DIMARTS · 23 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15067 - AVUI / Any XLI. Núm. 13937 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRESAJUNTAMENTS

Lloret de Mar

Jaume Dulsat“L’autopistaacabarà arribanta Lloret de Mar”

LES SÈRIES. Per Nadal, cada ovella al seu corral / Cel rogent, pluja o vent / Els antibiòtics curen la grip P6-7

8167

66-1

2039

26Q

1822

40-1

1807

48w

PROPOSTA · El candidat delPSOE ignora el problema políticcatalà en tot el discurs d’investidura

Sánchez obviaCatalunya

FET · Sí que l’usa com a arma per reclamar l’abstenció al PP i Csen la resposta a Casado i Rivera

P8,11

Les diputades i els diputats d’ERC van accedir al Congrés amb flors grogues pels presos i exiliats ■ EFE

Flors grogues pels presos polítics

NACIONAL P15

El responsable de Seguretat de l’Ajuntamentde Barcelona proposa el “retorn assistit” delsmenors no acompanyats al seu país d’origen

El tinent d’alcalde deSeguretat, Albert Batlle

Albert Batlleencén el debatdels nens al carrer

El ple de Ripoll reclamaresponsabilitats al CNI

Nacional P14

L’alcalde denuncia que els atemptatsgihadistes del 2017 s’haurien pogut evitar

El Fòrum Cívic i Social presentarà lesconclusions al Parlament el 2020

Nacional P14

Torra i Llach, amb el document ■ ACN

Debat social per a laconstitució catalana

Els europeistes jaesperen Boris Johnson

Europa-Món P18,19

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 2019

ordi Pujol va fer89 anys el 9 de

juny passat. En elmés absolut anoni-mat. L’home que vaser president de la

Generalitat de Catalunya durant 23anys segueix anant cada dia al seudespatx i no deixa de reflexionar, tot iestar cada vegada més cansat. El 25de juliol, aquest dijous, farà cinc anysde la seva confessió. Aquella “deixa”del seu pare, Florenci Pujol, amagadaa Andorra durant dècades. Aquellaconfessió hi haurà qui se la creurà iqui no se la creurà. Per moltes expli-cacions que doni. Això és així. Comés així que sigui una “deixa” o uns di-ners fruit de la corrupció pròpia o fa-miliar, aquell impacte ha evitat quedurant els anys més convulsos de lapolítica catalana li hàgim sentit la veua un dels líders més importants delsegle XX. Perquè Pujol segueix tenintopinió. I la fa arribar a qui encara elvisita. Què en pensa de Carles Puig-demont? Què en pensa d’Oriol Jun-queras? Què en pensa de Miquel Ice-

ta? Què en pensa d’Ada Colau? Què lisembla que es liquidés el seu partit?Creu que Artur Mas ha de tornar? Detot això, Pujol en té una opinió. Peròno la diu públicament.

Les conseqüències de la seva con-fessió són, cinc anys després, prouvisibles. El seu partit ha quedat esmi-colat. I en la competició amb ERC, vaarribar una declaració d’independèn-cia al Parlament que ara resulta queningú volia, després d’una consultaparticipativa i un referèndum des debaix. Què hauria passat sense aquellepisodi? No ho sabem. Podria sermolt bé que la CUP, que va presidir lacomissió d’investigació al Parlament,no hagués tingut tanta força a leseleccions del 2015, Artur Mas nohauria fet un pas al costat i Puigde-mont no hauria sigut mai president.Podria ser que Pujol, que no va sermai independentista i ara encara noho sap, hagués amortit la decisió. Noho sabem. I potser no cal. Però val lapena recordar l’abast d’aquella con-fessió i fer evident que allò no mereixun silenci de cinc anys.

J

Keep calmTian Riba

Pujol, cincanys després

Hauria sigut diferent lahistòria recent de Catalunyasense l’episodi de lasuposada “deixa”?

legeixo El doctor Givago en l’edi-ció de la col·lecció labutxaca,d’Edicions 62. Així que, essent

tan manejables les seves 700 pàginesen una edició de butxaca, em vaig en-dur el llibre a Arles, on hi vaig ser tresdies per visitar les exposicions de LesRencontres de la Photographie. L’ofer-ta és tan extensa i interessant que no-més vaig llegir unes quantes pàginesde la novel·la de Pasternak i, d’altrabanda, només vaig poder veure algu-nes de les exposicions distribuïdes pergairebé tota la ciutat. Una d’elles duper títol Un voyage i mostra les fotosque Germaine Krull (una de les moltesfotògrafes excepcionals que, essent fo-namentals en el desenvolupament dela fotografia a la primera meitat del se-gle XX, van sent recuperades i justa-ment valorades) va realitzar durantun viatge que la va dur de Marsella aRio de Janeiro. Krull va compartiraquest viatge amb unes 200 personesque, fugint de la França nazi i col·labo-racionista, el 24 de març de 1941 vanembarcar a Marsella a bord del Capi-tane-Paul-Lamerle, un vaixell de càr-rega i no de passatgers que va arribar

L

a Fort-de-France (una comuna encarafrancesa a la Martinica) quasi un mesdesprés, el 20 d’abril. Quan van arri-bar a Fort-de-France, Krull i la restade fugitius del feixisme van ser inter-nats en una antiga residència de lepro-sos. Des d’allà, com testimonien les se-ves imatges exposades a l’edifici on hi

ha el bell claustre de Saint-Trophime,la fotògrafa va arribar a Rio de Janeiropassant per la Guaiana Francesa.

Aquestes fotografies de GermaineKrull s’han mantingut inèdites finsara. Van conservar-se en una casa decamp que va habitar Jacques Rémy(Raymond Assayas), un guionista decinema que va continuar viatjant ambla fotògrafa fins a Rio, ciutat des de laqual va arribar a Buenos Aires, on vaestablir-se acabada la II Guerra Mun-dial. Anys després de la mort de Rémy,un dels seus fills, el cineasta OlivierAssayas, va trobar aquestes fotogra-fies sense identificar-les. Va ajudar-loa fer-ho Adrien Bosc, escriptor que, aCapitaine, va reconstruir la travessiad’aquell vaixell on, entre altres, tambéviatjaven el poeta André Breton, l’an-tropòleg Claude Lévi-Strauss, el pintorcubà Wilfredo Lam, l’escriptora AnnaSeghers i el meu estimat Victor Serge,en el qual vaig pensar en decidir quellegiria El doctor Givago: ell, que apa-reix a les fotos de Krull, va ser el pri-mer revolucionari que va afirmar queun règim totalitari havia traït la Revo-lució.

“‘Un voyage’mostra les fotos queGermaine Krull varealitzar durant unviatge que la va durde Marsella a Rio deJaneiro

Imma Merino

Fotos d’un viatge de l’any 1941

Ombres d’estiu

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 2019

ecebedor. Aquest és l’adjectiuque em ve al cap si em pregun-ten què en penso del discurs de

no investidura que ahir Pedro Sán-chez va fer al Congrés. La d’ahir (laque es votarà avui, vaja) és la històriad’una investidura fracassada que pre-sumiblement reeixirà aquest dijous,quan hi haurà una segona votació iSánchez i Iglesias potser ja hauran ar-ribat a l’acord que a mi em sembla quetots dos necessiten. I és justament peraixò, perquè la intervenció de Sán-chez d’ahir no era res més que una ra-diografia de com veu Espanya, que en-cara el trobo més decebedor. Va ame-naçar amb el perill d’unes noves elec-cions, va obviar Catalunya, del tot, i esva limitar a parlar d’una “Espanya uni-da en la diversitat”. Hi ha qui entén (ipodria ser que fos així) que Sánchezno va parlar de Catalunya (del conflic-te entre Catalunya i Espanya, vull dir)perquè es guarda la munició per avui,

D “Tot i el discursdecebedor d’ahir,l’independentismesembla abocat a unnou ‘todo gratis’ aSánchez si aquestpacta amb Podem

que és quan intervindran les forma-cions independentistes al Congrés.Potser sí. Però ja és indicatiu de la se-va valentia, decisió i empenta a l’horade resoldre el conflicte. Tot i això, pe-rò, tot i el discurs decebedor d’ahir, lapregunta continua essent la mateixa: iquè farà, ara, l’independentisme? Ami em sembla que l’independentisme,

que ja va fer un ‘todo gratis’ a Sánchezdurant la moció de censura a Rajoy, témoltes ganes de tornar-hi. I que enpart s’hi veurà abocat. No només per-què ERC ja fa dies que diu que farà unPNB i no bloquejarà la investidura (co-sa que també diu una part de l’ara des-pistat món convergent), sinó perquèen aquesta ocasió, i per primer cop desdel restabliment de la democràcia, hiha la possibilitat que al govern espa-nyol hi hagi una coalició. La preguntatorna a ser la mateixa de temps enre-re: val la pena donar una oportunitat aSánchez? Defensarà la formaciód’Iglesias el dret a l’autodeterminaciócom quan no era al govern? Farà algu-na proposta, Sánchez, si és investit?Serà diferent, tot plegat, amb un go-vern de coalició? No ho sé. Només séque la pressió a l’independentismecreix de forma exponencial a mesuraque s’acosta el pacte Sánchez-Iglesias.Ja ho veurem.

I això és tot, Pedro?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La primera jornada de la ses-sió d’investidura de Pedro

Sánchez com a president del go-vern espanyol ha estat claramentdecebedora. El seu discurs de dueshores llargues obviant cap referèn-cia al conflicte polític, social i insti-tucional amb Catalunya revela laseva falta d’ambició i coratge persuperar aquesta crisi d’Estat ambalguna cosa més que l’aplicació del’article 155 de la Constitució, lespròximes sentències judicials con-tra el procés d’autodeterminació il’autocomplaença amb l’Espanyaautonòmica del ‘cafè per a tots’, elfinançament injust, les competèn-cies insuficients, el dèficit fiscalcrònic, la recentralització periòdicai la usurpació de la sobirania a totsels catalans. En vista d’això, resultadifícil albirar les motivacions delspartits que formen la coalició de go-vern a Catalunya, JxCat i ERC, perfacilitar la investidura i una legisla-tura amb aquests horitzons.

Pedro Sánchez no només s’hapresentat al debat de la seva investi-dura sense un discurs clar en aques-ta qüestió rellevant, també sense unacord de govern si més no embastatamb Podem, l’única formació dispo-sada a negociar una proposta de go-vern de progrés estable per a aques-ta legislatura. Queda temps, peròl’extrema dificultat del candidat i delPSOE per arribar a un acord subs-tancial amb el seu únic aliat és tanculpable del bloqueig institucionalcom els discursos barroers i enro-cats dels principals líders de la dre-ta, Pablo Casado i Albert Rivera. Laseva proposta de reforma constitu-cional antibloqueig és un menys-preu a qüestions més rellevantsdesprés de 40 anys de Constitució,sobre corrupció, regeneració demo-cràtica, protecció de drets i lliber-tats, estat del benestar, el conflicteterritorial o la politització del siste-ma judicial i el mateix TribunalConstitucional, per posar alguns ex-emples.

