orígen i evolució d'una ciutat- barcelona

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd

INDEX Introducci ..... pg 2 1. La Barcelona Romana .. pg 2 2. La Barcelona Medieval . pg 3 3. La Barcelona de lEixample ..... pg 7 4. La Barcelona dels Jocs Olmpics .... pg 11 5. La Barcelona del Frum 2004 .. pg 11 6. La Barcelona del futur 22@............................................................ pg 13 7. Objectius generals ... pg 15 8. Normes de presentaci del treball escrit .... pg 16 9. Criteris davaluaci . pg 17

Treball de Sntesi 3r de Secundria

1

Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd ORIGEN I EVOLUCI D UNA CIUTAT BARCELONA Lurbanisme s avui una disciplina que, a partir dun ampli camp destudis (demografia, economia, sanitat, vivenda, societat...), intenta planificar de forma funcional i racional lestructura de les ciutats. La ciutat antiga, medieval, renaixentista i barroca estava entesa en termes arquitectnics. A partir del moment en qu sintenta donar solucions a la transformaci i construcci de la nova ciutat industrial del segle XIX, sorgeix lurbanisme tal i com avui lentenem. La diferncia ms important radica en el fet que ja no noms s important ordenar la ciutat sin tamb preveure la seva continutat expansiva i millorar la qualitat de vida. Moltes ciutats dEuropa tenen segles dhistria. Han crescut des dels antics poblats fins a les grans urbs que sn ara. La seva morfologia, s a dir, les caracterstiques dels carrers, les places i avingudes, est directament relacionada amb la histria de la ciutat. Les ciutats europees solen presentar un nucli antic, de carrers estrets i irregulars, que corresponen a lpoca preindustrial; i altres zones de carrers rectilinis i avingudes amples, resultat de lenderroc de les antigues muralles que les envoltaven i de la construcci deixamples prviament planificats. La industrialitzaci i els diferents xodes rurals dels segles XIX i XX van tenir com a conseqncia el creixement de les ciutats ms dinmiques. Es van formar barris dormitori (pobres) i barris residencials (rics). Darrerament, la planificaci urbanstica, duta a terme per les administracions pbliques, contempla la creaci de zones dactivitats econmiques (comercials i industrials) i despais doci allunyades del centre de la ciutat en rees perifriques especialment edificades per aquestes finalitats. s interessant seguir-ne levoluci. Ens pot servir dexemple la ciutat de Barcelona. Podem fer-ho per mitj de cinc perodes. LA CIUTAT PREINDUSTRIAL (fins al segle XVIII) 1. LA BARCELONA ROMANA Els romans van arribar a la pennsula Ibrica el segle III aC. I van incorporar al seu imperi tots els territoris conquerits militarment, tot assegurant-se un forta presncia poltica i cultural. Aquests territoris, de mica en mica, van adoptar els elements de la cultura romana, s a dir, es romanitzaren. Roma va ser una civilitzaci urbana, aix que els romans van fundar gran quantitat de ciutats arreu dels seus territoris.


