el mercat de les antiguitats.França acaba de desconnectar l’avi d’Internet. El dissabte 30 de juny a les 23.59 hores va certificar la seva mort, encara que ja fa temps que aquesta tecnologia agonitza-va. Va sortir de l’empresa France Télécom el 1981. Primer es va estrenar a Ille et Vilaine i el 1982 es va estendre massivament i gra-tuïtament per tot el país. Llavors era l’únic sistema que permetia a ciutadans i empreses accedir a la xarxa. La simplicitat i l’absència de virus han estat uns dels factors que han afavorit el seu èxit durant aquests 30 anys.Minitel no tenia disc dur ni podia executar cap altre programa que no fos els que duia instal·lats. S’utilitzava per fer reserves de viatges, buscar informacions o xatejar. També per consultar les pàgines eròtiques i de contactes.La missatgeria per a adults va ser el gran èxit de Minitel, un servei molt criticat, pel possible accés dels menuts a la xarxa, però el govern francès va dir que eren els pares els que havien de contro-lar els seus fills; això sí, va gravar amb impostos els llocs de contin-

gut sexual. El 1987 els francesos passaven 100.000 hores al mes en aquests primers espais destinats a trobar parella en el món virtual. Els usuaris havien d’introduir uns codis numèrics seguits de diverses lletres. Gran en tamany, exigia a més un ritual d’accés avui impen-sable per a molts. Els que dispo-saven d’aquest terminal pagaven per temps de connexió, com si es tractés d’una trucada telefònica. Les tarifes anaven des de 0,02 a 1,41 euros al minut. Transpac era la xarxa utilitzada per als aparells Minitel. “Internet és una xarxa de xar-xes, amb una lògica diferent a la de Minitel”, explicava al diari Le Monde Benjamin Thierry, ex-pert en telecomunicacions i autor

d’un llibre sobre el sistema patri d’accés a la xarxa. “Amb el Mini-tel els usuaris es connectaven als servidors centrals per accedir a les dades. Internet no està centralit-zat. És una xarxa en la que cada ordinador és a la vegada emissor i receptor d’informació”, explica-va Valerie Schafer, de l’institut de comunicació del CNRS.Als 90 Minitel era molt popular. Era l’orgull telemàtic nacional. Va iniciar molts en el llenguatge

digital i va arribar a tenir 25 mi-lions d’usuaris i va prestar més de 25.000 serveis als seus seguidors. Però la seva pròpia fórmula el va acabar sepultant. Internet es va democratitzar, va estendre el seu domini més enllà dels terminals de Minitel i es va obrir a tothom.“Minitel ha afavorit l’ús d’Internet, molts dels conceptes que avui dominen la nostra vida digital ja existien amb aquest in-vent pioner”, explicava Benjamin Thierry.Com ha succeït amb internet, molts han fet fortuna gràcies a aquest aparell ja prehistòric. Xa-vier Niel, Louis Roncin o Claude Pendriel són la versió gal·la de Bill Gates o Steve Jobs, alguns dels proveidors de serveis que van fer diners gràcies a Minitel.En altres països va tenir la seva rèplica, encara que ni el Prestel del Regne Unit ni el Bildschinmtext alemany van aconseguir l’èxit del model francès. A Espanya el seu bessó era Ibertex, però tampoc va seduir com el seu idèntic. El 2000 hi havia a França nou milions de terminals subvencionats pel go-vern francès i la seva xifra de ne-gocis va arribar als 1.000 milions d’euros.El canvi de segle va marcar la seva decadència. A mesura que la xarxa es feia popular, el Minitel cedia terreny. El 2010 va factu-rar 30 milions d’euros, tot i que France Télécom va diagnosticar la seva mort per al 2011, finalment la va endarrerir fins al 30 de juny 2012. Fins a la data del tanca-ment hi havia 600.000 terminals en funcionament, supervivents d’Internet, objectes de culte per als romàntics virtuals.

Adéu al Minitel France Télecom decideix tancar Minitel, el precursor d’Internet, després de 30 anys d’èxit a França

MINITEL VA ARRIBAR A TENIR MÉS DE 25 MILIONS D’USUARIS I 25.000 SERVEIS

MARC BARELLA

Facebook, Twitter i LinkedIn són tres dels “social media” més utilitzats. No obstant això a part de les seves diferències respecte a funcionament i con-tingut, també són diferents quant a rendiment web. La xarxa de Mark Zuckerberg i la xarxa professional superen a Twitter en rendiment. Són més ràpides en temps de res-posta, disponibilitat i la con-sistència del web. Després dels successos ocorreguts durant

el 2011 al llarg de tot el món, Twitter s’ha convertit en la veu dels usuaris a Internet. Tan sols amb 140 caràcters, milio-ns de persones en tot el món s’han implicat amb la Prima-vera àrab, amb els moviments 15-M o Occupy Wall Street. Tanmateix, malgrat la gran acollida social, un nou estudi demostra que Twitter no és la xarxa social que millor rendi-ment demostra per als usuaris quant a termes d’ús.

