Lliçó 12 Àrea 1 Comprensió oral (p 1 Escolta el documental titulat La primera per a captar-ne el sentit. l’opció correcta. En acabant, torna a escoltar el text per a resoldre’n els dubtes.

1. Acostar-nos a la història pròpia...b) ens ajuda a saber d’on venim, conéixer quines són les arrels de la nostra identitat, de la nostra manera d’entendre el món, de la nostra cultura, de la nostra llengua.

2. El conegut poeta Vicent Andrés Estellés...

c) té diferents poemes en què parla de fets històrics del poble valencià.

3. El territori valencià...a) té un aspecte allargassat en què es mesclen les muntanyes amb la zona pròxima al Mediterrània.

4. Abans que arribaren els ibers...

a) els éssers humans vapoblats...

5. Què comportà l’arribada dels romans?

b) L’adopció d’elements culturals com el dret, la llengua i l’art.

6. L’empremta musulmana...a) es va iniciar al segle VIII aC i és present en l’agricultura, les festes o la llengua, per exemple.

7. El rei Jaume I...

b) fundà el Regne de València i li va atorgar uns furs i unes institucions pròpies, així com també repoblà el territori amb catalans i aragoneso

2 Escolta o mira el vídeo de Joan Pellicer en què ens explica quines són les plantes santjoaneres, aquelles més típiques i màgiques de la Nit de Sant Joan. Després corregeix les afirmacions que no siguen correctes

a) Al solstici d’estiu les plantes r

Correcte.

b) Són plantes santjoaneres la carxofeta de Sant Joan , feta servir per a les hemorroides, en

infusió o deixant-les a la vista.

No es fa en infusió, es bull per a fer un oli.

SOLUCIONARI B1/B2

Comprensió oral (pàg. 299)

Escolta el documental titulat Història estellesiana dels valencians? un parell de vegades. ne el sentit. A continuació, llig els enunciats i completa’ls amb t, torna a escoltar el text per a resoldre’n els dubtes.

nos a la història pròpia... ns ajuda a saber d’on venim, conéixer quines són les arrels de la nostra

identitat, de la nostra manera d’entendre el món, de la nostra cultura, de la nostra

El conegut poeta Vicent Andrés Estellés... é diferents poemes en què parla de fets històrics del poble valencià.

El territori valencià... é un aspecte allargassat en què es mesclen les muntanyes amb la zona pròxima

s que arribaren els ibers... ls éssers humans van anar evolucionant: germinaren plantes, construïren

Què comportà l’arribada dels romans? L’adopció d’elements culturals com el dret, la llengua i l’art.

L’empremta musulmana... niciar al segle VIII aC i és present en l’agricultura, les festes o la llengua, per

undà el Regne de València i li va atorgar uns furs i unes institucions pròpies, així repoblà el territori amb catalans i aragonesos.

Escolta o mira el vídeo de Joan Pellicer en què ens explica quines són les plantes santjoaneres, aquelles més típiques i màgiques de la Nit de Sant Joan. Després corregeix les afirmacions que no siguen correctes.

a) Al solstici d’estiu les plantes reben els rajos del sol amb més força.

b) Són plantes santjoaneres la carxofeta de Sant Joan , feta servir per a les hemorroides, en

les a la vista.

No es fa en infusió, es bull per a fer un oli.

1

un parell de vegades. A continuació, llig els enunciats i completa’ls amb

t, torna a escoltar el text per a resoldre’n els dubtes.

ns ajuda a saber d’on venim, conéixer quines són les arrels de la nostra identitat, de la nostra manera d’entendre el món, de la nostra cultura, de la nostra

é diferents poemes en què parla de fets històrics del poble valencià.

é un aspecte allargassat en què es mesclen les muntanyes amb la zona pròxima

plantes, construïren

niciar al segle VIII aC i és present en l’agricultura, les festes o la llengua, per

undà el Regne de València i li va atorgar uns furs i unes institucions pròpies, així

Escolta o mira el vídeo de Joan Pellicer en què ens explica quines són les plantes santjoaneres, aquelles més típiques i màgiques de la Nit de Sant Joan. Després corregeix

b) Són plantes santjoaneres la carxofeta de Sant Joan , feta servir per a les hemorroides, en

c) Plantada al costat de les mates d

Ajuda a fer créixer l’alfàbega amb més força.

d) Els santjoanets o corona de la triguera és molt seca i aprofita per a cobrir els basquets

de cireres i hortalisses.

Corona de Sant Joan. Planta molt tendra.

e) La centaura s’anomena flor o

menjar (“La centaura para taula”)

Correcte.

f) La falaguera floreix, grana, espolsa la llavor i es sembra la nit de Sant Joan.

No es sembra. És silvestre.

g) El pericó groc, bullit la nit de Sant J

diu espantadimonis.

Correcte.

h) El pericó també té utilitats anti

remulla en oli.

Es posa en oli quan està tendre.

i) La nit de Sant Joan també es recol·lecten les plantes medicinals i màgiques. Les virtuts

màgiques són de la una de la nit a la matinada. Les plantes màgiques es recol·lecten quan

el sol està més alt.

Són des de les 12 de la nit a la matinada.

Àrea 2 Comprensió escrita (p 3 Troba en el text paraules sinònimes o que s’adeqüen a les definicions següents.

prolongar perllongar

rebutjar, negar refusar

ensenyament ensenyança

construir basti

4 Indica si les afirmacions següents són veritat o mentida a partir del contingut del text:

El moviment per aconseguir l'ensenyament en valencià va ser una idea nascuda a les acaballes de la Transició política espan

SOLUCIONARI B1/B2

tat de les mates d’alfàbega, ajuda que facen més olor.

Ajuda a fer créixer l’alfàbega amb més força.

d) Els santjoanets o corona de la triguera és molt seca i aprofita per a cobrir els basquets

Corona de Sant Joan. Planta molt tendra.

aura s’anomena flor o herba de Sant Joan i l’arrepleguen per a obrir les ganes de

menjar (“La centaura para taula”)

f) La falaguera floreix, grana, espolsa la llavor i es sembra la nit de Sant Joan.

it la nit de Sant Joan, protegeix la casa dels mals esperits, per això es

h) El pericó també té utilitats antiinflamatòries i fa l’oli de pericó, amb l’herba seca, a

Es posa en oli quan està tendre.

ant Joan també es recol·lecten les plantes medicinals i màgiques. Les virtuts

màgiques són de la una de la nit a la matinada. Les plantes màgiques es recol·lecten quan

Són des de les 12 de la nit a la matinada.

rita (pàg. 302)

text paraules sinònimes o que s’adeqüen a les definicions següents.

perllongar dura, tenaç, resistent fèrria

refusar xiquet infant

ensenyança desori, enrenou desgavell

bastir amb el mateix nom (femení)

homònima

Indica si les afirmacions següents són veritat o mentida a partir del contingut del text:

El moviment per aconseguir l'ensenyament en valencià va ser una idea nascuda a les acaballes de la Transició política espanyola. (FALS)

2

d) Els santjoanets o corona de la triguera és molt seca i aprofita per a cobrir els basquets

ant Joan i l’arrepleguen per a obrir les ganes de

f) La falaguera floreix, grana, espolsa la llavor i es sembra la nit de Sant Joan.