Un discursdecebedor

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El pilot català continua fent història i engrandint laseva llegenda en el món del trial i de l’esport, des-prés de conquerir per tretzena vegada consecuti-va el mundial de trial a l’aire lliure; tretze títols quese sumen als tretze que també ha guanyat en lamodalitat indoor. El seu regnat continua vigent.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

La llegenda continua

El president espanyol en funcions i candidat acontinuar va fer un discurs d’investidura de dueshores amb cap referència al conflicte polític deCatalunya i a com pensa resoldre’l. És clar que pera ell la qüestió no és una oportunitat, sinó una pa-tata calenta que no afronta per no prendre mal.

-+=

-+=

Censura i resistènciaJosep Maria Figueres

El candidat s’amagaPedro Sánchez

-+=

Toni Bou

L’historiador i professor d’història del periodisme pu-blica Resistència. La premsa en català, censura i re-pressió, un estudi sobre la història de la censura en lapremsa en català des del Caxón de Sastre Cathalan,del 1761, fins a l’Avui i El Punt, on constata els atacssistemàtics a la identitat i la cultura catalanes.

PERIODISTA I HISTORIADOR

PILOT DE TRIAL

De reüllEva Garcia Pagán

Sous idesigualtat

ue el govern proposi establir un sou mínim catalàsuperior als 900 euros mensuals en què està fixat

el salari mínim interprofessional (SMI) espanyol és,d’entrada, una bona notícia. Caldrà estar amatents a laproposta que, en tres mesos, faci el departament quedirigeix Pere Aragonès a sindicats i patronals. Si hem demirar les promeses electorals, ERC i JxCat proposavensous mínims de referència d’entre 1.100 i 1.200 eurosmensuals, de manera que la puja podria sersignificativa. També la CUP va portar al Parlament una

moció al desembre del 2018 queapuntava a un sou mínim de 1.200euros. De moment, Foment delTreball i la UGT han assegurat queestaran oberts al diàleg i preparatsper conèixer quina proposta els fal’executiu; però qui més pegues hatrobat a la mesura és CCOO. El seusecretari general, Javier Pacheco,

qualificava de burladero (en castellà en l’original) laproposta d’Aragonès i deia que al vicepresident delgovern, aquesta proposta li servia per “intentar evadirles seves responsabilitats” a l’hora de combatre ladesigualtat salarial. En aquest sentit, Pacheco apuntavaa una reforma de l’IRPF de manera que qui guanya méstributi també més. Una proposta de justícia social, ésben cert. Però la dignitat laboral també ha d’implicarapujar el límit a la baixa i oferir sous que permetin viuresense ofecs. Catalunya no té competència per obligar,però sí dret a assenyalar el camí cap a on vol caminar.

Q

Catalunyaté dret aassenyalarel camí cap aon volcaminar

http://epa.cat/c/8xzdf4

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 20194 | Punt de Vista |

l desaparegut es-criptor i periodista

Miquel Pairolí (Quart,Gironès, 1955-2011) vapublicar l’any 1996 aEl Punt dos articles

amb el mateix títol que, a tall d’home-natge, hem manllevat per al nostre es-crit d’avui –Un idioma en retirada– enquè analitzava, amb arguments con-tundents i molt actuals, la situació de lallengua catalana.

Hem recuperat els dos textosaquests dies en què el debat sobre elfutur de la llengua ha tornat a ser benpresent arran de l’emissió de Llengua-ferits al 30 Minuts de TV3 i de la polè-mica piulada del diputat d’ERC GabrielRufián demanant “més Rosalies i me-nys koinés” després de l’estrena de laprimera cançó en català de la popularcantant de Sant Esteve Sesrovires.

En el seu article, Pairolí es pregunta-va, en primer lloc, després de llistar unadesena de paraules com calçasses, lle-pies, pioc, esquerdís o escotorit, comu-nes fa cinquanta o seixanta anys, quan-tes persones joves les entendrien enaquell moment i, sobretot, quantes lescontinuarien usant. No responia a lapregunta, perquè la resposta era evi-dent. Feu-vos el test vosaltres mateixosara, el 2019, i segur que estareu bend’acord en el que Pairolí afirmava totseguit: “Cap llengua no ha desaparegutmai per mort traumàtica. Les llengüess’extingeixen lentament, a còpia d’anys,com a producte d’una contaminació.Els globus rojos de l’idioma català –ellèxic, les frases fetes, les construccionssintàctiques– es van debilitant, aigua-lint, desapareixen cada cop més en lesnoves generacions”.

En Pairolí presentava una visió quealguns trobaran certament pessimistadel futur del català, però el seu dia-gnòstic no s’allunyava gaire, per no dirgens, d’una de les constatacions quees feien en el Manifest Koiné: “En pa-ral·lel a l’arraconament social, la degra-dació qualitativa, estructural, de lallengua no ha parat de créixer en el ca-mí de convertir-se en una mena de dia-lecte del castellà.” Per dir-ho en parau-les de Pairolí: “La malaltia és discretai el cos sembla que fa vida normal, finsi tot revifalles, però a les entranyes fun-ciona el procés bioquímic que el vacorroint.”

Com recordava al 30 minuts la pres-tigiosa geògrafa Anna Cabré: “Un delstrets que caracteritzen els pobles quehan perdut la llengua és que ningú sen’ha adonat fins que ja no hi ha hagutres a fer.” Doncs això.

E

Full de rutaMiquel Riera

Un idiomaen retirada (1)

1any

El nou líder del PDeCATbuscarà acords amb altresforces per als següents passos.Puigdemont, Torra i Mas fanuna crida a la unitat.

10anys

20anys

El món local beneeix la primerafusió de les caixes. Elsempresaris i també els agentssocials destaquen la sevavalentia.

El Sinn Féin veu impossible quel’IRA es desarmi abans del maigde l’any que ve, terminiestablert en l’acord de pau al’Ulster.

Pactar el camí Primera fusió Pau a l’UlsterTal diacomavui fa...

Bravo per laJuliana Canet i laRosalíab Mil felicitats a la instagra-mera Juliana Canet perquèutilitza el català en els seusvídeos a internet i contri-bueix d’aquesta manera a di-fondre l’ús de la nostra llen-gua entre els joves, especial-ment, en aquells àmbits on laseva presència és força resi-dual. En la seva aparició al’APM del passat 17 de juliolexplicava, tal com ja ho va feren el programa Llenguaferitsemès recentment en l’espaidel 30 Minuts, per què penja-va a la xarxa els seus vídeosen català quan, en el cas defer-ho en castellà, de ben se-gur que tindria el doble deseguidors. Doncs, la seva res-posta és ben senzilla: perquèel català és la seva llengua ipensa, per tant, que està enl’obligació d’ensenyar al mónque existeix una llengua tanpreciosa com aquesta. Tant

de bo que tots aquests (iaquestes) altres influencia-dors catalans que opten ma-joritàriament pel castellà, peruna pura qüestió de mercat,tinguessin la mateixa estimaenvers el català que té la Ju-liana Canet.

Durant aquests darrersdies s’ha parlat molt –i ambtota la raó!– de l’enormecontribució a la difusió de lanostra llengua, sobretot en-tre els joves, que ha repre-sentat el fet que una cantantde tant renom internacionalcom la catalana Rosalía hagicantat la seva primera cançóen català. Un fet realment ex-traordinari, amb “barbaris-mes” inclosos. Recordem no-més com el darrer informede la Plataforma per la Llen-gua posava l’èmfasi en lamanca de referents culturalsen català adreçats als nos-tres joves en el món de l’ocicom una de les causes del’escàs ús social de la llenguacatalana entre els adoles-

cents. Justament el que ofe-reix la Rosalía amb la sevacançó d’èxit!

Així, doncs, enhorabona aaquestes dues fantàstiquescatalanes i endavant amb ladifusió de la llengua catala-na!JOSEP VILÀ BATLLE

Olesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Estat profundespanyol contraCatalunyab La història de tots els es-tats té el seu costat fosc, sibé alguns, amb més tradiciódemocràtica, han superataquestes pràctiques o, alme-nys, les han limitat. A Espa-nya no s’ha fet aquest exerci-ci, i no fa falta recordar leshistòries negres, només veu-re l’actuació de l’Estat da-vant l’atemptat a Barcelona iCambrils, el 17 d’agost del2017, posat en evidència perC.E. Bayo a Público, que nua

al CNI i a l’estat profund.L’Estat, políticament re-

presentat pel trio del 155(PSOE, PP i Cs), i els verita-bles poders fàctics, majorità-riament hereus predemocrà-tics, com el rei, considerenque contra Catalunya tot val.

I davant aquest tsunami,els independentistes, en llocd’unir-nos, ens subdividim,arribant a pactar, vergo-nyantment, amb el PSC enmúltiples àrees. Per tot això,estic d’acord amb les re-cents cartes de Quim Torra iElisenda Paluzie, ja que hemd’assumir que els de l’altrecostat mai dialogaran sobreun possible referèndum pac-tat, perquè veiem que el“dialogant” Pedro Sánchezsegueix amb el seu raca-racaque el problema és de convi-vència catalana i Pablo Igle-sias, pels seus propis inte-ressos, oblida aquest tema.

AMADEU PALLISER CIFUENTESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“¿No hauríem deconsiderar els límitsreals de la ciutat, enlloc de cenyir-nos allímit municipal?

egons informació cadastral del mu-nicipi de Barcelona de l’any 2015, lasuperfície urbana comptabilitzada

era de 114 km² i el nombre de parcel·les, de75.962, de les quals 7.978 eren unitats va-cants. D’aquesta informació cadastral esdedueix que tan sols un reduït nombre deparcel·les romanien com a unitats urba-nes vacants, concretament el 10,5% delnombre total de parcel·les existents, mol-tes de les quals són zones verdes i, per tant,no edificables o estan qualificades per fer-hi escoles, centres esportius, etc. D’aques-ta manera, únicament una petita restasón solars potencialment residencials, béde titularitat pública o de propietat priva-da.

EN AQUEST CONTEXT, ¿no hauríem de de-clarar la ciutat de Barcelona com a ciutatacabada? I en aquest cas, no hauríemd’abordar el model de ciutat des d’una con-cepció molt allunyada de la prevista en elpla general metropolità de 1976, avui en-cara vigent. Primerament, créixer a partirde l’esforç constructiu de la renovació ur-bana i de la rehabilitació, utilitzant einesnormatives pròpies dels recintes delimi-

S tats, com les aplicades en els centres histò-rics. Comptant amb una realitat material isocial existent, o el que és el mateix, par-tint d’un espai concret i habitat.

