1

ESCOLA EUROPA DE SALOU

2

ÍNDEX

1. PREÀMBUL ................................................................................................................................ 3

QUÈ ÉS EL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE ? .............................................................................. 3

MARC LEGAL ........................................................................................................................................................ 5

2. ANÀLISI DEL CONTEXT............................................................................................................ 5

SITUACIÓ GEOGRÀFICA ....................................................................................................................................... 5

SITUACIÓ SOCIO-ECONÒMICA I CULTURAL DE LA POBLACIÓ. ........................................................................ 5

3. TRETS D’IDENTITAT ................................................................................................................. 6

HISTÒRIA .............................................................................................................................................................. 6

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE .................................................................................................................... 7

VALORS I PRINCIPIS ............................................................................................................................................10

4. LÍNIA METODOLÒGICA .......................................................................................................... 12 EDUCACIÓ INFANTIL ............................................................................................................................................12

EDUCACIÓ PRIMÀRIA ..........................................................................................................................................13

5. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE ................................................................................. 15

ÀMBIT PEDAGÒGIC .............................................................................................................................................15

ÀMBIT DE GOVERN .............................................................................................................................................16

ÀMBIT ADMINISTRATIU .......................................................................................................................................16

ÀMBIT DE RECURSOS HUMANS .........................................................................................................................17

ÀMBIT DELS SERVEIS .........................................................................................................................................17

6. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE............................................................................. 17

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA .........................................................................................................................17

ADSCRIPCIÓ I AGRUPAMENT D'ALUMNES. .......................................................................................................18

AVALUACIÓ I PROMOCIÓ . ...................................................................................................................................18

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ..................................................................................................................................21

ORGANITZACIÓ ESPAIAL: CRITERIS .................................................................................................................22

ORGANITZACIÓ TEMPORAL : CRITERIS ............................................................................................................22

ORGANITZACIÓ DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES: CRITERIS............................................................22

ORGANITZACIÓ DEL SERVEIS DE MENJADOR I TRANSPORT: .........................................................................23

ORGANIGRAMA (VEURE ANNEX). ......................................................................................................................23

7. ALTRES DOCUMENTS DE GESTIÓ DEL CENTRE (VEURE’LS A L’ANNEX). ...................... 23

3

1. PREÀMBUL

Aquest document és una actualització del Projecte Educatiu de Centre, a partir d'ara PEC, que es

va aprovar durant el curs 1988-89 i que ja va ser modificat durant el 2n i 3r trimestre del curs 1999-

00 i durant el 2n trimestre del curs 2000-01. Aquesta última revisió, feta el curs 2014-15, ha estat

fruit del treball conjunt per part de l'Equip Directiu, del Claustre i del Consell Escolar que han rea-

litzat una profunda reflexió de la nova normativa sorgida aquests darrers anys.

QUÈ ÉS EL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE ?

El PEC és l’instrument de caràcter organitzatiu, pedagògic i plurianual, que recull i comunica una

proposta que inclou tots els àmbits de gestió del centre per dirigir i orientar coherentment els pro-

cessos d’intervenció educativa que es desenvolupen en la nostra institució escolar.

És la referència on buscar la raó i la justificació de les decisions que contínuament s’han de pren-

dre en el centre i, per tant, un instrument obert, susceptible de revisió i millora constants, elaborat i

desenvolupat de forma consensuada per tota la comunitat educativa.

En ell s’hi enumeren i s’hi defineixen: el marc normatiu vigent a l'actualitat, l'entorn que envolta el

centre, les característiques més rellevants i els trets d’identitat del centre; s’hi formulen els objec-

tius generals que es pretenen assolir segons la línia metodològica establerta; s’hi expressa

l’estructura organitzativa de forma coherent amb el context escolar de l’entorn; i, per acabar, s’hi

estableix el sistema de garantia de qualitat mitjançant la descripció de com es du a terme el pro-

cés d'avaluació.

4

Aquest contingut es resumeix en aquest esquema:

On estem ?

Qui som?

Què pretenem?

De què disposem?

Currículum (què ensenyem i què avaluem)

Organització (com ens organitzem)

Avaluació (com podem millorar)

P

E

C

Trets d’identitat

Formulació d’objectius i prioritats

Concreció d’una estructura

Anàlisi del context

Formalització de l’estructura

què es proposa

NOFC

Projecte Lingüístic

Pla d’evacuació i de

confinament

NOF menjador

Pla d’Acollida

Pla d’atenció a la

diversitat

5

MARC LEGAL

L'Escola Europa pertany a la xarxa de Centres Públics de la Generalitat de Catalunya i es troba

regulada per la normativa que es passa a enumerar de major a menor àmbit d’aplicació:

Directrius de l’ONU. Declaració dels Drets Humans (art.26) que proclamen el dret de

l’educació per a tothom.

Constitució Espanyola (art.27-1) que reconeix i reclama el dret de tots els ciutadans

de l’Estat a l’educació i a la llibertat d’ensenyament.

Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE) 8/1985 de 3 de juliol.

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE).

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (LEC).

Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 2006 (art.21).

Llei Orgànica de Educació (LOMCE), gener 2014.

2. ANÀLISI DEL CONTEXT

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

L'Escola Europa està situada al Passeig de la Segregació, 2 de Salou, al centre del poble, enmig

de la zona dedicada a serveis públics: l’Ajuntament, la Policia Local, el poliesportiu, l’escola de mú-

sica, el Centre Cívic, el Centre d’Assistència Primària i l’IES Jaume I. Està vorejada, també, per

cases unifamiliars.

SITUACIÓ SOCIO-ECONÒMICA I CULTURAL DE LA POBLACIÓ.

Anàlisi de la població

Salou és un poble turístic que acull durant la temporada alta de l’estiu uns 300.000 habitants i

compta amb una població estable de 26.600 habitants que es concentren, la major part, en una

zona determinada al voltant dels carrers Barcelona, Via Roma, Via Aurèlia, Via Augusta i Ciutat de

Reus i altres zones de més recent construcció al voltant del carrer Tarragona, Emprius i zona Ba-

renys.

