Reportatge Els nous «tresors» Creen a l’Estartit un joc de recerca submarina PÀGI NES 2 i 3 Entrevista Josep Anguera «Lesman comunitats de municipis són el futur» PÀ GINA 6 Entrevista Eugènia Bieto «La tolerància al fracàs és fonamental» PÀ GINES 8 i 9

Plaça Salvador Espriu, 5GIRONA

PORTA’NS AQUEST ANUNCI I ET FAREM UN 2X1 EN COMPRAR ELS TEUS PROGRESSIUS

Amb la garantia d’

DESCOBREIX L’ÚLTIMA NOVETAT DEL MERCAT EN PROGRESSIUS:

ÉS SALUT PER ALS TEUS ULLS:

SÓN LENTS PROGRESSIVES AMB GARANTIA D’AUTENTICITAT

Un 40% més de camp visual lateral.Fins a un 62% més primes.Les úniques que protegeixen dels infrarojos.

Dom

inic

alDiumenge 19de juny de 2011

Diari de Girona ReportatgeOrquídies de casaA les comarquesgironines hi hadesenes d’espèciesd’aquestes florsexòtiques, i personesque es dediquen aintentar trobar-ne.PÀGINA 7

Gran luxe en sis cilindres: La nova K 1600 de BMW presenta una gran dotació tecnològica. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

La història que relata L’illa del tresor portaels seus lectors a un món d’aventures fic-tici i desprèn la il·lusió perquè algun dia

el lector pugui fer la recerca del seu. Una fan-tasia que des de ja és activa gràcies a la inicia-tiva d’una empresa de l’Estartit, Swimmers, queha ideat l’experiència que cadascú pugui par-ticipar en la recerca del tresor que, en tot cas,no té el valor econòmic del que tenia en el lli-bre de Robert Louis Stevenson, però sí que hiaporta el sentit de la competitivitat del joc i lasatisfacció de trobar-los. Una fantasia activa quees pot practicar en diferents punts del litoral gi-roní, de la resta de la Península Ibèrica i que,en pocs mesos de vida, ja ha traspassat fronte-res i ha arribat a les costes d’Itàlia i d’Egipte.

La idea, ha explicat la seva creadora PatriciaGonzález i fundadora de Swimmers, va gestar-se l’any passat arran de la seva gran afició algeocatching i la voluntat d’unir-lo al mar. I quees va concloure amb els seus estudis en novestecnologies i xarxes socials. La iniciativa s’haposat en marxa aquest passat mes de març, i téuna connexió inherent a la xarxa d’Internet. Laswimmers experience, com l’han batejat, con-sisteix en fer els mateixos passos que seguiriaqualsevol pirata en la recerca d’un tresor: un

mapa i les ganes de recerca i de trobar.L’activitat neix, lògicament, en amagar un tre-

sor a sota de l’aigua. En aquest cas, l’actual,aquests «tresors» són unes figuretes de fang (en-tre d’altres, estrelles de mar, cavalls de mar, pei-xos) que es col·loquen dins d’unes petites àm-fores, també de fang, que a la vegada s’ama-guen al mar (tant les àmfores com les figureteses poden adquirir a través del web de la ini-ciativa: www.swimmersexperience.com). Ales-hores entren en servei les noves tecnologiesper realitzar el que avui en dia seria el mapadel tresor: la persona que ha amagat l’àmfora ila figureta, a través de la pàgina web de Swim-mers en la qual s’ha registrat, ha d’emplenar lafulla de ruta perquè «els buscadors de fortuna»ho trobin; així, es pot indicar les coordenadesd’on es troba, donar pistes, penjar fotografies ivídeos, etcètera perquè sigui localitzable. Uncop descoberta l’àmfora, s’ha d’agafar la figu-reta que hi ha i dipositar-n’hi una altra que eldescobridor porta a sobre amb la voluntat decrear una comunitat que formi part d’aquest joctan senzill com entretingut.

