ovellots de canovelles. marzo11
DESCRIPTION
revista de senderismoTRANSCRIPT
El valle de Nuria es un
valle pirenaico situado en
el término municipal de
Queralbs (Gerona).
Situado a 2000 metros
sobre el nivel del mar, este
valle es accesible por
medio de un ferrocarril de
cremallera o siguiendo
algunos de los caminos de
montaña que llegan a Nu-
ria.
En el valle se encuentra
ubicado el santuario de la
virgen de Nuria en el que
se redactó en 1931 el pri-
mer Estatuto de Cataluña.
Según la tradición San
Gil llegó al valle alrededor
del año 700, este santo de
origen ateniense residió en
el valle durante 4 años.
Siempre según la leyenda
el santo talló una imagen
de la Virgen que luego
escondió en una cueva al
verse obligado a huir del
valle cuando los árabes
invadieron la península
Ibérica. Junto a la Virgen
dejó escondidas la olla que
utilizaba para hacer la
comida, la cruz que pre-
sidía sus rezos y la campa-
na con la que llamaba a
los pastores para que vi-
nieran a comer.
En 1702, un peregrino
procedente de Dalmacia y
llamado Amadeo, llegó al
valle buscando la imagen
de la Virgen según una
revelación divina. Cons-
truyó una pequeña capilla
a la que acudían los pere-
grinos. En 1709
encontró la ima-
gen, la olla, la
cruz y la campana
y los traslado a la
capilla.
Hasta nuestros
días ha llegado
una curiosa tradi-
ción, las mujeres
que desean tener hijos
colocan su cabeza bajo la
campana de san Gil y
hacen tocar la campana,
cada repique representa un
hijo con el que se espera
que la Virgen los bendiga.
Los pastores consideraban
a la Virgen de Nuria pa-
trona de la fertilidad, des-
de 1983 también es la
patrona de los esquiadores
catalanes.
La coronación canónica de
la Virgen se realizó en
1965 y su festividad se
celebra el 8 de Septiembre
El valle de Nuria
Salida de Primavera: Queralbs—Nuria
Esta próxima primavera se
programa la salida Que-
ralbs - Valle de Nuria.
Itinerario
9:00: Pabellón del Taga-
manent. Canovelles.
10:30: Llegada a la esta-
ción de Ribes de Fresser.
Cogeremos el cremallera
para ascender al Valle de
Nuria.
11:00: Valle de Nuria.
Podremos disfrutar de los
paisajes y las actividades
que el valle ofrece.
13:00 Comida, quien no
quiera llevarse comida, el
valle dispone de cafetería
y restaurante.
14:30. Descenso a pie de
Nuria a Queralbs. Aproxi-
madamente 3 horas por
caminos bien marcados y
alguna ascensión poco
pronunciada.
17:30. Final salida
Pie de imagen o gráfico.
Ov
ell
ots
de
Ca
no
ve
lle
s
Revista mensual
Marzo 2011
El valle de Núria 1
Salida de primavera: Queralbs- 1
Camino de Ronda cap. 1 2
Límite vertical 2
A por su undécimo 8000 2
¿Sabias que? Volcanes 3
Cau de bruixes a Centelles 3
Contenido:
Montserrat 3
Sant Miquel del Fai 4
Galeria d’imatges 5
¿Sabias que?: Curiosidades 5
Artículo interior 6
Contenido:
Dos jóvenes hermanos en una aventura
en las montañas del Himalaya,
un rescate desesperado, mucho
frio y una de las escenas más
vertiginosamente espectaculares
de los últimos años, para un film
entretenido y de gran fuerza
visual, en la que, lo de menos es
su previsible final.
Pablo Kurt: FILMAFFINITY
Entretenida aunque convencional pelí-
cula de montañeros, re-
pleta de acción, aventuras
y mucho peligro.
Peter Garret es un joven fotógrafo de-
portivo atormentado por el sacrificio de
la vida de su padre en una escalada para
salvar su vida y la de su hermana Annie.
Ahora Annie es una experta escaladora
integrante de una expedición para as-
cender el K2, pero un error de previsión
meteorológica provoca un grave inci-
dente en el que se ve implicada. Peter
decide arriesgar su vida junto con otros
voluntarios para rescatarla.