La influència turística marca significativament la vida del poble en sentits forts i febles. Forts, per-

què l’ambient és obert a tothom i l’economia resulta favorable, amb uns nivells de vida acceptables

tret de comptades excepcions. Febles, perquè part de la societat és inestable, constantment arriben

famílies de tot arreu, amb poc coneixement de la nostra llengua i cultura.

6

El nivell sòcio-econòmic i cultural de la població ve definit pels següents trets:

Orígens geogràfics diversos, d’arreu del món. El percentatge de famílies estrangeres és

considerable, principalment de procedència sud-americana, magrebí, senegalesa i de l'est

d'Europa.

Predomini de la llengua castellana com a llengua materna.

Activitat econòmica relacionada amb el turisme en tota la seva gamma d’ocupacions, amb el

comerç, la construcció i la indústria química de la zona.

Recursos del medi natural

L’entorn físic de la zona on està situada l’escola és molt agradable i profitós per l'estudi de plantes i

petits animals. Dins l’escola hi ha una mica de jardí. Als voltants hi tenim un parc i la plaça de la

Pau ambdues amb varietat d’arbrat. A una distància relativament curta tenim l’espai de la Torre

Vella, la plaça Bonet, el Parc Botànic, el passeig marítim i una bona part de la façana marítima. Una

mica més lluny es troba el Parc de Salou i la zona dels penya-segats i del Cap de Salou.

Recursos del medi cultural

Centres educatius: Escola Sta. Maria del Mar, Escola Salou, Escola Voramar,

Col·legi Elisabeth, Escola Internacional del Camp, IES Jaume I, IES Marta Mata.

Llars d’infants municipals: El cavallet de mar i Balena blava. I llars d'infants privades:

Elisabeth, Judovic, Esplai i Escola Internacional del Camp.

Espais Municipals : biblioteca, escola de música, assistència social, casal infantil, lu-

doteca, formació permanent d’adults, servei local de català, oficina del consumidor,

oficina dels joves, etc.

Zones Esportives: poliesportiu, piscina, club nàutic i club de tennis.

Espais Religiosos: parròquies de Sta. Maria i St. Ramon i l' Església protestant.

Associacions: esportives, corals, regionals, de folklore, de lleure,..

Locals públics que podem utilitzar: el pavelló poliesportiu, la biblioteca, les sales

d’actes de l'escola de música i del Centre Cívic i el TAS.

3. TRETS D’IDENTITAT

HISTÒRIA

L’Escola Europa es constituí legalment el setembre de 1983, amb 8 unitats d’EGB i 2 de Preescolar

i un total de 250 alumnes.

La seva creació fou fruit d’un desdoblament de l’Escola Sta. Maria del Mar.

7

Es va ubicar en unes aules prefabricades a prop de la plaça Europa i dues aules de Preescolar molt

antigues situades al carrer València, molt lluny de les altres. El creixement físic durant els cursos

successius significà la dispersió d’aules per diversos locals comercials del carrer Barcelona.

Després de nombroses gestions i reivindicacions davant les administracions local i autonòmica, la

construcció de l’escola es féu parcialment realitat a partir de l’any 1987-88 en que s’estrena la pri-

mera fase de l’edifici i que es completa el curs següent.

Del professorat que començà l’any 83 cal dir que, tret de la Direcció, el Cap d’estudis i el Secretari

eren tots interins. Ara la majoria són definitius. Els canvis s’han produït de manera progressiva, la

qual cosa ha permès la consolidació de l’ equip docent.

L’actitud de l’alumnat i llurs famílies vers l’escola ha experimentat, també, una notable transforma-

ció des dels començaments, en què rebutjaven el centre a causa d’un canvi traumàtic en un indret

llunyà i precari, sense informació clara del com i del per què de la situació, fins a l’actualitat, en què

l’escola gaudeix d’un prestigi de coherència, continuïtat i correcte funcionament.

Comptem amb un edifici ben equipat, amb un equip de mestres força estable i una línia pedagògica

flexible però determinada. L’escola es troba en unes condicions òptimes de funcionament, però ja

manifesta mancances atès els anys transcorreguts des de la seva construcció, per aquest motiu

necessita constants reparacions.

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

Tipologia d’escola

L'Escola Europa és un centre de titularitat pública que depèn del Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya.

Acull alumnes de 2n cicle d’educació infantil (3 – 6 anys) i de l'Etapa d'educació d’ensenyament

primari (6 –12 anys).

Es considera una Escola de doble línia.

L’escola: edifici, espais, equipaments

L'Escola Europa està ubicada en un terreny rectangular de 20.707 m² en el que, en un extrem hi ha

l’edifici de dues plantes en forma de U, amb una superfície útil de 3.597 m² a l’altre extrem, la casa

del conserge, el magatzem i el gimnàs, de 80 m², i la resta, uns 17.000 m² està destinat a patis, una

pista poliesportiva, jardí i zones d’accés.

L’edifici principal, que és ampli i lluminós, compta amb els següents espais:

A la planta baixa:

El vestíbul, amb un servei i accés a la zona del jardí.

La zona de secretaria, amb el despatx de Direcció, Secretària, Sala del professorat i un ser-

vei.

8

La sala del menjador i usos múltiples, amb la zona de cuina, rebost i serveis.

A cada una de les ales de l’edifici hi ha 4 aules grans, 2 petites i 2 zones de serveis (una

d’ells amb vestuaris) que tenen accés directe al pati.

A la primera planta:

A la part central s'hi troben diverses aules: 1 de gran de música, 2 de grandària normal, una

d'anglès i l’aula de religió, 2 de petites, l'aula d’Educació Física i la de reforç, 2 despatxos

petits i 1 de més gran de la Cap d'Estudis i 2 zones de serveis per a nois i noies.

A cada una de les ales hi ha 6 aules. A més de trobar-s’hi l’aula d’informàtica i la biblioteca

del centre.

