parc natural de sant lorenç
DESCRIPTION
mapa y rutas de sant lorençTRANSCRIPT
-
To
rren
tde
laFo
ntd'
enSa
la
Torr
en
td
ela
Font
del Bosc
Torr
en
td
el '
Esba
rz
er
Torrent de Casajoan
a
INICI DEL'ITINERARI
a l'Ajuntament de Rellinars i a la B-122de Terrassa a Castellbell i el Vilar
Barraca d'enPere Baqu
les Farreres
el Casot
Balma de lafont del Cntir
Barraca deCasajoana
Casajoana
Esglsia deSant Pere
i Sant Ferm
LMIT DEL PARC
4.200 m
3 h
Passeig agradable amb pendent generalment suauamb algunes pujades curtes. Excursi indicada per alpblic en general.Litinerari transcorre per pistes ben marcades i estroba senyalitzat per fites amb etiquetes de colorvioleta.
Conv portar calat adequat, aigua i algun queviure,ja que lexcursi transcorre per indrets assolellats icalorosos. Recordem que cal observar un respecteenvers el patrimoni arquitectonicocultural quevisitem, les propietats i el medi natural.
Urgncies: 112
km
Pro
du
cci
: In
stit
ut
dE
dic
ion
s. T
ext:
En
ric
Dat
zira
. Ill
ust
raci
on
s: A
gn
s P
erel
l. D
L: B
-
La pedra seca
Equipaments i serveis
Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Naturaldel Montseny, Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, Parc del Montnegre i elCorredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola,Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc dOlrdola, Parc del Foix.
Xarxa deParcs NaturalsDiputaci de Barcelona
xarxa de municipis
E X C U R S I O N S S E N Y A L I T Z A D E S
Terrassa
C-1
6
B-122
RellinarsCastellbelli el Vilar
Informaci
Oficina del Parc Natural a la MataHorari: feiners, de 10 a 14 hTrencall de la carretera deTerrassa a Navarcles, km 14,8Apartat de correus 7108230 MatadeperaTel. 937 433 020Fax 937 433 [email protected]
Centre d'Interpretaci del Coll d'EstenallesInformaci del parc, exposicipermanent, audiovisual i vendade publicacions.Horari: cada dia, de 10 a 15 hCarretera de Terrassa a
Navarcles, km 14,808729 MuraTel. 938 317 300Fax 938 318 [email protected]
Centre d'Informaci de MuraInformaci del parc, venda depublicacions i rutes guiades.Audiovisual i dues exposicions permanents.Horari: feiners, de 10 a 14 h i de 17 a 19 h; dissabtes i festius,de 10 a 14 hAntigues escoles de Mura08729 MuraTel. 938 318 [email protected]
Centre Cultural L'ObacAudiovisual i exposicions permanents i temporals. Venda de publicacions.Horari: dissabtes i festius, de 10 a 15 hVisites concertades els dies feiners. Tel. 937 855 461Servei de restauraci.Carretera de Terrassa a Rellinars,km 10. 08222 TerrassaTel. 937 435 [email protected]
Punt dInformaci del Marquetde les RoquesMasoveria del Marquet de lesRoques (Sant Lloren Savall)Informaci i activitats culturals.Horari: dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14 hEducaci ambiental (activitatsconcertades)Vall dHorta. Sant Lloren SavallTel. 937 141 [email protected]
Escola de Natura La MuntadaEscola de natura i espai de participaci juvenil.Horari: dissabtes, de 10 a 13 hVisites escolars concertades.Vall dHorta. Sant Lloren SavallTel. 933 046 [email protected]
Punt dInformaci al Monestir deSant Lloren del Munt a la MolaInformaci del parc, venda de publicacions, exposici permanent i servei de bar.Horari: feiners, de 10 a 16 h; festius, de 9 a 17 h; dissabtes, de 9 a 2 h de la matinada. Se serveixen soparsTel. 937 435 454
Punt dInformaci al Pont de Vilomara i RocafortExposici permanent. Horari: diumenges, d11 a 14 hVisites concertades els dies feiners. Tel. 629 559 413Sant Jaume, 30 (Centre Cvic)08254 El Pont de Vilomara i [email protected]
Centre de Documentaci del Parc NaturalFons bibliogrfic i documental delparc naturalHorari: feiners, de 9 a 14 h i dimecres, de 15 a 18 hCisterna, 39, baixos08221 TerrassaTel. 937 808 900 i 937 893 110Fax 937 808 [email protected]
rea dEsplai del Torrent de lEscaiolaCarretera de Terrassa a Navarcles,km 7,5Tel. 937 435 454Horari: dissabtes i festius, de 10 a 17 hTanca el gener
rea dEsplai de la Riera de les ArenesServei de bar-cafeteria. Activitats ldiques, esportives i mediambientals. Horari: dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 17 hCtra. de Castellar del Valls aMonistrol de Calders, km 12,3Tel. 934 230 [email protected]
rea dEsplai de la Riera de NespresServei de bar-cafeteria. Lloguerde barbacoes, taules, graelles ivenda de llenyaCam venal de Mura a Rocafort(a la sortida de Mura)Tel. 938 310 472Horari: diumenges i festius, del 15de febrer al 15 de setembre, de10 a 18 h. Vacances: del 15 dejuny al 15 de novembre, ambdsinclosos