2

Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd Coincidint amb lexpansi per la Mediterrnia, cap a lany 15 aC. fou fundada la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, en poca de lemperador August. La ciutat de Barcino es bast damunt duna plana litoral oberta al mar, entre dos rius, el Bess i el Llobregat, i dins el recorregut de la Via Augusta, que comunicava Roma amb Tarraco. La seva bona posici facilitava el desenvolupament de lagricultura i oferia bones possibilitats per al comer. La seva estructura, com la de totes les ciutats, repetia els esquemes utilitzats als campaments romans: permetre quadrat o rectangular (pla reticular) tancat per una muralla i projecci de dos carrers perpendiculars (decumanus i cardo) que es creuaven al centre de la ciutat formant el frum, una gran plaa pblica. Al Centre Excursionista de Catalunya trobem el temple dAugust, edifici religis destinat al culte de lemperador. El temple va ser aixecat a la part ms alta de la ciutat, al cim del Mont Tber, utilitzant lestructura habitual derivada del model de temple grec. Cap al segle II la ciutat devia tenir entre 3.500 i 5.000 habitants. 1.1 Busqueu un plnol de la Barcelona romana i localitzeu-hi el frum, el decumanus, el cardo i el temple. 1.2 Estudieu la muralla romana i analitzeu les seves caracterstiques. Adjunteu fotografies. 1.3 Quin nom tenen a lactualitat el decumanus i el cardo? 1.4 Lantic frum rom, com sanomena la plaa que hi ha al seu lloc? Quins edificis pblics lemmarquen? Quina funci tenen actualment aquests edificis? El frum continua sent el centre poltic de la ciutat? Justifiqueu la resposta. 1.5 Qu en queda del temple rom de Barcelona? 1.6 Localitzeu Barcino en un plnol de Barcelona. 2. LA BARCELONA MEDIEVAL Desprs de la caiguda de limperi rom i durant el perode de dominaci visigtica, les ciutats van tenir un nivell dactivitat econmica molt redut a causa de les interrupcions del comer europeu. Lany 713 Barcelona fou invada pels musulmans i el 801 conquerida per Llus el Piets, fill de Carlemany, que la va convertir en el baluard ms avanat de la Marca Hispnica. Aix Barcelona es va convertir en la ciutat ms ben fortificada al sud dels Pirineus, en la lnia fronterera entre lIslam i el mn cristi, cosa que va propiciar el desenvolupament duna nova etapa. Treball de Sntesi 3r de Secundria 3 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd Lestabilitat poltica i el ressorgiment del comer a Europa cap al segle X van fer reviure moltes antigues ciutats. Barcelona i la resta de comtats catalans sindependitzaren de limperi carolingi i sinici una poca de gran prosperitat econmica. La ciutat va crixer ms enll de les muralles romanes, sobretot pels camins que sortien per la porta del NE: pel cam de Roma i pel cam que portava a la platja/port. All hi van sorgir viles noves, com per exemple el barri de la Ribera, al voltant de Santa Maria del Mar. Santa Maria del Mar s el smbol de la Ribera que proclama la importncia i lautonomia de la burgesia urbana. En la seva construcci hi collaboraren tots els habitants del barri: artesans, comerciants, mariners i carregadors de mercaderies. 2.1 Localitzeu la Barcelona medieval en el plnol de Barcelona. 2.2 La baslica de Santa Maria del Mar, a quin estil artstic pertany? Quan es va iniciar la seva construcci? Qui la va dissenyar i construir? Quins trets del gtic catal presenta? La Ribera era un barri molt actiu i acollia lespai pblic ms gran de la Barcelona medieval: la plaa del Born. Hi havia installat el mercat de fruites, verdures i de tota mena de mercaderies. Tamb shi celebraven les festes ciutadanes, les justes, els torneigs, les processons i el carnaval. El barri de la Ribera era eminentment comercial, prova daix sn els noms dels carrers que encara avui es conserven. 2.3 Anomeneu cinc carrers actuals relacionats amb les activitats artesanals, comercials i/o mercantils que shi desenvolupaven durant ledat mitjana. Durant el segle XIII i bona part del XIV Catalunya, que formava part de la Corona dArag, va viure una etapa de gran desenvolupament econmic i poltic. Es van conquerir les illes Balears i el regne de Valncia i es van dur a terme reeixides expedicions militars a les illes de Siclia i de Sardenya. Es va crear un veritable imperi militar i comercial al Mediterrani Occidental. Van ser uns anys brillants. Van aparixer nous grups socials: loligarquia urbana (grans comerciants, armadors ...), que controlava econmica i polticament la ciutat; els mercaders, artesans i menestrals organitzats en gremis; i finalment els bastaixos, obrers no qualificats. Les famlies riques, grans comerciants, armadors, banquers, mercaders, nobles...es van establir al Carrer Montcada en grans residncies. Aquestes cases benestants, que sovint allotjaren importants nissagues de nobles catalans, estaven estructurades al voltant dun pati central, disposaven duna galeria i, de vegades, shi construen pisos superiors per observar larribada Treball de Sntesi 3r de Secundria 4 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd dels vaixells. Aquests palaus van fer del carrer Montcada un dels ms senyorials de Barcelona. 2.4 Anomeneu algunes de les famlies nobles que es van establir al carrer Montcada i que han donat nom als edificis/palaus fins a lactualitat. A partir del segle XIII la ciutat va ser residncia habitual de la Cort i shi van fer moltes construccions: el Palau Reial Major, la catedral, la llotja, les drassanes...Shi van establir, tamb, els principals organismes de poder: les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent, nom que rebia el govern municipal de Barcelona. 2.5 Identifiqueu els edificis anteriors en un plnol de la Barcelona medieval. 2.6 Al segle XIII, quin comte de Barcelona i rei dArag va integrar a la ciutat les viles noves amb la construcci duna muralla que anava des del rec Comtal fins a la Rambla? A partir del 1350, Pere el Cerimonis va iniciar una nova muralla que lampliava cap a la muntanya de Montjuc per si la ciutat era atacada pels enemics . Per va ser ms un desig que una realitat perqu les epidmies i les crisis dels segles XIV i XV van deixar aquesta part de la ciutat, el Raval, sense ocupar. Hi havia lHospital General, les drassanes, convents i molts horts. 2.7 Resseguiu les muralles medievals en el plnol de la Barcelona medieval. Aix es va mantenir la ciutat fins al segle XVIII. La ciutat medieval, tancada dins un cintur de muralles, creixia a base daprofitar tot lespai disponible. Els resultats eren lamuntegament, el desenvolupament de les cases en alria i lestretor dels carrers a causa de la gran densitat docupaci. Per tant, es perd lestructura urbanstica romana en retcula. El resultat s un entramat confs de carrers, sovint estrets i tortuosos, que no faciliten el trnsit (pla irregular). Hi ha molts pocs espais oberts. Actualment aquests espais ocupen el centre urb que es correspon amb el que anomenem casc antic o centre histric. En el cas de Barcelona, el barri gtic, que per ls que sen fa i pel fet dacollir els espais ms caracterstics de la ciutat, esdev un punt de referncia tant per als residents com per als visitants. Disposat al voltant de la plaa de la catedral medieval, que durant segles va ser lnic edifici alt de la ciutat, la densitat de poblaci s molt elevada.


