Facultat d’Educació

Disseny, desenvolupament i innovació del Currículum (2501)Llicenciatura en Pedagogia (2n.cicle)

Curs: 2011-2012Tipus d’assignatura: TroncalDurada: 1r quadrimestre Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 (4 teòrics i 2 pràctics)Desdoblament de grups: noPrerequisits de l’assignatura: coneixements bàsics de Didàctica GeneralParticipació a Campus Extens: si. Palma Idioma en que s’imparteix l’assignatura: llengua catalana.

PROFESSOR: Pere Roca i Rodríguez

DIRECTORI:Despatx A-111 Edifici Guillem Cifre deColonyaTel.: 971 17 23 17Fax: 971 17 31 90e-mail: Moodle de l’assignatura

TUTORIES:dijous 21:00 a 22:00 i altres hores acordades.Tutories electròniques(mitjançant els e-mail indicats)

I. OBJECTIUS GENERALS

Crèdits teòrics.Es pretén que l’alumnat, en haver cursat els crèdits teòrics d’aquesta assignatura sigui capaç de:-Utilitzar la terminologia i els conceptes fonamentals el camp del disseny, desenvolupament i innovació del currículum com a orientació per a la posterior presa de decisions didàctiques en àmbits educatius formals i no formals.-Analitzar críticament la realitat escolar i la d’altres institucions educatives.-Gaudir dels coneixements i els recursos necessaris per poder dissenyar i desenvolupar intervencions educatives en el marc escolar i en altres àmbits educatius.-Reflexionar sobre la relació entre teoria i pràctica curricular, en un marc d’innovació i canvi, tot manifestant actituds obertes i creatives respecte de la innovació educativa.-Aplicar i saber utilitzar una metodologia de treball útil per tal de planificar, gestionar i avaluar processos de canvi educatiu.-Analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant sobre els eixos centrals de l’assignatura.

-Assolir hàbits d’auto formació que, de manera activa, crítica i creativa, fomentin la construcció del propi aprenentatge.-Avaluar críticament alguns dels documents treballats en el marc de l’assignatura i fer propostes de millora.

Crèdits pràctics.Es pretén que l’alumnat, en haver cursat els crèdits pràctics d’aquesta assignatura, sigui capaç de:-Analitzar, valorar críticament i assessorar projectes i pràctiques educatives. -Conèixer els trets més significatius de la planificació curricular del sistema educatiu. -Dominar destreses de desenvolupament curricular per a elaborar propostes i estratègies innovadores que s'adeqüin a un context determinat.-Desenvolupar actituds col·laboratives i de flexibilitat al canvi.-Integrar, en un aprenentatge rellevant, informacions de fora de l’aula sobre educació i currículum.

II. CONTINGUTSCrèdits teòrics.

-MÒDUL 1. FONAMENTACIÓ TEÒRICA: DIDÀCTICA I/O CURRÍCULUM .Tema 1. El currículum i la prescripció de l'ensenyança.Didàctica i Currículum: dues tradicions convergents?. L’ambigüitat del Currículum: la diversitat conceptual. Les corrents teòriques del currículum. Els dèficits nuclears de l’actual Currículum. Els principis bàsics d’un currículum innovador i democràtic. Algunes conclusions com a punt de partida.

Tema 2. Del disseny a la innovació curricular.Els moments de disseny, desenvolupament, avaluació i innovació del currículum. Les fases del desplegament curricular. Els models de desplegament i les seves implicacions. La institucionalització dels canvis en les centres escolars. El paper de la recerca.

-MÒDUL 2. EL DISSENY I EL DESPLEGAMENT CURRICULAR DE LA LOE .Tema 3. El disseny curricular de l'actual Llei Orgànica d’Educació.Els eixos bàsics del disseny curricular de l’Estat espanyol. Les competències bàsiques. La concepció constructivista del procés d’ensenyança i aprenentatge, la transversalitat, l’atenció a la diversitat, la interculturalitat. Els currículums de les Illes Balears.

Tema 4. De la sensibilització a la implementació de plans i projectes.Els plans i projectes curriculars i d’intervenció, les fases d’elaboració, revisió i avaluació. El paper dels diversos professionals implicats. Política curricular i autonomia en el disseny i desenvolupament curricular. Un model col·laboratiu de treball i formació.