Disposem del mobiliari, equipament didàctic, informàtic, audiovisual i de reprografia necessaris per

desenvolupar les tasques docents i administratives que ens proposem. Està relacionat a l’inventari

de l’escola, on consta, també, si ha estat donat per la Generalitat, cedit per l’AMPA o adquirit pel

Centre.

El professorat

Cada any, a la Programació General de Centre, s'hi especifica el nombre i la distribució del treball

del professorat i monitors/es que depenen del Departament d'Ensenyament , de l' Ajuntament i d'al-

tres institucions amb concerts amb la Generalitat.

L’alumnat

Aquest curs 2014-15 es compta amb un total de 463 alumnes matriculats dels quals un 70 % són

nascuts a la província, 13% nascuts a altres indrets d'Espanya i un 17% venen d'altres països. Cal

dir que el fet de tenir alumnat nascut as Catalunya no vol dir necessàriament que la procedència de

la família no sigui d’altres països.

Entre l’alumnat predomina la llengua castellana com a llengua materna. Dels altres, una part té com

a llengua materna el català i, en menys proporció, hi ha la presència d’altres llengües com l’àrab, el

wolof, el rus, el xinès, el paquistanès l’hindú i el portuguès.

La zona d’influència del col·legi abraça un 75% d’alumnes dels voltants, un 9% que viuen més lluny

i utilitzen transport particular i un 8 % que utilitza el transport escolar.

El nivell econòmic de les famílies del nostre alumnat pot situar-se en un terme mig i en alguns ca-

sos considerables a situacions per sobre o per sota d’aquesta franja.

El nivell cultural / d'estudis de la família és: un 15 % de les mares i un 17 % dels pares són titulats

superiors, un 32% de les mares i un 38% dels pares tenen estudis de grau mitjà, i un 53 % de les

mares i un 45 % dels pares tenen estudis elementals. Un 26 % des pares i mares coneixen bé les

dues llengües oficials i un 20 % no coneixen gens el català.

L' interès que mostren les famílies per l’educació dels seus fills i filles és variable.

Existeix un considerable percentatge d’alumnat procedents de situacions familiars irregulars, cir-

cumstància que repercuteix freqüentment de manera negativa a l’escolaritat dels afectats.

9

Constantment es produeixen nous ingressos i baixes, amb predominis dels primers. Aquesta carac-

terística, lligada als horaris de l’activitat turística i al treball estacional que comporta, complica

l’organització de l’escola.

L'Escola Europa aglutina situacions molt diverses i té la necessitat de crear un ambient vàlid i aco-

llidor per a tots, en un intent de compensar diverses carències i de convertir-se en un nucli

d’identificació.

Serveis

Servei de consergeria i manteniment depenent de l’Ajuntament.

Auxiliar administrativa depenent del Departament d'Ensenyament.

Vetlladora que depèn d'empreses concertades.

Tècnica de suport educatiu a Educació Infantil depenent del Departament d’Ensenyament.

Assessora de l'àrea d'educació visual i plàstica depenent de l'Ajuntament.

Assessora d'expressió oral en català dependent de l'Ajuntament.

Assessora d’expressió oral en anglès depenent de l’Ajuntament.

Monitor d'esports dependent de l'Ajuntament.

Menjador d'escola, gestionat per l'AMPA i a càrrec d'una empresa privada.

Acollida matinal gestionada per l'AMPA.

Transport escolar, subvencionat, en part, pel Consell Comarcal del Tarragonès i gestionat

per l'Ajuntament

Biblioteca.

Ascensor.

Activitats

A més de l’activitat lectiva ordinària:

Sortida de final d'Etapa d'Educació Primària a la neu.

Sortides culturals.

Un cor infantil.

Revista escolar “El nostre Món”.

Educació vial.

Educació per la salut.

Educació mediambiental i tallers.

Teatre.

Natació per l’alumnat de 2n del cicle inicial.

Projecte interdisciplinari.

Lectura compartida entre alumnes de parvulari i alumnes de cicle superior d'Educació Pri-

mària.

El Certamen Literari.

Participació i col·laboració en totes les activitats didàctiques, culturals, esportives, lúdiques...

programades per altres entitats i que es consideren adients.

Activitats extraescolars gestionades per l’AMPA.

10

Cultura. Estil institucional

A l’Escola se celebren les següents tradicions i maneres de fer que són pròpies de l’escola:

La Castanyada

Sta. Cecília patrona dels músics

Nadal : el tió, la rebuda de cartes pel patge i la cantada de nadales

La Festa Major.

Dijous Gras i Carnaval.

Sant Jordi

La Pasqua

La festa de Fi de Curs.

Recursos econòmics

Es rep del Departament d’Ensenyament el que s’estipula cada any basant-se en el nombre d’aules,

d’alumnes matriculats i de l’entorn on es situa el centre.

De l’Ajuntament, es reben vàries subvencions que s’acorden cada any i que fan referència a:

Celebració de les festes.

Edició de la revista escolar.

Realització d'un projecte específic d’escola.

Per qualsevol activitat que es proposi i sigui aprovada per la comissió d'ensenyament de l'A-

juntament

A més, l'Ajuntament es fa càrrec de la neteja, de l'enllumenat, de la calefacció, de la vigilància, del

manteniment i de l'assegurança de l’edifici.

Les famílies es fan càrrec del pagament d'una quota anual per fer front a les despeses de material

fungible didàctic ocasionades pels seus fills/es i també paguen, quan se'ls ho indica, el cost extra

de les sortides pedagògiques que realitzen.

Horari escolar

Seguint les directrius del Departament d'Ensenyament, l’horari establert és:

La sessió matinal és de les 9 h. a 12’30 h.

La sessió de tarda és de les 15 h a 16’30 h.

A finals de juny i l’últim dia escolar abans de les vacances de Nadal, es fa horari intensiu de les 9 h.

a les 13 h.

VALORS I PRINCIPIS

Confessionalitat . Pluralisme ideològic

Com a escola pública i en el marc legal de l’Estat Central i Autonòmic, l'Escola Europa és una esco-

la oberta a tothom i pluralista perquè és respectuosa amb les diferents maneres de pensar i viure.