5

Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd El deteriorament daquests barris antics amb el pas del temps, els incendis i les destruccions produdes per les guerres hi ha anat introduint alguns canvis. Els carrers shan adaptat en la mesura possible a les exigncies modernes del trnsit i una part dels habitatges shan remodelat i shan dotat amb els serveis indispensables. Encara hi ha, per, barris residencials degradats, sense confort i fins i tot sense cap mena dhigiene. Hi viuen immigrants estrangers, persones retirades i amb pocs ingressos. Aquesta zona acostuma a concentrar nombrosos establiments dedicats a loci (botigues, cafeteries, restaurants, teatres, etc.), la majoria dels edificis de les administracions pbliques i privades (bancs, oficines...) i s el centre dinters artstic i turstic per excellncia (museus, arxius, biblioteques, etc.). 2.8 Quines dirieu que sn les muralles del segle XXI que impedeixen el desenvolupament racional duna ciutat? 2.9 Per qu les activitats terciries es concentren al centre de la ciutat? 2.10 Esbrineu quins edificis artstics i culturals es troben al casc antic de Barcelona. Entre el 1701 i el 1714 hi hagu la Guerra de Successi. Catalunya no estava a favor de la pujada al tro dun rei francs, Felip V, un Borb. Finalment guanyaren els seguidors de Felip V essent Barcelona un dels ltims focus de resistncia. Aquesta derrota supos labolici de les llibertats i dels drets dels catalans. Per a controlar la ciutat, el nou rei va manar edificar una gran fortalesa, la Ciutadella, en el lloc ms emblemtic de Barcelona, al barri de la Ribera, zona que havia estat una de les fonts de rebelli ms important en contra del rei Borb. Tant s aix que es destruren 1200 habitatges del barri per poder-la construir. 2.11 Identifiqueu la ciutadella en el plnol de la Barcelona medieval. Moltes de les famlies afectades es van traslladar a un tros de terra guanyat al mar, al costat oriental del port, on ja habitava gent en molt males condicions. Lany 1752 va ser arrasada, per aquesta vegada per a millorar-la: havia daparixer el nou barri mariner de la Barceloneta, traat per lenginyer militar Pedro Carmeo lany 1755, el mateix arquitecte del castell de Montjuc. La Barceloneta destaca per la racionalitat de la seva organitzaci urbanstica. Es tracta dun barri de planta ortogonal, amb carrers de 7,5 m. damplada. Les cases, de 8,40 m. de llarg per 8,40 m. dample, comptaven amb planta baixa i primer pis, tal com manaven les ordenances de lpoca per no obstaculitzar el pas dels canons que des de la Ciutadella vigilaven la ciutat. Els grups de nou cases constituen les petites illes. Ms tard les cases creixeren en altura i es dividiren en quatre per acollir la primera onada dimmigrants. Treball de Sntesi 3r de Secundria 6 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd 2.12 Creieu que a la Barceloneta sha mantingut lorganitzaci original? Qu s el que ha passat? Justifiqueu la resposta