rea dEspais NaturalsDiputaci de BarcelonaHorari: feiners, de 8 a 15 hComte d'Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 400Fax 934 022 [email protected]/parcsn
La barraca rectangular de Casajoana
Aquesta barraca s la ms gran i alta de les quehem visitat i es troba en un perfecte estat de con-servaci, en part a causa de recents treballs de res-tauraci. A linterior hi ha una xemeneia i unes pres-tatgeries. Tanmateix, el ms destacable s la dificultatconstructiva que comporta enllaar la planta qua-drada amb la forma circular de la volta que la tanca.Aix saconseguia amb ls de petxines, pedrescollocades en els angles de forma diagonal de mane-ra que es van llimant els angles de la planta qua-drangular.Abans de marxar ens fixem en el mur que es trobaa la part posterior de la barraca.
En tornar a la pista girem bruscament cap a la dreta,creuem la llera del torrent de Casajoana i, final-ment, ens enfilem vers el mas envoltat dantics campsesglaonats i en altre temps cultivats. Una esplndi-da panormica de Montserrat fa les funcions de telde fons. El mas Casajoana va ser propietat dels Desfar,senyors feudals de Rellinars a partir del segle XV idurant els segles XVIII i XIX particip plenament enlexpansi de la vinya, com ho demostren els murs iles barraques de pedra seca que trobem a les sevescontrades.Deixem el mas i iniciem el descens de retorn a lesgl-sia de Sant Pere i Sant Ferm gaudint del conjunt deconstruccions i camps de Casajoana a la nostra esque-na i admirant, a lesquerra, les cingleres de la care-na del cam Ral, anomenat aix per lantic cam Ralde Barcelona a Manresa que hi transcorre. Aquestcam va ser fams per ser un dels escenaris preferitspels bandolers durant els segles XVII i XVIII.Uns minuts ms enll arribem a un cam asfaltat queseguirem fins a prendre una nova pista forestal queens retorna al punt dinici. Al final de la nostra excur-si hem creuat i remuntat quatre torrents i hem visto visitat ms de dotze barraques de vinya (a Rellinars,se nhan inventariat ms de 100), una infinitat de res-tes de murs, diverses balmes obrades i quatre masies.s clar, lempremta de lactivitat vitcola encara sprou evident a Rellinars i les construccions de pedraseca, la roca domesticada, en sn el pilar fonamental.
-
alguna cosa a veure. Efectivament, abans de lexpan-si de lactivitat vitcola a mitjan segle XVIII, bona partdaquests paratges estaven coberts per boscos dalzi-nes. Desprs del desastre provocat per larribadade la filloxera, els camps es recuperaren fins alsanys cinquanta, en qu es comenaren a abandonari el paisatge es va reforestar amb diverses espciesde pins, a causa del canvi de les condicions ambien-tals i lesgotament del sl. Lincendi que va afectarla zona lany 1986 ens en dna lexplicaci defini-tiva. Mentre caminem i observem el paisatge, tro-bem una fita que ens indica la situaci duna altrabarraca. Per visitar-la, baixem uns metres pel senderde m dreta.
La barraca den Ramon del Gibertde Baix
Les barraques de vinya sn lexponent ms popularduna antiga tcnica edificatria, la pedra seca, queutilitza com a material bsic i quasi exclusiu la pedrasense treballar i sense cap element duni. Laspecteauster daquestes petites edificacions (una plantacircular o rectangular) amaga una complexitat tcnicaconsiderable que podem analitzar observant-les tantdes de lexterior com des de linterior. El mur es cons-trueix a partir de filades de pedres rectangulars esco-llides entre les del mateix entorn. La inestabilitatderivada de les irregularitats de les pedres es resol mit-janant petites pedres anguloses collocades a pres-si que, fent de tasc, compacten tot el conjunt. Lacpula s lelement ms complex i determina lampla-da del mur que lha de suportar. Es construeix deforma similar al mur, per en aquest cas les filadesde pedra es disposen de manera que surtin cap alinterior per tal de tancar el conjunt. La lleugerainclinaci de les filades cap a lexterior i la cornisa per-meten escopir laigua. Finalment, la volta es cobriade terra per millorar-ne la impermeabilitzaci. Exis-teixen diverses solucions tcniques per a loberturadel portal, per la major part es resolen a partirduna llinda de llosa. En molts casos, la barraca comp-ta amb algunes prestatgeries a linterior i amb unapetita obertura per mirar a lexterior. En definitiva,aquesta tcnica es basa en un joc dequilibris entreles pressions de les pedres amb un resultat extraor-dinari que ha arribat fins als nostres dies.