-MÒDUL 3. LA INNOVACIÓ EDUCATIVA .Tema 5. Conceptualització de la innovació educativa.Conceptes d’innovació educativa. Conceptes de canvi, renovació i reforma educativa. Característiques i atributs de les innovacions educatives. Tipologies d’innovació educativa.

Tema 6. Les competències del professorat com a constructor del canvi educatiu:

2

-Competències professionals afavoridores del desig de saber, del desenvolupament afectiu, de l’autonomia moral, de l’educació multicultural i de la cooperació amb les famílies i l’entorn. -El treball col·laboratiu i cooperatiu del professorat innovador. El límit de les competències.

Tema 7. Estratègies d’innovació educativa.Estratègies i factors identificadors. Factors de bloqueig i antagonismes. La dialèctica com a mecanisme d’innovació. Estratègies d’innovació en: el desenvolupament professional dels docents, en la resolució de problemes, en la institució escolar i en la difusió i utilització del coneixement pedagògic.

-MÒDUL 4. ELS MATERIALS CURRICULARS .Tema 8. Els materials curriculars en el procés d’ensenyament i aprenentatge.Els materials curriculars. Tipus de materials curriculars. Materials curriculars en el desenvolupament curricular a l’Estat espanyol.

Tema 9. Elaboració i anàlisi de materials curriculars.Característiques dels materials curriculars. L’elaboració de materials curriculars. L’anàlisi de materials curriculars.

Crèdits pràctics.

Activitat pràctica tipus 1. Dinàmica de grup: anàlisi de la realitat educativa actual.

Activitat pràctica tipus 2. Treball en equips: estudi i anàlisi de l’estat de la qüestió en adequació i desenvolupament curricular a Centres Educatius.

Activitat pràctica tipus 3. Visualització d’un film. Treball -en grup i individual- posterior.

Activitat pràctica tipus 4. Anàlisi de textos i documentació.

III. METODOLOGIA I ACTIVITATSPer tal de facilitar aprenentatges i l’adquisició de competències, molt sovint es treballarà a partir de situacions de diàleg. Un diàleg suggerit per les anàlisis teòriques i les experiències pràctiques que es portin a l’aula, tant pel que fa a aportacions del professor, com pel que fa a les aportacions de l’alumnat o, fins i tot, aportacions de ponents externs.S’espera que aquest diàleg provoqui el plantejament d’interrogants des de la confrontació de les pròpies concepcions amb la nova informació, així com la recerca de noves respostes més coherents amb el plantejament de l’assignatura.

Els crèdits teòrics es treballaran a través de: - Les exposicions sobre els continguts del temari (per part del professor, per part de

l'alumnat i, si s’escau, per part d’altres persones vinculades o no al món de la docència).

3

- L’estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que s’aniran presentant al llarg del curs.

- La presentació de situacions de la pràctica docent (per part del professor i de l’alumnat) de forma indirecta (vídeos, narracions descriptives…) i la seva anàlisi en petit i gran grup.

- Les lectures obligatòries que es concretaran a principi del curs.- Les consultes d’una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar.

Els crèdits pràctics es treballaran a través de:

- Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. que s'aniran presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió, amb la coordinació del professor (en alguns casos es demanarà la lectura prèvia).

- La presentació de situacions de la pràctica docent i de diversos documents (per part del professor i de l’alumnat) de forma indirecta (vídeos, narracions descriptives…) i la seva anàlisi en petit i gran grup.

- Debats en petit i gran grup i posterior anàlisi dels temes tractats. - El treball en petit grup que es concretarà amb l’alumnat a l’inici de les classes.- El treball individual que igualment es concretarà a l’inici de les classes.- Projecció d’una pel·lícula i posterior debat dirigit.

En definitiva, les activitats corresponents als crèdits pràctics es centraran en les Activitats Pràctiques (AP, 1,2,3,4) que s’especifiquen en l’apartat anterior de continguts. Així mateix la realització de les AP requerirà el treball individual i en petit grup fora de l’aula per tal de preparar, en alguns casos, exposicions per a la resta de companys de classe.

Les lectures obligatòries seran: (a) documents (articles, apartats de llibres, breus informes) en relació a cada un dels temes i activitats pràctiques de l’assignatura i (b) els dos llibres que s’especifiquen així a l’apartat de bibliografia bàsica.

IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ

-L'avaluació de la dinàmica de les classes es farà conjuntament amb l'alumnat per tal de valorar la seva adequació i poder introduir els canvis oportuns, si així es considera.