QUAN ABANS CRÉIXER suposava crear in-fraestructures i vials per construir immo-bles per a individus anònims, actualmentla realitat de la ciutat acabada és diversa icompta amb persones, famílies i negocis,existents i arrelats. Això obliga a construirdes de la pluralitat de criteris i situacionspersonals, no sempre de manera profitosaper a la ciutat entesa com a unitat, i adop-tar la més àmplia diversitat de solucions

participades. Tot això per seguir produintciutat, resolent les antigues i noves neces-sitats, atorgant un renovat valor a l’estruc-tura heterogènia de la ciutat acabada. Sen-se oblidar, cal afegir, la conseqüència mésimmediata, la d’intervenir sobre un recin-te confinat que contradiu la lògica inhe-rent a la llei del mercat. Recurs habitual delsistema liberal, d’incrementar la produc-ció de sòl urbà per a, suposadament, ferbaixar el seu preu. Un subterfugi que és im-possible d’aplicar en el marc de la ciutatacabada. En aquest marc l’increment delspreus del sòl i immobiliaris és una cons-tant difícil d’aturar que únicament l’actua-ció pública concertada podrà evitar.

AIXÍ, EN CONSIDERAR Barcelona com a ciu-tat acabada, com també ho va ser anterior-ment en la seqüència de la ciutat, emmu-rallada, confinada i desbordada dels seglesXII, XIII, XIV i XIX, ¿no hauríem de consi-derar els límits reals de la ciutat, en lloc decenyir-nos estrictament al límit munici-pal? I en l’àmbit més immediat, ¿no hau-ríem de considerar, com a primer pas, unàmbit mancomunat delimitat pel fossat dela nova muralla de les rondes?

Eduard Rodríguez i Villaescusa. Doctor arquitecte

Barcelona ciutat acabadaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 2019

Gabriel Rufián, PORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“És irresponsable i negligent que [Pedro Sánchez] durantdues hores hagi parlat zero vegades de Catalunya”

La frase del dia

ls vigilants del’hemeroteca

–que sempre és unpràctic auxili temàtica l’estiu– han trobatque demà passat farà

cinc anys que Jordi Pujol va confessarhaver comès frau fiscal i aquesta efe-mèride els serveix de pretext per pre-guntar-se sobre el llegat polític de l’ex-president. Seria millor preguntar-secom és que en tot aquest temps enca-ra no s’ha resolt judicialment la qües-tió i què hi té a veure, amb aquesta di-lació, la por que s’aixequi la tapa d’al-guna pudenta claveguera o el desig in-quisitorial de bastir una causa mésaparatosa. La resta és història. I, comtot el que contribueix a escriure-la, elmandat de Jordi Pujol al capdavant dela Generalitat i el seu lideratge políticsón plens de clarobscurs i de comple-xitat.

Els seus vint-i-tres anys de governsón determinants per a la Catalunyaactual, per a bé i per a mal: sense laseva manera d’entendre el país, laidentitat col·lectiva no hauria estat lamateixa ni tindria ara la fortalesa queté per envestir el repte sobiranista. Isense la seva manera de fer políticatampoc avui ens esgarrifaríem pel re-cord d’aquella “Convergència dels ne-gocis”, amb l’ombra del 3 per cent oamb la inquietant maniobrabilitat de“la família” entre les institucions, elsnegocis i la guardiola familiar, accionsque han desacreditat la política i hanfulminat una formació principal a Ca-talunya. L’herència de Jordi Pujol éscom la que deixa algú que ha aixecatuna empresa a la seva manera, però eldia que els fills se n’han de fer càrrecdescobreixen que el pare l’ha perdudaen un partida de pòquer, que hi eraaddicte i que sempre jugava amb lescartes marcades. Bon vent se l’endu-gui, i anem per feina.

E

De set en setEnric Serra

El pòquer deJordi Pujol

“El fet de notenir el poder realdurant anys, haconvertit el catalàmitjà en unpersonatge lul·lià,barreja d’ingenu icoquí

eia molt de fred i havia nevat molt.El Lleó, elegit rei, passava moltafam. El Bou, que, pels seus mèrits,

havia arribat a conseller reial, a causa dela seva sinceritat es va crear un enemicpoderós: na Renart, la Guineu malvada,l’altra consellera que, per venjança, vaobligar el Paó esporuguit que digués alrei que al Bou li pudia molt l’alè, senyalque li quedava poc temps de vida.

LA GUINEU VA DIR al rei que endrapés elBou per alleugerir tanta gana, però elLleó s’hi negava puix l’havia servit amblleialtat i era digne de confiança. Tan-mateix, la Guineu, amb les seves malesarts, va assegurar al rei que el Bous’avindria a ser cruspit. Després digué alBou que s’oferís dòcilment al Lleó per-què aquest, davant tan gran oferta, se-ria magnànim i no li faria cap mal. Pos-teriorment, davant la Cort, el Corb, con-xorxat amb la Guineu, es va oferir perser menja per al Lleó. La Guineu diguéque aquella no era carn bona. La Guineutambé s’oferí, però el Corb digué queaquella carn tampoc no era bona. L’enzedel Bou digué: “Mengeu-me”, i ja us po-deu imaginar el final.

MOLT RESUMIT, aquest és un dels moltsepisodis significatius del conegut com aLlibre de les Bèsties de Ramon Llull. Apart que hauria de ser una lectura obli-gada (el desconeixement dels nostresclàssics antics i moderns fa que com asocietat puguem caure estúpidamentbarranc avall), Llull, enaltint el simbo-lisme negatiu d’alguns animals, ensmostra com les nostres reaccions ac-tuals (almenys les que apareixen majo-ritàriament als mitjans de comunicaciócatalans) són pròpies de la ingenuïtatdel Bou que s’aboca al sacrifici, enga-nyat per aquells que treballen per al seuúnic benefici, i la por del Paó que hi col-labora per salvar el coll.

HO VAM VEURE quan els nostres presos

F polítics van fer cap a la gola del llop i aratambé en les reaccions contra els movi-ments del CNI espanyol en els tràgicsatemptats de l’agost del 17. N’hi ha quefins i tot han demanat que el CNI expli-qui la veritat del que sabien. No es potser més Bou. És que tots aquests que te-nen boca no saben que tots els estats delmón tenen serveis d’intel·ligència desd’èpoques pretèrites amb la finalitat deprotegir el propi estat de tota amenaçaexterna i interna? I no cal dir que, desdel punt de vista de l’Estat espanyol, laindependència de Catalunya per a ells ésuna amenaça a tots els nivells (sobretotels econòmics). No saben que el secretd’estat neix amb l’origen del mateix es-tat com una organització de poder?Quelcom que sembla que no varen tenirpresent segons qui, quan, en teoria, s’ha-vien de fer segons quines estructures.

ELS EUA, després dels atemptats de l’11-S, van declarar sense embuts que da-vant la seguretat nacional violarien, sicalia, els drets i les llibertats dels seusciutadans. A la hipòcrita Europa asse-guren que aquestes llibertats es respec-

ten, però tots sabem que feta la llei, fetala trampa.

EL CNI, hereu directe del fosc Cesid farcitde franquisme, basant-se en la llei11/2002, del 6 de maig, és un intent dedemocratitzar un organisme que, permaquillatge que s’hi aboqui, no pot ni se-rà mai transparent. Amb franquesa:que el CNI estigui sotmès a control par-lamentari, encara que ens vulguin fercreure el contrari, és garantia d’algunacosa? Que la nostra estimada Sala Sego-na del Tribunal Suprem designi un ma-gistrat que autoritzi o negui segons qui-nes operacions d’aquest servei, ens potfer creure que explicarà res en contra dela sagrada unitat d’Espanya?

EL CONTROL POLÍTIC O JUDICIAL d’un ser-vei secret és una mascarada. Arreu, da-vant la matèria reservada, el secret d’es-tat, cap òrgan judicial no hi pot res.Si llegíssim més Llull, faríem les analo-gies necessàries per poder descobrir quea Espanya (inclosa Catalunya) hi haLleons, Guineus, Corbs i tota mena deferisteles que no sabem fins a quin punttreballen per als serveis d’intel·ligència,o els seus cosins germans que també hiha als tres exèrcits, la Guàrdia Civil i laPolicía Nacional.

ÉS EVIDENT que el fet de no tenir el poderreal durant anys, ha convertit el catalàmitjà en un personatge lul·lià, barrejad’ingenu i coquí, entre un bou amb bonaveu però excessivament crèdul i un paóvanitós però excessivament temorenc.Això fa que es diguin certes ximpleriesconstantment i també ha fet que, per novoler-se embrutar les mans construintclavegueres, encara siguem una regió/colònia d’Espanya. El Llibre de les Bès-ties té una frase mítica que ho resumeixtot plegat, una veritat que en els nostresdies de bonisme baratet no es vol con-templar: “L’home és la més mala bèstia ila més falsa que sia en aquest món.”

Jaume Nolla. Periodista

Bous i paonsTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 20196 |

Els 100refranys més

populars

El refranyPer Nadal,cada ovellaal seu corral

l refrany fa referència al retrobament familiar (el cor-ral) característic de les dates nadalenques: temps dedescans, de festa i de compartir. El dinar de Nadal

constituïa l’àpat familiar per excel·lència, el que reunia a lataula paterna els fills absents (cada ovella). La metàforafunciona perfectament entre les parelles corral/casa i ove-lla/persona.

És un refrany del calendari recollit bàsicament al Princi-pat de Catalunya, encara que conegut en altres indrets deparla catalana. Hi ha algunes variants formals i antigamentla parèmia tenia dues clàusules, de les quals ha perviscutmajoritàriament només la primera: Per Nadal, cada ovellaal seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva. Aques-ta dicotomia Nadal/Sant Esteve apareix en altres refranysdel calendari, com per exemple en el cicle de l’allargamentdel dia, quan diu Per Nadal, un pas de pardal; per Sant Es-teve, un pas de llebre. Una altra variant ben curiosa: PerNadal, cada perdiu al seu niu. També s’aplica a les festesde Pasqua i la parèmia diu que Per Pasqua i per Nadal, ca-da ovella al seu corral. També en alguns llocs diuen Per Na-dal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company, en refe-rència a les celebracions més importants de les festes deNadal.

Segur que hi ha un fum més de dites referides al Nadal,però potser no tan populars com aquesta. Apuntem-ne, pe-rò, alguna, que ja veureu que n’hi ha de referides al fred:Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadalque Déu ens dó, o El fred cabal, un mes abans i un mes des-prés de Nadal, o Fins al dia de Nadal no és hivern formal al’activitat desenfrenada de la cuina per preparar el granàpat: El forn, per Nadal, no para un instant, o És dia deNadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si ésric, per a aquell dia mai falta, La fornada de Nadal sen’emporta mig costal. I el refranyer també destaca la nit deNadal: La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa majordel cel o La nit de Nadal la més llarga (o la més estelada, ola més clara) de l’any.