Tornem a la pista. A uns 150 metres ms endavantobservem enlairada davant nostre una barraca cir-
Amb aquest itinerari us proposem una passejada tran-quilla per descobrir el passat vitcola de Rellinars, apartir del patrimoni arquitectnic i paisatgstic que enshan deixat les generacions anteriors. Val a dir que bonapart de lexcursi transcorre pel masss de Sant Llorendel Munt i lObac, protegit des de 1972 per un pla espe-cial i declarat parc natural el 1987. El parc s gestio-nat per la Diputaci de Barcelona i els municipis queen formen part. En aquest sentit, volem agrair-vos que,amb la vostra actitud, us feu partcips dels objectiusdel parc, centrats a fer compatible la conservaci delsseus sistemes naturals, el desenvolupament rural ils social.
Iniciem lexcursi a laparcament que trobem a lesgl-sia de Sant Pere i Sant Ferm. Darrere lesglsia, pre-nem la pista que davalla a m esquerra vers el torrentde la Font den Sala, seguint la fita de color violeta.Aquestes fites ens guiaran al llarg de litinerari. Creuemel torrent per un petit pont de pedra i passem pel bellmig de dues de les masies ms antigues i emblemti-ques de Rellinars: el Gibert de Baix (esquerra) i lesFerreres (dreta).
El mas de les Ferreres
Els elements ms destacables daquest mas, edificat alsegle XI i restaurat en poques posteriors, sn la cape-lla consagrada a sant Felip Neri (sant de forta devo-ci a Rellinars), canonitzada lany 1622, i les pinturesmurals que encara shi guarden. Aquests frescos, tret-ze en total, representen diverses escenes de la guer-ra de la Independncia. Varen ser realitzades lany 1811per un frare cartoix escapat de la conreria deMontalegre i acollit en aquesta masia. Sembla que elnombre de frescos realitzats eren ms, per bonapart dels originals els van esguerrar les tropes francesesquan, de cam a Manresa, van passar per Rellinars.Finalment, a la masia tamb es guarda un gran qua-dre de sant Felip Neri que, en altre temps, adornavalaltar de la capella.
Passats els masos, la pista davalla vers el torrent delEsbarzer, que creuem per remuntar-ne el curs pelmarge esquerre. Mentre caminem, admirem lespln-did mas del Gibert de Dalt, enlairat a laltra banda deltorrent.
De fet, la senyora Josefa Gibert va ser la principalbenefactora de lactual esglsia parroquial de SantPere i Sant Ferm, on hem iniciat lexcursi, i delcementiri de Rellinars. Efectivament, lany 1842 es pro-ced a la benedicci del nou temple desprs que lasobredita senyora ceds els terrenys (conjuntamentamb el mas de les Farreres) i en costegs els materialsde construcci.
Desprs de creuar el torrent dues vegades ms, tro-bem una fita que ens indica la presncia duna barra-ca. Per visitar-la prenem el costerut sender a mesquerra. Un cop arribats a la barraca, des de la fitaobservem, uns metres ms enll, una segona barra-ca i encara una tercera a la dreta i, des de la part pos-terior, les parets de roca del tur que resta davantnostre.
La barraca den Pere Baqu
Aquest conjunt de construccions est relacionat ambel conreu de la vinya que el segle XVIII es va estendreper les terres planeres de Rellinars. Al segle XIX, la crei-xent demanda de vi va obligar a ocupar terrenyscada cop ms marginals de relleus costeruts i slsmagres. En aquest sentit, les parets de roca perme-tien reutilitzar les roques extretes del terreny peranivellar i drenar la feixa evitant larrossegament desl aiges avall. Les barraques eren imprescindiblessi tenim en compte que els nous camps de vinya erencada cop ms lluny del poble o el mas on residia elpags, i que les tasques relacionades amb aquestconreu requereixen una atenci constant: llaurar ocavar ms dun cop lany, podar, esporgar i espam-polar el cep, ensofrar, veremar Les barraques esde-venien, doncs, magatzems per guardar les eines iaixoplucs per compensar el rigor estival, els tempo-rals o per fer-hi un mos durant les llargues jornades.Les condicions trmiques i les xemeneies de moltesbarraques ens ho confirmen.
