Orquestra simfònica del Vallès

PePe rOmerO 11.08.18 – 22h

Auditori Espai Ter

Facebook: @FestivalTorroelladeMontgriTwitter: @Fest_TorroellaInstagram: @festivaldetorroella #FestivalTorroella

Orquestra simfònica del Vallès

PePe rOmerO 11.08.18 – 22h

Auditori Espai Ter

Amb el patrocini de

Programa

i Joquín Turina (1882-1949)Oración del torero, Op. 34 9’

Joaquín Rodrigo (1901-1999)Fantasía para un gentilhombre 22’ Villano y ricercare españoleta y fanfare de la caballería de nápoles danza de las hachas canario

i iJoaquín Rodrigo Concierto de Aranjuez 25’ allegro con spirito adagio allegro gentile

Pepe Romero, guitarraOrquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director

Neocasticisme

aranjuez és el nom d’una ciutat palatina situada a 42 quilòmetres al sud de madrid,

però en el món de la música és el títol d’un cèlebre concert, conegut arreu del món fins i tot per aquells que ignoren qui n’és l’autor, un autèntic best-seller de la música clàssica, comparable al Bolero de ravel i que, d’ençà de la seva estrena el 9 de novembre de 1940 al Palau de la música catalana, ha esdevingut l’obra musical espanyola que més drets d’autor va generar en tot el segle XX, i encara li queden 51 anys per seguir donant rèdits fins que la partitura sigui de domini públic. l’èxit del Concierto de Aranjuez va mantenir segrestat gairebé seixanta anys el seu autor, el compositor valencià Joaquín rodrigo, que va continuar component concerts seguint el patró del d’aranjuez.

Joaquín rodrigo és l’últim composi-tor del nacionalisme musical espanyol que va començar amb isaac albéniz i enric Granados. tanmateix el seu és un estil personal, diferent d’aquell dels seus col·legues de generació que cerca-ven crear al marge del referent folklò-ric que va dominar la música espanyola des de finals del segle XiX i també dels que componien amb el folklore com a font d’inspiració. el mateix rodrigo va haver d’idear una etiqueta per definir el seu estil: neocasticisme. segons la seva teoria, espanya no tenia el passat

musical comparable al dels països ger-mànics i a l’hora de sacsejar la tradició els compositors acabaven anant a petar al casticisme i no al classicisme. calia, doncs, cercar una tradició per renovar i per al compositor aquesta anava dels cançoners renaixentistes a francisco asenjo Barbieri i federico chueca.

el cim d’aquest pensament és el Concierto de Aranjuez al qual rodrigo arriba després dels seus anys de perfeccionament a París, on hi va el 1927 i esdevé deixeble predilecte de Paul dukas. musicalment es defineix espanyol, les seves obres tenen color hispànic i miren cap al passat, cap a la història, però també cap a l’avantguarda. aquesta ambigüitat entre l’antic i el modern finalment es decanta amb el Concierto de Aranjuez, que va començar a escriure a París el 1938 i a partir del qual va definir el que va ser el seu estil fins a la seva mort, el 1999 quan tenia 97 anys. el compositor mateix va descriure les seves intencions: «He procurat... una fusió del regust per les velles músiques i del que jo anomeno neocasticisme».

l’impuls que va suposar per a la carrera de Joaquín rodrigo el Concierto de Aranjuez ha estat també l’arbre que no ha deixat veure el bosc de la seva abundant producció. aquest vespre, a més del Concierto de Aranjuez,