oan, protegeix la casa dels mals esperits, per això es

nflamatòries i fa l’oli de pericó, amb l’herba seca, a

ant Joan també es recol·lecten les plantes medicinals i màgiques. Les virtuts

màgiques són de la una de la nit a la matinada. Les plantes màgiques es recol·lecten quan

text paraules sinònimes o que s’adeqüen a les definicions següents.

fèrria

infant

desgavell

homònima

Indica si les afirmacions següents són veritat o mentida a partir del contingut del text:

El moviment per aconseguir l'ensenyament en valencià va ser una idea nascuda a

Durant la II República espanyola, als anys 30 del segle XX, l'ensenyament en

valencià havia aconseguit arribar a les escoles del país. Hi ha uns antecedents ben clars en generacions anteriors dels quals beu el treball

per tal d'aconseguir normalitzar el valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament. (VERDADER)

La vocació de Salvador cap a la docència li va vindrde la família. (FALS)

Salvador es va trobar amb el magisteri per les vicissituds fortuïtes pensava fer un altre ofici.

Els estudis per a ser mestre els va fer bastant tard, ja madur, després d'haver fet carrera en l'ofici de fuster.

Després de molt poc temps treballant, Carles Salvador es va presentar a una ppública que li va permetre guanyar una plaça.

Els avantpassats de Carles Salvador venien d'un antic llinatge ciutat de València. (FALS)

Salvador va ser durant molt de temps mestre a la Pobla de Benifassà. La seua faceta de mestre la va compaginar amb la d'escriptor i també d'activista

polític. (VERDADER) Va escriure un poc de tot, especialment als diaris, tot i

restar inèdita. (FALS) Junt amb el seu amic Maximilià Thous va crear l'Ass

l'Ensenyança Valenciana. Va col·laborar en la creació de la primera revista escolar escrita en valencià,

(FALS) Quan va treballar a Canet lo Roig, hi va aplicar la tècnica Freinet, de la qual va ser

introductor al País Valencià. A València, participa i és membre actiu d'un gran nombre d'institucions

acadèmiques i culturals amb relació a la llengua. Després de la guerra, les seues implicacions polítiques li van impedir tornar a

treballar de mestre. Va formar part del Centre de Cultura Valenciana, una institució clandestina, durant

la postguerra. (FALS) Gràcies al seu treball, les generacions posterior de mestres van poder formar

valencià i aprendre'n la gramàtica.

5 Llig aquesta text explicatiu d

(6) Per Sant Joan coincideixen tres rituals: els rituals del foc, els de l'aigua i els de les plantes. Els comentarem per damunt, perquè els nostres lectors aneu amb compte i eviteu sorpreses. Si la Nit de Sant Joan decidiu prendre el primer bany, al riu o a la platja, per cridar la bona sort, heu de saber que hi ha indrets màgics, on la llegenda es personifica en les encantades. Les encantades són una reminiscència dels habitaven vora fonts, rius, ruïnes o corrents d'aigua.

SOLUCIONARI B1/B2

Durant la II República espanyola, als anys 30 del segle XX, l'ensenyament en valencià havia aconseguit arribar a les escoles del país. (FALS) Hi ha uns antecedents ben clars en generacions anteriors dels quals beu el treball

uir normalitzar el valencià com a llengua vehicular de (VERDADER)

La vocació de Salvador cap a la docència li va vindre inspirada per un mestre, amic

Salvador es va trobar amb el magisteri per les vicissituds fortuïtes pensava fer un altre ofici. (VERDADER) Els estudis per a ser mestre els va fer bastant tard, ja madur, després d'haver fet carrera en l'ofici de fuster. (FALS) Després de molt poc temps treballant, Carles Salvador es va presentar a una ppública que li va permetre guanyar una plaça. (VERDADER) Els avantpassats de Carles Salvador venien d'un antic llinatge lligat sempre a la

(FALS) Salvador va ser durant molt de temps mestre a la Pobla de Benifassà.

aceta de mestre la va compaginar amb la d'escriptor i també d'activista

Va escriure un poc de tot, especialment als diaris, tot i això, la seua obra literària va (FALS)

Junt amb el seu amic Maximilià Thous va crear l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. (FALS) Va col·laborar en la creació de la primera revista escolar escrita en valencià,

Quan va treballar a Canet lo Roig, hi va aplicar la tècnica Freinet, de la qual va ser Valencià. (FALS)

A València, participa i és membre actiu d'un gran nombre d'institucions acadèmiques i culturals amb relació a la llengua. (VERDADER) Després de la guerra, les seues implicacions polítiques li van impedir tornar a

(FALS) Va formar part del Centre de Cultura Valenciana, una institució clandestina, durant

(FALS) Gràcies al seu treball, les generacions posterior de mestres van poder formarvalencià i aprendre'n la gramàtica. (VERDADER)

text explicatiu de la festa de Sant Joan i ordena’n els paràgrafs.

Per Sant Joan coincideixen tres rituals: els rituals del foc, els de l'aigua i els de les plantes. Els comentarem per damunt, perquè els nostres lectors aneu amb compte i eviteu

es. Si la Nit de Sant Joan decidiu prendre el primer bany, al riu o a la platja, per cridar la bona sort, heu de saber que hi ha indrets màgics, on la llegenda es personifica en les encantades. Les encantades són una reminiscència dels genis loci o esperithabitaven vora fonts, rius, ruïnes o corrents d'aigua.

3

Durant la II República espanyola, als anys 30 del segle XX, l'ensenyament en

Hi ha uns antecedents ben clars en generacions anteriors dels quals beu el treball uir normalitzar el valencià com a llengua vehicular de

e inspirada per un mestre, amic

Salvador es va trobar amb el magisteri per les vicissituds fortuïtes de la vida, ja que

Els estudis per a ser mestre els va fer bastant tard, ja madur, després d'haver fet

Després de molt poc temps treballant, Carles Salvador es va presentar a una prova

lligat sempre a la

Salvador va ser durant molt de temps mestre a la Pobla de Benifassà. (FALS) aceta de mestre la va compaginar amb la d'escriptor i també d'activista

això, la seua obra literària va

ociació Protectora de

Va col·laborar en la creació de la primera revista escolar escrita en valencià, Ibèria.

Quan va treballar a Canet lo Roig, hi va aplicar la tècnica Freinet, de la qual va ser

A València, participa i és membre actiu d'un gran nombre d'institucions

Després de la guerra, les seues implicacions polítiques li van impedir tornar a

Va formar part del Centre de Cultura Valenciana, una institució clandestina, durant

Gràcies al seu treball, les generacions posterior de mestres van poder formar-se en

e la festa de Sant Joan i ordena’n els paràgrafs.

Per Sant Joan coincideixen tres rituals: els rituals del foc, els de l'aigua i els de les plantes. Els comentarem per damunt, perquè els nostres lectors aneu amb compte i eviteu

es. Si la Nit de Sant Joan decidiu prendre el primer bany, al riu o a la platja, per cridar la bona sort, heu de saber que hi ha indrets màgics, on la llegenda es personifica en

o esperits locals, que

(4) Però a banda de les fogueres improvisades en platges i places, i de la Cremà organitzada d'Alacant, Sant Joan és la nit màgica mediterrània, la més curta, abans del dia més llarg. Una nit en què, a l'igual que ocorre a Tots Sants, les criatures fantàstiques desperten i pul·lulen pel món. La vitalitat de l'imaginari és un indicador de la salut dels pobles. Les cultures que conserven i fomenten una mitologia pròpia, poden presumir de bona salut.