També n’hi ha força que relacionen Nadal amb Carnes-toltes, la següent festa important del calendari. Acabadesles festes de Nadal, cal comptar els dies que queden per a lasegüent festa: De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant seval o De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.

E

Expliquen que al Capcir diuen moltes coses diferents de laresta. La primera que esmenten és que aquí es diu íu i tö, ide Matamala en avall, jo i tu. Amb la -ö-, els capcinesos gua-nyen una vocal. Les dones comencen a referir peculiaritats.“Les trufes aquí són tröfes… i als Angles, patanes. I els ga-vatxs en diuen patales.” Jo em converteixo en un represen-tant del món exterior al Capcir:

–Vosatros diseu una mica, i nosatros un poc; vosatrosnascut i nosatros naixit; vosatros sucre i nosaltros söcre…

Llavors passen als refranys:–Per Nadal cada feda al seu corral. No ho dieu vosatros

això?–La dita sí, pero feda no, és paraula gavatxa; diem ovella.

Eugeni Casanova, Viatge a les entranyes de la llengua. Dela riquesa a l’agonia del català (Lleida: Pagès, 2003)

Per Nadal, cada ovella al seu corral és un disc de nadales delgrup Ro- vell d’Ou enregistrat el 1989.

Etimologia de corral – Probablement d’un llatí vulgar currale,derivat arcaic de currus, ‘carro’; de ‘lloc per als carros’ es poguépassar fàcilment a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals’.

Cel rogent,pluja o vent

Però si la pluja curteja, el vent és abundós, sobretot el cerç,que ve del nord-oest i bufa i xiula a estropades, particular-ment durant els mesos de febrer i març. Una cerçada pot du-rar una setmana i encara més. És un vent indesitjable, queho asseca tot i fa mal de cap. Solen anunciar-lo les postes desol vermelloses o, tal com diu la gent: “Cel rogenc, pluja ovent.” Però la pluja falla gairebé sempre. Una altra dita asse-gura que “llampecs a la marina, cerç a la matina”. Una quegairebé no falla mai, és la següent: “Llevant, l’aigua al davant.”De vegades, l’aigua arriba de tronc amb la llevantada.

Artur Bladé i Desumvila, “El clima, el menjar, la gent, elllenguatge”, dins Guia de Benissanet, Ribera d’Ebre (Tarrago-na: Diputació Provincial, 1982)

Cel rogent és una coneguda sardana de Josep Aguiló (Tarra-gona, 1888 - Llagostera, 1958).

Etimologia de rogent, ‘dit del cel vermellós’– Encreuament deroig i roent, que tenen el mateix origen etimològic: roig provédel llatí vulgar ruiu, clàssic rubeus, mateix significat, derivat deruber, ‘vermell’; roent ve de rubens, ‘rogenc’, participi presentde rubere, ‘tornar-se vermell’.

s un refrany meteorològic dels que s’inscriuen en lesprediccions que sempre ha intentat de fer l’home apartir dels signes del cel. En general, veiem que asse-

nyala mal temps (per vent o per pluja) i és d’ús estès a tot eldomini lingüístic, amb versions tan esplèndides com la ros-sellonesa Broma roja, vent o pluja, que rima per la pronún-cia en u de les o àtones, com en broma roja (que sona ‘bru-ma ruja’ i naturalment rima a la perfecció amb ‘pluja’).

Aquesta dita ja la trobem al Tirant lo Blanc i desprésapareix sistemàticament a la majoria de refranyers i reper-toris paremiològics des del segle XVII.

Habitualment aquesta dita és referida al cel. Però tambéla podem trobar amb referències al sol, a la lluna o a laposta: Cel (o Sol o Lluna) rogent (o roent, o rogenc), pluja(o aigua, o sol) o vent. I és que sembla que ens vulguem as-segurar encertar la previsió, com quan diem: Aigua cau, se-nyal de pluja.

En castellà hi ha una versió paral·lela que fa Aurora ru-bia, viento o lluvia. Encara que generalment es refereixenals arreboles, que són, segons el Diccionario de la Real Aca-demia Española, ‘color rojo de las nubes iluminadas porlos rayos del Sol’. Així trobem, entre d’altres, Arreboles alanochecer, agua al amanecer; Arreboles de la mañana a lanoche son agua, y arreboles de la noche por la mañana sonsoles o bé Arreboles por la tarde, o lluvia o aire.

I és cel rogent o rogenc? Tot sembla apuntar que, per ul-tracorrecció i per qüestions de rima, apareix el rogent(amb e tancada) que rima amb el vent. De fet, es diu de lesdues maneres apuntades. Tots dos mots són bons i volendir més o menys el mateix, amb l’avantatge que rogent té lae tancada i per tant rima amb vent, mentre que rogenc,amb e oberta, vol dir ‘que tira a roig’ en general. Aquest re-frany també presenta la variant roent, és a dir “calent finsa esdevenir lluminós”, que també convé a aquest color delcel, entre moltes altres.

Una altra curiositat: a través d’un informant egarenc co-neixem una antiparèmia d’aquest refrany. Això és, un re-frany absolutament antitètic, de sentit contrari: Cel rogental vespre, l’endemà el sol a la finestra. Aquesta versió, queencara ve a complicar més la tasca predictiva dels meteorò-legs, s’acosta més a la versió d’aquest proverbi en anglès:Red sky in the morning, sailors take warning; red sky atnight, sailors delight, que podríem traduir per ‘Cel rogental matí, els mariners han d’anar alerta; cel rogent al vespre,delícia dels mariners’. Una variant n’és Red sky at morn,sailors forlorn (‘Cel rogent al matí, mariners moixos’).

ÉEls textos de la

sèrie sobre refranysque publiquem

diàriament formenpart del llibre ‘Els100 refranys més

populars’, de VíctorPàmies -a la foto- iJordi Palou, editat

per CossetàniaEdicions.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 2019 | 7

100 mites dela ciència

El mite

mb els antibiòtics passa una cosa ben curiosa. Enshem acostumat tant a disposar-ne que gairebé nosom conscients del gran privilegi que representa

viure en una època en què hi tenim accés. Gràcies als an-tibiòtics, moltes infeccions que fins fa poques genera-cions eren mortals en un alt percentatge han passat a sermolèsties menors o a desaparèixer pràcticament del tot.Durant molt, massa temps, per a qualsevol infecció admi-nistràvem ràpidament antibiòtics i seguíem amb la nos-tra vida.

I quan a l’hivern arribava el brot de grip, era molt fre-qüent prendre una tanda d’antibiòtics per accelerar-ne lacuració. Moltes persones asseguraven que allò feia que esrecuperessin més de pressa del malestar causat per lagrip.

Però el cas és que cap antibiòtic fa res contra el virusde la grip. I el motiu és justament que la grip, del tipusque sigui, la causa un virus, i els antibiòtics únicamentactuen contra els bacteris.

Per a molta gent no sembla que hi hagi gaire diferènciaentre un bacteri i un virus. Tots dos són microorganismesque causen malalties. Massa petits per veure’ls a simplevista, els imaginem amb formes més o menys extrava-gants i poc precises. Però la veritat és que les diferènciesentre virus i bacteris són abismals.

De fet, un bacteri té més en comú amb nosaltres que nopas amb un virus.

Nosaltres estem fets de cèl·lules. Aquestes poden tenir

un nombre increïble de mides i formes, però gairebé sem-pre tenen unes quantes característiques en comú. Unamembrana que les aïlla de l’exterior, un líquid que ano-menem citoplasma on trobem unes quantes estructu-res per generar energia i fabricar i transportar diferentssubstàncies, i un nucli dins el qual tenim l’ADN, la molè-cula on hi ha guardades les instruccions perquè cadacèl·lula faci allò que ha de fer en cada situació.

En el cas dels bacteris la cosa és diferent, però nogaire. Per començar, no hi ha nucli, però sí que tenenmembranes cel·lulars que els aïllen de l’exterior. Unesmembranes més complexes i més gruixudes que les deles nostres cèl·lules, però que fan una funció semblant. Defet, són tan gruixudes que parlem de “parets” en lloc demembranes. No hi ha orgànuls a dins, però sí que hi tro-bem l’ADN i una maquinària per fabricar les substànciesque fa el bacteri. Aquesta maquinària és lleugerament di-ferent de la nostra, però no deixa de tenir un grau decomplexitat notable.

El que fan els antibiòtics és aprofitar algunes d’aques-tes diferències per matar els bacteris. Danyen la paretbacteriana o inhibeixen la fabricació de proteïnes. Comque la paret bacteriana o la maquinària per fabricarproteïnes són diferents de les de les nostres cèl·lules, elsantibiòtics maten els bacteris sense afectar-les. Almenysen principi, perquè, com tots els medicaments, també te-nen efectes secundaris.

Però els virus són una cosa molt i molt diferent. No te-

A nen membranes, no tenen parets, no tenen maquinàriaen què es pugui interferir, no tenen gairebé res de res.Únicament un fragment d’ADN (de vegades és ARN) iunes proteïnes que l’envolten. El seu metabolisme és nul.No fan res de res. Simplement estan flotant en el medi ones troben fins que topen amb una membrana cel·lular.Aleshores les proteïnes que envolten l’ADN víric actuencom una xeringa o com un transportador que fica l’ADNdel virus dins la nostra cèl·lula. I, a partir d’aquí, és la nos-tra maquinària cel·lular la que, inadvertidament, s’encar-rega de seguir les instruccions de l’ADN del virus, quenormalment són instruccions per fabricar molts més vi-rus. Tants que, al final, la cèl·lula pot acabar rebentant ideixant anar moltíssims virus nous.

El problema és que, com que el virus no fa res per si sol,doncs no hi ha per on atacar-lo. No podem interferir en elseu metabolisme perquè no en té. No podem trencar lesseves membranes perquè tampoc no en té.De fet, no podem matar-lo, perquè ésdubtós que el puguem considerar“viu”. Per això els antibiòticsno fan res als virus. Ni al dela grip, ni a cap altre.