-Pel que fa a l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, es tindrà en compte:

a) La nota obtinguda a l’examen, tant dels crèdits teòrics com dels pràctics (50% de la nota final). La metodologia d'avaluació es concretarà amb l'alumnat.

b) El grau de participació i la qualitat de les intervencions a classe, orals i escrites (20%), comentaris de textos o documents, per exemple. El professor concretarà amb l'alumnat les formes de participació. Com alternativa a la participació verbal a classe, es planteja l'elaboració d'un bloc de notes o carpeta d’aprenentatge. En aquest bloc de notes o “diari” s'escriurien les reflexions, experiències personals (acadèmiques o no)…, que

4

connecten amb els continguts que s’aniran treballant a l'assignatura. En definitiva, generar una eina que ens permeti establir relacions entre els continguts i cada persona. L’alumnat que realitzi el diari, haurà de fer una revisió conjunta amb el professor, cada 3 setmanes, com a mínim.

c) El treball en petit grup. Petita investigació en un centre educatiu i posterior exposició de les conclusions a l’aula. (15%).

d) El treball individual que s'especifiqui a principi de curs (15%).Per a l'aprovat és imprescindible superar l'examen i haver realitzat totes les activitats pràctiques.

V. OBSERVACIONS

Modalitat presencial o no presencialSi no es manifesta el contrari, se sobreentén que l’alumnat queda adscrit a la modalitat presencial. Tot i això, prèvia justificació, l’alumnat podrà optar per la modalitat no presencial als crèdits teòrics o pràctics o ambdós. Aquesta via excepcional requereix l’autorització del professor i una concreció explícita del pla de treball substitutiu de l’assistència a classe. En aquest cas l’alumnat disposarà de les hores de tutoria per tal de treballar amb el professor els continguts teòrics i pràctics i s’haurà de presentar a un examen específic dels crèdits pràctics el mateix dia i a la mateixa hora de l'examen de l’assignatura, d’acord amb el calendari oficial d’exàmens, a més de l’examen comú per als crèdits teòrics.Aquell alumnat que no pot assistir regularment a classe ho haurà de comunicar al professor en qualsevol de les hores de tutoria, en el termini màxim de tres setmanes després de la data de començament del curs i així poder accedir a la modalitat no presencial. En aquest cas, s’acordarà un pla personalitzat d’activitats pràctiques a desenvolupar, d’orientació general per a l’estudi dels continguts teòrics i de criteris d’avaluació adaptats als acords presos. Evidentment, els criteris d’avaluació mai no seran inferiors als exigits a la resta d’alumnat.

VI. BIBLIOGRAFIA BÀSICA. Lectures obligatòries (*)

Carbonell, J. (2001). La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid: Ediciones Morata. (*)Escudero, J.M. (Edit.) (1999). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Madrid: Síntesis.

García Fernández, M. D. (1998). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Madrid: Síntesis.

Medina, A., Rodríguez, J.L. y Sevillano, M.L. (Coord.) (2002). Diseño, desarrollo e innovación del currículo en las instituciones educativas. Madrid: Universitas S.A.

Parcerisa, A. (1996). Materiales curriculares. Cómo elaborarlos, seleccionarlos y usarlos. Barcelona: Graó. (*)Rivas, M. (2000). Innovación educativa. Teoría, procesos y estrategias. Madrid: Síntesis.

VII. BIBLIOGRAFIA GENERAL

5

(NOTA: també se consideren bibliografia els documents electrònics penjats al lloc web de l’assignatura al servidor Gradus – Moodle).

Ainscow, M. (2001). Desarrollo de Escuelas Inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.

Ainscow, M.; Hopkins, D.; Soutworth, G.; West, M. (2001). Hacia escuelas eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes. Madrid: Narcea.

Albericio Huerta, J.J. (1997). Las agrupaciones flexibles. Barcelona: Edebé

Aldámiz-Echevarría, M.M.; Alsinet, J.; Bassedas, E.; Giné, N.i altres (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó.

Alvarez Mendez. (1985). Didáctica, Currículo y Evaluación: Ensayo sobre cuestiones didácticas. Barcelona: Alamex .

Angulo, F.; Blanco, N. (Coords.) (1994). Teoría y desarrollo del currículum. Málaga: Aljibe.