(2) Per Sant Joan, el sol avança arran de l'horitzó, com correspon al Solstici d'estiu, el punt Càncer, el clímax solar. Al migdia, el sol és dalt del cel, i si estaqueu un bastó a terra, no fa gens d'ombra. El poble, que no necessitava entendrsabia que aquella posició indicava l'arribada del bon temps i de les collites. D'ací el costum de passar la nit del 23 al 24 de juny en vetla, cantant, ballant i fent rogle. Les fogueres allarguen la claror dels dies Solstici, i els romans l'incorporaren a les seues festes habituals. L'Església, al començament, condemnà aquestes danses i fogueres, reminiscència del paganisme.

(8) Al País Valencià, en podeu trobar, si teniu una miqueta de sort i paciència, a la font de la Jana (Teulada), al barranc de l'Encantada (Planes del Comtat), al Castellar Colorat (Crevillent), a les coves del Cabeçó d'Or (Xixona), al Cabeçó Soler (Baix Vinalopó), a la partida de la Giraba (Ludiente), a la cova de l'Ocre (l'Albir), a la cova de la Serra del Cavall (Petrer), a l'escala de la donzella (Moixent), al Desert de les Palmes (Plana Baixa), a la Pedra Encantada (Montesa), als Banyets de la Reina Mora (Banyets de Calp), al caMarinyén (Benifairó), al castell de Penella (Cocentaina), a la Roca Encantada (la Vila Joiosa)... A la vostra comarca hi ha algun altre indret amb llegenda d'encantades? Apunteul'apartat dels comentaris!

(10) Comptat i debatut, una nit espede tot: des de descobrir tresors ocults a desencantar donzelles encantades, enfrontarals paranys del dimoni o endevinar el futur, atraure la bona sort prenent un bany o atrapar l'amor de la persona estimada saltant una foguera, collir les llavors de la falguera o bollir herbes màgiques. I, fins i tot, llegir un llibre tranquil·lament a casa. Bon Sant Joan.

(1) Totes les cultures posseeixen un calendari festiu i un calendari màgic, part fonamentde la seua identitat. Els humans ens esforcem a mesurar el temps i a organitzarintent de controlar-lo. El dia i la nit, les edats i les estacions, la vida i la mort, són un cicle. Els cicles marquen l'alternança entre períodes de fred i calorsembra i sega. Hi ha un temps civilitzat, artificial i convencional, de caràcter lineal, quantificable pels rellotges i els calendaris. I hi ha un temps natural, primitiu i inabastable, de caràcter cíclic, definit per la vida i

(5) Les cultures que obliden els seus mites i els substitueixen per d'altres forasters o de moda, estan malaltisses. Tenim una mitologia pròpia, amb rituals, llegendes, contalles i criatures fantàstiques nostrades. I la Nit de Sant Joan és unarecordar-la.

(3) El concili de Constantinoble (680) les prohibí. A l'últim, però, davant la força de la celebració, pensà que si no podia eradicar la festa, millor ferrituals pagans assimilats al cristian

SOLUCIONARI B1/B2

Però a banda de les fogueres improvisades en platges i places, i de la Cremà organitzada d'Alacant, Sant Joan és la nit màgica mediterrània, la més curta, abans del dia

na nit en què, a l'igual que ocorre a Tots Sants, les criatures fantàstiques desperten i pul·lulen pel món. La vitalitat de l'imaginari és un indicador de la salut dels pobles. Les cultures que conserven i fomenten una mitologia pròpia, poden presumir de

Per Sant Joan, el sol avança arran de l'horitzó, com correspon al Solstici d'estiu, el punt Càncer, el clímax solar. Al migdia, el sol és dalt del cel, i si estaqueu un bastó a terra, no fa gens d'ombra. El poble, que no necessitava entendre d'òrbites ni de càlculs astronòmics, sabia que aquella posició indicava l'arribada del bon temps i de les collites. D'ací el costum de passar la nit del 23 al 24 de juny en vetla, cantant, ballant i fent rogle. Les fogueres allarguen la claror dels dies més llargs de l'any. Els ibers i altres cultures ja celebraven el Solstici, i els romans l'incorporaren a les seues festes habituals. L'Església, al començament, condemnà aquestes danses i fogueres, reminiscència del paganisme.

deu trobar, si teniu una miqueta de sort i paciència, a la font de la Jana (Teulada), al barranc de l'Encantada (Planes del Comtat), al Castellar Colorat (Crevillent), a les coves del Cabeçó d'Or (Xixona), al Cabeçó Soler (Baix Vinalopó), a la

a Giraba (Ludiente), a la cova de l'Ocre (l'Albir), a la cova de la Serra del Cavall (Petrer), a l'escala de la donzella (Moixent), al Desert de les Palmes (Plana Baixa), a la Pedra Encantada (Montesa), als Banyets de la Reina Mora (Banyets de Calp), al caMarinyén (Benifairó), al castell de Penella (Cocentaina), a la Roca Encantada (la Vila Joiosa)... A la vostra comarca hi ha algun altre indret amb llegenda d'encantades? Apunteu

Comptat i debatut, una nit especial, arrelada a la nostra identitat, on podem fer ben bé de tot: des de descobrir tresors ocults a desencantar donzelles encantades, enfrontarals paranys del dimoni o endevinar el futur, atraure la bona sort prenent un bany o atrapar

sona estimada saltant una foguera, collir les llavors de la falguera o bollir herbes màgiques. I, fins i tot, llegir un llibre tranquil·lament a casa. Bon Sant Joan.

Totes les cultures posseeixen un calendari festiu i un calendari màgic, part fonamentde la seua identitat. Els humans ens esforcem a mesurar el temps i a organitzar

lo. El dia i la nit, les edats i les estacions, la vida i la mort, són un cicle. Els cicles marquen l'alternança entre períodes de fred i calor, de dies llargs i curts, de sembra i sega. Hi ha un temps civilitzat, artificial i convencional, de caràcter lineal, quantificable pels rellotges i els calendaris. I hi ha un temps natural, primitiu i inabastable, de caràcter cíclic, definit per la vida i la natura.

