REACCIÓ · Tots els partits, tret del PP, el PSOE i Ciutadans,critiquen la decisió del jutgeREBUIG · Concentracions arreu del país per reclamarla llibertat dels presos polítics

L’Estat manté Junqueras,Forn i els Jordis a la presó

A dalt, les conselleres Borràs i Bassa. A sota, els consellers Romeva, Mundó, Turull i Rull, ahir al vespre ■ EPA / EFE

ANOMALIA · La campanyaelectoral comença amb part delgovern a l’exili i part a la presó

ARGUMENTS · El magistratjustifica la decisió invocant unapossible “explosió violenta”

P6-17

Edició de LleidaDIMARTS · 5 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14479 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13349 - EL PUNT

1,20€

1820

59-1

1777

25®

1215

03-1

1363

83w

Número 6 d’ERC per Lleida i alcalde de SolsonaDavid Rodríguez P56

“Si guanyen lesforces del 155,viurem sotmesos”

CULTURA P40

Dilluns,data límitper tornarles obresa SixenaEl jutge avisa que nos’intenti impedir-ho

Joan Carles GallegoCandidat de CPC-Podem

“Calia canviarestratègies”

Bèlgica esdona fins aldia 14 perdecidir sobrePuigdemontL’advocat diu que notindria un judici just

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

spanya ha so-breviscut a

829 morts d’ETA. Elque li fa por és la cor-bata.” Aquesta és unad’aquelles frases que

s’han sentit al llarg d’aquests anys enconverses més o menys privades ambdirigents independentistes. I que ahir,davant l’arbitrarietat suprema del jut-ge Llarena, em va tornar al cap. Primerper constatar que quan el jutge parlad’“explosión violenta” o quan M. Rajoytruca, davant les càmeres, a una se-nyora de Balsareny perquè, suposada-ment, uns pèrfids independentistes lihan volgut cremar el pis perquè hi téuna bandera espanyola al balcó, es vo-len situar allà on l’Estat espanyol sesent còmode. En la criminalitzaciód’un moviment polític pacífic. Euskadianys de plom. Però si acceptem que lafrase és veritat en el sentit que si elsdiners –digueu-li burgesia, empresa-riat o com vulgueu– aposten o accep-ten el camí de la independència, ales-hores l’Estat ja no hi té res a fer, potserhaurem de concloure que l’autèntic

cop a la independència el van donar LaCaixa i el Banc Sabadell quan desprésdel referèndum van anunciar que mar-xaven. O, si ho voleu dir d’una altra ma-nera, el govern espanyol va actuar ambhabilitat facilitant a les empreses elseu canvi de seu social –fos sota ame-naça o no fos sota amenaça– per ferpor “als de la corbata”. És a dir, fixeu-vos que l’Estat ha posat molt l’accenten aquestes dues qüestions: una, sub-ratllar –i buscar i inventar– el caràcterviolent del moviment, i dues, buscar lacomplicitat –o amenaça– empresarial,i alertar de la –presumpta– degrada-ció de l’economia. Sigui més o menysveritat l’afirmació que encapçala l’arti-cle, és evident que sense la complicitatde tots els sectors socials –i ja sé quel’empresariat també és molt ampli i di-vers– costa més obtenir una majoria. I,en aquest sentit, es troba a faltar perpart dels líders independentistes –al-gun dels quals es deia businessfriendl– un discurs, una oferta, adreçat“als de la corbata”. En això, Miquel Ice-ta, que de política en sap molt, ha sigutmés hàbil.

“E

Keep calmTian Riba

“‹Explosiónviolenta›”

L’Estat posa l’accent on liinteressa: en la suposadaviolència i a espantar “els dela corbata”

hir ho vam saber: el vicepresi-dent Oriol Junqueras, el conse-ller d’Interior Joaquim Forn i

els dos Jordis, Cuixart i Sànchez, se-ran mantinguts en presó preventivasense fiança, la més injustificable deles penes de presó. Els presos ambsentència ferma resten dies: els queels falten per sortir. El preventius, ensumen sense saber quants més n’hau-ran de sumar. L’efecte és torturador.

Els dies previs a la decisió d’ahir,molts mitjans van publicar una biogra-fia afable del jutge que l’havia de pren-dre: home íntegre, gens influenciable,amb molts anys de carrera a Catalu-nya, amb casa a Sant Cugat... Sembla-va que ens volguessin dir que seria be-nèvol, que el carrer seria accessibleper als empresonats, fins i tot sensefiança. En realitat ens preparaven per-què trobéssim pertinent la seva deci-sió. Com pot ser sever amb Catalunyao els seus dirigents algú que té resi-dència a Sant Cugat? Amb aquest cur-rículum i aquest domicili, la presó pera Junqueras l’hem d’acceptar per for-ça. El jutge amable no hi ha pogut fermés: els delictes són gravíssims i la

A

possibilitat de reincidir-hi, elevada.“Això no és l’Audiència Nacional”, ha-via dit el togat a Carme Forcadell i alsaltres membres de la mesa el dia queels va interrogar, el mateix dia l’Au-diència enviava a la presó Junqueras iels membres del govern que no havienoptat per l’exili a Brussel·les. El Su-prem no és l’Audiència Nacional peròhi té una retirada. Uns quants al car-rer, i uns altres a la presó. Judici salo-mònic? Deixem en pau el Judici de Sa-lomó, que no té res a veure ambaquest: Salomó va mantenir íntegra lacriatura en disputa, no la va partir endos com el Suprem parteix el govern.

Uns al carrer per satisfer els veïns deSant Cugat, els altres a la presó per nocontrariar l’Audiència, els fiscals i elgovern del PP i els seus agents neces-saris que hi ha al capdamunt.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, orga-nitzadors de les manifestacions mésmultitudinàries i pacíficament exem-plars que s’han fet a Europa i a SantCugat, a la presó. Ai, Agustí Alcoberro;ai, Marcel Mauri, substituts seus... Japodeu organitzar concerts filharmò-nics amb El cant dels ocells i expedi-cions ordenades a Brussel·les... Si tam-bé hi ha presó per al vicepresident iper al conseller d’Interior, ai, Puigde-mont; ai, Trapero. El major Trapero,que ara enganxa segells en una oficinasinistra, té pendent el pas per l’Au-diència que no és el Suprem. Puigde-mont és reclamat pel Suprem que noés l’Audiència. O és reclamat per lesdues instàncies? Que no ens el partei-xin pel mig com no va fer Salomó...

Junqueras es perfilava com a presi-dent de la Generalitat, segons les en-questes. Puigdemont li havia comen-çat a retallar posicions. Veus com sónreincidents?

“Junqueras iForn en presó.Ai, Puigdemont;ai, Trapero

Manuel CuyàsVuits i nous

Reincidents

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/x34pzd

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

o hi ha paraules per descriuretant de dolor. És la piulada queva fer ahir Esther Cuixart, ger-

mana del president d’Òmnium Cultu-ral, Jordi Cuixart, després de saber-seque ell, l’altre Jordi, el conseller Forn iel vicepresident Junqueras continua-ran a la presó. No hi ha paraules perdescriure tant de dolor, certament.Tant dolor, tanta ràbia i tanta incre-dulitat. Incredulitat perquè el jutgeLlarena els manté a la presó atribuint-los la seva participació activa en “l’ex-plosió violenta” que, segons ell, va serla manifestació que hi va haver davantla conselleria d’Economia el 20 de se-tembre passat. Explosió violenta, se-nyor Llarena? Quina explosió violentahi va haver? S’inventen un relat, i hosaben, i em sembla que fins i tot se’lcreuen. Quina vergonya! Llarena nonomés hi va veure “explosió violenta”sinó que, a diferència de la resta deconsellers que ahir van sortir de la

N “Explosióviolenta? Quinaexplosió violenta?

presó, manté entre reixes els Jordis,Forn i Junqueras perquè, diu, hi ha“risc de reiteració delictiva” i que elsquatre empresonats puguin convocar“actes amb conseqüències greus, im-mediates i irreparables per a la comu-nitat”. Quina reiteració delictiva volque facin, senyor Llarena? Quina ver-

gonya! Quin dolor, sí, Esther, i quinavergonya aquest relat. I quin dolorveure com tot plegat es fa amb el silen-ci còmplice dels presidenciables de laresta de formacions, que o miren cap aun altre costat o es limiten a fer unasimple declaració de manual. I algunsfins i tot se’n riuen. Si el 20-S hi va ha-ver violència davant d’Economia, empregunto si la decisió d’ahir del jutgeLlarena no conté també una certa vio-lència, si amb aquest relat no s’estàviolentant la realitat i si no s’està exer-cint un abús de força, que el diccionaridiu que és una forma de violència. Quitracta de violents Jordi Cuixart, JordiSànchez, Oriol Junqueras o JoaquimForn és perquè no els coneix. O perquèli convé fer-ho. Fa mal. I aquest és l’Es-tat que tenim, que en comptes de fes-tejar-nos i escoltar-nos ara ja no des-aprofita cap ocasió per passar-nos fac-tura i venjar-se de l’1-O, que és el queestà fent. No hi ha paraules.

No hi ha paraulesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Catalunya viu les primereshores de la campanya electo-

rals més irregular i atípica de la sevahistòria. Al marge que aquesteseleccions han estat convocades perun govern que els electors no vantriar, hi ha molts altres factors quefan preveure una campanya com-plicada. Per exemple, que el presi-dent legítim i quatre dels seus con-sellers estan exiliats. O que el vice-president, un conseller i dos líderssocials principals continuen a lapresó. Més encara: sis consellershan quedat en llibertat, però sabenque segons quin sigui el seu discursels pròxims dies podrien retornar ala presó. Això és propi d’una demo-cràcia avançada?

Per si amb això no n’hi haguésprou, algunes accions adoptadesen els dies de precampanya, com lacerimònia dels despropòsits a l’en-torn del color groc, fan pensar quealguns partits estaran més pen-dents del que diguin els seus adver-saris, esdevinguts enemics, que nod’explicar el seu programa. Aquestspartits divideixen l’arc parlamentariamb una fórmula insòlita: d’unabanda hi són ells, els demòcrates; ide l’altra hi ha la resta, que han es-tat declarats enemics de la demo-cràcia –per unir l’insult a la injúria–per haver posat urnes. Malgrat això,ningú no s’escandalitza, ni tampocescandalitzen les insinuacions que,segons el que votem, l’article 155 esmantindrà fins que la metròpoli hoconsideri oportú. I encara hi ha unaaltra qüestió: és difícil creure queun Estat que ha jugat brut en el pas-sat no ho torni a fer en aquests prò-xims quinze dies. Si això passés, ésde suposar que la Junta Electoral,tan defensora de la neutralitat finsara, tindria una resposta contun-dent. Dit tot això, els catalans hande votar sense dubtes el 21 de de-sembre. Cal renovar la legitimitatde les aspiracions democràtiques.

La campanyamés atípicade la història

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El músic britànic pràcticament va omplir el PalauSant Jordi de Barcelona amb prop de 15.000 per-sones, i als seus 70 anys va demostrar el seu ca-risma musical amb un concert molt sòlid, farcitd’èxits però treballat, i va encendre els fans desempre, però també els més joves.

MAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM

Carisma i música

La peculiar decisió del jutge del Suprem de man-tenir a la presó preventiva només Oriol Junqueras,Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és in-justa, associant la violència a les seves accions, idesvirtua encara més el 21-D, eliminant de la cam-panya el líder d’ERC, un dels favorits.

-+=

-+=

Canvi de guió a l’EurogrupMário Centeno

‘Explosió’ d’injustíciaPablo Llarena

-+=

Elton John

Després de cinc anys d’una presidència de l’Euro-grup que ha martiritzat el sud d’Europa amb el dog-ma de l’austeritat, l’elecció d’un socialista portu-guès, que va desafiar Brussel·les reduint el dèficit ialhora rebutjant les polítiques d’austeritat, sugge-reix una petita llum al final del túnel de les retallades.

MINISTRE DE FINANCES PORTUGUÈS

CANTANT

De reüllBerta Roig

El dèficitfiscal

egons els càlculs de la Generalitat, el 2014 el dèficitfiscal va arribar al rècord de 16.570 milions d’euros,

el 8,4% del PIB català. És una xifra que surt decomptabilitzar els ingressos i les despeses sobre la basedel mètode del flux monetari, és a dir, que adjudiquenaquesta despesa en aquell territori on efectivament esfa. El govern sempre ha defensat que aquest és el càlculque millor captura l’impacte d’estímul de la despesapública sobre un territori, si bé l’equip de treball delministre Montoro ho rebatrà de mil maneres. De fet,

l’equip d’Hisenda, liderat perl’economista i director de lafundació d’estudis Fedea, Ángel dela Fuente, va rebutjar ja parlar de lesfamoses “balances” i ho vareconvertir en un fred Sistema decuentas públicas territorializadas.Segons aquest, el dèficit fiscalcatalà el 2014 se situava en poc

menys de 10.000 milions. A partir d’aquí es pot tenir latemptació d’endinsar-se en una guerra de xifres, dejustificar quin es el càlcul bo i mirar de desprestigiarl’altre. No és la intenció. Però precisament avui emsembla interessant recordar la dada que recollia el CSICen un informe elaborat al setembre per experts pocsospitosos de ser captius de les tesis del govern català.S’hi assenyalava que introduir una mena de cupo bascper a Catalunya requeriria una aportació addicional derecursos al sistema comú de 16.000 milions d’euros. Oique quadra força?