“Però el cas és que capantibiòtic fa res contra el virusde la grip. I el motiu ésjustament que la grip, deltipus que sigui, la causa unvirus, i els antibiòticsúnicament actuen contra elsbacteris

Els antibiòtics curen la grip

Els textos de lasèrie sobre ciènciaque publiquemdiàriament formenpart del llibre ‘100mites de la ciència’,de Daniel Closa iAutet, editat perCossetàniaEdicions.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 20198 |

ERC i JxCat,decebuts per lapoca concreció en eldiscurs del candidata president

El regidor deSeguretat de Colau,Albert Batlle,proposa expulsarels MENA de l’Estat

El Congrésvotarà avui lainvestidurade Sánchez

La crisi delsMENA generatensió aCatalunyaNacional

Un esment de tres segonsa Unides Podem, el sociamb l’adjectiu “preferent”–l’aritmètica dicta que noés preferent sinó l’únicpossible– i un silenci dedues hores sobre Catalu-nya. Amb aquesta targetade presentació va acudirPedro Sánchez al debatd’investidura, un repteque li reobre el trauma delmarç del 2016 perquè ellno només va ser el primerprotagonista d’una inves-tidura fallida: també ésl’únic president espanyolque no ha superat mai unainvestidura perquè ell vaarribar a La Moncloa perl’article 113 de la Consti-tució que regula la mocióde censura. El silenci so-bre el conflicte català–més enllà de lloar l’estatautonòmic i d’oferir unaregeneració espanyola–no va impedir a Sánchezexplotar l’excusa catalanaper allunyar-se de Podem iper exigir a PP i Ciutadansl’abstenció citant el difíciloctubre que es viurà a Ca-talunya amb la sentènciadel Tribunal Suprem alspresos, donant per fet queserà condemnatòria i queell gestionarà la convulsiódel “moment crític per aEspanya”. “Prou excuses.Respectin els 3,7 milionsde votants i no ens propo-sin ser un decorat al go-

vern. No ens deixarem tre-pitjar ni humiliar per nin-gú”, rebatia Iglesias a Sán-chez després del gestd’apartar-se per alertarque l’entesa perilla.

Si el ple d’investidurahavia d’iniciar la coreogra-fia del flirteig entre Sán-chez i Iglesias vuitantadies després de les elec-cions del 28 d’abril, el diava acabar amb un esbós detrencadissa entre el PSOEi Unides Podem i amb elsrecels mutus cotitzant enmàxims. Sánchez es trobadavant el doble repte deforjar la que seria la sevaprimera investidura i almateix temps un governde coalició que Espanya no

ha tingut des de la SegonaRepública.

“Competències? Res!”Després d’haver sacrificatel seu gran as, apartar coma eventual ministre el nomdel líder Iglesias, UnidesPodem no només se sentara en una posició nego-ciadora de força per no re-cular i per exigir uns mi-nisteris en proporció alsvots, sinó que sospita queha deixat al descobert lesexcuses socialistes. “Si novol govern de coalició, con-venci la dreta per canviarles regles del joc”, etzibavaIglesias a Sánchez com acomiat i expressió del seudesencant. “Si no arribem

a un acord, pensi’s moltvotar amb la ultradreta”,va desafiar Sánchez com avia de reclamar ser inves-tit en tot cas.

Abans de la trencadissapública, Iglesias desvelavael que li ha dit Sánchez enprivat després de renun-ciar a ministeris d’estatcom els d’Interior o Defen-sa i Foment i de reclamarara tenir una quota de ges-tió en les competènciesd’Hisenda, de Treball,d’Igualtat o d’Ecologia.“Ens ha dit: ‹Ni parlar-ne!Ni una competència sobreaixò!› Què ens han ofert?Expliqui-ho a la cambra, aveure si és alguna cosamés que decoratiu!”, vadesafiar. “Si no arribem aun acord, pensi’s molt vo-tar amb la ultradreta”, esva atrevir a prevenir Sán-chez al seu teòric soci desingladura. “El món no co-mença i acaba amb vostè”,li va etzibar Sánchez aIglesias el dia que el lídermorat pretenia escoltaruna lloança a la seva gene-rositat personal.

Pacte al PP per ser elegitEn dues hores de discursinicial, Sánchez va obrarla fita de descol·locar tantla dreta com l’esquerra,fins al punt que molts di-putats de totes les tendèn-cies confessaven el dubtede si l’aspirant vol de debòser investit o bé viu seduïtpels bons auguris dels son-

dejos si hi ha una repeticióde les eleccions el 10 de no-vembre. Perquè si bé va ferpicades d’ullet a l’esquerracom ara oferir un nou es-tatut del treballador, blin-dar el 5% del PIB a la inver-sió educativa i una llei defamílies, Sánchez no va ci-tar Unides Podem fins alminut final del discurs i encanvi aviat va oferir al PPun pacte d’estat urgentper refer l’article 99 de laConstitució perquè el gua-nyador tingui més fàcil serinvestit, com passa al PaísBasc amb el lehendakari,que pot ser votat amb sí oabstenció però no admetl’opció del vot en contra.

Si bé fonts socialistesexpliquen que el traumade l’abstenció del 2016 alPSOE va ser tan dur queara no poden permetre’sno ofegar el PP i Cs amb latorna del favor, el prec deSánchez a la dreta va ferenfadar Iglesias. “Ofereixreformar l’article 99 per-què algú amb menys del30% pugui governar sol

sense posar-se d’acordamb ningú. Ve a dir quenegocia amb nosaltresperquè no té cap més op-ció. Dissimuli una mica... Ia sobre vol l’abstenció dePP i Cs. Li demano que nodemani l’abstenció a Voxtambé”, va dir Iglesias. Ellíder d’Unides Podem finsi tot va viatjar a la pel·lículaAprile de Nanni Morettiper etzibar a Sánchez elque el protagonista etzibaa Massimo d’Alema quanescolta el polític italià enun míting: “Digues algunacosa d’esquerres!”

Catalunya, com La RiojaEl clam del silenci sobreCatalunya va ser el primerretret del president delPP, Pablo Casado: “Dueshores de discurs i senseveure enmig de l’hemiciclel’elefant morat amb ungran llaç groc!” Per Casa-do, el silenci no s’enténquan “a Catalunya s’estàlliurant la continuïtat de lahistòria d’Espanya”. “Heparlat de Catalunya com

Sánchez jugaamb Catalunyai amb IglesiasDavid PortabellaMADRID

JOC Obvia el conflicte més enllà de lloar l’estat autonòmic però exigeix al PP i Csl’abstenció donant per feta la condemna als presos a l’octubre ENUIG Iglesias liretreu boicotejar la coalició després del gest d’apartar-se i esbossa una ruptura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Parla d’Espanya el1975 i calla sobreCatalunya, però lacontinuïtat de lahistòria d’Espanya eslliura a Catalunya”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Per anar al 8-M hasde trucar a Calvo. Peranar a l’Orgull has detrucar a Marlaska. Peranar a Amer has detrucar a Puigdemont”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

Pedro Sánchez iPablo Iglesias durantel debat d’ahir ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Respecti 3,7 milionsde votants i no ensproposi ser un merdecorat al govern. Noens deixem humiliar”

Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL D’UNIDES PODEM

“Volem governaramb vostès [a Iglesias].Si no arribem a unacord, pensi’s moltvotar en contra amb laultradreta”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

o hi havia en joc una guerrasuccessòria per cap tron ni larosa vermella de la Casa deLancaster es disputava el ser o

no ser amb la rosa blanca de la Casa deYork, però la monarquia constitucionalespanyola va viure una inèdita guerrade flors grogues ahir al Congrés. A lesdotze del migdia, l’hora fixada per aldiscurs d’investidura de Pedro Sán-chez, els diputats d’ERC, encapçalatsper Gabriel Rufián i Carolina Telechea,van entrar a l’hemicicle enarborant unvistós ram de flors grogues a la mà quevan poder col·locar als seus escons enun lloc tan visible que durant dos mi-nuts el paisatge de les tres fileres repu-blicanes reproduïa el del carrer Valèn-cia de Barcelona.

Les flors grogues com a recordatoripúblic dels presos polítics –entre ells,els diputats suspesos Oriol Junqueras,Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull,que són comptats com a abstencions–van fer saltar les alarmes de l’ortodòxiaa l’hemicicle de la Carrera de San Jeró-nimo. Els uixers, ja relaxats en esperade l’arribada de Sánchez, van esprintarescales amunt per desallotjar els ramsamb la veterana Paloma Santamaría al

Ncapdavant de l’expedició. “Ens enviena...”, es disculpaven alguns uixers ambRufián i la resta per fer saber que en eltemari de la seva oposició no hi entravala gestió floral dels escons. El vet veniade la presidenta del Congrés, MeritxellBatet, de la casa de Sánchez, que estàdeterminada a impedir que el Congrésreprodueixi les imatges del Parlamentamb llaços i recordatoris permanentsde l’anomalia de tenir uns diputats queno poden exercir el que han guanyat ales urnes però que apareixeran amb elllum groc de l’abstenció al marcador delCongrés. Rufián, però, va preservar unescó buit a l’esquerra amb un ram groccom a recordatori de Junqueras i del po-der del jutge Manuel Marchena a l’horade corregir la veu de les urnes.

La guerra de flors grogues no evitavaque el popular Pablo Casado veiés mésgroc del que Sánchez veia. “Dues horesde discurs i sense veure enmig de l’he-micicle l’elefant morat amb un gran llaçgroc!”, exclamava Casado. “Escolto elPP, Cs i Vox i sembla que hem entrat enun mateix cine però hem vist dues pel-lícules diferents. He vist més apel·la-cions de Sánchez a ells que als que elvam fer president en la moció”, lamen-tava Baldoví. Però Batet ja no va enviarels uixers a comprovar quina pel·lículahi ha de debò al cinematògraf. ■

La guerra deflors grogues

David PortabellaMADRID

GEST · Els diputats d’ERC porten rams a l’escó per evocarpresos i exiliats XOC · Batet envia els uixers a retirar-losICONA · Rufián manté el seient buit de Junqueras i el ram

Gabriel Rufián (ERC) posant clavells grocs als escons dels presos ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 2019 | Nacional | 9

Moment críticL’APUNT d’Espanya” i alhora desconfia dels seus predesti-

nats socis de Podem per quan arribi tal condemna.És evident que espera poder comptar amb PP i Csigual que Rajoy va comptar amb el PSOE i Cs peraprovar el 155. Però la frase denota sobretot queSánchez tem la reacció que hi hagi a Catalunya a latardor. Ara falta que l’independentisme s’ho cregui.Emili Bella

Pedro Sánchez va qualificar ahir de “moment críticper a Espanya” la pròxima sentència del Tribunal Su-prem contra els presos polítics, a la tardor. Per quèhauria de ser un moment crític si hagués de ser abso-lutòria? Ergo, Pedro Sánchez dona per feta una con-demna. Per això va pidolant el vistiplau del PP a la se-va investidura com a “partit d’Estat” i de Cs “pel bé

he parlat d’Extremadura,La Rioja i totes les comuni-tats del país. O és que quanparlem de sanitat no es-tem parlant de la sanitat aCatalunya? I quan parlemde pobresa infantil no par-lem de Catalunya? El quepassa és que vostès utilit-zen els catalans per dis-fressar la seva deslleialtat iper viure del conflicte”, vaetzibar Sánchez a Casado.“Si ens arriba a insultaruna mica més, ens abste-nim”, va ironitzar el líderdel PP. “Si vol que no de-pengui dels independen-tistes, haurà de fer algunacosa vostè i també AlbertRivera”, insistia Sánchezimplorant una abstencióque ell no va donar a Ma-riano Rajoy el 2016.