Les cultures que obliden els seus mites i els substitueixen per d'altres forasters o de moda, estan malaltisses. Tenim una mitologia pròpia, amb rituals, llegendes, contalles i criatures fantàstiques nostrades. I la Nit de Sant Joan és una bona oportunitat per a

El concili de Constantinoble (680) les prohibí. A l'últim, però, davant la força de la celebració, pensà que si no podia eradicar la festa, millor fer-la seua, com tants altres rituals pagans assimilats al cristianisme. Ja ho havien aconseguit abans, amb èxit. Les

4

Però a banda de les fogueres improvisades en platges i places, i de la Cremà organitzada d'Alacant, Sant Joan és la nit màgica mediterrània, la més curta, abans del dia

na nit en què, a l'igual que ocorre a Tots Sants, les criatures fantàstiques desperten i pul·lulen pel món. La vitalitat de l'imaginari és un indicador de la salut dels pobles. Les cultures que conserven i fomenten una mitologia pròpia, poden presumir de

Per Sant Joan, el sol avança arran de l'horitzó, com correspon al Solstici d'estiu, el punt Càncer, el clímax solar. Al migdia, el sol és dalt del cel, i si estaqueu un bastó a terra, no fa

e d'òrbites ni de càlculs astronòmics, sabia que aquella posició indicava l'arribada del bon temps i de les collites. D'ací el costum de passar la nit del 23 al 24 de juny en vetla, cantant, ballant i fent rogle. Les fogueres

més llargs de l'any. Els ibers i altres cultures ja celebraven el Solstici, i els romans l'incorporaren a les seues festes habituals. L'Església, al començament, condemnà aquestes danses i fogueres, reminiscència del paganisme.

deu trobar, si teniu una miqueta de sort i paciència, a la font de la Jana (Teulada), al barranc de l'Encantada (Planes del Comtat), al Castellar Colorat (Crevillent), a les coves del Cabeçó d'Or (Xixona), al Cabeçó Soler (Baix Vinalopó), a la

a Giraba (Ludiente), a la cova de l'Ocre (l'Albir), a la cova de la Serra del Cavall (Petrer), a l'escala de la donzella (Moixent), al Desert de les Palmes (Plana Baixa), a la Pedra Encantada (Montesa), als Banyets de la Reina Mora (Banyets de Calp), al castell de Marinyén (Benifairó), al castell de Penella (Cocentaina), a la Roca Encantada (la Vila Joiosa)... A la vostra comarca hi ha algun altre indret amb llegenda d'encantades? Apunteu-lo a

cial, arrelada a la nostra identitat, on podem fer ben bé de tot: des de descobrir tresors ocults a desencantar donzelles encantades, enfrontar-nos als paranys del dimoni o endevinar el futur, atraure la bona sort prenent un bany o atrapar

sona estimada saltant una foguera, collir les llavors de la falguera o bollir herbes màgiques. I, fins i tot, llegir un llibre tranquil·lament a casa. Bon Sant Joan.

Totes les cultures posseeixen un calendari festiu i un calendari màgic, part fonamental de la seua identitat. Els humans ens esforcem a mesurar el temps i a organitzar-lo, en un

lo. El dia i la nit, les edats i les estacions, la vida i la mort, són un cicle. , de dies llargs i curts, de

sembra i sega. Hi ha un temps civilitzat, artificial i convencional, de caràcter lineal, quantificable pels rellotges i els calendaris. I hi ha un temps natural, primitiu i inabastable,

Les cultures que obliden els seus mites i els substitueixen per d'altres forasters o de moda, estan malaltisses. Tenim una mitologia pròpia, amb rituals, llegendes, contalles i

bona oportunitat per a

El concili de Constantinoble (680) les prohibí. A l'últim, però, davant la força de la la seua, com tants altres

isme. Ja ho havien aconseguit abans, amb èxit. Les

Caldendes romanes d'abril es van reciclar en la Setmana Santa; el Solstici d'Hivern i el dia dels Morts, en Tots Sants; el Natalis Solis, en Nadal... Però, què fer amb el Solstici d'Estiu? La solució va ser consagrar-lo a Sant Joan, el personatge dels evangelis que, en batejar Crist al riu, evoca un ritual ancestral: el bany purificador en les aigües.

(9) Deia abans, que Sant Joan és la nit de tres rituals relatius al foc, l'aigua i les plantes. Si no vos abelleix arriscar-vos a topardonarà carabasses o vos convertirà en pedra, ni voleu refredarni socarrar-vos el tou de la cama botant una foguera, hi ha un ritual més amable. Podeueixir a buscar i collir les herbes o flors de Sant Joan, i amanirPellicer en parla en un fragment d'aquell programa memorable, rescatat de les catacumbes de Canal 9 per l'amic Daniel Climent. Les herbes santjoaneres són la caro pinya de Sant Joan, la flor dels santjoanets, la centaura o flor de Sant Joan, la berbena i el pericó o espantadimonis.

(7) En la nostra tradició, són personatges de gran bellesa, guardianes de tresors fabulosos del temps dels àrabs, que s'hi apapossible, l'única en què un valent pot trencar l'encanteri secular. D'encantades, dones d'aigua o goges, n'hi ha arreu d'Europa. A Occitània reben el nom de Galícia i Portugal encantasanjanas o mouzas.

Àrea 3 Estructures lingüístiques (pàg. 307 6 Escriu dues oracions amb dues conjuncions subordinants cada una.

Resposta model

No sé si podré anar al cinema

Mentre revise el treball fes la portada

7 Completa les oracions amb conjuncions subordinants del tipus que s’indica entre

parèntesis.

No sabia si podria assistir al concert. (completiva)

Escriuré la lletra de la cançó

No obtingué el premi per bé que

M’hi he matriculat ja que

Et regale aquest joc per tal que

Tenia tantes ganes de vindre

Abans que comence a ploure cal entrar la roba que hi ha estesa. (temporal)

He muntat el moble tal com

Com més ens contes més

SOLUCIONARI B1/B2 Caldendes romanes d'abril es van reciclar en la Setmana Santa; el Solstici d'Hivern i el dia dels Morts, en Tots Sants; el Natalis Solis, en Nadal... Però, què fer amb el Solstici d'Estiu?

lo a Sant Joan, el personatge dels evangelis que, en batejar Crist al riu, evoca un ritual ancestral: el bany purificador en les aigües.

Deia abans, que Sant Joan és la nit de tres rituals relatius al foc, l'aigua i les plantes. Si vos a topar-vos una dama encantada que, ben probablement, vos

donarà carabasses o vos convertirà en pedra, ni voleu refredar-vos prenent el primer bany vos el tou de la cama botant una foguera, hi ha un ritual més amable. Podeu

eixir a buscar i collir les herbes o flors de Sant Joan, i amanir-les a casa en acabant. Joan Pellicer en parla en un fragment d'aquell programa memorable, rescatat de les catacumbes de Canal 9 per l'amic Daniel Climent. Les herbes santjoaneres són la caro pinya de Sant Joan, la flor dels santjoanets, la centaura o flor de Sant Joan, la berbena i el

En la nostra tradició, són personatges de gran bellesa, guardianes de tresors fabulosos del temps dels àrabs, que s'hi apareixen una vegada a l'any, precisament la nit que tot és possible, l'única en què un valent pot trencar l'encanteri secular. D'encantades, dones d'aigua o goges, n'hi ha arreu d'Europa. A Occitània reben el nom de

s o mouras, a Euskadi lamiak, a Astùriesxanes

ructures lingüístiques (pàg. 307)

Escriu dues oracions amb dues conjuncions subordinants cada una.

podré anar al cinema perquè potser demà treballe.

revise el treball fes la portada tal com t’he explicat.