11

Cap família, cap alumne/a, cap mestre/a no podrà ésser discriminat per raó de la seva confessiona-

litat o aconfessionalitat religiosa. Segons l’opció escollida per les famílies, els alumnes podran as-

sistir en l’horari reglamentari a classes de religió catòlica o la seva alternativa. Respecte a altres

religions, en el moment en què se’ns proposi la demanda, intentarem donar resposta si se’ns dota

de mitjans per atendre-la.

De la mateixa manera s’és respectuós amb totes les ideologies i creences i s’intenta donar a

l’alumne/a les informacions el més objectives possible perquè progressivament adquireixi els seus

propis criteris i, analitzant la realitat, sàpiga prendre decisions responsables. Les famílies han

d’ajudar els seus fills/es en aquest procés, sobretot amb el seu exemple i el diàleg amb ells/elles.

En aquest marc de respecte mutu no hi poden tenir cabuda actituds d’adoctrinament, proselitisme,

sectarisme ni racisme.

L’educació com a procés integral.

Es concep l’educació com un procés integral que es desenvolupa tot tenint en compte les dimens i-

ons individual i social de l’alumne, que cerca el seu desenvolupament i perfeccionament en àmbits

diversos: físic, intel·lectual, moral, etc. considerant el conjunt de capacitats i potències de l’alumne.

Fidels a la tradició de l’escola, es fomenta una educació basada en els valors morals, ètics i cultu-

rals que creiem bàsics, com el respecte, la llibertat, la justícia, la democràcia, la igualtat, la solidari-

tat, la tolerància, actitud de diàleg, esperit crític i responsabilitat

Es procura oferir als alumnes una formació integral i plena que els permeti conformar la seva identi-

tat, així com construir una concepció de la realitat que no oblidi els valors morals, ètics i culturals.

Es creu imprescindible el diàleg i la col·laboració entre l’escola i les famílies, així com la participació

de tota la Comunitat Educativa.

Coeducació

D’acord amb els principis de la igualtat de drets, l’escola fomenta el tracte d’igualtat cap a l’altre

sexe sense cap mena de discriminació, exigint les mateixes responsabilitats intel·lectuals i socials.

el coneixement de les diferències fisiològiques i psicològiques és garantia i base del respecte mutu.

Modalitat de gestió institucional

Entenem que l’escola ha de tenir el suport d'una Comunitat Educativa en la qual tots els estaments

(mestres, alumnes, pares, personal de serveis, Ajuntament,...) ens integrem harmònicament i treba-

llem plegats per aconseguir una acció educativa coherent.

L’escola és gestionada democràticament a través dels diferents òrgans de govern establerts al

Centre, amb una real i efectiva participació de tots els estaments de la Comunitat educativa, mitjan-

çant els representants elegits periòdicament per cadascú d’aquest estaments, correctament infor-

mats sobre les qüestions que els afecten.

12

El treball en equip i el diàleg són condicions imprescindibles per al bon funcionament de l’escola,

garantia de la necessària coherència en el treball dels diferents mestres i també experiència educa-

tiva per als alumnes.

PRINCIPIS: qualitat pedagògica, direcció responsable, dedicació i professionalitat, avaluació, ret i-

ment de comptes, implicació de les famílies, equitat, excel·lència...

Llengua vehicular

D’acord amb el que estableix l’article 13 del Decret 362/1983 de 20 d’agost, sens perjudici del que

s’especifica a l’article 4 de la Llei 171998 de 7 de gener, de política lingüística, la llengua catalana

serà el vehicle d’expressió normal en el nostre centre, tant en les activitats internes com en les de

projecció externa.

Llengua d’instrucció-aprenentatge

La llengua catalana és la llengua base de l’aprenentatge i la pròpia de l’ensenyament.

El Pla Lingüístic del Centre contempla la incorporació progressiva i sistemàtica de la llengua caste-

llana amb el rigor que mereix , possibilitant i garantint que l’alumnat assoleix el domini d’ambdues

llengües oficials a Catalunya. També contempla la incorporació progressiva de la llengua estrange-

ra, que és l’anglesa.

4. LÍNIA METODOLÒGICA

EDUCACIÓ INFANTIL

El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s’aprèn. Al llarg de l’etapa de l’educació

infantil els nens i les nenes van desenvolupant les capacitats a l’entorn dels eixos següents:

1. Aprendre a ser i a actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

2. Aprendre a pensar i a comunicar.

3. Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.

4. Aprendre a conviure i a habitar el món.

L’educació infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que ha de

permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns

aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària amb

l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obliga-

tòria.

L’equip de parvulari de l’Escola Europa ha arribat a l’acord d’establir els següents aspectes metodo-

lògics que guien el treball que realitzen a l’aula:

* Enfocament globalitzador: els nens i les nenes no viuen parcialment allò que els envolta, sinó

que tenen la seva primera relació amb l’entorn a través d’una percepció global. Per tant, es creu

que el més convenient és que l’organització dels aprenentatges sigui abordat dins d’un context i de

manera unitària.

13

* Activitat constructiva: es considera l’infant com a subjecte del seu aprenentatge.

Les mestres han d’orientar l’alumne/a en la construcció d’aprenentatges significatius i funcionals

que li permetin d’establir relacions entre les experiències i coneixements previs i els nous contin-

guts d’ensenyament i aplicar-los en les circumstàncies adients. Això s’aconsegueix afavorint una

intensa activitat de l’infant a través de l’observació directa, la manipulació i l’experimentació...

* Metodologia activa i vivencial. El paper de la mestra és el de fil conductor. S’han de recollir els

interessos dels nens/es i s’han d'organitzar, a partir d’aquests interessos, experiències concretes

en les quals el nen/a participa directament.

* Pensament crític. Es potencia la iniciativa, l’interès, la memòria comprensiva –sense oblidar-se’n

de la mecànica-, la motivació i espontaneïtat dels alumnes.

* Enfocament individualitzat i personalitzat. Es respecten els diferents ritmes de maduració i

estils d’aprenentatge de cadascun dels alumnes per tal de connectar amb els seus interessos i con-

firmar que van seguint el procés sense dificultat.