Antunez, S. (1987). El Projecte Educatiu de Centre. Barcelona: Graó.

Antunez, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: ICE-Horsori.

Antunez, S.; Carmen, L. del; Imbernon, F.; Parceisa, A. (1991). Del Projecte Educatiu a la Programació d´aula. El què, el com i el quan dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona : Graó.

Antunez, S.; Gairin, J. (1988). Organització de centres. Experiències, propòsits i reflexions. Barcelona: Graó.

Area Moreira, M. (1991). Los profesores, los medios y el currículo. Barcelona: Sendai.

Arnaiz, P. (1987). Aprenentatge en grup a l'aula. Barcelona: Graó.

Ballesta, J.; Sancho, J.; Area, M. (1998). Los medios de comunicación en el currículum. Murcia: De. KR.

Barberà Gregori, E, (2000). Avaluació de l’ensenyament, avaluació de l’aprenentatge. Barcelona: Edebé

Barceló, F. (1997). Trozos de escuela. Donostia: Erein.

Barrio Arós, CH. (1998). La formación permanente y el grupo de trabajo en el desarrollo profesional del docente en secundaria. Barcelona: Oikos Tau.

Bartolomé, A.R. (1989). Nuevas tecnologías y enseñanza. Barcelona: Graó-ICE de la Universidad de Barcelona.

Baudrit, A. (2000). El tutor: procesos de tutela entre alumnos. Barcelona: Paidos.

Beltran, F. (1991). Política y reformas curriculares. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Bolívar, A. (1992). Los contenidos actiudinales en el Currículo de la Reforma. Problemas y propuestas. Madrid: Escuela Española.

Bolivar, A. (1993). División y secuenciación de los contenidos curriculares en la Reforma: razones y aspectos críticos, Revista de Ciencias de la Educación,Nº 156, 545-556.

Bolívar, A. (1995). La evaluación de valores y actitudes. Madrid: Anaya.

6

Bolívar, A. (1998). Cómo mejorar los centros educativos. Madrid: De. Síntesis

Bolívar, A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesa y realidades. Madrid: La Muralla.

Bolivar, A.; Fernandez Cruz, M. (1994). Un modelo/estrategia para evaluar y facilitar el proceso de cambio: El C.B.A.M., Bordon, 46(2), 133-144.

Bonals, J. (1996) El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

Brubacher, J.W. (2000). Cómo ser un docente reflexivo. La constucción de una cultura de la indagación en las ecuelas. Madrid: Gedisa.

Busquets, M.D. i altres (1993). Los temas transversales. Claves de la formación integral. Madrid: Santillana.

Buxarrais, M.R. i altres (1996). Ètica y escola: el tractament pedagògic de la diferència. Barcelona: Edicions 62.

Cabrerizo, J.; Rubio, Mª Julia.; Castillo, Santiago (2008). Programación por competencias. Formación y pràctica. Madrid:Ed. Pearson.

Calatayud, E.; Palanca, O. (1994). L’avaluació a l’educació primària.València: Galaxia-Octaedro.

Campiglio, A.; Rizzi, R. (1997). Cooperar en clase. Ideas e instrumentos para trabajar en el aula. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P.

Carmen, L. del; Zabalza, A. (1991). Guía para la elaboración, seguimiento y valoración de proyectos curriculares de centro. Madrid: Centro de Publicaciones del MEC.

Carmen, L. M. (1992). Elaboració del currículum escolar. Del dissenyo curricular a la programació d'aula. Barcelona: ICE-Graó

Carmen, L.M. (1993). La planificació de cicle i curs. Barcelona: ICE -Graó

Carr, W. (1993). Calidad de la enseñanza e investigación-acción. Sevilla: Diada.

Carr, W.; Kemmis, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza. La investigación-acción en la formación del profesorado. Barcelona: Martínez Roca.

Carrasco Aguado, M.L.; Ruiz Casas, M. (1996). La Reforma educativa está en marcha. ¿Y la tuya?. Madrid: La Muralla.

Cañas, A., Martín-Díaz, Mª J. i Nieta, J. (2007). Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. La competencia científica. Madrid: Alianza Editorial.

Colectivo Urdimbre (2000). Libros de texto y aprendizaje en la escuela. Sevilla: Díada Editora.