S

El dèficitfiscal va batrerècords el2014 amb16.570milions

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

oltíssims cata-lans hem anat

amunt i avall en els úl-tims anys per defen-sar el país, les nostresinstitucions, la nostra

gent. Ens hem comptat per milions. Ales diades de l’11 de Setembre, a lesmanifestacions i concentracions deprotesta. Dissabte mateix, 50.000 per-sones, segons xifres de l’AssembleaNacional, van omplir l’Estadi OlímpicLluís Companys de Barcelona en elConcert per la Llibertat dels PresosPolítics. Un concert que va servir peromplir la “caixa de solidaritat” ambquè es paguen multes i fiances, i tam-bé per enviar el missatge “No esteusols” als polítics empresonats o a l’exili.Les mobilitzacions multitudinàries enshan ajudat a fer-nos sentir arreu, enca-ra que no tothom ens hagi volgut es-coltar. Però la tenacitat és individual. Iles petites lluites individuals són lesque ho fan tot més gran. Aquí cal ferun crit d’admiració a molts petits ges-tos, fets des de racons amagats, quepassen desapercebuts. A la Palma

d’Ebre, un poble de menys de 400 ha-bitants de la Ribera d’Ebre, des del dia4 de novembre, ara fa trenta-dos diesininterromputs, que cada dia, a les vuitde la tarda, uns quants veïns del poblevan decidir organitzar-se i participar enuna cassolada per demanar l’allibera-ment dels presos polítics. En dies de-terminats, abans de començar a recór-rer els carrers del poble a toc de cas-sola, algun músic local interpreta algu-na peça al davant de l’ajuntament. Niel fred que pela d’aquests dies no elsha fet defallir. Ni que ara estan en ple-na campanya de collita de les olives,que és l’activitat principal de la majoriade palmencs. Ni el fet que molt pocagent, més enllà dels mateixos veïns delpoble, ni tan sols saben de la seva obs-tinada odissea. No tenen cap altaveumediàtic. La llàstima és que la decisiód’ahir del jutge Llanera de mantenir ala presó Oriol Junqueras, JoaquimForn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart nodeixa marge per al defalliment. Lescassoles hauran de continuar resso-nant en aquest petit racó del món.

M

Full de rutaCarina Filella

Trenta-dosdies

A la Palma d’Ebre, un poblede menys de 400 habitants,fa 32 dies ininterromputs quecada dia uns quants veïns delpoble recorren els carrers atoc de cassola

1any

Es preveu un augment de l’11%de la contractació per lacampanya de Nadal. Lestecnologies acosten lesempreses i els candidats.

10anys

20anys

Joan Puigcercós activa la llei deconsultes populars. El consellerde Governació utilitzarà laproposta del Cercle d’EstudisSobiranistes.

El Tribunal Suprem ordena a lapolicia la detenció dels 23dirigents d’HB. Els sindicatsabertzales recomanendesconvocar la vaga general.

Un rècord Llei activada RepressióTal diacomavui fa...

Iceta

b Tinc a davant una foto delPSC de 1977, on uns militantsaguanten una pancarta on po-sa: “Autodeterminació. Somuna nació.” I una altra de la dar-rera manifestació unionista onIceta fa de pare carbasser, en-tre el virrei Millo, la tendenciosaD. Montserrat i d’altres sectarisdel 155. Tots mirant el mòbil delxenòfob Albiol fent una selfie.Aquestes imatges juntes s’hanfet virals a les xarxes socials.

Iceta és una persona llesta(que no és sinònim necessarid’intel·ligent), però d’aquellesque la qualitat els ve de ser pol-troners. De ser submisos al po-der central, sigui del color quesigui. Faria tots els papers del’auca per no deixar el càrrec iposar-se a treballar; llevat queexercir de xerraire i fer ballaru-gues sigui fer d’obrer. Manipu-lador narcisista!

S’ha de tenir poca memòria–no és el cas– i oblidar els orí-gens, o bé s’ha de tenir moltd’estómac. És capaç de dir que

són d’esquerres, catalanistes iprogressistes posant a les llis-tes un fiscal comissari políticde l’època del PsoE, al costatd’un titella de Duran o bé inte-grant el vicepresident de SCC.Tot per fer una Espanya mésopressora amb els que volemexercir el dret d’autodetermi-nació. Lupiáñez ha estat unade les darreres baixes significa-tives per decència. Per la digni-tat política municipal, bravoAda Colau!Salvador DomènechSant Quirze (Vallès Occidental)

Llibertat minvant

b És del tot innegable pensarque en els temps que corren lallibertat d’expressió és total-ment respectada només enaquells casos amb una afinitatideològica amb el govern del’Estat espanyol. El govern au-toritari de M. Rajoy només técura que s’escoltin els més ar-relats al seu partit polític. Res-ten altament permissius da-vant manifestacions de caire

feixista, que fomenten l’odi, ifins i tot sabent que hi ha alda-rulls i agressions, les segueixenautoritzant. Per una altra ban-da, resulta que la Junta Electo-ral de Tarragona ha prohibit algrup Avis i Àvies per la Lliber-tat, del mateix territori, que du-guin a les seves concentra-cions pancartes reclamant lallibertat dels presos polítics iels llaços grocs. Suposo que elcolor groc deu ser ofensiu peral bloc del 155, però el que real-ment els hauria d’ofendre se-rien els símbols nazis, feixistes,i racistes que veiem pels car-rers i que continuen obviant.Així, per molt pacífiques que si-guin les reunions independen-tistes, sembla que en coarta-ran la llibertat. Un Estat demo-cràtic mai hauria de permetreaquestes accions, però perdesgràcia a Espanya hi ha bar-ra lliure d’exhibicionisme desímbols esfereïdors.Melania BlancoSant Joan de Vilatorrada(Bages)

Què és això dePocahontas?

b Quan menys t’ho esperes,Trump torna a parlar i a sor-prendre’ns amb més barbari-tats. La seva llista de faltes derespecte segueix creixent. Bur-lar-se de nou de la senadora deMassachusetts referint-s’hidespectivament com a “Poca-hontas” no és acceptable encap context, però encara me-nys si es tracta del presidentdels Estats Units. Jo encara noentenc com un perfil com el deTrump pot ser considerat per ala presidència, però entenc en-cara menys que hi hagi unamajoria disposada a ser repre-sentada per ell. En quin mónvivim perquè un país com elsEstats Units sigui governat peralgú que defensa valors com elracisme i l’homofòbia? És ver-gonyós. Malauradament, no ésque la nostra realitat sigui deltot exemplar, tampoc.Susana RipaSant Cugat (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Primera onadade països queprohibiran els cotxesamb motor decombustió interna

l juliol passat, França va anunciarque la venda de cotxes benzina idièsel estaria prohibida a partir de

l’any 2040. Pocs dies després, el RegneUnit va anunciar el mateix. Això s’uneixals anuncis recents, tots prohibint la ven-da de cotxes benzina i dièsel, de l’Índia, apartir del 2030; d’Holanda, també el2030, però prohibint també els cotxes hí-brids; de Noruega el 2025, i, de forma moltimportant, de la Xina, “en un futur pro-per”. Alhora, Volvo, de forma espontània,va anunciar que, a partir del 2019, tots elsseus cotxes seran elèctrics o híbrids. Comque tots els grans fabricants de cotxes delmón ja estan venent cotxes elèctrics,aquest moviment no els és mortal, encaraque sigui traumàtic: simplement passa-ran de fer una mena de cotxes, a fer-neuna altra. Volvo ja ha fet el pas voluntària-ment. Per tot això, la resistència dels fa-bricants de cotxes a aquest canvi serà po-ca o nul·la.

JA S’HA FORMAT, DONCS, la primera onadade països que pensen prohibir els cotxesamb motor de combustió interna. Un copels pioners s’han posat en marxa, que arri-

E bin els seguidors és molt més fàcil, car jas’ha “normalitzat” el moviment i, final-ment, s’arriba a un punt on qui no s’hi haafegit passa vergonya i s’hi afegeix a corre-cuita, per tal de no trobar-se fora del con-sens. Quan tot això es combini amb mani-festacions més violentes de l’escalfamentglobal, i obligui els estats a implementarmés reduccions d’emissions, aquesta seràfàcil. Això ens permet albirar en un horit-zó no gaire llunyà, un món en el qual no-més es venguin cotxes elèctrics i, final-ment, en el qual es prohibeixin directa-ment tots els cotxes dièsel i benzina queencara puguin quedar.

PERÒ ARA JA TAMBÉ TENIM camions i auto-

busos completament elèctrics a les carre-teres. I la millora continuada de la densi-tat d’energia de les bateries, és a dir, de laquantitat de kilowatts hora que es podenemmagatzemar per cada litre de volumde les bateries, que s’espera que es doblid’aquí al 2022, combinada amb la reduc-ció del seu cost (ara costen comparativa-ment només un 20% del que costaven faset anys), farà que, inexorablement,aquest canvi també arribi a autobusos icamions. I tot i que la benzina i el dièselper a cotxes, camions i autobusos nomésrepresenta el 42% de la producció de pe-troli mundial, i que, un cop siguin elèc-trics, el consum d’energia en transport nos’alterarà significativament si no canvienels hàbits, la veritat és que la conversió detots els motors d’explosió a elèctrics és in-dispensable per a combatre l’escalfamentglobal. D’una banda, perquè el fet que totsels vehicles siguin elèctrics obre la porta apoder generar la seva electricitat amb en-ergies renovables. I de l’altra, perquè ambmilions de vehicles amb motors d’explo-sió, no hi ha cap alternativa tecnològicaque permeti capturar les emissions indi-viduals de cadascun d’ells.

Cesc Batlle. Enginyer industrial i MBA

La fi del motor d’explosióTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017

Marta Rovira, SECRETÀRIA GENERAL D’ERC

“Junqueras és a la presó perquè li tenen por”La frase del dia

l programa Preguntes Freqüents vaconvidar dissabte passat Víctor

Amela i Santi Villas per debatre sobreels mitjans de comunicació en l’actualsituació política, de manera que vanabordar-se les acusacions a TV3, pelque fa a la manca de pluralitat, i la prohi-bició de l’ús de determinades expres-sions (com ara “consellers empreso-nats”, “president Puigdemont” i “presospolítics”) que la Junta Electoral, a partirde les denúncies de determinats partits,ha transmès als mitjans públics cata-lans. Per donar joc, Ricard Ustrell va ferpresent un número de Polònia en què ladoble de Raquel Sans, vigilada per la do-ble d’Inés Arrimadas, enuncia tota me-na de circumloquis i subterfugis per noesmentar el president Puigdemont, elvicepresident Junqueras, els consellersempresonats i els exiliats.

Víctor Amela va dir que pot utilitzar-sel’humor com a revenja, però també queels periodistes som una mica exagerats.Hi va afegir: “Entenc que un programapúblic ha de tenir uns límits i uns marges.Quan ens demanen que fem uns temps,no hi ha més remei que complir-los per-què si no es fa així hi pot haver conflictesulteriors.” Santi Villas va comentar que hiha altres maneres de dir les coses i fer-seentendre. Potser m’equivoco o exagero,però em va semblar que normalitzavenla censura. Sobretot Amela, perquè, tot ique semblava evitar cap posició expres-sant-se d’una manera vaga, va parlar dela necessitat d’uns límits (que marca al-gú des d’un lloc de poder) i de l’obligacióde complir uns “temps” (deu ser un sub-terfugi d’ordres i prohibicions) per evitarconflictes, que ho serien amb els quedicten ordres i prohibicions. Una pregun-ta: si s’accepten imposicions, quin és ellímit a partir del qual pot parlar-se decensura sense exagerar? I una conside-ració: no dir certes coses no comportacap neutralitat, sinó assumir el llenguat-ge, el discurs, de qui ho prohibeix. Ahir vatornar-se a fer evident que hi ha presospolítics. No dir-ho també és definir-se.