escoltarem el segon dels sis concerts que va escriure per a guitarra i orquestra, a més d’una dotzena i mitja d’altres obres per a guitarra solista. És Fantasía para un gentilhombre, escrita per al guitarrista andrés segovia, que el 1951 li va demanar una obra. rodrigo va trigar a fer-la, segons va explicar la seva esposa, la pianista Victoria Khami, perquè després del Concierto de Aranjuez no tenia cap gana d’escriure un altre concert per a guitarra. Però un dia de 1954, de sobte, va dir que ja el tenia al cap i que escriuria una suite sobre una selecció de temes de Gaspar sanz, un compositor, sacerdot i guitarrista del segle XVii i començaments del XViii conegut pel seu tractat sobre la guitarra clàssica Instrucción de música sobre la guitarra española. rodrigo agafa quatre peces de Gaspar sanz per a guitarra i en fa una glosa en forma de concert amb orquestra que triplica el temps de durada de les peces originals. andrés segovia el va estrenar a califòrnia el 5 de març de 1958 acompanyat per l’Orquestra simfònica de chicago dirigida per enrique Jordá.

esperonat pel guitarrista regino sainz de la maza, Joaquín rodrigo va començar a escriure el Concierto de Aranjuez el 1938 a París, de tornada a la capital francesa després de passar uns anys a alemanya que van coincidir amb la major part de la

Guerra civil espanyola. Va triar una estructura clàssica, ràpid-lent-ràpid, i hi va desplegar tota la fantasia melòdica característica de la seva obra. el resultat és una peça plena de temes bonics, un cert lirisme de to espontani i contagiós i d’un segon moviment que enamora des de la primera nota. aquest adagio, versionat en múltiples ocasions, està inspirat en un fet tràgic de la vida del mateix rodrigo –la mort del seu primer fill en néixer quan ell i la seva dona vivien a alemanya–, i a partir del moment en el qual el guitarrista Pepe romero se’n va assabentar, afirma que va deixar de veure notes musicals a la partitura per veure-hi sentiments.

el concert comença amb les obres mestres del sevillà Joaquín turina, compositor clau del nacionalisme musical espanyol, La oración del torero (1925). turina es va imaginar l’obra un dia que va anar a veure una cursa de braus a madrid i es va fixar que els toreros, minuts abans de sortir a l’arena, anaven a una capelleta de la plaça a resar. l’obra de caràcter dramàtic recull aquest moment d’intimitat i, en segon pla, el soroll de la festa.

Lourdes Morgades

Joaquín Rodrigo desplega al Concierto de Aranjuez tota la fantasia melòdica característica de la seva obra

nascut a màlaga el 1944 i fill de celedonio romero, Pepe romero forma part d’una de les famílies més vinculades al món de la guitarra, que ha estat qualificada com «la família reial de la guitarra».

en la seva dilatada i exitosa carrera internacional ha actuat amb les més prestigioses orquestres, com la chicago symphony, new York Philharmonic, academy st. martin-in-the-fields, Orchestre de la suisse-romande, rundfunk sinfonieorchester Berlín, Bournemouth symphony, Boston Pops, orquestres simfòniques de Houston, san francisco i dallas, entre d’altres. Ha estat convidat especial dels festivals de salzburg, schleswig-Holstein, menuhin, Osaka, istanbul, lavinia, Garden state, Hollywood Bowl, Blossom, Wolf trap, saratoga, així com del festival internacional de la Guitarra a Granada.

Proper a la música contemporània, molts compositors li han dedicat obres, des de Joaquín rodrigo fins a federico moreno torroba, francisco de madina, lorenzo Palomo, michael Zearrot, Paul chihara, ernesto cordero o loris tjeknavorian. entre altres directors, ha col·laborat amb eugene Ormandy, arthur fiedler, lawrence foster, leonard slatkin, Philippe entremont, christoph eschenbach i, especialment, amb neville marriner i rafael frühbeck de Burgos, a més de diferents directors espanyols destacats.

amb el seu pare i els seus germans va formar el cuarteto los romero, conjunt de guitarres únic en els seu gènere. Ha esta convidat a tocar a la casa Blanca, el Vaticà davant el papa Joan Pau ii i davant diferents monarques europeus. Ha impartit classes magistrals a l’acadèmia d’estiu de salzburg i al festival de schleswig-Holstein.

la seva vasta discografia inclou més d’una vintena de gravacions amb l’academy of st. martin-in-the-fields i neville marriner. Ha treballat amb segells discogràfics com decca, naxos, sony, cPa Hollywood records i principalment Philips.

actualment fa classes magistrals a la thornton school of music de la university of southern de califòrnia. Pepe romero és doctor honoris causa en música per la universitat de Victoria, a la colúmbia Britànica.

