Filosofia Filosofia 11

L’origen de la filosofia: el món grec

1) Colònies de Jònia (influències d’Egipte i Babilònia) i Magna Grècia (el pitagorisme que influirà en Plató).

2) Atenes (considerada com l’època més esplendorosa). 3) Alexandria (desenvolupaments científics).

Filosofia Filosofia 22

Mapa d’Àsia Menor

Filosofia Filosofia 33

D e l m i t e a l l o g o sLa palabra La palabra mythosmythos es una palabra griega. En el antiguo uso es una palabra griega. En el antiguo uso lingüístico homérico no quiere decir otra cosa que «discurso», lingüístico homérico no quiere decir otra cosa que «discurso», «proclamación», «proclamación», «notificación», «notificación», «dar a conocer una noticia».«dar a conocer una noticia». (...) (...) EEn el curso de la Ilustración griega, el vocabulario épico de n el curso de la Ilustración griega, el vocabulario épico de mythosmythos y y mytheinmythein cae en desuso y es suplantado por el campo cae en desuso y es suplantado por el campo semántico de semántico de logoslogos y y legeinlegein. . Pero justamente con ello se Pero justamente con ello se establece el perfil que acuña el concepto de mito y resalta el establece el perfil que acuña el concepto de mito y resalta el mythosmythos como un tipo particular de discurso frente al como un tipo particular de discurso frente al logoslogos, frente , frente al discurso explicativo y demostrativo. La palabra designa en tales al discurso explicativo y demostrativo. La palabra designa en tales circunstancias todo aquello que sólo puede ser narrado, las circunstancias todo aquello que sólo puede ser narrado, las historias de los dioses y de los hijos de los dioses.historias de los dioses y de los hijos de los dioses. (...) (...) MythosMythos viene a ser casi exclusivamente un concepto retórico para viene a ser casi exclusivamente un concepto retórico para designar en general los modos de exposición narrativa. designar en general los modos de exposición narrativa. Naturalmente, narrar no es «probar»; la narración sólo se propone Naturalmente, narrar no es «probar»; la narración sólo se propone convencer y ser creíble.convencer y ser creíble. (…) Resalta el (…) Resalta el mythosmythos como un tipo como un tipo particular de discurso frente al particular de discurso frente al logoslogos, frente al discurso , frente al discurso explicativoexplicativo y y demostrativodemostrativo. (…) En oposición a aquello que . (…) En oposición a aquello que refiere una noticia de la que sólo sabemos gracias a una simple refiere una noticia de la que sólo sabemos gracias a una simple narración, «ciencia» es el saber que descansa en la narración, «ciencia» es el saber que descansa en la fundamentaciónfundamentación y en la y en la pruebaprueba. (Gadamer, . (Gadamer, Mito i razónMito i razón))

Homer, suposat autor de la Il·líada i

l’Odissea

Hesíode, autor d’Els treballs i els dies i de

Teogonia

Filosofia Filosofia 44

L’ésser humà s’expressa alhora i de for ma indestriable, a través del L’ésser humà s’expressa alhora i de for ma indestriable, a través del mythosmythos i del i del logoslogos, de la imatge i del concepte, de processos imaginatius i de processos , de la imatge i del concepte, de processos imaginatius i de processos abstractius. (...) abstractius. (...) Hom pot comprovar l’existència de Hom pot comprovar l’existència de mites en tots els temps i en mites en tots els temps i en totes les societats humanestotes les societats humanes, de les menys evolucionades fins a les que han , de les menys evolucionades fins a les que han atès el desenvolupament científico-tecnològic més sofisticat. (...) atès el desenvolupament científico-tecnològic més sofisticat. (...) Allò que hom expressa per mitjà del Allò que hom expressa per mitjà del mythosmythos, roman en el mutisme, en la , roman en el mutisme, en la inexistència, quan hom es proposa d’atorgar-li un llenguatge «lògic». I, d’una inexistència, quan hom es proposa d’atorgar-li un llenguatge «lògic». I, d’una manera exactament equivalent, la propensió a la mitificació del manera exactament equivalent, la propensió a la mitificació del logoslogos condueix a condueix a tota mena d’aberracions i de pseudodeïficacions. Aleshores hom lleva al tota mena d’aberracions i de pseudodeïficacions. Aleshores hom lleva al logoslogos allò que el constitueix com a tal: la possibilitat de allò que el constitueix com a tal: la possibilitat de criticarcriticar i de i de criticar-secriticar-se, el , el manteniment en la corda fluixa entre «hipòtesis a verificar» i «hipòtesis manteniment en la corda fluixa entre «hipòtesis a verificar» i «hipòtesis verificades». (...)verificades». (...)La La complementarietatcomplementarietat entre el «discurs mític» i el «discurs lògic» constitueix, entre el «discurs mític» i el «discurs lògic» constitueix, molt possiblement, l’única manera de què disposa l'ésser humà per expressar-se molt possiblement, l’única manera de què disposa l'ésser humà per expressar-se exhaustivament (...). Tant el «discurs mític», sense el correctiu interrogador exhaustivament (...). Tant el «discurs mític», sense el correctiu interrogador imposat per la imposat per la consciència críticaconsciència crítica, com el «discurs lògic», desproveït de , com el «discurs lògic», desproveït de l’afectivitatl’afectivitat comunicada per les imatges, poden introduir (i de fet, les han comunicada per les imatges, poden introduir (i de fet, les han introduïdes en la llarga història de l’Occident) tota mena d’aberracions i de introduïdes en la llarga història de l’Occident) tota mena d’aberracions i de distorsions perillosíssimes. (Lluís Duch, distorsions perillosíssimes. (Lluís Duch, Mite i culturaMite i cultura))