* Enfocament socialitzador. Es potencien les relacions dels infants amb altres persones per com-

plementar l’experiència de l’àmbit familiar i ajudar-los a desenvolupar-se socialment, afectivament i

intel·lectualment.

* Enfocament d’educació integral. L’Educació Infantil ha d’aconseguir que els nens/es visquin les

experiències estimuladores d’un creixement individual complet i que s’impliquin activament en el

procés de maduració integral i harmònica de la persona i en el gust d’aprendre a aprendre. Per

aquest motiu s’organitza l’activitat escolar de forma lúdica, posada a l’abast de tots els nens i nenes

i adreçada a l’adquisició de capacitats i estratègies.

* Metodologia oberta i flexible que garanteix que s’acompleixin els principis pedagògics fonamen-

tals i la seva constant actualització:

- Adaptada a l’entorn i la vida real dels alumnes.

- Motivadora, que engresqui l’activitat i la participació.

- Observacional, que cultivi l’observació com un mitjà prioritari d’informació.

- Innovadora, que impulsi l’expressió oral i la creativitat.

* Es tenen en compte les necessitats afectives pròpies dels nens i de les nenes d’aquesta etapa.

Es preveuen que les activitats es desenvolupin en un clima de confiança. I també s’impulsa la

col·laboració de la família per tal de proporcionar a l’infant estímuls en els seus aprenentatges i,

en particular, en el començament de la nova experiència formativa.

* L’avaluació és contínua, global i formativa, per adequar la pràctica docent a cada situació i

crear les condicions més favorables per al desenvolupament integral dels alumnes.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

A L’Educació Primària es segueix una línia metodològica lligada a la de l’Educació Infantil. Aquesta

està adaptada a les característiques pròpies de l’edat dels infants i encaminada a l’assoliment de

les competències bàsiques:

14

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competència artística i cultural

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica.

5. Competència d’aprendre a aprendre.

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal.

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

8. Competència social i ciutadana Capacitat per comprendre la realitat

Aquestes competències han de contribuir al desenvolupament personal de l'alumnat, a la pràctica

de la ciutadania activa, a l'arrelament al país, a la incorporació a la vida adulta de manera satisfac-

tòria i al desenvolupament de l'aprenentatge al llarg de la vida.

L’equip de mestres de primària de l’escola utilitza les següents estratègies metodològiques per as-

solir aquesta fita:

* Aprenentatge interdisciplinari a partir de les competències bàsiques.

* Seguiment de la metodologia constructivista. Els alumnes han d’adquirir nous aprenentatges

partint dels previs i anar construint i modificant els esquemes de coneixement amb els nous apre-

nentatges.

* Aprenentatge comprensiu i funcional, no només ha de saber com es fan les coses sinó per

què, amb situacions on pugui posar en marxa allò que ja sap i saber donar raons.

* Potenciar que l’alumne sigui el protagonista del procés (manipulació, experimentació, abstrac-

ció).

* Motivació amb activitats properes, interessants, engrescadores i adequades al nivell de l’alumnat,

contemplant activitats de reforç, ampliació, avaluació...

* Utilització de mètodes i estratègies per atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge el millor

possible.

* Treball amb diferents tipus d’agrupaments (individual, gran grup, petit grup).

* L’aula és un lloc de convivència on el clima és positiu, respectuós i acollidor.

* Donar pautes per a despertar la creativitat, curiositat i una bona actitud davant de les diferents

àrees.

* Utilització de diferents fonts d’informació i tenint en compte les noves tecnologies: pissarres digi-

tals a les aules, ordinadors, Internet ... aportant nous estímuls per a l’aprenentatge a l’aula.

15

5. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE

ÀMBIT PEDAGÒGIC

Relatiu a l'opció metodològica de l'equip de mestres

Per tal d'aconseguir la millor coherència metodològica i una actuació homogènia del claustre es

procurà:

1. Propiciar el diàleg i el consens entre els /les mestres, potenciant els equips de cicle, comissions

i treball intercicles.

2. Enfocar el treball amb una orientació paidocèntrica. Els /les mestres han de tenir en compte que

llur treball ha d'estar en funció de les necessitats de l'alumnat. Això suposa reconèixer el dret

que té l'alumnat a rebre un ensenyament coordinat.

3. Possibilitar entre el professorat un coneixement i una concepció de l'escola com un tot. Cada

mestre ha de ser capaç d'entendre que l'escola és una organització en la qual les actuacions de

cadascun dels seus elements han de complementar-se i no neutralitzar-se. Cal que tots els/les

mestres tinguin una visió general de l'escola i no únicament la visió parcel·lada i incompleta del

pas de l'alumnat pel nivell, cicle o àrea que li és pròpia.

4. Propiciar que els/les mestres puguin plantejar-se objectius a mitjà i llarg termini de forma coor-

dinada amb altres companys. Això afavoreix l'estabilitat en el grup i un estalvi de temps i d'es-

forços.

5. Realitzar una selecció i utilització del material didàctic que potenciï l'activitat i la creativitat de

l'alumnat.

Relatius al desenvolupament i formació integral de l'alumnat

La nostra actuació educativa potenciarà:

1. Descobrir les necessitats específiques de cada alumne/a i les seves possibilitats.

2. Ajudar a l'acceptació de sí mateix/a en totes les dimensions, evitant tota discriminació en rela-

ció a la intel·ligència, sexe, situació social, procedència geogràfica, creences religioses, etc.

3. Valorar positivament l’ interès per saber, l’esforç, el treball ben fet, la creativitat i l’autonomia

personal evitant la competitivitat negativa.

4. Potenciar la capacitat d'acceptació dels propis errors i de reconeixement del encerts.

5. Desenvolupar les capacitats d’expressar-se i de saber escoltar.

6. Desenvolupar les capacitats de reflexió, d’anàlisi i síntesi, d’informació i d’actitud crítica davant

els mitjans de comunicació i en general.