Completa les oracions amb conjuncions subordinants del tipus que s’indica entre

podria assistir al concert. (completiva)

Escriuré la lletra de la cançó a condició que tu la cantes. (condicional)

per bé que va presentar el text més original. (concessiva)

ja que m’interessen moltes de les assignatures. (causal)

per tal que jugues amb els teus germans. (final)

ganes de vindre que ha gaudit molt del sopar. (consecutiva)

comence a ploure cal entrar la roba que hi ha estesa. (temporal)

tal com indica el full d’instruccions. (modal)

més entenem la teua decisió. (comparativa)

5

Caldendes romanes d'abril es van reciclar en la Setmana Santa; el Solstici d'Hivern i el dia dels Morts, en Tots Sants; el Natalis Solis, en Nadal... Però, què fer amb el Solstici d'Estiu?

lo a Sant Joan, el personatge dels evangelis que, en batejar Crist

Deia abans, que Sant Joan és la nit de tres rituals relatius al foc, l'aigua i les plantes. Si vos una dama encantada que, ben probablement, vos

vos prenent el primer bany vos el tou de la cama botant una foguera, hi ha un ritual més amable. Podeu

les a casa en acabant. Joan Pellicer en parla en un fragment d'aquell programa memorable, rescatat de les catacumbes de Canal 9 per l'amic Daniel Climent. Les herbes santjoaneres són la carxofeta o pinya de Sant Joan, la flor dels santjoanets, la centaura o flor de Sant Joan, la berbena i el

En la nostra tradició, són personatges de gran bellesa, guardianes de tresors fabulosos reixen una vegada a l'any, precisament la nit que tot és

possible, l'única en què un valent pot trencar l'encanteri secular. D'encantades, dones d'aigua o goges, n'hi ha arreu d'Europa. A Occitània reben el nom de daunasd'aiga, a

xanes i a Cantàbria

Completa les oracions amb conjuncions subordinants del tipus que s’indica entre

va presentar el text més original. (concessiva)

m’interessen moltes de les assignatures. (causal)

ha gaudit molt del sopar. (consecutiva)

comence a ploure cal entrar la roba que hi ha estesa. (temporal)

8 Forma oracions unint les dues proposicions i afegint la conjunció subordinant

corresponent.

Triarem de la carta en cas que no hi haja menú.

Sempre resol els problemes sense que ningú li ho explique.

He demanat les bases del concurs donat que vull presentar el meu projecte.

Sempre ens parla com si tots fórem els seus criats.

No l’he tornat a veure des que se n’ha anat a viure a València.

Desconec per complet on pots trobar aquest recanvi.

Han millorat les instal·lacions a f

No crec que et pugues inscriure ja que tots els grups ja estan complets.

9 Escolta “Pregària a Sant Antoni” del grup Musicants, una peça del disc

cantada en valencià popular. Escriu les oracions introduïdes

desaparegut.

Sant Antoni... sant Antoni! Contesteu, per caritat.

Si vós també mos fallàveu, qui mos podrà consolar!

Recordeu els desgavells que vos contàvem l'any passat?

Doncs s'han quedat en no res

Lo que anava malament encara s'ha empitjorat

i les coses que rodaven ja no van ni cara avall:

sense faena a les fàbriques, una ruïna els bancals,

els joves cap a Alemanya i els vells ... que els tiren al mar!

Mos volen tancar l'escola, i en quatre dies,

si no mos lleven, també, el metge i el practicant.

Mil més que vos en diria d'abusos i destrellats.

Mireu, només, per exemple, com mos tenen informats:

les notícies de l'oratge, si les volem escoltar,

Mos les diuen de Madrid en perfecte castellà.

Si ha plogut en Benissuera, a qui podria importar?

Hay nieve en los Pirineos y en Canarias, mala mar.

Que visquen Messi i Ronaldo, Belen Esteban i, és clar,

visca Isabel, i Fernando, I el Espíritu Imperial.

SOLUCIONARI B1/B2

Forma oracions unint les dues proposicions i afegint la conjunció subordinant

Triarem de la carta en cas que no hi haja menú.

Sempre resol els problemes sense que ningú li ho explique.

el concurs donat que vull presentar el meu projecte.

Sempre ens parla com si tots fórem els seus criats.

No l’he tornat a veure des que se n’ha anat a viure a València.

Desconec per complet on pots trobar aquest recanvi.

Han millorat les instal·lacions a fi que s’hi puga allotjar més gent.

No crec que et pugues inscriure ja que tots els grups ja estan complets.

Escolta “Pregària a Sant Antoni” del grup Musicants, una peça del disc

cantada en valencià popular. Escriu les oracions introduïdes per conjuncions que han

Sant Antoni... sant Antoni! Contesteu, per caritat.

qui mos podrà consolar!

Recordeu els desgavells que vos contàvem l'any passat?

Doncs s'han quedat en no res comparats amb els d'enguany.

encara s'ha empitjorat

i les coses que rodaven ja no van ni cara avall:

sense faena a les fàbriques, una ruïna els bancals,

els joves cap a Alemanya i els vells ... que els tiren al mar!

Mos volen tancar l'escola, i en quatre dies, qui sap

, també, el metge i el practicant.

Mil més que vos en diria d'abusos i destrellats.

Mireu, només, per exemple, com mos tenen informats:

les notícies de l'oratge, si les volem escoltar,

Mos les diuen de Madrid en perfecte castellà.

a qui podria importar?

Hay nieve en los Pirineos y en Canarias, mala mar.

Que visquen Messi i Ronaldo, Belen Esteban i, és clar,

visca Isabel, i Fernando, I el Espíritu Imperial.

6

Forma oracions unint les dues proposicions i afegint la conjunció subordinant

el concurs donat que vull presentar el meu projecte.

No crec que et pugues inscriure ja que tots els grups ja estan complets.

Escolta “Pregària a Sant Antoni” del grup Musicants, una peça del disc Adsabara. Està

per conjuncions que han

Imagineu la vergonya que patim els valencians

de sentir-nos forasters sense tindre d'emigrar.

Canal nou era una pena, això no ho podem negar,

però vist el que vegem, ara el trobem a faltar.

Volem L’Alqueria Blanca, Les músiques i el raspall,

les falles i les fogueres, els moros i els cristians.

Pel·lícules i notícies en llengua de valencians,

la de Fuster i Estellés, la de Corella i March.

Volem ser honrats i dignes, i dur sempre el cap ben alt.

Déu mos guard de forasters

Volem treball i justícia, volem pau i llibertat,

estimar les nostres coses i honrar els avantpassats.

No dieu res... Sant Antoni? Contesteu, per caritat!

Si també mos falleu vós, qui mos podrà consolar!

No tinc paraules, fills meus. Quasi res m'heu demanat!

Fa temps que busque i no trobe remei per al vos

Però ja que heu insistit, ací teniu un refrany

Llaureu i sembreu la terra, c

10 Completa els textos amb un connector que expresse quina és la relació que s’estableix

entre les diferents oracions.

Pel que fa a la possibilitat que presente la seua candidatura, hui no ha dit res.

Segons la meua opinió, hi comptem amb altres opcions, però cap de tan segura.

De cap manera consentirem que s’hi vulneren els nostre drets.

A primera vista, la teua proposta és molt innovadora i

Vist que heu mostrat molt interès a assistir

En conseqüència caldrà refer els punts indicats abans de tornar a presentar la

instància.