Coll, C. (1986). Marc curricular per a l'ensenyament obligatori. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Coll, C. ; Gimeno, J. ; Santos, M.A. ; Torres, J. (1988). El marco curricular en una escuela renovada. Madrid: Ed. Popular- MEC.

Coll, C. i altres (1993). El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó.

Coll, C.; Pozo, J.I.; Sarabia, B.; Valls, E. (1992). Los contenidos en la Reforma. Madrid: Santillana.

7

Colom, A.; Salinas, J.; Sureda, J. (1988). Tecnología y medios educativos. Madrid: Cincel Kapelusz.

Contreras, J. (1990). Enseñanza, curriculum y profesorado. Madrid: Akal.

Contreras, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata.

Cornbleth, C. (1990). Curriculum in context. London: The Falmer Press.

Coronel Llamas, J.M. (1996). La investigación sobre el liderazgo y procesos de cambio en centros educativos. Huelva: Servicio de publicaciones de la Universidad.

Cresas (1988). Partenaires de connaissance. Guide pour analyser en équipe les actions educatives. Paris: I.N.R.P.

Cubero, R. (1989). Como trabajar con las ideas de los alumnos. Sevilla: Diada.

Del Rincón Igea, B. (1998). El psicopedagoc en el centre de secundària. Suggeriments i propostes.Barcelona: Editorial Estel.

Dick,W.; Reiser, R.A. (1989). Planning Effective Instruction. Nueva-Jersey: Prentice-Hall.

D´Hainaut, L. (1985). Objetivos didácticos y programación. Análisis y construcción de currículums, programas de educación, objetivos operativos y situaciones didácticas. Barcelona: Oikos-Tau.

Edwards, D.; Mercer, N. (1988). El conocimiento compartido. El desarrollo de la comprensión en el aula. Barcelona: Paidós/ MEC.

Eggleston, J. (1980). Sociología del curriculum escolar. Buenos Aires: Troquel.

Eisner, E.W. (1987). Procesos cognitivos y curriculum. Una base para decidir lo que hay que enseñar. Barcelona: Martínez Roca.

Elliott, J. (1993). El cambio educativo desde la investigación-acción. Madrid: Morata.

Escamilla, A.; Lagares, AR.; García Fraile, JA.: (2006). La LOE,: perspectiva pedagógica e histórica. Barcelona: Graó.

Escamilla, A. (2009). Las compentencias en la programación de aula. Barcelona: Editorial Graó.

Escudero, J.M. (Coord.) (1997). Diseño y desarrollo del curriculum en la educación secundaria. Barcelona: ICE-Horsori.

Escudero, J.M.; Gonzalez, M.T. (1984). La renovación pedagógica: Algunos modelos teóricos y el papel del profesor. Madrid: Escuela Española.

Escudero, J.M.; Gonzalez, M.T. (1987). Innovación educativa: teorías y procesos de desarrollo. Barcelona: Humanitas.

Escudero, J.M.; Lopez. J. (Coord.) (1991). Los desafíos de las Reformas Escolares. Cambio educativo y formación para el cambio. Sevilla: Arquetipo Ediciones.

Espinosa, A. (1992). Orientaciones para la elaboración de proyectos curriculares. Madrid: Escuela Española.

Essomba, M.A. (Coord.) (1999). Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad étnica y cultural. Barcelona: Graó.

Fabra, M.L. (1992). El professorat i la Reforma. Barcelona: Barcanova.

8

Fenstermacher, G.D. (1994). The Knower and the Known: The Nature of Knowledge in Research on Teaching, en Darling-Hammond, L. (Ed.), Review of Research in Education, 20. Washington: AERA.

Fernandez Enguita, M. (1993). La profesión docente y la comunidad escolar: crónica de un desencuentro. Madrid: Morata.

Fernández González, J.; Elotergui Escartín, N.; Rodríguez García, J.F.; Moreno Jiménez, T. (1999). ¿Cómo hacer unidades didácticas innovadoras?. Sevilla: Díada Editora.

Fernandez, J. (1988). Recursos pedagógicos en el centro escolar. Madrid: Escuela Española.

Ferreres Pavía, V.; Molina, R. (1995). La preparación del profesor para el cambio en la institución educativa. Barcelona: PPU.

Gairin, J.; Vera, J.M.; Lapeña, A. (1991). El reglament de règim interior del centre educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.

Garcia Alvarez, J. (1993). La formación permanente del profesorado: más allá de la Reforma. Madrid: Escuela Española.