Aquesta fulla de ruta es troba al web i cadas -cun dels swims (les figuretes) amagats es trobaindicat en un mapa. Clicant sobre el punt, l’ex-

2 DominicalDiumenge 19de juny de 2011

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: XAVIER BÉJAR (UN EXEMPLARD’ORQUIS LAXIFLOR –ORCHIS LAXIFLORA–,UNA ORQUÍDIA DE PRATS MOLT HUMITS,ESTRANYA A LA GARROTXA)

19 de juny de 2011

4 i 5 Gironins al mónL’Europa emergent Jordi Cos, nascut a Ripoll fa 44anys, en fa quatre que resideixa Bucarest, on és l’únic soci noromanès d’un grup d’empreses.

6 EntrevistaJosep AngueraProfessor d’Economia Aplicadaa la UdG i especialista enpolítica municipal, defensa lesmancomunitats de poblacions.

8 i 9 EntrevistaEugènia BietoLa directora d’ESADE consideraque «la cultura que castigael fracàs només aconsegueixque la gent no arrisqui».

10 ReportatgeEls plaers senzillsSobre la complicitat entreJosep Pla i el pare de la cuinacatalana, Josep Mercader,en els 50 anys del Motel.

11 Noms i llocs de l’artMaria Paola Coda

SUMARI

Els nous«tresors»

Swimmers, de l’Estartit, crea un joc de recerca submarina defiguretes amb la intenció de convertir-lo en una activitat global

TEXT: CARLES TORRAMADÉ

1

2

Les orquídies acostumen a ser unes florsd’una bellesa espectacular, que s’asso-cien al luxe i a l’elegància, i que remeten

a indrets exòtics de clima tropical... I resultaque a les comarques gironines n’hi ha desenesd’espècies, i persones, organitzades en grupso a títol individual, que periòdicament fan sor-tides per intentar trobar-ne. Xavier Béjar ésuna d’aquestes persones; es va començar a in-teressar per aquestes flors, com a aficionat,l’any 2003, i actualment coordina el grup d’or- quídies de la delegació de la Garrotxa de laInstitució Catalana d’Història Natural. «A partde la bellesa d’aquestes flors, el que més emva atreure va ser la seva capacitat per haverevolucionat amb els insectes per enganyar-los», explica. I posa un exemple: «Hi ha unaespècie que té una semblança extraordinàriaamb l’abella femella; i no només físicament,sinó que emet la mateixa olor, i té uns pèlsque estimulen la còpula per part del mascle.Aquest engany tan refinat els permet usar elsinsectes per reproduir-se sense donar-los resa canvi, perquè altres flors els donen pòl.leno nèctar, però les orquídies, sovint, no».

Xavier Béjar aclareix que si bé a les comar-ques gironines hi ha orquídies, no es pot com-parar la quantitat ni la diversitat d’espèciesamb la de regions tropicals. «D’orquídies n’hiha en molts indrets, però com més càlids són,n’hi ha més, i més variades». A la Garrotxa,que és la zona que coneix millor, hi ha unacinquantena d’espècies, però també se’n tro-ben a l’Empordà, al Ripollès i fins i tot a la Cer-danya. «A diferència del Tròpic, on les orquí-dies acostumen a créixer sobre altres plantes,la major part de les espècies d’Europa són te-rrestres, i en el nostre cas, entre un 80% i un90% es troben en prats –mediterranis o demuntanya–; la resta als boscos». A més, «comque les orquídies formen un grup evolutiva-ment molt nou, i s’hibriden molt entre elles,hi ha discrepàncies entre els experts a l’horade determinar amb precisió les espècies».

El clima influeix de manera determinant enla floració de les orquídies, de manera que ales comarques gironines «comencen a florir elfebrer-març a l’Empordà, continuen a partir del’abril a la Garrotxa, i el juny-juliol ja s’ha aca-bat la temporada». Malgrat això, hi ha deter-minades espècies que floreixen a l’estiu en zo-nes de muntanya (Epipactis), i també algunaque ho fa a la tardor, com ara l’Spiranthes, que«dóna una flor blanca molt maca».