LA CIUTAT INDUSTRIAL (segles XIX i XX)3. LA BARCELONA DE LEIXAMPLE El segle XIX es caracteritza, a Espanya, per lestancament del desenvolupament econmic motivat per un conjunt de condicionants: la prdua de la majoria de colnies americanes, la poltica reaccionria de Ferran VII i la continua inestabilitat poltica durant tot el segle. Aix mentre Espanya continuava essent un pas eminentment agrcola, Catalunya comenava a destacar per la introducci i la consolidaci de les primeres indstries i va viure un auge industrial espectacular. Barcelona, en poc temps, es va convertir en el centre industrial ms important d Espanya. Per contra, la ciutat seguia tancada dins les muralles medievals i tornava a crixer fora, al Pla de Barcelona, terreny de boscos i conreus, cap als pobles vens. La ciutat medieval comen a canviar la seva fesomia donant pas a la ciutat industrial. Lnica soluci era convncer al centralisme espanyol i enderrocar les muralles. A partir de lany 1855 sen van derruir les muralles, Barcelona ja es podia expandir. Barcelona disposava dun gran espai al voltant seu noms limitat per pobles prxims. La zona que ocupaven les antigues muralles va deixar un espai lliure que va comenar a urbanitzar-se mitjanat el traat dmplies vies que van rebre el nom de rondes. 3.1 A Barcelona quines rondes ocupen el lloc de les antigues muralles romanes? 3.2 Don prov el nom de ronda? LAjuntament va convocar pel seu compte un concurs a fi de triar el millor pla de lEixample, per el govern dIsabel II va nomenar a dit lenginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerd, la qual cosa va significar que el 7 de juny del 1859 saprovs per reial decret el seu projecte. Aquesta imposici ve ser interpretada a la ciutat com un acte de centarlisme dictatorial i, com que no va poder evitar-ho, lAjuntament va optar per mutilar-lo tant com va poder a cop dordenances municipals. A ms, va propiciar una llegenda intensa i malvola per desprestigiar el professional i la seva obra. Aquesta ha estat la ra per la qual la memria daquest urbanista va resultar injustament perseguida i bescantada fins fa poc.


7

Cor de Maria Matar


Lavantguardisme que havia inspirat el pla de lEixample tampoc no ser va ser comprs en el seu moment i encara menys pels propietaris expropiats. Tot plegat explica que Cerd i el seu pla de lEixample van haver de patir una incomprensi total. La redescoberta de les seves bondats ha estat relativament recent, i ara comena a ser admirat arreu del mn, ja que la visi de futur daquest urbanista encara s vlida. Ildefons Cerd va crear una nova Barcelona,ms ordenada i oberta. Un barri prctic, amb personalitat, fet a mida dels ciutadans que hi viuen. 3.3 Quina era la realitat social i demogrfica de Barcelona a la primera meitat del segle XIX 3.4 Feu un estudi del projecte deixample de Barcelona dIldefons Cerd. Seguiu les pautes que us donem a continuaci. Antecedents. La realitat de Barcelona a la primera meitat del segle XIX realitat social realitat demogrfica realitat econmica realitat geogrfica Objectius. Qu es va proposar Cerd amb el seu pla dEixample? Anomeneu els quatre grans eixos de comunicaci traats per Cerd, relacioneu-los amb el seu nom i marqueu-los en un plnol de leixample de Barcelona. El disseny (acompanyeu-lo de fotografies) model de pla vies illes xamfrans passatges habitatges arbres ...