E

De set en setImma Merino

Censura

“Jellinek recordaque ’la sobirania noés una notaessencial de l’Estat,si no una categoriahistòrica necessàriaper a la comprensiódel món present’

l jurista i professor alemanyGeorg Jellinek (1851-1911) téun magnífic opuscle –traduït al

castellà per Miguel Herrero de Miñón(1981)– titulat Fragmentos de Esta-do. En aquest treball, de fàcil i àgil lec-tura, Jellinek demostra a través de di-versos exemples contemporanis a ellque “existeixen formacions polítiquesque certament estan sotmeses al poderde l’estat; que no són estats, però queofereixen l’embrió d’un estat. Són elsfragments d’estat, que no són estat deltot ni meres circumscripcions estatalsadministratives o entitats locals sot-meses a l’estat”. Avui per avui, i amb ladeclaració (que no proclamació) de laindependència del 27 d’octubre passat,Catalunya continua pertanyent aaquesta categoria d’entitats polítiques.Explica Herrero de Miñón en la intro-ducció de l’obra: “Enfront de la tesi do-minant, segons la qual l’estat és un cossòlid i sencer, l’autor parteix de distin-gir amb cura els seus elements (territo-ri, població i poder) i admetre la possi-bilitat lògica de la seva desvinculació”.

LA HISTÒRIA DE L’AUTONOMIA catalana haestat un èxit, si tenim en compte queels successius governs de la Generali-tat han avançat (amb més o menys con-venciment) en la consolidació de l’em-brió d’una futura Catalunya indepen-dent; passos cap a un escenari de pleni-tud nacional més aviat fruit de la nego-ciació “quantitativa” amb l’executiucentral que no “qualitativa”, com hanfet els bascos, usant una expressió del’exlehendakari Juan José Ibarretxe.Però, sigui com sigui, aquest fragmentd’estat que és Catalunya ha anat gua-nyant musculatura per un dia (si elsseus ciutadans volen) poder-se eman-cipar amb garanties de supervivència.De fet, el mateix Jellinek –i la seva re-flexió l’haurien de llegir els talibans dela sacrosanta Constitució Espanyola–recorda que “la sobirania no és una no-

E ta essencial de l’estat, sinó una catego-ria històrica necessària per a la com-prensió del món present”.

AQUESTA INTRODUCCIÓ em serveix perplantejar el vertader dilema que els ca-talans afrontem el proper 21 de desem-bre: o s’avança en la musculació d’unembrió d’estat, per si es vol poder-seemancipar, o bé es recula cap al provin-cialisme. Desgraciadament, no hi haterme mitjà. De fet, malgrat que la polí-tica és capritxosa, els possibles pactesd’estabilitat parlamentària o coali-cions de govern –segons les enquestesno ens ho estalviarem– estan forçaclars: el bloc sobiranista contra el blocdel 155. Catalunya en Comú, que po-dria navegar entre dues aigües fent ga-la de l’argument de l’equidistància, noté marge de maniobra: o participa de laconstrucció nacional o s’alia amb elsqui volen tornar a l’Espanya grisa del1978.

M’EMPIPA PLANTEJAR-HO de manera tanmaximalista, jo que sempre he fet galaque en política cal buscar el matís. Peròl’escenari electoral a Catalunya no ésnormal: el país viu en una malaguanya-da excepcionalitat a causa del coitus

interruptus de l’independentisme il’acarnissada repressió a què l’han sot-mès els poders de l’Estat aferrats enaquesta concepció paternalista de la“sobirania nacional”. El seny que al-guns sectors socials reclamen potserservirà per buscar àmplies majories al’hora de negociar una futura indepen-dència, però en l’exercici de govern i ac-tivitat parlamentària post-21-D qual-sevol actitud dubitativa en relació ambel paper que han de jugar les nostresinstitucions en l’articulació del país se-rà aprofitada per l’Estat per laminarl’autogovern. Aquest seny socialistaque reclama Miquel Iceta anant de bra-cet amb els lobbies de l’statu quo no ésres més que complicitat amb els qui vo-len la residualització. On queda aquellcatalanisme polític que va veure néixerel PSC?

EL BLOC DEL 155 intenta imposar el fra-me de la Catalunya rebel: abracen unaactitud més pròpia dels poders impe-rials que no de les democràcies moder-nes capaces d’equilibrar sensibilitatsdiferents. De manera molt esquemàti-ca, l’Estat té sentit si garanteix la segu-retat i la justícia a tots per igual. Peròper a la cosmovisió mesetaria l’autono-mia equival a la província. I ja se sapque, com antigament passava, les pro-víncies estan sotmeses als desitjos del’emperador i els seus ciutadans són desegona divisió. Per molt que siguin elgraner de l’imperi! El relat d’aquestacampanya electoral també transitaràper l’exili i les presons, conviurà ambpàgines web actives que fomenten de-núncies per incitació a l’odi només a uncol·lectiu o imposarà un control (gaire-bé censura!) sense precedents als mit-jans públics d’aquest país. Tan sols aixòja ens hauria de fer plantejar que estemdavant de les eleccions més decisivesde la història de Catalunya: un pas defi-nitiu cap endavant o un tornar a co-mençar de bell nou.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic-Univ. Central de Catalunya

Quin país volem?Tribuna

SísifJordiSoler

Se sabia que seria unacampanya anòmala, peròahir el Tribunal Supremho va acabar de ratificar.Amb la política plenamententregada als jutges i llunyd’un escenari de diàleg,per primera vegada a Cata-lunya es faran unes elec-cions per liderar la Genera-litat no convocades pel seupresident, que és a l’exili, iamb diversos membres deles llistes independentis-tes a la presó. Ahir a la nitva començar una campa-nya que el candidat d’ERCi vicepresident destituïtper l’aplicació del 155,Oriol Junqueras, i els nú-meros dos i set de la llistadel PDeCAT –Junts perCatalunya (JxCat)–, JordiSànchez i el conseller Joa-quim Forn, hauran de viu-re entre reixes, en presóincondicional. Així ho vadictaminar el magistratdel Tribunal Suprem, Pa-blo Llarena, que va mante-nir la presó per a Junque-ras, Sànchez, Forn, i tam-bé per al president d’Òm-nium, Jordi Cuixart, i vaacordar la llibertat sotauna fiança de 100.000 eu-ros per a sis consellers: Ra-ül Romeva, Josep Rull,Jordi Turull, Dolors Bassa,Meritxell Borràs i CarlesMundó. Tots aquests, tretde Borràs, van a les llistes(Romeva, Bassa i Mundó,per ERC; Rull i Turull, perJxCat), però caldrà veure

quin paper tenen en lacampanya. Les dues for-macions deixen que siguinells mateixos els que ho de-cideixin. Ahir els de JxCatno van participar en el mí-ting d’inici de campanya,mentre que Mundó va tor-nar amb el TAV a Barcelo-na per participar en el mí-ting d’ERC a Vic.

La decisió de mantenirencara quatre presos sobi-ranistes, adduint que hiha risc de reiteració delic-tiva, va caure com una ga-lleda d’aigua freda sobreel PDeCAT, ERC, l’ANC iÒmnium. La directora decampanya de JxCat, ElsaArtadi, ho va trobar “de-vastador” i va recalcar quela millor resposta és una“contundent” victòria del’independentisme en leseleccions del 21-D, quepermetran mesurar l’efec-te del cop que ha suposatl’aplicació de l’article 155.La número dos d’ERC,Marta Rovira, va veure enla decisió del Suprem unamaniobra per influir en elscomicis del 21-D i un in-tent encobert per il·legalit-zar el partit republicà.

Les dues formacionsdenuncien que han estatobligades a concórrer enaquestes eleccions convo-cades pel president espa-nyol, Mariano Rajoy, senseigualtat de condicions i quehauran de fer equilibris.En plena campanya, el14 de desembre, quan fal-tarà una setmana per a leseleccions, es preveu que eljutge belga comuniqui laseva decisió sobre l’extra-dició a l’Estat espanyol dePuigdemont i els altresconsellers a Brussel·les.

El repte que afrontal’independentisme és ob-tenir aquest 21-D un re-sultat que li doni una ma-joria sòlida que, com a mí-nim, obligui el govern es-panyol a retirar la inter-venció de la Generalitat ipermeti retornar els pre-sos a casa. Pel que fa aquins acords programà-tics comparteixen JxCat,ERC i la CUP, ahir mante-nien contactes. El princi-pal punt de fricció és comarticulen el fet de tirar en-davant el procés sobira-nista i el resultat del refe-rèndum de l’1-O. La CUP

l’única cosa que defensa éscontinuar amb la via unila-teral, mentre que JxCat iERC, després de l’embatde l’Estat, fan crides al dià-leg. En aquesta cita electo-ral de circumstàncies tanparticulars i excepcionals,JxCat i ERC rivalitzen perassumir el lideratge de l’in-dependentisme. ERC par-teix amb possibilitats re-als de fer el sorpasso, peròcaldrà veure l’impacte queté la llista cívica i allunya-da del PDeCAT que ha fetPuigdemont. Segons lesúltimes enquestes, sem-bla que apaivaga el copd’una davallada que es do-nava per segura si el PDe-CAT acudia a les urnesamb una llista ortodoxa.

En qualsevol cas, si al-guna vegada les enquestesresulten poc fiables és enaquestes eleccions. Tantels que tenen bons auguris–és el cas del PSC, que hafet l’aposta d’afegir a la se-va llista els democratacris-tians procedents d’Unió–com els que no –com Cata-lunya en Comú Podem,que es torna a trobar ambla dificultat, com va passarel 27-S, de fer valer el seudiscurs enmig d’un esce-nari frontista– se les mi-ren amb distància. Hi hauna gran bossa d’indeci-sos que, per motius segu-rament diversos, encarano han paït els fets de l’1-Oi no saben cap on es decan-tarà el seu vot. Els expertsen demoscòpia avisen quesón unes eleccions de difí-

cil pronòstic en què la par-ticipació podria superar el80% (el 27-S, la participa-ció va ser del 77,44%).

L’independentisme téen contra el risc que s’hagipogut generar cert desen-cantament post 27-O. A labanda unionista, Cs i el PPcompeteixen amb agressi-vitat com a punta de llançadel 155 i del càstig al sobi-ranisme i fan un esforç maivist per mobilitzar els seusvotants, que, tradicional-ment, en els comicis al Par-lament, es quedaven a casa.Però aquestes no són uneseleccions normals –de fet,això ho reconeixen tots elspartits– i, dos anys i escaigdesprés del 27-S, s’hi ha

escolat un nou sentit ple-biscitari. D’una banda, elbloc contrari al 155 i a fa-vor del dret a decidir –ambJxCat, ERC, la CUP i unscomuns incòmodes ambuna foto massa properaa l’independentisme–. Del’altra, el bloc constitucio-nalista, a favor del 155, for-mat per Cs, el PP i un PSCque mira de fer equilibris–tot i alinear-se amb l’es-panyolisme més dur, criti-ca l’empresonament delsconsellers i no acaba de re-velar els seus pactes fu-turs–. Mentrestant, la can-didata de Cs, Inés Arrima-das, confia que l’aritmèticai els suports del PP i el PSCla facin presidenta. ■

RedaccióBARCELONA

Campanyaamb presosANOMALIA La cursa cap al 21-D arrenca marcada per la decisió del Supremde mantenir encarcerats els consellers Junqueras i Forn i els líders sobiranistesINCÒGNITES És incert com es plasmarà a les urnes el cop del 155 i el vot indecís

“Junqueras és ala presó perquè litenen por; sabenque és el millorcandidat per al país”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC INÚMERO DOS D’ERC PER BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“[Adreçant-se alspresos] La fortalesadel vostre esperitdemocràtic és el queels provoca terror”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT ICANDIDAT DE JUNTS PER CATALUNYA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Els comunsarrenquen en lacampanya ambla materialitzaciódel recurs

Eventual empat enescons entre ERC iCs, i el partit taronjase situa com el mésvotat

Podemdenuncial’article 155 alConstitucional

L’independentismevoreja la majoria,segons el CISNacional

Els consellers sortint de la presó.A baix, la consellera Bassa amb AnnaSimó ■ VÍCTOR LERENA / EFE / ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

#LlibertatL’APUNT d’arrencar. Per començar situa en desigualtat de con-

dicions les opcions polítiques, ja que n’hi ha dues, Es-querra i Junts per Catalunya, que tenen candidats pri-vats de llibertat, a més dels que són a Brussel·les. Ien segon lloc, focalitza quina hauria de ser la princi-pal demanda de totes les forces dites demòcrates:#Llibertatpresospolítics.Anna Serrano

Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i JordiCuixart seguiran a la presó. La decisió del jutge del Su-prem Pablo Llarena arribava a mig matí i confirmaval’absoluta excepcionalitat d’una campanya que alguns,centrats en els possibles rèdits electorals del 21-D,s’esforcen a minimitzar. L’existència de presos políticsmarcarà la cursa cap als comicis que tot just acaba

1903

19-1

1775

86®

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

El jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena no no-més avala quatre de lesdeu presons provisionals adirigents sobiranistes dic-tades per la seva col·legade l’Audiencia Nacional si-nó que –tot i que la investi-gació acaba de començar–ja comparteix amb la ma-gistrada Carmen Lamelaque en les manifestacionscíviques del 20 de setem-bre passat i les accions delgovern per executar la in-dependència de Catalu-nya hi va haver violència.