PePe rOmerOguitarra

Pepe Romero debuta al Festival de Torroella de Montgrí.www.peperomero.comTwitter: @romeroguitar

© T

race

Has

kins

l’Orquestra simfònica del Vallès (OsV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des de 1987. les emocions són el seu fort i, per trans-metre-les, procuren cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la seva comunitat, des de la ciutat de sabadell, la qual els acull, fins a tot el territori de catalunya.

Va néixer en el si de l’associació d’amics de l’òpera de sabadell, però tot just un any més tard es va convertir en l’única orquestra simfònica d’espa-nya organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els treballadors són alhora els propi-etaris.

la intensa activitat de l’OsV —més de cent actuacions l’any— se centra, d’una banda, a la ciutat de sabadell, on rea-litza la temporada de concerts i és l’or-questra titular del circuit òpera a cata-lunya; i, de l’altra, al Palau de la música catalana, on s’ha consolidat el cicle de l’OsV concerts simfònics al Palau.

l’OsV va ser Premi nacional de música el 1992 i té la medalla d’Honor 2012 de la ciutat de sabadell.

els directors titulars de l’Orquestra simfònica del Vallès han estat albert argudo, del 1988 al 1992; Jordi mora, del 1993 al 1997; salvador Brotons, del 1997 al 2002; edmon colomer, del 2002 al 2005, david Giménez carreras, del 2006 al 2009, rubén Gimeno, del 2009 al 2016, James ross de 2017 a 2018. l’1 de setembre assumirà la direcció titular del conjunt Xavier Puig.

Orquestra simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès va actuar per primera vegada al Festival de Torroella de Montgrí en l’edició de 2015 i hi va tornar en les de 2016 i de 2017.Web: www.osvalles.comTwitter: @OSValles

rubén Gimeno ha estat director titular de l’Orquestra simfònica del Vallès des del 2009 fins a la temporada 2015-2016. també ha estat director artístic de la Jove Orquestra de la simfònica de Galí-cia durant sis anys, tasca que va com-paginar amb el càrrec de violinista de l’Orquestra simfònica de Galícia. com a director convidat ha col·laborat amb nombroses orquestres espanyoles com l’Orquestra simfònica de Galícia, l’Or-questra nacional d’espanya, l’Orques-tra simfònica de tenerife, l’Orquestra d’euskadi, l’Orquestra simfònica del Principat d’astúries, l’Orquestra sim-fònica de Bilbao, l’Orquestra simfònica de castella i lleó, l’Orquestra de màla-ga, l’Orquestra de València, l’Orquestra de Barcelona i nacional de catalunya, l’Orquestra ciutat de Granada, l’Ovi-edo filharmònica i l’Orquestra de la comunitat de madrid, entre d’altres.

fora de les nostres fronteres ha dirigit la norrkoping symphony Orchestra, la Gavle symphony Orchestra, l’Orques-tra de cambra de Ginebra, l’Orquestra del mmcK (Japó), l’Orquestra de la uni-versitat de maryland, la sami Orques-tra (suècia) i l’Orquestra nacional de colòmbia, i ha col·laborat amb solistes i agrupacions de la categoria de l’Orfeón donostiarra, midori, steven isserlis, dimitri sitkovetsky, fazil say, Kirill Gerstein, maría Bayo, michel camilo i d’altres.