Garcia Ramos, J.M. (1988). Bases pedagógicas de la evaluación. Guía práctica para educadores. Madrid: Síntesis.

García, J.E. (1998). Hacia una teoría alternativa sobre los contenidos escolares. Sevilla: Díada.

Garcia, J.E.; Garcia, F.F. (1989). Aprender investigando. Sevilla: Diada Editora.

Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament (1998). Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.

Gervilla, A. Proyecto educativo de caracter curricular (Segunda Edición). Madrid: Magisterio Español.

Gimeno, J. (1982). La pedagogía por objetivos. Obsesión por la eficiencia. Madrid: Morata.

Gimeno, J. (1988). El curriculum: una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata.

Gimeno, J.; Perez, A. (1992). Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata.

Giroux, H. (1990). Los profesores como intelectuales. Barcelona: Paidós-MEC.

González Soto, A.P.; Medina Rivilla, A.; De la Torre, S. (1995). Didáctica general: Modelos y estrategias para la intervención social. Madrid: Universitas

González, M.T.; Nieto, J.M.; Romero, F.A. (1997). Estrategias para el trabajo cooperativo entre profesores. A N. Illán i A. García (Coords.) La diversidad y la diferencia en la educación secundaria obligatoria: Retos educativos para el siglo XXI. (141-160) Málaga: Aljibe.

Goñi Grandmontagne, A. (1992). La educación social: un reto para la escuela. Barcelona: Graó.

Goodson, I. F. (2000). El cambio en el currículum. Barcelona: Octaedro

Guarro Pallás, A. (2002). Currículum y democracia. Por un cambio de la cultura escolar. Barcelona: Octaedro.

9

Grundy, S. (1991). Producto o praxis del curriculum. Madrid: Morata.

Heimlich, J.E.; Pittelman, S.D. (1990). Los mapas semánticos. Estrategias de aplicación en el aula. Madrid: Visor-MEC.

Hernandez, F.; Sancho, J.M. (1993). Para enseñar no basta con saber la asignatura. Barcelona: Paidós.

Hernandez, F.; Ventura, M. (1992). La organización del curriculum por proyectos de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio. Barcelona: ICE-Graó.

House, E.(1994). Evaluación, ética y poder. Madrid: Morata.

Imbernón, F. (1994). La formación y desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Barcelona: Graó.

Imbernón, F. (Coord.) (1999). La educación en el siglo XXI. Los retos del futuro inmediato. Barcelona: Graó.

Izquierdo, C. (1996). La reunión de profesores. Participar, observar y analizar la comunicación en grupo. Barcelona: Paidos.

Joyce, B.; Weil, M. (1985). Modelos de enseñanza. Madrid: Anaya.

Kemmis, S. (1988). El curriculum: más allá de la teoría de la reproducción. Madrid: Morata.

Kirk, G. (1989). El curriculum básico. Barcelona: Paidós-MEC.

Lacasa, P. (1994). Aprender en la escuela, aprender en la calle. Madrid: Visor.

Lawton, D. (1983). Curriculum studies and curriculum planning. Londres: Routledge and Kogan Paul.

Lorenzo Delgado, M. (1994). El liderazgo educativo en los centros docentes. Madrid: La Muralla.

Louden, W. (1991). Understanding Teaching. Continuity and change in teachers' knowledge. New York: Teachers College, Columbia University.

Lucini, F.G. (1994). Temas transversales y educación en valores. Madrid: Anaya.

Lundgren, U.P. (1992). Teoría del curriculum y escolarización. Madrid: Morata.

Luque Lozano, A.; Molina Bernáldez, A.; Navarro Hidalgo, J.J. (2000). Educar la tolerancia (Una propuesta de trabajo). Sevilla: Díada Editora.

Marcelo Garcia, C. (1989). Introducción a la formación del profesorado. Teorías y métodos. Sevilla: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Sevilla.

Marcelo Garcia, C. (1997). La naturaleza de los procesos de cambio. A C. Marcelo i J. López (Coord.) Asesoramiento curricular y organizativo en educación (9-39). Barcelona: Editorial Ariel.

Marcelo, C.; López, J. (Coords.) (1997). Asesoramiento curricular y organizativo en educación. Barcelona: Ariel.

Marchesi, A. (2000). Controversias en la educación española. Madrid. Alianza.