En concret, en la reso-lució d’ahir, el jutge Llare-na sosté que manté en pre-só provisional sense fiançael vicepresident, OriolJunqueras; el consellerd’Interior, Joaquim Forn;el president de l’Assem-blea Nacional Catalana(ANC), Jordi Sànchez, i eld’Òmnium, Jordi Cuixart,

perquè persisteix en ellsun elevat risc de reiteraciódelictiva, que podria de-sembocar en “una explo-sió de violència”. Per con-tra, deixa en llibertat ambuna fiança de 100.000 eu-ros a cada un la resta delssis consellers tancats desdel 2 de novembre passat.

Les conselleres Merit-xell Borràs (PDeCAT) iDolors Bassa (ERC) sónles primeres que van sortirde la presó d’Alcalá-Meco,cap a les quatre de la tarda,després de fer les gestionsper pagar les fiances, reso-lució que es van saber a lesdeu del matí. Els conse-llers Carles Mundó, RaülRomeva, Jordi Turull i Jo-sep Rull no van poder sor-tir del penal d’Estremerafins a a dos quarts de set dela tarda per la burocràciadel sistema penitenciari.

Els advocats van anar atotes les presons a comu-nicar les resolucions als in-vestigats, especialment

als que es queden als cen-tres penitenciaris. “Mésenllà de la tristor i el dolorpel fet de quedar-s’hi, des-prés de llegir la resolució,el que més els dol és que elstitllin de violents”, va ma-nifestar Jordi Pina, advo-cat de Sànchez, a més deTurull i Rull.

Cap risc de fugaEl magistrat Llarena no-més accepta de les defen-ses dels consellers i dels lí-ders d’entitats sobiranis-tes que, certament, no hiha risc de fuga en capd’ells, com sosté la fiscalia.“El risc de fuga no es mani-festa en els investigats.Tots ells tenen un arrela-ment personal, laboral isocial a Catalunya i, a més,han atès les crides judi-cials, i van refusar la fugi-da com altres encausats”,assegura Llarena. Tampocaccepta que hi hagi risc dedestrucció de proves.

Per contra, el magistratdel Suprem és inquisito-rial en justificar que Jun-queras, Forn, Sànchez iCuixart continuïn en pre-só provisional, i no trobaimportant que no puguinparticipar en la campanyaelectoral. “En aquests in-vestigats, el risc de reite-ració delictiva reflecteixla probabilitat que puguinreproduir-se fets greusimmediats i irreparablesconseqüències per a la co-munitat”, manifesta Lla-rena en la interlocutòria, ihi afegeix que en mante-nir-los empresonats esveurà si “el seu canvi de vo-luntat és vertader i real”,en referència a la declara-ció que van fer-li divendrespassat, en assegurar queassumien la intervencióde la Generalitat “per im-peratiu legal”.

No obstant això, el ma-gistrat Llarena no indivi-dualitza els fets suposada-ment delictius de cadas-cun d’ells, com exigeix lallei. En concret, precisaque Junqueras, Sànchez iCuixart formaven part del“comitè estratègic” per ex-ecutar la independènciade Catalunya. I en la granprotesta ciutadana del 20de setembre, precisa queJunqueras va anar al De-partament d’Economia–sense detallar que és ontreballa– i Forn, com a capdels Mossos, aquell dia vapropiciar les pressions alsescorcolls policials. Els ad-vocats dels quatre presospolítics ja van anunciarque presentaran recursd’apel·lació contra la reso-lució. ■

RedaccióBARCELONA

El jutge justifica la presóper una “explosió violenta”a El magistrat del Suprem manté tancats Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart perquè la reiteració delsseus actes “pot ser irreparable” a Fixa una fiança de 100.000 euros als altres sis presos polítics

Els advocats de Sànchez i Cuixart, Jordi Pina i Marina Roig, ahir en recollir les resolucions del Tribunal Suprem, a Madrid ■ EMILIO NARANJO

“Es van infiltrarcomportamentsagressius, quereflecteixen el violentgermen que es podiaexpandir”

“El que més els dol,després de llegir laresolució, és que se’lstitlli de violents”

Jordi PinaADVOCAT DE JORDI SÀNCHEZ (ANC)

“Hi ha diverses dadesque vinculen aquestsencausats ambl’exercici de laviolència”Pablo LlarenaMAGISTRAT TRIBUNAL SUPREM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El relat suposadament violentdel moviment sobiranista ca-talà creat per la fiscalia, no-més amb els atestats de laGuàrdia Civil, és assumit ja pelmagistrat del Tribunal Su-prem, malgrat que cap perso-na va resultar ferida en les ma-nifestacions ciutadanes, quefeien una pressió passiva con-tra els agents i comitives judi-cials que escorcollaven seusoficials i empreses per avortarel referèndum de l’1-O.

A banda d’aquests inci-

dents, el magistrat Pablo Lla-rena copia la magistrada del’Audiencia Nacional i, com lafiscalia, dona un valor delictiual document Enfocats, que laGuàrdia Civil va trobar en elsescorcolls a casa del númerodos d’Economia, Josep MariaJové, i que és un full de rutad’una acció política pública ino amagada pel govern dePuigdemont ni per les entitatssobiranistes ANC i Òmnium.En la resolució d’ahir, el jutgecita planes i frases d’aquest

document, que duu el nomReenfocant el procés d’inde-pendència per a un resultatexitós. En aquest document,segons Llarena, es detalla que“la ciutadania s’ha d’implicard’una manera activa, apun-tant, que tot i que s’ha de co-mençar de forma conservado-ra, s’haurà d’incrementar el ni-vell de conflictivitat segons laresposta de l’Estat”. El jutgeconclou que “van dissenyaruna estratègia de manipulaciósocial”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El document de “l’estratègia de manipulació social”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

aül Romeva, amb texans iamericana. Carles Mundó,amb jaqueta d’abric i panta-lons. Jordi Turull i Josep

Rull, amb vestit i corbata. Els qua-tre consellers, de costat, aplaudintmentre caminaven en direcció a laporta de la presó, on els esguardavauna munió de periodistes i una sei-xantena de militants i simpatit-zants de les llistes electorals de quèformen part, que els havien anat adonar suport. Passaven tres minutsde dos quarts de set del vespre quanes produïa la imatge més esperadade l’últim mes, la de la sortida delcentre penitenciari Madrid VII, alterme municipal d’Estremera, delsmembres del govern de la Generali-tat que hi estaven reclosos des del 2de novembre. Ja era negra i gèlidanit, després que la temperatura cai-gués en picat amb la marxa del sol–la nit anterior s’hi havia arribat a 8sota zero– si bé l’expectació era mà-xima entre els congregats, que enalgun cas esperaven des de mig ma-tí i entre els quals hi havia mitjansinternacionals com BBC World o latelevisió pública holandesa.

Els amb prou feines dos minuts,tanmateix, que van durar els aplau-diments mutus, les efusives abraça-des i les xocades de mans amb com-panys de llista electoral, amanidesamb visques a la terra lliure i unasalutació final a la premsa, no esvan produir ni de bon tros enmigd’un ambient d’eufòria. L’alegriaera molt continguda, i tampoc eracompleta. Hi faltava gent, a fora.“Se’ls veia tocats, tristos”, explicavaa aquest diari, després de saludar-los, l’Anna Simó, la membre de lamesa del Parlament a qui fa unessetmanes el mateix jutge Llanera vasalvar per ara de seguir el mateixcamí dels barrots. No en va, els quesortien ahir deixaven companys adins, fins i tot de cel·la. Romeva lacompartia amb el vicepresidentOriol Junqueras. Mundó, amb elconseller d’Interior, Joaquim Forn.Tots dos es van quedar a Estremeraper un temps indefinit, després dela negativa del jutge a aixecar-los lapresó incondicional. “No hi somtots, falten els presos”, cridava lacomitiva, en referència també alsJordis que segueixen a Soto del Re-al, després que els alliberats aban-donessin el centre amb cotxes pri-vats entre crits de “Llibertat!”. Elsmateixos consellers alliberats hi in-

R

sistien en els tuits que van fer justdesprés. “Guanyarem les eleccionsdel 21-D per treure’ls de la presó”,proclamava el diputat al CongrésJoan Tardà, que juntament ambGabriel Rufián i altres diputats alCongrés i al Parlament encapçala-ven la delegació més nombrosa, lad’ERC. Una delegació en què tambéhi anava per exemple l’últim fitxat-ge a la llista, la campiona del mónd’ultratrail Núria Picas, a qui es veiapoc avesada a aquest tipus d’episo-dis però que havia demanat perso-nalment d’anar-hi. També hi era elsecretari d’Economia, Pere Arago-nès –ell encara en el càrrec oficial-ment– i, tot i que gairebé no es vadeixar veure, Josep Maria Jové, l’ex-

secretari general de Vicepresidèn-cia que va haver de plegar desprésde ser detingut en l’operació policialdel 20 de setembre contra el refe-rèndum de l’1-O, i que el TC li impo-sés una severa multa. Això sí, ahirtambé hi van ser, per separat, repre-sentants de la llista del presidentPuigdemont, Junts per Catalunya,com el portaveu Eduard Pujol, i delseu partit, el PDeCAT, encapçalatsper Marta Pascal i David Bonvehí,que van entrar fins i tot amb els fa-miliars dels consellers.

Alguns d’ells venien ja de la presód’Alcalá Meco, on la burocràcia pre-ceptiva per als alliberaments de Me-ritxell Ruiz i Dolors Bassa no els ha-via fet esperar tant, després que al

migdia l’ANC ja hagués dipositat lesseves fiances, extretes de la caixa deresistència, en una entitat bancàriaa Barcelona. En aquest cas la comi-tiva, més reduïda, va poder abraçarefusivament les conselleres i fins itot xerrar-hi uns minuts en una ga-solinera propera, lluny de les càme-res. Una conversa de regust “agre-dolç”, segons Pascal, que les va tro-bar “tranquil·les, serenes i cansa-des”. “Les he vist molt fermes”,s’alegrava també Tardà. Almenyselles no havien deixat ningú a dins...

Segur que no tant com els 32 diesque els sis membres del govern alli-berats ahir han passat entre reixes,però el dia va ser llarg per als càr-recs i simpatitzants republicansque els van poder saludar finalmentni que fos dos minuts. A primera ho-

ra del matí, la majoria havia sortitde Barcelona, junt amb alguns pe-riodistes, en dos autocars, un en di-recció a cada presó. Divendres pas-sat, de fet, també hi anaven, peròvan haver de girar cua a mig camí,després que Llanera decidís ajornarla seva decisió. Ahir el viatge, de vuithores, a la presó situada al mig delno-res –lluny de tot, i entre enormesextensions de terra erma i sembra-da en plena Meseta– havia comen-çat prou animat. Ningú ho deia, pe-rò qui més qui menys esperava quetots sortissin. Després d’una estonad’espera, però, arribava la galledad’aigua freda: Junqueras, el líder, esquedaria a la presó. Esbufecs. Caresde circumstàncies. I al final, silenci,que, al cap d’uns minuts, donavapas a la indignació, quan llegien ladelirant interlocutòria del jutge queho justificava en suposades accionsviolentes. “És una arbitrarietat to-tal”, lamentaven al bus.

Alguns toros d’Osborne després,molt comentats per la concurrèn-cia, arribarien notícies sobre l’en-questa del CIS que dona un empatvirtual entre ERC i Cs, rebuda ambuna certa sornegueria. La campa-nya comença amb sis consellersdormint a casa –que hi participaranen la mesura que vulguin, com ja vafer ahir Mundó a Vic–, però encaraamb quatre presos polítics i quatreconsellers més exiliats, a més delpresident. Res no pot ser normal. ■

32 dies, 16 h i 2 minutsVIATGE · Una delegació de càrrecs i simpatitzants dels partits van poder rebre fugaçment els consellers excarcerats;destacaven dos autobusos d’ERC des de Barcelona ABATUTS · L’ambient optimista del matí va ser tallat d’arrel amb la notíciaque el jutge mantenia a la presó Junqueras, Forn i els Jordis CARES · La ultrafondista Núria Picas, entre els presents

665km hi ha entre Bar-celona i la presód’Estremera, a lafrontera entre les co-munitats de Madrid iCastella-la Manxa.Són els que haurande seguir recorrentcada setmana les fa-mílies de Junqueras iForn si els volen veu-re, darrere un vidre,durant els 40 minutsque tenen permesos.