Casado no va acceptar aSánchez que tenir un soldiputat entre Euskadi iCatalunya –Cayetana Ál-varez de Toledo– li resti le-gitimitat per opinar. “Ésigual de supremacista queels seus socis”, etzibavaCasado al president.

El líder de Cs va elevar elto d’estridència per sobredel de Casado com a opa alseu rol opositor i va acusarSánchez i “la seva banda”de fer “fum” per ocultar elpacte amb Podem i els in-dependentistes i va pintaruna Espanya on qui no éssocialista viu un dramaque el fa viure al telèfon.“Per anar al 8-M has de

trucar a Carmen Calvo bo-nita.. Per anar a l’Orgullhas de trucar a Marlaska,que el carrer és seu comdeia Fraga. Per anar a Er-renteria cal trucar a Otegi.Per anar a Amer cal trucara Puigdemont”, va dir. Ri-vera va convertir el duelamb Sánchez en un home-natge a Edmundo Bal, l’ad-vocat de l’Estat que va ser

destituït per ser adepte aldelicte de rebel·lió. “Sapon acaben els valents? Elsvalents acaben a les filesde Ciutadans”, va afirmarRivera suscitant que elsseus s’alcessin i ovaciones-sin Bal durant trenta se-gons. “No es declari en re-bel·lia davant els seus vo-tants i abstingui’s”, li va et-zibar Sánchez jugant ambla polisèmia de la paraula.

El primer dia de debates va cloure amb un esbósde trencadissa que es veu-rà avui al marcador delCongrés, en el qual Sán-chez necessita una majo-ria absoluta de 176 esconsque no tindrà i haurà d’es-perar a dijous per esgotarels minuts afegits de la ne-gociació. “Si no fa un go-vern de coalició em temoque vostè no serà mai pre-sident”, és la frase queIglesias va deixar en l’aireahir per a Sánchez. Fontsde la negociació apuntenque no not està trencat apesar dels ponts dinami-tats ahir. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tres segons aPodem i dueshores de silencicatalà al discurs

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

l primer dia de debat va ser-vir per solemnitzar qües-tions òbvies sense aclarir si

després de les eleccions del 28d’abril hi haurà un govern de co-alició a Espanya o bé una novaconvocatòria electoral.

L’estratègia de Pedro Sánchezés precisament guanyar temps altemps i esgotar fins al vint-i-tresde setembre els terminis de ses-

E sions d’investidura. És a dir, demoment no convocar eleccions iesperar que Podem rebaixi les se-ves pretensions o convèncer Ciu-tadans que votant favorablementel PSOE es podrà refer. Podem varebaixar les seves pretensions re-nunciant que el seu líder, PabloIglesias, sigui vicepresident delgovern estatal. No sembla quevulguin anar de moment més en-

llà en les seves rebaixes. Ciuta-dans ha estat molt radical en laseva negativa dels darrers tempsperquè pugui canviar el vot d’aquía dijous. Ciutadans podria refle-xionar el mes d’agost si li convémés que Pedro Sánchez siguipresident o bé unes noves elec-cions en un moment que la sevaquota electoral està anant a labaixa.

A l’actual època democràtica aEspanya no hi ha hagut mai ungovern de coalició. No hi ha pascultura de pacte. A Catalunya,malgrat tots els daltabaixos quehan suposat els governs de coali-ció des dels tripartits fins a l’ac-tual JxCat amb ERC, s’ha demos-trat que és possible. A hores d’arai enmig d’un debat d’investiduraes veu difícil un govern de coalició

entre el PSOE i Podem. El PSOEestà penjat de la socialdemocrà-cia europea i Podem està penjatd’una esquerra que poc té a veu-re amb les tesis del socialismeespanyol que pot engolir un Po-dem d’esquerres.

Res apunta que dijous sigui undia clau per desencallar la investi-dura. S’haurà d’esperar als termi-nis de setembre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Investidura i res clar

Lluís Falgàs

Junts per Catalunya diràno a la investidura de Pe-dro Sánchez. Ho vananunciar coordinada-ment a Twitter els trespresos polítics diputats dela formació al Congrés,Jordi Sànchez, Jordi Tu-rull i Josep Rull, just enacabar la sessió d’ahir ambun mateix missatge:“Molts han parlat de nosal-tres però sense parlar ambnosaltres. Ara parlem nos-altres: escoltat el debat iamb els precedents queacompanyen el candidat,NO a la investidura de Pe-dro Sánchez.”

També el diputat deJxCat Jaume Alonso-Cue-villas escrivia que la posi-ció està decidida “i sensefissures”: “Els diputats idiputades de JxCat vota-rem unànimement NO a lainvestidura.” L’advocat deCarles Puigdemont insta-va ERC a fer el mateix. “Noés no”, hi afegia la tambédiputada Míriam Nogue-ras, vicepresidenta delPDeCAT. Es resolien així,un cop escoltat el discursdel presidenciable, elsdubtes al voltant de la uni-tat de criteri dins del grup.La portaveu, Laura Bor-ràs, subratllava de l’inicidel debat que la decisió esprendria després de parlaramb els presos a Lledoners

i amb els presidents QuimTorra i Carles Puigde-mont, i que els presos nodefensaven l’abstenció, jaque una carta d’ells que esva “filtrar parcialment imalintencionadament” ala premsa es limitava aplantejar diverses op-cions.

“Hem estat dientaquests dies que no es do-naven les circumstànciesper investir Sánchez. Des-prés d’haver-nos comuni-cat amb els nostres com-panys de Lledoners, el sen-tit del nostre vot no pot ser

altre que un no a la investi-dura”, va reblar Borràs alvespre. Abans del discurs,la portaveu va dir a RAC1que el seu grup no arribava“gaire motivat” per poder-

se plantejar cap abstenció,a l’expectativa de conèixerles perspectives que tél’eventual govern de coali-ció PSOE-Podem per a Ca-talunya. “Escoltarem i de-

cidirem”, va remarcar. Entot cas, Borràs va lamen-tar que el PSOE no s’hagiposat en contacte ambJxCat, que està disposat aescoltar.

Mentrestant, l’agre dis-tanciament mostrat ahiren públic entre Sánchez iPablo Iglesias en el debatdeixava en stand by la po-sició d’ERC, l’abstenció dela qual permetria al lídersocialista tornar a ser pre-sident. Els republicanscondicionaven el vot a lasintonia entre el PSOE iPodem, a un acord entre

les dues formacions quesembla més lluny queabans de l’inici del debat.Socialistes i podemites te-nen temps fins demà pas-sat, per la segona votació,per posar-se d’acord. El vi-cepresident, Pere Arago-nès, recordava el compro-mís electoral d’ERC de“no bloquejar” la legislatu-ra, mentre que el Col·lec-tiu Primer d’Octubre, for-mat per militants del par-tit, insisteix a demanar ala direcció que consulti lamilitància sobre el vot.

El cap de files republicà,Gabriel Rufián, va sortirde l’hemicicle al migdia as-segurant que el seu grupestava “més lluny del’acord que fa 24 hores” iconfiava en les rèpliquesde la tarda del presiden-ciable al PP, Ciutadans iPodem per calibrar el vot:“Decebedor, esperem queho arregli després.” El de-bat es reprendrà aquestmatí a les nou amb la inter-venció republicana.

Tant ERC com JxCatvan coincidir a lamentarl’absència i “invisibilitza-ció” de Catalunya en la in-tervenció inicial de Sán-chez, que enviava el mis-satge que no vol comptaramb l’independentisme alCongrés. “Es veu que Ca-talunya no és Espanya, ipotser som independents ino ens n’hem assabentat”,va ironitzar Borràs en de-claracions a TV3. “Qualifi-quem d’irresponsable inegligent el discurs”, vacoincidir Rufián, que varecordar que la crisi d’Es-panya amb Catalunya “java arrossegar un presi-dent de govern”, MarianoRajoy. Malgrat tot, el dipu-tat va trobar que “algunamúsica” de les propostessocials de Sánchez li sona-va bé: “Aquí ens hi troba-ran.” ■

JxCat dirà no en bloc a lainvestidura de Sánchez

Emili BellaBARCELONA

a El grup exhibeix unitat “sense fissures” al voltant de la posició, anunciada pels presos a ERC noaclareix el sentit del vot, pendent de l’evolució de les negociacions entre el PSOE i Podem

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“[ERC està] ara méslluny de l’acord que fa24 hores. Qualifiquemd’irresponsable inegligent el discurs”

Gabriel RufiánPORTAVEU DE JXCAT AL CONGRÉS

Els diputats Gabriel Rufián i Laura Borràs, ahir al Congrés ■ EFE / ACN

“Els diputats de JxCatvotarem NO a lainvestidura. Esperemque els companysd’ERC facin el mateix”

Jaume Alonso-CuevillasDIPUTAT DE JXCAT AL CONGRÉS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 2019 | Nacional | 11

8294

30-1

2078

63Q

El líder de Vox, SantiagoAbascal, que ahir s’estre-nava al Congrés dels Dipu-tats, va fer un discurs encontra de les minories(ONG, immigrants,LGTBI, feministes...) que,segons ells, estan “subven-cionades” per uns partitsque han imposat el pensa-ment únic progressista iblanquegen els assassinsd’ETA i els independentis-tes. Va carregar contrauna manera de governar abase d’impostos i taxesque “perjudiquen les clas-ses mitjanes” i va lamen-tar que “fins i tot la histò-ria” hagi estat manipuladapels governants i els seusmitjans de comunicació.“Però Vox és aquí per re-cordar-ho i cada cop se-rem més”, va dir. I, evi-dentment, va dir que vota-ria no a la investidura dePedro Sánchez.

Abans havia estat eltorn del líder del PP, Pablo

Casado, i del president deCiutadans, Albert Rivera,que van assegurar que elsseus grups parlamentarisno s’abstindran per no fa-

cilitar que Sánchez puguiser president. Casado i Ri-vera van acusar el líder so-cialista d’estar en conni-vència amb els “indepen-dentistes que volen tren-car l’Estat i posar fi a lamonarquia” i amb Podem,que vol trencar el “l’econo-mia de mercat”.