Camino de Ronda es el nombre
por el que era conocido el trayec-
to que discurría por la abrupta
Costa Brava y que era utilizado
por la Guardia Civil para contro-
lar la frontera marítima española
y evitar el contrabando. Hoy en
día se le conoce también como
un atractivo paseo a través del
cual podemos desplazarnos por la
costa brava y sus respectivas pla-
yas. En los últimos años, se han
ido haciendo reformas gracias a las
que han hecho del paseo una ruta
turística.
Sus orígenes se sitúan en el siglo XIX
cuando se habilitó un pequeño sende-
ro a través de los acantilados y costas
de la costa de Cataluña para controlar
las poblaciones de la costa. En el siglo
XX, especialmente en la postguerra,
adquirió una importancia capital al
servir básicamente de control del es-
traperlo, actividad en auge debido a la
pésima situación de España tras la
Guerra Civil española. Sin embargo,
la gran corrupción imperante de la
época impidieron que se cerrase del
todo esta vía, ayudando, a pesar
del elevado precio de los produc-
tos y el enriquecimiento de unos
pocos, a paliar levemente la pési-
ma situación de los años 40 y 50,
en los que había una elevada
carestía de alimentos, herramien-
tas y otros productos básicos.
Con el desarrollo económico de
España, el camino de ronda dejó
de ser importante, perdiendo su
utilidad con el ingreso de España
en la Unión Europea y el consiguiente
Mercado común y desaparición de las
fronteras.
En capítulos sucesivos ampliaremos la
información de las 31 etapas en las que
se ha dividido este gran recorrido,
Página 2
Límite vertical
Camino de Ronda: de Llançà a Tossa de Mar (capítol 1)
A por su undécimo 8000… a los 72 años
OV ELLOTS DE CA NOVE LLES
Camino de Ronda. Tramo de Palamós a Sant Antoni de Calonge
Carlos Soria parece poseer el
elixir de la eterna juventud, a pun-
to de cumplir los 72 años, se está
preparando para coronar su undé-
cimo 8000: el Lhoste.
Su reto es completar las catorce
montañas más altas del mundo y
va por buen camino, lleva 10 y
seis de ellas las ha coronado tras
cumplir los 65 años.
R EVIS T A ME NS UA L
El mercat màgic situat al mig del po-
ble , entre carrers ambientats a l’-
entorn del passeig modernista, envol-
tat de magia i de bruixes.
Es poden adquirir tot tipus de produc-
tes relacionats amb l’esoterisme: pro-
ductes naturals, objectes artesanals,
tècniques de salut alternatives, magia,
astrología, amulets...
El cau de bruixes de Centelles neix a
partir de la dita popular: “De Cente-
lles, bruixes totes elles”.
El visitant pot gaudir d’un programa
lúdic i cultural entorn a la tradició de
bruixes i a l’esoterisme amb especta-
cles al carrer, un mercat esotèric, con-
ferencies, carrers temàtics, comtes,
begudes esotèriques...
El parque Natural de la Zona volcánica
de Olot (La Garrotxa) es el mejor con-
junto volcánico de la Península y uno
de los más sobresalientes del continente
europeo: un grupo de treinta conos
volcánicos, colados de lavas y columnas
basálticas cubierto por un paisaje vege-
tal de gran diversidad.
En el vulcanismo de la Garrotxa
pueden distinguirse varias etapas,
con antigüedades comprendidas
entre los 10000 y los 700000 años.
Se trata pues, de un vulcanismo
inactivo, aunque no propiamente
extinguido.
Los conos volcánicos estrombolia-
nos presentan una gran variedad
morfológica, los hay con cráter
central (Montsacopa) con cráteres
laterales (Garrinada y Santa Marga-
rida), constituidos por piroclastos uni-
formes y de pequeño tamaño (Croscat) o
piroclastos heterométricos.
Los volcanes de tipo estrombolianos son
caracterizados por erupciones explosi-
vas separadas por periodos de calma de
extensión variable. Su nombre proviene
del volcán Stromboli, situado en las
islas Eolias, un pequeño archipiélago
cercano a la isla de Sicilia.