RedaccióESTREMERA (MADRID)

A dalt, Tardà i Amorós. A sota, membres d’ERC i de les JERC esperant la sortida dels presos ■ ACN/ AFP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les conselleres van sortirabans i, al contrari que ambells, la comitiva s’hi va poderreunir en una gasolinera

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

179776-1177842w

ERC, Junts per Catalunya,el PSC, Catalunya en Co-mú-Podem i la CUP s’opo-sen al manteniment de lapresó preventiva per al vi-cepresident Oriol Junque-ras; el conseller d’Interior,Joaquim Forn, i els presi-dents de l’ANC, Jordi Sàn-chez, i Òmnium, JordiCuixart: la gran majoriadels partits catalans. Unaposició que comparteixl’alcaldessa de Barcelona oel PNB. Només el PP i Ciu-tadans junt amb el PSOEdefensen la decisió del jut-

ge d’alliberar sis consellersi mantenir el vicepresi-dent, el conseller d’Inte-rior i els Jordis a la presó.

El president Puigde-mont es dirigia en un mis-satge d’Instagram als qua-tre empresonats assegu-rant-los que la seva “perse-verança esfondrarà el sis-tema corromput” que, se-gons ell, és l’espanyol per-què li causa “terror” la“fortalesa” democràticadels afectats. Entre la ma-joria dels que s’hi oposen,les valoracions van des del’acusació de venjança po-lítica que fa ERC fins al la-ment del PSC. “Estem vi-

vint amb molt dolor i mol-ta indignació, no un actede justícia, sinó de venjan-ça”, afirmava el portaveud’ERC al Congrés, JoanTardà, respecte de la deci-sió del magistrat del Su-prem i del paper del go-vern de Rajoy.

Per la secretària gene-ral d’ERC i número dos ales llistes electorals, MartaRovira, la decisió de man-tenir Junqueras a la presóés “un intent encobertd’il·legalitzar la nostracandidatura i de guanyarles eleccions del 21-D sen-se adversaris polítics”. Elsrepublicans demanaran a

organismes internacio-nals que supervisen comi-cis que “revisin les condi-cions” en què tindrà lloc el21-D.

La directora de campa-nya de Junts per Catalu-nya, Elsa Artadi, qualificade “devastadora per a la

democràcia” la decisió deljutge Llanera i el cap dellista de la CUP, CarlesRiera, la considera una de-cisió “ideològica” perquè,afirma, es justifica per lamanca d’indicis de “sub-missió” a l’ordre constitu-cional. El cap de llista de

Catalunya en Comú-Po-dem, Xavier Domènech,ho considera una decisió“absolutament incom-prensible i injusta”.

El líder i candidat delPSC, Miquel Iceta, va re-afirmar que la presó pre-ventiva li sembla despro-

La gran majoria delspartits critiquen lapresó preventivaa Per ERC és una “il·legalització encoberta” i pel PSC, unamala notícia a El PP, el PSOE i Cs defensen la decisió del jutge

RedaccióBARCELONA

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017

8686

45-1

1774

76®

porcionada i considerauna “mala notícia” quetres candidats continuïnempresonats a les portesde la campanya electoral.El PNB va reafirmar ahiren el seu compte de Twit-ter que “els polítics cata-lans mai haurien d’haver

ingressat a la presó”.A l’altre costat de la ba-

lança, el president de Ciu-tadans, Albert Rivera, noes va limitar a respectar ladecisió judicial sinó que vaacusar els independentis-tes de pressionar jutges icoaccionar fiscals, i hi va

afegir que faran campa-nya els candidats “lliuresd’imputacions” com els deCiutadans i no els altres.

El líder i candidat delPP, Xavier García Albiol,veu “bastant lògica” la de-cisió del jutge perquè creuque el vicepresident Jun-

queras “no transmet sin-ceritat”: “No es penedeix.El que pretén és utilitzarles circumstàncies per po-der sortir de la presó.” Al-biol creu que Junqueras“serà un màrtir” de l’inde-pendentisme, però que, encanvi, seria un heroi si ha-

gués sortit de la presó. Pelcap de llista popular deTarragona, Alejandro Fer-nández, la decisió judicialestà “justificada i raonadades del punt de vista jurí-dic”.

El ministre de l’Inte-rior, Juan Ignacio Zoido,

afirmava ahir que “no hiha presos polítics” sinóque “hi ha polítics presosperquè han comès delictesmolt greus i aquestes sónles conseqüències d’havercomès fets de molta grave-tat i que porten aparelladauna pena molt elevada”.

Escarment per al futurLa portaveu parlamentà-ria del PSOE i magistradaen excedència, MargaritaRobles, assegura que la de-cisió del jutge Llanera està“absolutament motivada”i que ha fet una apreciacióindividualitzada de cadas-cuna de les conductes delsmembres del govern “arri-bant a conclusions dife-rents”. Per Robles, no hiha lloc per a una valoraciópolítica.

En canvi, el vicepresi-dent del primer govern so-cialista espanyol, AlfonsoGuerra, sí que confia en lesconseqüències polítiquesde la decisió del jutge:“Quan es fa un cop d’estat,els que el fan han de saberque no surt gratis. Serviràperquè altres s’ho pensinabans de cometre actes il-legals.” ■

“La fortalesa delvostre esperitdemocràtic és el queels provoca terror”Carles PuigdemontPRESIDENT I CANDIDAT DE JUNTS PERCATALUNYA

“A diferència delsseparatistes, Csrespecta la decisió i nopressiona jutges nicoacciona fiscals”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi ha un intentencobert d’il·legalitzarla candidatura i deguanyar les eleccionssense adversaris”Marta RoviraSECRET. GRAL. D’ERC I CANDIDATA

L’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, va censurar que eljutge Llanera justifiqui elmanteniment de la presó perun suposat risc de “violència”com el que considera que esva produir el 20-S en la pro-testa per les detencions da-vant de la conselleria d’Eco-nomia: “No correspon a larealitat parlar de perill d’ex-plosió violenta, no té res aveure amb la situació a Cata-lunya.” Per Colau, l’única ex-plicació de voler fer passarper violentes manifestacionspacífiques massives és la cri-minalització de l’independen-tisme, i es mostra trista i pro-fundament decebuda.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No correspon a larealitat parlar de perilld’explosió violenta. Noté res a veure amb lasituació a Catalunya”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Junqueras notransmet sinceritat. Noes penedeix. Preténutilitzar la situació perpoder sortir”Xavier García AlbiolPRESIDENT I CANDIDAT DEL PP— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Espero que serveixiperquè altres s’hopensin abans decometre actes il·legalstan greus”Alfonso GuerraEXVICEPRESIDENT ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Colau diu que escriminalitza elsobiranisme

La llista d’ERC acompanyavaahir Marta Rovira ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

1021

50-1

1761

43w

“La persecució judicial i elsdelictes que se’ls imputenno tenen cap fonament, ésuna mesura arbitrària i in-justa”, apuntava ahir enun comunicat ÒmniumCultural tan bon punt esva conèixer la decisió delmagistrat del Suprem Pa-blo Llarena.

Els dirigents de les or-ganitzacions tenien l’es-perança que el jutge ac-tués com ho va fer amb elsmembres de la mesa delParlament i dictés lliber-tat amb fiança per a tots

els presos polítics. Peraquest motiu la decisió ju-dicial de deixar a la presóels presidents de les enti-tats Jordi Sànchez i JordiCuixart va trastocar elsmembres d’aquestes orga-nitzacions i, a més a més,va provocar un fort enuigen sentir els argumentsdel magistrat quan parla“d’explosió violenta”. El vi-cepresident d’ÒmniumCultural, Marcel Mauri,recordava que les mani-festacions pacífiques sónl’ADN de l’independentis-me.

L’ANC també es lamen-tava de la decisió del jutge .

“De cap de les maneres po-díem pensar que un Estatque es pretén democràticvolgués encarar una cam-panya electoral mante-nint a la presó gent pacífi-ca”, s’apuntava en el co-municat. Tan bon punt esva saber la notícia, les duesentitats van convocar con-centracions davant delsajuntaments en senyal deprotesta per “la decisió demantenir ostatges a lespresons de Madrid”. Da-vant de tanta “indigna-ció”, Òmnium ha fet unacrida als votants perquè elpròxim 21 de desembre“omplin les urnes de lliber-

tat i reivindicar els dretscivils i les llibertats vulne-rades per l’Estat”.

L’ANC també ha enviatun dur comunicat en quèapunten que “és una mos-tra de gran feblesa” perpart de l’Estat deixar unscandidats a la presó. “De-mostra que no són capa-ços de convèncer la pobla-ció amb un projecte de fu-

tur; sols tenen un projectede passat i autoritarisme”,lamenta en el text.

Tan aviat ahir es va sa-ber que el jutge imposavafiança, les dues entitatsvan abonar els 600.000euros de la caixa de solida-ritat. El pagament es va fera través de sis xecs dife-rents que es van lliurar enuna oficina del Banco San-

tander.D’altra banda, la Taula

per la Democràcia tambéva emetre ahir un comuni-cat en què denunciava quela causa oberta contra Cui-xart i Sànchez respon auna acció politicojudicialdesproporcionada que su-posa un atac a les llibertatsd’expressió, reunió i mani-festació. ■

RedaccióBARCELONA

L’ANC i Òmniumconsideren arbitràriala decisió del SupremaAdmeten que la notícia els fa “endurir el somriure” iqualifiquen “d’ostatges” els consellers empresonats

El tresorer de l’ANC, Marcel Padrós, fotografiat ahir en sortir de l’entitat bancària on va ferel pagament de les fiances dels sis consellers que ahir van ser excarcerats ■ AFP

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 15

1190

01-1

1635

82w

El 21 de setembre passat,davant una multitud con-centrada davant del Palaude Justícia de Barcelonaque reclamava la llibertatdels alts càrrecs de la Ge-neralitat detinguts el diaabans, el president del’ANC, Jordi Sànchez, vaprendre la paraula per de-manar respecte pels pro-fessionals dels mitjans decomunicació i que es dei-xés de cridar el lema“Premsa espanyola mani-puladora”.

No li van fer cas i, evi-dentment, tampoc el vanescoltar els que en totesles concentracions de cai-re espanyolista han cridatcontra els mitjans públicsde Catalunya i també hanagredit alguns dels seusprofessionals. No són elsúnics que han rebut; pe-riodistes de ràdios priva-des i mitjans digitals tam-bé han estat víctimes de laviolència física i verbal.

Farts de rebre pres-sions i agressions, els pro-fessionals de la comunica-ció van difondre ahir unmanifest en què demanen“respecte i protecció”. Eldocument va més enllàdels actes de violència iapunta a la intervenció ju-

dicial duta a terme recent-ment per la junta electoralen prohibir als mitjans pú-blics catalans donar la ca-tegoria de president i con-sellers als membres del go-vern que són a l’exili o es-tan empresonats.

“Que ningú es prenguila llibertat de decidir comhem de fer la nostra feina,i encara menys que ensmarquin les pautes decom s’ha d’informar”, esdiu en el manifest, quetambé reclama “a les auto-ritats públiques que ga-ranteixin els drets a la lli-bertat d’expressió i d’in-

formació, i que permetinals periodistes exerciramb aquesta llibertat elperiodisme”.

El document va ser pre-sentat ahir a la tarda a laseu del Col·legi de Perio-distes de Catalunya, en unacte dirigit per la seva de-gana, Neus Bonet, i en quèvan participar periodistesde mitjans públics, pri-vats, i la degana de la Fa-cultat de Ciències de la Co-municació de la UAB, Ma-ria Josep Recoder.

Si bé la paternitat de lainiciativa no correspon ala institució col·legial sinó

a la pluralitat de la profes-sió, que ahir hi va estar re-presentada amb membresde diversos sindicatsd’empresa i col·lectius dela professió, el Col·legi dePeriodistes sí que va oferirles seves instal·lacions perdonar acollida a l’acte depresentació i també la se-va seu virtual, el web Pe-riodistes.cat, per difondreel text i facilitar-hi l’adhe-sió. Fins ahir, facultats deperiodisme, sindicats, co-mitès d’empresa i profes-sionals de diversos mit-jans ja s’havien adherit altext. ■

RedaccióBARCELONA

El periodisme diu prou ales pressions i agressionsals professionalsa Demana en un manifest “respecte i protecció” davant les agressions alstreballadors del mitjans a Insta a respectar la independència periodística

Neus Bonet, presentant el manifest de defensa de la professió ■ ACN

El titular del jutjat d’ins-trucció 2 de Sabadell ha ci-tat a declarar en qualitatd’investigats tres càrrecsdels Mossos d’Esquadra iel director de l’escola PereCalders de Polinyà, acu-sats d’un delicte de des-obediència a l’autoritat ju-

dicial, arran de la celebra-ció del referèndum.

El jutge Marcos MelendiLópez va obrir una investi-gació en rebre una denún-cia d’un particular contrael comportament d’agentsdels Mossos per la seva su-posada no persecució dedelicte, en no evitar les vo-tacions de la ciutadaniadurant l’1-O. Per això, va

citar com a investigats dosagents de la policia catala-na i arran de les seves de-claracions, ara el jutge haimputat els seus supe-riors, segons informavaahir el gabinet de premsadel TSJC.