Casado va acusar Sán-chez de fer un discurs buitde contingut i de no parlaren cap moment del quemés interessa a Espanya:Catalunya. “Parla i parlasense voler veure l’elefantque hi ha al mig de l’hemi-cicle, un elefant moratamb un llaç groc”, va dir.“No ha dit res sobre els es-pies lingüístics a Catalu-nya, ni sobre el dret delsnens que viuen a Catalu-nya de poder estudiar enespanyol, com tots elsnens espanyols. No ha ditres sobre el bilingüisme”, liva retreure el del PP i tam-bé que encara avui “siguiostatge” de les aliancesamb les formacions que livan donar suport en la mo-

ció de censura contra Ra-joy. I va preguntar: “Què liha promès a Junqueras?”Casado va dir-li a Sánchezque no era de fiar i que eracòmplice perquè “la il·lega-litat segueixi fent el quevol a Catalunya”. Va asse-gurar que no li pot dir aQuim Torra, president dela Generalitat, “que a Ca-talunya estem davant unproblema polític” quan, vainsistir, “és un problemajurídic i hi ha uns colpistes

que volen destrossar el sis-tema constitucional”.

Albert Rivera va acusarSánchez de fer teatre i dementir. De dir a la tribunauna cosa i, als despatxos,estar repartint-se les cadi-res amb Podem i els “col-pistes” catalans. Va parlard’ell com si fos el líderd’una “banda” que blan-queja els “terroristes” (perl’entrevista de TVE a Ar-naldo Otegi) i d’estigma-titzar els constitucionalis-

tes. Va acusar el PSOEpels seus pactes amb inde-pendentistes o nacionalis-tes a Navarra, les Illes Ba-lears o a la Diputació deBarcelona i va acusar elPSOE de sembrar odi pelfet de dir que són feixistestots els qui no pensin comell i de ser els garants de lesdesigualtats. “Si hi ha sen-tència ja ha pactat que in-dultarà els colpistes?, elstraslladarà a presons cata-lanes?”, li va preguntar. ■

Casado i Riverano s’abstindranper impedir quemani SánchezaEl PP i Cs acusen el PSOE de ser ostatge de Podem i elsindependentistes aVox carrega contra totes les minories“subvencionades” i la dictadura del pensament “progre”

Mireia RoureraBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Vostès i la sevadictadura progressistasón qui ataquen lallibertat”

Santiago AbascalPRESIDENT DE VOX

“Parla sense dir resde l’elefant morat ambun llaç groc que hi haal mig de l’hemicicle”

Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Vostè és unimpostor. Diu una cosaa la tribuna i alsdespatxos una altra”

Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

Aplaudiments a Casado, a Rivera i Santiago Abascal ■ KIKO HUESCA /EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

Núria AstorchLLORET DE MAR

a ser investit alcalde de Lloret deMar després de passar els quinzedies més complicats del seu man-dat, segons ha reconegut pública-

ment. I és que tot i que Junts va ser laforça més votada a Lloret, el PSC –anticsoci de govern– va quedar en segona po-sició i va intentar gestar una alternativade govern amb Cs, Lloret en Comú i For-ça Lloret que finalment no va progressar.Junts i el PSC van arribar a un acord queva permetre a Dulsat accedir novamenta l’alcaldia.

En els quinze dies posteriors a les elec-cions, va veure perillar l’alcaldia?Sí, òbviament. A les eleccions aspiràvema ser la primera força política, cosa quevam aconseguir, amb una diferència devots prou àmplia respecte del PSC(2.800 respecte a 2.100) quan, no enspodem enganyar, la marca de Junts noestà en un gran moment, i menys en lacasuística concreta de Lloret de Mar, onhi ha gent de molt llocs, ideologies i sen-sibilitats diferents, i en canvi, la marcasocialista o la d’ERC estaven en un mo-ment alcista. Però la gent va votar enclau municipal i ens van renovar la con-fiança. És cert, però, que en els quinzedies posteriors l’encaix no va ser fàcil.

Què va passar exactament aquells dies?La nostra prioritat sempre va ser reedi-

Vtar el tripartit que havia funcionat del2015 al 2019, per tant amb el PSC i ERC.Sempre vam intentar que ERC hi fos,perquè creiem que és un soci valuós, ques’ha guanyat seguir en el govern. Però lanostra posició perdia força quan es podiacrear una majoria alternativa.

Deixar fora ERC va ser el preu que va po-sar el PSC per arribar a un acord?En les negociacions sempre vam fer èmfa-si en un govern de 14, però quan hi ha lapossibilitat que acabin fent un govern al-ternatiu, en què perds el govern, l’alcaldiai tots els projectes en marxa, tens una po-sició de menys força. El PSC entenia queun govern amb onze era suficient i que noera necessari incloure-hi ERC. Nosaltressom inclusius i seguim pensant que un go-vern amb catorze és millor i tampoc hi re-nunciem d’una forma definitiva perquè elmandat és molt llarg i mai no saps què vin-drà. En el dia d’avui, som onze, treballem agust i és un govern seriós.

Per què creu que no va progressar el go-vern alternatiu liderat pel PSC?Les direccions nacionals d’alguns par-tits, no del meu, van vincular les ciutatsde Lloret i Blanes. Van intentar fer unalectura general i no municipal. Entencque la gent de l’agrupació local del PSCva exigir decidir en clau interna tant aLloret com a Blanes, i vam poder teniraquest govern que crec que realment ésel que la gent havia votat. Algú pot dir: laciutat ha votat pel canvi. Però és un te-ma estrictament numèric: si Junts va

augmentar en vots i en percentatge devots, si el PSC va augmentar en vots i enregidors i ERC també, doncs no veig onla gent demana canvi. Per tant, crec quela ciutadania demanava continuïtat.

Junts ha rebut crítiques per l’acord ambel PSC?N’hem rebut, però l’acord és el mateixque hi havia. Si anteriorment haguéssimgovernat només amb ERC i ara substi-tuíssim un soci per un altre, podria en-tendre les crítiques. Quan la gent diu:[els del PSC] “són els del 155!”, la respos-ta és que són els del 155 aquesta setma-na i ho eren fa vuit setmanes quan gover-nàvem junts. Si eren bons per governarfa sis mesos també ho són ara en què hiha hagut unes eleccions pel mig i hanvist confirmat el seu paper.

Amb les discussions que hi ha per la go-vernabilitat en altres institucions, sesenten còmodes amb aquest pacte?

Sí, perquè ja hi érem abans i funcionavabé i ara hi seguim sent. Prioritzem semprela governabilitat local. I la casuística deLloret no és la de Banyoles, Olot o Vic.L’espectre sociodemogràfic de la nostraciutat és molt diferent. Lloret és un llocd’acollida i on hi ha un equilibri fantàsticentre persones de procedències diferentsque nosaltres veiem com un enriquiment.Per tant, hem de jugar amb les cartes quetenim i això ens demana ser capaços depactar. Som una ciutat que no té majoriesperquè la casuística és molt variada.

I amb tot això, cap on ha d’anar el pro-cés?Estem en un moment molt complicatper fer qualsevol tipus d’especulació oteoria amb gent que està mancada de lli-bertat i amb gent que està vivint forasense voler-ho. El que és clar és que, envista dels resultats, no ho vam fer gairebé i que els pobles i ciutats necessiten so-lucions. I em sembla que no hi ha un al-

REELECCIÓ · Jaume Dulsat fa front al seu segon mandatcom a alcalde arran d’un pacte amb el PSC, antic soci degovern PRIORITATS · Vol continuar treballant a favor delturisme de qualitat i l’augment de la riquesa al territori

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSLLORET DE MAR

“L’autopistaacabaràarribant aLloret”

JOAN SABATER

2015 2019

21R E G I D O R S

Lloreten Comú

2

ForçaLloret

1

JxCAT7

PSC5

ERC3

Cs3

21R E G I D O R S

EnLloretSí Se

Puede1

CiU6

MILLOR4

ERC2

ICV2

Cs2

PP1

PSC3

Jaume Dulsat (Junts)Alcalde de Lloret de Mar

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 2019

tre camí que la via de l’estat propi per untema ja d’eficiència, més enllà dels ro-manticismes. Som un país infradotat inecessitem una eina que es diu estat pro-pi per ser un país més just, més equitatiui més pròsper. Crec que la situació no espot eternitzar i que l’Estat s’haurà d’ave-nir a negociar. No voldria fer una lecturamunicipalista d’això perquè en el nostrecas necessitàvem seguir sumant i l’alter-nativa al govern de Junts amb el PSC erael PSC, Cs, Comuns i Força Lloret. Pertant, crec que al final ens hem quedatamb la solució menys lesiva.

El mandat va començar mogut, amb lescrítiques per part de l’oposició per l’aug-ment de les retribucions.Això és molt interessant (amb to irònic).És allò de Goebbels, que a base de repetiruna mentida s’acaba convertint en reali-tat. El sou de l’alcalde de Lloret de fa tresmesos serà el mateix que el de l’alcaldede Lloret d’aquí a dos mesos. L’alcalde te-

nia un sou de 55.000 euros el 2015 i araen té un de 58.000, però no pas perquèse l’hagi apujat sinó pels increments pro-gressius que es van donant a funcionarisi polítics. Hi ha una dada a tenir uncompte que és la població ETCA, que ésla població resident tot l’any més la po-blació estacional consolidada. I això su-ma 56.000 habitants. Som la tercera ciu-tat de Catalunya en població ETCA, des-prés de Barcelona i Salou. Hem de pres-tar molts serveis i l’Ajuntament és la pri-mera administració que es troba el ciuta-dà. El global del cartipàs puja un 20%perquè hi ha dues dedicacions exclusivesmés, però és mentida que l’alcalde i elsregidors s’apugin el sou un 20%.

El portaveu de Lloret en Comú, MiguelGracia, a l’oposició, va qualificar d’im-morals aquests increments adduint quela renda ‘per capita’ a Lloret és un 35%més baixa que la mitjana catalana.Em sembla força injust barrejar una cosa

amb l’altra. Cal remunerar la gent quetreballa a l’Ajuntament de forma exclusi-va i que dedica moltíssimes hores aaquesta feina pública. Com a gran desti-nació turística, tenim un problema ambl’estacionalitat, si bé intentem estirar elxiclet de la temporada turística tant compodem estructurant bé els productes iamb turisme familiar i esportiu. Tenimun pla operatiu que fa inversions moltimportants. Per exemple, aquest hiverns’han fet obres majors en 25 hotels. I totplegat ha de revertir en un tipus de clientamb un poder adquisitiu més alt i en mésriquesa en el territori.

Hi ha alguna dada que avali el creixe-ment de la temporada turística?A l’època amb menys places hoteleresdisponibles, perquè estan tancades a l’hi-vern, ens movem en unes 10.000 places,que és un terç de l’oferta. En temes de tu-risme esportiu, som un referent: tenimmés de 50.000 turistes esportius a l’any.