7. Transmetre els valors, hàbits i pràctiques d’una societat democràtica: respecte als altres i a un

mateix, el sentit de la llibertat lligat al de la responsabilitat, la solidaritat, la puntualitat, la inte-

gració social, la disciplina,... i potenciar a que participin en la millora de la nostra societat.

8. Desenvolupar l’esperit crític i tolerant mitjançant la participació democràtica en les activitats del

centre i l’acceptació de les altres idees personals i dels acords i decisions preses.

9. Potenciar la capacitat d'acceptar i de resoldre els conflictes que se'ls plantegin.

10. Desenvolupar la capacitat d'experimentar sentiments de pertinença al grup i a la col·lectivitat

de l'escola. I de la capacitat d'implicació amb els problemes que són de tots i de compromís en

la seva solució.

16

11. Desenvolupar la capacitat d'organitzar-se en grup i de gestionar conjuntament els projectes

propis de la classe.

12. Sensibilitzar els alumnes vers qüestions cíviques, cultural, artístiques i mediambientals.

13. Fomentar els sentiments que afavoreixin una actitud positiva vers la pau, la cooperació i la so-

lidaritat entre els membres de la nostra comunitat educativa i entre els pobles.

14. Potenciar les activitats escolars i extraescolars que afavoreixin l’educació en el temps lliure.

15. Potenciar les festes tradicionals a fi de connectar amb la tradició local i catalana i de fomentar

la relació entre l’alumnat.

16. Desenvolupar hàbits referents a la salut (alimentació, repòs, higiene, exercici físic,...), a l'ordre,

etc.

ÀMBIT DE GOVERN

Relatius a l'organització i al govern intern

Potenciar i perfeccionar els procediments d'informació entre el professorat com a base per

generar actituds de confiança i col·laboració.

Potenciar la participació en la gestió del Centre de la Comunitat Educativa mitjançant el

Consell escolar.

Establir vies per la participació efectiva del pares/mares i de l’alumnat.

Treball corporatiu de l’Equip Directiu.

Informar i consultar a cada òrgan del Centre sobre les actuacions que els afectin.

Complir i fer complir les normes recollides en les NOFC.

Avaluar sistemàticament el funcionament del centre i utilitzar els resultats d’aquesta avalua-

ció per orientar futures actuacions amb el propòsit de millora.

Relatius a la projecció externa de l'escola

Promoure l’organització d’activitats culturals i socials.

Mantenir una relació participativa i oberta amb totes aquelles entitats, grups, persones que

estan directament o indirectament vinculades a l'escola per facilitar activitats de coordinació,

formació i intercanvi.

Deixar les instal·lacions del centre per activitats i a entitats sense ànim de lucre i amb finali-

tats socials segons la normativa vigent.

Coordinar amb tots els organismes que puguin representar un camí o ajuda per l’educació i

orientació dels/de les alumnes ( Benestar Social , Assistència Sanitària, IES, Policia Local,

etc. )

Desenvolupar i utilitzar instruments eficaços per la comunicació externa.

ÀMBIT ADMINISTRATIU

Proporcionar suport administratiu al professorat i a les famílies.

Establir mètodes d’arxiu que integrin la informació administrativa i l’acadèmica.

Distribuir els recursos econòmics a partir d'un estudi objectiu de les necessitats, tot ponde-

rant els criteris que afavoreixen la millora de la qualitat pedagògica.

Realitzar una gestió administrativa i econòmica del Centre participativa i transparent ator-

gant a la Comissió Econòmica el paper que li escau.

17

Mantenir actualitzats els inventaris i els registres d'entrades i sortides del centre en tot

moment.

Actualització a les noves tecnologies.

ÀMBIT DE RECURSOS HUMANS

Potenciar el treball d'equip entre els/les mestres amb la finalitat de realitzar programacions i

activitats didàctiques coordinades i afavorir l'intercanvi d'experiències.

Fomentar la relació de l'alumnat de diferents nivells mitjançant activitats que ho facin possi-

ble.

Aconseguir el respecte i el compliment de les NOFC.

Afavorir unes bones relacions interpersonals entre els/les mestres que facin possible la sa-

tisfacció en el treball i la implicació de tots en el desenvolupament del PEC.

Fomentar una bona relació amb les famílies que faciliti una manera conjunta d'actuació edu-

cativa vers l'alumne.

ÀMBIT DELS SERVEIS

De les activitats complementàries i extraescolars

Es realitzaran complint les instruccions que el Departament d'Ensenyament dicta en les ins-

truccions de començament de curs.

Es plantejaran com una continuïtat de la línia educativa del Centre.

Mentre es realitzin estaran vigents les normes que regeixen en les hores lectives i les que

especifiquen les NOFC.

Seran incloses a la Programació General del Centre i se n’informarà al Consell Escolar.

Del menjador escolar

Orientar la organització i funcionament del menjador com un servei que, a més del nodri-

ment, possibiliti l'adquisició d'hàbits personals i socials.

Es regiran per les seves pròpies NOF tot respectant les NOFC.

Del transport escolar

És un servei gestionat per l'Ajuntament i subvencionat pel Consell Comarcal del Tarragonès.

6. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

La definició, composició i les funcions dels Òrgans Col·legiats, Unipersonals, Òrgans de Coordina-

ció Docent (equips de cicle, comissió de coordinació docent, tutoria i altres funcions de coordinació)

queden explicitades a les NOFC al Punt 1. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE CENTRE.

18

ADSCRIPCIÓ I AGRUPAMENT D'ALUMNES.

Aquests aspectes es concreten a les NOFC als apartats 3.1 i 3.2 i s’adeqüen a les directrius esta-

blertes pel Departament d’Ensenyament.

AVALUACIÓ I PROMOCIÓ .

EDUCACIÓ INFANTIL

A l’educació infantil, l'avaluació serà global, contínua i formativa i ha de servir per identificar els

aprenentatges adquirits i el ritme i característiques de l'evolució de cada nen o nena així com

l’assoliment de les capacitats.

Per tal de realitzar aquesta avaluació es faran servir estratègies com:

Observació directa i sistemàtica, ja que constituirà la tècnica principal del procés d'avalua-

ció en aquesta etapa.