3.5 Sha respectat el projecte original de Cerd? Quines alteracions i/o mutilacions ha sofert? Per qu? La burgesia adinerada va abandonar els habitatges foscos i humits dels carrerons de la ciutat vella i va anar a viure a leixample, on es van construir bells edificis modernistes: la Pedrera, la casa Batll, la casa de les Punxes, la casa Ametller, etc. Treball de Sntesi 3r de Secundria 8 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd 3.6 Feu una fitxa de cada un dels anteriors edificis: illustraci amb el peu corresponent (nom de la casa), autor, data, materials emprats i a qu es destina actualment. 3.7 El poeta Joan Maragall en un dels seus poemes parla de les seves vivncies en un dels carrers estrets, foscos i humits de la ciutat vella quan era petit. Busca aquest poema, transcriu-lo, comental (pots analitzar-ne la mtrica, els adjectius que lautor utilitza i el sentiment que sen desprn). Feu un dibuix que reprodueixi algun dels carrers estrets de la Barcelona vella. Cada membre del grup haur de fer un escrit sobre la seva llar actual o alguna altra on hagus viscut anteriorment, parlant de les seves vivncies personals i emotives que hagi sentit mentre hi vivia. Amb les exposicions universals celebrades a Barcelona, la ciutat aconsegueix una certa projecci internacional. Les dues exposicions universals esdevenen lexcusa perfecta per dotar a la ciutat de serveis i per ampliar-la, cosa que es va fer absorbint poblacions que avui sn coneguts barris de Barcelona: Grcia, Sants, Sant Andreu, el Clot i Sant Mart. En aquests barris installaren les indstries. Els motius foren diversos: ms espai i, per tant, preus de sl ms baixos, aigua abundant (necessria per a lelaboraci dels teixits) i governs locals que cobraven pocs impostos. Com a conseqncia tamb comenaren a anar-hi a viure els treballadors. A finals del segle XIX, amb larribada del nous avenos tecnolgics (electricitat, tramvia...), Barcelona va experimentar importants canvis: es va diversificar la indstria, amb lentrada dempreses qumiques i metallrgiques, i municipis considerats antigament llunyans, passaven a estar relativament a prop. 3.8 Situeu en el plnol de leixample les poblacions anteriors. 3.9 Quan es van celebrar les dues exposicions universals a Barcelona? A nivell general, qu signifiquen aquests grans esdeveniments per a les ciutats? Quins beneficis varen aportar a la ciutat de Barcelona? Ja en el segle XX, el procs durbanitzaci experiment un nou impuls. La Guerra Civil i els anys difcils de la posguerra van frenar el creixement urb de les darreres dcades del segle XIX i les primeres del XX. Per a partir de la dcada de 1960, amb el boom econmic, Barcelona comen a rebre una forta immigraci daltres zones dEspanya, fet que signific la construcci de nous habitatges. Llavors es crearen grans barris de grans blocs de pisos a les rees ms allunyades del centre, on encara hi havia espai. La construcci daquests barris fou molt rpida i sense cap tipus de Treball de Sntesi 3r de Secundria 9 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd planificaci, amb edificis de baixa qualitat i amb molt pocs serveis: manca de serveis de neteja urbans, de sistemes de clavegueram, dequipaments doci, descoles, dhospitals, etc. Aix sorgiren barris marginals-perifrics de treballadors industrials o grups de poblaci amb un nivell econmic baix com Nou Barris, la Verneda, la Guineueta, Tur de la Peira, el Bon Pastor, Roquetes, Poble Nou, etc. Tamb experimenten un gran creixement urb les ciutats de lanomenat cintur industrial de Barcelona, tant dels nuclis ms propers a la capital catalana (com ara Cornell, lHospitalet, Badalona, Santa Coloma, etc.) com dels que es troben una mica ms allunyats (Matar, Martorell, Granollers, Sabadell, etc.)

Poble Nou se situ en el poble de San Mart. A comenament del segle XIX era una zona agrcola, com la majoria de les zones que rodejaven a la Barcelona daquella poca. Al primer ter del segle XIX es comenaren a installar fbriques degut a labundncia daigua i als baixos preus dels aliments, de lestatge i dels terrenys. Com a conseqncia necessitaren una abundant m dobra que se situ al sud del municipi de Sant Mart en un indret al que anomenaren Pueblo Nuevo, on tamb posteriorment sinstallaren noves fbriques, aquesta vegada motivades tamb pel pas de la primera lnia de ferrocarril dEspanya, Barcelona-Matar, la qual creuava les platges del Poble Nou. La vida al barri no era gaire saludable ni cmoda, amb una gran quantitat dhabitatges barats, de fbriques i de lnies de ferrocarril. Amb levoluci de leconomia algunes fbriques abandonaren la zona per a installar-se en llocs ms idonis al voltant de Barcelona. Tot i aix, la morfologia de Poble Nou no variava. Els Jocs Olmpics foren la gran oportunitat.

Parallelament a lonada immigratria, la burgesia, amb un poder adquisitiu ms gran, va anar abandonant progressivament leixample i sinstall en barris residencials nous Sant Gervasi, Sarri, Tres Torres, Pedralbes...), ms ben condicionats i ms tranquils i agradables grcies a la facilitat de desplaament que comportava lautombil. Les seves antigues residncies van passar a ser ocupades progressivament per oficines i comeros. No ser fins a la recuperaci de la democrcia, el 1978 que lAjuntament es plantejar una nova poltica municipal per redrear leconomia i revitalitzar la ciutat. Treball de Sntesi 3r de Secundria 10 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd El pla Cerd, per tant, va ser vigent fins al franquisme.

LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL (finals segle XX ...)Des de final del segle XX la globalitzaci ha transformat lespai urb i ha afavorit laparici dun tipus nou de ciutats: les ciutats globals. Barcelona per adaptar-se a les noves funcions globals sha transformat notablement. Shi ha fet moltes i importants inversions, tant pbliques (Estat i ajuntaments) com privades (empreses i particulars).

4. LA BARCELONA DELS JOCS OLMPICS La construcci de la Vila Olmpica, perllongant la trama de Cerd, i leliminaci de la barrera ferroviria, obrint la ciutat un altre cop al mar, han estat un dels projectes ms importants. Amb motiu de les Olimpades del 1992, es constru tot un barri a la zona ms degradada del Poble Nou per donar cabuda als atletes que amb motiu dels Jocs arribaren a Barcelona. La Vila Olmpica es comen a construir lany 1986 amb la intervenci dels arquitectes ms premiats del moment. El barri ofereix grans atractius: la varietat estils constructius, lamplitud dels espais, els dos gratacels ms alts de Barcelona, espais doci, les platges...s un barri de disseny, limitat pel mar, la Barceloneta i el Poble Nou, que reprodueix la tipologia urbanstica de lEixample. A ms, la ubicaci de lanella olmpica a Montjuc va suposar la incorporaci total de la muntanya a la ciutat. Altres canvis han estat: noves infraestructures de transports, xarxes de comunicaci millors i ms rpides, gratacels intelligents, blocs doficines moderns, hotels de luxe, centres de convencions, centres culturals, comeros, etc. 4.1 Poseu exemples de cada una daquestes construccions

5. LA BARCELONA DEL FRUM 2004 La celebraci de El Frum Universal de les Cultures lany 2004 es va fer en una nova zona de Barcelona, al costat del riu Bess, on lavinguda Diagonal arriba al mar. Aquesta zona ha esdevingut exemple de renovaci urbana i martima realitzada seguint criteris de sostenibilitat, obrint la Diagonal des de les Glries al mar i recuperant els barris marginals de barraques de la Mina, La Catalana i el Camp de la Bota. Treball de Sntesi 3r de Secundria 11 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd La zona va comenar a urbanitzar-se en la dcada dels seixanta amb lobjectiu de proporcionar una llar als immigrants. Ben aviat va sorgir un barri dormitori i sense serveis, que fou batejat amb el nom de Diagonal Mar, a pesar que la Diagonal era un descobert insalubre i el mar un abocador, a la platja hi acampaven les barraques. El barri va nixer desmanegat i ha envellit malament, hi ha blocs de vivendes que ara tenen vistes al Frum i a la nova Diagonal, per tamb aluminosi. Aquest nou tram de la Diagonal, que va des de les Glries fins al Frum, concentra en tres kilmetres els projectes arquitectnics ms importants de Barcelona. Lhotel Princess marca lentrada a la nova Barcelona, la dels grans espais i les gegantines obres arquitectniques, edificis singulars com aquest, projectat per scar Tusquets, amb dues torres triangulars, de 114 metres cadascuna, connectades per un pont envidriat. Des de qualsevol de les habitacions daquest hotel les vistes sobre la nova i la vella Barcelona sn indites. 5.1 Altres projectes entre Glries i el Frum, el passeig de cristall, sn: Edifici Agbar, Edifici RBA, Hotel Habitat Sky, Edifici Telefnica, Edifici Frum. Quina alada tenen i quins arquitectes coneguts internacionalment els han construt? Acompanyeu lactivitat amb fotografies Aqu comena la nova Diagonal Mar, una ciutat dins la ciutat, on tot s luxs i modern: torres i gratacels, amb oficines, hotels i pisos dalt nivell, pdel, piscines i jardins privats... Sha complert un doble objectiu, primer donar resposta a les necessitats duna metrpoli que rep milers de congressistes cada any i, segon, substituir el teixit industrial propi de letapa anterior i apostar pel desenvolupament de les tecnologies, la comunicaci, la investigaci, la informaci, el disseny i la cultura, activitats prpies del segle XXI i amb projecci internacional. Per, la nova avinguda Diagonal separa dos mons contraposats. Per sota de lavinguda, un barri dormitori, i per sobre, un barri luxs i espectacular a lestil americ. 5.2 Localitza un plnol de la ciutat de Barcelona. 5.2.1 Identifica lescala de treball del plnol. 5.2.2 Identifica els 6 carrers ms importants de Barcelona (Gran Via, Avinguda Parallel, Avinguda Diagonal, Passeig St. Joan, Carrer Arag i Passeig de Grcia) al plnol i digues la longitud real de cadascun dells en base a lescala treballada. (Detalla els clculs realitzats).