Marchesi, A. (2007). Sobre el bienestar de los docentes. Competencias, emociones y valores. Madrid: Alianza Editorial.

10

Marina, José A. i Bernabeu, R. (2007). Competencia social y ciudadana. Madrid: Alianza Editorial.

Martin, E. i Mauri T. (Coords.). (1996). La atención a la diversidad en la educación secundaria. Barcelona: ICE-Horsori.

Martín, E. i Moreno, A. (2007). Competencia para aprender a aprender. Madrid: Alianza Editorial.

Martín García, X. i Puig Rovira, Josep Mª (2007). Les set competències bàsiques per educar en valors. Barcelona: edit. Graó.

Mauri, T. (Coord.) (1996). Disseny, desenvolupament i innovació del currículum. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Mauri, T.; Sole, I.; del Carmen, L. Zabala, A. (1990). El curriculum en el centro educativo. Barcelona: ICE- Horsori.

Mauri, T.; Valls, E.; Gomez, I. (1992). Els continguts escolars. El tractament en el currículum. Barcelona: Graó.

Mc Kenna, B. i altres (1998). Guía profesional para la mejora de los sistemas de evaluación del profesorado. Bilbao: Ediciones Mensajero.

McCormick, R.; James, M. (1996). Evaluación del curriculum en los centros escolares. Madrid: Morata.

Medina Rivilla, A.; Villar Angula, L.M. (1995). Evaluación de Programas Educativos, Centros y Profesores. Madrid: Universitas.

Milburn, G.; Goodson, I.F.; Clark, R. (1989). Re-Interpreting Curriculum Research: Images & Arguments. London: The Falmer Press- The Althouse Press.

Monereo Font, C.; Castelló Badia, M. (2000). Les estratègies d’aprenentatge. Com incorporar-les a la pràctica educativa. Barcelona: Edebé.

Morissete, D.; Gingras, M. (1989). Enseigner des attitudes? Planifier, intervenir, évaluer. Bruselas: De Boeck.

Nieto, J.M. (1993). El Plan Anual de Centro y la Memoria del Curso en el Marco del nuevo currículo. Madrid: Escuela Española.

Novak, J.D.; Gowin, D.B. (1988). Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martínez Roca. (Interesante, en relación al tema de las jerarquías y los mapas conceptuales).

OCDE (1986). Examen de la política educativa española por la OCDE. Madrid: Servicio de Publicaciones del MEC.

Ontoria, A. i altres (1992). Mapas conceptuales. Una técnica para aprender. Madrid: Narcea.

Pérez Esteve, P. i Zayas, F. Competencia en comunicación lingüística. Madrid: Alianza Editorial.

Perez Juste, R.; García Ramos, J.M. (1989). Diagnóstico, evaluación y toma de decisiones. Madrid: Cincel.

Perez Juste, R.; Martinez Aragón, L. (1989). Evaluación de centros y realidad educativa. Madrid: Cincel.

11

Pollard, A.; Tann, S. (1989). Reflective teaching in the primary school. A handbook for the Classroom. London: Cassell.

Popkewitz, Th. S. (1994). Sociología política de las reformas educativas. Madrid: Morata-Fundación Paidea.

Porlan, R.; Rivero, A. (1998). El conocimiento de los profesores. Una propuesta formativa en el área de ciencias. Sevilla: Díada.

Puig Rovira, Josep Mª i Martín García, X. (2007). Competencia en autonomía e iniciativa personal. Madrid: Alianza Editorial.

Puigdellivol, I. (1992). Programació d'aula i adequació curricular. El tractament de la diversitat. Barcelona: Graó.

Reina, J.J.; Aliende, E.; Rodriguez A. (1993). Proyecto Curricular: estrategias para superar sus dificultades. Madrid: Escuela Española.

Reynolds, D. i altres (1997). Las escuelas eficaces. Claves para mejorar la enseñanza. Madrid: Santillana.

Rogoff, B. (1993). Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el contexto social. Barcelona: Paidos.

Roman Perez, M.; Diez Lopez, E. (1989) . Un modelo de diseño curricular de aula en el marco de la reforma. Navarra: Itaka.

Romiszowski, A. (1988). The selection and use of Instructional Media. Londres: Kogan-Page.

Rosales Pérez, C. (1992). Posibilidades de cambio en la enseñanza (Perspectiva del profesor). Madrid: Cincel.