Posat que superes el procés selectiu, hauràs de començar dilluns vinent.

Per tal d’informar la població s’enviaran cartes a tots els domicilis.

La biblioteca restarà tancada durant les festes locals,

Personalment em sembla una oferta

SOLUCIONARI B1/B2 que patim els valencians

nos forasters sense tindre d'emigrar.

Canal nou era una pena, això no ho podem negar,

ara el trobem a faltar.

Les músiques i el raspall,

falles i les fogueres, els moros i els cristians.

el·lícules i notícies en llengua de valencians,

la de Fuster i Estellés, la de Corella i March.

Volem ser honrats i dignes, i dur sempre el cap ben alt.

Déu mos guard de forasters que de casa mos trauran!

Volem treball i justícia, volem pau i llibertat,

timar les nostres coses i honrar els avantpassats.

No dieu res... Sant Antoni? Contesteu, per caritat!

ui mos podrà consolar!

No tinc paraules, fills meus. Quasi res m'heu demanat!

Fa temps que busque i no trobe remei per al vostre mal.

ací teniu un refrany:

Llaureu i sembreu la terra, collireu lo que heu sembrat.

Completa els textos amb un connector que expresse quina és la relació que s’estableix

entre les diferents oracions.

ibilitat que presente la seua candidatura, hui no ha dit res.

hi comptem amb altres opcions, però cap de tan segura.

consentirem que s’hi vulneren els nostre drets.

la teua proposta és molt innovadora i força engrescadora.

heu mostrat molt interès a assistir-hi, hi esteu convidats.

caldrà refer els punts indicats abans de tornar a presentar la

superes el procés selectiu, hauràs de començar dilluns vinent.

’informar la població s’enviaran cartes a tots els domicilis.

La biblioteca restarà tancada durant les festes locals, això és, fins el proper dijous.

em sembla una oferta interessant, però no crec que l’accepten.

7

Completa els textos amb un connector que expresse quina és la relació que s’estableix

ibilitat que presente la seua candidatura, hui no ha dit res.

hi comptem amb altres opcions, però cap de tan segura.

força engrescadora.

caldrà refer els punts indicats abans de tornar a presentar la

superes el procés selectiu, hauràs de començar dilluns vinent.

fins el proper dijous.

interessant, però no crec que l’accepten.

11 Llig i classifica els marcadors de text en l’apartat corresponent. Podràs deduir

significat.

MARCADORS DE TEXT Tema nou Pel que fa, respecte a, sobre, en relació a, el punt següent tracta

de…Marcar ordre En primer lloc, primerament, d'entrada, per començar…Continuar A més a més, tot seguit, a continuació…Distincions No obstant això, d'una banda, al contrari, en canvi, per una altra

part…Exemples Per exemple, com a mostra, en el cas de…Resumir/acabar En conseqüència, en resum, finalment, per acabar…Destacar A més a més, és a dir, en altres paraules, el més important…

12 Escriu un text breu d’opinió (150 paraules aprox.) per a una revista de la teua localitat en el qual faces una proposta per a millorar el desenvolupament sostenible de la gestió ambiental del municipi. Utilitza, almenys, deu marcadors textuals.Resposta lliure. Abans de començar a redactarpropostes que hi vols comentar i organitzaper a dotar-lo d’unitat estructural atorgarel seu ús que hi ha a la Lliçó 11).

13 Escriu els connectors adequats on corresponga.

Les Trobades d'Escoles en Valencià del 2017 han arribat abonhomia i companyonia les places de pobles i ciutats.

Amb trenta anys d'organització per part d’Escola Valenciana, acudir a la Trobada cada primavera ja és una fita obligada en cadascuna de les comarques del nostre país. banda, perquè és una data que es converteix en festa assenyalada en el calendari festiu, un aplec al qual acudir per a gaudir d’una festa que fa volar coloms a grans i menuts.d’una altra banda, les tres dècades d’existència ja han propiciat que les primegeneracions de pares i mares que han viscut les trobades com a infants ja s’acosten a l’encontre amb l’enyorança de la seua infantesa però, aquesta senya d’identitat també l’han de transmetre als seus fills i filles.

De primer, acudir a la trobada és retrobarla festa amb amics i amigues, conéixer mestres amb qui comparteixes inquietuds, compartir amb les famílies moments de convivència, poder ferimmortalitzar el moment o per a fer pública la teua activitat a les xarxes socials, jugar, pintar, riure, disfressar-se, crear, imaginar i moltes coses més. festa on la paraula es fa viva, on la paraula es materialitza i cristal·litza, la valencià. En cada racó de cadascuna de les comarques del país, els veïns i veïnes acullen milers de visitants que per un dia coneixen els nostres pobles, passegen pels carrers i les

SOLUCIONARI B1/B2

ls marcadors de text en l’apartat corresponent. Podràs deduir

Pel que fa, respecte a, sobre, en relació a, el punt següent tracta de… En primer lloc, primerament, d'entrada, per començar…A més a més, tot seguit, a continuació… No obstant això, d'una banda, al contrari, en canvi, per una altra part… Per exemple, com a mostra, en el cas de… En conseqüència, en resum, finalment, per acabar…A més a més, és a dir, en altres paraules, el més important…

Escriu un text breu d’opinió (150 paraules aprox.) per a una revista de la teua localitat en el qual faces una proposta per a millorar el desenvolupament sostenible de la gestió

el municipi. Utilitza, almenys, deu marcadors textuals. Resposta lliure. Abans de començar a redactar-lo planifica el text (fes un llistat de les propostes que hi vols comentar i organitza-les) i recorda incorporar connectors textuals

at estructural atorgar-li més dinamisme (rellig, si cal, els consells sobre el seu ús que hi ha a la Lliçó 11).

Escriu els connectors adequats on corresponga.

Les Trobades d’Escoles en Valencià

Les Trobades d'Escoles en Valencià del 2017 han arribat a vènit desprésbonhomia i companyonia les places de pobles i ciutats.

Amb trenta anys d'organització per part d’Escola Valenciana, acudir a la Trobada cada primavera ja és una fita obligada en cadascuna de les comarques del nostre país.

, perquè és una data que es converteix en festa assenyalada en el calendari festiu, un aplec al qual acudir per a gaudir d’una festa que fa volar coloms a grans i menuts.

les tres dècades d’existència ja han propiciat que les primegeneracions de pares i mares que han viscut les trobades com a infants ja s’acosten a l’encontre amb l’enyorança de la seua infantesa però, en canvi, amb la idea clara que aquesta senya d’identitat també l’han de transmetre als seus fills i filles.

acudir a la trobada és retrobar-se amb companys i companyes, poder gaudir de la festa amb amics i amigues, conéixer mestres amb qui comparteixes inquietuds, compartir amb les famílies moments de convivència, poder fer-te una foto per a

r el moment o per a fer pública la teua activitat a les xarxes socials, jugar, se, crear, imaginar i moltes coses més. En altres paraules

festa on la paraula es fa viva, on la paraula es materialitza i cristal·litza, la valencià. En cada racó de cadascuna de les comarques del país, els veïns i veïnes acullen milers de visitants que per un dia coneixen els nostres pobles, passegen pels carrers i les