Filosofia Filosofia 55

Milesis: Tales, Anaximandro, Anaxímenes

Naturalistes (físics): pregunta pel fonament de la natura

Pitagòrics: Prioritat dels interessos religiosos, ètics i polítics

Purificació de l’ànima a través del coneixement

Harmonia matemàtica del cosmos (i de la música)

Doble bressol de la filosofia

Filosofia Filosofia 66

Filosofia i ciència

«Así como el ojo fue creado para los colores o el oído para los tonos, la inteligencia humana no fue creada para entender cualquier asunto corriente, sino las cantidades. El intelecto comprende mejor una cosa cuanto más se parece a su origen, a las cantidades puras. En cambio, cuanto más se aleje de ellas, mayor oscuridad y confusión aparecen».

(Carta de J. KEPLER a Mästlin, 9-4-1597)

Fins el Renaixement, tot saber formava part de la filosofia. Amb el naixement de la ciència moderna, el procés d’especialització del sabers va començar.

Les dues característiques bàsiques d’aquesta nova ciència són la matematització de la realitat i l’experimentació.

Filosofia Filosofia 77

Grans períodes de la història de la filosofia

Filosofia Antiga (s. VI a.C.- VII d.C.)

Tema central: el món, la realitat (explicar i donar raó de la realitat que se’ns manifesta i del paper de l’home).

A partir de l'expansió del Cristianisme, la filosofia pagana d’origen grec, serà substituïda per l’anomenada filosofia Patrística, en la què destaca Sant Agustí (354-430).

Les tres grans figures de la filosofia grega són Sòcrates, el seu deixeble Plató i el deixeble d’aquest Aristòtil. Fragment de l’obra de

Rafael “L’escola d’Atenes”. En detall

Plató i Aristòtil.

Filosofia Filosofia 88

Filosofia Medieval (s. VIII - XIV)

Tema central: explicar i donar raó de la realitat ens porta a Déu. Un dels problemes serà la relació entre fe i raó com a fonts de veritat.

Al segle XIII destaca la figura de Sant Tomàs (“doctor angelicus” i príncep de l’escolàstica). Al XIV, L’obra de Guillem d’Occam representa la crisi dels sistemes medievals.

Al segle XII destaca la influència a Occident de la filosofia oriental (jueva i musulmana). Un d’ells és Averrois (Ibn Roschd)

Filosofia Filosofia 99

Filosofia Moderna (s. XV – XVIII)

Tema central: el coneixement. El centre és el JO, el subjecte; la pregunta és com podem saber que el que pensem (o percebem) és veritat.

A l’època de la Il·lustració, s. XVIII, l’empirista britànic Hume i el filòsof alemany Kant marcaran el futur de

la filosofia.

Descartes, al segle XVII, està considerat com el pare de la filosofia moderna. Seva és la famosa expressió “cogito, ergo sum”.

Filosofia Filosofia 1010

1. Filosofia Contemporània (s. XIX – XX)

Tema central: Obrir el jo a la realitat. Per fer-ho, les diferents corrents filosòfiques centren la seva reflexió en la vida, el llenguatge o la societat.

Ja al segle XX, l’austríac Wittgenstein va donar un gir lingüístic als plantejaments filosòfics

Al segle XIX, Marx, amb la seva proposta comunista, marcarà el futur de la societat. Una altra de les figures

que dominen la filosofia actual és Nietzsche, que va reclamar els

aspectes no racionals de la vida.

Filosofia Filosofia 1111

2. Filosofia Contemporània (s. XX)

Tema central: continua el problema del llenguatge amb un vernís relativista i fort compromís social.

Bertrand Rusell, fou el filòsof més influent del s.

XX, fundador de la filosofia analítica

Jaques Derrida, filòsof analític, fundador del

deconstruccionisme: forta crítica al sistema social

dominant.

Filosofia Filosofia 1212

3. Filosofia Contemporània (s. XXI)

Tema central: La postmodernitat. Crisi dels valors i les idees modernes i contemporànies. Reestructuració, repensar-ho tot de nou.

Pensadors destacats del s.XXI:

Adela Cortina Victoria CampsJose Antonio MarinaFernando SavaterJürgen HabermasMario BungeJosep Maria TerricabresJordi Pigem…