Rosales, C. (1984). Criterios para una evaluación formativa. (Segunda Edición). Madrid: Narcea.

Rosales, C. (1990). Evaluar es reflexionar sobre la enseñanza. Madrid: Narcea.

Rozada, J.; Cascante, C.; Arrieta, J. (1989). Desarrollo curricular y formación del profesorado. Gijón: Cyan.

Rudduck, J. (1991). Innovation and change. Philadelphia: Open University Press.

Rue, J. (1990). El projecte de gestió del centre educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d´Ensenyament.

Rue, J. (Coord.) (1992). Investigar para innovar en educación. Barcelona: ICE de la UAB.

Ruiz Ruiz, J.M. (1996). Teoría del curriculum: diseño y desarrollo curricular.Madrid: Editorial Universitas.

Sabiron, F. (1990). Evaluación de centros docentes. Zaragoza: Central de ediciones.

Sancho, J. (1990). Los profesores y el curriculum. Barcelona: Horsori-ICE de la Universidad de Barcelona.

Santos Guerra, M.A. (1989). Cadenas y Sueños: el contexto organizativo de la innovación escolar. Málaga: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga.

Santos Guerra, M.A. (1990). Hacer visible lo cotidiano. Teoría y práctica de la evaluación cualitativa en los centros escolares. Madrid: Akal.

12

Santos Guerra, M.A. (1993). La evaluación: un proceso de diálogo, comprensión y mejora. Malaga: Aljibe.

Schön, D. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la formación y el aprendizaje en las profesiones. Madrid: Paidós MEC. (Edició original 1987).

Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Como piensan los profesionales cuando actúan. Madrid: Paidós. (Edició original 1983).

Schubert, W. (1986). Curriculum. Perspective, Paradigm and Posibility. Nueva York: MacMillan.

Short, E.C. (1982). Curriculum development and organization. En H.E. Mitzel (Dir.), Encyclopedia of Educational Research, (pp. 405-412). Londres: The Free Press.

Simons, H. (1999). Evaluación democrática de instituciones escolares. Madrid: Morata.

Smyth, J. (Ed.) (1987). Educating Teachers. Changing the Nature of Pedagogical Knowledge. London: The Falmer Press.

Stenhouse, L. (1997). Cultura y Educación. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P.

Stufflebeam, D.L. i Shinkfield, A.J. (1987). Evaluación sistemática: Guía teórica y práctica. Madrid: Paidós-MEC.

Tann, C.S. (1990). Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela infantil. Madrid: Morata-MEC.

Tarabini, A. i altres (2008). La gestió de la diversitat al sistema educatiu de les Illes Balears. Conclusions i propostes. Palma: Lleonard Muntaner, editor i fundació Gadeso.

UNESCO (1995). Afrontar exittosamente los cambios. A Unesco, Las necesidades educativas especiales. Conjunto de materiales para la formación de profesores (115-125) París: UNESCO.

Ventura Limosner, M. (1992). Actitudes, valores y normas en el currículo escolar. Madrid: Escuela Española.

Vidorreta, C.; Igualada, A. (Dir.) (1986). Organización de los Recursos en los centros escolares. Cuenca: Dirección Provincial de Educación.

Vilarrubies, P. (1998). L’autoavaluació del projecte curricular de centre. Barcelona: Graó.

Villar Angulo, L.M. (Coord.) (1992). Desarrollo profesional centrado en la escuela. Granada: servicio de Publicaciones de la Universidad de Granada.

Vivancos, J. (2007) Tratamiento de la información y competencia digital. Madrid: Alianza Editorial.

Whithaker, P. (1998). Cómo gestionar el cambio en contextos educativos. Madrid: Narcea.

Wilson, J.D. (1992). Cómo valorar la calidad de la enseñanza. Barcelona: Paidós-MEC.

Woods, P. (1997). Experiencias críticas en la enseñanza y el aprendizaje. Barcelona: Paidós.

Young, R. (1993). Teoría crítica de la educación y discurso en el aula. Barcelona: Paidós-MEC.

Yus Ramos, R. (1997). Hacia una educación global desde la transversalidad. Madrid: Anaya.

13

Zabala, A., Arnau, L (2007). 11 ideas clave. Cómo aprender y ensenyar competencias. Barcelona: Graó.

Zabalza, M. (1987). Diseño y desarrollo curricular. Madrid: Narcea.

14