la seva activitat en el camp de la líri-ca l’ha portat a dirigir al teatre cam-poamor d’Oviedo, produccions com Marina, La Gran Vía i Agua, azucari-llos y aguardiente. Ha dirigit Cádiz de chueca amb l’Orquestra simfònica de Galícia i La del soto del parral al teatre de la Zarzuela. així mateix, desenvo-lupa una intensa col·laboració dins del cicle òpera a catalunya dirigint, entre altres títols, els Contes de Hoffmann, L’elisir d’amore i Nabucco. el 2013 va debutar, amb gran èxit al Gran teatre del liceu de Barcelona, al capdavant de la seva orquestra en els concerts del Bicentenari Verdi

Ha enregistrat amb l’Orquestra sim-fònica d’euskadi per al segell claves, dins de la seva sèrie de compositors bascos.

ruBÉn GimenOdirector d’orquestra

Rubén Gimeno va actuar per primera vegada al Festival Torroella de Montgrí en l’edició del 2007 i hi va tornar en les del 2015, 2016 i 2017www.rubengimeno.esTwitter: @LApotheose

© M

artí

Art

alej

o

© M

artí

Art

alej

o

Gli incOGnitiamandine Beyer, violí i direcció

Diumenge 12.08.18—22 hAuditori Espai Ter

J. s. O/i c. P. e. BacH: - Sonata per a traverso, violí i baix continu en Sol major, BWV 1038 (H.590.5)J. G. Pisendel: - Sonata per a violí i baix continu en Do menor, BWV 1024J. s. BacH: - «sonata ‘sopr’il soggetto reale’» per a traverso, violí i baix continu en do menor, de Musikalisches Opfer, BWV 1079- Sonata per a viola de gamba i clavicèmbal en Re major, BWV 1028c. P. e. BacH:- Sonata per a violí i clavicèmbal obligat en re menor, BWV 1036 (antiga versió de Wq145/H.569)

Preus: B: 28€ / A: 32€

JOaquÍn acHÚcarrO

Dimarts 14.08.18—22 hAuditori Espai Ter

f. cHOPin:- Preludis, Opus 28 c. deBussY: -La plus que lente, l. 121-«reflets dans l’eau» d’Images -La soirée dans Grenade d’Estampes m. de falla-Hommage à Debussyc. deBussY- 4 Preludis: La cathédrale engloutieOndineGénéral Lavine – eccentricFeux d’artifice

Preus: B: 28€ / A: 32€

accademia del Piacererocío márquez, cantaorafahmi alqhai, viola da gamba, arranjaments i edició musical

Dijous 16.08.18—20 hJardins del Palau lo Mirador

Diàlegs de sons vells i nous

Preu: 15 €

Propers concerts

T-Roc 1.0 TSI 85 kW: consum mitjà (l/100 km) de 5,1; emissió de CO2 (g/km) de 116. Tiguan 2.0 TDI 85 kW: consum mitjà (l/100 km) de 4,2; emissió de CO2 (g/km) de 123.Models visualitzats: Nou T- Roc Sport i Tiguan Sport amb equipament opcional.

Tots sabem quina és la nostra cançó, a quin lloc tornaríem una vegada i una altra i quin va ser l’amor de la nostra vida. Però si pensem en el SUV dels SUV, no pensem en un sinó en dos, i els dos són Volkswagen.

Sempre tenim un preferit. O dos.

Vehicle oficial Festival Torroella

de Montgrí i Jazz l’Estartit.

www.autopodiumvolkswagen.comAutopodium Ctra. Sta. Coloma de Farners, 59 Tel. 972 241 211 17005 Girona

Ctra. Roses, 4 Tel. 972 671 211 17600 Figueres

Ctra. Sant Joan de les Abadesses, 86 Tel. 972 266 221 17800 Olot

Ctra. de Blanes, 100 Tel. 972 349 060 17310 Lloret de Mar

Av. Catalunya, 4 Tel. 972 307 810 17253 Mont-Ras (Palafrugell)

Ctra. Girona, 203 Tel. 972 320 058 17220 Sant Feliu de Guíxols

51285 AUTOPODIUM 170X240 SUV'S JUN18.indd 1 6/6/18 9:33