Facebook i LinkedIn superen Twitter

El Lumia 900 va arribar a les botigues nord-americanes a l’abril amb un preu competi-tiu: 99 dòlars (més contrac-te) quan el normal és que els models de gamma alta surtin a la venda per 199 dòlars més contracte. Des d’aquest mes de juliol, tanmateix, costa la mei-tat. Nokia, Microsoft i AT&T han rebaixat el preu del termi-nal, encara que cap de les com-panyies parla dels motius de forma clara. En el Wall Street

Journal, per exemple, Nokia justifica la decisió com una estratègia “bastant comuna” després de diversos mesos en el mercat, assenyalant que el Galaxy SII va baixar 50 dòlars el seu preu (de 199 a 149) als sis mesos d’estar a la venda en el país. La rebaixa de Nokia, diuen a Finlàndia, és un clar intent d’arribar a més usuaris i un esforç per frenar pèrdues en participació de mercat davant rivals com Apple i Samsung.

La rebaixa de Lumia


VIATGES

Noruega, el país dels fi ords

Noruega, o Norvègia (segons al-guns especialistes en toponímia), en noruec: Norge (bokmål) o Noreg (nynorsk), ofi cialment el Regne de Noruega, és un dels paï-sos nòrdics, situat a la península d’Escandinàvia. Té una forma molt allargada amb una extensa costa a l’oceà Atlàntic (que pren el nom de mar de Noruega al nord i mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fi ords. Limita al nord-est amb Suècia i Finlàndia, i en una petita porció amb Rússia. A l’est limita amb el mar de Noruega, el mar del Nord i l’Skagerrak, a l’oest amb l’oceà Atlàntic, i al nord amb el mar de Barents. Té una superfí-cie total de 385.199 quilòmetres quadrats i l’elevació mitjana és de 460 msnm. La costa és escarpa-da, marcada pels fi ords i milers d’illes, per la qual cosa, la seva lí-nia costanera és, en proporció a la seva superfície, més gran que no pas a cap altre país.Atesa la latitud de Noruega, hi ha grans variacions en la durada de la llum de dia. Des de fi nals de maig a fi nals de juliol, el sol mai no descendeix completament per sota de l’horitzó a les àrees del nord del Cercle Àrtic, mentre que a la resta del país, hi ha 20 ho-res amb llum de sol. De manera anàloga, de fi nals de novembre a fi nals de gener, el sol mai no surt per sobre de l’horitzó a les regions al nord del Cercle Àrtic, i la resta de país experimenta poques hores amb llum de dia.Oslo és la capital i la ciutat més poblada de Noruega, a més de ser

només superada per Copenhague i Estocolm. Oslo és també una de les ciu-tats més cares del món, ocupant actualment el cinquè lloc de l’enquesta realitzada per la con-

sultora Mercer entre 140 ciutats de tot el globus.Com a monuments i llocs d’interès turístics d’Oslo, des-taquen el castell i la fortalesa d’Akershus, l’ajuntament, seu de la cerimònia anual del Premi Nobel de la Pau; el trampolí de salts d’esquí de Holmenkollen, el Palau Reial, la Galeria Nacional, el centre d’art Henie-Onstad, el parc Vigeland, el Museu de vaixe-lls vikings, la catedral (coneguda històricament com l’església de Nostre Salvador), el Museu Kon-tiki, etc.

Des de la II Guerra Mundial, Noruega ha experimentat un ràpid creixement econòmic i en l’actualitat és un dels països més rics del món

NORUEGA

Capital:Oslo

Idioma:Noruec

Població:4.920.305 habitants

Superfície:385.199 km²

Moneda:Corona noruega (NOK)

Clima:És oceànic de transició des de temperat fi ns a àrtic a través de la seva latitud a la costa i de tendència més continental a l’interior

ECONOMIA:Noruega va mantenir la primera posició del món en el seu índex de desenvolupa-ment humà (IDH) durant sis anys consecutius (del 2001 al 2006), i el 2009 en va ocupar la tercera posició

L’Òpera d’Oslo

un centre polític econòmic i cul-tural. Políticament constitueix un municipi i a la vegada una de les dinou províncies del país. Segons el cens de 2009 la seva població era de 607.292 habitants, un 12% de la població total de No-ruega. És la tercera ciutat i àrea urbana escandinava més poblada,

Fiord noruec

REDACCIÓ

penedès econòmic 14

Documents