Treball diari de classe: oral i escrit (fitxes, xerrades, exposicions).

Preguntes directes sobre el tema treballat.

Execució d’ordres donades.

Esforç en la realització de les tasques.

Procediment d’avaluació

A) Avaluació inicial

A P3, l’avaluació inicial, es començarà a fer després del període d’adaptació dels alumnes. Mitjan-

çant l’observació directa dels nens i de les nenes per anar obtenint informació.

A P4 i P5 es faran proves orals i escrites (optatives segons les tutores) a l’inici del curs per tal de

conèixer i avaluar els coneixements previs dels nens i nenes per fer l’aprenentatge el més significa-

tiu possible.

Les proves establertes es concretaran a la PAC i a la programació didàctica de l’etapa.

En el cas de canvis de tutories, es programen reunions de traspàs d’informació amb la tutora del

curs anterior a l’inici de curs.

En començar el cicle, les famílies es reuneixen individualment amb la mestra tutora per intercanviar

informacions, portar el material d’aula...

I, en començar cada curs, és obligatòria la realització d’una reunió col·lectiva amb les famílies amb

la finalitat de mantenir-les informades sobre el grup-classe al qual pertanyen els seus fills/es, les

normes d’organització, els objectius a assolir...

19

B) Avaluació del procés

Durant el curs, es farà una avaluació contínua per tal de conèixer els progressos que efectua cada

alumne en el desenvolupament de les seves capacitats i el grau d’assoliment dels objectius esta-

blerts.

Per conèixer el seguiment del seu fill/a, les famílies rebran un informe individual l’últim dia lectiu del

primer trimestre escolar.

També seran citats de forma individual per fer una entrevista amb la tutora en la que s’explicarà

l’evolució del nen/a d’una manera més personal.

C) Avaluació final

Ha d’informar del grau d’assoliment:

Dels objectius establerts en finalitzar el procés a cada curs.

De les capacitats establertes per a l’etapa.

A l’aula, cada tutora, amb l’ajuda de la mestra de reforç i dels especialistes corresponents, realitza-

ran l’avaluació final dels alumnes tenint en compte els objectius i els criteris d’avaluació establerts

en un principi.

Les proves establertes es concretaran a la PAC i a la programació didàctica de l’etapa.

L’últim dia lectiu del curs les famílies rebran un informe individual. aquest informe reflectirà el pro-

grés aconseguit pel nen o nena, juntament amb les pertinents observacions individuals del seu pro-

cés d’aprenentatge, on es valoraran els aspectes personals i evolutius que es considerin oportuns

esmentar i mesures de reforç que s’hagin pogut adoptar.

En finalitzar l’etapa cal elaborar informe global individualitzat

Promoció dels alumnes a final de l’etapa d’educació infantil.

Els alumnes promocionen a l’etapa d’Educació Primària quan han assolit els objectius i capacitats

establerts a l’etapa d’Educació Infantil.

La decisió de promoció es farà constar en les actes d’avaluació.

L’alumnat podrà romandre excepcionalment un any més en el segon cicle de l’educació infantil, a

proposta de l’equip de cicle, que haurà d’anar acompanyada de l’informe elaborat pels serveis edu-

catius i l’acord de la família, i amb l’aprovació del director/a del centre. Caldrà comunicar la decisió

al director/a dels serveis territorials corresponents.

La decisió de què un alumne romangui un any més en el segon cicle d’educació infantil es prendrà

per la Comissió d’Avaluació.

Aquesta decisió només es podrà prendre una sola vegada al llarg de l’etapa d’Educació Infantil.

20

La decisió de si promociona o no es prendrà valorant els objectius programats que s’han aconse-

guit, l’opinió dels pares, i les repercussions positives o negatives previsibles que puguin tenir cada

una de les opcions.

Traspàs d’informació. Pas a l’educació primària.

En acabar l’etapa d’Educació Infantil, les tutores de P5 realitzaran una reunió de traspàs

d’informació dels alumnes amb l’equip docent del cicle inicial d’Educació Primària.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

A l’educació Primària l'avaluació serà global, contínua i formativa i ha de servir per identificar els

aprenentatges adquirits i el ritme i característiques de l' evolució de cada nen o nena així com

l’assoliment de les competències bàsiques anomenades en aquest mateix document.

Per tal de realitzar aquesta avaluació es faran servir estratègies com:

Observació directa i sistemàtica.

Treball diari de classe: oral i escrit (fitxes, xerrades, exposicions).

Preguntes directes sobre el tema treballat.

Proves escrites de cada tema

Esforç en la realització de les tasques.

Autoavaluació

Procediment d’avaluació

A) Avaluació inicial

L’avaluació inicial, es farà a l’inici del cicle.

En el cas de canvis de tutories, es programen reunions de traspàs d’informació amb el/la tutor/a

del curs anterior a l’inici de curs.

En començar cada curs, és obligatòria la realització d’una reunió col•lectiva amb les famílies amb la

finalitat de mantenir-les informades sobre el grup-classe al qual pertanyen els seus fills/es, les nor-

mes d’organització, els objectius a assolir...

B) Avaluació del procés

Durant el curs, es farà una avaluació contínua per tal de conèixer els progressos que efectua cada

alumne en el desenvolupament de les seves competències i el grau d’assoliment dels objectius

establerts.

Per conèixer el seguiment del seu fill/a, les famílies rebran un informe individual l’últim dia lectiu de

cada trimestre escolar.

21

També seran citats un mínim d’una vegada al curs i de forma individual per fer una entrevista amb

el tutor/a en la que s’explicarà l’evolució del nen/a d’una manera més personal.

C) Avaluació final

Es realitza una avaluació final dels objectius establerts a cada nivell i de les competències establer-

tes per a l’etapa.

Promoció dels alumnes a final de l’etapa d’educació primària. Pas a la ESO.

Els alumnes d’Educació Primària promocionen curs a curs quan han assolit els objectius, capaci-

tats i competències establerts al llarg de cada nivell.