LES MÉS ESPECTACULARS Entre les espècies més espectaculars que espoden trobar a les comarques gironines, Xa-vier Béjar cita l’orquídia Mosques grosses, quefa una flor de color rosa d’entre quatre i cinccentímetres, força habitual a l’Empordà i ques’expandeix cap a la Garrotxa; la Sabatetes dela Mare de Déu, amb una flor d’uns set centí-metres, de muntanya, i que es troba en riscd’extinció (a la Garrotxa n’hi havia hagut); il’Abellera becada, molt estesa a la Garrotxa.

Xavier Béjar explica que la Garrotxa és unazona propícia per a l’observació d’orquídiesperquè «té parts de clima mediterrani i d’altresde muntanya, la qual cosa la fa molt rica». L’any2008, una seixan tena de persones van comen -çar a treballar, en un projecte avalat per la Ins-titució Catalana d’Història Natural, en l’elabo-ració d’un atles d’or quídies a la Garrotxa, queva ser publicat i que és actualitzat per un grupque fa sortides periòdiques per observaraquestes flors. «N’hi ha diversos, d’aquestsgrups –comenta Béjar–, i també persones queho fan a títol individual. I com els boletaires,sovint no es donen massa explicacions entreells dels llocs on en troben». Entre els amantsde les orquídies, n’hi ha que simplement lesobserven o les fotografien, però també quen’agafen per secar-les i formar una col.lecció.Xavier Béjar alerta, però, que «si durant dos otres anys s’arrenca la flor, el bulb de la plantas’acaba extingint». És per això que a Osca oen algunes zones del Regne Unit posen guar-des a vigilar determinades espècies, comenta.

Projectes similars al de l’atles de la Garrot-xa s’han impulsat al Ripollès i al Berguedà. Se-gons Béjar, serveixen per conscienciar els pro-pietaris dels prats de la presència d’aquestesflors, per mirar de protegir-les. En aquest puntdestaca, però, que «la millor protecció és elmanteniment de la ramaderia, si no hi ha mas-sa vaques o ovelles, és clar, perquè llavors esmengen totes les flors. Però sinó, la presència

dels animals garanteix lacontinuïtat dels prats ique els terrenys no s’em-bardissaran, la qual cosaacaba amb les orquídies».

En aquesta línia de di-vulgació de les orquídiess’emmarquen les activi-tats que ha organitzat da-rrerament el Museu Co-marcal de la Garrotxa,que fins el cap de setma-na que ve mostra una ex-posició dedicada a les or-quídies de la Garrotxa, ique ha programat duessortides guiades per Xa-vier Béjar per observar-ne sobre el terreny.

Reportatge

7 DominicalDiumenge 19 de juny de 2011

Orquídiesde casaA les comarques gironines hi ha desenes d’espècies d’aquestesflors exòtiques, i persones que es dediquen a intentar trobar-ne

TEXT: ALFONS PETIT

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, els participantsen una de les sorti-des guiades per Xa -vier Béjar per ob ser-var orquídies so breel terreny, organitza-da pel Museu Co -mar cal de la Gar -rotxa. Foto: MuseuComarcal de laGarrotxa.1Abellera becada(Ophrys scolopax).És una orquídia defloració tardanaestesa per tota laGarrotxa. Foto:Xavier Béjar.2Orquis cremada(Orchis ustulata).Foto: Xavier Béjar.3Caputxina olorosa(Gymnadeniaconopsea). Orquídiade floració tardanaestesa per tota laGarrotxa menys perla part oriental.Foto: Xavier Béjar.4Orquís gros(Dactylorhiza elata).És una orquídia rara,pròpia de jonqueresi prats molt molls.Foto: Xavier Béjar.

1

2 3 4