Reprenem la pista i, mentre seguim remuntant eltorrent, ens adonem del patr que caracteritza el paisatge: turons baixos, rocosos i de fora pendentcombinats amb torrents secs i encaixats. La vegeta-ci hi s escassa, amb predomini dels matollars ambpinedes esclarissades. Els sls magres en poden serla causa, per els fragments de murs de pedra secaque trobem al marge esquerre de la pista ens in-diquen que els antics camps de vinya tamb hi tenen
cular. Definitivament, les restes arquitectniques i elpaisatge encara mostren labast que en altre tempsva tenir lactivitat vitcola a Rellinars. Quan ens acos-tem a la barraca, la pista es bifurca. Prenem litine-rari de m dreta i, deixant a lesquerra una tancaverda, creuem el torrent de la Font del Bosc. Ara lapista remunta pel torrent de Casajoana creuant la llera. Aquest torrent es troba als lmits de lincen-di esmentat, com ho demostra la diferncia de ladensitat de vegetaci entre lun i laltre vessants. A mesura que pugem, podem observar, al margeesquerre del cam, diversos fragments de murs i algu-na barraca de pedra seca mig enrunats i, fins i tot,les restes del que sanomena el Casot, indicat ambuna fita a uns 400 metres.
El Casot
Aquestes misterioses runes construdes tamb seguintla tcnica de la pedra seca sn ms antigues que lesbarraques. Lorigen i funci daquesta construcci sun misteri de difcil soluci, ja que no comptem ambcap document que ens en parli i, probablement, for-maven part duna construcci ms gran. Tanmateix,la seva estructura, amb cinc nivells de murs circularsde ms dun metre damplada, pot pertnyer a unaantiga torre de guaita. Popularment, es diu tambque corresponia a un convent regit pel monestir dePedralbes amb funcions penitenciries per a reinesvdues i monges, recloses en la pau de lindret. Enqualsevol cas, sembla que noms podrem conixeraquestes restes mitjanant excavacions arqueolgi-ques. A la mateixa alada del Casot, per uns metres
ms a la dreta, observem dues barraques adossa-des de planta rectangular.
Seguim litinerari i, uns 200 metres ms endavant,ens disposem a creuar el torrent, des don podemobservar diversos fragments de murs i dues barra-ques ms: una, la ms propera, a la dreta del cam,laltra al vessant esquerre, fora ms enlairada.Una mica ms endavant encara trobem una barra-ca ms a lesquerra, una mica apartada del cam. A prop daquesta barraca trobem un desviament am esquerra que mena a la font del Cntir, onpodrem descansar, fer un mos i refrescar-nos sotalombra duna balma.
La font del Cntir
La font es troba a linterior duna cova modeladapels agents erosius al llarg de milers danys. Fixeu-vos amb les restes dels murs tamb de pedra secaa la dreta de lentrada. Aquestes cavitats van seraprofitades durant ledat mitjana per construiramb facilitat (noms calia obrar un mur) habitaclesdiversos: corrals, aixoplucs, masies, etc. Daquestabalma, no en sabem res del cert, per tenint encompte la seva alada i la precarietat dels murs, sversemblant pensar que va ser, en altre temps, uncorral o un aixopluc vinculat a la masia de Casa-joana. Daltra banda, el cntir enganxat cap peravall al sostre de la balma aprofita una escletxa dela roca per on sinfiltra laigua de pluja, escolant-se de manera lenta per constant.
Desfem el cam de la font i tornem a la pista diri-gint-nos al mas que podem veure enlairat a ladreta. Pocs metres desprs, per, trobem unabarraca a lesquerra del cam amb restes de mursdamunt seu. Desprs duna petita pujada veiemms restes de murs a lesquerra i, no podia serdaltra manera, una nova barraca. Seguim enda-vant a punt de tombar definitivament cap al mas,per de nou hem daturar-nos. Una fita ens indi-ca la situaci duna altra barraca a la dreta del cam.Aquestes petites construccions de pedra seca vanconstituir la base material del conreu de la vinya.Com estem comprovant al llarg de lexcursi,aquestes construccions resten al descobert des-prs dun incendi. Val la pena de visitar aquestabarraca, que, a diferncia de la resta, s de plan-ta quadrada.
La pedra seca