La decisió de promoció es farà constar en les actes d’avaluació.

L’alumnat podrà romandre excepcionalment un any més en algun dels nivells de l’etapa, a proposta

de la Comissió d’Avaluació. Aquesta decisió només es podrà prendre una sola vegada al llarg de

l’etapa d’Ed. Primària.

La decisió de si promociona o no es prendrà valorant els objectius programats que s’han aconse-

guit i les repercussions positives o negatives previsibles que puguin tenir cada una de les opcions.

Abans de final de curs, es fa el traspàs d’informació als centres de secundària, en especial tot allò

que faci referència a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Es completa una fitxa de traspàs d’informació de cara a Secundària amb les dades acadèmiques i

relacionals de cada alumne/a.

Es demana als Instituts el retorn d’aquesta informació dels alumnes que fan 1r d’ESO durant el se-

gon trimestre del present curs.

Junta d’avaluació a educació infantil i a educació primària:

Està composta per l’equip docent del cicle i presidida per la cap d’estudis. Un membre de l’equip

escollit entre totes actuarà com a secretària de la sessió i estendrà una acta de la reunió en finalit-

zar-la.

Aquesta comissió es reunirà tres cops durant el curs per fer el seguiment dels alumnes, per avaluar

el treball al cicle i per millorar la gestió dels recursos.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La nostra és una escola integradora i oberta, que ofereix a cada alumne/a els recursos més adients

per aconseguir el seu complet desenvolupament, a partir de la seva situació personal i sociocultu-

ral.

Es treballarà sempre per potenciar una atenció a la diversitat inclusiva, oferint un ensenyament el

màxim de personalitzat per garantir la igualtat d’oportunitats.

El centre dóna una resposta ajustada a cada una de les necessitats que presenta l’alumnat amb

una adaptació del procés d’ensenyament-aprenentatge a les necessitats dels alumnes.

22

Posarà especial esment a :

Donar a la vegada una bona formació i orientació, que permetin a l’alumnat millorar les se-

ves expectatives i amb això la qualitat de vida.

Millorar les condicions de l’assistència i aprofitament dels estudis.

Donar suport a les famílies pel que fa a informació i recursos.

En el Pla d’atenció a la diversitat (PAD) s’hi especifiquen els procediments d’inclusió dels alumnes,

les actuacions, les prioritats i els plantejaments educatius dels criteris d’organització pedagògica. I

que es concreten en la PAC a l’inici de cada curs.

ORGANITZACIÓ ESPAIAL: CRITERIS

L’espai de l’escola ha de ser entès com un element educatiu més, en el que l’alumnat pugui assu-

mir responsabilitats (decoració, manteniment,...) i adoptar actituds de neteja, respecte,

col·laboració...

Es fa que:

L’alumnat el consideri com quelcom propi. No solament l’espai-classe sinó també els espais

comuns: lavabos, pati, menjador, etc.

L’alumnat participi en la seva organització

Permeti una organització flexible del treball. En funció de les diverses activitats l’espai

s’organitzarà de diferent manera.

Que sigui funcional i agradable. Per aprofitar-lo de forma òptima, valorarem: la temperatura,

il·luminació, grandària, decoració, mobiliari, neteja, etc.

ORGANITZACIÓ TEMPORAL : CRITERIS

L’organització del temps serà flexible i estarà en funció de les decisions didàctiques i del millor

aprofitament dels recursos humans i materials.

Dins de cada aula s’organitzarà d’acord amb la programació. Quan calgui, i si es possible, es pot

escurçar o allargar la franja horària si l'activitat que s'està realitzant així ho requereix.

En l’elaboració dels horaris es tindrà en compte:

Les decisions metodològiques.

La coordinació entre el tutor, especialistes i mestres de suport.

La flexibilitat per ajustar-se a les circumstàncies o necessitats.

Garantir els temps mínims per cada àrea que estableix la legislació.

Possibilitat que l’alumnat organitzi el seu horari personal per fomentar la seva autonomia.

ORGANITZACIÓ DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES: CRITERIS

Entenem per activitats complementàries les que es realitzen dins o fora del recinte escolar i dintre o

fora de l’ horari lectiu amb una finalitat educativa, instructiva, lúdico o mixta.

23

Han de ser programades pels cicles o nivells a proposta de l’equip de cicle, del Claustre, de

l’AMPA, dels pares i mares del Consell Escolar, etc.

Les fixes s’inclouran a la PAC i les ocasionals ( arrel d’una campanya, exposició o activitat

cultural) a la Memòria Anual.

Tindran una preparació prèvia a classe amb el tutor o persona responsable i, si es considera

convenient, un treball posterior.

La persona responsable de l’activitat haurà d’avisar al Cap d’Estudis amb una setmana

d’antelació per què pugui preveure els possibles canvis organitzatius.

A l’inici d’ Educació Infantil es demanarà la signatura dels pares/mares per totes les activi-

tats que es realitzin fora de l’escola i dins de la localitat, siguin curriculars, gratuïtes i en ho-

rari escolar, hagin estat presentades al Consell Escolar i se n’hagi informat a les famílies en

les reunions generals.

Per les activitats que es realitzin fora de la localitat es necessitarà el permís escrit dels pa-

res/mares especificant que és per aquesta ocasió.

La ràtio alumnes/acompanyants s’adequarà a la normativa de començament de curs.

Es tindran en compte les normes incloses en les NOFC per una activitat concreta.

ORGANITZACIÓ DEL SERVEIS DE MENJADOR I TRANSPORT:

El servei de menjador està organitzat a les NOF del menjador.

L' organització del servei de transport correspon a l'Ajuntament.

ORGANIGRAMA (veure annex).

7. ALTRES DOCUMENTS DE GESTIÓ DEL CENTRE (veure’ls a l’annex).

Normes d’organització i funcionament del centre (NOFC).

Normes d’organització i funcionament del menjador (NOFM).

Projecte lingüístic (PL).

Document intercicles.

Pla d’atenció a la diversitat (PAD).

Pla d’acollida (PA).

Programació anual de centre (PAC).

Memòria anual (MA).