12

Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd 5.2.3 Localitza en el plnol la situaci del Monument a Rafael Casanova (Ronda St. Pere). A partir daqu, identifica i dibuixa-hi el recorregut realitzat a la sortida cultural en commemoraci de lany Cerd al plnol i calcula la longitud daquest. 5.2.4 Prepara una visita guiada per a un grup escolar estranger que visita Barcelona en el seu viatge de fi destudis. Descriu en angls el recorregut de lactivitat 5.2.3. Marca en el plnol els punts ms importants del recorregut (aquells on et vas aturar per observar edificis emblemtics, elements arquitectnics destacats, etc.) i redactan una breu descripci. 5.2.5 Identifica i dibuixa-hi els lmits dels diferents barris de la Barcelona actual al plnol. 5.2.6 Investiga lamplada i la llargada dun carrer ubicat a leixample entre dues crulles, diferenciant els tipus de vies que proposava el pla Cerd. 5.2.7 Fes una maqueta en paper a escala de quatre illes de cases de lEixample de manera que aix es pugui identificar lencreuament, tal i com es mostra a la imatge. Coloreja-hi les faanes, i indica els carrers als quals fas referncia a la teva maqueta.

Eixample de Barcelona 6. LA BARCELONA DEL FUTUR 22@ La Barcelona del futur passa per la reconversi de lindustrialitzat Poblenou, que en el segle XX se lanomenava el Manchester catal, en el districte 22@. Barcelona ha apostat per la innovaci, la tecnologia i la cultura. El barri 22@ est creixent com un bolet: nous habitatges, oficines, museus, residncies i llars dinfants, noves activitats i noves empreses es barregen substituint el vell paisatge industrial. 200 hectrees de transformaci accelerada, grcies a una intelligent normativa que ha provocat un gran atractiu diniciatives industrials, immobiliries i culturals. Treball de Sntesi 3r de Secundria 13 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd Aquest districte tecnolgic 22@ acull un 33% de firmes de disseny, un 31% dempreses de tecnologies de la informaci i la comunicaci, un 19% dempreses de telecomunicaci, medecina, biotecnologia, tallers artstics, enginyeria mediambiental i geolgica, empreses associades (consultories, serveis jurdics...) i la universitat UPF, smbol de la innovaci. Actualment hi ha un total de 1141 empreses en el 22@: El 55% dels treballadors sn universitaris 42.000 persones treballen en empreses relacionades amb el sector tecnolgic Shan creat 10.000 nous llocs de treball des del mes de mar de 2007 Les empreses del nou disctricte generen un volum de negoci per un valor de 5.300 milions deuros. En el districte es barreja el passat amb el futur, la xemeneia de Cal Arany enmig duna paisatge neoyorqu. Barcelona s una marca que ven en el mn i li cal aprofitar al mxim aquesta capacitat de renovaci, de risc, desfor i de feina ben feta prpia dels catalans.

6.1 Anomeneu algunes de les empreses que shan installat o sinstallaran en el nou barri 22@. 6.2 Dissenyeu un logotip que pugui utilitzar-se per vendre la marca Barcelona a tot el mn, s a dir, quina imatge artsticocreativa podria servir per dnar a conixer aquesta barcelona que est en constant evoluci i vol obrir-se al mn? El logotip s un signe grfic que serveix a una entitat o un grup de persones per representar-se. El logotip tamb serveix per indicar que un objecte s d'alg, designant el propietari. Disposa de dues parts:

La imatge (d'aqu ve el nom de logo) La tipografia (tip) que identifica l'empresa, l'entitat, l'associaci o el grup de persones.