En concret, el jutge volinterrogar un inspector iun subinspector, respon-sables de la sala regional

del complex central Ega-ra, i també el cap de la co-missaria de Santa Perpè-tua de Mogoda.

Paral·lelament, el jutgedemana a la direcciód’aquesta escola de Poli-nyà que “identifiqui la per-sona que va exercir el càr-rec o funcions de directordel mateix entre els dies27 de setembre i 1 d’octu-bre de 2017”, i el cita a de-clarar com a investigar.Cal recordar que la conse-llera d’Ensenyament, Cla-ra Ponsatí, va assumir ladirecció de tots els centreseducatius per la celebracióde l’1-O. ■

Tres caps dels Mossos i undirector d’escola, al jutjatRedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

Entre la satisfacció de veu-re fora de la presó desprésde 33 dies sis consellers dela Generalitat i la ràbia i latristesa que s’hagi denegatla llibertat a la resta demembres del govern, OriolJunqueras i JoaquimForn, i als presidents del’ANC, Jordi Sànchez, iÒmnium Cultural, JordiCuixart. Sentiments en-frontats els que ahir vanmoure centenars de per-sones a concentrar-se a laplaça Sant Jaume de Bar-celona i a la resta de placesdels ajuntaments d’arreudel país seguint la cridaemesa amb poques horesde marge per l’ANC i Òm-nium per denunciar unasituació que qualifiquende “devastadora” i que

vinculen a una decisió “po-lítica i personal” del jutgedel Tribunal Suprem Pa-blo Llaneras. Amb el colorgroc com a bandera, elsconcentrats a la capital ca-talana van seguir els parla-ments. Des de l’ANC, elseu vicepresident, MarcelMauri, va agrair la col·la-boració de la ciutadania ala caixa de resistència queha permès pagar les fian-ces dels sis consellers alli-berats. “Avui celebremque hagin pogut sortir dela presó la resta de conse-lleres i consellers. Peròconsiderem que aquestadecisió hauria de ser am-pliable a tots els empreso-nats, sense cap excepció”,va afirmar Mauri.

Per la seva banda, el vi-cepresident de l’ANC,Agustí Alcoberro, va ad-vertir que “aquesta és una

situació molt dura que ensprefigura un procedimentjudicial que anirà crei-xent”.

Resposta arreuUnes 800 persones es vanconcentrar a la plaça del Vide Girona per reclamar lallibertat de Junqueras,Forn i els Jordis. La plata-forma Girona Vota, queaplega els partits i entitatssobiranistes, va assegurarque la decisió del TS ha cai-gut “com una galleda d’ai-gua freda” i fa que la cam-panya electoral comenci“adulterada”. Els repre-sentants de l’ANC i Òmni-um Àdam Bertran i SergiFont van fer una crida per-què el 21-D es demostri ales urnes “que ens vamguanyar la República”.

D’altra banda, unes1.500 persones es van

congregar a la plaça de laPaeria de Lleida, on, a mésde reclamar la llibertatdels presos polítics, tambévan reivindicar que esmantinguin al Museu deLleida les obres d’art de Si-xena reclamades per Ara-gó, el lliurament de lesquals serà autoritzat pelgovern espanyol per culpade l’aplicació del 155. ElPDeCAT i la CUP van po-sar llaços grocs a les fines-tres de la façana del Palaude la Paeria, fet que va pro-vocar la denúncia imme-diata de Ciutadans a laJunta Electoral. A Bala-guer, desenes de personeses van apropar davant elconsistori responent a lapetició de la Crida per laDemocràcia, l’ANC i Òm-nium, i a la plaça de la Fontde Tarragona un miler deconvocats van cridar con-

signes per reclamar la lli-bertat dels presos polítics.

Paral·lelament, les con-centracions convocadesper l’ANC a Montblanc i al’Espluga de Francolí esvan dur a terme tot i haverestat formalment descon-vocades per l’entitat des-prés que el Departamentd’Interior de la Generali-tat hagués denegat el per-mís per fer-les per no ha-ver rebut la petició en eltermini mínim de 24 ho-res d’antelació. “Els Mos-sos ja ens han obert duesactes des de l’aplicació del155 per haver fet concen-tracions sense permís, iens han reclamat que apartir d’ara sempre fem eltràmit”, va afirmar AnnaLafebre, presidenta del’ANC a la Conca de Barbe-rà.

A Vic, centenars de per-

sones es van aplegar a laplaça Major, on el presi-dent d’Òmnium Cultural,Alfred Verdaguer, va dirque es volia retirar la pan-carta gegant de “Llibertatpresos polítics” que penjaal mig de la plaça Major i lapresó simbòlica que hi ha,però va assegurar que lapancarta es mantindrà“fins al darrer dia que surtiel darrer pres”. La presó esmantindrà a Vic finsaquest diumenge i desprésse’n va a Olot, on estaràuna setmana.

Avis reivindicatiusAl Maresme, la majoriad’ajuntaments van tenirconcentracions i, com jaés habitual, va ser a la capi-tal del Maresme on es vaaplegar el major nombrede persones, unes 300. Enl’acte es va donar a conèi-xer una nova iniciativa.Una de les àvies a qui la po-licia no va permetre pas-sar dissabte a la zona acor-donada per la visita de Ma-riano Rajoy perquè duiaun mocador groc, CarmeRigola, va anunciar quecada dimecres al migdiaconvoquen una passejadareivindicativa pels carrersde Mataró adreçada a avisi àvies que vagin amb elmocador groc. ■

Clam al carrer per la llibertatde tots els presos políticsa La ciutadania respon a la crida de l’ANC i Òmnium perquè Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart puguinsortir de la presó a Els organitzadors diuen que la protesta es mantindrà fins que “tornin a casa”

RedaccióBARCELONA

Concentracions davant dels ajuntaments de Barcelona, Lleida i Tarragona ahir al vespre organitzades per l’ANC i Òmnium per reclamar la llibertat dels presos polítics ■ ANC / M. LLADÓ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 17

801175-1175054®

Cap pressa. El jutge belgaque ha de decidir si extra-dir o no a Espanya el presi-dent Carles Puigdemont iels quatre consellers quesón amb ell a Brussel·les–Toni Comín, Clara Pon-satí, Meritxell Serret iLluís Puig– vol mirar-seamb calma els centenars icentenars de pàgines d’in-formes i al·legacions que lihan presentat la defensa ila fiscalia, i esgotarà al mà-xim el termini legal que té,de deu dies, abans de pren-dre cap decisió. L’anunciserà el proper 14 de de-sembre, a les nou del matí,coincidint amb l’inici de lacimera europea de capsd’estat i de govern que secelebrarà a Brussel·les, enla qual estarà present Ma-riano Rajoy. A més, sortiràen plena campanya electo-ral pel 21-D.

Ahir els advocats dePuigdemont i els conse-llers Toni Comín, ClaraPonsatí, Lluís Puig i Merit-xell Serret, tots ells desti-tuïts arran de l’aplicaciódel 155, van defensar queno se’ls pot entregar a Es-panya per dues raons: per-què els delictes de què se’lsacusa no són crims a Bèlgi-ca i perquè la justícia espa-nyola no els garanteix un

procés “just”. “Hi ha moltselements per considerarque no tindrien un judiciamb totes les garantiesque exigeixen els tractatsinternacionals”, va asse-gurar als periodistes l’ad-vocat català de Puigde-mot, Jaume Alonso-Cuevi-llas. A més, va recordar,des del punt de vista de ladefensa, que els fets ques’imputen als membresdel govern “no serien de-lictius conforme a l’orde-nament jurídic belga”.

La fiscalia va defensar,

tot i que aparentment pocconvençuda, que es potextradir Puigdemont, Co-mín, Ponsatí, Puig i Ser-ret equiparant els delic-tes de rebel·lió, sedició idesobediència al de“conspiració de funciona-ris”, i també per un supo-sat crim de malversacióde fons. Segons fonts de ladefensa, els argumentsdel ministeri fiscal sónpoc ferms, ja que el crimde conspiració de funcio-naris no s’aplica des de fa200 anys i, com va adme-

tre el fiscal mateix, ni tansols hi ha “jurisprudèn-cia”. A més, la defensadestaca que tenen moltselements per constatar lamanca d’un procés just aEspanya, des del fet queels advocats no sempretenen accés a tota la infor-mació, passant per la in-competència de l’Audien-cia Nacional pel que fa alcas –demostrada pel fetque l’hagi assumit, ara, elSuprem–, com pel tracterebut pels altres mem-bres del govern que es vanquedar a l’Estat. De fet,ahir, els advocats de la de-fensa van informar al jut-ge que tant el vicepresi-

dent, Oriol Junqueras,com el conseller JoaquimForn, i Jordi Sànchez iJordi Cuixart seguiran enpresó preventiva.

En tot cas, l’equip d’ad-vocats dels consellers i elpresident, format per di-nou persones, es va mos-trar optimista amb la vis-ta, i va destacar la “profes-sionalitat” i la “seriositat”de la justícia belga, quesempre ha treballat,diuen, amb total “trans-parència” i voluntat de co-operació. Sigui quina si-gui la decisió del jutge eldia 14, tant la defensacom la fiscalia hi podranapel·lar. El president i elsconsellers no hauran detornar als tribunals, pro-bablement, fins al mes degener. ■

a La defensa de Puigdemont i els consellers diu que a Espanya no tindrien un judici “just” a Elsadvocats expliquen al magistrat de Brussel·les que Junqueras, Forn i els Jordis segueixen a la presó

El jutge belga decidirà el 14 dedesembre sobre l’extradició

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Paul Bekaert i Jaume Alonso-Cuevillas, advocats de Puigdemont, parlant ahir amb els mitjans de comunicació ■ S. LECOCQ / EFE

Brussel·les

LauraPous

En la vista d’ahir van ser prin-cipalment els advocats i elsfiscals els que van intervenir,amb arguments tècnics i jurí-dics sobre la conveniència ono de l’extradició. Però al fi-nal, com és habitual enaquests tipus de casos, elpresident Puigdemont i elsconsellers van tenir l’opció,també, de parlar. Puigde-mont, Clara Ponsatí i Toni Co-mín van decidir dirigir-se al

magistrat, per descriure prin-cipalment la seva activitatpolítica i parlamentària, i comtot el que havien fet seguia, alcapdavall, el mandat del po-ble de Catalunya. En concret,Puigdemont va voler recordaral jutge que organitzar un re-ferèndum està descriminalit-zat a l’Estat espanyol des del’any 2005, segons van con-firmar ahir fonts de la defen-sa del president.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fer un referèndum no és delicte

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Hi ha elements perconsiderar que aEspanya no tindrienun judici amb totes lesgaranties”

Jaume Alonso CuevillasADVOCAT DE PUIGDEMONT

La suma de les forces inde-pendentistes queda a unescó de la majoria abso-luta. Les candidatures perseparat d’ERC, JxCat i laCUP experimenten un re-trocés respecte a la cita ales urnes del setembre del2015, segons els pronòs-tics del Centre d’Investiga-cions Sociològiques (CIS)en una enquesta preelec-toral en què la pèrdua deforça dels partits impul-sors del procés –passariende 72 a 67 escons– no ésl’única dada destacable. Iés que també assenyala uneventual sorpasso de Ciu-tadans a la força indepen-dentista amb millor pro-jecció, ERC, amb el benen-tès que situa la formaciód’Inés Arrimadas com el

primer partit en percen-tatge de vots, mentre quetambé vaticina un even-tual empat a 31 esconsamb els d’Oriol Junqueras.En tot cas, els republicans,tot i tenir menys suport ales urnes, podrien obtenirun escó més que els taron-ja i se situarien com el par-tit majoritari a la cambra,si bé aquest és un dels son-dejos que atorguen menysdiputats als de Junqueras,fet que es compensa –ambvista a una eventual alian-ça– amb una millor pro-jecció de la llista de CarlesPuigdemont.

Lluny de la majoriaSigui com sigui, les tresforces que han donat su-port a l’aplicació del 155queden més lluny encarade la majoria absoluta,atès que, segons l’estudi

electoral del CIS, en el mi-llor dels pronòstics suma-rien 60 escons, en contra-posició amb els 52 que vanobtenir en la legislaturaanterior. Així, tot i que elpartit taronja continua laprogressió ascendent defa dos anys –quan els co-micis es van presentarcom un plebiscit a favor oen contra de la indepen-dència– i que s’augura unaeventual recuperació de lamarca socialista –MiquelIceta podria passar de 16 a21 escons–, el PP aglutina-ria el vot de càstig d’aquestbloc, ja que, amb nomésset escons, passaria a serl’última força del Parla-ment. La CUP el superariaen dos escons i en un puntmés en percentatge de vot.

El desllorigador de la le-gislatura, doncs, el tindriala formació que lidera Xa-

vier Domènech. El CIS, simés no, també preveu unretrocés important res-pecte als onze escons queva obtenir la marca CSQP.Però els nou diputats que elbaròmetre estatal atorga aEn Comú Podem seran de-cisius a l’hora de desempa-tar els dos blocs o bé de ca-ra a la formació de majo-ries alternatives. De mo-ment, els d’Ada Colau pro-curen mostrar la mateixaequidistància tant amb els

independentistes com ambels defensors del 155.