8

ls marcadors de text en l’apartat corresponent. Podràs deduir-ho pel

Pel que fa, respecte a, sobre, en relació a, el punt següent tracta

En primer lloc, primerament, d'entrada, per començar…

No obstant això, d'una banda, al contrari, en canvi, per una altra

En conseqüència, en resum, finalment, per acabar… A més a més, és a dir, en altres paraules, el més important…

Escriu un text breu d’opinió (150 paraules aprox.) per a una revista de la teua localitat en el qual faces una proposta per a millorar el desenvolupament sostenible de la gestió

lo planifica el text (fes un llistat de les les) i recorda incorporar connectors textuals

li més dinamisme (rellig, si cal, els consells sobre

després d'omplir de

Amb trenta anys d'organització per part d’Escola Valenciana, acudir a la Trobada cada primavera ja és una fita obligada en cadascuna de les comarques del nostre país. D’una

, perquè és una data que es converteix en festa assenyalada en el calendari festiu, un aplec al qual acudir per a gaudir d’una festa que fa volar coloms a grans i menuts. I

les tres dècades d’existència ja han propiciat que les primeres generacions de pares i mares que han viscut les trobades com a infants ja s’acosten a

amb la idea clara que

se amb companys i companyes, poder gaudir de la festa amb amics i amigues, conéixer mestres amb qui comparteixes inquietuds,

te una foto per a r el moment o per a fer pública la teua activitat a les xarxes socials, jugar,

En altres paraules, tota una festa on la paraula es fa viva, on la paraula es materialitza i cristal·litza, la paraula en valencià. En cada racó de cadascuna de les comarques del país, els veïns i veïnes acullen milers de visitants que per un dia coneixen els nostres pobles, passegen pels carrers i les

places. Per tant, un exercici de respecte a la diversitat i convoluntat de les associacions, entitats, organitzacions, escoles, AMPA, empreses i voluntariat per a fer palés que viure en valencià, estudiar en valencià, llegir en valencià, vestir en valencià, cantar en valencià ens arrela a unaque compartim des dels nostres ancestres.

A més a més, tota pedra fa paret i, per això, a la festa del valencià hi hempresents. Al meu parer, les escoles som la clau de volta, les AMPA ens acostenles famílies participen activament i veuen gaudir els seus fills i filles d’activitats lúdiques, les associacions col·laboren desinteressadament en l’organització de la festa aportant el seu saber fer, les entitats i administracions fan palesamanteniment del principal exponent d’una cultura, les empreses mostren els seus materials i recursos que es podran aprofitvoluntaris es deixen la pell perquè tot estiga voluntats necessària per a tirar avant un objectiu comú, la defensa d’una manera de viure i interpretar la realitat que s’expressa en valencià.

Per últim, tant de bo aquesta voluntat sòlida i ferma de viure en valeni panys i els que ja som grans puguem arribar a veure com les trobades es fan tradició i es converteixen en un ritual imprescindible per a continuar demostrant que la nostra llengua, la nostra cultura popular i la nostra saviesa contiglobalitzada i en un canvi constant on qui perd les arrels, perd els valors i perd la identitat.

14 Escolta aquest romanç musicat pel grup Al Tall i completa les frases que hi falten.

Va ser a la tardor de 1705 ql'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i llauradors que l'arxiduc Carles ha promés suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tot Europa es posen discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerrbuscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperancessetmanes el camí de València appunta a l'altra el país va tornar a botifler i l'arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obeir i defendre las lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòriasomoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al d’Àustria va defenses ocuparen comarques senceres.matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els homes amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua co

SOLUCIONARI B1/B2 un exercici de respecte a la diversitat i convivència on es conjuga la

voluntat de les associacions, entitats, organitzacions, escoles, AMPA, empreses i voluntariat per a fer palés que viure en valencià, estudiar en valencià, llegir en valencià, vestir en valencià, cantar en valencià ens arrela a una cultura, a una identitat i a una mediterrània que compartim des dels nostres ancestres.

tota pedra fa paret i, per això, a la festa del valencià hi hemles escoles som la clau de volta, les AMPA ens acosten

les famílies participen activament i veuen gaudir els seus fills i filles d’activitats lúdiques, les associacions col·laboren desinteressadament en l’organització de la festa aportant el seu saber fer, les entitats i administracions fan palesa la seua voluntat de donar suport al manteniment del principal exponent d’una cultura, les empreses mostren els seus materials i recursos que es podran aprofitar a l’aula o a casa. Com a mostravoluntaris es deixen la pell perquè tot estiga a punt i no falte de res. Una comunió de voluntats necessària per a tirar avant un objectiu comú, la defensa d’una manera de viure i interpretar la realitat que s’expressa en valencià.

tant de bo aquesta voluntat sòlida i ferma de viure en valencià continue per anys i panys i els que ja som grans puguem arribar a veure com les trobades es fan tradició i es converteixen en un ritual imprescindible per a continuar demostrant que la nostra llengua, la nostra cultura popular i la nostra saviesa continua viva i té molt a aportar a una societat globalitzada i en un canvi constant on qui perd les arrels, perd els valors i perd la identitat.

Escolta aquest romanç musicat pel grup Al Tall i completa les frases que hi falten.

Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els

arles ha promés suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va al borbó Felip V.

Els reis i governants de tot Europa es posen a l'aguait i al ple s'aboquendiscussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria,

van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una

punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obeir i defendre

guardeu memòria: el 25 d'Abril de 1707 que trista batalla va la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al d’Àustria va véncer d'un colp

defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els homes amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de

9

vivència on es conjuga la voluntat de les associacions, entitats, organitzacions, escoles, AMPA, empreses i voluntariat per a fer palés que viure en valencià, estudiar en valencià, llegir en valencià, vestir en

cultura, a una identitat i a una mediterrània

tota pedra fa paret i, per això, a la festa del valencià hi hem de ser tots les escoles som la clau de volta, les AMPA ens acosten al context,

les famílies participen activament i veuen gaudir els seus fills i filles d’activitats lúdiques, les associacions col·laboren desinteressadament en l’organització de la festa aportant el seu

la seua voluntat de donar suport al manteniment del principal exponent d’una cultura, les empreses mostren els seus

Com a mostra, penseu en els a punt i no falte de res. Una comunió de

voluntats necessària per a tirar avant un objectiu comú, la defensa d’una manera de viure i

cià continue per anys i panys i els que ja som grans puguem arribar a veure com les trobades es fan tradició i es converteixen en un ritual imprescindible per a continuar demostrant que la nostra llengua,

nua viva i té molt a aportar a una societat globalitzada i en un canvi constant on qui perd les arrels, perd els valors i perd la identitat.

Escolta aquest romanç musicat pel grup Al Tall i completa les frases que hi falten.

ue a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes

convencent a tots els arles ha promés suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va

al ple s'aboquen, que està en a van a provocar,

buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria,

d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una

per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obeir i defendre

el 25 d'Abril de 1707 que trista batalla va d'un colp i sense

qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els homes amb gran crueltat, pensà que era promulgà el Decret de

Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la història us tot escrit.