El massís de Montserrat, situat a la dreta
del riu Llobregat, és un dels conjunts
més enlairats i abruptes de la serralada
prelitoral catalana. El monestir està
situat a 725 m d'altitud per sobre del
nivell del mar, i Sant Jeroni a 1236 m és
el cim més alt.
Fou declarat parc natural l’any 1987.
Amb aquesta disposició es pretén prote-
gir un massís únic al món per les seves
característiques geològiques.
Página 3
Cau de bruixes a Centelles
¿Sabias que?
Montserrat
Volcán de Santa Margarita y la ermita del mismo nombre
ques, o descobrir els espectaculars salts d'aigua del Tenes i
del Rossinyol, que s'obren camí entre la vegetació per saltar
de forma espectacular, quan duen prou aigua, la cinglera al
mig de la qual es troba el monestir
A principis del segle XIV la comunitat es fixà, en un prior,
dos monjos i dos beneficiats, però amb el temps anà deca-
ient, fins que quedà amb un o dos monjos, tan sols, i un
capellà encarregat de la parròquia annexa. Aquesta parrò-
quia, de primer era a la propera església de Sant Martí del
Fai, però es traslladà a l'església del monestir, més ben pre-
parada. Malgrat la decadència que sofria, es féu en aquell
moment la gran casa prioral, ja que la decadència era de la
comunitat, no de les seves rendes. El 1567 el monestir fou
secularitzat i les seves rendes donades a l'ardiaca menor de
la catedral de Girona; foren aquesta ardiaques qui en tingue-
ren la possessió, i foren ells qui feren les darrers obres im-
portants: el pont sobre el Rossinyol i l'escala d'accés al mo-
nestir que forada la roca (feta el 1592, segons la inscripció
que hi consta). Eren ells qui feien de prior, i nomenaven el
sacerdot que tenia cura de la parròquia.
El 1832 fou abolit el priorat, i el 1835 va ser espoliat i ve-
nut. D'aquesta manera va passar a mans particulars, que a la
segona meitat del segle XX i primers anys del XXI conver-
tiren el lloc en un destí turístic important. L'explotació co-
mercial del lloc no ha estat prou curosa, i alguns elements
antics han estat destruïts sense cap mena de criteri ni plani-
ficació.
Destaca en el conjunt arquitectònic la Casa Prioral, l'esglé-
sia romànica de Sant Miquel, l'única que es conserva sence-
ra a tot Catalunya construïda íntegrament dins una bauma, i
l’ermita romànica de Sant Martí, del segle IX, que ha estat
rehabilitada recentment i s'hi han reproduït les pintures gòti-
ques originals.
En aquest entorn natural es pot gaudir també de paratges
inoblidables, com les belles coves de Sant Miquel i les Tos-
Sant Miquel del Fai és un lloc privilegiat on gaudir del nos-
tre patrimoni natural i arquitectònic, un lloc creat al llarg
del temps per poder gaudir-ho avui.
Sant Miquel del Fai és un temple erigit sobre un cingle en el
segle XV a partir d’una església anterior. Representa un bell
exemple del gòtic català. Es troba situat al capdamunt de la
Vall de Sant Miquel, dins del paratge natural dels Cingles del
Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells i a l’àmbit del
poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental.
El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte
habitat per una comunitat de monjos benedictins des del
segle X fins al segle XVI. Va ser fundat per Gombau de
Besora, senyor feudatari del Castell de Montbui, després de
comprar l'11 de juny del 997 la cova on es venera sant Mi-
quel Arcàngel (speleam suam, cum venerandis titulis que
infra sunt, quod est sanctum Michaelem Archangelum. El
1006 ja funcionava el monestir com a tal, aprofitant com a
església la primitiva de Sant Miquel.
Començà essent un monestir independent, però el 1042 es
vinculà a Sant Víctor de Marsella. Al llarg de la història
rebé nombroses i importants dotacions, entre les quals Sant
Vicenç de Riells el 1043 i Sant Julià de Lliçà d'Amunt el
1148, a més de moltes rendes diverses.