Amb una mostra de3.000 entrevistes, l’en-questa és molt recent, jaque es va dur a terme en-tre els dies 23 i 27 de no-vembre, quan l’article 155ja feia gairebé un mes ques’havia començat a apli-car, bona part del governja estava a la presó o bé exi-liat a Brussel·les i els lídersd’ANC i Òmnium ja havienestat detinguts. De fet, ja

se sabia que bona part delsquals formarien part de lescandidatures per al 21-D.

Pel que fa a la valoraciódels caps de cartell, Jun-queras és el que obté mésbona puntuació. De fet, ésl’únic candidat que superaels cinc punts de nota. Toti així, si bé lidera el partitque la majoria dona per fetque guanyarà les eleccions–és el preferit perquè aixísigui–, no és el favorit delsenquestats per presidirla Generalitat, sinó que hoés Puigdemont. Junque-ras és el tercer aspirant enles preferències, darrerefins i tot d’Iceta. El socia-lista, així com el líder deJxCat i Xavier Domènech,supera els quatre punts devaloració. Molt a prop sesitua Carles Riera (CUP)i, ja a força distància, InésArrimadas. La pitjor nota–amb un 1,8– se l’emportaXavier García Albiol.

Molts indecisosEl 90,9% dels enquestatsasseguren que tenen in-tenció de respondre a la ci-ta del 21-D. Es podria re-gistrar, doncs, una parti-cipació rècord que supe-raria amb escreix la del2015. Tot i així, tambés’assenyala que hi ha propd’un 30% de votants queencara no haurien deciditel sentit del seu vot. ■

Eleccions al Parlament de CatalunyaEstimació d’escons, segons l’enquesta del CIS

INÉS ARRIMADAS

2,99

ORIOL JUNQUERAS

5,12

XAVIERDOMÈNECH

4,79

CARLES PUIGDEMONT

4,76

XAVIER GARCÍA ALBIOL

1,83

MIQUELICETA

4,30

CARLES RIERA

3,92

25-26DIPUTATS

25

Valoració dels candidats

21DIPUTATS

9DIPUTATS

31-32DIPUTATS

9DIPUTATS32

DIPUTATS

7DIPUTATS

62

25

11

11

16

10

PARLAMENT2015

CUP C’sPSC

CSQP

PP

JxSí

RedaccióMADRID

L’independentisme vorejala majoria, segons el CISa El sondeig estatal augura un eventual empat en escons entre ERC i Cs, i situa els taronja com el partitmés votat a El bloc del 155 queda lluny de sumar majoria i el PP es col·loca a la cua del Parlament

67escons podria obtenir el blocdel procés. El retrocés dels par-tits independentistes els deixa-ria a un escó de la majoria.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

60escons és el millor pronòsticdel CIS per al bloc del 155 (Cs,el PSC i el PP). Amb 9 escons,Domènech podria tenir la clau.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

Les eleccions al Parlament de Catalunya estan convocades per al pròxim 21 de desembre.

Pensa anar a votar?

Sí, amb total seguretat

Probablement Sí

Probablement No

No, amb total seguretat

Encara no ho té decidit

90,9

5

0,8

2,4

0,9

Ja ha decidit el seu vot?

Sí, el té decidit

70,9No, encara no

l’ha decidit

29,1

Dades en %

El 44% dels enquestats esmostren favorables que l’Es-tat reconegui la possibilitatque els territoris es puguin in-dependitzar. De fet, és l’opciópreferida per la majoria delsciutadans consultats pel CISen vigílies de l’inici de la cam-panya electoral del 21-D, unscomicis forçats per l’executiuespanyol. En canvi, i a dife-rència de quan el baròmetrees fa en clau estatal, l’statuquo actual pel que fa al modeld’estat autonòmic no és elque més simpaties desperta.

De fet, a Catalunya nomésagrada a un 12,4% dels en-questats. Al 44% de favora-bles a l’autodeterminació,s’hi ha d’afegir el 29,7% quevoldrien més autogovern.A l’altre extrem, un 5% vol-drien tenir menys compe-tències i un 6%, que desapa-regués del tot l’estat de lesautonomies. Pel que fa alssentiments, el 22,7% sesenten només catalans; el24,3%, més catalans queespanyols, i el 43,8%, tantcatalans com espanyols.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Majoria per a l’autodeterminació

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017

1543

05-1

1777

15®

Les candidatures de Junts per Catalunya, ERC, Catalunya en Comú-Podem, la CUP, Ciutadans, el PSC i el PP vancomençar ahir la campanya electoral del 21-D. La majoria van fer actes al matí, com mostren les fotografies dels actes de la CUP idel PP, i tots van fer actes electorals a la nit, com el de Junts per Catalunya, amb quatre cadires buides, i el d’ERC, amb MartaRovira, a Vic, on s’esperava l’arribada del conseller de Justícia, Carles Mundó, d’Estremera ■ AFP / ACN / EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

1550

46-1

1762

35 ®

El grup confederal de Po-dem, En Comú i En Mareaal Congrés va materialit-zar ahir el recurs davant elTribunal Constitucionalper l’ús “fraudulent” del’article 155, segons de-nunciava ahir el candidat ala Generalitat, Xavier Do-mènech. El recurs, de 53folis, ha estat dirigit pel ca-tedràtic de la Universitatde Barcelona Joan Vintró,que des de fa setmanes elpreparava. D’aquí ve queahir el cap de llista d’En Co-mú insistís a espolsar-se

les crítiques sobre el fetque no s’hagués presentatabans, atès que el grup dePablo Iglesias és l’únic con-trari al 155 que té els dipu-tats necessaris –un mínimde 50– per poder impulsarun recurs d’aquestes ca-racterístiques. “Estàvemtreballant des del minut 1per veure quina era la mi-llor fórmula”, reblava.

Domènech va defensarel recurs per una qüestióde “dignitat democràtica” iva insistir a denunciar l’úsabusiu que ha permès al’executiu espanyol no no-més agafar les regnes de laGeneralitat sinó també

destituir tot el govern i dis-soldre el Parlament a tra-vés d’una convocatòriaelectoral. I és tot plegat, simés no, el que es qüestionaen l’escrit presentat ahir alTC –des del que es va votaral Senat fins als successiusdecrets firmats per l’exe-cutiu de Mariano Rajoy–,amb l’exigència que se’ndicti la nul·litat.

Pels recurrents, el 155només hauria de permetrerequerir i donar instruc-cions a l’hora d’aplicar polí-tiques, però en cap cas des-muntar una estructura degovern avalada per les ur-nes.

Simultàniament, el Se-nat debatia ahir per pri-mer cop els efectes del 155amb la compareixença delsecretari d’estat per a lesAdministracions Territo-rials, Roberto Bermúdezde Castro, que es va mos-trar visiblement ofès pelsdubtes plantejats per ERC

sobre el control dels resul-tats del 21-D. “Dubtar de lanetedat és un desvergonyi-ment”, sentenciava el diri-gent del PP. A banda d’in-sistir en la tesi de la recupe-ració de la “normalitat”que hauria implicat la sus-pensió de l’autogovern,Bermúdez de Castro va vo-

ler subratllar que l’execu-tiu de Rajoy vetllarà per-què el 21-D “es pugui votaramb total llibertat” arreudel territori. En aquestsentit, anunciava que esreforçarà la seguretat poli-cial, amb una patrulla percol·legi electoral, quan l’ha-bitual és una per a cada doscentres de votació. Aquestincrement també es pro-duirà en els espais de con-trol de dades.

El secretari d’estat vaprecedir en les explica-cions sobre el desenvolu-pament del 155 la vicepre-sidenta del govern espa-nyol, Soraya Sáenz de San-tamaría, que té previstcomparèixer en el mateixformat el 18 de desembre,a les vigílies de la cita elec-toral. Els portaveus d’ERC,Miquel Àngel Estradé, i elPDeCAT, Josep Lluís Cle-ries, van ser especialmentdurs en els seus al·legatscontra “l’abús” que tambéconsideraven que havia su-posat la interpretació i pos-terior aplicació de l’article155. Estradé, de fet, va re-blar a Bermúdez que el seugrup no té intenció d’aca-tar-lo. ■

RedaccióMADRID

Podem denuncia alTC la interpretacióabusiva del 155a Els comuns arrenquen la campanya amb la materialitzaciódel recurs a L’Estat doblarà la vigilància policial el 21-D

Domènech va parlar al Congrés del recurs presentat al TC ■ E.P.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201722 | Nacional |

Miquel RieraBARCELONA

oan Carles Gallego (Barcelona,1954) és un històric sindicalistavinculat a CCOO. En va ser se-cretari general a Catalunya des

del 2008 al 2017.

Per què és en la llista de Catalunya enComú Podem?Estem en un moment difícil, tant en elterreny social com en el terreny polític,i vaig pensar que aquestes eleccions nome les podia mirar de lluny ni amb indi-ferència. Vaig pensar que, encara que fosen un lloc simbòlic, havia de donar su-port a la proposta de Xavier Domènech,que el que vol és superar aquesta situacióenquistada en què estem ara mateix,amb dos blocs molt confrontats, i fer-hodes d’una posició diferent que tingui encompte els drets nacionals i els drets so-cials, i que els faci avançar en paral·lel.I donar respostes als problemes de lagent, que són molts i en molts àmbits.

Com ha viscut la tensa situació políticacatalana en els últims mesos?Bastant malament, en el sentit que veiaque estàvem davant de dues estratègiesconfrontades, que no ens portaven en-lloc. Veia que l’estratègia de la unilate-ralitat no ens permetria avançar, sobre-tot quan a l’altre costat n’hi havia unade pitjor, que era la de l’autoritarisme.Aquest xoc provocava que no avancés-sim en drets polítics i que es fracturésmolt la societat; la convivència se n’es-tava ressentint. Hem de superar aques-tes estratègies de blocs.

El govern, però, deia que era difícil materia-litzar el camí del mig i que l’autoritarismede l’Estat els abocava a la unilateralitat.Quan defineixes una estratègia, has de

Jsaber quins són els teus objectius, quinaés la teva contrapart, quina força té icom hi arribaràs amb els mínims costospossibles. Si no tens en compte tot això,pots perdre. Com a sindicalista, ho heviscut en diverses negociacions, quanhavies de tenir en compte si una estratè-gia massa de confrontació et podia por-tar, per exemple, al tancament de l’em-presa o, en canvi, segons com jugaves tu,podies salvar molts llocs de treball.

I com ho fem si hi ha una de les duesparts que no vol parlar?També has de saber que no t’hi pots ju-gar el tot pel tot. I el que he vist de llunyés que tant el govern català com l’espa-nyol estaven molt tancats. Per tant, ca-lia canviar alguna estratègia. Crec queno l’hem acabat d’encertar, i n’és unaprova la situació que tenim ara mateix,en la qual Catalunya és menys lliure,menys igual i menys fraternal. Menyslliure, perquè tenim el 155 al damunt;menys igual, per les polítiques de reta-llades en polítiques socials dels últimsanys, i menys fraternal, perquè la tensiópolítica s’ha fet sentir molt.

L’ha vist directament, aquesta fracturasocial que comenta?A partir d’aquest estiu, he vist més cris-pació i més desqualificació envers el queno pensa igual que l’altre. Això no és boper a una societat com la nostra, que ésmolt complexa, diversa i plural, i en laqual fins ara s’havia conviscut bé, respec-tant aquesta pluralitat. Ara molta gents’ha acabat tancant en la seva raó, sensevoler reconèixer la raó de l’altre.

Com podem superar aquesta situació?Aquest és un conflicte real que s’ha desolucionar de manera política, no judi-cialment ni amb mesures repressives.Quan parlem de política, parlem de dià-leg, de negociació i d’acord. En aquesta

solució política, l’exercici del dret a deci-dir és fonamental. És a dir, la decisió po-lítica ha d’estar referendada per la ciu-tadania. El que passa és que cal recórrerun camí i cal mirar d’acordar què i comproposem a la ciutadania que voti. La si-tuació actual, amb un govern espanyolenquistat, no permet aquest procés aramateix. Per tant, hem de buscar un puntde trobada entre els que volen centralit-zar més i els que considerem que és ambl’exercici de més autogovern i millor au-togovern que podrem donar respostesconcretes als problemes.

I com establim un punt de trobada?Afortunadament, a l’Estat hi ha forcespolítiques que veuen que la solució avuino és recentralitzar, sinó definir el mo-del de competències autonòmiques per

redefinir l’autogovern. Aquí hem de ferveure que aquest model d’estat de les au-tonomies del 78 possiblement està supe-rar i que cal redefinir-lo.