Àrea 4 Expressió escrita (p 15 La junta de festes de la teua localitat tResposta oberta 16 L’any passat vas visitar les festes de la Magdalena de CastellResposta oberta 17 Enguany has viscut el 17 de març a ValResposta oberta 18 Associa aquests mots al registre al qual pertanyenllengua, és a dir, registres formals i informals:

Registre formal

Especialitzat

Conjuntivitis, pacient

jurisprudència

Pèlag, al·legació

Isòbara, letargia

precipitacions

19 Totes les llengües del món tenen variació diatòpica, és a dir, es parlen de manera de diferent segons la zona geogràfica de l’àmbit dialectes. En el català hi ha occidental, a la qual pertany el cada mot:

Espill Occidental

Noi Oriental

Préssec Oriental

Sortir Oriental

Estora Occidental

Xiquet Occidental

Xai Oriental

SOLUCIONARI B1/B2 Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que

Senyors i senyores, de la història us hem fet el recompte; si voleu seguir, en els llibres

Expressió escrita (pàg. 314)

La junta de festes de la teua localitat t’ha demanat que elabores una crònica...

any passat vas visitar les festes de la Magdalena de Castelló...

Enguany has viscut el 17 de març a València amb intensitat...

al registre al qual pertanyen segons la varietat diafregistres formals i informals:

Registre formal Registre informal

Estàndard Col·loquial

mitjans Coentor, becadeta hòstia

mar al·lucinar desgraciat

pluja gasofa bossar

son enrotllar-se figa

pacient ratllar-se,

Totes les llengües del món tenen variació diatòpica, és a dir, es parlen de manera de diferent segons la zona geogràfica de l’àmbit lingüístic. Parlem, doncs, de llen

ha dues grans varietats dialectals: la varietat oriental i la varietat cidental, a la qual pertany el valencià. Digues a quina varietat pertany majorità

Torcar Occidental Noces

Algeps Occidental Vermell

Toro Oriental Maco

Pastanaga Oriental Vespre

Bresquilla Occidental Desar

Síndria Oriental Catifa

Estora Occidental Paréixer

10

Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que

si voleu seguir, en els llibres està

ònica...

segons la varietat diafàsica de la

Registre informal

Vulgar

hòstia

desgraciat

bossar

figa

Totes les llengües del món tenen variació diatòpica, és a dir, es parlen de manera de lingüístic. Parlem, doncs, de llengua i de

la varietat oriental i la varietat pertany majoritàriament

Oriental

Oriental

Oriental

Oriental

Oriental

Oriental

Occidental

20 Com pots veure en les imatgesamb les formes habituals que

Diners Dobers Gos Ca Xic, xica Al·lotAquest Aquest Nadar Nedar El meu pare Mun pare Xica molt jove Nina Gens gran Petit Gat Moix Després del migdia Horabaixa Sesta Becaina, migdiadaTreballador del camp

Pagés

Pare del teu pare Avi Treballador d’obra Paleta, obrer de vila

21 Escolta la cançó i ordena’

(9) La ciutat té barrots de ferro,Barna, Sants, València porten les seves credencials,La Gossa Sorda Pirat's SoundHeu sentit l'olor de podrit de traïció bellesa morta i violènciao és que algú ha dit el nom de València.

(4) Poetes de la nit que fan que parlen les paretsa la València de Blanquita i Estellés.I hem fet música, mètrica , sàtira.Per canviar els teus desitjos,per matar els teus silencis. Finestres, balcons que no esperen Beneta la València de la FAI i de Basset.

(6) I obrirem una altra porta evidenciant la mentidaT'estime, t'estimo, t'estim. Jo tinc en ment una València on els carrers són de platT'estime, t'estimo, t'estim, Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguenT'estime, t'estimo, t'estim.

(3) Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta,semàfor de jutjats, frenada en sec i el dos a terrasomrius i et bese . A la dreta govern militar

SOLUCIONARI B1/B2

es imatges, totes les llengües tenen variació. Completa ue fan servir valencians, balears i catalans:

balears valencians Dobers Diners Diners

Gos Gos l·lot, al·lota Xic, xica Noi, noia

Aquest Este Aquest Nedar Nadar Nadar Mun pare Mon pare El meu pare

Xiqueta Pubilla, noieta Petit Xicotet Petit, petitó Moix Gat Gat Horabaixa Vesprada Tarda Becaina, migdiada Becadeta Migdiada Pagés Llaurador Pagés

Iaio Avi Paleta, obrer de vila Obrer Paleta

’n els fragments:

La ciutat té barrots de ferro,

credencials, Sound Sistem.

de traïció bellesa morta i violència o és que algú ha dit el nom de València.

Poetes de la nit que fan que parlen les parets Blanquita i Estellés.

I hem fet música, mètrica , sàtira. Per canviar els teus desitjos,

Finestres, balcons que no esperen Benet a la València de la FAI i de Basset.

brirem una altra porta evidenciant la mentida

Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.

Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.

Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta,

enada en sec i el dos a terra

11

tenen variació. Completa la graella

catalans Diners

, noia

Aquest Nadar El meu pare Pubilla, noieta Petit, petitó

Tarda Migdiada Pagés

Paleta

hi ha un tio amb metralleta que ens mira molt mal. Ja saps que passa. T'estime, t'estimo, t'estim.

(1) Cinc de la matinada no esperava que acabarempels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrereValència banyada. Camals mullats.València banyada.

(5) I a cada barri se sent rebombori,unim les nostres forces come together everibody. He retrobat l'espurna a l'altra cara de la lluna amb els veïns del Cabanyal i les veïnes deportades de La Punta, l'espurna, l'altra cara de la lluna.

(10) En l'aire barreja de fem i salobrei sota terra la mort, la mort al metro dels pobres.

(2) Pel carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vellarecorríem la distància i guardava l'equilibrifregant-te amb les galtes l'esquena.Camals mullats, fregant-te l'esquena.

(7) Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases,murs de la metròpoli són de carbó,les línies del metro la nostra presó,spray i les parets de colors, qui observa els mossos bon observador,a la city li és igual per on surtisap que si aixeco el cap només hi veig pols.

(8) El barri somriu perquè no estem solsparem els seus pals, exemples són moltsperò cadascú amb el seu entorn,xarxa d'afinitats dinamitant els Joventut i experiència referents potentsdes de Sants fins a València,no hi ha tanta diferència.

Quines paraules creus que són pròpies de la variant del català oriental?

seves, t’estimo, t’estim, mullats

Àrea 5 Expressió i interacció 22, 23 i 24 Resposta oberta

SOLUCIONARI B1/B2

Cinc de la matinada no esperava que acabarem tu davant i jo darrere,

València banyada. Camals mullats.

I a cada barri se sent rebombori,

En l'aire barreja de fem i salobre

la mort al metro dels pobres.

Pel carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vella recorríem la distància i guardava l'equilibri

te amb les galtes l'esquena.

Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases, murs de la metròpoli són de carbó, les línies del metro la nostra presó,

sos bon observador,

surti el sol, el cap només hi veig pols.

El barri somriu perquè no estem sols parem els seus pals, exemples són molts però cadascú amb el seu entorn, xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món. Joventut i experiència referents potents,

,

Quines paraules creus que són pròpies de la variant del català oriental?

, mullats, mossos, surti, aixeco

Expressió i interacció oral (pàg. 317)

12