Tenim una estratègia molt clara de crei-xement i crec que les coses van en unamolt bona direcció. I no ens dediquemnomés a fer promoció turística, sinótambé molta ordenació en relació ambper exemple els habitatges d’ús turístic, itambé al compliment de la normativa enhotels i sales de festa. Hi som per ajudarels que ho fan bé i ser implacables ambels que no ho fan bé i que per tant no ensajuden en el bon nom de la ciutat.

Com va aquesta temporada turística?És molt semblant a la de l’any passat, queva ser una bona temporada però no tanexcepcional com fa dos anys. Tenim lasort que treballem molt en multimercat idepenem molt poc d’un públic concret.Tenim un 25% de clients francesos, un20% de clients catalans/espanyols, un 8%del Regne Unit, un 5% d’alemanys, un 5%de russos, un 5% del Benelux. Per tant, re-equilibrem molt bé les pujades i les baixa-des. Òbviament, hi ha un tipus de públicque ens interessa més que un altre. El rusens interessa perquè fa estades llargues, fauna despesa important, consumeix cultu-ra i shopping, mentre que l’alemany ésmés jove, fa menys despesa i requereixmés ordenació. L’any passat vam baixaren 25.000 clients alemanys. I no va seruna mala notícia passar d’un 7,5% de laquota total a un 5%.

Des del punt de vista qualitatiu, disposad’alguna dada?Treballem amb un programa que es diuMabrian, que ens proporciona uns ín-dexs de satisfacció dels clients. I una deles coses que ens diuen és que la percep-ció de seguretat a Lloret de Mar és del93%. Per tant, la gent té percepció de se-guretat quan és a la nostra ciutat, cosaque ens fa estar molt contents.

Creu que algun dia podran treure’s desobre el lema de “Lloret, turisme de bor-ratxera”?Crec que sí. Això va ser una declaraciómolt desafortunada per part de la conse-llera [Montserrat Tura]. Al seu moment,sense saber-ho, ens va fer una campanyaespectacularment negativa i és una eti-queta contra la qual treballem molt acti-vament. Crec que la percepció en el sec-tor turístic ha canviat, la gent sap queLloret està fent la feina. Tot això no es faen un dia, però el canvi que es va comen-çar fa vuit o deu anys dona fruits. Estemen la bona direcció.

Quina és la posició del consistori en re-lació amb la paralització de les obres del’autopista C-32?És molt legítim no voler-la però em sem-bla un autèntic drama que una destina-ció que té 1,3 milions de turistes a l’any,sis milions de pernoctacions i que té coma principal porta d’entrada l’aeroport deBarcelona no estigui connectada per lavia ràpida. I no és normal que una in-fraestructura com aquesta mori sobta-dament a Tordera. Crec que l’autopistaacabarà arribant a Lloret. I no crec que laqüestió ara sigui si la volem o no. Aixòhauria anat a l’inrevés: als anys 60 enshauríem d’haver preguntat si volíem unaciutat turística com la que tenim. Peròara que ja tenim una ciutat turística,amb 120 hotels i més d’un milió de turis-tes, no s’hi val dir si cal o no. Necessitemestar ben connectats. ■

Jaume Dulsat (Lloret de Mar, 1980) s’haproposat “desaprendre” de fer d’alcaldeles 24 hores del dia els set dies de la set-mana per “aprendre” a conciliar la vida la-boral amb la familiar. Té dos fills –de deu inou anys– als quals vol dedicar més“temps de qualitat”. Exjugador de bàs-quet, li agrada la pràctica de l’esport i esdeclara un aficionat incondicional delFC Barcelona, “d’aquells que hi sónsempre, passi el que passi”. En el seudia a dia, no hi falten la música i elmenjar. “No se m’acaba mai la gana”,confessa. En aquest mandat, és moltprobable que torni a compaginar latasca al capdavant de l’alcaldia deLloret amb la vicepresidència del Pa-tronat de Turisme Costa Brava (jus-tament avui està previst que s’aproviel nou cartipàs de la Diputació de Gironaamb aquest càrrec inclòs). Diplomat enturisme per la UdG i màster en direcciód’empreses, ha estat directiu i gerentd’empreses turístiques i professor univer-sitari. En matèria de turisme, es mou comun peix dins de l’aigua. I en parla amb pas-sió; d’aquesta activitat i de Lloret de Mar.

Immers en la tasca de“desaprendre peraprendre” a conciliar

❝Necessitàvem seguirsumant i l’acord de governamb el PSC ha estat lasolució menys lesiva per ala nostra ciutat

❝Hi som per ajudar els que hofan bé i ser implacables ambels que no ho fan bé i que,per tant, no ens ajuden en elbon nom de la ciutat

És un drama que unadestinació com Lloret,amb 1,3 milions de turistesa l’any, no tingui un accésde vida ràpida

❝

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 DE JULIOL DEL 201914 | Nacional |

El ple de l’Ajuntament deRipoll, reunit ahir amb ca-ràcter d’urgència, va re-clamar per unanimitat algovern espanyol que doniexplicacions sobre les últi-mes investigacions perio-dístiques que revelen el se-guiment per part del CNIdurant els dies previs alsatemptats de Barcelona iCambrils dels integrantsde la cèl·lula terrorista queels va perpetrar i els con-tactes amb l’imam de Ri-poll, Abdelbaki es-Satty,considerat el cervell del’atac. En concret, el pleexigeix al govern espanyolque estigui a l’altura d’ungovern democràtic de laUnió Europea i que doniexplicacions de per què noes va fer arribar totaaquesta informació alscossos de seguretat.

Això, segons va afirmarl’alcalde, Jordi Munell(Junts per Catalunya),hauria permès desarticu-lar el grup i evitar aquests

atemptats. “El CNI es-coltava, tenia geolocalit-zada la cèl·lula gihadista ino va compartir totaaquesta informació. Desde Ripoll hem de reclamarla veritat i la màximatransparència perquè, encas contrari, la ciutat nopodrà completar el cicle dedol”, va indicar.

El ple també va acordaramb la mateixa unanimi-tat reclamar que se l’inclo-gui en la causa judicialoberta a l’Audiencia Na-cional per exercir l’acusa-ció pública i tenir accés alsumari. “L’Audiencia Na-cional ha considerat endues ocasions anteriorsque no som perjudicats,

que no som víctimes i enshan negat personar-nosen la causa. Ara ho tornema reclamar i, si ho accepta,això ens donarà accés alsumari i a tota la informa-ció”, va sentenciar.

La portaveu socialista,Anna Belén Avilés, va ma-nifestar el seu suport alsacords i a la tasca de l’alcal-de en la presidència de lacomissió d’investigaciódels atemptats del Parla-ment. “Volem que s’assu-meixin responsabilitatspolítiques i periodísti-ques”, va indicar. La porta-veu del Front Nacional deCatalunya, Sílvia Orriols,va manifestar el suport alsacords del ple: “Volem es-clarir els fets, dignificar lamemòria de les setze vícti-mes mortals, i com a re-buig a la guerra bruta del’Estat espanyol.” Els por-taveus d’ERC i la CUP novan intervenir.

PúblicoEl digital Público publica-va dimecres passat que elCentro Nacional de Inteli-gencia (CNI), el servei se-cret espanyol, hauria ma-niobrat perquè el cervelldels atemptats del 17d’agost del 2017 a Barcelo-na, Abdelbaki es-Satty,s’infiltrés a les xarxes gi-hadistes europees com aimam d’algun oratori bar-celoní. Finalment, això nova ser possible, però vaaconseguir que Es-Sattyassumís aquest càrrec a lamesquita de Ripoll. ■

El ple exigeix tota la veritatsobre la cèl·lula de Ripoll

Jordi CasasRIPOLL

a L’alcalde denuncia que els atemptats s’haurien pogut evitar si el CNI hagués compartit lainformació que tenia a Exigeix personar-se en la causa per tenir accés al sumari i completar el dol

“Reclamemtransparència i laveritat, perquè laciutat pugui completarel dol”Jordi MunellALCALDE DE RIPOLL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Una imatge de la sessió plenària d’ahir al vespre celebrada a Ripoll, que havia estat convocada amb urgència ■ J.C.

2vegades ha reclamat l’Ajun-tament de Ripoll poder perso-nar-se en la causa oberta perl’Audiencia Nacional.

El Fòrum Cívic i Social pre-sentarà al Parlamentl’abril del 2020 les conclu-sions del debat sobre unafutura constitució catala-na que organitzaran lesplataformes d’entitats(enteses territorials) quees creen per part de la so-cietat civil i al marge delspartits. Ahir el Consell As-

sessor per a l’impuls delFòrum, presidit per l’exdi-putat de JxSí Lluís Llach,passava el relleu a la socie-tat civil després d’entregaral president de la Generali-tat, Quim Torra, les líniesde treball i la programaciód’aquest debat.

El consell es dissoliaahir mateix i anunciavaque la societat civil “s’auto-organitzarà” per conduirel debat al marge dels par-tits, amb qui Llach es vamostrar crític per la man-ca d’unitat estratègica.Llach avançava que les en-teses territorials portarana terme un debat “plural i

transversal” mentre retre-ia als partits sobiranistesque hagin estat incapaçosd’acordar uns objectiuspolítics “engrescadors,unitaris i transversals” perla falta d’unitat. Tenint encompte que, segons elConsell Assessor, els par-

tits no estan avui en condi-cions de fomentar un de-bat constituent de dalt abaix, serà el territori qui elporti a la pràctica. Llach vadeixar clar que el contin-gut del debat serà elaborarles bases per a una consti-tució catalana, però que no

serà el Fòrum Cívic qui fa-rà una proposta concretade constitució. L’únic ob-jectiu del fòrum, aclaria, ésdebatre el futur del país icoordinar, ordenar i im-pulsar el debat. Per la sevabanda, l’exdiputada de laCUP Gabriela Serra, tam-

bé membre del Consell As-sessor, va explicar que elfòrum debatrà les qües-tions que inclou una cons-titució però no farà capproposta: “Les constitu-cions les fan els parla-ments o les assembleesconstituents.”

Al setembre es donarà aconèixer el procés de de-bat amb una campanya decomunicació i del setem-bre a l’octubre es faran setjornades formatives en setciutats. El debat se centra-rà en llengua i ciutadania,organització territorial,règim econòmic, drets,participació política i orga-nització del poder, recur-sos naturals, seguretat irelacions internacionals.Quan s’acabin els debatses convocarà el Fòrum Cí-vic i Social, que integraràpartits, entitats i organit-zacions socials, per pre-sentar les conclusions alParlament de Catalunyal’abril del 2020. ■

a El Fòrum trauràconclusions però nofarà cap propostaconstitucional

RedaccióBARCELONA

El debat socialconstituentacabarà el 2020

Torra rebia ahir la proposta de debat per part dels assessors del Fòrum constituent ■ ACN