Utilitzeu fulls DINA4 com a suport i com a tcnica llapis de colors o retoladors. Heu de pensar que aquest logo tan podria ser aplicat en una samarreta, en una bossa dun establiment, en una tarja de presentaci, un full de carta o com a un adhesiu, entre moltes daltres aplicacions. Al llarg de la seva histria Barcelona ha esdevingut una ciutat molt dinmica i canviant. Actualment s segons largot urbanstic una CIUTAT DIFUSA. Treball de Sntesi 3r de Secundria 14 Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd La ciutat difusa s una metrpoli que sorganitza en funci daquelles necessitats que difcilment podrien situar-se dins de la ciutat estricta: urbanitzacions, polgons industrials, installacions esportives, centres comercials, aeroports, vies de transport, camps agrcoles destinats al mercat urb, parcs tecnolgics... El creixement de la ciutat difusa s degut bsicament al preu elevat del sl de la gran ciutat i s possible, en gran part, grcies al desenvolupament del transport privat (autombils, camions, furgonetes) i a laugment de les infraestructures viries (autopistes, autovies, carreteres) que faciliten lapropament de certes rees rurals a la ciutat. Aquest apropament camp-ciutat fa que sigui habitual el fet que les persones visquin en un lloc i que el treball i els espais doci siguin en llocs considerats allunyats don resideixen. Lextens territori on es desenvolupen les funcions i les activitats tradicionals prpies duna ciutat sanomena rea metropolitana. 6.2 Com creieu que s el model de creixement duna ciutat difusa? Positiu o negatiu? Justifiqueu la resposta.

7. OBJECTIUS GENERALS Obtenir informaci rellevant a partir de diverses fonts dinformaci, tot fent-ne una anlisi i una classificaci acurades. Interpretar la informaci que aporten les diferents fonts: llibres, fotografies, premsa, plnols, grfics, vdeos, illustracions, recursos informtics... Localitzar la informaci, segons necessitats, en biblioteques, a Internet, en arxius... Expressar-se amb un vocabulari especfic i propi de cada rea, emprant-lo amb precisi i rigor. Elaborar textos correctes tant des del punt de vista de lortografia com de la puntuaci i de la coherncia textual. Expressar-se oralment amb fludesa dacord amb la situaci comunicativa. Ser capaos darribar a unes conclusions globals del treball realitzat. Ampliar el vocabulari referent a lmbit treballat.


15

Cor de Maria Matar

Origen i evoluci duna ciutat. Barcelona 150 anys del Pla Cerd Conscienciar-se de la importncia de la correcta presentaci del treball. Saber comportar-se en diferents mbits i espais pblics. Acceptar les normes que regulen el treball collectiu. Valorar el treball personal com a mitj per aconseguir un bon funcionament del treball en grup. 8. NORMES DE PRESENTACI DEL TREBALL ESCRIT Els fulls han de ser Din-A4 escrits per una cara a ordinador. Utilitza el tipus de lletra HELVTICA o ARIAL,12 pt. Els ttols i subttols cal fer-los en negreta i mida 14 o 16 pt. Deixa marge a totes les bandes del full (dalt, baix, dreta i esquerra). Marges laterals adequats (4cm marge esquerra, 2cm marge dret). Laspecte del full ha de ser sempre impecable, net, sense gargots, doblecs o arrugues. Si thas equivocat no pots fer servir Tipp-Ex, el millor que pots fer s repetir el full. Les frases han de ser curtes, clares i completes. Pensa, abans de posar-te a escriure, quina s la millor forma de dir les coses o de presentar-les. El contingut del treball ha de ser clar i entenedor, sense copiar correctament dels llibres, ja que lautor del treball ets tu i has dentendre all que escrius. o 5.1 Al final del treball has de posar la bibliografia que has utilitzat. Cita correctament les fonts dinformaci utilitzades. o 5.2 Tamb cal que hi posis lndex i que numeris totes les pgines. Les figures, els quadres i les fotografies amb peu. Cal lliurar el treball enquadernat. A la portada del treball ha de constar el ttol del crdit, el nom dels alumnes, el curs, el nom de lescola i el nom del professor-tutor del treball de sntesi. Abans de lliurar qualsevol treball, rellegeix el que has escrit i corregeix, si cal, lortografia, la puntuaci, etc. Has destar veritablement satisfet del que has fet abans de donar-ho per bo, tant pel que fa al contingut com a la forma. Haurs de lliurar el treball escrit i la presentaci en format digital immediatament abans de lexposici oral que ser el divendres dia 25 de mar de 8h a 11h i de 11,30 a 14,30 (ordre segons sorteig).


16

Cor de Maria Matar


9. CRITERIS DAVALUACI Lavaluaci del treball es far a partir de: 1. Observaci diria del tutor...........................................................................30% 2. Exposici oral (uns 10 15 minuts per grup, amb intervenci de tots els seus components)...........................................20% Expressi.............................................10% Assimilaci de conceptes....................10% 3. Continguts i conceptes40% 4. Presentaci acurada i acabada del treball escrit..........................................5% 5. Autoavaluaci...............................................................................................5%


17

Cor de Maria Matar

orígen i evolució d'una ciutat- barcelona

Documents