Amb qui comptem per fer això?Cal comptar amb un conjunt de forcesdiverses i plurals, ja que no totes pensenel mateix i no totes estan en la mateixasituació per abordar aquests debatsavui. Possiblement, el primer repte quetindríem és poder superar un governdel PP a Espanya i tenir una força que,si més no, partís d’uns principis demo-cràtics ben assentats. El PP aquí té algu-nes mancances, diríem...

Com valora, en tot cas, la repressió poli-cial i judicial que hi ha ara mateix?Buscar solucions judicials i policials a pro-blemes polítics no ajuda a resoldre’ls, sinóque els enquista i els malmet. El que passaés que aquesta resposta repressiva no ésperquè sí, sinó que forma part d’una deri-va autoritària del govern espanyol que noés d’ara, que ve d’enrere i que ja es va veu-re quan es va aprovar la llei mordassa.Són unes tendències del govern del PP,però també es reprodueixen en partitsi governs d’altres països del món.

En quin costat hem de comptar Catalu-nya en Comú Podem si considerem queles eleccions són un nou plebiscit?Si les eleccions les intentem fer de noucom un plebiscit, correm el perill de tor-nar a generar frustració: la gent veu queallò en què diposita totes les seves espe-rances no s’acaba complint i alhora enels problemes quotidians no es veuencanvis. Hem de ser capaços de dotaraquestes eleccions d’un alt contingut depropostes de govern concretes i mate-rials amb relació als problemes de la ciu-tadania de Catalunya. Per resoldre, perexemple, els problemes de desigualtat ide pobresa que tenim actualment. ■

“Cal avançaralhora endrets socialsi nacionals”SINDICALISTA · Secretari general de CCOO deCatalunya del 2008 al 2017, dona suport a Catalunyaen Comú Podem en el lloc 80 de la llista de Barcelona

Joan Carles GallegoCandidats

JOSEP LOSADA

Calia canviar estratègies.No l’hem acabat d’encertar,i n’és una prova la situacióque tenim ara mateix,amb el 155 al damunt

❝

Podeu veure l’entrevista senceraavui a les 19 h i a les 21.30 h

a ‘L’illa de Robinson’

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 201724 | Nacional |

l líder de Syriza a l’Eurocam-bra, Dimitrios Papadimoulis,és un dels pocs alts càrrecseuropeus que han seguit de

prop el conflicte català des d’abansde l’1-O. El vicepresident grec delParlament Europeu va ser un delssignants el manifest del Pacte Na-cional pel Referèndum i és un fermdefensor de deixar que els catalansexpressin la seva voluntat políticai d’obrir un diàleg entre Madrid iBarcelona.

Com valora l’actitud del govern es-panyol davant les accions del movi-ment independentista català?La resposta del govern de Rajoy hasigut totalment desproporcionada iincorrecta, perquè els problemespolítics els han de resoldre els polí-tics, no els jutges o la policia. Nocrec que la violència i l’ús de la justí-cia siguin la manera de fer front aaquest problema en un estat demo-cràtic. L’actual crisi s’ha de solucio-nar amb democràcia i diàleg.

I l’actitud europea?La Comissió Europea i el Consellcritiquen la falta de respecte demo-cràtic i la violència quan passa aTurquia, però van evitar fer-hoquan això va passar a Catalunya. AlParlament Europeu la gran majoriava estar a favor del diàleg i de canvisen la relació entre Madrid i Barcelo-na, però desafortunadament la Co-missió i el Consell no van tenir unpaper com a mediadors democrà-tics per forçar un diàleg. Personal-ment, no estic a favor de la indepen-dència, sinó de trobar una solució. Ala UE hi ha 27 estats però més de 70nacions. Per tant, si volem una Eu-ropa democràtica hem de trobar lamanera de combinar les diferentsidentitats i nacions de tal maneraque totes les cultures, llengües i tra-dicions nacionals puguin ser reco-negudes i respectades.

El govern de JuntsxSí hauria d’ha-ver seguit una altra estratègia?Considero que els independentistescatalans van triar un camí sense te-nir un pla B i sense organitzar alian-ces internacionals, així que, en elmoment crucial, van fallar per la

ENatàlia SeguraBRUSSEL·LES

manca de suport internacional. Nodono suport a la idea de la indepen-dència, sinó a una major autono-mia. Ara bé, crec que és difícil con-fiar en un comportament més res-ponsable i democràtic del govern deMariano Rajoy.

A qui aprova en aquesta crisi?El plantejament més obert sobreaquesta qüestió a Catalunya l’hanfet d’Ada Colau, En Comú Podem iEsquerra Unida, i a Espanya, Pode-mos. No és la visió majoritària, peròper a mi és la més realista.

Què creu que poden suposar leseleccions del 21 de desembre?Ara que comença la campanya elec-toral a Catalunya, probablement elsresultats puguin obrir una nova fi-nestra d’oportunitat per iniciar

aquest diàleg.

De quina manera?Crec que és important que hi hagiinterlocutors a l’altra banda, a Es-panya. Dono suport al plantejamentde l’esquerra catalana i espanyolaque defensa un camí acordat perdiscutir la relació entre Catalunya il’Estat espanyol. Tanmateix, no es-tic segur que el govern de Rajoy vul-gui tenir un rol tan positiu. Estanutilitzant la bandera espanyola percobrir els seus escàndols de corrup-ció. Fent ús del seu poder polític, ju-rídic i de la violència per guanyarvots a la resta d’Espanya. Em va xo-car molt quan vaig veure partidarisde la dictadura franquista amb labandera espanyola fent la salutaciófeixista.

Si el dia 21 guanyen les forces inde-pendentistes però el govern espa-nyol manté l’article 155, quina hau-ria de ser la reacció de la UE?La gran majoria del Consell i de laComissió està en contra de la inde-pendència. Per tant, crec que ésmés o menys obligatori per a Cata-lunya crear aliances més fortes imés grans dins i fora, perquè, permi, és impossible aixecar la banderade la independència amb el 51%dels vots i sense cap tipus d’aliançainternacional. Com a polític grec deSyriza acumulo molta experiènciacom a resultat de l’aïllament polític,i una de les lliçons polítiques que heaprès és que no només cal la raó, si-nó també la força per crear aliancesi majories per avançar en els teusobjectius. Crec que aquest debats’hauria de fer a Catalunya enaquestes eleccions. ■

“La resposta de Rajoy haestat desproporcionada”RECOMANACIÓ · “Dono suport al plantejament de l’esquerra catalana i espanyolaque defensa un camí acordat per discutir la relació entre Catalunya i l’Estat”

Dimitrios PapadimoulisEurodiputats

ALBERT SALAMÉ

❝És impossible aixecarla bandera de laindependència amb el51% dels vots i sensesuport internacional

GrèciaCapital:Atenes

Albània

Malta

Itàlia

Turquia Turquia

Albània

Malta

Itàlia

AtenesAtenes

mar Egeu

mar Mediterrani

El president del ComitèEuropeu de les Regions(CdR), Karl-Heinz Lam-bertz, va advertir ahir quela crisi catalana és “un pro-blema espanyol que pot te-nir conseqüències per alconjunt d’Europa” per-què, va comparar, “quanuna extremitat fa mal, oestà malalta, pot tenir re-percussions en tot el cos”.Ho va dir en declaracionsal voltant de la Conferèn-cia sobre Subsidiarietatcelebrada a Viena i orga-nitzada pel mateix CdR.

Segons Lambertz, lacreació de nous estats dinsde la Unió Europea (UE)“no hauria de ser un objec-tiu central”, ja que creuque el que cal és “buscarequilibris i fer realitat con-ceptes de descentralitza-ció” per assolir compromi-sos “acceptables” per totesles parts. Per això va desit-jar que la situació “es nor-malitzi” després de leseleccions del 21-D: “No ne-cessitem una escalada, ne-cessitem distensió.”

El dirigent belga va con-siderar que, entre els mi-lions d’habitants de la UE“són molt pocs” els que as-piren a la independència:“Crec que és molt mínim elnombre dels qui s’aixe-

quen somiant que demàpassat es despertaran enun estat independent”.

Lambertz va lamentarque no hi hagi diàleg entreCatalunya i Espanya, “so-bretot des de l’Estatutd’Autonomia del 2006”, iva aconsellar al governcentral adoptar una posi-ció pragmàtica, de mane-ra que “si hi ha un conflicted’aquest tipus, almenysno calgui ni una acció poli-cial ni ficar cap ministre ala presó”. ■

a El president de l’organisme fa unacrida a dialogar per buscar “equilibris”i espera estabilitat després del 21-D

El Comitè deRegions temque el procésafecti Europa

RedaccióVIENA

Milers de persones es manifesten per la independència i lallibertat dels presos polítics l’11-N ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Lamento que des del’acord d’Estatut del2006 no hi hagi hagutmés diàleg entreCatalunya i Espanya”Karl-Heinz LambertzPRESIDENT DEL COMITÈ EUROPEU DELES REGIONS

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

22-1

1776

89®

El dèficit fiscal de Catalu-nya amb l’Estat va assoliruna xifra rècord el 2014de 16.570 milions d’euros.Així ho recull el càlcul delgovern català fet a partirdel mètode del flux mone-tari, és a dir, aquell quecomputa la despesa al ter-ritori on efectivament esfa, i que la Generalitatsempre ha considerat elmés real. Segons aquestesdades el dèficit fiscal cata-là va arribar al 8,4% delPIB aquell any. El governcatalà va publicar també

ahir les dades referents al2013, per al qual recull undèficit de 15.493 milionsd’euros, un 8% del PIB.

L’informe del governcatalà també assenyala elcàlcul del dèficit a partirdel mètode de càrrega-be-nefici. Aquest altre mèto-de computa la despesa alterritori on resideix el be-neficiari d’aquella inversiói per tant, per exemple, enel cas d’una actuació sobrel’aeroport del Prat de Bar-celona o el de Barajas a Ma-drid aquesta computaria atots els territoris perquèes considera que qualsevolciutadà pot fer-ne ús inde-

pendentment que visqui aCatalunya o Madrid. Se-gons aquest càlcul, el dèfi-cit fiscal català es va situaren els 11.590 milions d’eu-ros el 2014 (el 5,9% delPIB) i en els 11.477 mi-lions d’euros el 2013 (un5,9% també del PIB).

En qualsevol dels doscasos la xifra queda moltper sobre del càlcul que elMinisteri d’Hisenda va ferpúblic al setembre i ambreferència a l’exercici2014. Segons l’equip detreball de Cristóbal Mon-toro, liderat per l’econo-mista Ángel de la Fuente,el dèficit català es quedava

per sota dels 10.000 mi-lions d’euros, en concret elsituava en els 9.892 mi-lions d’euros, és a dir, el5,02% del PIB. Segonsaquest sistema de comp-tes públics territorialit-zats d’Hisenda, Catalunyaseria el segon territori mésperjudicat pel dèficit, peròsempre després de Madrid

(a qui comptabilitzava undèficit de 19.205 milionsd’euros).

Segons les dades publi-cades ahir pel Departa-ment d’Economia i segonsaquest càlcul fet a partirdel flux monetari, els in-gressos totals aportats perCatalunya els anys 2013 i2014 representen el 19% i

el 18,9% del total respecti-vament. Això vol dir quel’aportació catalana aug-menta respecte a les dar-reres dades publicades perla Generalitat, correspo-nents al 2012, un 0,6% iun 0,5%. En canvi, les des-peses rebudes per part del’Estat representen a Ca-talunya un 13,7% i un13,3%, és a dir, un 0,3% iun 0,7% menys que el2012 respectivament.

Si s’exclouen les opera-cions de la Seguretat So-cial, que són despeses nodiscrecionals, els diferen-cials entre els ingressosaportats i les despeses re-budes encara s’incremen-ten més.

En una anàlisi feta se-gons el flux monetari elsingressos suposarien el19% del total, encara en lí-nia amb el pes del PIB ca-talà sobre el conjunt delPIB estatal. En canvi, elpes percentual de la despe-sa feta a Catalunya cauriafins al 9,2% el 2013 i fins al8,3% el 2014, i el diferen-cial entre el que s’aporta al’Estat i el que es rep del’Estat se situaria al vol-tant dels 10 punts. ■

RedaccióBARCELONA

El dèficit fiscalcatalà arriba als16.570 milionsa Segons els càlculs de la Generalitat el 2014 es va marcarun rècord amb un impacte del 8,4% sobre el PIB

El dèficit fiscalmarca xifres rècordEl dèficit fiscalmarca xifres rècordResultats de la balança fiscal de Catalunya segons la Generalitat

MILIONS D'EUROS % SOBRE EL PIB

2014

FLUX MONETARI

16.570 -8,4%

2013 -15.493 -8%

2014

FLUX CÀRREGA-BENEFICI

-11.590 -5,9%

2013 -11.477 -5,9%

2014 -9.892 -5,02%

DARRER CÀLCUL FET PEL MINISTERI D'HISENDA CORRESPONENT AL 2014