pechakucha jairo
TRANSCRIPT
Rutines
Com cada matí em
desperto el més tard que
puc, fugint del
despertar...
Silenciosa, em preparo per
escapar de la meva presó i
observo la porta del carrer com una cosa inabastable...
Amb un somriure intento confondre'm entre la multitut
i amagar com em sento constantment, agafant
forces d'on puc…
Però sempre he de tornar encara que no vulgui i
intento allargar els carrers en la meva ment
com carrerons sense fi…
Sé el que m'espera quan creuo de nou la porta, sé que durant temps enrere havia rebut carícies, però
ahora l'únic contacte físic que rebo és el d'un
cop de puny…
La meva obligació no és altra que la de esclava
quan no treballo en el món lavoral…
Quan no ho puc suportar més m'escapo a l'únic racó que és meu, pujant escales interminables fins la meva habitació…
No puc dormir perquè els crits i els cops de
porta no m'ho permeten, però arribo
a un punt en què l'atordiment venç tota
la resta…
Al dia seguent tot começara de nou.