Recorregut a Sant miquel del Fai
Página 4
Sant Miquel del Fai
OV ELLOTS DE CA NOVE LLES
V O LU ME N 1 , Nº 1
¿Cuál es la roca más cara del mundo?
En principio y ante esta pregunta todo el
mundo responde que el oro (aunque no
sea una roca sino un mineral). Pero en
este caso habrían acertado la pregunta.
La roca de oro en la región birmana de
Mon, es un lugar de peregrinación bu-
dista. Realmente es una roca de granito
donde los fieles han ido pegando finas
láminas de oro, lo más curioso es la
inestabilidad de la roca.
¿Sabias que la montaña más alta del
mundo no se encuentra sobre la super-
ficie de los continentes?
La montaña más alta de la tierra es el
monte Everest con sus 8484 metros
sobre el nivel del mar, pero hay un
volcán llamado Mauna Kea, en Hawai
que mide 10203 metros desde su base
hasta la cima, aunque solo 4213 me-
tros emergen del mar.
Página 5
Galeria fotogràfica
¿Sabias que?
Ovellots de Canovelles/facebook
¿Quieres formar parte de un grupo de amigos a los que nos gusta disfru-
tar en familia de múltiples actividades?. No lo dudes más, Ovellots de
Canovelles es tu sitio.
Excursiones a la montaña, caminar entre ríos, bordear volcanes, conocer
lugares de gran interés y lo más importante, hacer muchos amigos. La
única condición es que has de venir acompañado de los padres.
Las actividades se realizan los Domingos, nuestros desplazamientos se
realizan en coches particulares y las salidas son gratuitas, aunque si hay
que pagar algo siempre buscamos el precio más económico.
Las actividades las notificamos vía meil o facebook, por lo que si quieres
apuntarte a ellas solo deberás confirmar la asistencia y presentarte a la
hora dispuesta en el Pabellón del Tagamanent.
OVELLOTS D E CANOVELLES
són les mateixes que qualsevol grup
excursionista, llavors, què tenim d’esp-
ecial?.
La diferència és l’objectiu, però no l’o-
bjectiu més obvi, que no és un altre que
gaudir de la natura, fomentar l’esport de
muntanya i el lleure, sinó la finalitat del
projecte. Us ho explicaré d’una altre
manera.
Som una família normal, els pares treba-
A finals de Setembre de l’any 2009 un
grupet d’amics de Canovelles vam sortir
a la muntanya, volíem grimpar el Puig-
mal. Era una sortida que feia mesos que
ens ballava pel cap. Vam començar a
pujar de bon matí en silenci, gaudint del
paisatge i del fred a la cara. Cap al mig-
dia ens atrobaven al Puig del d’Òrria
esmorzant quan va sorgir l’idea: i si fem
un grup de muntanya pels nens? I si
aprofitem i també engresquem als seus
pares?. Cadascú de nosaltres té un fill
a les diferents escoles del municipi i
tots coneixem gent que treballa a les
AMPA d’aquestes, i si també els en-
gresquem a ells?.
Aquesta associació podria ser una
qualsevol, de formacions o entitats que
es dediquin al lleure i a l’oci n’hi ha
moltes, però que fa que els Ovellots de
Canovelles sigui diferent a les altres?.
Si mirem l’organigrama o la disposició
de l’entitat és exactament igual que la
resta, si et fixes en les nostres activitats
llem, les mares treballem i els nens van
a escola. Normalment quan arriba la nit
(i no sempre és així) ens reunim a taula
per sopar junts, però aquest sopar no és
res més que el moment del dia en el
qual els membres d’una família mengen
junts. Ningú parla, tots estem cansats.
Arriba el cap de setmana i continuem
cansats, no ens adonem que hi ha vida
més enllà de la feina i l’escola.
Aquesta és la gran finalitat dels
Ovellots de Canovelles; gaudir i
passar-s’ho be tots plegats apro-
fitant tot allò que ens dona la
nostra comarca. Fem el que si-
gui, però fem-ho junts.
Ha nascut l’ Ovellots de Canovelles
Contáctanos